PremidelaGeneralitat deCatalunyaalaInnovació · 1Pròleg 2EscolaBonanova 3TintesColormoda 4Leitat 5RSBarcelona 6Genebre 7VilardellPurtí p 5 p 6 p13 p19 p25 p31 p36 6%˛˚

Premi de la Generalitatde Catalunya a la InnovacióAny 2006Empreses Guardonades

El text pot ser reproduït totalment o parcialment prèvia autoritzaciódel Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM).Pel que fa al disseny gràfic i artístic, es reserven tots els drets.

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaCentre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)Passeig de Gràcia, 129. 08008 BarcelonaTel. 93 476 72 00www.cidem.com

Autora dels articles: Ariadna Boada PueyoDisseny i realització: CIDEMImpressió: Bigsa

Primera edició: juliol 2007Edició: 750 exemplarsDipòsit Legal:

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

1 Pròleg

2 Escola Bonanova

3 Tintes Colormoda

4 Leitat

5 RS Barcelona

6 Genebre

7 Vilardell Purtí

p 5

p 6

p 13

p 19

p 25

p 31

p 36

Índex

4

Ens complau presentar-vos en aquest llibre les sis experiènciesempresarials que el CIDEM ha reconegut en la que ha estat la prime-ra edició dels Premis de la Generalitat de Catalunya a la Innovació.

Aquests Premis a la Innovació recullen el testimoni, el prestigi i l’ex-periència dels premis a la Innovació Tecnològica i els Premis a laQualitat i, alhora, integren les dues cultures de qualitat i innovació, ifaciliten l’aplicació de l’estratègia de progrés.

Seguint les recomanacions del Manual d’Oslo, aprovat per la UnióEuropea el 2005, el CIDEM ha volgut d’aquesta manera reconèixerels processos, l’organització, el màrqueting i el producte, totes elleseines empresarials que permeten fer realitat la innovació.

A més, el desenvolupament constant de les condicions de competi-tivitat de les empreses i organitzacions fa que aquest tipus de guar-dons també evolucionin. Els Premis innoven per adaptar-se a la novarealitat empresarial i fomentar l’esperit innovador del nostre país.

En aquesta primera edició dels Premis de la Generalitat deCatalunya a la Innovació les empreses Colormoda, Leitat, RS MetalGames, Genebre, Escola Bonanova i Vilardell Purtí, han estat lesescollides per la seva aposta per la innovació com a manera de dife-renciar-se i progressar.

Un nou model de premi

5

ESCOLA BONANOVAEl mercat laboral com a mirall

L’autocrítica és una pràctica que exigeix paciència, humilitat i objectivitat. L’EscolaBonanova ha assumit com a propis aquests valors i, durant anys, ha fet un autènticesforç d’autoavaluació constant des d’una posició ambiciosa i exigent. Fruit d’a-quests esforços, el centre va aconseguir primer la ISO i, posteriorment, va treballarper assolir també el nivell de certificació europeu EFQM. Aquest mateix camí de per-sistència en la cerca de la màxima qualitat va portar l’Escola Bonanova a presentar-se tres cops als premis a la Innovació del CIDEM, elaborant les tres corresponentsmemòries. Cadascuna d’elles ha estat un esglaó en l’ascens cap al guardó, tot i queal centre tenen molt clar que, tant si arribava com si no, la millora estava assegura-da. Finalment, l’escola va veure reconeguda la seva tasca de perfeccionament cons-tant en la formació de tècnics per al sector sanitari, aconseguint el Premi a laInnovació Organitzativa. A poc a poc, amb feina “de formigueta”, com diu la sevadirectora, el centre va anar consolidant un model més pràctic, trencant la tradicionaldivisió organitzativa per àrees de coneixement. L’escola ja és coneguda al sector pertenir un model propi, més transversal, basat en la millora de les competències i ambuna comunicació constant amb les necessitats del mercat laboral.

Porta d’entrada a l’Escola

PREMI A LA INNOVACIÓ EN ORGANITZACIÓ

Premis a la Innovació 2006

6

“El gran avantatge que tenim és que elprofessional se n’adona que els nos-tres alumnes surten molt ben formatsen relació a les necessitats que real-ment té el sector”

per sobre de les competències professio-nals, perquè considerem que, per ser unbon professional, primer cal ser ‘perso-na’”. Els resultats obtinguts per l’Escolasón especialment bons si tenim en comp-te que el seu nivell d’inserció laboral haanat augmentant al llarg dels anys, i jasupera el 90% .El projecte formatiu de l’Escola es pot sin-tetitzar en cinc principis pedagògics:

1) Formació global2) Educació professionalitzadora3) Els alumnes com a protagonistes de laseva formació4) L’avaluació contínua i centrada en lapràctica professional5) La qualitat en el procés d’ensenyament/ aprenentatge

L’oferta concreta del centre inclou ciclesformatius de grau mitjà i de grau superior.Entre els primers es troba el de Curesauxiliars d’infermeria (1.400 hores) i eld’Atenció sociosanitària (2.000 hores).

Pel que fa als cicles de grau superior, l’o-ferta del centre està dividida en cinccicles: Documentació Sanitària (1.400hores), Laboratori de Diagnosi Clínica(2.000 hores), Imatge per a la Diagnosi(2.000 hores), Anatomia Patològica iCitologia (2.000 hores) i Radioteràpia(1.700 hores).

La trajectòria de l’Escola Bonanovadurant els darrers anys ha estat un camíde persistència amb un objectiu prioritari:la qualitat. Aquesta afirmació, que qualse-vol organització faria seva sota el risc decaure en el tòpic, pren veritable relleuquan s’analitza l’evolució d’aquest centrei la seva constant inquietud per autoava-luar-se i analitzar-se amb ulls crítics.Precisament per això es pot dir que la his-tòria recent de l’Escola Bonanova ha estatmarcada per la coherència.

“Considerem que tenim un projecte sòlid,coherent i progressiu”, explica la directo-ra del centre, Marian Chavarria. “L’any1998 –afegeix– ens vam comprometreamb temes de millora contínua, i desd’aleshores no hem parat. Cada cosa quehem certificat ha estat per consolidar.Arriba un moment en què els models sónd’autofuncionament, avalues el que fas.Però el fet de presentar-te a un premi ocertificació externa et dóna una compara-ció amb altres institucions”.

Un referent en el sectortècnic-sanitariL’Escola Bonanova és un centre docentde formació professional sanitària gestio-nat per l’Institut Municipal d’AssistènciaSanitària de l’Ajuntament de Barcelona(IMAS). Acumula ja més de 25 anys d’his-tòria, i s’ha convertit en un autèntic refe-rent per al sector. “El gran avantatge quetenim és que el professional se n’adonaque els nostres alumnes surten molt benformats amb relació a les necessitats queté realment el sector”, afirma Chavarria.“D’altra banda, veu que té valors i compe-tències personals i socials. Ho prioritzem


7

“Nosaltres basem l’organització en lacompetència professional, de maneraque el saber és al servei de la compe-tència i no al revés”

Necessàriament, aquesta actitud proacti-va del centre es reflecteix en la definiciód’un model. De fet, si per alguna cosas’ha distingit l’Escola durant aquests anysha estat per la seva capacitat de perfec-cionar el model d’una manera sistemàti-ca, que treballa sobre la base de la millo-ra contínua. Des d’aquesta òptica, elmodel del centre és innovador. “En unsistema educatiu tradicional, l’organit-zació d’un centre d’ensenyament es fad’acord amb la distribució del coneixe-ment, i això fa que hi hagi, per exemple,un departament de matemàtiques, d’eco-nomia, etc. Nosaltres basem l’organitza-ció en la competència professional, demanera que el saber és al servei de lacompetència i no al contrari”, explicaMarian Chavarria.

“Seguint aquest exemple, nosaltres notenim un cap de departament de mate-màtiques, sinó un coordinador del ciclede cures d’infermeria, que alhora és tutord’alumnes; és la persona que està encontacte amb les empreses, que coordinael professorat i que, internament, sap mésdel currículum de la professió. És unmodel més transversal, que actua d’acordamb la capacitació dels alumnes, no de ladivisió de coneixements”.

El camí cap a la QualitatCom ja s’ha dit anteriorment, l’EscolaBonanova es va comprometre amb laqualitat ja fa anys. La concessió del Premia la Innovació Organitzativa del CIDEM haestat el reconeixement de tota una trajec-tòria: un camí llarg i feixuc, ple d’autocríti-ca, que no obstant ha acabat tenint lesseves compensacions.

Contacte permanent amb el sectorUn dels punts forts de l’Escola Bonanovaés el seu contacte directe i permanentamb els professionals del sector, la qualcosa l’ajuda a donar resposta a les neces-sitats reals del mercat laboral. “Tenimaproximadament un 40% de professorscol·laboradors que vénen del sector sani-tari i treballen a hospitals. Els tenim aquíen una doble funció: són docents, peròalhora ens ajuden a veure cap a on va elsector, què és el que necessita, quin seriael valor afegit dels professionals que aquíformem i què manca als professionals delsector”, afirma Chavarria.És precisament en aquest aspecte en quèl’Escola Bonanova ha avançat en matèriad’Innovació. “Hem establert un sistemade revisió i anàlisi contínua dels projectescurriculars que impartim. Però no noméses tracta de què expliquem a l’aula, sinóen què ha de ser competent el futur pro-fessional que estem formant”. Es tracta,

en definitiva, de parar atenció a les ten-dències del mercat d’una manera proacti-va, avançant-nos a les necessitats quansigui possible o, en tot cas, donant res-posta amb rapidesa. “Som una escolaprofessionalitzadora, i cada any somcapaços de confirmar que el professionalque surt de l’escola continua sent compe-tent. Cada any fem aquesta revisió ambun grup d’experts; alguns formen part delprojecte educatiu i altres estan convidatsa ajudar-nos a fer-ho”.


8

Alumnes de l’Escola en un moment d’oci

Fugir de la burocràciaMalgrat l’interès permanent del centre perl’autoavaluació, l’Escola fuig dels meca-nismes rígids. “Quan ens vam certificarper la ISO teníem molt clar que no volíemser una institució burocratitzada. Volíemser una organització que tingués incorpo-rada com a valor i cultura professional larevisió i la millora contínua. La ISO era unaeina, no una finalitat contínua. No volíemser dogmàtics. No som una organitzacióinfal·lible i no passa res si es comet unerror. Simplement, el nostre compromísés fer-ho cada cop millor”, comenta ladirectora.

