Propostes per a l ambientalització de concursos públics d ... · El document que teniu a les mans, Propostes per a l’ambientalització de concursos públics d’edificació, té

Propostes per a l’ambientalització de concursos públics d’edificació

5

Col·lecció Eines

Sèrie Urbanisme i Habitatge

El document que teniu a les vostres mans té com a objectiu ajudar els promotors de concursos públics d’edificació a valorar quantitativament i de manera objectiva, en temes de sostenibilitat, les propostes fetes per diferents equips participants en els diversos concursos promoguts, que s’emmarquen dins els objectius que estableixen les diferents directives vigents actualment sobre l’eficiència energètica i els reptes ambientals. Aquesta obra és una referència per consultar en les diferents fases del concurs. Abans de la promoció del concurs, per tal de definir els aspectes bàsics que s’han de demanar als equips de projectes en els diferents àmbits de la sostenibilitat (energia, aigua, qualitat de l’ambient interior, materials i millora de l’entorn), és un document d’ajuda als promotors dels concursos. És una guia fàcil i clara sobre com s’han de valorar aquests aspectes definits, així com una ajuda per prendre la decisió final del procés del concurs.

Col·lecció Eines

Sèrie Urbanisme i Habitatge


Col·lecció Eines

Sèrie Urbanisme i Habitatge 5


CoordinacióServei d’Equipaments i Espai PúblicÀrea de Territori i SostenibilitatDiputació de Barcelona

Coordinació:Eloi Juvillà BallesterServei d’Equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona.

Redacció GBCe:

Coordinació:Eulàlia Figuerola, arquitecta, delegada de GBCe a Catalunya.

Equip:Alfons Ventura MartínezJordi Castellano CostaRoger Orriols GilPaula Rivas HessDolores Huerta CarrascosaGerardo WadelBruno Sauer

1a edició: octubre de 2018

© de l’edició: Diputació de Barcelona

Producció i edició: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona

Composició: Addenda

Índex

Presentació 8

Presentació GBCe 10

Introducció 11

Energia 13

Criteri E01. Reducció de l’illa de calor 13

Criteri E02. Estalvi d’energia no renovable 17

Criteri E03. Ús de fonts d’energia renovables 20

Bibliografia 23

Aigua 24

Criteri A01. Reducció del consum d’aigua sanitària 25

Criteri A02. Reciclatge d’aigües 27

Bibliografia 31

Qualitat de l’ambient interior 32

Criteri Q01. Utilització de materials d’acabats saludables 33

Criteri Q02. Il·luminació natural 37

Bibliografia 41

Materials 42

Criteri M01. Anàlisi del cicle de vida dels materials 43

Bibliografia 53

Millora de l’entorn 54

Criteri N01. Democratització de les instal·lacions i autosuficiència compartida 54

Criteri N02. Mobilitat sostenible 56

Bibliografia 61

Glossari 62

Annex 64

8

Presentació

El canvi climàtic és un hoste molest que s’ha instal·lat al sofà de casa nostra, i ens recorda, dia a dia, la necessitat de donar una resposta global, des de tots els àmbits i institucions, als reptes que ens presenta.

La ciutadania demana als seus representants més propers, els electes locals, una con-tribució i implicació cada vegada més gran en la lluita contra el canvi climàtic i la miti-gació dels seus efectes, una major eficiència en l’ús dels recursos del planeta i garan-tir-ne la conservació.

Estem en un moment de canvi: hem de passar de ser subjectes passius, que intenten reduir impactes en el territori, el medi ambient, la salut, el patrimoni..., a subjectes actius que actuen en pro d’una millora de l’entorn i de la nostra qualitat de vida com a comunitat.

En el sector de l’edificació, Europa va marcar el camí a seguir amb l’estratègia 2020 per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, mitjançant la Directiva 2010/31/UE d’eficiència energètica en els edificis, en què va establir l’any 2018 com a data límit per aconseguir edificis de nova construcció de consum d’energia gairebé zero (Nearly Zero Energy Building – nZEB) i en què va demanar a les administracions crear estí-muls per adaptar el parc immobiliari existent a l’estàndard nZEB.

De la mateixa estratègia 2020 neix la Directiva 2014/24/UE, sobre contractació pública, que dona suport a la contractació verda, ja que preveu la possibilitat d’incor-porar i prioritzar la qualitat, les condicions mediambientals, aspectes socials i la inno-vació en les adjudicacions de contractes. Un punt que queda recollit en l’article 202 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

El repte és com aplicar criteris de compra verda en els contractes de serveis d’arqui-tectura, ja que queda clar que si volem edificis nZEB hem de contractar la redacció de projectes d’edificació nZEB!

La Diputació de Barcelona va fer un primer pas amb l’aprovació de la Instrucció per a l’ambientalització de la contractació (IAC) el juliol del 2014, amb l’objectiu d’incor-porar criteris ambientals en els procediments de contractació administrativa.

Ara, us presentem la publicació dels «Criteris per a l’ambientalització de concursos públics d’edificació», una eina senzilla i entenedora per incorporar criteris ambientals en la valoració de les propostes arquitectòniques dels concursos d’edificació que esdevé alhora una guia de referència dels punts a considerar en la redacció dels projectes d’edi-ficació.

9


L’elaboració dels criteris és fruit de la unió dels coneixements i l’experiència en con-tractació pública i gestió de projectes d’edificació del Servei d’Equipaments i Espai Públic de la Diputació de Barcelona i l’expertesa en eficiència energètica i sostenibilitat en edificació de l’organització mundial GBC (Green Building Council).

La publicació que teniu a les mans és la primera pedra per construir edificis més ACTIUS en la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Esperem que us sigui de gran utilitat.

Josep Ramon Mut i Bosque Diputat delegat d’Urbanisme i Habitatge

10

Presentació GBCe

Ja fa temps que la societat és conscient de les tensions ambientals del nostre model pro-ductiu i, per tant, l’arquitectura mira de sintonitzar cada vegada més amb aquesta sen-sibilitat, aparentment nova.

Queda enrere el període germinal en què una minoria de «motivats» s’esforçava per canviar les coses, una mica a contracorrent del marc establert. Ara tots entenem que l’edificació és un factor determinant per assolir el nou model que comença a perfilar-se per al futur. L’arquitectura ha de ser alhora infraestructura i llenguatge d’una nova manera d’habitar i dialogar amb el territori natural, coherent amb aquest model emer-gent.

Ens trobem en un moment especial, perquè el repte no és fer-ho millor... sinó dife-rent. Ens toca contestar preguntes que no formaven part del nostre guió, ens cal integrar altres coneixements, trenar complicitats difícils, trencar alguns prejudicis atàvics. Ens cal, sobretot, cercar un equilibri perfecte entre idea i praxi perquè tot plegat no se’ns escorri de les mans. Necessitem implementar sistemes i indicadors que ens permetin calibrar el resultat de la intuïció, però sense ofegar-la.

Percebo d’alguna manera aquesta visió compartida per part de la Diputació de Bar-celona. Establir un acord amb GBCe per tal de compartir coneixements i expertesa en aquest camp ha permès valorar la dimensió de la sostenibilitat ambiental dins dels pro-jectes que promou. De ben segur que, treballant junts, tots n’aprendrem i contribuirem a millorar el bé comú.

Finalment, vull agrair, en nom dels membres de la nostra associació, la confiança que se’ns fa i el compromís ferm de respondre amb tota l’ambició que l’ocasió mereix.

Felip Pich Aguilera Arquitecte i president de GBCe

11

Introducció

El document que teniu a les mans, Propostes per a l’ambientalització de concursos públics d’edificació, té com a objectiu poder valorar quantitativament i de manera objectiva en termes de sostenibilitat les propostes realitzades pels equips participants en els diferents concursos públics d’edificació.

Per poder fer això, i basant-nos en l’eina de certificació ambiental VERDE, del Green Building Council España, s’ha analitzat una llista de criteris. Agrupats en diferents àmbits (energia, aigua, qualitat de l’ambient interior, materials i millora de l’entorn), aquests criteris permeten caracteritzar l’edifici a través d’aspectes específics (consum d’energia primària, consum d’aigua potable…). Tots ells tenen per objectiu reduir els impactes que l’edifici provoca en el medi, i es quantifiquen per mitjà d’un indicador que es pot analitzar independentment dels altres.

Aquesta subdivisió i agrupació de característiques en diferents paquets permet estu-diar i valorar l’edifici des de diversos punts de vista, utilitzant o no tots els criteris segons les necessitats i prioritats de cada projecte.

També, i depenent de la complexitat de la documentació demanada en el concurs o dels objectius establerts, alguns criteris s’han subdividit en dos apartats: els aspectes qualitatius i els aspectes quantitatius. Els primers defineixen i valoren les aportacions del projecte de manera més senzilla i subjectiva, sense necessitat de fer cap càlcul. La valoració mitjançant aspectes quantitatius, en canvi, dota el projecte d’uns càlculs que aporten més credibilitat a les propostes. Tant els aspectes qualitatius com els quantita-tius, però, tenen associada una valoració i puntuació independent, amb un màxim de 10 punts. Per a cadascun dels criteris hi ha unes condicions mínimes que s’han de com-plir i uns documents que cal aportar per poder puntuar.

Així doncs, serà el promotor del concurs qui decidirà quins criteris valorarà i de quina manera seran quantificats. La taula següent (taula 1) mostra les diverses pos-sibilitats que existeixen.


12

Taula 1. Valoració dels criteris en concurs

Àmbit Criteri Aspecte Puntuació màxima

Energia

E01. Reducció de l’illa de calor Quantitatiu 10

E02. Estalvi d’energia no renovable Qualitatiu 10

Quantitatiu 10

E03. Ús de fonts d’energia renovables Quantitatiu 10

Aigua

A01. Reducció del consum d’aigua sanitària Quantitatiu 10

A02. Reciclatge d’aigües Qualitatiu 10

Quantitatiu 10

Qualitat de l’ambient interior

Q01. Utilització de materials d’acabats saludables Quantitatiu 10

Q02. Il·luminació natural Qualitatiu 10

Quantitatiu 10

Materials M01. Anàlisi del cicle de vida dels materials Quantitatiu 10

Millora de l’entorn

N01. Democratització de les instal·lacions i autosuficiència compartida

Qualitatiu 10

N02. Mobilitat sostenible Qualitatiu 10

13

Energia

Aquest àmbit aborda l’energia des d’un punt de vista holístic i proposa mesures per reduir la demanda energètica inherent a l’edifici i per aconseguir la reducció de les emissions de diòxid de carboni mitjançant una gestió eficient del consum en la fase operativa del seu cicle de vida. Aquest àmbit promou la prescripció i el disseny de solucions d’alta efi-ciència energètica i sistemes que fomenten l’ús sostenible de l’energia als edificis afavo-rint l’ús de fonts d’energia renovables.

L’eficiència energètica d’un edifici sostenible s’inicia en la fase de disseny, per així reduir-ne les necessitats globals. L’adequada selecció de l’orientació i els envidraments, la geometria de l’edifici o la tria de materials adients per a la climatologia local són aspectes a tenir en compte.

A partir d’aquesta reducció de la demanda global, s’han d’incorporar estratègies efec-tives per reduir el consum energètic.

La calefacció i refrigeració passives, la ventilació natural i els sistemes de climatització d’elevada eficiència, combinats amb controls intel·ligents, s’incorporaran conjuntament amb la producció d’energia renovable a la parcel·la, cosa que permetrà cobrir part del con-sum energètic amb fonts d’energia sostenibles, baixes en generació de diòxid de carboni.

Criteri E01. Reducció de l’illa de calor

Objectius i beneficis del criteri

L’efecte illa de calor es produeix en totes les grans ciutats i provoca que a les zones urbanes la temperatura sigui més elevada que a les zones forestals i rurals ad jacents.

Aquest efecte és degut principalment a l’eliminació de la vegetació i a la seva substitu-ció per carrers d’asfalt o formigó, edificis i altres estructures que presenten una elevada absorció solar a causa de la seva baixa reflectància i gran inèrcia tèrmica.

Minimitzar l’efecte illa de calor a les zones edificades mitjançant la disposició de zones verdes als espais exteriors i de coberta o amb l’ús de materials que redueixen l’acumulació de calor com a estratègia de mitigació i adaptació al canvi climàtic és l’objectiu d’aquest criteri.

La incorporació de vegetació i l’ús de materials clars i de reflectivitat i emissivitat tèr-mica elevades permet disminuir el sobreescalfament dels edificis i, en conseqüència, la demanda de refrigeració durant el període estival.


14

Segons estudis realitzats a Califòrnia (EUA), augmentar la presència d’arbres que facin ombra damunt la façana pot reduir d’un 10 % a un 30 % el consum en refrigeració. A la nostra latitud, la plantació d’arbres davant les façanes est, sud i oest permet reduir els guanys solars a l’estiu i la càrrega tèrmica de refrigeració. En zones climàtiques D i E es recomana utilitzar arbres de fulla caduca per evitar que produeixin ombres a l’hi-vern.

Els arbres, a més, afavoreixen la humectació de l’aire, contribueixen a l’absorció de CO2 i milloren la percepció ambiental de l’entorn.

