IgnasiRibóiSolerC/NicolauTalló198B3r

08224Terrassa

Telèfonmòbil:696926545

Correuelectrònic:irs1997a@gmail.com

Maig,2016

Portfoli(PAP)ESCAC;EscolaSuperiordeCinemaiAudiovisualsdeCatalunya

PERSONALSTATEMENT

Tenia nou anys. Vaig agafar la càmera del meu pare en un esdeveniment

familiar i em vaig posar a gravar. Aquell moment va marcar el punt de partida de

la meva futura passió: el cinema. Des de llavors el món audiovisual ha estat una

part molt important de la meva vida. Ha sigut un refugi. Una manera de viure

històries que han modelat la meva manera de ser i afrontar la realitat.

Sóc una persona inquieta, optimista, treballadora i responsable. M'agrada

involucrar-me en nous projectes, per complexes que semblin, i també escoltar i

explicar històries viscudes, així com compartir les meves idees i emocions amb

companys de feina o amics. Tot i que mai he tingut l’oportunitat d’involucrar-me

en una producció cinematogràfica, he assajat de fer curtmetratges inspirats en

pel·lícules americanes. Per exemple, quan feia quart d’ESO, vaig provar

d’escriure i produir un “slasher” en una antiga escola, on, amb uns companys,

vàrem experimentar recreant tot d'efectes amb llums de sobretaula, llençols com

a reflectors, i carrets de compra com a tràvelings per donar al film un caire més

professional. Llevat que mai vàrem acabar la producció, va ser una experiència

d’aprenentatge i treball en equip molt enriquidora que ens va permetre donar un

cop d’ull a tot el món que hi ha darrere les càmeres.

Encara que el cinema es podria dir que és l’art que prefereixo, també he

experimentat (i gaudit) d’altres medis que m’han permès expressar les meves

inquietuds i emocions. És per això, que durant el meu batxillerat artístic, he fet

diversos treballs de disseny gràfic per vàries entitats, dibuixat retrats a llapis, així

com participat en projectes d’emprenedoria preparant els primers passos per

obrir petites empreses tant de disseny tèxtil com tecnològiques.

Paral·lelament a la meva educació escolar, he cursat de manera continuada

nou anys de música al Conservatori de Terrassa, on he estudiat piano i

harmonia. Això em va permetre, juntament amb professors del Conservatori, fer

un treball de recerca on vaig compondre un fragment de banda sonora per una

pel·lícula de Zack Snyder, anomenada “Man of steel”.

Aquest any he tingut l’oportunitat de viure a San Diego, als Estats Units

d’Amèrica. Aquesta experiència, a més de servir-me a escala personal per

reflexionar en profunditat sobre què m’agradava i volia fer professionalment,

també m’ha obert la finestra al món, interaccionant amb una diversitat cultural

increïblement rica. Òbviament, he solidificat el meu aprenentatge de l’anglès,

que ha assolit un grau suficient per permetre’m desenvolupar la meva carrera

professional en aquest idioma. També, i gràcies als contactes que he fet aquí, he

participat en la creació d’una aplicació mòbil, he fet un projecte de disseny per

una petita entitat local, a més de poder assistir a un seminari d’ “story telling”

dirigit per dos extècnics de Pixar. A més, i per mi, una experiència molt

interessant, aprofundir en la cultura cinematogràfica amb obres d’autors com

Lars von Trier, Behn Zeitlin, Terrence Malik, entre d’altres, els quals m’han

permès contemplar una perspectiva diferent del cinema contemporani.

El meu projecte inmediat que coincideix amb la meva il·lusió és aprendre a

crear cinema, així com treballar en equip envoltant-me de gent motivada per tirar

projectes endavant. Seria una oportunitat única poder assolir l'aprenentatge en

una escola tan prestigiosa com la vostra, on gaudiria de totes les eines

necessàries per esdevenir un bon professional del sector.

IMATGES

Retrat a llapis d’ Isabel Gestí (2013)

Logo “Grocs i Negres”. Festa esportiva Atlètic Terrassa Hockey Club (2015)

Cartell publicitari Copa del Rei i de la Reina (2015)

Cartell publicitari Vallès juvenil (2014)

Portada de l’ anuari de batxillerat. Escola Pia Terrassa (2015)

PROJECTES

El que presento a continuació és una obra composada i escrita per mi mateix

que pertany a una escena de la pel·lícula “Home d’acer” de Warner Bross, amb

una duració de dos minuts i mig, i la qual he anomenada FLIGHT (Man of steel).

