NOVA TEMPORADA

LLIURE DE GRÀCIALLIURE DE MONTJUÏCMÉS DE 30 ESPECTACLESTEATRE CONTEMPORANII INTERNACIONAL

EL TEATRE MÉS A PROP11/12

NOVA TEMPORADA

LLIURE DE GRÀCIALLIURE DE MONTJUÏCMÉS DE 30 ESPECTACLESTEATRE CONTEMPORANII INTERNACIONAL

LES NOCES DE FÍGARO temporada 88/89D’esquerra a dreta, Lluís Homar, Rafael Anglada, Fabià Puigserver, Josep Pons, Emma Vilarasau i Santi Ricart ©

RO

S R

IBA

S

BENVINGUTSROS RIBAS. FOTÒGRAF D’ESCENA 3BLAUS DE L’ÀNIMA 9LA COSTA DE LA UTOPIA 10LA VIOLACIÓN DE LUCRECIA 14UN FRÀGIL EQUILIBRI 15CARTES LLIURES 16THANK YOU SATAN 18SAGARRA DIT PER ROSA M. SARDÀ 18L’ESPERA 19PENUMBRA 20LA TEMPESTAT 21PERSÈFONE. VARIETÉS MORTALS 22BLAI MATEU / Ï 23EL LLIURE DELS NENS 24HEDDA GABLER 26

QUIT. ELS IRRESPONSABLES SÓN EN VIES D’EXTINCIÓ 28ESPIADIMONIS 30LA NUIT JUSTE AVANT LES FORÊTS 30LA NOSTRA CLASSE 30EN LA LUNA 31CORIOLÀ 32ELS JUGADORS 34L’ONADA 35CESC GELABERT V.O. + 36NEO 37BOMBOLLAVÀ 38ELS URINARIS PÚBLICS EUROPEUS 39AMADEU. ZARZUELAS DE AMADEO VIVES 40

Compartida. Contemporània. Plena de mirades diferents. Plena de textos per descobrir. Política. I esperem que atractiva per a qui llegeixi aquest menú. Així volem que sigui la temporada 2011/2012 del Teatre Lliure. Hi podreu trobar textos de tots els temps, com Hedda Gabler,

La tempestat, La violació de Lucrècia o Coriolà. Textos d’autors contemporanis d’arreu: Tom Stoppard, Edward Albee, Peter Handke, Tadeusz Słobodzianek, Bernard-Marie Koltès o Remo Binosi. I d’altres de més a prop, com Juan Mayorga i Juan Cavestany, Pau Miró, Ramon Gomis, Alfredo Sanzol o Ignacio García May. Espectacles internacionals signats per Aleksei Borodin, Patrice Chéreau o Declan Donnellan. La personalitat escènica de Blai Mateu, Cesc Gelabert, Pep Bou, Rosa Maria Sardà i Carles Santos. La intimitat de la correspondència llegida en veu alta, i també la de les fotos de Ros Ribas en una exposició antològica. Espectacles musicals que van de la sarsuela segons Boadella a les varietés vistes per Comediants, o del cabaret d’Ester Formosa a la cançó de Maria del Mar Bonet i Manel Camp. També hi fem néixer El Lliure dels nens, amb espectacles per als més petits. I, per damunt de tot, hi trobareu grans intèrprets dalt de l’escenari.

Esperem que sigui del vostre gust.

El teatre et fa lliure

Lliure de saber-te lliure

El Lliure et fa teatre

Lliure d’escoltar en silenci

Lliure d’escollir on seure

Lliure de sospirar a la butaca

Lliure de venir en metro

Lliure per visitar la nostra web

Lliure de venir sempre que vulguis

Lliure de preguntar el que vols saber

Lliure de trencar amb la rutina

Lliure de descobrir nous autors

Lliure de venir en autobús

Lliure de fer-te més persona

Lliure de caure en la temptació

Lliure de visitar-nos molt sovint

Lliure de veure els actors de prop

Lliure de sopar abans o després

Lliure de col·leccionar les nostres entrades

Lliure de prejudicis

1

2

El 2 de desembre de 1976, en un local del barri de Gràcia llogat a una cooperativa de consum (La Lleialtat), un grup d’actors, direc-tors i tècnics va obrir les portes

del Teatre Lliure. Des d’aleshores, la volun-tat d’entendre el teatre com un servei pú-blic partint del dret democràtic del ciutadà d’accedir indiscriminadament a la cultura, amb una actitud de compromís ètic i es-tètic lligat al present i una concepció del teatre com a “art”, és a dir, com una “arte-sania”, ha transitat els 35 anys d’història del Teatre Lliure. Durant aquests anys, espectadors i actors de diverses generacions han crescut, han après a estimar el teatre compartint junts un mateix viatge. Un viatge al qual, també es van acabar sumant les institucions, fent de la vocació del Lliure –convertir el teatre en un servei públic– una realitat: la de ser-ho. Gràcies a totes aquestes persones, el Lliure ha crescut i s’ha renovat.Hem crescut obrint una nova seu, gran, ben equipada i moderna, a la muntanya de Montjuïc, a l’antic Palau de l’Agricultura, envoltada de verd i de llum. Amb una sala del tot polivalent, amb gran capacitat i unes dotacions tècniques extraordinàries que la fan única i envejada arreu. I una altra de petita i pròxima on veus i vius el teatre de prop. Amb un bar restaurant on anar a fer copes i sopar a la terrassa, abans i després de la funció. I també ens hem re-novat. Hem renovat l’antiga seu de Gràcia, mantenint les dimensions de proximitat i la calidesa que la fan especial i immillora-ble per a l’art de l’actor. Per als nostres imprescindibles com-panys de viatge que són els espectadors, hem dissenyat una sèrie d’abonaments que volen adaptar-se a les diverses necessitats i demandes. El Lliure vol ser un teatre que es projecti cap al futur seguint la idea de reflectir la nostra imatge com a persones i com a ciuta-dans, rica, complexa, contradictòria, noble, apassionant, atractiva i, en definitiva, mai avorrida. Un teatre on el públic cons-titueixi cada dia una assemblea, on si-guem capaços de compartir sentiments d’una manera individual i col·lectiva i, sobretot, lliure.

35 ANYS DE TEATRE

3

ROS RIBAS. FOTÒGRAF D’ESCENAexposició comissariada per Josep Ros Ribas i Aurora Rosalesdisseny Salvador Boltaorganitzada per l’INAEM - Centro Dramático Nacional i el Teatre Lliure amb la col·laboració del Ministerio de Cultura i l’Institut Ramon LlullMontjuïc. Accés a la Sala Fabià Puigserver. Del 3 d’octubre al final de la temporadaObert els dies de funció, dues hores abans de l’inici de l’espectacle / Entrada gratuïta

Quan el 1976 es creava el Lliure, ‘un teatre d’art per tothom’, ell formava part de l’equip fundador per col·laborar fent les fotogra-fies. Un cas curiós, sense precedents en la història de l’escena catalana. Fotogra-fia de teatre? I tant que existia: aquelles entranyables estampes esglaiades de prin-cipis de segle de Mateu i Audouard; els reportatges de Gabriel Casas d’inicis dels 30; o l’impressionant fons de Pau Barceló construït al llarg de dècades, entre molts altres. La majoria de professionals, espe-cialment els fotoperiodistes, han captat un espectacle en un moment o altre de la seva carrera.Ell no era ni tan sols fotògraf. Però sí una persona que apostà pel teatre en un espai amb filosofia pròpia. El Lliure, fugint de les limitacions de la perspectiva a la italiana, apropant l’espectador des de qualsevol punt de vista possible, li va permetre allò que volia: mirar. Sense pretensions de mar-car estil ni vassallatge davant de la tècnica. Només mirar, és a dir, pensar i sentir, capbussant-se en el procés creatiu tea-

tral i en les emocions dels personatges, construint un univers de metàfores visuals suspeses en l’espai i el temps per obte-nir, finalment, la veritat del simulacre d’un món pròpiament artificial a través de la fo-tografia escènica.I també retratar el professional, despullar-lo en blanc i negre, sempre mirant a càmera, donant la benvinguda a l’espectador abans de produir-se la il·lusió de l’acte teatral.I del Lliure al món... tan sols un petit pas. De manera natural, ell ha creuat fronteres, no només físiques, i la seva mirada s’ha escampat per la resta de l’Estat espanyol i d’Europa. I, involuntàriament, també ha creat escola. Fa més de trenta anys que Ros Ribas viu el teatre amb la càmera. Hem crescut, pro-fessionals i espectadors, gràcies a aquest ull generós que ofereix en cada imatge l’espai per trobar el significat propi, per-sonal i intransferible, a qui mira la seva obra. Exposar aquesta retrospectiva a casa seva és, sens dubte, un dels grans esdeve-niments per gaudir i celebrar la nova tem-porada teatral. Teresa Ferré

ROS RIBASFOTÒGRAF D’ESCENA

CO

ME

DIA

SIN

TÍT

ULO

© R

OS

RIB

AS

TEATRE MÉS A PROPUN

Lluís Pasqual fa

un recorregut per la

temporada 2011/2012

del Teatre Lliure

per explicar-nos

com es programen dues

sales –la de Gràcia

i la de Montjuïc–

en temps de crisi,

i les raons artístiques,

polítiques i històriques

d’aquesta programació

4

© R

OS

RIB

AS

TEATRE MÉS A PROP5

Roda el món i torna al Born? Només tinc una manera senzi-lla de dir-ho: jo no torno al Lliu-re, vinc al Lliure. El teatre, amb la seu de Gràcia i la de Mon-

tjuïc, ha canviat de dimensions físiques i humanes. La ciutat és una altra, vull dir les persones, i per tant el públic, el teatre que s’hi fa, també. I, en tot cas, jo mateix sóc un altre. Una mica d’història?El Lliure va fer créixer en paral·lel una ma-teixa generació d’artistes i d’espectadors. Després, la ciutat s’ha anat omplint d’altres propostes interessants, però el Lliure, en aquest cas el que en podríem dir el Lliure de l’Àlex Rigola, ha continuat fent un teatre “diferent”, ocupant un espai de creació propi i reconeixible a la ciutat i que ha rebut la mirada de la generació següent a la dels qui en vam ser fundadors.I ara que torna un fundador, farem un pas enrere o... com es menja?M’ho vaig pensar molt abans d’acceptar la responsabilitat. Hi ha un moment de la vida en l’exercici d’aquesta professió, en el qual em trobo, que cada dia suposa un aprenentatge i al mateix temps la trans-missió d’un ofici que, per edat, també tinc la sort de poder fer. I em satisfà profun-dament haver conservat una cosa viva que sempre he tingut dirigint teatres: l’alegria de poder contribuir a fer que el projecte d’un altre es pugui dur a terme.I què farà?Continuar la línia que entén la cultura com un servei públic. En les subvencions ator-gades als teatres hi ha un concepte estès una mica equivocat i és el fet de pensar que són els artistes els subvencionats, quan en realitat ho és l’espectador. La sub-

venció cobreix la diferència entre el cost real de l’entrada i allò que al final paga l’espectador. I això prové dels impostos de tothom. Jo desitjaria que, com diem els catalans, “a tothom li surtin els comptes”. Parlant de comptes, com es construeix una temporada en temps de crisi i, per tant, de retalls? El primer pas és la trista constatació que els retalls s’han d’aplicar generalment als pressupostos artístics, tenint en compte que el manteniment normal de l’estructura física i el dels equips humans, que en el cas del Lliure són mínims, no es poden retallar més. Després d’això només hi ha dues opcions: o disminuir l’activitat (no el nivell!) o crear una sèrie de complici-tats amb altres teatres, compartir idees, projectes, noms i, finalment, costos, és a dir, sumar esforços per tirar endavant projectes que no podria fer cap de nosal-tres per separat i que es quedarien pel camí. Aquesta és la solució possible per a la propera temporada, on no hi ha ni un sol espectacle que no tingui almenys un coproductor. I això vol dir rebaixar protagonisme?Vol dir compartir-lo. Les petites vanitats, que sempre tenen un color més aviat po-lític que artístic, només ens interessen –si és que tenen cap interès, que no en te-nen– als professionals del gremi. I en els temps que corren, la veritat, no ens les podem permetre.I al marge de la crisi, com es fabrica una temporada?Una temporada és un exercici d’empatia entre els desitjos inconscients del ciutadà que pot convertir-se en espectador i que el teatre hauria d’intuir i els desitjos, di-guem-ne somnis, dels artistes que neces-siten i volen explicar-se davant d’aquests espectadors. Per fer un símil gastronòmic, podria ser una barreja entre cuina d’autor i cuina de mercat. Però cada temporada i cada projecte de teatre, que envelleix molt ràpid i malament, estan profundament lli-gats al seu temps i, per tant, no es pot par-lar d’una temporada d’una manera genèri-ca, perquè cadascuna obeeix a impulsos diferents i molt concrets. Parlem d’aquesta, doncs. Com li ha sortit?Fins que no la fem… De moment, sobre el paper tot s’aguanta. Després ve la cuina…

Provi de definir-la.Així de cop i volta... Compartida. Contem-porània. Plena de mirades diferents. Plena de textos per descobrir. Plena d’intèrprets que m’agrada veure dalt de l’escenari. Po-lítica. I espero que atractiva per a qui lle-geixi el menú.Textos?Aquesta temporada inclou 12 textos con-temporanisIntèrprets?Parlo dels equips artístics i sobretot de les actrius i els actors, que són els qui encar-nen alhora el teatre i el públic, i són els qui ens fan feliços. Ha dit ‘política’?Sí. No me n’adonava tant mentre l’anava construint. Suposo que això sí que és una manifestació d’una preocupació col·lectiva, més o menys conscient. La realitat ens mostra cada dia davant dels ulls com un mateix fet objectiu, segons la cultura o el nivell econòmic de la col·lectivitat a la qual pertany l’individu que el comet, pot ser motiu d’exaltació i recompensa o d’anul·lació, o fins i tot de mort. Potser com a reacció, el món sencer està produint un nou tipus de teatre, que posa altra vegada al damunt de l’escenari, i amb una mirada nova, els grans temes morals que pertanyen a l’arrel de l’individu i de la seva convivència amb els altres. La idea mateixa i els textos de la major part del “teatre polític” que hem heretat han envellit i se’ns ha tornat un “teatre per a convençuts”. La força de molts textos con-temporanis és la seva “incorrecció políti-ca”. I aquesta nova mirada crea també una nova mirada de l’espectador. He d’entendre que el text de Peter Handke que vostè muntarà és essencialment polític?No només aquest text sinó d’altres, durant la temporada, plantegen qüestions pro-fundes a nivell moral i social, i per tant polític: Coriolà, La nostra classe o L’onada per exemple. El text de Peter Handke, que havia llegit a finals dels anys setanta, em va venir al cap per una associació directa el dia que vaig veure una crònica en una revista sobre un sopar en un Restaurant de Chicago entre tres grans capitalistes, entre ells Georges Soros, on sembla que van decidir, entre altres coses, una ofen-

Les actrius i els actors

són els qui encarnen

alhora el teatre

i el públic, i són els

qui ens fan feliços.

LLUÍS PASQUAL

6

siva econòmica contra l’euro començant pels països més febles i, al cap de poques setmanes, va caure Grècia. D’una manera profètica, Handke ens descriu l’origen de la nostra situació actual política i econòmi-ca, tan caòtica i incontrolable. Com si es tractés d’una crònica poètica, acompanya-da d’una gran ironia i d’un pervers sentit de l’humor. És el més semblant als poemes que, en forma de vinyeta, signa cada dia Andrés Ramago amb el pseudònim “el Roto”.Quina línia seguirà el Lliure amb Lluís Pasqual?Ja fa anys que els teatres no tenen línies programàtiques des del punt de vista de la creació, i els projectes hi tenen cada vega-da més una singularitat pròpia. El que no pot deixar de tenir un teatre són principis que, per força, es convertiran en criteris. I encara més si és un teatre públic, com és el cas del Lliure. Doncs què canviarà Lluís Pasqual?Tot el que pugui, i en el cas del Lliure en-cara més. Diuen els polonesos, que de tea-tre en saben molt, que un teatre s’hauria de renovar sencer cada deu anys, fins el color de les parets i el lloc de les oficines. Un teatre no és res més que una eina que facilita la creació i la trobada entre els artistes i els ciutadans, i hauria d’anar canviant alhora amb l’evolució dels propis artistes i d’aquests ciutadans perquè l’eina no es rovelli. Per altra banda, això ja for-ma part de la genètica pròpia del Lliure. El Lliure ha fet molts papers durant la seva història: de “Nacional”, de “Municipal”... sense deixar de fer de “Lliure”. Espero que aquesta plasticitat, com la del cervell humà, sigui cada dia més gran i que el Lliure sigui una eina constantment can-viant per continuar essent útil. Què passarà amb el Cicle Radicals? Hem assistit, com diuen, a l’última edició?Jo ja no tinc edat de competir amb la nova creació sinó d’encoratjar-la i fer-la créixer, i aquesta és la meva intenció. Acabem de comentar que el Lliure al llarg del temps ha fet molts papers. L’Àlex Rigola, des del Lliure, ha impulsat una plataforma que

ha permès mostrar la nova creació i els nous llenguatges, i que no existia a la ciu-tat. Després d’aquests anys de Radicals, aquesta continua essent una responsabi-litat d’un teatre públic, però no és només responsabilitat del Lliure. Estem intentant crear, amb altres institucions i teatres, una plataforma batejada amb el nom de NEO, dedicada exclusivament a la creació con-temporània i als nous llenguatges, amb un compromís més ampli i una base més sòlida, que vol dir amb més dotació econò-mica per tal de fer possible que aquesta opció pugui créixer en extensió i en volum i, sobretot, en atenció.Per què teatre per a nens?Els jesuïtes diuen: ‘Doneu-me l’educació d’un nen fins als set anys i després ja us el podeu quedar que no el canviareu perquè

ja estarà format’. En aquest període de la vida és quan pren forma la nostra sensibili-tat. L’educació a través de la Cultura és un dret que algun dia haurem de començar a escriure a les nostres Constitucions. El Lliure no s’havia dedicat mai al públic d’aquesta edat. Em sembla important fer-ho a partir d’ara. Però això forma part d’un projecte més ampli que hem iniciat i que anomenem ‘Educació Lliure’, que genera una sèrie d’activitats al voltant del teatre que puguin provocar un intercanvi de co-

Un teatre només és

una eina que facilita

la trobada entre els

artistes i els ciutadans,

i hauria d’anar canviant

amb l’evolució pròpia

d’aquests artistes

i ciutadans perquè l’eina

no es rovelli. Això pertany

a la genètica del Lliure.