Valoració del criteri

Valoració del criteri quantitatiuEn aquest criteri es valora la reducció de l’efecte illa de calor mitjançant el càlcul del per-centatge de la superfície total de la coberta i/o façanes protegides per mesures de miti-gació de l’efecte illa de calor.

Llindar de puntuació

La suma de la superfície de la parcel·la i de les cobertes que compleixen els requisits ha de ser, com a mínim, del 40 %.

La suma de la superfície de la façana que compleix els requisits ha de ser, com a mínim, del 40 %.

Punts en funció de la reduccióEs podran obtenir un màxim de 10 punts en funció de la taula 2.

Taula 2. Puntuació segons la reducció de l’efecte illa de calor

Parcel·la i cobertes (màxim 7 punts) Façanes E, S, O (màxim 3 punts)

% de reducció Punts % de reducció Punts

0 % - 40 % 0 punts 0 % - 40 % 0 punts

41 % - 48 % 1 punts 41 % - 57 % 1 punts

49 % - 56 % 2 punts 58 % - 72 % 2 punts

57 % - 64 % 3 punts 73 % - 100 % 3 punts

65 % - 72 % 4 punts

73 % - 80 % 5 punts

81 % - 100 % 7 punts

15


Requisits d’avaluació de les millores

I. Reduir l’illa de calor a la superfície lliure de parcel·la i cobertes. Mesures computables

• Superfície ocupada per vegetació (amb gruix de terra > 20 cm) o afectada per algun dels següents mitjans de protecció:• Ombra produïda per arbres (mida de la capçada suposada als 5 anys des de l’ocu-

pació) o per altres estructures vegetals (emparrat o similar). • Ombra produïda per una estructura de suport de panells solars per generar ener-

gia renovable.• Ombres produïdes per estructures arquitectòniques amb un índex de reflectància

solar IRS ≥ 70.• Ús de materials de paviment amb un índex de reflectància solar segons la inclinació

del pla:• Pendent ≤ 15 %. IRS = 70• Pendent > 15 %. IRS = 50

• Ús de paviments porosos. Si són d’enreixat obert, llavors més del 50 % de la superfí-cie haurà d’estar lliure de paviment.

Com calcular les mesures de reducció

• Calcular la superfície total de coberta i parcel·la lliure.• Calcular la superfície verda o amb mesures de mitigació.• Calcular el percentatge de coberta i/o parcel·la que compleix els requisits respecte de

la superfície total.

II. Reduir l’illa de calor a les façanes est, sud i oest. Mesures computables

• Superfície amb vegetació o recoberta amb materials amb un índex de reflectància solar IRS ≥ 40.

• Superfície de façanes est, sud i oest que reben ombra pròpia en dates i horaris espe-cificats (vegeu «Notes addicionals»).


• Calcular la superfície total de façanes est, sud i oest.• Calcular la superfície amb compliment de les diferents mesures.• Calcular el percentatge de façana que compleix els requisits respecte de la superfí-

cie total.


16

Notes addicionals

En el cas d’espècies de plantes enfiladisses, es tindrà en compte la superfície ocupada pels elements de suport (enreixats, gelosies, etc.) que permetran el seu creixement o bé el 40 % de la futura zona ocupada pel possible creixement de les plantes.

Aspectes a tenir en compte per als càlculs

• Les superfícies d’ombra es comptaran sempre en projecció horitzontal.• L’ombra projectada pels diversos elements es calcularà sempre el dia 21 de juny,

en horari solar:• Per calcular les superfícies horitzontals amb ombra es tindrà en compte el su-

matori de les hores principals del dia, de 10.00 a 16.00 h. • Per calcular l’ombra pròpia de les façanes: el càlcul de la façana est es farà a les

7.00 h, el de la façana sud a les 12.00 h i el de la façana oest a les 17.00 h.

Documentació que cal aportar

Per a la valoració del criteri caldrà aportar:

• Memòria explicativa i gràfica d’acabats.• Memòria de càlculs.• Estudi gràfic d’ombres (plànols).

En cas de no aportar la documentació requerida no s’obtindrà cap puntuació en aquest crèdit.

Relació amb altres criteris

A02. Reciclatge d’aigüesLes cobertes enjardinades poden contribuir a millorar la gestió de les aigües pluvials.

Reduir les zones urbanitzades amb paviment dur utilitzant paviments d’enreixat obert millora les taxes d’infiltració al terreny.

E02. Estalvi d’energia no renovableLes cobertes enjardinades ajuden a reforçar l’aïllament i a refrescar el microclima dels voltants i, per tant, redueixen les càrregues tèrmiques de fred i milloren el rendiment energètic.

Els tancaments amb revestiments d’alta reflectància reben menys aportacions de calor solar, cosa que els permet tenir càrregues de refrigeració menors. Tot i així, cal fer una anàlisi anual, ja que podrien augmentar les càrregues de calefacció en els climes freds.

17


Criteri E02. Estalvi d’energia no renovable


Els combustibles fòssils constitueixen actualment el principal recurs energètic a escala global i són els causants, amb les seves emissions associades, d’un greu problema d’es-calfament climàtic derivat de l’efecte hivernacle. Els últims anys, les reserves d’hidro-carburs s’han anat esgotant, fet que ha provocat que el problema dels recursos energètics i el canvi climàtic hagi esdevingut una preocupació mundial de primer ordre. És per això que l’ús eficient d’aquests combustibles i l’estalvi d’energia són indispensables.

Es tracta de promoure i premiar la reducció del consum d’energia necessària per a la climatització dels edificis (calefacció i refrigeració) i ACS.


Valoració del criteri qualitatiu (I) i quantitatiu (II)

I. Estratègies passives - Criteri qualitatiuEn aquest criteri es valora l’aplicació d’estratègies passives per reduir la demanda ener-gètica de l’edifici.


Per puntuar, s’aplicarà com a mínim una de les mesures definides a l’apartat de requisits.

PuntsEs podran obtenir fins a un màxim de 10 punts per l’aplicació de les mesures de millora (1 punt cadascuna).

II. Consum d’energia primària - Criteri quantitatiuEn aquest criteri es valora la reducció del consum d’energia primària (Cep) de l’edifici proposat respecte de l’edifici de referència.


La reducció del consum energètic d’energia primària per complir amb aquest criteri ha de ser, com a mínim, del 20 %.

PuntsEs podran obtenir un màxim de 10 punts en funció de la taula 3.


18

Taula 3. Puntuació segons la reducció del Cep

% reducció del Cep ECQN* Punts

20 % - 30 % 1 punts

31 % - 40 % 2 punts

41 % - 50 % 3 punts

51 % - 60 % 4 punts

> 60 % 5 punts

* En funció de la zona climàtica.

Segons la qualitat de les dades aportades, la puntuació es multiplicarà segons un fac-tor de ponderació de la següent manera:

• En cas de simulació energètica amb HULC + GT → x 2• En cas de simulació energètica amb HULC + VYP → x 1,8• En cas de simulació energètica amb CE3 o CEX → x 1,5


I. Estratègies passives. Mesures computablesEs valorarà l’aplicació de les següents mesures:

• Recuperació d’energia tèrmica amb eficiència (v. RITE) > 80 %.• Ventilació nocturna i refredament gratuït.• Protecció solar adequada dels buits receptors (S i E/O).• Ús d’arbres caducifolis per crear ombres a les façanes (S i E/O).• Compacitat o factor forma (V/AT) > 2,5. • Façana ventilada.• Estudi i millora de ponts tèrmics.• Murs Trombe o murs / espais solars.• Pous canadencs.• Atris amb ventilació estratificada.• Reducció del consum elèctric per l’ús d’il·luminació natural.• Refredament per evaporació, en climes secs.• Inèrcia tèrmica per al desfasament de l’ona tèrmica.• Altres estratègies bioclimàtiques adequadament justificades.

II. Consum d’energia primària. Mesures computablesEs valorarà la reducció del Cep a partir del valor de la taula de consum límit de la taula 4.

19


Taula 4. Consum límit per Cep ECQN per zones climàtiques, segons Recomanació (UE) núm. 2016/1318 de la Comissió

Zona climàtica d’hivern segons CTE DB-HE

α A B C D E

Cep (kWh/m2·any) 80 80 83,33 86,67 93,33 100


• Determinar el consum límit del projecte segons taula 4.• Calcular el consum energètic de l’edifici amb un programa de simulació recone-

gut oficial.• Calcular el percentatge de reducció de consum respecte als valors de la taula 4.

Notes addicionals

Caldrà aportar memòries i esquemes que expliquin les solucions adoptades.Es comptaran els consums de calefacció, refrigeració, ACS i il·luminació durant

tot un any i normalitzats per unitat de superfície, en kWh/m2.Es podrà simular amb un programari que compleixi les condicions establertes

per l’IDAE (Condiciones de aceptación de procedimientos alternativos a LIDER y CALENER).

CE3 i CEX seran només vàlids per als casos d’edificis que calgui ampliar o rehabilitar.



• Memòria expositiva (I).• Esquemes gràfics (I).• Memòria de càlcul (II).• Informe i arxiu de simulació (II).



Els temes relacionats amb el rendiment energètic dels edificis i els que afecten la qua-litat ambiental interior –com la ventilació, la concentració de CO2, la capacitat de con-trol sobre les condicions interiors que poden assolir els ocupants i la contribució de la


20

il·luminació natural– han de ser coordinats acuradament. L’eficiència energètica de l’edifici no ha de comprometre la salut ni el benestar dels ocupants. L’increment de la ventilació als edificis pot requerir un consum addicional d’energia que, tanmateix, pot mitigar-se emprant recuperadors de calor i economitzadors als sistemes de ventilació.

Un edifici adequadament aïllat tindrà unes condicions interiors més uniformes, especialment pel que fa a la distribució de la temperatura radiant, la qual cosa es tra-dueix en un nivell de confort més elevat.

A més, l’estalvi d’energia té una clara repercussió sobre els aspectes econòmics pel seu elevat impacte sobre els costos d’ús.

E01. Reducció de l’illa de calorL’ús d’energia als edificis està directament relacionat amb la utilització de materials cli-màticament adients per a la coberta i els paviments, i amb les ombres produïdes amb la plantació d’arbres.

E03. Ús de fonts d’energia renovablesL’equip del projecte també pot mitigar els impactes derivats de l’ús d’energia mitjançant les energies renovables.

Criteri E03. Ús de fonts d’energia renovables


Promoure i premiar la reducció del consum d’energia no renovable a partir de la instal·lació de sistemes que permeten la generació d’energia mitjançant fonts renovables i que no produeixen emissions de gasos amb efecte hivernacle.


Valoració del criteri quantitatiu En aquest criteri es valora la producció d’energies renovables. L’avaluació en aquest cri-teri s’estableix per mitjà del càlcul amb simulació del percentatge de reducció del con-sum d’energia obtingut a partir d’energia renovable aportada sobre el total dels consums derivats de l’ús de l’edifici.


La reducció de l’ús de fonts d’energia no renovables (per tant, aportació de renovables) per complir amb aquest criteri ha de ser, com a mínim, del 60 %.

21


PuntsEs podran obtenir un màxim de 10 punts en funció del percentatge de reducció de con-sum assolit segons la taula 5.

Taula 5. Puntuació segons la reducció del consum d’energia a partir del Cep

% reducció sobre consum amb el Cep Punts

60 % - 70 % 2 punts

71 % - 80 % 4 punts

81 % - 90 % 6 punts

91 % - 100 % 8 punts

> 100 % 10 punts


I. Producció d’energia renovable a la parcel·la. Mesures computablesEs rebutjaran aquelles instal·lacions de producció que no estiguin avalades per un estudi de viabilitat a la parcel·la analitzada i que no comptin amb prou reserva d’espais previs-tos per a la instal·lació dels sistemes de producció d’energies renovables:

• Sitja per a l’emmagatzematge de combustible procedent de biomassa • Reserva d’espai a les cobertes o façanes assolellades per a la correcta disposició de

panells solars tèrmics i/o fotovoltaics• Estudi d’afeccions de les perforacions necessàries per a la instal·lació de geotèrmia• Reserva de locals tècnics per allotjar tots els components necessaris per completar la

instal·lació (comptadors, dipòsits, bombes, etc.)• Reserva d’espais òptims per a la correcta disposició d’elements generadors d’energia

microeòlica


• Calcular el consum energètic de l’edifici segons el criteri E02. • Calcular la quantitat d’energia renovable produïda a la parcel·la. • Calcular el percentatge de reducció d’energia no renovable respecte del total.


22

Notes addicionals

Es comptaran els consums de calefacció, refrigeració, ACS i il·luminació durant tot un any i normalitzats per unitat de superfície, en kWh/m2, obtinguts d’acord amb les espe-cificacions del criteri E02-II precedent.