Partint d’aquesta base, el centre va conti-nuar el seu camí d’autoavaluació, i en

“Vam començar a treballar en temes dequalitat l’any 1998 d’una manera méslight. El març 2003 vam aconseguir la ISO9001:2000 i, entre aquest any i el 2005, lanostra tasca pel que fa a la qualitat vaanar adreçada a aconseguir la certificaciósegons el model EFQM”.Aquest model d’excel·lència té com aobjectiu ajudar les organitzacions a auto-avaluar-se i millorar el seu funcionament através d’una anàlisi detallada del funcio-nament del sistema de gestió. Alguns delsconceptes fonamentals d’aquest modelsón l’orientació a resultats i al client, ellideratge i la constància en el propòsit, lagestió per processos, la responsabilitatsocial i la implicació i el desenvolupamentde les persones.


9

10


aquest context es va decidir a presentar-se als premis del CIDEM. No va ser fins ala tercera vegada que va aconseguir elreconeixement. Cada cop que s’hi va pre-sentar va obligar-se, doncs, a elaboraruna nova memòria, incidint així en lamillora contínua. “La primera memòria vaser una mica castigadora, perquè ressal-tava molt el que no teníem”, recordaMarian Chavarria. “Això ens va servir permillorar punts febles. La segona memòria,en canvi, va ser més equilibrada, perquè amés de detectar mancances també vamveure virtuts que teníem, i la terceramemòria va significar una parada en l’or-ganització. Vam crear un grup d’autoava-luació interna i vam comparar el model del’EFQM amb el que nosaltres teníem. A

partir d’aquí va sortir un pla de milloraconsensuat per les dotze persones queformaven el comitè interdisciplinari”.

Obrir un procés de reflexióAquest fet va servir a l’Escola per iniciarun procés de reflexió i autodiagnosi, delqual es van extreure diferents conclu-sions. Per això, quan preguntem a la sevadirectora quins són els punts forts detec-tats respon que “la percepció global ésque tenim un procés de revisió-millora ialhora una capacitat molt potent de gene-rar innovació. Tenim molta capacitatd’anàlisi i de reflexió”.

Ara bé, alhora eren conscients que “lareflexió de vegades et porta a conclusions

Entrega de Premis a la Innovació 2006

i que l’organització estava en primeralínia. Això funciona bé de cara a les per-sones que són més refractàries al canvi.Aquest premi, i el reconeixement de ser laprimera escola pública de les nostrescaracterístiques que el rebia, va ser unrevulsiu.

D’altra banda, jo diria que la gent estàencara més contenta i més segura queanem bé, és a dir, que se sent més còmo-da amb un procés que, ara sí, ja ha estatreconegut. Aquest premi no és per a ladirectora, ni per a ningú del centre enconcret, sinó per al conjunt de personesque hi treballen.

11


positives i de vegades a conclusionsnegatives. Si t’hi fiques, has de ser conse-qüent amb els resultats. No sempre sónels que t’agradaria sentir. Per tant, no ésuna moda ni un projecte d’algun visionari,sinó un treball de formigueta que reque-reix temps i constància”.

En definitiva, presentar-se als premis delCIDEM era el “final lògic” de tot aquestprocés, ja que “és l’únic premi que reco-neix la qualitat”. Chavarria afegeix: “pre-sentar-nos ens obligava a fer la memòria,que ens era ja molt útil com a eina decomunicació, com a font d’aprenentatgede la gent de l’organització i, alhora, coma instrument ‘etiquetador’ per posar ordreen tot el que fèiem. Gràcies a això vamcomprovar que el nostre era un projectesòlid, però que hi quedaven coses perpolir”.

Entrevista a Marian Chavarria,directora de l’Escola Bonanova

Per què us vau presentar als Premis a laInnovació?Vam considerar que estàvem en unmoment òptim per obtenir un reconeixe-ment extern. Vam buscar aquesta acredi-tació en el premi, que alhora ens donaval’excusa per elaborar la nova memòria.

Què ha representat per a vosaltresguanyar aquest guardó?En primer lloc, un ressò que no hauríempogut tenir per via pròpia: un reconeixe-ment extern i un ressò públic.Internament, ha estat una constatacióque el camí que havíem pres era correcte

Alumnes de l’Escola en un moment d’oci

Web www.escolabonanova.org

ActivitatCentre docent de formació

professional sanitària

Raó socialSant Joan de la Salle, 42

08022 Barcelona

Treballadors 64

Facturació 1,04 milions d’euros

Fundació 1979

Fitxa tècnicaCom animaríeu les empreses a presen-tar-se als Premis a la Innovació?Jo els diria que siguin agosarades, que notinguin por. No moure’s és una sensacióde falsa seguretat i les organitzacions hande veure que els premis són un instru-ment d’aprenentatge, de canvi de pensa-ment i de models de funcionament, unaeina d’autocrítica. El fet d’escriure tot elque fas en una primera memòria és unpunt de partida fantàstic. Potser no és tanimportant guanyar el premi, sinó el fet deposar l’organització ‘en solfa’ per poderguanyar el premi.

Com enteneu vosaltres la innovació?Volem garantir que el nostre procés és dequalitat sigui el cicle que sigui, la matèriaque sigui i el professor que sigui. Tenimuns processos estàndards bàsics pelsquals ens obliguem, des del primer dia, afer una “declaració d’intencions” sobrequè ensenyarem, com ho farem, com ava-luarem i què farem si l’alumne no progres-sa adequadament. Tot això està per escriti és un compromís que cada professorassumeix. Alhora, estem en contacte per-manent amb la realitat de la professió através de professors i experts que con-viuen amb el ‘dia a dia’ del món laboral.Tot plegat ens permet donar la garantiaque sempre estem oferint al mercat pro-fessionals molt ben formats i, a més, enconsonància amb les necessitats delsector.


12


TINTES COLORMODALa importància dels acabats

És una petita empresa familiar del sector tèxtil dedicada al tint i acabat de peces devestir confeccionades, tant en llana com en gènere de punt. La implantació eficientd’un procés de producció innovador basat en l’estampació digital i un nou acabatsobre llana han estat premiats com a innovació en procés. Per les instal·lacions deColormoda, a Sant Quirze del Vallès, passen uns dos milions de peces de roba l’anyque provenen d’algunes de les firmes de moda líders del país. El seu fundador, JoanRoca, defensa la gran importància de col·laborar amb les empreses del sector en unmoment en què el secretisme en noves tècniques i desenvolupaments està a l’ordredel dia, i que, segons ell, no beneficia el futur de la indústria.

Exemple d’una de les peces estampades per l’empresa

PREMI A LA INNOVACIÓ EN PROCÉS

13

a Colormoda, entre altres mesures, s’haanat ajustant el nombre de treballadors. Sibé l’any 2003 la plantilla era de 38 perso-nes, el 2005 eren 29. El que sí s’ha man-tingut estable han estat les vendes, que el2005 van ser de 2,5 milions d’euros apro-ximadament. Entre els seus clients hi hael Grup Massimo Dutti, Basi (Lacoste,Armand Basi) Jeans i Casual, Custo oBurberry, per citar-ne alguns dels mésconeguts.

Roca alerta del gran nivell de formaciódels tècnics que hi ha al capdavant de laindústria tèxtil xinesa. “Qui es pensi queels xinesos no en saben i que fabriquenmalament està molt equivocat. Els tècnicstèxtils que hi ha al capdavant de lesempreses són de primer ordre, han estu-diat a les millors universitats del món,cosa que aquí no hem fet. A més, ells hanestudiat a l’estranger i dominen a la per-fecció els idiomes, com l’anglès”, remar-ca. “Actualment estan arribant peces ambacabats i efectes que són autèntiques bir-gueries”.

Estampació digital i un nou acabatde llanaDavant aquest escenari canviant i amena-çador, a Colormoda només tenien unasortida: innovar. I la innovació escollidaper diferenciar-se de la resta i oferir valorafegit als grans grups de moda és la queté a veure amb els processos i la que elsha valgut el reconeixement del CIDEM en

A Sant Quirze del Vallès, molt a prop deSabadell, es troba l’empresa Colormodaque, tal com es pot esbrinar pel nom, esdedica a donar color a la roba ja que estàespecialitzada en el tint i acabat de pecesconfeccionades. Joan Roca va crearaquesta empresa l’any 1988 amb l’objec-tiu de tintar i acabar les peces de vestirconfeccionades en qualsevol tipus defibra (cotó, licra, poliamida, etc). Tot i així,Colormoda també ofereix una àmpliagamma de serveis com ara planxat, eti-quetatge i empaquetament de peça, comtambé una sèrie d’acabats més especia-litzats com el que es fa amb làser oesprai. “Es tracta de donar un servei méscomplet al client”, apunta Roca.

Colormoda doncs, ha afegit a les activi-tats més tradicionals de tintura i acabat,altres com ara la manipulació i la logística.I és que, progressivament, aquestaempresa familiar va evolucionant cap a unmercat més tècnic i de qualitat, adaptanta aquesta finalitat tant la seva part pro-ductiva com de laboratori. L’empresa hatriplicat la seva capacitat de producciódonant cabuda a una amplíssima varietatd’articles i peces de vestir, especialmenten aquelles que inclouen mescles de te-ixits de punt o teixit a la plana. Actualmentla seva capacitat de producció se situa alvoltant dels dos milions de peces l’any.

Nous tempsEn els darrers anys, l’empresa, com totesles que formen part del sector tèxtil, hahagut d’adaptar-se als canvis provocatsper la deslocalització, la desaparició de laindústria auxiliar, les noves modes i l’arri-bada al nostre país i a Europa, de gransquantitats de productes asiàtics. Per això,


14

Les inquietuds del seu fundador per ofe-rir un servei integral i les exigènciescada cop més importants dels clients,han dut l’empresa a oferir nous proces-sos, com és l’estampació digital

explica que en una de les edicions de lafira de moda Bread and Butter celebradaa Barcelona es va adonar que l’efecteused o rentat era molt present a la peçade cotó però no a la llana. “Vaig pensar,i per què no provar-ho?”, recorda.Tècnicament, aquest procés consisteix enel rentat sobre gènere de punt de rectilíniacaracteritzat per una bona solidesa alfregament.

