Upload
nguyendieu
View
216
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Oriol Barber Raméntol
Greenstorm Sostenibilitat Energètica, SL
www.greenstorm.cat - [email protected]
LA BIOMASSA DE DE L’ÒPTICA DE LES INSTAL·LACIONS
• Alguns dels països pobres obtenen el 90% de la seva energia de la llenya i altres
biocombustibles
• És un terç del consum energètic a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, essent la principal
font d’energia a les llars de 2.000 milions de persones
• És sovint un ús de “supervivència”, sense
desenvolupament tecnològic ni d’eficiència
energètica.
• No hi ha una planificació sostenible del seu
aprofitament i com a conseqüència es produeixen
desforestacions en grans àrees amb el
corresponent impacte mediambiental
Situació actual mundial
• De les 13.2Gha de superfície mundial, més d’un 10% es
fan servir per conreus i un 25% per ramaderia.
Anualment de 7 a 8 Mha forestal es transformen en
agrícoles.
• La planificació en l’aprofitament de la biomassa
pot contrarestar aquest efectes, generar un mercat
internacional, generar feina i millorar el
desenvolupament rural.
• Abans del 2100 la participació de la biomassa en la
producció mundial d’energia serà entre el 25% i el 46%
•Font: Panel Intergubernamental sobre el Cambio Climático
Situació actual mundial
Consum mundial de biomassa
724
61%24,4
2%
188,6
16%
104,4
9%
80,7
7%
63,9
5%
Usos tradicionals
Biocarburants
Calor directe indústries
Calor directe edificis
Electricitats i xarxes de
calefacció
Pèrdues
Un 10% de l’energia primària a nivell mundial són biomassa
•Font: AIE, Agència Internacional de l’Energia
Situació actual mundial
•Font: 44ISO/TC238 Business Plan, second draft 2009
• Evolució mundial del mercat del pellet
Situació de la UE
• Espanya va substituir la majoria de consums de biomassa primer per carbó a finals
s.XIX i per combustibles derivats del petroli o aplicacions elèctriques durant el S. XX,
quedant relegat a sectors directament relacions amb la biomassa, com el forestal, pel seu
ús al sector domèstic amb sistemes poc eficients i a calderes de la indústria forestal.
Font: PER 2011-2020
Situació d’España
• Avui existeix un bon marc pel
desenvolupament del sector
degut a:
• Augment de preus del petroli
• Necessitats d’autosuficiència
energètica
• Objectius mediambientals
Font: PER 2011-2020
• El període 2005-09 ha estat una
època de transició i assentament
de bases pel sector de la
biomassa:
• Més expectatives que
desenvolupament real
• Apropament de la biomassa al
sector empresarial i
administracions.
• Consum de biomassa per sectors
Situació d’España
• Algunes dades:
• 1800 instal·lacions registrades amb 450.000kW
• 9.7% dels municipis en tenen (de 8113 en total).
• Andalusia és la CCAA amb més instal·lacions, degut a la implantació de petita
potència.
• Barcelona és la província amb més instal·lacions registrades (65)
• Salamanca és la ciutat amb més calderes a blocs (20 per 7500kW).
• Terrassa té 9 equips per 1400kW i és un exemple d’impuls de l’Administració.
• Del sector industrial, el de fusta-moble disposa de més instal·lacions (68 per 144MW).
• Segueix el sector agro-ramader amb 59 instal·lacions per 29.5MW
• El sector hoteler disposa de 66 instal·lacions per 9.8MW
• S’ha registrat 49 instal·lacions per calefacció de piscina per una potència de 15MW.
• S’han comptabilitzat un total de 24 District Heatings, amb una potència de 28MW.
• 2 xarxes de calor són DH &Cooling
•Font: AVEBIOM
Instal·lacions calderes de biomassa a España
1989-1990 Nombre de peus = 818 milions
2000-2001 Nombre de peus = 877 milions
Increment : (11 anys) Nº de peus = 59 mil. (7,2%)
La biomassa a Catalunya
Catalunya és un país de boscos on, des de la dècada del 1950, s’ha produït un
abandonament intens i progressiu de l’activitat agrària i ramadera. Com a conseqüència
els boscos són més densos i porten una major càrrega de combustible.
