-
TORNAR
EIX 4: CAP A UNA DEMOCRACIA AVANADA
1. PER UNA DEMOCRACIA PARTICIPATIVA La participaci suposa, per a
una fora que vol transformar la realitat que ens envolta, un
instrument de feina i alhora un objectiu a assolir. Cal
treballar per constituir una democrcia
participativa, on la veu de la ciutadania es trobi integrada de
forma quotidiana dins els processos
de presa de decisions de les administracions pbliques.
Lestructura clssica de democrcia representativa, on els partits
poltics representen a la
ciutadania, ha de ser superada per formes alternatives de
participaci.
No volem governar per delegaci, sin amb participaci. La
participaci ciutadana es constitueix
en l'eix vertebral i transversal de la nostra proposta, que es
fonamenta en el convenciment que a
major participaci, ms democrcia
Defensem que la descentralitzaci de l'Estat s la millor garantia
de per uns serveis ms a prop dels
ciutadans. Per aix s essencial derogar al Congrs la Llei
anti-Ajuntaments del PP. Els ajuntaments
necessiten ms finanament, ms transparncia i ms democrcia, no
menys. Per aix, a les
properes legislatives impulsarem tornar competncies als
ajuntaments i establir una Llei
d'Administraci Local que garanteixi la suficincia econmica dels
municipis, sota el principi de
subsidiarietat, s a dir, el principi segons el qual els
assumptes han d'sser resolts, en la mesura del
possible, en les instncies ms properes a la ciutadania.
A Balears, mentrestant, paralitzarem l'execuci de la Llei
estatal anti-Ajuntaments.
Tamb a l'Estat volem ampliar les competncies de les comunitats
autnomes d'acord amb un
model d'Estat Federal solidari que sigui til per a la superaci
dels desequilibris territorials i que
garanteixi la qualitat universal dels drets socials.
Defensem l'autonomia financera de les administracions locals i,
per aix proposem una Llei de 160
-
Finanament Local, orientada a la poltica dels tres teros, que
asseguri la suficincia financera dels
municipis i les seves competncies.
Reformarem la llei electoral de les Balears per garantir la
proporcionalitat i que tots els vots
valguin el mateix, llevarem els mnims artificials que tanquen el
pas les minories i farem que
tots els partits concorrin en igualtat de condicions
Democratitzarem el funcionament del Parlament per assegurar la
transparncia en la presa de
decisions, la participaci de les minories i el control
ciutad.
No hi haur democrcia plena mentre els ciutadans no puguem triar
el Cap de l'Estat, per aix
defensem la Repblica. Defensem un Estat Republic Federal i
solidari en qu tots els ciutadans
tinguem garantits els nostres drets en condicions d'igualtat
Reformarem el procediment de les Iniciatives Legislatives
Populars, permetent que es facin
servir per crear, reformar o derogar normes en qualsevol rgan de
competncia normativa i
reduint el nombre de signatures exigits.
Facilitarem els mecanismes de consulta popular o referndums per
a assumptes de
transcendncia autonmica o municipal.
Fomentarem la participaci ciutadana en la gesti dels bns i
serveis pblics, per permetre a la
ciutadania participar en l'elecci dels models d'organitzaci,
funcionament i definici d'objectius
dels serveis pblics. L'exercici d'aquest dret es pot realitzar a
travs de mecanismes com la
democrcia representativa, directa i comunitria, com poden ser
les audincies pbliques, les
assemblees de barri, els consells autnoms municipals o els
observatoris populars.
Establirem pressupostos participatius, perqu en la gestaci,
gesti i control dels pressupostos de
les administracions pbliques hi hagi participaci dels ciutadans
/es.
Defensarem la participaci dels ciutadans/ es i dels treballadors
/es en els rgans de direcci
161
-
dels organismes autnoms o empreses pbliques.
Establirem la revocabilitat dels crrecs pblics o moci de censura
ciutadana dels presidents de
les comunitats autnomes i alcaldes i dels diputats i senadors,
adaptant-lo als diferents
procediments d'elecci de cada un d'aquests crrecs. El
procediment de revocaci es podria posar
en marxa transcorreguda la meitat del perode per al qual va ser
elegit el crrec pblic, per un
nombre no menor del vint per cent dels electors o electores de
la circumscripci. Un cop
aconseguides les signatures suficients se sotmetria a votaci
popular la proposta de revocaci.
Establirem sistemes de finestreta nica que gestioni i informi a
la ciutadania sobre tots els
recursos, prestacions econmiques i serveis pblics disponibles
per atendre les seves necessitats.
1.-1. Informaci i control ciutad
L'accs a la informaci no es ben b un mbit de participaci
ciutadana, per si que s una
condici prvia necessria per una correcta participaci de la
societat en el processos de presa de
decisions, de manera que aquestes es prenguin en conscincia. A
ms, la transparncia en la gesti
de les administracions pbliques s una bona recepta en contra de
la corrupci.
En l'actualitat, s poca la informaci que es posa a l'abast de la
societat i, normalment, el procs
per obtenir-la no s senzill. La informaci rarament es troba ben
catalogada. Ara, amb la
implantaci de les noves tecnologies de la informaci, amb
sistemes informtics controlant gaireb
tots els mbits de l'administraci, hauria de ser possible posar a
l'abast de tothom tota aquella
informaci pblica.
Tamb hem de tenir en compte el mitjans de comunicaci, cada
vegada ms concentrats en uns
pocs grups, i que sn generadors d'opini pblica. S'haurien de
potenciar els canals de
comunicaci alternatius i independents.
162
-
Per tot aix ,
Millorarem els processos d'exposici pblica de projectes: difusi,
reunions Informatives,
etc.
Potenciarem ladministraci electrnica, tant entre ciutadans i
institucions com entre
institucions:
Processos de sollicitud dinformaci.
- Accs pblic a la gesti econmica de les institucions (per
exemple, llibre de registre
de factures).
- Informaci dels procediments de modificacions urbanstiques o
altres procediments
administratius (contractaci, compra, ...)
Fomentarem les eines de difusi dels projectes de les
institucions (butlletins, revistes,
material audiovisual, pgines web tils, ...)
Millorarem els processos dinformaci, com les oficines i serveis
datenci al ciutad
Atendrem la diversitat ciutadana: diversitat cultural,
lingstica, educativa, generacional,
etc.
Elaborarem cartes de servei amb informaci a la ciutadania dels
serveis que t a la seva
disposici (aix com els seus drets). Informaci dels
procediments.
Afavorirem els canals de comunicaci alternatius.
I.2. Processos de consulta a la ciutadania
Entre els processos de consulta a la ciutadania trobem les
eleccions, referndums, consultes
populars, enquestes, consells consultius (de barri, sectorials
per exemple joventut o cooperaci,
comissions municipals ), ... Dins daquests, en trobem de
vinculants i no vinculants.
Les consultes legitimen els projectes aprovats, fan augmentar la
complicitat d'aquests amb la
163
-
ciutadania (a vegades, s'han utilitzat per legitimar projectes
poc democrtics). Aix i tot, a les Illes
Balears existeixen molt pocs casos de la utilitzaci de consultes
(a excepci, s clar, de les
eleccions).
El sistema electoral balear es va modificar en l'poca Canyelles,
de manera que complica la
representaci de les minories. Quan s'ha modificat la llei
electoral, per separar els processos
electorals al Parlament de les Illes i als diferents Consells
Insulars, no s'ha aprofitat per fer cap altre
canvi. Els Consells de Menorca i Eivissa noms tenen 13
representants, nombre inferior als regidors
d'alguns ajuntaments de lilla. Amb tant pocs representants, es
fa molt difcil la representativitat
dels grups minoritaris, aix com es dificulta la feina de
loposici.