De produir a aconsellarJa fa uns tres anys que Joan Roca vadecidir que, a més de tintar i treballar elsacabats, també es podia fer negociassessorant els seus clients en relació aaquestes tècniques. Així doncs va decidirposar en marxa una nova unitat de nego-ci anomenada Technical Advice, que ofe-reix una consultoria que proporciona alsseus clients assessorament tècnic i des-envolupament en matèria d’acabats tèx-tils a escala internacional.Per poder oferir aquests serveis i seguirles últimes tendències del sector, la firmadel Vallès compta amb la col·laboració devàries firmes de renom com són Dystar(companyia resultant de la unió de lesdivisions de colorants de Bayer, Basf,Hoechst i ICI) ara amb seu a Alemanya iamb 4.000 treballadors arreu del món iuna facturació de 740 milions d’euros.Una altra de les empreses amb què treba-lla és Textil Santaderina, una de les com-panyies punteres en confecció i amb mésde 70 anys d’experiència. Amb el GrupInditex, Colormoda ofereix assessora-ment pel que fa al seguiment de la pro-ducció. “Ara estic fent un mostrari degènere de punt molt ampli per a Inditex.Intento sempre avançar-me a les necessi-tats dels meus clients i així ens veuen

la darrera edició dels Premis a laInnovació. Les inquietuds del seu funda-dor per oferir un servei integral i les exi-gències cada cop més importants delsclients, han dut l’empresa a oferir nousprocessos, com és l’estampació digital.Aquest procés consisteix en l’aplicació detecnologies inkjet, que utilitza diferentstipus de tintes segons la composició delteixit. Es completa amb un sistema deCAD professional que amplia les possibi-litats d’expressió del mètode d’estampa-ció convencional, atès que uneix tecnolo-gia i disseny. Aquesta tècnica permetveure els dissenys sobre els teixits, abansde prendre decisions de producció, totoferint una més alta qualitat, atès que per-met una clara definició gràcies a la grangamma de colors utilitzats. “Aquest pro-cés permet obtenir uns resultats més eco-lògics, ja que es redueix el consum decolorant i de productes químics”, explicael gerent i fundador, Joan Roca. “A més,ens dóna més flexibilitat en el disseny icolor, es redueix enormement el temps ino requereix gaire mà d’obra”. Respectede l’estampació tradicional, aquest siste-ma permet personalitzar tot tipus depeces. Colormoda ha fet una inversióaproximada de 120.000 euros per conver-tir aquest projecte en realitat. “Per anosaltres ha representat un gran esforçperquè per a una pime és una xifra prouelevada”, reconeix.

L’altre procés desenvolupat per l’equip deprofessionals de Colormoda i que tambéha estat premiat s’anomena Elegance i fareferència a l’efecte used sobre la llana,és a dir, l’efecte de gastat que tan demoda i tan present està en altres tipus deteixit, bàsicament al cotó. Joan Roca


15

Laboratori de Tintes Colormoda

El futur passa per la col·laboracióLa col·laboració entre les empreses delmateix sector i la joventut dels professio-nals que formen els equips de treball sónels dos grans valors que defensa l’empre-sari Joan Roca per tirar endavant aquestnegoci, en un moment de grans canvis ireestructuració industrial.

“Pel nostre tipus de feina, jo sempre hemantingut i curat molt el contacte directeamb els confeccionistes, els planxadors i

com a un soci que els ofereix valor afegit”,explica Roca.

A més de les tasques d’assessoria, l’em-presa familiar de Sant Quirze també ofe-reix cursos de formació a firmes com araMango i Lacoste, especialment adreçatsals equips de disseny i de compradorsd’aquestes grans companyies de moda ique venen a tot el món.


16

“Crec molt en la fórmula de sumar eldinamisme dels joves i l’experiènciade les persones més grans. La combi-nació és guanyadora”

Life’s colorsLa frase de Herman Hesse “Perquè puguisorgir allò possible, cal intentar una vega-da i una altra allò impossible”, dóna labenvinguda als visitants de la seva pàginaweb. Al mateix temps, la cita de l’escrip-tor suís d’origen alemany resumeix moltbé la filosofia d’aquesta empresa de SantQuirze del Vallès, que li ha permès mante-nir la seva activitat malgrat les actualsamenaces del sector.

A les instal·lacions de Colormoda, d’uns2.400 metres quadrats, tenen molt clarque la innovació, la qualitat, el servei i lail·lusió són la seva prioritat per satisfer lesnecessitats dels clients. Per això, es des-envolupen diverses tasques com ara eltint, l’acabat, el planxat, l’etiquetatge il’embossament de diferent tipus de pecescom ara samarretes, camises, pantalonso jerseis. El gran boom del texà com apeça imprescindible i representativa delcasual wear ha beneficiat tambéColormoda, que des de fa poc, i a causadels canvis ocorreguts al sector, tractatambé aquest material per donar els aca-bats que demanen les grans firmes demoda.

A l’empresa Colormoda, amb unes ven-des de prop de dos milions i mig d’eurosl’any 2006, saben que el gran valor de lamoda avui és la imatge per sobre de laqualitat. I la seva activitat de tint i acabatsdepèn cada vegada més de les novestendències que demana un sector tancanviant com és la moda.

els filadors, tot i que aquests dos últimshan anat desapareixent d’aquesta zonaen els darrers anys a causa de la mancad’indústria. El fet de tenir aquest contactedirecte amb ells, ens permet saber cap aon van les tendències i quines són lesnecessitats del mercat. Per això, al nostreclient li hem d’anar aportant novetats icoses que li permetin diferenciar-se”,explica Joan Roca.

L’altre gran pilar de l’empresa familiar té aveure amb el perfil professional. “Semprehem procurat tenir gent jove, ben prepa-rada, amb anglès i que pugui desenvolu-par les idees que jo els pugui transmetre.Crec molt en la fórmula de sumar el dina-misme dels joves i l’experiència de lespersones més grans. La combinació ésguanyadora”, puntualitza el gerent. Tot iaixí, Roca té molt clar que la innovació had’anar acompanyada d’inversió, sinócosta encara més tirar endavant millores isistemes que els diferenciïn dins el sectordel tèxtil.

Un dels projectes amb què està treballantaquest empresari és el de crear un centrede desenvolupament de fils, teixits ipeces de roba. “Cal que tots els que for-mem la indústria col·laborem per desen-volupar idees i novetats. Sols no podemavançar i si ens ajuntem, tindrem mésforça per tirar endavant”, apunta. Roca jaha començat les gestions per ubicaraquest centre a Catalunya i implicar commés empresaris millor.


17

Entrevista a Joan Roca, gerent deTintes Colormoda

Per què us vau presentar als Premis a laInnovació?El meu fill, Ivan Roca, que treballa a l’em-presa com a director comercial des de faalguns anys, ja coneixia l’existència delsPremis a la Innovació, i de la nova moda-litat que es va presentar l’any passat.Com ja fa temps que tenim contacte ambel CIDEM, perquè hem demanat subven-cions per als diversos desenvolupamentsque hem introduït a la companyia, va serfàcil presentar-s’hi.

Què ha representat per a vosaltresguanyar aquest guardó?El premis ens han permès projectar-nosuna mica. En el sector tèxtil, sobretot al’Estat, les empreses encara hem de tre-ballar molt i fer molt d’esforç per conver-tir-nos en un punt de referència en moda itenir una certa presència. Els clients ambquè treballem actualment han agraït moltaquest reconeixement, i a nosaltres ensva molt bé per mantenir-nos i diferenciar-nos. A més, és un estímul per continuartreballant i desenvolupant nous proces-sos i sistemes que ens ajudin a ser com-petitius en aquest sector.

Com animaríeu les empreses a presen-tar-se als Premis a la Innovació?Jo sempre dic que s’ha de ser obert icol·laborar amb altres empreses. Això éspositiu. L’empresa que vol fer un desen-volupament ha de buscar col·laboració iper això s’ha de donar a conèixer. Els pre-mis són una molt bona manera de donar-se a conèixer un mateix i de donar aconèixer els projectes que s’estan fent.

L’èxit d’una companyia es basa en bonapart en les persones i si et pots ajuntar ocol·laborar amb algú altre, això que tensguanyat. Per això crec que tothom quepogués ho hauria d’intentar.

Com afronteu ara la innovació a lavostra empresa després d’aquestreconeixement?Avui dia no hi ha cap innovació que puguisortir d’una sola empresa, tot ha de sortirde la col·laboració entre vàries empreses.A Colormoda, sense un filador, sense undissenyador i sense un planxador nopodríem fer res del que fem. Nosaltres,per innovar i créixer, ens hem d’agruparamb les diferents parts del procés pro-ductiu. És per això que crec que cal crearun centre de desenvolupament per posaren comú els diferents avenços. Sinó noens en sortirem. Per últim, també vull dirque en tots aquests desenvolupamentscal sempre fer una inversió.

Fitxa tècnica

Web www.colormoda.com

ActivitatTint i acabat de peça de roba

confeccionada

Treballadors 29 (Sant Quirze del Vallès)

15 (Bulgària)

Ubicació Sant Quirze del Vallès


Fundació 1988


18

PREMI A LA INNOVACIÓ ORGANITZATIVA

Instruments utilitzats en el desenvolupament de solucions tecnològiques de l’empresa Leitat

La seva activitat consisteix a transferir tecnologia a la indústria. Per exemple, i grà-cies a la seva feina, un llit per a nadons es pot convertir en una peça intel·ligent, espot conèixer el desgast d’un material que incorporarà un automòbil o saber quina ésla millor manera d’aplicar plasma al plàstic. L’equip d’aquest centre tecnològic ha fetun gran salt endavant en els darrers anys i ha estat premiat pel CIDEM per la sevaeficàcia a l’hora de fer compatible el creixement de l’empresa amb una excel·lentorganització interna. El que fa més de 100 anys va néixer com a una associació d’in-dustrials és avui un centre de referència l’objectiu del qual és captar i generar talent.Leitat injecta valor tecnològic a les empreses.

Un centre tecnològic que va néixer fa 100 anys

LEITAT


19

20


Des de la seva fundació el 1906, el centretecnològic Leitat ha desenvolupat la sevaactivitat en poder oferir els seus serveis ala indústria amb una clara orientació ivocació per aconseguir solucions tecno-lògiques a les demandes de les empre-ses, adaptant-se i evolucionant, davantels canvis constants del mercat. Amb unorigen tèxtil, un grup d’empresaris vadecidir crear una entitat que treballés pelbé del sector duent a terme la tasca decondicionament de la llana. L’entitat sor-gint, Acondicionamiento Tarrasense, vaesdevenir un referent dins la indústriacatalana atès que, a més d’oferir emma-gatzematge i condicionament de la llana,feia estudis sobre fils i teixits, peritatges,dictàmens i en una època posterior, vaoferir una gamma de serveis que cobrienles necessitats de la indústria tèxtil.

