guanyembadalona @GuanyemBDN

guanyembadalona.org

#6 Francesc Duran37 anys. Educador TIC

#11 Teresa Fort57 anys. Tècnica de gestió de l’Institut Municipal de Serveis Personals

#16 Sergi Caravaca27 anys. Tècnic auxiliar d’impressió

#21 Nora San Sebastián37 anys. Enginyera tècnica de química industrial

#17 Mireia Coma30 anys. Professora de Filosofia i mestra de primària

#22 Toni Esteban37 anys. Treballador interí a la UAB

#26 Marco A. Quito44 anys. Economista

#27 Nélida Barragán27 anys. Treballadora social i mestra de primària

supl.1 J. José Santiago51 anys. Pensionista

supl.2 Georgina González26 anys. Il·lustradora

supl.3 Àngel Martín21 anys. Estudiant d’Història a l’UB

#23 María Navarro55 anys. Diplomada en treball social

#24 Alfonso Moya62 anys. Treballador a l’Ajuntament

#25 Montse García49 anys. Advocada laboralista a CCOO Badalona

#18 Juan M. Cardenete39 anys. Professor de Filosofia

#19 Anna Pérez25 anys. Ambientòloga

#20 Roque Martínez57 anys. Productor de TV

#12 Jaume Ventura59 anys. Cap de producció empresa alimentària

#13 Estela Fernández65 anys. Mestra jubilada

#14 Marcel Vivet20 anys. Estudiant d’Història a la UB

#15 Rosa Mª Maresma39 anys. Tècnica de formació

#7 Mercè Cabrera50 anys. Professional del sector serveis

#8 Edu Ramos26 anys. Técnic informàtic

#9 Rita Martín24 anys. Dissenyadora gràfica

#10 Alfredo Amestoy45 anys. Seguretat Privada

1 Presentem cares noves triades amb un procés participatiu.

2 Limitarem el mandat dels càrrecs electes i de confiança: 4 anys al govern i 2 a l’oposició.

3 També ho farem amb els sous: entre 3 i 3,5 vegades el salari mínim interprofessional.

4 Els càrrecs no es podran acumular. Volem que la política es desprofessionalitzi.

5 Seran controlats per l’assemblea, que els podrà fer cessar en cas de mala pràctica. Per garantir-ho, han firmat prèviament la renúncia.

Codi ètic

“V enim de les places i carrers per entrar a l’ajuntament. Per retornar el poder al carrer, al veïnat, al poble. No som professionals de la política. Som homes i dones diversos que fa anys que fem política des de les associacions, des del

carrer, des de la lluita per defensar els drets de totes i tots. No tenim experiència en política institucional però sí en política de moviments socials. Som la unitat popular que des de la radicalitat democràtica retornarà al centre de la política el seu objectiu principal: trobar solució als problemes de les persones i construir una societat amb igualtat d’oportunitats, sense exclusions, eradicant les desigualtats de drets i deures. Creiem en la participació i el consens vinculant com a eina de presa de decisió, i la transperència és al nostre ADN. No ens trobareu fent jocs de corrupteles ni favoritismes, serem estrictes en la gestió del diner públic i per donar exemple ens abaixarem el sou.”

De les places i carrers a l’ajuntament

#1 Dolors Sabater PuigCap de llista de Guanyem Badalona en Comú

54 anys. Pedagoga i professora de Ciències Socials a l’institut Júlia Minguell de Llefià. Reconeguda a la ciutat com a activista veïnal i en àmbits diversos, la inquietud de transformar per millorar em porta al compromís constant, des dels darrers anys del franquisme. Lluito pels drets de totes les persones, sense exclusions, per la participació, per l’educació i la cultura com a eines de canvi i per una Badalona cohesionada i no fragmentada, arrelada al país. He participat en múltiples moviments associatius, lluites, xarxes i plataformes d’àmbits diversos, arreu de la ciutat. La defensa de l’escola pública, la supressió de barreres arquitectòniques, la recuperació i difusió de la memòria històrica i cultural a Llefià, els projectes de cohesió social d’Òmnium, l’Economia Social i Solidària, la lluita contra el racisme i la xenofòbia amb Badalona som totes i tots, la defensa del català a l’escola i la campanya Ara és l’hora-9N són els meus àmbits d’acció més recents.