En alguns rgans de consulta hi ha poca representativitat, i excs
de professionalitzaci dels
participants.
Propostes:
1. Millorarem el sistema electoral balear:
a. Revisi del llindar electoral (5%), del sistema de distribuci
descons, tipus de llistes
(tancades, obertes, desblocades, ...), ...
b. Estudiar la millora de la proporcionalitat en la representaci
per illes al Parlament de les
Illes Balears (donat lincrement del pes relatiu dels consells
insulars).
c. Increment dels representants electes en els consells
insulars.
2. Per augmentar la participaci ciutadana: dignificarem la vida
poltica. Lluita contra la
corrupci. Coherncia en el missatge i en la prctica, sense
demaggies.
3. Normalitzarem la utilitzaci de consultes i referndums per
part de les Institucions.
4. Incrementarem la representativitat en els rgans de consulta
(implementant tcniques i
frmules de dinamitzaci daquests espais: estendre la figura del
tcnic de participaci o
dinamitzador). Assegurarem la participaci de les minories.
164
-
5. Consensuarem les frmules de participaci amb les entitats
susceptibles dintegrar els
rgans de consulta (horaris, quotes, compensacions, ...)
6. Consensuarem amb els agents participants els reglaments de
funcionament intern dels
rgans.
7. Potenciarem el carcter vinculants daquests rgans.
8. No instrumentalitzarem en cap cas aquests rgans, els seus
participants ni aquests
processos de consulta.
I. 3. Cogesti administraci-ciutadania
Cogesti, en aquest cas, s la participaci en la gesti de serveis
pblics per part de la societat civil
(prestaci de serveis per part d'entitats, gesti de centres
pblics, ...). Aquesta prctica pot ser
molt positiva, ja que ajuda a enfortir les entitats, a
situar-les dins l'eix central de la dinamitzaci
d'un servei, posant-les en contacte amb la seva massa crtica i
amb les institucions (per exemple,
casal de barri gestionat per lassociaci de venats) i perqu
provoca una sinrgia molt positiva
entre els recursos pblics i lesfor de la ciutadania
organitzada
S'ha de tenir en compte, per, que no sempre s'utilitza aquest
mecanisme per la voluntat poltica
de compartir la gesti amb les entitats o la ciutadania. Moltes
vegades, s'utilitza l'externalitzaci
per la privatitzaci de serveis pblics i per l'exempci de
responsabilitats.
A ms, pot tenir com a conseqncia la falta de transparncia i la
debilitaci de lestructura de la
prpia instituci (buidar de contingut, de personal, de
responsabilitats, ...).
165
-
Propostes per caminar cap a la cogesti:
- Cedirem la gesti de serveis a entitats sempre que enriqueixi
el propi servei. I no per altres
raons com privatitzacions.
- Cercarem criteris de selecci de les entitats gestores: que
pertanyin al sector, vinculades al
territori, amb funcionament democrtic/participatiu,...
- Controlarem i seguirem les cessions del servei (memries, tant
com econmiques com
tcniques)
- Mantindrem la qualitat del servei (vetllar per el bon
funcionament, aportaci de millores).
- Adaptarem el servei a les necessitats dels beneficiaris.
I.4. Elaboraci de propostes / presa de decisions:
s evident que els processos de proposici i presa de decisi dins
ladministraci sn sovint opacs, i
noms hi participen els representants poltics i alguns lobbys
concrets. Shan de rompre aquestes
inrcies per a construir processos on la participaci de la
poblaci sigui present.
En aquest mbit es poden incloure les Agendes 21, els
pressupostos participatius, les ILP, les
exposicions pbliques de projectes / allegacions, assemblees
ciutadanes, novament ens consells
consultius,... Tots aquests son exemples de frmules i processos
que shan experimentat a les
nostres illes, amb major o menor xit i rellevncia.
Els canals de comunicaci amb les administracions sn generalment
individuals: un ciutad amb la
instituci, una entitat amb la instituci. L'actor principal
sempre s l'administraci.
Per no sols s important implicar a la ciutadania en la presa de
decisions poltica per poder exercir
el seu dret ciutad, sin per a contribuir i participar del procs
daprenentatge. s clar que la
implicaci incrementa el grau de consciencia i reconeixement de
la realitat i la seva complexitat.
166
-
Propostes:
- Potenciarem els espais de trobada entre Ciutadania i
Administraci per fer propostes
conjuntes. Que mtuament es reconeguin com a actors poltics.
- Baixarem el llist per presentar Iniciatives Legislatives
Populars fins a un percentatge
delectors igual o superior al 5%.
- Enfortirem i millorarem els processos dAgenda 21 que es
desenvolupen als municipis i als
centres educatius que defineixen els parmetres de
desenvolupament sostenible en
dinmiques participades.
- Desenvoluparem accions formatives per a tothom sobre
mecanismes, eines,
experincies,... de prctiques de democrcia participativa.
- Reforarem el paper del consells sectorials i territorials com
a rgans de participaci
ciutadana i presa de decisions.
- Posarem en marxa els pressupostos participatius a les illes.
Obrirem processos per decidir
de forma corresponsable entre ladministraci i la ciutadania el
dest de les partides
pressupostries, incidint tamb en els criteris dadjudicaci.
- Usarem els referndums com a consultes polticament vinculants
envers propostes
concretes.
- Desplegarem rgans participats de seguiment, avaluaci i control
de les poltiques
pbliques. Crearem modalitats i mecanismes de verificaci del
desenvolupament dels
processos, per donar-lis suport, millorar-los o
bloquejar-los.
- Posarem en marxa mecanismes de participaci dels beneficis de
lesfor social de les
administracions, com a mbit regulador de lmbit econmic i de
justcia social. 167
-
TORNAR
- Engegarem processos de participaci en lexecuci de les
decisions. Fomentarem la
descentralitzaci i la desconcentraci de la gesti poltica,
motivant la participaci activa de
la ciutadania i reforant les capacitats de lorganitzaci de la
societat civil.
2. ENFORTIR I EMPODERAR EL TEIXIT ASSOCIATIU
Una democrcia que vagi ms enll de la formalitat representativa
exigeix la creaci i limpuls als
mecanismes ciutadans de deliberaci i de consulta. Exigeix, tamb,
donar el mxim suport a
lassociacionisme i els moviments socials, amb lobjectiu que a
les nostres Illes puguem comptar
amb una societat civil forta, de dones i homes autnoms, crtics i
participatius, no noms respecte
a la participaci institucional, sin a la vida quotidiana, a
lmbit de local.
A la vegada, som conscients que la relaci entre les entitats i
els partits poltics s complexa i
tortuosa. Molt sovint els partits han instrumentalitzat a les
associacions en pro als seus interessos
electoralistes i partidistes. s important que els partits
respectin lautonomia de les organitzacions
socials, sense apoderar-se dels seus projectes o discursos.
Els partits haurien de prendre en consideraci la intelligncia
collectiva de les entitats alhora de
construir propostes poltiques. Sha daprofitar el coneixement de
les entitats en els seus mbits de
treball. Sha de potenciar el treball en xarxa entre ambdues
parts. Shan de superar les dicotomies
existents entre partit-entitats social generant relacions de
confiana i autonomia mtua. Shan
destablir processos de treball en igualtat de condicions, amb
dinmiques de treball conjunt i
cooperatiu, sense subordinacions ni instrumentalitzacions.
II.1. El teixit associatiu:
Les associacions presenten una gran riquesa dobjectius, formes
organitzatives, mecanismes de
168
-
presa de decisions,... de totes elles nhem daprendre.
Per altre banda, algunes associacions es presenten com a
representants de certs grups o
interessos, encara que tenen una reduda legitimitat de la seva
representativitat social, ja que no
compten amb una base social suficientment forta i extensa.
