-
EIX 2: SERVEIS PBLICS DE QUALITAT I PROTECCI SOCIAL PLENA
1. SERVEIS PBLICS DE QUALITAT PER GARANTIR DRETS SOCIALS
Els Serveis Pblics garanteixen drets: a l'educaci, a la sanitat,
a la justcia ... en condicions
digualtat per a tot la ciutadania.
Defensem l'escola i la universitat pbliques com a garant del
dret universal a l'educaci en condicions d'igualtat. Ens oposem al
finanament amb diners pblics de l'ensenyament privat.
Entenem que la salut s un dret i no una mercaderia, de manera
que defensem un sistema sanitari pblic i universal. Ens oposem a la
privatitzaci de la salut i defensem un sistema sanitari pblic,
universal, integral, solidari i de qualitat.
Volem uns Serveis Socials pblics que garanteixin la protecci
social, suspenent els processos de privatitzaci, per a la prevenir
i eliminar les causes que condueixen a l'exclusi social des
d'uns
serveis socials pblics, universals i descentralitzats.
Considerem l'habitatge com un dret i proposem que les
administracions ofereixin parcs pblics d'habitatge de lloguer i per
compra a preus assequibles. Exigim la daci en pagament i la fi
dels
desnonaments.
Proposem democratitzar la Justcia i transformar la seva
administraci en un servei pblic, transparent i gil. Defensem el
dret a la justcia gratuta com a garant d'igualtat davant la
llei.
Volem democratitzar els mitjans de comunicaci a travs de lleis
que garanteixin un repartiment equitatiu entre el servei pblic, les
iniciatives socials i els negocis privats; volem que
simpedeixin
els oligopolis a la comunicaci i que es garanteixin els drets
dels consumidors
Enfront de les privatitzacions, des de GUANYEM proposem ms Estat
i defensem el carcter
TORNAR
48
-
universal dels serveis pblics enfront de la selecci per
renda.
No volem ms privatitzacions de serveis pblics i de bns comuns i
recuperar aquells que han estat
privatitzats
Defensem l'existncia de fortes empreses pbliques en els sectors
estratgics de l'economia i ms
inversi en educaci, salut, transport pblic, esport, cultura
...
Des de GUANYEM volem treballar per aconseguir un model avanat de
estat social en el qual cada
dret estigui garantit per un servei o poder pblic, com ofensiva
a la proposta neoliberal d'aprimar
l'Estat. Per a nosaltres i nosaltres l'educaci, la cura de la
infncia i l'adolescncia, la malaltia, la
tercera edat, la salut, el subministrament d'aigua potable i el
sistema de desgus, el
subministrament energtic, el transport pblic, el servei de
correus, l'esport i la cultura no sn
mercaderies sin serveis pblics que depenen de la responsabilitat
pblica. Per aix no se'ls pot
sotmetre al principi de la competitivitat del cost ms baix i el
mxim benefici.
Els serveis pblics permeten la satisfacci de les necessitats
bsiques de la ciutadania en
condicions d'accs universal, no discriminatori i amb cost
assequible. La consecuci d'aquests
serveis, que permeten la cohesi social i representen un salari
indirecte, ha suposat un gran esfor
i penalitats per part de la ciutadania en els ltims dos
segles.
2. POLTIQUES SOCIALS I COHESI SOCIAL
A Balears se registra una taxa de pobresa i exclusi social del
27,8 per cent, una xifra que situa els
ciutadans de les illes, per sobre de la mitjana estatal, una
evoluci "molt superior" a la d'Espanya.
Hi ha 115 llars, aix suposa 306.000 persones, que es troben en
exclusi social.
Les estratgies de liberalitzaci i mercantilitzaci dissenyades
han desenvolupat d'una nova poltica
"social" que, alhora que imposa un nou "model de gesti i
negoci", desmantella el ja frgil "mig
estat" de benestar en l'rea de serveis socials, afectant
especialment als sectors ms vulnerables i
TORNAR
49
-
frgils de la ciutadania. Aquesta estratgia t la seva expressi
en:
Entendre els serveis socials com a nou espai per al mercat: El
procs d'externalitzaci i privatitzaci
de serveis, prioritzant el preu per damunt la qualitat del
servei.
El menyspreu a l'aplicaci de la llei per al desenvolupament de
l'autonomia personal i dependncia.
L'absncia d'una estructura comercialitzada i mancomunada de
serveis especialitzats amb una
baixa dotaci d'aquests.
L'escassa coordinaci i distribuci de competncies entre
administraci local i autonmica.
Considerem que s necessari laprovaci duna nova Llei Ciutadana de
Serveis Socials: que
garanteixi drets subjectius de ciutadania i faciliti actualitzar
i modernitzar els Serveis Socials, oberts
a la participaci ciutadana. Una llei que prioritzi la gesti
pblica sobre la privada, l'inters pblic
sobre el benefici privat, una llei que defensi i practiqui drets
davant d'una "caritat" insuficient i
denigrant de la dignitat de les persones.
2.1. Serveis socials
s indispensable garantir que els sistemes pblics de serveis
socials siguin la referncia fonamental
per al desenvolupament de la protecci social. Pare aix, des de
GUANYEM proposem per
desenvolupar dels serveis socials, el segent:
Els Serveis Socials no han de ser privatitzats perqu aix deriva
sempre en una prdua de qualitat.
Cosa distinta s arribar a acords amb entitats sense nim de lucre
per generar una sinrgia entre
recursos pblics i iniciativa privada. En qualsevol cas, el
finanament pblic daquests acords ha de
garantir lequiparaci de la situaci laboral dels treballadors i
treballadores amb la dels treballadors
de la instituci en qesti que desenvolupin tasques digual o
similar categoria.
Garantia d'un serveis socials pblics, universals i
descentralitzats de responsabilitat pblica,
relacionats entre si, que contribueixin a atendre les
necessitats socials de la poblaci, aix com a
prevenir i eliminar les causes que condueixen a l'exclusi
social.
50
-
L'aprovaci al Parlament de la Carta de Drets Socials i la seva
instrumentaci jurdica per definir els
drets exigibles subjectivament pels ciutadans.
Desenvoluparem i dotarem pressupostriament la Cartera de
Serveis, com a desenvolupament de
la llei 4/2009 d11 de juny de serveis socials de les Illes
Balears que garanteixi el serveis que tenen
dret els ciutadans de les Illes. A lhora, de crear un grup
dexperts per actualitzar la cartera de
serveis socials.
Aprovarem un Catleg de Prestacions per garantir els drets
subjectius de la ciutadania , tant als
Serveis Socials d'Atenci Primria com Especialitzats, amb consens
amb la comunitat cientfica,
professional i els agents socials. Aquest catleg respondr als
tres eixos bsics: inclusi de les
persones, famlies, collectius i comunitats en risc o en situaci
d'exclusi social; prevenci i atenci
a les persones en situaci de dependncia; protecci a la
infncia.
Ampliarem la vigncia a indefinit del Decret Llei 2/014, de 21 de
novembre de mesures urgent per
aplicar a les illes balears la llei 27/2013, de 27 de desembre,
de racionalitzaci i sostenibilitat de
ladministraci local, que dicta que les competncies prpies de les
entitats locals, fins la seva
derogaci o modificaci per lEstat.
Uns Serveis Socials de carcter prioritriament pblic:
Desenvoluparem i reorganitzarem dels
Serveis Socials per assolir un carcter pblic, en qu la
iniciativa social, tot i ser complementria,
tingui un destacat paper, tant en la planificaci, gesti i
avaluaci dels serveis.
Nous models de gesti i intervenci: No sn neutres i tenen
diferents conseqncies segons els que
s'adoptin. En Atenci Primria, la gesti t una forta crrega
burocrtica i respon a un
assistencialisme que genera cronicitat, desempoderament dels
ciutadans i malestar entre els
professionals. Per aix, proposem:
a) Implantar la gesti telemtica
b) Augmentar les plantilles d'Atenci Primria
c) Que les intervencions professionals responguin als segents
principis:
Centrar-se en les potencialitats d'individus, grups i comunitats
(en comptes d'en les seves dficit o mancances).
Prioritzar estratgies preventives i de promoci social mitjanant
intervencions grupals i comunitries.
Gesti de la Diversitat: suport als collectius que pel seu perfil
de vulnerabilitat i exclusi requereixin d'itineraris d'inclusi
propis.
Coordinarem les Poltiques Socials: El conjunt de les poltiques
socials, fonamentalment les relatives
a educaci, sanitat, habitatge i les poltiques actives d'ocupaci,
comptaran amb mapes
51
-
d'implantaci; s'establiran tres mbits estables de coordinaci:
Sociosanitria (Dependncia);
Socioeducativa i Judicial (Protecci a la infncia); Sociolaboral
i Habitatge (Inclusi Social)
Per avanar en aquestes idees fora, proposem:
Augmentarem la despesa social, almenys fins equiparar a la
mitjana europea i fins a arribar al 7% del PIB a tot l'Estat.
Reforarem i millorarem l'estructura pblica de la xarxa de
serveis socials generals i especialitzats, zonificaci dotaci de
centres socials de base (municipals), establiment d'un pla de
finanament
(pla concertat comarcal - autonmic) de serveis socials
municipals atenent les rtios recomanats
per poblaci i demanda.
Creaci d'un pla d'ordenaci de serveis especialitzats per rees i
poblaci especfica que atengui els criteris de comarcalitzaci i
municipalitzaci. Creaci d'un mapa social de
recursos - necessitats.
Donarem suport a la iniciativa social sense nim de lucre,
incloent la seva cooperaci en convenis de collaboraci amb la xarxa
pblica, suport a l'associacionisme social i refor de
la seva implicaci local i autonmica.
Crear un sistema pblic i fiable dindicadors socials, de
periodicitat trimestral, que permeti conixer amb un ajornament mxim
de sis mesos les dades socials ms rellevants com,
entre daltres, levoluci de lndex de pobresa a les Illes
Balears.
Garantir la igualtat daccs a drets, recursos i prestacions
bsiques als diferents territoris de les Illes Balears.
Promourem plans integrals de desenvolupament comunitari que
permetin avanar cap a la convivncia, la interculturalitat i la
plena ciutadania.
Consensuarem amb les administracions locals i entitats socials
un catleg de prestacions socials.
Articularem mesures clares dinterrelaci entre les
Administracions a fi de possibilitar processos integrals a famlies
i persones que contemplin a ms dels serveis socials: salut,
educaci, formaci, ocupaci, habitatge, transport...