“Ni permetrem que Albiol sigui alcalde ni que altres governin com ho fa ell”#2 Jose Téllez

30 anys. Dissenyador gràfic

Fill del barri de Sistrells, a la casa que va construir el meu avi arribat de Granada. Sóc activista des d’adolescent, quan participava en el moviment estudiantil contra la guerra de l’Iraq. També he treballat en diferents moviments locals implicats a Badalona: habitatge, el consell local de la joventut, la festa major alternativa, el 15M, l’àgora ciutadana...

33 anys. Gestora d’esdeveniments

La meva dedicació professional ha estat relacionada amb la comunicació i coordinació d’actes en entitats sense ànim de lucre. He participat en molts àmbits d’activisme cultural, social i polític de Badalona (l’esplai Cra-Crac, Diables de Badalona, Comissió de festes, Casal Antoni Sala i Pont, la CUP, entre altres). Aficionada a la dansa i a cuinar.

32 anys. Publicitari, espec. en Drets Humans

Formo part dels més de 5 milions d’aturats que hi ha en el conjunt de l’Estat espanyol. Jove i activista, la majoria de les meves activitats han estat de mobilització al carrer, participant en vagues, l’Assemblea d’aturats, manifestacions, lluites sindicals, implicat en les reivindi-cacions del meu barri Can Claris. Actualment formo part del Consell Ciutadà de Podem Badalona.

39 anys. Mediadora cultural

De nacionalitat espanyola, i d’origen marroquí, amb estudis de llicenciatura en lletres modernes, cursats al Marroc. Porto més de 17 anys a Badalona, al barri de la Pau. Treballo a l’àmbit de la mediació i resolució de conflictes; i sóc voluntària des de fa molt de temps a diversos projectes, participant en grups de treball social i interreligiós.

“Construirem la República catalana barri a barri”#3 Laia Sabater Díaz

“Que la gent honesta s’apropi a la política és un fet revolucionari”#4 Javier López

“Somio amb una Badalona cohesionada, sense racisme”#5 Fátima Taleb

1. Ni un desnonament mésEls nostres càrrecs electes faran actes de desobediència per impedir que es desnoni les famílies amenaçades i no es posarà la Guàrdia Urbana a disposició dels bancs per fer-los efectius ni actuar contra les mostres de desobediència. L’Ajuntament farà de mediador amb les entitats financeres per acabar amb els desnonaments i no es treballarà amb cap entitat que en faci.

2. Creació d’un parc d’habitatge municipal de lloguer socialA partir dels edificis públics en desús, solars buits i construcció nova, crearem un parc d’habitatge municipal de lloguer social i albergs per a persones desnonades.

3. Aplicació de l’impost als pisos deshabitatsEl 2011 hi havia un total de 8.891 pisos buits, nombre que avui s’ha vist incrementat fortament com a conseqüència de la crisi. Tot i que hi ha una llei que permet imposar taxes als pisos deshabitats, a Badalona no s’ha volgut aplicar. Ens comprometem a desplegar-la per fomentar el parc de lloguer i la baixada dels preus per permetre-hi major accés.

4. Lluita contra la pobresaCombatrem la pobresa d’una manera transversal i íntegra, en tots els seus aspectes i no de manera fragmentada, assegurant una atenció personalitzada. Crearem un fons social d’emergència per a les persones que no tenen accés a les necessitats més bàsiques. Treballarem per eradicar la pobresa energètica.

5. Combat contra l’aturIntegrarem en una mateixa xarxa tots els agents implicats en la lluita contra l’atur −l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO), les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) i el tercer sector− per fer polítiques conjuntes a partir de la formació i la creació de llocs de treball. Potenciarem l’economia solidària i el cooperativisme en sectors estratègics com a font de creació d’ocupació.

