plan local de juventud

MÉS INFORMACIÓ A WWW.TARRAGONAJOVE.ORG

PLA LOCAL PLA LOCAL PLA LOCAL PLA LOCAL TARRAGONA TARRAGONA TARRAGONA TARRAGONA JOVE 2016JOVE 2016JOVE 2016JOVE 2016


PLA LOCAL PLA LOCAL PLA LOCAL PLA LOCAL

TARRAGONATARRAGONATARRAGONATARRAGONA

JOVE 2016JOVE 2016JOVE 2016JOVE 2016

PLA LOCAL PLA LOCAL PLA LOCAL PLA LOCAL TARRAGONA TARRAGONA TARRAGONA TARRAGONA JOVE 2016JOVE 2016JOVE 2016JOVE 2016


PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016 | 2

CONTINGUT

PRÒLEG 3

1. Presentació 6

2. Les polítiques de joventut, el Pla i el jovent 7

3. Marc estratègic 9

MISSIÓ: Responsabilitat a impulsar 9

VISIÓ: Avenços que es pretenen assolir 9

VALORS: Principis i orientacions 9

4. Principis rectors i metodologia 10

Principis metodològics 11

Instruments metodològics 13

5. Diagnosi sobre la realitat i les polítiques de joventut a Tarragona 17

Presentació 17

Diagnosi general 18

Eix EDUCACIÓ. Informació / Formació / Lleure educatiu 20

Eix CULTURA. Joves creadors i creadores/ Exhibició cultural / Intermediació 22

Eix TREBALL. Orientació sociolaboral / Formació ocupacional 23

Eix SALUT. Assessorament, orientació i sensibilització 24

6. Objectius i eixos 26

OBJECTIUS 26

EIXOS 27

7. Espais i serveis 29

ESPAI JOVE KESSE 30

OFICINA JOVE DEL TARRAGONÈS 31

ESPAI JOVE LA PALMERA 32

ESPAIS TARRAGONA JOVE 33

8. Programes 35

Programa 1: INFORMACIÓPrograma 1: INFORMACIÓPrograma 1: INFORMACIÓPrograma 1: INFORMACIÓ 36

Programa 2Programa 2Programa 2Programa 2: FORMACIÓ I EDUCACIÓ NO REGLADA: FORMACIÓ I EDUCACIÓ NO REGLADA: FORMACIÓ I EDUCACIÓ NO REGLADA: FORMACIÓ I EDUCACIÓ NO REGLADA 40

Programa 3: LLEURE EDUCATIUPrograma 3: LLEURE EDUCATIUPrograma 3: LLEURE EDUCATIUPrograma 3: LLEURE EDUCATIU 43

Programa 4: JOVES CREADORS I CREADORESPrograma 4: JOVES CREADORS I CREADORESPrograma 4: JOVES CREADORS I CREADORESPrograma 4: JOVES CREADORS I CREADORES 47


Programa 5: EXHIBICIÓ I DIFUSIÓ CULTURALPrograma 5: EXHIBICIÓ I DIFUSIÓ CULTURALPrograma 5: EXHIBICIÓ I DIFUSIÓ CULTURALPrograma 5: EXHIBICIÓ I DIFUSIÓ CULTURAL 49

Programa 6: INTERMEDIACIÓPrograma 6: INTERMEDIACIÓPrograma 6: INTERMEDIACIÓPrograma 6: INTERMEDIACIÓ 51

Programa 7: ORIENTACIÓ SOCIOLABORALPrograma 7: ORIENTACIÓ SOCIOLABORALPrograma 7: ORIENTACIÓ SOCIOLABORALPrograma 7: ORIENTACIÓ SOCIOLABORAL 53

Programa 8: FORMACIÓ OCUPACIONALPrograma 8: FORMACIÓ OCUPACIONALPrograma 8: FORMACIÓ OCUPACIONALPrograma 8: FORMACIÓ OCUPACIONAL 56

Programa 9: ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ I SENSIBILITZACIÓPrograma 9: ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ I SENSIBILITZACIÓPrograma 9: ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ I SENSIBILITZACIÓPrograma 9: ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ I SENSIBILITZACIÓ 58

Esquema PLTJ 61

9. Avaluació i temporalització 62

10. Recursos 64

Humans 64

Financers 64

Infraestructural 65

ANNEXOS 66

Annex 1. Anàlisi de les polítiques de joventut 67

Les polítiques de joventut a Tarragona 67

Equipaments Tarragona Jove 67

Programes joves 68

Annex 2. Rols de les persones professionals de Joventut 70

Annex 3. Anàlisi de la realitat juvenil 71

Breu descripció del municipi 71

Població jove segons edat 73

Població jove i educació 75

Població jove i activitat 75

Població jove i procedència 77

Població jove i participació 78

Annex 4. Eixos transversals 79

Annex 5. Sistematització del PLTJ 83

Annex 6. Fitxes d’avaluació 85

PRÒLEG

Ara, construïm present i futurAra, construïm present i futurAra, construïm present i futurAra, construïm present i futur


La gent jove és l’actiu més important que la nostra societat projecta a l’esdevenidor col·lectiu. I l’hem de tenir en compte com a societat responsable. En aquest sentit, el document que teniu a les mans és indispensable per construir la Tarragona de demà en el marc de les directius nacionals referents a la joventut.

Volem assolir unes polítiques actives per al desenvolupament, ja sigui d’àmbit cultural com social. Volem afavorir l’accés de les persones joves a les oportunitats d’ensenyament, de feina i d’autonomia personal, així com fomentar la seva implicació i participació en l’entorn, la sostenibilitat i la igualtat des d’una perspectiva integral.

El nostre pla municipal és dinàmic i actualitzat, que és el que la realitat canviant de les persones joves necessita. Sintonitza, a més, amb els punts de vista de joves i d’altres membres de la ciutadania, d’agents socials i d’altres especialistes que, en l’edició actual, hi han dit la seva i, així, s’ha aconseguit un pla viu en la mesura de les necessitats actuals, però adaptat als canvis constants de la societat d’avui en dia.

Aquest pla sintonitza amb la sensibilitat dels nois i les noies, entre d’altres membres de la ciutadania, alhora que pretén comptar i escoltar a tothom amb consideració. Des de l’Ajuntament volem assolir polítiques actives i eficients per estimular els joves en els aspectes essencials de la vida: formació i desenvolupament, creativitat, feina i salut, participació social en l’entorn i sostenibilitat, igualtat i respecte a les persones, és a dir, coordenades que han de dignificar l’entramat social i cultural on intervé la ciutadania jove.

Com a alcalde desitjo que aquest document sigui una eina municipal que permeti desenvolupar els projectes vitals del col·lectiu de joves de Tarragona. Ells i elles són present i futur de la nostra ciutat.

Josep Fèlix Ballesteros

Alcalde de Tarragona


El PEl PEl PEl Plalalala, una eina necessària, una eina necessària, una eina necessària, una eina necessària

Planificar és el pas necessari per coordinar les polítiques municipals de joventut. Aquest document és la previsió de projectes destinats a joves que romandran vigents els propers anys.

Aquesta planificació preveu abordar les principals dimensions que afecten la gent jove, per la qual cosa s’estructura en quatre grans eixos: l’educació, la cultura, el treball i la salut. Des dels dos primers es podrien abordar la resta, ja que l’educació i la relació entre la ciutadania jove són el fil conductor de la majoria de les propostes, però s’han volgut incloure els eixos de treball i salut, ja que des que ens trobem immersos en temps de crisi ha augmentat, a l’Oficina Jove, la demanda d’informació sobre aquests temes, principalment sobre treball.

L’educació és la principal eina per provocar canvis, per millorar les aptituds de la joventut i per ajudar-la en el seu desenvolupament, mentre que la cultura és l’espai on manifestar-se, on relacionar-se amb altres joves, des d’on conviure i mostrar la seva personalitat i voluntat de formar part de la comunitat, de generar propostes per enriquir la vida a Tarragona. L’eix d’educació destaca, entre d’altres propostes, per l’oferta trimestral d’activitats formatives, i el d’educació, per les nombroses programacions que difonen la creació dels joves, com són Teatre Jove, Murs que parlen, l’Escenari Obert i el Cultura de Carrer.

Val a dir que aquest pla, com les propostes que inclou, només es pot desenvolupar comptant amb les persones joves, ja que elles han de ser protagonistes i impulsores d’aquests projectes. A més, també cal destacar la tasca de grups de joves i entitats. La participació ha de ser l’eix transversal i vertebrador des de diverses dimensions, des de la cogestió fins a la recollida constant d’opinions i avaluacions del que estem treballant plegats. També en són part destacada totes les administracions, com ara la Direcció General de Joventut i el Consell Comarcal, que contribueixen en incomptables accions, així com la resta de departaments municipals que ho impulsen i en formen part.

Esperem que aquest pla sigui dinàmic i no una proposta rígida i pugui seguir nodrint-se d’un diagnòstic freqüent per adaptar-se als canvis constants dels nostres temps i les propostes que es vagin aportant durant el seu desenvolupament.

Ivana Martínez Valverde

Consellera de Joventut


1. Presentació

L’Ajuntament de Tarragona impulsa un nou pla director de les polítiques municipals adreçades als joves i les joves de la ciutat, el Pla Local Tarragona Jove (PLTJ 2016).

El Pla Local Tarragona Jove recull les línies estratègiques i les actuacions per al desenvolupament de les polítiques de joventut per als propers anys, les quals són el resultat d’un treball d’anàlisi de la realitat juvenil i de les polítiques de joventut implementades al municipi, que ens han permès realitzar un diagnòstic de les persones joves de la ciutat de Tarragona. En aquest procés la participació de la població jove de la ciutat, així com de les persones professionals vinculades a les polítiques de joventut, ha esdevingut cabdal. Aquest pla és una eina que coordina d’una manera integral les accions i els serveis que s’adrecen al col·lectiu de joves de la ciutat de Tarragona.

El context en què s’elabora aquest PLTJ, caracteritzat per una conjuntura socioeconòmica adversa i en què especialment la inestabilitat acusa d’una manera singular la joventut, un dels col·lectius més afectats per les conseqüències de la crisi, fa que sigui necessària una estratègia global capaç de promoure el desenvolupament, l’emancipació i la participació dels joves i les joves a través de polítiques integrals. Es tracta de facilitar i acompanyar el jovent en els processos cap a la plena ciutadania, considerant integralment les diferents dimensions implícites, recollides com a eixos d’intervenció en el marc del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2020 i de la Planificació Estratègica de l’Ajuntament de Tarragona.

D’una banda, una aproximació estratègica coherent –integral– a les necessitats de la gent jove ha de focalitzar l’atenció des del sector administratiu de les polítiques de joventut cap als altres sectors de política pública. De l’altra, les necessitats que tenen les persones joves en el seu procés vital –en l’àmbit de la cultura, l’ocupació, l’emancipació, etc. – fan necessària no només una atenció a les seves necessitats específiques des dels diversos sectors de política pública, sinó també una plena coordinació dels esforços dins les àrees que tenen rellevància per a la satisfacció de les necessitats juvenils. Per aquest motiu, i per donar resposta globalment a les necessitats d’aquest col·lectiu, es fa imprescindible tenir en compte la interdepartamentalitat i la interinstitucionalitat.

Aquest pla està plantejat especialment per desenvolupar-se entre els anys 2014 i 2016, encara que pot ser prorrogat si es donen les condicions necessàries per fer-ho, és a dir, si es mantenen les necessitats detectades en el diagnòstic i si es compta amb l’accés a mitjans similars per desenvolupar-les.

Altrament, cal fer constar que el Pla s’ha basat en la cerca de propostes i estratègies realistes per incidir en les necessitats de les persones joves i acompanyar-les en els processos individuals i grupals. Tot i les limitacions que la conjuntura actual imposa a les polítiques públiques municipals, les polítiques locals de joventut tarragonines treballaran, des de la proximitat, per a la transformació social. El disseny del Pla s’emmarca en un desenvolupament d’estratègies realistes i pensant més en un canvi proper, sobre joves, entitats i grups concrets, que en canvis estructurals, per als quals les polítiques de joventut de proximitat presenten certes limitacions.


2. Les polítiques de joventut, el Pla i el jovent

El Pla Local Tarragona Jove 2016 és el document on es detallen les línies de treball de les polítiques municipals de joventut. Aquest pla s’emmarca en les polítiques estratègiques de l’Ajuntament de Tarragona i en el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, aprovat pel Govern de la Generalitat.

En coherència amb aquests dos marcs de referència, el PLTJ es fonamenta en determinats criteris tècnics i en el compromís en la participació. Aquestes característiques propicien un dinamisme en el Pla. El PLTJ és, doncs, una actualització i una concreció de l’aposta estratègica de l’Ajuntament, i planteja l’any 2016 com a horitzó per a l’avaluació del grau d’assoliment dels objectius i línies de treball que s’hi recullen, tot i que els seus eixos de treball i accions poden ser prorrogables.

Vinculació del Vinculació del Vinculació del Vinculació del PLTJPLTJPLTJPLTJ 2016201620162016 amb elamb elamb elamb el PPPPla la la la NNNNacional de acional de acional de acional de JJJJoventut de Catalunyaoventut de Catalunyaoventut de Catalunyaoventut de Catalunya

El Pla ha estat elaborat en funció d’una metodologia que integra els criteris tècnics de transversalitat. Així, des del plantejament de renovació del Pla, i seguint la pauta del Pla Nacional, les polítiques de joventut han de ser concebudes a Tarragona des d’una perspectiva globalitzadora i, en el grau que sigui possible, transversal –interdepartamental, interinstitucional, participada–, per tal que ens permeti, tant a institucions com a la societat civil, proporcionar una resposta integral i coordinada al gran espectre de les necessitats i les expectatives juvenils.

Des del punt de vista material (també en coherència amb el PNJC), el PLTJ s’estructura en quatre grans eixos (vegeu la taula 1) que es corresponen amb les àrees temàtiques on se situa el nucli de les necessitats i les expectatives juvenils actuals. La perspectiva estratègica ens ve donada pel fet que cadascun d’aquests eixos és encapçalat per un valor orientador. La dimensió operativa s’ha concretat en un seguit d’àmbits d’actuació distribuïts al llarg dels esmentats eixos temàtics.

Taula 1. Relació dels eixos del Pla Nacional de Joventut de Catalunya i el Pla Local Tarragona Jove 2016

Eixos del Pla Local Tarragona Jove 2016 Referència a reptes del Pla Nacional

1) Emancipació

Realització del projecte de vida de la persona jove

Educació i desenvolupament Repte 1

Treball

Salut

Repte 2

Repte 4

2) Participació

Apoderament i protagonisme de la persona jove

Cultura Repte 6

Eixos transversals (participació i acció territorialitzada)

Repte 5

Repte 7


Les polítiques de joventutLes polítiques de joventutLes polítiques de joventutLes polítiques de joventut

Les principals funcions de la Conselleria de Joventut, que desenvoluparà les competències assignades al cartipàs municipal a través de la dimensió tècnica i administrativa, seran, principalment, encarregar-se de dos aspectes amb caràcter general i central de les polítiques juvenils. La Conselleria de Joventut, per encàrrec d’Alcaldia, ha d’impulsar i coordinar les polítiques per a joves. D’una banda, coordinant l’execució de les actuacions i els processos d’anàlisi i recerca de la realitat juvenil que l’Ajuntament de Tarragona destina al jovent de la ciutat i, de l’altra, impulsant equipaments, serveis i programes propis dirigits al col·lectiu de joves. També ha d’encarregar-se de la intermediació i coordinació de l’acció interinstitucional que emprengui l’Ajuntament en matèria de joventut. Tot això comptant amb l’impuls, com ja s’ha dit, de totes les conselleries. A més, la Conselleria de Joventut serà la interlocutora de l’Ajuntament amb la Direcció General de Joventut.

El Pla és, doncs, un conglomerat de totes les actuacions desenvolupades per l’Ajuntament i previsor de les línies estratègiques per conduir les iniciatives a mig termini. Ha de ser dinàmic i ha d’anar incorporant propostes i adaptant-se al mateix temps que es modifiquen les polítiques municipals i que s’actualitzen els ítems del diagnòstic constant. Això suposa que els treballs en taules interdepartamentals es mantindran en el temps, de la mateixa manera que els treballs pel diagnòstic i el coneixement de la realitat juvenil esdevindran habituals. Es preveuen revisions periòdiques per analitzar-lo i actualitzar-lo.

Des de l’any 2008 les polítiques municipals de joventut es caracteritzen per les transformacions, especialment en relació al desenvolupament d’equipaments específics adreçats a joves. S’han obert i dinamitzat tres espais joves a la ciutat: l’Oficina Jove del Tarragonès, l’Espai Jove Kesse i l’Espai Jove La Palmera. L’evolució positiva del nombre de persones usuàries d’aquests tres espais és una de les característiques juntament amb el desenvolupament d’activitats dirigides i autogestionades. Respecte als diferents programes que s’han implementat, la continuïtat dels programes consolidats i el desenvolupament de nous projectes per tal de donar resposta a les demandes generades en són els trets descriptius fonamentals. Ens agradaria comentar que alguns projectes dependents de subvencions d’organismes supramunicipals han vist reduït el seu finançament i han hagut de reajustar-se econòmicament (veure annex 1).

El jovent, col·lectiu heterogeni, presenta diverses necessitats i perspectives diferents, per això, des de Joventut, s’adrecen accions i programes a persones d’entre 12 i 35 anys, ja que en aquest interval d’edat s’engloben el conjunt de les actuacions referides com a polítiques de joventut en l’àmbit local. Tot i això, s’hi podrien diferenciar tres blocs: el de l’adolescència, el de la joventut i el de les persones joves adultes. El primer fa referència especialment a aquell grup de joves encara en el cicle d’escolaritat obligatòria i que es troben plenament immersos en el sistema familiar; el segon es refereix a les persones que es troben en un procés de major autonomia personal, però encara en bona mesura amb dependència familiar, i el tercer es refereix a les persones que es troben de ple en el procés d’autonomia econòmica i de transició al que sol considerar-se la vida adulta.

Així doncs, s’aposta pel treball transversal com a estratègia global de les polítiques de joventut per donar resposta a la diversitat de necessitats d’aquests col·lectius. I aquest criteri només pot esdevenir eficaç si simultàniament es posa en pràctica una intervenció interdepartamental, interinstitucional i amb participació de la societat civil.


3. Marc estratègic

MISSIÓ: Responsabilitat a impulsar

La missió de la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona rau a millorar la qualitat de vida de les persones joves de la ciutat, oferint-los uns serveis de proximitat que els acompanyin al llarg del seu procés de transició personal, donant-los suport en el seu desenvolupament amb la implementació de recursos i accions educatives i culturals i afavorint el seu protagonisme i implicació.

VISIÓ: Avenços que es pretenen assolir

La Conselleria de Joventut vol esdevenir un referent per al conjunt de la ciutadania de Tarragona en l’atenció als joves i les joves. Especialment es pretén que les persones joves disposin de polítiques municipals integrals que donin suport al seu desenvolupament personal, la seva participació activa en la societat i que els facilitin el procés d’autonomia i de desenvolupament del propi projecte de vida.

VALORS: Principis i orientacions

La joventut com a valor La condició de ser jove pren importància especialment a partir del moment en què la persona jove adolescent construeix la pròpia identitat, estableix grups de relació i es posiciona en l’entorn social. El concepte de joventut és una etapa plena que va més enllà del període biològic i de transició cap a l’adultesa, per la qual cosa cal establir mitjans i recursos per promoure espais d’expressió i relació entre joves.

L’acompanyament en la transició cap a l’autonomia personal Paral·lelament al procés d’afirmació de la joventut, les persones joves inicien els seu camí cap a l’autonomia personal a través d’un món que els és poc conegut. Calen espais per orientar-les i assessorar-les de forma específica, però també cal cercar accions formatives, culturals, etc., que donin suport al col·lectiu de joves en el procés de transformació i construcció del futur.

Proximitat, accessibilitat i atenció igualitària Cal treballar perquè les polítiques de joventut siguin accessibles a la gent jove i intentin afavorir, en la seva metodologia i aplicació, la igualtat d’accés

independentment del sexe, l’origen, l’ètnia, la condició social, etc. Els principis de no-segregació, atenció a la diversitat i proximitat han de plantejar polítiques que siguin d’aplicació en tots els àmbits que atenyen la vida de les persones des d’una perspectiva integral, cercant donar a conèixer i atendre la diversitat d’interessos, de capacitats, de necessitats i de plantejaments culturals.

La implicació i la participació Entenem aquest valor no només com a estratègia de cogestió o de foment d’altres nivells de la participació inherent en tota planificació d’accions, sinó també com a eina i metodologia per canalitzar i fomentar la curiositat, l’actitud activa, l’esperit inquiet i les ganes de fer del col·lectiu jove.

La creativitat Entesa des de la mirada transversal que afecta tots els eixos, incloent des de la visió artística, la necessitat de comunicació i de relació entre el col·lectiu jove fins als mitjans per arribar a desenvolupar llurs iniciatives. La creativitat és la cerca de l’experimentació, la innovació a l’hora de construir accions i serveis amb i per a les persones joves, però també la sensibilitat i la flexibilitat a l’hora de produir-los i redefinir-los.

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016

4. Principis rectors i metodologia

El PLTJ 2016 defineix una metodologia pròpia que regularà l’execució de tots i cadascun dels seus projectes per separat i als quals, al mateix temps, donarà coherència i sentit en el marc dels programes i àmbits que el configuren.

S’estableixen quatre principis rectors que regiran en tot moment el funcionament i l’execució del Pla i que inspiraran la seva metodologia.

El PLTJ assumeix, per tant, els quatre grans transversalitat social, que s’integra amb el principi rector de participació i que és d’tenint en compte la realitat social i juvenil del municipi i l’estadi inicial de desenvolupament en què es troba la seva política de joventut.

En segon lloc, descriurem els instruments que ens serviran per dur a la pràctica de forma concreta i precisa aquests principis rectors. Són els següents:

1. Servei Municipal de Joventut (Tarragona Jove), que incorpora l’Oficina Tècnica de Joventut

2. Funcionament transversal (Grups de Treball Transversal)

3. Àmbits de participació

Principis rectors i metodologia

El PLTJ 2016 defineix una metodologia arà l’execució de tots i

cadascun dels seus projectes per separat i , al mateix temps, donarà

coherència i sentit en el marc dels programes i àmbits que el configuren.

cipis rectors que regiran en tot moment el funcionament i

la i que inspiraran la seva

Principis rectors PLTJ 201Principis rectors PLTJ 201Principis rectors PLTJ 201Principis rectors PLTJ 201

El PLTJ assumeix, per tant, els quatre grans principis proposats pel PNJC i n’afegeix un cinquè, que s’integra amb el principi rector de participació i que és d’

tenint en compte la realitat social i juvenil del municipi i l’estadi inicial de desenvolupament en què es

descriurem els instruments que ens serviran per dur a la pràctica de forma concreta i precisa aquests principis rectors. Són els següents:


ament transversal (Grups de Treball Transversal)

PLTJ 2016

Integralitat

Participació

Transversalitat social

Transformació

| 10

Principis rectors PLTJ 201Principis rectors PLTJ 201Principis rectors PLTJ 201Principis rectors PLTJ 2016666

proposats pel PNJC i n’afegeix un cinquè, la que s’integra amb el principi rector de participació i que és d’especial rellevància

tenint en compte la realitat social i juvenil del municipi i l’estadi inicial de desenvolupament en què es

descriurem els instruments que ens serviran per dur a la pràctica de forma concreta i


Transformació

Qualitat


Principis metodològics

LA INTEGRALITAT

La interdepartamentalitat i la interinstitucionalitat Per atendre tots els àmbits de la vida de la gent jove cal treballar des d’una perspectiva integral. Aquesta integralitat contribuirà a atendre les seves heterogènies necessitats i permetrà treballar amb tots els agents del municipi per tal que aquests incorporin també la perspectiva juvenil. Respecte a la interdepartamentalitat,interdepartamentalitat,interdepartamentalitat,interdepartamentalitat, el PLTJ 2016 defineix les polítiques de joventut desenvolupades des de la Conselleria de Joventut, però també les coordinades amb el conjunt de departaments de l’Ajuntament. En aquest gran conjunt s’identificaran aquelles actuacions que es desenvolupen de forma exclusiva o fonamental pel Servei Tècnic de Joventut i aquelles que s’apliquen amb la intervenció directa de dos o més departaments, un dels quals serà sempre el Departament de Joventut. Per a aquest segon grup d’actuacions és necessari definir acords i sistemes de gestió interdepartamental que estableixin protocols de coordinació i cooperació per al treball en xarxa.

L’Ajuntament compta amb mecanismes genèrics, el funcionament dels quals no depèn del Servei Municipal de Joventut (Tarragona Jove), que poden ser una eina interessant per millorar la difusió i comunicació de totes o alguna de les actuacions previstes al PLTJ 2016, com ara les comissions informatives. Amb representació dels grups polítics municipals, les comissions informatives són òrgans sense atribucions resolutòries que tenen per funció l'estudi, informe o consulta dels assumptes que s'hagin de sotmetre al ple i altres òrgans, en la forma prevista a l'article 58 del Reglament orgànic municipal de 2003, i proporcionar als grups municipals la informació detallada dels assumptes esmentats.

També donen espai a la interdepartamentalitat les coordinacions derivades dels plans directors municipals, els projectes entre departaments i els grups de treball per interessos específics, com són l’Espai Jove de Salut, els grups de treball Cultura-Joventut i les trobades específiques entre departaments municipals.

D’altra banda, en funció del principi d’interinstitucionalitat interinstitucionalitat interinstitucionalitat interinstitucionalitat es pretén establir marcs de col·laboració i cooperació amb les diferents administracions que operen a la ciutat de Tarragona (ja sigui des de l’àmbit nacional, comarcal o municipal) en l’àmbit de les polítiques de joventut. En aplicació d’aquest principi esdevenen col·laboracions puntuals per a propostes concretes o d’altres més estables i que contribueixen a la prestació de serveis, com ara el contracte programa amb la Generalitat de Catalunya que, juntament amb el Consell Comarcal del Tarragonès, possibilita el desenvolupament de l’Oficina Jove del Tarragonès.

Els espais de relació i cooperació amb aquestes institucions han estat derivats del desenvolupament d’actuacions i projectes concrets. Es potenciarà aquesta via de relació a través de la ubicació de cadascuna de les temàtiques de col·laboració en els àmbits de treball que corresponguin del PLTJ 2016.

LA PARTICIPACIÓ I TRANSVERSALITAT SOCIAL (TREBALL EN XARXA)

El PLTJ 2016 estableix la participació juvenil com a eix transversal, en ordre al seu millor foment, encara que se’n puguin desenvolupar propostes específiques. En conseqüència, la participació dels joves i les joves


haurà d’abastar –en diferents graus i amb fórmules diverses, adaptades a les possibilitats efectives– el conjunt de les polítiques de joventut i de les intervencions dutes a terme.

A banda del seu caràcter de requisit democràtic i del seu valor com a metodologia, la participació és, en si mateixa, un procés d’aprenentatge que cerca i alhora promou el desenvolupament social. Com més possibilitats i oportunitats de participació siguin articulades en qualsevol de les seves formes possibles, més ric i més profund serà el procés participatiu.

És necessari impulsar la implicació de plantejaments diversos provinents del teixit associatiu, dels grups informals, dels col·lectius minoritaris. Cal, per tant, el diàleg continu amb els moviments socials. Es tracta de compartir els diferents posicionaments i les diverses reivindicacions, crear un espai d’intercanvi, discussió i reflexió com a procés avaluador constant. Per fer possible aquest procés participatiu és necessari disposar d’una xarxa d’estructures des d’on s’articuli i es doni cabuda a tot el que implica, així com disposar de professionals experts/-es en participació que aportin els seus coneixements a l’hora de portar a terme el procés.

És també necessari que la participació tingui lloc en la majoria d’àmbits possibles: informació, consulta, decisió, avaluació i execució de les polítiques públiques adreçades al col·lectiu juvenil. La Investigació Acció Participativa constitueix una bona eina per a la consecució d’aquest objectiu, ja que es tracta simultàniament d’una metodologia d’investigació i un procés d’intervenció social que abasta necessàriament tots els àmbits implicats en els processos de les polítiques públiques.

La participació juvenil s’ha de veure immersa en un procés de més ampli abast, tenint sempre present que els joves i les joves no actuen al marge de la resta de la societat, la qual els ofereix espais de participació que tenen una incidència clau sobre la seva vida, encara que no es tracti d’espais participatius específicament juvenils o en què el col·lectiu de joves no siguin considerats convencionalment o formalment. El foment de la participació de les persones joves en aquests espais, la seva implicació en l’entorn immediat, així com el reconeixement del valor que aquests espais tenen per a la seva vida, dóna força a la idea de transversalitat social com a complement necessari de la dimensió institucional.

S’afegeix, a més, que la idea de transversalitat social és especialment rellevant en un context com el de Tarragona, amb unes polítiques de joventut que intenten visualitzar la utilitat i l’eficàcia de cedir espai, veu i protagonisme al col·lectiu de joves com a agents socials de primer nivell, ciutadania de ple dret, en igualtat amb qualsevol altre col·lectiu o tram d’edat.

LA TRANSFORMACIÓ

La finalitat de les polítiques de joventut és incidir en les condicions de vida de les persones joves i contribuir als processos d’assumpció d’autonomia personal i civil. Les accions i els serveis han d’anar orientats a contribuir al seu desenvolupament, tant a nivell personal, com a joves i en la seva transició cap a la plena autonomia, com a nivell social, com a ciutadania generadora de cultura, d’espais de convivència i relació social. Les accions que es generin han d’estar orientades a oferir suport i atendre la diversitat de necessitats del jovent; accions que en promoguin l’actitud crítica i compromesa, tot acompanyant-los en el seu projecte de vida. Cal possibilitar espais on rebre les seves propostes i detectar les seves necessitats.

Les línies de suport i acompanyament a aquest col·lectiu implicat en el seu entorn, tant de forma individual com grupal, han de promoure aquest caràcter transformador fins al punt de visualitzar la


capacitat d’incidència de les iniciatives juvenils i la seva repercussió en el constructe social i comunitari de la ciutat on conviuen.

Des d’una perspectiva evolutiva, l’esdevenir de la persona jove cap a la vida adulta l’ha de conduir cap a un trànsit d’experiències i d’aprenentatges sobre els quals es definiran les seves accions transformadores. Per fer-ho justament cal tenir en compte la diversitat interna del col·lectiu jove, ja que només tenint en compte aquesta diversitat es pot aconseguir aquest efecte transformador de les polítiques de joventut.