52
-
2.2. Renda Bsica Social
La virulncia de l'actual crisi est posant a prova la resistncia
fins i tot dels dispositius de protecci
a la desocupaci i el que ens planteja la imperiosa urgncia de
comptar amb sistemes de rendes
mnimes d'mplia cobertura i de rellevant dotaci
pressupostria.
Aix ha de conduir a una nova regulaci d'una Renda Bsica Social
xifrat en un 60 per cent de la
mitjana salarial per afrontar els signes ms punyents de la
crisi, de cara a les famlies i persones en
greu situaci. Seria una mesura compensatria de distribuci de la
renda per a possibilitar la
subsistncia de les persones aturades en edat de treballar que
per no haver cotitzat a la Seguretat
Social o haver esgotat la prestaci. Seria una mesura de transici
fins arribar a una societat de
plena ocupaci i el ple desenvolupament dels serveis pblics
universals. Respon a la garantia del
dret subjectiu de subsistncia.
Coneixedors de les dificultats d'inclusi laboral i amb la
finalitat de garantir la cobertura de
necessitats bsiques garantirem el salari social a qui no tingui
altres ingressos, mitjanant
programes especfics que facilitin la integraci social d'aquestes
persones com a mesura
compensatria de redistribuci de renda per a possibilitar la
subsistncia de les persones aturades
en edat de treballar que per no haver cotitzat a la Seguretat
Social o haver esgotat la prestaci per
desocupaci no reben aquesta i no hagin aconseguit cap ocupaci al
mercat de treball.
La poblaci en risc dexclusi social, mereix un especial esfor la
posada en marxa i la consolidaci
dels dispositius dinserci laboral dirigits a collectius en risc
d'exclusi social. La regulaci, foment i
suport econmic a les empreses d'inserci i la introducci de
clusules socials en la contractaci
pblica de serveis sn objectius prioritaris.
2.3. Autonomia personal i atenci a la dependncia
A aquesta Comunitat Autnoma sha aplicat la Llei d'Atenci a la
Dependncia amb notables
dficits de serveis socials i perjudicis soferts per les famlies
cuidadores. Les persones en situaci
de dependncia i les seves famlies no poden seguir suportant
aquesta mala gesti i aquestes 53
-
mancances de cobertura.
L'atenci a les persones en situaci de dependncia s una de les
prioritats, tant en l'agilitat de la
tramitaci, com en l'ampliaci de la cobertura i en la qualitat i
adequaci de les prestacions i
serveis reconeguts.
GUANYEM es compromet a deixar sense efecte les retallades en les
prestacions econmiques i en
l'Ajuda a Domicili implantades pel Govern del PP. Els nostres
compromisos es concreten en les
segents mesures:
- En els tres primers mesos de la legislatura, els governs
autonmics en collaboraci amb les
corporacions locals, dissenyaran i posaran en marxa un programa
d'mplia difusi del dret a
l'atenci a la dependncia.
- Sha de resoldre la llista d'espera de les sollicituds en el
termini mxim de tramitaci de les
sollicituds (des de la presentaci de la sollicitud a l'emissi
del dictamen) ser de tres mesos.
- En el quart trimestre de l'any 2015 la Conselleria
responsable, revisar els criteris d'aplicaci del
barem de valoraci, establint un protocol d'actuaci, per a una
aplicaci adequada i no restrictiva
del mateix.
- En els pressupostos per a l'any 2016 l'Ajuda a Domicili tindr
un finanament suficient per complir
el nombre d'hores d'atenci mensual establert inicialment per la
Llei d'Atenci a la dependncia en
funci del grau reconegut.
- En els pressupostos per a l'any 2016 s'incrementar el
finanament del nombre de places
residencials i centres de dia. S'establir una partida especfica
per al pagament de les quotes del
conveni especial de les persones cuidadores no
professionals.
Respecte a l'aplicaci de la Llei de Dependncia, exigim
finanament i gesti pblica per
complir els seus objectius i transparncia en el control de les
despeses. Que tota persona
afectada pugui triar ser atesa al seu domicili per especialistes
o en un centre adequat a les
seves necessitats i que el temps d'espera, desprs de la petici
d'ajuda, no excedeixi dels sis
mesos. Proposem:
Millorar les infraestructures i serveis residencials de les
persones majors.
Millorar i facilitar laccs a les persones amb discapacitat i als
seus familiars a serveis
dassessorament i consulta sobre salut, educaci a la diversitat ,
discapacitat i ocupaci.
54
-
Coordinar la Fundaci dAtenci i Suport a la Dependncia i Promoci
de lAutonomia Personal de
les IB amb els serveis socials municipals, per acordar les
accions i intervencions a desenvolupar.
Abans del 31 de desembre del 2015 se s'haur resolt la llista
d'espera de les sollicituds. A partir de
l'1 setembre 2015 el termini mxim de tramitaci de les
sollicituds (des de la presentaci de la
sollicitud a l'emissi del dictamen) ser de tres mesos.
2.4. Persones majors
L'envelliment progressiu de la poblaci planteja nous reptes en
l'atenci a les persones ms majors
per a assegurar la seva dignitat i evitar el desaprofitament de
les seves capacitats. La fi de la vida
laboral no ha de ser, en cap cas, sinnim de la marginaci de
l'activitat cvica que a tots competeix.
Les persones majors amb discapacitat per a desenvolupar les
activitats de la vida diria han de
contar amb el suport pblic que mereix la seva dignitat.
Ens comprometem a impulsar un Pla estratgic per a les persones
majors, adequat a la situaci
actual de les persones majors en la nostra Comunitat.
Garantirem una atenci personalitzada i de qualitat sobre la base
de les segents mesures:
Promocionarem, els convenis collectius, mesures flexibles per
als treballadors que tinguin cura de
les persones majors depenent (reducci dhoraris, excedncies
especials, etc.)
Incrementar el nombre de places residencials pbliques per a
persones assistides. Laccs a totes
les places residencials ser mitjanant un barem pblic.
Ampliarem lactual oferta d'habitatges tutelats. Elaboraci dun
protocol que doni garanties de
continutat datenci a les persones que puguin adquirir un nivell
de dependncia i que requereixin
altres serveis.
Crearem un fons econmic per adequar els habitatges de les
persones majors i eliminar-ne les
barreres arquitectniques. Impulsar un fons econmic i
orientacions tcniques per a disposar
sistemes d'ajudes i subvencions per a ladaptaci dels domicilis
habituals a les noves necessitats de
les persones majors.
55
-
Universalitzarem el dret a l'atenci en els centres de dia, per a
persones amb greus situacions de
necessitat, duplicant en els prxims quatre anys el nombre de
places existents fins aconseguir una
cobertura dun 6% per a persones majors de 75 anys.
Establirem un complement autonmic amb un 25% , que no tenen
recursos de recursos econmics
suficients per poder fer front a les necessitats bsiques.
Elaborarem i aprovarem un protocol dactuaci en situacions de
maltractament a gent
gran, similars als existents en els mbits de la infncia i de la
violncia de gnere.
En relaci a les activitats de temps lliure i oci de les persones
majors proposem:
Fomentarem el voluntariat i l'associacionisme de persones
majors. Garantint la independncia de
les associacions de persones majors.
Crearem consells de participaci, en tots els serveis finanats
amb recursos pblics, que incorporin
a persones majors i respectin plenament el funcionament
democrtic.
Promourem iniciatives perqu les persones majors segueixin
formant part de la vida social de les
seves localitats.
Diversificarem loferta ldica, cultural i participativa per a les
persones majors. Incrementarem els
serveis i les ofertes d'oci i formaci, no instrumentalitzades
per les administracions pbliques, per a
les persones majors. Amb la participaci de totes les
administracions.
2.5. Poltiques de suport a la discapacitat
GUANYEM es compromet a lluitar per un canvi real i es centrar,
com a rees ms rellevants, en:
Atenci Primerenca, Autonomia Personal, Ocupaci, Educaci,
Accessibilitat Universal, Sanitat,
Dona amb Discapacitat i Serveis Socials.
Plantejarem la creaci d'una rea autonmica que revisi i vetlli
per l'actual marc jurdic i el control
de l'aplicaci de la Convenci de l'ONU sobre Drets Humans de les
Persones amb Discapacitat en
el Pla vigent i en els successius que s'adoptin, aix com per
l'establiment d'un marc normatiu de
cada comunitat que desenvolupi el Reial decret llei 1/2013 que
aprova la Llei General de Drets de
les Persones amb Discapacitat i el seu Inclusi Social al nostre
pas.
56
-
Totes les organitzacions representatives del collectiu de
Persones amb Discapacitat a la
Comunitat Autnoma seran cridades a treballar conjuntament amb el
Govern i el Parlament
corresponent en l'elaboraci del nou Pla d'Acci per a Persones
amb Discapacitat, per tamb
faran un seguiment exhaustiu del grau dexecuci i compliment del
mateix per als segents quatre
anys. Ha de ser aquest un pla que afronti seriosament l'actual
crisi econmica i que vetlli per la
seguretat del benestar social del collectiu. Com a prioritat
programtica s'impulsar l'elaboraci
del nou Pla.
s molt important potenciar l'autonomia personal per a millorar
la participaci de les Persones
amb Discapacitat a la societat i traslladar a les famlies la
mxima tranquillitat en la seva situaci.
Les poltiques de suport a la discapacitat han d'implicar una
aposta radical per la promoci de
l'autonomia personal i per la igualtat de drets.
Els principis de "no discriminaci" i "daccessibilitat universal"
han de passar de les belles paraules
a fets tangibles. En aquest context, les poltiques d'ocupaci sn
la primera fita per obrir les
perspectives socials d'integraci. Si en temps de crisi tota la
poblaci pateix circumstncies de risc,
l'impacte en la discapacitat s descomunal i insostenible. Per
aix, el seu tractament singular i
proteccionista s un repte urgent.
Entre les mesures de suport a la discapacitat, proposem el
desenvolupament d'un nou Pla de Salut
Mental (darrera actualitzaci de lestratgia de Salut Mental va
ser el 2006) que abordi les
necessitats de reforma, condicionament i accessibilitat per a
discapacitats, aix com un Pla de
visualitzaci, prevenci i inclusi de les persones amb
problemtiques de salut mental.
Cap d'aquestes poltiques ser possible sense el comproms amb els
professionals pblics, regulant
les seves funcions professionals en dileg i acord amb els
professionals i sindicats i impulsant la
formaci i la dignificaci de la seva funci professional.
