[Subttulo del documento]

nachomain

NDEX

EIX 1: UNA POLTICA ECONMICA PER SORTIR DE LA CRISI I CREAR OCUPACI ........................... 3 1. COMBATRE L'ATUR I AVANAR CAP A UNA SOCIETAT DE PLENA OCUPACI............................................. 3 2. AUDITORIA CIUTADANA DEL DEUTE ........................................................................................................................... 7 3. POTENCIAR EL SECTOR PBLIC: EL PAPER DE LES CAIXES D'ESTALVI ....................................................... 7 4. TREBALL GARANTIT ........................................................................................................................................................... 9 5. AUGMENT DELS INGRESSOS PBLICS ...................................................................................................................... 13 6. POLTICA DE DESPESA AUSTERA I RACIONAL ..................................................................................................... 18 7. ESTABLIR LES BASES PER A UN NOU MODEL PRODUCTIU ............................................................................. 19 8. UNA ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDRIA. ..................................................................................... 21 9. PER UN MODEL ECONOMIC EQUILIBRAT ENTRE LES DIVERSES ACTIVITATS ECONMIQUES. ..... 29 EIX 2: SERVEIS PBLICS DE QUALITAT I PROTECCI SOCIAL PLENA ............................................. 48 1. SERVEIS PBLICS DE QUALITAT PER GARANTIR DRETS SOCIALS .............................................................. 48 2. POLTIQUES SOCIALS I COHESI SOCIAL ................................................................................................................ 49 3. HABITATGE: UN DRET I UNA NECESSITAT.............................................................................................................. 76 4. PER UNA SANITAT PBLICA .......................................................................................................................................... 81 5. PER UNA JUSTCIA PER A TOTES I TOTS .................................................................................................................. 89 6. PER UNA EDUCACIO PUBLICA, LAICA, DEMOCRATICA I DE QUALITAT PER A TOTES I TOTS .......... 91 7. PER UNA CULTURA LLIURE I DEMOCRTICA ..................................................................................................... 103 8. PER UN MODEL AUDIOVISUAL BALEAR, PBLIC, DEMOCRTIC, PLURAL I EN LLENGUA CATALANA ................................................................................................................................................................ ................... 110 9. POLTICA LINGSTICA ................................................................................................................................................ 111 10. ESPORTS ........................................................................................................................................................................... 113 EIX 3: MEDI AMBIENT I POLITICA TERRITORIAL SOSTENIBLE .................................................... 115 1. POLTICA TERRITORIAL .............................................................................................................................................. 116

1

2. CANVI CLIMTIC. POLTICA ENERGTICA ........................................................................................................... 131 3. AIGUA. CAL IMPULSAR LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA ................................................................................. 136 4. RESIDUS. CAL CAPGIRAR LES POLTIQUES DE GENERACI, VALORITZACI I TRACTAMENT DELS RESIDUS ....................................................................................................................................................................................... 139 5. CONSERVACIO DELS ESPAIS NATURALS ............................................................................................................... 142 6. AGRICULTURA I PESCA ................................................................................................................................................. 150 7. REES MARTIMES ......................................................................................................................................................... 153 8. REES TERRESTRES ...................................................................................................................................................... 154 9. MOBILITAT. CAL INSTAURAR UN NOU MODEL DE MOBILITAT SOSTENIBLE ....................................... 154 10. DRETS DELS ANIMALS ............................................................................................................................................... 158 EIX 4: CAP A UNA DEMOCRACIA AVANADA ........................................................................... 160 1. PER UNA DEMOCRACIA PARTICIPATIVA ............................................................................................................... 160 2. ENFORTIR I EMPODERAR EL TEIXIT ASSOCIATIU ........................................................................................... 168 3. TRANSPARNCIA I DIMENSI TICA DE LA GESTI PBLICA ................................................................... 172 4. REFORMA DE LES ADMINISTRACIONS PBLIQUES: DEMOCRATITZAR LES INSTITUCIONS ........ 175 5. PER UNA COMUNITAT LAICA ..................................................................................................................................... 178 6. MESURES CONTRA LA CORRUPCI........................................................................................................................ 180 7. REPBLICA I MODEL D'ESTAT .................................................................................................................................. 184 8. LA II REPUBLICA I LA MEMORIA HISTORICA ..................................................................................................... 189 EIX 5: POLTIQUES D'IGUALTAT ................................................................................................ 194 1. IGUALTAT I DRETS DE LES DONES .......................................................................................................................... 194 2. DRETS DE LES PERSONES MIGRANTS ................................................................................................................... 204 3. PLENS DRETS PER AL COLLECTIU LGTBI ........................................................................................................... 212 4. COOPERACI INTERNACIONAL AL DESENVOLUPAMENT, PAU I SOLIDARITAT .................................. 221 EIX 6: CODI TIC GUANYEM MALLORCA ................................................................................. 229

2

EIX 1: UNA POLTICA ECONMICA PER SORTIR DE LA CRISI I CREAR

OCUPACI

1. COMBATRE L'ATUR I AVANAR CAP A UNA SOCIETAT DE PLENA OCUPACI Un dels objectius principals de la nostra gesti s que comunitats, ajuntaments i altres entitats

locals siguin un factor important de suport a la creaci d'ocupaci digna i de qualitat, i a la

contractaci laboral.

L'eix fonamental de l'acci de GUANYEM en la nostra comunitat autnoma ser la lluita contra les poltiques neoliberals i garantia de poltiques clares d'esquerra amb la finalitat de trobar una

sortida social de la crisi i la transformaci profunda, democrtica i progressista, del model

productiu que ens ha portat a aquesta situaci.

Per a GUANYEM l'objectiu prioritari de la poltica econmica s la generaci de llocs de treball

estables i de qualitat. Els actuals nivells d'atur i precarietat que patim els treballadors i

treballadores mostren la gran virulncia amb que la crisi econmica est castigant nostre pas,

vctima de la crisi d'un model insostenible econmica, social i ambientalment.

Considerem que el sector pblic ha d'assumir el protagonisme tant en la generaci directa de llocs

de treball estables, com en el disseny de les poltiques actives, a ms d'establir les bases d'un nou

model productiu capa de crear ocupaci de qualitat. Entenem que aquestes poltiques han de ser

concertades amb els agents socials, especialment amb els sindicats de classe.

Sabem que l'mbit autonmic no t capacitat legislativa en la normativa laboral, tasca que

correspon a l'Administraci Central. Tot i aix, a la nostra comunitat autnoma tindran un paper

protagonista en la lluita contra la desocupaci i la precarietat i plantejarem com a exigncia poltica

lanullaci de les mesures contingudes en les dues ltimes reformes laborals, que seran

substitudes en l'mbit d'aquestes institucions pels resultats de la negociaci collectiva, que

considerem prioritria. Aspirem a un nou model de relacions laborals.

TORNAR

3

Proposem l'objectiu "ocupaci precria 0 en el que s pblic".

Aquesta s una qesti central per a la prxima legislatura. Considerem necessari introduir la

planificaci autonmica i local, acompanyada del corresponent finanament i amb la participaci

dels sindicats per adoptar les mesures necessries per a definir una Estratgia per l'Ocupaci. Parts

importants d'aquesta Estratgia seran:

- Un Pla Multisectorial per l'Ocupaci que contempli totes les iniciatives que tinguin per

objectiu la creaci d'ocupaci.

- Introduir la perspectiva d'ocupaci en tota l'ordenaci territorial i urbanstica i en els

procediments de contractaci pblica.

- Dissenyar i aplicar les mesures de collaboraci amb altres administracions per a un Pla

Urgent Ocupaci / Formaci per a aturats de llarga durada.

- Posar en marxa una poltica especial d'ocupaci juvenil i d'igualtat en l'ocupaci.

- Crear un observatori per a l'ocupaci amb participaci ciutadana, sindical i social per seguir

l'evoluci de l'ocupaci en l'mbit territorial de qu es tracti i proposar les mesures

adequades.

- Desenvolupar en cada mbit mesures per implantar un sistema de Treball Social Garantit.

- Augmentar la crrega fiscal a grans empreses i fortunes de les IB a partir de sancions

majors als infractors.

- Suprimir les deduccions fiscals dependents de la hisenda de les IB.

- Apostar per la creaci de infraestructures verdes i la bioconstrucci.

- Apostar per un millor manteniment de les infraestructures actuals.

- Rectificar el punt que aposta per congelar el IRPF i apostar per una major progressivitat.

- Apostar per un nou teixit que sigui productiu no de serveis.

- Regularitzar la economia submergida augmentant les inspeccions de treball a les empreses

i regularitzant la ocupaci no reglada o no reglada completament (hores de treball fora

assegurar o directament sense assegurana)

- Apostar per leficincia i lorganitzaci de l'administraci pblica aplicant incentius de

productivitat individuals que suposin una bonificaci al sou.

- Incrementar el poder aeroportuari a Mallorca, apostant per que Palma sigui un HUB (centre

4

de distribuci de les xarxes de mobilitat) internacional.

- Descentralitzar la poltica de transport.

- Canviar el model turstic, per un de menor impacte, menor pressi sobre el medi i de major

qualitat.

Ens oposem als salaris baixos, la precarietat i la desregulaci de les relacions laborals. Necessitem

canviar el model de relacions laborals. Considerem la plena ocupaci, digna i de qualitat com a eix

determinant del nou model productiu, amb poltiques de repartiment del treball i producci

sostenible: jornada de 35 hores, recuperar la jubilaci als 65 anys i treballar per a la seva ampliaci

progressiva fins als 60 , limitaci d'hores extra, salari mnim de 1100 euros i establir un salari

mxim, i, sobretot, recuperar la primacia de la negociaci collectiva.