LA QUALITAT

Des de l’Ajuntament es vetllarà per tal que les propostes emmarcades en aquest pla cerquin l’adequació a la realitat, la proximitat amb els joves i les joves i amb els col·lectius en què es vol intervenir, des de la innovació i la creativitat. Cal tenir en compte que calen accions que s’adaptin constantment a la realitat canviant, ja que el context social i econòmic es transforma i també són canviants els interessos i necessitats de les persones que es van incorporant a l’etapa de la joventut. És necessari treballar pel coneixement constant de la realitat de les persones joves i el context sociocultural a la ciutat.

També cal destacar la necessitat d’incorporar l’avaluació com un recurs constant per analitzar el Pla i valorar les propostes que s’hi desenvolupen, tant per considerar l’impacte assolit com per aprofitar les oportunitats que vagin sorgint al llarg de la seva aplicació i que no haguessin estat planificades inicialment. Cal avaluar els programes i serveis que es presten per analitzar-ne el funcionament de forma continuada i, si es considera necessari, poder reformular-los mentre se’n desenvolupen les propostes.

Instruments metodològics

El desenvolupament de tota política de joventut requereix un equip de professionals que reuneixi tres condicions bàsiques:

Per tant, és impensable desenvolupar una política de joventut correcta sense comptar amb un equip consolidat de professionals que tinguin la capacitat de delimitar el seu camp d’actuació i sense comptar amb la col·laboració de la resta de serveis municipals. Per tant, és imprescindible el reconeixement de

� UN GRAU ELEVAT D’ESPECIALITZACIÓ DELS SEUS COMPONENTS

� UN RECONEIXEMENT TÈCNIC CLAR EN EL MARC DE L’ORGANITZACIÓ MUNICIPAL

� UNA CAPACITAT D’INTERLOCUCIÓ AMB ALTRES PROFESSIONALS O TÈCNICS/-QUES MUNICIPALS ADEQUADA A L’ABAST DELS OBJECTIUS QUE ESTABLEIXI PER SI MATEIXA LA POLÍTICA DE JOVENTUT


Joventut com a servei municipal, de forma visquè això doni lloc en el marc de l’organització municipal.

La Direcció del Servei Municipal de Joventut té la responsabilitat de planificar, orientar i avaluar el conjunt de la política municipal de jod’establir diàleg i treball en cooperació al màxim nivell amb les persones responsables d’altres serveis municipals i encarregar-se d’impulsar l’aplicació del P

El Servei Municipal de Joventut estasca de forma estable en l’execució de la política municipal de joventut o, el que acabarà sent el mateix, en l’aplicació del Pla Local Tarragonadescriuen els perfils professionals).

Dins d’aquest servei municipal s’ubica l’Oficina Tècencàrrecs de la Direcció i de dur a terresponsabilitats i funcions per a cada reunions de treball per a projectes específics, la reunió del Servei tasques de planificació, coordinació i avaluació es pot cobrir amb una trobada mensual no superior a les dues hores. Opcionalment, a aquestes trobades assistiran suport o assessorament tècnic o en el marc de projectes especí

El funcionament del Servei Municipal de Js’estructura i se sosté a partir coordinada i enllaçada d’aquests quatre elements bàsics.

A continuació es mostra un diagrama amb la proposta de l’estructura organitzativa de l’aplicació del Local Tarragona Jove des d’un vessant institucional. Cal tenir en compte que es refereix a l’Oficina Tècnica de Joventut en el marc del Servei Municipal de Joventut, que orgànl’Ajuntament de Tarragona (actualment

oventut com a servei municipal, de forma visible dins i fora de la gestió municipal, amb les atribucions a què això doni lloc en el marc de l’organització municipal.

irecció del Servei Municipal de Joventut té la responsabilitat de planificar, orientar i avaluar el al de joventut que es promou des de la Conselleria. Per fer

i treball en cooperació al màxim nivell amb les persones responsables d’altres serveis se d’impulsar l’aplicació del Pla.

de Joventut està format per totes les persones professionals que desenvolupen una tasca de forma estable en l’execució de la política municipal de joventut o, el que acabarà sent el mateix,

aplicació del Pla Local Tarragona Jove des dels vessants administratius i tècnidescriuen els perfils professionals).

ubica l’Oficina Tècnica de Joventut, la qual téi de dur a terme les accions previstes en el Pla. La distribució específica de

responsabilitats i funcions per a cada persona professional facilita el treball quotidià i, si s’exceptuen les reunions de treball per a projectes específics, la reunió del Servei Municipal de Joventut en ple per a

nificació, coordinació i avaluació es pot cobrir amb una trobada mensual no superior a les dues hores. Opcionalment, a aquestes trobades assistiran persones professionals externsuport o assessorament tècnic o en el marc de projectes específics.

El funcionament del Servei Municipal de Joventut a partir de l’acció

quatre elements

Estructura Servei Municipal de Joventut

un diagrama amb la proposta de l’estructura organitzativa de l’aplicació del vessant institucional. Cal tenir en compte que es refereix a l’Oficina Tècnica

de Joventut en el marc del Servei Municipal de Joventut, que orgànicament s’emmarcarà en una àrea de actualment l’Àrea de Serveis a la Persona).

SERVEI MUNICIPAL DE JOVENTUT (TARRAGONA

JOVE)

Oficina Tècnica de Joventut

Grups de treball

transversal

| 14

ible dins i fora de la gestió municipal, amb les atribucions a

irecció del Servei Municipal de Joventut té la responsabilitat de planificar, orientar i avaluar el onselleria. Per fer-ho, haurà

i treball en cooperació al màxim nivell amb les persones responsables d’altres serveis

professionals que desenvolupen una tasca de forma estable en l’execució de la política municipal de joventut o, el que acabarà sent el mateix,

i tècnics (a l’annex 2 es

la qual té la tasca d’aplicar els distribució específica de

professional facilita el treball quotidià i, si s’exceptuen les de Joventut en ple per a

nificació, coordinació i avaluació es pot cobrir amb una trobada mensual no superior a les professionals externes en tasques de

Estructura Servei Municipal de Joventut

un diagrama amb la proposta de l’estructura organitzativa de l’aplicació del Pla vessant institucional. Cal tenir en compte que es refereix a l’Oficina Tècnica

icament s’emmarcarà en una àrea de

SERVEI MUNICIPAL DE JOVENTUT (TARRAGONA

JOVE)

Grups de treball

transversal

Taules de programació i

cogestió d'iniciatives


ORGANITZACIÓ DEL SERVEI MUNICIPAL DE JOVENTUTORGANITZACIÓ DEL SERVEI MUNICIPAL DE JOVENTUTORGANITZACIÓ DEL SERVEI MUNICIPAL DE JOVENTUTORGANITZACIÓ DEL SERVEI MUNICIPAL DE JOVENTUT

1. Servei Municipal de Joventut (Tarragona Jove)

Aquest servei incorpora el conjunt de persones professionals tècniques que desenvolupen les tasques necessàries per planificar les polítiques municipals de joventut i fer seguiment de l’aplicació del Pla Local Tarragona Jove. En aquest espai de treball es coordinen la responsabilitat política (conseller/-a de Joventut), la persona que ocupa la plaça de cap de

l’Àrea on s’emmarquen les polítiques de joventut, les persones que integren l’Oficina Tècnica de Joventut i els serveis administratius. La periodicitat de les

trobades es preveu, preferentment, dos cops l’any.

2. Oficina Tècnica de Joventut (OTJ)

Aquest òrgan de coordinació interna s’executarà a partir del moment inicial d’elaboració del Pla Local Tarragona Jove i participarà tant en la diagnosi com en el disseny, en la implementació i en l’avaluació.

Grups de treball transversal

Taules de treball

Oficina Tècnica de Joventut Serveis administratius

Àrea de Serveis a la Persona

Coordinació de Joventut

Consergeria / Atenció a l’espai

Gestió d’equipaments i programes

Conselleria de Joventut

Gestió Accions Espais Tarragona Jove i Espai Jove

La Palmera

Gestió del Servei Espai Jove Kesse

Gestió del Servei d’Informació Juvenil/

Oficina Jove

Dinamització Dinamització juvenil

Informació juvenil

Orientació

especialitzada

Servei Municipal de Joventut (Tarragona Jove) Gestió Pla Local Tarragona Jove 2016

Gestió i tramitació administrativa


L’Oficina Tècnica de Joventut agrupa la persona que coordina l’OTJ (coordinador/-a de Joventut) i les persones professionals implicades en tasques de coordinació, com són la persona referent del Servei d’Informació Juvenil (Oficina Jove del Tarragonès), la persona referent de dinamització del Casal de Joves (l’Espai Jove Kesse) i el personal tècnic responsable de programes i altres equipaments juvenils. També en poden formar part altres persones professionals adscrites a Joventut que, per la seva tasca, necessitin formar part d’aquesta coordinació. L’Oficina Tècnica de Joventut constitueix l’equip executiu bàsic del Pla Local Tarragona Jove. Té la doble funció de dirigir l’execució d’aquells programes del Pla que depenen essencialment del Servei Municipal de Joventut (Tarragona Jove) i de donar suport a l’aplicació transversal del Pla. En compliment d’aquesta segona funció, els membres de l’Oficina Tècnica de Joventut treballen amb les persones tècniques responsables d’altres departaments o serveis municipals per dissenyar i planificar l’execució de programes del Pla que requereixen o fan recomanable la seva participació. En el marc d’aquest treball conjunt gestionen els recursos de tot tipus (humans, econòmics i infraestructurals) que cal destinar als programes gestionats en cooperació (transversals). Per això s’estableixen quines són les aportacions concretes de cada departament o servei municipal, inclòs el de Joventut. L’Oficina Tècnica de Joventut es reuneix bimensualment per a tasques de coordinació, seguiment i avaluació contínua del Pla, i els seus membres participen, conjuntament o per separat, en els Grups de Treball Transversal, en funció de les necessitats quotidianes de gestió.

3. Grups de Treball Transversal (GTT)

Tenen la finalitat específica de desenvolupar un programa o acció concreta del Pla Local Tarragona Jove que s’ha d’aplicar de forma transversal, tot i que

també poden establir-se grups de treball de caire intern. Les trobades són discrecionals, no requereixen convocatòria prèvia i es realitzen segons l’entesa informal dels tècnics/-ques que hi han de prendre part. La missió de les trobades és aplicar les accions conjuntes o transversals, segons l’encàrrec anual formulat pel Servei Municipal de Joventut, així com avaluar-les de forma conjunta. Cada GTT està constituït per una representació tècnica de cadascun dels serveis o departaments participants en l’execució de l’acció concreta. Qualsevol persona membre del Servei Municipal de Joventut pot representar el servei en un GTT, amb l’única condició que aquesta sigui designada coordinadament amb l’Oficina Tècnica de Joventut per a aquesta funció específica.

4. Taules de treball amb entitats i agents i la cogestió d’iniciatives

Tot i que el foment de la participació és un eix transversal de les polítiques de joventut, les taules de treball amb entitats i agents també són una eina per implantar les accions de forma coordinada i per atendre punts de vista i orientacions d’altres agents implicats en les polítiques de joventut a la ciutat. S’estableixen trobades entre entitats juvenils i agents socials i culturals amb tècnics/-ques municipals de Joventut per tal de planificar accions destinades a joves o per analitzar la diversitat d’interessos segons les zones de la ciutat i les necessitats dels diferents col·lectius de joves. També formen part d’aquest recurs metodològic els espais de col·laboració, programació o treball conjunt amb joves i col·lectius a l’hora d’adreçar propostes a altres joves. A més d’estar implicats en la proposició i el disseny d’actuacions, els joves i les joves són protagonistes en l’aplicació de les polítiques de joventut i en l’aplicació d’accions i propostes desenvolupades en el marc de la Conselleria de Joventut.

PLJ TARRAGONA 2014-2017

5. Diagnosi sobre la realitat i les polítiques de joventut a Tarragona

Presentació

Tarragona és una ciutat de 136.905 habitants, dels quals 37.061 són joves 37.061 són joves 37.061 són joves 37.061 són joves d’entre 12 i 35 anysd’entre 12 i 35 anysd’entre 12 i 35 anysd’entre 12 i 35 anys, xifra que representa un 27,07%27,07%27,07%27,07% de la població total. Trobem que la proporció de joves entre 15 i 29 anys (índex de joventut, segons la Llei 33/2010) és del 16,3%. Però si es tenen en compte les característiques de la ciutat, es pot que gairebé un 30% de la població de Tarragona són persones joves.

A l’annex 3 es pot consultar més detalladament l’anàlisi de la realitat juvenil del municipi.

La realitat de la Conselleria de Joventut i de Tse situa en el grup poblacional d’organització dels diferents serveis municipals, algunes de les ne12 i 14 anys, com són els espais de trobada i de desenvolupament personal, no són cobertes per cap altre departament. I respecte al col·lectiu de sobretot, a les necessitats relacionades amb l’àmbit laboral.característiques i amb l’objectiu d’oferir un servei eficient al joveprocés d’emancipació cap a l’edat adulta, s’ha càmplia. Sense perdre de vista que, més enllà de les conceptualitzacions teòriques així com administratives del concepte de joventut, el Pla Nacional de Joventut de Catalunya deixa oberta una definició operativa d’aquest concepte, no concretant, per tantcom es recull a la Llei de polítiques de j

En el moment d’ultimar aquest Pla Ldestinats específicament a la gent jove deen les possibilitats de desenvolupament prioritats en les actuacions que es col·lectiu de joves en les diferents dimensions, com ara suport en ella cerca de feina i en l’emancipació o la promoció de la participació i les iniciatives Conselleria, per tal d’apropar els recuutilitats i serveis als quals es podràrecursos que s’inclouran al web jove tarragonajove.orgjoves, destaca el carnet Tarragona

Diagnosi sobre la realitat i les polítiques de joventut a Tarragona

Tarragona és una ciutat de 136.905 37.061 són joves 37.061 són joves 37.061 són joves 37.061 són joves

, xifra que representa de la població total. Trobem que

la proporció de joves entre 15 i 29 anys Llei 33/2010) és en compte les es pot afirmar

que gairebé un 30% de la població de

A l’annex 3 es pot consultar més l’anàlisi de la realitat juvenil

de Joventut i de Treball de l’Ajuntament de Tarragona sobre la població jove grup poblacional comprès entre els 12 i els 35 anys. Ateses les característiques

d’organització dels diferents serveis municipals, algunes de les necessitats del grup d’12 i 14 anys, com són els espais de trobada i de desenvolupament personal, no són cobertes per cap altre

col·lectiu de persones joves adultes (30-35 anys)relacionades amb l’àmbit laboral. Tenint molt en compte aquestes

característiques i amb l’objectiu d’oferir un servei eficient al jovent tot impulsant i acompanyant el procés d’emancipació cap a l’edat adulta, s’ha cregut convenient treballar amb aquesta franja d’edat més

més enllà de les conceptualitzacions teòriques així com administratives del concepte de joventut, el Pla Nacional de Joventut de Catalunya deixa oberta una definició operativa

per tant, la dimensió administrativa de joventut d’una manera tan clara la Llei de polítiques de joventut.

st Pla Local Tarragona Jove, existeix una variada i extensa oferta de recursos jove de la ciutat. El coneixement d’aquests recursos i la seva incidència

en les possibilitats de desenvolupament del col·lectiu jove són elements fonamentalacions que es preveuen en el Pla. Aquests recursos s’orienten a donar suport al

ts dimensions, com ara suport en el desenvolupament personal i social, l’emancipació o la promoció de la participació i les iniciatives

Conselleria, per tal d’apropar els recursos municipals a la població jove, es difondrrà accedir a través dels serveis d’informació juvenil i de la difusió dels

an al web jove tarragonajove.org. També, amb l’interès d’apropar els serveis per a Jove com a peça clau per afavorir l’accessibilitat a aquests recursos

-5% -3% -1%

De 0 a 4 anysDe 5 a 9 anys

De 10 a 14 anysDe 15 a 19 anysDe 20 a 24 anysDe 25 a 29 anysDe 30 a 34 anysDe 35 a 39 anysDe 40 a 44 anysDe 45 a 49 anysDe 50 a 54 anysDe 55 a 59 anysDe 60 a 64 anysDe 65 a 69 anysde 70 a 74 anysDe 75 a 79 anysDe 80 a 84 anysDe 85 anys i més

Gràfic 1. Piràmide poblacional de la ciutat de Tarragona l’any

2012

| 17

Diagnosi sobre la realitat i les polítiques de

reball de l’Ajuntament de Tarragona sobre la població jove ls 35 anys. Ateses les característiques

grup d’adolescents d’entre 12 i 14 anys, com són els espais de trobada i de desenvolupament personal, no són cobertes per cap altre

35 anys), cal donar respostes, Tenint molt en compte aquestes

impulsant i acompanyant el seu eballar amb aquesta franja d’edat més

més enllà de les conceptualitzacions teòriques així com administratives del concepte de joventut, el Pla Nacional de Joventut de Catalunya deixa oberta una definició operativa

la dimensió administrativa de joventut d’una manera tan clara

existeix una variada i extensa oferta de recursos . El coneixement d’aquests recursos i la seva incidència

fonamentals a l’hora d’establir ’orienten a donar suport al

desenvolupament personal i social, en l’emancipació o la promoció de la participació i les iniciatives juvenils. Des de la

difondran programacions, accedir a través dels serveis d’informació juvenil i de la difusió dels

També, amb l’interès d’apropar els serveis per a ove com a peça clau per afavorir l’accessibilitat a aquests recursos, a

1% 3% 5%

DonesHomes

Piràmide poblacional de la ciutat de Tarragona l’any


més de la tasca del personal dinamitzador juvenil quevigència dels serveis i programes dirigits a la població jove de Tarragona ioportunitats i potencialitats d’aquests recursos.

Diagnosi general

Cal entendre la diagnosi com a procés perel marc d’intervenció. S’han de tenir en compte accions, iniciatives i propostes que que contribueixen a les polítiques de joventut, com valorar les possibilitats d’intervenció i d’incidèl’experiència pràctica i el treball en el terreny com a fonts de producció del coneixement i no permetre l’allunyament entre teorització i producció de coneixemacurada per part del cos tècnic i l’equip dinamitzador juvenil com a persones que informen i transmeten aquest coneixement serà interpretada i compartida amb les persones proque treballen amb la gent jove per tal d’implementar i revisar l’acció desplegada en l’apartat d’execució d’aquest pla local. Per tant, el que l’intercanvi i la reflexió col·lectiva.

La fase de diagnosi és, doncs, el primer engranatge de relacions que connecta diversos recollida de propostes en taules de treball fins propostes per establir pràctiques socials i transformadores.

Tot i això, en el diagnòstic global descrit a continuació, destaquen els aspectes generals de les temàtiques que han estat ressaltades en diverses ocasions i amb més incidència dirigides al jovent, com són l’educació, la cultura i la pròpia autonomia a través del treball o l’orientació en salut. Cal dir que, tot i les reflexions que es presenten a continuaciun procés obert i mantingut i es continuaràreferències i consultes sobre els conceptes i processos desen

En resum, la diagnosi ha de respondre a tres qüestions orientatives entorn a “què tenim?”, passant per una dimensió reflexiva de “com ho veiem?”, per finalitzar en una dimensió performativa de “què podem fer?”trànsit entre dimensions ha de ser de caràcter cíclic i sempre en constant revisió. Ajustarpermetrà alinear la investigació i l’anàlisi permanent mitjançant taules de treball, recollida d’enquestes d’avaluació i l’observació tècnica, amb el desplegament d’accions planificades. Prèviament a la prospecció dels trets més destacables dins els eixos fonamentals d’aquest pla local, es considera clau l’establiment dels aspectes més tra

Una de les grans aportacions de les persones joves és la seva opinió la seva implicació en activitats del municipi o la posada en qüestió de propostes que sempre s’havien fet d’una determinada manera. Els joves energia desenvolupada amb nombroses fórmules temàtiques, en diferents graus de compromís. Les entitats juvenils, els grups de música i de teatre o

inamitzador juvenil que, des dels espais joves, mostraràvigència dels serveis i programes dirigits a la població jove de Tarragona ioportunitats i potencialitats d’aquests recursos.

e la diagnosi com a procés per apropar-se a la realitat i l’entorn sobre elsel marc d’intervenció. S’han de tenir en compte accions, iniciatives i propostes que s’que contribueixen a les polítiques de joventut, a més de les demandes i necessitats de

valorar les possibilitats d’intervenció i d’incidència en el desenvolupament del Pl’experiència pràctica i el treball en el terreny com a fonts de producció del coneixement i no permetre

ació i producció de coneixement i pràctica social. Per això, l’observació tècnica del cos tècnic i l’equip dinamitzador juvenil com a persones que informen i transmeten

aquest coneixement serà interpretada i compartida amb les persones professionals i agents de referència que treballen amb la gent jove per tal d’implementar i revisar l’acció desplegada en l’apartat d’execució

que cal cercar en tot moment són espais de trobada que afavoreixin a reflexió col·lectiva.

el primer engranatge de relacions que connecta diversos recollida de propostes en taules de treball fins a convertir-los en part implicada en

pràctiques socials i transformadores.

Tot i això, en el diagnòstic global descrit a continuació, destaquen els aspectes generals de les temàtiques que han estat ressaltades en diverses ocasions i amb més incidència en el conjunt de les actuacions

s al jovent, com són l’educació, la cultura i la pròpia autonomia a través del treball o l’orientació Cal dir que, tot i les reflexions que es presenten a continuació, el procés de diagnòstic del P

un procés obert i mantingut i es continuarà fent en relació a altres taules de recerca, ampliant referències i consultes sobre els conceptes i processos desenvolupats en la seva implantació

En resum, la diagnosi ha de respondre a tres qüestions “què tenim?”, passant per una

“com ho veiem?”, per finalitzar en de “què podem fer?” Aquest

trànsit entre dimensions ha de ser de caràcter cíclic i sempre en constant revisió. Ajustar-se a la realitat ens permetrà alinear la investigació i l’anàlisi permanent mitjançant taules de treball, recollida d’enquestes

ècnica, amb el desplegament Prèviament a la prospecció dels

trets més destacables dins els eixos fonamentals d’aquest pla local, es considera clau l’establiment dels aspectes més transversals a tenir en compte.

tacions de les persones joves és la seva opinió sobre la seva comunitat de referència, la seva implicació en activitats del municipi o la posada en qüestió de propostes que sempre s’havien fet

joves i les joves apropen nous punts de vista a la comunitat i també la seva energia desenvolupada amb nombroses fórmules temàtiques, en diferents graus de compromís. Les entitats juvenils, els grups de música i de teatre o les colles i grups de joves en són alguns exemples.

Què tenim?

Com ho veiem?

DIAGNOSI

| 18

espais joves, mostrarà l’existència i vigència dels serveis i programes dirigits a la població jove de Tarragona i, especialment, de les

i l’entorn sobre els quals es planificarà s’esdevenen a la ciutat i

demandes i necessitats de la població jove, així ncia en el desenvolupament del Pla. Cal apropar

l’experiència pràctica i el treball en el terreny com a fonts de producció del coneixement i no permetre Per això, l’observació tècnica

del cos tècnic i l’equip dinamitzador juvenil com a persones que informen i transmeten fessionals i agents de referència

que treballen amb la gent jove per tal d’implementar i revisar l’acció desplegada en l’apartat d’execució cal cercar en tot moment són espais de trobada que afavoreixin

el primer engranatge de relacions que connecta diversos agents i inicia la los en part implicada en l’elaboració de

Tot i això, en el diagnòstic global descrit a continuació, destaquen els aspectes generals de les temàtiques en el conjunt de les actuacions

s al jovent, com són l’educació, la cultura i la pròpia autonomia a través del treball o l’orientació ó, el procés de diagnòstic del Pla és

fent en relació a altres taules de recerca, ampliant seva implantació.

nsversals a tenir en compte.

la seva comunitat de referència, la seva implicació en activitats del municipi o la posada en qüestió de propostes que sempre s’havien fet

nts de vista a la comunitat i també la seva energia desenvolupada amb nombroses fórmules temàtiques, en diferents graus de compromís. Les entitats

són alguns exemples.

Què tenim?

DIAGNOSI

Què podem fer?


Malgrat que, erròniament, s’acostuma a considerar que el col·lectiu de joves tenen una baixa motivació i implicació, és la franja d’edat jove la que probablement destina més temps al cultiu de les relacions interpersonals, a l’expressió i al desenvolupament de la creativitat, a la participació en activitats d’oci o festives, del teixit associatiu o de col·lectius informals. Tot i això, aquesta elevada participació no sempre és percebuda per l’entorn com un fet positiu (per exemple, en el cas dels grups de joc i de trobada al carrer o els grafiters i les grafiteres) o no sempre es constata, ja que quan són membres d’un col·lectiu intergeneracional no solen ocupar càrrecs visibles, però tothom té clar que són un dels motors centrals de l’energia de la ciutat. Per això, per una banda, entre les diferents actuacions a desenvolupar, es proposa donar suport i difondre les actuacions que es promouen des del teixit associatiu juvenil, i, per altra banda, dinamitzar i cogestionar espais de treball en xarxa que incentivin la implicació en la comunitat i el treball col·lectiu.

També cal destacar la motivació i implicació del jovent participant en els grups de discussió, en les taules de treball (espais de treball conjunt i consulta de grups de joves i entitats) o en altres dinàmiques vinculades a la participació (que s’han desenvolupat en el marc d’aquesta diagnosi). Sembla, doncs, que la consulta mitjançant aquest sistema és efectiva, potser perquè sol ser freqüent i implica les persones segons la seva disponibilitat. Així doncs, caldria mantenir els mecanismes de consulta i consens directe amb el col·lectiu de joves davant les necessitats i problemàtiques que sorgeixin.

Es detecta el desconeixement, entre la gent jove, de l’existència d’altres col·lectius o persones involucrades en motivacions similars. Cal preveure, per tant, algun mecanisme que permeti un increment del coneixement entre les diferents iniciatives associatives i col·lectius juvenils. També cal preveure el suport a la tasca que es generi en el marc de les agrupacions i plataformes d’entitats, associacions juvenils i altres agents de la societat civil que impulsen les polítiques per a joves.

El Pla aposta per apropar i incorporar les persones nouvingudes als grups de relació existents a la comunitat i a les xarxes d’informació. Es continuarà amb les campanyes desenvolupades per promoure la creació d’espais de trobada i convivència i es realitzaran actuacions concretes per apropar a les actuacions municipals grups específics de joves.

En l’àmbit territorial es parla, però, d’un desequilibri entre la zona centre i les zones perifèriques de la ciutat. En la recerca de l’accés més igualitari a les polítiques destinades als joves i les joves es procurarà impulsar espais on es pugui accedir als serveis d’informació i assessorament, almenys a nivell bàsic, distribuïts arreu de la ciutat, especialment en aquells indrets més allunyats dels serveis oferts. Territorialment, la ciutat de Tarragona conflueix en un entramat urbà que personalitza identitats molt arrelades a les zones de residència. Un gran nombre de la ciutadania jove té el centre de Tarragona com a referent d’oci consumista. Per tant, cal concentrar esforços a identificar els col·lectius i grups de joves presents a la totalitat del territori i confiar en els agents de referència o, simplement, en els grups de joves actius, espais de trobada i comunicació fluida on fer coincidir els serveis i programes que es derivin d’aquest pla. I, sobretot, fer-los part implicada en el disseny, execució i avaluació de les mesures exposades en aquest pla.


Eix EDUCACIÓ.

L’accés a la informació és un dret fonamental i universal que cal preservar i d’interessos i perfils de persones joves que fan ús del servei

d’informació, es requereixen plantejaments d’atenció, assessorament i orientació dels aspectes i reptes que puguin produirdemandants d’informació i la diversitat de consultes fan que el de l’Oficina Jove del Tarragonès, ordeni la informació per temàtiques i garanteixi els canals propicis i actualitzats de proximitat amb la gent joveformulada.

Actualment una de les principals maneres relacionar-se és a través dels mitjans de comunicació digital d’s’ha de vetllar per una Xarxa Jove d’Informació Digital que promogui la dinamització de la informació, la participació i l’assessorament de forma telemàtica, tenint presentles pàgines web i de les TIC en general.

Precisament, des del web tarragonajove.org es visualitzenpromouen espais de revisió i reconstrucció bidireccional entre la població jove i l’Oficina Tècnica de Joventut. El web és una eina destacada de comunicació i caldrà vetllar per la distribució clara de les temàtiques essencials, així com la seva àgil i facilitadora recerca directes amb el Servei Municipal de Joventut qtarragonajove.org ha de ser l’entorn digital de referència accedeixin tinguin a l’abast operacions tan prioritàries com la consulta dinscripcions i reserva de places, inscripcions i reserva d’sobre les principals novetats i horaris d’atenció dels serveis (Espai Jove KeTarragonès).

En el marc de la normalització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, cal adequar la comunicació amb les persones jovesnoves tecnologies que generen els telecentres i les tecnofires, que s’impulsen des del Departament de Societat de la Informació. Des dels telecentres es continuarà el treball per reduir la fractura digital, promovent la connectivitat i la formació tecnològica.

No obstant aquesta pretensió activa en el sformats presencials i de proximitat tècnica sobre aquells espais de referència entre la població juvenil. Així doncs, la comunicació física i convencioncanviant. La informació, mitjançant els instruments generats com programes i carten el si de la comunitat educativa, fins i totper fixar espais d’exposició informativa garantits i possibilitats d’accés a les aules per presentar els serveis i programes d’activitats de temporada.

EDUCACIÓ

Eix EDUCACIÓ. Informació / Formació / Lleure educatiu

L’accés a la informació és un dret fonamental i universal que cal preservar i del qual tenir cura permanentmend’interessos i perfils de persones joves que fan ús del servei

es requereixen plantejaments d’atenció, assessorament i orientació integralpuguin produir-se durant les fases de creixement i exploració vital. Els fluxos

demandants d’informació i la diversitat de consultes fan que el Servei d’Informació ordeni la informació per temàtiques i garanteixi els canals propicis i la gent jove, així com una resposta ràpida i ajustada a la demanda

una de les principals maneres que el col·lectiu jove té d’intercanvils mitjans de comunicació digital d’una manera vertiginosa, per la qual cosa

s’ha de vetllar per una Xarxa Jove d’Informació Digital que promogui la dinamització de la informació, la ’assessorament de forma telemàtica, tenint presents les noves tendències i els nous usos de

les pàgines web i de les TIC en general.