Proposem :
57
-
Vetllarem pel compliment de les reserves legals de llocs de
treball, poltica activa d'eliminaci de
barreres, poltica activa d'ocupaci enfront de poltiques
passives, poltica activa d'ajuda a
eliminaci de barreres en habitatges, etc.
Millorem els recursos pblic per a l'atenci als discapacitats, en
particular a la seva inclusi
sociolaboral seguint models de treball amb suport i les altres
alternatives ms facilitadores de la
plena inclusi social.
Dotarem pressupostriament d'una manera suficient les mesures
d'atenci a les persones amb
discapacitat i impulsarem el compliment de les lleis i
mecanismes que afavoreixin la prevenci,
assistncia i integraci de les persones amb discapacitat i a
constituir un Fons especial per a la
creaci de llocs de treball destinats a discapacitats fsics,
psquics i sensorials, com instrument
d'inclusi sociolaboral. El suport a l'ocupaci ha de garantir la
suficincia de places, la qualitat de
les mateixes, el ple respecte als drets laborals dels
treballadors i la viabilitat de les iniciatives.
Donarem suport a les famlies i a les associacions. El suport
efectiu a les famlies amb persones amb
discapacitat requereix de l'ampliaci, millora i diversificaci
dels programes socials i sociosanitaris i
els centres d'atenci a les persones amb discapacitat. Cal
incrementar els recursos pblics per a
persones amb discapacitat: ajuda a domicili, centres de dia,
residncies i centres ocupacionals,
programes dinclusi de tots tipus, etc. En la actualitat,
l'atenci descansa en el moviment
associatiu i sobretot en els familiars cuidadors, majoritriament
dones. Donarem suport al
moviment associatiu de les persones amb discapacitat i dels
familiars, que tenen un paper
important que ocupar, tant en les funcions de representaci i
participaci institucional, com en la
participaci en la gesti de centres i programes.
Farem complir la Llei 13/1982, de 7 dabril, dintegraci social
dels minusvlids en matria laboral.
Aplicarem la normativa vigent en matria daccessibilitat.
Desenvoluparem els programes de promoci de lautonomia
personal.
2.6. Inclusi social
Aprovaci de la Llei de Drets Vitals Bsics, un escut de protecci
enfront de la pobresa. La
proposta t com a finalitat donar resposta a les necessitats
bsiques d'una gran part de les
persones que, amb independncia de la seva situaci social, veuen
com la manca de treball o
d'habitatge els aboca a una exclusi econmica que els condueixen
a la marginalitat.
Una llei que pretn assegurar que totes les persones que
resideixin en la nostra Comunitat tinguin 58
-
cobertes les seves necessitats bsiques en els aspectes
essencials per a una vida digna:
alimentaci, ingressos mnims, habitatge i subministraments
principals, dirigida a persones sense
ingressos estables que es trobin en situaci de risc de pobresa
econmica i / o exclusi social, amb
un conjunt de mesures de rescat social que es consideren
imprescindibles.
Els principals aspectes que contempla la proposta de Llei serien
els segents:
Reforar els Serveis Socials d'Atenci Primria, ampliar la rtio de
professionals en lAtenci Primria i Especialitzada.
Garantir la disponibilitat de subministraments mnims bsics
d'aigua i energia. L'electricitat, l'aigua i el gas sn un servei
pblic bsic i noms el control pblic permet garantir la universalitat
del servei,
l'equitat i la progressivitat de les tarifes.
La crisi econmica unida a l'encariment dels preus en els
subministraments agreuja la dificultat
d'afrontar la factura energtica de les classes socials ms
vulnerables. En aquest sentit observem
que, mentre Ajuntaments i entitats socials han hagut
d'incrementar les partides d'ajudes
destinades a urgncia social i concretament les referides al
pagament de factures de gas, llum i
aigua, les grans companyies de subministraments continuen
obtenint beneficis milionaris i
ordenant el tall de subministraments per deutes irrisries.
s urgent llavors, actuar a nivell dEstat mitjanant una
modificaci en la regulaci del sistema de
subministraments bsics de la llar, per poder incloure un
mecanisme on prevalgui l'estalvi i es
penalitzi el consum ineficient, garantint les tarifes que no
siguin objecte de mercat, establint preus
socials i elements de fiscalitat energtica favorable per a les
famlies amb baixos ingressos
econmics.
Per aquest motiu els governs autonmics han d'acordar amb les
empreses subministradores
l'establiment d'un preu social en els subministraments bsics de
les llars amb poder adquisitiu
redut i, en particular per a les famlies en risc d'exclusi
social a ms d'establir criteris clars,
transparents i homogenis per a la concessi basats en la renda
familiar.
Aquest "preu social" no implicar una despesa pressupostria
extraordinria per a les
59
-
Administracions Pbliques competents i tampoc podr repercutir
sobre la resta dels usuaris, de
manera que anir a crrec de les companyies subministradores
d'energia..
En la situaci actual es fa ms necessari que mai la posada en
marxa el Pla Autonmic d'Inclusi
Social, de carcter totalment transversal, en qu s'assenyali molt
b, amb els protocols
corresponents, la necessria complementaci i coordinaci dels
diferents sistemes i rees
d'intervenci: Serveis Socials, Salut, Educaci, Habitatge,
Poltiques actives d'Ocupaci ... des d'una
perspectiva de gesti de la diversitat, aquests plans han de
contemplar les especificitats que
presenten els diferents collectius en situaci de
vulnerabilitat.
Proposem:
Reduirem lndex de pobresa a les Illes Balears un mnim del 10%,
en coherncia amb els
objectius de lEstratgia Europea 2020, establint Plans dInclusi
Social on sassumeixi
lobjectiu de la pobresa, de la integraci social i laboral dels
rics dexclusi social i assegurar
que les poltiques econmiques no generin pobresa i ms
desigualtat.
Consensuarem amb les entitats socials, professionals i experts
els Drets Bsics de les
Persones (alimentaci, habitatge, accs a la sanitat, ...),
definir les mesures i prestacions
bsiques i donar cobertura econmica a les que sen derivin.
Desenvoluparem les poltiques dintegraci de les persones
vulnerables per facilitar la
consecuci dels seus Drets Bsics.
Promourem una especial coordinaci amb les diferents Conselleries
(Habitatge, Educaci,
Igualtat, Benestar Social,...) que permeti amb les accions i
esforos per donar suport a les
famlies ms vulnerables (amb nins menuts, dones soles amb
crregues familiars amb
major risc dexclusi social, dones vctimes de la violncia
masclista, mares joves, etc. ) .
Augmentarem progressivament la despesa de prestacions
socials.
Elaborarem un Pla Estratgic de Serveis Socials, per articular
accions, programes i plans de
treball des del sistema de serveis socials, en collaboraci i
coordinaci amb els Serveis
especialitzats (Dona, infncia, famlia...) de lAdministraci. I
les entitats del Tercer Sector
que treballen amb persones en risc dexclusi social.
60
-
Creaci de l'Abonament Transport Social: per a totes aquelles
persones que es trobin en
situaci de pobresa i / o exclusi social. que resideixin en la
Comunitat Autnoma
2.7. Infncia i adolescncia
Defensarem una actuaci integral datenci a la infncia. Linfant el
concebem com un subjecte
actiu, portador de drets, amb participaci i implicaci social i
integrat a la vida comunitria.
La protecci a la infncia s una obligaci comuna a totes les
institucions, educatives, sanitries,
socials, de justcia, etc. Cadascuna en el seu diferent
nivell.
Prioritzarem les poltiques d'infncia a l'agenda pblica i
poltica. S'ha de visibilitzar a una infncia,
privada de molts dels seus drets i oculta en l'estructura
familiar, portant el nen a ser un subjecte
social ple i no un mer objecte de protecci, d'acord amb la
Convenci dels Drets del Nen i de la
Nena. Cal el comproms dels agents poltics i socials per a la
millora de la vida dels nens i les nenes,
la visibilitzaci de les seves necessitats, el reconeixement i la
garantia de l'exercici dels seus drets,
entre ells el de participaci en totes les decisions i mbits que
els afecten. En conseqncia es
proposem l'avaluaci del compliment de la Llei de garanties de la
infncia i l'adolescncia, o
similar, com a marc per revisar la situaci de la infncia a la
Comunitat Autnoma i el compliment
dels seus drets.
Per a aix, s'aprovar un Pla per a la Promoci dels Drets i del
Benestar de la Infncia i
l'Adolescncia en la Comunitat, que desenvolupi els programes
intersectorials que estimulin i
regulin les garanties de qualitat dels serveis d'atenci a la
infncia, l'adolescncia i les famlies. Es
crear el Consell Intersectorial de la Infncia com a rgan de
representaci de l'administraci, de
les entitats de la iniciativa social i de la prpia
ciutadania.
Impulsarem normativa per a la introducci de l'enfocament de
drets en l'atenci a la infncia.
L'inters de la infncia ha de deixar de ser un concepte
indeterminat per ser definit i concretar
mecanismes que permetin el control i la protecci efectiva dels
drets: un Consell Audiovisual per
exercir la vigilncia i sanci de les intromissions en el dret a
l'honor, la intimitat familiar i personal i
61
-
la prpia imatge dels nens, nenes i adolescents, la creaci d'una
Carta per a la Protecci del Menor
no Acompanyat i la redacci de Protocols d'Atenci, Qualitat i
Avaluaci de Serveis. Per eradicar les
situacions d'abs i maltractament entre iguals, de violncia de
gnere i per a la detecci i atenci
de situacions de risc social es proposa la Creaci d'Equips de
Mediaci, especialitzats en la
resoluci de Conflictes en els diferents mbits on es desenvolupa
la vida social de la infncia.
Proposem:
Definirem un sistema de finanament que atorgui estabilitat i
perspectives de desenvolupament als
serveis datenci a la infncia i a la famlia dmbit municipal,
insular i autonmic.
Crearem un Pla integral datenci a la infncia i adolescncia amb
integraci de tots els nivells de
lAdministraci i la iniciativa privada sense afany de lucre i amb
dotaci pressupostaria. En general,
instar a la instauraci de processos de planificaci estratgica en
el sector.
Consolidarem programes de treball socioeducatiu amb famlies en
situaci de risc social, coordinats
amb altres programes especialitzats de caire assistencial o
psicoteraputic.
Aprofundirem en les actuacions dels programes dacolliment
familiar incrementant les actuacions
dirigides a menors de ms de tres anys.
Crearem un centre teraputic per a menors amb diagnstics de salut
mental, que actualment
necessiten sser traslladats a altres comunitats autnomes.