Entre els sistemes d’energia renovable s’inclouen:

• Sistemes de producció d’energia solar tèrmica per a la producció d’ACS, calefacció o refrigeració

• Sistemes de producció d’energia solar elèctrica amb panells fotovoltaics• Calderes de biomassa• Geotèrmia • Sistemes de producció d’energia elèctrica amb microeòlica instal·lada a la parcel·la• Sistemes passius no avaluats al criteri E02-I, sempre que l’estalvi energètic obtingut

sigui justificat mitjançant un sistema de càlcul reconegut



• Memòria expositiva. • Memòria de càlcul. • Memòria gràfica amb la justificació d’espais necessaris i la seva situació. • Estudi de viabilitat d’instal·lació de renovables.



E02. Estalvi d’energia no renovableL’eficiència energètica en un edifici sostenible ha de començar a la fase de disseny per tal de reduir-ne les necessitats globals a través d’una selecció adequada de l’orientació i els envidraments, així com dels materials més adients per a la climatologia local. Estra-tègies com la calefacció i refrigeració passives, la ventilació natural i els sistemes de cli-matització d’eficiència elevada, combinats amb controls intel·ligents, s’hi han d’incor-porar per reduir l’ús d’energia als edificis. La producció d’energies renovables a la parcel·la permet cobrir les porcions restants del consum energètic amb fonts sostenibles, baixes en generació de diòxid de carboni.

23


Bibliografia

Reducció de l’illa de calorCharles, Kibert. Sustainable Construction-Green building design and delivery. 1a edició,

New Jersey: Wiley & Sons, 2005.Energy Star 2008. <http://www.energystar.gov>.GBCe. Guía para los evaluadores acreditados VERDE NE Equipamiento. Criteris: A 31,

A 32. NE-RΩ. Criteris: PyE 06 i PyE 07. RH.Gray, K. A.; Finster, M. E. The urban heat island, photochemical smog, and Chicago:

local features of the problem and solution. Evanston: Northwestern University, 1999. 3.2 Light color surface p. 52-60.

Hassid, S. [et al.]. «The effect of the Athens heat island on air conditioning load». Energy and Buildings, 32 (2000), p. 131-141.

Santamouris, M. [et al.]. «On the impact of urban climate on the energy consumption of buildings». Solar Energy, vol. 70, núm. 3 (2001), p. 201-216.

Summary findings and indicator proposals for the life cycle environmental performance, quality and value of EU office and residential buildings. <http://susproc.jrc.ec.europa.eu/Efficient_Buildings/documents.html>.

Estalvi d’energia no renovableDirectiva europea 2007/91 de la Comissió Europea, relativa a l’eficiència energètica dels

edificis, i la seva revisió 2010/31/UE.Ecofys. Towards nearly zero-energy buildings. Definition of common principles under the

EPBD (Final report). Comissió Europea, 2012.Paoletti, Giulia [et al.]. «El diseño energético integrado en la práctica municipal». A:

Affirmative integrated energy design action. Viena: EURAC, 2014. IEE/11/832/SI2.615932.Recomanació (UE) 2016/1318 de la Comissió Europea, de 29 de juliol de 2016, sobre les

directrius per promoure els edificis de consum d’energia quasi nul i les millores pràctiques per garantir que abans que finalitzi el 2020 tots els edificis nous siguin edificis de consum d’energia quasi nul.

Reial decret 47/2007 i Ordre FOM/1635/2013, per la qual s’actualitza el Document Bàsic DB-HE «Ahorro de energía» del CTE.

ZEBRA2020. Nearly zero-energy building strategy 2020. Deliverable 5.1: nZEB technology solutions, cost assessment and performance. ZEBRA2020. IEE/13/675/S12.675834.

Ús de fonts d’energia renovablesCodi Tècnic CTE-HE4 i CTE-HE5, versió 2013.Directiva 2009/28/CE, de 23 d’abril de 2009, relativa al foment de l’ús d’energia generada

a partir de fonts renovables.GBCe. Guía para la evaluación de criterios en actuaciones de rehabilitación VERDE RH

Equipamiento, V.1.a.

http://www.energystar.gov

http://susproc.jrc.ec.europa.eu/Efficient_Buildings/documents.html

http://susproc.jrc.ec.europa.eu/Efficient_Buildings/documents.html

24

Aigua

La conservació i la reutilització de l’aigua és important, ja que només el 3 % de l’aigua de la terra és considerada aigua fresca.1

La Directiva 2000/60/CE, de 23 d’octubre de 2000, estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política de l’aigua i manifesta la necessitat de vetllar per la protecció dels ecosistemes aquàtics i promoure l’ús sostenible de l’aigua a llarg termini.

En el rànquing mundial de recursos d’aigua, Espanya es col·loca en el lloc 39 del món, però a la cua quant a l’ús eficient d’aquest recurs.

En el 60 % de les ciutats europees de més de 100.000 habitants, l’aigua procedent de rius (pantans), aqüífers i pous disminueix més ràpid del que es regenera.2

Als Estats Units s’ha comptabilitzat que el 13,6 % de l’aigua potable utilitzada corres-pon als edificis, cosa que els situa com el tercer sector que consumeix més aigua, per darrere de les centrals termoelèctriques i el conreu de regadiu.3

En els habitatges, el consum directe d’aigua representa només el 2 % del total del con-sum, mentre que el 60 % - 65 % s’utilitza per als banys i serveis i entre un 30 % - 35 % es consumeix a la cuina.

Cal afegir que la quantitat d’energia que requereix el tractament de l’aigua perquè pugui ser consumida, el transport fins als edificis i el posterior tractament és molt ele-vada. Un estudi elaborat a Califòrnia va fixar el consum energètic en un 19 % del con-sum energètic de tot l’estat.4

Per tot això, aquesta secció realitza una avaluació transversal del consum d’aigua tenint en compte l’ús de l’aigua interior, el reciclatge d’aigües i el consum.

1 US environmental protection agency. Water trivia facts.2 Un Water. Coordinating the UN’s work on water and sanitation. Statistics: Graph & Maps. [en línia]. <http://www.unwater.org>.3 green BUilding coUncil. Green Building facts [en línia]. [EUA]: USGBC, 2017. <http://www.usgbc.org/articles>.4 <Energy.ca.gov/2005publications/CEC-700-2005-011/CEC-700-2005-011-SF.PDF>.

http://www.unwater.org

http://www.unwater.org

http://www.usgbc.org/articles

Energy.ca.gov/2005publications/CEC-700-2005-011/CEC-700-2005-011-SF.PDF

25


Criteri A01. Reducció del consum d’aigua sanitària


Promoure la reducció del consum d’aigua potable en sanitaris a través d’equips eficients. La reducció del consum no només és important per estalviar aigua, sinó també per dis-minuir el consum energètic necessari per obtenir-la, tractar-la i distribuir-la, juntament amb altres impactes ambientals que genera la seva obtenció.


Valoració del criteri quantitatiuEn aquest criteri es valora la reducció del consum d’aigua potable en funció d’un con-sum bàsic (línia base).


Caldrà reduir el consum d’aigua sanitària almenys en un 30 % respecte de la línia base, calculada segons les indicacions de l’apartat «Notes addicionals».


Taula 6. Puntuació segons la reducció del consum d’aigua potable

% reducció respecte de la línia base Punts

0 % - 29 % 0 punts

30 % - 39 % 4 punts

40 % - 49 % 6 punts

50 % - 59 % 8 punts

> 60 % 10 punts


Reduir el consum d’aigua potable. Mesures computables

• Utilització de vàters de doble descàrrega.• Utilització d’urinaris secs o amb baix consum d’aigua.


26

• Utilització d’aixetes amb cabal reduït.• Utilització d’aixetes amb un temps curt de flux.• Utilització d’aparells de cuina amb un baix consum d’aigua.


• Calcular el consum de litres de la línia base.• Calcular el consum de litres de l’edifici objecte.• Calcular el percentatge de reducció de consum.

Notes addicionals

El càlcul de la línia base es realitza mitjançant els cabals de referència (taula 7):

Taula 7. Cabals de referència GBCe

Elements Cabal

WC descàrrega llarga 6 l/ús

WC descàrrega curta 3 l/ús

Urinari 4 l/ús

Aixeta lavabo 10 l/min

Dutxa 10 l/min

Aixeta cuina 10 l/min

El càlcul de l’edifici objecte es realitza mitjançant els cabals proposats a l’edifici.Els consums s’obtenen de multiplicar el cabal de cada element pel nombre d’usos, en

funció del nombre d’usuaris calculat segons el CTE SI-3 apartat 2 (taula 8).

Taula 8. Usos estàndards per persona

Element Ús per persona Element Ús per persona

Aixeta cuina 1 ús durant 15 segons

Urinari 2 usos

Aixeta lavabo 3 usos durant 15 segons

Aixeta dutxa 0,1 usos durant 300 segons

Vàter descàrrega llarga (*) Vàter descàrrega curta (*)

(*) Vegeu el primer punt dels aspectes a tenir en compte per fer els càlculs.

27


El consum de l’edifici objecte es calcularà, doncs, multiplicant els cabals pels usos per persona.

Aspectes a tenir en compte per fer els càlculs:

• Quan els vàters siguin utilitzats per dones, es considerarà una descàrrega llarga i dues de curtes. En el cas de ser utilitzats per homes, es considerà una descàrrega llarga.

• Els ocupants es consideraran 50 % homes i 50 % dones.• El nombre d’usuaris estarà determinat per la normativa d’incendis DB- SI 3 del Codi

Tècnic de l’Edificació.• La pressió dels aparells serà d’entre 3 i 5 bars.• En cas d’utilitzar reductors de pressió, no s’admeten els de rosca o els que poden

ser manipulables manualment o mitjançant una moneda. S’admetran només aquells que poden ser modificats per l’instal·lador mitjançant una clau específica.

• Els càlculs resultants no són prescriptius per al dimensionat de la instal·lació però sí per al tant per cent de reducció i les mesures a aplicar.



• Memòria descriptiva dels aparells proposats.• Memòria de càlculs justificatius de reducció.• Fitxes tècniques dels aparells proposats.



A02. Reciclatge d’aigüesLa disminució del consum d’aigua contribueix a disminuir el volum de reciclatge d’aigua tant a nivell local (el mateix edifici) com a nivell general (depuradores).

Criteri A02. Reciclatge d’aigües


Promoure el reciclatge i/o la recuperació d’aigua amb la finalitat de reduir el consum d’aigua potable en sanitaris i en reg. La instal·lació de sistemes de reciclatge i/o recupe-


28

ració ens ajudarà a reduir el consum d’aigua potable sanitària i, principalment, a reduir el consum d’aigua de reg, i contribuirà a disminuir els impactes ambientals generats pel cicle de l’aigua.



I. Estratègies de reducció del consum d’aigua per a reg. Criteri qualitatiuEn aquest crèdit es valoren les estratègies previstes per reduir al màxim el consum d’aigua de reg necessari per mantenir la plantació existent.


Cal almenys l’aplicació d’una de les mesures per poder puntuar.

PuntsEs podran obtenir fins a un màxim de 10 punts per l’aplicació de les mesures de millora, segons el que indica la taula 9.

Taula 9. Puntuació segons la reducció del consum d’aigua per a reg

Núm. mesura Punts

Mesura 1 1 punt

Mesura 2 1 punt

Mesura 3 1 punt

Mesura 4 2 punt

Mesura 5 2 punt

Mesura 6 2 punt

Mesura 7 1 punt

II. Estratègies de recuperació i/o reciclatge d’aigua per a sanitaris. Criteri quantitatiuEn aquest crèdit es valora el percentatge de recuperació d’aigües pluvials i/o reciclatge d’aigües grises per ser utilitzades en vàters i urinaris en funció d’un consum bàsic (línia base).

29



Caldrà reduir el consum d’aigua sanitària almenys en un 25 % respecte de la línia base, calculada segons les indicacions del criteri A01.


Taula 10. Puntuació segons la reducció del consum d’aigua en les descàrregues de vàters i urinaris per la recuperació d’aigües pluvials i/o el reciclatge d’aigües grises

% reducció de descàrrega de vàters i urinaris Punts

Fins a 24 % 0 punts

25 % 2 punts

50 % 4 punts

60 % 6 punts

75 % 8 punts

100 % 10 punts


I. Estratègies de reducció del consum d’aigua per a regEs valorarà l’aplicació de les següents mesures:

• Mesura 1. Ús de sistemes de reg d’alta eficiència.• Mesura 2. Ús de sistemes de reg amb diferents sectors segons les necessitats espe-

cífiques dels diferents tipus de plantacions.• Mesura 3. Instal·lació d’un sistema de detecció pluviomètrica per evitar el reg en

període de pluja i sensors d’humitat del terreny per a la gestió del reg.• Mesura 4. Plantació amb tipologies de plantes autòctones o amb baixa necessitat

d’aigua.• Mesura 5. Instal·lació d’un sistema de reciclatge d’aigües pluvials amb emmagat-

zematge per a reg.• Mesura 6. Instal·lació d’un sistema de gestió i control d’aigua per detectar i evitar

possibles fuites.• Mesura 7. Altres mesures diferents de les llistades que es puguin justificar objectiva-

ment.


30

II. Estratègies de recuperació i/o reciclatge per a sanitaris. Mesures computables

• Doble instal·lació en banys per a l’ús d’aigua reciclada o recuperada.• Instal·lació per a la recuperació d’aigua recuperada.• Instal·lació per al reciclatge d’aigua.


