d'un model de cstig abstracte que no produeix cap resultat positiu per a la societat ni resocialitza

la conducta infractora del castigat. Al seu torn, permeten reduir el nombre de poblaci carcerria

per delictes menys greus -alhora que redueix la despesa pblica en presons i procuren una

reparaci efectiva a la vctima del delicte, vctima que en la majoria dels casos no troba ni

reparaci ni satisfacci pel sol fet que l'infractor ingressi en un establiment penitenciari. De la

mateixa manera, la justcia restaurativa produeix benefici social i econmic a la collectivitat, que

obt el fruit d'un treball concret impost a l'infractor i en la majoria dels casos aconsegueix evitar la

reincidncia.

Els ajuntaments i comunitats autnomes han de jugar un paper essencial en la posada en marxa de

mecanismes de justcia restaurativa al servei de la reparaci efectiva dels collectius de vctimes,

mecanismes que avui dia sn possibles imposar com a penes en la jurisdicci especial de menors i

en alguns casos a infractors majors d'edat penal d'acord amb determinades sancions previstes en

el codi penal sota la denominaci de "treball en benefici de la comunitat".

Els Ajuntaments i Comunitats autnomes posaran en marxa programes efectius de Justcia

Restaurativa per a la reparaci efectiva de les vctimes de delictes, programes coordinats amb els

departaments de justcia de l'administraci central i autonmica. Especial atenci i prioritat tindran

en aquests programes la reparaci efectiva de les vctimes de faltes i delictes comesos per menors

infractors, dels delictes i faltes contra la seguretat viria, contra la salut pblica -drogues- comesos

en l'mbit familiar o delictes i faltes comesos per persones en situaci o risc d'exclusi social.

6. PER UNA EDUCACIO PUBLICA, LAICA, DEMOCRATICA I DE QUALITAT PER A TOTES I TOTS

6.1. Educaci pblica de tothom i per tothom

GUANYEM aposta sobretot per l'educaci pblica i gratuta, com a nica garant del dret universal a

l'educaci en condicions d'igualtat i democrcia; i com a base de la cohesi social i de la formaci

de persones ms iguals, ms lliures i ms crtiques.

TORNAR

91

Per a GUANYEM la qualitat de l'ensenyament consisteix a garantir una educaci pblica i laica

l'objectiu prioritari sigui assegurar a tot l'alumnat l'assoliment d'uns aprenentatges que els

permetin formar-se com a persones capacitades per participar autnoma i crticament en el marc

d'una societat democrtica cada vegada ms global.

Es tracta d'una concepci de la qualitat associada ineludiblement al principi d'igualtat

d'oportunitats en l'accs, en el procs i en els resultats, perqu una educaci de qualitat o serveix

perqu el conjunt de la poblaci aconsegueixi les capacitats bsiques requerides o no s de

qualitat.

En resum, una educaci de qualitat s aquella que dna resposta a les diverses necessitats

educatives del conjunt de la poblaci per aconseguir el seu xit escolar, mitjanant una efectiva

igualtat d'oportunitats que ofereixi oportunitats per a la igualtat, i una gesti democrtica,

transparent i socialment efica .

Es precs compartir amb els diferents sectors de la comunitat educativa i representants socials un

diagnstic del sistema educatiu de les Illes Balears que ens permeti elaborar plans dactuaci

eficients i imprescindibles per millorar el nostre sistema educatiu.

La CCAA de les Illes Balears t els ndexs ms baixos de joves estudiant darreu de lestat, posant de

manifest la necessitat de potenciar la formaci entre la joventut illenca.

Apostem per una educaci pblica amb totes les seves caracterstiques : cientfica, laica,

coeducativa, participativa, democrtica, lligada al seu entorn, pluralista i inclusiva, orientada a la

formaci integral, a lautonomia personal i al desenvolupament de lesperit crtic.

El catal ha de ser la llengua principal densenyament. Aix vol dir que el catal ha de ser la llengua

amb que es vehiculin els ensenyaments i les activitats extraescolars . La integraci de lalumnat

nouvingut ha de percebre que aquest aprenentatge ha de ser til per la seva incorporaci a la

societat dacollida.

92

Propostes d'actuaci

Derogarem la llei de smbols institucionals de les Illes Balears.

Retardarem implantaci de la LOMCE pel proper curs.

Defensem leducaci pblica.

Promulgarem una Llei Autonmica d'Educaci, prvia elaboraci i ampli debat social del

corresponent Llibre Blanc que aporti un diagnstic rigors de la situaci del servei pblic educatiu.

La Llei de concretar actuacions i compromisos financers almenys sobre: ampliaci i adequaci de la

xarxa pblica de centres, mesures especfiques d'atenci a la diversitat i de compensaci educativa,

suport al professorat i millora de les seves condicions laborals, avaluaci i control del sistema

educatiu , al costat de vies i mitjans per fomentar l'autonomia, la participaci democrtica i

l'obertura dels centres al seu entorn.

Posarem en marxa, a cada zona escolar, d'un Pla general de mesures per afavorir l'xit escolar de

tot l'alumnat en l'educaci obligatria, que concreti actuacions de suport als qui presenten

dificultats d'aprenentatge des del moment en qu es detecten.

Crearem programes especfics de compensaci educativa dirigits a collectius, centres o zones que

presenten majors ndexs de fracs o aband escolar. Es revisaran peridicament per assegurar la

seva major rendibilitat social.

Plena gratutat de lensenyament pblic: Comprendr gratutat dels llibres de text i materials

didctics pel sistema de prstec amb garantia de coresponsabilitat. Per aix , es crearan

biblioteques daula o centres de recursos daula.

Fomentarem les noves tecnologies.

Elaborarem un Pla per a la millora del rendiment i lluita contra labandonament dels estudis.

Millorem lensenyament didiomes.

Promocionarem lEducaci Primria amb programes de refor educatiu i atenci individualitzada

als alumnes amb dificultats daprenentatge.

