PROSPECCIÓ DE

VARIETATS ANTIGUES DE FRUITA A LA VALL D’ARAN

Eulàlia Martí

gener-octubre 2010

Aquesta prospecció no tindria sentit sense els aranesos i araneses que m’han acompanyat per les seves terres i compartit els seus records i sobretot sense aquells que s’estimen i valoren

aquests arbres i els manenen vius. Gràcies!!

ÍNDEX 1.- INTRODUCCIÓ……………………………………………………………………………..2

1.1.- Presentació de la memòria 1.2.- Sobre el patrimoni fruiter 1.3.- Canvis socioeconòmics de la Vall d‟Aran. L‟abandonament dels fruiters.

2.- OBJECTIUS……………………………………………………………………………......6 3.- METODOLOGIA……………………………………………………………………………7

3.1.- Recollida de la informació 3.2.- Tractament de la informació

4.- RESULTATS DE LA PROSPECCIÓ……...……………………………………………15 4.1.- Generalitats 4.2.- Patrimoni fruiter localitzat 4.3.- Varietats 4.4.- Fotos aèries amb els punts localitzats

5.- CONCLUSIONS……..……………………………………………………………………33 6.- PROPOSTES DE CONTINUÏTAT………………………………………………………34

6.1.- Antecedents 6.2.- Altres experiències de conservació de fruiters antics 6.3.- Propostes de continuïtat

BIBLIOGRAFIA.............................................................................................................41 ANNEX 1. FITXES DELS ARBRES IDENTIFICATS....................................................42 ANNEX 2. FITXES DELS PUNTS LOCALITZATS ....................................................113 ANNEX 3. ENTREVISTES..........................................................................................171 ANNEX 4 . TAULA RESUM ARBRES PROSPECTATS............................................202

2

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Presentació de la memòria

El present document és la memòria de la Prospecció de fruiters de varietats antigues de la Vall

d‟Aran, que és part d‟un projecte ambiciós de conservació del patrimoni fruiter de la Vall d‟Aran

que el Conselh Generau d‟Aran - en col·laboració amb l‟Associació L‟ERA (Espai de Recursos

Argroecològics), el grup d‟Slow Food de la Vall d‟Aran i altres persones del territori- està duent

a terme. La Prospecció s‟ha dut a terme durant l‟any 2010 i ha consistit en la localització dels

fruiters de varietats antigues que queden vius, la realització d‟entrevistes a les persones que

conserven el coneixement tradicional sobre els mateixos i la recopilació de la informació.

Fig.1 Tríptic de divulgació de la campanya

1.2. Sobre el patrimoni fruiter

Totes les espècies vegetals cultivades són el resultat de la selecció que l‟home ha fet durant

mil·lennis per tal d‟adaptar les espècies comestibles a les seves preferències en termes de

sabor, adaptació al medi, rendiment o capacitat de conservació entre d‟altres.

Dins de cada espècie vegetal hi ha nombroses varietats que són el resultat d‟aquesta selecció

realitzada en zones diferents i/o amb criteris diferents. Es parla de varietats antigues, locals o

autòctones per denominar varietats que fa temps que es cultiven en una zona determinada i

estan ben adaptades a les seves característiques climàtiques, edàfiques, biològiques i socials.

3

Durant milers d‟anys el nombre de varietats que es cultivaven no va parar d‟augmentar, però

amb l‟arribada de l‟agricultura intensiva i la societat industrial, aquest procés s‟ha invertit i

actualment, segons un informe de la FAO, hi ha el 75 % menys de diversitat genètica en els

cultius que fa 100 anys.

Aquest fenomen és molt evident en el patrimoni fruiter de la Vall d‟Aran. No es coneixen dades

de la situació del cultiu de fruita abans del 1900, però si que està documentat que durant les

dues primeres dècades del s. XX, es van importar gairebé totes les varietats de fruita (sobretot

pomeres i pereres) que es coneixien al sud de França. Amb aquesta injecció de diversitat es

multiplicava la riquesa del patrimoni fruiter de la comarca, que fins aleshores, segons Joseph

Maria Solé i Coll1, comptava sobretot amb pomes i peres petites, poc valorades, que creixien

en arbres de port molt alt i sense cuidar. A principis de s.XX, la Vall d‟Aran passava per un

període de depressió econòmica i molts aranesos anaven a treballar a França, (a les zones de

Foix i Luchon principalment). En tornar, sovint portaven algun o altre fruiter per plantar-lo als

seus horts, als prats o al voltant de les bordes.

Entre els anys 1920 i la dècada dels 60 era estranya la casa que no tenia algun fruiter. Solé i

Coll, així com moltes de les persones entrevistades durant la prospecció, relata que als pobles

de Tredós, Bagergue, Salardú i Unha (la part alta de la Vall), no hi havia molta abundància de

fruiters, però que a mida que es baixava Garona avall, s‟anaven fent més i més abundants i

assolien la màxima presència als pobles de Bossòst i Les (àrea del Baix Aran). Això es devia

segurament a la major benignitat del clima i també probablement a la major influència francesa

degut a la seva proximitat a la frontera. Allí hi havia prats dedicats únicament al cultiu de fruiters

i s‟estava experimentant força en l‟elaboració de sidra. Soler i Coll relata que hi havia tres

premses per fer sidra; i durant la prospecció, els entrevistats han explicat que n‟hi va haver

almenys una, la de casa Peion de Les, que es va fer funcionar durant molts anys i fins als anys

1960 o 70.

En la dècada del 1920 la producció de fruita aranesa augurava un futur pròsper com el de la

veïna França. L‟Ajuntament de Bossòst, explica Soler i Coll en el seu estudi de 1922, fins i tot

s‟estava plantejant de comprar pomeres de varietats bones per a fer sidra a França per a

regalar-les a aquells terratinents que s„hi volguessin aventurar. Es desconeix si ho va arribar a

fer o no.

En alguns indrets els fruiters estaven en aquella època (primeres dècades del s. XX) ben

cuidats, ocasionalment fins i tot podats en espatllera. En altres cases, en canvi, no eren més

que un suplement a l‟alimentació de la família i no se‟ls donava gaires atencions.

1 Autor del llibre “D’Agricultura Aranesa”, del 1922, propietat de la Fundació privada

Musèu Etnològic dera Val d‟Aran.

4

El cas és, però, que hi havia una gran diversitat de fruita, sobretot de pomes i peres. Algunes

de les varietats franceses que Soler i Coll va trobar durant la seva recerca per l‟Agricultura

Aranesa el 1922 són:

- Pel que fa a pomes: Transparente de Croncels, Le Grand Alexandre, Les doux

d’Argent, Reine des Reinettes i la Reinette du Canada, molt semblant a la varietat

més abundant en el país, que era la Poma Reineta. També cita una varietat semblant

a la reineta però de pell més fosca que la gent anomenava Poma-pera.

- Pel que fa a peres: Doyenné d’hivern, Doyenné de primavera, Doyenné de tardor,

Beurré Giffard, Duchesse d’Angoulême, Bon Chretien, Fondante des bois, Passe

Colmar, la Louise-Bonne, etc. De les conegudes del país, diu, hi ha les Peres de St.

Joan, que són petites i són les més primerenques, i la Pera de Sant Roc, que és verda

fins quan és madura, petita com l‟anterior, i que ve després d‟aquesta. Esmenta també

que hi havia una varietat anomenada Pera de tupí que serveix per a coure.

Hi havia també nombroses pruneres, entre les quals s‟esmenten la Clàudia Veritable, la Falsa

Reina Clàudia i també “unes prunes que ells anomenen neres, globoses, i moradenques que

podrien ésser molt bé la Reina Claudia morada”, escriu Soler i Coll. A més, hi havia –i encara

hi ha- una classe de prunes petites, negres i rodonetes que els aranesos anomenen prinyons,

prunyons o prinyús.

No eren molt abundants els presseguers, els codonyers i les parres, però també n‟hi havia –i

n‟hi ha- algunes. Hi ha raïm blanc i raïm negre. I els préssecs que es fan, que ja estan

documentats del 1922 i que s‟han trobat descrits en la present prospecció són blancs i més

aviat petits.

Hi ha documentada també, una important abundància d‟arbres salvatges dels que se

n‟aprofitava la fruita: noguers, cirerers, castanyers, avellaners, grosellers, gerderes, etc.

1.3. Canvis socioeconòmics de la Vall d’Aran. L’abandonament dels fruiters.

Degut a la seva orografia i ubicació la Vall d‟Aran ha estat tradicionalment una comarca aïllada.

Amb poques vies de comunicació vers Catalunya la seva cultura ha estat, fins no fa molt,

encarada a l‟auto abastiment. Amb la millora de les comunicacions i el transport de mitjans de

segle XX, l‟economia es va anar decantant cap a la ramaderia, especialment vaques de carn i

llet (Majoral, 1983). El túnel de Vielha, que és la via de comunicació més ràpida amb

Catalunya, va ser inaugurat el 1948 suposant una gran obertura de la comarca. A la dècada

dels 60 es va començar a desenvolupar el turisme fins a convertir-se avui en el sector més

important –amb diferència- de l‟economia aranesa. El 2007, el 69% de la població ocupada

5

treballava en el sector serveis, el 19% en la construcció, l‟11% en la indústria i el 0% en

l’agricultura (IDESCAT, 2007).

Durant les últimes 5 o 6 dècades s‟ha anat transformant radicalment l‟economia i per tant la

societat i el paisatge de la Vall d‟Aran. Els protagonistes d‟aquesta memòria, els fruiters, no han

sortit ben parats d‟aquest desenvolupament, i junt amb els camps i els prats, han anat quedant

abandonats.

Una imatge diu més que mil paraules, i dues imatges, més que dues mil. Vegi‟s les dues

fotografies a continuació. La primera, del 1922, on es veu Salardú en primer terme i Gessa al

fons envoltats de prats i conreus fins ben amunt de les muntanyes, gairebé fins on arriba la

imatge. A la segona fotografia, en una zona propera de l‟Alt Aran el 2008, es veu com el bosc

ha baixat de les muntanyes fins a tocar els pobles.

Fig.2 Alt Aran, any 1922 (Font: Soler i Coll, 1922)

6

Fig. 3 Alt Aran, any 2008 (Font: http://overtorch.nirudia.com/6553)

2. OBJECTIUS

Els objectius de la Prospecció són els següents:

La recerca de les varietats antigues de fruita que es recorden i hi ha a la zona.

La localització dels arbres de varietats antigues que queden vius i la recollida del

màxim d‟informació dels mateixos.

La recollida de branques per a empeltar dels arbres que es consideren més

interessants o dels que estan en un estat de salut més delicat.

Elaborar una eina útil en forma de mapes i fitxes per a que la prospecció pugui ser

continuada per persones del territori.

Elaborar propostes concretes per a la continuïtat eficaç de la conservació del

patrimoni fruiter.

Com s‟ha explicat, aquesta prospecció és el primer pas d‟un projecte més ampli de conservació

del patrimoni fruiter, que té els següents objectius generals:

7

La conservació del patrimoni genètic dels fruiters, mitjançant el seu inventari i

caracterització i la creació d‟una plantació de salvaguarda constituïda per un recull de

bona part de les varietats antigues de fruiters presents a la zona.

La conservació del patrimoni cultural associat als fruiters, entenent com a tal la

recuperació del coneixement relacionat amb les varietats antigues de fruiters, el seu ús

i el seu maneig tradicional.

La sensibilització de la població en relació al patrimoni fruiter per tal de mantenir viu el

coneixement tradicional, re-valoritzar les varietats antigues i estimular-ne el consum.

Posar a l‟abast dels interessats/des el material genètic -en forma de vares, esqueixos

o arbres- perquè aquest es vagi multiplicant i expandint, reduint així la seva erosió

genètica.

La plantació de parcel·les comercials de varietats interessants per a la producció de

sidra o altres usos

La revalorització del conreu de varietats tradicionals de fruiters elaborant sidra,

sucs o altres transformats amb les varietats antigues conservades, fent d‟aquesta

activitat un atractiu turístic i una activitat econòmica, alhora que s‟estableix un lligam

entre la tradició cultural associada als fruiters, i la realitat actual. Aquest objectiu

encaixa amb la necessitat que ha detectat el Conselh Genarau d‟Aran de

desestacionalitzar i diversificar el turisme.

3. METODOLOGIA

3.1. Recollida de la informació

Una prospecció de varietats antigues sovint comença amb el prospector anant al bar del poble

per començar a preguntar i a buscar fils per estirar que el puguin portar als camps i a les

persones més rellevants. La present prospecció, però, ha tingut la sort de comptar amb

l‟acompanyament de persones del territori que ja disposaven d‟un coneixement previ de la

zona, els arbres i la gent.

Des del Conselh, amb la coordinació de Sara Arjó, s‟han anat buscant les persones que em

poguessin acompanyar a cada poble o zona: propietaris d‟arbres antics, persones que hi estan

interessades i tenen alguns arbres localitzats, professionals que es coneixen el territori i els

seus habitants....

Hi ha hagut un limitant, en la present prospecció, que cal esmentar: i és que per raons de

pressupost i d‟organització s‟ha hagut de dur a terme el gruix gran de la prospecció durant els

mesos de febrer i març, quan no hi ha cap fruita als arbres. S‟ha fet una segona fase, més

curta, a la tardor, a l‟època de maduració de les pomes i peres de tardor. Aquestes fruites són

les més abundants de la Vall i alhora són les més interessants per al seu potencial en

8

l‟elaboració de sidra, sucs, etc. L‟ideal hagués estat esglaonar les visites al llarg de l‟any per tal

de copsar tots els estadis de desenvolupament dels arbres i els moments de maduració de

totes les fruites.

1a fase: febrer-març 2010. Localització i prospecció

S‟ha fet un inventari força exhaustiu dels fruiters antics de la Vall d‟Aran. S‟han localitzat 254

punts on hi havia un o més arbres fruiters antics i s‟ha parlat amb una cinquantena de persones

(amb una mitjana d‟edat de 68 anys). De la majoria d‟aquests arbres no se‟n coneix la varietat,

bé perquè els informadors no en recorden el nom, bé perquè no s‟ha pogut veure la fruita.

S‟ha procurat visitar tots els pobles de la Vall, només han quedat pendents: Arròs, Benós,

Begós, Casau, Gausac i Vielha. Els últims tres pobles es van visitar en dies de nevada i per

això no es van tractar els punts amb deteniment, però es va entrevistar una persona de Casau

que informà sobre les pomeres que hi ha a la zona (veure l‟entrevista a Antonio Ademà a

l‟Annex 3)

Els arbres amb una antiguitat aproximada de més de 30 o 40 anys s‟han marcat amb un GPS,

s‟han fotografiat i se n‟ha recollit el màxim d‟informació.

Gràcies als acompanyants i a anar estirant els fils que aquests brindaven, s‟han anat trobant

les persones que podien tenir coneixements rellevants i s‟ha procurat entrevistar o conversar

amb totes elles. S‟ha conversat amb tantes persones com el temps ha permès, una

cinquantena, però segur que n‟han quedat “al tinter”. Em temo que totes les persones que fem

prospeccions estaríem d‟acord en que no s‟acabaria mai de recollir dades. Tot i això, es

disposa d‟un bon volum d‟informació que permet treure conclusions.

Les entrevistes han estat concertades algunes i espontànies les altres. De vegades algú que

coneixia a l‟informador/a ens ha presentat prèviament i altres vegades s‟ha anat a trucar a

portes de cases sense saber ben bé a qui s‟hi trobaria. Sempre s‟ha procurat que les

entrevistes no fossin una usurpació d‟informació sinó un intercanvi agradable per a totes dues

parts.

En general s‟ha trobat una rebuda molt amable en el tracte personal, si bé una actitud força

pessimista pel que fa al futur dels arbres i de les varietats antigues... amb excepcions,

afortunadament!

Algunes de les entrevistes realitzades es van enregistrar amb una gravadora digital i d‟altres

només se‟n van prendre notes a la llibreta de camp. Quan es realitzen entrevistes cal ser

sensible a la persona i al moment i esperar a treure la gravadora, la càmera, el GPS i les

llibretes en el moment adequat.

9

El contingut de les entrevistes es pot llegir a l‟Annex 3.

Dels arbres més interessants bé per la seva edat molt avançada, bé pel seu estat de salut més

delicat o per la seva varietat quan es coneixia, se n‟han agafat varetes que Henning Gerdt,

Carles Macias i Manel Monge, del Grup Slow Food de la Vall d‟Aran, s‟estan ocupant

d‟empeltar a l‟espera que es faci una plantació de salvaguarda o alguna iniciativa similar.

2a fase: octubre-novembre 2010. Prospecció i caracterització

S‟ha contactat amb els informadors que durant la primera fase van poder aportar més

informació per tornar a veure els arbres, marcar-los amb un GPS, fotografiar-los, agafar

mostres de fruita i tornar a recollir el màxim d‟informació al seu respecte.

S‟han visitat més d‟un centenar d‟arbres i agafat mostres d‟uns 70. Aquestes mostres s‟han

fotografiat de manera que s‟il·lustrés la seva secció i la seva mida.

Amb aquestes mostres més les que van portar els col·laboradors Henning Gerdt, Carles Macias

i Manel Monge, es va organitzar una jornada d‟identificació i caracterització amb els experts en

varietats antigues de fruita Guillem Arribas, de la Garrotxa i Iréne Demont de la Federació

Renova. Aquesta sessió va tenir lloc el dia 20 d‟octubre a Vielha. Gràcies als coneixements

dels experts, a la consulta bibliogràfica i a la comparació amb pomes que Iréne havia dut de

França, es va poder concloure el nom de moltes de les varietats de pomes que s‟havien recollit.