• Calcular la línia base de consum (vegeu criteri A01).• Calcular el volum d’aigua recuperada o reciclada.• Calcular el percentatge de reducció de consum d’aigua per a vàters i urinaris.

El càlcul es realitzarà en funció del volum d’aigua recuperada o reciclada que s’em-magatzema per ser reutilitzada.

Notes addicionals

Les taules de càlcul que s’han d’utilitzar són les especificades en el criteri A01.Els càlculs resultants no són prescriptius per al dimensionat de la instal·lació però

sí per al tant per cent de reducció i les mesures a aplicar.



• Memòria explicativa de les mesures aplicades (I).• Memòria explicativa de les mesures aplicades (II).• Càlculs justificatius de la reducció (II).



A01. Reducció del consum d’aigua sanitàriaEl reciclatge i/o reutilització de l’aigua pot contribuir a un nou ús en el consum d’aigua en sanitaris i disminuir així el consum inicial d’aigua potable.

31


Bibliografia

Reducció del consum d’aigua sanitàriaGuia per a la certificació BREEAM ES Nueva Construcción 2015. Categoria: Aigua.

Requisit AG1: Consum d’aigua.Guia per a la certificació LEED BD+NC, V.4. Categoria: Water efficiency. Indoor water

use reduction.Guia per a la certificació VERDE Equipamiento, V.1.g. Categoria: Recursos naturals.

Criteri C 09: Consum d’aigua potable.

Reciclatge d’aigüesCertificació BREEAM ES Nueva Construcción 2015. Categoria: Aigua. Requisit

AG1: Consum d’aigua.Guia per a la certificació LEED BD+NC, V.4. Water efficiency; Outdoor water use

reduction.Guia per a la certificació VERDE Equipamiento, V.1.g. Categoria: Recursos naturals.

C 02: Retenció d’aigües pluvials; C 04: Recuperació i reutilització d’aigües grises.

32


Aquesta secció avalua la qualitat ambiental interior a partir de la limitació dels compos-tos orgànics volàtils (COV) emesos pels materials d’acabat interior i de l’assoliment de nivells adequats d’il·luminació i ventilació de tots els espais de l’edificació.

Els estudis indiquen que el 96 % de les partícules dels COV en espais interiors són emesos pels materials d’acabat i dels mobles. La selecció dels materials amb baixes emis-sions contaminants, la bona il·luminació i ventilació dels espais interiors i un adequat procés de purga de l’edifici abans de la seva ocupació redueixen sensiblement els riscos per a la salut dels seus ocupants.

D’acord amb la Directiva 2004/42/CE, les pintures i vernissos utilitzats en la cons-trucció generen emissions significatives de COV que contribueixen a la formació a escala local i regional d’oxidants fotoquímics (smog) i de l’efecte hivernacle.

El contingut en l’atmosfera de COV alliberats per les activitats humanes que proce-deix de pintures i vernissos és inferior al 3 % d’acord amb l’estudi realitzat per McMillan i publicat pel British Coating Federation Ltd,5 per la qual cosa la quantitat de COV alli-berat pels materials d’acabat utilitzats en els edificis té un impacte molt més significatiu sobre la qualitat ambiental interior dels edificis i la salut dels seus ocupants que sobre la qualitat de l’ambient exterior. Hi ha diferents estudis que demostren la relació entre altes concentracions de COV i el síndrome de l’edifici malalt.6

Segons els estudis realitzats per l’EPA (l’agencia de protecció ambiental dels EUA), la concentració de COV en l’ambient interior és de 2 a 5 vegades superior a les concentra-cions que es troben en l’aire exterior. Durant certes activitats o en edificacions que con-tenen materials de revestiment que alliberen gran quantitat de COV, la concentració pot arribar a ser 1.000 vegades superior a la de l’exterior.

Cal evitar amb totes les mesures aquests riscos i obtenir uns bons nivells de qualitat ambiental interior per garantir la bona salut dels seus ocupants.

Quant a la il·luminació, la natural constitueix una alternativa vàlida per a la il·luminació d’interiors i la seva aportació és valuosa no solament en relació amb la quantitat sinó també amb la qualitat de la il·luminació.

En relació amb la il·luminació artificial, la il·luminació natural presenta els següents avantatges:

5 Leatherhead: British Coatings Federation, 1999. <www.coatings.org.uk>. 6 epa. Indoor air fact No. 4; Sick building syndrome, 2001.

www.coatings.org.uk

33


• No empra combustibles fòssils, ja que és proporcionada per una font d’energia reno-vable: el Sol en forma directa o a través de la volta celeste.

• Estalvia energia; una il·luminació natural ben dissenyada pot complir amb els requi-sits d’il·luminació d’un local interior on es realitzin tasques visuals de complexitat mitjana entre 60 % - 90 % de les hores de llum natural, la qual cosa té un potencial d’estalvi d’energia elèctrica de fins a un 90 % en edificis d’ús predominantment diürns, com, per exemple, escoles, biblioteques, oficines, etc.

• Pot proporcionar nivells d’il·luminació més elevats en les hores diürnes que els que s’obtenen per mitjà d’un sistema de llum artificial. Amb un bon disseny de la il·luminació natural, es poden obtenir 1.000 lux d’il·luminació homogènia interior.

• La llum solar directa introdueix menys calor per lumen que la majoria de les fonts d’il·luminació artificial elèctrica. A més, pot contribuir favorablement a les necessi-tats de calefacció a l’hivern si els buits es dissenyen de manera que els guanys solars excedeixin les pèrdues de calor.

• L’ull humà està adaptat a la llum natural i als seus canvis, tant al llarg del dia com de l’any.

Criteri Q01. Utilització de materials d’acabats saludables


Promoure i premiar l’ús de materials d’acabat amb baixos nivells d’emissions de com-postos orgànics volàtils (COV) en els processos de construcció dels edificis per reduir els riscos per a la salut de les persones associats a la baixa qualitat ambiental interior.


Valoració del criteri quantitatiuAquest criteri es valora en funció del percentatge de superfície d’acabat interior d’estan-ces principals que compleixen els estàndards pertinents de la taula 13 de criteris COV de productes que s’adjunta a l’apartat «Notes addicionals».


Almenys un 50 % de la superfície ha de complir amb els requeriments establerts.


34

PuntsEs podran obtenir un màxim de 5 punts, si no s’aporten més dades justificatives que una declaració d’intencions. La puntuació segons el tant per cent de superfície que compleix és la que indica la taula 11.

Taula 11. Puntuació segons declaració d’intencions del percentatge de superfície amb acabats amb nivell baix d’emissions de COV

% superfície Punts

50 % 1 punt

60 % 2 punts

70 % 3 punts

80 % 4 punts

90 % 5 punts

Factor de ponderació per la qualitat de les dades aportadesEn cas de justificació amb càlculs i aportació dels comprovants de les etiquetes de pro-ducte, la puntuació descrita més amunt es multiplicarà per un factor de 2, segons es detalla a continuació (taula 12):

Taula 12. Puntuació segons justificació de càlcul i comprovants del percentatge de superfície amb acabats amb nivell baix d’emissions de COV

Núm. categories Punts

50 % 2 punts

60 % 4 punts

70 % 6 punts

80 % 8 punts

90 % 10 punts


Mesures computablesEs valorarà com a superfície d’estances principals totes aquelles superfícies d’acabat inte-rior: parets, sostres i terres.

35


Com calcular la puntuació

• Fer una llista dels materials de les diferents categories que compleixen amb els nivells d’emissions exigits.

• Associar a cada material la superfície corresponent d’aplicació.• Calcular quin percentatge de superfície compleix amb les prescripcions respecte de

la superfície total de les estances principals (tenint en compte sostres, parets i terres).• Requeriments.

Notes addicionals

Taula 13. Llista de materials i criteris de COV per tipologia de producte

Categoria de producte Estàndard europeu Nivell d’emissions exigit

1. Taulers de fusta• Fusta premsada• Tauler de fibra, inclòs el DM• OSB - Tauler d’encenalls

orientats• Fusta ciment• Contraxapat• Taulers de fusta massissa

i tauler acústic

UNE-EN 13986:2006+A1:2015. Taulers de derivats de la fusta per ser utilitzats en la construcció. Característiques, avaluació de la conformitat i marcatge.

Formaldehid E1 (requisit de prova 1) Verificar l’absència de conservants regulats de fusta i el seu contingut mínim.

2. Estructures de fusta• Fusta laminada encolada

UNE-EN 14080:2013. Estructures de fusta. Fusta laminada encolada i fusta massissa encolada. Requisits.

Formaldehid E1 (requisit de prova 1)

3. Revestiment de terra de fusta

• P. ex.: parquet

UNE-EN 14342:2013. Terres de fusta i parquet. Característiques, avaluació de conformitat i marcatge.

Formaldehid E1 (requisit de prova 1)Verificar l’absència de conservants regulats de fusta i el seu contingut mínim.

4. Revestiment de terres resilients, tèxtils i laminats

• Vinils/linòleums• Suro i goma• Moqueta• Revestiment de fusta

laminada

UNE-EN 14041:2005.Recobriments de terres resilients, tèxtils i laminats. Característiques essencials.

Formaldehid E1 (requisit de prova 1)Verificar l’absència de conservants regulats de fusta i el seu contingut mínim.

5. Plafons de fals sostre UNE-EN 13964:2006/A1:2008. Sostres suspesos. Requisits i mètodes d’assajos.

Formaldehid E1 (requisit de prova 1)Absència d’amiant.

6. Adhesius de revestiments de terres

UNE EN 13999-1. 2014. Adhesius. Mètode curt per a l’amidament de les propietats d’emissió d’adhesius amb baix contingut en dissolvents o lliures de dissolvents una vegada aplicats. Part 1: Procediment general.

Verificar l’absència de substàncies volàtils cancerígenes o sensibilitzadors (requisit de prova 2-4)


36

7. Revestiment de parets• Paper pintat d’acabat• Revestiment de paret de

vinil i de plàstic• Paper pintat per a

decoracions posteriors• Revestiments de paret

d’alta resistència• Tèxtils

UNE-EN 233:2000. Revestiments decoratius en rotlles. Especificació dels papers pintats acabats i dels revestiments decoratius vinílics i plàstics.UNE-EN 266:1993. Revestiments decoratius murals en rotlles. Especificacions de revestiments decoratius murals tèxtils.

Formaldehid (requisit de prova 5) i l’alliberació de MVC (monòmer de clorur de vinil) (el requisit de prova 5 ha de ser baixa i dins dels estàndards EN per al material respectiu.Verificar que la migració de metalls pesats (5) i altres substàncies tòxiques estiguin dins de l’estàndard EN per al material respectiu.

Requisits de prova

1. UNE-EN 717-1:2006. Taulers derivats de la fusta. Determinació de les emissions de formaldehid. Part 1: Emissió de formaldehid pel mètode de la càmera.

2. UNE-EN 13999-2:2014. Adhesius. Mètode curt per a l’amidament de les propietats d’emissió d’adhesius amb baix contingut de dissolvents o lliures de dissolvents després de ser aplicats. Part 2: Determinació dels compostos orgànics volàtils.

3. UNE-EN 13999-3:2007+A1:2009. Adhesius. Mètode curt per a l’amidament de les propietats d’emissió d’adhesius amb baix contingut de dissolvents o lliures de dissolvents després de ser aplicats.

4. UNE-EN 13999-4:2007+A1:2009. Adhesius. Mètode curt per a l’amidament de les propietats d’emissió d’adhesius amb baix contingut de dissolvents o lliures de dissolvents després de ser aplicats. Part 4: Determinació dels diisocianats volàtils.

5. UNE-EN 12149:1998. Revestiments decoratiu en rotlles. Determinació de la migració de metalls pesants i altres elements extraïbles, del contingut en monòmetre de clorur de vinil i de l’alliberament de formaldehid.

L’àmbit d’aquests requisits no engloba el mobiliari i els accessoris com, per exemple, taules o prestatgeries, sinó que se centra en els acabats interns principals i en els acces-soris que estan integrats de manera fixa dins l’edifici.



• Memòria descriptiva amb la justificació dels càlculs.• Plànols que indiquin les superfícies de compliment.• Aportació de comprovants i/o etiquetes de productes proposats (per puntuar segons

taula 12).


37



E02. Estalvi d’energia no renovable (ventilació)Els temes relacionats amb el rendiment energètic dels edificis i els que afecten la qua-litat ambiental interior, com la ventilació, la concentració de CO2, la capacitat de con-trol sobre les condicions interiors que poden assolir els ocupants i la contribució de la il·luminació natural, han de ser coordinats acuradament. L’eficiència energètica de l’edifici no ha de comprometre la salut ni el benestar dels ocupants. L’increment de la ventilació als edificis pot requerir un consum addicional d’energia que, tanmateix, pot mitigar-se emprant recuperadors de calor i economitzadors als sistemes de ventilació. A més, l’estalvi d’energia en la ventilació té una repercussió clara sobre els aspectes eco-nòmics pel seu elevat impacte sobre els costos d’ús.