Incrementarem el suport acadmic i dorientaci a lESO i Batxiller. Pla de recuperaci de lalumne

desescolaritzat.

Crearem ms serveis voluntaris i subvencionats : escola matinera, activitats complementaries a

tots els centres

Potenciarem en els currculum escolars i en els plans dacci tutorial leducaci per a la igualtat,

leducaci afectiu-sexual i la prevenci i resoluci pacifica de conflictes.

93

Potenciarem aquelles actuacions per a la millora de la convivncia escolar, a proposta del Consell

Escolar Autonmic, en coordinaci amb els Consells escolars de zona o municipals, aix com amb

altres rees o serveis (Benestar social, Joventut, Salut ...) que contribueixin a una intervenci multi

professional i integral: en centres i barris, amb famlies i tutors, i amb mesures de suport al

professorat (formaci, recursos d'aula, assistncia lletrada gratuta, equips de mediadors ...). en

qu participin tots els sectors de la comunitat educativa i institucions implicades.

Potenciarem programes d'obertura dels centres al seu entorn, que es concretaria en cada zona i /

o cada municipi. Es desenvolupar en conveni amb els ajuntaments que oferir serveis i activitats

(a concretar en els centres) com: biblioteca, estudi assistit, servei de menjador i d'obertura

primerenca, al costat de activitats culturals i recreatives. Aix mateix es promouran convenis amb

les universitats pbliques per desenvolupar un programa de beques orientat a estimular la

collaboraci d'estudiants universitaris en les activitats d'estudi assistit o altres actuacions d'acord

amb la seva formaci.

Crearem un programa de foment de la lectura i d'utilitzaci de les noves tecnologies de la

informaci i la comunicaci en tots els centres pblics, dins l'horari lectiu, que inclogui dotacions

especfiques i accions formatives adequades per al professorat.

Potenciarem una xarxa de centres pblics suficient i vertebradora del sistema educatiu que

garanteixi, en la seva extensi i oferta educativa, el dret a l'educaci en totes les etapes educatives,

tant en els ensenyaments rgim general com en les de rgim especial.

Definirem les necessitats educatives de cada zona escolar, a curt i mitj termini, de manera que

l'oferta educativa permeti atendre les demandes dels diversos collectius i no noms les prpies de

la poblaci "en edat escolar".

Pla quadriennal d'inversions, pactat amb els ajuntaments, d'acord amb l'evoluci demogrfica i

amb els nous desenvolupaments urbanstics. GUANYEM s'oposa frontalment a la cessi de sl

pblic per a la construcci de centres privats, concertats per endavant, sota el pretext d'assegurar

la "lliure elecci de centre".

Gratutat dels llibres i materials didctics que hagi d'utilitzar l'alumnat dels ensenyaments bsics.

Per a aix es dotar als centres pblics de biblioteques o recursos d'aula i s'arbitraran frmules per

a la seva cessi temporal a l'alumnat.

Ampliaci de la xarxa pblica d'escoles infantils fins a cobrir, en un pla quadriennal, tota la

demanda d'escolaritzaci de 0 a 6 anys, especialment el cicle de 0 a 3 anys per la important funci

social i educativa que exerceix

94

Pla integral de formaci professional que, juntament amb l'extensi a la xarxa pblica dels cicles

formatius de grau mitj i superior ms demandats, inclogui i coordini la formaci per l'ocupaci i els

programes de qualificaci inicial..

Ampliarem la xarxa de centres d'Educaci de Persones Adultes (EPA) fins a cobrir la totalitat de la

demanda en cada zona escolar, en rgim d'ensenyament presencial, complementada amb la

modalitat a distncia. Aquests centres hauran d'adequar la seva oferta i els seus horaris a les

caracterstiques del seu alumnat, amb especial atenci als que han d'assumir en solitari (dones

molt majoritriament) les responsabilitats familiars.

Oferta pblica suficient d'ensenyaments de rgim especial , suport a les escoles municipals de

Msica.

Una adequada i equitativa escolaritzaci de l'alumnat, la reserva de plaa durant tot el curs per a

alumnat amb necessitats de compensaci educativa, la prohibici de l'increment de les rtios

mximes, aix com el seguiment i control de l'escolaritzaci en tots els centres finanats amb fons

pblics.

Impossibilitar la concertaci amb aquells centres que segreguin l'alumnat per ra de sexe, que

utilitzin mecanismes encoberts per seleccionar el seu alumnat per raons econmiques,

ideolgiques, d'orientaci sexual, etc., O que imposin el seu ideari sense respectar el dret a la

llibertat de conscincia de l'alumnat o del professorat.

Autonomia dels centres i participaci democrtica

L'autonomia dels centres s un factor de qualitat, com a necessria per poder oferir una resposta

educativa ajustada a les caracterstiques i necessitats del seu alumnat i del seu entorn. A ms

l'exercici de l'autonomia afavoreix una major implicaci dels diferents sectors de la comunitat

escolar, a travs de la seva participaci democrtica en la presa de decisions. En els centres

concertats l'autonomia dels centres estar lligada a una gesti democrtica d'aquests, amb

participaci plena i en igualtat de condicions de tots els sectors de la comunitat educativa.

Professorat i altres professionals de l'educaci

Amb l'acord previ amb els representants sindicals del professorat, s'aplicaran les segents

mesures:

95

Revisi a fons de la formaci del professorat, que es realitzar preferentment en els centres

educatius, a partir de projectes de millora proposats pels propis centres, o per les administracions

educatives. Aquestes organitzaran programes formatius especfics que capaciten al professorat en

l'acci tutorial i la prevenci de conflictes, l's didctic de les noves tecnologies o l'atenci a la

diversitat de l'alumnat i lensenyament didiomes.

Assegurar les plantilles suficients de docents i altres professionals per poder aplicar totes

les mesures d'atenci a la diversitat previstes, aix com els plans de convivncia.