1

2

3

4

7

1 i 2. Montjuïc.3 i 4. Gràcia. ©

RO

S R

IBA

S©

RO

S R

IBA

S©

JO

RD

I B

ELL

VER

© J

OR

DI

BE

LLVE

R

neixement entre els equips artístics i les escoles i, sobretot, amb el món universita-ri, que té, sorprenentment, molt poca rela-ció amb el teatre. Per posar un exemple, l’espectacle que farem amb el Pep Bou a final de temporada el coproduïm amb el Piccolo de Milà en el context d’un progra-ma conjunt del Piccolo amb la Universitat, que es diu ‘Teatro e Scienza’. Es tracta de poder enriquir el teatre dialogant amb al-tres experiències de l’art o del pensament. I això és una de les moltes facetes que es poden, i jo diria que s’han de fer, des d’un teatre públic.Hi haurà una diferència entre Gràcia i Montjuïc en la programació?En principi no d’una manera temàtica. El Lliure només té un patrimoni, que són els espais. Tant la sala de Gràcia com les dues sales de Montjuïc són espais extraordinaris i modificables. Això ens permet allò que el teatre contemporani busca i necessita sempre: l’espai adequat i la configuració d’aquest espai per a cada projecte. Això, de fet, és a la genètica del Lliure. El nom mateix, al marge d’altres connotacions, “Lliure”, va sortir del fet que podíem canviar la disposició de la sala segons l’espectacle i oferir un punt de vista cada vegada diferent a l’espectador. Espectacles internacionals?El Lliure ha complert també la funció de fer conèixer creadors i companyies de fora que no haurien passat mai per Barcelona. Aquesta, com tantes altres, no és només una labor del Lliure, sinó que hauria de ser una resposta de la ciutat. Per fer ve-nir un bon espectacle de fora es necessita un criteri, però sobretot es necessiten di-ners. I en temps de retallades, tres dies d’exhibició d’un d’aquests espectacles pot voler dir el cost d’una producció pròpia. I això vol dir triar. Així i tot, la proposta de programació internacional, és a dir, els es-pectacles, em semblen importants.És l’any de Rússia?Simplificant, com sempre, jo crec que Europa té tres llocs paradigmàtics en la riquesa de l’art de l’actor: Rússia, Angla-terra i Nàpols. Tot l’art de la interpretació desenvolupat durant el segle xx tant pel teatre com pel cinema ens ve directament de Rússia. Veure actuar una companyia russa acostuma a ser una festa. I aquests

dos espectacles ens retornen la gran es-cola russa en un diàleg amb l’escola an-glesa, en un joc de transfusions i miralls. La companyia del Teatre Rus Acadèmic de la Joventut de Moscou (RAMT), en un espectacle memorable i titànic, ens exposarà un gran fresc de la història de Rússia recreada per Tom Stoppard, i la companyia del Txékhov Festival Interna-cional de Teatre de Moscou, la seva versió de La tempestat de Shakespeare a través de la cal·ligrafia potent de l’anglès Declan Donnellan, un director conegut i estimat a Barcelona a través de la seva companyia Cheek by Jowl. Per altra banda, Persèfone de Comediants és també una coproduc-ció amb el Centro Dramático Nacional i el Txékhov Festival de Moscou.La costa de la utopia, de Tom Stoppard, és un espectacle gegant...!Que parteix d’un dels textos més extraor-dinaris dels darrers anys. Els darrers cinc anys s’han fet moltes versions d’aquest text arreu del món als grans teatres que s’ho poden permetre. La producció del RAMT és, segons afirma el mateix Stoppard, la seva representació “somnia-da”. És un espectacle que no hauríem pogut veure mai a Barcelona si no hagués estat per la col·laboració de molta gent, tant d’aquí com de Rússia. Una companyia de més de cent persones en un espectacle epopeia.

Koltès – Chéreau.La complicitat artística entre Bernard-Ma-rie Koltès i Patrice Chéreau ha donat algun dels espectacles més importants del tea-tre europeu. Després de la darrera creació de Dans la solitude des champs de coton, ara fa catorze anys Chéreau retorna al seu company de viatge amb un actor prodigiós, per oferir-nos per primera vegada una mi-rada nova i sàvia sobre La Nuit juste avant les forêts.I les cartes? Fetitxisme personal?Això són petits regals que podem fer des del teatre. La lectura en veu alta de les cartes creuades entre dues persones, que són una cosa tan íntima, ja és un fet teatral en si mateix. Un se sent espiant aquests moments íntims de creadors que admirem a través de la seva obra. I això permet també que passin molts ac-tors per la casa, més enllà de les produc-cions, i poder veure’ls de prop les cares i sentir-los a prop les veus.Per què anem encara al teatre?Per comprovar que estem vius i no estem tan sols, ja que podem veure reflectides en un altre ésser humà les nostres ale-gries i les nostres angoixes. Per comprar una estona de silenci i poder exercir l’art d’escoltar, tan difícil avui. Perquè ens ex-pliquin una història i que, per una estona, ens facin somniar. I sobretot perquè ens sorprenguin. I per què hauríem d’anar al Lliure? Perquè hem intentat fer sempre un tea-tre diferent pensant sempre en el públic. Tots intentem fer un teatre diferent i, al Lliure, potser li toca més que mai fer que les mirades siguin múltiples, i fer-les con-viure com conviuen generacions, estils o pensaments. Què li demanaria a l’espectador?A l’espectador sempre li demano només que mantingui viva la curiositat i la capa-citat de deixar-se sorprendre. Una temporada arriscada?A Barcelona qualsevol temporada és arris-cada. En tot cas, la dels teatres públics ho hauria de ser. Quins esperits es passegen encara pel Lliure?Només els bons. n

Entrevista realitzada per Vicent Ferrer.

LLUÍS PASQUAL

8

Hem intentat

fer un teatre diferent

pensant sempre en el

públic. Al Lliure, potser

li toca més que mai fer

que les mirades siguin

múltiples,

i fer-les conviure com

conviuen generacions,

estils o pensaments.

MARIADEL MARBONET

BLAUS DE L’ÀNIMA

CAP A L’ANY 1988 VAM PROPOSAR al Teatre Lliure un recital que, amb dos músics més, era tot un repte per a nosal-tres. Vam aproximar els nostres estils com uns passos de dansa... Ben a prop.A en Fabià Puigserver i a en Lluís Pasqual, els va agradar molt la idea. Llavors, direc-tors, actors, tècnics... tota la ‘gent’ del Lliure va estar molt a prop d’aquell pro-jecte i ens va fer costat amb la mateixa il·lusió que la primera vegada que vaig trepitjar el Lliure l’any 1977. L’espectacle, doncs, va ser en cartell del 4 al 21 de fe-brer, i al cap d’un temps vam enregistrar el disc. Avui celebrem l’aniversari d’un treball conjunt, des de l’any 88 fins ara,

i la sortida d’un doble disc nou. No hem deixat mai d’estar ben a prop, i ho fem en un escenari mític per a nosaltres... el Lliu-re, símbol durant tants anys d’un camí de llibertat i d’exigència artística que ha estat únic en aquest país.On ens portarà aquesta celebració de més de 20 anys? De moment, cap a les tona-litats ‘blaves de l’ànima’ que volem com-partir amb vosaltres. Maria del Mar Bonet i Manel Camp

BLAUS DE L’ÀNIMAMés de 20 anys ben a propde Maria del Mar Bonet i Manel Campintèrprets Maria del Mar Bonet i Manel Camp

producció C Managers & LMSamb la col·laboració de VESCGràcia. 27 de setembre a 2 d’octubre20’30h. (de dt. a ds.) / 18h. (dg.)18q / 27q

9

© J

UA

N M

IGU

EL

MO

RA

LES

TOM STOPPARD

UTOPIALa costa de la utopia,

la trilogia monumental

dirigida per Aleksei

Borodin per a la

companyia del Teatre

Acadèmic Rus de la

Joventut de Moscou,

conté tot allò que fa de

Stoppard un dels autors

més valorats del món

Un dels seus crítics va dir que les seves obres afalaguen l’espectador perquè el fa sentir més intel·ligent del que és, i que, en canvi, amb La costa de

la utopia passa el contrari, el fa sentir més beneit del que és. Voldria doncs donar-li les gràcies perquè, com a lector rus, la seva trilogia m’afalaga fent-me sentir per damunt dels anglesos, desconcertats per l’allau dels eterns temes russos. Què l’ha portat a escriure una obra de 9 hores sobre Rússia i nosaltres?Jo simplement anava escrivint una obra. Després, en un moment donat, un cop vaig haver recollit tots els fets i tots els personat-ges que hi volia incloure, vaig veure que, o bé ho llençava tot, o bé en feia unes quan-tes obres. Finalment vaig pensar que podria fer-ne tres obres. No va ser una decisió fàcil: mai, fins llavors, no havia fet una cosa sem-blant. Em va ocupar molt més temps del que m’esperava. Si ho hagués sabut, potser no ho hauria fet, perquè han passat més de cinc anys des que vaig decidir escriure so-bre aquests personatges. El més sorprenent és que el punt de partida va ser Belinski, i no pas Herzen, com segurament deu pensar vostè. Cap a l’any 97 vaig començar a llegir el llibre d’Isaiah Berlin Pensadors russos, i el primer que em va cridar l’atenció va ser la història següent: Belinski feia llit a França el 1847. Precisament quan estava a punt

10

Viatge

© R

AM

T

de tornar cap a Rússia, Bakunin, Herzen i Turgénev el van intentar convèncer que no marxés cap allà on l’esperaven la censura i la persecució. Ell els va respondre que no podia viure en un lloc on la paraula no valia res, que a Rússia, a un escriptor, fins i tot a un escriptor dolent o a un crític, sempre se’l mirarien com un heroi. Que a Occident ningú no es pot imaginar què és l’èxit de veritat. I aquí és on vaig notar alguna cosa especial, de la qual podria sortir una obra. Piotr Favrov.- I vostè, parlant del tema, no ha desitjat mai viure allà on la paraula és important tant per al govern com per al po-ble? Allà on hi ha censura i profetes?tom StoPPard.- Jo? Jo personalment? Mai no he desitjat estar tancat a la presó per les meves obres. Jo sóc un escriptor comple-tament anglès, tot i les meves arrels cen-treeuropees, txeques; per això no sé què és la persecució, i no parlem de la resta. Després van aparèixer altres temes. Per exemple, jo no sabia res del jove Bakunin. I un cop vaig endinsar-m’hi, vaig compren-dre que hi havia material per fer l’obra que voldria escriure qualsevol dramaturg anglès. La vida a Priamúkhino, la família dels Bakunin, és un ambient perfecte per a una obra de Txékhov o de Turguénev. Piotr Favrov.- Està dient que el somni de tot dramaturg anglès és poder escriure una obra russa?No puc dir que sigui així per a qualsevol dramaturg anglès, però en el meu cas sí. Quan vaig al teatre i veig L’hort dels cirerers sento com em vaig tornant més i més petit. O quan vaig anar a veure Els baixos fons de Gorki al National Theatre, li vaig dir al Tre-vor Nunn, el director: “M’agradaria escriure una obra com aquesta, una obra russa, per a aquests mateixos actors i aquests deco-rats, no canviïs res, si us plau”. És evident que no va sortir igual, però molt semblant.I després va ser quan va començar a di-buixar-se la figura de Herzen i de mica en mica es va anar convertint en l’heroi prin-cipal d’aquella època i, en conseqüència, de la trilogia. Ell no va tenir mai una teoria amb la qual pogués sotmetre-ho i limitar-ho tot, com Marx. Per a ell l’individualisme estava per damunt del col·lectivisme, i la realitat per damunt de la teoria. Segons Herzen, no cal vessar sang per a la felici-tat futura, ni que hi hagi víctimes, perquè

la felicitat futura depèn molt de l’atzar. La intel·ligència i la valentia són importants però no suficient, perquè la vida no té un guió escrit. I ara mirant enrere, es podria imaginar que en comptes de Herzen l’heroi principal fos un altre personatge de l’època, com ara Turguénev?Herzen m’és molt proper, l’entenc i en-tenc els seus moviments espirituals i intel·lectuals, em puc posar al seu lloc. No-més l’acció de la primera obra i la primera escena de la segona tenen lloc a Rússia, tota la resta té lloc a França, Suïssa i Angla-terra. Per això tots els esdeveniments que tenen lloc a Rússia després del 1848, en-cara que se citin, sempre són vistos des de la llunyania, des de l’estranger. Però mentre estudiava aquest període vaig entendre per-fectament que els esdeveniments d’aquella època i el destí de les dues següents gene-racions podrien aportar material per a una dotzena d’obres amb l’acció només a Rús-sia. Aquest, segurament, és el tipus d’obra que jo encara podria escriure. La primera obra és tan sorprenentment di-ferent de les altres dues que podríem dir

que la trilogia es divideix en dues parts desiguals. A la primera part, Herzen apa-reix molt poc, gairebé no es fa notar, i en canvi després la narració es converteix, gairebé exclusivament, en la seva biogra-fia. Per què no va escriure sobre la seva joventut i el desterrament, per exemple, a la primera part? Senzillament perquè no podia escriure quatre obres de cop i no volia renunciar a Txékhov. Amb tant de material interessant que era físicament impossible poder-lo in-cloure tot a la trilogia.

11

Al públic li interessen

les idees, les discussions,

el drama, l’amor, la mort.

No cal interessar-se

per Rússia per gaudir

de l’obra.

Tornem a Belinski. Vostè rectifica una gran injustícia comesa pels programes escolars soviètics. A l’obra l’anomenen “Vissarion el desenfrenat” i en canvi, no hi ha cap per-sonatge més trist que Belinski als manuals de literatura. Costa de creure com s’ho han fet. Els monòlegs més brillants de tota la trilo-gia pertanyen a Belinski. En un diu que la literatura russa, en el futur, es convertirà en Rússia, i llavors els russos no hauran d’avergonyir-se més del seu origen. Creu que ha passat això? En gran part, crec que sí. Durant molt de temps, molta gent, aquí a Occident ha volgut canviar Rússia per la literatura russa, substituir aquesta imatge fosca de la URSS per una altra de més lluminosa. I s’ha de dir que els ha sortit bé. Molts escriptors russos han estat, literalment, absorbits, inclosos a la cultura Occidental: Txékhov, Turguénev, Tolstoi i Dostoevski, evidentment. Tot i que, a diferència de molts fragments, que els he tret directa-ment de llibres, articles i diaris, aquests monòlegs me’ls vaig inventar jo. Són pa-raules meves, i és clar que no estic segur que Belinski sentís això; però si jo fos rus, em sentiria molt orgullós de poder dir arreu del món civilitzat: “Sí, sóc rus, del país de Tolstoi, del país de Dostoevski!” Precisa-ment d’això un pot sentir-se orgullós.A la seva trilogia hi ha un personatge molt important que mai apareix en escena. Em refereixo a Nicolau I. La seva figura so-bresurt de manera obscura per damunt de tot el que passa a escena. Aquesta és evidentment la relació que Herzen tenia envers ell. Però actualment a Rússia tenim una visió molt més tranquil·la i sospesada d’ell. Jo, per exemple, m’he sentit incòmo-de, i fins i tot una mica ofès, quan he vist en un teatre anglès com les filles petites de Herzen ballaven dalt d’una taula tot cantant “El tsar Nicolau ha mort!” Què en pensa, d’això?Bé, jo no sóc un historiador de Rússia, jo he entrat en aquest món a través de Her-zen i de Berlin, no tinc un punt de vista propi sobre aquest tema. Però em sembla indiscutible el costat obscur del regnat de Nicolau, a la gent li passaven coses terri-bles no de manera puntual, sinó que era un fet quotidià, del dia a dia, i sense cap

motiu concret. I si parlem de la reacció de Herzen, no he inclòs coses que el podrien haver ofès encara més, com per exemple que, quan es va assabentar de la mort del tsar, Herzen estava tan content que va co-mençar a repartir diners a tots els nens del carrer de Londres.Quan vaig veure l’espectacle a Londres, em va sorprendre la reacció del públic davant d’aquest espectacle tan complicat, el desig d’entendre el que hi passa i la predisposi-ció per desxifrar uns problemes totalment aliens. Què era el més important per a vos-tè? Què és el que voldria transmetre’ls sobre aquesta gent i sobre Rússia?Al públic britànic, igual que a l’americà i al francès, i fins i tot a l’australià, el que l’interessa són les idees, les discussions, el drama, l’amor, la mort. No cal interes-sar-se per Rússia per gaudir de l’obra. En la literatura anglesa hi ha una gran tradi-ció d’obres sobre el conflicte d’idees, com per exemple, les ‘obres-debat’ de Bernard Shaw; jo crec que la trilogia té més a veure amb aquesta tradició que amb les obres sobre Rússia. El fet de que hagi decidit escriure sobre Rússia no vol dir que tingui cap dret a dir-ne res, a preveure el futur o interpretar el pas-sat; és una obra, no un monogràfic. Podríem dir que el teatre és l’art d’explicar històries. Tot i que és evident que jo interpreto el ma-terial quan m’estic preparant la feina.

El més important és

que una gran quantitat

de gent està asseguda

mirant un altre grup de

gent que es fa passar per

uns altres. Simplement

vols fer d’això l’espurna

de la vida, i després

deixar que creixi i que es

desenvolupi.

TOM STOPPARD

12

Naufragi

Naufragi

Salvament

Salvament

© R

AM

T

No cal que ho juri!Sí, però la gran preocupació de l’autor és el moment en què una gran quantitat de gent està asseguda en una gran sala mi-rant un altre grup de gent que es fa passar per uns altres, i per a tu, això és el més im-portant; simplement, fer d’això l’espurna de la vida, després deixar que creixi i que es desenvolupi. La seva trilogia parla tant de Gran Bretan-ya com de Rússia, no és així?Sí, sí, és així. Però és Herzen, i no jo, qui va dir que els anglesos acullen els refugiats, no per amor o per interès pels propis refugiats, sinó per respecte a ells mateixos. Que els anglesos valoren la llibertat per la llibertat mateixa. I això és, evidentment, una carac-terística molt afalagadora, tot i que no crec que Herzen digués això actualment. Al pú-blic anglès en general li agrada molt quan li mostres Anglaterra amb ulls d’estranger. És en aquests moments que els nostres espectadors riuen més, per exemple, quan Ogarev parla a Txernishevski sobre la poli-cia anglesa, i la presenta com un tipus de servei públic per als qui es perden.Però també han hagut de sentir com Her-zen diu que els anglesos no poden suportar els estrangers i que ho oculten amb una hospitalitat exemplar. Es parla molt d’Anglaterra i no sempre bé. Després de l’estrena a Londres hi va haver una reacció totalment paradoxal a la Gran Bretanya: el Daily Telegraph va publicar un article d’un membre del Parlament del Par-tit Conservador que afirmava que la trilogia era com un himne a la vella Anglaterra, i el laborista The Guardian, la crítica de ser una obra injusta amb Marx.La veritat és que és injusta amb Marx. Jo presento Marx com una figura ridícu-la, cosa que, evidentment, no és, perquè Marx mai no va ser així.

I Bakunin és el teu altre bufó. Ell era ridícul?Penso que aquí sóc totalment just. No pot ser que tothom s’equivoqui, oi? Bakunin, pel que jo entenc, era una persona total-ment insuportable, una contradicció abso-luta, un triomf de la personalitat per da-munt del pensament, un monstre sagrat. És clar que gaudia d’una gran intel·ligència, i que, en algun moment, segurament ell era qui entenia millor Hegel a Rússia, però no crec que se’l pugui considerar un gran pen-sador. Tot i que, com ja he dit, els meus coneixements sobre el tema són extrets de segones i, fins i tot, terceres fonts; jo gaire-bé no he llegit Bakunin. Cadascuna de les tres obres té una es-tructura molt característica. La primera és bastant complicada, els dos actes trans-

corren al mateix moment a Priamúkhi-no i a Moscou, i entre ells s’assemblen i ajuden a explicar-se l’una a l’altra. La segona és més senzilla, però amb uns quants flashback al passat, a moments de tranquil·litat enmig del desastre gene-ral. La tercera és pràcticament clàssica, tot i que comença i acaba amb somnis fantasiosos de Herzen. Fins a quin punt l’estructura de l’obra és important per a vostè? És un element significatiu?A mi m’agrada molt la teatralitat, fins i tot un punt d’artificialitat en l’obra, i si aquests tipus de desviacions en la continuïtat de l’acció concorden amb l’argument, per a mi l’únic que fan és afegir tensió a l’acció, m’ajuden a atraure l’espectador cap a l’interior de l’espectacle, fan que no badalli, i fins i tot desperten el que va pesant figues. Però si miro enrere, se’m fa molt difí-cil recordar com vaig escriure aquesta o una altra peça. Quan era jove intentava controlar-ho tot alhora, pensava cap a on em portava tot això. Però ara sóc del pa-rer que és molt millor lliurar-se a l’acció i després, a les palpentes, deixar-te endur per les teves pròpies sensacions i esperar que, mentre escrius, l’obra anirà agafant la seva pròpia forma. n

Entrevista realitzada per Piotr Favrov publicada el novembre del 2002 al diari Knizhnoe Obozrenie.

LA COSTA DE LA UTOPIAViatge, Naufragi i Salvamentde Tom Stopparddirecció Aleksei Borodinproducció RAMT - Teatre Rus Acadèmic de la Joventut de Moscou en el marc de l’Any Rússia-Espanya 2011organitzen INAEM - Centro Dramático Nacional i el Teatre Lliureamb la col·laboració del Ministeri de Cultura de la Federació Russa Montjuïc-Sala Fabià Puigserver5 a 8 d’octubre20’30h. (dc. 5 Viatge / dj. 6 Naufragi / dv. 7 Salvament) / 17h. (dg. 8 trilogia completa)27q (5, 6 i 7/10) / 57q trilogia completa (8/10)en rus sobretitulat en català

Quan era jove intentava

controlar-ho tot. Però ara

sóc del parer que és molt

millor lliurar-se a l’acció

a les palpentes.