• La biomassa a Catalunya
• El boscos són la infraestructura verda
més important del tot el país però la
seva explotació només representa
l’1.3% del PIB del sector primari i el
0.06% del PIB global.
• De les 1.315.000ha arbrades, el 64%
es poden aprofitar en base a criteris de
sostenibilitat.
• D’aquestes el 41% són d’explotació
favorable (fàcil accés i mecanització)
• Un 46% necessiten cable aeri per
accedir-hi i difícil de mecanitzar.
•Un 40% de la superfície aprofitable es
situa dins espais natural amb alguna
figura de protecció.
• Instal·lacions de biomassa a Catalunya
• Les instal·lacions estan classificades segons si són d’àmbit
públic, domèstic o industrial, tal com es mostra en el gràfic 1.
Hi ha un total de 2024 instal·lacions registrades, 246
públiques, 1425 domèstiques i 353 industrials. El gràfic 1
mostra com aquest sector està dominat per l’ús públic.
•La primera instal·lació pública que consta en la BBDD és de
l’any 2001, la domèstica del 1994 i la industrial del 1991,
mentre que les últimes en tots els casos daten del 2013.
•La quantitat d’instal·lacions de biomassa registrades
augmenta de manera lineal entre els anys 2006 i 2009,
mentre que a partir d’aquesta data apareix un estancament.
Aquest estancament pot ser degut a la manca de registres i
que l’evolució real no segueixi aquesta tendència. El número
de registres entre el 2011 i el 2013 cau enormement
Instal·lacions de biomassa a Catalunya
Pel que fa a la distribució provincial, aproximadament la meitat de les instal·lacions es troben a Barcelona,
seguit de Lleida, Girona i finalment Tarragona, que disposa d’un 5% d’aquestes. Pel que fa a la potència
acumulada, el 44% es troba a la província de Barcelona, el 34% a Lleida, el 18% a Girona i el 5% a
Tarragona.
En la distribució comarcal destaca Osona amb 326 instal·lacions, seguit del Vallès oriental amb 212 i el
Bages amb 140. Finalment, els municipi amb més instal·lacions són Barcelona amb 34, Vic amb 29,
Terrassa i Prats de Lluçanès amb 28, Solsona amb 25, Olot amb 23 i Lleida amb 22.
PROVINCIA
nº instal·lacions
registrades
Potència
acumulada (kW)
BARCELONA 1017 102.836
TARRAGONA 106 10.693
LLEIDA 477 80.386
GIRONA 402 42.377
Instal·lacions de biomassa a Catalunya
Hi ha registrades diferents tipologies d’instal·lacions: calderes, estufes, cremadors, forns, xemeneies i
instal·lacions mixtes. A continuació es mostra la distribució d’aquestes tipologies en cadascun dels àmbits,
sense mostrar aquelles que representaven menys d’un 1% del total de les instal·lacions registrades.