Criteri Q02. Il·luminació natural


Promoure i premiar un nivell adequat d’il·luminació natural durant el dia en tots els espais d’ocupació primària per reduir el consum d’energia no renovable i emprar una font d’energia d’origen renovable com és la solar per evitar sobreescalfaments no desit-jats i per assimilar, de manera controlada i d’acord amb el seu ús i activitat, la qualitat de la il·luminació interior i l’exterior.



I. Estratègies de control. Criteri qualitatiuEn aquest crèdit es valoren les estratègies previstes que afavoreixen el control de la il·luminació natural i l’enlluernament.


Es compliran almenys els requisits d’una estratègia per poder puntuar.

PuntsEs podran obtenir fins a un màxim de 10 punts per aplicació de les mesures de millora (2 punts cadascuna).


38

II. Factor de llum natural. Criteri quantitatiuEn aquest crèdit es valora el percentatge d’estances principals o d’ocupació primària (per exemple, les sales de lectura d’una biblioteca) que compleixen amb els requisits de factor de llum natural DF ≥ 2, i que poden estar il·luminades tant per la façana com per la coberta.


Almenys un 20 % de les estances principals o d’ocupació primària han de complir els requisits per poder puntuar.


Taula 14. Puntuació segons el percentatge d’estances principals amb el requisit de factor de llum natural

% estances principals que compleixen Punts

20 % 2 punts

40 % 4 punts

60 % 6 punts

80 % 8 punts

100 % 10 punts


I. Estratègies de control d’il·luminació natural i enlluernamentEs valorarà l’aplicació de les següents mesures:

• Control de l’enlluernament amb la utilització de vegetació.• Control de l’enlluernament amb sistemes passius fixos o mòbils.• Control de l’enlluernament per la situació i orientació de les obertures.• Tipologies de materials i colors d’acabat.• Bona ubicació i ocupació de l’espai en relació amb la incidència solar.

II. Factor de llum natural DFL’avaluació del criteri es realitza mitjançant programes de simulació tipus Ecotect

y Dialux. En aquest cas, però s’ha definit la possibilitat d’un càlcul simplificat que serà

39


vàlid sempre hi quant es compleixin els següents requisits mínims que s’han de com-plir tots alhora.

Finestres en façana, il·luminació lateral:

• No existeixen obstruccions exteriors. • La profunditat de l’estança (P) és inferior o igual a 2,5 vegades Hw. • La relació entre superfície de finestra per sobre del pla de treball, considerant l’al-

çada del pla de treball 0,80 metres (Aw), i la superfície útil de l’estança (Af) és supe-rior al 20 %.

• La longitud de la finestra (Lw) és, com a mínim, 0,6 la longitud de l’estança (L).

Claraboia a coberta, il·luminació zenital:

• La superfície il·luminada per cada claraboia (Si) serà igual a Si = π/4 * (0,8 * H + L1)², en què H = alçada de l’estança i L1 = amplada de la claraboia.

Les claraboies rectangulars, o d’altres formes complexes, s’assimilaran a una clara-boia de proporció quadrada amb una superfície igual a la projectada.

Proporció base: la relació entre l’alçada de la sala i l’amplada de les claraboies ha de ser d’1 a 6,25.

• El total de la superfície il·luminada per les claraboies ha de cobrir el 90 % de la super-fície de l’estança, descomptant les àrees correctament il·luminades lateralment des de façanes (DF = 2 %).

Com calcular el compliment del DF:

• Calcular el nombre d’estances principals.• Calcular el DF de cada estança.• Calcular el percentatge d’estances principals que compleixen el DF en relació amb el

nombre total d’estances d’ocupació primària.

Notes addicionals

Figura 1. Factor de llum natural: esquema explicatiu de llum lateral per a façanes


40

Figura 2. Factor de llum natural: esquema explicatiu de llum zenital per a cobertes

Casuística 1: sense il·luminació lateral Casuística 2: amb il·luminació lateral



• Justificació amb memòria expositiva i esquemes justificatius (I).• Càlculs justificatius del compliment del factor de llum natural DF (II).



E02. Estalvi d’energia no renovableAjuda a reduir el consum d’energia no renovable, ja que il·luminant una estança amb llum natural no s’empren combustibles fòssils, s’estalvia energia –perquè no cal il·luminació artificial– i es contribueix favorablement a les necessitats de calefacció a l’hivern si els buits es dissenyen de manera que els guanys solars excedeixin les pèrdues de calor.

41


Bibliografia

Utilització de materials d’acabats saludablesGuia per a la certificació BREEAM ES Nueva Construcción 2015. Categoria: Salut i

benestar. Requisit SYB_08.Guia per a la certificació VERDE NE Equipamiento, V.1.b. D 03: Toxicitat en els materials

d’acabat interior.

Il·luminació naturalGuia per a la certificació BREEAM ES Nueva Construcción 2015. Fitxa SYB1.Guia per a la certificació VERDE NE Equipamiento, V.1.g. Apartat D 14: Il·luminació

natural als espais d’ocupació primària.

42

Materials

Aquesta secció avalua les emissions de CO2 i l’energia consumida durant l’extracció, fabricació i transport dels materials de construcció.

L’extracció i fabricació dels materials de construcció poden arribar a representar entre un 30 % i un 35 % del consum energètic total de la vida útil de l’edifici.7 La impor-tància de l’impacte dels materials en l’edificació serà cada vegada més gran per la reduc-ció de l’impacte energètic en fase d’ús, a mesura que ens apropem als edificis ECQN (edificis de consum quasi nul).

És important, doncs, avaluar els impactes ambientals dels materials durant el cicle de vida d’un edifici. La metodologia adequada per fer aquesta avaluació és l’ACV (anà-lisi del cicle de vida).

Taula 15. Informació de l’avaluació de l’edifici

Informació del cicle de vida de l’edifici Beneficis i càrregues més enllà del límit del sistema

Etapa de producte

Procés de construcció

Etapa d’ús Etapa de fi de vida

A1 A2 A3 A4 A5 B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7 C1 C2 C3 C4

Sub

min

istr

amen

t de

mat

èrie

s pr

imer

es

Tran

spor

t

Tran

sfor

mac

ió

Tran

spor

t

Con

stru

cció

(exe

cuci

ó)

- pr

océs

d’in

stal

·laci

ó

Ús

Man

teni

men

t

Rep

arac

ió

Sub

stitu

ció

Reh

abilit

ació

Ús

d’en

ergi

a en

ser

vei

Ús

d’ai

gua

en s

erve

i

So

Tran

spor

t

Trac

tam

ent d

e re

sidu

s

Elim

inac

ió

Potencial de reutilització, recuperació i reciclatge

Aquesta metodologia està regulada per les normes ISO 14040:2006 i ISO 14044:2006, mentre que les parts d’una anàlisi del cicle de vida estan regulades per la norma UNE EN 15978:2011, que ens defineix bàsicament quatre etapes: etapa de producte, procés de cons-trucció, etapa d’ús i etapa de fi de vida, i una cinquena que s’anomena beneficis i càrregues més enllà del límit del sistema (potencial de reutilització, recuperació i reciclatge).8

7 caStellano, J. [et al.]. «Development of a scale of building construction systems according to CO2 emissions in the use stage of their life cycle». A: Building and Environment, 82 (2014), 618-627.8 goBierno vaSco. departamento de medio amBiente, planificación territo rial y vivienda . «Declaración ambien-tal de producto».

43


L’anàlisi ens permet comparar els impactes mediambientals de dos productes o sis-temes diferents, i ajuda els equips de disseny a escollir la millor opció.

Com a criteri bàsic, podríem dir que utilitzar un material amb una llarga vida útil i que es pugui reutilitzar una vegada acabada la vida útil de l’edifici serà millor. Per aquest motiu, posar-lo en l’obra de manera que ens el deixi recuperar en un futur també és primordial.9

Per comprovar els impactes ambientals dels productes és millor utilitzar materials amb certificació ambiental, com poden ser les etiquetes tipus III o també anomenades EPD, DAP (declaració ambiental de producte).

Cal recordar que els residus de la construcció representen un 40 % del total de resi-dus sòlids als EUA i un 25 % a la UE.10

Criteri M01. Anàlisi del cicle de vida dels materials


Promoure la utilització de materials de construcció amb un baix impacte ambiental en la seva fabricació així com l’ús de materials de proximitat per reduir al mínim les emis-sions en el transport.

L’ús de materials amb una baixa energia grisa, juntament amb la utilització de mate-rials de proximitat, contribueix a l’estalvi energètic tant en la producció com en el trans-port fins a l’obra, fet que redueix els impactes ambientals generats.


Valoració del criteri quantitatiuEn aquest criteri es valora l’elaboració d’una anàlisi del cicle de vida (ACV) entre un edifici de referència i l’edifici objecte. L’abast de l’anàlisi d’ACV és des de l’extracció i fabricació del material fins al transport a l’obra (etapes A1, A2, A3 i A4 de l’ACV segons la norma UNE-EN 15978).


Algun dels sistemes de l’edifici ha de reduir, com a mínim, un 10 % l’impacte respecte de l’edifici de referència.

Com a mínim s’han d’estudiar dos sistemes de l’edifici.

9 green BUilding coUncil eSpaña. Guía VERDE Residencial, V.1Ω.10 green BUilding coUncil. Reference guide for building design and construction.


44


Taula 16. Puntuació segons l’ACV comparada amb la d’un edifici de referència

ACV completa de l’edifici Punts

Reducció d’impactes respecte de l’edifici de referència entre el 0 % i el 10 % 0 punts

Reducció d’impactes respecte de l’edifici de referència > 10 % 6 punts



ACV parcial de l’edifici Punts

Anàlisi d’1 element constructiu de l’edifici* 1 punt

Anàlisi de 3 elements constructius de l’edifici* 2 punts

Anàlisi de 5 elements constructius de l’edifici* 4 punts

* Vegeu requisits d’avaluació.


I. Realització d’una ACV de l’edifici en les fases A1, A2, A3 i A4L’ACV dels edificis objecte es realitzarà mitjançant l’ús de les bases de dades ambien-tals subministrades pel CYPE i el BEDEC.

L’ACV es realitzarà mitjançant les eines CYPE o BEDEC o mitjançant altres eines de càlcul com són: Impact IES - VE 2013, 360 Optimi, Simapro, Eco-Quantum d’IVAM, Green Guide to Specification de BRE Global, Gabi Thinkstep o qualsevol que compleixi les normes UNE-EN 14040 i UNE-EN 14044.

Els impactes que es tindran en compte són: el cost energètic (MJ/m2) i les emissions de CO2 (kg/m2).

Si es realitza l’anàlisi d’ACV completa (6, 8 o 10 punts), haurà de tenir en compte els següents elements constructius: coberta, façana, particions interiors horitzontals, par-ticions interiors verticals, forjats amb contacte amb el terreny, mitgeres i murs de soter-rani.

A causa de la impossibilitat de definir una estructura de referència vàlida, s’ha optat per no incorporar aquest element en l’anàlisi.

Per a la realització d’una ACV parcial d’algun dels sistemes constructius, s’hauran d’escollir entre la llista anterior.

Si es realitza l’anàlisi parcial, la reducció de l’impacte de cadascun dels sistemes haurà de ser, com a mínim, del 10 % respecte de l’edifici de referència.

Per a l’aplicació de les emissions de CO2 del transport, vegeu les «Notes addicionals».

45



• Calcular els impactes (MJ/m2 i kg CO2/m2) de l’etapa de producte de l’edifici de re-ferència segons les dades subministrades a les «Notes addicionals».

• Calcular els impactes (MJ/m2 i kg CO2/m2) de l’etapa de producte de la proposta de l’edifici objecte.

• Comparar les emissions de CO2 generades i l’energia consumida de l’etapa de pro-ducte.

• Determinar el volum de materials i calcular el nombre de transports necessaris se-gons un camió tipus, especificat a les «Notes addicionals».

• Fer la suma dels impactes de les etapes de producte + transport.• Comparar l’edifici de referència amb l’edifici objecte i calcular el tant per cent de re-

ducció.

Notes addicionals

Quant al transportEs considera que tots els materials que formen part de l’edifici de referència són submi-nistrats per empreses ubicades en un radi màxim de 300 km i transportats per un camió dièsel de 12 tones que emet 557,65 g de CO2/km (tenint en compte que 100 km els con-dueix a velocitat urbana, 100 km a velocitat mitjana i 100 km a velocitat alta).11

Quant a l’impacte dels materialsLes taules 17 i 18 en recullen els càlculs de l’edifici de referència, de Bedec i de CYPE, respectivament.

11 oficina catalana del canvi climàtic. Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (geh), març 2017.