Les diverses crisis que han afectat el te-ixit industrial han tingut la seva repercus-sió negativa a Leitat, amb una pèrduad’actius econòmics i de recursos humans.Aquesta realitat va servir per potenciarencara més la seva existència. “Sabíemque la nostra raó de ser era la innovació i

el servei a les empreses, i que si volíemesdevenir un referent innovador i fer frontals canvis havíem d’adaptar la nostraestructura i ampliar el ventall de serveis,oferint-los no només a les empreses d’unúnic sector, sinó també a les d’altres sec-tors industrials”, afirmen des de l’entitat.

L’arribada del nou segle marca una fitaper a aquesta associació sense ànim delucre: canvis en l’estructura organitzativa,financers, de serveis, de processos id’àrees, com també la penetració en noussectors com ara l’automoció, els plàsticso l’aeronàutica. La directora adjunta deLeitat, Maria José Rodríguez, aprofita perremarcar que “no parlem de sectors, pre-ferim dir que som forts en tecnologia i quel’apliquem de manera transversal”.

Transferència tecnològica“Nosaltres fem transferència de tecnolo-gia a la indústria, amb la idea de donarserveis d’alt valor afegit aplicables al mer-cat”, puntualitza Maria José Rodríguez.Precisament aquest és el factor diferen-ciador d’aquest centre, la missió del qualés fomentar la recerca, el desenvolupa-ment i la innovació com a creixement sos-tenible per a la competitivitat. D’aquestamanera, Leitat dóna servei, suport i orien-ta les empreses segons les necessitatsdel mercat.

La seva llarga trajectòria en el tèxtil, quedata de més de 100 anys, els permetassegurar que el futur d’aquest sectorestà i estarà molt lligat a la tecnologia. “Eltèxtil és un sector molt tecnològic, mal-grat la gent no s’ho pensi, i un bon exem-ple d’això és que algunes firmes del sec-tor al nostre país ja estan treballant amb

Fitxa tècnica

Web www.leitat.org

Activitat Centre Tecnològic

Raó social Passeig 22 de juliol, 218

Terrassa

Treballadors 89


Fundació 1906

21


nosaltres en l’aplicació de microcàpsulesi nanotecnologia a teixits. El tèxtil tradicio-nal ja no té un valor diferencial. El que sítenim clar és que les empreses d’aquestsector que vulguin sobreviure i ser com-petitives hauran de buscar nous nínxolsde mercat i dedicar-s’hi al 100%”, explicaRodríguez.

Innovació organitzativa“A Leitat sempre hem tingut clar que perinterioritzar la cultura de la innovació caliaestablir una metodologia en què el procésd’innovació esdevingués el pilar fona-mental de l’estratègia organitzativa del’entitat”, comenta Rodríguez.

En els darrers tres anys Leitat ha fet unsalt endavant cap al model organitzatiu: anivell de direcció s’han desenvolupat iredefinit les àrees de gerència relatives afinances i recursos humans. S’ha inciditen noves àrees imprescindibles per poderfer front als nous canvis com són el des-envolupament corporatiu i la cooperacióindustrial. “També cal esmentar que s’handestinat recursos a la modificació del’àrea comercial per tal d’apropar encaramés el centre als clients”, remarcal’adjunta a direcció.

“La nostra innovació consisteix en unaprofitament eficaç dels mitjans econò-mics i de les persones”, respon Rodríguezquan se li pregunta com han fet front al girque ha fet aquesta associació sense ànimde lucre, i que a finals del 2007 esperenestar ja constituïts com a fundació. “Haestat un canvi molt important a nivell d’or-ganització. Abans del 2000, a Letitat hihavia una vintena de persones que tenienun perfil laboral totalment diferent al que

tenen ara. Tècnicament estaven molt benformades però el nivell científic estavaconcentrat en un nombre reduït de perso-nes. Quan vam decidir convertir-nos enun centre tecnològic, en què un dels pilarshavia de ser el capital humà, vam veure lanecessitat de comptar amb personesamb una formació molt més diversa i qua-lificada com ara enginyers, químics, físicso ambientòlegs”.

Leitat compta ara amb un 90% de perso-nal amb grau de doctor, enginyer superior,tècnic o llicenciat, fet que demostra ques’ha canviat de manera substancial elperfil de les persones. El canvi també haafectat la manera d’organitzar-se interna-ment - “àdhuc la manera de gestionar totplegat”, puntualitza la directora adjunta-.Anteriorment es feia molt més per depar-taments i, actualment, l’estructura d’a-quest centre tecnològic és més matricial.

2000, l’any del canviA partir d’aquesta data, l’entitat deTerrassa decideix portar la seva gestiófinancera sota una vessant totalmentempresarial per donar viabilitat al centretecnològic i fer front a la situació conjun-tural i a la important davallada de lesaportacions de les administracions públi-ques. El 2001, la direcció decideix definirla visió estratègica del centre i fer un nouplantejament organitzatiu, que a diad’avui, i segons els resultats econòmics,“sembla del tot encertat”, asseguren.

“El tèxtil és un sector molt tecnològic,(...) algunes firmes del sector al nostrepaís ja estan treballant amb nosaltres enl’aplicació de microcàpsules i nanotec-nologia a teixits”

22


En els darrers quatre anys s’han duplicatels ingressos totals de Leitat i els benefi-cis van passar de ser negatius el 2002, a200.000 euros el 2003. “Aquest augmentdels beneficis ha repercutit directamenten tres aspectes clau per poder mantenirla tasca d’innovació total i continuada deLeitat: la inversió, el personal i la reducciódel deute a llarg termini”, expliquen desd’aquest centre tecnològic.

A banda dels aspectes financers i organit-zatius, la nova etapa de Leitat inclou sislínies de negoci: productes multifuncio-nals, biotech i salut, fatiga de materials a

l’ús, plasma i energia, confort i rendimenthumà, i la darrera en afegir-se: el conei-xement nanotecnològic. “Aquesta últimaàrea ha entrat en funcionament a principisde 2007 amb l’objectiu d’observar lesaplicacions industrials de la nanotecnolo-gia”, explica Parra.

Una altra de les grans apostes del centreés el que ells anomenen: “vigilància tec-nològica” o, el que és el mateix, conèixerels avenços tecnològics en els diferentssectors industrials. “Cada cop és mésdifícil aconseguir i transmetre la informa-ció sobre innovació tecnològica que es

Treballadors de Leitat durant una visita

23


genera en un mercat més i més globalcada dia, així que tenim clar que hi hamolt camí per fer”, sosté el màxim res-ponsable de Leitat, Joan Parra.

Un bressol que fa venir son i uncarretó intel·ligentEntre alguns dels seus productes destacaun llit intel·ligent per a nadons, desenvolu-pat amb la firma de baby care Play. Estracta d’un bressol amb uns teixits quehan estat sotmesos a un tint amb subs-tàncies relaxants que faciliten la son delnadó. Però els seus avantatges són mésamplis. Mitjançant uns sensors es contro-la la temperatura interior de l’habitacle,incorpora una videocàmera per saberl’estat del nen i disposa d’un sistema deso que emet la música que es programi.Tot això es pot controlar des d’un ordina-dor connectat a un bressol per tecnologiawi-fi o bé a una televisió digital terrestre.El prototip s’està sotmetent a diversesproves i millores per incorporar noves uti-litats, com és el control de la temperaturadel nadó, com també per simplificar elsseus components. El carretó personalintel·ligent, Play Market Cooler, és un altredels projectes en què es treballa actual-ment a Leitat. “Aquest nou producte pre-tén que anar a comprar sigui més fàcil icòmode. S’incorporen plaques solars,una zona de refrigeració, un petit ordina-dor i, fins i tot, un sistema antirobatori”,avança Rodríguez.

El centre de recerca de Leitat, que ocupaper poc temps ja la seu històricad’Acondicionamiento Tarrasense, fa feinade manera continuada i estudia tambéutilitzar plasma per aplicar-lo a una corba-ta o crear materials multifuncionals a par-

tir de la farina de blat de moro. “El nostreobjectiu és que les empreses permetinsumar les nostres potencialitats als seusplans estratègics d’investigació i desen-volupament tecnològic i poder ajudar-lesa sortir endavant”, sosté el director gene-ral, Joan Parra. En el sector de l’automo-ció, per exemple, Leitat disposa de la tec-nologia per accelerar l’envelliment solar ocorrosions per conèixer el comportamentd’un determinat producte a la intempèrie.Leitat treballa per destacades firmes dediversos sectors com són Dogi, Play,Antex, Nissan o Sati, entre altres.

Nova seu al 22@ de BarcelonaDes de principis de l’any 2007, Leitattambé està present a la ciutat deBarcelona. Per això, s’han decidit perunes oficines al carrer Veneçuela, al dis-tricte 22@, on actualment hi ha desplaça-da la direcció i algunes activitats comer-cials. “Estar a Barcelona és important desdel moment en què ens volem posicionarcom a generadors i captadors de talent”,puntualitza Parra. Al mateix temps queestrena seu a la capital catalana, Leitat jaha començat els tràmits per traslladar-sede la seva seu històrica a Terrassa, obrade l’arquitecte Lluís Muncunill (1916), a unedifici nou ubicat a la mateixa ciutat delVallès. “El nou edifici tindrà prop de cincmil metres quadrats i integrarà diversosespais per a les diferents àrees. Serà tec-nològicament avançat, respectuós amb elmedi ambient i un punt de referènciainternacional”, apunten des de l’entitat.Precisament i gràcies al COPCA, Leitat vainiciar l’any 2006 el seu procés d’interna-cionalització a través del mercat alemany.

24


Amb un equip de gairebé noranta perso-nes de més de deu nacionalitats diferents,el centre tecnològic Leitat es vol convertiren el referent d’innovació tecnològica pera les empreses. “Un terç de la plantilla esdedica a la recerca, una altre terç a l’exe-cució i la plantilla restant a promoure lacultura de la innovació”, assegura eldirector general. Leitat ha iniciat amb mésforça que mai una nova etapa després de100 anys d’història. “Volem aconseguirque les empreses deixin de ser nomésproductives a ser assimiladores de tecno-logia”, finalitza Parra.