Reconvertirem lOficina de Defensa dels Drets del Menor en un
organisme autnom dependent del
Parlament per tal que, quan es cre la Sindicatura de Greuges,
pugui configurar-se com un
departament o negociat integrat en la Sindicatura.
Potenciarem lnies dactuaci preventives del conflicte juvenil amb
una perspectiva integradora
dels collectius de risc i amb criteris de foment de la cohesi
social.
Disposarem mitjans i recursos per a l'atenci en xarxa
d'adolescents i joves que presentin
problemes de conductes agressives i no siguin atesos mitjanant
l'oferta actual.
Establirem un programa de collaboraci amb universitats,
associacions, fundacions, etc. per a
l'elaboraci d'estudis i noves experincies en el tractament de
joves en conflicte social i lavaluaci
dels programes dactuaci implementats en els darrers anys.
Crearem un Observatori dels Drets de la infncia i adolescncia en
cada comunitat autnoma:
recopilar i disposar d'informaci sobre la realitat de la infncia
i de l'avaluaci de les poltiques i
programes.
62
-
Revisarem i potenciarem la legislaci i els instruments de
protecci de menors. S'ha produt una
retallada en els recursos dedicats a la protecci dels menors en
situacions de risc i desemparament.
Cal regular el funcionament de la Comissi de Tutela del Menor,
donar prioritat al acolliment
familiar sobre el residencial i regular el Acolliment Familiar
en cada comunitat autnoma
contemplant, entre d'altres aspectes, el desenvolupament de
l'acolliment familiar professionalitzat,
aix com un programa d'acompanyament i suport a l'acolliment
familiar extensa, revisar el
funcionament dels centres residencials. El que es plasmar en un
desenvolupament normatiu que
reguli l'acolliment residencial en la comunitat autnoma, que
contempli els tipus de centres en
funci de les necessitats dels menors.
Promocionarem la parentalitat positiva i la conciliaci. Proposem
treballar amb les famlies amb
una finalitat educativa i comunitria que faciliti la prevenci de
conflictes. Cal actuar sobre la
solidaritat intergeneracional, la seguretat econmica, la salut,
l'educaci, l'accs a l'habitatge, la
situaci de les famlies monoparentals o la gesti dels conflictes
familiars.
Impulsarem frums, consells i altres espais de participaci
infantil.
Dissenyarem una llei integral de violncia contra la infncia,
contra el maltractament, l'abs,
l'explotaci sexual i tota forma de violncia contra la infncia,
el ciberassetjament (o grooming).
Elaborarem un Pla especial urgent per combatre la pobresa i
l'exclusi social infantil.
Crearem una oficina de defensor del menor que assumeixi les
funcions de protegir i promoure els
drets de la infncia.
2.8. Joventut
Des del GUANYEM, creiem que els i les joves son ciutadans i
ciutadanes de ple dret, amb dret per
tant per participar activament, opinar i decidir sobre les
poltiques que es desenvolupen.
Per aix, apostem per unes poltiques co-dissenyades amb la gent
jove i els diferents agents socials
implicats. Apostem per una joventut compromesa amb la
transformaci social i reivindiquem la
participaci activa de la gent jove. En aquesta lnia, entenem que
la democrcia ha de ser alguna
cosa que vagi ms enll de participar en les eleccions cada quatre
anys i que nosaltres, tinguem o
no divuit anys hem de ser els i les protagonistes de les
poltiques que els afecten.
Per aix, expressem tota la nostra belligerncia sobre un model
social basat en lindividualisme i la
63
-
competitivitat, i reivindiquem uns poders pblics capaos de fer
poltiques dirigides a la joventut
amb la joventut, creant joves compromesos i compromeses,
persones crtiques, amb capacitat
diniciativa i danlisi de la realitat que els envolta, dactuar i
transformar-la.
GUANYEM, aposta per unes poltiques de joventut que tenen com a
objectiu principal facilitar
lemancipaci de la gent jove. Creiem que totes les poltiques i
propostes que presentem a
continuaci han de vertebrar-se a travs dun Pla Jove. Un pla jove
integral que ha de tenir com a
mtode bsic la participaci en tots els mbits de la societat.
A) Habitatge jove :
Pensem que lhabitatge s un dret constitucional universal com ho
s leducaci o la sanitat, i
treballarem per laccs a lhabitatge de la joventut de manera
efectiva.
Seguint les dades dels darrers de lOBJOVI (Observatorio Joven de
la Vivienda), els i les joves a les
Illes Balears per adquirir un habitatge lliure haurien de cobrar
al voltant de 3.89551 euros, un
17932% ms del sou actual, quan la mitjana estatal s de 1.000
euros (un 40%)
Volem impulsar una poltica diferent i alternativa dhabitatge,
volem que es prenguin mesures que
no noms acabin amb la tendncia en laugment daquests tant per
cent, sin que els redueixi i
donin resposta a totes les necessitats que esdevenen daquest
problema. Volem que es promogui i
faciliti laccs a lhabitatge de la joventut, sobretot a travs de
les poltiques de lloguer, la
penalitzaci de lhabitatge buit, la rehabilitaci i recuperaci del
parc immobiliari deteriorat o
abandonat, lhabitatge pblic en lloguer sense opci de copra i la
lluita contra la especulaci i la
corrupci. I sense obviar poltiques generals que incideixin en
les condicions laborals del jovent,
que potencin la igualtat real entre homes i dones i que aturin
lespeculaci i la corrupci.
Per aix proposem les mesures segents
Per a facilitar i garantir laccs a lhabitatge a la joventut:
64
-
Pla de Primer allotjament o allotjament temporal:
- Pblics.
- Amb qualificaci de per vida.
- Destinats a lloguer exclusivament, sense opci de compra.
- Promoguts per institucions pbliques dhabitatge
- Nombre dallotjaments a lany: 300/any durant els prxims cinc
anys.
- Dirigit a joves menors de 35 anys.
- Que facilitin la rotaci.
Programa dhabitatge en lloguer social:
Programa especfic de lloguer social que suposi al menys superar
el 2% de les promocions anuals
dhabitatges socials.
Habitatge buit i poltica de lloguer:
Crearem programes on lAdministraci ser la que llogar directament
al propietari i posteriorment
al jove o la jove sense que aquest hagi de pagar ms dun 30% del
seu sou.
B) Ocupaci
El model productiu de les Illes Balears est caracteritzat per la
seva manca de sostenibilitat
econmica, social i ambiental. Les conseqncies per els i les
joves treballadores de les
implicacions que porta aquest model productiu sn molt importants
donada la centralitat que juga
aquest aspecte en el conjunt de la vida dels joves, i
repercuteix directament a la seva possibilitat
demancipar-se, de tenir una vida autnoma. Per tant, cal avanar
de manera clara cap a un model
productiu diferent, aquest ha dimplicar necessriament:
- Laccs a un treball estable i en el que podem desenvolupar les
capacitats que hem
adquirit amb els estudis.
- La possibilitat de poder continuar amb la nostra formaci, tant
acadmica com laboral.
65
-
- La suficient remuneraci per construir un model de vida autnoma
i emancipada. En la
que puguem accedir a un habitatge en condicions i sense
hipotecar-nos la vida.
- Una jornada laboral que ens permeti gaudir del nostre temps
doci, aix com permetre la
conciliaci familiar i mantenir una participaci social.
- Un treball segur, sense els accidents laborals que actualment
patim.
- El principal problema del mercat laboral juvenil ara s
aconseguir un treball.
Per tant, proposem :
Formaci ocupacionals til i efectiva:
Oferir a totes les persones joves en situaci datur, en el
termini mxim de sis mesos, una oferta
formativa ocupacional a les seves potencialitats o una oferta de
treball a travs del Servei
dOcupaci de les Illes Balears, incidint especialment en
l'aprenentatge de diferent llenges.
Becaris i investigadors:
Dotar la universitat dels recursos necessaris per tal que puguin
cobrir les seves necessitats de
personal docent. Reconeixement dels becaris i remuneraci de les
seves prctiques, al mateix
temps que es limita lencadenament de beques. Conversi dels
contractes dinvestigaci en
contractes de treball.
Locupaci estable:
Vincular els ajuts pblics, directes o indirectes a la creaci de
treball estable, de qualitat i segur
pels joves. A ms, oferir a totes les persones joves en situaci
datur, en el termini mxim de sis
mesos, una oferta formativa ocupacional a les seves
potencialitats o una oferta de treball a travs
del Servei dOcupaci de les Illes Balears. Incloure criteris
socials relacionats amb l'ocupaci juvenil
en els plecs de condicions per a l'adjudicaci de contractes
pblics que facin els nostres
Ajuntaments, Consells, Comunitat Autnoma i tots els ens que en
depenen (consorcis, empreses
pbliques, etc.).
Plans de seguiment dels i les joves sense formaci:
Establir estratgies de seguiment i avaluaci de totes aquelles
persones que expulsa el sistema
educatiu. A totes les poblacions i illes, impulsar plans de
seguiment de cada jove que finalitza 66
-
lensenyament secundari sense obtenir el graduat, amb lobjectiu
de derivar-los a altres ofertes
formatives, reincorporar-los a lensenyament reglat i afavorir-ne
la inserci al mercat de treball en
ocupacions estables, de qualitat i segures.
C) Educaci
La comunitat autnoma de les Illes Balears t dels ndexs ms baixos
de joves estudiants d'arreu de
l'estat, posant-se de manifest la necessitat de potenciar la
formaci entre la joventut illenca.
Apostem per una educaci pblica amb totes les seves
caracterstiques: cientfica, laica,
coeducativa, participativa, democrtica, lligada al seu entorn,
pluralista i inclusiva, orientada a la
formaci integral, a lautonomia personal i al desenvolupament de
lesperit crtic.
Per tot aix proposem:
Plena gratutat de lensenyament pblic:
Comprendr la gratutat dels llibres de text i materials didctics
pel sistema de prstec Amb
garantia de coresponsabilitat. Per aix, es crearan biblioteques
daula o centres de recursos daula.
Creaci de ms places de F.P. de formaci inicial i dels cicles de
grau mitj i superior.
Congelaci de les taxes universitries i supressi de les
recarregues en segones i terceres
matrcules.
Ms beques: Major importncia dels criteris socio-econmics sobre
els acadmics a lhora
daccedir a una beca de la Comunitat.
Augment de la oferta universitria.