•
•
•La potència total instal·lada segons les dades
facilitades arriba fins als 236,8 MW, el 55% dels quals
són d’instal·lacions industrials, el 25% públiques i el
20% domèstiques. Això és degut a que les
instal·lacions domèstiques, tot i representar el 70%,
tenen una potència tèrmica molt baixa en comparació
amb les industrials, que no arriben al 20% del total
d’instal·lacions
• Instal·lacions de biomassa a Catalunya
•
•
Tipologia Potència [KW] %
Caldera 58.439 98,84
Estufa 105 0,18
Gasificació-
Cogeneració40 0,07
Sense dades 544 0,92
Total general 59.128 100
INSTAL·LACIONS PÚBLIQUES
Tipologia Potència [KW] %
Caldera 40.676 84,76
Caldera+Xemeneia 54 0,11
Caldera+Cremador 340 0,71
Xemeneia 1.535 3,2
Estufa 2.876 5,99
Insertable 20 0,04
Cremador 473 0,99
Sense dades 1.160 2,42
Total general
Caldera 856 1,78
Total general 47.989
INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES
Tipologia Potència [kW] %
Caldera 120.228 92,7
Caldera+Cremador 400 0,31
Xemeneia 23 0,02
Estufa 179 0,14
Generador d’aire
calent987 0,76
Cremador 2.480 1,91
Cremador procés
industrial5.233 4,03
Sense dades 170 0,13
Total general 129.700 100
INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS
El 93% de la potència tèrmica instal·lada es dóna en les calderes, que representaven el 66% de les
instal·lacions, però que adquireixen una elevada potència en les instal·lacions de caire industrial. A
continuació es mostra la distribució de la potència per cada tipus d’instal·lació i ús.
Instal·lacions de biomassa a Catalunya
Aproximadament el 53% de les instal·lacions de biomassa
registrades utilitzen el pellet com a combustible, el 17%
llenya, el 16% policombustible i el 12% estella. S’ha de
considerar que la categoria de policombustible fa referència
a les instal·lacions que poden consumir diversos tipus de
biomassa ja que disposen d’una alimentació polivalent
Biocombustible sòlid format per la compactació de
subproductes provinents de la industria de la fusta,
majoritàriament serradures i encenalls. El mercat del
pèl·let de fusta és un mercat emergent a Catalunya,
encara que fa més de 30 anys que es coneix al món
Pèl·let de fusta:
Classificació de la biomassa segons tipus de producte
Estrella forestal:
Prové de la trituració de material llenyós procedent
del bosc o bé del subproducte de l’activitat de les
serradores i altres indústries forestals. La qualitat
de l’estella forestal ve determinada principalment
per l’espècie, la humitat, la granulometria i el
contingut en cendres
Pàg.19
Llenya i briquetes:
Subproductes agroindustrials :
• La llenya és un combustible poc utilitzat per la
necessitat d’alimentació manual.
• Les briquetes són cilindres de fusta compactada
amb dimensions més grans que el pèl·let de fusta
Provinents de la activitat industrial, en el mercat
actual trobem una gran varietat de subproductes
agrícoles. Els més destacats son el pinyol/orujillo
d’oliva, la closca de fruits secs, a nivell més
industrial trobem el granet i la brisa de raïm, el
marro del cafè, palla, canyís etc...
Pàg.20
• La dimensió del producte és un paràmetre important que
defineix el fabricant de la caldera i del sistema
d’alimentació.
• En productes com l’estella forestal, és un dels aspectes
més importants, garantir unes dimensions d’estella és
necessari per evitar problemes d’alimentació en els
equips, i això passa per utilitzar un procés de triatge,
actualment segons la normativa austríaca ONORM
M7135 per pèl·let i ONORM M7133 per estella.
• També es un aspecte important per preveure la
disposició d’aquest i la capacitat de fer piles piramidals.
Aquest pot afectar a la capacitat real de la sitja, per això
cal aplicar els factors correctors segons el tipus de
biomassa.
Granulometria
Caracterització dels biocombustibles
Pàg.21
• El contingut d’humitat marca la qualitat energètica del producte. Les calderes tenen
un límit d’acceptació de % d’humitat, aquest en calderes d’estella forestal és
habitualment del 30%, encara que alguns equips de gran potència arriben a tolerar
fins a un 50%.
• La fusta verda, acabada de tallar té un 50-55% de humitat sobre base humida.
L’assecatge natural de tronc apilat en un ambient mediterrani fa baixar la humitat fins
a un 35% el primer any i a un 20-25% el segon. Aquest assecatge de l’estella de
forma natural s’accelera amb l’ajuda de sistemes de ventilació i transpiració.