Precisament, des del web tarragonajove.org es visualitzen, d’entrada, els continguts del Plarevisió i reconstrucció bidireccional entre la població jove i l’Oficina Tècnica de

Joventut. El web és una eina destacada de comunicació i caldrà vetllar per la distribució clara de les com la seva àgil i facilitadora recerca de continguts i la presència de canals

directes amb el Servei Municipal de Joventut que permetin una comunicació fluiha de ser l’entorn digital de referència en el qual les persones usuàries que hi

operacions tan prioritàries com la consulta de linscripcions i reserva de places, inscripcions i reserva d’espais, notícies d’interèssobre les principals novetats i horaris d’atenció dels serveis (Espai Jove Ke

En el marc de la normalització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, cal adequar la les persones joves a través dels seus mitjans. També cal mantenir l’impuls difusor de les

cnologies que generen els telecentres i les tecnofires, que s’impulsen des del Departament de Societat de la Informació. Des dels telecentres es continuarà el treball per reduir la fractura digital, promovent la connectivitat i la formació tecnològica.

obstant aquesta pretensió activa en el si de l’entorn digital i les seves prestacions, cal mantenir els formats presencials i de proximitat tècnica sobre aquells espais de referència entre la població juvenil. Així doncs, la comunicació física i convencional ha d’estar connectada amb aquesta atmcanviant. La informació, mitjançant els instruments generats com programes i cart

de la comunitat educativa, fins i tot cercant complicitats amb els centres educatiuper fixar espais d’exposició informativa garantits i possibilitats d’accés a les aules per presentar els serveis i programes d’activitats de temporada.

| 20

Informació / Formació / Lleure educatiu

L’accés a la informació és un dret fonamental i universal que cal cura permanentment. Atesa la diversitat

d’interessos i perfils de persones joves que fan ús del servei integrals sobre qualsevol

e creixement i exploració vital. Els fluxos nformació Juvenil, gestionat des

ordeni la informació per temàtiques i garanteixi els canals propicis i , així com una resposta ràpida i ajustada a la demanda

intercanviar informació i de una manera vertiginosa, per la qual cosa

s’ha de vetllar per una Xarxa Jove d’Informació Digital que promogui la dinamització de la informació, la les noves tendències i els nous usos de

entrada, els continguts del Pla, els quals revisió i reconstrucció bidireccional entre la població jove i l’Oficina Tècnica de

Joventut. El web és una eina destacada de comunicació i caldrà vetllar per la distribució clara de les de continguts i la presència de canals

ue permetin una comunicació fluida. El web el qual les persones usuàries que hi

e l’agenda d’activitats, espais, notícies d’interès i la informació bàsica

sobre les principals novetats i horaris d’atenció dels serveis (Espai Jove Kesse i Oficina Jove del

En el marc de la normalització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, cal adequar la a través dels seus mitjans. També cal mantenir l’impuls difusor de les

cnologies que generen els telecentres i les tecnofires, que s’impulsen des del Departament de Societat de la Informació. Des dels telecentres es continuarà el treball per reduir la fractura digital,

de l’entorn digital i les seves prestacions, cal mantenir els formats presencials i de proximitat tècnica sobre aquells espais de referència entre la població juvenil.

al ha d’estar connectada amb aquesta atmosfera digital tan canviant. La informació, mitjançant els instruments generats com programes i cartelleria, ha de penetrar

cercant complicitats amb els centres educatius de secundària per fixar espais d’exposició informativa garantits i possibilitats d’accés a les aules per presentar els


A més, Tarragona compta amb una població flotant afegida conformada per, aproximadament, 12.000 joves universitaris/-àries, estudiants de secundària, de batxillerat i de cicles formatius de poblacions circumdants. Aquesta gent jove, doncs, també són partícips de la vida cultural i de les activitats de la ciutat.

En l’àmbit de l’educació reglada s’observa un sentit pragmàtic dels estudis que es considera positiu. No es constata, per part del jovent participant en els grups de discussió, necessitat d’orientació en els estudis. No obstant això, es detecta des del Servei d’Informació Juvenil un augment de consultes sobre itineraris curriculars. S’apropen a l’espai d’informació persones joves totalment desorientades i, el que és més preocupant encara, desmotivades quant a l’opció educativa a triar o la determinació que han de prendre de cara al seu futur. Sovint s’emeten també demandes d’informació i orientació educativa per part de mares, pares, tutors i tutores que conviuen en l’espai familiar i/o domiciliar.

Tot i això, certes activitats són d’interès per a la gent jove que ha d’accedir a la Universitat com a assaig de possibles continguts de l’ensenyament futur.

Les persones especialitzades i expertes insisteixen molt en la necessitat d’educar en els valors i en els trets negatius dels estudis d’ESO en alguns aspectes (repetició de curs, edat d’incorporació dels joves a secundària…).

També, des del camp educatiu reglat, amb la complicitat transversal existent entre el Servei Municipal d’Ocupació i l’Institut Municipal d’Educació, es manifesta la voluntat de ser part activa del Consell Municipal de la Formació Professional i l’Ocupació de Tarragona, òrgan de participació sectorial que pretén, entre d’altres, fomentar i prestigiar la formació professionalitzadora a la ciutat, difondre’n i promoure’n l’oferta de formació, facilitar la transició al món del treball i promoure l’esperit emprenedor.

Pel que fa a l’oci i el temps lliure, tot i que en els darrers anys s’ha incrementat l’oferta d’activitats considerablement, cal més diversificació, ja que encara no es dóna resposta amb la mateixa cobertura a tots els cicles de l’any i hi ha més demanda que places ofertes. També s’ha evidenciat la necessitat d’ampliar i diversificar la franja horària de les activitats per poder respondre als diferents interessos i diferents usos horaris del temps lliure segons blocs d’edat.

La coordinació permanent amb el teixit associatiu ha posat de manifest el valor principal del lleure educatiu com l’espai adient per afavorir el desenvolupament social i comunitari de la persona jove des de les diferents manifestacions expressives i relacionals durant el seu temps lliure. Així doncs, es comparteix clarament amb les entitats juvenils un sentit pedagògic de les activitats de lleure prioritari en el dia a dia dels espais joves (Kesse, La Palmera i Espais Tarragona Jove). Per alliberar aquests espais en benefici de les propostes educatives de lleure, s’observa la importància de comptar amb aules de dinamització que promoguin projectes i experiències que visualitzin el jovent participant com a veritable protagonista.

Els espais joves municipals, fidels a la seva funcionalitat, han de facilitar l’ús dels recursos existents mitjançant els mecanismes de cessió tant de sales com de materials. S’observa una necessitat manifesta d’espais disponibles que ofereixin suports i acompanyament tècnic en les tasques d’estudi i aprenentatge de la gent jove.

A les taules de treball també es destaca la importància de coordinar l’educació no formal, vincular la formació amb propostes que puguin revertir en la comunitat i facilitar espais atractius que serveixin d’alternativa per ocupar l’oci i el temps lliure. Per tant, d’una banda, s’han d’augmentar els usos dels


centres educatius, però, de l’altra, fora dels centres, cal trobar una oferta que sigui d’interès i pugui substituir moments d’avorriment en places o bars, amb espais d’educació no formal que puguin ser una alternativa de socialització i de vinculació amb l’entorn i amb el desenvolupament de les pròpies inquietuds.

L’oferta d’activitats que la Conselleria de Joventi entitats juvenils ha de respondre a les necessitats i demandes segons temporada. I es valora especialment que es promoguin activitats d’acompanyament ad’aprenentatges diversos, ajustats a cada realitat i als ritmes que dicten els sistemes prescrits segons les pautes curriculars d’educació reglada. Calde trobada estables on adquirir habilitats personals i socials. En definitivad’activitats formatives complementàries que contribueixin a

Eix CULTURA. Joves creadors cultural /

Al llarg del desenvolupament de programes associats a continguts culturals i de la dinamització d’accions de col·lectius juvenils, s’ha pogut constatar que hi ha molts joves informals vinculats a activitats associacions de cultura popular, de música, dansa, etc.

En les relacions amb grups de joves de la ciutat es recull l’existent demanda d’incrementar les produccions culturals dirigides a la població jovejuvenils), el desconeixement de part de les propostes impulsades actualment i la proposta d’ampliació dels àmbits i espais on es desenvolupen.

S’observa la manca de relació i d’interacció entre col·lectius amb intdiferenciats, però compatibles a l’hora en xarxa, de la promoció de la interrelació, dxarxa cultural més visible i enriquidora des d’on es puguin impulsar propostes més efectives i es pugui, a la vegada, fomentar la creació juvenil.

La demanda d’espais on relacionar-se i treballar propostes anotada a l’anterior pla local quedaria resolta en part amb la consolidació dels espais joves Kesse i La Palmera. Tot i així, es considera d’interès potenciar aquests espais com els principals aparadors on poder exposar diverses propostes creatives i habilitar cicles permanents per a l’exhibició més transparents els recursos de suport, descobrir i alliberar altres espais d’assaig i exhibició (de música, dansa, teatre, creació visual, fusió de propostes artístiques), de promoció de difeescenicoartístics juvenils i plataformes que permetin aquestes expressions.

Pel que fa a les manifestacions artístiques de carrer i especialment com a mesura de suport a la creació i exhibició emergent, s’observa la necessitat d’establir el Seinterlocutor i intermediador amb altres departaments i institucions a l’hora de notificar, facilitar i transmetre la intencionalitat de l’obra creativa della tasca de suport i acompanyament durant les fases de creació, producció i mostra de la proposta juvenil.

CULTURA

centres educatius, però, de l’altra, fora dels centres, cal trobar una oferta que sigui d’interès i pugui ituir moments d’avorriment en places o bars, amb espais d’educació no formal que puguin ser una

alternativa de socialització i de vinculació amb l’entorn i amb el desenvolupament de les pròpies

L’oferta d’activitats que la Conselleria de Joventut proposa conjuntament amb la implicació de ha de respondre a les necessitats i demandes segons temporada. I es valora

especialment que es promoguin activitats d’acompanyament a la persona jove, des dels seus camps d’aprenentatges diversos, ajustats a cada realitat i als ritmes que dicten els sistemes prescrits segons les pautes curriculars d’educació reglada. Cal, doncs, facilitar models de transmissió de coneixemen

on adquirir habilitats personals i socials. En definitiva, es procuraràmentàries que contribueixin al seu desenvolupament cognitiu.

Eix CULTURA. Joves creadors i creadorescultural / Intermediació

Al llarg del desenvolupament de programes associats a continguts culturals i de la dinamització d’accions de col·lectius juvenils, s’ha pogut constatar que hi ha molts

vinculats a activitats i iniciatives culturals, així com molta gent jove inclosaassociacions de cultura popular, de música, dansa, etc.

En les relacions amb grups de joves de la ciutat es recull l’existent demanda d’incrementar les produccions la població jove (música, pintura mural, còmic, hip-hop… i moltes altres expressions

juvenils), el desconeixement de part de les propostes impulsades actualment i la proposta d’ampliació dels

S’observa la manca de relació i d’interacció entre col·lectius amb interessos propers o amb interessos però compatibles a l’hora d’impulsar propostes. Per això és importantla promoció de la interrelació, del coneixement entre els agents per tal de promouremés visible i enriquidora des d’on es puguin impulsar propostes més efectives i es pugui, a la

vegada, fomentar la creació juvenil.

se i treballar propostes anotada a l’anterior pla local quedaria resolta nsolidació dels espais joves Kesse i La Palmera. Tot i així, es considera d’interès potenciar

aquests espais com els principals aparadors on poder exposar diverses propostes creatives i habilitar cultural. També es recull la demanda de determinats col·lectius de fer

recursos de suport, descobrir i alliberar altres espais d’assaig i exhibició (de música, dansa, teatre, creació visual, fusió de propostes artístiques), de promoció de difeescenicoartístics juvenils i plataformes que permetin aquestes expressions.

Pel que fa a les manifestacions artístiques de carrer i especialment com a mesura de suport a la creació i exhibició emergent, s’observa la necessitat d’establir el Servei Municipal de Joventut com el principal interlocutor i intermediador amb altres departaments i institucions a l’hora de notificar, facilitar i transmetre la intencionalitat de l’obra creativa dels joves i les joves. Aquesta intermediació contribueix la tasca de suport i acompanyament durant les fases de creació, producció i mostra de la proposta juvenil.

| 22

centres educatius, però, de l’altra, fora dels centres, cal trobar una oferta que sigui d’interès i pugui ituir moments d’avorriment en places o bars, amb espais d’educació no formal que puguin ser una

alternativa de socialització i de vinculació amb l’entorn i amb el desenvolupament de les pròpies

ut proposa conjuntament amb la implicació de col·lectius ha de respondre a les necessitats i demandes segons temporada. I es valora

jove, des dels seus camps d’aprenentatges diversos, ajustats a cada realitat i als ritmes que dicten els sistemes prescrits segons les

facilitar models de transmissió de coneixements i espais es procurarà una programació

desenvolupament cognitiu.

i creadores/ Exhibició

Al llarg del desenvolupament de programes associats a continguts culturals i de la dinamització d’accions de col·lectius juvenils, s’ha pogut constatar que hi ha molts grups

molta gent jove inclosa en

En les relacions amb grups de joves de la ciutat es recull l’existent demanda d’incrementar les produccions hop… i moltes altres expressions

juvenils), el desconeixement de part de les propostes impulsades actualment i la proposta d’ampliació dels

eressos propers o amb interessos important el foment del treball

el coneixement entre els agents per tal de promoure una més visible i enriquidora des d’on es puguin impulsar propostes més efectives i es pugui, a la

se i treballar propostes anotada a l’anterior pla local quedaria resolta nsolidació dels espais joves Kesse i La Palmera. Tot i així, es considera d’interès potenciar

aquests espais com els principals aparadors on poder exposar diverses propostes creatives i habilitar . També es recull la demanda de determinats col·lectius de fer

recursos de suport, descobrir i alliberar altres espais d’assaig i exhibició (de música, dansa, teatre, creació visual, fusió de propostes artístiques), de promoció de diferents estils

Pel que fa a les manifestacions artístiques de carrer i especialment com a mesura de suport a la creació i rvei Municipal de Joventut com el principal

interlocutor i intermediador amb altres departaments i institucions a l’hora de notificar, facilitar i . Aquesta intermediació contribueix a

la tasca de suport i acompanyament durant les fases de creació, producció i mostra de la proposta juvenil.


Més enllà dels programes d’intermediació, es consoliden cicles reconeguts com la Mostra de Teatre Jove i Cultura de Carrer, programes de temporada movaloren positivament pel conjunt de col·lectius artístics i joves creadorspuntualitza en l’habilitació de cicles més permanents i enmitjançant la complicitat amb altres

Aquesta demanda fa palesa la necessitat consegüent de compartir taules de programació més estables i coordinades amb altres agents culturals que permepropostes juvenils a altres espais i sales del territoriafavorint així la reafirmació i reconeixement del grup o

Eix TREBocupacional

Pel que fa als temes relacionats destacats són les dificultats de les personesetapes que han d’anar superant per poderd’autonomia emocional, domiciliària i econòmica.

Malauradament, la situació actual de crisi socioeconòmica afecta exponencialment els recursos de la població jove, que veu minvades lesretornar al domicili familiar. A la vegada, les mesures de suport i ajuda a l’emancipació residencial degent jove han estat gairebé suprimides del marc d’intervenció polític, i l’assumpció d’aquestes competències al Servei Municipal de l’Habitatge.

Pel que fa a l’autonomia personal, darrerament ha augmentat la demanda d’assessorament en el procés d’autonomia emocional, de promoció de les relacions i espais de consulta i autoajuda, d’activitats formatives i orientadores en el parament de la llar, de lcom desenvolupar un consum més sostenible. Aquest increment de demanda d’informació i de suport motiva l’estudi per dissenyar iniciatives encaminades a la creació d’acpromocionar aquests espais complementaris del procés d’emancipació i autonomia de

Cal destacar el paper de l’Oficina Jove del Tarragonès com a servei de referència perquè els joves siguin atesos de forma integral serveis que promoguin el seu desenvolupament personal i creatiu.

Pel que fa al procés d’autonomia econòmica, comarques de la demarcació han constatat índexs d’atur juvenil al voltant del 18% població d’entre 16 i 30 anys. Aquest percentatge situa el municipi per sobre de leespanyola, la qual cosa fa evident la necessitat d’un servei d’assessorament laboral constant i atent a les necessitats del col·lectiu jove, cada cop més vulnerable

S’observa, en les polítiques de joventut, que l’àmbit labomés ampli d'actuacions i d’agents implicats: formació i assessorament ocupacional, borses de treball, suport a l’autoocupació, etc. Cal continuar reforçant, però, la difusió d’aquestes de joves i oferint serveis propers qu

TREBALL

Més enllà dels programes d’intermediació, es consoliden cicles reconeguts com la Mostra de Teatre Jove i Cultura de Carrer, programes de temporada molt destacats durant la primavera i l’estiu. Aquests cicles es valoren positivament pel conjunt de col·lectius artístics i joves creadors i creadores

ió de cicles més permanents i en la recerca d’altres suportsmitjançant la complicitat amb altres persones i entitats programadores de la ciutat.

Aquesta demanda fa palesa la necessitat consegüent de compartir taules de programació més estables i coordinades amb altres agents culturals que permetin la diversificació d’actes, la transferència de les

es espais i sales del territori i l’accés a circuits culturals més consolidats afavorint així la reafirmació i reconeixement del grup o de la persona jove creadora

Eix TREBALL. Orientació sociolaboral / ocupacional

Pel que fa als temes relacionats amb la joventutles persones joves per assolir l’autonomia i l’emancipació,

rant per poder-se desenvolupar com a persones adultes en els processos d’autonomia emocional, domiciliària i econòmica.

Malauradament, la situació actual de crisi socioeconòmica afecta exponencialment els recursos de la les seves expectatives d’accés a una pròpia llar i

al domicili familiar. A la vegada, les mesures de suport i ajuda a l’emancipació residencial dehan estat gairebé suprimides del marc d’intervenció polític, i en l’àmbit municipal s’ha delimitat

l’assumpció d’aquestes competències al Servei Municipal de l’Habitatge.

Pel que fa a l’autonomia personal, darrerament ha augmentat la demanda d’assessorament en el procés d’autonomia emocional, de promoció de les relacions i espais de consulta i autoajuda, d’activitats formatives i orientadores en el parament de la llar, de l’aprofitament dels recursos, del reciclatge i de com desenvolupar un consum més sostenible. Aquest increment de demanda d’informació i de suport motiva l’estudi per dissenyar iniciatives encaminades a la creació d’activitats formatives i de suportpromocionar aquests espais complementaris del procés d’emancipació i autonomia de

Cal destacar el paper de l’Oficina Jove del Tarragonès com a servei de referència perquè els iguin atesos de forma integral en les seves demandes, amb suport, orientació

serveis que promoguin el seu desenvolupament personal i creatiu.

Pel que fa al procés d’autonomia econòmica, durant els darrers quatre anys la ciutat de Tarragona i les an constatat índexs d’atur juvenil al voltant del 18%

entre 16 i 30 anys. Aquest percentatge situa el municipi per sobre de lea qual cosa fa evident la necessitat d’un servei d’assessorament laboral constant i atent a les

necessitats del col·lectiu jove, cada cop més vulnerable davant dels episodis de recessió econòmica.

S’observa, en les polítiques de joventut, que l’àmbit laboral és un dels sectors que compta amb un ventall més ampli d'actuacions i d’agents implicats: formació i assessorament ocupacional, borses de treball, suport a l’autoocupació, etc. Cal continuar reforçant, però, la difusió d’aquestes actuacions entre els g

i oferint serveis propers que realitzin una atenció i un acompanyament orientats

| 23

Més enllà dels programes d’intermediació, es consoliden cicles reconeguts com la Mostra de Teatre Jove i lt destacats durant la primavera i l’estiu. Aquests cicles es

i creadores. No obstant això, es la recerca d’altres suports i espais de creació

s de la ciutat.

Aquesta demanda fa palesa la necessitat consegüent de compartir taules de programació més estables i tin la diversificació d’actes, la transferència de les

i l’accés a circuits culturals més consolidats a.

ALL. Orientació sociolaboral / Formació

ntut, un dels problemes més joves per assolir l’autonomia i l’emancipació, així com les

se desenvolupar com a persones adultes en els processos

Malauradament, la situació actual de crisi socioeconòmica afecta exponencialment els recursos de la i, en alguns casos, ha de

al domicili familiar. A la vegada, les mesures de suport i ajuda a l’emancipació residencial de la municipal s’ha delimitat

Pel que fa a l’autonomia personal, darrerament ha augmentat la demanda d’assessorament en el procés d’autonomia emocional, de promoció de les relacions i espais de consulta i autoajuda, d’activitats

’aprofitament dels recursos, del reciclatge i de com desenvolupar un consum més sostenible. Aquest increment de demanda d’informació i de suport motiva

tivitats formatives i de suport que puguin promocionar aquests espais complementaris del procés d’emancipació i autonomia de les persones joves.

Cal destacar el paper de l’Oficina Jove del Tarragonès com a servei de referència perquè els joves i les eves demandes, amb suport, orientació, assessorament i amb

els darrers quatre anys la ciutat de Tarragona i les an constatat índexs d’atur juvenil al voltant del 18% en les franges de

entre 16 i 30 anys. Aquest percentatge situa el municipi per sobre de les mitjanes catalana i a qual cosa fa evident la necessitat d’un servei d’assessorament laboral constant i atent a les

els episodis de recessió econòmica.

ral és un dels sectors que compta amb un ventall més ampli d'actuacions i d’agents implicats: formació i assessorament ocupacional, borses de treball,

ctuacions entre els grups orientats a cada cas. Des


del personal d’informació i assessorament de l’Oficina Jovcaracteritzat per una finestra única i

A través de les memòries anuals emeses des d’aquest servei d’orientació esconsiderable índex de consultes i atenció sobre aspectes laboralsdedicació anual. Una necessitat que s’aborda i es valora positivament des de la percepció individualobviar la proposta tècnica de generar sessions informatives de caràcter grupal que actualitzin els recursos i eines disponibles. Mitjançant aquestes sessions grupals ecasos i problemàtiques, i s’aprofundeixfactors d’ocupabilitat.

Aquesta dimensió grupal de les sessions informatives i formatives també ha de ser cdel camp educatiu formal per tal de realitzar sessions en el camp de l’emprenedoria i l’autogeneració d’iniciatives.

Tarragona i el seu capital humà joveTot i així, calen plataformes d’acompanyament sòlides i coordinades que garanteixin la viabilitat dels projectes i facin menys temibles les apostes d’inversió personal i econòmica. El context actual de conjuntura econòmica pot fer defallir la temptativa emprenedora transformadora de la població jove. Més enllà d’evitar òptiques massa convencionals de negoci, i davant l’hostilitat provocada pel rebuig caformatives en què es treballin les fases de l’emprenedoria i altres aspectes que afavoreixin la construcció del seu itinerari formatiu.

Pel que fa al reconeixement curricular, cada cop més s’instauren mesures d’acreditació i certificació de la formació professional que milloren les oportunitats d’ocupabilitat juvenil. Respecte en les fitxes d’avaluació de les persones participants encursos amb titulació i/o certificació pròpia.

Eix

L’autopercepció del seu estat de salut i com elsdesenvolupament personal i social és un fet rellevant en la definició de conductes i pautes de relació. Aquest fet es consta

discussió, en els quals les personesels problemes de salut, però es constaten, al mateix temps, certes conductes de risc i falta d’atenció a problemàtiques relacionades amb sexd’informació i assessorament que complementin els serveis d’educació reglada i sanitaris, per tal de donar suport a la tasca que aquests realitzen. Cal mantenir les propostes actuals i cercainformatius, ja que es detecten actituds de risc i de falta de respecte cap a certes opcions sexuals.

Quant a la tasca de prevenció de consums de substàncies, es consideren satisfactòries les intervencions realitzades des de diverses perspectde prevenció de drogodependències, professionals de l'atenció primària i de l’àmbit de l’educació, dinamitzadors/-es juvenils, professorat de secundària, voluntariatlleure, espais d'ensenyament, espais de festa…). Es destaca la importància d’educar en consums i en

SALUT

del personal d’informació i assessorament de l’Oficina Jove del Tarragonès es vetlla percaracteritzat per una finestra única i una atenció personalitzada.

les memòries anuals emeses des d’aquest servei d’orientació especialitzat, es constataconsiderable índex de consultes i atenció sobre aspectes laborals, el qual representa gairebé un 70% de la

a necessitat que s’aborda i es valora positivament des de la percepció individualobviar la proposta tècnica de generar sessions informatives de caràcter grupal que actualitzin els recursos i eines disponibles. Mitjançant aquestes sessions grupals es concilien i comparteixen situacions, casos i problemàtiques, i s’aprofundeix en tècniques i habilitats per a la recerca de feina i la millora dels

Aquesta dimensió grupal de les sessions informatives i formatives també ha de ser cdel camp educatiu formal per tal de realitzar sessions en el camp de l’emprenedoria i l’autogeneració

gona i el seu capital humà jove són un motor en l’autogeneració d’idees i propostes d’emprenedoria. , calen plataformes d’acompanyament sòlides i coordinades que garanteixin la viabilitat dels

projectes i facin menys temibles les apostes d’inversió personal i econòmica. El context actual de defallir la temptativa emprenedora i fer fracassar la visió constructiva i

transformadora de la població jove. Més enllà d’evitar òptiques massa convencionals de negoci, i davant l’hostilitat provocada pel rebuig cap a la corrupció, cal incidir a presentar als centres

es treballin les fases de l’emprenedoria i altres aspectes que afavoreixin la construcció

Pel que fa al reconeixement curricular, cada cop més s’instauren mesures d’acreditació i certificació de la ssional que milloren les oportunitats d’ocupabilitat juvenil. Respecte

ó de les persones participants en les activitats programades, la necessitat d’oferir cursos amb titulació i/o certificació pròpia.

Eix SALUT. Assessorament, orientació i sensibilització

L’autopercepció del seu estat de salut i com elsdesenvolupament personal i social és un fet rellevant en la definició de conductes i pautes de relació. Aquest fet es consta

persones joves no conceben que hi hagi cap relació entre les seves actuacions i els problemes de salut, però es constaten, al mateix temps, certes conductes de risc i falta d’atenció a problemàtiques relacionades amb sexualitat i consums. Es detecta la conveniència de facilitar espais d’informació i assessorament que complementin els serveis d’educació reglada i sanitaris, per tal de donar suport a la tasca que aquests realitzen. Cal mantenir les propostes actuals i cercainformatius, ja que es detecten actituds de risc i de falta de respecte cap a certes opcions sexuals.

Quant a la tasca de prevenció de consums de substàncies, es consideren satisfactòries les intervencions realitzades des de diverses perspectives (prevenció, reducció de riscos…), des de diversos agents (personal de prevenció de drogodependències, professionals de l'atenció primària i de l’àmbit de l’educació,

es juvenils, professorat de secundària, voluntariat…) i des de diferenlleure, espais d'ensenyament, espais de festa…). Es destaca la importància d’educar en consums i en

| 24

e del Tarragonès es vetlla per oferir un servei

pecialitzat, es constata un representa gairebé un 70% de la

a necessitat que s’aborda i es valora positivament des de la percepció individual, sense obviar la proposta tècnica de generar sessions informatives de caràcter grupal que actualitzin els

s concilien i comparteixen situacions, la recerca de feina i la millora dels

Aquesta dimensió grupal de les sessions informatives i formatives també ha de ser coresponsabilitzada des del camp educatiu formal per tal de realitzar sessions en el camp de l’emprenedoria i l’autogeneració

motor en l’autogeneració d’idees i propostes d’emprenedoria. , calen plataformes d’acompanyament sòlides i coordinades que garanteixin la viabilitat dels

projectes i facin menys temibles les apostes d’inversió personal i econòmica. El context actual de fracassar la visió constructiva i

transformadora de la població jove. Més enllà d’evitar òptiques massa convencionals de negoci, i davant presentar als centres educatius sessions

es treballin les fases de l’emprenedoria i altres aspectes que afavoreixin la construcció

Pel que fa al reconeixement curricular, cada cop més s’instauren mesures d’acreditació i certificació de la ssional que milloren les oportunitats d’ocupabilitat juvenil. Respecte a aquest fet, es recull

les activitats programades, la necessitat d’oferir

SALUT. Assessorament, orientació i sensibilització

L’autopercepció del seu estat de salut i com els/les afecta en el seu desenvolupament personal i social és un fet rellevant en la definició de conductes i pautes de relació. Aquest fet es constata en els grups de

joves no conceben que hi hagi cap relació entre les seves actuacions i els problemes de salut, però es constaten, al mateix temps, certes conductes de risc i falta d’atenció a

ualitat i consums. Es detecta la conveniència de facilitar espais d’informació i assessorament que complementin els serveis d’educació reglada i sanitaris, per tal de donar suport a la tasca que aquests realitzen. Cal mantenir les propostes actuals i cercar nous espais informatius, ja que es detecten actituds de risc i de falta de respecte cap a certes opcions sexuals.

Quant a la tasca de prevenció de consums de substàncies, es consideren satisfactòries les intervencions des de diversos agents (personal

de prevenció de drogodependències, professionals de l'atenció primària i de l’àmbit de l’educació, …) i des de diferents entorns (espais de

lleure, espais d'ensenyament, espais de festa…). Es destaca la importància d’educar en consums i en


fomentar la responsabilitat individual davant d’aquests. Cal recordar que determinats consums compulsius s’inicien com a fals element socialitzador (compres compulsives, consum d’alcohol i d’altres drogues, etc.). Cal cercar espais de coordinació entre els diferents agents involucrats a propiciar alternatives d’oci i de prevenció de consums i drogodependències.

Cal tenir també present, des del vessant de la salut i vinculat al que hem exposat en l’àmbit de l’educació, l’impacte dels instruments de comunicació digitals generats des d’Internet i les xarxes que se’n deriven, que es manifesten, cada vegada amb més freqüència, en casos de socioaddiccions. Les persones joves es troben permanentment connectades i, sovint, poden veure’s abocades a addiccions a les xarxes socials o a un ús abusiu i nociu de les eines que la xarxa els proporciona. Paral·lelament, i malgrat la relació permanent que mantenen amb altres persones a través de les xarxes socials, es detecta també un sentiment de solitud, a causa, probablement, d’una part emocional poc treballada.

Per altra banda, cal treballar també en l’àmbit de l’alimentació i els trastorns que es poden generar al seu voltant. La joventut segueix estant influenciada per tot allò que els arriba a través dels mitjans i, sovint, es volen emmirallar en allò que hi veuen. Es segueix mostrant un suposat ideal de cos (i ja no tan sols el femení), molt sexuat, perfecte i amb unes mides molt determinades, la qual cosa fa que moltes persones joves s’hi fixin especialment i el prenguin com a model, amb les conseqüències que això pot comportar en la seva salut tant física com mental.

Mitjançant l’Espai Jove de Salut, el Servei de Salut de l’Oficina Jove del Tarragonès i la Taula de Salut Sexual i Sida de Tarragona, s’estableix que, paral·lelament a les accions d’intervenció directa, s’han de portar a terme accions de sensibilització. Així doncs, la programació d’activitats i actes de caràcter lúdic i cultural poden contribuir en el foment d’alternatives d’oci i consum òptimes durant les etapes de descoberta personal i relacional de la població jove.