TEATRE CONTEMPORANIAL LLIURENASCUTS LA MAJORIA ENTRE EL 1965 i el 1975, els autors contemporanis espanyols que formen part d’aquesta temporada van començar a escriure -i a estrenar- quan encara es portava el desinterès pel teatre de text i gairebé l’única platja de la dramatúrgia era la Sala Beckett de Barcelona sota la direcció de José Sanchis Sinisterra. Ha passat el temps i aquells joves autors s’han fet grans. Més de deu anys separen Ramon Gomis de Juan Mayorga, Juan Cavestany i Ignacio García May, i deu més d’Alfredo Sanzol i Pau Miró. Malgrat tot, tots ells tenen en comú l’interès pels límits morals de l’individu, una voluntat de denúncia social i un rigor escènic en el domini del llenguatge i dels mecanismes teatrals que no està renyit per a res amb tot allò que han aportat de nou les arts escèniques en tots aquests anys. El canvi de segle s’havia augurat polític, i els textos que podreu veure escenaris del Lliure, cadascun a la seva manera, també ho són.

13

14

LUCRECIALA VIOLACIÓN

DE

NÚRIA ESPERT

La violación de Lucrecia, el punyent poe-ma de William Shakespeare, conté tot el germen i la grandiositat de les seves obres posteriors. L’extraordinària i emocionant narració del fet criminal que va acabar amb el domini dels reis a Roma i va propi-ciar, per tant la instauració de la repúbli-ca romana, es converteix en la ploma de Shakespeare en un mosaic de sentiments, passions, rampells i delictes, finalment d’una gran bellesa tot i la seva esgarrifosa violència.

Només acompanyada per un director en qui pogués dipositar tota la meva confiança em podia decidir a fer front al repte de conver-tir la narració i tots els seus personatges en éssers de carn i ossos, no només en màgica literatura, i això ho vaig trobar en Miguel Del Arco, un director que ha aparegut a l’escena

espanyola amb una força enorme, amb una visió de la direcció d’actors personalíssima i que des del primer segon ha compartit el meu entusiasme i els meus riscos, i m’ha guiat per aquest laberint bonic i esquizofrènic.El treball dels mesos d’assaig ha estat el més dur que recordo de tota la meva carre-ra. Ha barrejat plaer, fatiga física i mental i, en alguns moments, un desconcert pro-fund. Això és el teatre per a mi.Mirant enrere sense ira recordo haver fet aquest mateix comentari abans d’estrenar Las criadas i Maquillaje, i totes dues ve-gades era cert i ho és també en el cas de La violación de Lucrecia. Lucrecia és més difícil que Maquillaje i Maquillaje era més difícil que Las criadas. Aquests tres tre-balls arriscats i convulsos em preparaven, cadascun, per fer el salt següent. Pensant en el meu carnet d’identitat m’és difícil

predir per a quin altre salt em prepara La violación de Lucrecia.Pensava això a pocs dies d’estrenar. Ara, després de gairebé 100 funcions… Què sent el públic quan et llances sense xarxa dalt d’un escenari, espantada, tremolant, insegura, buscant endins i enfora aquesta ‘veritat’ que els podria commoure, que els ajudaria a comprendre i a emocionar-se da-vant d’allò que els expliques i que, per a tu, en aquell moment, és el més important del món, més que Fukushima, els tsunamis, la teva família i el seu futur? No ho sé. Jo per-cebo el seu silenci profund i per moments la seva respiració compassada amb la meva, i tots dos respirant amb el poeta. Si la paraula no estigués tan gastada, de vegades sento que a través de la poesia de Shakespeare es produeixen alguns instants d’alguna cosa que anomenem comunió. Núria Espert

LA VIOLACIÓN DE LUCRECIAde William Shakespearedirecció Miguel del Arcointèrpret Núria Espertproducció Juanjo SeoaneGràcia. 6 a 23 d’octubre20’30h. (de dt. a ds.) / 18h. (dg.)18q / 27q / en castellà

© J

AVI

ER

NA

VAL

15

UN FRÀGIL EQUILIBRI

MARIO GAS

...UN EQUILIBRI FRÀGIL, DELICAT, PER eludir el daltabaix......La fragilitat de l’entrega, del miratge conti-nuat, la rigidesa de les conductes i la paràlisi conseqüentment inevitable que es deriva d’aquesta rigidesa i d’aquestes conductes....El paradís perdut que, de fet, mai es va perdre perquè mai no va existir. La basarda, o més ben dit, l’horror, el terror invasiu, la comoditat amputadora, les eleccions retar-dades, arxivades, evitades, que acaben per arrabassar tot indici de veritable elecció, tot indici de llibertat... por de l’altre, de si mateix, de la llibertat. Fràgil desequili-bri... que pretén la recuperació d’un assos-sec mínim i subtil que enterri la tempesta que corre per camins interiors, la galerna profunda que paralitza... Cal que seguim instal·lats en un riu que s’assembli a la vida com a únic mode de supervivència!La simulació per conjurar el costat fosc de la nostra raó i tornar a l’ordre, a la llum del dia... A l’ordre que oblida i permet seguir i construir un fràgil equilibri...Edward Albee disecciona una classe mit-jana acomodada d’ahir, d’avui... i de sem-pre... Tot un regne perquè res no canviï, tot i que, com va dir el poeta: “Nosaltres, els d’abans, ja no som els mateixos”.W. Burkethy

UN FRÀGIL EQUILIBRId’Edward Albeedirecció Mario Gasintèrprets Mia Esteve, Rosa Renom i Carles Velat (resta de repartiment en curs)coproducció EL CANAL - Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona i Teatre LliureMontjuïc. 20 d’octubre a 27 de novembre20’30h. (de dc. a dv.) / 18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg.)18q / 27q / en català

...UN EQUILIBRI FRÀGIL, DELICAT, PER eludir el daltabaix......La fragilitat de l’entrega, del miratge conti-nuat, la rigidesa de les conductes i la paràlisi conseqüentment inevitable que es deriva d’aquesta rigidesa i d’aquestes conductes....El paradís perdut que, de fet, mai es va perdre perquè mai no va existir. La basarda, o més ben dit, l’horror, el terror invasiu, la comoditat amputadora, les eleccions retar-dades, arxivades, evitades, que acaben per arrabassar tot indici de veritable elecció, tot indici de llibertat... por de l’altre, de si mateix, de la llibertat. Fràgil desequili-bri... que pretén la recuperació d’un assos-sec mínim i subtil que enterri la tempesta que corre per camins interiors, la galerna profunda que paralitza... Cal que seguim instal·lats en un riu que s’assembli a la vida com a únic mode de supervivència!La simulació per conjurar el costat fosc de la nostra raó i tornar a l’ordre, a la llum del dia... A l’ordre que oblida i permet seguir i construir un fràgil equilibri...Edward Albee disecciona una classe mit-jana acomodada d’ahir, d’avui... i de sem-pre... Tot un regne perquè res no canviï, tot i que, com va dir el poeta: “Nosaltres, els d’abans, ja no som els mateixos”.W. Burkethy

UN FRÀGIL EQUILIBRId’Edward Albeedirecció Mario Gasintèrprets Mia Esteve, Rosa Renom i Carles Velat (resta de repartiment en curs)coproducció EL CANAL - Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona i Teatre LliureMontjuïc. 20 d’octubre a 27 de novembre20’30h. (de dc. a dv.) / 18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg.)18q / 27q / en català

CARTESObrint una correspondència, talment com si els espiéssim pel forat del pany, descobrim un diàleg íntim escrit per viatjar a través del temps i de l’espai. Diàleg, intimitat, temps i espai són també, en essència, teatre. Durant 8 lectures-espectacle, la veu de les grans actrius i els grans actors que hem tingut la sort d’implicar en aquest cicle farà coincidir en un mateix espai i temps la paraula feta carta de personatges coneguts i desconeguts d’aquí i d’allà.

A la primera, viatjarem de la mà d’Anton Txékhov. El gran contista i dramaturg rus va passar els últims anys de la seva vida fora de Moscou a causa de la seva delicada salut. Des d’aquesta distància imposada, per carta i en trobades esporàdiques, va començar una relació amb una de les prin-cipals figures del Teatre d’Art de Moscou, una actriu de les seves pròpies obres: Olga Knipper. La relació, d’admiració mútua primer i de complicitat després, va acabar

en matrimoni, es va enfortir tot i les se-paracions imposades entre d’altres motius per les gires, i va durar fins a la mort de l’escriptor. La segona nit ens permetrà conèixer les cartes que els dos grans escriptors ma-llorquins Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel es van escriure des de la joventut del segon. Cartes que mostren una es-treta relació de complicitat, d’ajuda i de col·laboració que, amb els seus estius i els seus hiverns, va durar fins la mort de Villalonga. En la seva extensa corres-pondència podem transitar per reflexions vitals, pel retrat de la vida cultural de Ciu-tat de Mallorca i de Barcelona dels anys 60, i per les trifulgues i els rerefons de premis literaris, jurats i editors.Obrirem després una doble sessió al vol-tant del final de la Retirada i de l’Exili.

El final de la Segona República, amb l’acabament de la Guerra Civil, va sig-nificar per a molts habitants d’aquest país separacions, execucions, persecu-ció i exili, que van quedar reflectits en la correspondència que hem tingut la sort de retrobar. Volem donar veu a aquestes persones anònimes que van deixar escrits en milers de cartes els seu somnis, desi-tjos, frustracions, testimonis i pors enmig de les situacions més diverses: al front, a la ciutat assetjada, a la cel·la abans de l’execució, en creuar la frontera. Cartes que eren i són el reflex d’aquelles vides.L’exili posterior a la fi de la República va significar l’expulsió o la reclusió i, sobre-tot, la ruptura dels vincles establerts entre bona part de la intel·lectualitat del país. Creuarem fronteres a través de la corres-pondència de Mercè Rodoreda, Armand

16

Anton Txékhov i Olga Knipper

Maria Aurèlia Capmany

Salvador Dalíi Federico García Lorca

Armand Obiolsi Mercè Rodoreda

LLIURES

CARTES. ANTON TXÉKHOV i OLGA KNIPPERintèrprets Anna Lizaran i David SelvasGràcia. 1 de novembre

CARTES. LLORENÇ VILLALONGA i BALTASAR PORCELintèrprets Biel Mesquida i Carles MolinetGràcia. 13 de desembre

CARTES.LA RETIRADAintèrprets Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Quim Lecina, Anna Lizaran, Josep Minguell, Domènech Reixach i Fermí ReixachGràcia. 3 de gener

CARTES. L’EXILIintèrprets Núria Espert i Josep Maria FlotatsMontjuïc-Sala Fabià Puigserver. 10 de gener

CARTES IMPERTINENTS.MARIA AURÈLIA CAPMANYintèrpret Rosa Maria SardàMontjuïc-Sala Fabià Puigserver. 7 de febrer

CARTES D’AMOR DE JAMES JOYCE A NORA BARNACLEintèrprets Boris Ruiz i Laia MarullGràcia. 14 de febrer

CARTES. SALVADOR DALÍ i FEDERICO GARCÍA LORCAintèrprets Juan Echanove i Clara SeguraGràcia. 28 de febrer

NOVES CORRESPONDÈNCIESintèrprets a determinarMontjuïc-Sala Fabià Puigserver. 13 de març

coordinació i direccióPau Carrióproducció Teatre Lliure20’30h. / 25q / en català i castellà

n

n

n

n

n

n

n

n

Obiols, Rafael Alberti, Carles Soldevila, Rosa Leveroni, Santiago Casares Quiroga,María Casares, Pere Calders... Seguirem de la mà de Maria Aurèlia Cap-many, que ens ofereix amb les seves Cartes impertinents i els seus discursos les llam-pades brillants d’una enorme personalitat. Amb aquesta sessió, ens apuntem també a la commemoració del vintè aniversari de la seva mort.Més endavant navegarem cap a la humi-da Irlanda. James Joyce, el gran escriptor irlandès, va deixar en la correspondència amorosa amb la seva dona Nora Barna-cle l’empremta de la seva personalitat i la seva visió del món, de l’amor i d’una re-lació d’una gran càrrega eròtica i sexual. Una relació passional i sorprenent.Abans de l’última sessió, farem cap a Cadaqués... Després de coincidir a la Re-

sidencia de Estudiantes, Federico García Lorca i Salvador Dalí van mantenir una relació que havia d’influir enormement la seva obra. Cartes plenes d’humor, d’amor i de poesia, que tracen els capí-tols d’aquesta complexa amistat. I en una última nit, intentarem donar espai a allò que podríem entendre per noves correspondències: correus electrò-nics, blogs i tot el que es desprèn de la comunicació entre individus a través de la xarxa. Paraules entre persones distants però que es troben en un espai virtual que afecta cada vegada més el món real. Seran vuit dimarts, vuit petits espectacles en els quals, gràcies a alguns dels més grans intèrprets del país, com si fos a cau d’orella, ens endinsarem en les vides, les emocions i els pensaments més íntims dels qui van con-fiar en el valor d’escriure cartes. Pau Carrió

17

James Joyce

Llorenç Villalongai Baltasar PorcelLlorenç Villalongai Baltasar Porcel

Nora Barnacle

EN DIMARTSDE NOVEMBREA MARÇ

LECTURESESTER FORMOSA

THANK YOU SATAN

ROSA M. SARDÀDIT PERSAGARRA

Sagarra, i llapis en mà no tinc cap pudor en guixar, subratllar, posar fletxes, requa-dres i anotacions. Més tard ens els inter-canviem, n’agafarem d’altres...És possible que es preguntin per què ca-rai els explico tot això. Doncs perquè crec que la imatge d’aquests dos llibres il·lustra perfectament Josep M. de Sagarra. A Sa-garra l’encurioseix gairebé tot de la vida, i vol aprofitar-la, explicar-la, passar-la a lle-tra. Per això tants gèneres diferents, tants estils diferents, tants temes, tants nivells intel·lectuals; podríem dir que hi ha un Sagarra per a cada ocasió. I la d’avui és la de compartir i gaudir de l’essència i l’obra d’un home convençut que encara som a temps de millorar les coses i que l’esforç s’ho val. Carme Cané

SAGARRA DIT PER ROSA MARIA SARDÀdirecció Carme Canéintèrpret Rosa Maria Sardà amb la col·laboració de Mercè Pons i Rosa Vilaproducció Teatre LliureGràcia. 21, 22, 28 i 29 de novembre20’30h. / 25q / en català

La temporada passada, i durant sis dimarts de primavera, el Lliure de Gràcia es va omplir de gent que volia escoltar la paraula de Josep Maria de Sagarra dita per Rosa Maria Sardà. Són molts els qui se’n van quedar fora o amb ganes de tornar-hi. És per això que hem volgut recuperar aquest petit espectacle-lectura que, de ben segur, ens farà gaudir un altre cop d’un gran escriptor i d’una gran actriu.

La taula de la cuina és plena de llibres, la Sardà en té un a les mans i va posant paperets entre els fulls de paper bíblia per marcar els poemes que més li agraden. El llibre –comprat en una llibreria de vell– és una edició de la poesia completa de Josep M. de Sagarra i té les cobertes de pell tan lluentes i gastades que t’obliguen a trac-tar-lo amb cura i a llegir-lo amb calma. A l’altra banda de la taula jo també tinc un llibre –és nou i té les cobertes de cartró– que és un recull d’articles periodístics de

LEO FERRÉ ÉS UN DELS POETES I compositors essencials del segle xx. La seva manera d’expressar crea un con-trast molt especial entre la tendresa i la sensibilitat extrema, i un univers mar-cadament masculí. Un dia vaig dema-nar al meu amic Joan Casas si volia tra-duir alguna de les seves cançons. Les set cançons de Léo Ferré que va traduir han estat el pal de paller i ens han ser-vit d’estímul per construir aquest nou espectacle. Ester Formosa

“Jo vivia en una mena de maledicció còmoda. M’havia espavilat per no deixar entreveure mai res, ni de les meves an-goixes ni dels meus desigs, ni tan sols de les meves promeses més secretes i que m’haurien pogut deixar en mala po-sició davant d’algun dels meus contraris. Vivia emmascarat. Parlo d’aquesta cera còmoda amb què ens maquillem el ros-tre, i encara més, els sentiments, quan un se sent empaitat, de vegades sotmès, o encara pitjor, vençut...” Léo Ferré

THANK YOU SATANd’Ester Formosa Quartetamb Ester Formosa, Maurici Villavecchia, Matthew Simon i Horacio Fumeroproducció Ester Formosa QuartetGràcia. 26 d’octubre a 6 de novembre20’30h. (de dc. a ds.) / 18h. (dg.)16q / 25q

18

© R

OS

RIB

AS

© O

SC

AR

PE

RA

LES

A mitjans del segle xviii una jove aristò-crata, promesa amb un duc, és segres-tada per ordre dels pares en un casalot de camp venecià, sota la custòdia de la seva ex dida. El motiu: en una tras-balsadora trobada amorosa amb un desconegut s’ha quedat embarassada i els seus pares han decidit que ha de parir en secret. Cornèlia, la desventu-rada comtessa, rep per minyona o rús-tica dama de companyia una pagesa de nom Rosa que ha rebut l’encàrrec de no deixar cap rastre de l’embaràs.

REMO BINOSI

L’ESPERAJuan Carlos Martel

dirigeix un text

emblemàtic que parla

de l’amistat particular

entre dues dones

Q uan la meva dona estava emba-rassada de la nostra filla Giu-lia, jo llegia Les memòries de Casanova. Les aventures del gran seductor acompanyaven

l’experiència que vivia. A partir d’un fet concret, com és el cos durant l’embaràs, les dones construeixen una xarxa de con-fidències i complicitats de la qual els homes som absolutament incapaços. Ca-sanova em semblava la prova d’aquesta incapacitat. Vaig començar així a pensar en una història que enfrontés dues dones diverses, totes dues em-barassades. El pro-jecte inicial era es-criure una novel·la.

Mai no ho vaig aconseguir, potser perquè hi estava massa involucrat. Fent-la teatre he trobat una llibertat més gran per trobar unes paraules dins meu, per explicar una particular història de fisicitat femenina en un temps llunyà i alhora actual.Que sigui un home qui escriu això no ha de sorprendre: durant molts anys i en di-ferents cultures els personatges femenins eren interpretats per homes i confiats als seus cossos i a les seves veus. La història del teatre està plena de grans heroïnes inventades i escrites per homes. Almenys sobre l’escenari et permeten ser qui no ets. M’agradaria dir que, per a mi, aquest és el tema de L’espera.L’espera no només afronta la maternitat. És més, diré que aquesta només és la gran metàfora d’un esdeveniment en curs que no pot ser interromput. L’espera és la metàfora de la restricció dels individus a

un rol, a una condició que no hem escollit i que no estimem. Les tres dones que surten a escena re-

presenten, amb la

seva pròpia història, una situació que tots, homes i dones, ens trobem vivint: el no amor per la vida que fem i les coses que ens imposen. Cornèlia, la comtesseta que viu el seu embaràs amagada en una casa per voluntat de la família, en obediència a un contracte matrimonial que la pretén absolutament verge, és una burgesa frus-trada que s’oposa al seu estat negant-se, odiant el nadó que porta dins, incapaç d’acceptar-se fins al deliri. Rosa, la ser-venta, carnal i passional, és esclava del rol subaltern que li imposa la condició social: no l’ha escollit i, per sobreviure, accepta fins i tot la feina més horrible. La Dida ha fet de l’opció de no rebel·lar-se mai la seva pròpia força però, en l’obediència absolu-ta, ha perdut tota la seva vida. Nodrint

els altres s’ha “vampiritzat” ella mateixa fins a perdre el nom.L’espera és un viatge a l’infern de fer allò que un no vol fer i ser allò que un no vol ser, en el qual només el descobriment de l’amor farà remoure-ho tot violen-tament. Remo Binosi

19

© R

OS

RIB

AS

L’ESPERAde Remo Binosi adaptació i direcció Juan Carlos Martel Bayodintèrprets Marta Marco, Isabel Roccatti i Clara Seguracoproducció Bitò Produccions, CAER - Centre d’Arts Escèniques de Reus i Teatre LliureGràcia. 17 de novembre a 18 de desembre20’30h. (de dc. a dv.) / 18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg.)16q / 25q / en català

ANIM

ALAR

IO

PENUMBRA

Van buscar en els seus cossos com mostrar aquests somnis. Van trobar paraules i imatges que em feien riure i em feien por. Amb els somnis, o rere els somnis, o en contra dels somnis, van aparèixer més preguntes.Què va passar ahir a la nit, mentre dormia?Per què els nens no volen dormir?Per què dic mentides i ens en diem?Per què som amics?Com se li explica el món, a un nen? L’escriptura va venir després de tot això. La primera paraula que vaig escriure va ser ‘penombra’. Juan Cavestany i Juan Mayorga

LA TEMPESTATde William Shakespeare

direcció Declan Donnellanintèrprets Aleksandr Feklístov,

Ígor Iassúlovitx, Ilià Ilín, Yan Ilves, Mikhaïl Jigàlov,

Anna Khalilúlina, Serguei Koleixnià, Andrei Kuzitxov, Pàvel Kuzmín,

Aleksandr Lénkov, Guela Meskhi, Vadim Norxtein, Maksim Onísxenko,

Ievgueni Samarin i Serguei Zàitsev coproducció Txékhov Festival Internacional

de Teatre (Moscou) i Les Gémeaux Scène Nationale (París, Sceaux)

en col·laboració amb Theatre Cheek by Jowl (Londres)

en el marc de l’Any Rússia-Espanya 2011 Montjuïc-Sala Fabià Puigserver

1 a 4 de desembre20’30h. (de dj. a ds.) / 18h. (dg.)