Igualment es detecta una falta de
motivaci i entusiasme mutu dintre dalgunes associacions. Falta
de un projecte com que
consolidi el moviment associatiu en general i les associacions
en particular. Igualment, cada vegada
estan desenvolupant treballs ms professionalitzats que donen
legitimitat i consistncia a la seva
tasca. Per, per altra banda, no es pot diluir la militncia o la
participaci activa en la presa de
decisions amb les persones professionals assalariades dins les
organitzacions socials. Tampoc
podem eludir la masculinitzaci dels crrecs professionals dins
aquestes entitats, contradient amb
la forta feminitzaci daquestes.
Sha comprovat que la implicaci de la ciutadania no organitzada s
sensible a certes
problemtiques relatives al territori, al medi ambient a la
cultura,... La ciutadania activa es troba
latent i s important trobar les estratgies adequades per fer-la
manifesta. A la vegada, es detecta
una dificultat dins el teixit social organitzar de generar
mobilitzacions o reivindicacions al voltant
de problemtiques globals (p.ex. la desocupaci).
Propostes per ajudar a empoderar al teixit social:
Realitzarem accions formatives sobre processos de participaci i
lideratges collectius mes
eficients destinats a les persones que participen en
organitzacions (metodolgiques i
actitudinals)
Generarem els espais i instruments necessaris per a lintercanvi
dinformaci i per facilitar
la comunicaci entre les entitats i envers les institucions i la
societat en general,
incorporant les noves tecnologies.
Generarem espais que provoquin lentusiasme mitjanant la
convivncia, loci, etc., que
generin complicitat i la confiana com. Afavorir espais de
treball i convivncia entre els
169
-
diferents collectius, amb relacions digualtat i intercanvi.
Fomentarem ls de les xarxes i les noves tecnologies como eines
de participaci.
Facilitarem la presncia de dones i homes, a partir del
repartiment igualitari de ls del
temps en latenci als infants, o a les persones dependents.
Potenciarem les xarxes per desenvolupar iniciatives i generar
complicitats. Cercarem
frmules per visibilitzar les xarxes no formalitzades i potenciar
els principis de confiana
que alimenten les xarxes no formalitzades dins el teixit
social.
Potenciarem el treball local per afrontar problemtiques globals.
La societat organitzada
hauria de treballar en estratgies que potencin el
desenvolupament local, com eina
fonamental que possibilita la cohesi social mitjanant la
participaci de les persones que
convivien al territori.
Implementarem alternatives dorganitzaci social comunitria i de
base en torn a les
necessitats de les persones per tal que es puguin acompanyar de
processos de
conscienciaci sobre la necessitat de cercar solucions
comunitries als problemes
collectius.
Utilitzarem els diferents canals de comunicaci per arribar a la
pluralitat de la ciutadania.
La societat organitzada ha de multiplicar els canals de
comunicaci alternatius i autnoms
per fer sentir la seva veu i fer-la arribar a la ciutadania.
Igualment s important treballar per
a que els mitjans de comunicaci pblics i privats de les nostres
illes exerceixin la funci
social que els hi pertoca.
II.2. Relaci de les entitats socials amb les administracions
pbliques:
Un dels papers de les associacions s la relaci amb les
administracions, tant per exercir de lobby
de pressi com per representar interessos o collectius concrets.
En els darrers anys sha avanat
170
-
en la collaboraci i participaci de les entitats socials en
lelaboraci de projectes, legislaci,... de
les institucions pbliques; sha incrementat la interlocuci entre
administraci i entitats encara que
queda molt cam per recrrer.
Per tamb s cert que la presncia de les entitats petites es veuen
sovint eclipsades per les que
comptem amb una legitimitat histrica davant les administracions.
Aix doncs, la
representativitat de la diversitat del teixit social no queda
sempre de manifest en les plataformes o
espais de participaci de les administracions. Shan de posar en
discussi i superar les dinmiques
establertes on lempresariat i els sindicats son els nics
interlocutors de ladministraci, sha de
trobar frmules on els ciutadans puguin jugar un paper fonamental
en la presa de decisions.
Tampoc es pot negar que sovint les aportacions-iniciatives de la
entitats a les administracions no
troben una materialitzaci, sn silenciades o neutralitzades.
Les entitats i les administracions han de dialogar per arribar a
un acord-consens. Sha daprofitar el
coneixement de les entitats en els seus mbits de treball per
generar projectes, per no duna
forma clientelar o anullant per part de ladministraci.
Les entitats han de mantenir la seva autonomia en relaci a el
finanament extern. Les entitats han
de definir els seus objectius i projectes autnomament a
ladministraci.
Per tant, agafant com a punt de referncia el Pacte del 2011 per
a la recuperaci de la iniciativa
ciutadana, fem les segents
Propostes:
Determinarem clarament els criteris davaluaci i adjudicaci de
subvencions.
En la mesura que sigui possible, formalitzarem convenis, figura
que implica una major
coresponsabilitat.
Garantirem la representativitat de tota la diversitat
associativa en els diversos espais de
171
-
TORNAR
participaci de les administracions.
Considerarem les plataformes i xarxes, com un instrument til de
treball cooperatiu entre
entitats i dinterlocuci amb ladministraci.
Promourem lexistncia, dins ladministraci, de mecanismes de
consulta y presa de
decisi de la societat organitzada.
Crearem i potenciarem frmules de finanament i recursos diferents
a les subvencions
pbliques.
Establirem un protocol de Contractaci Pblica Socialment
Responsable (CPSR):
o Incorporarem clusules socials en la licitaci dels contractes
pblics,
o Incorporarem mesures que millorin la contracci pblica de
serveis adreats a latenci
de persones.
3. TRANSPARNCIA I DIMENSI TICA DE LA GESTI PBLICA
La regeneraci de la vida democrtica noms ser possible reformant
les formes de fer poltica;
recuperant la seva concepci substantiva de debat d'alternatives
davant els grans problemes;
frenant la tendncia a l'autonomia de la denominada classe
poltica; reforant les relacions
representants-representats; apropant el poder i la capacitat de
decisi a les ciutadanes i ciutadans;
desenvolupant i impulsant els diferents subjectes socials
presents en la societat civil;
democratitzant els aparells i institucions de l'Estat;
anteposant la legitimitat i la ra jurdica a la ra
d'Estat i la corrupci; dignificant l'activitat pblica, sent
conscients que aquesta regeneraci no
ser possible noms amb canvis legals o institucionals, sin que
haur d'acompanyar-se d'un canvi
cultural profund, aix com d'una autorreforma dels propis partits
poltics.
172
-
Des de GUANYEM ens comprometem a realitzar quants esforos siguin
necessaris per avanar en
la regeneraci de la vida democrtica i en la democratitzaci de
les institucions i de la poltica,
assegurant el ms estricte comportament tic dels seus
representants i crrecs pblics.
La corrupci constitueix un cncer per a la democrcia i una de les
ms importants causes de
desprestigi de la poltica i del pblic enfront de la ciutadania.
Es tracta d'un fenomen estructural
del capitalisme actual, la denncia i el combat contra el qual ha
de constituir un objectiu principal.
Per tant defensarem totes les mesures que siguin necessries
(transparncia i participaci en la
presa de decisions, millora dels instruments de control de la
despesa pblica, etc.) per eradicar
aquesta xacra.
En aquest sentit, considerem primordial l'adopci de les mesures
necessries per assegurar el
comportament tic dels crrecs pblics. Entre altres:
Promourem una regulaci ms estricta de les incompatibilitats
Implementarem mesures contra el transfuguisme. El transfuguisme
s un dels pitjors
descrdits per a la vida poltica i una deformaci de la voluntat
popular. Per aix, en coherncia
amb el pacte contra el transfuguisme, GUANYEM no admetr en les
seves files un membre
integrat en la candidatura d'una altra formaci mentre mantingui
el crrec aconseguit en el seu
partit original.