Un finanament pblic suficient i solidria

GUANYEM aposta clarament per un model d'Estat federal solidari, en el qual els dficits

que puguin presentar determinats territoris, respecte a l'exercici de drets fonamentals,

hauran de ser compensats arbitrant mecanismes de finanament especfic.

Assolir en la prxima legislatura una despesa educatiu per alumne / a d'acord amb

l'assignaci d'almenys el 6% del PIB estatal per despesa pblica educativa i exigir que la

Llei educativa de cada CA contingui compromisos explcits de finanament

Incrementarem substancialment els diferents tipus de beques: matrcula, material escolar,

desplaament, igualtat d'oportunitats (estada).

Crearem de beques de compensaci per part de la Conselleria i creaci dun programa dajudes

directes. Aquestes ajudes cobriran la distncia entre la cobertura oferta pel Ministeri deducaci i la

mitjana de la Uni Europea en un termini de quatre anys.

Crearem de beques salari que garanteixi la cobertura els costos directes, indirectes i

doportunitat de lestudi daquelles unitats familiars amb menors recursos.

Estimaci de les beques de mobilitat i les destinades a cursar estudis a lestranger sobre la base del

cost de vida

Ampliaci de les quantitats destinades a beques de menjador i transport.

Gratutat del transport a Batxillerat i FP.

Gratutat total de l'ensenyament pblic, des de la primera infncia fins a la Universitat, dotant-la de

recursos suficients, incloent materials didctics, llibres, servei de menjador i de transport escolar,

aix com beques de residncia o beques-salari per a l'alumnat que ho necessiti.

Supressi progressiva dels concerts educatius fins a la seva completa desaparici,

mitjanant la integraci voluntria i negociada dels centres privats concertats en una xarxa

nica de centres pblics, arbitrant mesures per a la integraci i homologaci del seu

professorat. Amb carcter immediat es suprimiran els concerts amb centres que

96

discriminin per ra de sexe o utilitzin mecanismes encoberts per seleccionar al seu alumnat

per raons econmiques, ideolgiques o altres caracterstiques culturals o personals.

Increment de la inversi pblica educativa fins arribar al 7% del PIB el 2020. Tots els

recursos pblics es destinaran exclusivament a finanar els centres de titularitat pblica.

Impulsar poltiques educatives inclusives i innovadores per als alumnes dinfantil i

primria (suport psicopedaggic i refor escolar individualitzat) per prevenir el fracs

escolar.

6.2. Per una Universitat de qualitat

De lany 1978 al dia davui, la Universitat de les Illes Balears ha sofert un procs de canvi

arrossegada pel model estatal, per sense cap dubte ha estat influenciada per les caracterstiques

prpies de les nostres Illes. De la dcada dels anys 80, quan la preocupaci mxima era la quantitat

(fou imprescindible respondre al creixement de la demanda social); es passa, al llarg dels noranta i

fins a lactualitat, a una preocupaci per la qualitat. Amb un alumnat estable, fins i tot en una

tendncia negativa en alguns perodes dels darrers anys, leficincia i la excellncia passen a sser

el centre de la preocupaci universitria. Aquest s el marc en el que ens hem de situar en el

present.

Lavaluaci de la Universitat sha de realitzar analitzant el context socioeconmic i demogrfic de la

nostre comunitat. La Universitat presenta un nivell dinfraestructura i de finanament per

estudiant per sota la mitjana nacional i molt lluny de la mitjana europea. I la proporci

destudiants universitaris per cada mil habitants sensiblement menor a la mitjana europea.

Es fan notar mancances histriques i preocupants com a medicina o periodisme (implantada al

centre privat Alberta Jimnez)

Desprs de la conflictiva entrada en vigor del pla Bolonya , ladaptaci al marc Europeu a travs del

procs de Bolonya marca el futur. Sha demostrat durant aquests dos darrers cursos la gran

mancana de recursos, dinfraestructura, de professorat i econmics que presenta la Universitat.

97

GUANYEM advoca per paralitzar l'anomenada "Estratgia Universitat 2015" i obrir un debat entre

tota la comunitat universitria per consensuar una alternativa compartida d'universitat pblica al

servei de la societat i no dels interessos del mercat.

Plantegem com a objectiu la gratutat dels ensenyaments universitaris, fixant mentrestant taxes

mnimes i amb un sistema generalitzat de beques-salari per garantir l'accs dels sectors

econmicament desfavorits. Per garantir finanament pblic suficient de les universitats pbliques

es destinar almenys el 2% del PIB. Potenciar i finanar models alternatius de recerca que

promoguin un desenvolupament sostenible. Assegurar el carcter pblic dels resultats de tota

investigaci finanada amb fons pblics.

Proposem :

1) Poltica de beques: les acciones derivades de la poltica de beques agafen dues direccions:

i) L increment de la quantitat destinada a les beques per a estudiants universitaris. laugment de

la quantia hauria de reflectir un increment de la partida de les institucions tant municipals com

autonmiques i la implicaci de les institucions culturals i cientfiques.

ii) La remodelaci del repartiment de beques per a ladequaci a les necessitats dels seus usuaris i

usuries:

- Beques per a lalumnat de municipis llunyans a la UIB per transport i habitatge.

- Beques destinades a subvencionar la activitat investigadora universitria de lalumnat.

- Destinar ajudes per a la presentaci de treballs dinvestigaci a congressos; aix com

ajudes per a publicacions cientfiques.

- Per a la aplicaci daquesta remodelaci s necessari la creaci duna poltica de

recerca de convenis amb les institucions culturals i cientfiques que es comprometin a

lajuda i la promoci de convenis amb les institucions culturals i cientfiques que es

comprometin a lajuda i la promoci de la recerca i la investigaci en lalumnat.

