PROGRAMA D’ASSESSORAMENT SOBRE ESTRATÈGIES

METODOLÒGIQUES APLICADES AL GRUP- CLASSE

PROJECTE DE PRACTICUM

Consol Rojo - Magda Esquius

ESCOLA FRANCESC MACIA

SURIA

MAIG 2010

MARC TEÒRIC

1. L’assessorament col·laboratiu.

2. L’enfocament constructivista.

3. L’atenció a la diversitat.

1. L’assessorament col·laboratiu.

• L’objectiu de la intervenció psicopedagògica serà el d’assolir una comprensió conjunta dels problemes i crear un clima de col·laboració amb el professorat, així com proporcionar recursos per a millorar la pràctica docent i contribuir a la qualitat de l’ensenyament.

2. L’enfocament constructivista.

• Concepte d’aprenentatge significatiu: “El coneixement no es descobreix, es construeix”.

• Influència de: Aspectes emocionals:

- Motivació per l’aprenentatge - Sentiment de que és capaç

Funció del professor: - Proporcionar ajuts - Crear relació afectiva amb l’alumne

Paper dels companys: - Ajut, de vegades més ajustat als coneixements previs de

l’alumne - Crear i mantenir, a través del grup, un clima emocional-

afectiu òptim per a l’aprenentatge.

3. Atenció a la diversitat

• Base d’una escola inclusiva: la societat és diversa i la classe és una mostra d’aquesta realitat social.

• Cada alumne té uns interessos, actituds coneixements i capacitats diferents.

• El repte és: com programar les classes, com treballar als centres perquè, dintre de les activitats grupals, cada noi, diferent, pugui progressar al màxim cap als objectius educatius.

Recollida d’informació

• Enquesta al professorat de primària.

- Qüestionaris recollits 12, representa un 85%.

- Anàlisi qualitativa o quantitativa dels ítems segons la resposta sigui oberta o tancada.

RESULTATS

1. Com consideres la participació dels alumnes en les diferents activitats del grup –classe?

2. Quin es el mètode d’aprenentatge que utilitzes més freqüentment a l’aula?

0102030405060708090

100

Alta Mitja Baixa Nul·la

0

5

10

15

20

25

30

35

40

INDIVIDUAL PARELLES COOPERATIU GRUP

RESULTATS

3. Quina importància dones com a mestra/e als deures per casa?

4. Consideres que l’objectiu de les tasques per casa és:

0

2

4

6

8

10

12

Molta Força Poca Gens

-1

1

3

5

7

9

11

13

15

Consolidarconeixements

Crear un hàbit Familia Curiositat

RESULTATS5. El temes a treballar a la classe:- S’inicien amb una explicació del professor: 8- Se’ls preparen individualment els alumnes: 0- Es comenten oralment per tot el grup: 7

6. Per recuperar els alumnes que no segueixen el ritme: Reforç individual, exploració educació.e., adaptació al nivell,

activitats individuals, ajut d’altres companys, grup petit amb mestra, atenció personalitzada...

7. Activitats alternatives pels alumnes més ràpids: Activitats d’ampliació, pintar, lectura, entreteniments, jocs,

recerca, activitats informatitzades, manca de material d’aprofundiment.

RESULTATS

8. Estratègies d’aprenentatge que utilitzes a l’aula?

9. Conductes dels alumnes que interfereixen a l’aula:

0

2

4

6

8

10

12

RESUM SUBRAT. ESQUEMA MAPACONC.

ALTRES

0

2

4

6

8

10

12

AIXECAR-SE PARLAR MOLESTAR PREGUNTAR INTERROMPRE

ANÀLISI DE RESULTATS

• Mètodes d’aprenentatge; els que s’utilitzen menys son:

- El treball cooperatiu, i el treball per projectes

• Activitats Alternatives: Reforç individual, grupal, fitxes d’ampliació o de repàs, etc.