• Per aconseguir biomassa amb percentatges d’humitat sobre base humida per sota
del 18%, és necessari utilitzar sistemes d’assecat forçats.
• El pèl•let és un exemple de biomassa assecada forçadament. L’assecat és
indispensable per garantir una fusta d’un alt poder calorífic i aconseguir una
compactació adequada. També un factor que participa en problemes de auto ignició
Humitat
Pàg.22
On:
• Gaigua és el pes de l’aigua absorbida pel combustible
• Gcombustible és el pes de la massa cremada, sense aigua.
ecombustibl
aigua
G
GPCSPCI 600
Humitat (% bh) PCI (kWh/kg)
60 1,6
55 1,9
50 2,2
45 2,5
40 2,8
35 3,1
Humitat (% bh) PCI (kWh/kg)
30 3,4
25 3,7
20 4
15 4,3
10 4,6
8 4,8
PCI de biomassa sòlida genèrica en funció del seu grau d’humitat en base humida
Pàg.23
• Mesurat generalment en %, determina el
manteniment i la periodicitat de la neteja de la
caldera i també la eficiència d’aquesta.
• La temperatura de fusibilitat de les cendres és la
temperatura a la que les cendres es fonen i formen
elements minerals, segons la quantitat d’àlcalis que
te la fusta juntament amb altres elements com són el
Clor i el Sofre.
• La formació d’incrustacions dins les calderes fa
disminuir el rendiment.
• Les cendres estan formades per minerals, en la
majoria dels casos adients per ser utilitzats com
adobs .
• També s’ha de tenir en compte el contingut en fins.
Contingut en cendres
Pàg.24
• El Clor i el Sofre són elements corrosius. Les
altes temperatures, el vapor d’aigua i aquests
elements formen reaccions àcides que
corroeixen els components interns i externs que
estan en contacte amb el fum de combustió.
• Pel que fa al clor, poden sorgir formacions de
HCl, emissions de dioxines i furans que
provoquin fenòmens de corrosió.
• L’efecte del sofre fa augmentar les emissions de
SOx
• El nitrogen, element fonamental pel creixement
de les plantes, es troba en altes concentracions
a les fulles. Biomasses amb alts continguts amb
nitrogen eleven la quantitat d’emissions de NOx,
HCN i NO2.
Contingut de Clor, Nitrogen i Sofre
Pàg.25
Comparativa energètica dels biocombustibles
Combustible Humitat bh
%
PCI kWh/kg
Densitat Kg/m3
Cendres %
Pèl·let de fusta 10 4.8 650 < 0,5
Estella forestal 25 4 250 1 - 2
Escorça forestal 25 4,2 200 1 - 2
Closca de fruits secs 10 4,2 350 2 - 3
Pinyol d’oliva 8 4,2 630 2 - 3
Orujillo 8 4,3 610 3 - 4
Granet de raïm 8 4,7 600 1 - 2
Farina de polpa de raïm 8 4,3 600 2 - 3
Gasoil - 11,8 850 -
Gas natural - 13,5 0,74 -
Propà - 12 8 -
Pàg.26
El RITE ha passat d’anomenar la biomassa una sola vegada en la versió
1998, a fer-ho 11 vegades en la darrera versió del RITE 2007 (Versió 2013)
•Font: FAO, Fons de les Nacions unides per l’alimentació i l’agricultura
Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE)
Cuando el generador de calor utilice biocombustibles
sólidos sólo se deberá indicar el rendimiento
instantáneo del conjunto cuerpo de generador-sistema
de combustión para el 100 por ciento de la potencia
útil nominal, para uno de los biocombustibles sólidos
que se prevé se utilizará en su alimentación o, en su
caso, la mezcla de biocombustibles.
Les calderes policombustibles tindran diferent
rendiment instantani segons el biocombustible
empleat. Així doncs, aquesta justificació s’haurà de fer
en base al biocombustible que es preveu utilitzar.
Rendiments i potències en les calderes de biomassa
Pàg.29
RITE IT-1.2.4.1.2.
Rendiment mínim instantani de qualsevol generador de calor que utilitzi biomassa
haurà de ser del 80% (75% anteriorment) , a plena càrrega (màxima demanda de
calefacció i ACS si existeix). En les darreres versions del RITE, aquest afegeix
que les estufes poden tenir un 65% de rendiment
• 6. Se indicará el rendimiento y la temperatura media
del agua del conjunto cuerpo de generador-quemador
o conjunto cuerpo de generador-sistema de
combustión cuando se utilice biomasa, a la potencia
máxima demandada por el sistema de calefacción y,
en su caso, por el sistema de preparación de agua
caliente sanitaria.
• IT-1.2.4.1.2.2, fraccionament de la potència dels
equips generadors en funció de la demanda tèrmica
prevista. En instal·lacions majors de 400kW. Si
aquestes utilitzen combustibles convencionals caldrà
instal·lar dos o més equips generadors, però si
utilitzen biocombustibles queden exemptes d’aquesta
obligatorietat.
Rendiments i potències en les calderes de biomassa
Pàg.30
• IT-1.2.4.1.2.2, Tot i que no s’exigeix el fraccionament, cal recordar la importància
dels problemes vinculats al sobredimensionament de potència a les calderes de
biomassa.
• Aquest sobredimensionament pot ser de tipus global, és a dir, que es produeix
habitualment quan se substitueixen les calderes existents per calderes de
biomassa sense que s’hagi estudiat en detall la càrrega actual de l’edifici.
• En alguns casos, el sobredimensionament es produeix de forma estacional,
sovint per la cobertura de la demanda d’aigua calenta sanitària (ACS) durant els
períodes estivals.
Cal estudiar, i no pas com una exigència normativa, el dimensionament de les
calderes de biomassa per tal d’evitar les enceses i parades contínues que tant afecten
les instal·lacions de biomassa.
Rendiments i potències en les calderes de biomassa
Pàg.31
• Sistema d’interrupció del funcionament del sistema de
combustió en cas de retorcés de la flama, ja sigui per inundació
de l’alimentador de la caldera o similar, tot garantint la depressió
en la zona de caldera.
• Instal·lació sistema d’interrupció del funcionament del sistema
de combustió en cas de que s’arribi a temperatures superiors de
funcionament de les de disseny. Rearmament manual, propi de
la caldera (mitjançant sondes de temperatura) o exterior
(mitjançant piròstats en la xemeneia).
• Sistema d’eliminació de la calor residual produït en la caldera
com a conseqüència del biocombustible que es queda a la
cambra de combustió un cop s’interromp el funcionament del
sistema de combustió per falta de demanda, poden ser vasos
d’expansió oberts que pugui alliberar vapor si arriba als 100ºC o
un bescanviador de seguretat.
• També és obligatòria la instal·lació d’una vàlvula de seguretat
tarada a 1 bar per sobre de la pressió de treball del generador.
Especificacions de seguretat per sistemes de biomassa
IT-1.3.4.1
Pàg.32
• IT 1.3.4.1.3. La única diferència entre les sortides de fums del sistemes de gas o gasoil i les
de biomassa és el diàmetre que, en el cas de la biomassa, ha de esser d’un diàmetre
lleugerament superior degut a la evacuació del vapor d’aigua que es pot generà a la
combustió.
• UNE EN 1856-1 Sortida de fums fabricada en acer 316L.
• Consultar les especificacions del fabricant per triar sistema d’evacuació.
• Potència > 400 kW tindran conducte d’evacuació de gasos independent.
• Potència < 400 kW podran compartir el conducte quan la suma de potencies dels equips
instal·lats no superi els 400 kW, en cascada tindran que tenir un tram vertical cadascuna,
abans de connectar al ramal general, d’un mínim de 0,2 metres.
• Prohibit la unió de conductes de calderes que utilitzin diferents combustibles.
• Prohibit la unió de conductes amb altres instal·lacions d’evacuació.