2) Remodelaci de les normes de regulaci dels treballadors becaris dins el marc de la Universitat.

s necessari la revisi de la legislaci tenint en compte:

- Impulsar sous minis a les beques.

- Declaraci de drets dels becaris 98

- Implementaci completa del Reial Decret RD1326/2003, de 24 d'octubre, que regula lestatut

del becari dinvestigaci amb la cotitzaci a la seguretat social.

3) Reforma dels estatuts de lAgencia de Qualitat Universitria de les Illes Balears (AQUIB) amb

la finalitat de garantir una major autonomia de lagncia envers la conselleria i la prpia

universitat. Shan dobjectivar els criteris avaluadors i dotar de transparncia el funcionament

de lagncia. En matria de professorat, sha de donar participaci a representants dels

treballadors de la UIB en els rgans directius de lAQUIB. Major dotaci econmica de lAQUIB

per realitzar una tasca davaluaci objectiva dels estudis universitaris.

4) Fer un seguiment exhaustiu dels resultats de laplicaci del pla Bolonya, per aplicar criteris de

correcci i modificaci.

5) Millorar el finanament de la universitat: baixada de les taxes universitries i augment de les

inversions publiques. Establiment com a objectiu poltic estratgic un increment del

percentatge mitj del PIB destinat a educaci superior.

6) Creaci de comissions mixtes entre la Universitat i lensenyament secundari per tal de

millorar i afavorir la continutat dels continguts i la metodologia entre les assignatures del

batxillerat i dels primers cursos de carrera en les diverses macro rees densenyament.

7) Potenciarem un programa de monitors (becaris) alumnes universitaris, amb la funci de guies

pels alumnes dels instituts que visitin el campus. I desenvolupin al llarg dels darrers cursos pre-

universitaris activitats de atracci i conscienciaci.

8) Dotarem de infraestructures i recursos les seus universitries de Menorca i Eivissa.

99

9) Crearem una xarxa de transport pblic sostenible que uneixi la part forana amb la Universitat

sense necessitat dentrar dins palma.

10) Integraci urbanstica i paisatgstica del campus i el Parc Bit. Redefinici dels objectius del Parc

Bit i conversi del Parc en un autntic centre de recerca.

11) Potenciar la producci cientfica i dinvestigaci de la universitat, convertint-la en referent de

les accions i projectes desenvolupats per el Govern. Potenciant els convenis especfics, no

noms amb ladministraci sin tamb amb empreses per projectes de recerca.

12) Crearem noves titulacions de consens amb la prpia universitat. Establiment duna facultat de

medicina com a gran objectiu de nova titulaci durant la legislatura i estudis de periodisme /

comunicaci audiovisual de carcter pblic.

13) Crearem de nous instituts de recerca, dotats econmicament amb un carcter plurianual, que

permetin establir amb continutat lnies dinvestigaci que tinguin projecci de futur.

Potenciaci de les cincies socials, grans oblidades en la recerca universitria.

14) Elaborarem duna llei autonmica duniversitat que, a lempara de la reforma de la LOU,

permeti dibuixar un model propi duniversitat.

15) Impulsarem la Universitat com a rgan dassessorament principal per el desenvolupament de

projectes del Govern i les distintes institucions publiques, mitjanant la creaci i dutilitzaci de

comissions d experts universitaris per desenvolupar poltiques i projectes de qualitat.

16) Potenciarem la autonomia de la Universitat, mantenint el seu carcter independent.

100

17) Reconeixement efectiu de lautoritat lingstica de la Universitat en matria de

normalitzaci.

6.3. Qualitat i equitat:

Volem una educaci que reconegui el dret de tots i totes a obtenir aprenentatges rellevants, que

contribueixi per tant a l'xit escolar de tot l'alumnat en l'ensenyament obligatori, introduint canvis

curriculars, metodolgics i organitzatius per oferir millors respostes a la diversitat de l'alumnat ,

amb especial atenci als que tenen ms dificultats, i dedicant ms recursos a zones i centres amb

ms alumnat en desavantatge social

Per combatre l'abandonament educatiu primerenc i assegurar, si s el cas, una preparaci

adequada per a la inserci laboral, es propiciar la generalitzaci de l'educaci fins als 18 anys,

amb diversos itineraris i modalitats formatives des dels 16, on es contempli una via ms

ocupacional que inclogui estudi i prctiques remunerades.

Ampliaci de les plantilles de professorat i d'altres professionals de l'educaci per reduir el

nombre d'escolars per grup i per docent, i poder respondre a les diferents necessitats de

l'alumnat.

Currculum laic, intercultural, inclusiu, igualitari i ecolgic, que sigui desenvolupat pels

centres escolars i la comunitat educativa en virtut de la seva autonomia pedaggica.

Qualsevol religi, inclosos els seus actes o smbols quedar fora de l'mbit escolar

L'avaluaci formativa dels aprenentatges, de la prctica docent, del funcionament dels

centres i del sistema educatiu ha de servir per a la millora de l'acci educativa en els seus

diferents vessants.

Pla de diagnstic i seguiment permanent dels problemes i xits de l'educaci pblica per

emprendre noves millores. En cap cas les avaluacions externes sobre rendiment de

l'alumnat s'utilitzaran per fomentar la competitivitat entre centres.

6.3 Professorat

101

Cos nic de professorat a partir d'una formaci inicial amb rang de postgrau.

Formaci inicial i permanent del professorat de tots els nivells que combini teoria i

prctica, per garantir la seva ptima capacitaci docent i disciplinar en l'etapa i especialitat

corresponent.

Regulaci acordada amb els sindicats del marc de condicions de treball dels docents i altres

professionals de l'educaci

Estabilitat de les plantilles dels centres i reconeixement de l'experincia del personal inter

en les borses de treball. Les places interines es reduiran al mnim imprescindible.