• CAD: Reforç inclusiu a l’aula ordinària (català i mates).

PROPOSTES

• Treball cooperatiu

• Treball per projectes

Potenciar diferents ritmes d’aprenentatge

i diferents interessos.

Introducció

• Alumnat: homogeni o heterogeni? Plantejament metodològic i organitzatiu serà

diferent Resposta a la diversitat

Estratègies comunes en els nostres centres (racons, tallers, projectes, plans de treball..) tenen l’origen en la pedagogia centrada en el nen (1ª meitat s. XX)

Condicions que fan possible una escola per a tothom

1. Resituar l’escola al seu lloc, com una comunitat d’aprenentatge al servei d’una comunitat.

2. Plantejar una base curricular realment comuna.

3. Programa perquè tothom pugui aprendre: la personalització de l’ensenyament i l’aprenentatge (ensenyament multinivell i Plans de treball personalitzats).

4. Fomentar l’autonomia de l’alumnat: els mecanismes de coregulació i autoregulació dels aprenentatges.

5. Organitzar el treball a l’aula de manera que puguin aprendre junts alumnes diferents: l’estructuració cooperativa de l’aprenentatge.

Tres maneres d’estructurar l’aprenentatge

• Cada alumne va pel seu compte; que un alumne assoleixi el seu objectiu, és independent del fet que els altres l’assoleixin o no

estructura d’aprenentatge individualista.

• Si s’estableix una espècie de rivalitat entre els alumnes per veure si aprenen més i més de presa el que el professor ensenya (hi ha una interdependència de finalitats negativa)

estructura d’aprenentatge competitiva.

• Si els alumnes s’animen els uns als altres i s’ajuden per aprendre cada vegada més, aleshores es dona una interdependència de finalitats positiva: és a dir, un alumne assoleix el seu objectiu si, i només si, els altres també aconsegueixen el seu, que és comú a tots

estructura d’aprenentatge cooperativa

L’estructura d’aprenentatge cooperatiu

• L’estructura més adequada per a l'aprenentatge dels alumnes és l’estructura d'aprenentatge cooperatiu: Els alumnes no solament aprenen perquè el professor els ensenya, sinó perquè cooperen entre sí, tot ensenyant-se els uns als altres.

EL TREBALL COOPERATIU

TREBALL COOPERATIU

• Escola inclusiva = Atenció a la diversitat • Escola inclusiva = Igualtat d’oportunitats• L’aprenentatge cooperatiu = Tots els alumnes

satisfacin les seves necessitats educatives:

- Es pot abastar i treure partit de la singularitat de cada alumne

- Es pot emprar per ajudar els alumnes a desenvolupar les habilitats i els coneixements necessaris per treballar juntament amb els companys i

per solucionar problemes significatius.

Característiques (1)

1.- L’estructura de l’avaluació i la recompensa: “Cooperar per aprendre i aprendre a cooperar”.

2.- Personalització del procés d’ensenyament i aprenentatge: adequació del currículum comú a les característiques personals de cada alumne.

Característiques (2)

3.- Estructura de l’activitat: més aviat se substitueix el treball individual en solitari pel treball individual personal dins els equips cooperatius.

4.- Estructura de l’autoritat. Els alumnes tenen la responsabilitat d’ensenyar els companys, i el grup classe participa molt més en la gestió i la direcció de la classe.

Introducció al treball cooperatiu

• Una vegada que els alumnes han començat a familiaritzar-se amb el treball cooperatiu, qualsevol àrea pot adaptar aquesta metodologia, amb major o menor profunditat, a les necessitats de cada matèria i de cada alumne.

DIFERÈNCIES ENTRE ELS EQUIPS COOPERATIUS I ELS EQUIPS DE TREBALL TRADICIONALS

Equip d’aprenentatge cooperatiu Equip de treball tradicional

Interdependència positiva. No hi ha interdependència positiva.

Responsabilitat individual. No s’assegura la responsabilitat individual.