Aquestes accions de sensibilització han de ser també presents en els espais propis del teixit juvenil, principal demandant d’informació, i enteses, a la vegada, com un dels principals actors en la tasca preventiva.

Especialment en les primeres edats de l’adolescència, cal dissenyar opcions de suport i acompanyament per així incidir en les fases d’experimentació i exposició al risc. Les persones professionals referents de l’Espai Jove de Salut apunten que convé projectar accions formatives i de dinamització entre grups d’iguals per tal que s’inverteixi en el cultiu de personalitats promotores i coresponsables dintre el camp de la salut.

En les darreres reunions de seguiment de l’Espai Jove de Salut, igual com en les observacions tècniques del cos d’agents que ofereixen suport i assessorament al servei de salut de l’Oficina Jove del Tarragonès, es constaten demandes puntuals de mares, pares, educadors/-es i tutors/-es que sol·liciten atenció especialitzada i acompanyament per al jovent immers en fases de desviament conductual o de comportament. El seu malestar psicosocial es projecta paral·lelament a les estructures i contextos del moment que els pertoca viure. Es fa palès l’alt grau de vulnerabilitat al qual algunes persones joves estan exposades. S’obre un espai de treball intern per tal de proposar accions formatives sobre la seva educació emocional i relacional. No es descarta elaborar alguna proposta de futur per fixar algun suport tècnic en l’acompanyament psicosocial.


6. Objectius i eixos

OBJECTIUS

OBJECTIUS OBJECTIUS OBJECTIUS OBJECTIUS PLA LOCAL PLA LOCAL PLA LOCAL PLA LOCAL

2016201620162016

Impulsarjovent, realitzari l’expressió,d’opcionsl’aprenentatgetransformació

Promourejoventdels àmbitsi accionsde formació

Fomentarl’experimentació,disciplinesrelació

Garantirespecíficsla participació,entre el

ixos

Impulsar i acompanyar el desenvolupament delrealitzar dinàmiques per estimular la relació

l’expressió, facilitar l’accés a un ampli ventalld’opcions lúdiques i formatives per promourel’aprenentatge personal i capacitats detransformació.

Promoure la transició i el desenvolupament delcap a l'autonomia personal, en especial des

àmbits del treball i la salut, a través de serveisaccions formatives, d’assessorament, d’orientacióformació.

Fomentar i promoure accions i recursos perl’experimentació, l’exhibició i la mostra de diferentsdisciplines artístiques i promocionar espais derelació cultural entre la gent jove.

Garantir instal·lacions, equipaments i serveisespecífics per a joves amb la finalitat de promoure

participació, el desenvolupament i les relacionsel col·lectiu de joves.

| 26

delrelacióventall

promourede

Eix Educació i Desenvolupamen

t

deldes

serveisd’orientació i

Eix Treball i Salut

adiferents

de Eix Cultura

serveispromourerelacions

Eixos transverals: Espais, Acció Social

i Territorial i Participació


EIXOS

Els eixos del PLTJ 2016 són sis: educació i desenvolupament, cultura, treball, salut, participació i acció social i territorial. D’aquests eixos, els dos últims són eixos transversals. L’estructura d’aquests eixos configuradors del PLTJ 2016 es defineix a partir del següent esquema:

EIXOS I EIXOS I EIXOS I EIXOS I PROGRAMES DEL PLPROGRAMES DEL PLPROGRAMES DEL PLPROGRAMES DEL PLTTTTJ 2016J 2016J 2016J 2016

EDUCACIÓ I DESENVOLUPAMENT CULTURA TREBALL SALUT

PROG

RAMES

� INFORMACIÓ

� FORMACIÓ I EDUCACIÓ NO REGLADA

� LLEURE EDUCATIU

� JOVES CREADORS i CREADORES

� EXHIBICIÓ CULTURAL

� INTERMEDIACIÓ

� ORIENTACIÓ

� FORMACIÓ OCUPACIONAL

� ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

� EIXOS TRANSVERSALS: participació, acció social i territorial

� Espais: Espai Jove Kesse, Oficina Jove, Espai Jove La Palmera, Espais Tarragona Jove

1. Educació i desenvolupament

Tarragona és una ciutat plenament educadora, en la qual s’impulsen processos educatius adreçats al ple desenvolupament de les potencialitats, capacitats i expectatives educatives de cadascuna de les persones joves, tarragonins i tarragonines, en tots els àmbits de la seva vida, per a l’assoliment de competències necessàries per al seu desenvolupament personal i professional.

Cal la participació activa de totes les persones professionals implicades per tal d’adequar l’oferta educativa a les necessitats reals del futur del mercat de treball. Així mateix, cal vetllar per a la coordinació dels processos de transició escola-treball.

Són moltes les entitats i persones joves que dediquen el seu temps lliure a la formació específica en habilitats d’intervenció en els sectors d’infància i joventut. És convenient treballar conjuntament amb les escoles de formació i altres professionals educatius per tal

de dissenyar estratègies que complementin les opcions de formació. L’educació en el lleure educatiu esdevé un àmbit estratègic.

2. Cultura

La cultura és l’eina bàsica que permet la comunicació entre els éssers humans i, per tant, esdevé un canal de desenvolupament i d’expressió amb capacitat de reflexió i transformació, per la qual cosa creiem imprescindible establir estructures i marcs d’actuació que permetin el desenvolupament de les iniciatives culturals dels diferents col·lectius i persones de la ciutat.

La situació de la joventut de Tarragona ens manté atents/-es als moviments i demandes que, directament o indirectament, es perceben en els seus rols, llenguatges i símbols urbans. La condició juvenil tarragonina es defineix a partir de com la població jove viu i experimenta en aquest espai i temps determinat. En aquest eix es desenvolupen programes per estimular espais de relació i d’expressió creativa dels joves i les joves de la ciutat.


3. Treball

L’orientació és clau en els àmbits de l’ocupació i la formació, cal aprofitar les oportunitats de les TIC per optimitzar els recursos i parar molta atenció a l’excés d’informació i a la duplicitat en la gestió de la informació i els serveis.

La formació ocupacional és un procés extern al sistema educatiu, la qual té com a referència les característiques i el context d’un lloc de treball per facilitar la inserció laboral a partir de la qualificació professional del/la treballador/-a. Cal impulsar accions per tal de millorar la qualificació i les competències professionals de les persones en actiu i impulsar la inserció i reinserció laboral de les persones que es troben en situació d’atur.

4. Salut

Cal entendre la salut des d’un punt de vista integral, com un estat complet de benestar físic, psíquic i social. La infància i la joventut són etapes determinants, ja que en el seu desenvolupament s’adquireixen i consoliden hàbits relacionats amb qüestions com l’exercici físic, la higiene, la sexualitat, la salut mental, l’alimentació, el consum de drogues, etc.

Modificar i/o corregir els hàbits potencialment de risc o perjudicials implica un treball de proximitat i incidència especial en aquestes etapes vitals, moment en què es construeix el marc de relacions i es defineixen també comportaments que més endavant es consolidaran.

5. Participació

La participació del jovent haurà d’abastar, en diferents graus i amb fórmules diverses adaptades a les possibilitats efectives, el conjunt de les polítiques de joventut i de les intervencions dutes a terme. A banda del seu caràcter de requisit democràtic i del seu valor com a metodologia, la participació és, en si

mateixa, un procés d’aprenentatge que cerca i alhora promou el desenvolupament social.

Caldrà tenir en compte tots els col·lectius de joves, estiguin associats o no amb diferents moviments socials i de protesta, per tal de compartir els diferents posicionaments i les diverses reivindicacions i crear espais d’intercanvi, discussió o reflexió. Cal motivar-los perquè participin i, a més, reconèixer la important tasca que fan en aquells temes que realment els són d’interès i amb els quals es senten escoltats. Per fer possible aquest procés participatiu és necessari disposar d’una xarxa d’estructures, des d’on s’articulin les diverses propostes, així com disposar de professionals que aportin els seus coneixements i s’ocupin del seguiment a l’hora de portar a terme el procés.

És també necessari que la participació tingui lloc en la majoria d’àmbits possibles: informació, consulta, decisió, avaluació i execució de les polítiques públiques adreçades al col·lectiu juvenil. Aquest àmbit es veu reflectit dintre dels reptes del PNJC 2010-2020: avançar cap a l’autonomia, el desenvolupament personal i la participació en allò col·lectiu de les persones joves (repte 5).

6. Acció social i territorial

El Pla Local Tarragona Jove, a partir dels seus valors i principis metodològics, i mitjançant els programes i serveis que proposa, promou oportunitats socials per al desenvolupament personal i col·lectiu de la gent jove tenint en compte la diversitat i les necessitats diferencials del col·lectiu juvenil. Cal parar atenció als factors estructurals que generen desigualtat (sexe, edat, origen cultural i ètnic, classe social i territori) i facilitar accions que disminueixin les barreres i els obstacles amb què es troba la joventut i que fan augmentar les dificultats per desenvolupar plenament el seu projecte de vida.


L’eix d’acció social i territorial és un dels fonaments que vetlla per a la projecció social i comunitària al llarg del territori local visualitza recursos dirigits a la gent jove. Els programes i serveis que s’hi despleguen han de propagar i connectar amb les altres iniciatives de ciutat que es generen tant des del teixit associatiu com des del sector privat que ofereix serveis complementaris.

En el marc del Pla es promouen accions per fomentar la trobada i la construcció de relacions entre les persones que cohabiten en el nostre territori, amb orígens, estils, ideologies o creences diferents. Es té en compte la diversitat afectada específicament pel fenomen migratori, però com un element més del mosaic ciutadà de la diversitat juvenil.

Els programes i serveis que conviuen enequipaments municipals juvenils han d’estar plenament coordinats i connectats amb el

7. Espais i serveis

El Servei Municipal

Espais Tarragona

Jove

L’eix d’acció social i territorial és un dels la projecció social i

comunitària al llarg del territori local i visualitza recursos dirigits a la gent jove. Els

i serveis que s’hi despleguen han de propagar i connectar amb les altres iniciatives de ciutat que es generen tant des del teixit associatiu com des del sector privat que ofereix

es promouen accions per a trobada i la construcció de relacions

entre les persones que cohabiten en el nostre territori, amb orígens, estils, ideologies o creences diferents. Es té en compte la diversitat afectada específicament pel fenomen migratori,

mosaic ciutadà de

Els programes i serveis que conviuen en el si dels equipaments municipals juvenils han d’estar plenament coordinats i connectats amb el

conjunt d’entitats i serveis que també promouen projectes d’intervenció amb i pde la ciutat. Aquest agermanament estratègic cal que s’estableixi com una de les principals intencions de sumar i ordenar les polítiques juvenils que es promouen des de les entitats i institucions locals.

L’acció social és la projecció fivinculació del col·lectiu jove amb la comunitat. Potenciar la visualització dels recursos de suport i l’acompanyament de la ciutadania jovecondicionarà l’emprenedoria social d’aquestaa individus de ple dret sense greuges generacionals envers el conjunt de la població. Les polítiques d’inclusió són del tot positives peal sector d’edat jove, treballar pel conformisme dintre el sistema, sinó pel lliure esdevenir del subjecte jove amb plena capacitat de proposar nous sistemd’intervenció social.

Espais i serveis

Municipal de Joventut disposa dels següents espais:

ESPAIS JOVES

Espai Jove Kesse

Oficina Jove

Espai Jove La Palmera

| 29

conjunt d’entitats i serveis que també promouen projectes d’intervenció amb i per a la gent jove de la ciutat. Aquest agermanament estratègic cal que s’estableixi com una de les principals intencions de sumar i ordenar les polítiques juvenils que es promouen des de les entitats i

L’acció social és la projecció final de la vinculació del col·lectiu jove amb la comunitat. Potenciar la visualització dels recursos de suport

acompanyament de la ciutadania jove l’emprenedoria social d’aquesta com

a individus de ple dret sense greuges s el conjunt de la població.

Les polítiques d’inclusió són del tot positives per l sector d’edat jove, tot i que no hem de

treballar pel conformisme dintre el sistema, sinó pel lliure esdevenir del subjecte jove amb plena capacitat de proposar nous sistemes


ESPAI JOVE KESSE

FUNCIONALITAT

Espai d’acció educativa, espai cultural i espai de suport al desenvolupament de les persones joves.

DESCRIPCIÓ

L’Espai Jove Kesse és un equipament juvenil amb aules i espais polivalents, espais d’estudi, d’assaig, d’informàtica, d’autoconsulta, espais on jugar, practicar esport, veure exposicions o assistir a una xerrada. A grans trets podem dir que és un lloc de trobada i de relació, dotat d‘infraestructura i recursos per oferir eines que potenciïn l’autonomia personal i fomentin la realització d’activitats i la participació de les persones joves tant dins l’espai i en les activitats com entre elles mateixes.

En aquest equipament es vertebren bona part de les accions de la Conselleria de Joventut i de les programacions trimestrals d’activitats (encarades a donar suport a l’emancipació, la formació o la creativitat) i també, especialment, cessions de sales i materials per a joves, entitats i associacions de joves que hi realitzen la seva activitat habitual. Des de l’espai es pretén impulsar valors, com cooperació, solidaritat, voluntariat, associacionisme, cohesió, intercanvi, trobada i comunicació entre la joventut per tal de crear les seves pròpies sinèrgies a través d’iniciatives entre ells i elles, però també a través de les impulsades pel Servei Municipal de Joventut.

L’equipament té un horari adaptat al dia a dia de la ciutadania jove de la ciutat: obre de tarda-vespre, de dimarts a dissabte. També s’adapta a altres horaris per a necessitats específiques de les activitats, especialment durant els mesos de juliol i agost.

Els espais que l’equipament ofereix són sales polivalents pensades per donar cabuda a iniciatives multidisciplinars (assajos, reunions, tallers, etc.): aula d’estudi, aula de fotografia, sales de formació, aula d’informàtica, aula de manualitats/cuina, rocòdrom, sala de jocs, sala d’actes, sala d’exposicions, ordinadors d’autoconsulta, pati exterior, cessió de materials tècnics.

Serveis bàsics

Hi ha tres tipus de formes d’ús de l’espai: accés lliure a la sala d’actes, espais de lectura i d’estudi; espais que es poden llogar per realitzar activitats sense lucre, i espais disponibles per a les persones joves amb carnet Tarragona Jove per tal que puguin fer ús de les instal·lacions. Les condicions es detallen en el Reglament d’espais joves de l’Ajuntament de Tarragona.

L’espai també ofereix espais lliures (sense carnet Tarragona Jove), com són el pati exterior, l’aula d’estudi, la sala d’estar i la sala de jocs.

Hi ha dos espais d’autoconsulta amb dos ordinadors a disposició de les persones usuàries, cartellera de suport per a la difusió de les activitats que es realitzen a la ciutat adreçades a joves i un punt del projecte Bookcrossing (passallibres o alliberament de llibres).

L’espai també disposa d’un servei de taquilles perquè col·lectius de joves i entitats puguin desar materials.


OFICINA JOVE DEL TARRAGONÈS

Funcionalitat

Informar, assessorar i orientar les persones joves en el seu procés d’autonomia. Finestreta única d’atenció al jovent.

Presentació / Justificació

L’Oficina Jove del Tarragonès és l’equipament comarcal que constitueix una finestreta única per a la gent jove. Es va crear el juliol del 2010 arran d’un conveni entre la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Tarragonès i l’Ajuntament de Tarragona.

Les oficines joves són la materialització de l’objectiu que assenyalen tant la Llei de polítiques de joventut de Catalunya com el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020, per a la creació i desplegament de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ), amb la finalitat de facilitar la realització del projecte de vida de les persones joves atenent la diversitat de formes i models de vida i millorant la taxa d’emancipació juvenil.

Descripció

El que defineix l’equipament, impulsat des de la Generalitat, el Consell Comarcal i l’Ajuntament, és l’atenció especialitzada a la població jove, un dels trets distintius d’aquest servei i un dels seus principals potencials d’acció. El coneixement de les característiques del col·lectiu jove, que sovint presenta reticència a apropar-se a altres àrees de l’Administració, suposa un important avantatge per poder arribar-hi i incidir-hi. És essencial que la persona jove vegi de forma propera el professional de l’Oficina Jove, ja que, establint línies de confiança, li serà més fàcil apropar-se a aquest servei.

De cara a sumar recursos i crear sinèrgies per oferir un servei més eficient i eficaç per a les persones usuàries, és necessària la implicació de les diferents administracions i dels seus diferents departaments. Paral·lelament, i amb el mateix objectiu, es treballa en xarxa amb les entitats del territori que ofereixen recursos per a joves.

Per altra banda, també es cerca adaptació a la realitat del territori per tal de donar resposta a les necessitats específiques detectades i a la disponibilitat de recursos.

Les oficines joves ofereixen informació, orientació i assessorament en tots aquells àmbits relacionats amb el procés d’emancipació juvenil: treball i emprenedoria, educació, salut i habitatge. Així, entre altres funcions, tenen la missió de difondre convocatòries d’ajuts, tràmits i recursos per trobar feina, oferir orientació en matèria educativa, assessorar en la recerca d’habitatge i resoldre dubtes en salut.

Serveis bàsics

Quant als serveis específics que s’ofereixen des de l’Oficina Jove del Tarragonès, s’inclouen un servei d’assessorament especialitzat en matèria de treball, un en matèria de salut i un servei d’informació general. El servei de treball dóna suport a les persones joves en la realització del currículum i/o carta de presentació, preparació de l’entrevista de feina, inscripció a la borsa de treball municipal, suport a la inscripció a ofertes de treball de la xarxa, entre d’altres. Es fa un assessorament personalitzat segons la


demanda de la persona jove, adaptant-se a les seves necessitats i demandes. Així mateix, hi ha un recull d’ofertes de feina disponibles per a les persones usuàries, actualitzades setmanalment. Pel que fa al servei d’assessorament en aspectes relacionats amb la salut, dóna resposta a les persones joves en qüestions sobre alimentació, sexualitat i afectivitat, VIH/SIDA i altres malalties de transmissió sexual i prevenció sobre el consum de drogues. També s’ofereix el servei de realització de la prova ràpida del VIH. Quant al servei d’informació general, la persona usuària pot demanar-hi informació sobre mobilitat, formació, cultura, cooperació, lleure, participació, habitatge, etc. També es compta amb un espai físic on les persones joves poden trobar materials de difusió de diferents serveis i/o activitats que s’ofereixen al territori. Així mateix, des del servei d’informació, també es tramiten els carnets d’alberguista i el d’estudiant i professor/-a internacional. Per altra banda, també es compta amb un espai d’autoconsulta dotat de dos ordinadors i un servei de consulta de premsa local diària.

ESPAI JOVE LA PALMERA

Funcionalitat

Espai d’acció cultural i d’accions en l’àmbit de l'educació no formal. Desenvolupament de programacions, principalment als mesos d'estiu. Foment de la trobada de joves i acollida de públics amb interessos diversos.

Descripció

L’Espai Jove La Palmera és un espai totalment polivalent en el qual es realitzen activitats enfocades principalment al públic jove, però obert també a la ciutadania en general. L'activitat central de La Palmera es programa a partir del recull de les demandes de col·lectius de la ciutat que sol·liciten espais de representació de manifestacions culturals destinades al jovent.

Les accions promogudes per l’Ajuntament es centren en l’exhibició d’espectacles (de música, dansa, teatre, creació visual, fusió de propostes artístiques), promoció de diferents propostes escèniques, realització d’accions orientades a la formació i l’experimentació. El seu funcionament es basa en cessions a entitats i col·lectius i en la programació d’espectacles i activitats per part de la Conselleria de Joventut. És un espai usat principalment en el període d’estiu per donar veu a les referides mostres i manifestacions culturals i oferir programacions d’actes especialment dirigides a les persones joves.

La tipologia d’activitats que s’hi solen dur a terme són actes de petit format (lectures, presentacions, concerts...), trobades artístiques (workshops, happenings, performances...), activitats formatives, tallers i dinàmiques, activitats lúdiques i espectacles de carrer.

Serveis bàsics

Ofereix un espai a l’aire lliure dotat d’infraestructura i recursos: disposa d’un escenari de 24 metres quadrats amb sostre, lavabo d’accés per a minusvàlids, magatzem i despatx tècnic. Disposa d’un equip de so i il·luminació a disposició dels col·lectius per tal de produir els actes. L’espai té connexió Wi-Fi en tot el recinte.


ESPAIS TARRAGONA JOVE

Funcionalitat

Desplegament de programes. Cogestió d’iniciatives. Acció territorial

Desplegament d’accions i programes projectats a l’entramat d’espais i territoris on es reflecteixen iniciatives per part de la gent jove, ja sigui des d’una demanda en concret o bé partint d’una realitat associativa formal o informal. La cogestió de les accions amb la ciutadania jove en el conjunt d’espais permet garantir estratègies unitàries i coordinades per a la millora de la cohesió social i territorial de les polítiques de joventut.

Presentació / justificació

La ciutat de Tarragona disposa de diversos equipaments públics especialitzats distribuïts arreu de la ciutat que atenen i generen activitats per a la població jove. Una mostra d’aquests equipaments són les instal·lacions esportives, els centres cívics, l’Hotel d’Entitats, el Tarragona Impulsa, el Teatre Metropol, el Teatre Auditori Camp de Mart, el Palau de Congressos i la nau firal, els centres educatius (amb aules d’estudi i tallers d’orientació), l’Antiga Audiència, la Casa de la Festa, el Tinglado 2, entre d’altres.

També cal destacar els equipaments d’iniciatives privades o d’altres institucions, com ara el Punt Òmnia, els diversos equipaments de la URV, El Cau, El Magatzem, Sala Trono, Casal Cívic, Casal l’Amic, Escola de l’Esplai, l’Escola de Lletres, els centres d’associacions de veïns i veïnes amb vocalia de joves, altres seus d’entitats, etc.

Sobre aquesta diversitat d’espais, equipaments i actuacions adreçades a la població jove, cal establir un marc lògic i realista dels recursos que se’n desprenen i quina és la funció de la Conselleria de Joventut davant aquest flux de propostes.

Els equipaments juvenils municipals de referència (Espai Jove Kesse, Oficina Jove del Tarragonès i Espai Jove La Palmera), mitjançant els seus recursos i serveis, han de dur a terme accions i mesures de proximitat per tal de garantir criteris i principis d’igualtat d’oportunitats al conjunt de la població jove.

Tarragona, com a constructe empès per la ciutadania, ha de ser receptiva i estar atenta a les propostes i iniciatives juvenils per, així, promoure, des de les polítiques públiques, accions i espais de suport que projectin i realcin el seu protagonisme.

La ciutat de Tarragona comprèn, des de paràmetres urbanístics, una disposició territorial complexa i, tot i que s’han procurat actuacions per a la millora en el seu ordenament, la mobilitat i les connexions entre xarxes socials i comunitàries, manquen estratègies de suport i acompanyament als grups de població jove que conviuen en zones sensibles, amb necessitats especials i amb mancances pel que fa a la planificació d’estratègies coordinades.

Descripció

Les activitats impulsades des de la Conselleria de Joventut també es desenvolupen fora dels espais joves municipals. Aquest conjunt d’espais on es desenvolupen les accions impulsades arreu de la ciutat es denomina Tarragona Jove, i també són part imprescindible del desplegament del Pla. Partint d’una òptica juvenil que mira al conjunt de la ciutat, l’Ajuntament de Tarragona, i concretament el Servei Municipal de Joventut, considerarà espai Tarragona Jove aquell espai destinat al desenvolupament personal i social del


jovent, tant si es troba autodirigit pels propis joves com si s’ofereixen serveis i programes de suport i atenció a la joventut. Aquests espais cal que estiguin plenament connectats amb els equipaments juvenils municipals, amb els quals és necessari que estableixin vincles i dinàmiques de traspàs i derivació dels recursos treballats.

Aquests espais i accions projectades per tota la ciutat fomenten la implicació de la població jove en l’entorn social i comunitari, i dinamitzen la seva participació efectiva, incrementant i concertant els canals de comunicació i suport.

Un dels objectius rectors que persegueix la denominació Tarragona Jove és mantenir i reafirmar el desenvolupament de les polítiques juvenils municipals a través de l’actuació de la Conselleria de Joventut com a agent mediador i aglutinador de les actuacions per a joves, tot incentivant l’acció municipal interdepartamental i la cooperació transversal entre els diferents moviments socials del territori.

Sobre aquest marc d’intervenció, el Servei Municipal de Joventut promourà i inclourà en els cicles d’educació no formal les propostes d’activitat que es treballin des de les taules de treball i els canals de participació establerts, fent visibles així l’acció del teixit associatiu i els programes de suport a la joventut originats des d’altres institucions.

Tipologia d’espais d’acció / Tarragona Jove

- Espais i centres propis del teixit associatiu juvenil / Centres educatius / Espais de carrer / Equipaments municipals (equipaments culturals, esportius, centres cívics...) / Seus i centres d’entitats generalitzades / Equipaments d’altres administracions (biblioteca pública)

Accions que es desenvolupen als espais Tarragona Jove

- Lleure nocturn / Cicles d’activitat per temporada / Informació a centres educatius / Mostra de Teatre Jove / Intermediació i orientació a joves creadors i creadores/ Accions formatives als centres educatius / Joves promotors i promotores de salut / Accions de sensibilització

Serveis bàsics

-Desenvolupament d’activitats educatives i culturals / Suport i assessorament presencial a les seus, espais i zones d’actuació de les entitats i associacions juvenils. Trobades informals on es posen a disposició els serveis i recursos activats / Estratègies de coorganització i cogestió d’activitats com a instrument de participació i vertebració de la proposta juvenil / Intermediació dels espais públics municipals (físics i de carrer) a disposició de l’acció jove per a la millora de l’accessibilitat i la visió ciutadana envers aquest col·lectiu / Suport a projectes de desenvolupament social i comunitari presents als barris / Accions de sensibilització en els àmbits de la formació i informació / Dinamització dels serveis i programes.


8. Programes

El PLTJ 2016 defineix 9 programes: creadors, Exhibició cultural, Intermediacióorientació i sensibilització. Tots ellsTreball i Salut.

En les pàgines següents descrivim cadascun d’aquests nou programes així com les diverses accions que integren. S’incorpora informació relativa a diferents aspectes: objectius, descripció, temporalització, recursos, avaluació i comunicació.

Cal recordar l’existència dels eixos transversals de participaciser-hi explícitament reflectits, formaran part del plantejament dels prog(veure annex 4).

A l’annex 5 es descriu la sistematització del Pla Local Tarragona Jove.

EDUCACIÓ I DESENVOLUPAMENT

• Informació• Formació i educació• Lleure educatiu

CULTURA• Joves creadors i creadores• Exhibició i difusió cultural• Intermediació

El PLTJ 2016 defineix 9 programes: Informació, formació i educació no reglada, Intermediació, Orientació sociolaboral, Formació ocupacional

. Tots ells s’integren en quatre eixos: Educació i Desenvolupament, Cultura,

Programes PLTJ 2016Programes PLTJ 2016Programes PLTJ 2016Programes PLTJ 2016

En les pàgines següents descrivim cadascun d’aquests nou programes així com les diverses accions que integren. S’incorpora informació relativa a diferents aspectes: objectius, descripció, temporalització,

Cal recordar l’existència dels eixos transversals de participació, cohesió social i territorialformaran part del plantejament dels programes i del seu desenvolupament

A l’annex 5 es descriu la sistematització del Pla Local Tarragona Jove.

PLTJ 2016

CULTURAJoves creadors i creadoresExhibició i difusió culturalIntermediació

TREBALL• Orientació• Formació ocupacional

• Assessorament, orientació i sensibilització

| 35

, Lleure educatiu, Joves Formació ocupacional i Assessorament,

senvolupament, Cultura,

En les pàgines següents descrivim cadascun d’aquests nou programes així com les diverses accions que els integren. S’incorpora informació relativa a diferents aspectes: objectius, descripció, temporalització,

ó, cohesió social i territorial que, tot i no rames i del seu desenvolupament

SALUTAssessorament, orientació i sensibilització


ProgramaProgramaProgramaPrograma 1111: INFORMACIÓ : INFORMACIÓ : INFORMACIÓ : INFORMACIÓ

EixEixEixEix Educació i Desenvolupament

ObjectiuObjectiuObjectiuObjectiu Facilitar al jovent l’accés a la informació i als recursos a través dels diferents canals disponibles.

DescripcióDescripcióDescripcióDescripció

La informació és el punt de partida perquè les persones joves pugui establir els criteris per emprendre iniciatives o conèixer amb quins suports poden comptar, com ara saber quins estudis s’ofereixen a la ciutat per seguir formant-se o conèixer els serveis que hi ha a la seva disposició en qualsevol àmbit que els pugui interessar. Avui en dia la població jove està envoltada de mitjans de tot tipus a través dels quals rep una gran quantitat d’informació de manera constant: televisió, Internet, publicacions en paper, cartelleres, etc. Tot i això, quan té una necessitat o demanda d’una informació concreta, ja sigui per la manca de recursos propis, tant materials com personals, o ja sigui per la dificultat de disgregar la informació, necessita disposar de la informació demandada en un format adequat a les seves necessitats, de forma propera i especialitzada. Les persones professionals del programa d’informació reben i/o cerquen la informació, la trien, si cal, la tracten i la difonen, ja sigui fent-la arribar directament a la persona usuària o distribuint-la a través de diferents canals de difusió (com ara a través dels informadors/-es, dels diversos materials de comunicació o dels mitjans telemàtics). En coordinació entre les diverses persones professionals implicades en l’Oficina Tècnica de Joventut, s’impulsen accions de forma planificada per tal de cobrir el ventall de demandes d’informació des de diferents accions i espais.

ACCIONSACCIONSACCIONSACCIONS Servei d’Informació Juvenil

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció

És un servei adreçat a les persones d’entre 12 i 35 anys, que realitza recerca, organització, tractament i difusió de la informació d’interès per al col·lectiu juvenil. Des d’aquest servei es dóna informació, orientació i assessorament en les matèries següents: educació i formació, habitatge, cultura, lleure, mobilitat, turisme i vacances, participació, solidaritat i cooperació. Així mateix, s’atenen consultes de qualsevol àmbit i, quan es considera necessari, es deriven cap a serveis especialitzats. Com a servei complementari es tramiten els següents productes: Carnet Internacional d’Estudiant ISIC, Carnet Internacional de Professor/-a ITIC, carnets d’alberguista (familiar, jove, adult i grup) i carnet Tarragona Jove. L’atenció és propera i individualitzada, i es proporciona un acompanyament quan la persona ho demana i entra dins les funcions del servei. El Servei d’Informació Juvenil està ubicat a l’Oficina Jove del Tarragonès, tot i que puntualment es fan atencions d’informació des de l’Espai Jove Kesse. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 (T1)(T1)(T1)(T1) TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 (T2)(T2)(T2)(T2) TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 (T3)(T3)(T3)(T3) TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 (T4)(T4)(T4)(T4) A l’inici de l’any es fa una planificació anual. L’avaluació es realitza de manera mensual i, a principis d’any, es fa avaluació anual del període anterior. Inici de la implementació dels

L’acció té lloc al llarg de tot l’any de manera continuada. Durant la primavera s’actualitza la informació disponible de l’oferta d’estudis que ofereixen els centres educatius a

Durant l’estiu es realitza horari intensiu. S’incrementen les tramitacions de carnets.