D) Igualtat doportunitat entre dones i homes
Creiem en una societat on els joves i les joves puguin exercir
de igual manera la seva plena
ciutadania. La realitat ens mostra cada dia que encara calen
canvis perqu arribem a la igualtat real
67
-
entre dones i homes.
Les nostres propostes per aconseguir el canvi passen per:
Tindrem en compte la perspectiva de gnere en totes les
actuacions que afectin a la joventut, i
vetllarem, a travs de la consulta obligatria a persones expertes
en gnere, perqu unes poltiques
suposadament neutres no contribueixin a perpetuar la
discriminaci. Per aix, es crear un
pressupost autonmic per la inclusi daquesta transversalitat.
Fomentarem des de les institucions mesures dacci positiva en
clau de gnere, fomentant aix,
lassociacionisme de les dones joves i garantir la seva
participaci als rgans de representaci
juvenil, per tal de reforar lempoderament de les dones joves i
feminitzar tamb el teixit
associatiu.
Desenvoluparem un pla digualtat doportunitats a nivell autonmic
en coordinaci amb els
diferents ajuntaments, referit especficament a les dones
joves.
Programes especfics i campanyes de sensibilitzaci entre la
poblaci estudiantil de la problemtica
de gnere (prevenci i rebuig a la violncia de gnere, repartiment
equitatiu de les tasques, revisi
de lassignaci de rols de gnere, educaci afectiva-sexual...)
Promourem la coeducaci i la utilitzaci de llibres de text en els
que les dones siguin representades
com a subjecte actiu de la Histria, i en els que no sincloguin
models i actituds sexistes, aix com la
revisi dels llibres actuals.
Campanyes dinformaci, formaci i collaboraci deducaci no sexista,
prevenci i detecci de
problemes alimentaris, aix com de la violncia de gnere,
dirigides a associacions de pares i mares
dalumnes, escoles de persones adultes, tutories...
Impulsarem mesures que evitin lactual model dexclusi basat en
determinats cnons esttics
fomentats publicitriament i comercialment pel sector txtil i de
la imatge.
Potenciarem leducaci dels esports dequips tant mixtes com
femenins, fomentant la collaboraci
i no la competici. Aix com prioritzar i facilitar ls de les
installacions esportives pbliques a
equips femenins i mixtes.
Desenvoluparem programes de lideratge i autoestima , de fcil
accs i dirigit especficament a les
dones joves.
Elaborarem dun pla integral contra la bulmia i lanorxia que
tingui en compte els diferents agents
implicats i des de tots els aspectes: publicitat, nutricional,
educacional, esttic, psicolgic,
educatiu...
68
-
Campanyes informatives dirigides a la joventut per a la prevenci
i sensibilitzaci en matria de
violncia de gnere, embarassos no desitjats, interrupci de
lembars, malalties de transmissi
sexual...
Facilitarem punts dinformaci als espais juvenils que facilitin a
les dones joves la detecci de
situacions de violncia familiar.
Augmentarem els centres de planificaci familiar oberts 24 hores
i cost 0 del tractament post coital
sense lmit dedat. Aix com el canvi de nom daquests centres per a
una major difusi de les seves
autntiques funcions. Entenem que el nom de planificaci familiar
est molt lligat al sistema
patriarcal que assumeix la sexualitat com a merament
reproductiva. Es proposa el nom de Centres
dinformaci i atenci sexual.
Campanyes destinades a joves sobre la importncia del control
ginecolgic en la prevenci de
malalties prpies de la dona.
Legislaci sanitria que garanteixi la prctica de la interrupci
voluntria de lembars dintre de la
xarxa sanitria pblica amb total cobertura per part de la
Seguretat Social.
Garantirem ladequaci de la oferta pblica de leducaci infantil
0-3 a la demanda real.
Desenvoluparem totes les mesures i accions necessries per la
efectiva incorporaci al mercat
laboral de les joves amb fills al seu crrec.
Adaptarem els horaris dels serveis pblics i del mercat de
treball en els mbits que sn de
competncia autonmica per afavorir que homes i dones joves
comparteixin responsabilitats en
lmbit domstic i del treball.
Facilitarem la formaci continua de les dones joves amb fills i/o
filles al seu crrec, amb beques i
ajuts econmics especfics, i totes aquelles mesures dirigides a
que la dona jove pugui assolir un
major grau de competncia al mn laboral, i per tant, fer-la ms
lliure i independent. El fet
reproductiu no ha dallunyar a la dona jove dassolir els ms alts
nivells formatius i professionals.
E) Per a la millora de la salut sexual de la joventut i el
desenvolupament dels drets sexuals i
reproductius
Tractar des de les institucions la homosexualitat, el
lesbianisme i la transsexualitat des duna ptica
desquerra transformadora que implica, inevitablement, entendre
la diversitat, en totes les seves
expressions, com a enriquiment. I on les concepcions moralistes
per part de les administracions no
tenen cabuda.
69
-
Considerem la prevenci de la homofbia, un eix transversal en la
nostra proposta poltica de
millora de la salut sexual dels joves i les joves de les
Illes.
Proposem :
Edici de materials que continguin mesures informatives adients a
les caracterstiques
socioculturals dels i les joves i que contribueixin a
mantenir-los informats i informades:
o Prevenci de la homofbia i transfbia. o Sexualitat. o Prevenci
de Malalties de Transmissi Sexual. o Prevenci del VIH/SIDA. o
Anticoncepci. o Agressions i abs sexual. o Dispositius d'atenci
sanitria i comunitria per a joves.
Crearem dintre de les pgines webs institucionals un espai que
permeti l'accs juvenil a
informaci rellevant, contrastada cientficament, sobre la
sexualitat entre altres aspectes
relacionats amb la seva salut.
Accessibilitat del preservatiu:
o Edici i distribuci de materials, explicatius de la necessitat
del seu s. o Reduir el preu del preservatiu fins a un preu simblic,
a farmcies, superfcies
comercials, i a travs de mquines expenedores en llocs transitats
per joves.
o El Preservatiu ser distribut gratutament en els Centres de
Planificaci Familiar, oberts 24 hores, a tots els i les joves, que
ho demandin. Els Centres de Planificaci passaran a
anomenar-se Centres dinformaci i atenci sexual, ja que entenem
que el nom de
planificaci familiar est molt lligat al sistema patriarcal que
assumeix la sexualitat com
a merament reproductiva.
Lanticoncepci demergncia:
o Els programes d'informaci, anteriorment indicats han
d'incloure informaci bsica sobre la anticoncepci d'emergncia
70
-
o Accs gratut a la pndola post-coital, amb l'adequada supervisi
mdica, als joves i les
joves sense lmit dedat, que ho demandin. Es far a travs del
Centres dinformaci i
atenci sexual.
o Aix mateix, les mesures dalt esmentades seran acompanyades
d'informaci sobre la pndola post-coital, com quin s la seva
utilitat, quin s la seva funci i finalment quins
sn els seus efectes tant directes com secundaris.
Programes de Salut i Joventut:
o El desenvolupament d'un programa de salut destinat a evitar
embarassos no desitjats, i prevenir la transmissi de malalties
sexuals.
o Desenvolupar, des dels Serveis de Joventut nous programes
d'Educaci Sexual integrats en iniciatives de formaci en Estils de
Vida Saludable i Educaci per a la Salut dirigits
als joves amb la finalitat de prevenir els embarassos no
desitjats i les malalties de
transmissi sexual incidint en les relacions afectiu-sexuals i en
la promoci de l's del
preservatiu.
o Oferir als centres pblics i privats un Projecte d'Educaci a
les aules per a adolescents que, segons les diferents etapes
evolutives, desenvolupi els segents aspectes i reuneixi
les segents caracterstiques:.
o Editar i difondre continguts de la prctica afectiu-sexual,
tractant els seus riscos i la seva prevenci. Material adaptat a
l'edat i a l'experincia afectiu-sexual, per a possibilitar
una opci saludable i personalitzada.
La inclusi d'aquest programa en els Centres Pblics, Concertats i
Privats d'Educaci seran
condici exigible per a la prestaci d'altres programes de suport
a aquests centres.
Accions complementries a les Actuacions Educatives:
Per desenvolupar lestratgia esmentada a lapartat anterior, es
requereixen persones
adequadament formades. Aix mateix, sestabliran mesures per a
desenvolupar un recolzament a
71
-
pares i mares o tutors i tutores, per facilitar un dileg
familiar obert sobre la sexualitat. Per aix
sestablir un Programa dActuaci Especfic amb les Associacions de
Mares i Pares dAlumnes
(AMPAS). Sense perdre de vista el paper que pot jugar en aquest
sentit el teixit associatiu que
treballi aquest mbit de manera especfica (Escola de Sida, ALAS,
Metges del mn...).
Sistemes dinformaci i davaluaci:
Lanlisi de la situaci de salut est limitada per la mancana de
sistemes dinformaci orientats a
la promoci de la salut, i per la manca de representativitat dels
estudis quantitatius i qualitatius
existents a nivells estatal, per especialment a nivell de la
Comunitat Autnoma.
Per aix, proposem:
Crearem una mesa que reuneixi a professionals del sector,
persones tcniques dels serveis
municipals de joventut i salut, aix com representaci de forces
poltiques i del
teixit associatiu, amb lobjectiu davaluar les actuals
circumstncies, amb especial atenci a
laugment dembarassos no desitjats i avortaments lliurement
decidits, sobre els que
sexpressa una percepci de creixent augment.
Crearem un sistema dinformaci que permeti conixer la evoluci
real dels indicadors de
salut en aquest mbit, i oberta a la consulta de tota la
ciutadania.
Accions especfiques contra lhomofbia i transfbia:
Elaborarem i posarem en marxa un Pla contra la Discriminaci per
Sexe, Orientaci Sexual i
Identitat de Gnere a leducaci formal, no formal, no formal i
informal que desenvolupi
latenci a la diversitat sexual en els diferents mbits.
Incorporarem dels suposat dhomofbia i transfbia, i les seves
realitats escolars, en els plans
contra lassajament escolar.
F) Participaci
72
-
La participaci s sense cap dubte lescola de ciutadania ms
important. en aquests moments s
un complement imprescindible en el procs vital i educatiu dels
joves.
Volem enfortint tota la xarxa dentitats juvenils i promocionant
la participaci com lessncia de la
ciutadania.
Les nostres propostes concretes en aquest sentit serien:
Campanyes de promoci de l'associacionisme per tal d'atracar al
ciutad jove la realitat
associativa.
Plantejarem mesures de coresponsabilitzaci entre ladministraci
local i les entitats juvenils en ls
i la gesti dequipaments i l'organitzaci d'esdeveniments, per tal
dincrementar el reconeixement,
la confiana i la responsabilitat del teixit associatiu
juvenil.