Aquest tipus de determinació ha estat molt útil per a la present prospecció on s‟ha trobat que la

memòria sobre les varietats antigues estava ja molt deteriorada. Cal tenir en compte que el que

és realment interessant és el nom local que es dóna a les diferents varietats i la informació

etnobotànica associada, però donat que molta d‟aquesta informació malauradament ja s‟ha

perdut, s‟ha treballat en molts casos amb els noms i la informació aportada pels experts.

Les varietats a les que es va poder posar nom han estat sotmeses a una petita caracterització

amb l‟ajuda de Guillem Arribas. Diem petita perquè per a elaborar una caracterització ben feta

cal comptar amb almenys 10 mostres de cada varietat provinents d‟arbres sans cultivats en

ambients òptims de sòl, reg i orientació. En aquest cas s‟ha comptat amb mostres d‟1 a 5 peces

recollides d‟arbres que creixien en condicions diverses. La informació sobre aquestes varietats

s‟ha recollit en les fitxes corresponents tal com s‟explica en el següent apartat.

3.2. Tractament de la informació Els punts que s‟han marcat amb el GPS s‟han col·locat sobre unes fotos aèries cedides pel

Conselh Generau dera Val d‟Aran amb el programa CompeGPS. Així, s‟ha elaborat un mapa

de tota la Vall amb els punts localitzats on hi ha fruiters antics. Aquesta imatge es pot veure a

10

l‟apartat 4.4 Fotos aèries amb els punts localitzats. Per altra banda, al CD adjunt s‟hi poden

trobar dos arxius (WPprospeccio.gpx i WPlocalitzacio.gpx), que amb un programa de

visualització de mapes i navegació GPS permeten localitzar cada punt sobre una base

d‟imatges aèries o mapes de la vall. El Consell disposa d‟aquestes imatges aèries.

Amb el programa de tractament de bases de dades Acces de Microsoft, s‟han elaborat unes

fitxes per a cada punt localitzat. S‟ha fet una base de dades per la localització feta al febrer i

març amb una fitxa per a cada punt inventariat, on sovint hi ha més d‟un arbre; i una altra base

de dades per la prospecció feta a l‟octubre amb una fitxa sobre cada punt, on hi ha informació

només d‟un arbre i d‟una varietat a cada punt.

A l‟Annex 2 es poden veure algunes de les fitxes dels punts localitzats al gener. S‟ha escollit

imprimir només les fitxes dels punts d‟on se‟n té més informació. El conjunt de les fitxes es pot

veure a la base de dades (LOCALITZACIÓ_ARAN.mdb) inclosa al CD adjunt, sota el Formulari

“Punts inventariats”. Aquestes fitxes contenen informació sobre:

- el que hi ha al punt localitzat: número d‟identificació del punt per poder situar-lo als

mapes, breu descripció del que hi ha (p.e. 3 pomeres i 1 cirerer), les varietats si es

coneixen i les característiques de la fruita si es coneixen

- la seva localització: poble, data de recollida de la informació, situació (p.e. prat, hort,

pati,...), localització, nom del propietari i casa, coordenades geogràfiques i altitud.

- l’informador/a: el seu nom

- dades de l’arbre/s: època de recol·lecció de la fruita, altura i gruix de l‟arbre/s, qui el/s

va plantar i quan temps fa, si està/n cuidats o no i el seu estat sanitari (essent hivern no

es podia veure gran cosa, només si hi havia molta fusta morta, si hi havia molt vesc, si

l‟arbre tenia vigor i fusta nova,...)

Pel que fa al gruix dels arbres s‟ha fet servir la següent classificació en funció de la seva

circumferència (perímetre) aproximada a un metre d‟alçada. Cal tenir en compte que aquest

paràmetre pot dependre molt del medi on es trobi l‟arbre:

- Molt gruixut: més de 150 cm

- Força gruixut: entre 100 i 150 cm

- Gruixut: entre 50 i 100 cm

- No molt gruixut: menys de 50 cm

Les fitxes dels arbres visitats a l‟octubre es poden veure a l‟Annex 1 (les dels punts d‟on hi ha

més informació). La totalitat de les fitxes es pot trobar al CD adjunt, a la base de dades

PROSPECCIÓ_ARAN.mdb, sota el Formulari “FitxaFruiters”. Aquestes fixes s‟han fet utilitzant

una base de dades elaborada per l‟Associació L‟ERA i hi consta la següent informació:

- Identificació de la mostra: amb el codi de la fitxa (que correspon als números que

apareixen als mapes), dades de l‟informador, el fruit del que es tracta, el nom de la

11

varietat o nom de treball en cas que no es conegui el nom de la varietat, altres noms

coneguts, localització de la mostra i data de recollida.

El nom de les varietats s‟ha escrit sempre entre cometes. A més s‟ha posat un codi

davant del nom per marcar diferents casos:

o S‟ha posat un * per indicar que el nom varietal s‟ha trobat en la jornada de

treball amb els experts. P.e. poma “*Cutras” o poma “*Reineta Gris del

Canadà"

o S‟ha utilitzat un # quan no es coneixia el nom varietal i se n‟ha donat un de

treball. P.e. poma “#Grossa de F. Medan” o poma “#14 del petit de Les”.

o En alguns casos s‟ha afegit un (poss.) al final del nom varietal perquè els

experts no estaven del tot segurs de que es tractés d‟aquella varietat.

o I no s‟ha posat cap símbol quan s‟ha conservat el nom proporcionat pels

informadors.

- Informacions etnobotàniques: aquí es resumeix tota la informació que s‟ha pogut

recollir sobre els usos, les qualitats, l‟origen del nom i la gastronomia de la varietat. A

més, s‟informa, quan es coneix, si la varietat es conreava molt a la zona i si es conrea

actualment, la procedència geogràfica i l‟origen (si s‟ha comprat, aconseguit d‟uns

amics, parents, etc), el sistema habitual de multiplicació (pinyol, empelt, llavor,...), i la

destinació del producte (si és per consum familiar, per venda local, o si no es cull).

- Dades agronòmiques, consta de tres apartats:

o Característiques de l‟arbre: amb la seva edat aproximada, l‟alçada, la

conducció (ple vent, mitja tija, etc.) i el seu estat sanitari.

o Característiques del fruit. Cal dir que la informació recollida en aquest apartat

no prové dels informadors sinó de la petita caracterització realitzada a

posteriori. No totes les varietats s‟han pogut tastar perquè no s‟ha conservat

mostres de totes, així doncs i ha algunes varietats a les que manca la

informació relativa a la polpa i la relativa a l‟epidermis s‟ha recollit gràcies a les

fotografies. Hi ha una descripció detallada dels següents paràmetres.

Aspecte general: pel que fa les pomes s‟han seguit les claus

proposades per la UPOV (International Union for the Protection of New

Varieties of Plants) traduïdes al català per Guillem Arribas.

12

Pel que fa a peres s‟ha seguit també la proposta de l‟UPOV en aquest cas traduïda per la

Federació Renova:

13

o Mida mitjana: s‟ha seguit la classificació proposada per la Federació Renova a

la seva “Fiche d‟observation pommier” . Les dades es refereixen al diàmetre

màxim de la fruita:

< 60 mm : molt petita

60-70 mm: petita

70-75 mm: mitjana

75-85 mm: grossa

>85 mm: molt grossa

14

o Color de fons de l’epidermis: sovint la pell de la fruita té un color bàsic -que

en el cas de pomes i peres sol ser verd o groc- i normalment, que no sempre,

està coberta parcialment per un altre color que anomenem superficial.

o Color superficial de l’epidermis: aquí es descriu el color superficial de la pell,

que normalment, en el cas de pomes, sol ser vermell, rosat, morat o taronja. Hi

ha casos en els que el color superficial és absent com per exemple en les

pomes “Pera” o “Reineta gris del Canadà”.

o Aspecte del color de l’epidermis: el color superficial de la pell pot estar

disposat sobre el color de fons de diferents maneres: estriat, quan té l‟aspecte

de línies o ratlles, o acolorit, quan sembla que estigui pintat sobre el color de

fons. En alguns casos, a més, s‟ha descrit la part de la poma que estava

coberta pel color superficial: 1/4, 2/4 o 3/4.

o Textura de l’epidermis o la closca: aquí es descriu si la pell de la fruita és

granulada, llisa, rugosa, gruixuda, fina, dura, tova, lluent o oliosa. També

s‟exposa si la fruita presenta ruseting (que és un enduriment de la pell de color

marró) en alguna zona. Moltes pomes en presenten a la cubeta peduncular,

que és la zona on s‟insereix el peduncle a la poma.

o Color de la polpa: en les fruites que s‟ha fet la feina de caracterització, s‟anota

el color de la polpa just oberta la fruita, que en el cas de les pomes sol ser,

blanc, blanc-crema, blanc-verd o verd.

o Textura de la polpa: aquí es descriu si la textura de la polpa al mossegar-la és

fina, regular o grollera, és a dir, en quin grau es troben o no “granets” a la polpa

en mastegar-la.

o Suculència: hi ha fruites seques, i fruites gens, poc, mitjanament, o molt

sucoses. La mesura de la suculència es fa subjectivament en tallar i tastar les

fruites.

o Sabor: en aquest apartat es dóna una valoració subjectiva de la qualitat del

gust de les fruites (mediocre, passable, bo, força bo, molt bo...) i es descriu

breument el seu sabor: acidulat, àcid, dolç, agre...

o Fermesa: en mossegar una fruita, aquesta pot aparèixer amb una fermesa

tova, tendre, mitjana o ferma. La fermesa es pot mesurar subjectivament

tastant la fruita o també amb un aparell que mesura la resistència que oposa la

fruita a ser foradada. En aquest cas la graduació és:

< 1,5 kg/cm2: tendra

1,5-3,5 kg/cm2 : mitjana

>3,5 kg/cm2: ferma

o Peduncle: es segueix el criteri de la Federació Renova, segons el qual la

classificació de la llargada del peduncle de les pomes i peres és:

<10mm: molt curt

10-15mm:curt

15

15-20mm: mitjà

20-25mm: llarg

>25mm: molt llarg

o Pinyol o llavor: aquest apartat només s‟ha omplert en el cas de préssecs per

descriure si el pinyol es desprenia fàcilment de la carn o no.

4. RESULTATS DE LA PROSPECCIÓ

4.1. Generalitats A continuació s‟explica el que s‟ha anat descobrint en les entrevistes realitzades durant la

prospecció.

Totes les persones entrevistades expliquen que fins fa no massa anys era estranya la casa que

no tenia algun fruiter. Hi havia sobretot pomeres, però també pereres, pruneres, cirerers,

presseguers, noguers... N‟hi havia per tot arreu i per tots els pobles de la Vall. A la zona del

Baix Aran, sobretot als pobles de Les i Bossòst, és on n‟hi havia més abundància, i és que

aquests pobles gaudeixen d‟un clima més suau i de les lanes (els prats plans) més grans de la

Vall, que sovint eren recorregudes per sèquies i eren ideals per al cultiu d‟arbres fruiters. A

més, són els pobles més propers a la frontera amb França, d‟on la majoria de fruiters van ser

introduïts a principis del s.XX.

Les lanes de Les i de Bossòst eren dels únics llocs on hi havia plantacions una mica

importants, de més de 20 o 30 arbres. També n‟hi havia alguna, de plantació gran, a Betrèn, on

encara se‟n poden trobar els arbres supervivents. En general, però, els fruiters es plantaven al

marge dels prats, als horts o a la vora de les bordes de muntanya.

Gairebé tota la fruita que es collia era pel consum propi de les cases, només esporàdicament

se‟n venia o se n‟intercanviava una part. Els pobles de muntanya, com Mont, Montcorbau,

Arres o Vilamós eren més idonis per al cultiu de patates que pel de fruita i solien fer-se

intercanvis de patates per pomes amb els pobles més baixos com Les, Escunhau o Era

Bordeta.

Les pomes i les peres que es volien conservar durant l‟hivern es solien guardar als fumerals de

les cases (les golfes) esteses sobre una capa de palla o bé dins les arques del gra. S‟hi

passava de tant en tant per treure la fruita que s‟anava podrint i, mica en mica, les pomes que a

la tardor eren massa dures, anaven madurant i estovant-se. Aleshores aquestes pomes i peres

es menjaven crues o es cuinaven, de vegades al foc a terra. Algunes pomes i peres, les més

dures, també es posaven a l‟olla, que és una mena d‟escudella aranesa.

16

En anys de gran abundància de pomes, diverses cases havien intentat fer sidra amb més o

menys èxit. No s‟han trobat referències a una cultura de sidra important ni al seu comerç, però

hi ha hagut al llarg dels anys, diverses temptatives. Els que en van fer durant més temps i amb

més bons resultats, són Antonio de casa Peion de Les (malauradament difunt) i Bienvenido

Sandaran i el seu pare (aquest últim també difunt) de la casa deth To de Canejan. A Eth To

s‟havien fabricat una premsa casolana i feien sidra pel consum propi i per regalar a amics i

familiars. A Les, la família Peion deixava la premsa que tenien a qui es volgués fer la sidra i, pel

que expliquen les persones entrevistades que hi havien participat, feien de l‟acte tot un

esdeveniment social on participaven moltes persones del poble... i de les rodalies!

Altres famílies havien intentat fer sidra un parell d‟anys o tres però expliquen que els era molt

difícil evitar que les ampolles rebentessin un cop plenes de la sidra en fermentació, i aviat

abandonaven el projecte. Se n‟ha trobat testimonis a Bossòst, Betrèn i Escunhau.

Actualment hi ha almenys tres llocs on es fa sidra: a nivell casolà en fan Gerard Peremiquel a

Bossòst i Pierre Jean Gougean a Arres de Jos; i Henning Gerdt, Carles Macias i Manel Monge,

del col·lectiu Slow Food de la Vall d‟Aran en fan a Vielha amb la intenció de començar a

comercialitzar-la l‟any 2011.

La gran majoria de varietats de fruiters que hi ha a la Vall d‟Aran han estat introduïts des de

França. Cal entendre que el túnel de Vielha no fou construït fins a l‟any 1948, i per tant durant

molts anys la sortida natural de la Vall era cap a França. A més, el país veí ha tingut un nivell

de desenvolupament econòmic més avançat, i per això molts aranesos de principis de s. XX hi

anaven a treballar. Treballaven al camp, a les forges, a les vinyes, a les mines,... i en tornar,

expliquen gairebé tots els entrevistats, molts portaven algun arbre per plantar-lo a casa seva. Hi

ha qui apunta, també, que els frares van tenir una gran influència en el patrimoni fruiter de la

Vall, perquè solien venir de França i portar-ne arbres i, a més, expliquen que s‟esforçaven en

promoure el cultiu i la cura dels arbres fruiters. En aquest sentit Soler i Coll, en el seu estudi de

l‟any 1922 (Soler, 1922), relata una visita al Col·legi dels Germans de les Escoles Cristianes de

Vielha on hi troba gairebé totes les classes de pomeres i pereres franceses molt ben cuidades.

Algunes fins i tot podades en espatllera.

La fruita era un complement en l‟alimentació dels aranesos i les araneses de principis i mitjans

del s. XX, però no un negoci. Per això, o potser també per falta de coneixement, els arbres “no

es tocaven gaire”, expliquen diversos entrevistats. Es podaven una mica de tant en tant i de

vegades ni això. Algunes famílies expliquen que adobaven una mica els fruiters amb fem dels

animals de casa, però això era tot, no se‟ls feia cap tractament fitosanitari. Les persones amb

qui s‟ha parlat coincideixen en que abans aquests arbres no es cuidaven gaire i no agafaven

malalties.

17

Com s‟ha dit, el més habitual era plantar fruiters als horts, pels marges dels camps i al voltant

de les bordes de muntanya. A més, algunes cases tenien plantacions de diversos arbres en

algun prat o verger. Els arbres que hi havia pels prats es procurava formar-los alts per tal de

poder treballar els camps per sota amb comoditat i per tal que els animals, en pasturar-hi, no

malmetessin les branques o la fruita.

Bienvenido Sandaran (Canejan) explica que per protegir els fruiters joves dels animals que

pasturaven pels prats, els envoltaven amb arç blanc o espí blanc en aranès (Crataegus

monogyna). “Quan és sec” diu, “encara punxa més, i no se‟l mengen ni les cabres!”.

Els prats més afortunats disposaven d‟un sistema de reg que consistia en una xarxa de sèquies

i canalitzacions secundàries (veure entrevista a Francisco Peremiquel de Bossòst a l‟Annex 3),

però generalment els arbres creixien adaptats a les condicions meteorològiques locals.

Alguns vergers, els de les cases més adinerades, estaven excepcionalment ben cuidats. Jose

Luís Jaquet (Betrèn) explica, per exemple, que ell recorda l‟amo de casa Sancho de Betrèn, el

Sr. Alejo, anant a veure les seves pomeres “amb camisa blanca, corbata i sabates de xarol”, i

que la finca estava espectacularment ben cuidada amb una gespa, sota els fruiters, impecable.

Amb l‟obertura del Túnel de Vielha i l‟arribada del turisme, la Vall d‟Aran ha patit una

transformació radical a nivell econòmic, social i paisatgístic. El camp s‟ha abandonat a un ritme

notable, l‟economia s‟ha encarat al turisme i els rebosts s‟han obert al món. La gran majoria

dels arbres antics s‟han abandonat i la seva fruita està avui generalment poc valorada. Així,

aquella abundància que relaten les persones entrevistades, és avui un castell a punt d‟enrunar-

se. Malgrat tot, encara som a temps de restaurar-lo, el castell, no està tot perdut.

4.2. Patrimoni fruiter localitzat

S‟han inventariat 254 punts on hi ha almenys un arbre antic, en molts casos més. Alguns dels

punts corresponen a arbres aïllats, i d‟altres a prats, horts o vergers amb diversos arbres. A

l‟Annex 2 es poden veure les fitxes amb la informació recollida en alguns d‟aquests punts.

S‟han imprès només les fitxes dels punts on s‟ha pogut recollir més informació. La totalitat de

les fitxes es poden trobar a la base de dades “LOCALITZACIÓ.mdb” inclosa a la versió digital

de la memòria, al CD adjunt.

El que més s‟ha trobat, amb diferència, són pomeres (unes 950), seguit de pereres (unes 280) i

pruneres (unes 70). S‟han trobat també alguns presseguers, molt pocs. Hi ha també nombrosos

cirerers i noguers, generalment reproduïts de manera espontània, i només se‟ls ha tingut en

compte quan tenien alguna característica que els feia especials, per exemple: coneixíem la

18

persona que els havia plantat, ens sabien dir alguna característica especial de la fruita o els

arbres eren molt vells.

La majoria de fruiters antics trobats són a la zona del Baix Aran, sobretot als pobles de Les i

Bossòst (veure Taula 1), que és on la climatologia i la orografia són més favorables i també on

tradicionalment hi ha hagut més producció de poma. Només en aquests dos pobles hi ha més

d‟una tercera part dels punts localitzats.

Taula 1. Número d’observacions per poble

Pradet 9

St. Joan de Toran 6

Canejan 15

Bausèn 19

Les 40

Bossòst 49

Era Bordeta 3

Arró 3

Es Bordes 2

Vilamós 1

Arres de Jos 2

Arres de Sus 3

Vila 7

Aubèrt 5

Betlan 4

Mont 8

Montcorbau 5

Vilac 11

Betrèn 12

Casarilh 3

Escunhau 1

Garòs 5

Arties 3

Gessa 10

Salardú 3

Unha 4

Bagergue 4

Tredós 13

Baqueira 1

19

4.3. Varietats

Com s‟ha dit, la memòria relacionada amb els fruiters de varietats antigues, i sobretot pel que fa

als seus noms, s‟ha trobat força minsa. “A les pomes n‟hi dèiem pomes”, diuen molts dels

informadors. Potser és cert que no els donaven noms, potser el fet que la majoria de fruiters

s‟importessin de França quan la gent tornava de treballar-hi fa que els noms francesos

d‟aquestes fruites es perdessin pel camí. Però probablement la causa principal d‟aquesta

“manca de noms varietals” és els anys que fa de la decadència del cultiu de fruita. Els

informadors d‟edat més avançada eren nens o encara no havien nascut en l‟època forta de

plantació de fruiters (principis de s. XX), així que els records són força llunyans i els noms que

poguessin tenir les pomes fa molts anys que no s‟utilitzen i han anat quedant oblidats.

A la Taula 2 s‟exposen les varietats que s‟han trobat de cada espècie fruitera. Sempre que una

varietat porta un * al davant vol dir que s‟ha identificat a la jornada de treball amb els experts

Iréne Demont i Guillem Arribas.

Taula 2. Varietats trobades de cada espècie.

POMA

REINETA

*REINA DE REINETES

*REINETA GRIS DEL CANADÀ

*REINETA BLANCA DEL CANADÀ

PERA O PERERA

COJOLA

MORRO DE LLEBRE

PLATA

*CUTRAS

*BLANQUETA

*CARA BRUTA PETITA

*CAMOSA

*DE L‟OLI

DERA HESTA

DE SANT JAIME

DE SANT ROC

PERA

DE SANT ROC

DE SANT JOAN

DE SANT JAIME

RED BARLEN

D‟HIVERN

DE TUPÍ

PRÉSSEC BLANC

PRUNA PRINYÓ

CIRERA GUITLOT O GUÍNDULA

NOU

MÓRA

20

A continuació s‟exposa tota la informació recollida de les diferents varietats, i a l‟Annex 1 es

poden veure les fitxes que s‟han omplert per als arbres localitzats d‟aquestes varietats dels

quals se‟n disposa de més informació. La totalitat de les fitxes es poden veure a la base de

dades PROSPECCIO_ARAN.mdb, inclosa al CD adjunt. I a l‟Annex 4 es pot veure una taula

resum de tots els arbres prospectats.

POMES

REINETA

És el nom de poma més anomenat a les entrevistes i el més vist al territori. L‟han citat quasi

totes les persones amb qui s‟ha parlat. Es fa evident, però, que Reineta és un nom que s‟utilitza

per anomenar pomes de varietats diferents i també que de Reinetes n‟hi ha de diferents tipus.

A les entrevistes, en general es coincideix en que es tracta de pomes petitones i rodonetes,

que són bones de menjar directament collides cap a l‟octubre i que també es conserven bé. Els

colors i l‟aspecte, però, varien força. Per exemple: Juanita Rodríguez (Les) diu que és rodona,

fosqueta i amb la pell rugosa, que es collia tard cap a l‟octubre i es guardava entre la palla per

consumir-la durant l‟hivern; diu que era la que més es conservava. Concha Alós (Les), en

canvi, la descriu com a una poma verda i marronosa, d‟aspecte brut i terrós -potser confonent-

la amb la Reineta del Canadà-. J. Luis Jaquet (Betrèn) afirma que és la poma que més

dominava, i que era verda i petita. A Arres de Jos i de Sus, tots els entrevistats coincideixen a

descriure la poma reineta com a una poma petita i vermelleta que es conserva bé. Joan i Maria

Pujol (Bausèn) diuen, en canvi, que es tractava d‟un poma grossa, verda i vermella i molt bona.

Jesús Bernadets (Arró), per altra banda, coincideix amb altres informadors en que es tracta

d‟una poma més aviat petitona i rodoneta, d‟un color verd clar i lleugerament llistada de vermell,

però diu que no es conserva gens bé perquè en pocs dies s‟asseca i perd tot el gust.

Aquesta diversitat d‟opinions respon a una diversitat de pomes Reinetes. A continuació,

algunes d‟elles:

*Reina de Reinetes: és la més estesa de les Reinetes

trobades. Se n‟han trobat arbres a Les, Bossòst, Es

Bòrdes i Vilamós. Es tracta d‟una poma rodona

aplatada, amb un color de fons que pot variar entre el

groc i el verd i sempre estriada de vermell. És sucosa i

de bon sabor, una mica acidulat. Es guarda bé durant l‟hivern i Jesús Bernadets diu que és

bona per fer suc.

*Reineta Gris del Canadà: Es tracta d‟una poma grossa (de més de 7,5 cm de diàmetre

màxim), rodona aplatada i amb ruseting estès per tot el fruit. El ruseting és un enduriment de la

21

pell que dóna al fruit un aspecte aspre i marronós. És

sucosa i de bon sabor lleugerament acidulat. Acabada

de collir és força dura però es guarda bé fins a la

primavera. Se n‟han vist exemplars a Vilamós i a

Bausèn. A més, diverses persones han anomenat

aquesta poma a les entrevistes realitzades a l‟hivern,

tot i que sovint amb el nom de poma “del Canadà”. És

el cas de Joan i Manel Boya (Les) que la descriuen

com a una poma grossa i una mica aixafada, amb la

pell marronosa i una mica aspre. Molt bona per menjar

tan crua com cuita. Manolita Sangada (Les) diu que la

recorda verdosa amb unes llistes marronoses. Joan de

Badia (Bausèn) diu que tenen la pell de color marró clar com el de les peres. Es cullen a

l‟octubre i són bones de menjar directe tot i que també es guarden molt bé. En té dos arbres al

seu verger. Pepe Medan de casa Molier (Bossòst) la descriu com a una poma verda, molt àcida

i dura, i coincideix en que es conserva molt bé. Joan i Maria Pujol (Bausèn) diuen que la gent

barrejava els noms de Poma Canadà amb el de Poma Perera per anomenar una poma de pell

gris-marronosa i una mica aspre que es conservava molt. Ells en tenen almenys 3 arbres.

*Reineta Blanca del Canadà: Aquesta és una poma aplatada, de mida mitjana, de color verd

lleugerament colorejada de taronja en alguns

exemplars.

Se n‟ha trobat diversos arbres a Bausèn, Gausac,

Bossòst i Aubèrt.

Alguns informadors parlen també de la Reineta

Vermella: que era una poma petita, rodoneta i de pell

vermella. En queda algun arbre, per exemple, a l‟hort

de Pilar Rodríguez (Les).

22

POMA PERA o PERERA

Jose Ma Rella (Bossòst) afirma que la Poma

Pera o Poma Perera era la més abundant de la

Vall d‟Aran. “Era la “poma del país!” diu, i de

fet, se n‟han trobat exemplars i testimonis des

de Canejan a Betrèn passant per Bausèn, Les,

Bossòst, i Era Bordeta.

És una poma grossa, rodona aplatada i de

color verd-marronós degut a un ruseting força

estès. És sucosa i amb un sabor acidulat força

bo. Tot i que és bona per menjar directament

collida cap a l‟octubre, Maria Pujol de Bausèn

diu que “si es deixa reposar es fa més bona”.

Manolita Sanglada (Les) diu que n‟hi havia dues classes: una amb la pell llisa i una amb la pell

més rugosa. I explica que quan queien a terra no es feien malbé i es conservaven molt bé.

Paquita Manjón de Casa Gaion d‟Era Bordeta explica que les guardaven en un armari i que de

tant en tant venia algun malalt i preguntava: “Pilar, que tens cap poma?”, ella els donava 3

pomes i marxaven ben contents.

COJOLA

La poma “Cojola” sembla ser una varietat força clara i pròpia de la Vall d‟Aran, potser fins i tot

pròpia de la Vall de Toran, ja que s‟ha trobat en arbres centenaris de dos pobles d‟aquesta vall

amb característiques molt semblants i no es coneix fora de la comarca.

23

Es tracta d‟una poma de forma cònica, no molt grossa (de menys de 6 cm de diàmetre màxim),

d‟un color groc- verd colorejada i estriada de rosat. És sucosa però no és molt bona de sabor ja

que té un punt amargant.

Se n‟han trobat arbres a Canejan i a Pradet. A Bausèn també la coneixen, però no se‟n coneix

cap arbre. Segons Bienvenido Sandaran, a Canejan era força abundant. Diu que n‟hi havia un

arbre a la seva finca, entre les dues quadres que actualment estan gairebé caigudes i algun

arbre amb alguna branca empeltada que segurament encara és viu. Segons ell és la poma més

dolça que hi havia.

MORRO DE LLEBRE

El que dóna nom a aquesta poma és la seva forma allargada i que és més prima com més a

prop del cul, assemblant-se lleugerament al morro d‟una llebre. Les coloracions varien d‟un

indret a un altre, sembla que hi hauria diverses variacions dins la varietat. La poma de la

fotografia, vermella i grossa (d‟entre 75 i 85 mm de diàmetre màxim) és d‟un arbre de 70 o 80

anys que creix en bon estat a la Borda de Palònia a Vilamós i té la curiosa característica de

tenir la carn lleugerament vermella.

En general, la poma “Morro de Llebre” és de pell fina, no molt sucosa, de gust suau i bona de

menjar directe de l‟arbre. Es cull a l‟octubre i es conserva mitjanament bé al llarg de l‟hivern.

Pel que diuen els informadors no sembla que fos una varietat molt abundant, però n‟hi havia

per tota la Vall, ja que se n‟han trobat referències des de Canejan a Tredós passant per

Vilamós, Arró i Betrèn. A Tredós, però, Joan Abadia diu que és una poma més aviat insípida...

potser degut al clima més fred o potser a una apreciació subjectiva....

N‟hi ha diversos arbres a Tredós, a la marja de Servetó i a casa Monja, un arbre a Vilamós, en

un terreny de la Finca Palònia i algun arbre a Bossòst, per sobre el camí d‟Arres. A Bausèn

també en tenen algun arbre a casa Manuel.

24

POMA “DERA HESTA”

Jose Luís Jaquet (Betrèn) explica que hi havia una poma molt grossa (d‟uns 18-20 cm de

diàmetre) vermella amb algun puntet més clar, que era tan bonica i majestuosa que es feia

servir durant la festa major de Betrèn (a l‟octubre), per això n‟hi deien “Puma dera Hesta”

(Poma de la festa). Es posava una d‟aquelles pomes aguantada per tres monedes sobre una

safata i es passava per les cases en una cercavila per recollir aportacions econòmiques que

ajudarien a finançar la festa. Hi havia almenys tres arbres d‟aquesta poma al poble, però ja no

en queda cap de viu.

Allà on creixia un dels arbres d‟aquesta varietat, a la Vinya de Portolà de Betrèn, propietat de J.

Luís Jaquet, hi queden vius malauradament pocs arbres de la trentena que n‟hi havia, tots de

varietats diferents. A més d‟una perera, hi queden vius i més o menys productius 3 arbres, un

d‟una poma que anomenen “pudenta” , un altre que n‟hi diuen “duça” i un altre que diuen la “de

guardar”.

*POMA “DE L’OLI”

El nom que rep aquesta poma respon a la

seva pell de textura molt lluent, de

vegades oliosa.

És una poma petita (de menys de 6 cm de

diàmetre), generalment tota ella de color

verd grogós. Alguns exemplars estan una

mica tacats d‟un to rosat i presenten

ruseting a la cubeta peduncular, on

s‟insereix el peduncle a la poma. És

sucosa, amb una acidesa equilibrada, però de gust no molt bo.

___________________________________________

De les següents pomes només se n‟ha trobat un exemplar i el seu nom varietal ha estat

suggerit pels experts Iréne Demont i Guillem Arribas. Per això la informació que en tenim és

escassa: Camosa, Blanqueta, Cara Bruta Petita i Cutras.

25

*CAMOSA

Aquesta és una poma petita i rodona, de pell lluent de color verd pintada de vermell. És sucosa

i té un sabor acidulat força bo. N‟hi ha un arbre a Bossòst en un prat de Casa Pauleta.

I ha una poma molt semblant, la “*Camosa àcida” que s‟ha trobat a l‟hort de Casa Toquera de

Bausèn.

*BLANQUETA

Amb una petita incertesa, donem el nom de “Blanqueta” a aquesta poma trobada a la Finca

d‟Es Badies de Vilamós. Es tracta d‟una poma grossa i rodona, de color verd i de vegades

pintada de vermell a la banda on li toca més el sol. És una poma sucosa i força bona.

26

*CARA BRUTA PETITA

També anomenada poma “terrera”, “cara lletja” o “fenouillet” en francès, aquesta poma

presenta una pell aspre degut al ruseting estès per tota la superfície. Fa menys de 6 cm de

diàmetre i té una forma força aixafada. És una poma dura i poc sucosa, però dolça i força bona.

Es conserva durant tot l‟hivern i segons Iréne Demont, és la poma més bona per fer al forn.

*CUTRAS

Es tracta d‟una poma petita de perfil una mica aixafat. La seva pell és lluent, d‟un color verd

grogós pintat de rosat a les zones on toca més el sol. És molt sucosa i lleugerament àcida

acabada de collir. Segons Jesús Bernadets (Arró) cal consumir-la de seguida perquè aviat perd

el suc i el gust, però en canvi, segons Iréne Demont de la federació francesa RENOVA, la

poma Cutras o Coutras, té la fama de conservar-se molt bé fins al mes de març.

POMES D’ESTIU

A la Vall d‟Aran, com s‟ha dit, la majoria de pomes maduren cap a l‟octubre, però hi ha un grup

de pomes que maduren entre juliol i setembre, i popularment se‟ls dóna noms de Sants d‟estiu

27

com Sant Joan (24 de juny), Sant Jaime (25 de juliol) o Sant Roc (16 d‟agost). No maduren

necessàriament per aquelles dates concretes, però ho fan més d‟hora que la majoria de pomes.

Les pomes d‟estiu que s‟han sentit anomenar a les entrevistes són les següents (per la

temporització de la prospecció no se les ha pogut fotografiar):

- POMA DE SANT JAIME: Alberto Sirat (Les) parla de la Poma de Sant Jaime com una

poma de pell verda amb ratlles vermelles, grosseta, que madura al juliol. Encara en

tenen un arbre al seu prat de Clamadón, on s‟arriba per una pista que s‟enfila a

l‟esquerra des de la carretera que porta al Portillon. Maria de Casa Navias (Canejan)

també té alguna pomera de Sant Jaime a casa seva i diu que la poma és allargada i de

mida mitjana. Madura al juliol i no es guarda bé.

- POMA DE SANT ROC: Cinto Vidal i la seva família d‟Escunhau parlen d‟unes pomes

de Sant Roc, que maduraven a mitjans d‟agost i que eren molt dolces i bones, però

malauradament no parlen que quin aspecte tenien.

Manolita Sanglada (Les) diu que 1 pomera de les 3 que hi ha per sobre de casa seva dóna

pomes d‟estiu, que maduren al juliol.

PERES

Les Peres que es descriuen a continuació s‟han sentit esmentar i descriure a les entrevistes

realitzades al gener i febrer, però no s‟han pogut veure.

PERA D’HIVERN

Amb aquest nom es denomina probablement un grup ampli de varietats de pera que

comparteixen la característica de que es poden guardar i anar consumint durant l‟hivern. Per la

seva duresa i consistència, algunes es consumeixen cuites al foc a terra o al forn, bullides o bé

afegides a l‟olla, l‟escudella aranesa.

Manolita Sanglada (Les) descriu les peres d‟hivern com a peres petites i molt verdes i explica

que com que eren tant dures s‟havien de menjar bullides amb aigua o amb vi i sucre i una mica

de canyella. Maria de Navias (Canejan) diu, en canvi, que el que ella anomena “pera d‟hivern”

és una pera grossa i allargada, que es conserva bé si s‟agafa directament de l‟arbre però que

es podreix de seguida si cau a terra.

J. Luís Jaquet (Betrèn) recorda, com molts altres informadors, que les guardaven al paller –o al

fumeral- fins que eren prou toves al gener o al febrer.

28

PERA DE TUPÍ

L‟esposa de Cisco Vidal (Escunhau), esmenta aquestes peres, un tipus de peres d‟hivern, que

eren verdes i més aviat petites i arrodonides. Es cullen a l‟octubre però no són bones per

menjar fins al gener-febrer, quan es tornen sucoses, toves i bones.

PERA DE SANT JOAN

Pera petita, verda i rodoneta, molt sucosa que madura a mitjans de juny o principis de juliol.

N‟hi ha almenys 2 o 3 arbres amb un estat de salut precari a la finca de J. Luís Jaquet (Betrèn)

i un arbre amb empelts de 3 varietats diferents (entre elles aquesta) a la casa deth To a

Canejan.

PERA DE SANT ROC

Marcel Medan (Bausèn) la descriu com a una pera petita, sucosa i molt primerenca, que

madura cap al 15 d‟agost.

PERA DE SANT JAIME

Segons, Maria de Navias (Canejan), aquesta pera és allargada, de mida mitjana, primerenca i

no es guarda bé. En té algun arbre a la seva finca.

PERA RED BARLEN

Un informador, Ramon Nart (Arties) ens parla d‟aquesta pera amb molt d‟entusiasme.

Possiblement no sigui una varietat autòctona, però ell fa 30 anys que té els arbres – els va

plantar el seu pare però no sap d‟on els va treure- i n‟està molt content. Explica que els arbres

no agafen malalties i produeixen bastant. Les peres prenen un to vermellós quan maduren, són

dures i sucoses. Són bones de menjar directament de l‟arbre i també es guarden bé fins al

febrer

Finalment cal esmentar que Manolita Sanglada (Les) cita una pera que era verda per fora i

vermella com una magrana per dintre. No en coneix el nom i des que l‟arbre que ells tenien

d‟aquesta varietat va morir, no n‟ha vist mai més, diu. També recorda unes peres grosses que

no tenien cor, però diu que a Les ja no en queda cap arbre.

29

PRÉSSECS

S‟han trobat molt pocs presseguers durant la

prospecció. Canejan és el poble on se n‟han

trobat més. Un parell a la finca “dera Mola”

de José Bacaria, un a l‟entrada del poble, i

dos baixant per la carretera. A més,

Bienvenido Sandaran explica que a la

primera corba de la carretera que baixa de

Canejan hi ha tot de presseguers molt

pressionats per esbarzers que donen

préssecs cada any i que ningú els cull, li

sembla que el tros deu ser d‟Albert de Bacaria. També recorda que n‟hi hagués força, de

presseguers, a Canejan. Alguns d‟aquests préssecs, però, sobretot els que estan a la vora de

la carretera, molt probablement hagin sortit d‟un pinyol llençat per algun vianant. Per aquesta

raó és difícil dir si es tracta de varietats antigues o no.

Els préssecs que s‟han pogut veure són petits, sucosos, amb la polpa blanca i amb un pinyol

que es desprèn fàcilment.

PRUNES

S‟han trobat nombroses pruneres al llarg de la prospecció per tots els pobles de la Vall, però

molt pocs noms de varietats. Joan Abadia diu que hi ha Pruna Clàudia, que és grossa i morada.

A part d‟aquest, l‟únic nom que ha anat sortint dels informadors és el de Prinyons o Prinyús,

que fa referència a unes prunes petites, rodones, negres o vermelloses i una mica àcides. Es

tracta majoritàriament d‟arbres de reproducció espontània que solen créixer amb molts rebrots i

de manera desordenada.

D‟entre la gran varietat de prunes “sense nom” descrites, n‟hi ha de totes les mides, colors i

sabors:

- grogues amb forma de llàgrima i no molt grosses, a la casa Monja de Tredós.

- grosses com un ou de gallina, rodones i morades, al marge d‟un hort de casa Serraler

de Tredós,

- grosses (d‟uns 3 cm de diàmetre) i grogues amb el pinyol que es desprèn de la carn

fàcilment, al costat de l‟hotel Edelweiss d‟Arties (són propietat de FECSA),

- mitjanes (d'uns 2 cm de diàmetre) rodones i d'un color groc-verd, a l‟hort de casa

Barberà d‟Arties,

- allargades, blanques i molt bones al pati d‟una finca de casa Gaión, a Era Bordeta,

- verdes, petites, arrodonides, molt dolces i gustoses a casa Roseta de Bausèn,

30

- petites, vermelles, un pèl àcides i primerenques (maduren cap a l'agost), que són

bones per fer melmelades, a la casa Guaus de Bausèn,

- blanques i molt dolces a casa Mogueta de Mont,

- etc...

CIRERERS

Hi ha nombrosos cirerers salvatges que donen cireres generalment petites i vermelletes. La

majoria de vegades se les mengen els ocells abans que ningú les culli. Dintre les varietats

cultivades i seleccionades, l‟única que s‟ha trobat una mica homogèniament descrita són les

anomenades Guindules, Guitlots o Guillots. Es tracta de cireres grosses com un dit gros,

vermelles i que tothom descriu com a molt bones. Maduren cap al juliol.

N‟hi ha nombrosos arbres escampats pel territori: a Canejan, a Escunhau, a Bausèn,....

NOGUERES

De la mateixa manera que els cirerers, la majoria de nogueres que es troben són salvatges, de

reproducció espontània. Per això, en general no se les ha tingut en compte.

Cal destacar, però, una classe de nous, la que es veu a

la fotografia, que s‟ha trobat a Bausèn i a Gessa, i que

segurament es troba a altres indrets, que són molt

grosses (d‟uns 4 cm de llargada) i tenen la closca tan

fina que es trenca fàcilment amb les mans. És una

classe de nou, de la qual es desconeix el nom, molt

valorada per aquells amb els qui s‟ha parlat i la coneixien.

FIGUERES

Les figueres, típiques de climes més temperats, són rares a la Vall d‟Aran. Aquells que en

tenen en parlen amb molta estima.

S‟han trobat 4 indrets on hi ha alguna figuera:

- A Vielha, a la finca Les Anglades propietat de FECSA

- A Les, un arbre a casa de Paco Boya al C/ Sant Martí; i un altre arbre a la Finca

Anglada de casa Minjon

- A Bausèn, 2 arbres a casa Escalé

Es desconeix si existeixen diferents varietats, però Concha Alós (Les) i Marcel Medan (Bausèn)

diuen que les seves figueres donaven figues vermelles i molt bones.

31

VINYA

S‟han trobat diverses parres al llarg del territori. Habitualment es tracta d‟exemplars aïllats

emparrats en cases o bordes. En alguns casos, com en un tros de Fèlix Sabi Sanglada de

Bausèn hi ha diverses parres juntes en la mateixa parcel·la.

No s‟han trobat plantacions de vinya amb els ceps formats en vas o emparrats com es troba en

altres indrets de Catalunya però si que s‟han trobat referències a vinyes grans de les quals se‟n

feia vi a Canejan i a Betrèn.

No s‟ha trobat el nom de cap varietat local, però diversos informadors han explicat que hi ha

raïm negre i raïm blanc, actualment tot per consum directe. Maduren cap a l‟octubre.

CODONYERS

Els codonyers són arbres força rústics i resistents al fred. Per això seria d‟esperar que fossin

més abundants a la Vall d‟Aran del que són. Se n‟han trobat exemplars aïllats o en vergers junt

amb altres fruiters. N‟hi ha pocs però escampats per tot el territori: Vilac, Bausèn, Bossòst, Sant

Joan de Toran, Canejan i Betlàn.

32

MORERES

S‟ha trobat una morera, en un hort de Paco Medan a Bausèn, que,

segons expliquen, és molt productiva i dóna unes móres toves, molt

petites i de color violeta. Es cullen a l'octubre i no es guarden gens.

Són bones per fer melmelades. Diuen que al poble de Bausèn n‟hi

havia altres, de moreres, però sembla ser que ja només en queda

l‟exemplar esmentat, que es veu a la fotografia.

4.4. Fotos aèries amb els punts localitzats

La següent és una imatge aèria de la Vall d‟Aran amb tots els punts localitzats a la fase de

prospecció del febrer-març. Vegi‟s com s‟ha escombrat tota la comarca i com es concentra el

major nombre de punts a la zona del Baix Aran, als pobles de Les i Bossòst principalment.

33

En la següent imatge es veuen els punts que s‟han prospectat amb més detall a la fase de l‟octubre.

Al CD adjunt s‟hi poden trobar dos arxius (WPprospeccio.gpx i WPlocalitzacio.gpx), que amb un

programa de visualització de mapes i navegació GPS permeten localitzar cada punt sobre una

base d‟imatges aèries o mapes de la vall. El Consell disposa d‟aquestes imatges aèries.

5. CONCLUSIONS

El patrimoni fruiter de la Val d‟Aran va passar per un període de gran expansió amb l‟entrada

d‟arbres des de França a finals del s. XIX i principis del s. XX. Els aranesos que se n‟anaven a

treballar al país veí portaven sovint algun arbre en tornar. Les varietats franceses eren molt

vàlides per al clima aranès donada la orientació atlàntica de la vall i s‟hi establiren amb èxit.

Fins als anys 1960-70 aquests arbres van ésser cuidats, reproduïts i la fruita valorada per al

consum familiar –no per al comerç-.

Hi havia fruiters, sobretot pomeres i també pereres, per tots els pobles de la Vall i a

pràcticament totes els cases, les dels rics i les dels pobres. Amb l‟entrada del turisme i la gran

34

revolució econòmica que ha experimentat la Vall, la ramaderia i l‟agricultura s‟han abandonat i

les maneres de fer i de consumir de les famílies han canviat: ara ja no cal esforçar-se a cuidar

els fruiters, es pot anar al supermercat. Amb aquests canvis, la majoria d‟arbres fruiters s‟han

abandonat. A més, tots els fruiters que hi havia al voltant de les bordes i dels prats de

muntanya estan essent envaïts pel bosc, que amb l‟abandonament dels prats, està baixant fins

molt a prop dels pobles.

Malgrat tot, hi ha encara molts arbres vius: durant la prospecció s‟han vist prop d‟un miler de

pomeres, unes tres-centes pereres i una setantena de pruneres a més de diversos

presseguers, nogueres, cirerers, moreres, codonyers, vinya... Ha estat difícil trobar els noms de

les varietats antigues de fruita, els anys forts de plantació i cura d‟aquests arbres fa molt que

han quedat enrere i la memòria s‟esvaeix.

Els darrers anys s‟han plantat pocs arbres de varietats antigues i una gran part dels arbres vells

estan en un estat de salut precari degut al seu estat d‟abandó. Molts arbres van morint d‟un any

per l‟altre i les persones que en recorden coses, malauradament també.

Per això és de vital importància seguir treballant enèrgicament per la seva recuperació i

conservació. En aquest sentit es fan un seguit de propostes en el següent apartat, però la

conclusió del què s‟ha vist durant les estades a la Vall, és que caldrà que la gent del territori

que hi té interès faci passos concrets per la seva banda i que l‟administració estigui atenta a

aquests passos per donar-hi suport.

Per altra banda, és molt important que des de l‟administració s‟elabori un pla de conservació

per tal definir quines estratègies es seguiran per a la conservació d‟aquest patrimoni ara que

comença a estar documentada la seva riquesa. Per això s‟haurien de fer algunes preguntes del

tipus: quins objectius es marquen els responsables polítics en relació al patrimoni fruiter? es vol

optar per una conservació tipus plantació-museu? es vol donar a conèixer les varietats locals

de fruita com un bé d‟interès turístic? comercial? es vol potenciar una indústria local de

producció de sidra i sucs?

6. PROPOSTES DE CONTINUÏTAT

6.1. Antecedents

Activitats organitzades pel Conselh Generau dera Val d’Aran

Fa temps que el Conselh Generau demostra interès en la conservació del patrimoni fruiter i

agrícola local. A continuació es detallen les activitats que en aquesta línia s‟han organitzat des

del 2008:

35

Maig - juny 2008: Curs d‟hort ecològic. Tres caps de setmana amb l‟Associació l‟ERA. (30

participants i diverses persones en llista d‟espera).

Desembre 2008: Presentació de la Fédération Rénova i el seu projecte. Demostració de

premsat de pomes i elaboració de suc.

Març 2009: Curs de poda amb Guillem Arribas. Es varen fer dos cursos, un adreçat a personal

de Servicis Ambientals Val d’Aran i un altre obert a tothom (23 participants).

Abril 2009: Plantació experimental de vinya al poble de Les.

Oct. – Nov. 2009: Curs de Varietats Antigues de fruiters. Durada 80 hores. 15 Participants. A

càrrec de l‟Escola de Capacitació Agrària de Manresa.

2010: Prospecció de varietats antigues de fruita.

20 octubre 2010: Jornada de treball amb els experts Iréne Demont de la Federació Rénova i

Guillem Arribas del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per identificar

les fruites trobades.

21 octubre 2010: Seminari amb el títol “Fruita de Muntanya: Recuperació de varietats locals i

potencialitats a l‟Alt Pirineu i l‟Aran” per a compartir experiències i debatre

potencialitats de la fruita de muntanya amb diferents persones involucrades en la

recuperació i manteniment d‟aquest patrimoni.

Grup Slow Food de la Vall d’Aran

L‟aposta més concreta, per part de persones del territori, que hi ha per a la conservació de

fruiters antics l‟estan duent a terme els membres del grup Slow Food de la Vall d‟Aran, Henning

Gerdt, Carles Macias i Manel Monge, que porten diversos anys treballant en la localització i

recuperació de fruiters antics de la comarca.

La temporada 2008-09 van començar a fer sidra, suc i vinagre amb pomes de varietats

antigues de diferents propietaris que els cedien la fruita a canvi de la cura dels arbres; i

enguany tenen 2000 litres de sidra fermentant a les bótes.

En aquests moments s‟estan cuidant d‟una setantena de fruiters antics. A més, aquest any han

plantat arbres nous (amb peus francs i enanitzants) i n‟han empeltat prop d‟un centenar.

Majoritàriament es tracta de pomeres, però també tenen pereres, pruneres, presseguers i

cirerers. Aquests arbres estan de moment als horts particulars dels membres del col·lectiu, a

l‟espera de ser trasplantats a una futura plantació de salvaguarda o als vergers dels quals es

cuiden.

Es tracta d‟un grup de persones que treballa de forma vocacional per la recuperació d‟aquesta

riquesa col·lectiva. La producció de sidra està de moment en una fase experimental però el

grup té la intenció de començar a comercialitzar sidra, suc i vinagre a partir del 2011. Si el cultiu

de fruiters antics s‟estén a la vall, asseguren, estaran interessats en comprar pomes per a la

seva sidreria.

36

Prospecció

L‟any 2008, en una reunió de diversos membres del Conselh Generau amb Jaume Brustenga,

de l‟Associació l‟ERA, s‟encarrega la present prospecció a aquesta associació i s‟expressa, per

part dels membres del Conselh, la voluntat clara de recuperar el patrimoni fruiter de la comarca

i de potenciar-lo fins a convertir-lo en un element de diversificació de l‟oferta econòmica i

turística de la Vall d‟Aran.

Aleshores l‟ERA (Espai de Recursos Agroecològics) presenta el projecte per a la prospecció i

es demana una subvenció per finançar-la. Aquesta subvenció arriba el desembre del 2009 i es

desprèn que la prospecció s‟ha de fer durant els mesos següents (gener i febrer 2010), encara

que l‟estació de l‟any no és la més propícia: els arbres estan nus i la neu no permet arribar a

certes zones amb facilitat.

Al mes d‟octubre, quan les pomes i peres d‟hivern estan madures -que són les fruites més

abundants i pel que fa a les pomes són les més interessants per a l‟elaboració de suc i sidra-

es fa una segona fase de la prospecció anant a visitar les persones que podien aportar més

informació i recollint mostres dels arbres més interessants. A més, es fa una jornada de treball

per tal d‟identificar, amb l‟ajuda d‟experts i de persones del territori, les varietats de fruita

trobades.

6.2. Altres experiències de conservació de fruiters antics

Arborètum del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa fa 20 anys que treballa en la conservació

del patrimoni fruiter de la comarca.

Actualment disposen d‟una plantació de 420 arbres fruiters de 9 espècies diferents i més de

170 varietats. Hi ha una plantació de demostració, amb varietats antigues de tot el continent

europeu, i una plantació de salvaguarda amb varietats antigues principalment de la Garrotxa

però també d‟altres indrets de Catalunya. Ocupa una extensió de 4 hectàrees,

El manteniment de les plantacions el duu a terme la Cooperativa La Fageda -que treballa amb

persones amb discapacitats- amb l‟assessorament tècnic de l‟enginyer tècnic agrícola i expert

en fructicultura, Guillem Arribas. A més es compta amb la col·laboració d‟un pagès de la zona

que passa el tractor quan fa falta a canvi de l‟accés a unes terres perquè hi pasturin les seves

vaques.

El projecte té el finançament del Parc Natural i un cost anual, incloent el manteniment de les

plantacions i les activitats paral·leles d‟uns 30.000€.

37

A més de la conservació in situ de les varietats es fan tasques de dinamització, caracterització

de varietats, divulgació i formació: cursos, tastos, visites, jornades tècniques, etc.

Un exemple d‟aquestes activitats de dinamització és l‟acord que es té amb vivers professionals

per tal que aquests reprodueixin varietats antigues i així siguin accessibles per les persones del

territori que hi estiguin interessades. D‟altra banda, actualment es compta amb una trentena de

finques col·laboradores que cultiven varietats antigues a nivell particular o professional a qui es

fa un assessorament gratuït de 1, 2 o 3 visites l‟any. No hi ha, en tot cas, cap ajuda econòmica

a aquestes finques.

Arborètum del parc agrari del Baix Llobregat.

Es tracta d‟una plantació d‟ aproximadament 1,5 Ha de terreny amb 62 varietats de 9 espècies

fruiteres diferents. De cada varietat en tenen entre 6 i 9 exemplars.

La prospecció es va encarregar a l‟IRTA, que la va realitzar en col·laboració amb l‟ADV del Baix

Llobregat i va durar aproximadament un any. Un cop localitzats els fruiters antics que hi havia

vius a la zona i les diferents varietats antigues que es conservaven, es va fer una

caracterització morfològica d‟aquestes varietats i un arxiu fotogràfic amb imatges de les

diferents fases de desenvolupament dels arbres. Per tal de seleccionar la fusta que estigués en

bon estat sanitari, es va fer un anàlisi de virus als arbres dels que es volia agafar fusta. La

plantació dels portaempelts i la instal·lació del sistema de reg es fa fer també en col·laboració

amb l‟IRTA i l‟ADV de la zona i a més es va fer un contracte de servei a una persona que és qui

en fa el manteniment actualment en col·laboració amb els tècnics de l‟ADV. El maneig de la

plantació es fa segons els criteris i tècniques de l‟Agricultura Ecològica.

El projecte va ser finançat en un 50% per un programa LIFE de la Unió Europea. L‟altre 50% va

anar a càrrec del Parc Agrari.

Per a més informació: Sònia Callau (callaubs@diba.cat) o

http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=9

Fédération RENOVA

Fundada l‟any 1997, la Federació francesa Rénova agrupa les associacions locals que

treballen en la salvaguarda i revalorització del patrimoni fruiter. Tenen la seu a Daumazan sur

Arize, al sud de França i duen a terme nombroses activitats de divulgació, educació ambiental,

restauració i recuperació del patrimoni fruiter.

Pel que fa la prospecció de varietats antigues de fruiters, han elaborat juntament amb les

diferents administracions i organitzacions responsables, uns protocols de prospecció i unes

fitxes de caracterització fruit de molts anys d‟experiència. Han realitzat prospeccions a diverses

38

zones del sud de França i actualment tenen caracteritzades desenes de varietats de poma,

pera, pruna, préssec, cirera i castanya.

Per més informació: http://renova.arize.fr/-La-Federation-Renova-.html

Les vergers retrouvés du Comminges

A la zona de l‟Ariège, l‟associació Les Vergers retrouvés du Comminges treballa en l‟inventari,

estudi i divulgació de varietats antigues de fruita. Amb més de 10 anys d‟activitat, estan fent

una tasca de recuperació del patrimoni fruiter molt important. Fan tallers de poda i empelt per

diferents públics, col·laboren amb diverses plantacions demostratives, ofereixen arbres de

varietats antigues per a qui vulgui plantar-ne i promouen l‟intercanvi d‟empelts entre la població

entre moltes d‟altres activitats.

Tenen una molt bona pàgina web (http://www.les-vergers-retrouves-du-comminges.org/) on es

poden veure fotos i informació de les varietats que tenen categoritzades.

Recuperació de fruiters i vinya al Pallars Sobirà

El departament de medi ambient del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, està duent a terme

un projecte de recuperació de fruiters i vinya i en aquest sentit disposen d‟una plantació de

salvaguarda a Sort amb les principals varietats de fruita de varietats antigues de la comarca.

Des del Consell es realitzen tasques de prospecció, salvaguarda, caracterització i difusió del

patrimoni fruiter. Per tal d‟intentar donar un us actual a aquesta fruita, es fa una avaluació de la

fruita tant des del punt de vista morfològic i organolèptic com des de la perspectiva genètica

estudiant caràcters interessants com la resistència a determinades patologies, la floració, etc.

També s‟està provant de posar en marxa una producció local de fruita entre d‟altres amb

projectes com el dels arbres en custòdia, a través del qual el Consell vol començar a donar

arbres a particulars i vetllar pel seu manteniment.

Disposen d‟un viver d‟arbres ubicat a Gerri de la Sal.

Observatori de varietats autòctones i comercials de l’IRTA a l'Alta

Ribagorça

L‟ Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), en col·laboració amb l‟Associació

pel Desenvolupament de la Ribagorça Romànica, està duent a terme una experiència de

caracterització i avaluació de fruiters en una finca al poble de Llesp.

L‟enfocament dels estudis és primordialment comercial i la dedicació a les varietats antigues és

més aviat testimonial, però en tot cas es tracta d‟una experiència ubicada a gairebé 1000m

d‟altitud i pot ser interessant col·laborar-hi en futurs estudis sobre la fruita de muntanya.

39

6.3. Propostes de continuïtat

Com s‟ha dit a les conclusions, s‟entén que la conservació del patrimoni fruiter ha de comptar

amb la implicació i la col·laboració de l‟Administració i els particulars del territori que s‟hi senten

vinculats.

Veient la realitat de la zona i coneixent experiències similars, es proposa que a partir d‟ara el

Projecte de Conservació del Patrimoni Fruiter de la Vall d’Aran, treballi per a realitzar les

següents tasques:

- Fer una Plantació de Salvaguarda amb representants de totes o les més importants

espècies fruiteres presents a la comarca i les seves varietats. La plantació es podria

acompanyar d‟un Centre d’informació i divulgació i fins i tot d‟una petita planta-demostració

d‟elaboració de sidra, suc i vinagre. La feina de la plantació i instal·lació dels elements auxiliars

(tanques, sistema de reg,...) es podria encarregar a professionals o entitats del sector i per al

manteniment de la plantació es podria comptar amb alguna persona o entitat del territori o amb

algun grup de les brigades municipals, per exemple. És important, en qualsevol cas, que hi hagi

un seguiment tècnic competent a càrrec d‟alguna persona o organització del territori.

- Recuperar els arbres existents: nombrosos propietaris d‟arbres vells (veure Taula 3)

han expressat la seva voluntat de recuperar i mantenir els seus arbres i també les dificultats

amb què es troben. Sovint es tracta de persones grans que ja no se‟n poden cuidar ells

mateixos i econòmicament els és impossible pagar algú altre que ho faci. L‟administració

podria proporcionar ajudes per a aquestes tasques en tant que es tracta d‟un patrimoni que cal

preservar. Els membres del grup Slow Food de la Vall d‟Aran ja fa uns anys que van fent

aquesta tasca de manera voluntària, potser es podria començar per assegurar els vincles ja

existents i facilitar que se‟n facin de nous.

Taula 3. Propietaris interessats en la recuperació dels seus fruiters antics

Nom Municipi

Manuel Pena Arres de Jos

Jesús Bernadets Arró

Ramón Nart Arties

Joan Pujol de Manuel Bausèn

Jose Luís Jaquet de Portolà Betrèn

José Antonio Arjó Betrèn

Jose Ma Rella Bossòst

José Bacaria Canejan

Carles i Araceli Pedarrós Era Bordeta

Pilar Rodríguez Les

Joan Boya de Juan Canejan Les

Manolita Sanglada Les

Manuel Redonets Pradet

Joan Abadia Tredós

Jep Aurell Vilamós

40

- Sensibilització: un cop identificades i caracteritzades les varietats antigues de fruita de

la Vall d‟Aran, cal fer conèixer aquesta riquesa a la població. Es pot, per exemple: elaborar uns

llibrets informatius, organitzar tasts per tal de fer conèixer les varietats i esbrinar la seva

acceptació entre la població, potenciar el seu ús en hostaleria, elaborar rutes turístiques que

visitin els arbres més destacats... Per aquesta última idea s‟adjunta, a la versió digital de la

memòria, un arxiu del tipus .WPT amb els punts marcats durant la prospecció amb el GPS.

- Afavorir la plantació de nous arbres: seguint l‟exemple de l‟Estat Francès i la

Federació Rénova, es podria elaborar un pla d‟ajudes (co-finançat per diverses administracions

si cal) per estimular els terratinents a plantar nous arbres de varietats antigues i facilitar

l‟establiment d‟iniciatives econòmiques de venda de fruita autòctona i elaboració de

transformats: sidra, sucs, vinagre, melmelades, plats cuinats, etc. També es poden establir

acords amb alguna entitat o viver del territori per tal que reprodueixin arbres de les varietats

locals. Caldrà tenir en compte, però, de preveure bones tanques per aquestes noves

plantacions ja que actualment el bosc baixa fins a tocar dels pobles i això facilita que els

cérvols i altres animals salvatges s„acostin a les poblacions podent malmetre els arbres joves.

Una bona i fàcil ubicació per aquests arbres podria ser els càmpings, que normalment ja

disposen d‟arbrat i de la logística per mantenir-lo.

- Continuïtat de la prospecció: Fóra interessant continuar la prospecció en un futur per

ampliar el coneixement de les varietats de fruita de tardor-hivern així com estudiar les varietats

d‟estiu i eventualment també les espècies comestibles salvatges, que en la present prospecció

no s‟han tingut en compte, com: groselles, aranyons, cassís, pinsús, nabius, etc. Per altra

banda es proposa que les fitxes elaborades de cada varietat, així com aquesta memòria si es

troba convenient, es publiquin a la pàgina web del Conselh Generau per tal que tothom que

tingui més informació pugui anar completant les bases de dades posant-se en contacte amb el

Conselh.

41

Bibliografia - MAJORAL, R; LOPEZ, F. “Anàlisi de l‟agricultura de la Vall d‟Aran”. Generalitat de

Catalunya, DARP, 1983.

- LESPINASSE, J.M; LETERME, E. “Les fruites retrouvés. Patrimoine de demain”. Ed. Du

Rouergue

- SOLER I COLL, JOSEP MARIA. “D’Agricultura Aranesa”. 1922, propietat de la Fundació

privada Musèu Etnològic dera Val d‟Aran.

- http://overtorch.nirudia.com/6553

- http://renova.arize.fr/-La-Federation-Renova-.html

- http://www.idescat.cat/

- http://www.les-vergers-retrouves-du-comminges.org/

- http://www.upov.int/index_en.html

42

ANNEX 1

FITXES DELS ARBRES IDENTIFICATS

Nota: Quan davant del nom de la varietat hi ha un * vol dir que aquell nom ha estat donat pels experts Guillem Arribas i Irene Démont. Si porta un # vol dir que aquell nom s’ha posat a posteriori per tal de poder tractar la informació. Si no hi ha res és que s’ha pres el nom facilitat per l’informador/a. I si a continuació del nom hi ha escrit (poss.) és que hi ha incertesa sobre si aquella fruita és realment d’aquella varietat.

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "morro de llebre"

Informador Jesús Bernadets

Fruit Poma

Nom de la varietat Morro de Llebre

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Proximitat habitatge

Latitud 42,743174

Longitud 0,703108

Altitud 790

Data de Recollida 29/09/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es guarda fins a la primavera, és molt bona per ser consumida durant l'hivern, tot i que diu l'informador que amb els dies s'asseca

Es conreava molt a la zona? no

Es conrea actualment? Poc

Procedència geogràfica Segmt. de França

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen No se sap

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit:

aran 1Codi Fitxa

Localització de la mostra Borda de Palònia

Localitat: Vilamòs

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) 70-80

Alçada aproximada (m) 5

Conducció Ple vent

Estat sanitari Saludable amb creixement minso

Aspecte general rodó-cònic

Mida mitjana gran

Color de fons de l'epidermis Vermell

Color superficial de l'epidermi Vermell

Aspecte del color de l'epidermi estriat 4/4

Textura epidermis o closca Llisa

Color de la polpa blanc crema i rosat

Textura de la polpa Regular

Suculència Poc sucosa

Sabor bona i acidesa equilibrada

Fermesa Tendra

Peduncle mitjà

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració a partir de novembre

Durada de conservació dels fruits fins al març

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit:

1

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Reineta Gris del Canadà"

Informador Jesús Bernadets

Fruit Poma

Nom de la varietat *Reineta Gris del Canadà

Nom de treball

Altres noms "poma d'hivern"

Tipus de plantació Proximitat habitatge

Latitud 42,7469

Longitud 0,699148

Altitud 803

Data de Recollida 29/09/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Per consumir durant l'hivern. No és bona acabada de collir però es conserva bé fins la primavera

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte

Arbre:

Fruit:

aran 10Codi Fitxa

Localització de la mostra Finca Es Badies

Localitat: Vilamòs

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 7

Conducció Ple vent

Estat sanitari

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Grossa

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca coberta completament de ruseting

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Regular

Suculència Sucosa

Sabor força bo, acidulat

Fermesa Mitjana

Peduncle molt curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits fins la primavera

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit:

10

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "Canadà (poss.)"

Informador Angelita Bersach Ferrer

Fruit Poma

Nom de la varietat "Canadà (poss.)"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Prat fruiter

Latitud 42,823692

Longitud 0,796979

Altitud 1019

Data de Recollida 03/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte

Arbre:

Fruit:

aran 120Codi Fitxa

Localització de la mostra prat de la primera casa del poble

Localitat: Sant Joan de Toran

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 5

Conducció Mitja tija

Estat sanitari

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Mitjana

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca Rugosa. Ruseting extès per tota la poma

Color de la polpa

Textura de la polpa

Suculència

Sabor segons Irene, de Renova, té gust com de pera borda

Fermesa

Peduncle

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

120

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "Cojola"

Informador Jose Manuel Bacaria

Fruit Poma

Nom de la varietat "Cojola"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Proximitat habitatge

Latitud 42,828944

Longitud 0,754881

Altitud 773

Data de Recollida 03/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

No es conserva gaire.

Es conreava molt a la zona? Força

Es conrea actualment? Poc

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte No es cull

Arbre:

Fruit:

aran 124Codi Fitxa

Localització de la mostra prat dera Mola

Localitat: Canejan

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) segurament més de 100

Alçada aproximada (m) 7

Conducció Ple vent

Estat sanitari Madur vigorós

Aspecte general Cònic

Mida mitjana Molt petita

Color de fons de l'epidermis verd groguenc

Color superficial de l'epidermi Rosat

Aspecte del color de l'epidermi acolorit i estriat 1/4

Textura epidermis o closca Llisa. Una mica de ruseting a la cubeta peduncular

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Regular

Suculència Sucosa

Sabor Passable. Una mica amarga

Fermesa Mitjana

Peduncle curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits Setmanes

Tipus de producció

Produeix molt? Força

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

124

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "#blanca"

Informador Jose Manuel Bacaria

Fruit Poma

Nom de la varietat no es coneix

Nom de treball "#blanca"

Altres noms

Tipus de plantació Proximitat habitatge

Latitud 42,8292

Longitud 0,755178

Altitud 791

Data de Recollida 03/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es fa malbé de seguida si cau a terra.

Es conreava molt a la zona? No se sap

Es conrea actualment? Poc

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte No es cull

Arbre:

Fruit:

aran 125Codi Fitxa

Localització de la mostra prat dera Mola

Localitat: Canejan

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 3

Conducció Mitja tija

Estat sanitari Vell decrèpit

Aspecte general Rodó

Mida mitjana Mitjana

Color de fons de l'epidermis groc clar

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca una mica de ruseting apical

Color de la polpa

Textura de la polpa

Suculència

Sabor

Fermesa

Peduncle

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració Octubre

Durada de conservació dels fruits Dies

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties Sensibilitat

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit: No hi ha imatge.

Detall fruit: No hi ha imatge.

125

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "Pera"

Informador Jose Manuel Bacaria

Fruit Poma

Nom de la varietat "Pera"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Prat fruiter

Latitud 42,828649

Longitud 0,754545

Altitud 754

Data de Recollida 03/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment? Força

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte No es cull

Arbre:

Fruit:

aran 128Codi Fitxa

Localització de la mostra Prat de Justo

Localitat: Canejan

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 4-5

Conducció Mitja tija

Estat sanitari Madur no vigorós

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Grossa

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca Rugosa. Ruseting extès

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Regular

Suculència Sucosa

Sabor Força bo. Acidulat

Fermesa Mitjana

Peduncle molt curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

128

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Sang de llebre"

Informador Carles Macias

Fruit Poma

Nom de la varietat "*Sang de Llebre"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Hort

Latitud

Longitud

Altitud

Data de Recollida 21/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte

Arbre: No hi ha imatge.

Fruit:

aran 129Codi Fitxa

Localització de la mostra Hort de Toquera, no marcada amb GPS

Localitat: Bausen

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m)

Conducció

Estat sanitari

Aspecte general Rodó cònic

Mida mitjana Petita

Color de fons de l'epidermis Vermell

Color superficial de l'epidermi Morat

Aspecte del color de l'epidermi acolorit 3/4

Textura epidermis o closca Lluent

Color de la polpa

Textura de la polpa

Suculència

Sabor

Fermesa

Peduncle

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit: No hi ha imatge.

Detall fruit: No hi ha imatge.

129

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Camosa àcida"

Informador Henning Gerdt

Fruit Poma

Nom de la varietat "*Camosa àcida"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Hort

Latitud

Longitud

Altitud

Data de Recollida 21/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment? Poc

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte

Arbre: No hi ha imatge.

Fruit:

aran 130Codi Fitxa

Localització de la mostra Hort de Toquera, no marcada amb el GPS

Localitat: Bausen

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m)

Conducció

Estat sanitari

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Grossa

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi vermell-rosat

Aspecte del color de l'epidermi acolorit

Textura epidermis o closca

Color de la polpa

Textura de la polpa

Suculència

Sabor

Fermesa

Peduncle

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit: No hi ha imatge.

Detall fruit: No hi ha imatge.

130

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "reineta vermella"

Informador Pilar Rodriguez

Fruit Poma

Nom de la varietat Reineta Vermella

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Proximitat habitatge

Latitud 42,808477

Longitud 0,710855

Altitud 633

Data de Recollida 30/09/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica França

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen Compra

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit:

aran 12Codi Fitxa

Localització de la mostra C/Des Banhs, Les

Localitat: Les

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) 15

Alçada aproximada (m) 3

Conducció Mitja tija

Estat sanitari Jove

Aspecte general

Mida mitjana

Color de fons de l'epidermis

Color superficial de l'epidermi

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca

Color de la polpa

Textura de la polpa

Suculència

Sabor

Fermesa

Peduncle

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit: No hi ha imatge.

Detall fruit: No hi ha imatge.

12

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Reina de reinetes (poss.)"

Informador Jesús Bernadets

Fruit Poma

Nom de la varietat *Reina de reinetes

Nom de treball

Altres noms "poma de guardar"

Tipus de plantació prat

Latitud 42,744035

Longitud 0,703122

Altitud 808

Data de Recollida 29/09/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es guarda fins al Març. Es pot menjar crua o cuita durant l'hivern i també és bona per fer suc.

Es conreava molt a la zona? No se sap

Es conrea actualment? Força

Procedència geogràfica No se sap

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen No se sap

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit:

aran 2Codi Fitxa

Localització de la mostra Zona dels Sentets

Localitat: Vilamòs

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) 70-75 anys

Alçada aproximada (m) 5

Conducció Ple vent

Estat sanitari Madur no vigorós

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Grossa

Color de fons de l'epidermis Groc

Color superficial de l'epidermi Vermell

Aspecte del color de l'epidermi Acolorit i estriat 3/4

Textura epidermis o closca llisa, ruseting a la cubeta peduncular

Color de la polpa Blanc

Textura de la polpa Regular

Suculència Molt sucosa

Sabor bo, acidualt

Fermesa Ferma

Peduncle molt curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració Novembre

Durada de conservació dels fruits fins al març

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi no agafa malures

Reacció a paràsits i malalties

Altres L'informador diu que acabada de collir és àcida, però al cap d'un mes aprox. es torna més dolça

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit:

2

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Cutras"

Informador Jesús Bernadets

Fruit Poma

Nom de la varietat *Cutras

Nom de treball

Altres noms "de Sant Joan", "Coutras"

Tipus de plantació prat

Latitud 42,744298

Longitud 0,703264

Altitud 804

Data de Recollida 29/09/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

L'informador diu que s'ha de consumir de seguida perquè en pocs dies perd el suc i el gust. En canvi, a França, la poma Coutras té la reputació de ser una poma que es guarda molt, fins al març.

Es conreava molt a la zona? No se sap

Es conrea actualment? no

Procedència geogràfica No se sap

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen No se sap

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit:

aran 3Codi Fitxa

Localització de la mostra Zona dels Sentets

Localitat: Vilamòs

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) 70-75

Alçada aproximada (m) 6-7

Conducció Ple vent

Estat sanitari Madur no vigorós

Aspecte general Rodó aplanat (amb variabilitat)

Mida mitjana Molt petita

Color de fons de l'epidermis verd grogós

Color superficial de l'epidermi Rosat

Aspecte del color de l'epidermi Acolorit 1/4

Textura epidermis o closca Lluent

Color de la polpa blanc-crema

Textura de la polpa Fina

Suculència Molt sucosa

Sabor acidulat

Fermesa Mitjana

Peduncle curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració Octubre

Durada de conservació dels fruits

Tipus de produccióRegular

Produeix molt? Força

Adaptació al medi Bona

Reacció a paràsits i malalties Resistència

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit:

3

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Reina de reinetes (poss.)"

Informador Jesús Bernadets

Fruit Poma

Nom de la varietat *Reina de Reinetes

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació prat

Latitud 42,742268

Longitud 0,706514

Altitud 809

Data de Recollida 29/09/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es guarda molt

Es conreava molt a la zona? No se sap

Es conrea actualment? Força

Procedència geogràfica Segmt. de França

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen No se sap

Destinació del producte No es cull

Arbre:

Fruit:

aran 4Codi Fitxa

Localització de la mostra Finca de Francesc Medan

Localitat: Es Bòrdes

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) 70-80

Alçada aproximada (m) 5

Conducció Ple vent

Estat sanitari

Aspecte general Aplatat, rodó aplatat

Mida mitjana Molt petita

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi Vermell

Aspecte del color de l'epidermi acolorit i estriat 3/4

Textura epidermis o closca llisa, ruseting a la cubeta peduncular

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Fina

Suculència Molt sucosa

Sabor bo, acidulat

Fermesa Ferma

Peduncle curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració hivern

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit:

4

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*pera"

Informador Joan Peremartí

Fruit Poma

Nom de la varietat poma *pera

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Hort

Latitud 42,784485

Longitud 0,689921

Altitud 711

Data de Recollida 01/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conserva bé

Es conreava molt a la zona? Força

Es conrea actualment? Força

Procedència geogràfica Local

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen Parents

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit:

aran 53Codi Fitxa

Localització de la mostra Hort de Jaumicho Miñana

Localitat: Bossòst

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) 15-20

Alçada aproximada (m) 4

Conducció Mitja tija

Estat sanitari Jove

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Molt grossa

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca Ruseting força extès. Sensible al motejat

Color de la polpa

Textura de la polpa

Suculència

Sabor

Fermesa

Peduncle

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties sensible al motejat

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit:

53

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Reina de Reinetes (poss.)"

Informador Joan Peremartí

Fruit Poma

Nom de la varietat "*Reina de Reinetes (poss.)"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Hort

Latitud 42,784488

Longitud 0,68991

Altitud 712

Data de Recollida 01/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es guarda fins a Sant Joan i també és bona acabada de collir.

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment? Força

Procedència geogràfica Local

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen Parents

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit:

aran 54Codi Fitxa

Localització de la mostra Hort de Jaumicho Miñana

Localitat: Bossòst

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) 15-20

Alçada aproximada (m) 4

Conducció Mitja tija

Estat sanitari Jove

Aspecte general Rodó i rodó aplatat (heterog.)

Mida mitjana Grossa

Color de fons de l'epidermis Groc

Color superficial de l'epidermi Vermell

Aspecte del color de l'epidermi acolorit i estriat 2/4

Textura epidermis o closca llisa, ruseting a la cubeta peduncular

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Regular

Suculència Molt sucosa

Sabor bona, acidesa equilibrada

Fermesa Mitjana

Peduncle mitjà

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració Octubre

Durada de conservació dels fruits Mesos

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit:

54

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Cara Bruta Petita"

Informador Joan Peremartí

Fruit Poma

Nom de la varietat "*Cara Bruta Petita"

Nom de treball

Altres noms "Fenouillet", "Terrera"

Tipus de plantació Conreu mixt

Latitud 42,782311

Longitud 0,686421

Altitud 753

Data de Recollida 01/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es guarden molt. No són gaire bones acabades de collir, són més bones si es deixen madurar un cop collides. Experts diuen que és la millor poma per fer al forn.

Es conreava molt a la zona? No se sap

Es conrea actualment? Poc

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte

Arbre:

Fruit:

aran 57Codi Fitxa

Localització de la mostra Camí de saplan. Tros de Casa Pauleta.

Localitat: Bossòst

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) més de 100 anys

Alçada aproximada (m) 5-6

Conducció Ple vent

Estat sanitari

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Molt petita

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca ruseting molt extès per tot el fruit

Color de la polpa blanc verd

Textura de la polpa Fina

Suculència Poc sucosa

Sabor força bona, dolça

Fermesa Ferma

Peduncle molt curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració durant l'hivern

Durada de conservació dels fruits Mesos

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres Els arbres són d'Eduardo i Ma Jose Peremiquel de casa Pauleta.

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit:

57

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Camosa (poss.)"

Informador Joan Peremartí

Fruit Poma

Nom de la varietat "*Camosa (poss.)"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Prat fruiter

Latitud 42,782284

Longitud 0,686278

Altitud 754

Data de Recollida 01/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte No es cull

Arbre:

Fruit:

aran 58Codi Fitxa

Localització de la mostra Tros de casa Pauleta, sobre el camí de Saplan

Localitat: Bossòst

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) 100

Alçada aproximada (m) 6

Conducció Vas

Estat sanitari

Aspecte general Rodó

Mida mitjana Petita

Color de fons de l'epidermis Groc verd

Color superficial de l'epidermi Vermell

Aspecte del color de l'epidermi Acolorit

Textura epidermis o closca Lluent

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Regular

Suculència Sucosa

Sabor força bo, acidesa equilibrada

Fermesa Ferma

Peduncle curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit:

58

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Pera"

Informador Joan Peremartí

Fruit Poma

Nom de la varietat "*Pera"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Prat fruiter

Latitud 42,782363

Longitud 0,686291

Altitud 754

Data de Recollida 01/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

En aquest cas, "Pera" és un nom francès. No és el mateix que la poma pera.

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte

Arbre:

Fruit:

aran 59Codi Fitxa

Localització de la mostra Tros de casa Pauleta, sobre el camí de Saplan

Localitat: Bossòst

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) 100

Alçada aproximada (m) 6

Conducció Ple vent

Estat sanitari

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Petita

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca rugosa, ruseting extès per tot el fruit

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Fina

Suculència Sucosa

Sabor froça bo, acidulat

Fermesa Ferma

Peduncle molt curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit:

59

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*pera (poss.)"

Informador Joan i Maria Pujol

Fruit Poma

Nom de la varietat "*pera (poss.)"

Nom de treball

Altres noms "del Canadà"

Tipus de plantació Prat fruiter

Latitud 42,834467

Longitud 0,714128

Altitud 894

Data de Recollida 01/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Bona tan per consum directe com cuinada. Diuen els informadors que si es deixa reposar es fa més bona.D'aspecte sembla clarament una poma pera, però el gust és una mica diferent

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment? Força

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit:

aran 61Codi Fitxa

Localització de la mostra Sota el Camin dera Horga, tros de Casa Manuel

Localitat: Bausen

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 4

Conducció Mitja tija

Estat sanitari Jove

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Mitjana

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi Rosat

Aspecte del color de l'epidermi acolorit 1/4

Textura epidermis o closca rugosa i ruseting extès

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Regular

Suculència Sucosa

Sabor força bo i acidulat

Fermesa Ferma

Peduncle molt curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració Octubre

Durada de conservació dels fruits Mesos

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

61

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Reineta Gris (poss.)"

Informador Joan Cau Bares

Fruit Poma

Nom de la varietat no es coneix

Nom de treball "*Reineta Gris (poss.)"

Altres noms poma del "Canadà"

Tipus de plantació Prat fruiter

Latitud 42,835334

Longitud 0,714262

Altitud 917

Data de Recollida 01/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Per consumir durant l'hivern. Es guarden fins a Sant Joan.

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment? Força

Procedència geogràfica França

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen Compra

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit: No hi ha imatge.

aran 64Codi Fitxa

Localització de la mostra Sota la seva quadra

Localitat: Bausen

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 4

Conducció Mitja tija

Estat sanitari Saludable amb bon creixement

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Molt grossa

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca ruseting estès per tot el fruit

Color de la polpa

Textura de la polpa

Suculència

Sabor

Fermesa

Peduncle

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració durant l'hivern

Durada de conservació dels fruits Mesos

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

64

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "Duça"

Informador Jose Luís Jaquet

Fruit Poma

Nom de la varietat no es coneix

Nom de treball poma "Duça"

Altres noms

Tipus de plantació Fruiterar

Latitud 42,698384

Longitud 0,809212

Altitud 1017

Data de Recollida 02/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica segmt. de França

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen

Destinació del producte No es cull

Arbre:

Fruit:

aran 66Codi Fitxa

Localització de la mostra vinya de Portolà

Localitat: Betren

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) 80-90

Alçada aproximada (m) 8-9

Conducció Ple vent

Estat sanitari Vell decrèpit

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Petita

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi rosat

Aspecte del color de l'epidermi Acolorit 1/4

Textura epidermis o closca Llisa

Color de la polpa Blanc

Textura de la polpa Regular

Suculència Molt sucosa

Sabor força bona i una mica dolça

Fermesa Ferma

Peduncle mitjà

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt? Poc

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties sensible al motejat

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

66

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "Pudenta"

Informador Jose Luís Jaquet

Fruit Poma

Nom de la varietat no es coneix

Nom de treball "Pudenta"

Altres noms

Tipus de plantació Fruiterar

Latitud 42,698429

Longitud 0,808869

Altitud 1014

Data de Recollida 02/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

El nom de "pudenta" li ve pe la olor característica que fa.

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica segmt. de França

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte No es cull

Arbre:

Fruit:

aran 67Codi Fitxa

Localització de la mostra vinya de Portolà

Localitat: Betren

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) 80-90

Alçada aproximada (m) 6

Conducció Ple vent

Estat sanitari Vell decrèpit

Aspecte general Rodó

Mida mitjana Molt petita

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi Morat

Aspecte del color de l'epidermi estriat 1/4

Textura epidermis o closca llisa amb ruseting a la cubeta peduncular

Color de la polpa blanc-verdós

Textura de la polpa Grollera

Suculència Sucosa

Sabor mediocre i àcida

Fermesa Ferma

Peduncle llarg

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt? Poc

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

67

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

pera "#petita de Portolà"

Informador Jose Luís Jaquet

Fruit Pera

Nom de la varietat no es coneix

Nom de treball "#petita de Portolà"

Altres noms

Tipus de plantació Fruiterar

Latitud 42,698451

Longitud 0,809029

Altitud 1012

Data de Recollida 02/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica segmt. de França

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte No es cull

Arbre:

Fruit:

aran 69Codi Fitxa

Localització de la mostra vinya de Portolà

Localitat: Betren

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) 80-90

Alçada aproximada (m) 5

Conducció Ple vent

Estat sanitari Madur no vigorós

Aspecte general Rodó

Mida mitjana Petita

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca Llisa

Color de la polpa

Textura de la polpa

Suculència

Sabor

Fermesa

Peduncle

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

69

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Pera"

Informador Manel Boya

Fruit Poma

Nom de la varietat "*Pera"

Nom de treball

Altres noms "del Canadà", "Reineta gris"

Tipus de plantació Prat fruiter

Latitud 42,817763

Longitud 0,710518

Altitud 675

Data de Recollida 02/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment? Força

Procedència geogràfica França

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen No se sap

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit:

aran 73Codi Fitxa

Localització de la mostra Prat d'Escamó

Localitat: Les

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) més de 100 anys

Alçada aproximada (m) 6-7

Conducció Ple vent

Estat sanitari

Aspecte general aplatat i rodó aplatat (heterogeneïtat)

Mida mitjana Grossa

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca rugosa i ruseting extès pet tot el fruit

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Fina

Suculència Sucosa

Sabor borça bo, acidulat

Fermesa Mitjana

Peduncle molt curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits Mesos

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

73

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Reina de Reinetes"

Informador Manel Boya

Fruit Poma

Nom de la varietat "*Reina de Reinetes"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Fruiterar

Latitud 42,817798

Longitud 0,711069

Altitud 634

Data de Recollida 02/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment? Força

Procedència geogràfica França

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit:

aran 75Codi Fitxa

Localització de la mostra Prat d'Escamó

Localitat: Les

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) més de 100

Alçada aproximada (m) 7

Conducció Ple vent

Estat sanitari Madur vigorós

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Petita

Color de fons de l'epidermis Groc

Color superficial de l'epidermi Vermell

Aspecte del color de l'epidermi estriat 1/4

Textura epidermis o closca llisa. Ruseting a la cubeta peduncular

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Fina

Suculència Molt sucosa

Sabor bona, una mica dolça

Fermesa Ferma

Peduncle mitjà

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

75

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Reina de reinetes (poss.)"

Informador Jesús Bernadets

Fruit Poma

Nom de la varietat *Reina de Reinetes

Nom de treball

Altres noms poma reineta

Tipus de plantació prat amb 3 arbres

Latitud 42,741868

Longitud 0,705182

Altitud 828

Data de Recollida 29/09/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

No es conserva gaire. S'ha de consumir de seguida perquè, diu l'informador, en pocs dies s'asseca.

Es conreava molt a la zona? No se sap

Es conrea actualment? Força

Procedència geogràfica No se sap

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen

Destinació del producte

Arbre:

Fruit:

aran 7Codi Fitxa

Localització de la mostra Prat de F. Medan

Localitat: Es Bòrdes

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 8-9

Conducció Ple vent

Estat sanitari Madur vigorós

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Mitjana

Color de fons de l'epidermis Groc

Color superficial de l'epidermi Vermell

Aspecte del color de l'epidermi estriat 1/4

Textura epidermis o closca llisa i ruseting a la cubeta peduncular

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Regular

Suculència Sucosa

Sabor força bo, acidulat

Fermesa Mitjana

Peduncle curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties les pomes estan cucades

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit:

7

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "* Reineta blanca del Canadà (poss.)"

Informador Carles Macias

Fruit Poma

Nom de la varietat "* Reineta blanca del Canadà (poss.)"

Nom de treball poma "#4 d'Esperança"

Altres noms

Tipus de plantació Fruiterar

Latitud 42,834969

Longitud 0,715077

Altitud 893

Data de Recollida 02/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte

Arbre:

Fruit:

aran 84Codi Fitxa

Localització de la mostra prat de casa Esperança

Localitat: Bausen

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 5

Conducció Mitja tija

Estat sanitari

Aspecte general Aplatat

Mida mitjana Mitjana

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi Taronja

Aspecte del color de l'epidermi Acolorit

Textura epidermis o closca

Color de la polpa

Textura de la polpa

Suculència

Sabor

Fermesa

Peduncle

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

84

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Reina de reinetes (poss.)"

Informador Jesús Bernadets

Fruit Poma

Nom de la varietat *Reina de Reinetes

Nom de treball

Altres noms poma reineta

Tipus de plantació prat amb 3 arbres

Latitud 42,741868

Longitud 0,705182

Altitud 828

Data de Recollida 29/09/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

No es conserva gaire. S'ha de consumir de seguida perquè, diu l'informador, en pocs dies s'asseca.

Es conreava molt a la zona? No se sap

Es conrea actualment? Força

Procedència geogràfica No se sap

Sistema habitual de multiplicació Empelt

Origen

Destinació del producte

Arbre:

Fruit:

aran 7Codi Fitxa

Localització de la mostra Prat de F. Medan

Localitat: Es Bòrdes

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 8-9

Conducció Ple vent

Estat sanitari Madur vigorós

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Mitjana

Color de fons de l'epidermis Groc

Color superficial de l'epidermi Vermell

Aspecte del color de l'epidermi estriat 1/4

Textura epidermis o closca llisa i ruseting a la cubeta peduncular

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Regular

Suculència Sucosa

Sabor força bo, acidulat

Fermesa Mitjana

Peduncle curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties les pomes estan cucades

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit: Error mostrant la image.

Detall fruit:

7

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "#primera d'Es Badies"

Informador Jesús Bernadets

Fruit Poma

Nom de la varietat no es coneix

Nom de treball "#primera d'Es Badies"

Altres noms

Tipus de plantació Proximitat habitatge

Latitud 42,747163

Longitud 0,699059

Altitud 803

Data de Recollida 29/09/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte

Arbre:

Fruit:

aran 8Codi Fitxa

Localització de la mostra Finca Es badies

Localitat: Vilamòs

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m)

Conducció

Estat sanitari

Aspecte general Rodó cònic

Mida mitjana Grossa

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi Vermell

Aspecte del color de l'epidermi estriat 2/4

Textura epidermis o closca Lluent

Color de la polpa blanc verd

Textura de la polpa

Suculència

Sabor

Fermesa

Peduncle curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit: Error mostrant la image.

Detall fruit:

8

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*Blanqueta (poss.)"

Informador Jesús Bernadets

Fruit Poma

Nom de la varietat *Blanqueta

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Proximitat habitatge

Latitud 42,746956

Longitud 0,699139

Altitud 802

Data de Recollida 29/09/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte

Arbre:

Fruit:

aran 9Codi Fitxa

Localització de la mostra Finca Es Badies

Localitat: Vilamòs

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 6-7

Conducció Ple vent

Estat sanitari Madur malalt

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Grossa

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi vermell o absent (variab.)

Aspecte del color de l'epidermi Acolorit

Textura epidermis o closca Llisa

Color de la polpa

Textura de la polpa

Suculència Sucosa

Sabor

Fermesa

Peduncle curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit: Error mostrant la image.

Detall fruit:

9

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

pera "#grossa de Pradet"

Informador Manuel i Teresa Redonet

Fruit Pera

Nom de la varietat no es coneix

Nom de treball pera "#grossa de Pradet"

Altres noms

Tipus de plantació Proximitat habitatge

Latitud 42,820254

Longitud 0,805203

Altitud 1078

Data de Recollida 03/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Consum directe o cuinada. Es guarda molt

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit:

aran 107Codi Fitxa

Localització de la mostra Casa de Manuel Redonet

Localitat: Pradet, Eth

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) prop de 200 anys

Alçada aproximada (m) 6

Conducció Ple vent

Estat sanitari Madur no vigorós

Aspecte general cònica de tall 1,1

Mida mitjana Mitjana

Color de fons de l'epidermis verd grogós

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca llisa amb ruseting escampat

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Fina

Suculència Sucosa

Sabor força bo

Fermesa tendre

Peduncle mitjà

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció principis d'octubre

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits Mesos

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

107

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

pera "llimonera"

Informador Manuel i Teresa Redonet

Fruit Pera

Nom de la varietat "llimonera"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Proximitat habitatge

Latitud 42,820188

Longitud 0,805239

Altitud 1075

Data de Recollida 03/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es guarda molt. "Llimonera" és el nom que han dit els informadors.

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte

Arbre:

Fruit:

aran 108Codi Fitxa

Localització de la mostra Casa de Manuel Redonet

Localitat: Pradet, Eth

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) prop de 200 anys

Alçada aproximada (m) 7

Conducció Ple vent

Estat sanitari Madur no vigorós

Aspecte general

Mida mitjana mitjana-petita

Color de fons de l'epidermis Verd

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca ruseting extès

Color de la polpa

Textura de la polpa

Suculència Sucosa

Sabor

Fermesa

Peduncle llarg

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits Mesos

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

108

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "plata"

Informador Manuel i Teresa Redonet

Fruit Poma

Nom de la varietat "plata"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Proximitat habitatge

Latitud 42,819956

Longitud 0,805501

Altitud 1079

Data de Recollida 03/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es guarda fins a la primavera

Es conreava molt a la zona? No se sap

Es conrea actualment? Poc

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit:

aran 110Codi Fitxa

Localització de la mostra Hort de Manuel Redonet

Localitat: Pradet, Eth

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 8

Conducció Mitja tija

Estat sanitari Madur no vigorós

Aspecte general mitja cònica

Mida mitjana Molt petita

Color de fons de l'epidermis Groc

Color superficial de l'epidermi absent

Aspecte del color de l'epidermi

Textura epidermis o closca llisa, ruseting a la cubeta peduncular

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Grollera

Suculència Sucosa

Sabor Mediocre. Acidulat

Fermesa Tendra

Peduncle curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits Mesos

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi Mot bona

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

110

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "Cojola"

Informador Manuel i Teresa Redonet

Fruit Poma

Nom de la varietat "Cojola"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació Proximitat habitatge

Latitud 42,819869

Longitud 0,805772

Altitud 1082

Data de Recollida 03/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

No es conserva gaire

Es conreava molt a la zona? Força

Es conrea actualment? Poc

Procedència geogràfica França

Sistema habitual de multiplicació

Origen Compra

Destinació del producte Consum familiar

Arbre:

Fruit:

aran 111Codi Fitxa

Localització de la mostra Casa de Manuel Redonet

Localitat: Pradet, Eth

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys) prop de 200 anys

Alçada aproximada (m) 8

Conducció Ple vent

Estat sanitari Madur no vigorós

Aspecte general Cònic

Mida mitjana Molt petita

Color de fons de l'epidermis Groc

Color superficial de l'epidermi Rosat

Aspecte del color de l'epidermi acolorit i estriat 1/4

Textura epidermis o closca Llisa. Una mica de ruseting a la cubeta peduncular

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Regular

Suculència Poc sucosa

Sabor mediocre, una mica amarg

Fermesa Mitjana

Peduncle curt

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració Octubre

Durada de conservació dels fruits Setmanes

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit:

111

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "reineta"

Informador Manuel i Teresa Redonet

Fruit

Nom de la varietat "reineta"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació prat

Latitud 42,820385

Longitud 0,805535

Altitud 1088

Data de Recollida 03/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

Es guarda bé

Es conreava molt a la zona? Força

Es conrea actualment? Força

Procedència geogràfica França

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte

Arbre:

Fruit:

aran 113Codi Fitxa

Localització de la mostra sobre el camí, al final del poble

Localitat: Pradet, Eth

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 6-7

Conducció Ple vent

Estat sanitari madur poc vigorós

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Molt petita

Color de fons de l'epidermis verd grogós

Color superficial de l'epidermi Vermell

Aspecte del color de l'epidermi acolorit 1/4

Textura epidermis o closca Llisa. Ruseting a la cubeta peduncular

Color de la polpa blanc crema

Textura de la polpa Fina

Suculència Sucosa

Sabor força bo i acidesa equilibrada

Fermesa Ferma

Peduncle curt

Pinyol o llavor

Època de floració Maig

Època de recol·lecció Octubre

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits Mesos

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

113

1. Identificació de la mostra

2. Informacions etnobotàniques

poma "*de l'oli"

Informador Manuel i Teresa Redonet

Fruit Poma

Nom de la varietat "*de l'oli"

Nom de treball

Altres noms

Tipus de plantació prat

Latitud 42,820658

Longitud 0,805245

Altitud 1088

Data de Recollida 03/10/2010

Usos, qualitats, origen del nom, gastronomia, dites, ...

El nom respon probablement a la textura lleugerament oliosa de l'epidermis.

Es conreava molt a la zona?

Es conrea actualment?

Procedència geogràfica

Sistema habitual de multiplicació

Origen

Destinació del producte

Arbre:

Fruit:

aran 114Codi Fitxa

Localització de la mostra sobre el pàrquing de Pradet

Localitat: Pradet, Eth

Dades agronòmiques i fisiològiques

Característiques del fruit

Característiques de l'arbre

Edat aproximada (anys)

Alçada aproximada (m) 8-9

Conducció Mitja tija

Estat sanitari Madur no vigorós

Aspecte general Rodó aplanat

Mida mitjana Molt petita

Color de fons de l'epidermis verd grogós

Color superficial de l'epidermi de vegades rosat

Aspecte del color de l'epidermi Estriat

Textura epidermis o closca molt lluent. Ruseting a la cubeta peduncular

Color de la polpa blanc verdós

Textura de la polpa Regular

Suculència Sucosa

Sabor passable. Acidesa equilibrada

Fermesa Mitjana

Peduncle mitjà

Pinyol o llavor

Època de floració

Època de recol·lecció

Època de maduració

Durada de conservació dels fruits

Tipus de producció

Produeix molt?

Adaptació al medi

Reacció a paràsits i malalties

Altres

3. Dades agronòmiques

Secció i mida del fruit:

Detall fruit: No hi ha imatge.

114

113

ANNEX 2

FITXES DELS PUNTS INVENTARIATS

Número 158

Què hi ha? 2 pereres

Varietat/s Pera "d'hivern"

Poble Unha

Data recollida informació 05/02/2010

Situació Pati d'una casa

Nom del propietari/

Està venut a unes persones de Barcelona

Casa Toni

Informador/s Joan Sanjoan i Josep España

Localització Dins el poble

Altitud (m) 1288

Observacions arbres molt molt grossos

Caracterís-tiques de la fruita

Pera de tamany mitjà, verda amb taques negres i forma una mica allargada. Potser es tracta de dues varietats diferents, ja que la fusta és diferent.

Època de recol·lecció

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari Van fent. Hi peres a terra de la produció de l'any passat

Altura 8-9 m

Gruix Una perera, 250 cm i l'altra, 165.

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? Més de 100 anys. Potser més de 200.

Altres observacions

Se n'agafa fusta per empeltar.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7107769 Longitu 0,903022

Número 160

Què hi ha? 7 pomeres

Varietat/s Sant Joan i una altra classe

Poble Arró

Data recollida informació 05/02/2010

Situació Prat

Nom del propietari/

Jesús Bernadets

Casa

Informador/s Jesús Bernadets

Localització Zona dels Sentets

Altitud (m) 820

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Època de recol·lecció

Mitjans d'octubre

Està cuidat? No, però voldria fer-ho

Estat sanitari

Altura Entre 4 i 6 m

Gruix Entre 50 i 95 cm

Qui va plantar l'arbre/s? El seu pare

Quan temps fa de la plantació? 70-75 anys

Altres observacions

Hi ha un arbre que segurament era poma Canadà que ja és mort i a sota hi ha cirerers dels quals 2 potser tenen 170-180 anys, fan cireres petites. Més info a la base de dades Prospecció.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7439539 Longitu 0,703209

Número 161

Què hi ha? 2 pomeres

Varietat/s Morro de llebre

Poble Arró

Data recollida informació 05/02/2010

Situació Prat

Nom del propietari/

Jep

Casa Finca Palònia

Informador/s Jesús Bernadets

Localització Zona dels Sentets

Altitud (m) 832

Observacions N´hi havia hagut més de pomeres, a la mateixa zona, però s´han anat morint

Caracterís-tiques de la fruita

Poma allargada i gorga, poc àcida, de gust suau. Es guarda molt.

Època de recol·lecció

Octubre

Està cuidat? No

Estat sanitari Delicat perquè tenen moltes branques tencades i estan envellint ràpidament.

Altura 5-6 m

Gruix No molt gruixudes

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? 70 -75 anys

Altres observacions

S'agafa fusta per emepltar.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,743242 Longitu 0,7032138

Número 194

Què hi ha? 8 pomeres

Varietat/s Reineta, Poma de Sant Joan, Poma d'hivern, Poma "de carn vermella" entre d'altres.

Poble Bossòst

Data recollida informació 06/02/2010

Situació Prat al voltant borda abandonada

Nom del propietari/

Jose Antonoi Aguirre

Casa

Informador/s Jose Antonio Aguirre

Localització

Altitud (m) 902

Observacions Hi ha un arbre amb empelts de 2 varietats diferents i un amb 3 varietats diferents.

Caracterís-tiques de la fruita

Poma de Sant Joan: petita, groga i que madura molt d'horaPoma d'hivern: verdosa, guardada en palla es pot consumir durant tot l'hivernPoma "de carn vermella": poma petita de pell molt vermella i polpa tambe vermella

Època de recol·lecció

Juny i octubre

Està cuidat? No

Estat sanitari Estan abandonats pero van fent. N'hi ha algun de mort.

Altura Entre 4 i 6 m

Gruix Força gruixuts

Qui va plantar l'arbre/s? El seu pare

Quan temps fa de la plantació? Almenys 80 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7826839 Longitu 0,7007209

Número 198

Què hi ha? 4 pomeres, 2 pereres i 1 prinyoner

Varietat/s Poma Reineta, Pera d'estiu i Pera d'hivern entre d'altres.

Poble Bausèn (Pontaut)

Data recollida informació 07/02/2010

Situació Al voltant d'una casa

Nom del propietari/

Rosendo Ferrer (és el llogater de la finca)

Casa Venosa

Informador/s Rosendo Ferrer

Localització Entrant a la vall de Toran a l'esquerra

Altitud (m) 608

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Almenys 1 pomera de poma reinetaAlmenys 1 pomera de poma d'hivern grossa verda i tacada de marró que es conserva molt bé. Es cull a l'octubre però es bona cap al febrer1 perera de pera d'estiu que madura cap al 15 d'agost1 perera de pera d'hivern, petita, allargada i molt dura1 prinyoner de prinyons són petits, negres i rodons

Època de recol·lecció

Les pomes i les peres d'hivern a l'octubre, les altres peres i els prinyons cap al 15 d'agost.