6. Prou Mercadones! Ajudarem el petit comerç dels barrisApostem pel model de petit comerç enfront de les grans superfícies i hipermercats. Decretarem una moratòria per a la construcció i/o instal·lació de noves grans i mitjanes superfícies, i treballarem en plans de foment del comerç de proximitat juntament amb les associacions de comerciants.

7. Auditoria ciutadana Promourem una auditoria ciutadana del deute i els comptes de l’Ajuntament i les diferents empreses i corporacions municipals, així com també de les subvencions que s’atorguen. Demanarem responsabilitats jurídiques i penals, si n’hi ha, dels seus responsables. No pagarem el deute il·legítim.

8. Educació totalment gratuïta i en igualtat d’oportunitats per a tots els nens i nenesA l’Ajuntament promourem la matriculació a l’escola pública com a sistema que assegura la igualtat d’oportunitats i la integració. Garantirem la gratuïtat de l’escolarització per a les rendes més baixes.

9. Dissolució de la Unitat Omega de la Guàrdia UrbanaApostem per una Policia Local que tingui com a objectiu garantir els drets civils de la població i no com a cos repressor. Per això, dissoldrem la Unitat Omega, el seu cos antiavalots, que ha servit únicament i exclusivament per reprimir les dissidències polítiques.

10. Derogació de l’ordenança de civismeEl comportament en els espais públics no pot basar-se en una ordenança amb un fi recaptatori. Derogarem l’ordenança de civisme i n’aprovarem, si cal, una de nova basada en mesures de compensació social i no econòmica.

11. Recuperació de la regidoria de la donaTornarem a crear la Regidoria de la Dona, eliminada durant el mandat del Partit Popular, com a òrgan encarregat d’elaborar els plans per combatre la discriminació per motius de gènere.

12. Obertura d’una casa d’acollida per a les víctimes de la violència de gènereBadalona no compta amb cap espai per acollir les víctimes de la violència de gènere, i les ha de derivar a entitats de Barcelona. Impulsarem una reclamació històrica del moviment feminista de la ciutat com és la creació d’una casa d’acollida municipal per a aquestes víctimes.

mesuresper a les primeres 24 setmanes

13. Equipaments adaptats a les necessitats de la gentActualitzarem el pla d’equipaments de la ciutat i en farem espais polivalents segons les necessitats del barri i/o la ciutat, en fomentarem la gestió col·lectiva i n’adaptarem els horaris per potenciar-ne l’ús.

14. Blindatge dels CAP perquè siguin públics del tot Assegurarem la gestió pública de tots els CAP, l’Hospital Municipal i el Centre Sociosanitari del Carme per garantir un dret bàsic com és la sanitat pública, de qualitat i d’accés universal.

15. Donar veu als barrisPortarem l’Ajuntament a la ciutadania. Implan-tarem un model de participació vinculant basat en consultes ciutadanes, assemblees de barri i consells sectorials, que tindran els recursos tècnics, econòmics i humans necessaris.

16. Pressupostos participatiusEls badalonins i badalonines tenen dret a decidir i controlar com es gestionen els diners de tothom. Treballarem en les mesures i les estructures necessàries per elaborar un primer pressupost participatiu l’any 2017.

17. Una ciutat unida i cohesionadaDes de l’Ajuntament promourem la desobedi-ència civil (contra l’Estat) per fixar les bases per aconseguir el soterrament de les barreres que parteixen la ciutat, com la C-31, la B-20 i la via del tren. Mentrestant, promourem la permeabilització d’aquestes vies per pal·liar el ‘factor barrera’.

18. Limitació de sous dels polítics i reducció de càrrecs de confiançaEls càrrecs electes han de ser persones que es comprometin a servir els ciutadans i ciutadanes, no a fer carrera professional a costa de les arques públiques. Per això, limitarem els sous dels càrrecs electes a un màxim de 3,5 vegades el salari mínim interprofessional (SMI) i reduirem el nombre de càrrecs de confiança de l’Ajuntament i dels grups municipals. També restringirem l’acumulació de càrrecs.