Augmentarem i millorarem els sistemes d'ajudes per al fianament
de les entitats sense nim de
lucre.
Major reconeixement, suport i finanament per al Consell de
Joventut de les Illes Balears com a
interlocutor vlid dels joves associats i desenvolupament conjunt
de les poltiques de joventut.
Crearem formes d'educar per a la participaci als centres
educatius.
Ajudes a la creaci de consells locals de joventut i infantils
als diferents municipis de les Illes
Balears.
G) Oci, cultura i lleure
Pensem que les poltiques doci, cultura i lleure juvenil que ens
ofereixen sn paternalistes i
prohibicionistes. Ens ofereix un oci de masses, de seguiment del
corrent del mercat, que faciliten i
promouen prctiques consumistes i poc sostenibles. Creiem que hem
dapostar per un nou
paradigma doci juvenil, que no caigui en la idea de que lnic
espai de la gent jove s la nit o el fet
danar a comparar.
Pensem que falta radicalitat per al oci juvenil, que les
propostes doci que ens presenten
73
-
actualment no funcionen. Pensem que la gent jove acaba formulant
les seves prpies propostes en
funci dels seus interessos, deixant de banda les propostes
institucionals de ladministraci actual.
Nosaltres apostem per un model doci alternatiu que es
construeixi sobre la base de la importncia
de la creaci i ls de la cultura. Abandonar la idea de que
lAdministraci ha de copiar malament i
sense els recursos necessaris, all que ja fa el mercat.
Les nostre propostes concretes en aquest sentit serien:
Tindrem en compte el moviment associatiu relacionat amb el
lleure a lhora de formular propostes
i fer poltiques en aquest mbit, creant els mbits de participaci
adients.
Fomentarem loci educatiu i cultural, que permeti la lliure
expressi i creativitat de lindividu,
coresponsabilitzant-lo de lentorn i les prpies accions dins un
marc de collectivitat i defugint
actituds consumistes i acrtiques. Shan de fomentar i acceptar
els models dassociacions de temps
lliure que incloguin criteris de sostenibilitat, dtica econmica,
de bones prctiques laborals,
dautocrtica, en definitiva dequilibri social. Hi ha massa
recursos i poder a ladministraci i a
lesglsia i molt pocs al moviment associatiu de lleure. Cal
capgirar lactual situaci.
Donarem impuls a les experincies doci relacionades amb el medi
ambient, lesport, la cultura i
les formes dexpressi jove, aix com les noves tecnologies. Aquest
impuls significa dotacions,
contractaci de joves monitors, locals per fer msica, elaboraci
de materials didctics, preparaci
dun catleg dexperincies de referncia, etc.
Front a la massiva oferta privada clnica cal promoure i donarem
suport a les accions dels grups de
joves amb iniciatives de dinamitzaci cultural, de tots els
caires, amb vies de finanament
especfiques i augment dels equipaments destinats a gent jove,
alhora que cal fer realment
heterogenis els equipaments destinats a totes les franges
dedat.
Parallelament a aix, i per fer-ho realitat, ladministraci sha
dallunyar de la tendncia a fer
ofertes doci indiscriminades, sense basar-se en la realitat de
lentorn on sofereixen. Tota oferta
doci oferta als i les joves a de nixer dun procs participatiu on
la gent jove sigui
protagonista. Cal canviar un mecanisme pervers que consisteix en
el fet que es generen molts
deures per a les entitats i molt pocs per a ladministraci.
La formaci de voluntaris vinculats a lesplai i a les entitats
juvenils ha de ser gratuta. Es una
mesura neutra i bona prova de reconeixement institucional. El
ciutad o ciutadana que treballa de
manera altruista per a la societat i la societat que es fa crrec
de les despeses derivades de la seva
formaci.
74
-
Ladministraci ha de fer-se crrec de les despeses derivades de
les assegurances desplais i entitats
juvenils.
Acord amb el sistema de transport pblic per tal de que totes
aquelles entitats que realitzen
activitats fora del seu local puguin viatjar gratutament o amb
cost simblic.
Incidir en el suport a les federacions i a les estructures de
coordinaci com a garant de la qualitat
de les entitats de base, ja que simplifica les feines daquestes
darreres i les allibera de treball
burocrtic.
Potenciarem ladquisici de patrimoni a les entitats de lleure.
Ajudes per a la compra, ladequaci
i la gesti de les cases de colnies i els terrenys dacampada.
Donarem valor positiu a les accions dels i les joves i que
aquest fet tingui efecte dins del disseny
dinfraestructures pbliques: sales de concert i assaig, centres
de reuni i de foment del lleure
educatiu, espais de creativitat, etc.
Fer accessible econmicament els preus que ha de pagar la gent
jove (estudiants o no) per accedir
a actes culturals.
Augmentarem la xarxa dequipament arreu del territori destinats a
gent jove i fer realment
heterogenis els equipaments destinats a totes les franges
dedat.
Impulsarem les negociacions pertinents amb els Centres Socials
Okupats que hi pugui haver, que
demostrin una funci social i cultural per aconseguir que la seva
feina sigui impulsada i no
obstaculitzada per les administracions pbliques, a ms de
promoure lindult de totes les persones
condemnades per aquest tipus dokupaci.
Enfortirem els mecanismes de control en els locals nocturns,
quant a la qualitat de lalcohol com
a las mesures de seguretat, insonoritzaci, problemes amb el
personal de seguretat, etc. a ms
de fer-lo tamb en tot el referit a residus i fems, condicionant
les zones ms freqentades amb
contenidors de fems, fonts pbliques i serveis pblics.
H) Transport
Que els joves no tinguin una alternativa als cotxes durant el
cap de setmana o que els joves
estudiants hagin de destinar una quantia econmica important al
transport pblic per poder
estudiar s una obstacle que presenta una srie de dificultats en
la quotidianitat dels joves.
75
-
Fomentar el transport pblic, es fomentar el medi ambient, la
seguretat a les carreteres i
complementar qualitativament els estudis dels joves.
En aquest sentit, presentem tota una srie de propostes que
ajudarien de forma notable a loci i al
procs educatiu dels joves, donant alternatives a agafar cotxe
per les nits i alliberant de la crrega
que suposa el transport pblic escolar i universitari.
Proposem:
Preus especials per a joves. Els joves noms pagaran una quantia
simblica per el transport pblic,
aix ajudar a la seva economia moltes vegades precria i al foment
daquest com a opci
prioritria de transport.
Augmentarem les places disponibles de bus escolar en tots els
trams de l'Educaci Obligatria.
Tren nocturn gratut durant els caps de setmana per afavorir la
seguretat a les carreteres i un altre
tipus doci.
3. HABITATGE: UN DRET I UNA NECESSITAT
L'esclat de la bombolla immobiliria i financera de 2008 continua
generant als pobles del sud
d'Europa, conseqncies atroces per a les persones i el territori.
L'estafa hipotecria produda per
decennis de poltiques neoliberals a Espanya i Europa, est
generant una vulneraci sistemtica de
drets Fonamentals, amb la seva cara ms dramtica en els
desnonaments massius i en el sobre
endeutament de les famlies.
La poltica d'habitatge s un pilar bsic en la construcci de
l'Estat de Benestar, al costat d'una pea
irrenunciable en les poltiques territorials i de sl. No s
possible mantenir per ms temps la
situaci actual, que amplis sectors de la poblaci no poden
accedir a un habitatge digne. La
dificultat d'accs a l'habitatge afecta sobretot als collectius
que no disposen de suficients recursos
TORNAR
76
-
patrimonials: joves, famlies de menors ingressos, famlies
monoparentals, dones sense recursos i,
en general, a aquelles persones majors, que o b manquen
d'habitatge o els que habiten no
resulten adequats a la seva situaci o manca de les adequades
condicions d'habitabilitat.
L'objectiu de la nostra poltica d'habitatge, s facilitar l'accs
a l'allotjament als llar de nova creaci,
en condicions de cost per sota duna tercera part de la renda
familiar, tant en propietat com en
lloguer, tant d'habitatge nou com d'habitatge usat. Lestabliment
d'una adequada poltica
d'habitatge per a la Comunitat Autnoma, requereix l'adopci de
mesures molt diverses, des de
modificacions legislatives, fins a incentius fiscals, passant
per programes o plans d'obtenci de sl i
producci d'habitatges protegits.
3.1. L'habitatge s un dret fonamental que ha de ser garantit i
protegit per les administracions
pbliques. Intervenci directa davant l'emergncia
habitacional.
Proposem:
Garantirem la funci social habitatge, garantint l'accs de
lloguer d'aquests habitatges des del
control pblic i l'inters general.
Crearem un impost autonmic que gravi lhabitatge buit/desocupat
(ms de dotze mesos), amb un
recrrec en el pagament de lIBI als habitatges desocupats. Creaci
dun registre nic dhabitatges
buits. A ms de lelaboraci de programes on lAdministraci ser la
que llogar directament al
propietari i posteriorment al jove o a les persones en exclusi
social sense que aquest hagi de pagar
ms dun 30% del seu sou.
Establiments de quotes especfics en els habitatges de promoci
oficial destinats a persones amb
crregues familiars no compartides i dones vctimes de violncia de
gnere amb escassos recursos
econmics; potenciant el parc pblic d'habitatges de lloguer.
Farem una auditoria pblica de l'habitatge, quant dignes i
adequats sn els habitatges en els
nostres territoris.
Regularem la funci social de l'habitatge, sancionant els
habitatges deshabitats en mans d'entitats
financeres, societats de gesti d'actius i persones
jurdiques.
Regularem l'expropiaci de l's d'habitatges buits a les entitats
financeres que desnonin a famlies
en risc d'exclusi social.
77
-
Els habitatges pblics (construdes amb finanament pblic) o les
protegides (construdes amb
finanament privat i pblic) no podran ser venudes a societats
mercantils privades, ni a fons de
titulitzaci, ni a fons "voltor".
Posarem en marxa d'Oficines en defensa de l'habitatge des de
l'administraci per prevenir, fer
dintermediari i protegir les famlies en risc de desnonament.
El parc d'habitatges pblics ha de tenir consideraci de Servei
Pblic, tan important com l'educaci
o la sanitat pbliques. El parc d'habitatges pblics d'mbit
autonmic, provincial i municipal han de
comptar amb protecci suficient, anar dirigit a les persones
expulsades del mercat immobiliari que
no poden accedir a un habitatge digne i adequat per desenvolupar
la seva vida. L'habitatge pblic,
com a servei pblic, no pot vendre ni privatitzar-se.