Habilitats cooperatives directament ensenyades. Habilitats cooperatives espontàniament exercides.

Lideratge compartit i repartiment de les responsabilitats.

Lideratge generalment nomenat i no es reparteixen necessàriament les responsabilitats.

Contribució de tots els membres a l’èxit de l’equip.

L’èxit de l’equip de vegades només depèn de la contribució d’un, o d’alguns, dels membres.

Observació i feedback per part del professor a l’equip, que treballa de forma cooperativa dintre la classe.

El professor no segueix –o segueix de forma ocasional- el desenvolupament del treball en equip (que normalment es duu a terme fora de la classe).

L’equip revisa el seu funcionament i es proposa objectius per a millorar-lo.

L’equip revisa el seu funcionament i es proposa objectius per a millorar-lo. L’equip no revisa de forma sistemàtica el seu funcionament.

(Adaptada de Putnam, 1993)

Aspectes a tenir en compte

1. Descoberta del treball en equips cooperatius.2. Distribució dels alumnes en equips.3. Distribució del mobiliari de l’aula.4. Ambientació de la classe.5. Normes de funcionament del grup.6. Organització interna dels equips.7. Determinació del Pla d’equip i revisió periòdica del

funcionament de l’equip.8. Les celebracions en els equips i el grup classe.9. Elaboració del quadern de l’equip.

1. Descoberta del treball en equips cooperatius

Activitats introductòries

• Objectiu: presentar als alumnes l’estructura d’un equip cooperatiu i facilitar que descobreixin una forma de treballar més eficient.

• Les activitats els han de demostrar els avantatges d’aquesta forma de treballar davant del treball purament individual.

Programa d’activitats

• 1ª sessió: a través d’un joc, els alumnes comproven que les decisions d’un grup són millors que les decisions d’una sola persona.

• 2ª sessió: ajuda a descobrir que un equip que funcioni bé necessita estar organitzat i tenir establertes les funcions de cada integrant de l’equip.

• 3ª sessió: Els alumnes formen grups segons els rols o càrrecs que han exercit a la sessió anterior. Discuteixen les dificultats i avantatges que han trobat en les diferents funcions.

• (basat en un programa del professor P. Pujolàs)

2. Formació de grups• Distribució dels alumnes en grups de quatre.

• Elaboració de tres llistes: 1ª - Els alumnes amb més capacitats i més motivats. 2ª - Els alumnes que van seguint el ritme de la classe

amb és o menys grau. 3ª -Els alumnes amb més dificultats i menys interès.

• Per formar els equips de base heterogenis, s’agafen un alumne de la primera, un de la tercera i dos de la llista del mig.

• Això no garantitza bones relacions, s’ha d’anar veient i prevenir possibles antipaties entre ells.

3. Distribució del mobiliari de l’aula

• Taules agrupades de quatre en quatre (ningú d’esquena a la pissarra).

• Soroll: van aprenent a autocontrolar-se.

• Ratio d’alumnes: millor si hi ha la presència simultània de dos professors a l’aula.

• Si un equip docent es posa d’acord a utilitzar l’estructura en grups, es pot crear una aula de treball cooperatiu, en la qual no calgui moure les taules tan sovint. Així haurem aconseguit que l’equip docent comenci a treballar com un grup docent cooperatiu.

4. Ambientació de la classe

“Tothom aprèn de tothom”

“En aquesta escola tinc dret a ser jo mateix”

“Amb el que tenim, podem”

5. Normes de funcionament del grup.

NORMES PER TREBALLAR EN GRUP

1. Compartir-ho tot.2. Treballar en silenci, i quan sigui necessari, parlar en veu

baixa.3. Demanar la paraula abans de parlar.4. Acceptar les decisions de la majoria.5. Ajudar els companys.6. Demanar ajuda quan es necessiti. 7. No rebutjar l’ajuda d’un company.8. Fer la feina que em toca.9. Participar en tots els treballs i les activitats de l’equip.10.Complir aquestes normes i fer-les complir als altres.