PRIORITATS

Per palliar els efectes d'una situaci tan dramtica sn necessries mesures de xoc per crear

ocupaci digne i de qualitat, especialment en tres lnies prioritries d'actuaci:

1. Una poltica econmica orientada a la creaci d'ocupaci

Dirigir la poltica pressupostria a la lluita contra la desocupaci a travs d'una redefinici

de les poltiques de suport a sectors econmics especfics (turisme, serveis, agricultura,

industria ...) que trenquin la tendncia actual, reforant les estratgies sectorials de base

tecnolgica, generadores d'innovaci i valor afegit. La poltica de subvenci empresa a

empresa no ha tingut xit. Es fa necessari reforar la cooperaci empresarial i el disseny de

plans sectorials estratgics amb intervenci pblica.

Reconduir l'activitat del sector de la construcci cap a aquests tres mbits d'actuaci: - Inversi en la millora del parc d'habitatges

- Subvenci del 25% del cost de rehabilitaci ecolgica d'habitatges: adaptaci a les

recomanacions de la Inspecci Tcnica, canvi de canalitzacions, estalvi d'aigua, energia i

residus, installaci energies renovables i innovaci en materials sostenibles.

- Reactivaci de infraestructures socials en educaci, sanitat, medi ambient o serveis

socials

5

Mesures de suport a petites empreses i autnoms: inclusi de la clusula social en les

licitacions de les administracions pbliques prioritzant petites empreses i autnoms que

cren ocupaci i practiquin una gesti ambiental sostenible.

2. Redissenyar i potenciar les poltiques actives d'ocupaci

Un Pla Multisectorial per lOcupaci que contempli totes les iniciatives que tinguin per

objecte la creaci de feina.

Millorar la formaci i qualificaci dels treballadors i treballadores, incrementant, ordenant

i dirigint els recursos cap a una formaci professional de carcter modular, flexible i

adaptable que, a ms de formar, acrediti la competncia professional.

3. Ampliaci i millora de l'ocupaci pblica

Creaci d'ocupaci pblica per assegurar l'extensi de l'educaci. Serien necessaris ms

professors d'educaci infantil per assegurar l'objectiu a un ter de la poblaci entre 0 i 3

anys .

Creaci d'ocupaci pblica per a la completa aplicaci de la Llei de Dependncia.

Eliminar les restriccions en l'oferta d'ocupaci pblica creant nova ocupaci en sanitat,

serveis socials, justcia, aplicaci i vigilncia de la legislaci laboral, poltiques d'ocupaci i

suport a l'economia real, serveis pblics, etc.

Transformar totes les beques, incloses les de l'Administraci, en contractes de treball amb

alta a la Seguretat Social.

Establir un pla de lluita contra la temporalitat laboral en l'Administraci.

Establiment d'un salari mnim en el sector pblic equivalent al 60% del salari mitj.

Regulaci de salaris mxims i altres retribucions en l'Administraci.

Reducci de la jornada ordinria de treball a 35 hores setmanals sense prdua de

retribuci. Adopci de mesures especials de conciliaci per a les persones amb menors o

dependents a crrec i / o persones grans dependents.

Garantir els drets dels treballadors i treballadores, aix com el compliment de les

obligacions legals de les empreses que intervenen en els processos de subcontractaci i

externalitzaci, establint el compliment conjunt i solidari de les obligacions salarials i del

6

conjunt de les derivades de la negociaci collectiva, de cotitzaci a la Seguretat Social i

fiscals.

GUANYEM es compromet a adoptar les mesures necessries perqu els empleats pblics

recuperin el poder adquisitiu perdut amb les mesures d'austeritat adoptades pel Govern

central i els governs autonmics.

2. AUDITORIA CIUTADANA DEL DEUTE

Realitzar una Auditoria ciutadana del deute de la CCAA Aquesta auditoria es concentraria en les

emissions de deute pblic de les CCAA i en el contingut, procediments i licitaci i pagament dels

grans contractes pblics que ha generat deutes autonmiques.

En tot cas, es prestar una especial atenci als sobrepreus sobre l'inicialment pactat i sobre

l'activitat de les empreses pbliques dependents d'Ajuntaments, Consorcis Locals i CC.AA.

3. POTENCIAR EL SECTOR PBLIC: EL PAPER DE LES CAIXES D'ESTALVI

En l'actualitat i grcies a la injecci massiva de fons, tipus d'inters propers a zero i quantioses

ajudes al sector, semblava que s'havia superat la fase crtica de la crisi financera, per els

problemes de solvncia de les entitats financeres encara hi sn. La concentraci financera est

accentuant altre risc sistmic, ja que els bancs "massa grans per a trencar" s'han de salvar amb

diners pblics. Sn molts els que en el mn financer pretenen recollir els trossos de la crisi i

continuar com si res hagus passat i restaurar l'especulaci com a base dels guanys.

Des de GUANYEM insistim en la urgncia de prendre mesures contra els causants de la crisi

financera i que sn imprescindibles per garantir que el flux de finanament es dirigeixi a l'activitat

productiva enfront de la simple especulaci, com sn recuperar la Banca Pblica, instaurar la taxa

TORNAR

TORNAR

7

Tobin , eliminar els paradisos fiscals o penalitzar l'especulaci financera.

Per GUANYEM s una prioritat treballar per tenir un sistema financer pblic estable i eficient

comproms amb el desenvolupament i el benestar de la ciutadania. Les mesures de rescat de la

banca s'han demostrat equivocades i ineficaos, en negar-se la Banca a canalitzar aquestes

"ajudes" cap a empreses i famlies, el que ha provocat el tancament de moltes empreses i

augmentat el nombre de desocupats.

Cal la regeneraci del sistema financer recuperant la lgica del servei pblic i l'establiment de

noves regles per que l'estalvi flueixi cap a l'activitat productiva. No s possible una regeneraci del

sistema financer, d'acord amb l'inters general, des de la lgica de la banca privada.

Cal que el sector pblic controli i garanteixi el bon funcionament del sector financer i la creaci

d'un pol financer pblic (davant la creixent oligopolitzaci del sector) al servei de la reconversi

productiva del pas, que canalitzi recursos per crear una nova estructura sectorial que obeeixi a

una altra forma de produir, a una racionalitat social, ambiental i laboral. Una major concentraci

en mans privades no portar ms eficincia sin ms escassetat i diners ms car a la llarga, a ms

molta menor capacitat per poder decidir les lnies de desenvolupament econmic futur.

Les caixes d'estalvis com a eix de la banca pblica

La reorganitzaci de tot el sistema financer, no noms de les Caixes d'Estalvi, s'ha convertit en una

de les exigncies objectives per a la sortida de la crisi. Per raons histriques i poltiques el paper

del sector financer a Espanya s ms important que a la resta dels pasos capitalistes

desenvolupats. El condicionament que la banca privada exerceix sobre les decisions poltiques s

determinant.

Necessitem una banca al servei de l'inters general i no d'interessos privats de l'elit financera.

Proposem crear una Banca Pblica, a travs del manteniment de la nacionalitzaci de les entitats

intervingudes, la utilitzaci dels drets de vot i gesti en funci del capital i altres ajuts pblics

aportats a cada instituci i la creaci de nous bancs pblics. El seu objectiu ser facilitar el crdit a

8

empreses i famlies per desenvolupar una economia real i sostenible creadora d'ocupaci.

Propostes per a les Caixes d'Estalvi:

Sha de generar una alternativa que ens situ a l'ofensiva, una proposta per a la construcci d'una

Banca pblica lligada a les necessitats d'un desenvolupament sostenible humana i ambientalment,

vinculat al territori, gestionada democrticament i controlada pblicament.

En aquest context, defensem que les caixes d'estalvis estiguin vinculades expressament a les

necessitats de desenvolupament sostenible dels territoris on obtenen els seus recursos, d'acord

amb les determinacions de les institucions poltiques representatives existents (CA i ajuntaments).

Per aix, proposem:

La constituci d'un Sistema Pblic de Caixes d'Estalvi, vinculat al territori, sota la forma

d'empreses o fundacions pbliques de carcter financer i finalitat social, dependents de la

Comunitat Autnoma i mancomunades a nivell de l'Estat.

Prohibir qualsevol tipus d'operacions cap o des de paradisos fiscals i la realitzaci d'activitats no

vinculades a l'economia productiva.

Regulaci de les Obres Socials de les Caixes,

Funcionament sota el principi de rendibilitat social com a eix de l'operativa de les caixes.

Garantir un control democrtic de la gesti de les caixes, assegurant el 50% per a la representaci

proporcional a la representaci parlamentaria de la comunitat qual depn cada Caixa i dels

ajuntaments en els quals opera i un 20% per als representants dels treballadors i treballadores . El

30% restant ha d'assegurar la participaci dels impositors i d'institucions socials de carcter pblic.

4. TREBALL GARANTIT

La proposta de Treball o Ocupaci Garantit (TG) s simple: l'Estat t l'obligaci de garantir un lloc

de treball remunerat (amb condicions dignes) a qualsevol persona que no hagi pogut trobar feina

TORNAR

9

en el sector privat o en el sector pblic tradicional, i que estigui preparada i disposada a treballar,

sense importar la seva experincia professional, qualificaci, sexe, renda o edat. El treball garantit

parteix de la premissa que hi ha moltes persones que no ocupen cap lloc de treball, per hi ha

molta feina per fer i molta feina que es realitza i que no s remunerada. Que no hi hagi ocupaci

no vol dir que no hi hagi feina. s absurd i contraproduent en termes econmics i socials que hi

hagi persones inactives que poden i volen treballar mentre les necessitats no estiguin cobertes

perqu al sector privat no li s rendible o perqu l'Estat no ha decidit realitzar-les.

Necessitats econmiques, socials i ecolgiques

Necessitem tenir cura de la gent gran, adults dependents, fills i filles i malalts, suport psicolgic i

educatiu, tenir cura de la fauna i flora, els boscos i espais verds, retirar residus, habilitar edificis de

forma eficient, reparaci, reutilitzaci i reciclatge, serveis d'oci , esport i cultura, tenir cura

infraestructures urbanes de molts barris, augmentar i millorar els serveis sanitaris i educatius,

atendre grups discriminats i vulnerables, construir i mantenir centres de producci d'energia

renovable ... hi ha necessitats i on hi ha necessitats hi ha economia , hi ha llocs de treball i

generaci de renda.