18q / 27q

en rus sobretitulat en català

PENUMBRAde Juan Mayorga i Juan Cavestany

direcció Andrés Limaintèrprets Luis Bermejo, Nathalie Poza,

Alberto San Juan i Guillermo Toledoveu en off Gloria Muñoz

producció AnimalarioMontjuïc-Sala Fabià Puigserver

7 a 11 de desembre20’30h. (de dc. a dv.) /

18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg.)18q / 27q / en castellà

20

‘Què em fa por?’ Aquesta ser la pregunta amb què ens va convocar l’Andrés. Natalie, Alberto, Luis y Willy van respondre-hi obrint-nos els seus somnis.

© A

ND

RÉ

S D

E G

AB

RIE

L

© J

OH

AN

PE

RS

SO

N

LA TEMPESTATRÚSSIA A L’ENTORN D’UN SHAKESPEARE

DECLAN DONNELLAN

“EL MUNTATGE, FASCINANTMENT REPRESENTAT EN RUS, ÉS FLUID I S’ENDÚ L’ESPECTADOR AMB LA FORÇA DE LA MAREA. UNA ASTUTA I ABSORBENT VISIÓ DE LA CRUELTAT I DE LA COMPASSIÓ.” (THE TIMES) Aquesta producció intensament física barreja música, dansa i projeccions de vídeo per donar vida a aquesta illa i posar en relleu la part de “la il·lusió” que conté l’obra. Fent referències directes a la ideologia comunista del segle xx i a l’auge de consumisme de la Rússia actual, l’espectacle teixeix hàbilment un discurs polític i modern a partir del text clàssic.“Els russos”, diu Donnellan, “tenen vin-cles emocionals amb els seus mestres, i les habilitats es transmeten de generació

en generació. Això va aportar una valuosa mirada, inspiració i experiència a la pro-ducció d’aquest muntatge. En l’estructura de la indústria teatral de Rússia, un di-rector pot treballar amb els actors durant un llarg període. Els actors poden anar a fer altres projectes a la televisió o altres produccions teatrals durant una part de l’any, i després tornar i retrobar-se amb la seva companyia de teatre. Molts actors són lleials a la mateixa companyia durant més d’una dècada.”De la violència entre la banda i els aliats de Pròsper i la seva filla, a la sexualment expressiva Miranda; dels moments de

slapstick quan les galledes d’aigua es llancen sobre els supervivents del nau-fragi i l’humor pels intents de Caliban de vestir-se amb models de marca i ulleres de sol, a la intensitat del perdó de Pròsper envers el seu germà Antonio i a la delicio-sa sàtira de Rússia, amb les celebracions dels camperols comunistes amb falçs i garbelles de blat, o a “l’estranya música” interpretada pel simpàtic, esprimatxat i feble Ariel i els seus esperits, Donne-llan manipula les emocions del públic talment l’envellit Pròsper quan s’alça per damunt de l’escena i transforma l’acció a favor seu. n

21

Sovint escollim temes universals per a les nostres creacions. Així, després d’adorar el sol ple de vida, festa i energia, de viure de nit i somiar amb la Lluna, de jugar amb el pas del temps, glossar el carpe diem i cremar-nos en un infern de sàtirs i dimo-nis… ara hem decidit parlar de la Mort, que de fet ja ha estat present en diferents moments dels nostres espectacles, però mai n’havia estat la protagonista.Moguts per la realitat del pas del temps i per la constatació que tard o d’hora tots farem la mateixa fi i tots coneixerem Per-sèfone (la deessa que ens vindrà a buscar per emprendre l’últim viatge), volem dedi-car-li un temps de reflexió amb el nostre treball, fidel al nostre llenguatge escènic i a la manera de concebre l’art i la creació.Per iniciar aquesta aventura hem escollit una guia excepcional: Persèfone, que va ser raptada de l’Olimp per Hades (el rei de la mort) quan era Core (la bella primave-ra), la va obligar a casar-se amb ell i la va convertir en la Reina del món subterrani.De la seva mà viatjarem per la fina línia que uneix i separa la vida i la mort. Desco-brirem nous paisatges, personatges extra-vagants, conflictes, pors i il·lusions que es creen amb la seva sola presència.

Parlarem també dels rituals de la mort, del més enllà, de la injustícia o la justícia de la mort, de la història de Persèfone, del món dels vius, del lloc d’on ningú no ha tornat mai… i ho farem inspirats en les varietés, utilitzant diversos llenguatges: el text, les màscares, el teatre visual, la dansa i la mú-sica com un dels eixos de la dramatúrgia.Proposem un espectacle musical, dramàtic i cruel però alhora, tendre, divertit i reflexiu.Quan Persèfone torna amb la seva mare Demèter, al cap de sis mesos, ens regala la festa de la primavera per celebrar la vida, i ens adonem que la vida i la mort són dues cares de la mateixa moneda.Senyores i senyors, benvinguts al circ de la Mort i a la festa de la Vida. Joan Font

DOS ESPECTACLES PER NADALPERSÈFONE

Varietés Mortalsdirecció Joan Font

intèrprets Meritxell Duró, Àngels Gonyalons, Jordi Llordella, Laia Oliveras i Toni Viñals

coproducció Comediants, Txékhov Festival Internacional de Teatre (Moscou), Centro Dramático Nacional i Teatre Lliureen el marc de l’Any Rússia-Espanya 2011

amb la col·laboració de l’INAEM - Ministerio de Cultura i del Ministeri de Cultura

de la Federació Russa Montjuïc-Sala Fabià Puigserver

15 de desembre a 8 de gener(el 24 i el 31 de desembre no hi ha funció)

20’30h. (de dt. a dv.) / 18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg., 25/12 i 6/01)

18q / 27q / musical

22

COMEDIANTSCOMEDIANTSVARIETÉS MORTALSVARIETÉS MORTALS

© J

OR

DI

BU

LBE

NA

Ï

DOS ESPECTACLES PER NADALDe nen, quan anava a esco-la a Sarrià, li hagués agradat que el seu pare fos banquer, ens confessa, o empresari respectable, discret i encorbatat, però el pare era un pallasso de nas vermell, el gran Tortell Pol-trona. I, potser, d’aquell desig de tots els infants de ser el contrari del que són n’hi queda avui la veu, masculinament seriosa, amb la qual parla de la seva feina.Després de condemnar els nostres pares, acostumem a imitar-los, això sí, a la nostra manera, i Blai Mateu és un pallasso, però a Ï sobretot és ell, Blai Mateu.En Blai converteix el circ en delicada eina d’immersió en la intimitat de l’últim trau-ma col·lectiu del nostre poble, l’exili pro-vocat per la Guerra Civil.

Si vostè el franquisme no el va viure, i molt menys la guerra ni l’exili, com s’atreveix a crear tot un espectacle –i de circ– per reviure’ls?És clar que vaig viure la dictadura!!! A poste-riori, que és una manera potser més còmoda, però no menys intensa d’experimentar-la. Tota la revifalla i l’enorme vitalitat del teatre català en els anys en què jo m’enamorava de l’ofici era la conseqüència d’aquells al-tres inacabables anys de silenci i repressió. I com que el carrer l’havia patit, també era el teatre al carrer el primer escenari de l’alliberament de l’energia col·lectiva: no només Comediants o la Fura...I desenes d’altres grups que als 80 i 90 feien bullir les ciutats i pobles del país i que també a mi em feien créixer més ràpid i més ‘teatrer’ i entusiasmat per l’energia de l’ambient.Però vostè va estudiar circ.A França, és clar, no ho oblidi. A França on l’exili català i espanyol és l’origen de mi-lers de francesos amb cognoms ibèrics que et trobes cada dia a tot arreu. A França, a més, no veuen aquella tragèdia tan llun-yana com ens agrada pensar-la aquí i per això vivint i estudiant allà també era inevi-table reflexionar sobre l’exili. I molt més essent un pallasso com jo.

No és un assumpte massa seriós per a un pallasso?És un assumpte fet a la mida d’un pallasso que no sap quina llengua parla –jo ara ma-teix ja no n’estic tan segur– ni a quin país pertany, i ni tan sols si s’ha de pertànyer a algun país.Si l’entenen...M’entenen. A Prats de Molló, transfronte-rer, on s’han patit tants exilis i s’han vist passar tants exiliats, ens van captar de seguida i van veure l’espectacle com una pintura, un fresc compost d’un entramat de llengües, francès, espanyol, català, que és també la seva realitat quotidiana.Els exilis no s’acaben.Per això no hem fet un documental, tot i que vam filmar la platja d’Argelers. La diàspora re-publicana també és la immigració, el desarre-lament i tots els exilis d’avui i de demà, que també es poden patir sense sortir de casa. A més a més, això d’anar a petar al Teatre Lliure, la casa on han retornat tants exiliats interiors i exteriors, em fa moltíssima il·lusió.Benvingut.Fabià Puigserver, Lluís Pasqual...Tantís-sims eminents i tants auditoris enriquits pel millor teatre... Per a aquest pallasso, senyors, és un gran honor. n Lluís Amiguet

Ïde Blaï Mateu Trias

Baró d’evel CIRK cieintèrpret Blaï Mateu Trias

producció Baró d’evel CIRK cieGràcia

22 de desembre a 8 de gener (el 24 i el 31 de desembre

no hi ha funció)20’30h. (de dc. a ds.) /

18h. (dg. i 25/12) 16q / 25q

BLAI MATEU

23

© A

LEXA

ND

RA

FLO

RE

NTI

N

NENSEL LLIURE DELS

Montjuïc17 de gener a 12 de febrerBUCHETTINOa partir del conte Le petit Poucet de Charles Perraultadaptació Claudia Castelluccidirecció Chiara Guidirepartiment en cursproducció Teatre Lliure a partir de la producció original de la Socìetas Raffaello Sanzio en col·laboració amb el Teatro Alessandro Bonci de Cesenafuncions familiars 17h. i 19h. (ds.) / 11h. i 13h. (dg.)funcions escolars 10h. i 12h. (de dt. a dv.)

Montjuïc-Espai Lliure28 de febrer a 1 d’abrilUN BOSC DE CAMESautoria i direcció Jordi Palet i Puigintèrprets Mariona Anglada, Ada Cusidó i Pep Farréscoproducció TAAAT - Farrés Brothers i Cia.i Teatre Lliureamb la col·laboració de LaSala/Sabadellfuncions familiars 18h. (ds.) / 12h. (dg.)funcions escolars 10h. (de dt. a dv.)

Montjuïc-Plaça Margarida Xirgu 17 d’abril a 20 de maigLAVAdirecció Martine Decroosrepartiment en curscoproducció Imaginart i Teatre Lliurea partir de la producció original de Studio Orka amb la col·laboració de Zona 35-62 i CCHasselt Teatre Vrijthof de Maastricht i subvencionat pel festival MiraMiróamb la col·laboració de LaSala/Sabadellfuncions familiars 17h. i 19h. (ds.) / 11h. i 13h. (dg.)funcions escolars 10h. i 11’30h. (de dt. a dv.)

Una nena es perd en una estació de tren. En una estació de tren on el tren fa tard, per exemple: l’andana es va omplint, la gent es neguiteja, s’acumula als passadis-

sos subterranis… i ella només veu cames i més cames. Llargues, curtes, gruixudes, primes, pelu-des, pelades, fortes, desnerides… No tro-

ba les del seu pare per enlloc. I justament avui que era el seu primer viatge en tren!Passarà uns moments de por, però per sort coneixerà unes quantes persones –especialment el cap d’estació– que l’ajudaran a retrobar-lo.

Espectacle recomanat de 3 a 5 anys.

24

UN BOSC DE CAMES

n

n

n

© J

OR

DI

PA

LET

© S

OC

ÌETA

S R

AFF

AE

LLO

SA

NZI

O

BUCHETTINOUn fil de llum il·lumina l’espai.Els sentits s’aguditzen i la imaginació comença a volar.El públic s’acomoda en cadascun dels 50 llits… I comença la funció.Som en una habitació de dormir enorme amb cinquanta llits petits, sota els llençols dels quals els espectadors s’ajeuen per escoltar una història explicada per un narrador. Però, a banda de les seves paraules, tota l’habitació es transforma en una cambra de ressonància de tots els esdeveniments que hi són narrats, i ens deixa sentir les petjades acústiques de tot el que anirà succeint.

Espectacle recomanat de 7 a 10 anys.

25

Mentre construeixen un aparcament subte-rrani, uns geòlegs fan casualment una gran troballa. A quinze metres sota terra se sen-ten sorolls estranys i inexplicables. Amb el

terra foradat i l’ajut de minicàmeres desco-breixen que el subsòl està habitat per uns éssers diminuts. Els espectadors poden col·laborar amb els geòlegs per conèixer aquest submón. Voleu seguir de prop la nostra investigació?

Espectacle recomanat de 6 a 8 anys.

LAVA

BUCHETTINO

DE GENER A MAIGfuncions familiars 12q

funcions escolars 6q

reserves serveieducatiu@teatrelliure.com

Els 3 espectacles són en català

© S

TUD

IO O

RK

A

Un fil de llum il·lumina l’espai.Els sentits s’aguditzen i la imaginació comença a volar.El públic s’acomoda en cadascun dels 50 llits… I comença la funció.Som en una habitació de dormir enorme amb cinquanta llits petits, sota els llençols dels quals els espectadors s’ajeuen per escoltar una història explicada per un narrador. Però, a banda de les seves paraules, tota l’habitació es transforma en una cambra de ressonància de tots els esdeveniments que hi són narrats, i ens deixa sentir les petjades acústiques de tot el que anirà succeint.

Espectacle recomanat de 7 a 10 anys.

Serà el 20 de gener

del 2012. Serà al Lliure

de Gràcia. I Hedda Gabler

serà Laia Marull dirigida

per David Selvas.

El retorn de la Marull

al teatre, després d’anys

de molt cinema i tres

premis Goya

LAIA MARULL

Amb tres premis Goya, per Fu-gitivas, Te doy mis ojos i Pa negre, i un camí fet de Shakes-peare, Hellman, Lorca, Sirera, Wedekind i Brecht, Bonnín i

Bozzo, Ollé i Albertí, ara la noia salvatge s’ha perdut per les ‘costas levantinas’ en ple rodatge d’una aposta personal i còmi-ca. Una entrevista sacsejada pel vent, amb una orella a Barcelona i l’altra, la seva, amagada vora mar, sota les roques i els crits d’unes gavines carnívores… Ep, hola Laia! Unes preguntetes pre Hedda?Ep, hola!!! Hahaha… Endavant, ataca…Recordes en quin moment vas ser cons-cient d’estar fent un primer paper?Sí!!! I tant… Quan tenia 6 anys jo anava a la parròquia del barri de Sant Gervasi i recordo que hi havia un professor de mim. Eren gent de 20 anys, 30. Jo en tenia 6 i vam fer una obra de teatre amb gags. Allò em va cridar l’atenció i a més a més vaig tenir molt d’èxit. Me’n recordo perfectament. Feia de gos. La gent es moria de riure…Com et vas convèncer per dedicar-t’hi de ple?El meu pare em va regalar el Todo Mafalda i em va dir que era un llibre màgic, i aque-lla mateixa nit vam parlar d’interpretació… Convèncer... quan vaig començar a fer clas-ses amb la Nancy Tuñón! M’encantava… però fins al Roberto Zucco no va estar clar que m’hi dedicaria del tot.Roberto Zucco va ser la gran pujada d’adrenalina, doncs...?

Sí, sí, sí. Total. Perquè acabava de co-mençar a l’Escola i ni se m’havia passat pel cap que m’hi podia dedicar. Adrenalina total, els assaigs, l’estrena, uau…I d’aquí al Lluís Pasqual, amb qui vas fer també tot seguit Un dels últims vespres de Carnaval. Després no heu coincidit més, però només tornar al Lliure et demanen fer la Hedda.Mmmm… el Lluís va ser totalment deci-siu. Va ser un gustasso poder fer el Zucco i treballar amb ell… Mai havia fet res im-portant abans, i era una experiència úni-ca, diferent de tot. Amb ell em vaig sentir especial, el fet que em volgués a mi… tot plegat. Una relació amb un “germà gran”, que ara encara ens ho diem, saps...?Ara has passat per molts directors… El con-tinues veient com un moment excepcional?Sí, sí… Una experiència única, intocable. El Lluís ho intuïa tot, i jo el seguia amb els porus oberts. Aquella mirada, el tacte, tot em dirigia cap a l’obra! Molt bonic, i molt sensible. Però a la prova em vaig acollonir. Va ser molt dur. El càsting va ser terrible.Et diré tres noms de persones amb qui també has repetit… El Mario Gas (Lulú, Mare Coratge)…Brutal, incisiu, home de teatre.. i m’encanta!El Salvador Garcia Ruiz (Nina, Mensaka, Les veus de la nit)Delicat, meticulós, exigent, sensible… amic.Antonio Hernández (Lisboa, Oculto)Juganer, divertit, nen, intel·ligent… i bé… hahaha...I el Lluís Güell? (Ermessenda, Pirata, Pri-mera jugada)Experimentat, pràctic… és que acabo de treballar amb ell i costa…!Va ser ell qui et va posar les formigues a les mans al final d’Ermessenda?No!!!! Saps que sempre que hi ha animals, gossos, hi ha un ensinistrador que els porta?Un ensinistrador de formigues???Noooo… hahahahaha… A la primera presa encara, però a la tercera ja començaven a mossegar i no vegis, tu. Piquen molt fort. Però mai vam pensar de fer servir la mà d’una doble. Es que el Güell és atrevit, eh...? Ja ho pots afegir a la llista, perquè a més em va demanar fer de vella, i vaig pen-sar ‘aquest senyor s’ha tornat boig!’... Jo, d’àvia de l’Álvaro Cervantes, imagina’t!!!

HEDDA GABLERde Henrik Ibsen

direcció David Selvasintèrprets Pablo Derqui, Àngela Jové,

Cristina Genebat, Laia Marull, Francesc Orella i Ernest Villegas

coproducció Teatre Lliure, CAER - Centre d’Arts Escèniques de Reus

i Teatro de La Abadía Gràcia. 20 de gener a 19 de febrer

20’30h. (de dc. a dv.) / 18h. i 22h. (ds.) / 18h.(dg.)