Es segueix l’atenció ordinària i a final d’any es realitzen les memòries anuals dels serveis realitzats i s’estudien les propostes de millora.


serveis. la ciutat.

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals / Altres institucions (en especial, Consell Comarcal del Tarragonès i Generalitat de Catalunya) / Agents del territori RecursosRecursosRecursosRecursos Informador/-a juvenil / Oficina Jove del Tarragonès / Materials de difusió

Xarxa Jove d’Informació Digital

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció És una xarxa formada pels diferents canals d’informació digital de què es disposa a Joventut, sempre en permanent actualització i amatent a l’aparició de nous canals adreçats al jovent per tal d’incorporar-los com a recursos disponibles. A través dels diversos canals de comunicació que ofereix la xarxa (en aquest cas, webs www.tarragonajove.org i www.oficinajove.cat/tarragones, butlletí, correu electrònic i xarxes socials) es difon la informació que es considera interessant i/o d’interès per a la població jove o que aquesta demanda. Això es fa a través de la publicació de notícies, enllaços, arxius, informacions d’interès, etc. als webs i les xarxes socials; mitjançant correus genèrics o dirigits a grups concrets de persones usuàries, i mitjançant la confecció d’un butlletí periòdic, consistent en un recull d’informacions i enllaços de diversos àmbits. Per altra banda, a través d’aquests canals, també es manté un contacte continuat i més proper amb la gent jove, que permet respondre a les seves qüestions de manera gairebé immediata. Més endavant, segons disponibilitats, s’estudiarà promoure espais d’informació 2.0 per tal d’anar incorporant les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement, ja que poden ser un bon recurs per a la recerca, l’atenció i l’establiment de nous canals de participació. Les persones destinatàries són el conjunt de la població d’entre 12 i 35 anys. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 A l’inici de l’any es fa una planificació anual. L’avaluació es realitza de manera mensual i, a principis d’any, es fa avaluació anual del període anterior.

L’acció té lloc al llarg de tot l’any de manera continuada.

A més de l’activitat habitual, es fa ressò intens dels programes educatius i culturals a causa de a la seva repercussió a la ciutat.

Es disposa l’anàlisi de les informacions disponibles per elaborar la memòria anual.

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals / Altres institucions / Agents del territori RecursosRecursosRecursosRecursos Informador/-a juvenil / Tècnic/-a especialista en joventut / Dinamitzador/-a juvenil / Quota de manteniment del web www.tarragonajove.org

Consell Municipal de la Formació Professional i l’Ocupació de Tarragona

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció El Consell és una plataforma estable de treball on poden participar els agents educatius, socials i econòmics de la ciutat, així com les organitzacions empresarials i les entitats públiques i privades de tot l’àmbit de la Formació Professional, dels ensenyaments reglats i no reglats. Com a Departament de Joventut es participa en el Consell a través d’un dels seus tècnics/-ques, que forma part de la Comissió Tècnica. Al llarg de l’any es planifiquen diverses accions per tal d’assolir els objectius del Consell, entre els quals, i que afecten directament el Departament de Joventut, fomentar i prestigiar la formació professionalitzadora a la ciutat, difondre i promoure l’oferta de formació de la ciutat, facilitar la transició al món del treball i promoure l’esperit emprenedor. Les persones destinatàries són els/les agents que incideixen en la ciutat en matèria de formació professional i ocupació i que desenvolupen accions adreçades


principalment a les persones d’entre 15 i 30 anys.

TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Té lloc al llarg de tot l’any de manera continuada.

Es duen a terme reunions de treball i de seguiment de propostes.

Es realitzen valoracions anuals i s’analitzen propostes properes.

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals (en especial l’Institut Municipal d’Educació i el Departament de Treball i Activació Econòmica a través de Tarragona Impulsa) / Altres institucions / Agents del territori RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnics/-ques de Treball, d’Ensenyament i de Joventut

Accions d’informació

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Són sessions informatives centrades en un tema concret que es realitzen per a grups reduïts de joves o per a altres professionals que treballen en contacte amb joves. El que es pretén és aprofundir en les temàtiques tractates i que la persona assistent rebi una informació detallada, àmplia i completa sobre el tema. Aquestes accions es programen en funció de les consultes més demandades que arriben al Servei d’Informació Juvenil i segons les informacions que sorgeixen i que es consideren d’interès per al jovent. Algunes de les temàtiques sobre les quals poden tractar les sessions són les següents: anar a estudiar a l’estranger, voluntariat, períodes d’inscripcions a estudis, etc. Generalment tenen lloc a l’Espai Jove Kesse o a l’Oficina Jove del Tarragonès. Tot i això, en un moment donat, es poden realitzar en altres espais del territori. Les persones destinatàries són el conjunt de població d’entre 12 i 35 anys. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació T2 Realització

Planificació T3 Realització


Planificació anual i T1 Realització

L’avaluació es realitza de manera mensual i, a principis d’any, es fa avaluació anual del període anterior. Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals / Altres institucions (en especial Consell Comarcal del Tarragonès i Generalitat de Catalunya) / Agents del territori RecursosRecursosRecursosRecursos Informador/-a juvenil / Espai Jove Kesse / Oficina Jove del Tarragonès / Altres espais del territori / Materials de difusió

Informació a centres educatius

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Són accions que es porten a terme per tal de fer arribar als centres educatius informació d’interès per a les persones joves. Generalment es fan a l’inici de les campanyes trimestrals d’activitats per fer-ne difusió i, en ocasions concretes, es fan per difondre un acte concret o per fer un recordatori dels serveis que l’Ajuntament té per al col·lectiu jove. Un altre dels objectius d’aquestes accions és la recollida de propostes i idees de les persones joves quant a la programació d’activitats i la detecció de necessitats de qualsevol àmbit que els afecti. Depenent de l’època en què es vulgui dur a terme l’acció i del personal de suport disponible, es pot fer entrada directa a l’aula mitjançant una breu explicació directament a l’alumnat i repartiment de material de difusió o bé es pot lliurar el material de difusió a la consergeria del centre per tal que el posin a l’abast de l’alumnat dels centres educatius públics de la


ciutat (centres d’educació secundària i batxillerat, centres de formació professional, Universitat Rovira i Virgili –URV–). TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació T2 Realització (recollida de propostes i difusió d’activitats)

Planificació T3 Realització Difusió de les accions i activitats d’estiu

Aturada de les accions Anàlisi de les propostes del proper trimestre

Planificació anual i T1 Realització (recollida de propostes i difusió d’activitats)

L’avaluació es realitza de manera trimestral, en finalitzar la campanya d’activitats corresponent. Quan hi ha una acció que no s’emmarca en cap campanya es fa una avaluació específica en finalitzar-la. Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Institut Municipal d’Ensenyament / Centres d’educació secundària, batxillerat, formació professional i URV RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnic/-a de Joventut / Personal de suport / Materials de difusió

Comunicació Recursos i einesRecursos i einesRecursos i einesRecursos i eines Promoció de notícies en xarxes socials i pàgines web Reunions i trobades d’intercanvi i difusió Elaboració de cartells i altres documents de difusió Comunicacions generades des dels espais joves per al foment de la informació juvenil

Avaluació

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Grau de satisfacció de les persones usuàries que prenen part en les accions del Programa informació. Descripció del tipus avaluacióDescripció del tipus avaluacióDescripció del tipus avaluacióDescripció del tipus avaluació Continuada Final IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Nombre total de persones usuàries que prenen part en les accions del Programa informació.* Descripció del tipus avaluacióDescripció del tipus avaluacióDescripció del tipus avaluacióDescripció del tipus avaluació Continuada Final *Indicadors vinculats a l’eix transversal de participació


ProgramaProgramaProgramaPrograma 2222: : : : FORMACIÓ I EDUCACIÓ NO REGLADAFORMACIÓ I EDUCACIÓ NO REGLADAFORMACIÓ I EDUCACIÓ NO REGLADAFORMACIÓ I EDUCACIÓ NO REGLADA


ObjectiuObjectiuObjectiuObjectiu Afavorir el desenvolupament social i educatiu dels joves i les joves tot preservant aspectes complementaris, permanents i transitoris de la seva evolució formativa.


L’acompanyament a les persones joves és divers i s’ajusta a cada realitat i als ritmes que dicten els sistemes prescrits per pautes curriculars educatives i reglades. Cal, doncs, facilitar models de transmissió de coneixements i espais de trobada estables on adquirir habilitats personals i socials. Des dels equipaments juvenils municipals, connectats amb l’entramat d’espais i territoris on s’activen projectes i iniciatives per a joves, es vetllarà per generar ofertes d’activitats formatives segons temporada (trimestre), consolidant cicles de programació en què s’incloguin cursos i tallers pensats especialment per dotar de continguts i eines complementàries el sistema educatiu reglat. Sempre es tindran en compte metodologies d’aprenentatge significatiu de caràcter grupal que proaccionin dinàmiques participatives entre el jovent que hi participi. Amb aquesta intencionalitat, les aules de dinamització obtindran un protagonisme considerable en el si de les programacions, promovent espais alliberats de desenvolupament i producció d’iniciatives juvenils. A cavall de les aules de dinamització es facilitarà també l’accés als usos de sales i espais per tal d’acompanyar els processos de planificació, disseny i execució de les propostes juvenils que arribin al Servei Municipal de Joventut.

ACCIONSACCIONSACCIONSACCIONS Cicles d’activitat per temporada

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Campanyes trimestrals de cursos, tallers i activitats segons temporada i segons les propostes de coorganització i cogestió recollides des dels espais joves. La tipologia de les activitats tant poden ser de caràcter monogràfic (intensiu) com de durada quinzenal. Els àmbits de treball es catalogaran segons la demanda, tot i que s’intentarà seguir la indexació temàtica següent: Esport i aventura / Arts escèniques / Arts plàstiques i visuals / Informàtica i noves tecnologies / Música i dansa / Creació literària i llengües / Salut / Treball i emprenedoria / Jornades i monogràfics / Tarragona Jove Plus. Amb la intencionalitat de millorar l’oferta, l’accessibilitat, la varietat d’opcions i la demanda de la gent jove, s’aplica un període extens i una continuïtat de cursos i activitats en el lleure, de tal manera que s’equilibrin les temporades trimestrals (primavera, estiu, tardor). Les persones destinatàries són el col·lectiu jove d’entre 12 i 35 anys. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació T2 i T3 Realització T1 Avaluació T4 i anual Propostes de millora

Avaluació T1 Realització T2 Planificació T3


Avaluació T3 Realització T4 Planificació T1 Recull de propostes de millora

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals (Igualtat / Salut / Prevenció / Esports / Cultura...) / Agents i tècnics/-ques comunitaris/-àries / Representants d’entitats juvenils / Tercer sector / Sector serveis privat / Centres educatius RecursosRecursosRecursosRecursos

Tècnics/-ques de Joventut / Tècnics/-ques dels altres departaments implicats / Suport de dinamització juvenil / Despeses de producció tècnica / Despesa assignada al disseny, realització i avaluació dels cicles / Espais joves a disposició / Seus i centres d’entitats joves / Equipaments municipals / Espais urbans de carrer / Materials de difusió


Aules i accions de dinamització

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Projectes interns de dinamització generats des dels equipaments juvenils, on prenen força i implanten la seva capacitat d’acció. Propostes codirigides entre el personal de suport expert en la temàtica i/o àmbit i el grup de joves que participen de l’aula. Prioritàriament les aules de dinamització tindran un pes específic dintre la programació. La seva durada dependrà dels ritmes del grup i es potenciaran mesures i eines per a la gestió democràtica. Es preveu comptar amb aules de teatre, cuina, dansa, inventiva, producció cultural... Les accions que es generin en el si de les aules de dinamització poden revertir les programacions dels espais joves Kesse i La Palmera i també en altres programacions estables de la ciutat. Les persones destinatàries són el col·lectiu jove d’entre 12 i 35 anys. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació i activació de les aules Realització i revisió permanent

Planificació i activació de les aules Realització i revisió permanent Inici de les primeres accions/producció


Seguiment i avaluació permanent de les aules Consolidació dels grups estables Estudi de nous formats de dinamització

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals (Igualtat / Salut / Prevenció / Esports / Cultura...) / Agents i tècnics/-ques comunitaris / Representants d’entitats juvenils / Tercer sector / Sector serveis privat RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnics/-ques de Joventut / Suport de dinamització juvenil / Despeses de producció / Materials de difusió

Jornades i seminaris

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Cita temporal i fixada sobre calendari que abordarà temàtiques d’interès en el marc de les polítiques de joventut i aportarà eines, recursos i bones pràctiques d’intervenció vers la població jove. Aquestes jornades i/o seminaris de treball interdisciplinar aplegaran el màxim conjunt de professionals del territori per tal de promoure espais de trobada tècnica tot compartint línies de treball i confiant noves dades per a l’anàlisi de la realitat juvenil. Les persones destinatàries són el jovent de Tarragona d’entre 12 i 35 anys. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació i activació de les aules Realització i revisió permanent



Seguiment i avaluació permanent de les aules Consolidació dels grups estables Estudi de nous formats de dinamització

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals (Igualtat / Salut / Prevenció / Esports / Cultura...) / Agents i tècnics/-ques comunitaris/àries / Representants d’entitats juvenils / Tercer sector / Sector serveis privat

RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnics/-ques de Joventut / Professionals de diversos àmbits / Persones de suport a la coordinació i execució de les propostes / Despeses de producció / Espais joves a disposició / Equipaments municipals / Materials de difusió


Comunicació Recursos i einesRecursos i einesRecursos i einesRecursos i eines Materials de difusió: edició de fullets d’informació de cada temporada Elaboració de notes i presentacions de premsa Promoció de notícies en xarxes socials i pàgines web Reunions i trobades d’intercanvi i difusió

Avaluació

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Indicador 1. GRAU DE COORGANITZACIÓ I COGESTIÓ DE LES ACTIVITATS* Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació

Recursos i eines d’avaluacióRecursos i eines d’avaluacióRecursos i eines d’avaluacióRecursos i eines d’avaluació Resultats previstosResultats previstosResultats previstosResultats previstos

Continuada Final

Fitxa de proposta Fitxa d’avaluació

70% de les propostes anuals de cogestió

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Indicador 2. NOMBRE DE JOVES IMPLICATS EN LES AULES DE DINAMITZACIÓ* Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Quantificació d’avaluació

S’espera un total de 30 joves implicats per trimestre.

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Indicador 3. GRAU DE SATISFACCIÓ DELS JOVES I LES JOVES SOBRE LES ACTIVITATS Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Observació Fitxa d’avaluació Materials de difusió

S’espera una qualificació de 8 sobre 10 sobre el conjunt del programa.

*Indicadors vinculats a l’eix transversal de participació


Programa 3: LLEURE EDUCATIU Programa 3: LLEURE EDUCATIU Programa 3: LLEURE EDUCATIU Programa 3: LLEURE EDUCATIU


ObjectiuObjectiuObjectiuObjectiu Promoure activitats i dinàmiques que estimulin el compromís, l’actitud activa de la gent jove i el foment de la coresponsabilitat en la gestió del propi temps lliure.


El lleure educatiu té la capacitat de relacionar persones, procurar proximitats i connectar el territori. Des d’aquesta perspectiva comunitària, la Conselleria de Joventut, mitjançant els seus equipaments juvenils, promourà oportunitats i alternatives de trobada entre la gent jove i els col·lectius joves interessats a cercar un sentit i una sensibilitat en la gestió del seu temps lliure. Estils de vida i propostes amb una clara intencionalitat educativa mobilitzaran joves en els seus espais de màxima relació i interacció social. El programa Lleure educatiu es basa en l’acompanyament lúdic en contextos i espais-temps propicis per treballar la cooperació, la confiança i les capacitats de transformació social. L’esport, la música, la dansa..., molts àmbits estaran a disposició de la reflexió i el cultiu de pautes responsables en el creixement del jovent.

ACCIONSACCIONSACCIONSACCIONS Lleure nocturn Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció

Modificar o corregir els hàbits potencialment de risc o perjudicials implica un treball de proximitat i incidència especial en l’etapa de l’adolescència, moment en el qual es construeix el marc de relacions i es defineixen també comportaments que més endavant es consolidaran. Això ens porta a treballar l’espai de referència bàsic en el temps lliure de l’adolescència i la joventut: els espais d’oci nocturn. La proposta d’acció pretén habilitar un circuit d’activitats per la ciutat que permetin l’entrada als estímuls i inputs nocturns des d’òptiques lúdiques, esportives i culturals. Així doncs, es realitzaran sessions d’enigmes nocturns, espectacles, nits temàtiques... Les activitats en el marc d’aquest programa tindran lloc durant tot l’any en funció de la programació trimestral. La proposta s’adreça a les persones d’entre 12 i 35 anys. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació T2 i 3 Realització T1 Avaluació T4 i anual Propostes de millora de l’acció



Avaluació T3 Realització T4 Planificació T1 Recull de propostes de millora

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals (Igualtat / Salut / Prevenció / Esports / Cultura...) / Agents i tècnics/-ques comunitaris/-àries / Representants d’entitats juvenils / Tercer sector / Sector serveis privat / Centres educatius / Taula local nit segura RecursosRecursosRecursosRecursos Suport de dinamització juvenil / Despeses de producció tècnica / Despesa assignada al disseny, a la realització i a l’avaluació dels cicles / Espais joves a disposició / Seus i centres d’entitats joves / Equipaments municipals / Espais urbans de carrer / Materials de difusió

Espais de joc i esport

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’acciacciacciaccióóóó L’Espai Jove Kesse delimita els seus usos amb zones sectoritzades per portar a terme activitats esportives, d’aventura, de joc i d’enginy. Aquestes sales a disposició de la població jove són les més propícies per aconseguir connexió entre les persones usuàries i els


dinamitzadors/-es juvenils de forma distesa. Aquest equipament habilita el pati interior per a finalitats esportives, disposa d’una sala recreativa amb jocs diversos i un rocòdrom de recent instal·lació. La proposta s’adreça a les persones d’entre 12 i 35 anys. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació i activació de les sales de joc i esport Revisió del seu estat i posada en marxa Avaluació permanent mitjançant enquesta

Planificació i activació de les sales de joc i esport Revisió del seu estat i posada en marxa Avaluació permanent mitjançant enquesta Programació d’accions de dinamització



ParticipacióParticipacióParticipacióParticipació i transversalitati transversalitati transversalitati transversalitat Departaments municipals (Esports) / Entitats juvenils / Representants d’entitats juvenils / Tercer sector / Sector serveis privat RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnic/-a de Joventut / Persones de suport en la coordinació, monitors/-es / Despeses de producció / Espais joves / Materials de difusió

Accions de vacances i portes obertes

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Amb una intencionalitat clara d’ajustar l’obertura dels serveis en funció de les necessitats i ritmes dels joves i les joves, la Conselleria de Joventut mantindrà l’equipament Espai Jove Kesse obert en horari habitual de tarda i de dimarts a dissabte durant les parades vacacionals de Setmana Santa i Nadal. L’acció de mantenir obert el servei permetrà donar a conèixer l’equipament i les seves oportunitats a molta gent jove que no el tenien present. El sistema de portes obertes permetrà l’accés a la totalitat de l’espai per tal de fer-lo més proper, poder-lo descobrir i conèixer-ne les possibilitats com a recurs permanent i referent juvenil. En cas que sigui necessari, es preveuen “tastos” i “demos” de programació per tal d’atraure l’interès del jovent. A la vegada, les temporades de vacances poden acollir propostes formatives de format monogràfic i/o intensiu. La proposta s’adreça a les persones d’entre 12 i 35 anys. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Disseny i planificació de possibles accions de dinamització durant la parada de Setmana Santa

Realització d’accions de Setmana Santa Avaluació de les accions, programacions i usos generats

Disseny i planificació de possibles accions de dinamització durant la parada de Nadal

Realització d’accions de Nadal Avaluació de les accions, programacions i usos generats

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals (Igualtat / Salut / Prevenció / Esports / Cultura...) / Agents i tècnics/-ques comunitaris/-àries / Representants d’entitats juvenils / Tercer sector / Sector serveis privat / Centres educatius (s’hi presenten les campanyes d’activitats de vacances i en


fan difusió) En aquestes accions col·laboren un gran nombre d’entitats ciutadanes, grups de joves, professionals i empreses que, en col·laboració i coprogramació amb Joventut, impulsen activitats de caire divers i que, en conjunt, conformen el programa d’activitats. RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnic/-a de Joventut / Persones de suport a la coordinació, monitors/-es / Despeses de producció / Espais joves / Materials de difusió

Cessió d’espais Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Per tal de poder oferir eines que potenciïn l’autonomia personal de les persones joves i impulsar accions que fomentin el desenvolupament de les iniciatives que sorgeixen, l’Espai Jove Kesse ofereix diferents espais habilitats per poder realitzar diferents tipus d’activitats: sales de reunions i treball en grup, assajos, tallers, formació... La reserva dels espais funciona a través del carnet Tarragona Jove. La proposta s’adreça a les persones d’entre 14 i 35 anys, als grups de joves d’entre 12 i 35 anys i a les entitats juvenils o que facin activitats per a joves d’entre 12 i 35 anys. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació i reserva dels espais trimestralment a col·lectius, entitats i joves

Reserva dels espais trimestralment a col·lectius, entitats i joves Avaluació semestral de les cessions, programacions i usos generats

Reserva dels espais trimestralment a col·lectius, entitats i joves

Avaluació de les cessions, programacions i usos generats

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Entitats, col·lectius i joves que compleixen els requisits per a les demandes d’espai. / Altres departaments de l’Ajuntament / Tercer sector (previ pagament de la sala) RecursosRecursosRecursosRecursos Personal de suport de dinamització dels espais joves i materials en préstec intern disponibles (projectors, focus, ordinadors, auriculars, altaveus, etc.)

Aules d’estudi i lectura

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Les aules d’estudi i treball en grup de l’Espai Jove Kesse són un recurs espacial per estudiar i treballar en grup. Ampliació d’horaris durant les èpoques d’exàmens. Adreçat a persones d’entre 12 i 35 anys, en especial la franja de 14 a 24 anys. Temporalització Temporalització Temporalització Temporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Ús d’aules d’estudi i treball en grup

Ús d’aules d’estudi Ampliació de l’horari en temps d’exàmens

Ús d’aules d’estudi i dinamització

Ús d’aules d’estudi i avaluació anual de l’ús de l’espai

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Estudiants / Altres departaments municipals (especialment Cultura i Institut Municipal d’Educació) / Escola de Lletres de Tarragona / Biblioteca pública RecursosRecursosRecursosRecursos Persones de suport de dinamització juvenil / Realització de tallers dirigits de tècniques d’estudi / Espai Jove Kesse (amb zona Wi-Fi i cessió de materials) / Materials i documentació específica / Materials cedits per al foment de la lectura / Materials de l’espai de bookcrossing

Accions informatives i d’assessorament

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Espai estratègic per a la recerca d’informació i recollida de peticions de diferents col·lectius de joves. Suport i dinamització de la informació d’accions i iniciatives dirigides a


la població d’entre 14 i 35 anys. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Recollida d’informació

Recollida d’informació Recollida d’informació Recollida d’informació i valoració de les peticions

Participació i transversaParticipació i transversaParticipació i transversaParticipació i transversalitatlitatlitatlitat Departaments municipals (Igualtat / Salut / Prevenció / Esports / Cultura...) / Agents i tècnics/-ques comunitaris/-àries / Representants d’entitats i col·lectius de joves... Recursos Recursos Recursos Recursos Materials d’informació (recull de catàlegs, tríptics, documentació específica) / Persones que realitzen les tasques d’atenció i informació / Espais joves i espais en col·laboració (espais Tarragona Jove)

Comunicació Recursos i einesRecursos i einesRecursos i einesRecursos i eines Promoció de notícies en xarxes socials i pàgina web / Reunions i trobades d’intercanvi i difusió / Elaboració de cartells i altres documents de difusió / Les atencions i comunicacions que es generin des dels espais joves per al foment de la informació juvenil / Elaboració de programes de mà i cartelleria

Avaluació

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Indicador 1. NOMBRE DE PARTICIPANTS de cada acció Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Fitxa d’avaluació Enquesta

S’espera aconseguir el 65% de persones usuàries en relació a la previsió inicial d’aforament.

Indicador Indicador Indicador Indicador Indicador 2. NOMBRE DE PERSONES USUÀRIES de cadascuna de les actuacions Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final


S’espera mantenir el nombre de persones usuàries d’aquests espais per mes en relació amb les edicions anteriors.

Indicador Indicador Indicador Indicador Indicador 3. GRAU DE SATISFACCIÓ DELS JOVES SOBRE LES ACTIVITATS NOCTURNES Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Observació Fitxa d’avaluació

S’espera una qualificació de 7,5 sobre 10 sobre el conjunt de les enquestes/fitxes realitzades.



Programa 4: JOVES CREADORSPrograma 4: JOVES CREADORSPrograma 4: JOVES CREADORSPrograma 4: JOVES CREADORS I CREADORESI CREADORESI CREADORESI CREADORES

EixEixEixEix Cultura

ObjectiuObjectiuObjectiuObjectiu

Fomentar la participació i l’intercanvi entre totes les disciplines artístiques (teatre, dansa, creació literària, audiovisuals, música, circ…) per tal de crear una estructura que permeti el desenvolupament de les iniciatives culturals dels diferents col·lectius i persones de la ciutat implicats en processos creatius.


Pretén potenciar les produccions i les iniciatives culturals de les persones joves oferint-los eines i recursos que facilitin el seu desenvolupament, ja sigui als espais joves, municipals o a l’espai públic. Es promou l’intercanvi entre els diferents col·lectius per tal de construir un circuit òptim per a la continuïtat i la professionalització d’aquestes disciplines entre la població jove.

ACCIONSACCIONSACCIONSACCIONS EEEEscenari scenari scenari scenari ObertObertObertObert


Programació d’espectacles i accions de mitjà i petit format (actualment els divendres al vespre a l’Espai Jove Kesse) establerta trimestralment. Obert a qualsevol proposta d’art d’acció, d’arts escèniques i visuals que s’adaptin a les condicions de l’espai. Des de la Conselleria de Joventut, amb la col·laboració d’entitats professionals, s’encarreguen de donar suport a la producció tècnica i artística i a difondre les iniciatives dels col·lectius. L’acció Escenari Obert també pot preveure la creació d’espais d’intercanvi multidisciplinar i artístic convidant a conviure amb altres realitats locals, nacionals o internacionals. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització Trimestre1Trimestre1Trimestre1Trimestre1 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació i programació amb les entitats i col·lectius culturals Recerca i rebuda de propostes per al proper trimestre

Valoració i propostes de millora del T1 Planificació i programació amb les entitats i els col·lectius Recerca i rebuda de propostes per al proper trimestre

Valoració i propostes de millora del T2 Planificació i programació amb les entitats i els col·lectius Recerca i rebuda de propostes per al proper trimestre

Valoració i propostes de millora del T3 Planificació i programació amb les entitats i els col·lectius Recerca i rebuda de propostes per al proper trimestre Valoració anual del cicle

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Àrea de Cultura, Comunicació i Premsa / Representants de les entitats i col·lectius juvenils i culturals RecursosRecursosRecursosRecursos Equips d’il·luminació i so / Suport tècnic i artístic per als col·lectius / Materials de difusió i enregistrament per a la promoció d’activitats i dels col·lectius

Art i exposicions

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Els cicles d’exposicions a l’Espai Jove Kesse ofereixen espais d’exhibició per a joves amb inquietuds artístiques i visuals per tal de donar a conèixer el seu treball: fotografia, pintura, escultura, manualitats... De forma permanent, i en col·laboració amb el col·lectiu Display, laboratori artístic, s’intervenen artísticament les dues planxes instal·lades a l’Espai Jove La Palmera. A més, el vestíbul de l’Oficina Jove del Tarragonès acull exposicions. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació i programació de les

Valoració trimestre 1 i programació

Valoració trimestre 2 i programació

Avaluació anual i recerca i rebuda de


exposicions trimestral de les exposicions

trimestral de les exposicions

propostes per al proper trimestre

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Àrea de Cultura i Festes / Joves creadors i creadores / Centres educatius i formatius (escoles d’art, IES...) / Display (planxes de difusió de l’art al carrer impulsades per l’entitat Laboratori Visual) RecursosRecursosRecursosRecursos Espai per exposar amb materials de suport i fixació dels elements que s’han d’exhibir. / Materials específics de difusió de les exposicions

Teatre Jove Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Anualment es desenvolupen accions per promoure el teatre amateur entre la població jove. L’acció més destacada és la programació d’una mostra de teatre durant la temporada de primavera al Teatre Metropol, la qual compta anualment amb la participació d’entre 10 i 14 companyies de teatre. El teatre és important entre la joventut pel seu paper socialitzador i de desenvolupament d’habilitats socials i comunicatives. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació d’accions i preparatius

Mostra de Teatre Jove

Avaluació i accions formatives

Preparatius i crida de propostes

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Àrees de Cultura i Joventut / Entitats de Teatre Jove / Professionals del teatre que formen part de la comissió assessora de la mostra. RecursosRecursosRecursosRecursos Despeses de funcionament de teatre / Drets d’autoria / Tècnics/-ques de Joventut / Tècnics/-ques de Cultura (programació, producció tècnica i tècnics/-ques de l’espectacle en viu) / Espai Jove Kesse (disposat per a qui el necessiti per als assaigs) / Teatre Metropol (on es representen les obres)

Comunicació Recursos i Recursos i Recursos i Recursos i eineseineseineseines Promoció de notícies en xarxes socials i pàgina web / Elaboració de cartells / S’inclouen les accions en els programes de mà que s’elaborin per temporada. / En el cas de les exposicions, s’elaboren postals de les diferents exposicions.

Avaluació

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Nombre de propostes generades pels diferents col·lectius de joves, grups de Teatre Jove i altres artistes* Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Valoració de les entitats i els col·lectius de participants Valoració tècnics/-ques i entitats professionals. Enquestes

Mantenir el nombre d’iniciatives respecte l’any anterior.