Establirem lobligaci de declarar pblicament els bns patrimonials
i els interessos
econmics
Promourem una Llei expropiatria de bns adquirits mitjanant
prctiques corruptes, etc.
Limitarem el nombre d'assessors i de crrecs de confiana poltica
i establirem criteris de
transparncia en els nomenaments i en les seves retribucions.
173
-
Donarem suport a laplicaci de criteris de bona administraci i de
bon govern en relaci al
nomenament dels alts crrecs i la informaci sobre retribucions i
declaracions de bens i unes
normes de publicitat dels convenis i daltres actuacions del
Govern balear.
Adequarem la composici de les institucions representatives a la
voluntat popular,
expressada a travs dels seus vots i democratitzarem el
funcionament d'aquestes institucions
Reformarem el sistema electoral, per garantir la
proporcionalitat en el repartiment d'escons,
respecte als vots totals rebuts i la presncia de les minories al
Parlament estatal i als
parlaments autonmics.
Reformarem el sistema d'elecci per part del Parlament de membres
de determinades
institucions com el TSJB a fi d'evitar les quotes de partit i la
seva permanent polititzaci.
Reformarem els mecanismes de participaci directa dels ciutadans
i ciutadanes (Iniciativa
Legislativa Popular i Referndum) a fi que puguin ser instruments
adequats i factibles, per
canalitzar aquesta participaci.
Democratitzarem el funcionament dels Parlaments Autonmics i dels
Plens Municipals, a fi
d'assegurar la transparncia en la presa de decisions, la
participaci de les minories i el control
de les activitats del poder executiu i la participaci de la
societat en els mateixos.
Promourem una llei especfica per facilitar el dret a la
informaci En una veritable democrcia
noms s possible una autntica participaci per part de la
ciutadania si aquesta pot accedir en
igualtat de condicions a tot tipus d'informaci que es trobi en
poder de qualsevol autoritat
pblica o de qualsevol entitat privada que realitzi funcions
pbliques. Aquesta llei satendria als
segents criteris :
El dret d'accs a la informaci s un dret fonamental de tota
persona, que ha de poder exercir sense necessitat de justificar les
raons per les quals se sollicita la informaci.
174
-
TORNAR
El dret d'accs a la informaci s'aplica a totes les entitats
pbliques i a totes aquelles entitats privades que realitzin
funcions pbliques.
El dret d'accs a la informaci s'aplica a tota la informaci
elaborada, rebuda o en possessi de les entitats pbliques, sense
importar com estigui emmagatzemada.
Principi de publicitat de la informaci: el secret i la denegaci
de la informaci sn l'excepci i noms es pot fonamentar en raons molt
especfiques, com la seguretat
nacional o la investigaci de delictes.
Les entitats pbliques, a iniciativa prpia, han de posar a
disposici del pblic informaci bsica i essencial sense que sigui
necessari realitzar una sollicitud.
4. REFORMA DE LES ADMINISTRACIONS PBLIQUES: DEMOCRATITZAR LES
INSTITUCIONS
Defensem unes administracions pbliques basades en la defensa del
servei pblic, en el pluralisme
cooperatiu, en la descentralitzaci i desconcentraci de funcions,
en la senzillesa dels
procediments, en la prestaci de serveis eficients i de qualitat,
i en el foment de la participaci
ciutadana. La reforma de les Administracions Pbliques ha
d'implicar un canvi en profunditat de les
seves estructures i organitzaci, dels seus aspectes funcionals i
dels procediments que els informen
i del model de funci pblica actual. Implica tamb un canvi de
cultura de governants, directius i
empleats pblics en general, respecte a les seves relacions amb
la societat i amb la ciutadania. La
Llei 4/2011, de 31 de mar, de la bona administraci i del bon
govern de les Illes Balears s un
referent per assolir aquests objectius.
Implantarem un model d'administraci cooperativa, plural en la
decisi, cooperativa en la
gesti i amb finestreta nica per al ciutad. Aquest model,
coherent amb l'horitz de
l'Estat Federal, conjugaria la pluralitat de competncies dels
diferents nivells de govern de
l'Estat, amb la necessitat que el desenvolupament i gesti de les
poltiques pbliques es
realitzi per l'administraci ms propera a la ciutadania.
175
-
Adequarem l'organitzaci i el nombre d'efectius de l'Administraci
a les competncies i
funcions que realitza.
Delimitarem els mbits poltics i les funcions administratives o
de gesti separant les
seves respectives responsabilitats. Apostem per una funci pblica
professionalitzada, per
a aix s'hauran de limitar els llocs de lliure designaci als
estrictament necessaris, es
crear una carrera professional basada en els principis de mrit i
capacitat, generalitzant-se
el sistema de concurs com a instrument de provisi de llocs.
Establirem vies de participaci ciutadana en la planificaci,
presa de decisi,
desenvolupament i execuci de les poltiques pbliques i en la
gesti dels serveis pblics.
Cal regular la participaci ciutadana en les administracions
pbliques.
Reformarem i racionalitzarem els instruments jurdics de Dret
Pblic (contractaci pblica,
gesti pressupostria, fiscalitzaci i control, procediment
administratiu, etc.) amb la
finalitat de possibilitar una gesti gil en les unitats
administratives subjectes a aquest tipus
de regulaci jurdica i evitar la fugida indiscriminada a l'esfera
del dret privat.
Els tres nivells d'administraci de les Illes, Govern balear,
Consells insulars i Administraci Local,
han de tendir a un funcionament basat en la descentralitzaci, la
simplificaci i la coordinaci
interadministrativa, que situ per sobre del color poltic dels
governs i de la visi corporativa de
les respectives entitats, la lgica de la collaboraci i la
complementarietat. Per a aix,
proposem:
La coordinaci entre Administracions i la simplificaci de
procediments respectant
sempre l'autonomia local.
Completar les transferncies previstes a la darrera reforma de
lEstatut dAutonomia,
aprovada en febrer de 2007.
Respecte a la funci pblica, enfront de la proliferaci de
diferents rgims jurdics
(funcionaris, laborals, estatutaris, etc.), defensem una
regulaci nica de les condicions de
treball per a tots els empleats i empleades pblics, amb la
configuraci d'un nou model
176
-
estatutari, amb estabilitat en l'ocupaci i amb drets laborals i
sindicals similars a la resta
dels treballadors i treballadores.
Es potenciar l'ocupaci pblica i s'eliminar el treball precari,
que actualment ronda el
20% del total de les administracions pbliques, substituint
aquells que siguin estructurals
per ocupaci estable.
A nivell dEstat, proposem les segents mesures:
La recuperaci del nivell retributiu perdut per el tijeretazo de
Zapatero, i les successives
congelacions salarials; establiment d'una clusula de revisi
salarial que garanteixi a tot el
personal el manteniment del seu poder salarial.
Donades les diferncies salarials existent entre els empleats
pblics de les diferents
administracions (General, Autonmica i Local) proposem un acord
en el marc de la
Conferncia Sectorial de les Administracions Pbliques, per
homogenetzar les seves
retribucions
Defensem que la descentralitzaci de l'Estat s la millor garantia
de per uns serveis ms a
prop dels ciutadans. Per aix ens comprometem a derogar la Llei
anti-ajuntaments del PP.
Els ajuntaments necessiten ms finanament, ms transparncia i ms
democrcia, no
menys. Per aix proposem tornar competncies als ajuntaments i
establir una Llei
d'Administraci Local que garanteixi la suficincia econmica dels
municipis, sota el principi
de subsidiarietat, s a dir, el principi segons el qual els
assumptes han d'sser resolts, en la
mesura del possible, en les instncies ms properes a la
ciutadania.