Prohibirem que les administracions pbliques desnonin dels seus
parcs d'habitatge. Cap famlia que
no pugui pagar conseqncia del sobre endeutament, podr ser
expulsada dels habitatges pblics.
Fomentarem l'accs a l'habitatge des del cooperativisme, i noves
formes de tinena, enfortint el
lloguer, de manera que l'accs a un habitatge no depengui de
l'endeutament per a l'accs de crdit
hipotecari.
3.2. La dignificaci de l'habitatge, les poltiques pbliques
destinades a la rehabilitaci de
l'habitatge
s urgent canviar el model productiu, passant de l'especulaci de
la construcci a la cultura de la
rehabilitaci. Destinar els recursos pblics per a les poltiques
d'habitatge a la dignificaci del parc
pblic d'aquells que no puguin mantenir els seus habitatges.
Per tot aix, proposem:
Elaboraci del mapa urb de l infrahabitatge, per a l'eliminaci de
tot infrahabitatge existent en els
nostres territoris.
El dret a la ciutat, espai pblic per a la ciutadania. Ciutat com
a dret a l'habitatge, a la mobilitat i
l'espai pblic.
Necessitem apostar per un nou model de Ciutat i de territori ms
sostenibles. Apostarem per la
regeneraci de la ciutat consolidada, per donar resposta a la
necessitat de rehabilitar el parc
residencial existent i garantir un habitatge digne als sectors
poblacionals ms desfavorits i ms
78
-
afectats per la crisi - parc pblic, bosses d'infrahabitatge - i,
sense consumir ms territori, per
densificar la ciutat i apostar per un model territorial ms
sostenible.
La ciutat com organisme complex es compon prioritriament del
teixit residencial, per tamb d'un
teixit connectiu -l'espai pblic- i de llocs neurlgics -els
equipaments- on es materialitzen les
relacions humanes. Ciutats per a les persones, en detriment del
cotxe.
Model de Ciutat sostenible. Perqu davant dels malbarataments
ambientals, per tamb socials,
culturals i econmics, que ha significat la bombolla immobiliria
i les conseqncies estem
dramticament vivint avui en terme d'ocupaci i de capacitat
adquisitiva de la nostra ciutadania,
apostem per un territori de veritat ms sostenible, per una
ciutat compacta en la nostra histria
mediterrnia, capa de repoblar nostres centres histrics i
revitalitzar socialment les nostres
barriades.
Estem convenuts que:
- L'urbanisme s una funci publica. La iniciativa correspon als
poders pblics.
- La participaci de la iniciativa privada sha de fer d'acord amb
el planejament anterior.
- El problema de l'habitatge representa una necessitat bsica que
precisa de la intervenci pblica.
- Ha de ser possible l'accs a l'habitatge en funci dels recursos
i de la composici familiar.
- Cal distingir entre necessitat d'habitatge i demanda
d'habitatge. Hi ha una part de la poblaci que
no ha fet demandes perqu no disposa dels recursos mnims per
acollir-se a les poltiques
pbliques actuals.
La CAIB necessita una nova poltica d'habitatge, per a aconseguir
que l'accs a un habitatge digne,
tant en rgim de compra o com en rgim de lloguer, deixi de ser un
privilegi a l'abast d'uns pocs.
Propostes en matria d'habitatge
79
-
Introduirem noves modalitats per a ampliar l'accs i millorar la
poltica d'ajudes a lhabitatge.
Reforarem la potestat pblica de l'urbanisme, mitjanant la
formulaci i gesti directa del
planejament en les rees socialment estratgiques i recuperaci de
la participaci pblica en les
plusvlues en el sl.
Dinamitzarem el mercat d'habitatge usat i d'habitatge en
lloguer, per a aix ens comprometem
quan estiguem en el Govern a promoure, de forma concertada amb
els Ajuntaments i
Mancomunitats, la creaci d'un parc suficient dhabitatge pblic en
lloguer, per mitj de l'adquisici
o rehabilitaci dels immobles existents, aix com la utilitzaci
del dret de tempteig i retracto dels
habitatges protegits.
Crearem un registre obligatori d'immobles desocupats,
mobilitzant lhabitatge de segona
m deshabitat, establint ajudes per a la seva venda o lloguer a
preu taxat.
Establirem un programa d'avals pblics que assegurin als
propietaris dels habitatges
buits, existents en la Comunitat, enfront d'impagaments i
deterioracions que poguessin
produir-se, a fi d'incorporar aquests habitatges a l'oferta
d'habitatges en lloguer per als
joves i sectors de menors ingressos.
Fomentarem l'habitatge compartit, tant generacional com de
manera intergeneracional.
Crearem programes especfics d'atenci personalitzada, aix com de
manteniment, gesti i
adquisici voluntria per l'administraci de l'habitatge per a la
tercera edat.
Ens comprometem a crear els instruments administratius, de gesti
i financers per a tal fi. En
particular es potenciar la creaci de fons d'inversi
immobiliaris, pblics o semipblics com
instruments de canalitzaci de l'estalvi cap a l'habitatge en
lloguer, aix com per a la generaci de
recursos econmics.
Incorporarem les exigncies de qualificaci, de l'eficincia
energtica en els habitatges objecte
d'ajudes pbliques, i millora de la qualitat de la construcci
conforme a les Directives Europees.
Impulsarem un Pacte per l'habitatge protegit, que amb la
intervenci de tots els agents pblics i
privats que actuen en el sector, li doni a l'habitatge el
carcter de b social que assenyala la
Constituci.
Modificarem la normativa autonmica d'habitatge protegit,
adequant les seves caracterstiques, a
l'evoluci de la societat per a millorar la qualitat de la
construcci.
Crearem un parc d'habitatge pblic per a fomentar l'habitatge en
lloguer
80
-
TORNAR
Crearem mecanismes dincentivaci, perqu per part dels Ajuntaments
i Mancomunitats s'utilitzin
els excedents d'aprofitament, per a la construcci d'habitatges
protegits, potenciant l'arrendament
en cessi de sl i desenvolupant actuacions urbanstiques en gesti
compartida per a habitatge
protegit i construcci d'habitatges de promoci pblica.
Garantirem els serveis d'infraestructures, en el territori
requalificat per a absorbir el creixement
urb i assegurar la qualitat de vida dels residents en ells.
Fomentarem Poltiques de suport a la famlia en matria
d'habitatge
Comproms d'aplicaci de les segents poltiques de suport a la
famlia en matria dhabitatge:
Continuarem amb la construcci dels habitatges de protecci
oficial en la CAIB, en funci de la
demanda existent.
Crearem un banc pblic de sl a fi de complir amb l'anterior
objectiu;
Incentivarem a la supressi de barreres arquitectniques en els
habitatges la CAIB
Dispersarem de les promocions dhabitatge social per a evitar la
formaci de guetos
Incentivarem la venda de pisos antics per a passar a formar part
del parc pblic d'habitatge, a preus
taxats i amb dret a tempteig i retracto per part del Govern de
la CAIB;
Possibilitarem el canvi d'un habitatge de protecci oficial a un
altre adaptat a noves realitats
familiars, tenint en compte els metres quadrats i les
habitacions necessries.
Crearem un Pla dHabitatge per a persones en situaci dexclusi
social que inclogui mesures
innovadores (pisos tutelats, etc.)
Durem a terme les iniciatives i les reformes legislatives
necessries per garantir el dret a
lhabitatge a tota persona que no vulgui viure al carrer; com ara
la promoci de lloguers
socials, dhabitatges protegits i de noves formes daccs a un
habitatge digne i assequible.
4. PER UNA SANITAT PBLICA
Pel que defensem un sistema sanitari pblic, universal, integral,
solidari i de qualitat, ens oposem a
la privatitzaci de la salut.
Per aix volem fer:
81
-
Mantindrem el sector sanitari en l'esfera d'all pblic recuperant
per a aquest sector pblic els
serveis privatitzats: titularitat pblica, finanament pblic,
gesti pblica, provisi pblica
Finanarem a travs dels pressupostos de les administracions
pbliques per via impositiva directa i
no per impostos indirectes. no copagaments
Assegurarem nic i pblic, amb garantia de cobertura universal,
equitat i sense selecci de riscos
Provisi pblica de serveis garants de majors nivells de qualitat
i eficcia
Equitat i accessibilitat per a tots els ciutadans
Potenciarem l'atenci primria i extensi a tota la poblaci
Garantirem la gesti democrtica del Sistema Pblic de Salut
(Sistema Federal de Salut)
Realitzarem un informe previ d'Avaluaci de l'impacte en salut de
lleis, plans i projectes
Incorporarem com a drets ciutadans els drets a:
Salut sexual i reproductiva
Interrupci voluntria embars
Cures palliatives i tractament del dolor
Privadesa i titularitat de la histria clnica 82
-
Dret a una mort digna
Coresponsabilitat de professionals i usuaris amb instruments
eficaos i reals de participaci
Ens pronunciem en defensa del sistema sanitari pblic en tot el
seu carcter conquerit: pblic,
universal, de qualitat, integral, solidari i d'equitat
garantida. Considerem que el seu objectiu
irrenunciable s el de donar la cobertura i serveis per garantir
el dret constitucional de la
ciutadania a la protecci de la salut, sense discriminaci de cap
tipus. I no noms en la vessant
reparadora o curativa sin tamb, en les accions de prevenci, i
promoci de salut.
Des de GUANYEM ens reafirmem en la concepci de la Salut com una
categoria que va ms enll
de l'absncia de malaltia i es considera "un estat complet de
benestar fsic, mental i social".
Defensem que la salut individual noms pot abordar de forma
collectiva i social.
Considerem que la poltica sanitria sha de definir de forma
coherent i clara, assumint els principis
dequitat i accessibilitat, adaptant les estructures sanitries a
les particularitats geogrfiques,
socials i culturals, de les Illes Balears. Considerant la
insularitat, la immigraci, el creixement i
envelliment de la poblaci, i les variacions estacionals degudes
al turisme com elements de
referncia especfics per als quals el model balear ha de donar
resposta. Tamb ha dincloure la
necessitat de consolidar i modernitzar els serveis sanitaris
pblics orientant-los cap a la millora
dels nivells de salut. La millora de la qualitat del sistema
sanitari pblic, fa necessari que les
autoritats sanitries, les institucions acadmiques de salut
pblica i la UIB contribueixin a garantir i
mantenir per al futur el lideratge tecnolgic i de qualitat del
servei sanitari pblic.