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Nivell d’implicació i cogestió en les activitats* Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació

Recursos iRecursos iRecursos iRecursos i eines d’avaluacióeines d’avaluacióeines d’avaluacióeines d’avaluació Resultats previstosResultats previstosResultats previstosResultats previstos

Continuada Observació tècnica: s’estableixen criteris de cooperació i implicació en l’anàlisi de la participació

Creació d’espectacles i accions culturals de qualitat



Programa 5: EXHIBICIÓ I DIFUSIÓ CULTURAL Programa 5: EXHIBICIÓ I DIFUSIÓ CULTURAL Programa 5: EXHIBICIÓ I DIFUSIÓ CULTURAL Programa 5: EXHIBICIÓ I DIFUSIÓ CULTURAL


ObjectiuObjectiuObjectiuObjectiu Facilitar trobades, mostres o espais d’exhibició cultural. Facilitar l’ús d’espais a l’aire lliure com a espais de gaudi, d’expressió i d’intercanvi cultural.


L’acompanyament de les persones joves en el desenvolupament dels seus processos creatius és d’una importància rellevant per fer transparent l’accessibilitat als recursos i als serveis de suport artístic. Tot i així, cal potenciar espais de trobada i d’intercanvi artístic entre col·lectius i joves creadors i creadores de la ciutat per visualitzar i manifestar les seves obres. Els espais d’exhibició i difusió cultural poden respondre a programacions i cicles, com ara Escenari Obert, Cultura de Carrer, Arts Urbans...

ACCIONSACCIONSACCIONSACCIONS Cultura de Carrer


El cicle Cultura de Carrer és una mostra que proporciona oportunitats d’exhibició i promoció a les persones joves creadores de la ciutat, al mateix temps que s’exhibeix una programació variada d’espectacles. Es tracta d’una programació d’espectacles i accions de caire cultural que es concentren principalment a l’Espai Jove La Palmera. Es compta amb la col·laboració d’entitats juvenils i culturals i d’entitats vinculades a la indústria cultural de la ciutat per desenvolupar la gestió del programa. Pel que fa als continguts del cicle Cultura de Carrer, inclou un programa de concerts, espectacles d’arts escèniques (teatre, dansa, circ, màgia…), videoprojeccions, projeccions de cinema o altres formes i manifestacions culturals que puguin realitzar-se per generar espais d’expressió i de foment de consum cultural juvenil. El cicle es concentra en els mesos d’estiu. Està adreçat a la població en general, però s’orienta especialment a les persones d’entre 16 i 35 anys. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Programació Producció Espectacles Avaluació i propostes

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Coordinació amb l’Àrea de Cultura / Implicació d’entitats juvenils, culturals i relacionades amb la indústria cultural / Propostes impulsades per joves creadors i creadores del territori RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnics/-ques de Joventut / Serveis tècnics de l’espectacle en viu i regidor de l’espai / Recursos per a la programació de les activitats, per al finançament de les necessitats tècniques i per a la difusió de les accions / Espai Jove La Palmera i equips de so i llum existents

Programació d’espectacles Escena Jove

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Circuit d’actes i espectacles que es visualitzaran en cicles permanents, com ara Escenari Obert. Puntualment també es planificaran accions d’exhibició cultural a espais Tarragona Jove, sol·licitades tant des de la coordinació de l’espai com des de la proposta del mateix col·lectiu jove. Inicialment aquests espectacles es plantegen de forma puntual per complementar les altres accions emmarcades en l’eix d’exhibició cultural amb propostes d’actualitat i, a més, per completar l’oferta cultural impulsada des de la Conselleria de Joventut i adreçada al conjunt de les persones joves. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444


Anualment es preveurà la programació d’espectacles puntuals en els diferents espais. S’emmarcaran en les programacions i difusions trimestrals. Es planificarà trimestralment en funció de la resta de programacions culturals i formatives, sent resultat de la demanda i l’oferta d’entitats culturals i juvenils. S’avaluarà en el marc de les programacions trimestrals. Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Teixit associatiu i col·lectius artístics / Entitats culturals i programadors/-es / Departament de Cultura / Ajuntament de Tarragona RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnic/-a de Joventut / Espais joves on es desenvoluparan els actes. / Despeses de programació

Comunicació Recursos i einesRecursos i einesRecursos i einesRecursos i eines Promoció de notícies en xarxes socials i pàgina web / Reunions i trobades de programació i difusió / Elaboració de cartells promocionals

Avaluació

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Indicador 1. NOMBRE DE PROPOSTES ACTES/ESPECTACLES* Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Fitxa de proposta Fitxa d’avaluació

70% de les propostes anuals resultat de cogestions/ col·laboracions

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Indicador 2. NOMBRE D’ESPECTADORS Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Observació

S’espera mantenir el nombre d’espectadors/-es respecte l’edició anterior.

Indicadors (Indicadors (Indicadors (Indicadors (segons osegons osegons osegons objectiu)bjectiu)bjectiu)bjectiu) Indicador 3. PARTICIPACIÓ DEL TEIXIT ASSOCIATIU I COL·LECTIUS* Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Continuada Final

Continuada Final



Programa 6: INTERMEDIACIÓ Programa 6: INTERMEDIACIÓ Programa 6: INTERMEDIACIÓ Programa 6: INTERMEDIACIÓ


ObjectiuObjectiuObjectiuObjectiu Assessorar i donar suport a les propostes expressives de la gent jove.


La Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona vol donar suport a la generació de manifestacions culturals de les persones que s’inicien en el món de la creació i promoure espais d’intercanvi i la participació per part de la ciutadania, en especial de la població jove. Es vol impulsar, doncs, la transformació de nous espais destinats a l’exhibició i a les manifestacions artístiques. Per tal de facilitar l’accessibilitat als espais i el suport d’assessorament en els processos de creació artística, el Servei Municipal de Joventut preveu accions d’intermediació que facilitin i agilitzin aquests processos per a l’ús de les instal·lacions i la visualització de les obres i projectes culturals.

ACCIONSACCIONSACCIONSACCIONS INTERMEDICACIÓ I ORIENTACIÓ A JOVES CREADORS I CREADORES


Es tracta d’acompanyar les persones joves i els col·lectius juvenils que treballen per desenvolupar propostes culturals i artístiques i que en volen fer difusió, és a dir, proporcionar-los assessorament entorn de les propostes, la difusió de les iniciatives o la recerca d’espais o altres indrets i suports on instal·lar, transmetre o mostrar aquestes propostes. S’inclouen iniciatives com ara Murs que parlen (d’acompanyament de propostes d’art mural i grafit als carrers), Arts Urbans (d’assessorament a creadors i creadores d’arts escèniques en espais urbans) i altres programacions que acolliran opcions per tal d’acompanyar, dissenyar o alliberar espais i racons de la ciutat a favor de la mostra i difusió artística juvenil. També es considera en aquesta acció el seguiment d’iniciatives i propostes, juntament amb altres òrgans coordinadors, mediadors, formadors o generadors de propostes artístiques dirigides o impulsades per joves o agents culturals, així com la participació en taules de reflexió amb d’altres agents culturals i socioculturals del territori. Com a espai d’intermediació i d’impuls de la creació artística del jovent, s’estudiarà anar introduint recursos 2.0 per promoure la participació entorn la producció i creació artístiques. Aquesta proposta s’adreça a totes les persones joves de la ciutat, especialment aquelles d’entre 16 i 35 anys que estiguin implicades en formacions artístiques o processos de creació artística. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Anualment es preveurà el seguiment i l’assessorament de joves creadors i creadores per tal de reflectir-ho en les programacions trimestrals. Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals (Cultura, Domini Públic, Brigada Municipal) / Escola d’Art de la Diputació de Tarragona / Entitats i col·lectius juvenils RecursosRecursosRecursosRecursos Suport de dinamització juvenil / Suport i assessorament d’artistes / Despeses de producció tècnica / Puntualment postals per donar a conèixer els mecanismes de suport i assessorament.

Comunicació Recursos i einesRecursos i einesRecursos i einesRecursos i eines Promoció de les iniciatives impulsades en xarxes socials i pàgina web / Reunions i trobades d’intercanvi i difusió de l’eina d’intermediació / Puntualment elaboració de materials per


divulgar les iniciatives (especialment Murs que parlen) Avaluació

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Indicador 1. NOMBRE DE PROPOSTES D’INTERMEDIACIÓ* Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació

Recursos i eines Recursos i eines Recursos i eines Recursos i eines d’avaluaciód’avaluaciód’avaluaciód’avaluació

Resultats previstosResultats previstosResultats previstosResultats previstos

Continuada Final

Observació S’espera acompanyar almenys 20 propostes anuals d’intermediació.

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Indicador 2. NOMBRE D’ESPAIS D’INTERMEDIACIÓ Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Resultats Resultats Resultats Resultats previstosprevistosprevistosprevistos

Continuada Final


S’espera un total de 20 espais Tarragona Jove

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Indicador 3. NOMBRE DE JOVES ASSESSORATS/-DES EN EL PROCÉS CREATIU Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Resultats previstosResultats previstosResultats previstosResultats previstos

Continuada Final

Observació Fitxa d’avaluació

S’espera mantenir el nombre de joves assessorats/-des respecte l’edició anterior (anual).



Programa 7: ORIENTACIÓ Programa 7: ORIENTACIÓ Programa 7: ORIENTACIÓ Programa 7: ORIENTACIÓ SOCIOLABORAL SOCIOLABORAL SOCIOLABORAL SOCIOLABORAL

EixEixEixEix Treball

ObjectiuObjectiuObjectiuObjectiu Proporcionar eines al col·lectiu de joves per tal de facilitar-los l’accés i la integració al món laboral, així com mostrar-los les opcions que aquest els ofereix, acompanyant-los, si cal, en aquest procés.


La conjuntura socioenòmica actual dificulta el procés d’incorporació de la gent jove al mercat laboral. Actualment el mercat laboral es caracteritza per les elevades taxes d’atur, més acusades entre la població jove: en termes generals, una de cada dues persones joves que volen treballar es troben en situació d’atur. La vulnerabilitat d’aquest col·lectiu en el mercat laboral s’agreuja en determinats contextos: nivell d’estudis, llargs períodes de recerca de feina, etc. Aquestes situacions incideixen en l’estat anímic del jovent. Per altra banda, en un moment en què “tota” la informació està a la xarxa, a l’abast de qualsevol, moltes persones joves demanden un acompanyament, un suport i una formació perquè els sigui més fàcil el seu camí en la cerca de feina.

ACCIONSACCIONSACCIONSACCIONS Servei d’Assessorament i Orientació Laboral


És un servei adreçat a les persones joves d’entre 16 i 35 anys, on se’ls dóna suport en la realització del currículum i/o carta de presentació, preparació de l’entrevista de feina, inscripció a la borsa de treball municipal, suport a la inscripció a ofertes de treball de la xarxa, entre d’altres. Així mateix, hi ha un recull d’ofertes de feina disponibles per a les persones usuàries, actualitzades setmanalment. S’atenen consultes de qualsevol tema relacionat amb l’àmbit laboral i, quan es considera necessari, es deriven cap a serveis especialitzats. L’atenció que rep la població usuària és propera i individualitzada: assessorament personalitzat i acompanyament quan ho demanda i entra dins les funcions del Servei. El Servei d’Assessorament i Orientació Laboral està ubicat a l’Oficina Jove del Tarragonès. A més de la població jove de la ciutat, també s’hi poden adreçar familiars o persones properes a persones joves que es trobin immerses en els processos de cerca de feina. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 A l’inici de l’any es fa una planificació anual. L’acció té lloc al llarg de tot l’any de manera continuada (implementació contínua). L’avaluació es realitza de manera mensual i, a principis d’any, es fa avaluació anual del període anterior. Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals (en especial, Servei Municipal d’Ocupació – Tarragona Impulsa) / Altres institucions (en especial, Consell Comarcal del Tarragonès i Generalitat de Catalunya) / Agents del territori RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnics/-ques del Servei de Treball / Oficina Jove del Tarragonès / Materials de difusió

Formació grupal Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Són sessions informatives que es realitzen per a grups reduïts de joves o per a altres persones professionals que treballen en contacte amb joves, centrades en un tema concret de l’àmbit laboral. El que es pretén és aprofundir-hi i que l’assistent rebi una informació detallada, àmplia i completa sobre el tema. Aquestes accions es programen en funció de les consultes més demandades que arriben al Servei d’Assessorament i Orientació Laboral i d’acord amb les informacions que sorgeixen i


que es consideren d’interès per al jovent. Algunes de les temàtiques sobre les quals poden tractar les sessions són les següents: anar a treballar a l’estranger, cercar feina amb eines 2.0, com superar una entrevista de feina, etc. Generalment tenen lloc a l’Espai Jove Kesse o a l’Oficina Jove del Tarragonès. Tot i això, en un moment donat, es poden realitzar en altres espais del territori. Adreçat a persones joves, especialment aquelles d’entre 16 i 35 anys. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació T2 Realització



Planificació anual i T1 Realització

L’avaluació es realitza de manera mensual i, a principis d’any, es fa avaluació anual del període anterior. Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals / Altres institucions (en especial, Consell Comarcal del Tarragonès i Generalitat de Catalunya) / Agents del territori RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnics/-ques del Servei d’Assessorament i Orientació Laboral / Espai Jove Kesse / Oficina Jove del Tarragonès / Altres espais del territori / Materials de difusió

Accions formatives als centres educatius entorn el treball i l’autoocupació

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Són tallers d’iniciació a l’emprenedoria i a l’autoocupació que es realitzen als cicles formatius dels centres educatius de la ciutat amb l’objectiu d’apropar l’emprenedoria a les persones joves i proporcionar-los-en una visió global i complerta. Es treballa l’emprenedoria des d’un vessant general, per tal que la gent jove hi pugui trobar una connexió amb el seu dia a dia. Les diferents sessions aborden temes com ara la generació d’idees, el màrqueting digital o el model Canvas. Per altra banda, els tallers també pretenen ser una eina de suport als i les docents a l’hora d’aprofundir en aquelles matèries que no sempre són fàcils d’abordar amb els instruments tradicionals que es coneixen com a educació formal. Adreçat a persones joves, especialment aquelles que realitzin estudis de cicles formatius, batxillerat o secundària. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Programació tallers 2n trimestre curs amb centres educatius (T1) Execució tallers 2n trimestre curs (T1). Avaluació tallers 1r trimestre (T4)

Avaluació tallers 2n trimestre (T1) i global Planificació curs següent

Programació tallers 1r trimestre curs amb centres educatius (T4)

Programació tallers 1r trimestre curs amb centres educatius (T4) Execució tallers 1r trimestre curs (T4)

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals (en especial, Servei d’Emprenedoria – Tarragona Impulsa) / Agents del territori (centres educatius de la ciutat) RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnic/-a especialista de Joventut / Formadors que desenvoluparan les propostes en els centres educatius. / Materials fungibles

Comunicació Recursos i einesRecursos i einesRecursos i einesRecursos i eines Promoció dels serveis d’informació i assessorament laboral en xarxes socials i pàgina web / Reunions i trobades d’intercanvi i difusió

Avaluació

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Grau de satisfacció de les persones usuàries que prenen part en les accions del Programa


d’orientació sociolaboral Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Fitxa d’avaluació de les persones usuàries de l’Oficina Jove del Tarragonès Fitxa d’avaluació Observació Comentaris de les persones usuàries

S’espera una qualificació de 7,5 sobre 10 sobre el conjunt del programa.

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Nombre total de persones usuàries que prenen part de les accions del Programa d’orientació sociolaboral* Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Registre de persones usuàries de l’Oficina Jove del Tarragonès Registre de persones usuàries de l’Espai Jove Kesse Memòria de les accions formatives als centres educatius entorn el treball i l’autoocupació

Mantenir la tendència de les persones usuàries per mes respecte l’any anterior.



Programa 8: FORMACIÓ OCUPACIONAL Programa 8: FORMACIÓ OCUPACIONAL Programa 8: FORMACIÓ OCUPACIONAL Programa 8: FORMACIÓ OCUPACIONAL

EixEixEixEix Treball

ObjectiuObjectiuObjectiuObjectiu Oferir a les persones joves cursos de formació no reglada amb titulació per tal que puguin millorar la seva ocupabilitat.


L’elevada taxa d’atur juvenil i el nombre considerable de persones joves que no poden obtenir plaça en els estudis desitjats fan que hi hagi una elevada demanda de cursos de formació per part d’aquest col·lectiu. Es detecta que, especialment, hi ha una elevada demanda de cursos que proporcionin una titulació homologada per tal de poder millorar el currículum i, així, obtenir més èxit en el procés de cerca de feina.

ACCIONSACCIONSACCIONSACCIONS Formació ocupacional: cursos amb certificats


Són cursos mitjançant els quals la persona participant obté una titulació homologada, com pot ser el curs de monitor/-a o director/-a d’activitats de lleure o el curs de manipulador/-a d’aliments. Tenen l’objectiu de millorar l’ocupabilitat de les persones que realitzen el curs i obtenen la titulació. Es planifiquen i es programen segons la demanda detectada per part de les persones professionals que estan en contacte diari amb el jovent. Generalment tenen lloc a l’Espai Jove Kesse. Tot i això, en un moment donat, es poden realitzar en altres espais del territori. Adreçat especialment a les persones joves d’entre 16 i 35 anys (amb criteris d’edat concrets que es determinen per a cada curs, com per exemple el curs de monitors/-es de lleure, que està adreçat a persones de més de 18 anys). TemTemTemTemporalitzacióporalitzacióporalitzacióporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Planificació T2 Realització Avaluació T4

Planificació T3 Realització Avaluació T1

Planificació T4 Realització Avaluació T2

Planificació anual i T1 Realització Avaluació T3 i anual

Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Entitats implicades en les formacions / Coordinació amb altres departaments municipals per valorar propostes de formacions. RecursosRecursosRecursosRecursos Recursos econòmics / Espai Jove Kesse / Altres espais del territori / Materials de difusió

Comunicació Recursos i einesRecursos i einesRecursos i einesRecursos i eines Promoció de notícies en xarxes socials i pàgina web / Reunions i trobades d’intercanvi i difusió / Difusió de les accions en les atencions que es realitzen des dels serveis d’assessorament laboral, quan sigui oportú. / En cas que s’editin programes de mà s’hi inclourien aquestes activitats. / Notes i comunicacions de premsa

Avaluació

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Grau de satisfacció de les persones usuàries que prenen part en les accions del Programa de formació ocupacional Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Fitxa d’avaluació Observació Comentaris de les persones

S’espera una qualificació de 8 sobre 10 sobre el conjunt del programa.


usuàries IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Nombre total de persones usuàries que prenen part de les accions del Programa de formació ocupacional* Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Registre de persones usuàries de l’Espai Jove Kesse

Disposar d’almenys el 60% de persones usuàries sobre els aforaments prevists.



Programa 9: ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ I SENSIBILITZACIÓ Programa 9: ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ I SENSIBILITZACIÓ Programa 9: ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ I SENSIBILITZACIÓ Programa 9: ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

EixEixEixEix Salut

ObjectiuObjectiuObjectiuObjectiu Generar espais i accions d’informació i assessorament, així com de sensibilització, sobre els àmbits que afecten la salut de les persones joves i oferir alternatives d’oci i consum.


Cada cop més, les persones joves han d’afrontar, en el seu dia a dia, situacions de possible risc per a la seva salut. Davant d’aquestes situacions, cada jove, segons els seus coneixements i les seves habilitats personals, pot reaccionar de manera molt diversa, però si disposa d’eines i recursos al seu abast, la presa d’una decisió en benefici de la seva salut és més factible. A través d’un treball de proximitat amb les persones joves es porten a terme accions per fomentar l’actitud crítica davant d’aquests riscos.

ACCIONSACCIONSACCIONSACCIONS Espai Jove de Salut


És un espai adreçat al conjunt de la població juvenil, en el qual es porten a terme diferents activitats per tal de proporcionar eines i oferir resposta a qüestions relacionades amb el món de la salut. Generalment les activitats són tallers de formació i d’informació, jornades o exposicions. Els tallers són per a grups reduïts de joves i estan centrats en un tema concret de l’àmbit de la salut. El que es pretén és aprofundir-hi i que la persona jove rebi una informació detallada, àmplia i completa sobre el tema. Normalment tenen lloc a l’Espai Jove Kesse. Com a activitat de formació cal destacar el projecte Joves promotors i promotores de salut, que du a terme una formació bàsica en temes relacionats amb la salut (dinàmiques de grup, prevenció de drogoaddiccions, reanimació cardiopulmonar, sexualitat, autoconeixement) per a joves, majors de 18 anys, de la zona on es dugui a terme. Es parteix de la hipòtesi que amb aquesta formació i amb eines per gestionar les situacions relacionades amb l’àmbit de la salut, aquestes persones joves podran esdevenir, posteriorment, transmissores d’informació entre el seu grup d’iguals i podran portar a terme accions que reverteixin en el seu territori. La formació inicial es complementa amb píndoles temàtiques. Pel que fa a les jornades, sovint van adreçades a persones professionals, ja siguin o no de l’àmbit de la salut, que treballen en contacte amb les persones joves. L’objectiu és proporcionar-los eines i recursos per al seu treball diari. Quant a les exposicions, generalment s’ubiquen als equipaments juvenils i als centres educatius de la ciutat. L’objectiu és apropar informació sobre temes relacionats amb la salut a les persones joves, mitjançant un suport físic i dinamitzant-ne la informació. Les activitats es programen en funció de les consultes més demandades que arriben al Servei d’Assessorament i Orientació en Salut i segons les informacions que sorgeixen i que es consideren d’interès per a aquest col·lectiu. Totes aquestes activitats, en un moment donat, es poden realitzar en altres espais del territori. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 A l’inici de l’any es fa una planificació anual de totes les activitats que es preveu portar a terme. Les activitats tenen lloc al llarg de tot l’any. L’avaluació es realitza al final de cada activitat i, a finals d’any, es fa avaluació anual. Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals / Altres institucions / Agents del territori


En el seguiment de l’Espai Jove de Salut, hi són implicats professionals de l’Oficina Jove, Prevenció, l’entitat H2O i tècnics/-ques de Joventut. Participació en les trobades de professionals del grup de treball de salut sexual i sida de Tarragona. RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnic/-a de Joventut / Tècnic/-a especialista en Joventut / Agent de salut de l’Oficina Jove / Espai Jove Kesse / Oficina Jove del Tarragonès / Espais del territori / Recursos econòmics/

Servei d’Assessorament i Orientació en Salut

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció És un servei adreçat a les persones joves de 16 a 35 anys, en què se’ls dóna resposta a qüestions sobre alimentació, sexualitat i afectivitat, VIH/SIDA i altres malalties de transmissió sexual, a més de prevenció sobre el consum de drogues. També s’ofereix el servei de realització de la prova ràpida del VIH. S’atenen consultes de qualsevol tema relacionat amb l’àmbit de la salut i, quan es considera necessari, es deriva la persona jove cap a serveis especialitzats. L’atenció és propera i individualitzada, ja que es realitza un assessorament personalitzat i s’ofereix un acompanyament quan la persona el demana i entra dins les funcions del Servei. El Servei d’Assessorament i Orientació en Salut està ubicat a l’Oficina Jove del Tarragonès. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 Realització Avaluació T4 i any anterior

Realització Avaluació T1

Realització Avaluació T2

Planificació anual Realització Avaluació T3

ParticipacióParticipacióParticipacióParticipació i transversalitati transversalitati transversalitati transversalitat Departaments municipals / Altres institucions (en especial, Consell Comarcal del Tarragonès i Generalitat de Catalunya) / Agents del territori RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnic/-a de Salut / Oficina Jove del Tarragonès / Materials de difusió

Accions de sensibilització

Descripció Descripció Descripció Descripció de l’de l’de l’de l’accióaccióaccióacció Són accions adreçades a la població en general amb l’objectiu d’informar, conscienciar i sensibilitzar sobre temes relacionats amb l’àmbit de la salut. Aquestes accions es porten a terme a diferents espais del territori i als equipaments juvenils. Adreçats al conjunt de les persones joves. TemporalitzacióTemporalitzacióTemporalitzacióTemporalització TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 1111 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 2222 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 3333 TrimestreTrimestreTrimestreTrimestre 4444 A l’inici de l’any es fa una planificació anual. Les activitats tenen lloc al llarg de tot l’any. L’avaluació es realitza al final de cada activitat i, a finals d’any, es fa avaluació anual. Participació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitatParticipació i transversalitat Departaments municipals (en especial, Salut i Servei Municipal de Drogodependències) / Altres institucions / Agents del territori RecursosRecursosRecursosRecursos Tècnic/-a de Joventut / Tècnic/-a especialista en Joventut / Espais del territori / Equipaments juvenils

Comunicació Recursos i einesRecursos i einesRecursos i einesRecursos i eines Promoció de notícies en xarxes socials i pàgina web / Reunions i trobades de promoció de les iniciatives / Elaboració de cartells i altres documents de difusió / En els casos amb repercussió específica, comunicació als mitjans de premsa de les accions de sensibilització

Avaluació

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Grau de satisfacció de les persones usuàries que prenen part de les accions del Programa


d’assessorament, orientació i sensibilització Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Fitxa d’avaluació de persones usuàries de l’Oficina Jove del Tarragonès Fitxa d’avaluació Observació Comentaris de les persones usuàries

S’espera una qualificació de 7,5 sobre 10 sobre el conjunt del programa.

IndicadorIndicadorIndicadorIndicador Nombre total de persones usuàries que prenen part de les accions del Programa d’assessorament, orientació i sensibilització* Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus Descripció del tipus d’d’d’d’avaluacióavaluacióavaluacióavaluació


Continuada Final

Registre de persones usuàries de l’Oficina Jove del Tarragonès Registre de persones usuàries de l’Espai Jove Kesse Registre de persones usuàries d’altres accions

Pel que fa a les activitats, s’espera comptar amb el 60% de persones usuàries respecte l’aforament previst a les accions.



Esquema PLTJ

EIXOS EDUCACIÓ I

DESENVOLUPAMENT CULTURA TREBALL SALUT

ESPA

IS

PROG

RAMES

� INFORMACIÓ

� FORMACIÓ I EDUCACIÓ NO REGLADA

� LLEURE EDUCATIU

� JOVES CREADORS I CREADORES

� EXHIBICIÓ I DIFUSIÓ CULTURAL

� INTERMEDIACIÓ

� ORIENTACIÓ SOCIOLABORAL

� FORMACIÓ OCUPACIONAL

� ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

EJ K

ESSE

DES

ENVO

LUPA

MEN

T D’AC

CION

S

� CICLES D’ACTIVITATS PER TEMPORADA

� AULES I ACCIONS DE DINAMITZACIÓ

� AULES D’ESTUDI I LECTURA

� CESSIÓ D’ESPAIS

� LLEURE NOCTURN

� ESPAIS DE JOC I ESPORT

� ACCIONS DE VACANCES I PORTES OBERTES

� ACCIONS DE REFLEXIÓ I ANÀLISI (JORNADES I XERRADES)

� ACCIONS D’INFORMACIÓ

� ESCENARI OBERT

� PROGRAMACIÓ D’ESPECTACLES ESCENA JOVE

� ART I EXPOSICIONS

� FORMACIÓ OCUPACIONAL: CURSOS AMB CERTIFICATS

� FORMACIÓ GRUPAL

� ACCIONS DE SENSIBILITZACIÓ

OFIC

INA

JOVE

DEL

TA

RRAG

ONÈS

� SERVEI D’INFORMACIÓ JUVENIL:

� CONSELL MUNICIPAL FORMACIÓ OCUPACIONAL I OCUPACIÓ TARRAGONA

� XARXA JOVE D’INFORMACIÓ DIGITAL

� ART I EXPOSICIONS

� SERVEI D’ASSESSORAMENT LABORAL

� FORMACIÓ GRUPAL

� SERVEI D’ASSESSORAMENT I ORIENTACIÓ EN SALUT

EJ P

ALM

ERA


� PROGRAMACIÓ D’ESPECTACLES (CULTURA DE CARRER…)

ESPA

IS T

ARRA

GONA

JO

VE


� LLEURE NOCTURN

� INFORMACIÓ CENTRES EDUCATIUS

� ACCIONS DE REFLEXIÓ I ANÀLISI (JORNADES I XERRADES)

� TEATRE JOVE

� PROGRAMACIÓ D’ESPECTACLES ESCENA JOVE

� INTERMEDIACIÓ I ORIENTACIÓ A JOVES CREADORS I CREADORES

� ACCIONS FORMATIVES ALS CENTRES EDUCATIUS SOBRE EL TREBALL I L’AUTOOCUPACIÓ

� ACCIONS DE SENSIBILITZACIÓ

� ESPAI JOVE DE SALUT

EIXOS TTRANSVERSALSS� EIXOS TRANSVERSALS: PARTICIPACIÓ, ACCIÓ SOCIAL I TERRITORIAL


9. Avaluació i temporalització MODEL GENERAL D’AVALUACIÓ DEL PLAMODEL GENERAL D’AVALUACIÓ DEL PLAMODEL GENERAL D’AVALUACIÓ DEL PLAMODEL GENERAL D’AVALUACIÓ DEL PLA

El Servei Municipal de Joventut de Tarragona aprova un sistema d’avaluació que incorpora uns mecanismes fixos que cal seguir per al funcionament i el desenvolupament dels programes i dels serveis. La constància en el compliment d’aquest sistema per al seguiment i l’avaluació dels programes i serveis és convenient per tal de garantir uns adequats instruments de revisió i actualització de les línies d’acció durant els anys de vigència d’aquest pla.

Aquesta proposta sorgeix de la necessitat contínua de dissenyar i intentar millorar l’aplicació de les polítiques i programes que es despleguen d’aquest pla local, amb la voluntat de mantenir un nivell elevat de vigilància en l’aplicació quotidiana de tots els projectes i serveis que s’hi inclouen. Es tracta, en definitiva, d’incrementar, en la mesura del possible, el nivell d’anàlisi, autorevisió i eficàcia.

La previsió d’aplicació d’aquest sistema es tindrà en compte com a model d’assaig durant l’exercici 2014. Per tant, conté, en el propi plantejament, un espai d’autoavaluació i revisió de la metodologia, prorrogable, si es valida des de l’Oficina Tècnica de Joventut, fins a l’any 2016.

De forma general, s’estructura el sistema d’avaluació en dos grans blocs lligats al seu origen d’actuació: avaluació interna i avaluació externa. L’avaluació interna comprèn, per una banda, l’avaluació estable i ordinària i, per l’altra, informes i memòries sota demanda (com ara la memòria de Secretaria, demandes de la Conselleria de Joventut, etc.). Pel que fa a l’avaluació externa, és la que està subjecta als requisits de justificació.

QUÈ s’avalua?QUÈ s’avalua?QUÈ s’avalua?QUÈ s’avalua?

Pel que fa als objectes a avaluar, són els següents: serveis, programes, pla de comunicació, sistema d’avaluació, equip de Joventut i Pla Local Tarragona Jove. Per tal d’avaluar els programes, s’avaluen cadascun dels actes i activitats que els formen.

QUI avalua?QUI avalua?QUI avalua?QUI avalua?