Per tant, es tracta de:

1) Reforar les activitats econmiques i socials que avui sn insuficients (educaci pblica,

sanitat pblica, culturals, esportives, generaci d'energia renovable ...)

2) Crear noves activitats (sobretot ecolgiques: reutilitzaci i reparaci de materials i

productes, optimitzar rendiment energtic d'edificis ...)

3) Remunerar, visibilitzar i dignificar el treball de cuidar i altres treballs voluntaris repartint

aquestes activitats de forma solidria. Es poden crear molts llocs de treball. Una mostra:

l'Enquesta d'Ocupaci del Temps de 2010 de l'INE assenyala que en la cura de nens es va

dedicar en 2010, hores equivalents a ms de 1,5 milions de llocs de treball (1.579.259) a

jornada completa. En la cura d'adults dependents la quantitat equivalent de llocs de treball

seria de 374.708.

Finanament i gesti

L'Estat finana la TG, per el dissenyen i gestionen els ajuntaments en participaci amb la societat

10

civil (respectant certes directrius perqu les activitats redundin en benefici de la societat i la

natura). L'Estat s'encarrega de remunerar el treball directament mitjanant un pagament al

compte bancari del participant de TG, de manera que s'evitin intermediaris i temptacions

perverses en la gesti dels diners. La retribuci no s noms salarial, sin que inclou altres

cotitzacions a la Seguretat Social, ajudes per transport, perms per paternitat / maternitat,

malaltia, vacances ... Hi ha d'haver supervisi perqu els treballs es realitzin b. Qui no compleixi

les regles ser penalitzat.

Beneficis

Al mateix temps que s'aconsegueix la plena ocupaci i els treballadors reben un ingrs i

desenvolupament personal, es satisfan necessitats. Els beneficis del Treball Garantit sn

innombrables: producci de bns i serveis (i per tant augment del PIB), generar renda i riquesa,

alleujament de la pobresa, cura del medi ambient, ms i millors construccions comunitries i

xarxes socials, major estabilitat social, poltica i econmica, alleugeriment de les malalties socials

derivades de la desocupaci i altres multiplicadors socials. Algunes estimacions apunten que

qualsevol programa de Treball Garantit t un cost econmic inferior al cost que suposa lidiar amb

els problemes derivats de la desocupaci a travs de prestacions socials com les d'atur, ajudes a

famlies sense recursos, suport psicolgic, serveis penitenciaris, etc.

Economia submergida i recaptaci

Aplicant el TG bona part de l'economia submergida afloraria, ja que moltes activitats ocultes serien

abandonades a l'existir una alternativa d'ocupaci amb drets i estable. Aix augmentaria la

recaptaci tributria, en reduir l'economia submergida i incrementar els treballadors i el consum.

Augmentaria el fons de la Seguretat Social, foragitant els dubtes sobre la sostenibilitat de les

pensions. A ms, reduiria el cost per prestacions d'atur. L'impacte en el saldo fiscal s menor del

que podria semblar.

Formaci

Altres beneficis s que els participants mantenen i desenvolupen els seus coneixements i habilitats

(a diferncia del que passa estant aturats), el que permet: a) incrementar la productivitat del

treball; i b) mantenir preparats per accedir a llocs ms qualificats i de ms remuneraci . Quan els

11

empresaris del sector privat necessitin contractar nous treballadors, poden acudir a la cartera de

participants del TG. Aix passar en perodes d'expansi econmica. En temps de recessi passar

el procs contrari: els empresaris acomiadaran als seus treballadors i aquests podran acollir-se a

un programa de TG. Les oficines actuals de la desocupaci passen a convertir-se en oficines

d'ocupaci, on efectivament connecten demandants d'ocupaci amb oferents.

Control

El control pblic permet reduir la discriminaci racial, sexual i de qualsevol altre tipus, a diferncia

del que passa en l'mbit privat on resulta ms complicat supervisar l'ocupador en qesti.

Salari

En la nostra proposta inicial hi ha 3 tipus de treball per la seva qualificaci i tres tipus de

remuneraci: 7 /h per a alta qualificaci, 6 /h per a mitja qualificaci, i 5 /h per a baixa

qualificaci. A jornada completa el salari brut s de 1213 euros/mes (12 pagues) en llocs de

qualificaci alta, 1040 euros/mes si sn de qualificaci mitjana, i 867 euros/mes els de qualificaci

baixa (en net: 1.047 ; 951 ; 794 ). Els salaris sn fixos en cada tram, condici indispensable per

evitar la competncia a la baixa en els salaris, aconseguint que aquest nivell de remuneraci faci de

salari mnim per sota del qual cap persona treballaria al sector privat en tenir la possibilitat

d'acollir-a un programa de TG. El sector privat es veuria obligat a oferir salaris iguals o superiors. El

preu fix s a ms una ncora de preus per evitar tensions inflacionistes.

Cost

La implementaci del TG hauria de ser gradual per no provocar grans canvis i poder corregir errors.

Si en el primer any es dons feina a 1.000.000 d'aturats (els ms necessitats), el cost net de la

mesura aconseguiria el 0,92% del PIB (9408796613 euros). s una quantitat inferior al que li va

costar a l'Estat en noms un any responsabilitzar-se de la prdua de valor de les injeccions en

entitats nacionalitzades (1,08% del PIB). Com cost net s'entn el cost salarial i material menys el

que s'estalvia en prestacions per desocupaci i el que es recapta per IRFF, IVA i IS. El

desemborsament inicial seria de 15303592000 euros, un 1,5% del PIB. Aix no correspondria amb

l'augment en el dficit pblic perqu les cotitzacions socials no restarien. L'augment inicial en el

dficit pblic seria de 11793600000, 1,2% del PIB.

12

Cost net d'un programa total. 21482326055 euros, un 2,10% del PIB. Quantitat molt inferior al que

l'Estat paga cada any per interessos de deute pblic (3,77% del PIB) i molt inferior al que ha costat

rescatar la banca (6,3% en 2009-2012).

Finanament

El cost podria finanar-se de moltes maneres:

1) Reforma fiscal, tipus del 35% de l'Impost de Societats a partir del mili d'euros, reduir

l'economia submergida en 10 punts, impost sobre la riquesa, prohibici de les operacions a

curt contra el deute pblic, restriccions al sistema de mduls, SICAV, tipus de la Renda de

l'Estalvi, i guanys patrimonials especulatives, i impost a les transaccions financeres.

Amb aquesta reforma fiscal, la recaptaci superaria el 6,2% del PIB en un any, ms que

suficient per anar aplicant la totalitat del TG proposat.

2) Per al primer desemborsament recorrerem a prstecs del BCE utilitzant l'ICO, que pot

accedir a la finestreta de la instituci europea (a un cost inferior al que es finana l'Estat a

la subhasta de deute pblic). Aix ho va fer ja l'ICO el 2012 per valor de 20.000.000.000

euros (un 1,96% del PIB) per finanar la despesa de les administracions pbliques. Podria

tornar a fer-ho per una quantia menor (1,2%) i contribuir al finanament del primer any de

l'TG.

3) Quedaria com a ltim recurs acudir als creditors privats. Si ens hem endeutat per rescatar

bancs, podem fer-ho per crear llocs de treball.

5. AUGMENT DELS INGRESSOS PBLICS

5.1. Reforma fiscal progressiva

La sortida a la crisi de la dcada dels setanta va ser la internacionalitzaci de l'economia i la

recuperaci de la taxa de benefici empresarial per mitj de l'ajust salarial. Les necessitats d'inserci

internacional de les economies nacionals requeria d'una poltica fiscal favorable als factors mbils

TORNAR

13

(les rendes de capital) i desfavorable a les factors fixos (les rendes de treball).

Els sistemes fiscals propis dels Estat de benestar tenien com a principis ordinadors l'equitat i la

progressivitat, veritable mecanisme de redistribuci de la renda per mitj d'oferir bns i serveis

pblics finanats per imposici directa, el que permetia una redistribuci de la renda per mitj del

ingrs (els impostos) com per mitj de la despesa (els serveis pblics). Per a aix s'establien tres

pilars: imposici personal sobre la renda a travs del principi de capacitat econmica, la imposici

general sobre el consum, i les cotitzacions socials.

Els principis fiscals d'inspiraci neoliberal suposen un atac a l'esquema anterior. D'aquesta manera

es passa a un sistema fiscal el principi orientador s la recerca d'ampliar l'acumulaci dels beneficis

i de les altes rendes salarials, per sobretot favorable a les rendes de capital, mitjanant el

protagonisme dels impostos indirectes, com ara l'impost al consum, els impostos especials, taxes i

preus pblics.

D'aquesta manera avancen cap a un sistema fiscal neutre per mitj de: la desfiscalitzaci de les

rendes de capital, la sobreimposici de les rendes de treball, la baixada d'impostos directes i

increment dels indirectes i la disminuci de la despesa pblica i dels nivells de benestar social.

Davant d'aix i per a generar una alternativa social a la crisi, hem d'elaborar una proposta de

reforma fiscal progressiva que permeti alliberar els recursos suficients per crear ocupaci i superar

el dficit social.

Propostes:

Apostem per una reforma fiscal que suspengui els regals fiscals regressius i antisocials, per dedicar

aquestes quanties a la inversi real, l'augment de la despesa social i l'increment de l'I + D + i, com a

mecanisme de creaci d'ocupaci i de defensa d'uns serveis pblics de qualitat. Per a aix s

necessari uns l'augment de la despesa pblica i una reforma que es construeixin sobre:

14

Una poltica fiscal basada en els impostos directes davant dels indirectes.

Equiparaci de la contribuci fiscal de les rendes del capital i del treball.

Introducci de mesures de fiscalitat ecolgica que gravin les activitats que perjudiquen el medi

ambient i incentivi les que tinguin efectes favorables sobre el mateix.