46

Taula 17. Edifici de referència BEDEC

Coberta

Material CodiBEDEC

Cost energètic

(MJ/m2)

Emissions CO2 (kg/m2)

Residus no perillosos

(kg/m2)

Plaqueta o rajola ceràmica E511FBEK 84,91 10,50 0,66

Morter de ciment E93AA3C0 35,63 6,31 0,085

Capa separadora antipunxonant E7BC3770 7,56 1,12 0,026

Capa d’impermeabilització E75350ML 147,01 21,67 0,21

Capa separadora geotèxtil E7BC3770 7,56 1,12 0,026

Barrera de vapor E7A24A0L 5,39 0,79 0,35

Formació de pendents (10 cm) E5Z15M20 217,44 17,73 1,08

Aïllament EPS

Zona α E7C20501 131,49 19,42 0,12

Zona A E7C2P603 82,35 12,17 0,11

Zona B E7C26901 229,77 33,99 0,22

Zona C E7C21703 189,28 27,96 0,26

Zona D E7C21703 189,28 27,96 0,26

Zona E E7C26901 459,54 67,98 0,44

Forjat ceràmic 14LFE688 725,97 66,92 3,07

Murs exteriors, tancaments opacs

Material Codi BEDEC

Cost energètic

(MJ/m2)



(kg/m2)

Morter de ciment E81136D5 35,24 6,96 3,03

Maó calat E612PF3V 347,97 31,31 10,70

Aïllament

Zona α E7C22203 33,21 4,91 0,068

Zona A E7C22503 70,07 10,35 0,1

Zona B E7C21703 94,64 13,98 0,13

Zona C E7C24C03 185,55 27,40 0,34

Zona D E7C26B03 278,91 41,18 0,31

Zona E E7C26C03 303,48 44,80 0,39

47



Material Codi BEDEC

Cost energètic

(MJ/m2)



(kg/m2)

Maó foradat E614D41K 131,24 11,51 1,61

Placa de cartó guix E83E2J6A 279,43 20,49 0,83

Pintura a la cola E898J140 6,12 0,90 0,03

Murs exteriors, forats

Material Codi BEDEC Cost energètic (MJ/m2)



(kg/m2)

TIPUS I Marc d’alumini 15 % envidrament simple 8 mm

U (W/m2K) 5,7

Vidre EC141804 281,11 16,61 0,000377

Fusteria EAF2169L 3.182,66 468,09 0,000596

TOTAL 3.463,77 481,24 0,000973

TIPUS II Marc d’alumini amb RPT 15 % envidrament doble vidre 4-6-4

3,1-5,6

Vidre EC171114 308,24 19,17 0,000377

Fusteria EAF4169L 3.193,22 469,65 0,000596

TOTAL 3.501,46 488,85 0,000973

TIPUS III Marc d’alumini amb RPT 15 % envidrament doble vidre 4-8-6

2,7-3

Vidre EC171324 378,52 23,32 0,000377

Fusteria EAF4169L 3.193,22 469,65 0,000596

TOTAL 3.471,74 492,95 0,000973

TIPUS IV Marc de PVC (3 càmeres) 15 % envidrament doble vidre 4-16-4

2,3-2,6

Vidre EC171114 308,24 19,17 0,000377

Fusteria EAJ116C4 1.613,24 219,24 0,000596

TOTAL 1.921,48 238,41 0,000973

TIPUS V Marc de PVC (3 càmeres) 15 %envidrament doble vidre baix emissiu 4-12-4

1,5-2,2

Vidre EC17A144 310,10 19,28 0,000377

Fusteria EAJ116C4 1.613,24 219,24 0,000596

TOTAL 1.923,34 238,52 0,000973


48


Material Codi BEDEC Cost energètic (MJ/m2)



(kg/m2)

TIPUS VI Marc de PVC (5 càmeres) 15 %envidrament doble vidre baix emissiu o 4-16-4

1,2-1,4

Vidre EC17A144 310,10 19,28 0,000377

Fusteria EAJ116C4 1.613,24 219,24 0,000596

TOTAL 1.923,34 238,52 0,000973

Particions interiors

Material Codi BEDEC Cost energètic

(MJ/m2)



(kg/m2)


Placa de cartó guix E6524A7B 483,70 35,13 1,47

Aïllament de llana de roca (40 mm) E7C9_02 48,71 3,09 0,06


Terres

Material Codi BEDEC Cost energètic

(MJ/m2)



(kg/m2)

Plaqueta o rajola ceràmica E511FBEK 84,91 10,50 0,66

Morter de ciment E93AA3C0 35,63 6,31 0,085

Aïllant

Zona α E7C2A503 70,07 10,35 0,10

Zona A E7C2A503 70,07 10,35 0,10

Zona B E7C2P603 82,35 12,17 0,11

Zona C E7C2Y803 205,20 30,30 0,19

Zona D E7C24A03 156,06 23,04 0,22

Zona E E7C24C03 185,55 27,40 0,34

Solera de formigó armat 193513B4 62,23 33,46 0,38

49


Taula 18. Edifici de referència CYPE

Coberta

Material Codi CYPE

Cost energètic

(MJ/m2)

Emissions CO2

(kg/m2)


(kg/m2)

Plaqueta o rajola ceràmica RSG011 285,913 22,886 2,168

Morter de ciment RSA021 92,583 7,545 1,268

Capa separadora antipunxonant + capa impermeabilització + capa separadora geotèxtil

NIG040 23,520 3,481 0,129

Barrera de vapor NGL010 3,927 0,581 0,029

Formació de pendents (10 cm) QAG010 131,908 11,663 2,807

Aïllament EPS

Zona α NAF020 154,485 7,324 0,197

Zona A NAF020 183,276 8,591 0,212

Zona B NAF020 298,440 13,658 0,272

Zona C NAF020 413,604 18,726 0,333

Zona D NAF020 413,604 18,726 0,333

Zona E NAF020 528,768 23,793 0,393

Forjat ceràmic EHU25 728,387 66,080 16,432


Material Codi CYPE

Cost energètic

(MJ/m2)

Emissions CO2

(kg/m2)


(kg/m2)

Morter de ciment RQO010 24,81 2,31 0,888

Maó calat FFZ010 371,918 28,493 10,532

Aïllament

Zona α NAF020 96,903 4,790 0,675

Zona A NAF020 154,485 7,324 0,706

Zona B NAF020 212,067 9,858 0,736

Zona C NAF020 298,440 13,658 0,781

Zona D NAF020 327,231 14,925 0,796

Zona E NAF020 356,022 16,192 0,812


50


Material Codi CYPE

Cost energètic

(MJ/m2)

Emissions CO2

(kg/m2)


(kg/m2)

Maó foradat FFR010 220,706 16,584 2,307

Placa de cartó guix RRY010 88,526 7,004 0,480

Pintura a la cola RIP035 43,581 3,098 0,045


Material Codi CYPE Cost energètic

(MJ/m2)

Emissions CO2

(kg/m2)


(kg/m2)

Material

TIPUS I Marc d’alumini 15 % envidrament simple 8 mm

5,7

Vidre LVP010 399,31 30,18 0,230

Fusteria LCL060 1.942,86 285,62 0,037

TOTAL 2.342,17 315,80 0,267

TIPUS II Marc d’alumini amb RPT 15 % envidrament doble vidre 4-6-4

3,1-5,6

Vidre LVC010 347,12 22,45 0,200

Fusteria LCL060 1.942,86 285,62 0,037

TOTAL 2.249,98 308,07 0,237

TIPUS III Marc d’alumini amb RPT 15 % envidrament doble vidre 4-8-6

2,7-3

Vidre LVC010 428,36 27,24 0,250

Fusteria LCL060 1.942,86 285,62 0,037

TOTAL 2.371,22 312,86 0,287

TIPUS IV Marc de PVC (3 càmeres) 15 % envidrament doble vidre 4-16-4

2,3-2,6

Vidrie LVC010 347,12 22,45 0,200

Fusteria LCP060 1.282,93 160,84 0,156

TOTAL 1.630,05 183,29 0,356

TIPUS V Marc de PVC (3 càmeres) 15 % envidrament doble vidre baix emissiu 4-12-4

1,5-2,2

Vidre LVC010 347,12 22,45 0,100

Fusteria LCP060 1.282,93 160,84 0,156

TOTAL 1.630,05 183,29 0,356

51



Material Codi CYPE Cost energètic

(MJ/m2)

Emissions CO2

(kg/m2)


(kg/m2)

Material

TIPUS VI Marc de PVC (5 càmeres) 15 % envidrament doble baix emissiu vidre 4-16-4

1,2-1,4

Vidre LVC010 347,12 22,45 0,100

Fusteria LCP060 1.282,93 160,84 0,156

TOTAL 1.630,05 183,29 0,356

Particions interiors

Material Codi CYPE

Cost energètic

(MJ/m2)

Emissions CO2

(kg/m2)


(kg/m2)


Placa de cartó guix FBY 010 291,677 23,048 1,313

Aïllament de llana de roca (40 mm)


Forjats interiors

Material Codi CYPE

Cost energètic

(MJ/m2)

Emissions CO2

(kg/m2)


(kg/m2)



Làmina antiimpacte NBL021 18,634 2,758 0,038

Forjat ceràmic EHU25 728,387 66,080 16,432


Terres

Material Codi CYPE

Cost energètic

(MJ/m2)

Emissions CO2

(kg/m2)


(kg/m2)



Aïllament

Zona α NAF020 154,485 7,324 0,706

Zona A NAF020 154,485 7,324 0,706


52

Terres

Material Codi CYPE

Cost energètic

(MJ/m2)

Emissions CO2

(kg/m2)


(kg/m2)

Zona B NAF020 183,276 8,591 0,721

Zona C NAF020 240,858 11,124 0,751

Zona D NAF020 298,440 13,658 0,781

Zona E NAF020 298,440 13,658 0,781

Solera de formigó armat ANS010 382,049 35,707 1,251

Aspectes a tenir en compte per als càlculs:

• Serà imprescindible fer constar la base de dades seleccionada per als càlculs.



• Memòria explicativa i gràfica d’acabats.• Memòria de càlculs d’ACV.



Q01. Utilització de materials d’acabats saludables La utilització de materials de baix impacte ambiental pot contribuir a la disminució de la quantitat de COV i, per tant, a tenir un edifici més saludable.

E02. Estalvi d’energia no renovable En cas que l’abast de la nostra anàlisi del cicle de vida contingués l’etapa d’ús, aquest criteri hi estaria estretament lligat, ja que podria representar el 65 % de les emissions.

53


Bibliografia

Anàlisi del cicle de vida dels materialsAENOR. Norma UNE-EN ISO 14025:2006. «Etiquetas y declaraciones ambientales.

Declaraciones ambientales tipo III. Principios y procedimientos».AENOR. Norma UNE-EN ISO 14040:2006. «Gestión ambiental. Análisis del ciclo de

vida. Marco de referencia».AENOR. Norma UNE-EN ISO 14044:2006. «Gestión ambiental. Análisis del ciclo de

vida. Requisitos y directrices».Guia per la Certificació BREEAM ES Nueva Construcción 2015. Categoria: Materials.

Requisit MAT 8: Materials de baix impacte ambiental.Guia per a la certificació LEED BD+NC, V.4. Categoria: Water efficiency; Indoor water

use reduction.Guia per a la certificació VERDE Residencial, V.1Ωg. Categoria: Recursos naturals.

Criteri RN 10: Impacte dels materials de construcció.

54


Aquesta secció avalua la millora de l’entorn com a conseqüència de la democratització energètica i l’autoconsum compartit entre edificis i/o espais públics, la contribució i pro-moció del transport públic i privat elèctric i de bicicletes, la preservació de la biodiver-sitat, la reducció de l’escalfament global, l’eliminació dels reflexos i enlluernaments als espais exteriors, i la cooperació social amb l’ús compartit d’espais i d’activitats amb altres equipaments dels entorns.

El disseny de l’edifici contribueix a crear una ciutat més amable amb les persones que hi viuen i alhora millora aspectes com la qualitat de l’aire, els sorolls continus, la tem-peratura i el confort higrotèrmic.

Criteri N01. Democratització de les instal·lacions i autosuficiència compartida


Es persegueix incentivar els dissenys que promouen els espais compartits i la centralit-zació d’instal·lacions per als abastaments energètics compartits.


Valoració del criteri qualitatiuAquest criteri es valora en funció del nombre d’instal·lacions compartides aplicades al projecte.


Per puntuar, s’aplicarà com a mínim una de les mesures definides en l’apartat de requisits.


55


Taula 19. Puntuació segons les mesures de democratització aplicades

Núm. mesura Punts

Mesura 1 1 o 2 punts*





* Segons la qualitat de les dades aportades, la puntuació es multiplicarà en funció d’un factor de ponderació igual a 2.


I. Democratització de les instal·lacions. Mesures computables

• S’optimitza el consum energètic amb la instal·lació d’un sistema d’autoconsum com-partit amb altres edificis o espais públics de l’entorn immediat, mitjançant energies renovables.• Instal·lació de sistemes d’energia solar fotovoltaica compartits.• Instal·lació de sistemes de microaerogeneració compartits.• Instal·lació de sistemes de microcogeneració compartits.