Pel que fa a les persones o entitats que avaluen els serveis i els programes, són les següents: persones joves usuàries que en fan ús, instructors/-es, talleristes, ponents, entitats coorganitzadores, departaments municipals i institucions i equip de dinamització o equip de coordinació. Respecte a les persones responsables, la dels serveis és la responsable de l’equipament, i la dels programes és la responsable de la programació.

Qui avalua el pla de comunicació, el mateix sistema d’avaluació i el Pla és l’Oficina Tècnica de Joventut, que n’és la responsable.

El que es pretén és comptar amb tots els punts de vista de les persones que prenen part en un acte o activitat, tant des del punt de vista de la persona participant com de la persona o ens que coorganitza.

QUAN s’avalua?QUAN s’avalua?QUAN s’avalua?QUAN s’avalua?

La periodicitat de l’avaluació està fixada en funció de què s’avalua. Pot ser mensual, trimestral o anual. Paral·lelament es fixa una avaluació anual que recull les observacions anotades en les diferents avaluacions periòdiques, així com una avaluació global.


La periodicitat d’avaluació dels programes és trimestral, mentre que la dels serveis és mensual. Respecte a l’avaluació del sistema d’avaluació i del Pla Local Tarragona Jove, es fa també anualment. Pel que fa a l’avaluació del pla de comunicació, es realitza trimestralment. Quant a l’avaluació anual, tot i que habitualment es desenvoluparà de forma continuada, cada any s’ha d’elaborar una memòria completa de tot el període prenent com a base informativa els següents elements: � Fitxes i resums de cada eix/servei � Conclusions de les reunions d’avaluació en aquells casos en què es produeixin � Valoració genèrica anual sorgida de la discussió en convocatòria específica de l’Oficina Tècnica de

Joventut al final de l’exercici � Informe anual de dades relatives a participació � Avaluació realitzada des del Servei Municipal Tarragona Jove (Servei Municipal de Joventut)

COM s’avalua? COM s’avalua? COM s’avalua? COM s’avalua? Instruments / IndicadorsInstruments / IndicadorsInstruments / IndicadorsInstruments / Indicadors

A continuació es presenta un quadre-resum on s’indiquen, segons tipologia d’avaluació, els instruments de què es disposa per a la recollida de dades i/o observacions.

MetodologiaMetodologiaMetodologiaMetodologia InstrumentInstrumentInstrumentInstrument

Quantitativa

Enquesta ACT.JOVE (programa)

Enquesta SERV.JOVE (servei)

Registres de persones usuàries

Qualitativa

Grups de treball transversals

Enquestes web tarragonajove.org

Bústies de suggeriments

Grups de discussió

Anotacions d’entrevistes individuals

Reunions de coordinació i seguiment interns

Fitxa d’observació tècnica

Aportacions individuals

Mixta Fitxa de cooperació transversal

La majoria dels instruments mostrats a la taula anterior tenen una fitxa associada mitjançant la qual es recull la informació. Aquestes fitxes es mostren a l’annex 6. Respecte als instruments que no disposen de fitxa, la recollida d’informació es fa de manera més flexible. A partir de la informació recollida es calculen una sèrie d’indicadors referents, per una banda, a les persones usuàries dels programes i dels serveis i, per l’altra, referents als programes i serveis en si mateixos. Pel que fa als indicadors de les persones usuàries, recullen informació sobre nombre de persones usuàries, edat, gènere i procedència.

Quant als programes, s’obté informació sobre el nombre d’activitats realitzades, el grau de satisfacció de les persones usuàries, el grau d’assoliment dels objectius, el grau de coorganització o cogestió, les fonts i canals de comunicació, els punts forts i febles i l’històric del programa.

Respecte als serveis, els indicadors aporten dades sobre tipologia d’usos, dies i franges horàries d’afluència, nombre i tipologia d’activitats, punts forts i febles i històric del servei.


10. Recursos

Humans

Els recursos humans actuals consten dels següents perfils específics de Joventut:

També es compta amb persones tècniques especialistes contractades per realitzar les tasques d’orientació específica a l’Oficina Jove i, puntualment, quan els programes desenvolupats ho requereixen, de professionals de suport.

Per al suport al funcionament dels espais es preveu renovar durant el 2015 la borsa de tècnics/-ques de Joventut i comptar amb el suport de personal d’atenció a l’espai.

A aquest equip de professionals s’hi han d’afegir altres professionals, com ara el personal dels serveis administratius (dos actualment) o altres professionals de l’Àrea que orienten o acompanyen les tasques emmarcades en les polítiques municipals de joventut.

Financers

Cada any s’habilitaran les partides pressupostàries corresponents on es desglossarà la implementació del funcionament dels espais i programes previstos en el Pla, específics per a Joventut.

Taula 2. Previsió finançament 2014, PLTJ 2016

Partida pressupostària Concepte Import

05080 33900 2269902 Eix de programes de desenvolupament i expressió 13.000,00 €

05080 33900 22699 Espai Jove La Palmera 1.000,00 €

05080 33900 2269911 Espai Jove KESSE 34.000,00 €

05080 33900 2269912 Oficina Jove del Tarragonès 2.100,00 €

05080 33900 2269917 Desp. funcionament altres accions Joventut 1.000,00 €

� Una persona cap tècnica de joventut

� Tres persones tècniques especialistes en joventut

� Una persona informadora juvenil


Taula 3. Previsió anual ingressos 2014, PLTJ 2016

Tipus d’ingrés Entitat Import previst

Subvenció PAOC. Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad (set. 2013 - set. 2014)

79.507,00 €

Subvenció Oficina Jove del Tarragonès. Direcció General de Joventut (gen.-des. 2014) 65.000,00 €

Subvenció Actuació al Pla Local. Direcció General de Joventut (abr.-nov. 2014) 18.000,00 €

Ingressos de cessions i inscripcions Persones usuàries, entitats i institucions diverses 10.000,00 €

Infraestructural

Es disposa de tres espais assignats de forma específica a les polítiques de joventut:

A més es disposa de diversos equips i materials, com ara ordinadors, equips de llum, equips de so, projectors, pantalles, materials per a l’aula fotogràfica, jocs, carpes, etc. gestionats des de l’Espai Jove Kesse.

La Regidoria de Joventut també desenvolupa la seva intervenció en places i espais oberts a l’espai públic, equipaments esportius municipals, centres educatius, centres cívics, etc.

Oficina Jove del Tarragonès i Oficina Jove del Tarragonès i Oficina Jove del Tarragonès i Oficina Jove del Tarragonès i ooooficina adjacentficina adjacentficina adjacentficina adjacent

232,41 m2 / aforament 56 + 30 persones

Plaça Imperial Tarraco, 1, tel. 977 251 873

[email protected] (de dt. a dv. de 9 a 14 h / dt. i dj. a la tarda de 16:30 a 19 h)

Espai Jove LEspai Jove LEspai Jove LEspai Jove La Palmeraa Palmeraa Palmeraa Palmera

414,28 m2/aforament 498 persones

Plaça Imperial Tarraco, 1

Espai Jove Kesse i pati interiorEspai Jove Kesse i pati interiorEspai Jove Kesse i pati interiorEspai Jove Kesse i pati interior

921,45m2 interiors / aforament 500 persones

C/ Sant Antoni Maria Claret, 12-14, tel. 977 296 251

[email protected] (de dt. a ds. de 17 a 21h / dv. a la tarda de 17 a 23 h)


ANNEXOS

Contingut

Annex 1. Anàlisi de les polítiques de joventut 67

Annex 2. Rols de les persones professionals de joventut 70

Annex 3. Anàlisi de la realitat juvenil 71

Annex 4. Eixos transversals 79

Annex 5. Sistematització del PLTJ 83

Annex 6. Fitxes d’avaluació 85


Annex 1. Anàlisi de les polítiques de joventut

Les polítiques de joventut a Tarragona

Des de l’any 2008 les polítiques municipals de joventut es caracteritzen per les transformacions, especialment en relació al desenvolupament d’equipaments específics adreçats a joves.

Equipaments Tarragona Jove

A partir de l’any 2010 es va posar en funcionament l’Oficina Jove del Tarragonès en col·laboració amb la Direcció General de Joventut (aleshores Secretaria General de Joventut) i el Departament de Joventut del Consell Comarcal del Tarragonès, la qual concentra els serveis d’atenció i informació a les persones joves de les tres administracions referides. És un servei que coordina, en una finestreta única, l’atenció a les demandes i necessitats del jovent. L’any 2011 s’inaugurà l’Espai Jove Kesse amb dos objectius principals: esdevenir un espai per facilitar la realització de les pròpies activitats a les persones joves i ser ubicació de les principals accions per a joves impulsades per la Conselleria de Joventut. Amb la finalitat d’esdevenir un espai d’expressió per a la gent jove i d’acollir cicles culturals, també neix l’Espai Jove La Palmera, el qual s’afegeix a les instal·lacions per a joves ubicades a l’antiga Facultat de Lletres de la plaça Imperial Tàrraco.

Aquests equipaments han rebut una molt bona acollida per part de la gent jove de la ciutat, tal i com ens mostren les dades presentades de persones usuàries. A tall d’exemple, mostrem les dades de participació de 2013, en què es constata un elevat nombre d’usuaris/-àries en els diferents espais, ja siguin activitats desenvolupades per la Conselleria de Joventut o activitats autogestionades:

Taula 4. Persones usuàries segons espais

Els espais joves obren aproximadament 11 mesos l’any, a excepció de l’Espai Jove La Palmera, que ho fa principalment durant els tres mesos de l’estiu.

Total persones usuàries per espais

(total persones usuàries de cessions i participants d’activitats el 2013)

Mitjana mensual de persones usuàries segons període d’obertura1

Espai Jove Kesse 13.905 1264

Espai Jove La Palmera 3.443 1148

Oficina Jove del Tarragonès 5.526 474

Altres espais de la ciutat (Espais Tarragona Jove)

5.212 434

TOTAL PERSONES USUÀRIES DIRECTES

28.086


Programes joves

Pel que fa als programes educatius, l’obertura de l’Espai Jove Kesse fa que hi hagi un espai aglutinador i referent de propostes en aquest àmbit. Es creen accions de dinamització per a joves, de formació continuada i d’educació en el lleure. Es continuen desenvolupant programes d’alternatives d’oci, caracteritzats per la seva transversalitat en l’oferta d’activitats, que es van iniciar per primer cop l’any 2008 amb una temporalització trimestral. Amb l’arribada dels suports del Fondo para la Integración de Inmigrantes s’han elaborat propostes d’interculturalitat i d‘interrelació entre joves de diversos orígens, cosa que ha fomentat la cohesió i la creació d’espais interculturals. Aquest suport deixa de ser un projecte específic en desaparèixer la línia de subvenció el passat 2013, fet que limita el nombre d’accions per a la interculturalitat en la nova planificació del PLTJ 2016. Tot i això, es mantenen accions puntuals per donar a conèixer diferents cultures i es segueix treballant per generar espais de convivència i d’interrelació (també visibles en la proposta d’eix transversal de cohesió social i territorial). En relació a nous formats d’accions entre l’educació i el lleure, es desenvolupen altres formats d’oci nocturn, com ara els enigmes nocturns i les llegendes urbanes, que tenen una molt bona acollida i que propicien seguidors fidelitzats i un elevat nombre de persones usuàries. Els programes històrics continuen sent referent de tota la ciutat, com ara les activitats de la programació Estiu Jove, que suposen gran expectativa i un elevat nombre de participants.

Respecte als programes culturals, es van consolidant els programes més novells. El programa Cultura de Carrer itinera per diversos indrets de la part alta de la ciutat, inicialment amb el suport del PIPA (Pla Integral de la Part Alta) i es consolida com el cicle referent d’activitats culturals del jovent. Progressivament aquest cicle va incorporant diversa tipologia d’espectacles (música, teatre, circ i videocreació, cinema, accions de dansa, performances, etc.) i acaba situant-se de forma estable a l’Espai Jove La Palmera. També es desenvoluparen propostes que actualment s’han deixat de fer per manca de finançament, com el Tarragona Mestival Sound (concerts de música de mestissatge i fusió a la platja la nit de Sant Joan), el Cicle Pantalla del Món (vinculat al projecte d’interculturalitat citat anteriorment), però també n’hi ha d’altres que comencen de nou, com l’Escenari Obert, a l’Espai Jove Kesse. L’Escenari Obert apareix a partir del 2012 a demanda de les persones joves que volien mostrar les seves propostes culturals i es basa a acollir, els divendres, propostes de diferents manifestacions culturals fetes per gent jove. També al Kesse s’inicia un cicle permanent d’exposicions, sovint amb obres resultants de joves estudiants de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona.

Pel que fa als programes relacionats amb el treball i la salut, l’Oficina Jove ha fet més visibles les accions impulsades en aquests àmbits. Aquest equipament ha ofert serveis integrals d’atenció personalitzada des del Servei de Treball i el Servei de Salut (també el Servei d’Informació, Orientació i Gestió General). Quant al Servei de Treball i Emprenedoria, s’han realitzat les funcions d’orientació sociolaboral, intermediació en el mercat de treball, assessorament juridicolaboral i foment de l’autoocupació i l’emprenedoria. Més enllà de l’Oficina Jove, en el Programa joves i treball, també s’han realitzat tallers d’orientació laboral i emprenedoria als centres educatius per tal d’introduir els grups de joves estudiants en el món de l’emprenedoria i despertar el seu esperit d’emprendre propostes. Aquests serveis han estat especialment d’utilitat en aquests moments, ja que la situació socioeconòmica actual ha incrementat les demandes d’acompanyament i d’orientació. Respecte al Servei de Salut, s’ofereix atenció en orientació, assessorament i seguiment per tal de prevenir conductes de risc, fomentar la capacitat crítica davant les conductes i els consums, potenciar hàbits saludables, donar informació i formació en salut a la gent jove i a les persones professionals, i acostar-los a la xarxa normalitzada de salut. També, en el marc de les accions del Programa d’alternatives d’oci i consum, s’han fet accions informatives entorn de la salut


en diferents espais, com ara atenció a grups de joves, promoció de jornades o accions divulgatives al carrer o a la platja.

Com a dades quantitatives, per tal d’il·lustrar el nombre de participants en les accions programades en el marc del Pla Local Tarragona Jove, segons àmbit de treball, aportem el següent quadre dels darrers quatre anys:

Taula 5. Evolució activitats (A) i participants (P) PLTJ

2013 2012 2011 2010

Programes A P A P A P A P

Foment ús espai urbà (eix Desenvolupament) 2 48 6 40 23 5.750 17 3.014

Joves creadors i creadores 59 6.383 50 8.016 24 3.800 13 3.640

Cicles d’educació no formal (eix Desenvolupament) 124 1.864 176 5.431 113 5.220 89 3.981

Intervenció educativa oci nocturn (eix Desenvolupament) 31 1335 33 525 22 548 34 1.974

Participació, convivència i cohesió (eix Participació) 22 401 23 487 102 2.997 31 740

Joves i treball i autonomia (eix Treball i Salut) 49 759 56 1.627 15 375 33 446

TOTAL ACTIVITATS 287 10.790 344 16.126 299 18.690 217 13.795


Annex 2. Rols de les persones professionals de Joventut

Establim tres perfils o grups bàsics de professionals. Són els següents:

1. 1. 1. 1. Tècnic/Tècnic/Tècnic/Tècnic/----aaaa de Joventut amb responsabilitat de coordinacióde Joventut amb responsabilitat de coordinacióde Joventut amb responsabilitat de coordinacióde Joventut amb responsabilitat de coordinació

En aquest grup trobem, per una banda, el cap de l’Oficina Tècnica de Joventut o coordinador de Joventut (també amb les responsabilitats de direcció/coordinació), professional especialitzat en l’aplicació de polítiques de joventut, i, per l’altra, els responsables de gestionar l’aplicació de programes específics del Pla, d’esdevenir referents de serveis o d’equipaments de joventut.

En una situació òptima, el coordinador de Joventut ha de comptar amb el reconeixement de l’especialització, i la resta de tècnics/-ques amb responsabilitat de coordinació, amb formació universitària.

2. 2. 2. 2. Tècnic/Tècnic/Tècnic/Tècnic/----aaaa informador/informador/informador/informador/----aaaa ,,,, assessorassessorassessorassessor////----aaaa ,,,, orientadororientadororientadororientador////----aaaa

Són professionals especialitzats en la tasca de recerca, tractament i difusió de la informació, l’assessorament a les persones joves i la dinamització de canals de comunicació estables. La seva tasca es desenvolupa, habitualment, a través del funcionament estable del Servei d’Informació Juvenil i dels serveis complementaris que en depenen (descentralització, assessories, mitjans de comunicació propis com el web municipal, butlletins electrònics, blocs, etc.). De la descripció d’aquest grup de professionals es desprèn la necessitat que tot servei d’informació juvenil formi part de l’estructura directa del Servei d’Informació Juvenil, adscrit a la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament.

El referent del Servei d’Informació i Assessorament Juvenil (o referent de l’Oficina Jove) formarà part del primer perfil de l’equip de professionals descrit (tècnic/-a de Joventut amb responsabilitat de coordinació). La resta de persones professionals, a diferents nivells segons les responsabilitats que assumeixin, formaran part d’aquest segon grup o perfil.

3. 3. 3. 3. Dinamitzadors/Dinamitzadors/Dinamitzadors/Dinamitzadors/----eseseses

En aquest grup o perfil trobem essencialment les persones professionals que habitualment coneixem com a educadors/-es socials o treballadors/-es socials, encara que també altres professionals de caire educatiu, social o comunitari, que tenen com a missió fonamental el treball directe, de proximitat, amb la gent jove, ja sigui des de la gestió i la cura d’equipaments juvenils o bé des del treball de carrer. S’encarreguen de l’execució directa d’activitats, de tasques dinamitzadores, d’interlocució estable i continuada amb el jovent.


Annex 3. Anàlisi de la realitat juvenil

Breu descripció del municipi

Tarragona se situa al sud de Catalunya, al nord de la província de Tarragona, de la qual és la capital. La ciutat, tal com la coneixem actualment, s’ha configurat a partir de la segona meitat del segle XX. A partir dels anys seixanta, la ciutat va fer un salt important: va superar un obstacle geogràfic que la dividia, el riu Francolí, i així va posar en funcionament la pràctica totalitat de les indústries químiques que configuren el complex petroquímic de la ciutat i que n’han condicionat tant l’increment poblacional com el seu aspecte urbanístic. Arran d’aquest fet es van crear tot un seguit de nous barris perifèrics, especialment a la zona de ponent, que han consolidat al llarg dels anys una entitat pròpia. D’aquesta manera s’ha constituït un municipi amb diverses concentracions urbanes clarament definides, però desconnectades del centre històric i l'eixample noucentista. Aquest fet confereix a la ciutat una idiosincràsia pròpia i diferent de la d’altres municipis i representa, alhora, tot un repte a l’hora de desplegar-hi les polítiques municipals, especialment aquelles, com les de Joventut, que es caracteritzen per un treball de proximitat amb la població.

Pel que fa al pes dels diferents sectors econòmics, el terciari o sector serveis té un pes indiscutible en l'àmbit econòmic de la ciutat, ja que ocupa la part principal de la població activa. Més enllà de l’activitat relacionada amb la capitalitat provincial, destaquen el comerç, els serveis docents relacionats amb la URV i altres centres educatius i, especialment, el sector turístic. Tot i això, la indústria i la construcció continuen sent dos motors econòmics importants. El complex petroquímic de Tarragona és el més important d’Espanya. Les seves fàbriques s’estenen pel terme municipal de Tarragona i per municipis veïns. La petroquímica genera prop de 5.000 llocs de treball directes, més uns 23.000 d’indirectes i induïts. Paral·lelament existeix una activitat industrial molt diversificada, centrada en manufactures diverses, transformats de plàstics o de metall, materials de construcció, cartonatges i embalatges, etc.

La ciutat de Tarragona té, segons dades de gener de 2013, 133.545 habitants. La població del municipi ha presentat moltes variacions en les tres últimes dècades. En el gràfic següent es pot veure aquesta evolució des de l’any 1981 fins a l’actualitat. L’any 1997 no es va realitzar el padró municipal per qüestions tècniques, per la qual cosa no s’observa la dada corresponent a aquest any. La població de Tarragona ha anat oscil·lant entre els 110.000 i els 115.000 habitants des de l’any 1981 i fins a l’any 2000 (excepte els anys 1986 i 1987). Cal destacar la influència que han tingut en aquest increment factors econòmics com el turisme, la construcció o la indústria, que durant aquests anys van condicionar l’arribada de nova població d’arreu de Catalunya i de fora d’aquesta.

A partir de l’any 2001 la població del municipi inicia un ascens més pronunciat fins a l’any 2008, en què es produeix un estancament. A partir de l’any 2010 s’observa com la línia es divideix en dues, ja que l’actual municipi de la Canonja era abans un barri de Tarragona. Per això, a partir de l’any 2011, s’observa un descens brusc de la població de Tarragona. Si el municipi de la Canonja hagués continuat formant part de Tarragona, la línia de tendència poblacional seria la que mostra la línia discontínua.


Gràfic

Pel que fa a la distribució de la població tarragonina per edat i sexe, tal i com es pot comprovar a la piràmide poblacional següent, correspon amb un distribució regressiva típica dels països desenvolupats, els quals compten amb serveis de salut adequats. Hi ha una tendència clara cap a l’envelliment de la població, ja que les piràmides que, com aquesta, mostren un percentatgemenor al 30% de població de 0 a 14 anys i un percentatge superior al de població major de 75 anys així ho indiquen. En el gràfic s’ha marcat amb un rectangle vermell la població juvenil d’entre 12 i 35 anys.

Com es comentava a l’inici d’aquest apartat, Tarragona està formada per diferents zones clarament definides. La distribució de la població segons aquestes zones ens mostra com la zona amb un percentatge més alt de població és el Eixample Nord, que representa un 16,67% sobre el total. Les zones que, per volum de població, la segueixen són Sant Pere i Sant Pau, Torreforta i barris i el Nou Eixample Sud.

100.000105.000110.000115.000120.000125.000130.000135.000140.000145.000

0 0 0 0 0 0 0

Habita

nts

Habita

nts

Habita

nts

Habita

nts

població Tarragona + La Canonjapoblació Tarragona

Gràfic 2. Evolució demogràfica de la ciutat de Tarragona (Idescat)

Pel que fa a la distribució de la població tarragonina per edat i sexe, tal i com es pot comprovar a la

es distribució

a dels països compten amb

serveis de salut adequats. Hi ha una tendència clara cap a l’envelliment de la població, ja que les piràmides que, com aquesta, mostren un percentatge

e 0 a 14 un percentatge superior al 6%

així ho indiquen. En el gràfic s’ha marcat amb un rectangle vermell la població

Gràfic 3. Piràmide poblacional de la ciutat d

Com es comentava a l’inici d’aquest apartat, Tarragona està formada per diferents zones clarament definides. La distribució de la població segons aquestes zones ens mostra com la zona amb un

ació és el Nou , que representa un 16,67%

s que, per volum de segueixen són Sant Pere i Sant

ou Eixample

Taula 6. Població de Tarragona segons zone

Zona Habitants

Parta Alta

Eixample Tarragona

Barris Marítims

Nou Eixample Nord

Nou Eixample Sud

Torreforta i barris

Campclar

Bonavista

Sant Salvador

Sant Pere i Sant Pau

Urbs. de Llevant

TOTAL

-5% -4% -3% -2% -1%

De 0 a 4 anysDe 5 a 9 anys

De 10 a 14 anysDe 15 a 19 anysDe 20 a 24 anysDe 25 a 29 anysDe 30 a 34 anysDe 35 a 39 anysDe 40 a 44 anysDe 45 a 49 anysDe 50 a 54 anysDe 55 a 59 anysDe 60 a 64 anysDe 65 a 69 anysde 70 a 74 anysDe 75 a 79 anysDe 80 a 84 anysDe 85 anys i més

Grup

s d'ed

atGr

ups d'ed

atGr

ups d'ed

atGr

ups d'ed

at

0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

AnyAnyAnyAny

població Tarragona + La Canonjapoblació Tarragona

| 72

Evolució demogràfica de la ciutat de Tarragona (Idescat)

. Piràmide poblacional de la ciutat de Tarragona l’any 2012 (Idescat)

zones (padró municipal, gener 2013)

Habitants %

4.199 3,07%

11.182 8,18%

10.312 7,54%

22.806 16,67%

13.929 10,18%

16.252 11,88%

11.673 8,53%

8.928 6,53%

7.260 5,31%

16.601 12,14%

13.627 9,96%

136.769

0% 1% 2% 3% 4% 5%%%%%

DonesHomes

0 0 0 0 0 0 0 0 0


Població jove segons edat

La realitat i les necessitats dels diferents col·lectius de joves segons edat són molt diverses. A la ciutat de Tarragona el col·lectiu d’edat més nombrós erepresenten un 29% de la població jove. Aquest col·lectiu són els nascuts a la dècada dels anys 70, els darrers individus de la denominada generació del natalitat a l’Estat espanyol. I la cohort integrants segons edat, és la que es situa entre els 12 i els 14 anysrepresenten l’11% de la població jove tarragonina. engloben cinc categories, mentre que

Si tinguéssim en compte el grup d’entre 15 i 29 anys,aquests percentatges respecte a població seguirien una distribució més homogènia.

Taula 7. Distribució de la població jove, segons grups

d’edat, 2013 (padró municipal, gener 2013)

Absolut

% 12anys

12 - 14 anys 3.985 11

15 - 19 anys 6.530 18

20 - 24 anys 7.173 19

25 - 29 anys 8.579 23

30 - 35 anys 10.794 29

Total 3.7061 100

Distribució de la població jove al municipi

Centrant-nos en la distribució de la població jove (12habitants joves és Campclar, amb 6.589 joves residentspresència de joves és la Part Alta, on resideixen 1.225 joves (zones geogràfiques: Campclar, la Urbanització de Llevant i Bonavista (taula

Aquest gràfic mostra les dades de la distribució de la població jove de Tarragona, per edat i per zona geogràfica.

Gràfic

0102030405060708090100

les necessitats dels diferents col·lectius de joves segons edat són molt diverses. A la ciutat de Tarragona el col·lectiu d’edat més nombrós es situa entre els 30 i els 35 anys, representen un 29% de la població jove. Aquest col·lectiu són els nascuts a la dècada dels anys 70, els darrers individus de la denominada generació del baby boom, caracteritzat com un dels períodes amb major natalitat a l’Estat espanyol. I la cohort menys nombrosa dins el col·lectiu juvenil, és a dir, amb menys

, és la que es situa entre els 12 i els 14 anys, formada per 3.985 adolescentsrepresenten l’11% de la població jove tarragonina. Podem observar que tots els col·lecti

, mentre que aquest només n’engloba tres.

te el grup d’entre 15 i 29 anys, l’estructura de la

població seguirien una distribució més homogènia.

. Distribució de la població jove, segons grups

municipal, gener 2013)

12-35 anys

% 15-29 anys

11

18 29,3

19 32,2

23 38,5

29

100 100

Gràfic 4. Distribució de la població jove, segons grups d’edat,

padró

Distribució de la població jove al municipi

nos en la distribució de la població jove (12-35 anys) segons zona geogràficahabitants joves és Campclar, amb 6.589 joves residents (un 17,78% del total de població tarragonina)

resideixen 1.225 joves (un 3,31%). Un 42% del jovent tarragoní: Campclar, la Urbanització de Llevant i Bonavista (taula 3).

Gràfic 5. Distribució de la població jove segons grups d’edat i zona urbana geogràficaPadró 2013

3.985

6.530

12-14 anys 15-19 anys 20

| 73

les necessitats dels diferents col·lectius de joves segons edat són molt diverses. A la ciutat 35 anys, 10.794 persones que

representen un 29% de la població jove. Aquest col·lectiu són els nascuts a la dècada dels anys 70, els , caracteritzat com un dels períodes amb major dins el col·lectiu juvenil, és a dir, amb menys

, formada per 3.985 adolescents que ots els col·lectius de joves

. Distribució de la població jove, segons grups d’edat,

padró 2013

segons zona geogràfica, observem que la zona amb més població tarragonina). La zona amb menys

nt tarragoní es troba repartit per tres

d’edat i zona urbana geogràfica

7.1738.579

10.794

20-24 anys 25-29 anys 30-35 anys

30-34 anys

25-29 anys

20-24 anys

15-19 anys

12 - 14 anys


Taula 8. Distribució de la població jove segons grups d’edat i zona urbana geogràfica. 2013 (Padró

municipal, gener 2013)

Absoluts Percentatge

ANYS 12 - 14 15-19 20-24 25-29 30-34 Total 12 - 14 15-19 20-24 25-29 30-34 Total Part Alta 88 142 192 334 469 1225 7,2 11,6 15,7 27,3 38,3 3,3Barris Marítims 225 434 525 666 860 2710 8,3 16,0 19,4 24,6 31,7 7,3Nou Eixample Sud 263 422 544 654 904 2787 9,4 15,1 19,5 23,5 32,4 7,5Campclar 714 1208 1372 1530 1765 6589 10,8 18,3 20,8 23,2 26,8 17,8Sant Salvador 326 653 722 924 1035 3660 8,9 17,8 19,7 25,2 28,3 9,9Urb. Llevant 527 832 866 974 1281 4480 11,8 18,6 19,3 21,7 28,6 12,1Eixample Tarragona 392 694 654 776 911 3427 11,4 20,3 19,1 22,6 26,6 9,2Nou Eixample Nord 296 447 536 641 806 2726 10,9 16,4 19,7 23,5 29,6 7,4Torreforta i barris 230 338 355 422 602 1947 11,8 17,4 18,2 21,7 30,9 5,3Bonavista 495 690 786 1059 1460 4490 11,0 15,4 17,5 23,6 32,5 12,1St. Pere i St. Pau 429 670 621 599 701 3020 14,2 22,2 20,6 19,8 23,2 8,1Total 3985 6530 7173 8579 10794 37061 10,75 17,62 19,35 23,15 29,12 100

Taula 9. Distribució de la població jove segons grups d’edat i zona urbana geogràfica. 2013 (Padró municipal, gener

2013)

A la taula s’observa, mitjançant la intensitat de colors, la distribució de la població jove per edats. S’estableix l’equivalència següent: com més fosc, més elevat és el percentatge. Amb requadres negres s’han marcat els percentatges més elevats de cada edat.