16q / 25q / en català

26

© C

LAU

DIA

CO

STA

-OR

OP

EZA

GABLERHEDDA

No parlem de Hedda, que encara no n’heu fet ni treball de camp. Però a Ibsen, li tens algun amor especial? Has vist almenys cap versió de Hedda Gabler?No n’he vist ni una. Però l’Ibsen vaig fer-ne un, La dama del mar, amb en Gual, i és un autor que m’interessa perquè toca temes socials de manera molt punyent i no directa. Els personatges de Hedda, i no només ella, són molts interessants. Ella és tremenda de debò, ja veurem com la farem, i ve de gust (en tot cas) per la in-cògnita que amaga…I el David Selvas? Vau treballar junts d’actors al Polígraf del Robert Lepage…Ai! El David, el David… El David i jo… som molt amics. Allò ens va agradar molt, treballar junts, quina experiència! Em va encantar la idea de deixar-me dirigir per ell, i va i em proposa la Hedda Gabler. Hòstia! Però bé, de puta mare.Per cert, que ara estàs rodant una comèdia després d’anys de tragèdia…Sí, noi, sempre vaig del melodrama a la tragèdia. A mi m’interessa molt tocar gè-neres diferents… però tinc poques ofertes de comèdia, o és la mala sort, no sé… però és un gust, tu. La pel·li es diu Como estre-llas fugaces i la dirigeix Anna di Francisca i està sortint bé. Per riure una mica més, recordes que el David Bagés va ser el teu “nòvio” a As-sumpte intern del Carles Balagué?Sí, li havia de fer una palla al cine… molt guarro! I molt divertit… després fèiem ser-vir Sanex entre els dits perquè semblés… hahaha! Un rodatge molt curiós, la primera pel·li que vaig fer. Tenia a l’Ágata Lys de mare…Acabem: punt final. Et diré les actrius més importants que han fet de Hedda al cinema, i tu em dius quina t’atrau més… Jessica Tandy, Ingrid Bergman, Glenda Jackson, Rosalind Russell, Isabelle Huppert o Cate Blanchett.No me’n diguis més. La Huppert sempre m’ha agradat molt, però aniria abans que cap a veure la Ingrid Bergman, perquè m’agrada molt. Una actriu molt interes-sant, guapa i molt elegant. M’agrada mo-ooooooooooolt… A Encadenados i Luz de gas… buf… feia un paper molt interessant i difícil. La trio a ella. Devia ser una Hedda insuperable. n Àlex Gorina

27

Nascut a Griffen (Àustria) el 1942, Han-dke es dóna a conèixer com a escriptor amb un breu text radiofònic, La inundació, el 1963. Els seus escrits d’aquella època recorden els relats de Kafka (un d’ells, a més, porta per títol El procés i la dedica-tòria “Per a Franz K.”). Es vincula al Grup de Graz i comença publicar a la revista Ma-nusckripte. El 1966 publica Les vespes, la seva primera novel·la. Amb La por del porter al penalti, el 1970 aconsegueix un

ressò internacional i des de llavors ha estat traduït a molt diversos idiomes.Obté l’èxit teatral amb Insults al públic, Kaspar, El pupil vol ser tutor, La cavalca-da sobre el llac Constança... Autor d’una setantena de textos, en teatre destaquen més recentment L’hora en què res no sa-bíem els uns dels altres, Viatge al país so-nor, o l’Art de la pregunta i La tempesta continua, entre d’altres.En la seva extensa carrera, no exempta de polèmica i en la qual ha estat titllat sovint d’enfant terrible, Handke ha escrit relats, textos dramàtics, novel·les, dieta-ris, poemes... Totes les seves peces, però, no corresponen només a un únic gènere. També ha realitzat diversos acostaments al cinema. A banda de fer d’actor alguna vegada, ha dirigit adaptacions per a la pan-talla d’alguns dels seus llibres i ha elaborat diversos guions basats en les seves obres per al director alemany Wim Wenders.Considerat un dels escriptors més represen-tatius de la literatura en llengua alemanya

posterior a la generació de Günter Grass, el 1973 va ser guardonat amb el premi Georg Büchner –el Premi Cervantes de la Llengua Alemanya– al qual va renunciar. I el 2007 se li va atorgar a Düsseldorf el premi Hein-rich Heine en ocasió del 150 aniversari de la mort del poeta, però el guardó va ser ve-tat per l’ajuntament de la ciutat i finalment Handke també hi va renunciar.

“Per molt que se’ns desvïi l’atenció cap al políticament incorrecte ciutadà Handke, no es pot obviar l’abast d’aquest escriptor, l’obra del qual recu-pera la trascendència de l’experiència subjectiva en un món alienat. La seva crítica social ha estat sempre, fona-mentalment, una crítica del llenguatge. També aquí Handke és un idealista ex-trem; de quants escriptors contempora-nis en podem dir el mateix?” (Cecilia Dreymüller, El País)

Lluís Pasqual estrena

un text de Handke

de 1973, una reflexió

esgarrifosament actual

sobre els mecanismes

del capitalisme

28

© N

GO

ULD

QUIT

PETER HANDKE

ELS IRRESPONSABLES SÓN EN VIES D’EXTINCIÓ

QUIT Els irresponsables són en vies d’extincióde Peter Handkedirecció Lluís Pasqualintèrprets Andreu Benito, Jordi Bosch, Jordi Boixaderas, Míriam Iscla, Eduard Fernández, Juli Mira, Nora Navas i Boris Ruiz coproducció Teatre Lliure i Centro Dramático Nacional Montjuïc-Sala Fabià Puigserver 26 de gener a 26 de febrer20’30h. (de dc. a dv.) / 18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg.)18q / 27q / en català

29

Quit.- Es tracta del següent: en primer lloc,

hi ha masses productes, el mercat s’ha tor-

nat incontrolable. Qui produeix massa? Un

de nosaltres? Ridícul. Qui, doncs? Els al-

tres, naturalment. Farem que el mercat tor-

ni a ser dominable. En segon lloc: ja no hi

ha masses productes, sinó masses unitats

de menys productes. Els magatzems frigorí-

fics vessen de mantega. Ho he llegit avui a

l’hora d’esmorzar. La nostra oferta és mas-

sa gran? No, la demanda és massa petita, i

aquesta és la troballa que ens ha de fer viu-

re. En tercer lloc: la demanda és massa pe-

tita perquè els preus són massa alts? Segur

que sí. I els preus són massa alts perquè

els salaris són excessivament elevats, no és

així? Haurem de pagar, doncs, uns salaris

més baixos. I com? Utilitzant a fora una

mà d’obra més barata. Per exemple. “L’illa

Maurici és un bon mercat de mà d’obra.

El treball a les plantacions ha acostumat

la població a treballar dur durant genera-

cions. Els àgils dits asiàtics s’han acreditat

sobretot en el treball artesanal.” Per això

podrem presentar els nostres productes a

un preu més barat. Això és el que té més

tirada. A més, imagineu que en tots els

nostres articles hi diu “Made in Mauritius”.

Recordo quantes d’aquestes etiquetes em

feien somiar quan era petit.. I per què no

als nostres estimats consumidors? En tot

cas, la demanda creixerà i podrem reajus-

tar els nostres preus. En quart lloc: podrem

anar sovint a passejar pel bosc per tal de

sentir-nos mentrestant uns éssers humans

en plena natura. n Fragment de l’obra.

© R

OS

RIB

AS

ESPIADIMONISde Ramon Gomis de Barberà

direcció Iban Beltranintèrprets Joan Anguera, Elena Fortuny i Alba Pujol (resta de repartiment en curs)

coproducció CAER - Centre d’Arts Escèniques de Reus i Teatre Lliure

Gràcia. 23 de febrer a 4 de març20’30h. (de dc. a ds.) / 18h. (dg.)

16q / 25q / en català

ESPIADIMONISESPIADIMONIS

AL TAULER DE LA VIDA, ELS HOMES I les dones no poden preveure els seus mo-viments. Els digueren que era possible, i alguns ho recorden, però només és un mi-ratge. Potser esperaven que seguirien un camí i ves per on, n’han triat un altre, una decisió inesperada. Ni ells havien imaginat que farien el contrari d’allò que dies abans havien escollit. Mai la jugada decisiva és la que havien assenyalat al calendari. La memòria, aquella veu poderosa que ens marca el camí de l’experiència, tampoc els ha servit per no perdre’s per viaranys desconeguts. Som espiadimonis. Volem d’una banda a l’altra, ens emmirallem, ens aturem un moment, hi tornem, anem a l’inrevés, tornem al lloc de partida, en-sopeguem amb la mateixa pedra, res del que havíem previst no s’ha complert. I sen-se gairebé aturar-nos, de nou alcem el vol, caòtic, inesperat. Al bell mig de l’estiu, les libèl·lules, es-timulades per la calor del migdia, volen al voltant de la bassa, s’aturen en una branca de la glicinia. Libèl·lules i espia-dimonis. Embadocat, m’atrau el desordre d’aquests insectes, un desordre aparent.He mirat enrere, al retaule dels anys que s’han escolat. Hi he retrobat els personatges de l’Espiadimonis. El professor Pere Jové

que hi estudia la complexitat: la maldat, la bogeria, l’estupidesa, el disbarat. I l’Ela, interessada pel sistema neuronal de les for-migues. I la Verónika, tossuda, incapaç de desempallegar-se de les seves il·lusions, em sembla que volia escriure una novel·la. I l’Àngels, de peus a terra. Ha ajudat el Pere a perseguir el poder, i ha mobilitzat tots aquells que s’han deixat grapejar. No li convé exami-nar la seva ànima, emmirallar-se. Vol anar a un altre lloc, canviar d’aires, potser. Sap que el professor Jové és un home fràgil, que ara als darrers revolts, la por a la mort el domina. Per a ell hi ha d’haver un ordre, tan caòtic com es vulgui, però un ordre. De cap ma-nera li convé establir-lo. Li està bé el caos. Encara que res no sigui com havia previst, tampoc no ho és el vol de l’espiadimonis. I en tot cas, s’hi ha un infern, l’infern són els altres i no ell mateix. L’Ela sap que l’amor és un diàleg, no una creença, i insisteix en practicar-lo. Exerceix de científica, i no pre-tén desvetllar consciències. Voldria dibuixar el seu món, però no té encara ben decidit a qui posarà al bell mig de la xarxa.Espiadimonis, insecte odonat, d’abdomen llarg i prim, de colors lluents i virolats, amb quatre ales llargues i estretes, que vola prop de l’aigua i les larves del qual són aquàtiques. Ramon Gomis

RAMON GOMIS

LA NOSTRA CLASSEde Tadeusz Słobodzianek direcció Carme Portaceli

intèrprets David Bagés, Rosa Boladeras, Jordi Brunet, Ferran Carvajal,

Roger Casamajor, Lluïsa Castell, Gabriela Flores, Albert Pérez,

Xavier Ripoll i Albert Triolacoproducció GREC 2011 Festival de Barcelona i Factoria Escènica

Internacional - FEI Gràcia. 9 a 18 de març20’30h. (de dt. a dv.) /

18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg.)16q / 25q / en català

30

CARME PORTACELI

ESPIADIMONISde Ramon Gomis de Barberà

direcció Iban Beltranintèrprets Joan Anguera, Elena Fortuny i Alba Pujol (resta de repartiment en curs)

coproducció CAER - Centre d’Arts Escèniques de Reus i Teatre Lliure

Gràcia. 23 de febrer a 4 de març20’30h. (de dc. a ds.) / 18h. (dg.)

16q / 25q / en català

KOLTÈSCHÉREAU

LA NUIT JUSTE AVANT LES FORÊTSde Bernard-Marie Koltèsdirecció Patrice Chéreau

i Thierry Thieû Niangintèrpret Romain Duris

coproducció Comédie de Valence - Centre Dramatique National Drôme-Ardèche,

Centre National de Création et de Diffusion Culturelles de Châteauvallon

en el marc d’una residència de creació Maison de la Culture de Nevers

et de la NièvreGràcia. 22, 23 i 24 de març

20’30h. / 18q / 27q

en francès sobretitulat en català

© T

AN

AK

AW

HO

EN LA LUNAautoria i direcció Alfredo Sanzolrepartiment en curscoproducció Teatro de La Abadía i Teatre LliureGràcia. 28 de març a 1 d’abril20’30h. (de dc. a dv.) / 18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg.)16q / 25q / en castellà

LA NOSTRA CLASSE

EL 1941, PROP DE 1.600 JUEUS VAN morir cremats a la localitat polonesa de Jedwbane. La versió oficial de la Història en va responsabilitzar els ocupants nazis, però dos estudis van demostrar que els autors de la massacre van ser, de fet, els mateixos companys i veïns de les víctimes. Deu companys de classe, cinc de catòlics i cinc de jueus, que esdevenen víctimes i botxins en el moment dels fets i que, en els anys posteriors, al llarg de catorze escenes/lliçons, assumeixen el paper de

supervivents torturats o de fantasmes permanentment presents en la ment dels assassins.La nostra classe és una història escanda-losa sobre la difícil relació entre els que es van tornar enemics sense cap raó per-sonal durant el segle xx, sobre la culpa col·lectiva, la veritat que ningú sembla tenir necessitat de conèixer i sobre la Història que no pot ser jutjada, no pot tornar enrere i, moltes vegades, ni tan sols explicar-se. Carme Portaceli

LA NOSTRA CLASSE

31

ALFREDO SANZOL

por, l’esperança, el caos, la paraula lliber-tat… ens van quedar gravats a la memòria. Són els solcs del nostre disc dur.Així me n’he anat a la Lluna. Gairebé po-dria dir que m’hi he exiliat, que m’he fu-gat de la Terra. Necessitava sortir-ne per construir aquesta història. Els personat-ges d’En la Luna no saben gaire on són. Com quan ets petit. Ser a la Terra et sem-bla molt bé, però podries ser a Mart i tam-bé t’ho semblaria. I un malson és igual que la realitat, i la realitat és un present absolut, i no pots imaginar que els grans també van ser petits o que el món con-tinuï el seu curs quan tu ja no hi siguis. Els personatges d’En la Luna pensen en fugir, però es queden. Uns necessiten re-cordar per estimar-se, i uns altres aprenen a viure en llibertat. D’altres necessiten oblidar per estimar, i encara alguns in-tenten saber, sense sortir-se’n, què és la llibertat. Alfredo Sanzol

Pertanyo a una genera-ció que va néixer quan va morir en Franco. La nostra infantesa va lligada a la de la democràcia i compartim les seves febres del creixement i les boires de la raó. Hem crescut alhora. La transició impregna els meus primers records. L’ambient especial d’aquells anys vivia en els adults les vint-i-quatre hores del dia. Era present en tots els seus actes. La vida pública en-trava a la vida privada com un re-molí. Per a un nen era impossible saber què passava i l’excitació, la EN

LA

LUNA

Ell va ser un meteorit que va travessar el nostre cel amb vio-lència en una gran solitud de pensament i una força increïble, a la qual de vegades era difícil d’accedir. M’intimidava i encara avui ho fa més que mai. No sempre estava d’acord amb la meva interpretació de les seves obres. Rarament m’ho feia saber: tenia la corte-sia de pensar que jo feia menys errors que els altres. Per part meva, vaig voler pas-sar comptes el menys malament possible i amb l’entusiasme que procura el treball quotidià amb un escriptor, un de veritat, del seu món privat –una fulla esmola-da amb la qual m’he tallat molt sovint. Patrice Chéreau

© D

AVI

D R

UA

NO

© P

AS

CA

L VI

CTO

RA

RTC

OM

AR

T©

NA

SA

- A

PO

LLO

11

EN LA LUNAautoria i direcció Alfredo Sanzolrepartiment en curscoproducció Teatro de La Abadía i Teatre LliureGràcia. 28 de març a 1 d’abril20’30h. (de dc. a dv.) / 18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg.)16q / 25q / en castellà

ÀLEX RIGOLA

C oriolà és un dels textos més foscos i ambigus de Shakespeare. Té com a tema central el poder, com succeeix en la major part de les obres

d’aquest autor. En aquest cas, ens trobem davant la tragèdia del valent i orgullós general Caius Marci, un personatge menor de la producció shakespeariana, poc desenvolupat psicològicament, que rebutja les tradicionals formes del govern patrici i no està disposat a usar ni la retòrica ni la litúrgia per aconseguir el poder, atesa la seva negativa a sotmetre’s a la voluntat popular, perquè entén que el degrada com a guerrer i patrici i, per tant, la considera menyspreable. La seva actitud enfront del poble ha convertit Coriolà, que, paradoxalment, és derrotat pel poble, en un personatge polèmic, reivindicat tant pels feixistes (Comédie Française, 1934) com pels comunistes (Berliner Ensemble, 1953), en els muntatges més emblemàtics d’aquesta peça durant els anys anteriors i posteriors a la Segona Guerra Mundial, quan la figura de Coriolà tenia una actualitat plena enmig de l’emergència històrica dels totalitarismes. La discussió sobre aquest heroi es va prolongar durant els anys cinquanta, quan se’n feren diverses posades en escena; especialment, cal fer esment de la posada en escena de Giorgio Strehler, al Piccolo Teatro de Milano, el 1957, que feia dels plebeus membres del Partit Comunista, enfrontats als mètodes de la burgesia reaccionària i militaritzada. El mateix Strehler donava una gran importància a aquest muntatge dins la trajectòria del gran teatre milanès, explicant l’origen del seu interès per aquest text:“Recordo que una nit, a Berlín, vaig trobar damunt la taula de treball de Brecht el Coriolà, de Shakespeare. Em va intrigar com mai. Ell m’explicà que l’estava estudiant, i a mi em meravellà que perdés el temps amb un text tan ‘feixista’ i ‘reaccionari’. El divertí la meva reacció i em digué: ‘Estimat amic, faràs bé de rellegir l’obra. És molt diferent de com te l’han mostrat’. I a continuació va

formular algunes observacions respecte a aspectes concrets: els dos tribuns eren vistos per la crítica burgesa com malvats sicaris quan, en realitat, eren una cosa molt distinta. I també emfasitzà com enfocar la rebel·lió popular des d’una altra perspectiva, i en relació amb certs comportaments del protagonista. La resta la vaig descobrir tot sol, rellegint el text tal com m’havia suggerit Brecht.” Enric Ciurans, ‘Coriolà, sense feixisme?’

32

CORIOLÀde William Shakespeareadaptació lliure i direcció Àlex Rigolaintèrprets Mercè Arànega, Joan Carreras i Alícia Pérez (resta de repartiment en curs)coproducció EL CANAL - Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona i Teatre LliureMontjuïc-Sala Fabià Puigserver 8 de març a 15 d’abril20’30h. (de dc. a dv.) / 18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg.)18q / 27q / en català

© R

OS

RIB

AS

CORIOLÀ

No hi ha res que expliqui millor Coriolà, que alguns fragments de l’entrevista que se li va fer el passat 14 de maig a l’escriptor Jose Luis Sampedro:

“No hi ha democràcia ni a Espanya ni fora d’Espanya. La gent està boja? No, la gent està manipulada. L’opinió pública no és l’opinió pública. L’opinió pública no és el resultat del pensament reflexiu de la gent. I això, per dos motius.El primer és perquè no estem, en general, educats per pensar. Per tenir pensament crític. Davant d’unes eleccions, la gent no raona. No pensa. No fa un estudi, una anàlisi. Es vota sobretot per motius visce-rals. Per les característiques del qui parla. Per la veu que té. Per les mentides que explica i que s’accepten.El segon motiu és perquè el poder exis-tent, que avui és el poder econòmic, do-mina els mitjans d’informació. I inculca a la gent les idees a través dels mitjans d’informació. La gent, avui, jutja sobretot pel que veu a la televisió. I vota segons el que veu i li diuen a la televisió. I no pensa per res en allò que li oculten. De manera que, en part, no se’ns forma per ser uns veritables ciutadans conscients. I en part no se’ns educa, sinó que se’ns con-diciona per manipular i crear una opinió. Allò que anomenem opinió pública és una opinió mediàtica creada per l’educació i els mitjans. Totes dues coses controlades pel poder. Res més. (···) Comunicar-se és indispensable. Ens hem d’unir. Actuar d’acord és indispensa-ble. Cadascú, sol, no és res.” Àlex Rigola

33

ELS JUGADORS

PAU MIRÓ

VULL EXPLICAR UNA HISTÒRIA SENZILLA,amb zones fosques, això sí. M’agrada que m’expliquin històries senzilles, una mica estranyes, això sí. I sobretot m’agrada explicar-les. És de jugadors. Ja saben, ruletes, casinos, cartes. Grans quantitats de diners que es perden o es guanyen en menys de trenta segons. I tota l’addicció i la destrucció que aques-ta adrenalina comporta. Però no és aquesta la història que s’explica. El joc, en realitat, és entre els personatges, entre els mateixos jugadors. (I disculpin si ara ho porto cap el meu terreny)Entenc les relacions humanes com un joc, com si cada mirada que fem als ulls d’algú fos una partida. I com si d’alguna manera, més o menys conscient,

davant del nostre “adversari” (l’altre), allò que fem és mirar de detectar els seus punts febles i treure’n partit. És potser una visió massa fosca de les relacions humanes, potser els companys de viatge que he tingut mentre escrivia el text poden tenir-hi alguna cosa a veure: Dostoievski, Caravaggio, Chet Baker, l’FMI, l’excés de cafè….He intentat acompanyar-ho també, amb sentit de l’humor.Disculpin també els llocs comuns,però és que m’encanta visitar-los amb l’esperança de captar un matís que se m’havia escapat.Els jugadors és en certa manera un conte, dens i divertit, amb un paisatge urbà de fons, un conte on els personatges són més fills

de puta del que em pensava,(encara que a primera vista no ho semblin).Són quatre germans que s’acosten o supe-ren els 50 anys (“envellir és un desastre”).I una menor. (La natura centra els seus es-forços en allò que arriba i abandona el que està marxant).Al voltant d’una taula, i embriagats de cafè, juguen una partida de cartes, fan temps, darrere la finestra, plou, una urna amb cendres presideix la partida. De tant en tant, es miren als ulls.La pluja no s’atura, i entre la ràbia i el silenci,la vida fa trucs de màgia, fa desaparèixer massa sovint éssers estimats, quantitats de diners, records, paraules, però no l’esforç ni la passióamb els que mirarem d’explicar aquesta història senzilla. Pau Miró