Entrevista a Maria José Rodríguez,adjunta a direcció de Leitat

Per què us vau presentar als Premis a laInnovació?Nosaltres venim d’un històric en què laqualitat tecnològica i la solvència tècnicasón molt importants. Coneixíem els pre-mis des de feia temps però pensàvemque encara ens quedava camí a fer abansd’assolir la maduresa necessària com perpresentar-nos. Cada any hi pensem i l’anypassat vam decidir-nos. Ja teníem un his-tòric, una sèrie de dades acumulades iuns resultats prou visibles com per cons-tituir una candidatura amb possibilitats.Per sort tenim una experiència a sistema-titzar i donar aquest tipus d’informació.

Què ha representat per a vosaltresguanyar aquest guardó?Externament, aquest premi ha tingut unbon impacte mediàtic i això sempreajuda, tot i que potser abans els guardonsdel CIDEM tenien més repercussió.Internament el premi ha estat tot un reco-

neixement a la feina que hem fet enaquests darrers cinc anys.

A Leitat hem passat d’una plantilla de 21a 89 persones en molt poc temps i a mésde créixer en volum hem aconseguit com-patibilitzar-ho amb una millora dins lanostra organització. Hem crescut i enshem organitzat al mateix temps, i això, avegades, és difícil de compatibilitzar.N’estem molt orgullosos.

Com animaríeu les empreses a presen-tar-se als Premis a la Innovació?Crec que és una experiència molt positivasobretot perquè t’ajuda a organitzar iorientar l’activitat de l’empresa. Si la filo-sofia de l’empresa té un puntal a la quali-tat, crec que internament resulta moltpositiu atès que materialitzes el que fas iexternament és un valor afegit. En deter-minades ocasions, potser valoren mésque tinguis un premi que un determinatsegell de qualitat.

Com afronteu la innovació a la vostraempresa després d’aquest reconeixe-ment?Per a nosaltres, la innovació té diferentscamps d’aplicació. La innovació és totallò que pots canviar amb l’objectiu d’ob-tenir rendiments diferents. A Leitat la con-cebem des de l’organització amb petitscanvis en els processos i els productes.Aquesta és la única manera de poderadaptar-nos de forma convenient. Elspetits canvis que fem en un momentdeterminat poden ser grans canvis, i aixòho hem après innovant cada dia.

25


RS BARCELONA (RS METAL GAMES)Futbolins de disseny per a no quedar-se fora de joc

L’any 1978, RS Castillo era un petit negoci de planxa ubicat en un improvisat taller,en realitat una antiga granja de gallines dels afores de Viladecans. Vint-i-dos anysmés tard, aquesta empresa familiar va donar lloc a RS Metal Games, l’aposta delsfills per guanyar nous mercats amb un producte tan tradicional com el futbolí. Ara,l’aposta dels germans Rodríguez no només ha resultat ser un encert, sinó que guan-ya terreny en el món del disseny i els seus productes es distribueixen en locals comara Vinçon. Aquell modest taller es diu ara RS Barcelona, una marca que triomfa aEuropa, Estats Units o Japó, amb quelcom tan clàssic com el futbolí. Els seus impul-sors saben que la clau està en el disseny i la innovació i treballen aquest aspecteparant atenció als canvis del món que els envolta. Això els ha fet mereixedors delPremi a la Innovació en producte.

Detall de packaging del penjador “Wall Champions”

PREMI A LA INNOVACIÓ EN PRODUCTE

26


Els orígens d’RS Metal Games es remun-ten a fa gairebé tres dècades, concreta-ment al 1978. Aquell any, RafaelRodríguez Castillo va obrir a Viladecansun petit taller de xapa que treballava per adiferents sectors, com ara l’automoció.“Era literalment un galliner”, explicaRafael Rodríguez Sevillano, fill del funda-dor i actual director de producte de lafirma. “El local havia sigut propietat d’unpagès que tenia allà les gallines, i amb eltemps aquell espai es va rendibilitzar enforma de modestos tallers per a negocisde petits empresaris”, afegeix.

El negoci familiar era aleshores un tallermultifuncional, que tant produïa per alsector de l’automoció com per al sectorrecreatiu o el del mobiliari d’oficina i queoperava sota el nom d’RS Castillo. Pocpodia imaginar el seu fundador que, anysmés tard, aquell taller de xapa ubicat enun galliner acabaria donant lloc a unaempresa moderna i reconeguda, premia-da per la seva innovació.

L’activitat de l’empresa es va desenvolu-par amb normalitat fins que, l’any 1992,es va traslladar a una nau industrial mésmoderna i adaptada a les seves necessi-tats. Ubicades al carrer Ferrocarril deViladecans, les noves instal·lacions estanubicades molt a prop de l’autopista C-32,a pocs quilòmetres de Barcelona.

Aquest trasllat va ser una de les fitesimportants en la trajectòria de l’empresafamiliar, però n’hi ha almenys dues mésigualment importants. La primera, laincorporació dels fills –Rafael i Sergio– alnegoci, els anys 1992 i 1996, respectiva-ment. La segona, l’any 2000, la creació

d’RS Metal Games, que actualment operaamb el nom d’RS Barcelona. “Teníemmoltes puntes de treball, era difícil mante-nir estable la plantilla i vam decidir crearaquesta altra empresa per créixer”, expli-ca Rafael Rodríguez Sevillano.

Com innovar amb un clàssicEn aquell moment, els germansRodríguez no sabien encara que estavenfent el primer pas d’un llarg viatge cap al’èxit. Sense haver-s’ho proposat, es vantrobar davant el repte de la innovació:l’antic taller de planxa estava donant unpas clau per al canvi. La idea era recon-duir el negoci cap a un segment diferent:el del producte de disseny. Però, parado-xalment, la innovació va tenir com a eixcentral un producte absolutament clàssic:els populars futbolins.

“Vam necessitar gairebé dos anys perdesenvolupar el producte en condicions”,afirma Rodríguez. I, sens dubte, la vanencertar. A finals de l’any 2001, el primerfutbolí d’RS Barcelona va sortir al mercat

Detall del futbolin

27


amb un èxit indiscutible. La firma Vinçonva tenir molt a veure amb aquest èxit.Quan els germans Rodríguez van presen-tar a la coneguda botiga de disseny el seuproducte, de seguida van comptar ambl’aprovació entusiasta dels seus respon-sables.

Aquell primer model de futbolí, batejatcom a RS#2, seria només el primer d’unaextensa producció. Això és el que ha per-mès integrar l’activitat de les dues empre-ses familiars. RS Castillo, que comptaamb una planta de producció aViladecans, fabrica les peces. RSBarcelona, per la seva banda, munta i dis-tribueix els productes des de la plantad’Abrera, que serveix també de magat-zem. “Són funcions complementàries,que no s’encavalquen; cadascuna té laseva àrea de responsabilitat”, diu RafaelRodríguez.

La importància de “fer marca”La botiga de Vinçon del passeig de Gràciade Barcelona va seguir donant els seusfruits. I, amb Vinçon, altres establimentscom són El Corte Inglés, The ConranShop (Londres, Nova York, París i Tòquio)i Design Within Reach (Estats Units).

RS Barcelona havia trobat un forat demercat, una oportunitat que no va des-aprofitar. “Ens vam adonar de la granimportància de la marca”, explica enRafael, i precisament per això l’empresava adoptar el nom comercial d’RSBarcelona. “Vam començar a assistir afires internacionals de disseny, i un nomcom aquest resultava molt més fàcil decomercialitzar”, explica.

Certament, la internacionalització del’empresa ha estat un dels puntals d’RSBarcelona. De la mà de Vinçon, la novafirma va veure com s’incrementava pro-gressivament la seva facturació, modestaen un principi. L’any 2004 facturava148.800 euros; el 2005, 236.000, i el

2006, 483.350. “L’objectiu és assolir elsdos milions d’euros l’exercici del 2008.Serà un repte difícil, però no és impossi-ble, és el que ens hem proposat”.

Exportacions a l’alçaL’evolució de les exportacions no ha de-ixat de créixer durant aquest temps. L’any2004 va exportar per valor de 85.000euros; un any més tard, aquesta xifra jasumava 148.000, i el 2006 arribava als288.000 euros. Els països de destinaciódels productes són Holanda o GranBretanya a Europa -entre molts altres- iels Estats Units. “També estem explorantel Canadà, Nova Zelanda, Austràlia iJapó”, afegeix Rodríguez. En aquest últimpaís, per exemple, l’empresa té previstparticipar el mes d’octubre vinent a laSetmana del Disseny.

La clau és el caràcter internacional d’unproducte com el futbolí que, “tot i ser detradició espanyola, és conegut a tot elmón, i hem sabut introduir-lo en el món del’hàbitat”, afirma el director de producte.

La diversificació, clauLa diversificació és, en aquests moments,una altra de les claus que aporten soli-

“tot i ser de tradició espanyola, el futbo-lí és conegut a tot el món, i hem sabutintroduir-lo en el món de l’hàbitat”

28


desa a RS Metal Games -o RS Barcelona,seguint la denominació de la seva marcacomercial-. Pel que fa als futbolins, hacomercialitzat diversos models: domèstic,professional, d’interior i d’exterior. Elsseus preus oscil·len entre els 1.800 i els2.700 euros segons el model. Són pro-ductes de disseny que a més ofereixen lapossibilitat de personalitzar- «sense costaddicional», com recorda en Rafael-detalls com ara l’uniforme dels equips.

Des del clàssic Barça-Madrid fins a casosmés extravagants, com un enfrontamententre el Congo i el Boca Juniors, les pos-sibilitats d’aquesta personalització sónmoltes, i molt variades.

L’estratègia de màrqueting d’RSBarcelona ha fet seu el plantejament quetant bé li ha funcionat: productes de dis-seny, amb cura pels petits detalls, ambqualitat en els acabats i, sobretot, parantuna atenció màxima a les tendències delmercat. En aquest sentit, resulta moltil·lustratiu fer una ullada a un dels seuscatàlegs de presentació de producte. Lesfotografies, curades, ens mostren dife-rents detalls dels mànecs dels futbolins,de les barres que suporten els jugadors ide cadascuna de les peces que integrenel producte. La seva ubicació ha estattambé molt meditada: recrea ambients deluxe o semiluxe, amb espais amplis,il·luminats, cases de disseny, terres deparquet, jardins amb piscina... “Els nos-tres productes tenen molt èxit a despat-xos d’arquitectes”, puntualitza Rodríguez.