• S’optimitza la demanda i el consum a partir de la reutilització compartida d’aigües de pluja i grises per al seu ús en l’entorn immediat (espais lliures públics i/o amb al-tres edificis públics i privats).• Reutilització d’aigües de pluja per al reg dels edificis o espais públics de l’entorn.• Reciclatge d’aigües grises per a l’ús en edificis o espais públics de l’entorn.• Utilització de sistemes naturals de depuració d’aigües grises per al reg dels edi-

ficis o espais públics de l’entorn.• Es comparteix una xarxa d’energia de calefacció amb altres edificis públics o pri-

vats de l’entorn immediat (district heating).• Instal·lació d’una xarxa de calefacció compartida tipus district heating.• Utilització dels sobrants de l’energia calorífica per al preescalfament de l’ACS dels

edificis de l’entorn.• Compartició d’una xarxa d’energia de refrigeració amb altres edificis públics o pri-

vats de l’entorn immediat (district cooling).• Instal·lació de pous canadencs compartits per a la preclimatització de l’aire de re-

novació.• Instal·lació d’una xarxa de refrigeració compartida tipus district cooling.

• Promoció i compartició d’espais amb altres equipaments de la ciutat.• Altres que puguin ser justificades.


56


• Definir les mesures aplicades al projecte.• Sumar el nombre de mesures aplicades que compleixen el criteri.

Notes addicionals

En termes generals es considera entorn immediat un radi de 500 m entre el centre productor i el centre receptor o entre el centre servidor i el centre servit. Com a punt d’aplicació del centre productor i receptor es considera el centre de gravetat d’ambdós espais/zones/àrees.

Centre entès com a edifici/zona/àrea/espai lliure.



• Certificat de compromís que justifiqui el compliment.• Justificació amb memòria escrita i gràfica dels esquemes i instal·lacions que cal utilitzar.



E02. Estalvi d’energia no renovable Compartir instal·lacions amb diferents espais i/o edificis que tenen diferents usos o patrons d’ús ajuda a reduir el consum d’energia no renovable.

A02. Reciclatge d’aigüesPoder aprofitar l’aigua de pluja per al reg, ja sigui del mateix edifici o d’espais pròxims, redueix els impa ctes de la manca d’aigua i pèrdua de biodiversitat.

Criteri N02. Mobilitat sostenible


Es persegueix incentivar els dissenys que promouen el transport públic i privat elèctric i el de bicicletes, ja que suposen un estalvi directe de la demanda d’energia per al trans-port i una millora mediambiental basada en una triple reducció: dels impactes negatius

57


que origina l’extracció del petroli, de les emissions associades de gasos d’efecte hiverna-cle en el seu ús i de la contaminació acústica a les ciutats.

Reduir l’ús del vehicle privat a les ciutats suposa també reduir la necessitat d’espais destinats a aparcament amb zones asfaltades, cosa que de manera indirecta suposa una millora del control de les escorrenties i del control tèrmic urbà, com a conseqüència de la reducció de l’efecte illa de calor.


Valoració del criteri qualitatiuAquest criteri es valora en funció del nombre de mesures aplicades al projecte.


Per puntuar, s’aplicarà com a mínim una de les mesures definides en l’apartat de requisits.


Taula 20. Puntuació segons les mesures de mobilitat sostenible aplicades

Núm. mesura Punts

Mesura 1 4 punts

Mesura 2 2 punts

Mesura 3 2 punts

Mesura 4 2 punts


I. Mobilitat sostenible. Mesures computables

• Mesura 1. Reserva de places per aparcar bicicletes a la parcel·la, edifici o entorn immediat.La reserva de places d’aparcament per a bicicletes serà superior a: • el 20 % de la reserva total de les places d’aparcament de l’edifici, o bé• 1 plaça per cada 100 m2 de sostre o fracció.

La dimensió mínima de la plaça i els seus ancoratges estarà d’acord amb les «Notes addicionals» d’aquesta fitxa.


58

L’espai es podrà destinar tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici. L’aparcament se situarà a no més de 30 metres de les façanes de l’edifici. L’espai a l’exterior se situarà a la vista dels vianants.• Mesura 2. Previsió de punts de recàrrega de vehicles elèctrics a l’interior de l’edifici

durant l’estada a la biblioteca. El nombre mínim de places d’aparcament reservades per la recàrrega de vehicles elèc-

trics serà del 10 % del total necessari. Si la normativa no exigeix cap plaça d’aparca-ment es justificarà la seva presència.

Les places d’aparcament seran de dimensió lliure mínima de 2,5 m x 5 m La distància màxima entre el punt de recàrrega i els muntants generals, el quadre

de comandament i protecció i les sortides de planta de l’aparcament serà inferior a 17,50 m.

• Previsió de punts de recàrrega de vehicles elèctrics a la parcel·la o a l’entorn imme-diat que permetin recarregar a tots els públics.

Les àrees d’estacionament de recàrrega dels vehicles elèctrics es preveuran en el sis-tema viari més pròxim a l’equipament.

• Reserva de places d’aparcament per a vehicles pertanyents a persones amb mobilitat reduïda, tant a l’interior de l’edifici com en el sistema viari proper.


• Definir les mesures aplicades al projecte.• Sumar el nombre de mesures aplicades que compleixen el criteri.

Notes addicionals

Figura 3. Dimensions bàsiques d’aparcament de bicicletes

59



60

Figura 4. Aparcabicicletes a dos nivells: configuració sostre baix

Figura 5. Aparcabicicletes a dos nivells: configuració compacta



• Justificació amb memòria expositiva i gràfica de les instal·lacions proposades.

61




E01. Reducció de l’illa de calor La utilització del transport públic en detriment del privat suposa una menor necessitat d’espai públic viari d’aparcament que normalment està asfaltat. La substitució d’aquests aparcaments per espais lliures verds redueix substancialment l’efecte illa de calor a les ciutats.

E02. Estalvi d’energia no renovable L’ús de la bicicleta o vehicles eficients energèticament redueix el consum d’energia i emis-sions de CO2 provocades per cada persona, a més de millorar la qualitat i el confort ambiental.

Promoure els vehicles elèctrics entre els usuaris de l’equipament suposa, indirecta-ment per a l’edifici i directament per a la ciutat, una reducció del consum d’energia no renovable dels vehicles i una reducció d’energia no renovable en l’extracció del petroli per alimentar-los.

Bibliografia

Democratització de les instal·lacions i autosuficiència compartidaGuia per a la certificació VERDE Equipamiento NE, V.1.b. Apartat A 11: Sistema de

gestió d’escorrenties; B 03: Consum d’energia no renovable durant l’ús de l’edifici; B 06: Producció d’energies no renovables a la parcel·la; C 01: Consum d’aigua potable; C 02: Retenció d’aigües pluvials per a la seva reutilització; C 04: Recuperació i reutilització d’aigües grises; H 06: L’edifici com una eina per a l’educació.

Mobilitat sostenibleEstay, Jaime [coord.]. «Carpooling o vehículo compartido». A: La economía mundial y

América Latina. Tendencias, problemas y desafíos. Buenos Aires: CLACSO, 2005, p. 320.Ferrando, Haritz [coord.]. Manual de aparcamiento de bicicletas. Madrid: IDAE.

Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.Guia per a la certificació VERDE EN-RH Equipament, V1.a-b. Apartat B 03: Consum

d’energia no renovable durant l’ús de l’edifici; B 06: Producció d’energies no renovables a la parcel·la; D 17: Protecció dels recintes del soroll procedent de l’exterior.

62

Glossari

Compost orgànic volàtil (COV):Els compostos orgànics volàtils (COV) són tots aquells hidrocarburs que es presenten en estat gasós a la temperatura ambient normal o que són molt volàtils a aquesta tem-peratura. El seu nombre supera el miler, però els més abundants a l’aire són: metà, toluè, n-butà, i-pentà, età, benzè, n-pentà, propà i etilè. Tenen un origen tant natural com antropogènic (a causa de l’evaporació de dissolvents orgànics, de la crema de combusti-bles, del transport, etc.). Participen activament en nombroses reaccions en la troposfera i en l’estratosfera, i contribueixen a la formació de l’smog fotoquímic i a l’efecte hiverna-cle. A més, són precursors de l’ozó troposfèric. (Font: Guía para los evaluadores acredi-tados VERDE NE Ro, GBCe.)Edificis de consum quasi nul (ECQN) o edificis de consum d’energia gairebé zero:Edifici amb un nivell d’eficiència energètica molt alt que serà determinat de conformi-tat amb l’annex I de la Directiva 2010/31/UE. La quantitat gairebé nul·la o molt baixa d’energia requerida hauria d’estar coberta, en molt àmplia mesura, per energia proce-dent de fonts renovables, inclosa l’energia procedent de fonts renovables produïda in situ o a l’entorn. (Font: Directiva 2010/31/UE.)Energia primària:Energia continguda a les fonts energètiques tenint en compte el procés de transforma-ció, l’emmagatzematge i les pèrdues degudes al transport des del punt de producció fins al punt de consum. (Font: col·lecció Quadern Pràctic, núm. 11, ICAEN.) Estances principals:Són estances principals aquelles que tenen un ús continuat en temps durant la seva ocu-pació. Es consideren estances principals totes excepte les logístiques, com ara: àrees per als equips de neteja, banys, ascensor, sales de maquinària, sales d’instal·lacions i espais de manteniment i magatzem.Estratificació de l’aire:Formació de capes d’aire horitzontals a l’atmosfera amb les mateixes propietats termo-dinàmiques a cada capa. (Font: TERMCAT, Diccionari de física.)Factor forma d’un edifici:El factor de forma és la relació entre la superfície de l’envolupant tèrmica o àrea tèrmica (AT) i el volum de l’edifici.

63


Factor de llum natural o daily factor (DF):La il·luminació interior d’una sala es pot quantificar per la il·luminació en un pla de tre-ball de referència, que és un pla fictici, horitzontal, vertical o amb una determinada inclinació (depenent de l’ús que es doni al local), formant una matriu de punts equidis-tants i posicionada a una altura corresponent a l’activitat desenvolupada (per exemple, 0,80 m per a oficines).

El factor de llum natural, o daily factor en anglès, és un mètode per calcular la il·luminació interior en cada un dels punts establerts. (Font: Guía para los evaluadores acreditados VERDE NE Ro, GBCe.)Índex de reflectància solar (IRS): L’índex de reflectància solar (o SRI per la seva sigla en anglès) és un paràmetre que indica la capacitat d’un material per reflectir la calor solar experimentant un feble augment de temperatura quan s’exposa als rajos solars.

El valor de l’índex de reflectància solar està comprès entre 0 i 100.El valor 0 correspon al d’un material de referència negre (molt poc reflector i capaç

d’emetre la calor absorbida) que mostra un augment de temperatura de 50 °C a ple sol.El valor 100 correspon al d’un material de referència blanc (molt reflector encara que

també és capaç d’emetre la poca calor emmagatzemada) que mostra un augment de tem-peratura de 8 °C en les mateixes condicions d’insolació.

64

Annex

Manual d’ús de l’eina per a l’ambientalització de concursos públics d’edificació

Per tal de poder fer un seguiment dels aspectes ambientals i de sostenibilitat que s’han tingut en compte en les propostes rebudes als diferents concursos licitats s’ha creat ad hoc una eina en format Excel que considera els diferents àmbits tractats en aquesta publicació.

L’objectiu d’aquesta eina és poder ajudar els promotors dels concursos a valorar i pun-tuar els diferents projectes objectivament segons uns criteris establerts. També pretén donar eines perquè els equips de projecte puguin arribar a saber a quin nivell es troben respecte als objectius establerts pels promotors.

Aquest manual pretén explicar l’ús de l’eina i es divideix, igual que l’eina, en els capí-tols següents:

• Portada• DG. Dades generals• CA. Criteris aplicables• AD. Ajuda al disseny• Matriu DIBA-GBCe• % Àrea

Podeu accedir a l’eina i a la resta de la documentació a través d’aquest enllaç: https://www.diba.cat/web/seep/ambientalitzacio-concursos-publics-edificacio

https://www.diba.cat/web/seep/ambientalitzacio-concursos-publics-edificacio

65


Portada

Portada de l’eina. Descriu la versió i les possibles revisions. EACPE- Eina per a l’Ambientalització de Concursos Públics d’Edificació. Versió 1.β de juliol de 2017.

DG. Dades generals

Aquest full ordena la documentació general dels projectes que s’han presentat a un deter-minat concurs. Permet visualitzar de manera ràpida les diferents dades descriptives del projecte.

• Dades de l’edifici. Ordena les dades més rellevants del projecte: ús, superfícies, tipo-logia...

• Dades del promotor i equip de projecte. Ajuda el promotor a identificar i ordenar les dades dels autors del projecte.

• Documents justificatius. Facilita el control dels diferents documents i requisits mí-nims que l’Administració demana a l’equip de projectes.

Les dades s’introdueixen a les caselles ombrejades mentre que les caselles en blanc estan bloquejades.

CA. Criteris aplicables

L’objectiu d’aquest full és ponderar la puntuació del projecte segons els criteris que s’han exigit al concurs.

Com ja s’ha comentat, l’eina té en compte 10 criteris. En certs casos, és possible que algun d’ells no sigui aplicable per diverses raons (per exemple: l’administració promo-tora del concurs no valora el criteri). Per tenir-ho en compte es disposa de la pestanya «Criteris aplicables», en la qual apareixen els 10 criteris (amb les seves diferents formes de puntuació). A la dreta de cada un, hi apareix un desplegable mitjançant el qual podem assenyalar si el criteri corresponent aplica o no. Quan no s’aplica un criteri, l’eina redis-tribueix automàticament els pesos, de manera que el criteri no aplicable es quedarà a 0% de pes en l’avaluació i la resta de criteris tindran un reajustament de pesos.