12121212 13131313 14141414 15151515 16161616 17171717 18181818 19191919 20202020 21212121 22222222 23232323 24242424 25252525 26262626 27272727 28282828 29292929 30303030 31313131 32323232 33333333 34343434 35353535Parta Alta 1,5 2,3 2,6 1,8 1,6 2,4 2,1 2,3 2,5 2,6 2,6 4 3 3,8 4,3 5,4 6,5 6 7,3 7,7 7,3 6,6 7,9 6Eixample Tarragona 2,5 2,7 2,4 2,6 2,8 3,1 3 3,4 2,9 3,7 3,3 3,9 3,7 4 4,2 5,1 5,5 5,6 5,8 5,8 5,7 6 5,9 6,3Barris Marítims 3 2,3 2,5 2,5 2,6 3 2,9 2,8 3,3 3,2 3,7 3,5 4,6 3,3 4 4,1 4,5 5,1 5,6 6,2 6 6,7 7,3 7,4Nou Eixample Nord 3,1 3,3 3 3,2 3,6 3,4 3,5 3,3 3,9 3,9 4 4,4 4,1 4,2 4,1 4,7 4,2 4,4 5,2 5 5,1 5,2 5,7 5,5Nou Eixample Sud 2,7 3 2,8 3,2 3,6 3,2 3,9 3,1 4 3,1 3,3 3,8 4,1 4,2 4,8 5,2 5 4,8 5 4,9 5,3 5,2 5,7 6,1Torreforta i barris 3,6 3,6 3,4 3,1 3,1 3,5 3,5 3,3 3,6 3 4,1 3,6 3,8 3,7 4,1 4,5 4,2 4,2 5,1 5,3 6,1 5,4 5,9 6,4Campclar 3,6 3,2 3,7 3,8 3,5 3,5 3,7 3,4 3,8 3,3 3,7 3,8 4,4 4,1 4,1 4,2 4 4,6 4,6 4,5 5,4 4,7 5,7 6,8Bonavista 3,5 3 2,6 3 3,3 3 3,1 3,1 3,5 3,5 3,9 4,4 3,9 4,4 4,3 4,1 5,3 5,3 4,7 5,2 5,9 5,7 5,7 5,5Sant Salvador 3,4 3,3 3 2,8 2,9 3,3 3,1 3,4 2,7 3,6 3,8 3,2 3,8 3,8 3,1 4 4,3 4,9 4,8 4,4 6,8 6,8 7,5 7,2Sant Pere i Sant Pau 3,5 3,2 2,8 2,8 2,7 2,4 2,7 3,2 3 3,1 3 3,3 3,7 3,6 4,2 3,9 5 4,8 5,5 5,4 6 7,4 7,1 7,4Urbanitzacions de Llevant 4,9 3,9 4 3,8 4,1 4,9 3,6 3,9 4,6 3,3 3,9 3,6 3,7 3,6 3,3 4,2 3,9 3,6 4,4 4,3 4,3 4,9 6,1 5,2


Població jove i educació

Segons dades del cens 2011, el nivell educatiu de la població jove de Tarragona presenta uns trets diferencials respecte a la població amb estudis de segon i tercer grau, tenint en compte els àmbits territorials de Tarragona i Catalunya. A la ciutat de Tarraestudis de segon grau que a la resta d’àmbits territorials percentatge de població jove amb estudis

És a dir, a la ciutat de Tarragona hi ha un 6% més de joves amb estudis superiors en comparació amb la resta de la província de Tarragona, i un 3% més de joves amb estudis superiors que el que representa aquest col·lectiu en el total de Catalunya. Tot i així, hem de comentar que, tot i diferències són mínimes, el percentatge de joves sense estudis és superior a la ciutat de Tarragona que a la província i que alde Catalunya.

Pel que fa a l’abandonament escolar d’alumnes de secundària, les dades de què es disposa Tarragona són del curs 2010/2011, tot i que significativament. La taxa d’abandonament escolaabandonament que els privats o concertats,Sant Pere i Sant Pau també presenten una taxa més elevada que els de la resta de zones.

Població jove i activitat

Un 71% de la gent jove de Tarragona és població activa (46% ocupats i 25% aturats) i un 29% estainactius/-ves. Segons grups d’edataquests percentatges varien tal i com s’observa al següent gràfic.

ens 2011, el nivell educatiu de la població jove de Tarragona presenta uns trets diferencials la població amb estudis de segon i tercer grau, tenint en compte els àmbits territorials

la ciutat de Tarragona hi ha uns percentatges més reduïts de estudis de segon grau que a la resta d’àmbits territorials de referència, però

jove amb estudis superiors.

ona hi ha un 6% uperiors en

de la província de i un 3% més de joves amb estudis

e representa aquest col·lectiu en el total de Catalunya. Tot i així,

que, tot i que les diferències són mínimes, el percentatge de joves sense estudis és superior a la ciutat de

ona que a la província i que al conjunt

Gràfic 6. Nivell d’instrucció població jove. Cens 2011

Pel que fa a l’abandonament escolar d’alumnes de secundària, les dades de què es disposa 11, tot i que cal dir que, fins a l’actualitat, les xifres no han variat

. La taxa d’abandonament escolar és d’un 1,3%. Els centres públics presenten més ls privats o concertats, i els que estan ubicats a les zones de Torreforta, Campclar i

Sant Pere i Sant Pau també presenten una taxa més elevada que els de la resta de zones.

de Tarragona població activa (46% ocupats i

% estan . Segons grups d’edat,

aquests percentatges varien tal i

Gràfic 7. Relació amb l’activitat, població jove. Cens

15-19 20-24

20%

65%

80%

35%

Actius Inactius

Sense estudisPrimer grau Segon grau

3,9 7,3

59,0

3,3 9,1

63,1

2,6 7,3

Tarragona ciutat

Tarragona província

Catalunya

| 75

ens 2011, el nivell educatiu de la població jove de Tarragona presenta uns trets diferencials la població amb estudis de segon i tercer grau, tenint en compte els àmbits territorials de la província

uns percentatges més reduïts de persones joves amb de referència, però, sobretot, hi destaca un alt

. Nivell d’instrucció població jove. Cens 2011 (INE)

Pel que fa a l’abandonament escolar d’alumnes de secundària, les dades de què es disposa de la ciutat de les xifres no han variat

r és d’un 1,3%. Els centres públics presenten més les zones de Torreforta, Campclar i

Sant Pere i Sant Pau també presenten una taxa més elevada que els de la resta de zones.

’activitat, població jove. Cens 2011 (INE)

25-29 30-34

87% 90%

13% 10%

Inactius

Segon grauEstudis superiorsNo aplicable

26,7

3,2

63,1

20,8

3,7

62,7

23,9

3,6


Entre la població ocupada, la parcialitat en la jornada entre el col·lectiu més jove. Tot i així, ajove de Tarragona que la de la resta d’àmbits territorials.

Taula 10. Taxa de parcialitat jornada labor

juvenil (grups d’edat). Cens 2011

Tarragona ProvínciaCatalunya

15 - 19 anys 31,0% 42,2%

20 - 24 anys 35,1% 36,4%

25 - 29 anys 22,4% 19,1%

30 - 35 anys 15,6% 14,1%

Total 21,1% 19,5%

La taxa d’atur juvenil es troba en el 34,5%. Però hem de comentar que entre el col·lectiu més jove (15anys), 7 de cada 10 joves que volen treballar es troben en situació d’atur. Entre el col·lectiu d’entre 20 i 24 anys aquesta proporció es redueix lleugeramentd’atur, i, a més, un alt percentatge tenen experiència laboral prèvia.

Taula 11. Taxa de parcialitat jornada laboral

juvenil (grups d’edat). Cens 2011

Edat Aturats Taxa d’atur juvenil

15 - 19 anys 860 66,41%

20 - 24 anys 2.480 52,10%

25 - 29 anys 2.505 31,95%

30 - 35 anys 2.560 24,57%

Total 8.410 34,58%

la parcialitat en la jornada laboral és la característica principal,Tot i així, aquesta parcialitat afecta d’una manera menys acusada

de la resta d’àmbits territorials.

. Taxa de parcialitat jornada laboral

(INE)

Catalunya

55,1%

41,1%

19,0%

14,1%

20,6%

Gràfic 8. Taxa de parcialitat, població jove. Comparativa. Cens 2011

d’atur juvenil es troba en el 34,5%. Però hem de comentar que entre el col·lectiu més jove (157 de cada 10 joves que volen treballar es troben en situació d’atur. Entre el col·lectiu d’entre 20 i 24

anys aquesta proporció es redueix lleugerament, ja que 1 de cada 2 persones joves d’atur, i, a més, un alt percentatge es troba immers en la recerca de la seva primera feina, és a dir, no

ada laboral

(INE)

Gràfic 9. Taxa d’atur juvenil. Comparativa. Cens

15-19 20-24

31%35%

42%

36%

55%

41%

Tarragona ciutat Tarragona província

15-19 20-24

66%

52%

77%

52%

77%

46%


| 76

laboral és la característica principal, sobretot a manera menys acusada la població

parcialitat, població jove. Comparativa. Cens 2011 (INE)

d’atur juvenil es troba en el 34,5%. Però hem de comentar que entre el col·lectiu més jove (15-19 7 de cada 10 joves que volen treballar es troben en situació d’atur. Entre el col·lectiu d’entre 20 i 24

joves es troba en situació recerca de la seva primera feina, és a dir, no

Comparativa. Cens 2011 (INE)

25-29 30-34

22%

16%19%

14%19%

14%

Tarragona província Catalunya

25-29 30-34

32%25%

34%27%29%

23%



0

5

10

15

20

25

%% %%

ÀFRICA SUBSAHARIANA AUSTRÀLIA I N. ZELANDA RESTA CATALUNYA TARRAGONA

Taula 12. Persones joves aturades en recerca

la 1a feina (grups d’edat). Cens 2011 (INE)

Edat Aturats recerca 1a feina

Taxa joves aturats recerca 1a feina

15 - 19 anys 655 76,16%

20 - 24 anys 635 25,60%

25 - 29 anys 305 12,18%

30 - 35 anys 135 5,27%

Total 1.735 20,63%

Població jove i procedència

També s’ha cregut d’interès per a la diagnosi de la realitat juvenil conèixerjovent. Aquestes dades es poden observar al gràfic següent

Com es pot observar, la població immigrant que representa zones geogràfiques de Tarragona és la procedent deAlta i Sant Pere i Sant Pau, on la població immigrant majoritària prové de la resta d’Europa, i les urbanitzacions de Llevant, on predomina la població de la resta de Catalunya.

Gràfic 11. Distribució de la població juv

AMÈRICA LLATINA ÀSIA MAGRIB NORD-AMÈRICARESTA ESPANYA RESTA EUROPA

. Persones joves aturades en recerca de

2011 (INE)

Gràfic 10. Persones joves en recerca

2011 (INE)

cregut d’interès per a la diagnosi de la realitat juvenil conèixer, per zones, la procedència del. Aquestes dades es poden observar al gràfic següent i consultar en forma de taula.

Com es pot observar, la població immigrant que representa un percentatge més elevat en la majoria de zones geogràfiques de Tarragona és la procedent del Magrib i la d’Amèrica Llatina, a excepció de la Alta i Sant Pere i Sant Pau, on la població immigrant majoritària prové de la resta d’Europa, i les

predomina la població de la resta de Catalunya.

15-19 20-24

76%

26%

65%

29%

69%

33%


. Distribució de la població juvenil segons procedència i per zones, en percentatge

| 77

0

10

20

30

40

50

60

70

. Persones joves en recerca de la 1a feina. Comparativa. Cens

2011 (INE)

, per zones, la procedència del forma de taula.

un percentatge més elevat en la majoria de l Magrib i la d’Amèrica Llatina, a excepció de la Part

Alta i Sant Pere i Sant Pau, on la població immigrant majoritària prové de la resta d’Europa, i les

25-29 30-34

12%5%

15%6%

15%8%


enil segons procedència i per zones, en percentatges (padró municipal, gener 2013)

En el gràfic anterior les dades corresponents a població d’origen tarragoní es llegeixen a l’eix de la dreta.


Taula 13. Distribució de la població juvenil segons procedència i per zones del municipi (padró municipal, gener 2013)

En la taula s’observa, mitjançant la intensitat de colors per a cada zona, la distribució de les persones joves segons la seva procedència. S’estableix l’equivalència següent: com més fosc, més elevat és el percentatge. S’han destacat amb requadres negres els percentatges superiors al 10% de cadascuna de les zones.

Població jove i participació

Un altre indicador que s’ha considerat important per a la radiografia de la població juvenil de Tarragona és el nombre d’entitats juvenils registrades al cens del municipi, concretament més de 100 entitats estrictament juvenils, a les quals caldria afegir les entitats de caire no estrictament juvenil, però que tenen un gran volum de persones joves entre els seus membres, com ara colles castelleres, entitats del seguici popular, grups de teatre, ONG, entitats esportives, entre d’altres. Això constata l’alt nivell de participació i implicació de les persones joves del municipi.

BARRIS MARÍTIMS BONAVISTA CAMPCLAR EIXAMPLE TARRAGONA NOU EIXAMPLE NORD NOU EIXAMPLE SUD PART ALTA SANT PERE I SANT PAU SANT SALVADOR TORREFORTA I BARRIS URB. DE LLEVANT

ÀFRICA SUBSAHARIANA 2,25 3,32 4,85 0,63 0,78 0,77 0,59 0,82 5,60 7,05 0,63

AMÈRICA LLATINA 16,91 8,34 5,19 19,92 11,08 12,38 11,85 9,34 5,73 8,08 6,72

ÀSIA 5,10 1,71 1,23 6,84 5,61 5,15 2,13 1,57 2,00 2,32 0,90

AUSTRÀLIA I N. ZELANDA 0,00 0,00 0,03 0,06 0,00 0,00 0,07 0,02 0,00 0,00 0,00

MAGRIB 6,35 14,26 17,38 4,17 2,23 1,49 5,30 3,96 21,19 21,58 0,96

NORDAMÈRICA 0,19 0,07 0,03 0,09 0,28 0,24 0,52 0,04 0,09 0,04 0,58

RESTA CATALUNYA 5,58 3,69 4,04 6,31 6,71 5,23 10,01 5,73 4,44 3,47 10,36

RESTA ESPANYA 7,48 5,71 6,42 5,90 7,64 5,98 7,28 8,02 5,02 5,09 7,29

RESTA EUROPA 9,08 4,51 3,89 10,92 7,93 7,71 13,25 11,65 8,57 4,83 6,55

TARRAGONA 47,05 58,38 56,95 45,15 57,73 61,04 49,01 58,85 47,36 47,53 66,01

Gràfic 12. Distribució de la població juvenil segons procedència i per zones, en percentatges (padró municipal, gener 2013)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Per altra banda, també s’observa una gran participació per part de la població juvenil en esdeveniments multitudinaris a la ciutat, com ara festes majors, concerts o altre tipus de celebracions.

Annex 4. Eixos transversals

Els eixos d’actuació del Pla Local Tarragona Jove 2016 són quatre. No obstant això, i metodològicament, cal traçar tangents transversals (eixos transversals) de participació i acció social i territorial incorporades en la totalitat del desplegament de programes com a mecanismes de treball i proximitat a la realitat de la població jove.

Participació. Mecanismes de procésParticipació. Mecanismes de procésParticipació. Mecanismes de procésParticipació. Mecanismes de procés

ObjectiusObjectiusObjectiusObjectius

Motivar la gent jove a participar a través de les diferents eines proposades: taules de treball, grups de discussió i fòrums joves, facilitació d’espais d’acció... (totes elles es descriuen a l’annex final de l’apartat Participació).

Impulsar i continuar amb les dinàmiques de relació entre grups i estils juvenils diferents per facilitar que hi hagi major coneixement i relació entre ells.

Incentivar la participació del jovent de totes les procedències, situació social i cultural en les dinàmiques participatives de la ciutat.

Conèixer les dinàmiques participatives de les diferents zones de la ciutat per tal de promoure l’acció de les persones joves de tots els barris i espais.

Incorporar i mantenir les noves tecnologies com a canal de comunicació a través de la introducció de dispositius de participació i debat virtual per tal que les persones joves puguin opinar directament sobre les polítiques de joventut que es realitzen a la ciutat.

MetodologiaMetodologiaMetodologiaMetodologia

Observem la participació en el PLTJ 2016 des de dues òptiques diferents però complementàries. Per començar, assumim la participació com a mètode general de treball. És a dir, que, al marge que ho diguem o no explícitament, tots els programes i projectes del Pla han d’estar impregnats de la voluntat de facilitar la participació del jovent. En segon lloc, ens plantegem un seguit de mesures actives per promoure específicament la participació. Són aquelles que s’inclouen de forma explícita en l’eix d’Educació. Es tracta d’actuacions concretes que expliciten el treball de promoció de la participació. Tenint en compte això, el treball de la participació en el PLTJ se sustentarà sempre en la interlocució, la promoció de l’associacionisme, l’acompanyament dels grups informals i el coneixement de la participació. Es tracta de generar dades per poder elaborar amb periodicitat diagnosis que ens ajudin a avaluar l'estat de la participació en cada moment concret i, per tant, també per seguir-ne l'evolució.


En conjunt, s'intenta complementar les fórmules de suport participatiu més tradicionals o convencionals amb noves vies, connectades amb la realitat actual de la ciutadania jove sense desautoritzar els seus comportaments i hàbits participatius. Entenem que la participació és, per definició, una via lliure d'assoliment d'objectius personals i grupals i que, per tant, no ha de tenir límits formals en cap cas. Des del Servei Municipal de Joventut es posen a l’abast de la persona jove totes les eines i recursos per tal de promoure la seva participació activa. Les principals vies de treball conjunt seran a través dels equipaments joves, Espai Jove Kesse, Espai Jove La Palmera i espais Tarragona Jove, els quals facilitaran espais i materials per desenvolupar les seves iniciatives. Des de l’Oficina Jove del Tarragonès es recolliran idees i demandes de la gent jove, més enllà dels àmbits de treball i salut, i, quan sigui necessari, es traslladaran aquestes demandes a les persones tècniques de joventut.

També cal la implicació activa dels membres de les diferents comissions i taules de treball impulsades per treballar concretament els diferents àmbits d’interès per al jovent, com ara Grup de treball de Salut Sexual i Sida de Tarragona, Grup de treball Teatre Jove, Consell Municipal de la Formació Professional i l’Ocupació de Tarragona (CMFPOT)... i d’altres grups de treball creats per tal de promoure la participació de tots els agents i recursos de què es disposen a la ciutat i que en poden sortir beneficiats.

A través dels centres educatius també s’establiran espais de trobada per tal de recollir demandes i donar a conèixer les activitats que s’impulsen des de diferents organismes públics i privats. Es treballarà per difondre les accions que es desenvolupen des de col·lectius, entitats i persones joves i per donar a conèixer la tasca que desenvolupen. En el treball amb les entitats es donaran a conèixer els avantatges d’estar registrat i els de l’associacionisme formal.

El desplegament dels elements es farà sempre mantenint vius alguns dels següents mecanismes de treball:

1. Informació i assessorament. Suport permanent a qualsevol petició de suport i consell per part de qualsevol grup, col·lectiu, entitat o institució juvenil. Per dur-ho a terme es parteix del Servei d’Informació Juvenil, però s’atenen les demandes des de qualsevol instància tècnica (Oficina Tècnica de Joventut, dinamitzadors/-es, equipaments, etc.). La prioritat màxima és donar resposta sempre i amb rapidesa a les demandes rebudes.

2. Seguiment de grups no formals. A través del treball de les persones dinamitzadores desplegades pel territori, en la mesura del possible, cal tenir detectats i fer un seguiment relativament estable dels grups de joves informals: llocs de reunió, hàbits de diversió, interessos lúdics, artístics o culturals, activitats freqüents. Es tracta de saber com són i què fan les persones joves en grup a través del treball quotidià de dinamització.

3. Projectes joves. Màxima atenció a qualsevol idea o proposta que sigui generada per dos o més persones joves, per simple o senzilla que sigui. Cal atendre-la i buscar vies de suport des de l’Administració o, almenys, des de l’assessorament i l’orientació per potenciar-ne el seu desenvolupament.

4. Cessió d'espais. És prioritari donar resposta efectiva, ràpida i eficaç a qualsevol demanda d’un espai de reunió, trobada o activitat. En la mesura possible guanyem espais d’interlocució i confiança per treballar amb el col·lectiu.

5. Recursos. Polítiques habituals de suport (com ara les col·laboracions econòmiques), que caldrà descriure en el moment que es desenvolupin més àmpliament els programes on hauran d’emmarcar-se i es detallin les eines de suport a joves i col·lectius previstos en el disseny d’execució del Pla.

6. Grups de discussió. Trobades orientades al diàleg i a la reflexió crítica sobre els àmbits


relacionats amb la condició juvenil, tot creant un canal de comunicació entre joves i Administració per tractar temes diversos com la salut, l’habitatge, el treball, l’emancipació, la participació o la cultura, amb el propòsit d’analitzar la realitat juvenil des del punt de vista de les persones interessades.

7. Taules de treball. Estar amatents a la possibilitat de generar, al voltant dels projectes del Pla, grups de persones joves col·laboradores, “opinadores” o, fins i tot, coorganitzadores. La idea és que qualsevol projecte del Pla incorpori el treball o la participació de la gent jove fins al màxim nivell que ells desitgin. L’instrument

per fer-ho són les taules de treball, experimentades ja amb cert grau d’èxit.

8. Instruments tecnològics de participació. A partir del web municipal, desplegar plataformes paral·leles o que hi estiguin adscrites, específicament pensades per a joves, amb fòrums, blocs, xarxes socials...

9. Els fòrums joves. Com a mínim una vegada l’any, cal organitzar un esdeveniment al voltant de la participació juvenil, que escenifiqui de manera evident la voluntat municipal de mantenir viva aquesta via de treball, donant la veu a les persones joves i promovent activitats rellevants a proposta del mateix col·lectiu.

Acció social i territorialAcció social i territorialAcció social i territorialAcció social i territorial

Tipologia d’accions

Desplegament d’accions a les seus d’entitats i col·lectius joves. Programació a espais i equipaments de titularitat municipal. Programació a l’espai urbà com a espai de trobada i relació de les persones joves. Suport i assessorament a les persones referents i joves de les entitats que sol·licitin acompanyament en alguna de les fases d’implantació d’un projecte i/o iniciativa.

Objectius

- Afavorir la cohesió social i la convivència i promoure l’accessibilitat de la gent jove als recursos, programes i serveis projectant actuacions de proximitat arreu del territori local.

- Oferir espais de coordinació i de suport a les persones professionals que realitzin tasques educatives al territori i que treballin sobre el medi obert. Es tracta d’una oportunitat d’establir altres tipus de relacions amb la comunitat local, la qual cosa facilitaria que la persona jove intervingués en els assumptes públics.

- Incorporar la visió educativa de carrer com a espai propici per a la prevenció de l'exclusió social.

- Conèixer la realitat social, el teixit associatiu, els grups formals i no formals dels joves i fomentar xarxes de relació entre el jovent i l'Administració, el teixit associatiu i els altres grups i col·lectius de joves del municipi.

- Fomentar espais de trobada i de cohesió en què les iniciatives joves destaquin i es reafirmin en contacte amb el conjunt de la comunitat.

Metodologia / vies d'actuació amb la ciutadania jove:

- A través de la coordinació amb diferents serveis i programes del municipi

PLA LOCAL TARRAGONA JOVE 2016 ANNEXOS| 82

- A través de les persones professionals referents que treballen amb i per al col·lectiu de joves de la ciutat.

- A través del contacte amb grups formals i/o informals

- A través del treball individual amb el conjunt de joves

- Mitjançant estratègies i eines que afavoreixin l’accessibilitat de les persones joves als recursos, programes i serveis.

Descripció del sistema d’indicadors per Descripció del sistema d’indicadors per Descripció del sistema d’indicadors per Descripció del sistema d’indicadors per a a a a l’avaluaciól’avaluaciól’avaluaciól’avaluació

Especialment en l’apartat ESPAIS TARRAGONA JOVE, la proposta d’indicadors fa referència al nombre d’espais d’acció i al nombre d’entitats i col·lectius implicats en la programació d’activitats.


Annex 5. Sistematització del PLTJ

Exemple de taula de persones destinatàries:

PROGRAMA INFORMACIÓ

12-15 16-19 20-24 25-29 30-35

SIJ X X X X X

Xarxa Jove d’Informació Digital X X X X X

Consell Municipal de FP i O Tarragona X X X X

Accions d’informació X X X X X

Informació centres educatius X X X

Exemple de taula participació i transversalitat


LIDERA COL·LABOREN

Educació Serveis Socials

Ocupació Salut Altres depts.

Altres institucions

Agents territori

SIJ Joventut X X X X CCT, GC X


Joventut X X X

Consell Municipal de FP i O Tarragona

X IMO X X

Accions d’informació Joventut CCT, GC X

Informació centres educatius

Joventut X X Centres educatius


Exemple de taula de finançament/pressupost anual:


TOTAL FONS PROPIS FONS EXTERNS

SIJ


Consell Municipal de FP i O Tarragona

Accions d’informació

Informació centres educatius


CAMPANYA:CAMPANYA:CAMPANYA:CAMPANYA: ________________________________________________________________________________________________________________________

PROGRAMA:PROGRAMA:PROGRAMA:PROGRAMA: ________________________________________________________________________________________________________________________

ÀMBIT:ÀMBIT:ÀMBIT:ÀMBIT: ____________________________________________________________________________________________________________________________________

EIX MARC:EIX MARC:EIX MARC:EIX MARC: ____________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Annex 6. Fitxes d’avaluació

1. Fitxa genèrica d’acte o activitat

FITXA D’ACTE / ACTIVITAT

Nom: _____________________

Data i hora d’execució: __________

Entitat/-s organitzadora/-es o col·laboradora/-es: ______________________

Departaments que hi han intervingut: ___________________________________

Espais on s’ha desenvolupat: _______________________________________

Material utilitzat: _____________________________________________

Nombre de persones participants: _____________

Nombre de nois: ________ Nombre de noies: ___________

Descripció:

Incidències i problemàtiques:

Valoració qualitativa i propostes:


____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Tallerista, educador/-a, ponent (motivació, puntualitat, materials, nivell, relació amb participants i personal...)

Espai (ordre, higiene, adequació, personal d’obertura i tancament...)

Participants (motivació, nombre de persones assistents, relació amb el/la tallerista, l’educador/-a, el/la ponent, relació entre aquestes persones, nivell de satisfacció...)


____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

FITXA 2. Fitxa d’avaluació genèrica per part de la persona tallerista

Nom de la persona tallerista, educadora, ponent: _______________

Nom de l’activitat: ________________Nom de l’activitat: ________________Nom de l’activitat: ________________Nom de l’activitat: ________________ Data: ________Data: ________Data: ________Data: ________

Telèfon: Correu de contacte:

Avaluació de l’activitat

Si us plau, puntua d’1 a 5 els següents aspectes (1 = total desacord o no m'agrada; 5 = molt d'acord o m'agrada molt)

Valoració general de l’activitat .................................................

Autoavaluació de l’educador/-a o ponent.....................................

Valoració del personal de l’equipament.....................................

Creus que la sala o espai és adequat?..........................................

La durada de l’activitat és correcta?.............................................

Interacció i motivació de les persones participants................

Creus que has assolit els resultats que esperaves?......

Valoració de la programació d’activitats trimestrals...............

Sistema de cogestió en la planificació de l’activitat


Valoració de la comunicació destinada a l’activitat.........................................

Valoració de la coordinació amb l’equip de Joventut.....................................

Valoració dels recursos materials destinats a l’activitat..................................

Creus que aquesta experiència formativa ha estat positiva?..........................

Recomanaries els espais i programes de joventut a altres joves?..............

Observacions i comentaris de la persona tallerista


____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

FITXA 3. Fitxa d’avaluació genèrica de les persones participants

Avaluació de l’activitat


Valoració general de l’activitat .............................................

Valoració de l’educador/a o ponent.......................................

Valoració del personal de l’espai.............................................

Creus que la sala o espai és adequat?...................................

La durada de l’activitat és correcta?......................................

Creus que has assolit els resultats que esperaves?...........

Valoració de la programació trimestral ...................

Com has conegut aquesta activitat?

Marca l’opció o opcions que consideris oportú.

Em va arribar informació a través del meu centre d’estudis.....

A través de la publicació Acció-Reacció.....................................

Als espais joves (Kesse, Oficina Jove i Palmera).........................

Pels mitjans de comunicació (diaris, ràdio, televisió, etc.).........

Web ...........................................................................................

Xarxes socials.............................................................................

A través d’un/-a company/-a...........................................................

Observacions i opinions. Comenta’ns altres aspectes que consideris interessants de remarcar.

Nom de l’activitat: ________________Nom de l’activitat: ________________Nom de l’activitat: ________________Nom de l’activitat: ________________ Data: Data: Data: Data: ________________________________

Sexe: ______Sexe: ______Sexe: ______Sexe: ______ CP:_______CP:_______CP:_______CP:_______ Lloc de naixement: __________ Edat: _____Lloc de naixement: __________ Edat: _____Lloc de naixement: __________ Edat: _____Lloc de naixement: __________ Edat: _____

Si vols rebre informació de les activitats de Joventut, anota’ns el teu correu electrònic:Si vols rebre informació de les activitats de Joventut, anota’ns el teu correu electrònic:Si vols rebre informació de les activitats de Joventut, anota’ns el teu correu electrònic:Si vols rebre informació de les activitats de Joventut, anota’ns el teu correu electrònic: ________________________________________________________________________________________

El Pla Local Tarragona Jove 2016 s’integra dins la missió de la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, que rau aqualitat de vida de les persones jovesoferint-los uns serveis de proximitat que els acompanyin al llarg del seu procés de transició personal, dotant-los de suport en el seu desenvolupament amb la implementació de recursos i accions educatives i culturals i afavorint-ne el protagonisme i la implicaciótravés dels següents principis:

� LA JOVENTUT COM A VALOR

� L’ACOMPANYAMENT EN LA TRANSICIÓ CAP A L’AUTONOMIA PERSONAL

� LA PROXIMITAT, L’ACCESSIBILITAT I IGUALITÀRIA

� LA IMPLICACIÓ I LA PARTICIPACIÓ

� LA CREATIVITAT

MÉS INFORMACIÓ A

2016 s’integra dins la onselleria de Joventut de

, que rau a millorar la les persones joves de la ciutat,

uns serveis de proximitat que els rocés de transició

suport en el seu desenvolupament amb la implementació de recursos i accions educatives i culturals i

i la implicació a

A TRANSICIÓ CAP A

LITAT I L’ATENCIÓ

ARTICIPACIÓ

PLA LOCAL PLA LOCAL PLA LOCAL PLA LOCAL TARRAGONA TARRAGONA TARRAGONA TARRAGONA JOVEJOVEJOVEJOVE


PLA LOCAL PLA LOCAL PLA LOCAL PLA LOCAL TARRAGONA TARRAGONA TARRAGONA TARRAGONA JOVEJOVEJOVEJOVE 2016201620162016

WWW.TARRAGONAJOVE.ORG

Documents

plan local de juventud