La poltica sanitria per assolir la salut per a tothom sha de
basar en lestratgia de lorganitzaci
Mundial de la Salut: Potenciaci de lAtenci Primria, Promoci de
la salut i Participaci de la
poblaci.
Lactual model sanitari precisa duna clara voluntat poltica per
tal de poder millorar i dignificar
mnimament latenci de les persones de manera efectiva 83
-
Proposem:
Augmentarem la despesa sanitria pblica fins a assolir la
suficincia financera
Prioritzarem l'augment de la despesa sanitria en atenci primria
i salut pblica
Elaborarem els plans de salut de cada comunitat autnoma.
Adaptarem els mapes sanitaris a la realitat
Adaptarem els recursos hospitalaris a les necessitats reals
Gestionarem de manera directe els nous hospitals recuperant en
gesti directa altres formes de
gesti
Completarem els centres de salut amb els seus equips atenci
primria fins a arribar al 100 100
de cobertura
Incrementarem els recursos professionals i materials en atenci
primria per garantir que els temps
de consulta i el nombre de pacients responguin a parmetres de
suficincia i eficcia
Desenvoluparem un servei d'urgncies, emergncies i transport
sanitari que garanteixin eficcia
suficincia i temps de resposta apropiats
Incrementarem els recursos de salut mental per assolir els
"rtios" pertinents en professionals i
recursos
Dotaci pblica de recursos per a l'atenci psicosocial i
rehabilitadora
Realitzarem un Pla Soci Sanitari que doni resposta a les
demandes de la gent gran i que contempli
la implementaci de recursos geritrics en totes les rees
sanitries.
Geriatria: Incorporaci de la geriatria i la gerontologia en
l'atenci primria, creaci d'unitats
geritriques als hospitals, desenvolupament i potenciaci de la
coordinaci sociosanitria,
participaci del sistema sanitari pblic en el desenvolupament de
la llei de dependncia.
Incorporaci de la salut laboral a les prestacions del sistema
pblic de salut
Poltica de recursos humans que dignifiquin la situaci dels
treballadors sanitaris dotant al Sistema
Sanitari Pblic de: plantilles suficients, formaci adequada,
carrera professional i recuperaci dels
drets perduts
Potenciar la participaci ciutadana dotant de contingut els rgans
de participaci de zona bsica de
salut rea de salut i el Consell de salut de la comunitat
Desenvoluparem una poltica farmacutica que contempli la creaci
d'una distribudora estatal
pblica, el desenvolupament d'una poltica pblica de recerca
biomdica i farmacutica i la creaci
d'una indstria farmacutica pblica
84
-
Modificaci de les lleis sanitries de les comunitats autnomes per
garantir serveis sanitaris pblics
suficients, eficaos, equitatius i solidaris. Potenciar i
desenvolupar els recursos Rehabilitadors en els
seus diversos nivells amb titularitat pblica
A nivell dEstat, derogaci de les lleis 15/97 i 16/2012 garantia
per aconseguir la universalitat
d'atenci sanitria, l'equitat en les seves prestacions, la
reversi privatitzacions i la gratutat en el
moment d's, sense repagament o copagament
El desenvolupament de la medicina preventiva i comunitria
La Llei General de Sanitat aprovada lany 1986 estableix en el
seu article 3 com a primer principi
general que els mitjans i els recursos del sistema sanitari es
destinaran prioritriament a
intervencions de promoci de la salut i a la prevenci de
malalties. Vint i quatre anys desprs el
model sanitari s excessivament assistencialista i centrat en la
curaci de la malaltia. Els esforos
en les intervencions comunitries i preventives sn
insuficients.
Les actuacions preventives depenen sovint del voluntarisme i la
implicaci que cada Centre de
Salut o incls cada professional tingui amb el model comunitari
de salut. Leducaci sanitria i la
medicina comunitria continuen sent les assignatures pendents del
Sistema de Salut.
Els equipaments sanitaris estan en molts casos desvinculats de
lentorn social en el que estan
ubicats perdent aix la projecci comunitria i la relaci amb la
xarxa social que els envolta.
Proposem :
Desenvoluparem un catleg autonmic dactuacions comunitries i
preventives a disposici de la
poblaci que permeti garantir a tots els ciutadans i en igualtat
de condicions el dret daccs a la
medicina preventiva i comunitria
Reservarem un percentatge de la jornada laboral de la plantilla
dels centres datenci primria,
entre un 20 % i un 30 %, a intervencions de carcter preventiu i
comunitari
85
-
Implantarem a cada Centre de Salut de professionals i equips de
referncia i dedicaci exclusiva a
les intervencions comunitries i preventives.
El temps de dedicaci dels metges de famlia
s impossible una assistncia sanitria de qualitat sense que els
professionals datenci primria
puguin dedicar un temps mnim als ciutadans als que atenen. s
impossible una assistncia de
qualitat si els professionals tenen unes rtios datenci de 45 /50
pacients per jornada laboral. s
impossible una atenci de qualitat quan els professionals
sanitaris presenten uns altssims ndex de
burn out relacionats amb les excessives crregues de treball que
suporten.
Proposem :
Establirem un temps datenci mitj de 10/15 minuts per pacient per
als professionals datenci
primria de salut.
Revisarem i reduirem les rtios pacients/professional per poder
reduir crregues i jornades de
treball amb dos objectius: proporcionar una atenci de qualitat i
reduir els riscs laborals associats a
la sobrecrrega de treball.
La manca de racionalitat en la disponibilitat de medicaments
Leficincia en la gesti de la despesa farmacutica s millorable.
No s acceptable que les
farmacioles domstiques acumulin medicaments i/o material
sanitari que no sarribi a emprar mai.
Les noves tecnologies permeten que la disponibilitat de
medicaments sajusti a les prescripcions i
les posologies necessries per al tractament de cada una de les
patologies.
Proposem:
86
-
Que la disponibilitat farmacolgica es faci a partir de criteris
dabsoluta racionalitat i austeritat.
Els ciutadans han de disposar dels medicaments estrictament
necessaris per al tractament de les
patologies que pateixin.
La manca de desenvolupament de les competncies en matria de
salut mental
Lany 2002 la Comunitat de les Illes Balears va aprovar el Decret
que regulava el model datenci i
els recursos en matria de Salut Mental, decret que no ha estat
desenvolupat de manera
satisfactria. Els recursos i dispositius actuals sn
insuficients.
Els recursos de salut mental, sobretot en el que respecta als
trastorns ms greus, estan mancats
dintervencions de carcter comunitari i rehabilitador que
afavoreixin la integraci social i laboral
dels ciutadans amb malaltia mental crnica. Igualment manquen
recursos destinats a proporcionar
suport a lentorn familiar dels afectats.
Les carncies en els recursos datenci en matria de Salut Mental
est generant situacions
dexclusi. En efecte, el collectiu de ciutadans amb malaltia
mental que no reben una atenci
sociosanitria adequada poden derivar en situacions dexclusi
social i severa.
Proposem :
Incrementar els serveis comunitaris i de rehabilitaci per donar
resposta a la poblaci amb
malaltia mental crnica.
Crear serveis i dispositius dhabitatge, laborals i
socio-sanitaris que garanteixin la mxima
autonomia del ciutad amb malaltia mental crnica
Crear una fundaci tutelar pblica que empari i gestioni els drets
dels malalts mentals greus
quan es faci necessria la seva incapacitaci. Aquesta fundaci ha
destar dotada
econmicament per garantir els seus fins.
87
-
Creaci dun consorci per a latenci del malalt mental amb la
finalitat de generar els serveis i
recursos que siguin necessaris per a la integraci social
daquestes persones. El consorci
promour la ampliaci de la xarxa de serveis de salut, social,
laborals com a centres de dia,
recursos laborals, pisos protegits, espais de rehabilitaci per a
ladequada atenci daquestes
persones.
Organitzaci dun frum permanent on puguin participar totes les
associacions de salut
mental, tan de familiars com de professionals i/o usuaris o
mixtes.
La millora en la eficincia de la gesti dels Recursos Humans.
La dispersi de competncies sanitries entre les administracions
balear i insulars i la gesti prpia
de cada hospital dels seus propis recursos humans no afavoreix
l'accs al treball del personal
sanitari, arribant en determinades poques de l'any al collapse
dels diferents centres sanitaris per
la manca de personal.
Aquesta situaci genera una necessitat durgncia extrema que
provoca per una banda, la
contractaci indiscriminada sense atendre a criteris de qualitat
tals com experincia laboral,
formaci continuada o producci cientfica, i per altra banda
compromet els drets dels treballadors
i treballadores forats a mantenir el servei en funcionament.
A ms, la suma del temps destinat a complir amb la burocrcia de
les diferents institucions, aix
com el seguiment i evoluci quotidiana daquesta, fa ms que
evident el fracs en la recerca de
leficincia en la gesti dels Recursos Humans en la sanitat
balear.
Aix mateix, s manifesta la insostenibilitat daquest sistema
donat que obliga a fer-ne un s abusiu
de cpies i paperassa.
Proposem :
La creaci duna borsa balear nica de treball, adequada als marcs
competencials de cada illa, que
88
-
reuneixi a una nica figura administrativa al conjunt de
professionals de la salut de les Illes Balears.
Donarem suport a la implantaci dels estudis de medicina a la
UIB, per tal de donar cobertura a la
necessitats de metges que hi ha a les nostres illes
5. PER UNA JUSTCIA PER A TOTES I TOTS
Els ciutadans no tenen capacitat cap per triar els rgans de
govern del poder judicial, a diferncia
d'altres pasos on si hi ha mecanismes de participaci directa
dels electors en l'elecci d'aquests
rgans de govern i fins i tot en la designaci de determinats
llocs judicials o fiscalies .
Si b les competncies de justcia en el nostre model
constitucional corresponen fonamentalment
a l'administraci central de l'Estat, tamb hi ha competncies en
aquesta matria assignades a les
comunitats autnomes, a ms de ser molts els espais referits a
justcia on el poder municipal
podria intervenir en procura d'una justcia ms propera als
ciutadans i ms democrtica.
5.1 TAXES JUDICIALS
En l'actualitat a nivell dEstat la Llei 10/2012, de 20 de
novembre, per la qual es regulen
determinades taxes en l'mbit de l'Administraci de Justcia i de
l'Institut Nacional de Toxicologia i
Cincies Forenses, coneguda com a Llei de Taxes, s'ha convertit
en el major imp