Aquest reajustament de pesos es realitza independentment a cada àmbit.


66

E Canvi climàtic i energia 20,00 %

Mesures

E01 Reducció de l’illa de calor 6,67 %

E01.i) Mesures per reduir l’illa de calor al sòl de la parcel·la i a les cobertes 4,67%

E01.ii) Mesures per reduir l’illa de calor a les façanes est, sud i oest 2,00 %

E02 Estalvi d’energia no renovable 6,67 %

E02.i) Estratègies passives 3,33 %

E02.ii) Consum d’energia primària Cep 3,33 %

E03 Ús de les fonts d’energia renovables 6,67 %

E01.i) Quantitat d’energia primària renovable produïda a la parcel·la 6,67 %

AD. Ajuda al disseny

Aquest full té dues funcions:

1. Ajudar els equips de projecte. Pot ser entregat o no als equips segons els objectius del concurs. Fa la funció de sensibilització i difusió dels aspectes importants a tenir en compte en l’ambientalització d’un projecte. Es presenta, doncs, com una eina prèvia al procés.

2. Ser una eina d’ajuda per al jurat i una calculadora de puntuacions dels diferents equips de projecte que concursen.

Es completa mitjançant el desplegable de la dreta, on s’indica, per a cadascun dels requisits aplicables a cada criteri, si es compleix cada criteri o no.

E Canvi climàtic i energia Comentaris

E01 Reducció de l’illa de calor 6,67 %

E01.i) Mesures per reduir l’illa de calor al sòl de la parcel·la i a les cobertes

Superfície total de la parcel·la i coberta protegides per mitigació de l’illa de calor

Entre 0 %-40 % No puntua

Entre 41 %-48 % Segur


67



Entre 65 %-72 % Probable

Entre 73 %-80 % Dubtós

Entre 81 %-100 % No compleix

Al full «Ajuda al disseny» s’indica la viabilitat dels requisits distingint entre:

• Segur (S): quan, fruit de l’anàlisi realitzada al projecte, no s’anticipa cap raó per no obtenir el criteri.

• Probable (P): quan, fruit de l’anàlisi realitzada, el criteri seria concedit amb certa/bastanta probabilitat.

• Dubtós (D): quan la consecució del criteri no es pot anticipar en aquest preestudi perquè requereix modificacions del disseny que hauran de ser confirmades.

• No compleix (N): criteris que no són aplicables al projecte o que suposarien modifi-cacions que es consideren no viables.

Si es fa servir com a ajuda als equips de projecte, la decisió de marcar o no el compli-ment de cada requisit serà de l’equip de projecte, segons els estudis realitzats. L’eina els ajuda a visualitzar a quin percentatge de compliment d’aquests requisits poden arribar. Al final del full es dona el resultat de cada opció (S, P, D, N) i, en funció dels resultats, l’equip de projecte podrà establir en quines àrees del projecte mereix més la pena esfor-çar-se per aconseguir una bona valoració.

Si es fa servir com a full de puntuació, serà el jurat qui marcarà o no el compliment de cadascun dels criteris. En aquest cas només s’utilitzarà el desplegable Segur (S). Al final, ens calcularà i donarà la puntuació final assolida per a cada equip de projecte.

A la dreta de cada desplegable hi ha una casella ombrejada per poder fer-hi anota-cions diverses.

Matriu DIBA-GBCe

El full «Matriu» és el full obert on el promotor del concurs pot modificar el pes i la valo-ració de cada un dels àmbits i criteris.

La matriu està formada per 4 columnes:

• Nomenclatura i descripció del criteri (1)• Valoració en % de l’àmbit i de cada requisit i criteri (2)• Valoració en valor absolut de cada requisit i criteri (3)• Columna de modificació de valors (4)


68

Llistat de criteris Puntuació

1 2 3 4

E Canvi climàtic i energia 20,00 % 30,00 20 %

E01 Reducció de l’illa de calor 6,67 % 10,00


4,67 7,00 7

E01.ii) Mesures per reduir l’illa de calor a les façanes est, sud i oest

2,00 % 3,00 3

E02 Estalvi d’energia no renovable 6,67 % 10,00

E02.i) Estratègies passives 3,33 % 5,00 5

E02.ii) Consum d’energia primària Cep 3,33 % 5,00 5

E03 Ús de les fonts d’energia renovables 6,67 % 10,00

E01.i) Quantitat d’energia primària renovable produïda a la parcel·la

6,67 % 10,00 10

A Estalvi i reciclatge d’aigua 20,00 % 20,00 20 %

A01 Consum d’aigua sanitària 10,00 % 10,00 10

A02 Reciclatge d’aigua 10,00 % 10,00

A02.i) Estratègies de recuperació d’aigua per consum de reg 5,00 % 5,00 5

A02.ii) Estratègies de recuperació o reciclatge per sanitaris 5,00 % 5,00 5

Q Qualitat de l’ambient interior 20,00 % 20,00 20 %

Q01 Utilització de materials d’acabats saludables 10,00 % 10,00

Q01.i) Utilitzar materials d’acabat amb un baix contingut de COVs 10,00 % 10,00 10

Q02 Il·luminació natural 10,00 % 10,00

Q02.i) Control de la il·luminació natural i de l’enlluernament 5,00 % 5,00 5

Q02.ii) Percentatge d’estances d’ocupació primària amb el factor DF > 2 %

5,00 % 5,00 5

V Anàlisi del cicle de vida dels materials 20,00 % 10,00 20 %

V01 ACV 20,00 % 10,00

V01.i) Realització d’una anàlisi de cicle de vida (ACV) 20,00 % 10,00 10

M Millora de l’entorn 20,00 % 20,00 20 %

M01 Democratització de les instal·lacions i autosuficiència compartida

10,00 % 10,00 10

M02 Mobilitat sostenible 10,00 % 10,00 10

Total 100,00 % 100,00 100,00 %

69


La columna a modificar és la columna 4, on es poden modificar els els valors següents, que repercutiran als diversos fulls de l’eina:

1) La importància de l’àmbit en la puntuació final en %. Actualment, s’ha valorat amb la mateixa importància cada àmbit (energia, aigua, qualitat de l’ambient inte-rior, materials i millora de l’entorn) , i a cada un se li ha donat un 20 % de la pun-tuació. Es pot donar el cas, però, que en un concurs es vulgui donar més impor-tància a les propostes energètiques, per exemple, que a l’aigua (potser perquè a l’emplaçament concret no té sentit). Aleshores es modificaran aquests percentat-ges proporcionalment a la importància.

2) La puntuació de cada requisit i de cada criteri. Tal com s’ha explicat abans, actu-alment cada requisit té una puntuació màxima de 10 punts, tal com s’indica a la taula següent:

Àmbit Criteri ValoracióPuntuació

màxima

Ene

rgia

E01. Reducció illa de calor Quantitatiu 10

E02. Estalvi d’energiaQualitatiu 10

Quantitatiu 10

E03. Ús de fonts d’energia renovables Quantitatiu 10

Aig

ua

A01. Reducció de consum d’aigua sanitària Quantitatiu 10

A02. Reciclatge d’aigües Qualitatiu 10

Quantitatiu 10

Qua

litat

am

bien

t in

terio

r

Q01. Utilització de materials d’acabats saludables Qualitatiu 10

Q02. Il·luminació naturalQualitatiu 10

Quantitatiu 10

Materials M01. ACV Materials Quantitatiu 10

Millo

ra d

e l’e

ntor

n

N01. Democratització de les instal·lacions i autosuficiència compartida

Qualitatiu 10

N02. Mobilitat sostenible Qualitatiu 10

Aquesta puntuació màxima de 10 punts de cada requisit pot ser variada en aquesta columna. Això provocarà una redistribució dels pesos i percentatges de puntuació als altres fulls del llibre.


70

Llistat de criteris Puntuació

E Canvi climàtic i energia 20,00 % 30,00 20 %

E01 Reducció de l’illa de calor 6,67 % 10,00


4,67 7,00 7

E01.ii) Mesures per reduir l’illa de calor a les façanes est, sud i oest

2,00 % 3,00 3

E02 Estalvi d’energia no renovable 6,67 % 10,00

E02.i) Estratègies passives 3,33 % 5,00 5

E02.ii) Consum d’energia primària Cep 3,33 % 5,00 5

E03 Ús de les fonts d’energia renovables 6,67 % 10,00

E01.i) Quantitat d’energia primària renovable produïda a la parcel·la

6,67 % 10,00 10

A Estalvi i reciclatge d’aigua 20,00 % 20,00 20 %

A01 Consum d’aigua sanitària 10,00 % 10,00 10

% importància àmbit Puntuació absoluta criteri

% Àrea

Aquest full del llibre visualitza gràficament la importància de les àrees en la globalitat de la puntuació. No és modificable, sinó que ell mateix s’ajusta a partir dels canvis rea-litzats a la matriu.


Canvi climàtic i energia

Estalvi i reciclatge d’aiguaAnàlisi del cicle de vida dels materials


71


Exemple d’ús

Imaginem-nos un concurs d’una biblioteca a Berga on els àmbits tinguts en compte són:

Àmbit Pes (%)

Energia 60

Aigua 30

Qualitat de l’ambient interior 10

En aquest cas, cada un dels criteris correspon als 10 punts establerts a l’eina base. Per tant, les puntuacions parcials de cada criteri no han canviat.

De cada àmbit, els criteris tinguts en compte són:

Codi criteri Descripció

E02 Estalvi d’energia

E03 Ús de fonts d’energia renovables

A01 Consum d’aigua sanitària

Q01 Utilització de materials d’acabats saludables

Primerament, haurem de modificar el full «Matriu» per tal d’establir les bases del joc, i per modificar els pesos i la puntuació de cada àmbit.

Modificarem, a la columna verda de puntuació, el percentatge de pes de cada àmbit. En aquest cas: energia 60 %, aigua 30 % i qualitat de l’ambient interior 10 %, i posarem a l’àmbit d’ACV dels materials i millora de l’entorn un 0 % del pes.

Nota: Si haguéssim decidit modificar les puntuacions parcials de cada criteri, seria en aquest punt quan les modificaríem, també a la columna de puntuació.


72

Modificats els diferents pesos dels àmbits, el full «Àrea» es modificarà automàti cament.

Qualitat de l’ambient interior10 %

Canvi climàtic i energia60 %

Estalvi i reciclatge d’aigua30 %

Una vegada realitzada la modificació de la «Matriu», el full «CA- Criteris aplicables» ens apareix modificat segons els pesos assignats. Només queda, doncs, marcar en els quadres desplegables en quins criteris puntuen els diferents equips que presenten pro-posta de projecte.

73


Criteris aplicables


74

A partir d’aquí tenim l’eina base per poder introduir les dades i calcular les puntua-cions finals dels diferents equips de projecte, creant una eina per a cada un, amb la mateixa base.

Començarem omplint les dades generals del projecte a cada una de les eines: dades de l’edifici, dades del promotor i documents justificatius entregats pels participants del concurs, tenint en compte que algunes de les cel·les editables contenen un desplegable que ajuda a triar l’opció correcta.

Pagina DG: Documentació general completa

75


Una vegada omplertes les dades generals, completarem el full «AD Ajuda al disseny» per a cada equip.

Les hipòtesis de compliment seran les següents:

EQUIP 1

Criteri Compleix:

E02.I 7 estratègies del total

E.03 Un 72 % de producció d’energia renovable

A.01 Un 45 % de reducció de consum d’aigua potable

Així, al full marcarem els criteris següents com a segurs:

Àmbit Energia

Que ens donarà una puntuació parcial de l’àmbit d’un 22,50 %.


76

Àmbit Aigua

Que ens donarà un total parcial de l’àmbit del 18 %.

Finalment, l’equip 1 tindrà una puntuació final de 40,5 sobre 100.

EQUIP 2

Criteri Compleix:

E02.II Reducció del 45 % d’energia primària

A.01 Un 45 % de reducció de consum d’aigua potable

Q01 Un 80 % de les superfícies compleixen el criteri

Per tant, marcarem:

Àmbit Energia

Que ens donarà una puntuació parcial de l’àmbit d’un 9,00 %.

77


Àmbit Aigua


Àmbit Qualitat de l’ambient interior


Finalment, l’equip 2 tindrà una puntuació final de 35 sobre 100.

Així doncs:

• Equip 1 45,50 % compliment• Equip 2 25,00 % compliment

L’equip guanyador, doncs, i segons les puntuacions finals de cada un, serà l’equip 1.

Eines

1 Masoveria urbana: guia metodològica

2 Model funcional i de gestió de les oficines locals d'habitatge

3 Guia per a la redacció de plans directors del verd urbà

4 Document Únic de Protecció Civil Municipal - DUPROCIM: Guia metodològica per a la redacció, l'homologació i la implantació

Estudis

1 La utilització temporal dels buits urbans

Altres publicacions de la sèrie Urbanisme i Habitatge

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria