COMENTARI DEL POEMA

VORA EL BARRANC DELS ALGADINS

Autor:TEODOR LLORENTE

1.- INTRODUCCIÓPEL QUE FA A LA HISTÒRIA:

Teodor Llorente Olivares va ser un poeta nascut a València el 7 de gener de 1836 en una família de juristes, escriptor en llengua valenciana i castellana i mort en la mateixa ciutat el 2 de juliol de 1911.

Va cursar, a la Universitat Valenciana, els estudis de dret i filosofia i lletres però la visita de Marià Aguiló el va engrescar a centrar-se en l’escriptura Poeta més important de la

RENAIXENÇA VALENCIANA

Va conrear també periodisme en castellà (diari "La Opinión”)

Va presidir i impulsar uns JOCS FLORALS en commemoració al quart

centenari d’Ausiàs March i va ser proclamat “Mestre en Gai Saber”

Van crear, la burgesia conservadora, uns JOCS FLORALS anomenats Lo Rat Penat, (tancats en la seva ideologia i l’obriren al bilingüisme)

Participà en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i fou escollit diputat l’any 1891.

PEL QUE FA A L’ESTIL LITERÀRI DE L’AUTOR:

Recrea el COSTUMISME poesia històrica i culta

Descripcions idealitzades de la bellesa dels paisatges valencians (paisatgisme sentimental).

Utilitza els QUARTETS, en especial la Cobla (estructura típica de la literatura medieval valenciana).

Vora el barranc dels Algadins

Vora el barranc dels Algadinshi ha uns tarongers de tan dolç flaireque per a omplir d'aroma l'aire,no té lo món millors jardins.Allí hi ha un mas, i el mas té dinsvolguts records de ma infantesa;per ells jo tinc l'ànima presavora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc cels Algadins,s'alcen al cel quatre palmeres;lo vent, batent ales lleugeres,mou son plomall i els seus troncs fins.En ells, millars de teuladinsfan un soroll que el cor enxisa.¡Qui ouir pogués sa xillerissavora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadinsl'aigua corrent los camps anega;en sos espills lo sol llampega,i trau l'arròs verdosos brins.Sona el tic-tac en los molins;i al caure el sol, caçadors destres,a joca van d'ànecs silvestresvora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadinsmourà demà les palmes l'aire,li donaran los horts son flaire,i sa cantúria els teuladins.Lo mas demà guardarà dinsdolços records i imatges belles;¡jo no podré gojar ja d'ellesvora el barranc dels Algadins!

2.- CONTINGUT Tema

L’exaltació i idealització del paisatge i la vida natural, en concret del barranc dels Algadins. També mostra malenconia (recordant la seva infantesa) i fa una aguda reflexió sobre el pas del temps.

Argument

Presenta el barranc dels Algadins, paisatge de la Ribera Alta, al País Valencià, transformat profundament per l’acció humana des que ell el va conéixer.

1.- Parla dels tarongers i del mas 3.- Anomena aigua, molins i ànecs2.- Exalta les palmeres i ocells 4.- Tot quedarà en els seus records

Estructura

El poema està dividit en dues parts ben diferenciades:

3 PRIMERES ESTROFES

El poeta descriu un paisatge on ha viscut, amb records, exalta mitjançant la seva

descripció les seves sensacions al mirar-lo, la seva felicitat al recordar-

lo

ÚLTIMA ESTROFA

El poeta pensa en com estarà en el futur aquell lloc Tot quedaria en els seus records i en aquell paisatge, sinó es reconvertia. Ja no el veuria més aquell barranc.

3.- FORMA Estudi de la mètrica

- Quatre COBLES de vuit versos octosíl·labs amb esquema de rima 8A/8B/8B/8A/8A/8C/8C/8A.

- Rima consonant, abraçada i amb alternança entre rima masculina i femenina.

Figures Retòriques

- L’autor utilitza contínuament, es pot dir que en gairebé tots els versos, l’encavalcament, per donar una certa intriga.

- 1ra Estrofa : “hi ha uns tarongers de tan dolç flaire que per omplir d’aroma l’aire, no té lo món millors jardins” seria una hipèrbole.

- Al vers 7 “per ells jo tinc l’ànima presa” el que utilitza és un hipèrbaton. També l’utilitza al vers 14.

- 2na estrofa, en el tercer i quart vers “lo vent, batent ales lleugeres,

mou son plomall i els seus troncs fins” utilitza una personificació.

- Al vers 20 quan diu: “I trau l’arròs verdosos brins”, utilitza un epítet.

- Al vers 25 torna a fer una personificació juntament amb un hipèrbaton, quan diu “mourà demà les palmes l’aire”.

- Al vers 30, “dolços records” fa una sinestèsia i en el següent vers torna a fer un hipèrbaton.

 4.- CONCLUSIÓ

“Vora el barranc dels Algadins” és un poema característic de Teodor Llorente per l’expressivitat de les seves paraules i per com elogia la natura en aquest paisatge descrit.

L’autor contrasta l’enyorança de temps joves, feliços i passats mitjançant la natura que l’envoltava amb el pas del temps que marca que res tornarà a ser igual i tot anirà canviant. Tot es quedarà en imatges i records.