Volem ampliar les competncies de les comunitats autnomes d'acord
amb un model
d'Estat Federal solidari que sigui til per a la superaci dels
desequilibris territorials i que
garanteixi la qualitat universal dels drets socials.
Defensem l'autonomia financera de les administracions locals i,
per aix proposem una
Llei de Finanament Local, orientada a la poltica dels tres
teros, que asseguri la suficincia
177
-
TORNAR
financera dels municipis i les seves competncies.
5. PER UNA COMUNITAT LAICA
El lacisme suposa l'existncia de les condicions poltiques,
jurdiques i socials que permeten
garantir el dret dels individus al ple exercici de la llibertat
de conscincia en qualsevol de les seves
manifestacions i en un plnol d'igualtat. En un Estat de Dret,
aquesta llibertat ha d'estar protegida
enfront de qualsevol tipus d'imposici i ingerncia que l'anulli o
restringeixi, aix com enfront de
qualsevol discriminaci o privilegi per part de persones o
institucions en funci de les seves
conviccions ideolgiques. Recollim les reivindicacions dels
moviments socials per una societat laica
i les fem nostres com a condici necessria per a una ciutadania
digna de tal nom.
En l'estat espanyol, a dia d'avui, no existeixen tals
condicions, ja que el carcter aconfessional
formalment alludit en la Constituci ve immediatament negat amb
l'afirmaci de l'Art. 16.3 que
els poders pblics tindran en compte les creences religioses de
la societat espanyola i mantindran
les consegents relacions de cooperaci amb l'Esglsia Catlica i
les altres confessions. Aquestes
relacions se segueixen sustentant en el Concordat franquista de
l'any 53, la seva renovaci en els
Acords signats amb la Santa Seu en 1979 i en lleis com la de
Llibertat Religiosa de 1980 que, en la
prctica, emparen subvencions, privilegis fiscals, presncia i
simbologia religiosa en les institucions
pbliques, etc., negant d'arrel el principi elemental i democrtic
de la separaci entre Iglesias i
Estat.
Dins d'aquest marc, intocable durant ms de trenta anys de
Transici, es mantenen lleis en les
diferents administracions de l'Estat, normes i costums que
contravenen el principi d'igualtat dels
ciutadans i el respecte a totes les conscincies, atorgant un
tracte de favor a l'Esglsia Catlica - al
que aspiren tamb altres confessions religioses - amb total
menyspreu per a les idees i conviccions
dels no creients, en clara contradicci amb els fonaments de dret
que es diu defensar.
178
-
Per tot aix proposem:
Eliminar qualsevol tipus de finanament pblic, exempci fiscal o
administrativa, donaci
de sl pblic o subvenci directa a institucions religioses aix com
a les seves Activitats.
Suprimir tot tipus de simbologia religiosa en els actes pblics i
en els espais de titularitat
pblica (ajuntaments, centres cvics i culturals, escoles,
universitats, hospitals, presons),
que tampoc podran ser utilitzats per a activitats de culte o de
proselitisme.
De forma anloga, els actes de naturalesa confessional especfica
no tindran carcter
oficial, per la qual cosa cap funcionari pblic haur de
participar-hi, i menys estar obligat
a anar-hi, en la seva condici de tal.
Respectar en l'mbit escolar pblic el pluralisme ideolgic i la
llibertat de conscincia de
l'alumnat i del professorat, suprimint qualsevol adoctrinament
religis en els centres
escolars aix com l'exhibici de smbols confessionals. La formaci
religiosa, per qui la
demani, ha de quedar fora de l'ensenyament oficial, aix s, fora
del currculum, de
l'expedient i de l'horari lectiu.
Sha davanar decididament cap a lobjectiu que el finanament pblic
sigui noms per a
lensenyament pblic. Amb carcter immediat, no hi haur finanament
per als centres
educatius amb ideari religis o un altre que suposi exclusi i/o
segregaci ideolgica o de
gnere.
Excloure dels centres pblics sanitaris, residncies pbliques,
etc. la presncia
institucionalitzada i molt manco remunerada de clergues
Garantir en tota la xarxa sanitria pblica l'atenci a la
Interrupci Voluntria de l'Embars,
el dret a una Mort Digna i a les disposicions del Testament
Vital.
Facilitar que qualsevol cerimnia civil (acolliment, matrimoni,
funeral,) pugui celebrar-se
179
-
TORNAR
dignament al marge de connotacions religioses.
Crear Oficines de Defensa dels Drets i Llibertats dels Ciutadans
amb l'objectiu de facilitar
codis de dileg i de convivncia cvica entre les diferents opcions
filosfiques i ideolgiques,
aix com per a la defensa i protecci de drets i llibertats.
Amb la finalitat d'enfortir aquesta convivncia en un plnol
d'igualtat reivindiquem:
incorporar commemoracions de carcter civil al calendari laboral
i escolar, noms de
persones illustres de totes les tradicions a la llista de
carrers municipal, dates fixes i
denominaci neutra de les vacances escolars, igual accs als
mitjans de comunicaci
pblics, eliminant el privilegi de tracte i espai concedit a
sectors confessionals.
6. MESURES CONTRA LA CORRUPCI
Proposem les segents mesures:
A nivell dEstat, aprovarem una llei integral i severa contra la
corrupci, incorporant el delicte
d'enriquiment illcit (patrimoni injustificat) o presumpcions
sobre la titularitat de bns o
obligacions de declarar o mesures cautelars que imposin el
cessament de poltics imputats i
l'abandonament del crrec. Els corruptes hauran d'assumir els
costos directes i indirectes que
reporten de les seves accions delictives: all evadit o danyat,
perjudicis a tercers, costos de
restituci del dret lesionat i costos judicials. Llei
expropiatria de bns adquirits mitjanant
prctiques corruptes.
Control estricte de l'absentisme dels crrecs electes en les
seves respectives responsabilitats.
Sancions especfiques per desistiment de funcions.
Els salaris dels representants electes no podran excedir el dun
Cap de Departament, tcnic
180
-
dadministraci general, de la instituci de qu es tracti
Eliminar les dietes i complements salarials per a representants
institucionals amb dedicaci
exclusiva, sense perjudici de la compensaci de despeses
extraordinries en lexercici de les
seves funcions. Aix mateix, seliminar el cobrament sistemtic i
perpetu del complement de
dest associat al desenvolupament dun crrec poltic previst en
lactual legislaci
Eliminaci dels plans de pensions privats o altres prestacions
atorgades pel fet de ser crrec
pblic i que siguin pagats amb crrecs als pressupostos de
qualsevol instituci pblica.
Eliminaci de laforament llevat de qestions relatives a la
llibertat dexpressi en lexercici de
funcions representatives.
Imprescriptibilitat dels delictes de corrupci.
Publicaci obligatria del patrimoni i interessos econmics de tots
els crrecs pblics.
Regulaci estricta de les incompatibilitats durant l'exercici de
crrecs pblics
Una incompatibilitat radical per a la gesti i contractaci del
sector pblic per empreses que
compten en els seus rgans de gesti o abonin qualsevol tipus de
servei a qui, com a gestors o
responsables del sector pblic, hagin treballat en lAdministraci
els tres anys anteriors.
Impedir que en els tres anys segents al cessament de les seves
funcions puguin exercir
funcions en empreses privades o prestar serveis remunerats en
les mateixes que desenvolupin
activitats en els sectors en qu van desplegar directament
responsabilitats en l'exercici del seu
crrec, quan les empreses hagin estat objecte de privatitzaci o
es beneficin de contractes
pblics de serveis externalitzats, ajudes financeres o avantatges
fiscals de naturalesa
contractual.