19. Recuperació dels espais públics per a la ciutadaniaFacilitarem l’ús de l’espai públic amb una perspectiva comunitària i ciutadana. Acabarem amb les traves burocràtiques.

20. Finestreta únicaSimplificarem els tràmits i adequarem l’estructura municipal per facilitar al màxim les gestions a la ciutadania.

21. Despolitització de Badalona ComunicacióRevisarem el model de gestió de Badalona Comunicació perquè sigui democràtic, no partidista, i estigui al servei dels ciutadans i ciutadanes.

22. Remunicipalització dels serveis públicsRecuperarem els serveis privatitzats amb la concessió vençuda i estudiarem el rescat de serveis públics bàsics, com neteja, aigua, gestió de residus...

23. Protecció del nostre patrimoniActualitzarem el Catàleg de patrimoni arquitectònic de la ciutat i paralitzarem qualsevol actuació que posi en risc els elements protegits de la ciutat. Renovarem el compromís i aplicarem el Pla especial de protecció de la serralada de Marina per preservar el nostre patrimoni natural.

24. Badalona, ciutat sostenibleImpulsarem polítiques per avançar cap a l’eficiència energètica, l’estalvi, l’ús d’energies renovables i l’autoconsum. Instal·lacions municipals amb punts de generació d’energia a la vegada que esdevinguin models d’eficiència energètica. Contractarem l’electricitat del municipi a través d’una cooperativa de consum que asseguri que l’electricitat generada provingui al 100% de fonts d’energia renovable.

mesuresper a les primeres 24 setmanes

El programa de Guanyem Badalona en Comú –d’on hem extret aquests punts− és totalment dinàmic i s’ha fet de manera oberta i participativa. Hi van fer aportacions les diverses persones i col·lectius que van fundar la plataforma, i sobretot, s’hi han incorporat propostes sorgides de set taules programàtiques sectorials obertes que s’han anat convocant a diversos barris de Badalona.

Per consulltar el programa sencer pots entrar a la nostra web: guanyembadalona.org

Remunicipalització dels serveis

Participació comunitària i estalvi

E n el marc de la crisi econòmica i l’explosió de la bombolla immobiliària, es va evidenciar l’aug-ment de l’externalització de serveis públics

cap a empreses privades en totes les administra-cions arreu de l’Estat.

Amb un fals pretext econòmic, sobretot en l’àmbit local, la privatització de serveis va ser un fet recurrent. Els ajuntaments, l’obligació legal dels quals és complir l’oferta de serveis públics, han privatitzat la majoria dels serveis amb aquest pretext. En realitat, la font de finançament que la privatització de serveis propicia és a curt termini, perquè, d’una manera o una altra, s’ha de retornar amb interessos a l’empresa privada en els exercicis pressupostaris següents. A més, hi ha un encariment i una reducció de qualitat dels serveis.

A Guanyem Badalona en Comú considerem que el retorn de serveis a l’esfera pública reportarà un seguit d’avantatges molt importants, en contra del que es vol fer creure: que la gestió privada és més eficient que la pública. L’empresa privada, per se, pretén augmentar

els beneficis, cosa que va en detriment del bé comú i/o del servei públic. Els pressupostos es presenten als concursos a la baixa sense reduir-ne els beneficis in-dustrials, que queden blindats per contracte al consu-mar-se l’adjudicació del servei. Aquest fet repercuteix directament en la prestació del servei i en les condici-ons del personal laboral de les empreses privades.

Tenint present l’estalvi, la sostenibilitat, l’eficàcia, el correcte funcionament dels serveis i les condicions de les plantilles, els serveis públics municipals són les activitats i prestacions que els ajunta-ments han d’assegurar a la ciutadania, sota una gestió com més sostenible i eficient millor, a fi d’afavorir de manera efectiva la igualtat i el ben-estar social.

I caldria un canvi urgent en la gestió d’aquests serveis públics. La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racio-nalització i sostenibilitat de l’Administració local, no di-ficulta les municipalitzacions, sempre que es demostri que representen un estalvi per a les arques.