6. Organització interna dels equips

Distribució de rols o càrrecs dins l’equip i determinació de les tasques concretes a fer cadascú.

Coordinador Portaveu Secretari Monitor

7. Determinació del Pla d’equip i revisió periòdica del funcionament de l’equip

Distribució de càrrecsObjectius comuns del membres de l’equipCompromisos personalsQuè es el que fem béEn què podem millorar

8. Les celebracions en els equips i el grup classe

• Felicitar els alumnes

• Felicitar els equips

Per sentir-se valorats i respectats

9. El quadern de l’equip (1)

1. Portada: nom de l’equip.

2. Presentació del grup i de les funcions: relació dels components i habilitats de cadascun. Funcions que haurà d’assumir cada càrrec.

3. Pla de l’equip: distribució de càrrecs, objectius de l’equip i compromisos personals.

9. El quadern de l’equip (2)

4. Pla de treball personalitzat (Objectius): els objectius didàctics; que l’alumne pugui valorar el seu grau de coneixement en relació a cada objectiu, abans de començar i desprès d’acabar la unitat. Graella amb un sistema senzill de valoració.

5. Pla de treball personalitzat (Activitats): s’hi anoten les activitats que hauran de realitzar. Cada alumne ha de recollir tot el material que es faci, en el seu quadern individual.

6. Revisió del pla de l’equip: l’alumnat valora el seu procés d’aprenentatge i reflexiona sobre què ha de millorar de cara al proper pla de treball.

Valoració del professorat (1)

• L’avaluació: es fa per equips i també individualment. Per altra banda es fa una observació periòdica dels grups i una prova escrita individual.

• Es alumnes aprenen a treballar junts, a col·laborar entre ells.

• Les relacions milloren, els alumnes estan més relaxats i amb millor disposició a participar.

• També els professors estan més relaxats: no cal destinar esforços per aconseguir que els alumnes t’escoltin, fent d’emissors i ells de receptors.

Valoració del professorat (2)

• Es una manera de treballar més motivadora, ja que els alumnes saben què s’espera de cadascun d’ells, i tenim més possibilitats que els alumnes desmotivats es posin a treballar.

Aprendre a aprendre per si mateixos,

però no en solitari, sinó juntament amb altres persones diferents.

Avantatges de l’aprenentatge cooperatiu (1)

1. Potencia l’aprenentatge de tots els continguts, només els d’actituds, valors i normes, sinó també els mes acadèmics (conceptes i procediments).

2. Facilita l’aprenentatge de tots els alumnes, no només dels que tenen més problemes per aprendre.

3. Facilita la participació activa dels alumnes i els responsabilitza del seu propi aprenentatge.

Avantatges de l’aprenentatge cooperatiu (2)

4. Facilita la integració, i la interacció, dels alumnes corrents amb els alumnes discapacitats.

5. L’estructura en grup possibilita una atenció més individualitzada per part del professor.

6. Les explicacions i raonaments entre iguals apareixen com un mètode eficient d’ensenyament

i aprenentatge

TREBALL PER PROJECTES

TREBALL PER PROJECTES

• És una empresa col·lectiva gestionada pel grup classe• S’orienta cap a una producció concreta (exposició,

maqueta, dansa, experiència científica...)• Indueix un conjunt de tasques en les quals tots els

alumnes poden implicar-se i fer un paper actiu, que pot variar d’acord amb els seus mitjans i els seus interessos.

• Suscita l’aprenentatge de sabers i de saber fer de gestió de projecte (planificar, coordinar, etc.)

• Afavoreix al mateix temps uns aprenentatge identificables que figuren en el programa d’una o algunes disciplines.