Mesures contra el transfuguisme. El transfuguisme s un dels
pitjors descrdits per a la vida
181
-
poltica i una deformaci de la voluntat popular. Per aix, GUANYEM
no admetr a les seves
llistes un membre integrat en la candidatura d'una altra
formaci, mentre mantingui el crrec
aconseguit en el seu partit original.
Limitaci en el nombre d'assessors i de crrecs de confiana
poltica i transparncia en els
nomenaments i en les seves retribucions.
A nivell dEstat, reforma de la Llei de Contractes del Sector
Pblic per limitar les revisions dels
preus de la contractaci, evitar les divisions injustificades
dels contractes i incorporar les
garanties i reformes establertes per la Uni Europea.
Les contractacions es realitzaran a travs de comissions
especfiques, el funcionament ser
transparent, les seves decisions pbliques i en qu participaran
els representants de tots els
grups municipals. Els seus components tindran accs als
expedients de contractaci.
Nova regulaci econmica del rgim de gesti indirecta del sector
pblic en qualsevol de les
seves modalitats, modificant substancialment els sectors als
quals pugui accedir, condicions de
licitaci, els sistemes de control, actualitzaci de costos,
etctera.
A nivell dEstat, Reforma de la Llei de Bases de Rgim Local, de
la Llei de Govern local i de la
Llei de finanament de les hisendes locals, perqu tots els
alcaldes i regidors tinguin l'obligaci
de dipositar la seva declaraci de bns i interessos en un
registre pblic ; perqu a partir de
cert import econmic o ms d'un any de durada, les llicncies,
convenis i contractes -
especialment els contractes d'obres i serveis de llarga durada
(aigua, residus, seguretat, espais
pblics) - siguin adoptats pel Ple municipal i no limiti la seva
decisi al debat en la comissi de
govern, en qu no est representada l'oposici; i perqu tots els
grups municipals estiguin
representats en les empreses pbliques i en les meses de
contractaci.
Creaci d'un Registre pblic de requalificacions de sl.
L'Ajuntament incorporar en els
expedients urbanstics la histria registral de les transaccions
que sobre els sls afectats s'hagin
realitzat en els deu anys anteriors. Desenvolupament urgent de
les mesures preventives
182
-
previstes en la Llei de Sl 8/2007, amb especial atenci a les
plusvlues pbliques, perqu el
planejament municipal no es pugui convertir en plusvlues
privades en la seva integritat i
s'incrementi la participaci pblica de la plusvlua en benefici
l'inters general, aix com a la
transparncia, informaci pblica i participaci ciutadana en els
acords i instruments de
planejament urbanstic, incloent els convenis municipals, que han
de ser pblics en temps real
a travs de la xarxa. Aplicaci de la disposici addicional novena
de la Llei de Sl, mitjanant la
creaci en tots els municipis, d'un Registre d'Activitats i d'un
Registre de Bns Patrimonials de
cada crrec pblic, les variacions produdes durant el perode de
l'exercici del crrec, amb una
declaraci final amb ocasi del cessament i en acabar el mandat.
La Llei de Sl d'aclarir i
harmonitzar les competncies, reduir terminis, simplificar les
normes i els procediments
urbanstics i fer-los ms transparents i accessibles, evitant tota
discrecionalitat. Fixaci de
preus mxims de venda del sl.
Creaci d'un Cos d'Inspectors, aliens als ajuntaments, que
vigilin la legalitat dels planejaments
urbanstics. Increment de la fiscalitat de les plusvlues
obtingudes. Mesures de subjecci de les
plusvlues d'urbanisme a l'inters general, de manera que els
beneficis derivats de les
requalificacions de sl i de l'augment de l'edificabilitat
reverteixin en benefici de la societat.
Inspecci sistemtica d'Hisenda als alcaldes i regidors
d'urbanisme dels ajuntaments amb
poblaci superior a 50.000 habitants i d'aquells altres en qu
s'hagin adoptat importants
mesures urbanstiques.
Establir, per termini de cinc anys, un registre pblic
d'activitats professionals de membres del
Govern, alts crrecs, aix com gestors pblics que cessin en
l'exercici de les seves funcions.
Prohibici dacceptar regals i invitacions a crrecs pblics i
crrecs de lliure designaci llevat d
aquells de simple cortesia i valor econmic insignificant
Apostem per una funci pblica professionalitzada, per la qual
cosa s'hauran de limitar els llocs
de lliure designaci als estrictament necessaris, s'afavorir una
carrera professional basada en
els principis del mrit i capacitat, generalitzant el sistema de
concurs com a instrument de
183
-
TORNAR
provisi de llocs, acabar amb el clientelisme que es produeix en
l'assignaci de llocs directius
de lliure designaci i amb l'exrcit d'assessors que envolta els
alts crrecs, que suposa la
creaci d'administracions paralleles.
7. REPBLICA I MODEL D'ESTAT
L'actual crisi del sistema capitalista, les contradiccions
acumulades pel procs autonmic i la
qesti de la llei successora, la corrupci econmica i del sistema
jurdic, la creixent desigualtat
social poden crear l'oportunitat per un qestionament de tots
aquests dficits i per tant de la
forma d'Estat.
Des de GUANYEM ens posicionem de manera rotundament crtica
envers lactual model destat, s
a dir, la monarquia parlamentaria i lestat de les
autonomies.
No trobem cabuda a un model destat a on el seu cap, no sols no s
elegit democrticament, sin
que el crrec passa a ser heretat per la seva descendncia. Aix
mateix, la dualitat del rei com a cap
de lEstat i com a general en cap de tos els exrcits constitueix
una falta de separaci dels poders
de lEstat, separaci imprescindible per afermar plenament la
garantia dels drets constitucionals.
Considerem la monarquia com la representaci ms elevada dels
poders oligrquics financers i
empresarials al nostre pas. Poders, que sota la seva hegemonia
han produt retrocessos
importants en drets poltics, socials, laborals, econmics,
mediambientals, deixant els drets ms
importants que en el seu dia es proclamaren a la Constituci
Espanyola.
A la vegada, la opacitat amb la que actua la casa reial en les
contes pbliques, sumat a la seva falta
de controls per part dels rgans democrtics, aix com el cstig amb
condemnes de pres a les
manifestacions crtiques a la corona, i la falta dequiparaci de
la figura del rei en drets i obligacions
184
-
respecta a la resta de ciutadans, remarquen la seva
incompatibilitat amb una democrcia realment
avanada.
Quant a lestat de les autonomies, queda clar que desprs de ms de
trenta anys de democrcia, es
un sistema que no respon realment a la realitat i les
necessitats d'un estat plurinacional,
multicultural i plurilinge com s lestat Espanyol. Queda molt cam
per recrrer en assumptes com
la descentralitzaci de lestat, assumpci de competncies i millora
de la qualitat democrtica per
tal de cobrir les reivindicacions nacionals i legtimes dels
pobles que composen aquest estat
plurinacional.
7.1. Cap a una repblica federal i radicalment democrtica
Des de GUANYEM apostem decididament per canvi cap a un model
destat republic i federal. Ara
b, cal definir quina idea tenim del que ha de ser una repblica
ideal. Quan parlem de repblica no
solament ens referim a la incorporaci del dret a lelecci del cap
dEstat. Tenim exemples arreu del
mn on lesdeveniment duna repblica no ha significat cap canvi en
lmbit poltic, social,
econmic.
Des de GUANYEM tenim la voluntat dun canvi complet del sistema
actual. Parlem de drets i
obligacions, de democrcia radicalment participativa, de superaci
del sistema capitalista, de
socialisme, de educaci pblica, lliure, gratuta i laica, de salut
per tothom des de la xarxa pblica
millorada i articulada. Parlem de fraternitat entre els pobles i
persones en torn a la justcia, la
igualtat, la llibertat, linternacionalisme solidari i la
pau.