Estalvi

Amb les remunicipalitzacions dels serveis, un Ajunta-ment com el de Badalona podria arribar a estalviar de 10 a 15 milions d’euros, per mitjà de l’estalvi en el pagament de l’IVA i els beneficis industrials, en el sobrecost comercial dels serveis i material, en el sobrecost de control del servei, etc., i no a costa dels sous del personal. La municipalització permetria revertir el context actual de retallades i permetria a l’Ajuntament disposar d’uns diners que es podrien reinvertir en el servei, destinar a fons socials per a plans d’urgència o a projectes de ciutat.

Participació

Municipalitzar els serveis ha de servir per recuperar-ne el control democràtic i acostar-ne la gestió a la ciutadania; és a dir, s’ha de convertir en una eina per a la gestió comunitària. I no només es pot fer des de l’Ajuntament, sinó també des de l’economia solidària/cooperativista en unes condicions de gestió no lucrativa, participació comunitària en la gestió i clàusules socials per evitar, per exemple, la precarietat laboral dels treballadors i treballadores.

Remunicipalitzar apostant pel bé comú i no per l’interès particularTrobem com a avantatges l’estalvi de l’IVA i el benefici industrial, la reinversió d’aquest estalvi, la baixada del cost del servei entre el 30% i el 40 %, la compra de material fins a un 60% més barat respecte al preu de catàleg, etc. Millora, així mateix, la qualitat del servei, amb la màxima transparència, accés a la informació i a les decisions tant per part dels partits com de les entitats i la ciutadania. Hi ha una coincidència d’interessos entre usuaris i Administració, proximitat i màxima motivació dels treballadors i les treballadores; tothom en sap més, d’aquest servei , i la formació i la decisió són col·lectives.

Com es municipalitza un servei?La remunicipalització dels serveis és factible. Diguin el que diguin

els operadors econòmics i polítics emparant-se en el marc capitalis-ta, va prenent força un moviment important en països desenvolupats

de cara a reingressar serveis en el sistema públic. A Catalunya caldria seguir l’exemple d’alguns municipis, com Arenys de Munt.

En aquest cas, el 2011 l’Ajuntament va fer efectiva la remunicipalització del servei d’aigües després de gairebé 12 anys de gestió privada. Des de llavors, la societat municipal Gestió Urbanística i de Serveis Arenys de Munt (GU-SAM) va ser l’encarregada d’administrar el servei mitjançant la marca Aigües d’Arenys.

Amb l’impuls de la CUP, ja a l’alcaldia, la societat municipal GUSAM va incorporar els serveis d’aigua, clavegueram, escola bressol, deixalleria i neteja d’edificis públics. I va obtenir, el 2012, 56.865€ de beneficis, que van anar al poble i no, com fins llavors, a mans privades, que, a més, prestaven deficientment aquests serveis.

A l’Estat, el Tribunal de Cuentas, en l’informe de fiscalització del sector pú-blic del 2011 detectava sobrecostos en aigua (un 22%), neteja (un 71%) i re-collida de brossa (27%) i en serveis on no hi havia, aparentment, sobrecost, baixava la qualitat (enllumenat o cementiri). L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha reconegut reiteradament que les tarifes de l’aigua distribuïda per empreses amb capital 100% públic serien un 25% més econòmiques

La remunicipalització de l’aigua i altres serveis creix arreu del món. En els darrers anys, ajuntaments de grans ciutats han recuperat la gestió de l’ai-gua. Els Estats Units lideren el rànquing, amb capitals estatals com Atlanta i Indianapolis. A Europa, França és un dels països destacats. L’any 2010, París va decidir no renovar el contracte de concessió amb una companyia privada. A Alemanya, els municipis van recuperant l’aigua. També la capital, Berlín. En aquell país, des del 2007 s’han municipalitzat 100 concessions per a xar-xes de distribució energètica i prestació de serveis. Al Regne Unit, el 2011, 80 municipis havien recuperat la gestió de serveis com la recollida d’escom-braries, reciclatge, neteja de carrers, habitatge, restauració, conservació de terrenys, tecnologies de la informació o comptabilitat.

Fases d’actuacióLa finalització dels contractes amb les empreses privades s’ha de produir des de l’estat previ d’un estudi de documentació dels contractes signats i una valoració del compliment d’aquests contractes. D’aquesta manera, i com a pas consecutiu, es podrien finalitzar els contractes esperant-ne el venciment, rescatant el servei amb una resolució de mutu acord o obrint expedients en cas de no haver-se complert els acords.

L’estudi de viabilitat del servei que es vol municipalitzar ha de ser precís. Han de sortir el números. S’ha de fer una valoració real del servei segons les necessitats, els recursos i els costos. I una proposta realista per millorar-lo plantejant diverses variants per estudiar-les en el procés participatiu posterior.

Si el servei és de tothom, hem de decidir col·lectivament i amb responsabilitat com el volem. S’engegarà, doncs, un procés participatiu entre l’Administració, les persones usuàries, els treballadors i les treballadores i les empreses, amb dues rondes de debat. La primera per fer una diagnosi de la situació i un primer plantejament d’alternatives, que portaria a un informe tècnic i econòmic d’aquestes propostes. La segona serviria per valorar els diferents escenaris i triar el més adequat, a més d’acordar els mecanismes de seguiment del servei.

Encàrrec del servei. En la posada en marxa caldrà que s’apliquin també els criteris de transparència, igualtat i responsabilitat social i laboral. Per remunicipalitzar un servei municipal s’ha de aprovar al Ple de l’Ajuntament amb majoria absoluta. Encara que l’Ajuntament estigui intervingut, es podrà contractar temporalment personal per habilitar aquell servei urgent i inajornable. L’encomanda del servei es fa tramitant el canvi en la forma de gestió, triant la prestadora del servei entre les diferents possibilitats de gestió pública (la mateixa entitat local, una entitat pública empresarial local, una societat mercantil 100% pública...) i, finalment, es dotarà de partida en el pressupost municipal.

IMPORTANT S’ha de tenir en compte un procés participatiu per discutir què es farà amb els diners estalviats.

I, finalment, cal un seguiment del servei un cop municipalitzat. S’activarà un procés públic participatiu en què es farà una presentació pública i periòdica dels resultats, que es valoraran per millorar-ne el funcionament. Amb aquest seguiment, es buscarà que la ciutadania participi en la informació transmesa per l’Ajuntament, i cada cop el servei serà més conegut i el veïnat hi participarà amb opinions i suggeriments. El seguiment per part de les persones usuàries farà difícil que l’Ajuntament torni a tenir temptacions de passar la gestió dels serveis públics a les empreses privades.

P rop de 700 persones van fer costat el passat dimecres 29 d’abril a Guanyem Badalona en Comú en el seu primer acte gran, al parc del

Gran Sol, al barri de Llefià. La presentació oficial de la candidatura va convocar, en un dimecres entre setmana, gairebé 700 persones, una xifra que la col·loca com a capdavantera en relació amb la resta de forces badalonines, que compten, per dalt, amb 400 persones en la presentació del PP, i per baix, 145 en la d’ICV-EUiA i CiU.

L’acte va començar a les set de la tarda tocades, amb la intervenció del número 2 de la llista de Guanyem Badalona en Comú, Jose Téllez, que va expressar “l’orgull del que s’ha aconseguit a Badalona a través de la confiança i el respecte de les persones que fa anys que lluiten al carrer”. En el seu discurs, va destacar la “crisi pròpia” que viu la ciutat de Badalona i que té nom i cognoms propis: Xavier García Albiol. En referència a l’alcalde del PP, va afirmar que la formació “ha nascut perquè el pas de l’Albiol per l’Ajuntament sigui només una broma macabra de la Història”. El parc del Gran Sol va esclatar en un aplaudiment llarg i unànime en el moment que Téllez va repassar els noms dels candidats i candidates. “Si tot està per fer tot és possible”, va cloure.

Jaume Asens, de Barcelona en Comú, va aga-far el relleu de Téllez en els atacs al candidat del Partit Popular, una formació que Asens va recordar que és “el partit de les targetes black, el partit de Camps, el partit que prohibeix cançons (en una clara referència a la prohibició de L’estaca per part del PP de Badalona en la cloenda del Festival Fil-mets i que va denunciar un dels músics presents a la gala), el partit que s’acosta més a una estructura mafiosa”. Asens va demanar “recuperar l’orgull de ser de Badalona i que la ciutat deixi de ser una taca de la intolerància”. “És el moment de tenir un peu a la institució i mil al carrer”, va reblar.

Laia Sabater i Javi López, tercera i quart de Gua-nyem Badalona en Comú, van ser els encarregats de donar pas a Marc Bertomeu, secretari general de Podem Barcelona, i Antonio Baños, periodis-ta i membre de Súmate. Els quatre van destacar la importància de l’oportunitat que representa una candidatura que trenca amb el passat i que per-met que “tots ho fem millor”. El secretari general de Podem Barcelona va explicar que “s’ha de demos-trar que aquestes plataformes poden governar, i ara ens coneixeran quan governem”. Per la seva banda, Baños va reclamar la idea que fer política és “sortir a buscar feina cada dia, és ajudar els veïns, és aturar els desnonaments que s’executen cada setmana”. “La política, o la fas, o te la fan”, va advertir.

La part final de l’acte va arrencar amb un altre dels candidats de Guanyem Badalona en Comú (sisè), Francesc Duran, que, després d’exigir “el

final de les dues Badalones que ens diuen que estan enfrontades” per apostar per “una ciutat cohesionada”, va donar pas al diputat al Parlament per la CUP David Fernàndez, que, d’entrada, va donar la benvinguda “a tothom excepte a un: Xavier García Albiol”. Fernàndez va dir que “el municipalisme forma part de la tradició d’aquest país” i que “Badalona és clau per al canvi”. Va acabar la seva intervenció reclamant “la república municipal de Badalona”. I avisant: “Albiol, mai més, enlloc, contra ningú”.

Les tres últimes intervencions de la presentació oficial van anar a càrrec de tres dones: Fátima Taleb, cinquena candidata de Guanyem Badalona en Comú; Teresa Forcades, portaveu de Procés Constituent, i Dolors Sabater, cap de llista de la formació badalonina. Taleb va afirma el seu “orgull de ser musulmana i també de ser una dona activa de Badalona que desitja una ciutat cohesionada, sense por per retornar el poder a les persones”.

Forcades va destacar els aspectes de “confluència i ruptura d’aquesta candidatura”, a més de demanar la capacitat de “debat i revocació” que ha de tenir la democràcia actual. “A totes les constitucions hi ha un segrest del poder popular”, va afegir.

Finalment, Sabater va tancar les intervencions. Va obrir amb un “Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer”, que va encendre la grada. A continuació, va explicar els motius que l’han portat a liderar una formació “creada des de la base i que permet lluitar per entrar a les institucions a la vegada que em per-met tenir un peu lluitant al carrer”. La cap de llista de Guanyem Badalona en Comú va afirmar: “Nosaltres, la gent, marquem la ruta, i els polítics ens hauran d’escol-tar”. A més, va dir que “hem estat capaços de buscar el mínim comú denominador per aconseguir el màxim comú”. Sabater va tancar la seva intervenció afirmant: “Si no ho canviem nosaltres, no ho canviarà ningú. Nosaltres som l’única opció de canvi i de ruptura”.

La traca final de l’acte va arribar en sonar L’estaca de Lluís Llach i amb el públic assistent baixant les grades per abraçar-se als candidats en una gran rotllana final.

Guanyem Badalona en Comú: la presentació més multitudinària a BadalonaBarcelona en Comú, Podem, la CUP, Procés Constituent i Súmate donen suport a una candidatura “rupturista” i “l’única opció de canvi real”

“No podem permetre que un ajuntament sigui governat per un partit hereu del règim franquista”

Jaume Asens, candidat de Barcelona en Comú

“La crisi ha estat l’excusa perfecta d’aquells que volien destruir l’Estat de benestar”

Marc Bertomeu, secretari general de Podem Barcelona

“La política la fem cada dia. Política també és ajudar els veïns

quan hi ha un desnonament”Antonio Baños, periodista i membre de Súmate

“Badalona és clau del canvi polític, econòmic i social que

necessitem com a poble”David Fernàndez, diputat al Parlament per la CUP

“Hem identificat la democràcia amb el fet d’anar a votar,

però votar no és suficient”Teresa Forcades, portaveu de Procés Constituent

Acte central de campanya

+info: guanyembadalona.orgParlaments + dinar popular13h. Plaça d’Antònia Boada (Bufalà)

Construïm unitat popular

1. Procés en el qual les persones simpatitzants d’un partit elegeixen les persones que formaran part de la llista electoral.

2. Mesura defensada per Guanyem Badalona en Comú. Consisteix en el canvi en la gestió de certs serveis, que passen de tenir una gestió privada a ser gestionats pel municipi.

3. Nombre d’anys màxim que una persona candidata de Guanyem Badalona pot exercir el seu càrrec en cas de tenir responsabilitat de govern.

4. Principal òrgan decisori de Guanyem Badalona, on totes les persones participants poden expressar les seves propostes i opinions.

5. Nom de l’excoordinadora del barri de la Salut, del PP, imputada per malversació de fons públics, prevaricació i estafa.

6. Macroprojecte urbanístic i antiecològic que serà dut a terme al Gorg i que tindrà un cost de 4.300.000 euros.

7. Document configurat per una sèrie de normes i premisses orientades a regular la pràctica política de Guanyem, per assegurar que sigui democràtica i transparent.

8. Sigles de l’empresa municipal que gestiona certs CAP i hospitals de Badalona, que actualment es troben en situació de conflicte per l’aplicació de l’art. 41 de la reforma laboral del PP al personal dels centres.

9. Tipus de pressupostos que defensa Guanyem Badalona en Comú, que constitueixen un mecanisme de participació mitjançant el qual la ciutadania pot decidir com administrar els recursos municipals.

10. Primer cognom de la cap de llista de Guanyem Badalona en Comú.11. Pràctica abusiva i antidemocràtica, a la qual Guanyem Badalona proposa posar fi, posada

en pràctica per entitats bancàries, que consisteix a fer fora de la seva vivenda les famílies que no poden pagar.

12. Actitud promoguda per l’actual govern del PP de Badalona, que consisteix a generar por o rebuig envers les persones de cultures diferents de la pròpia.

MOTS ENCREUATS

Som una candidatura nova, i per tant, no tenim avançaments electorals per preparar-nos per a les eleccions. I a més a més, no volem recórrer a les entitats bancàries per poder mantenir tota la nostra independència.

Altres sistemes de donació:1. On line (pagaments telemàtics amb targeta per via PayPal)2. En persona (per mitjà de taules col·locades en actes de campanya)3. A la Caixa d’Arquitectes (c. Arcs, 1, i c. Mandri, 51, Barcelona)4. Per transferència bancària: ES15 3183 0800 8700 0133 7011

Per maximitzar la transparència, i tal com marca la legislació de finançament de partits polítics (llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol), les donacions no poden ser anònimes. Per tant, en el moment de fer les aportacions, adreceu-nos un correu a info@guanyembadalona.org amb nom i cognoms, DNI, quantitat donada i dia i adreça fiscal. Aquestes dades personals NO es faran públiques

Miguel UrbánEurodiputat

per Podemos Gerardo PisarelloCandidat nº2

de Barcelona en Comú

Manuel DelgadoAntropòleg i militant

de Comunistes de Catalunya

David VidalRegidor per la

CUP Reus

Dolors SabaterCap de llista de

Guanyem Badalona en comú

16maig

dissabte

Guanyar Badalona no té preu però té despeses!Col·labora amb la campanya de micromecenatge

micromecenatge.guanyembadalona.org