En el marc d'una reforma general del sistema fiscal que recuperi els principis de progressivitat,

equitat i suficincia i prengui com a objectius prioritaris la lluita contra l'economia submergida i el

frau fiscal, GUANYEM proposa a nivell autonmic:

En el tractament del tram autonmic de l'IRPF:

- Reducci d'un punt del tipus aplicat en el tram inferior d'aquest impost (17.707 )

- Creaci de dos trams diferenciats, amb increments dels tipus aplicats: de ms de 60.000 euros,

amb un increment de dos punts percentuals en el tipus aplicat, i de ms de 120.000 euros, amb

un increment de quatre punts percentuals en el tipus aplicat .

En l'Impost de Successions i Donacions:

- Reposici de l'impost all on s'hagi eliminat i reforma integral de les deduccions i bonificacions

en les CC.AA en les que aquestes han fet de facto l'eliminaci d'aquest impost.

- Establir un nou sistema de deduccions i bonificacions en funci de la renda i patrimoni de les

persones que sn objecte d'aquest impost, afavorint exempcions a aquelles amb les rendes

ms baixes.

- Restabliment de l'Impost de Patrimoni i Transformaci en un Impost sobre les Grans Fortunes.

- Volem que totes les rendes tributin de la mateixa manera, siguin del capital o del treball i que

paguin ms els que tenen i guanyen ms. Proposem una reforma fiscal suficient per a les

necessitats pbliques, equitativa i progressiva, perqu els qui avui no paguen, o paguen poc,

tributin pels seus beneficis: impost de grans fortunes i patrimonis, augment de la contribuci

fiscal del benefici dels bancs, grans empreses i transaccions financeres. Cap privilegi fiscal en

l'IBI o en altres impostos, taxes i preus pblics per a l'Esglsia Catlica o qualsevol altra

confessi religiosa.

- La fiscalitat autonmica ha d'estar enfocada cap a la seva transformaci amb criteri federal. El

principi de progressivitat fiscal i persecuci del frau s'ha de dur tamb a les Hisendes Locals i

Autonmiques. No noms els impostos i els seus recrrecs, sin tamb les taxes i preus pblics

15

han de recollir principis d'equitat, suficincia i progressivitat per aconseguir una fiscalitat justa.

Aix s especialment important en l'IBI i en l'IAE.

- Desenvolupar una fiscalitat especial cap a activitats substitutries de l'ocupaci, a travs

d'ordenances municipals, etc. Per exemple, la taxa sobre caixers automtics (vigent en alguns

llocs), taxa sobre gasolineres d'autoserveis, etc. Desenvolupar a travs de les ordenances una

fiscalitat verda (veure apartat medi ambient).

No es tracta de ms o menys impostos, sin de justcia fiscal.

5.2. Pla contra el frau fiscal i l'economia submergida

El frau fiscal i l'economia submergida redueixen de forma decisiva els recursos del nostre sistema

financer. Limiten el finanament del conjunt de les administracions pbliques, la cobertura de les

necessitats socials i comprometen el futur desenvolupament econmic i social del pas.

Produeixen desigualtat en les aportacions dels contribuents, trencant els principis de justcia,

igualtat i progressivitat del sistema.

El combat contra el frau fiscal i l'economia submergida s un factor determinant en la correcci del

dficit pblic per la seva important potencial. El volum d'economia submergida a Espanya entre el

23 i el 25% del PIB. Les conseqncies positives per a la recaptaci fiscal de mesures enrgiques i

eficaos sn evidents. Una disminuci d'aquesta xacra cap a l'entorn de la mitjana europea (12%)

representaria una recaptaci fiscal aproximada d'uns 4 punts de PIB de tot l'Estat espanyol.

Sent una competncia essencial de l'Estat, la nostra comunitat s'ha d'implicar tamb en aquests

objectius, d'acord amb el principi de coresponsabilitat fiscal.

Propostes

La inversi en ms mitjans per al control del frau s la ms rentable en termes estrictament

econmics. En aquest sentit s imprescindible establir un conveni de collaboraci amb

16

l'agncia Tributria Estatal que permeti comptar amb ms recursos materials i ms

personal per lluitar contra el frau fiscal i l'economia submergida.

Establir l'objectiu de reducci de l'economia submergida en 3 punts anuals fins al 2012.

L'eina fonamental per aconseguir-ho s, en coordinaci amb l'Agncia Tributria, la posada

en marxa de plans autonmics contra el frau fiscal i l'economia submergida que reforcin la

inspecci i la denncia d'aquelles empreses que incompleixen la llei. Daquesta manera

sobtindrien els recursos suficients per a la superaci del nostre dficit social i productiu, i

per tant, posar les bases per aconseguir el nostre objectiu de la plena ocupaci

Acabar amb leconomia submergida i el frau fiscal i per aix es fa necessari la reforma de la

legislaci tributria, sancionadora i inspectora, millorar lAEAT i perseguir les operacions en

paradisos fiscals. La persecuci de leconomia submergida t molt a veure amb les

ordenances municipals i el seu control i amb les competncies de les CCAA Prendrem les

mesures necessries en aquests nivells de lAdministraci per reduir en els propers 4 anys

leconomia submergida al nivell mitj de la UE.

5.3. Reordenaci de la despesa pblica

Al costat del increment de la contribuci fiscal de manera progressiva, tamb GUANYEM planteja

tot un seguit diniciatives poltiques per racionalitzar la despesa pblica, prioritzar aquells sectors

econmics estratgics i que possibiliten un nou model productiu. A ms la racionalitat en la

despesa pblica mai haur danar en contra del conjunt de serveis pblics i dret econmics i socials

del conjunt de la ciutadania.

Cal renegociar el deute de la nostra comunitat per situar-lo en els percentatges del 2009-2010 per

tal de situar-la en els percentatges de lany 2009. Daquesta manera el Govern Balear

recuperaria una liquiditat anual aproximada de 500 milions deuros que haurien de destinar-se al

reforament dels serveis educatius i sanitaris i a latenci a la dependncia

17

Propostes

En matria de racionalitat i reordenaci en la despesa pblica per part de la Comunitat Autnoma,

GUANYEM proposa el disseny i desenvolupament de plans de control intern de la despesa pblica i

de la qualitat i eficincia de la mateixa amb els segents elements:

Centralitzaci de les despeses de promoci, publicitat etc. A nivell de Conselleria, Departament,

organismes o empreses dependents o vinculades.

Memria anual justificativa, cas per cas, de totes les despeses de manteniment, reparacions,

energia, material fungible, viatges, dietes, etc.

Limitaci de les despeses dassessoria i consultoria, informes i estudis externs, articles i

publicacions (excepte publicacions de recerca i anlisi).

Creaci en cada departament, instituci, organisme, empresa, ens, etc. Duna Comissi de Control i

Seguiment de la despesa de la qual han de formar part com a mnim dos representants dels

treballadors i treballadores. s competent per examinar i dictaminar sobre el control de la

contractaci pblica, de la subcontractaci de serveis i projectes, despeses de promoci i publicitat,

obres de reforma, serveis de manteniment, despeses en consultoria i assessoria i tots els altres

especificats en les propostes anteriors . Els seus dictmens seran pblics.

Creaci duna Agncia Autonmica per al Control de la Qualitat de la Despesa.

Control de la qualitat i eficincia de la contractaci pblica, adoptant mesures per a la

transparncia de concursos i licitacions.

6. POLTICA DE DESPESA AUSTERA I RACIONAL

Defensem una poltica de despesa austera i racional, per que prioritzi els serveis pblics i la

inversi per crear ocupaci. Per aix, proposem eliminar la modificaci de l'art. 135 de la

Constituci, que prioritza el pagament del deute a la despesa pblica i ens oposem al lmit del 3%

de dficit.

En tots els projectes d'obres i serveis ser preceptiu un informe previ d'impacte social i sobre

l'ocupaci.

TORNAR

18

7. ESTABLIR LES BASES PER A UN NOU MODEL PRODUCTIU

El nou model que proposem t un carcter eminentment social i per aix s incompatible amb el

neoliberalisme. El seu objectiu immediat s equilibrar mercat i Estat, situant la determinaci

econmica en l'inters general, la creaci d'ocupaci estable i de qualitat i el desenvolupament

sostenible des dels punts de vista hum, social i mediambiental.

7.1. Trets de l'actual model productiu

L'actual model productiu espanyol s la causa principal de que la crisi del sistema sigui aqu ms

greu, ms profunda i, previsiblement, de ms llarga durada que a la resta dels pasos capitalistes

desenvolupats.

El model productiu espanyol no s'ha caracteritzat noms per una polaritzaci sectorial cap a la

construcci residencial (esperonada fins al paroxisme per l'especulaci) i determinat tipus de

serveis (fonamentalment, l'hostaleria d'escs valor afegit).

A ms, els seus principals trets sn: salaris baixos i escassa protecci social, dependncia

tecnolgica, greu endeutament de les empreses i les famlies, un molt elevat dficit comercial, alt

impacte mediambiental, una fiscalitat regressiva insostenible, un elevat percentatge d'economia

submergida i una elevada corrupci inseparable del desenvolupament del sistema.

Aix ha tingut com a conseqncies ms significativa una elevada polaritzaci de la renda, amb un

descens important de la participaci de les rendes salarials en la renda nacional, un creixement de

l'ocupaci desequilibrat i precari, un retrocs de la productivitat i una degradaci ecolgica de

proporcions incalculables .

Propostes

La construcci d'un Nou Model Productiu ha de partir de l'anlisi crtic del model fracassat i de les

TORNAR

19

poltiques neoliberals que l'han sustentat i incorporar els segents elements com a base:

1) Defensar el model pblic en l'economia. L'Estat i les Administracions Pbliques han de reequilibrar

el mercat, no noms corregir-ho.

2) Canviar el model de relacions laborals que s el tret ms negatiu de l'actual model. Una part

essencial s la reforma empresarial i no la reforma laboral. Cal canviar la gesti empresarial en

aquest pas, penalitzant el model de salaris baixos, precarietat i desregulaci.