6.4 Autonomia i participaci

Ampliarem l'autonomia pedaggica dels centres per organitzar els seus ensenyaments i

poder oferir una resposta educativa ajustada a les necessitats del seu alumnat. En cap cas

ha de servir per seleccionar o segregar l'alumnat o fomentar la competitivitat entre els

centres.

Participaci democrtica de tots els sectors de la comunitat educativa en l'organitzaci i

gesti dels centres i dels districtes escolars. Els Claustres i els Consells escolars, com a

rgans de govern dels centres, tindran capacitat decisria plena en els assumptes de la

seva competncia.

Construcci d'escoles democrtiques en el marc de ciutats i entorns educadors, promovent

la participaci de l'alumnat en la dinmica educativa del seu centre i en la configuraci de

la seva ciutat, aix com la implicaci venal en el funcionament i millora de la seva educaci

pblica ; i fent de la ciutat i el seu entorn un autntic recurs educatiu.

Impulsarem la creaci de programes de prevenci del fracs escolar i millora de la qualitat

educativa, integrat dins un PACTE PER LEDUCACI.

102

7. PER UNA CULTURA LLIURE I DEMOCRTICA

La cultura no s tan sols un artefacte ldic per ocupar els moments desbarjo. La cultura no s

noms un espectacle encara que, precisament, en les poques de crisi la cultura d'entreteniment i

la cultura espectacular s'utilitzin encara ms com a via descapada.

En una societat de capitalisme avanat com la nostra, la cultura sha convertit en una mercaderia

ms. Davant aquesta mercantilitzaci de la informaci i del coneixement, cal promoure la

democratitzaci i garantir l'accs a la cultura al conjunt de la societat com a dret universal. Per

aquest motiu, s necessari definir Internet com un servei universal Gratut per al conjunt dels

ciutadans i ciutadanes.

Alhora, els poders poltics, han de protegir de l'explotaci per part de les grans cadenes

comercialitzadores a la part ms feble, els i les creadores i els drets intellectuals, aix com els

treballadors i treballadores del sector cultural.

Per tant, el model vigent de propietat intellectual necessita un canvi profund. La defensa de la

propietat intellectual no pot basar-se en laplicaci de canons preventius per part dentitats

privades, que en ocasions semblen ms interessades en la usura que en la defensa daquests

drets. De forma parallela sha de fomentar l's de noves llicncies per a la gesti dels drets

d'autor, tal com la llicncia Creative Commons i donar suport al Copyleft. En el camp informtic,

una aposta clara per impulsar el coneixement i ls del programari lliure.

Sempre atents a les noves manifestacions culturals, no podem deixar de banda la cultura

popular. El patrimoni cultural dels nostres pobles s immens. La cultura popular s patrimoni

universal dels pobles i per tant ning no ha de poder apropiar-se ni fer negoci amb ella. Tamb s

necessari clarificar el que s cultura popular. La cultura popular no s el mateix que la cultura de

masses. Assumir aix, s assumir la validesa d'una economia de mercat on els conceptes de

qualitat i de quantitat es confonen, i demaggicament el client consumidor sempre t la ra

perqu el que paga, mana.

TORNAR

103

Arrel de lapropiaci del llenguatge per part del mercat, hem de tenir cura amb l'anomenada

"cultura alternativa" i separar el gra de la palla, ja que sovint no s ms que una marca, una

etiqueta, un gnere, per diversificar el producte, arribar a un altre sector del mercat, a un target

concret i obtenir-ne espriament un major benefici. s obvi que cal promoure una reflexi i un

debat sobre el que hi ha darrere de les grans empreses de la cultura i dels mitjans de comunicaci.

Finalment, situar-nos en una defensa decidida de la cultura crtica. Les avantguardes de la primera

meitat del segle passat, vertaders motors i subversors de la cultura, no cercaven "complaure" el

pblic. Estar massa pendent de complaure el pblic i, ms perversament encara, complaure el

pblic d'esquerres, produeix una cultura poc til socialment.

Les administracions han de defensar el principi de llibertat del creador en la cultura, incorporant-se

aix al moment actual en qu la construcci de la ciutadania, sigui recolzada per instruments de

participaci que doti de suports i recursos individuals i collectius.

Models nous, respectant el que neix, modificant els espais i facilitant intermediaci cultural a la

gesti i acordant amb el tercer sector d'emprenedors i creadors formes de participaci.

Afavorir el carcter pblic i tamb collectiu de la cultura, i garantir la llibertat d'expressi

en qualsevol manifestaci cultural i artstica

Respecte a l'excepcionalitat cultural

Transparncia en la gesti i bones prctiques en l'actuaci pblica

La creaci de noves rees i eixos de centralitat cultural (Polgons industrials, barris, espais

multis, etc.)

Recuperaci del control pblic d'activitats privatitzades i procs de devoluci de la venda

"de recursos culturals i patrimonials.

Promoci de l'associacionisme cultural

Suport a la creativitat, a la innovaci, al talent creatiu i als processos culturals que es

desenvolupen al marge de les demandes de mercat

Que no es financi amb fons pblics festes on hi hagi patiment animal

104

Fer front a l'era digital amb apostes per les noves tecnologies, tant en la seva relaci amb

les institucions com en la seva dimensi cultural

La cultura a les Illes Balears:

L'extraordinria transformaci que, en aquests ltims 50 anys, han experimentat les Illes en tots

els mbits econmic, social, poltic i cultural, constitueix el marc histric ms significatiu des del

qual entendre la nostra realitat avui.

Els citats canvis han tingut el seu ress i el seu correlat en el mn de la cultura. Les transformacions

han estat moltes: creaci i consolidaci de la universitat, consolidaci d'una xarxa de distribuci i

mostra de produccions culturals (biblioteques, centres culturals, orquestres, auditories),

augment de beques i ajudes a totes les rees, increment de l'oferta del mercat audiovisual i

editorial (televisions, editorials, segells discogrfics, internet), i gran expansi dels contactes amb

persones de distinta procedncia: peninsulars al principi, i estrangers (europeus,

hispanoamericans, del Magrib, dfrica) en aquesta ltima etapa.