• El dimensionat dels conductes es realitzarà d’acord amb: UNE-EN 13384-1, UNE-EN 13384-
2 o UNE 123001, segons sigui preceptiu.
• Registre a la part inferior que permeti l’eliminació de residus sòlits i líquids.
• L’elecció de les xemeneies es farà segons UNE-EN 1856-1 i UNE-EN 1856-2 respectant els
paràmetres especificats a la norma UNE 123001.
• Els sistemes d’evacuació de fums que incorporin extractors, han de tenir certificada la
longitud, material i secció per el fabricant de la caldera amb un certificat CE.
Sistemes de tractaments de fums i xemeneies
Pàg.33
REGULADOR DE TIR
• Permet regular el tir
• Manualment
• Motoritzat en instal·lacions grans
• Es una papallona en el interior del tub
Sistemes de tractaments de fums i xemeneies
Pàg.34
ESTABILITZADOR DE TIR (LIMITADOR)
• Limita automàticament la depressió obrint la comporta.
Sistemes de tractaments de fums i xemeneies
Pàg.35
• L’espai per emmagatzemar el biocombustible sòlid podrà estar dins o fora de l’edifici ,
el seu ús haurà de ser exclusivament per magatzem del biocombustible per
instal·lacions de més de 70kW o ≤ 5 tones. Per la resta es permeten solucions del
tipus contenidors flexibles o big bags, o sitges metàl·liques.
• El punt 5 d’aquesta mateixa instrucció tècnica, d'aplicació per a edificis de nova
construcció, defineix la necessitat de situar la sala de maquines i l’emmagatzematge
de biocombustible en diferents locals, i exigeix que les obertures d'alimentació per a
la caldera es trobin degudament protegides en cas que es propagui un incendi entre
ambdues.
• Per a instal·lacions existents que es reformin (punt 6), la normativa preveu la
impossibilitat de dividir la sala de maquines actual; en aquest cas, proposa deixar
una distancia de 70 centímetres entre la caldera i el dipòsit d’emmagatzematge. Però
a la vegada demana una paret al mig que resisteixi el foc d’acord amb la
reglamentació vigent de protecció contra el foc.
Emmagatzematge de biocombustible sòlid
IT-1.3.4.1.4
Pàg.38
• Un punt que nomes afecta els edificis nous, i sobre el qual cal reflexionar, es la
capacitat mínima d’emmagatzematge. En la darrera versió del RITE, es fixa en 15
dies (entesos com a 15 dies de màxima demanda), mentre que en versions anteriors
eren 14 dies, es a dir, dues setmanes.
• En instal·lacions de gran demanda, cal reflexionar sobre la importància que te el
transport utilitzat per transportar el biocombustible amb el volum de la sitja que cal
dissenyar.
• Els volums de combustible per cobrir 15 dies es poden traduir en un volum de sitja
desproporcionat, de manera que es necessitin diversos camions per transportar-lo.
• En aquest cas, calen justificacions que permetin vincular garanties de
subministrament per part dels proveïdors de biocombustible per tal de reduir els
volums a valors que corresponguin a dues o tres vegades la carrega disponible al
camió de més capacitat, el qual, ateses les seves característiques, pugui fer-hi una
descarrega. Cal justificar aquestes solucions alternatives segons el que estableix
l’apartat 2b de l’article 14 del RITE, el qual defineix que el projectista o el director de
la instal·lació, sota la seva responsabilitat i prèvia conformitat de la propietat, podrà
adoptar solucions alternatives, sempre que justifiquin documentalment que la
instal·lació dissenyada satisfà les exigències del RITE.
Emmagatzematge de biocombustible sòlid
IT-1.3.4.1.4
Emmagatzematge de biocombustible sòlid
IT-1.3.4.1.4
Una de les modificacions realitzades sobre el document original de RITE 2007,que trobem
en el punt 8 d’aquesta mateixa instrucció tècnica, parla de la necessita que els elements
delimitadors i estructurals resisteixin la pressió del biocombustible a la vegada que
compleixi els requisits de la reglamentació contra incendis vigent. Però al final del paràgraf
afegeix una frase on s’obliga als magatzem de biocombustible a disposar d’un sistema de
detecció i extinció d’incendis.