ELS JUGADORSautoria i direcció Pau Miró

intèrprets Andreu Benito, Jordi Boixaderas, Jordi Bosch i Boris Ruiz

coproducció Teatre Lliure i EL CANAL - Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona

Gràcia. 19 d’abril a 20 de maig20’30h. (de dc. a dv.) /

18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg.)16q / 25q / en català

34

© R

OS

RIB

AS

L’ONADA

IGNACIO GARCÍA MAY

Resulta obscena la prepotència amb què la nostra època jutja el comportament políticosocial d’aquelles generacions que els va tocar viure sota la dictadura franquista, sota el jou nazi, sota les diverses tiranies comunis-tes. Amb l’avantatge que confereix saber el final de la pel·lícula i trobar-se, a més, fora d’ella, es critica la “covardia” i la “pas-sivitat” dels nostres avantpassats pròxims davant d’aquella onada d’absolutismes d’encuny divers, recalcant la idea esgar-rifosa i implacable de la culpa: com és que no se’n van adonar? com és que no van fer res per impedir-ho? Aquests retrets característics del ciutadà modern, tan de-mòcrata, tan compromès políticament, tan segur d’ell mateix, tan resguardat de tot, es tornen incòmodes quan un es pregunta com hauríem actuat nosaltres si ens ha-gués tocat viure en aquelles circumstàn-cies. Podem assegurar que no hauríem estat col·laboracionistes? És més, què ens autoritza a donar per fet la nostra actual superioritat moral? Com sabem que no fem el mateix ara, permetent el creixement d’algun monstre totalitari del qual ens ne-guem a ser conscients? Per què, per exem-ple, considerem normal que la corrupció formi part del sistema polític? No resulta esgarrifós que un episodi tan fosc com la mort de Bin Laden hagi estat aplaudit per un 90% de la població nord-americana i per amplis sectors “progressistes” euro-peus? “Escoltareu, però no comprendreu”, escriu el profeta Isaïes; “mirareu bé, però no hi veureu”. Podem negar-nos a mirar el mar però, quan arriba, l’onada igualment ens arrossega. Ignacio García May

L’ONADAd’Ignacio García May

direcció Marc Montserratintèrprets Eduard Farelo

(resta de repartiment en curs)coproducció Teatre Lliure

i Teatros del Canal Montjuïc-Sala Fabià Puigserver

3 de maig a 3 de juny20’30h. (de dc. a dv.) /

18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg.)16q / 25q / en català

35

© L

EN

I R

IEFE

NS

TAH

L

V.O. +CESC GELABERT

DANSA

36

CESC GELABERT

NEO

PENDENT DE VOTACIÓ

Cesc Gelabert presenta un nou espectacle que inclou l’estrena de solos i la interpretació de peces antigues revisades per a aquesta ocasió. Una ullada al passat des d’un present que mira cap el futur.Amb aquesta proposta, retorna al cor, al nucli, a l’alambí de la seva creativitat, a l’essència del seu moviment i de la seva presència. En la maduresa de la seva carrera, té el desig d’oferir un muntatge de peces individuals a l’emblemàtic Lliure de Gràcia, un fet que el condueix als inicis d’una col·laboració que va néixer aquell 16 de maig de 1977, quan va presentar en aquest mateix espai el seu primer solo, Acció 0 - la ment i el cos.

37

NEOMontjuïc. Del 8 al 20 de maig / 12q

CESC GELABERT V.O. +coreografia Cesc Gelabertdirecció artística Cesc Gelabert i Lydia Azzopardiintèrpret Cesc Gelabertcoproducció Teatre Lliure i Gelabert Azzopardi Companyia de Dansacompanyia subvencionada pel CoNCA - Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, l’INAEM - Ministerio de Cultura i l’ICUB - Ajuntament de BarcelonaGràcia24 de maig a 3 de juny20’30h. (de dc. a ds.) / 18h. (dg.)16q / 25q

El Lliure ha impulsat, durant aquests anys, una plataforma que ha permès mostrar la nova creació i els nous llen-guatges, i que no existia a la ciutat. Després d’aquests anys de RADICALS, aquesta continua essent una respon-sabilitat d’un teatre públic, però no és només responsabilitat del Lliure. Estem intentant crear, amb altres institucions i teatres, una plataforma batejada amb el nom de NEO, dedicada exclusivament a la creació contemporània i als nous llen-guatges, amb un compromís més ampli i una base més sòlida, que vol dir amb més dotació econòmica per tal de fer possible que aquesta opció pugui créixer en extensió i en volum i, sobretot, en atenció.

Amb el públic com a gairebé únic actor de la funció, el Teatre es transforma en Parlament i cada espectador n’és dipu-tat. Poden votar des de la butaca. Han de governar el teatre i el país. Durant la funció hauran de formar govern i pren-dre decisions sobre el funcionament de l’espectacle i el posicionament polític de la platea.Un projecte més ‘d’escena immersiva’ signat per Roger Bernat, en la qual les decisions dels espectadors elaboren la narrativa d’un dispositiu de joc escènic.

PENDENT DE VOTACIÓcreació i direcció Roger Bernatcoproducció Elèctrica Produccions, Centro Dramático Nacional, Teatre Lliure i CECN – Le Manège Mons©

RO

S R

IBA

S

ELS URINARIS PÚBLICS EUROPEUScreació i direcció Carles Santos

intèrprets Carles Santos (resta de repartiment en curs)

coproducció EL CANAL - Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona, CAET - Centre d’Arts Escèniques

de Terrassa i Teatre LliureGràcia. 7 a 17 de juny

20’30h. (de dc. a ds.) / 18h. (dg.)16q / 25q

BOM

BOLL

AVÀ

PEP BOU

VAIG CONÈIXER PEP BOU FA MOLTS anys, al Festival d’Avinyó, en una sessió golfa ma-tinal. I aquell dia ens vam dir que un dia faríem un espectacle plegats. Des d’aquella primera trobada m’ha acompanyat sempre actuant en tots els teatres que he dirigit però mai no ens hem trobat en una sala d’assaig. A mi m’agrada explicar històries i al Pep li agrada fer bombolles que em deixen bocabadat. Potser això ens passa a tots dos més que mai. Així doncs, potser ha arribat el moment de l’assaig. Lluís Pasqual

AMB EN LLUÍS PASQUAL, DES DE LA nostra primera trobada (coincidència) i sense dir-nos res, hem compartit sense jo saber-ho la fascinació per les bombolles. Elles, transparents, tornassolades, sen-suals, ingràvides, fràgils, efímeres... be-lles... ens absorbeixen les mirades i amb la boca ben oberta se’ns atura el pensament fins a creure que estem somiant. Quan esclaten tan de sobte, no ens acabem de creure que la química de l’aigua i sabó i la física de la seva pell esfèrica i irisada ens hagi, ingènuament, corprès tant, i que per un instants ens haguem sentit infants.En Lluís m’ha demanat créixer al Lliure de la seva mà. Per a mi és extraordinari, i il·lusionant però també d’una serena nor-malitat, com si ja toqués.Com dos nens petits ens hem posat a jugar: bombolla ve... BOMBOLLAVÀ... Pep Bou

ELS URINARISELS URINARIS

38

ELS URINARIS PÚBLICS EUROPEUScreació i direcció Carles Santos

intèrprets Carles Santos (resta de repartiment en curs)

coproducció EL CANAL - Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona, CAET - Centre d’Arts Escèniques

de Terrassa i Teatre LliureGràcia. 7 a 17 de juny

20’30h. (de dc. a ds.) / 18h. (dg.)16q / 25q

BOMBOLLAVÀcreació Pep Bou i Lluís Pasqual

direcció Lluís Pasqualintèrpret Pep Bou

coproducció Pep Bou, Piccolo Teatro di Milano (en el marc del cicle Teatro e Scienza

2011/2012), Théâtre de l’Agora - Scène Nationale Evry-Essonne i Teatre Lliure

Montjuïc-Sala Fabià Puigserver. 4 a 8 de juliol20’30h. (de dc. a dv.) /

18h. i 22h. (ds.) / 18h. (dg.) / 18q / 27q

© C

IA.

PE

P B

OU

PÚBLICSEUROPEUS

CARLES SANTOS

Jo tinc una teoria sobre els urinaris públics d’Europa.I això m’hauria d’interessar?És una informació que s’escatima per falta d’observació i de sentit de l’humor.Com es pot iniciar una conversa amb un subjecte com aquest?Amb un sentit geogràfic dels teus propis pipís.Mai no hi havia pensat.Mai tampoc hauràs pensat que l’orina re-unida en vint anys de vida per una persona podria abastir sobradament les piscines necessàries per acollir els darrers campio-nats del món de natació.Estic astorada.Hauries d’estar astorada i xopeta.Continuo estant astorada i prou.Continuo insistint.Però no amb les mans banyades.Coneixes Europa?La dels urinaris públics, no.Jo, que no sóc molt alt, a Finlàndia m’he d’enfilar en un tamboret per poder orinar adequadament en un urinari públic.Viatges per Europa amb un tamboret?Tinc un tamboret instal·lat a cada un dels llocs on situo els meus pipís estratègics.Finalment, quina és la teva teoria sobre els urinaris públics d’Europa?Es tracta d’una distribució del territori a partir d’humidificacions provocades per un nou sentiment cap a la terra que té l’origen en la incontinència infantil.Tinc les cames obertes i així escolto millor el que dius. Fins i tot m’enfilaria amb tu al tamboret que tens a Finlàndia.Podem ser el principi d’una nova vida de terra humida sense excrements des de la perspectiva d’un tamboret global.M’enfilo?Com te dius?Finlàndia.Algú mai ha tractat d’orinar i tocar el piano al mateix temps?

Puja el teló.

Carles Santos

ELS URINARISELS URINARISPÚBLICSEUROPEUS

39

© R

OS

RIB

AS

AMADEUZARZUELAS DE AMADEO VIVES

ALBERT BOADELLA

LA MÚSICA D’AMADEU VIVES FIGURA com una de les més penetrants i inspira-des entre els compositors lírics del segle xx. Tot i així, com que la història tendeix a repetir-se, el personatge i la seva obra te-nen també un interès especialment signifi-catiu en l’actual context espanyol. Nascut en un petit poble de Catalunya als peus de la muntanya de Montserrat, el compositor s’inicia en la música popular de la seva terra per instalar-se posteriorment a Ma-drid, on obté els seus màxims èxits amb obres d’arrel tan profundament espanyola com Doña Francisquita. En aquest sentit, l’estructura bàsica que sosté aquest espec-tacle musical es desenvolupa vinculant els trets de la seva personalitat humana i so-cial amb les seves millors partitures, com Doña Francisquita, Bohemios, Maruxa o les cançons populars creades quan era jove. Albert Boadella

40

AMADEU Zarzuelas de Amadeo Vivesdramatúrgia i direcció Albert Boadelladirecció musical Miguel Roa i Manuel Covesintèrprets Antoni Comas, Raúl Fernández i Chema Ruizsolistes Yolanda Marín, Auxiliadora Toledano, Lola Casariego, Johana Thome, Israel Lozano i Francisco Corujocor JORCAM Académicaorquestra Grup Instrumental BCN216producció Teatros del CanalMontjuïc-Sala Fabià Puigserver12 a 22 de juny20’30h. (de dt. a ds.) / 18h. (dg.)18q / 27q / en castellà

© T

EA

TRO

S D

EL

CA

NA

L

PARTICIPA!

@

ELS AVANTATGESDELS ABONAMENTSEls abonaments del Teatre Lliure us permeten escollir qualsevol espectacle de la Temporada 2011/12 de manera còmoda i flexible, sense necessitat de triar prèviament els espectacles que voleu veure i amb la possibilitat de gestionar les vostres entrades directament per internet, o bé mitjançant el nostre servei d’atenció a l’abonat per mail o telèfon. A més, els ABONAMENTS DE L’ESPECTADOR (22 i 10) us permeten reservar fins a 2 entrades per al mateix espectacle, amb la qual cosa podeu venir acompanyats sempre que vulgueu amb el vostre abonament! I aquesta temporada incorporem un nou abonament més reduït, el PASSI LLIURE, per a aquells que vulgueu fer un tast de la programació del Lliure obtenint un important descompte en les entrades. Per últim, el PASSI LLIURE -25, destinat al públic de menys de 25 anys, us permet escollir 3 espectacles de la temporada amb un descompte de fins al 50%.

Però això no és tot: tots els nostres abonats tenen reserva preferent de localitats, amb la possibilitat de modificar o fins i tot anul·lar qualsevol reserva fins a 48 hores abans de la funció. A més, els abonats tenen descomptes en altres teatres de la ciutat i promocions exclusives per accedir a entrades extres a preu reduït.

Més enllà dels avantatges que ofe-reixen tots els abonaments del Lliure, només pel fet d’adquirir un dels Abo-naments de L’Espectador (10 o 22) esdevindreu membres de l’ASSOCIACIÓ D’ESPECTADORS DEL TEATRE LLIURE, una entitat formada per amants del Teatre i seguidors del Lliure en especial que des de fa 23 anys viuen i alimenten la seva passió en estreta col·laboració amb el Teatre Lliure. Ser membres de l’Associació d’Espectadors us dóna dret a tot un seguit d’avantatges sense cap cost afegit, entre les quals destaquem: 20% de descompte en l’adquisició d’entrades addicionals de qualsevol espectacle de la temporada, descomptes en entrades al Teatre Nacional, Mercat de les Flors i als espectacles del Festival Grec de Barcelona programats al Lliure, i molts altres espais escènics del país (consulteu el llistat sencer a www.teatrelliure.com), invitacions a assaigs amb públic de di-versos espectacles, tots els programes artístics de la temporada gratuïts (Abo-nament Espectador 22) o amb un 50% de descompte (Abonament Espectador 10), a més de la possibilitat de participar activament en totes les activitats organit-zades per l’Associació d’Espectadors al llarg de la temporada (lectures, xerrades, sortides a altres teatres, viatges a Festi-vals Internacionals, etc.).

Preus a la pàgina següent

ESDEVENIR UN ESPECTADORESPECIAL

n Fins a un 50% de

descompte en entrades per

als espectacles

de temporada.

n Fins a 2 entrades

per espectacle: compartiu

el vostre abonament

amb qui vulgueu!

n Reserva d’entrades

per internet, mail i telèfon.

n Total flexibilitat: modifiqueu

o anul·leu la vostra reserva

fins a 48 hores abans

de la funció.

n Descompte en entrades

addicionals

n Descomptes al TNC,

Mercat de les Flors, Festival

Grec i d’altres teatres.

n Invitacions a assaigs

amb públic.

n Programes artístics gratuïts

(Espectador 22) o amb

un 50% de descompte

(Espectador 10).

50%

+

q

2ENTRADES

41

Avinguda Diagonal

Passeig de Gràcia

Avinguda Paral·lel

Rambla de Catalunya

Carrer Montseny

Travessera de Gràcia

Carr

er G

ran

de G

ràci

a

Carr

er d

el To

rren

t de

l’Olla

Carrer d’Astúries

Plaçadel Diamant

Plaçade la

Virreina

Plaçadel Sol

Plaçad’AnnaFrank

Carre

r Tor

rijos

Carrer de la Perla

L3 Fontana

Plaçade la

Revolució

Gran Via

de les

Corts C

atalan

es

Carrer

Aragó

CATEDRALDE BARCELONA

La Rambla

MERCAT DE LA BOQUERIA

PLAÇA CATALUNYA

TORRE AGBAR

PARC DE LA CIUTADELLA

PLAÇA DE LES GLÒRIES

Carr

er M

arin

a

Passeig Picasso

Gran de Gràcia

Avinguda Diagonal

Passeig de Gràcia

Avinguda Paral·lel

Rambla de Catalunya

Carrer Montseny

Travessera de Gràcia

Carr

er G

ran

de G

ràci

a

Carr

er d

el To

rren

t de

l’Olla

Carrer d’Astúries

Plaçadel Diamant

Plaçade la

Virreina

Plaçadel Sol

Plaçad’AnnaFrank

Carre

r Tor

rijos

Carrer de la Perla

L3 Fontana

Plaçade la

Revolució

Gran Via

de les

Corts C

atalan

es

Carrer

Aragó

CATEDRALDE BARCELONA

La Rambla

MERCAT DE LA BOQUERIA

PLAÇA CATALUNYA

TORRE AGBAR

PARC DE LA CIUTADELLA

PLAÇA DE LES GLÒRIES

Carr

er M

arin

a

Passeig Picasso

Gran de Gràcia

Avinguda Diagonal

Passeig de Gràcia

Avinguda Paral·lel

Rambla de Catalunya

Carrer Montseny

Travessera de Gràcia

Carr

er G

ran

de G

ràci

a

Carr

er d

el To

rren

t de

l’Olla

Carrer d’Astúries

Plaçadel Diamant

Plaçade la

Virreina

Plaçadel Sol

Plaçad’AnnaFrank

Carre

r Tor

rijos

Carrer de la Perla

L3 Fontana

Plaçade la

Revolució

Gran Via

de les

Corts C

atalan

es

Carrer

Aragó

CATEDRALDE BARCELONA

La Rambla

MERCAT DE LA BOQUERIA

PLAÇA CATALUNYA

TORRE AGBAR

PARC DE LA CIUTADELLA

PLAÇA DE LES GLÒRIES

Carr

er M

arin

a

Passeig Picasso

Gran de Gràcia

COM ARRIBAR-HI Metro Línia 1 i 3 (Plaça Espanya) / Línia 3 (Poble Sec) Bus Plaça Espanya: 9, 13, 27, 30, 37, 50, 57, 65, 109, 157, N0, N1, N2, N13, N15, N53, EA, EN 7 carrers Lleida, França Xica i Pg. de Santa Madrona: 55 FGC Plaça Espanya Bicing França Xica cantonada Ricart / Rius i Taulet cantonada Lleida Pàrquing Av. de la Reina Maria Cristina, 16 / França Xica, 35 (preus especials)

SERVEI DE TAXI A les taquilles del teatre al final de la funció

LOCAL ADAPTAT Accés per minusvàlids / Sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva

SERVEI DE BAR Tots els vespres de funció Espai equipat amb wifi

COM ARRIBAR-HI Metro Línia 3 (Fontana) Bus Gran de Gràcia: 22, 24, 28, 87, 114, N4 / Torrent de l’Olla: 39, 114 Bicing Gran de Gràcia cantonada Fontana / Canó cantonada Plaça del Sol Pàrquing Plaça del Sol, 5 / Plaça de la Revolució

SERVEI DE TAXI A les taquilles del teatre al final de la funció

LOCAL ADAPTAT Accés per minusvàlids / Sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva

SERVEI DE BAR Tots els vespres de funció Espai equipat amb wifi

LLIURE DE MONTJUÏCPasseig de Santa Madrona, 40-46

LLIURE DE GRÀCIACarrer Montseny, 47

BAR EL LLIURE Gràcia

RESTAURANT EL LLIURE Montjuïc

El BAR EL LLIURE de GRÀCIA us ofereix servei de bar abans i després de les funcions, i sessions lounge el cap de se-tmana fins a les 3 de la matinada. Un espai excel·lent de 200m² amb llum natural i ple de taules de marbre i pota de ferro. Quiches, barquetes per picar, cassoletes, coques de recapte, hamburgueses i carta de gin tònics! Obert a la tarda / nit, tots els dies de funció, fins a 2 hores després d’acabar l’espectacleLliure Lounge, divendres i dissabte de 23’30h. a 3h.Reserves al 93 237 12 43 / 4teamlliure@gmail.com

Al RESTAURANT EL LLIURE de MONTJUÏC hi trobareu servei de cafeteria i de restauració. Us ofereix una cuina inno-vadora en un ambient distès i agradable, tant a les seves instal·lacions interiors (cafeteria i menjador) com a la terrassa de la Plaça Margarida Xirgu, per dinar i per sopar abans o després de les funcions. Obert al migdia de dimarts a divendresObert a la tarda / nit, tots els dies de funció, fins a 2 hores després d’acabar l’espectacleReserves al 695 965 600 / barteatrelliure@gmail.com

42

PREUS I VENDA D’ENTRADES

PREUS D’ABONAMENTS

A 16q

TARIFAdia de l’espectador

Cartes Lliures (pàg. 16), Thank You Satan (pàg. 18), Sagarra dit per Rosa M. Sardà (pàg.