De la mateixa forma defensem el federalisme no solament com a
model destat sin perqu es la
millor forma daplicar el sistema de subsidiarietat basat en un
model de societat construda i
conduda cap a una estructuraci ms horitzontal. Volem presentar
una proposta de model destat
en positiu, basat en una estructuraci republicana i federal de
baix a dalt, s a dir, des dels
municipis, passant pels estats federats (comunitats Autnomes),
l'estat espanyol i la Uni Europea.
La realitat plurinacional espanyola fa imprescindible la
descentralitzaci ms profunda fins a
185
-
arribar a un sistema federalista vertader, on es respecti i
fomenti el dret a lautodeterminaci del
pobles que conformen la repblica, la interculturalitat i les
llenges prpies, garantint la seva plena
presncia i divulgaci a tots els estaments de lEstat. Aix tamb
significa que cada federaci haur
dassumir totes les competncies que calguin per completar la
descentralitzaci del Estat,
adequant cada federaci a la seva realitat nacional i garantint
la seva llibertat per actuar dacord
amb el que el seu poble decideixi democrticament, incloent el
seu dret dautodeterminaci per
decidir lliurement la seva relaci amb la resta de federacions i
amb el conjunt de lEstat.
Per tal daconseguir aquesta transformaci de model, resulta
imprescindible dur a terme
importants i profundes reformes a nivell institucional, cambres
representatives, i a la prpia
constituci actual, reformes necessries per a la implantaci
daquesta nova realitat republicana,
multilinge, plurinacional i autnticament democrtica.
7.2. Les Illes Balears dins la repblica federal
La darrera reforma de lEstatut dAutonomia de les Illes Balears
aprovada en febrer de 2007,
suposa un increment significatiu de les quotes dautogovern
respecte a les anteriors versions, per
encara aix, entenem que no sarriba ni de prop a les quotes
d'autogovern i sobirania que des de
una formaci poltica de l'esquerra alternativa, que es defineix
com federalista, hem dexigir.
Entenem que les mancances ms urgents de lactual estatut es pot
resumir en tres punts
principals:
El model de finanament autonmic que, si b suposa un augment
quantitatiu, no resol
satisfactriament les necessitats de la nostra comunitat autnoma
a mitj i llarg termini
Lestatut jurdic de les llenges oficials s discriminatori i
diferenciat per part de la
constituci del 78. Cal superar aquesta anomalia i `preveure els
recursos necessaris per
normalitzar ls del catal a la nostra comunitat
No incorpora tot un seguit de competncies que han sigut
acceptades i reflectides a
lestatut catal (inspecci de treball, la immigraci, l'estructura
autnoma de la justcia fins
186
-
a les ltimes conseqncies, l'administraci local, la gesti
aeroporturia)
Per tant des de lesquerra alternativa apostem per un nou estatut
dautonomia que sigui una
vertadera constituci de les Illes que lliure i solidriament
decidiria formar part de lestat espanyol
de la Uni Europea.
Les Illes Balears, com la resta de les actuals comunitats, han
daprofundir al mxim en la
descentralitzaci del Estat, assumint les mximes competncies dins
el marc federal. Per
aconseguir-ho es fa necessari un nou marc estatutari que pugui
assolir un ms alt grau
dautonomia respecte a lEstat i que es tingui com a sistema de
finanament el concert econmic
solidari. s a dir que la Agencia Tributaria prpia de les Illes
recapti la totalitat dels impost del
nostre territori, posteriorment contribueixi amb la quantitat
necessria pel manteniment de les
despeses de lEstat i per ltim pacti amb la resta de pobles de
lestat federal un bossa de solidaritat
per cobrir desequilibris territorials.
Les diferents institucions de les nostres Illes shan de
reorganitzar les seves funcions per adaptar-
les al nou model, i crear les institucions noves que facin falta
per assumir noves competncies del
Estat. Quant a les institucions de lEstat espanyol, pensem en un
Senat que sigui vertaderament
una cambra de representaci territorials i creiem necessria una
revisi profunda drgans com el
tribunal constitucional, el consell de RTVE, el Consell dEstat o
qualsevol altre rgan estatal que no
tingui una composici federal.
Aix mateix shauria de completar la distribuci de poders entre el
govern interinsular i els consells
insulars, conseqents amb el nostre tradicional posicionament
clarament insularista.
Defensem unes Illes Balears lliurement adherides dins la
Repblica Federal, igualment que la resta
de pobles de lactual estat espanyol.
Defensarem el respecte a la independncia i solidaritat en les
relacions de les Balears amb les
altres federacions, tenint en compte les coincidncies culturals,
lingstiques i histriques que ens
uneixen amb especial vincle amb altres pobles de lEstat.
187
-
Som, per tant clarament defensors del dret dautodeterminaci dels
pobles de lEstat Espanyol
que, lliurement decidirien sobre el seu grau dintegraci a lestat
federal.
7.3.- El municipalisme com a font democrtica del nou model
Un dels punts ms importants daquest model destat s la conquista
duna democrcia radical, i en
aquest objectiu, els municipis, com a primera organitzaci
institucional, s on s ha de donar el
primer i ms decidit impuls a aquest avan democrtic.
El municipi s la instituci ms propera als ciutadans i
ciutadanes, i no es pot parlar dun model
d'estat avanat sense situar municipis en el centre daquest
model. Des de GUANYEM volem
aprofundir en el municipalisme com a eina democrtica bsica.
Com a municipalistes, creiem fermament que la implicaci directa
de la ciutadania en la presa de
decisions i el govern de la seva ciutat o poble ha de ser un
primer pas decidit per a la implantaci
dun sistema ms democrtic des de les bases organitzatives de la
nostra societat. Els ciutadans i
ciutadanes de cada municipi han de participar activament en la
concepci i remodelaci dels seus
municipis. Ser ciutadans s una responsabilitat amb tota la
societat.
Per a dotar de ms autonomia i poder als municipis, es fa
inevitablement fer front a una srie de
canvis estructural i econmics per a la capacitaci municipal.
Actualment els municipis sn els grans perjudicats en quant a la
finanament per part de lEstat,
una vertadera assignatura pendent del canvi democrtic desprs de
trenta anys. Els municipis
estan molt mal finanats (suposen el 13 % de la despesa de
l'Estat, mentre tant l'Estat com les
Comunitats Autnomes superen el 40%) i no tenen encara clarament
definides les seves
competncies, de manera que assumeixen un percentatge molt alt de
competncies que no l'hi
son atribudes per les lleis estatals.
Creiem per tant que lactual llei de regim local i els seu
sistema de finanament est totalment
obsolet i necessitat d'una reforma radical. Apostem per un
increment substancial del finanament
municipal, la definici clara de les competncies municipals, aix
com lassumpci de la
188
-
TORNAR
competncia dels municipis per par dels estats federats (les
actuals comunitats autnomes),
competncies que actualment estan en mans de lEstat.
7.4.- La Repblica i el model europeu
Quan parlem dun nou model, tamb fem una ullada cap a Europa, a
la recerca duna nova forma
dentendre la uni europea.
Tot i essent profundament europeistes, tenim una posici molt
crtica de la Uni Europea actual.
Actualment Europa es troba absolutament consolidada en all que
fa referncia a les poltiques
econmiques i monetries, seguint les ordres del Banc Europeu que
es autnom del poder poltic.
Aix contrasta en que encara no hi ha una poltica fiscal comuna,
ni poltiques socials, ni poltica
exterior, ni poltica militar independent de lOTAN.