• Considerar logística del transport, la carrega i la descarrega.
• Tota la sitja haurà de garantir la impermeabilitat i la estabilitat front incendis.
• Les portes i parets hauran de tenir resistència mecànica suficient per aguantar la
pressió que exerceix el biocombustible amb la sitja a plena càrrega.
• Prohibició d’instal·lació elèctrica en el seu interior.
• En cas de tenir sistema pneumàtic: Una presa a terra, deflactor i dues tomes
• En cas de descarrega per gravetat: Elements per evitar caigudes
Emmagatzematge de biocombustible sòlid
IT-1.3.4.1.4
Pàg.41
Pàg.59
FACTORS MÉS RELLANVATS A CONSIDERAR
• Espai temporal: Es produeix més CO durant les primeres 6 setmanes
d'emmagatzematge.
• Temperatura: Es produeix més CO a temperatures més altes.
• Tipus de fusta: Els pellets de fusta de pi contenen més àcids insaturats que la resta
de les fustes.
• Altres factors: Els nivells de CO també s'incrementaran en funció de l'oxigen, de
l'àrea de superfície de pellets exposada i l'abrasió mecànica a què ha estat sotmès el
material.
Sistemes de seguretat
Sistema d’inundació per sobretemperatura
Limitador
temperatura
Comporta
antiretorn
Vàlvula
rotativa Vas d’expansió Manòmetre
Piròstat
Vàlvula de
seguretat
Aturada
d'emergència
Vàl. Descarrega tèrmica
Injecció d’aigua
en alimentació
Pàg.60
• Per aquelles instal·lacions que no existeixi el “Manual d’ús i manteniment” per ser
inferiors a 70kW la normativa ofereix unes taules d’operacions de manteniment, a
mode orientatiu, que pel cas de la biomassa venen fixades en la taula 3.3 de la
normativa.
• En aquestes taules d’operacions de manteniment preventiu, que ja apareixien en la
primera versió del RITE 2007 hi apareix una nova figura en dues de les tasques
vinculades a la biomassa. Es proposa que les tasques que no requereixen de
coneixements tècnic la normativa proposa que puguin ser realitzades pel propi usuari
sota el assessorament del mantenidor.
• Cal recordar que dins de les obligacions de manteniment d’una instal·lació d’una sala
de calderes de biomassa hi trobem tasques molt relacionades amb la caldera que és
aconsellable, i en alguns casos imprescindible, que les realitzi el propi servei tècnic
de la caldera.
Programa de manteniment preventiu
IT-3.3
Pàg.62
A continuació s’enumeren les tasques de la taula 3.3 del RITE vinculades directament a la
biomassa:
1. Comprovació de l'estat d'emmagatzematge del biocombustible sòlid: S *.
2. Obertura i tancament del contenidor plegable en instal·lacions de biocombustible
sòlid: 2t.
3. Neteja i retirada de cendres en instal·lacions de biocombustible sòlid: m.
4. Control visual de la caldera de biomassa: S *.
5. Comprovació i neteja, si escau, de circuit de fums de calderes i conductes de fums i
xemeneies en calderes de biomassa: m.
6. Revisió dels elements de seguretat en instal·lacions de biomassa: m.
S: un cop cada setmana.
S *: Aquestes operacions podran realitzar-se pel propi usuari, amb l'assessorament previ
del mantenidor.
m: un cop al mes; la primera a l'inici de la temporada.
t: un cop per temporada (any).
2 t: dues vegades per temporada (any); una a l'inici de la mateixa i una altra a la meitat del
període d'ús, sempre que hi hagi una diferència mínima de dos mesos entre ambdues.
Programa de manteniment preventiu
IT-3.3