A continuació adjunto el link del fragment original:

https://www.youtube.com/watch?v=0RN7EA4ob6w

RECERCA

Sempre he sigut més partidari d’agafar acords majors i no menors, perquè

sempre han aconseguit el resultat que intentava trobar. La base que he donat a

la música és de quatre acords, senzilla, però permet donar una sensació que,

per exemple, dos o deu, no ho donen. La sensació seria com una pujada

emocional fins arribar a un moment de baixada o d’enllaç per tornar a començar

la frase.

La idea ha d’estar relacionada en tot moment amb el moviment i la intenció del

suposat autor del film. Sempre és millor tenir-lo a davant per poder-ho parlar

amb ell, però tampoc és gaire difícil veure quin temps (tempo) ha de portar i

quins moviments diferenciats hi podem marcar.

Per tant, la idea ha d’estar sempre delimitada pel film. En tot moment s’ha de

tenir en compte el film, ja que aquest delimita el temps, moviments, durada o

graduacions que pot tenir la partitura. Però en cap moment delimita la teva

capacitat creativa per composar. Bàsicament, serveix de guia per poder

composar sempre tenint en compte a que o a on va dirigit.

El film que he treballat com la majoria de films es basen en unes seqüències,

en les que el personatge (en aquest cas protagonista) realitza diferents

moviments, igual que la càmera realitza diferents plans. Poden ser lents,

ràpids,… per aquest motiu, has d’adaptar la teva partitura a aquest seguit de

moviments. Per poder aconseguir això has de dividir el segment del film en

diversos clips o imatges segons creguis necessari un canvi de ritme, un canvi de

melodia, …

DESENVOLUPAMENT

La composició que he fet jo l’he creada amb el piano, tot i que també es

poden utilitzar altres instruments, però el piano ajuda a millorar la idea inicial i els

detalls gràcies a que té tots els registres dels instruments de l’orquestra, i

gràcies a això pot donar idea de la tonalitat, pot construir acords de deu notes i

no tens limitacions enfront les octaves o tonalitats.

En termes musicals la rapidesa en imatge es relaciona normalment amb la

velocitat de la música. En tot moment has de tenir en compte quins moviments

agafa el director i intentar transmetre el que ell voldria. Et pots guiar amb el

temps, moviments de càmera, efectes visuals o sonors, entre d’altres.

Per una composició molt bàsica com he fet jo, intentes cobrir totes les

octaves del piano per poder donar una variant molt gran d’efectes, per exemple,

flauta travessera, piano, violoncel, trombó de vares i contrabaix. Aquests

instruments ocupen les vuit octaves i a part d’això, tenen la possibilitat de donar

matisos des de “pp” (pianissimo) fins a “fff” (fortissimo). En teoria hauria d’haver

agafat un instrument que ocupes les escales més altes però no ho he trobat

necessari pel fragment que volia utilitzar.

Piano: a la meva partitura el piano desenvolupa una funció bàsica fins

gairebé al final de l’obra, que és l’ instrument que ajuda a donar l’efecte de

“marxar”, un seguit de dos escales i notes reals lliures que ajuden a donar la

imatge desitjada. Durant la major part de l’obra però, tan sols dur a terme els

acords base, un simple efecte per omplir, sense la necessitat de ressaltar

Violoncel i el trombó de vares: aquests dos instruments ocupen la octava de

fa del piano, i ajuden a construir el tema i donar-li la força necessària. Per tant,

aquests dos instruments s’ocupen de la interpretació de la melodia.

Contrabaix: és essencial per una partitura i més si és d’acció, ja que aquest

utilitza un registre molt baix i ajuda a donar una base de força necessària per

l’efecte desitjat. A la meva partitura l’utilitzo bàsicament per fer les notes base

dels acords, és a dir, per fer les notes que ajuden a donar un fons no tan lleuger,

i amb més força o potència.

Flauta travessera: un instrument molt discret, d’aquells instruments que

poques vegades interpretaran un tema dins d’una obra. Per tant per acabar

d’omplir la meva partitura he agafat la flauta travessera i li he donat la funció de

detall, d’omplir espais buits i intentar donar més vida a la globalitat de la

partitura, i per mi, aquest ha sigut el procés més entretingut, ja que al composar

sobre notes no reals d’un acord has d’anar mirant quina pot quedar bé i quina

no.

La percussió és molt important en una banda sonora ja que millora la

globalitat de la obra i ajuda a donar-li la força i l’empenta necessària perquè

aquesta no sigui poc expressiva. Ocupa també la part de l’escala de fa en el

piano i aquest tipus de percussió (timpani) normalment està constituït per quatre

notes, les quals són aplicades a cada un dels tambors. Aquestes quatre notes

que puc utilitzar, són les primeres dels acords de la harmonia.

Per dur a terme l’ escriptura tots els compositors utilitzen una base harmònica

per crear totes les partitures, però la capacitat d’omplir la globalitat de l’obra és el

que els diferencia d’altres compositors. El violoncel per exemple, si no es tracta

de música romàntica sempre ajuda molt d’acompanyant, ja sigui per fer una

mateixa nota tota la partitura (com a Carros de foc), o per fer una variant a

vegades disminuïda de notes, com en el meu cas, les notes dels diferents

acords.

És difícil composar, bàsicament perquè la música conté molts sons, temps,

registres,... i la participació a la perfecció que es pot arribar a obtenir, és el que

fa que tots els treballs semblin millorables en molts sentits. Jo he utilitzat el

programa Finale2004 per dur a terme la meva composició, i tot i la seva

complexitat crec que he pogut en sortir-me’n força bé

A continuació afegeixo la partitura final, amb detalls per la seva fàcil

interpretació, escrita amb el programa d’edició i creació de música Finale i

retocada amb Photoshop (nomès per detalls estètics).

FLIGHT “MEN OF STEEL”

Composició

IGNASI RIBÓ

(2015)

SO

SO

Una de les millors experiències artístiques ha estat tenir l’oportunitat

d’interpretar música en viu. Aquest aspecte ha estat molt important per mi, ja

que he après a modular la tensió de tocar en directe i al mateix temps, expressar

sentiments a través de les obres musicals. Puc dir que vaig ser afortunat de

sentir la calor que el públic et pot fer viure com artista. Aquí un enllaç a una de

les meves interpretacions al piano en una obra de Scott Joplin, el waltz Bethena,

a la casa Alegre de Sagrera al 2014.

https://www.youtube.com/watch?v=AsQal59A5LU&feature=youtu.be

Casa Alegre de Sagrera, Terrassa (2014)

ALTRES

Finalment, on fins ara he tingut l’oportunitat d’expressar millor la meva

creativitat ha estat en l’àmbit del disseny gràfic, que m’ha permès aprendre com

traslladar una idea abstracta a un projecte sòlid i concret que permeti transmetre

la idea original i captivar l’ interès del públic a qui va destinat.

KAUILA Amb cinc companys durant l’estiu del 2013, vàrem desenvolupar una marca

de roba inspirada en les illes de Hawaii. En aquest cas, vàrem experimentar en

diferents tendències de moda i un disseny orientat per a la gent jove.

RADPACK A partir d’un treball de recerca a l’escola vàrem dissenyar la Radpack.

Radpack és una motxilla que nèix per afrontar situacions extremes durant

esports de risc. En aquest cas, vaig dissenyar el producte per a la seva potencial

presentaciò publicitaria.

DRINKIT

Drinkit és una aplicació pensada per ser utilitzada en telèfons intel·ligents,

que té com a objectiu connectar a les petites empreses amb els clients, oferint

per exemple, la localització, horaris, preus, ofertes, … De manera que el client té

al seu abast tota una base de dades de les botigues del seu interès sense la

necessitat de visitar les seves respectives webs de manera individual. Sóc

membre fundador del projecte i me n’ocupo del desenvolupament i la creació

artística. La data prevista de sortida al mercat és al primer trimestre de 2017.

CALI4DREAMS En aquest cas, el director executiu d’una empresa de San Diego, CA, em va

encarregar el disseny actualitzat de la seva imate corporativa, desprès d’una

conversa casual a l’escola d’anglès on assistia i una vegada vàren veure alguns

dels treballs que havia fet.