18), L’espera (pàg. 19), Ï (pàg. 23), Hedda Gabler (pàg. 26), Espiadimonis (pàg. 30), La nos-

tra classe (pàg. 30), En la Luna (pàg. 31), Els jugadors (pàg. 34), L’onada (pàg. 35), Cesc

Gelabert V.O. + (pàg. 36) i Els urinaris públics europeus (pàg. 39).

Blaus de l’ànima (pàg. 9), La costa de la utopia* (cada part, pàg. 10), La violación de

Lucrecia (pàg. 14), Un fràgil equilibri (pàg. 15), Penumbra (pàg. 20), La tempestat (pàg.

21), Persèfone (pàg. 22), Quit (pàg. 28), La Nuit just avant les forêts (pàg. 30), Coriolà (pàg.

32), Bombollavà (pàg. 38) i Amadeu (pàg. 40).

Un bosc de cames (pàg. 24), Bucchettino (pàg. 25), Lava (pàg. 25) i Neo (pàg. 37).

* La costa de la utopia dissabte 8: 57q la trilogia completa

DIMECRES RESTA DE DIESexcepte dia de l’espectador

AMB DESCOMPTE LLISTAT D’ESPECTACLES

B

C

25q

18q 27q 22q

20q

12q 12q

VENDA D’ENTRADES PER NTERNET www.teatrelliure.comAmb el sistema de venda per internet podeu comprar i imprimir les vostres entrades amb la màxima seguretat, total comoditat i sense cap despesa de gestió addicional! Registreu-vos com a usuaris i adquiriu ja les vostres entrades per a qualsevol espectacle!

VENDA D’ENTRADES PER TELÈFON *902 106 369, de dilluns a divendres de 10 a 20h* la venda per telèfon té un cost per gestió d’1,50q per entrada

ALTRES PUNTS DE VENDA D’ENTRADES Taquilla de Montjuïc (plaça Margarida Xirgu) feiners de 9 a 20h.Taquilla de Gràcia (els dies de funció) els dies de funció des de les 17h. i fins que comenci la funció. ATENCIÓ: 30 min. abans de la funció només es vendrà l’espectacle del dia.Taquilla de Montjuïc (Sala Fabià Puigserver, els dies de funció)des de 3 hores abans / diumenges i festius, des de 2 hores abans.ATENCIÓ: 30 min. abans de la funció només es vendrà l’espectacle del dia.A la taquilla del Palau de la Virreina ‘Ticket Rambla’ (Rambla 99)

43

Podeu adquirir qualsevol dels abonaments del Lliure per INTERNET (www.teatrelliure.com), CORREU ELECTRÒNIC (info@teatrelliure.com), TELÈFON (932 289 748) o directament a les TAQUILLES del Lliure de Montjuïc i del Lliure de Gràcia. Us esperem al Lliure!

22 ABONAMENTESPECTADOR 22

n 22 entradesn màxim 2 entrades per espectacle

10 ABONAMENTESPECTADOR 10

n 10 entradesn màxim 2 entrades per espectacle

330q

15 ql’entrada

165q

16’5 ql’entrada

3 PASSI LLIURE n 3 entrades (1 entrada per espectacle)

3 PASSI LLIURE -25 n 3 entrades (1 entrada per espectacle)

54q

18 ql’entrada

39q

13 ql’entrada

Amb l’Abonament Voyage, inclòs a l’Abonament Espectador, viatgeu i gaudiu durant la temporada cultural 2011/2012 de preus de preferència als teatres de Tolosa, Montpeller, Perpinyà i Girona/Salt! Reserveu fins a 48h. abans de la funció i gaudireu dels mateixos preus que un abonat als teatres següents:

Théâtre Garonne (Tolosa) www.theatregaronne.com+33 05 62 48 56 59, cecile@theatregaronne.comThéâtre de l’Archipel (Perpignan) www.theatredelarchipel.org+33 04 68 62 38 63, c.rovira@theatredelarchipel.orgMontpellier Danse (Montpeller) www.montpellierdanse.com+33 04 67 60 06 13, sl@montpellierdanse.comThéâtre des 13 vents CDN Languedoc-Roussillon (Montpeller) www.theatre-13vents.com+33 04 67 99 25 00, reservation@theatre-13vents.comFestival Temporada Alta (Girona/Salt) www.temporada-alta.cat+34 972 40 20 04; abonnementvoyage@bitoproduccions.com

una inciativa de

inclòsa l’AbonamentEspectador!

FER-SE ABONAT ÉS MOLT FÀCIL!

EDUUN TEATRE D’ART PER A TOTHOM, aquesta va ser la premissa que va marcar el naixement del Teatre Lliure i des del Servei Educatiu volem continuar portant aquest lema als centres de formació i a la comunitat educativa en general.Apostem per apropar-los les arts escèniques des de la relectura dels clàssics i el compromís amb la creació contemporània, amb una programació oberta que combina el teatre amb la dansa i la mú-sica. I en especial volem servir el deure de fomentar en els joves l’esperit crític com a espectadors, convidant-los a reflexionar sobre la societat en què vivim i apropant-los les arts escèniques d’una forma educativa i lúdica alhora.Aquest any tenim una gran novetat, ens volem obrir al públic infantil i fer servir el teatre per estimular la sensibilitat dels més petits en el període de formació més permeable, per acostar-los l’art en totes les seves manifestacions, perquè experimentin amb aquests llenguatges com a sabers fonamentals, perquè prenguin part d’un procés creatiu que alimenti la seva intel·ligència i els permeti desenvolu-par millor la sensibilitat i les pròpies competències.

SERVEI EDUCATIU

44

LA VIOLACIÓN DE LUCRECIAde William Shakespearedirecció Miguel del ArcoGràcia. 6 a 23 d’octubre

UN FRÀGIL EQUILIBRI d’Edward Albee direcció Mario GasMontjuïc. 20 d’octubre a 27 de novembre

L’ESPERA de Remo Binosi direcció Juan Carlos Martel BayodGràcia. 17 de novembre a 18 de desembre

HEDDA GABLERde Henrik Ibsen direcció David SelvasGràcia. 20 de gener a 19 de febrerFunció escolar dimarts 31 de gener a les 17h.

QUIT (ELS IRRESPONSABLES SÓN EN VIES D’EXTINCIÓ)de Peter Handke direcció Lluís Pasqual Montjuïc. 26 de gener a 26 de febrer

CORIOLÀde William Shakespeare direcció Àlex RigolaMontjuïc. 8 de març a 15 d’abrilFunció escolar dimarts 20 de març a les 17h.

ELS JUGADORScreació i direcció Pau MiróGràcia. 19 d’abril a 20 de maigFunció escolar dimarts 24 d’abril a les 17h.

L’ONADA d’Ignacio García May direcció Marc MontserratMontjuïc. 3 maig a 3 de junyFunció escolar dimarts 8 de maig a les 17h.

Consulteu les fitxes pedagògiques dels espectacles al nostre web. www.teatrelliure.com

EL TEATRE LLIURE AMB APROPA CULTURAApropa cultura és un programa socioeducatiu adreçat als centres socials que treballen amb persones en risc d’exclusió social. Una experiència d’inclusió que permet accedir a la millor programació de música, teatre i dansa.Apropa Cultura és la unió d’esforços de L’Auditori, el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors i l’ICASS (Institut Català de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya), amb la col·laboració del Departament d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Àrea de Benestar de la Diputació de Barcelona per aconseguir l’accessibilitat a la cultura, cap a una normalització per vèncer barreres socials. www.apropacultura.com

ESPECTACLES RECOMANATS PEL SERVEI EDUCATIU

EL TEATRE LLIURE AMB L’IES MILÀ I FONTANALSEl Lliure col·labora un any més amb l’IES Milà i Fontanals, un dels centres que representa millor la realitat de la immigració a Barcelona, per tal de fer accessible el teatre als joves del barri amb accions puntuals d’artistes vinculats al Lliure.

MÉS INFORMACIÓ I RESERVESContacte Mariona Montaña telèfon 932 892 770 e-mail serveieducatiu@teatrelliure.com

UNA JORNADA DE PIANO A L’IES MILÀ I FONTANALSAcció conduïda per Carles Santos

EDU

45

ACTIVITATS EDUCATIVES PER A PRIMÀRIA PETITS ITINERARIS TEATRALSEs fa una visita comentada a les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc, amb una explicació històrica del teatre i de l’edifici, es coneixen els diversos espais i s’assisteix a una funció, i després coneixem els espais que s’amaguen darrera les bambolines. Vine a descobrir-ho!A qui va dirigit? Educació primària (cicle inicial, mitjà i superior). Nombre màxim d’assistents per torn 25 persones. Horari en hores convingudes. Durada aproximada 1h. Preu 1Q per alumne.

XXIV MOSTRA DE PROGRAMES CULTURALS SALTA A L’ESCENARIEn col·laboració amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), un any més els escenaris del Lliure acolliran a finals de maig la XXIV Mostra de Teatre, amb 25 grups formats per estudiants de secundària que presentaran les seves propostes.

ASSAIGS OBERTS El cicle Assaigs Oberts, que any rere any acull els primers fruits professionals dels graduats de l’Institut del Teatre, mostrarà un cop més al públic, durant alguns dies, el treball de diversos joves directors i dramaturgs. En aquesta ocasió es podrà veure el treball d’alguns talents novells que elabo-raran un projecte escènic a partir de quatre espectacles inclosos a la programació del Lliure: Hedda Gabler, Quit, Coriolà i L’onada.Amb el suport del Servei de Graduats de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

ACTIVITATS EDUCATIVES PER A SECUNDÀRIA La riquesa de les activitats contribueix a formar els alumnes per ser alguna cosa més que «bons es-pectadors» i sembra les primeres llavors per al diàleg, l’associació d’idees, l’esperit crític, l’empatia i la capacitat d’expressar-se.

EL LLIURE VA A LES AULESn PREPARA’T PER A LA FUNCIÓ S’ofereix una sessió preparatòria de l’obra directament als cen-tres d’ensenyament, a càrrec de la responsable del Servei Educatiu.L’activitat consta de dues parts: una breu explicació de la història del Teatre Lliure i una de l’obra que els alumnes vindran a veure, a partir del text de l’autor, dels personatges o de l’escenografia, utilitzant material gràfic i/o audiovisual de suport.

n EL LLIURE DES DE 1976: DESCOBREIX-LO Oferim una explicació del la història del Teatre Lliure des del seu naixement el 1976. Aquesta activitat va acompanyada d’un suport gràfic.L’objectiu d’aquesta activitat és difondre la història del teatre català i situar-hi la del Teatre Lliure a través d’imatges d’ara i d’abans.Aqui va dirigit? Educació secundària obligatòria. 1r. cicle (12-14 anys) / Educació secundària obli-gatòria. 2n. cicle (14-16 anys) / Educació secundària postobligatòria. (16-18 anys). Nombre màxim d’assistents per torn grup classe (25 persones). Horari en hores convingudes (de dilluns a divendres al matí). Durada aproximada 1h. Preu gratuït. * El professor/a s’ha de quedar a l’aula durant l’activitat.

VISITA AL TEATRE LLIUREn ITINERARIS TEATRALS S’ofereix una visita comentada a les instal·lacions del Teatre Lliure, ja si-gui a Montjuïc o a Gràcia, acompanyada d’una explicació històrica del teatre i de l’edifici per conèixer els diversos espais, i s’assisteix a una funció.

n TROBADES TEATRALS Es fa una visita comentada per les instal·lacions del teatre, acompanyada d’una explicació històrica, i s’acaba amb una trobada amb algun professional de l’escena (director, intèrpret, escenògraf, tècnic, regidor) que explica detalladament quin és el seu paper al món teatral i en concret al Teatre Lliure.Aqui va dirigit? Educació secundària obligatòria. 1r cicle (12-14 anys) / Educació secundària obli-gatòria. 2n cicle (14-16 anys) / Educació secundària postobligatòria (16-18 anys). Nombre màxim d’assistents per torn de 25 a 30 persones. Horari en hores convingudes. Durada aproximada 1h. 30’. Preu 3Q per alumne. Forma de pagament per transferència bancària. * Les trobades són a la carta, ja que l’activitat s’acaba definint amb el professor/a en funció de les necessitats de totes dues parts i de l’espectacle en curs.

46

FEBRER 12 MONTJUÏC GRÀCIA

Dc. 1 Quit / 20’30h. Hedda Gabler / 20’30h.

Dj. 2 Quit / 20’30h. Hedda Gabler / 20’30h.

Dv. 3 Quit / 20’30h. Hedda Gabler / 20’30h.

Ds. 4 Quit / 18h. i 22h. Hedda Gabler / 18h. i 22h.

Dg. 5 Quit / 18h. Hedda Gabler / 18h.

Dl. 6

Dt. 7 Cartes. M. Aurèlia... / 20’30h.

Dc. 8 Quit / 20’30h. Hedda Gabler / 20’30h.

Dj. 9 Quit / 20’30h. Hedda Gabler / 20’30h.

Dv. 10 Quit / 20’30h. Hedda Gabler / 20’30h.

Ds. 11 Quit / 18h. i 22h. Hedda Gabler / 18h. i 22h.

Dg. 12 Quit / 18h. Hedda Gabler / 18h.

Dl. 13

Dt. 14 Cartes. James Joyce / 20’30h.

Dc. 15 Quit / 20’30h. Hedda Gabler / 20’30h.

Dj. 16 Quit / 20’30h. Hedda Gabler / 20’30h.

Dv. 17 Quit / 20’30h. Hedda Gabler / 20’30h.

Ds. 18 Quit / 18h. i 22h. Hedda Gabler / 18h. i 22h.

Dg. 19 Quit / 18h. Hedda Gabler / 18h.

Dl. 20

Dt. 21

Dc. 22 Quit / 20’30h.

Dj. 23 Quit / 20’30h. Espiadimonis / 20’30h.

Dv. 24 Quit / 20’30h. Espiadimonis / 20’30h.

Ds. 25 Quit / 18h. i 22h. Espiadimonis / 20’30h.

Dg. 26 Quit / 18h. Espiadimonis / 18h.

Dl. 27

Dt. 28 Cartes. Dalí/Lorca / 20’30h.

Dc. 29 Espiadimonis / 20’30h.

MARÇ 12 MONTJUÏC GRÀCIA

Dj. 1 Espiadimonis / 20’30h.

Dv. 2 Espiadimonis / 20’30h.

Ds. 3 Espiadimonis / 20’30h.

Dg. 4 Espiadimonis / 18h.

Dl. 5

Dt. 6

Dc. 7

Dj. 8 Coriolà / 20’30h.

Dv. 9 Coriolà / 20’30h. La nostra classe / 20’30h.

Ds. 10 Coriolà / 18h. i 22h. La nostra classe / 18h. i 22h.

Dg. 11 Coriolà / 18h. La nostra classe / 18h.

Dl. 12

Dt. 13 Cartes. Noves... / 20’30h. La nostra classe / 20’30h.

Dc. 14 Coriolà / 20’30h. La nostra classe / 20’30h.

Dj. 15 Coriolà / 20’30h. La nostra classe / 20’30h.

Dv. 16 Coriolà / 20’30h. La nostra classe / 20’30h.

Ds. 17 Coriolà / 18h. i 22h. La nostra classe / 18h. i 22h.

Dg. 18 Coriolà / 18h. La nostra classe / 18h.

Dl. 19

Dt. 20 Coriolà / 17h.

Dc. 21 Coriolà / 20’30h.

Dj. 22 Coriolà / 20’30h. La Nuit juste avant... / 20’30h.

Dv. 23 Coriolà / 20’30h. La Nuit juste avant... / 20’30h.

Ds. 24 Coriolà / 18h. i 22h. La Nuit juste avant... / 20’30h.

Dg. 25 Coriolà / 18h.

Dl. 26

Dt. 27

Dc. 28 Coriolà / 20’30h. En la luna / 20’30h.

Dj. 29 Coriolà / 20’30h. En la Luna / 20’30h.

Dv. 30 Coriolà / 20’30h. En la Luna / 20’30h.

Ds. 31 Coriolà / 18h. i 22h. En la Luna / 18h. i 22h.

ABRIL 12 MONTJUÏC GRÀCIA

Dg. 1 Coriolà / 18h. En la Luna / 18h.

Dl. 2

Dt. 3

Dc. 4 Coriolà / 20’30h.

Dj. 5 Coriolà / 20’30h.

Dv. 6 Coriolà / 20’30h.

Ds. 7 Coriolà / 18h. i 22h.

Dg. 8 Coriolà / 18h.

Dl. 9

Dt. 10

Dc. 11 Coriolà / 20’30h.

Dj. 12 Coriolà / 20’30h.

Dv. 13 Coriolà / 20’30h.

Ds. 14 Coriolà / 18h. i 22h.

Dg. 15 Coriolà / 18h.

Dl. 16

Dt. 17

Dc. 18

Dj. 19 Els jugadors / 20’30h.

Dv. 20 Els jugadors / 20’30h.

Ds. 21 Els jugadors / 18h. i 22h.

Dg. 22 Els jugadors / 18h.

Dl. 23

Dt. 24 Els jugadors / 17h.

Dc. 25 Els jugadors / 20’30h.

Dj. 26 Els jugadors / 20’30h.

Dv. 27 Els jugadors / 20’30h.

Ds. 28 Els jugadors / 18h. i 22h.

Dg. 29 Els jugadors / 18h.

Dl. 30

MAIG 12 MONTJUÏC GRÀCIA

Dt. 1

Dc. 2 Els jugadors / 20’30h.

Dj. 3 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Dv. 4 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Ds. 5 L’onada / 18h. i 22h. Els jugadors / 18h. i 22h.

Dg. 6 L’onada / 18h. Els jugadors / 18h.

Dl. 7

Dt. 8 L’onada / 17h.

Dc. 9 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Dj. 10 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Dv. 11 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Ds. 12 L’onada / 18h. i 22h. Els jugadors / 18h. i 22h.

Dg. 13 L’onada / 18h. Els jugadors / 18h.

Dl. 14

Dt. 15

Dc. 16 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Dj. 17 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Dv. 18 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Ds. 19 L’onada / 18h. i 22h. Els jugadors / 18h. i 22h.

Dg. 20 L’onada / 18h. Els jugadors / 18h.

Dl. 21

Dt. 22

Dc. 23 L’onada / 20’30h.

Dj. 24 L’onada / 20’30h. Cesc Gelabert V.O.+ / 20’30h.

Dv. 25 L’onada / 20’30h. Cesc Gelabert V.O.+ / 20’30h.

Ds. 26 L’onada / 18h. i 22h. Cesc Gelabert V.O.+ / 20’30h.

Dg. 27 L’onada / 18h. Cesc Gelabert V.O.+ / 18h.

Dl. 28

Dt. 29

Dc. 30 L’onada / 20’30h. Cesc Gelabert V.O.+ / 20’30h.

Dj. 31 L’onada / 20’30h. Cesc Gelabert V.O.+ / 20’30h.

SETEMBRE 11 GRÀCIA

Dj. 1

Dv. 2

Ds. 3

Dg. 4

Dl. 5

Dt. 6

Dc. 7

Dj. 8

Dv. 9

Ds. 10

Dg. 11

Dl. 12

Dt. 13

Dc. 14

Dj. 15

Dv. 16

Ds. 17

Dg. 18

Dl. 19

Dt. 20

Dc. 21

Dj. 22

Dv. 23

Ds. 24

Dg. 25

Dl. 26

Dt. 27 Blaus de l’ànima / 20’30h.

Dc. 28 Blaus de l’ànima / 20’30h.

Dj. 29 Blaus de l’ànima / 20’30h.

Dv. 30 Blaus de l’ànima / 20’30h.

OCTUBRE 11 MONTJUÏC GRÀCIA

Ds. 1 Blaus de l’ànima / 20’30h.

Dg. 2 Blaus de l’ànima / 18h.