El futbolí és el “producte estrella” de lafirma, però no és l’únic. “N’estem desen-volupant altres”, explica RafaelRodríguez. Un exemple són les col·lec-cions de mobiliari, que inclouen taulesexteriors. Un altre dels productes queaprofita l’èxit dels futbolins per treure’n elmàxim rendiment és el penjador. Es trac-ta d’un original penjador batejat com“Wall Champions” que, com indica el seupropi nom, es penja de la paret.

El “Wall Champions” utilitza el recurs delsninots de futbolí per convertir una filera dejugadors en un pràctic i divertit penjadorde paret. Aquest producte està disponibletambé en la versió individual –un sol juga-dor fent de “perxa” de paret–. “Diuen queel penjador Wall Champions ha sortit alseu pare, el cèlebre futbolí”, descriu eltext publicitari d’aquest producte. “D’ellha heretat el seu esperit esportiu. La sevacapacitat d’emocionar, de crear afició, dedespertar passions”, continua el text.

El responsable de producte d’RS afirmaque es tracta bàsicament d’un “productede regal”. Com en el cas de la resta deproductes, el disseny i l’embalatge sóneines clau. En ambdós casos, el productees presenta en una vistosa caixa quedeixa entreveure, a través d’obertures enel cartró, l’interior del producte. A més,com que cada penjador pot ser d’unequip diferent, aquest producte obre lavia de convidar al col·leccionisme.

El dret “a no tocar de peus a terra”La filosofia d’RS Barcelona s’expressad’una manera molt gràfica als fullets icatàlegs publicitaris, com hem vist ante-riorment. Un altre d’aquests textos és ben

“Els nostres productes tenen molt èxit adespatxos d’arquitectes”, puntualitzaRodríguez

29


significatiu: “A RS Barcelona gaudimveient les coses d’una altra manera.Dissenyem amb bitllet d’anada cap al’inexplorat, il·lusionats per tornar ambqui-sap-què sota el braç, i poder donarforma als deliris de la imaginació.Reivindiquem el dret a no tocar de peus aterra. A somiar desperts (...).”

Malgrat aquesta declaració de principis,volgudament paradoxal, el cert és que elsgestors d’RS Barcelona sí toquen de peusa terra. Si més no,ho fan en la vessantfinancera. “Quan di-ssenyem un produc-te, procurem tenir encompte que part dela producció s’exter-nalitzarà i que, pertant, les peces hande ser senzilles, demanera que nodonin problemes”,explica en RafaelRodríguez.

D’altra banda, sónconscients de que“malgrat l’èxit delproducte, no podemoblidar que vendrecosta, no és gensfàcil”. Precisamentper això volen queles dues empreses,tant RS Castillo(fabricant) com RSBarcelona (disse-nyadora i comer-cialitzadora) siguincompetitives per

elles mateixes. “Volem que la fàbricapugui ser competitiva, no perdre pistona-da, perquè la competència amb lesempreses del teu sector fa que milloris”.

Rodríguez assegura que a RS estan pre-parats “per a les coses bones i també pera les dolentes”. De fet, l’empresa reinver-teix el que guanya en nous dissenys deproducte, dipositant així les seves expec-tatives en el futur.

Un dels originals penjadors dissenyats per RS Barcelona

30


Entrevista a Rafael Rodríguez, cofun-dador i director de producte d’RSMetal Games (RS Barcelona):

Per què us vau presentar als Premis a laInnovació?Vam creure que era una molt bona mane-ra de donar més presència a la nostramarca i a la nostra empresa. Atès que notenim un gran pressupost per a publicitat,aquests premis, a més d’ajudar-te moral-ment i comprovar que hi ha més gent queopina que vas per bon camí, t’ajuden adonar-te a conèixer i a tenir més presèn-cia de marca.

Què ha representat per a vosaltresguanyar aquest guardó?Sobretot el fet d’haver sortit als mitjans, itambé, com deia a la pregunta anterior,poder comprovar que no t’equivoques,que vas per bon camí. És gratificant quealtres entitats reconeguin la teva empresai, de passada, t’ajudin a tenir més presèn-cia en el mercat.

Hem utilitzat la informació del Premi perdonar-nos a conèixer a algun client delsEstats Units. Això sempre et dóna unamica més de credibilitat i al client li dónamés seguretat veure que organismes ofi-cials et donen premis per la teva trajectò-ria, pel teu producte.

Com animaríeu les empreses a presen-tar-se als Premis a la Innovació?Jo les animaria a presentar-se perquèsempre és bo conèixer i valorar l’opinió depersones que són expertes en màrquetingde producte. És positiu saber si la sevaopinió és bona, o si no ho és tant i perquè. És una manera de sotmetre’s a judi-

ci, a que “et diguin les veritats”, perquèdes de fora les coses es veuen diferentsde com tu les veus.

Com enteneu vosaltres la innovació?Per a nosaltres, la innovació prové princi-palment del disseny. En un producte tantradicional com el futbolí, per exemple, espot innovar aplicant un disseny atractiu ialhora funcional. La resta dels nostresproductes també estan molt basats en eldisseny i la creativitat. Jo crec que, per aaixò, la formació constant és molt impor-tant: fem molts cursos de reciclatge, pro-curem estar atents a les tendències, ensmovem...

Fitxa tècnica

Webwww.rsmetalgames.com

www.rs-barcelona.com

ActivitatDisseny, fabricació i comercia-

lització de productes metàl·lics.

Raó social Carrer Ferrocarril, 16

Viladecans (Barcelona)

Treballadors 20

Facturació 483.500 euros

Fundació 2000

31


GENEBREEl màrqueting com a trampolí per a la marca

El cas de Genebre SA, amb seu al renovat polígon Pedrosa de l’Hospitalet deLlobregat, és un bon exemple de com una empresa pot protagonitzar una “fugidacap endavant”. Dedicada inicialment a la distribució de vàlvules i aixetes, la crisipostolímpica la va obligar a fer un gir cap a la producció pròpia, tot un repte que esva afrontar amb determinació. Aquell cop de timó va acabar sent un encert. Ara, ambun quart de segle a l’esquena, l’empresa comandada pels germans París ha tornat ademostrar que és capaç d’adaptar-se als nous temps amb una estratègia de màr-queting que aprofita tot el potencial de la marca.

La seu renovada de Genebre, al polígon Pedrosa de l’Hospitalet de Llobregat

PREMI A LA INNOVACIÓ EN MÀRQUETING

32


A punt de celebrar el seu vint-i-cinquèaniversari “oficial” –l’oficiós ja es va cele-brar el 2005, coincidint amb l’inici de l’ac-tivitat empresarial–, Genebre pot presumird’haver aconseguit una fita somiada permolts empresaris: el seu producte s’haconvertit en un “genèric” dins i fora delsector. Especialitzada en el disseny i lafabricació de vàlvules i aixetes, el seumodel de color blau ha esdevingut tot unclàssic entre les vàlvules de “quart devolta”. Per això, demanar una vàlvula“blava”, sense cap més distinció, equivala demanar una vàlvula “Genebre”.

El camí recorregut fins arribar a aquestpunt ha estat llarg i difícil. Ha quedat enre-re la crisi de l’any 1993 i els temps difícilsdels mercats emergents. Sens dubte,endavant queden nous reptes i obstacles,i per això l’estratègia de la companyia esprepara per donar més força i personalitatals seus productes. Un dels seus puntsforts és la marca, i cal aprofitar el seupotencial sota el potent paraigües deGenebre.

Un referent en aixetamEls orígens de l’empresa, com s’ha dit, esremunten a la dècada dels vuitanta. “Vaser una iniciativa dels dos fundadors, elmeu germà i jo”, explica Miquel París,president de Genebre. Com acostuma apassar en moltes empreses familiars, lacomplementarietat entre diferents mem-bres de la família va ser la clau per avan-çar amb solidesa. “El meu germà –diuParís– és especialista en la branca comer-cial i jo en el món econòmic-financer. Vamveure que era un mercat amb possibilitatsd’expansió, i Espanya acabava de sortird’una situació de tancament econòmic”.

Més enllà de l’anècdota de la vàlvula dequart de pas de color blau, el cert és queGenebre és un autèntic referent en el seusector. La producció de la firma es divi-deix en quatre grans famílies: hidrosanità-ria, industrial, aixetam domèstic i de cale-facció. Dins aquestes quatre grans línies,hi ha tot un ventall extens i variat: vàlvulesde llautó, electrovàlvules, accessoris dellautó, comptadors d’aigua, vàlvules iaccessoris inoxidables, dutxes, barres pera minusvàlids...

Durant els primers deu anys d’activitat, lacompanyia es va centrar en la comercia-lització de producte, però des del 1993aproximadament, coincidint amb la crisiviscuda a tot l’Estat després dels JocsOlímpics i l’Expo de Sevilla, Genebretambé dissenya i fabrica els seus propisproductes.

“Moltes de les empreses que només esdedicaven a comercialitzar i abastir pro-ductes van desaparèixer i van continuarendavant aquelles que van apostar perfabricar producte propi”, explica París. “Hihavia una situació de canvi i començavena tenir importància els mercats emergentsasiàtics: Taiwan, Corea, Índia i Xina. Aixòfeia que el mercat fos cada cop més can-viant”.

“De vàlvules de quart de volta -afegeix- jan’hi havia moltes, però nosaltres vamapostar per una personalitat i un colorpropis que ens ha convertit en capdavan-ters al mercat. Amb el temps, ha esdevin-gut fins i tot una mena de genèric: la gentdemana la nostra aixeta de bola blavacom ‘la blava’”.

33


Amb l’objectiu de poder desenvoluparamb èxit els seus productes, l’any 1996es va constituir el Departament Tècnic,que consta actualment de tres enginyersde disseny i tres product managers ambmés de vint anys d’experiència en dissenyindustrial.

Innovació en màrquetingGenebre ha rebut el premi a la Innovacióen Màrqueting per “la innovació en lespolítiques de màrqueting, en la utilitzaciódel disseny com a mitjà per definir la sevapersonalitat, i per l’aplicació innovadorad’un conjunt de tècniques programades,coherents, dinàmiques, orientades a per-feccionar el procés de comercialització enl’eficiència de la producció, la distribució ila venda”.