La funció dels projectes• Afavorir la creació d’estratègies d’organització dels

coneixements escolars en relació amb:

1. Aprendre a prendre decisions: proposar, argumentar, triar...

2. Tractar la informació: cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, assimilar-la, judicar-la...

3. Transmetre la informació: comunicar-la, fer-la comprensible, compartir-la, elaborar-la...

4. Avaluar els aprenentatges: ser conscients del que sabem, del que ignorem, com ho hem abordat.

Objectius del treball per projectes (1)

1. Generar la mobilització de sabers i del saber fer adquirits, construir competències.

2. Fer veure unes pràctiques socials que fan créixer el sentit dels sabers i dels aprenentatges escolars.

3. Descobrir nous sabers, nous mons...

4. Col·locar davant d’uns obstacles que no es poden superar si no és a costa de nous aprenentatges, que cal dur a terme fora del projecte.

5. Provocar nous aprenentatges en el marc mateix del projecte.

Objectius del treball per projectes (2)

6. Permetre d’identificar les adquisicions i les mancances en una perspectiva d’autoavaluació.

7. Desenvolupar la cooperació i la intel·ligència col·lectiva.

8. Ajudar cada alumne a adquirir confiança en ell mateix, reforçar la identitat personal i col·lectiva.

9. Desenvolupar l’autonomia i la capacitat de fer eleccions i saber-les negociar.

10. Formar per a la concepció i la realització de projectes.

Quin és l’objectiu?

Aprendre estratègies per resoldre problemes.

Potenciar l’autonomia.Manejar informació (cercar, organitzar,

difondre…).

APRENDRE A APRENDRE ENSENYAR A PENSAR

Inici

• De què partim:

- Què en sabem?

- Què volem aprendre?

- Tenir en compte el currículum: marcar els continguts que es van assolint i les competències que es desenvolupen.

Fases del Projecte

1- Dels interessos dels alumnes al tema del Projecte

2- Proposar preguntes i formar grups

3- Buscar informació i respondre les preguntes

4- Fer la síntesi i preparar les exposicions

5- Exposicions, valoració i celebració.

Com ho fem?

Passos per fer un projecte.

Fase d’elecció Què volem?Activitats dels alumnes

• Proposta de temes. • Justificació i argumentació de

les propostes per part dels alumnes.

• Tria del tema. • Definició del projecte. • Explicitació dels coneixements

previs. • Representació gràfica

(il·lustració, escrit...) per fixar-ne la definició, la tria i els coneixements previs.

• Verbalització del procés que s’ha de seguir en la definició del projecte.

Activitats del mestre

• Valorar l’eficàcia i la viabilitat de les estratègies i accions. • Preveure la temporalització de les accions. • Formular criteris d’agrupament dels infants. • Previsió de: les fonts d’informació, els materials, l’espai i el temps necessaris per portar a terme les accions. • Reformulació d’hipòtesis respecte al contingut d’aprenentatges que pot vehicular el projecte.

Fase de planificació Què hem de fer?Activitats dels alumnes

• Elaboració de l’índex (referent visual a l’aula).

• Recerca creativa de possibles estratègies i accions.

• Tria d’estratègies i accions. • Elaboració del pla d’acció. • Distribució de les tasques i

agrupaments. • Elaboració d’empremtes

col·lectives o individuals de la planificació.

Activitats del mestre

• Valorar l’eficàcia i al viabilitat de les estratègies i accions.

• Preveure la temporalització de les accions.

• Previsió de: les fonts d’informació, els materials, l’espai i el temps necessaris per portar a terme les accions.

• Reformulació d’hipòtesis respecte al contingut d’aprenentatges que pot vehicular el projecte.

Fase d’execució Portem a terme el nostre pla de treball!!

Activitats dels alumnes

• Realització de les accions planificades:

-Per a la recerca d’informació (entrevistes, lectures, observacions, experiments…)

-Per recollir i organitzar la informació que cal transmetre als altres. Representació (gràfica, plàstica): esquemes, taules, àlbums, murals, ... Incorporació de nous suggeriments no planificats.