Dl. 3 Inauguració Expo Ros Ribas

Dt. 4

Dc. 5 La costa de la utopia / 20’30h.

Dj. 6 La costa de la utopia / 20’30h. La violación de Lucrecia / 20’30h.

Dv. 7 La costa de la utopia / 20’30h. La violación de Lucrecia / 20’30h.

Ds. 8 La costa de la utopia / 17h. La violación de Lucrecia / 20’30h.

Dg. 9 La violación de Lucrecia / 18h.

Dl. 10

Dt. 11 La violación de Lucrecia / 20’30h.

Dc. 12 La violación de Lucrecia / 20’30h.

Dj. 13 La violación de Lucrecia / 20’30h.

Dv. 14 La violación de Lucrecia / 20’30h.

Ds. 15 La violación de Lucrecia / 20’30h.

Dg. 16 La violación de Lucrecia / 18h.

Dl. 17

Dt. 18 La violación de Lucrecia / 20’30h.

Dc. 19 La violación de Lucrecia / 20’30h.

Dj. 20 Un fràgil equilibri / 20’30h. La violación de Lucrecia / 20’30h.

Dv. 21 Un fràgil equilibri / 20’30h. La violación de Lucrecia / 20’30h.

Ds. 22 Un fràgil equilibri / 18h. i 22h. La violación de Lucrecia / 20’30h.

Dg. 23 Un fràgil equilibri / 18h. La violación de Lucrecia / 18h.

Dl. 24

Dt. 25

Dc. 26 Un fràgil equilibri / 20’30h. Thank You Satan / 20’30h.

Dj. 27 Un fràgil equilibri / 20’30h. Thank You Satan / 20’30h.

Dv. 28 Un fràgil equilibri / 20’30h. Thank You Satan / 20’30h.

Ds. 29 Un fràgil equilibri / 18h. i 22h. Thank You Satan / 20’30h.

Dg. 30 Un fràgil equilibri / 18h. Thank You Satan / 18h.

Dl. 31

NOVEMBRE 11 MONTJUÏC GRÀCIA

Dt. 1 Cartes. Anton Txékhov / 20’30h.

Dc. 2 Un fràgil equilibri / 20’30h. Thank You Satan / 20’30h.

Dj. 3 Un fràgil equilibri / 20’30h. Thank You Satan / 20’30h.

Dv. 4 Un fràgil equilibri / 20’30h. Thank You Satan / 20’30h.

Ds. 5 Un fràgil equilibri / 18h. i 22h. Thank You Satan / 20’30h.

Dg. 6 Un fràgil equilibri / 18h. Thank You Satan / 18h.

Dl. 7

Dt. 8

Dc. 9 Un fràgil equilibri / 20’30h.

Dj. 10 Un fràgil equilibri / 20’30h.

Dv. 11 Un fràgil equilibri / 20’30h.

Ds. 12 Un fràgil equilibri / 18h. i 22h.

Dg. 13 Un fràgil equilibri / 18h.

Dl. 14

Dt. 15

Dc. 16 Un fràgil equilibri / 20’30h.

Dj. 17 Un fràgil equilibri / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Dv. 18 Un fràgil equilibri / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Ds. 19 Un fràgil equilibri / 18h. i 22h. L’espera / 18h. i 22h.

Dg. 20 Un fràgil equilibri / 18h. L’espera / 18h.

Dl. 21 Sagarra dit per... / 20’30h.

Dt. 22 Sagarra dit per... / 20’30h.

Dc. 23 Un fràgil equilibri / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Dj. 24 Un fràgil equilibri / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Dv. 25 Un fràgil equilibri / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Ds. 26 Un fràgil equilibri / 18h. i 22h. L’espera / 18h. i 22h.

Dg. 27 Un fràgil equilibri / 18h. L’espera / 18h.

Dl. 28 Sagarra dit per... / 20’30h.

Dt. 29 Sagarra dit per... / 20’30h.

Dc. 30 L’espera / 20’30h.

DESEMBRE 11 MONTJUÏC GRÀCIA

Dj. 1 La tempestat / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Dv. 2 La tempestat / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Ds. 3 La tempestat / 20’30h. L’espera / 18h. i 22h.

Dg. 4 La tempestat / 18h. L’espera / 18h.

Dl. 5

Dt. 6

Dc. 7 Penumbra / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Dj. 8 Penumbra / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Dv. 9 Penumbra / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Ds. 10 Penumbra / 18h. i 22h. L’espera / 18h. i 22h.

Dg. 11 Penumbra / 18h. L’espera / 18h.

Dl. 12

Dt. 13 Cartes. Llorenç... / 20’30h.

Dc. 14 L’espera / 20’30h.

Dj. 15 Perséfone / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Dv. 16 Persèfone / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Ds. 17 Persèfone / 18h. i 22h. L’espera / 18h. i 22h.

Dg. 18 Persèfone / 18h. L’espera / 18h.

Dl. 19

Dt. 20 Persèfone / 20’30h.

Dc. 21 Persèfone / 20’30h.

Dj. 22 Persèfone / 20’30h. Ï / 20’30h.

Dv. 23 Persèfone / 20’30h. Ï / 20’30h.

Ds. 24

Dg. 25 Persèfone / 18h. Ï / 18h.

Dl. 26

Dt. 27 Persèfone / 20’30h.

Dc. 28 Persèfone / 20’30h. Ï / 20’30h.

Dj. 29 Persèfone / 20’30h. Ï / 20’30h.

Dv. 30 Persèfone / 20’30h. Ï / 20’30h.

Ds. 31

LES FUNCIONS DIA A DIA

47

MAIG 12 MONTJUÏC GRÀCIA

Dt. 1

Dc. 2 Els jugadors / 20’30h.

Dj. 3 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Dv. 4 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Ds. 5 L’onada / 18h. i 22h. Els jugadors / 18h. i 22h.

Dg. 6 L’onada / 18h. Els jugadors / 18h.

Dl. 7

Dt. 8 L’onada / 17h.

Dc. 9 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Dj. 10 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Dv. 11 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Ds. 12 L’onada / 18h. i 22h. Els jugadors / 18h. i 22h.

Dg. 13 L’onada / 18h. Els jugadors / 18h.

Dl. 14

Dt. 15

Dc. 16 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Dj. 17 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Dv. 18 L’onada / 20’30h. Els jugadors / 20’30h.

Ds. 19 L’onada / 18h. i 22h. Els jugadors / 18h. i 22h.

Dg. 20 L’onada / 18h. Els jugadors / 18h.

Dl. 21

Dt. 22

Dc. 23 L’onada / 20’30h.

Dj. 24 L’onada / 20’30h. Cesc Gelabert V.O.+ / 20’30h.

Dv. 25 L’onada / 20’30h. Cesc Gelabert V.O.+ / 20’30h.

Ds. 26 L’onada / 18h. i 22h. Cesc Gelabert V.O.+ / 20’30h.

Dg. 27 L’onada / 18h. Cesc Gelabert V.O.+ / 18h.

Dl. 28

Dt. 29

Dc. 30 L’onada / 20’30h. Cesc Gelabert V.O.+ / 20’30h.

Dj. 31 L’onada / 20’30h. Cesc Gelabert V.O.+ / 20’30h.

JUNY 12 MONTJUÏC GRÀCIA

Dv. 1 L’onada / 20’30h. Cesc Gelabert V.O.+ / 20’30h.

Ds. 2 L’onada / 18h. i 22h. Cesc Gelabert V.O.+ / 20’30h.

Dg. 3 L’onada / 18h. Cesc Gelabert V.O.+ / 18h.

Dl. 4

Dt. 5

Dc. 6

Dj. 7 Els urinaris públics... / 20’30h.

Dv. 8 Els urinaris públics... / 20’30h.

Ds. 9 Els urinaris públics... / 20’30h.

Dg. 10 Els urinaris públics... / 18h.

Dl. 11

Dt. 12 Amadeu / 20’30h.

Dc. 13 Amadeu / 20’30h. Els urinaris públics... / 20’30h.

Dj. 14 Amadeu / 20’30h. Els urinaris públics... / 20’30h.

Dv. 15 Amadeu / 20’30h. Els urinaris públics... / 20’30h.

Ds. 16 Amadeu / 20’30h. Els urinaris públics... / 20’30h.

Dg. 17 Amadeu / 18h. Els urinaris públics... / 18h.

Dl. 18

Dt. 19 Amadeu / 20’30h.

Dc. 20 Amadeu / 20’30h.

Dj. 21 Amadeu / 20’30h.

Dv. 22 Amadeu / 20’30h.

Ds. 23

Dg. 24

Dl. 25

Dt. 26

Dc. 27

Dj. 28

Dv. 29

Ds. 30

JULIOL 12 MONTJUÏC

Dg. 1

Dl. 2

Dt. 3

Dc. 4 Bombollavà / 20’30h.

Dj. 5 Bombollavà / 20’30h.

Dv. 6 Bombollavà / 20’30h.

Ds. 7 Bombollavà / 18h. i 22h.

Dg. 8 Bombollavà / 18h.

Dl. 9

Dt. 10

Dc. 11

Dj. 12

Dv. 13

Ds. 14

Dg. 15

Dl. 16

Dt. 17

Dc. 18

Dj. 19

Dv. 20

Ds. 21

Dg. 22

Dl. 23

Dt. 24

Dc. 25

Dj. 26

Dv. 27

Ds. 28

Dg. 29

Dl. 30

Dt. 31

DESEMBRE 11 MONTJUÏC GRÀCIA

Dj. 1 La tempestat / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Dv. 2 La tempestat / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Ds. 3 La tempestat / 20’30h. L’espera / 18h. i 22h.

Dg. 4 La tempestat / 18h. L’espera / 18h.

Dl. 5

Dt. 6

Dc. 7 Penumbra / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Dj. 8 Penumbra / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Dv. 9 Penumbra / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Ds. 10 Penumbra / 18h. i 22h. L’espera / 18h. i 22h.

Dg. 11 Penumbra / 18h. L’espera / 18h.

Dl. 12

Dt. 13 Cartes. Llorenç... / 20’30h.

Dc. 14 L’espera / 20’30h.

Dj. 15 Perséfone / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Dv. 16 Persèfone / 20’30h. L’espera / 20’30h.

Ds. 17 Persèfone / 18h. i 22h. L’espera / 18h. i 22h.

Dg. 18 Persèfone / 18h. L’espera / 18h.

Dl. 19

Dt. 20 Persèfone / 20’30h.

Dc. 21 Persèfone / 20’30h.

Dj. 22 Persèfone / 20’30h. Ï / 20’30h.

Dv. 23 Persèfone / 20’30h. Ï / 20’30h.

Ds. 24

Dg. 25 Persèfone / 18h. Ï / 18h.

Dl. 26

Dt. 27 Persèfone / 20’30h.

Dc. 28 Persèfone / 20’30h. Ï / 20’30h.

Dj. 29 Persèfone / 20’30h. Ï / 20’30h.

Dv. 30 Persèfone / 20’30h. Ï / 20’30h.

Ds. 31

GENER 12 MONTJUÏC GRÀCIA

Dg. 1 Persèfone / 18h. Ï / 18h.

Dl. 2

Dt. 3 Persèfone / 20’30h. Cartes. La retirada / 20’30h.

Dc. 4 Persèfone / 20’30h. Ï / 20’30h.

Dj. 5 Persèfone / 20’30h. Ï / 20’30h.

Dv. 6 Persèfone / 18h. Ï / 18h.

Ds. 7 Persèfone / 18h. i 22h. Ï / 20’30h.

Dg. 8 Persèfone / 18h. Ï / 18h.

Dl. 9

Dt. 10 Cartes. L’exili / 20’30h.

Dc. 11

Dj. 12

Dv. 13

Ds. 14

Dg. 15

Dl. 16

Dt. 17

Dc. 18

Dj. 19

Dv. 20 Hedda Gabler / 20’30h.

Ds. 21 Hedda Gabler / 18h. i 22h.

Dg. 22 Hedda Gabler / 18h.

Dl. 23

Dt. 24

Dc. 25 Hedda Gabler / 20’30h.

Dj. 26 Quit / 20’30h. Hedda Gabler / 20’30h.

Dv. 27 Quit / 20’30h. Hedda Gabler / 20’30h.

Ds. 28 Quit / 18h. i 22h. Hedda Gabler / 18h. i 22h.

Dg. 29 Quit / 18h. Hedda Gabler / 18h.

Dl. 30

Dt. 31 Hedda Gabler / 17h.

DATES A RECORDARCOL·LOQUISAmb els equips artístics de bona part dels espectacles programats: Un fràgil equilibri (pàg. 15) 30/10L’espera (pàg. 19) 27/11Hedda Gabler (pàg. 26) 29/01Quit (pàg. 28) 5/02Coriolà (pàg. 32) 18/03Els jugadors (pàg. 34) 29/04L’onada (pàg. 35) 13/05

Les dates dels col·loquis poden variar en funció de la disponibilitat dels equips artístics. Qualsevol canvi serà anunciat degudament per part del Teatre Lliure.

FUNCIONS SOBRETITULADESEN CASTELLÀ I ANGLÈS Un fràgil equilibri (pàg. 15) a partir del 27/10Quit (pàg. 28) a partir del 2/02Coriolà (pàg. 32) a partir del 15/02L’onada (pàg. 35) a partir del 10/05

EN CATALÀ La costa de la utopia (pàg. 10)La tempestat (pàg. 21)La Nuit juste avant les forêts (pàg. 30)

FUNCIONS ACCESSIBLESAMB SOBRETÍTOLS per a persones amb discapacitat auditiva i AUDIODESCRIPCIÓ per a persones amb discapacitat visualUn fràgil equilibri (pàg. 15) 4/11Quit (pàg. 28) 10/02Coriolà (pàg. 32) 23/03L’onada (pàg. 35) 18/05

EN GIRAAL TEATRE MUNICIPAL DE GIRONAUn fràgil equilibri (pàg. 15) octubre 2011Coriolà (pàg. 32) febrer 2012

AL TEATRE DE SALTEls jugadors (pàg. 34) 11 i 12/11Els urinaris públics europeus (pàg. 39) novembre 2011

AL CAERL’espera (pàg. 19) 4, 5 i 6/11Espiadimonis (pàg. 30) 10, 11 i 12/02Hedda Gabler (pàg. 26) 25 i 26/02

A LA SALA/SABADELLLava (pàg. 25) tardor 2012

A L’ESTRUCH DE SABADELLBucchettino (pàg. 25) del 15 al 19/02 organitza LaSala/Sabadell

AL TEATRO DE LA ABADÍAHedda Gabler (pàg. 26) del 22/03 al 8/04En la Luna (pàg. 31) del 23/11 al 8/01

AL CDNQuit (pàg. 28) del 7/03 a l’1/04Pendent de votació (pàg. 37) del 29/02 al 4/03Persèfone (pàg. 22) de l’1/11 al 11/12

A EL CANALL’onada (pàg. 35) tardor 2012

AL TXÉKHOV FESTIVAL INTERNACIONAL MOSCOUPersèfone (pàg. 22) del 19 al 31/07 EL LLIURE MÉS ACCESSIBLEEl Teatre Lliure, fidels al compromís de fer el teatre accessible a tots els ciutadans en els diversos àmbit que envolten el fet teatral, aquesta temporada us oferim:

n places d’aparcament reservades per a persones amb discapacitat (Montjuïc)

n sales amb accessos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda

n seients reservats per a persones amb mobilitat reduïda info@teatrelliure.cat

n sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva

n programes de mà en braille als espectacles disponibles a taquilla

amb la col·laboració de l’ONCE i l’IMD (Institut municipal de persones amb discapacitat)

FUNDACIÓ TEATRE LLIURE-TEATRE PÚBLIC DE BARCELONA

PRESIDENT antoni dalmau i ribalta

JUNTA DE GOVERN president antoni dalmau i ribalta / vicepresidents, un representant de la generalitat de catalunya, l’ajuntament de barcelona, la diputació de barcelona i el ministerio de cultura / vocals guillem-jordi graells, jordi maluquer, carlota subirós i salvador sunyer / director lluís pasqual

PATRONAT frederic amat, joan argenté, pere arquillué, josep m. arrizabalaga, joan balaguer, joan anton benach, josep maria benet i jornet, irene bordoy, jordi bosch, xavier clot, josep codines, imma colomer, modest corbella, m. lluïsa faxedas (ajuntament de girona), joan font, jordi font (institut del teatre de la diputació de barcelona), diana garrigosa, cesc gelabert, ramon gomis, joan m. gual (associació d’actors i directors professionals de catalunya), montse guallar, romà gubern, joaquim gubern (la lleialtat sccl), lluís homar, quim lecina, esteve león, anna lizaran, lluís llach, roser marcè, maria martínez, manuel núñez i yanowsky, josep pons, empar pont (ajuntament de reus), lola puigserver, fermí reixach, domènec reixach, pere riera (associació d’espectadors del teatre lliure), joan rigol, àlex rigola, josep ros ribas, rosa maria sardà, antoni sevilla, mercè sindreu, josep maria subirachs, montserrat sunyer, antoni tàpies, emma vilarasau

DIRECCIÓ director lluís pasqual / sotsdirector oriol ferrer / adjunta de direcció aurora rosales / equip de direcció artística lluís pasqual, oriol ferrer, aurora rosales i giovanni soresi / responsable de direcció de gràcia carles cano / assistent de direcció jordi ferron / assistent de direcció artística pau carrió / secretària de direcció ana castillo

DEPARTAMENT DE PRODUCCIÓ directora de producció marta lópez-orós / producció executiva olga álvarez, mercè cervera i irina núñez / secretàries de producció roser malagarriga i marine zimmer

DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ I ATENCIÓ AL PÚBLIC director de comunicació david vericat / relacions públiques noemí alesan / premsa anna aurich / publicacions maria zaragoza / grups i pedagogia mariona montaña / imatge i disseny laia montanyès / secretària de comunicació alícia gorina / cap de sala albert minguillón / adjunta al cap de sala mireia coromina / taquilles mireia fernàndez, eva pachón i eduard pi / atenció telefònica susana torrejón i maite vazquez / atenció al públic maria bartrons, gràcia borràs i eloi ruiz-olalla / col·laborador ros ribas (fotografia)

DEPARTAMENT D’ADMINISTRACIÓ director d’administració toni rodríguez / comptabilitat àngels albarrán i mercè sindreu / laboral montserrat sitjà / serveis jurídics gertrudis gacio / auxiliar d’administració susana paz

DEPARTAMENT TÈCNIC director tècnic xavier rodón / adjunts direcció tècnica xavier clot i césar fraga / secretàries de direcció tècnica delphine boghos i sabrina gràcia / cap de llums rai garcía / tècnics de llums jorge barbancho, marc lleixà, raimon rius i edgar segura / cap de so igor pinto / tècnics de so marta folch, f. xavier martínez i jordi orriols / cap de regidoria manolo jiménez / regidors bàrbara glaenzel i joan manel morillo / cap de sastreria montse olivella / sastreria judit carvalho i susana garcía / cap de maquinària i taller bernat cardoner / maquinistes albert julve, sergi martínez, fernando román, francisco salmeron i pedro torrijos / cap de manteniment josé m. galindo / manteniment francisco javier dengra i antonio vilchez

membre de

entitat concertada amb

amb el patrocini de amb el suport de

mitjans patrocinadors

institucionscol·laboradores

altres entitats col·laboradores

48

© R

OS

RIB

AS

THE ART OF ENTERTAINMENT temporada 10/11

www.teatrelliure.com

...I IMPRIMEIX-LA DES DE CASA!

MÉS LLIURE QUE MAI!

Compra el teu passi per INTERNET www.teatrelliure.com CORREU ELECTRÒNIC info@teatrelliure.com TELÈFON 932 289 748 o directament a les TAQUILLES del Lliure

11/12

LLIUREPASSIÓ

MÉS LLIURE QUE MAI!

Compra el teu passi per INTERNET www.teatrelliure.com CORREU ELECTRÒNIC info@teatrelliure.com TELÈFON 932 289 748 o directament a les TAQUILLES del Lliure

ENTRADES(1 entrada per espectacle)3ENTRADES(1 entrada per espectacle)3PASSI

LLIURE -25

PASSI LLIURE 54q

18 ql’entrada

39q

13 ql’entrada

NOU!

www.teatrelliure.com

COMPRA EL TEU PASSI O QUALSEVOL ENTRADASENSE DESPESES DE GESTIÓ!

...I IMPRIMEIX-LA DES DE CASA!

© R

AM

T