La concessió d’aquest guardó ha deixat,certament, un regust d’èxit a tot l’equipque gestiona l’empresa, el mateix que fados anys es va decidir a crear unDepartament de Màrqueting iComunicació. Va ser una decisió gairebéinevitable, tal com reconeix Miquel París:“A mesura que anàvem creixent, necessi-tàvem accions de màrqueting”, afirma.Aquest Departament, en col·laboració

amb la direcció de l’empresa, es va ado-nar del gran potencial que havia assolit lamarca Genebre al seu mercat, i va arribara la conclusió que calia reforçar-la. Perfer-ho, el principi bàsic havia de ser la uni-

ficació. L’empresa treballava amb diversi-tat de marques que diluïen el potencial deGenebre. “Existia ja tota una estructuraque feia de paraigües per a tots els pro-ductes, però amb les accions de màrque-ting vam treballar el reforçament d’aquestconjunt, del tot”, diu París.

Molt més que un canvi d’imatgePer al director de màrqueting de Genebre,Ignasi Nuet, aquesta nova etapa anavamés enllà d’una mera qüestió estètica.“No es tracta només d’un canvi d’imatge-explica-; és la conseqüència de tota unafilosofia: si volem innovar i ser presents atots els mercats hem de crear una imatgeúnica, un únic llenguatge per presentar-nos als mercats, i un dels elements ésaquesta nova imatge”. A la pràctica, lesaccions de màrqueting han estat intenses

“El màrqueting no només ha estatextern, sinó també intern, -afegeix Nuet-de fet, s’ha començat internament”

60

50

40

30

20

10

01999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Evolució de la facturació de Genebre (milions d’euros)

34


i han abastat tota la companyia. “El màr-queting no només ha estat extern, sinótambé intern -afegeix Nuet-. De fet, s’hacomençat internament”.

L’èxit d’aquesta aposta es va fer palèsben aviat, com explica Miquel París.“Després d’un treball molt ràpid, frenètic iintens del senyor Nuet vam presentar lamarca a Saragossa, a la fira principal delsector, i vam tenir un èxit mediàtic brutal”.

Creixement sostingutLes accions de màrqueting han anatacompanyades de bons resultats empre-sarials, confirmant així que s’havia triat uncamí adequat. Els percentatges de creixe-ment se situen al voltant del 20% any rereany. Així, els 16 milions d’euros de l’any1999 ja s’han triplicat, ja que l’any 2006Genebre va facturar 48,7 milions, i lesprevisions per al tancament de 2007apunten a una xifra per sobre dels 55milions.

Per a Ignasi Nuet, la clau d’aquest èxit és“que som una multinacional, en el sentitque venem a molts països, però la nostraestructura és de pime, una pime globalque és àgil per prendre decisions”.Del total de la facturació, un 59% corres-pon a vàlvules per a la construcció (hidro-sanitari), un 30% a la divisió industrial, un10% a aixetam i l’1% restant a l’àrea decalefacció.

Brasil, un mercat amb futurMés notable encara ha estat l’evolució deles exportacions. L’any 1999, les vendes al’estranger eren poc importants en termesrelatius. En aquell moment només signifi-caven un 11%, que en termes absolutsequivalia a 1,8 milions d’euros.

El creixement de les exportacions es vaanar incrementant a mesura que l’empre-sa avançava. El percentatge d’exporta-cions va superar el 40% l’any 2006, és adir, quatre vegades més que l’any 1999, iaviat s’espera arribar a una proporció del50%.

El Brasil és un dels mercats on Genebre tébones expectatives d’expansió. “Té unpotencial increïble”, afirma Ignasi Nuet.“Hi ha un mercat potencial de 180 milionsde persones. El 2005 vam crear la socie-tat per poder començar a vendre i ara jahem construït una nau pròpia de 6.000metres quadrats. Fins ara teníem unaestructura mínima, amb només deu repre-sentants, però ara ja en tenim trenta”.

A més de Brasil (Sao Paulo), Genebre tétambé centres d’activitat propis a BuenosAires, on ha fet una aposta molt impor-tant, i Hong Kong. Alhora, exporta a diver-sos països de l’Europa de l’Est com araRússia, Polònia, Hongria, etc., i treballa endiverses accions de futur a Mèxic.

Tot i les bones expectatives de les expor-tacions, Genebre confia mantenir un camíascendent en les vendes del conjunt del’Estat, de manera que l’evolució de lafacturació a altres països seria un plus pera Genebre, sense necessitat de restar-limercat.

El percentatge d’exportacions va supe-rar el 40% l’any 2006, és a dir, quatrevegades més que l’any 1999, i aviat s’es-pera arribar a una proporció del 50%.

35


Entrevista a Ignasi Nuet, director demàrqueting de Genebre

Per què us vau presentar als Premis a laInnovació?A Genebre sempre hem tingut una volun-tat molt clara d’anar avançant, i això ésquelcom que, alhora, cal explicar.Genebre ha treballat molt en col·laboracióamb el COPCA, el CIDEM i altres organit-zacions. Sempre que hi ha hagut algunainiciativa organitzada per aquestes enti-tats. Sempre que hi ha una oportunitat, enaquest cas un premi, ens presentem per-què creiem en el que fem. Després gua-nyarem o no, ja no és tant el fet de tenirmedalles, sinó les ganes de comunicar elque fem.

De fet, ens vam presentar a tres catego-ries: màrqueting, procés i producte, qued’alguna manera van molt lligats. Si notens un bon producte i uns bons proces-sos, per molt bon màrqueting que facis noet servirà de gaire.

Què ha representat per a vosaltres gua-nyar aquest guardó?Atès el poc temps de vida que té el depar-tament de màrqueting, personalment emsento molt satisfet. A més, tinc el conven-ciment que això ha ajudat l’empresa aaconseguir un resultat més eficient com aconjunt, ja que, com deia, el màrquetingper ell mateix no serveix massa. Potseraquests premis han ajudat a que tota l’or-ganització percebi l’acció de màrquetingcom a una eina global.

Com animaríeu les empreses a presen-tar-se als Premis a la Innovació?Que no pensin que aquests concursossón només per a grans empreses o multi-nacionals. Si estàs convençut del que fas,explica-ho, perquè això ajudarà un altreamb coses que a tu et semblen òbvies.Són aspectes que a nosaltres potser enssemblen molt naturals i en els quals pot-ser ni hem parat atenció, però quan lescomuniques als altres, per exemple a tra-vés de premis com aquest, estàs ajudanta molta gent.

Com enteneu vosaltres la innovació?Pensem que és un paquet conjunt querequereix un treball conjunt. Com he ditabans, és imprescindible innovar en pro-ducte, innovar en processos i comunicar-ho correctament.

Fitxa tècnica

Web www.genebre.es

Activitat

Disseny i producció de vàlvules

per al control i regulació de

fluids i la distribució d’aixetes

i altres productes per a ús de

col·lectivitats

Raó social Edifici Genebre. C. Pedrosa A,

46-48. L’Hospitalet de Llobregat

Treballadors 89

Facturació 48,7 milions d’ euros

Fundació 1983

36


VILARDELL PURTÍDels decollatges als implants dentals

Diversificar i fer producte propi. Aquests han estat els motius de l’evolució que hafet aquesta empresa especialitzada en decollatges d’alta precisió que treballa per ala indústria tèxtil, l’aeronàutica i l’automòbil. L’aposta ha estat la creació d’una novadivisió mèdica, basada en la biotecnologia i orientada concretament a la fabricaciód’implants dentals, que ha permès a Vilardell Purtí obrir una nova unitat de negocisota la marca Avinent. Des del juny de 2006 els seus productes estan ja al mercat ila firma es vol posicionar a l’avantguarda de la indústria catalana. El reconeixementdel CIDEM ha destacat l’excel·lència d’aquesta empresa de 175 treballadors delBages pel conjunt de la seva gestió.

Instal.lacions de Vilardell Purtí, al polígon Santa Anna de Santpedor (Bages)

PREMI A L’EXCEL·LÈNCIA EN INNOVACIÓ

37


Després de més de quaranta anys des dela seva creació, l’empresa Vilardell Purtí,instal·lada al polígon Santa Anna deSantpedor, al Bages, ha estat novamentreconeguda per la seva clara aposta perla innovació. Una aposta que s’ha concre-tat en la diversificació de la seva activitati la posada en marxa d’una nova línia denegoci amb molt bones perspectives defutur.

En aquest sentit, Vilardell Purtí és notíciaper haver fet el salt cap a l’àmbit mèdic,concretament la biotecnologia. “Es trac-tava d’aprofitar la nostra experiència, lanostra tecnologia d’alta precisió i lesganes de tenir un producte propi per obriruna nova línia de negoci”, explica JoanCortina, president del consell d’adminis-tració de Vilardell Purtí. Aquesta diversifi-cació de l’activitat ha anat acompanyadad’un canvi en el tipus d’innovació que finsara practicaven. “De la innovació incre-mental, en què l’objectiu era ser competi-tius a curt i mig termini, a través de la ges-tió de la tecnologia en els processos, ser-veis i productes, gràcies a aquesta novalínia de negoci, ara practiquem la innova-ció radical, és a dir, la gestió del canvi através de les persones, per poder sercompetitius a llarg termini”, afirma AlbertGiralt, director general de l’empresa.

Aquesta firma, que va néixer el 1962 coma un taller de reparació de maquinària tèx-til de Manresa, és tot un referent en elsector de la metal·lúrgia, especialitzadaen la fabricació de components metàl·licsde precisió per a sectors com ara l’auto-moció, l’aeronàutica i el tèxtil.

Convertir les bones idees enproductesL’excel·lència dels processos els ha val-gut el reconeixement del CIDEM en ladarrera edició dels Premis a la Innovació2006. El CIDEM ha reconegut la sevaexcel·lència en el conjunt de la seva ges-tió, la seva ferma aposta per la innovaciótecnològica i la qualitat, amb resultatssostinguts i una clara projecció de futur.“Nosaltres entenem la innovació com elmoment en què les bones idees es con-verteixen en bons productes”, asseguraAlbert Giralt, que forma part de l’equipdirectiu de la companyia des de l’any2003.

“El gran repte per part de l’empresa erapoder desenvolupar, fabricar i comercia-litzar un producte propi, per poder contro-lar així tot el procés. Vam pensar: per quèno anar més enllà? Per què no trencaralgun motlle? Per què no ser pioners? Perquè no explorar noves línies de negoci?”,afegeix Giralt. “D’aquesta manera va sercom va sorgir el projecte mèdic, és a dir,intentar aplicar la nostra tecnologia al ser-vei d’un nou sector, el de la salut, concre-tament en el dels implants dentals.Entràvem en un mercat nou amb novesexigències”, recorda Giralt.