3) Introduir la democrcia en l'economia, des de la planificaci sostenible del desenvolupament fins a

la gesti de cada empresa concreta.

4) Considerar la plena ocupaci, digne i de qualitat com l'eix determinant del nou model productiu

amb poltiques de repartiment del treball i producci sostenible.

5) Exigir legalment el compliment dels drets subjectius que estableix la Constituci: dret al treball, a

l'habitatge, a la salut, a leducaci, etc.

6) Modificar profundament el sector financer, recuperant i desenvolupant el paper de la Banca

Pblica i utilitzant les caixes d'estalvis com a suports financers pblics del desenvolupament

regional.

7) Reforma del model energtic, de l's dels recursos naturals com l'aigua i la lluita contra el canvi

climtic.

8) Recuperar la poltica per a la ciutadania i la democrcia; liquidar la corrupci, reformar el sistema

electoral.

9) Defensar i desenvolupar la protecci social, la Seguretat Social i els serveis socials.

10) Garantir l'eficincia i el desenvolupament dels serveis pblics, amb propietat i gesti pbliques.

11) Canvi radical en la poltica agrria perqu doni suport un model social d'agricultura, productiu i

sostenible. L'alimentaci ha de ser considerada un assumpte estratgic.

12) Donar suport a la petita empresa i l'economia social i cooperativa en una economia que no es basi

en el sector serveis o el turisme de baixos salaris.

13) Proposem la reconversi ecolgica i social de la construcci i el turisme.

14) Establir mecanismes perqu en les licitacions pbliques existeixin criteris de discriminaci positiva

per a les petites empreses i perqu els plecs de condicions donin avantatge a les empreses que

proposin criteris ecolgics o de quantitat i qualitat de l'ocupaci involucrat en cada contracte.

20

7.2. Donar poder als treballadors i a les treballadores

Cap canvi s possible si no empodera els treballadors i les treballadores en la construcci no

noms d'un nou model de relacions laborals, sin en l'organitzaci del nou model productiu i

social.

La democrcia econmica s'ha de basar en el paper central dels treballadors i treballadores en les

prpies empreses. Ens referim al fet que els treballadors i treballadores han de formar part de les

noves relacions de producci, plena ocupaci, ampliaci i millora de la negociaci collectiva,

igualtat de gnere, accs a la propietat de les empreses que es volen deslocalitzar, poder sindical

en l' empresa, informaci i participaci en les decisions empresarials.

Ens referim a la participaci en els consells d'administraci, incidncia en els models de formaci i

qualificaci laboral i en el model d'Universitat, la recuperaci de la negociaci, consulta i

participaci en l'organitzaci interna de les empreses, augment de la participaci dels

representants dels treballadors i les treballadores, via modificacions legals, en tots els organismes

d'inversi, de model de poltica industrial i de R + D + i, es creen.

Per a aix proposem que ha nivell Estatal es reconegui el dret dels treballadors i de les

treballadores a participar en la gesti de les empreses i en la distribuci de l'excedent empresarial

mitjanant la promulgaci d'una Llei de Participaci dels treballadors i els seus representants en la

gesti de les empreses .

8. UNA ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDRIA.

Les iniciatives dEconomia Social i Solidria ajuden a construir noves formes econmiques,

democrtiques i cooperatives, tot conscients que aquest s un cam llarg, ple de dificultats per

tamb de mils de realitats ja existents a Europa, sia, Amrica Llatina i Amrica del Nord, tot

formant una enorme xarxa econmica entrellaada de forma molt desigual i incipient per amb

una gran fora emergent.

TORNAR

21

LEconomia Social i Solidria, es caracteritza per distintes formes jurdiques que van, des de

Cooperatives, Fundacions, Empreses, Societats Laborals i Associacions. Sn iniciatives on els

seus conceptes i les seves prctiques venen determinades no tant per la seva identitat jurdica

com per la seva forma de funcionar, de treballar una economia participativa, solidria, de servei

a les persones i a la comunitat. Una economia que sigui un instrument i no un fi en s mateix

que permeti desenvolupar una societat ms justa i ms sostenible.

Per a fer possible aquesta economia, les empreses dEconomia Social i Solidria constitueixen

un model empresarial diferent a lhabitual, caracteritzant-se per principis afins amb els

objectius que diuen defensar.

De forma general aquests principis es poden definir com:

- Actuar amb principis digualtat tot intentant satisfer de manera equilibrada els

interessos respectius de tots els protagonistes interessats per les activitats de les

empreses.

- Assegurar condicions de treball dignes a cada membre del personal, estimulant la

responsabilitat, la presa de decisions, la informaci i formaci com una lnia de

desenvolupament personal de cada treballador i treballadora i com a desenvolupament

collectiu. Tot aix s fonamental i imprescindible al marge de la figura jurdica de

lempresa o entitat, ja sigui Cooperativa, Associaci o Empresa.

- Afavorir acciones i activitats aix com productes i mesures de producci no perjudicials

per al medi ambient.

- Afavorir la cooperaci tant interna com externament, en lloc de la competncia.

Aquests serien objectius i criteris de lEconomia Social i Solidria que obeeixen a noves

realitats, a noves idees alternatives, no sempre coincidents amb el que en moltes ocasions, sha

donat a conixer com Economia Social, organitzacions no lucratives, tercer sector, ... No s

possible fer coincidir a les fundacions sense finalitats solidries, per exemple, ubicades tamb

en el context sense lucre, amb les cooperatives dagricultura ecolgica o les empreses dinserci

laboral de persones desfavorides o b les experincies de banca tica o de consum solidari, que

22

responen a molts dels criteris que hem definit i desenvolupat en aquest document amb les

Fundacions dels grans bancs o de les grans empreses.

Els darrers anys hem viscut a Balears un important creixement de les entitats d'economia social

que s'ha tradut en la formaci de noves experincies cooperatives, societats laborals i

l'expansi i consolidaci d'una xarxa prou significativa d'iniciatives d'economia solidria en

diversos camps: empreses d'inserci, comer just, estalvi tic, etc. .

De fet totes les iniciatives daquest sector, incloses les de carcter financer (banca tica, mont

de pietat, etc. mostren any rere any una tendncia mantinguda dels creixements, la qual cosa va

contribuint tamb, de manera continuada, al benestar social de les nostres Illes.

Les Illes Balears han estat una realitat social i econmica poc abonada i poc predisposada a les

formes de producci en democrcia, en rgim de propietat conjunta i en valors de solidaritat.

El desenvolupament, amb recursos suficients de la Llei de Cooperatives de les Illes Balears, han

de permetre donar un nou impuls i consolidar totes les experincies iniciades en els darrers

anys.

Com diem abans, per GUANYEM el foment del cooperativisme i del conjunt de l'economia

social i solidria contribueix a aconseguir:

- Una ocupaci ms estable i amb majors drets

- Una major intensitat real de la cohesi social

- El desenvolupament d'un model socioeconmic ms sostenible, equilibrat i socialment

responsable

- Una societat ms justa i solidria que permet la integraci social de persones amb risc

d'exclusi

- L'educaci social en valors com la coresponsabilitat i la solidaritat.

Aquests objectius resulten transversals a tota la proposta poltica de GUANYEM i fan de l'aposta

23

per l'economia social i el cooperativisme (de treball, agrries, de consum, d'habitatge,

d'iniciativa social, etc.) un eix estratgic que no volem ni podem situar en els marges d'un

programa poltic.

Propostes

En desenvolupament dels principis i valors anteriors i atesa lestructura econmica de Balears, el

suport decidit i concret de GUANYEM al desenvolupament de lEconomia social i solidria es

basa en dues idees fonamentals:

Els serveis de proximitat poden contribuir a la creaci docupaci, per tamb a la cohesi

social i a una nova ciutadania, i

Lacci pblica ha dafavorir la construcci conjunta daquests serveis millorant loportunitat

dxit de les iniciatives socials.

Ens comprometem a:

Impulsar la incorporaci del foment de leconomia social i del cooperativisme en els

Pactes locals d'ocupaci i en els Plans territorials d'ocupaci que selaborin com a

resultat daquests pactes.

Elaborar un nou Pla marc de foment de leconomia social i del cooperativisme que

contempli tant limpuls de les iniciatives socio-empresarials com de les entitats i

organitzacions associatives i promotores daquestes iniciatives.

El desplegament normatiu de les Empreses dinserci de les Illes Balears

Crear el Consell Superior del Cooperativisme de les Illes Balears com a rgan consultiu i

assessor del Govern en matria cooperativa tal com es preveu a la Llei de cooperatives

de les Illes Balears. Regular i dotar dels dispositius humans i organitzatius necessaris el

Registre de Cooperatives de les Illes Balears assegurant la seva necessria. eficcia i

agilitzaci administrativa.

24

Enfortir leconomia social a partir del suport a les seves estructures associatives i

representatives. Enfortiment del seu prestigi i visibilitat, especialment a travs dels

mitjans de comunicaci pblics.

Millorar el marc institucional i reconixer el sector cooperatiu i el conjunt de leconomia

social com a agent social. Garantir la presncia, la participaci i la representaci del

sector en els rgans de participaci social.

Potenciar i crear instruments financers de suport a experincies deconomia social :

avals, societats de garantia recproca, Fons especials de desenvolupament, Fons de

solidaritat cooperativa, crdits tous...

Fomentar la creaci de cooperatives de treball associat en serveis de proximitat

(cooperatives d'iniciativa social) i dempreses d'inserci social.

Impulsar la reserva duna part de la licitaci dobres i serveis per les empreses

deconomia social. Igualment avanar en altres mecanismes per a una gesti de qualitat i

ms democrtica, tals com la introducci en els concursos pblics de clusules

afavoridores de les poltiques de Responsabilitat Social, models de cogesti de serveis...