Aix mateix, lactual composici de les comissions i parlaments
europeus deneguen la pressa de
decisions per part dels pobles sobirans, provocant que, cada cop
ms, la ciutadania doni l'esquena
cada vegada ms a les poltiques europees i no participin dels
processos electorals europeus.
Tenim una Europa econmica. Ens manca convertir-nos en una Europa
social, poltica i
participativa. Una Europa dels ciutadans. Una nova Europa entesa
com una confederaci d Estats,
amb institucions prpies que vetllin per unes poltiques comunes,
que garanteixin uns comuns
socials i que marquen una orientaci econmica justa, que vetlli
per la superaci del sistema
capitalista, tot respectant la independncia de cada estat
integrant.
8. LA II REPUBLICA I LA MEMORIA HISTORICA
Quan parlem de model dEstat i repblica, no podem oblidar la
experincia que ens ofereix el
darrer intent dinstaurar una repblica a lEstat Espanyol ja que s
important tenir clar cap a on
caminen, per tamb s indispensable aprofundir en les experincies
passades per aprendre
189
-
delles. Ens sentim hereus de totes aquelles forces que,
defensant el model republic, treballaren
per aconseguir una societat ms justa i millor i de les forces
poltiques que, des de llavors, han
lluitat per preservar la memria daquella experincia i continuar
i millorar aquell projecte.
La II Repblica, ens ofereix un exemple enriquidor dun model
dEstat que pretenia la recerca dun
sistema que superes les contradiccions de la societat de lpoca,
plena dinjustcies socials,
desigualtats entre capes socials, manca de drets fonamental i
domini dels poders fctics en tos els
mbits de la vida. Va ser una experincia breu i dura, (amb un
bienni enmig que supos un retrocs
en totes les reformes que es varen poder aconseguir), que no
obstant, va aconseguir en poc temps,
demostrar que un altre model econmic, territorial, social i
democrtic totalment diferent.
Per la qual cosa, considerem que, de la mateixa manera que
altres pasos de la Uni Europea
celebren i honoren els esdeveniments que permeteren els avanos
democrtics i a les persones
que lluitaren per les llibertats, els demcrates de les Illes
Balears tenim un comproms amb la II
Repblica i amb les persones que primer la feren possible i
posteriorment donaren la vida per ella
aix com cap a les persones que lluitaren contra la dictadura
franquista.
Proposem:
La celebraci anual del 14 dabril amb actes de reconeixement a la
valuosa contribuci de
la II Repblica al progrs i modernitat d'Espanya i com a
antecedent de la democrcia del
78 i homenatges institucionals a personalitats republicanes
emblemtiques de les Illes
Balears.
La celebraci d'un homenatge als republicans illencs que van
combatre al nazisme en la
Segona Guerra Mundial i als que van sofrir el confinament en
camps d'extermini, per la
seva contribuci a la construcci de l'Europa democrtica.
Impulsar activitats educatives, acadmiques, culturals i
d'investigaci per a la
commemoraci i el coneixement histric de la Segona Repblica, en
collaboraci amb les
administracions locals, universitries i centres escolars que aix
ho decideixin.
Impulsar i donar suport a les iniciatives de reconeixement i
reparaci de totes les
persones defensores de la legalitat de la II Repblica i de la
lluita antifranquista, vctimes
de represlies durant la dictadura franquista.
Impulsar l'adequaci dels plans d'estudi i dels llibres de text
per al tractament histric de
la II Repblica com a referent democrtic i, en el mateix sentit,
de l'alament militar i la
190
-
posterior dictadura com a referncia de la intolerncia i el
totalitarisme.
Per altra banda no podem oblidar, que havent passat ms de dos
anys de laprovaci de la Llei
52/2007, per la que se reconeixen i amplien els drets i
sestableixen mesures a favor dels qui
patiren persecuci o violncia durant la guerra civil i la
dictadura feixista, els familiars de les
vctimes segueixen sotmesos a un autntic via-crucis judicial, per
a recuperar els cossos daquells
familiars assassinats o desapareguts.
Ha quedat clar que aquesta llei no estableix amb claredat la
responsabilitat de les administracions
publiques per a donar compliment a aquest dret dels familiars i
de tota la societat a conixer la
veritat sobre aquests fets i procurar la localitzaci, recuperaci
i identificaci de les persones
assassinades ni la senyalitzaci i dignificaci dels espais on es
localitzin fosses daquest perode.
Un altre dels aspectes que es fan evident s que el sistema
jurdic espanyol permet interpretacions
de la llei que van en contra de la legislaci internacional en
matria de drets humans i de crims
contra la humanitat. En 2008, el Comit de Drets Humans de la
ONU, inst a lEstat espanyol que
derog la Llei dAmnistia de 1977 deixant clar que els actes de
tortura i de desaparicions forades
no poden ser objecte de cap amnistia.
s per tot aix que des de GUANYEM reivindiquem un marc legislatiu
que reculli els principis de la
legislaci internacional en matria de drets humans i crims contra
la humanitat i unes poltiques
pbliques actives en la foment de la memria histrica i en
concret:
La reforma de quantes disposicions legals siguin pertinents amb
l'objecte d'impedir que
puguin existir interpretacions del nostre ordenament jurdic que
vagin contra els principis
de Justcia, Veritat i Reparaci a la qual tenen dret totes les
vctimes de genocidi i de crims
de lesa humanitat, com es contempla en el dret
internacional.
A nivell dEstat, modificar la Llei 52/2007, de 26 de desembre,
en els articles 11, 12, 13 i
14, amb l'objecte de garantir la responsabilitat pblica i
institucional en les labors de
localitzaci, exhumaci i identificaci de les fosses o
enterraments de les vctimes del
191
-
franquisme, aix com la divulgaci dels resultats, passant a ser
aquesta una poltica pblica i
institucional garantida pel conjunt de les Administracions, i
per l'Administraci General de
l'Estat amb carcter subsidiari.
La investigaci de les desaparicions forades durant la Guerra
Civil i la Dictadura, d'acord
amb l'establert en la Resoluci de l'ONU 60/147 de 2005 i en la
Convenci Internacional
per a la protecci de totes les Persones contra les Desaparicions
Forades, ratificada per
Espanya el 24 de setembre de 2009 i en vigor des de desembre de
2010
La nullitat de les sentncies emeses contra els demcrates per
motius poltics i ideolgics
durant la Guerra Civil i la Dictadura.
A les Illes Balears, GUANYEM promour la creaci dun organisme
pblic independent, amb
participaci de la societat civil, les funcions del qual
serien:
Instar i coordinar en els Ajuntaments, Universitats i altres
centres especialitzats, la
reconstrucci darxius de la memria, localitzaci de desapareguts,
busca i identificaci
de les despulles mortals de les vctimes de desaparicions forades
i execucions
extrajudicials, investigaci i divulgaci de la seua historia,
sense amagar els detalls de les
seues circumstncies i de les persones executores.
Elaborar un mapa integrat de totes les Illes en el qual constin
els terrenys en qu es
localitzin les restes de persones desaparegudes violentament
durant la Guerra Civil o la
repressi poltica posterior.
Fomentar totes les reparacions pendents a les persones
represaliades, aix com el seu
reconeixement pblic.
Promoure la derogaci de les sentncies i lleis en les quals es
basen els judicis penals del
franquisme, donada la illegitimitat daquests establerta en la
resoluci de lONU de 1946.
192
-
Exigir la revocaci de tots els ttols honorfics atorgats des dels
ajuntaments i institucions
publiques a qualsevol figura franquista, realitzats en funci dun
poder illegtim i no pels
seus mrits personals.
Instar a laplicaci de larticle 15 de la Llei de Memria Histrica,
instant la retirada
immediata de qualsevol classe de simbologia franquista, carrers,
monuments, escuts,
insgnies, plaques, etc.
193