Activitats del mestre

• Posar a l’abast dels alumnes els materials necessaris.

• Suggerir i facilitar els mitjans per poder recollir i transmetre la informació.

• Interacció directa i personal del mestre amb cada alumne.

• Fer adonar als infants de: -El seguiment del pla de treball. -Els resultats que es van

aconseguint. -Les variants que apareixen

respecte a la planificació inicial.

Avaluació del projecte Com ha anat?

Activitats dels alumnes

• Recordar, amb l’ajut de les empremtes i els materials elaborats, les diverses fases del projecte per:

-Comparar allò que sabien amb allò que saben (què han après).

-Veure què ha anat bé i què ha anat malament en cada fase del procés.

-Revisar els materials elaborats• Elaborar conclusions.• Difondre conclusions.

Activitats del mestre

• Avaluar l’aprenentatge dels alumnes respecte a les hipòtesis prèvies.

• Ajudar als alumnes a recordar el procés seguit.

• Avaluar els aprenentatges individuals de cada alumne.

En síntesi

Els treballs per projectes:• Objectiu: Accedir a uns coneixements partint

d’uns interessos.• Paper del mestre: dirigir, qualificar, ampliar,

suggerir, intentar buscar informació que vulguin saber els alumnes...

• Treball dels alumnes: a nivell individual, de petit grup, de grup-classe, treball individual davant el petit grup o davant el grup –classe...

En síntesi

• Quines àrees es poden treballar?

Naturals, socials, llengües (lectura comprensiva, exposició oral...), mates (geometria, mides...).

• Currículum: marc de referència.

Reflexions

.

Coneixements?

Competències?

Algunes experiències

PRIMARIA:• http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/escoles.htm • http://www.escolapia.cat/granollers/primaria/proj

ectes/

• http://www.xtec.net/ceipdrassanes/apreproductor.htm

INFANTIL:• http://www.concejoeducativo.org/article.php?id_

article=85

Estratègies d’aprenentatge

• Prioritzar la importància de saber-les utilitzar i fer-les.

• Les tècniques bàsiques caldria treballar-les entre tots a classe: resum o esquema, millor que donar-los fets o demanar que els facin a casa. Primer aprendre a fer-los a la classe.

• Fer-los útils i pràctics.• Treballar per paraules clau i a partir d’aquí la

idea principal.• Davant d’un text fer-nos les preguntes: qui,

quan, com i perquè?

Els deures

Donat que la majoria de mestres poseu deures per casa i esteu d’acord en què la finalitat és crear un hàbit:

• Es veu la necessitat de sistematitzar la funcionalitat, periodicitat dels deures?

• O bé deixar-ho a criteri de cada mestre en funció del grup o de les seves prioritats?

Els deures

Control dels deures:

• Possibilitat dels alumnes tutors: tenen la responsabilitat de supervisar algun company/a.

• Voluntari

• Temporal

Aspectes a tenir en compte

• La metodologia ha d’estar en sintonia amb la idiosincràsia de l’escola i s’ha de tenir en compte amb què es troba a gust i segur cada professor.

• El marc teòric és una cosa i el que es fa diàriament a les aules una altra; està mediatitzat per les persones i els recursos de què es disposa.

I per acabar… Espai molt complex. Exigència Evolució ràpida de la societat

“L’escola ajuda a donar sentit a la vida”

“Jo puc ensenyar però el que aprèn és l’altre”

BIBLIOGRAFIA

• Pujolàs, P. (2003) Aprendre junts alumnes diferents. Eumo editorial. Universitat de Vic.

• Xus Martín García.(2006) Investigar y aprender cómo organizar un proyecto. Editorial ICE-Horsori. Colección Cuadernos de Educación. Madrid.

• Perspectiva escolar, nº 318. Els projectes de treball. (2007) Publicació de Rosa Sensat.