Elaborar un Pla de difusi i formaci deconomia social: mduls de formaci social

cooperativa als Plans de Formaci Ocupacional, formaci en cooperativisme i economia

social als Plans d'estudis de la UIB, formaci continua de socis treballadors de

cooperatives i societats laborals, formaci en gesti empresarial, etc.

Promoure la investigaci, la divulgaci, la sensibilitzaci i el desenvolupament en matria

deconomia social: beques, premis, estudis, publicacions, seminaris.

Promoure la creaci i consolidaci dexperincies en el sector del cooperativisme

d'habitatge i del cooperativisme de consum.

Elaborar un Pla de promoci i dinamitzaci del cooperativisme agrari.

Donar prioritat en els concerts educatius amb les cooperatives d'ensenyament a

leducaci infantil 0-3 anys.

25

Foment i suport a lassociacionisme i el treball en xarxa a lmbit de leconomia social i a

totes les formes d'intercooperaci cooperativa (cooperatives de segon ulterior grau,

grups cooperatius, etc... ).

Creaci del Distintiu de Qualitat de leconomia social, que actu com a marca de

reconeixement del sector. Aix com Impulsar els certificats de Responsabilitat Social

entre les empreses deconomia social.

Promoure les aliances estratgiques del sector amb els ens locals, en particular en les

poltiques de creaci docupaci i dempreses i en la contractaci de serveis.

Impulsar i enfortir les entitats empresarials de segon grau que optimitzin el seus

recursos i les seves inversions en formaci, R+D, noves tecnologies.

Incentivar la incorporaci de socis i scies de treball, exercint discriminaci positiva vers

els collectius amb major dificultat daccs al mn laboral i als crrecs de responsabilitat.

Enfortir les poltiques de finanament per al sector, donant suport en particular al capital

de risc i especialment a les inversions en infraestructures i tecnologies de la informaci i

la comunicaci per garantir una major qualitat i fortalesa de les empreses deconomia

social.

Garantir el suport financer a les experincies de banca tica, aix com altres propostes

deconomia solidria: comer just, consum ecolgic, turisme solidari, agricultura

ecolgica....

Donar suport a la formaci en els valors que defineixen leconomia social, la gesti

democrtica, participativa i la responsabilitat social, incloent per exemple les opcions

per a la creaci dempreses deconomia social en el marc del foment de la cultura

emprenedora i la creaci de serveis de suport a la seva creaci.

Impulsar la reserva duna part de la licitaci dobres i serveis per les empreses

deconomia social. Igualment avanar en altres mecanismes per a una gesti de qualitat i

ms democrtica, tals com la introducci en els concursos pblics de clusules

afavoridores de les poltiques de Responsabilitat Social, models de cogesti de serveis...

26

Crear un marc legal i institucional sobre la responsabilitat social de les empreses

Durant els darrers anys, el paper i presncia de grans empreses (de construcci i serveis,

fonamentalment) ha anat creixent a Balears a lombra de la globalitzaci. Tamb grans

empreses turstiques de Balears han llenat les seves inversions a pasos en vies de

desenvolupament. Si observem lactuaci daquestes empreses, descobrirem que la majoria

tenen com a nica finalitat millorar els beneficis a qualsevol preu, mentre presten poca atenci

a les condicions laborals, al medi ambient i a les necessitats socials a tots els indrets en qu

operen.

Per actuar sobre aquesta realitat, ha agafat fora la idea de la responsabilitat social de les

empreses (RSE), grcies, sobretot, a limpuls decologistes, organitzacions sindicals, moviments

socials i consumidors conscients. La RSE s, doncs, una proposta per modificar el comportament

de les grans companyies, tant all on es troba la casa matriu com en tota la seva cadena de

producci i distribuci. A la vegada, es pot fer extensible a les petites i mitjanes empreses.

Tanmateix, els continguts de la RSE, en ser un nou concepte, encara estan en procs de

definici. Aix, ha perms que poguessin proliferar una colla de codis de conducta molt

selectius en matria laboral confeccionats de manera unilateral i acompanyats de declaracions

incongruents per millorar la imatge comercial dalgunes empreses. Moltes transnacionals

utilitzen el paraigua de la RSE com un aixopluc per oposar-se a tot tipus de reglamentaci

oficial, tot defensant un suposat autocontrol. Aquestes conductes no tenen res a veure amb

lesperit veritable de la RSE, sin que ms aviat podrem parlar dun mal s daquesta idea.

Per capgirar la situaci actual hem de vincular la RSE a dos objectius en les activitats de les

empreses:

Garantir el respecte de les condicions de treball dignes (salaris dignes, salut laboral,

drets sindicals...) en tota la cadena de producci i de distribuci, incloent les activitats

externalitzades.

Facilitar informaci pblica, completa, transparent i auditada en els terrenys econmic,

social i mediambiental.

27

Es tracta duns objectius, que shan de concretar. Ara b, sense caure en el parany de desviar la

RSE, cap a les petites i mitjanes empreses, escudant-se en el fet que sn majoritries en el teixit

productiu de Balears. Tampoc no podem centrar-la de forma exclusiva en les empreses

deconomia social. Aix significaria oblidar-se de les grans empreses que sn les que marquen

les condicions contractuals.

Noms una societat civil, activa i organitzada pot treure la RSE de lestadi propagandstic en qu

lhan situada moltes grans empreses en una estratgia de mrqueting social buit de

contingut. Les aspiracions democrtiques i els moviments socials shan dapropiar del debat,

exigint transparncia i avaluaci independent dels comportaments empresarials. La pressi

democrtica ha de girar al voltant dun conjunt dobjectius com els segents:

Una millor aplicaci del dret ja existent.

Incorporaci de nous drets per als/les treballadors/res i per a la ciutadania.

Major implicaci de les empreses en el manteniment i lampliaci de les poltiques

pbliques.

Informaci avaluable de la seva conducta en tots els indrets on actuen.

La RSE ha de formar part de la construcci de lEuropa social. Aix ha danar acompanyat duna

activitat concreta que permeti garantir-la i regular-la dins de cada Estat. Aquesta tasca, atesa la

nostra situaci, en part correspon al Parlament espanyol.

El Parlament de les Illes Balears i les institucions daquestes illes tamb shan implicar. Shaur

dincloure lRSE, duna manera particular, entre els elements que han de conformar un nou

marc de Relacions Laborals.

Propostes

Des de GUANYEM impulsarem un marc legal i institucional i treballarem per:

Potenciar el dileg i la negociaci entre les empreses, sindicats, provedors,

consumidors i ens locals amb la finalitat destendre la RSE per tot el nostre territori.

28

Impulsar observatoris socials que sencarreguin de fer un seguiment exhaustiu de les

activitats que les empreses duen a terme, posant una atenci especial a les grans

empreses.

Garantir que les administracions pbliques siguin motors de RSE en la seva actuaci

empresarial, tant pel que fa a les activitats dutes a terme de manera directa, com per les

executades mitjanant contractes pblics.

9. PER UN MODEL ECONOMIC EQUILIBRAT ENTRE LES DIVERSES ACTIVITATS ECONMIQUES.

La primera pea del nou model econmic ha de tenir per objectiu fomentar un creixement de

leconomia ms equilibrat entre les diverses activitats econmiques: sense renunciar a les

potencialitats dun sector turstic eficient i consolidat, un eix vertebrador fonamental ha de ser

impulsar poltiques de diversificaci econmica, si ms no daquelles activitats lligades als sectors

lders, com sn les relacionades amb els serveis a les empreses, les noves tecnologies, els serveis

de benestar social, etc. l'excessiva dependncia de la construcci durant dcades, ha limitat les

possibilitats daltres sectors que s augmenten la nostra competitivitat i que podrien generar

benestar a mig i llarg termini.

s per aix que considerem que la segona pea, l element clau en aquest redreament del

model econmic, s el de la planificaci territorial, entesa com una eina que ajustaria el paper a

desenvolupar pel sector de la construcci, i que ha de facilitar que el conjunt de lestructura

productiva pugui desenvolupar-se sense hipotecar el patrimoni natural. .

s fonamental, en aquest cam, la introducci de canvis substancials del model turstic. El nou

marc en el que competeixen les Illes Balears s el duna major oferta en els seus segments de

turistes tradicionals. En aquest context el nou model turstic ha dintentar explotar els seus punts

forts actuals i no intentar competir noms amb les mateixes armes que fa vint anys, els preus, que

sn les que disposa bona part de les destinacions competidores. Aix, sens dubte, les Illes Balears

shan dintentar posicionar com una destinaci turstica de tipus europeu a on lelement clau s la

TORNAR

29

qualitat i la diversitat. s a dir, cal combinar els avantatges de la proximitat amb els pasos emissors

i duns recursos naturals encara atractius, amb nous elements que ens diferencin daquestes noves

destinacions.

Diversificar lestructura productiva, un objectiu possible

Sense renunciar a la consideraci de lactivitat turstica com a motor de leconomia, s un objectiu

prioritari la diversificaci de lestructura productiva, amb una actuaci pblica decididament

bolcada en aquest objectiu.

Les propostes tenen totes elles uns fils comuns que condueixen vers lobjectiu de la consolidaci i

ampliaci de la diversificaci sectorial i les actuacions dirigides a augmentar la competitivitat des

duna millora qualitativa de la producci sectorial i la seva sostenibilitat futura.

9.1. Agricultura ecolgica, protegir la seguretat alimentria

A les Illes, el model econmic del tot turisme ha condut el sector primari a una situaci residual.

En una comunitat que fa dues generacions era sobretot una societat agrria, i on el llenguatge

polticament correcte segueix parlant de la importncia estratgica del sector. Aix implica,

bviament, una extrema dependncia exterior, amb el que aix suposa en termes daugment de la

motxilla ecolgica (o les milles alimentries) dels productes que consumim. En el marc de la

globalitzaci, ens toca el paper doferidors de serveis turstics, i de consumidors de productes de

l'agricultura i la ramaderia altament industrialitzades, basades en la utilitzaci intensiva de

biocides que contaminen els pagesos, els aliments, l'aigua.

El procs accelerat dabandonament de lagricultura i la ramaderia s evident. El sector es troba, a

ms a ms, amb deficincies estructurals diverses, tals com la rururbanitzaci del sl rstic, la

segmentaci del territori, la sobreexplotaci dels recursos hdrics, la disminuci i envelliment de la

poblaci activa, o lescassa comercialitzaci interna i participaci amb altres sectors (p.ex.)

participaci del sector turstic en lagrari i pesquer).

30

El que cal s un comproms no retric amb la revitalitzaci del camp, que ha de servir per millorar

lequilibri del nostre model econmic, per frenar el procs de lliurament de tot el territori a ls

residencial i turstic i per millorar la qualitat i la seguretat alimentria. Per fer possible aquesta

revitalitzaci, s'ha de promoure una estratgia forta d'impuls de l'alimentaci sana, local i

ecolgica. Aix permetr no noms fer front a la prdua de competitivitat de l'agricultura qumica

generant un nou futur per als joves pagesos i els petits productors basat en la qualitat i en la

producci i el consum local d'aliments, sin tamb incrementar la qualitat de vida i la salut dels

consumidors.

Aquesta reconversi de l'actual model industrialitzat de producci d'aliments s perfectament

viable, tal com ens mostren els exemples de Dinamarca i Alemanya. Noms es tracta de tenir

voluntat poltica per contrarestar les inrcies i els interessos econmics d'una minoria i d'aplicar els

recursos econmics i el personal necessari per fer possible aquesta reconversi en favor dels petits

pagesos, del consum local d'aliments i de l'alimentaci sana.

Propostes

Creaci d'una Agncia de Seguretat Alimentria, amb les segents funcions:

- garantir el dret de la ciutadania a rebre una alimentaci sana, controlant tot el cicle de

producci d'aliments.

- promocionar el consum de productes locals de temporada i els hbits d'alimentaci sana.

- controlar les crisis alimentries garantit l'accs del pblic a la informaci i endurint les

sancions als infractors.

- control efectiu de l's de plaguicides perillosos per a la salut i el medi ambient.

- prohibir els cultius d'organismes genticament modificats a les Illes Balears.

- promoure l'etiquetatge voluntari de qualitat dels productes.

- control de la qualitat dels pinsos utilitzats en alimentaci animal, i etiquetatge obligatori

per als productes crnics quan els animals hagin estat alimentats amb OMG (per exemple

amb soja genticament modificada).

31

Elaboraci d'una estratgia d'impuls de l'agricultura ecolgica que contempli entre altres les

segents mesures:

- establir l'objectiu d'arribar al 10% de producci agrria ecolgica en 10 anys.

- creaci d'una escola formaci i recerca per a joves pagesos ecolgics.

- potenciar les finques collaboradores en agricultura ecolgica que puguin servir d'efecte

demostraci per a altres finques.

- impulsar els horts urbans ecolgics per a persones jubilades i en situaci d'atur i als

centres d'ensenyament.

- potenciaci del Consell d'Agricultura Ecolgica, incrementat el personal i recursos

econmics per dignificar la seva tasca.

- millorar les condicions de comercialitzaci de productes ecolgics, fomentant les

associacions de consumidors de productes ecolgics, impulsant la creaci d'una central de

compres, fomentar la introducci de productes ecolgics en menjadors escolars i hospitals,

i realitzant campanyes de conscienciaci ciutadana en favor del consum de productes

ecolgics.

Impulsar un sistema d'economia local, de petits propietaris, de producci prpia i comer

local:

- crear un banc de terres per fomentar la incorporaci al camp de joves pagesos sense

terres.

- crear un banc de llavors per protegir el material gentic autcton.

- foment de la transformaci de productes tradicionals (ametlla, garrova, vinya, figues...)

per donar-los ms valor afegit.

- conservaci i foment de les varietats autctones.

- promocionar el consum de productes locals en el sector turstic.

32

Plena democratitzaci del sector agro-ramader. Aquesta democratitzaci ha e suposar que

els interessos el sector puguin ser defensats per representants democrticament elegits.

Per fer-ho possible hi ha d'haver eleccions a les cambres agrries, tal com s'ha fet a la

major part de comunitats autnomes.

9.2. Aturar el declivi del Sector industrial

En els darrers anys assistim a una prdua progressiva del pes especfic de les activitats industrials a

Balears. En aquest perode hem vist amb preocupaci els efectes de la globalitzaci en el sector

industrial de base tradicional a les illes (calat i bijuteria, fonamentalment) Aturar aquest declivi

aix exigeix una poltica industrial activa i duna planificaci econmica rigorosa que tingui un

doble lobjectiu dafrontar amb xit els reptes de la globalitzaci i de la competncia internacional,

i la protecci dels llocs de treball industrials a Balears.

El triangle Inversi-R+D-Innovaci / cultura empresarial / formaci permanent, s clau per

millorar la productivitat, ser a la vegada ms competitius i assegurar la sostenibilitat del nostre

teixit productiu, construint, de manera progressiva, un model reeixit i amb futur.

La necessria reconversi cap a un nou model productiu que el mercat imposa, ha dapostar, des

de lptica de GUANYEM per una ocupaci de qualitat amb una formaci professional i permanent.

Loferta formativa sha de sincronitzar millor amb el que passa en el mn laboral. No es poden

ignorar els dficits en coneixements o competncies de la poblaci illenca en els nivells baixos i

mitjans, conseqncia del model de societat del passat. El propi desenvolupament terciari de

Balears representa un repte important en la configuraci dun teixit industrial que pot tenir un pes

especfic significatiu que doni cobertura a demandes avui no satisfetes.

Propostes

Des de GUANYEM impulsarem les mesures segents:

33

Fomentar ms intensament els nivells dinvestigaci i de desenvolupament i la penetraci

de les TIC en el teixit econmic i empresarial de Balears, augmentant els recursos financers

dedicats a lR+D+I acostant-se al 2,5% sobre el PIB (actualment no arriba a 1%) amb

lobjectiu de guanyar quota de mercat per la via de la qualitat dels productes.

Fomentar des de lAdministraci pblica el finanament de projectes desperit empresarial,

dinnovaci i dalt valor afegit a travs de la constituci dempreses mixtes de capital de

risc. Aix com lnies especials de finanament a projectes industrials en els sectors

mediambientals i energtics, noves tecnologies i innovacions aplicades als serveis de

benestar (salut, educaci, serveis socials)

Facilitar la concertaci entre les administracions pbliques, els agents socials i econmics i

la universitat per incrementar les capacitats dinnovaci de les empreses, potenciant un

desenvolupament industrial basat en leconomia del coneixement.

Suport a projectes industrials/innovadors deconomia social i aquells projectes que busquin

la inserci laboral de persones excloses del mercat del mn laboral o en greu risc dexclusi

social.

Apostar per nous sectors estratgics i de futur per crear activitat econmica i ocupaci:

desenvolupament del sector de reciclatge. Ajudar a desenvolupar una indstria de

programari lliure, que redueixi la dependncia quasi monopolstica de certs programes

propietaris. Una poltica activa de les administracions (possiblement el primer client

daquests programes) de substituci, seria molt important i ajudaria a desenvolupar

empreses de serveis de manteniment daquests programes i tamb de desenvolupadors

daplicacions lliures per a usos comercials/empresarials, educatius o doci.

Promoure un pla dactuaci per fer front a les situacions de reestructuraci industrial amb

lobjectiu danticipar-se als canvis i a la transici dels sectors afectats.

Potenciar el sl industrial pblic com a instrument necessari per a una poltica industrial de

futur a les petites empreses de Balears.

Potenciar la creaci duna finestra unificada de gesti per a PIMES per tal de facilitar, 34

assessorar i potenciar la posada en marxa de lactivitat empresarial i que trameti les

diferents gestions a fer davant les diferents administracions implicades.

Potenciar incentius fiscals especialment a les petites i mitjanes empreses per a la

modernitzaci dequipaments, producci neta i lestalvi energtic i daigua amb promoci

fiscal de la implantaci denergies renovables, penalitzant les energies brutes o

contaminants.

Fomentar la coordinaci industrial i institucional en la consolidaci de canals de

comercialitzaci, foment de denominacions dorigen i millora dimatge comercial. Promoure

la internacionalitzaci de les empreses.

Aprofitar el factor turstic com a eina de promoci del producte industrial i la seva

comercialitzaci exterior.

Millora, ampliaci i integraci estadstica i documental que permeti diagnstics i

valoracions ms acurats sobre la situaci i estructura de les diverses activitats industrials,

per tal doptimitzar els recursos pblics en el disseny de la seva poltica sectorial.

No podem obviar que el desenvolupament de les activitats vinculades a construcci shan

convertit, de fet, en un motor important de manteniment duna xarxa significativa de petites i

mitjanes empreses industrials. Per aquest motiu, les propostes en matria de rehabilitaci i

construcci dhabitatges, que es desenvolupen en altres mbits daquesta proposta programtica,

sn eines que han de facilitar la consolidaci de lestructura industrial, tot i que hem de rebutjar la

idea que situa lactivitat industrial com una indstria auxiliar.

9.3. Fomentar la millora de la qualitat del sector comercial

El model de comer de ciutat, avui i en un futur, dependr cada cop ms de la seva ubicaci. La

localitzaci fsica dun comer s tant o ms important que el seu producte i els seus preus. Depn,

per tant, en la seva major part, de la importncia que el govern municipal vulgui donar a les

funcions que desenvolupa. Perqu el comer sigui efica s necessari urbanisme, serveis,

accessibilitat, neteja, vigilncia..., en definitiva, tot all que el model de comer perifric t

solucionat.

35

Perqu no tingui conseqncies irreversibles per als ciutadans ha de garantir-se un equilibri entre

els diferents formats de comer que es poden donar i, sobretot, evitar que els grans formats de

distribuci tinguin posici dominant en el mercat. No hauria de ser possible que la renda familiar

disponible estigus en mans dunes quantes empreses que controlin els fabricants, els preus i les

qualitats.

Propostes

Els eixos de les nostres propostes han de servir per desenvolupar els objectius bsics segents:

La defensa del model del petit comer urb com a defensa dun determinat model de ciutat

sostenible i habitable.

Un model territorial comercial equilibrat i coherent.

La integraci del comer en la vida dels pobles i de les ciutats de Balears.

El foment de la millora de la qualitat en el sector comercial.

Des de GUANYEM impulsarem les mesures segents:

Aturar noves grans superfcies comercials, limitant-lo, previ estudi en cada cas, a la trama

urbana consolidada.

Modificar la Llei de Comer per evitar els abusos en la prolongaci de la jornada comercial

en determinats municipis.

Apostar per la integraci del sector comercial a lestratgia de desenvolupament local

general: obligatorietat dintroducci de criteris de coordinaci i de suport amb daltres

sectors en tots aquells plans o programes impulsats i/o finanats Govern de les Illes Balears

o els Consells Insulars.

Suport als plans de dinamitzaci comercial, en la lnia de configuraci de centres comercials

a laire lliure, amb preferncia per als municipis amb una especial afectaci per les grans

superfcies comercials.

36

Aplicaci de criteris territorials en el suport als plans de dinamitzaci comercial i altres

actuacions de suport al petit comer.

Elaboraci dun Pla de Suport a la Recuperaci, la Rehabilitaci i la Dinamitzaci dels

MerMaidinspectors de comer que sigui operatiu en totes les infraccions que es donin en

el sector i, especialment, en lincompliment de la Llei dHoraris i de les excepcions

autoritzades.

Creaci dun Observatori del Comer que generi i actualitzi permanentment la informaci i

levoluci del sector comercial, fent un seguiment de les condicions de treball en el sector,

impulsant la seva modernitzaci, proposant mesures de formaci i qualificaci dels

treballadors i de les treballadores. Lobservatori tamb hauria de fer anlisis i propostes

sobre lurbanisme comercial i garantir els drets dels consumidors contra les prctiques

monopolistes.

9.4. Reformes necessries per a un nou model turstic

El sector turstic s essencial a la nostra comunitat, no escapa, per tant, a ning la vital importncia

que suposa per lestabilitat econmica i social de les nostres illes levoluci daquest sector.

Tampoc no escapa a ning el gran impacte territorial, paisatgstic, sobre-explotaci de recursos

(aigua, energia) i sobre la producci de residus i demissions, que ha suposat i suposa el

desenvolupament daquest sector sense ordre ni concert.

Sn ja molts anys de debat sobre el present i el futur del nostre model turstic. Per molt que el

Govern del PP intenti transmetre una anlisi eufrica sobre la seva expansi i la seva bona salut. La

percepci de saturaci que patim a les nostre illes a tots els nivells, ha obert un fort debat poltic i

social, en el qual els partits poltics, organitzacions ecologistes i socials han anat opinant sobre

interrogants com: el model turstic que volem, si sobren o no sobren turistes o sobre qu vol

dir laposta pel el turisme de qualitat.

La situaci turstica global es pot caracteritzar, duna banda, com la prpia duna demanda que, en 37

bona part dels pasos especialment els principals pasos emissors cap a les Balears (Regne Unit i

Alemanya), presenta una demanda turstica madura i amb problemes per crixer a nivell global. De

laltra, es caracteritza per una forta competncia entre els destins turstics com a resultat dun

important augment de loferta en la conca mediterrnia. En aquest context, els destins turstics no

poden basar els seus avantatges noms en les caracterstiques clssiques del turisme de sol i

platja, especialment aquells situats en pasos de la Uni Europea. La qual cosa no significa rebutjar

aquest important segment de la nostra oferta, la base, de fet, de la major ocupaci laboral actual.

Per els destins com Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera no poden competir exclusivament

per la via dels preus, han de competir mitjanant loferiment duna gran pluralitat dopcions.

En els darrers anys un dels temes turstics ms meditics i que ha anat agafant fora ha estat el de

loferta del tot incls, (TI) davant la passivitat ,sin la complicitat del govern PP-UM. La proliferaci

del TI es un element afegit i prou important a la insostenibilitat del nostre model turstic:

s un producte indiferenciat de la resta dofertes turstiques, tant des de la perspectiva de

loferta com de la demanda. Els treballs de mrqueting indiquen que lagrupaci de

productes tenen sentit si ofereixen quelcom difcilment assolible per separat, essent aquest

fet el que justificaria la seva existncia. En el cas del Tot Incls, tots els productes extres que

no siguin els propis ja ofertats pels allotjaments turstiques en daltres tipus de

contractacions sn accessibles fora dels hotels, per la qual cosa que es pot asseverar que

no constitueixen productes que proporcionin un valor afegit especial. Daltra banda, seria

previsible que el seu preu en origen fos superior a productes semblants com lestada

hotelera en rgim de pensi completa, quan les dades disponibles semblen rebutjar

aquesta afirmaci.

Amb independncia de la distribuci entre els diferents agents econmics de les Balears,

implica una despesa clarament inferior que altres tipus de contractacions amb un nivell de

serveis semblants, per la qual cosa fora a la baixa el conjunt de loferta i,

Pels seus efectes sobre el conjunt de loferta turstica, dallotjament i complementria, est

clarament justificada una actuaci de les administracions. Com a producte que es mou amb

les regles de mercat, tot i que levidncia disponible sembla indicar que el TI s una

estratgia dels tour operadors per reduir preus en dest a costa de la qualitat tant a nivell

38

de serveis, (cambrers, etc.) com en els productes (begudes ,menjar, etc.). Sha dexigir la

regulaci daquest tipus daquesta oferta turstica, de forma que deixi clar uns estndards

de qualitat, un lmit de places i les possibles ubicacions geogrfiques. Daquesta manera

sevitaria la confusi amb daltres tipus de contractaci, com la de rgim en pensi

completa, i sasseguraria a una qualitat mnima de loferta impossibilitat la reducci de preu

a costa de la qualitat.

Propostes

Prioritzar l'hoteleria sobre l'oferta d'allotjament extra hoteler. L'augment continuat del

nombre de passatgers registrat a l'aeroport, en una situaci de no augment de places

turstiques, ens indica un desplaament dusuaris cap al turisme residencial. Aquest model de

turisme residencial, a ms de la pressi humana pel nombre de turistes que aporta, estableix

un model insostenible ja que clarament provoca una forta pressi sobre lactivitat de

construcci, una demanda creixent dinfraestructures, un gran consum energtic i s massiu de

vehicles particulars. D'altra banda, els beneficis socials (llocs de treball, recaptaci dimposts,

beneficis econmics), bsicament i temporalment sn pel sector immobiliari i de construcci, i

en menor mesura per a loferta complementria. Per contra, el model de turisme hoteler s

ms generador de riquesa ja que s creador de llocs de feina habituals, a ms permet una

gesti ms racionals del recursos, aigua, energia, gesti dels residus i tamb permet una

utilitzaci ms intensiva del transport collectiu.

Aposta per la qualitat, entenent que l'oferta de qualitat no s sinnim de turisme per a rics. No

es tracta de generalitzar els hotels de luxe, sin de donar servei qualificat, amb una oferta

complementria variada, amb un paisatge i un entorn natural preservat. Ens qualsevol cas, la

millor manera d'harmonitzar turisme i protecci ambiental no s incrementar l'oferta de camps

de golf i de turisme nutic.

S'ha de propiciar una reducci de places, amb amortitzaci de les illegals. L'instrument

39

principal ha de ser la modificaci de la Llei General Turstica per facilitar la reducci de la planta

d'allotjament obsoleta. Lautoritzaci de noves places a canvi de places obsoletes s'ha de

mantenir, amb dos canvis: la permuta ha de ser 1 x 1 i les places obsoletes han de desaparixer

fsicament, permetent aix una vertadera poltica d'esponjament i de generaci d'espais per a

s pblic.

Millorar la qualitat de la planta hotelera adaptant-la a les noves demandes (ms zones

comunitries, habitacions ms grans, oferta adaptada a ofertes especfiques, ciclisme), i

eliminant lobsoleta, a partir d'una poltica de reconversi restrictiva pel que fa a increments en

ls de territori.

S'ha d'impulsar una ecologitzaci turstica, mitjanant l'impuls a les certificacions de qualitat

ambiental, i els plans de modernitzaci ecolgica dels serveis turstics, amb l'objectiu de

millorar l'eficincia en el consum d'aigua i energia i la minimitzaci dels recursos. Potenciar el

consum de productes agrcoles de producci prpia.

Potenciar ofertes complementries, culturals, esportives adients pel nostre territori (vies

ciclistes, excursionistes). Posar en ala el valor del paisatge i dels bns naturals i patrimonials

Mentre tots els informes posen de manifest la necessitat de millorar la qualificaci dels

treballadors del sector turstic, aquest segueix apostant per la baixa qualificaci per tal de no

remunerar all que significa un estructura de qualitat de servei. s imprescindible la

potenciaci de la qualificaci professional del personal, millorant aix la qualitat del servei, i

facilitant els mecanismes de promoci professional i la seva corresponent remuneraci

Potenciar sistemes de gesti en la comercialitzaci de loferta que permetin al sector una major

independncia dels tour operadors. Posar en marxa una xarxa de reserves on-line per a

l'oferta de qualitat ecolgica certificada i els allotjaments turstics petits i mitjans. Aquesta

40

xarxa constituiria un servei pblic a imatge irlandesa o austraca i podria funcionar com a

Consorci. La idea seria permetre la supervivncia i el creixement d'un segment d'oferta d'alta

qualitat ambiental deslligat dels designis dels tour operadors.

Potenciar la desestacionalitzaci allargant al mxim la temporada i baixant les puntes destiu,

per afavorir una major estabilitat en els llocs de treball. Per aix cal aprovar un nou Pla de

Desestacionalitzaci, amb mesures com foment de places obertes durant tot l'any, promoci

turstica desestacionalitzadora, i incentius a la contract