Tot aix ha comportat un ms que profund canvi en els hbits i en les formes d'expressi i consum

cultural dels ciutadans de lilla i ha propiciat, en no poca mesura, la problematitzaci del que

s'entenia per identitat. Les Illes han conegut, de manera irreversible, un procs d'homologaci

amb els models culturals a l's de cort occidental europeu. Aix ens situa en el repte didentificar

els elements culturals dordre global irrenunciables i, al mateix temps, localitzar els continguts

locals que cal protegir i promoure.

s en aquest marc que hem de dissenyar una poltica cultural que superi el concepte tradicional i

elitista de la cultura, defensi el nostre patrimoni cultural com a eina de cohesi social, promocioni

la cultura com a factor de desenvolupament social i econmic, i ofereixi alternatives

democrtiques i crtiques a la seva mercantilitzaci.

Per la qual cosa proposem:

105

Democratitzaci, coordinaci i subsidiarietat:

La creaci del Consell de la Cultura i de les Arts, amb lobjectiu de promoure la coordinaci

entre el Govern, els consells insulars i els ajuntaments i ser un rgan de participaci i

assessorament en el desenvolupament i aplicaci de la poltica cultural. Una de les seves

funcions ser:

Elaborar un Pla de Cultura amb la participaci de tots els agents culturals.

Establir un model consensuat de cooperaci institucional amb els consells insulars i els

ajuntaments que permeti impulsar projectes cooperatius sense duplicar les competncies i

amb la racionalitzaci de les despeses. Cal tenir present el principi de subsidiarietat i que la

cultura s una de les matries transferides als consells insulars.

La redistribuci del pressupost: hem daccentuar una major dotaci pressupostria per a

la cultura de proximitat i acabar amb el pressupost adreat a pocs ciutadans. Sha dacabar

amb la destinaci de grans pressupostos per eixugar dficits de grans equipaments.

Infraestructures culturals:

Impulsarem un Pla dequipaments culturals, com a projecte prioritari a finanar per totes les

administracions, que garanteixi i asseguri els equipament adients a cada municipi (biblioteca

pblica a tots els municipis de ms de 2.000 habitants, centres culturals, teatres i auditoris,

sales dexposicions, arxius, museus, centres dinterpretaci) i el seu manteniment, amb

especial incidncia en:

o els sectors culturals amb mancances dinfraestructures.

o els municipis, barris i zones amb dficits histrics i/o amb fort creixement demogrfic.

o els centres de producci i creaci.

Patrimoni histric i cultural

Millorar la legislaci de la protecci del patrimoni mitjanant el desenvolupament

reglamentari de la Llei 12/1998 i de les lleis ja aprovades (llei de cultura popular i tradicional,

llei de museus, llei darxius i patrimoni documental, llei de biblioteques i patrimoni bibliogrfic).

106

Aplicaci efectiva de la legislaci sobre museus, arxius i biblioteques: cal que el Govern i els

consells collaborin en lestabliment de mecanismes de suport als ajuntaments i a altres

entitats per a garantir el compliment de la legislaci.

Incorporar els parmetres culturals en la gesti urbanstica i en lordenaci territorial:

o Actualitzar les cartes arqueolgiques i incorporar-les al planejament territorial i

urbanstic.

o Impulsar la revisi i actualitzaci dels catlegs de bns protegits a tots els municipis i

incorporar-los a la normativa.

o Redactar plans especials en els centres histrics per tal de garantir-ne la conservaci i la

viabilitat.

Incorporar els parmetres culturals en la gesti urbanstica i en lordenaci territorial:

o Actualitzar les cartes arqueolgiques i incorporar-les al planejament territorial i

urbanstic.

o Impulsar la revisi i actualitzaci dels catlegs de bns protegits a tots els municipis i incorporar-los a la normativa.

o Redactar plans especials en els centres histrics per tal de garantir-ne la conservaci i la viabilitat.

Foment de la creativitat i suport a les empreses dedicades a la producci i promoci de la

cultura.

Millorar laccs a les xarxes de producci i distribuci cultural: Ms que generar puntuals i excellents esdeveniments culturals, cal construir programacions estables, amb vocaci de

continutat i permanncia en el temps.

Incentivar programes dintercanvi entre els grups culturals de les diverses illes.

Impulsar estratgies per a la fidelitzaci i creaci de nous pblics, mitjanant plataformes dagents i empreses culturals, carnet de biblioteca, associacions damics, descomptes per

ala gent gran, abonaments integrats, etc.

Incrementar el suport pblic a les empreses dedicades a la producci i la promoci

107

cultural amb especial atenci a les empreses cooperatives sorgides de la iniciativa dels

mateixos creadors.

Impuls a lensenyament artstic i del patrimoni histric

Incloure en els currculums dels diferents nivells del sistema educatiu reglat obligatori el

coneixement del patrimoni histric de les Illes Balears i els ensenyaments artstics.

Crear el projecte els creadors a lescola: Implicaci i presncia dels creadors, mitjanant

una borsa de programes en els ensenyaments obligatoris.

Promoure els projectes educatius dinvestigaci i desenvolupament per a la conservaci i

el manteniment del patrimoni histric de les Illes Balears.

Difusi exterior de la cultura de les Illes Balears i foment dels intercanvis culturals.

Foment dels intercanvis culturals entre les Illes Balears i els territoris de parla catalana,

mitjanant les institucions comunes com lInstitut Ramon Llull.

Refor dels ponts de dileg, els sistemes dintercanvi i cooperaci amb els territoris, els

creadors i els intellectuals de lEstat espanyol i Portugal.

Reforar lespai de cooperaci cultural mediterrani.

Ms presncia en els centres universitaris internacionals.

Avanar en la societat de la informaci i del coneixement

Impulsar la formaci en TIC a tot el sistema educatiu, des de les escoles a la universitat. Democratitzar laccs a les noves tecnologies, convertint les biblioteques en punts

preferents dalfabetitzaci digital i daccs als continguts dInternet.

Avanar en la implementaci de les TIC a ladministraci i Impulsar la participaci

ciutadana en lnia.

Suport institucional al software lliure com a alternativa als monopolis en matria de

programes informtics.

Oferir, amb llicncies obertes daccs a la informaci com les Creative Commons, els

continguts que estiguin finanats amb fons pblics, siguin textuals i/o multimdia.

PLANS ESTRATGICS

108

- El Pla estratgic de les CCAA s l'instrument que ha de concretar l'acci poltica amb els

creadors, treballadors de la cultura i els ciutadans. Garantir la coordinaci entre

administracions, potenciar xarxes entre pobles i comunitats. Promocionar l'acci

internacional

- Des del respecte a la diversitat, la democrcia participativa i el respecte a les identitats

- Vetllant per la creaci d'empreses pbliques o cooperatives autogestionades que ofereixin

productes culturals de qualitat

- Acordant amb el sector privat la forma i cooperaci en la indstria cultural

- Els pressupostos de cada CCAA concrets el pressupost anual per a complir els objectius

acordats entre els agents de participaci del Pla

- Aplicant una poltica redistributiva que faciliti les condicions ms favorables d'accs als

esdeveniments culturals institucionals per part dels sectors socials amb menys recursos

econmics.

Proposem unes lleis bsiques i actuacions de carcter autonmic com sn:

- Lleis dEspais Culturals i dEspectacles, adequades a la realitat actual i donant solucions a

les dificultats existents.

- Llei de foment de la cultura.

- Creaci de la Universitat de les Arts.

Impulsarem el desenvolupament i laplicaci de la legislaci sobre patrimoni (Llei 12/1998) ,

cultura popular i tradicional (Llei 1/2002), museus (Llei 4/2003), arxius (Llei 15/2006) i

biblioteques (Llei 19/2006)

Ens coordinarem amb els consells Insulars lelaboraci de Mapes insulars de biblioteques

dacord amb les parmetres aprovats pel Govern (BOIB 17, 3 de febrer de 2011) i laplicaci del

Mapa Insular de Lectura Pblica de Mallorca aprovat en 2011 (BOIB 38, de 15 de mar de

2011).

Proposem la descentralitzaci municipal de biblioteques, centres culturals i socioculturals amb

el recolzament dels consells insulars, lestabliment de convenis o de consorcis en el cas de

Palma.

109

Aix mateix la posada en marxa de programes formatius ser tamb objecte d'aquesta instituci:

- Empresa Pblica per a la gesti de serveis i programes especfics

- Consorcis i plans mancomunats de cultura

- Acords amb universitats per a propostes d'innovaci cultural

8. PER UN MODEL AUDIOVISUAL BALEAR, PBLIC, DEMOCRTIC, PLURAL I EN LLENGUA CATALANA

A la societat moderna i globalitzada davui dia sn els mitjans de comunicaci de masses, sobretot

els audiovisuals, els que condicionen la percepci poltica i nacional de la ciutadania. Els valors

econmics, socials, culturals i lingstics tenen en aquests mitjans els referents que marcaran la

pauta de les seves conductes, opinions o visi ntegra del que s el mn i les seves prpies vides.

IB3 Rdio i Televisi, i les televisions insulars i locals hauria de ser lens pblic que articuli un

projecte de comunicaci que ens permets viure com a comunitat nacionalment conscient i

polticament autocentrada. Uns mitjans que han de ser controlats democrticament,

professionalment independents i han de fer del pluralisme i la veracitat la seva senyera.

Pel que fa a les propostes per a un model udio-visual propi de les Illes Balears: lobjectiu prioritari

s potenciar una gran espai de comunicaci udio-visual en llengua catalana a partir dels mitjans

de comunicaci pblics i privats. Simultniament, cal assegurar el carcter professional,

independent i plural dels mitjans de comunicaci pblics.

Simpulsaran les segents mesures:

Potenciar una correcta recepci dels mitjans de comunicaci que emeten en la nostra

llengua a Catalunya i el Pas Valenci.

Fomentar ms presncia dinformaci relativa a les Illes Balears a aquests mitjans.

Impuls a una escola de doblatge en llengua catalana.

TORNAR

110

Impulsar convenis entre els governs de les Illes Balears, Catalunya i el Pas Valenci per

doblar programes i pellcules en llengua catalana.

Creaci dun consorci udio-visual de les Illes Balears, entre el Govern i els consells insulars,

encarregat de gestionar conjuntament els canals de rdio i televisi pblics de les Illes,

amb lobjectiu doptimitzar els recursos econmics i tcnics i millorar la qualitat de les

emissions.

Apostar per part dIB3 i Televisi de Mallorca duns serveis informatius propis, que evitin

lexternalitzaci dels informatius, com a nica frmula de disposar duns professionals

independents que apliquin el codi deontolgic per sobre del color poltic del govern.

Reforar la independncia de gesti i professional de lens pblic IB3 i de les rdios i

televisions pbliques insulars i municipals, per evitar-ne les ingerncies partidistes i el

control directe per part de comissaris de lExecutiu.

Potenciar la indstria udio-visual de Balears contractant la producci de programes amb

criteris de professionalitat i economia.

Exigncia als canals privats que emeten a Balears dun percentatge dhores demissi en

llengua

9. POLTICA LINGSTICA

Sha daconseguir que la societat torni a percebre que la qesti lingstica s important per a les

institucions i per la vida a les illes. Sha dexplicar de forma clara i oberta per qu lacci

institucional tendeix a corregir i compensar els dficits funcionals de la llengua catalana. Des del

PP, amb la difusi constant del missatge radicalment fals i illegal- que les poltiques de promoci

del catal son un imposici illegtima i malvola.

Proposem

TORNAR

111

Reforar la coordinaci en matria de poltica lingstica entre les institucions insulars i amb

les institucions de la resta de Pasos Catalans.

El catal s la llengua dun espai habitat per ms de deu milions de persones; aix la converteix en

una de les primeres llenges dEuropa. Cal aspirar a que la seva situaci sigui equivalent a la dels

altres idiomes europeus amb un pes demogrfic similar: el grec, el dans, el suec, el txec, etctera.

Aquesta coordinaci ha de traduir-se en la construcci gradual drgans de coordinaci

permanents a diferents nivells i amb diferents ritmes en diverses etapes:

a) Participaci de les Illes Balears a lInstitut Ramon Llull.

b) La creaci dun Consell de la Llengua dacord amb les propostes del Segon

c) Congrs Internacional de la Llengua Catalana. Aquest organisme ha d'estar integrat per les

grans institucions acadmiques , les entitats cviques i les entitats culturals i les principals

associacions descriptors, editors, ensenyant, periodistes, actors, de la cinematografia

teatre i la msica, etc. que actun en el nostre mbit lingstic.

d) Reclamar el tractament igualitari per a la llengua catalana davant els estats espanyol,

francs , itali, la Santa Seu, la Uni Europea i la UNESCO.

e) Especficament cal reclamar loficialitat de catal a la Uni Europea i a tots els rgans

generals de l' Estat espanyol.

Cal crear espais de debat social sobre la realitat sociolingstica del nostre pas i sobre poltica

lingstica, i el millor frum per propiciar aquest debat s el Consell Social de la Llengua

Catalana, . Cal completar el Pla general de normalitzaci lingstica de les Illes Balears.

Aquest pla preveu actuacions destinades a bona part de la societat (institucions pbliques, mitjans

de comunicaci indstries culturals, sistema educatiu, joventut, oci i lleure, mn sanitari, mn

empresarial, lmbit de les relacions laborals i en el de la justcia etc.) i suposaria un full de ruta

molt vlid

per orientar la poltica lingstica del futur, amb el valor afegit dhaver estat consensuat per un

organisme en qu s representat un ventall molt ampli de la societat illenca. 112

Sha dacostar la realitat lingstica de les Balears a les persones nouvingudes. Les conseqncies

duna poltica lingstica orientada en aquest sentit sn diverses. En primer lloc, les facilitats a les

persones que no el parlen perqu puguin adquirir aquest capital lingstic que els ha de permetre

incorporar-se ms fcilment a la nostra societat i adquirir una feina. En segon lloc, cal reclamar les

competncies i els recursos suficients per fer possible una poltica intercultural prpia que faciliti

aquest accs de tots els ciutadans al catal com a llengua comuna, de relaci i de cohesi social. En

aquest objectiu hauran de confluir les Institucions pbliques, les privades i les associacions

10. ESPORTS

La prctica de l'activitat fsica i la seva incorporaci a l'estil de vida de les persones els permet

gaudir de ms benestar personal, tant fsic com psquic i d'una millor qualitat de vida i per aix des

de GUANYEM proposem desenvolupar programes que consciencin sobre aquesta necessitat. Des

de GUANYEM ens comprometem a impulsar l'Esport aportant les poltiques i mitjans

pressupostaris necessaris per a realitzar una decidida poltica esportiva que desenvolupi

actuacions en les segents rees:

Proposem

1. Pla de promoci de l'esport i de l'activitat fsica

Accions que dinamitzin i desenvolupin l'hbit de l'esport en nens i nenes, adolescents i joves en

edat escolar.

Constituci de Consells de l'Esport Escolar i Universitari, que coordini la promoci i

desenvolupament de l'Esport a escoles i en Universitats.

Articular, juntament amb els ajuntaments, una estratgia global que incentivi i faciliti la

generalitzaci d'una activitat fsica entre la gent gran i les persones discapacitades

En collaboraci amb la Institut Balear de la Dona es programaran accions que promocionen

l'esport en qu no estiguin excloses les dones.

TORNAR

113

Programa de Manteniment i millora dInstallacions Esportives en collaboraci amb els

ajuntaments.

Campanyes de conscienciaci i sensibilitzaci sobre els beneficis de l'Activitat Fsica habitual.

Plans de formaci contnua de tcnics i investigaci de l'esport balear.

2. Esport per a tots i totes.

Crear les condicions que afavoreixin la participaci dels ciutadans i ciutadanes en les activitats

fsiques i esportives

Suport econmic a institucions sense nim de lucre (federacions esportives, ajuntament, etc.) Que

desenvolupin programes de promoci de l'esport.

Activitats per a la integraci dels immigrants i altres collectius amb dificultats, a travs de la

prctica de l'esport.

3. Pla de Construcci i Millora de Installacions Esportives

Desenvolupar programes especfics de promoci de l'esport escolar a tota la xarxa pblica en

l'educaci primria, secundria i formaci professional. La intenci s que cada centre tingui el seu

propi Programa d'Esports, tenint en compte les necessitats dels alumnes, afavorint la prctica

diversa dels diferents esports i impulsant l'associacionisme en collaboraci amb les diferents

federacions esportives.

Manteniment i renovaci de les actuals installacions esportives, adaptant-les progressivament a

les exigncies d'accessibilitat i respecte del medi ambient i desenvolupament d'un pla per cobrir les

noves necessitats dinstallacions en els diferents municipis o mancomunitats.

4. Gesti Pblica de les Installacions Esportives

114

Des de GUANYEM impulsarem la participaci ciutadana en la gesti de les installacions esportives

a travs dels ajuntaments, clubs, federacions i entitats no governamentals, com a garants de

participaci ciutadana i democratitzar-ne laccs.

EIX 3: MEDI AMBIENT I POLITICA TERRITORIAL SOSTENIBLE

TORNAR 115