A finals de 2003 tot l’equip de VilardellPurtí es va posar a treballar i a establir elcalendari i les actuacions per posar enmarxa la nova unitat de negoci. Una deles primeres tasques va ser impulsar un

“ara practiquem la innovació radical, ésa dir, la gestió del canvi a través de lespersones, per poder ser competitius allarg termini”

millores i han generat innovacions conti-nuades en àmbits molt diversos de l’em-presa. “Pel que fa a producte hem cons-truït una sala blanca, un lloc 100% estèrilper a les peces amb exigències de netejatècnica. En processos, hem invertit enequips de millora per estar a l’avantguar-da tecnològica, com per exemple ambequips de visió artificial”, remarca JoanCortina.

Altres aspectes a destacar pel que fa a lainnovació aplicada són els five minutescorner, que permet al personal de fàbrica,al final del torn i en el moment de fer elrelleu, explicar les incidències del dia.“D’aquesta manera es millora la comuni-cació entre els treballadors i s’optimitzenels recursos”, apunta Giralt. La comercia-lització també ha vist reforçat el seu paperamb noves eines, s’ha creat un programa-ri propi de gestió i s’ha personalitzat lalogística. Fins i tot s’han iniciat gestionsper poder fer peces menys complexes ipoder oferir millors preus als clients deVilardell Purtí.

Joan Cortina recorda que la seva innova-ció “és conseqüència d’haver fet lescoses bé fins ara i invertir els beneficis dela companyia en investigació i millores”.

AvinentLa nova línia de negoci de Vilardell Purtíes diu AVINENT i ofereix un sistema com-plet d’implants dentals, amb un destacatnivell de recerca i desenvolupament, i quetot just un any i mig després de la sevaposada en marxa ja disposa d’un completcatàleg de productes. Les perspectivesactuals, tant de vendes com de posicio-nament en el mercat espanyol, són més

38


treball de recerca amb el suport d’investi-gadors de reconegut prestigi nacional iinternacional: d’una banda, el CREB(Centre de Recerca en EnginyeriaBiomèdica) adscrit a la UniversitatPolitècnica de Catalunya, i de l’altra, elCTM-Centre Tecnològic, un centre derecerca que lidera diversos projectesinternacionals en innovació sobre mate-rials. També es van signar aliances estra-tègiques amb universitats, centres derecerca, centres tecnològics, laboratoris,professionals del sector mèdic, proveï-dors especialitzats, etc.

Un cop arribat aquest moment, el setem-bre de 2004 s’estableix el calendari d’ac-tuacions que culminarà el 2006 amb laprimera comercialització de producte.Tota una prova per a una empresa quemai no ha fet producte propi. Albert Giralt,director general de l’empresa, explica queaquest procés s’ha pogut dur a termeperquè “no hem tingut pressions del mer-cat i això ens ha permès investigar i pre-parar-nos durant aquest temps per llençarun nou producte”.

Innovació radicalA Vilardell Purtí parlen d’innovació radical,una innovació que els ha permès obriruna nova unitat de negoci, totalmentautònoma i que assegura la competitivitatde l’empresa a llarg termini. Però aquestés només el resultat d’un llarg camí queva començar anys enrere, concretament aprincipis dels anys noranta.

Durant molts anys, a Vilardell Purtí s’haseguit una trajectòria de treball i esforçper implementar sistemes de gestió de laqualitat que han aportat innumerables

39


que bones. “Avinent basa la seva raó deser en tres conceptes fonamentals: larecerca i la innovació, el rigor de l’equipcientífic i el compromís amb la salut delsusuaris”, remarca Albert Giralt.

El producte ideat per Avinent s’anomenaBiomimetic Advanced Surface. És un sis-tema d’implants dentals que destaca perles seves propietats biomimètiques. Lacaracterística principal es troba en la sevasuperfície innovadora: al tractament querecobreix l’implant de titani de grau mèdic(fet amb un aliatge més resistent) s’hanafegit components de calci i fòsfor, doselements integrants substancials dels te-ixits ossis, que acceleren de manera con-siderable l’osteointegració, és a dir, lainteracció de l’implant amb l’os, i assegu-ren així la ràpida creació d’un os nou.

Aquesta línia d’implants dentals ha estatdissenyada per assolir la màxima estabili-tat primària i obtenir l’èxit en qualsevolprotocol de col·locació. “Tenen una grancapacitat autoroscant, una geometria que

elimina els angles, fet que disminueix latensió superficial i afavoreix la mullabili-tat”. El nou sistema s’ha dissenyat per afacilitar al màxim el treball de l’implantò-leg i garantir l’èxit de tots els implants.

Les diverses peces que conformen elcatàleg d’Avinent ja han estat presenta-des -i amb molt bona acollida- a diversesfires, com és la 32a edició de laInternational Dental Show, celebrada aColònia (Alemanya) o el 5è Forum DentalMediterrani, celebrat a Barcelona, totsdos certàmens durant el passat mes demarç.

Avinent ocupa unes instal·lacions de1.000 metres quadrats, espai ampliat alcostat de la nau de Vilardell Purtí. Enaquesta primera etapa, el catàleg té unes300 referències entre implants, addita-ments protètics, instrumental quirúrgic,accessoris i altres. L’equip de la novadivisió el formen unes vint persones dediversos perfils laborals (biòlegs, farma-cèutics o enginyers químics) i la

Màquina de realització d’implants

40


companyia compta amb una línia d’inves-tigació pròpia i patents.

De taller a companyiaVilardell Purtí té els seus orígens en untaller mecànic que Jaume Vilardell Purtí vaobrir a Manresa (Bages) l’any 1962. Mésendavant, de la reparació de peces es vapassar al decollatge (un conjunt d’opera-cions de mecanitzat que permeten fabri-car peces en sèrie, amb geometries méso menys complexes, a partir de tornsautomàtics, mecànics o de control numè-ric). Com a resposta a la crisi de principisdels anys setanta arreu del món, l’empre-sa va decidir ampliar els seus clients ientrar en altres sectors com ara l’automo-ció o l’aeronàutica. El 1972, l’empresa vatraslladar la seva seu a Santpedor, con-cretament al Polígon Industrial SantaAnna.

A mitjan anys vuitanta i gràcies a l’altaqualitat dels seus productes, VilardellPurtí comença les seves primeres vendesa l’exterior, sobretot a països europeus,com ara França, Itàlia i el Regne Unit.Però a principis dels noranta, la unió de lacrisi econòmica i l’excessiva concentraciói dependència d’un sol client els va obli-gar a replantejar-se tota la estratègia de lacompanyia i decidir el seu futur mésimminent. D’aquesta preocupació neixl’aposta decidida cap a la diversificaciósectorial i cap a la internacionalització dela companyia per ser competitiva a llargtermini.

El 2006 Vilardell Purtí va produir a lesseves instal·lacions de Santpedor més de1.500 referències de producte amb unaproducció de 220 milions de peces l’any.

Les vendes van representar una factura-ció propera als 15 milions d’euros, unaxifra que representa un 10% més quel’enregistrada l’exercici anterior.D’aquesta xifra, un 45% correspon aexportacions. Els seus principals clientsexteriors són Anglaterra, França, Mònaco,Alemanya, Portugal, Itàlia, Grècia,Polònia, Hongria, República Txeca,Turquia, Xina, Brasil, Mèxic, Veneçuela,Estats Units i Índia, entre altres.

Entrevista a Joan Cortina, presidentdel consell d’administració deVilardell Purtí SA

Per què us vau presentar als Premis a laInnovació?Ja fa molts anys que estem al costat delCIDEM treballant per al foment de la qua-litat. En diverses ocasions ens han tinguten compte com a empresa exemple.Creiem que els premis són una idea moltencertada per al teixit empresarial i ja enshi havíem presentat anteriorment. El 1993vam guanyar el premi a la QualitatIndustrial. Si bé en els anys noranta vamtreballar per fomentar la qualitat a la nos-tra empresa, pensem que a la dècada del2000 podem fer el mateix camí però eninnovació. Així que presentar-nos va seruna decisió en línia amb els nostres valorsd’empresa.

Què ha representat per a vosaltres gua-nyar aquest guardó?Des del vessant extern, és a dir, de cara ales institucions, empreses i persones delnostre entorn, ens ha posicionat com auna referència en innovació i tecnologia.Ens veuen com a una empresa dinàmica,

41


i això sempre és positiu. Des del vessantintern, ens ha servit per transmetre a totl’equip que la feina que estem fent, la femmolt bé.

Com animaríeu les empreses a presen-tar-se als Premis a la Innovació?Més que animar, cal que les empreses tin-guin la voluntat. Caldria que s’expliques-sin els beneficis que pot tenir una empre-sa quan guanya aquests guardons; i noem refereixo a beneficis econòmics, sinóde projecció. Aquests premis permetendonar a conèixer una empresa, li permetsortir als mitjans, explicar el cas en unasèrie de tribunes que reforcen la marca.Això l’empresari ho ha d’entendre com abenefici. Cada cop és més importantdonar a conèixer l’empresa i els premissón un bon instrument per fer-ho.

Com enteneu vosaltres la innovació?Aquest és un concepte que s’ha usat mol-tes vegades sense concretar, com un ele-ment intangible, com un camí que s’ha defer per tenir una eina d’efectivitat. Peròpoca gent ho acaba concretant. Nosaltresentenem la innovació precisament peraquesta concreció. A Vilardell Purtí nos’ha fet mai cap projecte que faci referèn-cia a un aspecte innovador i abans nos’hagi pensat com s’ha de concretar. Voldir que si no hi ha un resultat previstabans, no s’innova. Hi ha d’haver unobjectiu. No s’innova només en els depar-taments clàssics, i és per això que la inno-vació també és un objectiu de les àreescomercials, de recursos humans, produc-ció, etc. Cadascú té els seus projectesconcrets i els seus objectius. La innovaciól’entenem de manera integral i, sobretot,aplicada.

Fitxa tècnica

Web www.vilardellpurti.com

Activitat Decollatge d’alta precisió

Raó social Polígon industrial Santa Anna I.

Santpedor (Bages)

Treballadors 175

Facturació 15 milions d’ euros

Fundació 1962

Documents

PremidelaGeneralitat deCatalunyaalaInnovació · 1Pròleg 2EscolaBonanova 3TintesColormoda 4Leitat 5RSBarcelona 6Genebre 7VilardellPurtí p 5 p 6 p13 p19 p25 p31 p36 6%˛˚