Està cuidat? No

Estat sanitari Deixats i presionats alguns per vesc i alguns per esbarzers

Altura entre 3 i 6 m

Gruix Les pomeres són força gruixudes

Qui va plantar l'arbre/s? Segurament els avis de Rosendo Ferrer

Quan temps fa de la plantació? Segurament més de 100 anys

Altres observacions

Ens dóna permís per agafar fusta

Vista general

Vista detall

Latitud 42,835972 Longitu 0,7327939

Número 199

Què hi ha? 2 pereres i 4 pomers vells

Varietat/s Pera de Sant Jaime, entre d'altres

Poble Canejan

Data recollida informació 07/02/2010

Situació Al voltant d'una casa

Nom del propietari/

Casa Navias

Informador/s Maria de Navias

Localització Pujant la vall Toran a l'esquerra

Altitud (m) 734

Observacions A més, hi ha almenys 3 pomeres més joves

Caracterís-tiques de la fruita

1 perera de pera d'hivern, grossa i allargada que es podreix de seguida que cau. Collides de l'arbre, però, es guarden bé.1 perera de Pera de Sant Jaime: allargada, de mida mitjana i que no es guadra 3 pomeres de poma vermella i verda molt bona de menjar directe de l'arbre però que no es guarda bé1 pomera de poma groga i de mida mitjana que no es guarda gaire

Època de recol·lecció

Entre juliol i octubre

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari

Altura Arbres força alts de fins a 8-9 m

Gruix Alguns de força gruixuts

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? "de sempre"

Altres observacions

Agafem fusta de tots els arbres vells

Vista general

Vista detall

Latitud 42,82947 Longitu 0,749142

Número 200

Què hi ha? 4 pomeres (una amb molt poca vida)

Varietat/s

Poble Canejan

Data recollida informació 07/02/2010

Situació Prat

Nom del propietari/

José Bacaria

Casa Bacaria

Informador/s José i Jose Manuel Bacaria i Hen

Localització Sobre la carretera de la Vall de Toran

Altitud (m) 793

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

1 pomera, la més grossa de totes, de pomes vermelloses, de mida mitjana-petita, bona i amb un punt àcid. Madura tard, a finals d'octubre. I el 2009 ha fet pomes tot i haver estat un any de molt poques pomes en general, i no se les han menjat els ocells.1 pomera de poma groga, petia i amb puntets negres. Un pèl àcida.2 pomeres de les que no es té informació de la fruita encara.

Època de recol·lecció

octubre

Està cuidat? Sí, una mica

Estat sanitari Algun arbre que va fent i algun de molt sec

Altura Entre 4 i 8 m

Gruix Força gruixuts

Qui va plantar l'arbre/s? Segurament l'avi de José Bacaria. Els deuria portar de França

Quan temps fa de la plantació? Segurament més de 80 anys

Altres observacions

El grup Slow Food de la Vall d'Aran cuiden els arbres i agafen les pomes per fer sidra

Vista general

Vista detall

Latitud 42,827602 Longitu 0,755873

Número 201

Què hi ha? 1 pomera

Varietat/s

Poble Canejan

Data recollida informació 07/02/2010

Situació Sol enmig d'un prat

Nom del propietari/

Alberto i Florin Deo Dejuan

Casa

Informador/s Henning Gerdt

Localització Sota la carretera just a l'encreuament de Porcingles

Altitud (m) 884

Observacions Segmt. Pomera més grossa de la Vall, potser haurà de ser declarat com a monumental o d'interès comarcal.

Caracterís-tiques de la fruita

Poma semblant a la varietat Cojola

Època de recol·lecció

Està cuidat? No

Estat sanitari Té una mica de vesc però va traient branques noves

Altura 12-13 m

Gruix 240 cm

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? Segurament més de 100 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,8251969 Longitu 0,7763609

Número 211

Què hi ha? 1 pomera

Varietat/s Cojola

Poble Pradet

Data recollida informació 07/02/2010

Situació Pati d'una casa

Nom del propietari/

Manuel Redonets o el nou amo de la casa, un home de València

Casa

Informador/s Henning Gerdt

Localització Al final del poble, a la dreta

Altitud (m) 1076

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Poma amb forma de pera, allargada, de mida mitjana-gran i sucosa. Es guarda bé.

Època de recol·lecció

Octubre

Està cuidat? No

Estat sanitari Sana

Altura 6-7 m

Gruix 196 cm

Qui va plantar l'arbre/s? L'avi de Manuel Redonets

Quan temps fa de la plantació? Fa uns 100 anys, el va portar de Saint Llary, França.

Altres observacions

Més onfromació: Manuel Redonets, que viu a Bossòst durant l'hivern i a Pradet durant la resta de l'any. I a la base de dades Prospecció.Se'n tenen branques empeltades i se n'agafen més

Vista general

Vista detall

Latitud 42,819921 Longitu 0,805857

Número 17

Què hi ha? Una quinzena d'arbres dels quals 6 són antics o empeltats amb varietats antigues

Varietat/s Poma del Canadà entre d'altres

Poble Bausèn

Data recollida informació 01/02/2010

Situació Verger

Nom del propietari/a

Joan Cau Barés

Casa Badia

Informador/s Joan Cau Barés

Localització

Altitud (m) 931

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Començant per la dreta:1r i 2n arbre i el 1r de la 2a fila: comprats a França. Poma petita, vermella i dolça. 2 dels arbres tenen branques empeltades de la mateixa varietat que el 5è arbre.3r i 4t arbre, comprat a França. Poma del Canadà: pomes marronoses com les peres. Bones tant per menjar directe com per guardar.5è arbre, empeltat d'un arbre molt vell que hi havia a l'altre vesant (l'obaga) del poble fa 4 anys: poma gran, groga i estriada de vermell. Ja fa 2 anys que fa pomes.

Època de recol·lecció

Setembre-octubre

Està cuidat? Sí

Estat sanitari Sanes

Altura entre 3 i 4 m

Gruix Nomolt gruixuts

Qui va plantar l'arbre/s? Joan de Badia

Quan temps fa de la plantació? No fa molts anys però es tracta de varietats antigues.

Altres observacions

Foto 1

Foto 2

Latitud 42,8352479 Longitu 0,714306

Número 223

Què hi ha? Una quinzena de pomeres, almenys 3 pereres, 1 codonyer, 1 aguiloter, diverses parres, algun presseguer, algun noguer i algun castanyer.

Varietat/s Poma Cojola, Poma de Sant Jaume, Poma reineta i Poma pera entre d'altres

Poble Canejan

Data recollida informació 10/02/2010

Situació Prat

Nom del propietari/

José Bacaria

Casa Bacaria

Informador/s Jose i Jose Manuel Bacaria

Localització Prat de "la Mola". Sota la carretera que puja a Canejan

Altitud (m) 801

Observacions Alguns arbres són vells, i també n'hi ha de més joves.

Caracterís-tiques de la fruita

Època de recol·lecció

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari La majoria d'arbres van fent

Altura Diverses altures

Gruix Diversos gruixos

Qui va plantar l'arbre/s? Els més joves, José Bacaria, i els més vells, el seu avi.

Quan temps fa de la plantació? Els més joves, uns 30 anys, i els més vells, potser uns 100 anys.

Altres observacions

Jose Bacaria i el seu fill, Jose Manuel, estan oberts a que hi tornem per qualsevol altre aclariment. Més info a la base de dades Prospecció.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,8286789 Longitu 0,756414

Número 230

Què hi ha? Unes 10 pomeres i 1 perera

Varietat/s Pomes Cojola, Reineta, Poma pera, Poma i Pera d'hivern i Pera de St. Joan entre d'altres

Poble Canejan

Data recollida informació 10/02/2010

Situació Prat i al voltant d'una casa

Nom del propietari/

Pepe Batlle

Casa Eth To

Informador/s Bienvenido Sandaran

Localització Per damunt del poble

Altitud (m) 1016

Observacions Casa aïllada. Els propietaris cuidaven fruiters i feien sidra. Ara arbres abandonats. Molts tenen vesc i s'estan morint.

Caracterís-tiques de la fruita

Època de recol·lecció

Entre juny i febrer

Està cuidat? No

Estat sanitari Molts arbres tenen vesc

Altura Entre 6 i 8 m

Gruix Alguns molt gruixuts. El + gros, 170 cm.

Qui va plantar l'arbre/s? Alguns Bienvenido i alguns el seu pare.

Quan temps fa de la plantació? Els més joves, almenys fa 30 o 40 anys.

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,8401319 Longitu 0,7412129

Número 232

Què hi ha? 6 pomeres

Varietat/s

Poble Aubert

Data recollida informació 08/02/2010

Situació Prat

Nom del propietari/

Rosario Aner

Casa Jor

Informador/s Manel Monge

Localització Al prat de Garona, sota la carretera

Altitud (m) 900

Observacions Les pares de Manel Monge hi tenen les ovelles i ell cuida els arbres. Algunes de les pomes les fa servir per fer sidra.

Caracterís-tiques de la fruita

Una pomera de pomes verdes, una mica àcides i de pell llampant, que és bona per fer comfitures o sidra i es conserva bé.Les altres pomeres són de diferents varietats.

Època de recol·lecció

Està cuidat? Sí

Estat sanitari Van fent, algunes menjades per les cabres i una mica tocades per unes obres

Altura entre 4 i 6 m

Gruix Una de 84 cm de circumferència i les altre

Qui va plantar l'arbre/s? Segurament l'avi de la propietària

Quan temps fa de la plantació? Més de 70 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7273138 Longitu 0,7828089

Número 20

Què hi ha? 3 pereres, 2 pomeres i 1 prunera

Varietat/s

Poble Bausèn

Data recollida informació 30/01/2010

Situació Davant de casa Guaus

Nom del propietari/a

Joan Aniell

Casa Guaus

Informador/s Joan Aniell

Localització

Altitud (m) 897

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

2 pereres d'una pera allargada que es guarda força 1 perera de peres més petites i dolces que venen a l'agost. Les pomes, rodonetes i que es guarden bé. Les prunes són petites, vermelles, un pèl àcides i tempranes (cap a l'agost), són bones per fer melmelades

Època de recol·lecció

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari

Altura Una de les pereres molt grossa, 9-10m

Gruix

Qui va plantar l'arbre/s? La perera grossa la va plantar l'àvia de Joan i les pomeres, el seu pare fa uns 40-50 anys.

Quan temps fa de la plantació? Diu que segurament van portar les pomeres de França

Altres observacions

Foto 1

Foto 2

Latitud 42,8341358 Longitu 0,717244

Número 246

Què hi ha? 1 pomera i 1 perer

Varietat/s

Poble Aubèrt

Data recollida informació 08/02/2010

Situació Hort

Nom del propietari/

Casa Gallego

Informador/s Manel Monge

Localització Dins el poble

Altitud (m) 909

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

La pomera fa pomes grosses, verdes i aixafades. Es guarden molt bé i quan maduren es tornen grogues. No són bones de menjar directe perquè són molt àcides, però si es deixen madurar endolceixen i es tornen molt aromàtiques.La perera fa peres d'hivern, verdes allargades i molt dures. Es guarden molt.

Època de recol·lecció

octubre

Està cuidat? Sí

Estat sanitari Sanes

Altura 5-6 m

Gruix

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? més de 60 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,730669 Longitu 0,7780079

Número 248

Què hi ha? 1 pomera i 1 cirerer

Varietat/s

Poble Mont

Data recollida informació 09/02/2010

Situació

Nom del propietari/

Manolo Arjó

Casa Arjó

Informador/s Agustí Menis

Localització El cirerer està a tocar de la casa

Altitud (m) 1210

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Pomes mitjanes, rodones i sucoses, que es guarden béCireres grosses, blanques i vermelles (tipus "Napoleon")

Època de recol·lecció

Està cuidat? No

Estat sanitari La pomera està molt pressionada per unes obres

Altura La pomera fa 4-5 m i el cirerer, 7-8 m

Gruix Força gruixuts tots dos

Qui va plantar l'arbre/s? Segurament Manolo Arjó i el seu pare

Quan temps fa de la plantació? més de 60 anys

Altres observacions

Sembla que el cirerer el van portar de Lleida

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7268989 Longitu 0,7958858

Número 253

Què hi ha? 1 prunera

Varietat/s

Poble Mont

Data recollida informació 09/02/2010

Situació Marge d'un prat

Nom del propietari/

Francisco Sanbeat

Casa Mogueta

Informador/s Agustí Menis

Localització

Altitud (m) 1238

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Prunes blanques i molt dolces

Època de recol·lecció

Està cuidat? Té algunes branques podades

Estat sanitari

Altura 5-6 m

Gruix Força gruixut

Qui va plantar l'arbre/s? Segurament el pare de Francisco Sanbeat

Quan temps fa de la plantació? Segurament fa més de 100 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,727736 Longitu 0,7967259

Número 26

Què hi ha? 1 Perera

Varietat/s "Pera d'hivern"

Poble Les

Data recollida informació 31/01/2010

Situació Pait d'una casa

Nom del propietari/a

Jep de Naut

Casa

Informador/s Jep de Naut

Localització Dins el poble, C/ Sabiela

Altitud (m) 647

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Pera verda i allargada. Quan toquen a terra de seguida es fan malbé, peró collides de l'arbre, es conserven molt bé. Són bones tant per menjar com per cuinar.

Època de recol·lecció

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari

Altura uns 7 m

Gruix Força gruixut

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? Més de 100 anys

Altres observacions

Foto 1

Foto 2

Latitud 42,8121189 Longitu 0,7139869

Número 4

Què hi ha? 1 prunera

Varietat/s

Poble Bausèn

Data recollida informació 30/01/2010

Situació Marge d'un prat

Nom del propietari/a

Casa Roseta

Informador/s Henning Gerdt

Localització

Altitud (m) 936

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Prunes verdes, petites, arrodonides, molt dolces i gustoses

Època de recol·lecció

Està cuidat? No

Estat sanitari Força sec i malalt

Altura Uns 6 m

Gruix Força gruixut

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? "de sempre"

Altres observacions

Foto 1

Foto 2

Latitud 42,834761 Longitu 0,7206609

Número 280

Què hi ha? 3 pomeres i 4 pereres

Varietat/s les 3 pomeres són reineta

Poble Escunhau

Data recollida informació 10/02/2010

Situació Hort

Nom del propietari/

Cisco Vidal o Francisco Vergés?

Casa

Informador/s Cisco Vidal i família

Localització

Altitud (m) 1038

Observacions També hi ha altres fruiters més joves.

Caracterís-tiques de la fruita

Les peres de les dues pereres que hi ha junt amb les pomeres reineta són de menjar directe, no es guarden gaire.

Època de recol·lecció

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari

Altura Enter 4 i 6 m

Gruix Diferents gruixos

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació?

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,6975619 Longitu 0,8244779

Número 302

Què hi ha? 5 pereres i 1 pomera

Varietat/s

Poble Garòs

Data recollida informació 12/02/2010

Situació Hort

Nom del propietari/

Claudio García (de Bilbao)

Casa La Rectoria

Informador/s Montse Pach (veïna)

Localització

Altitud (m) 1136

Observacions Actualment ningú no les cull

Caracterís-tiques de la fruita

3 pereres de pera d'estiu, petita, semblant a la pera llimonera1 perera de pera que si que es guarda, grossa i allargada1 pomera de poma verda, àcida, aspre i que es podreix ràpid

Època de recol·lecció

Està cuidat? No gaire

Estat sanitari Van fent

Altura uns 4-5 m

Gruix La pomera, 110cm i 1 perera, 135.

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? Més de 100 anys

Altres observacions

En pot saber més Pepe Puente (uns 80 anys)

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7011118 Longitu 0,8446489

Número 306

Què hi ha? 2 pereres, 4 pomeres, 1 prunera

Varietat/s

Poble Garòs

Data recollida informació 12/02/2010

Situació Pati d'una casa

Nom del propietari/

Rita Carvajal

Casa Ramón

Informador/s Rita Carvajal

Localització

Altitud (m) 1132

Observacions A més, hi ha un cirerer i altres fruiters més joves. El pati està cuidat amb molt carinyo.

Caracterís-tiques de la fruita

La perera més grossa, peres del mateix tipus que una de les de la rectoria, dolces, bones collides directe de l'arbre i que es guarden bé.La perera més petita té tres branques empeltades de varietats diferents: 1 amb pera allargada i grossa; 1 amb pera petita tiups St. Joan que no es guarda bé; i 1 amb pera "negra"-verd fosc, grossa i que es guarda bé, també bona per menjar amb carn guisada;Pomes, algunes vermelles i algunes grogues (ells n'hi diuen Golden)Prunera prunes negres, allargades.

Època de recol·lecció

Octubre

Està cuidat? Sí

Estat sanitari

Altura

Gruix

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? La perera més grossa, més de 100 anys. L'altra perera, les pomeres i la prunera, més de 50.

Altres observacions

Estarà contenta de que hi tornem a collir fruita o a demanar més informació.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,700304 Longitu 0,8444439

Número 32

Què hi ha? 22 pomeres i 2 pereres

Varietat/s Diverses varietats

Poble Les

Data recollida informació 31/01/2010

Situació Verger

Nom del propietari/

Carme Forcada

Casa

Informador/s Henning Gerdt i Concha Alós

Localització Era Lana, per sota el camí de Sadau

Altitud (m) 661

Observacions El grup Slow Food està recuperant els arbres.Inici floració entre el 15 i el 18 d'abril

Caracterís-tiques de la fruita

3 pomeres de poma amb pell vermella i carn blanca

Època de recol·lecció

Setembre-octubre

Està cuidat? Sí

Estat sanitari En fase de recuperació. Alguns arbres molt ofegats per grans freixes, noguers i cirerers, però en general estan sans.

Altura Entre 4 i 7,5 m

Gruix Gruixuts i alguns molt gruixuts.

Qui va plantar l'arbre/s? El pare de Carme Forcada

Quan temps fa de la plantació? Fa uns 100 anys, segons C. Alós

Altres observacions

Més informació a la base de dades Prospecció

Vista general

Vista detall

Latitud 42,8164549 Longitu 0,7176669

Número 311

Què hi ha? 5 pomeres

Varietat/s 1 pomera Reineta i 4 pomeres de Morro de Llebre

Poble Tredós

Data recollida informació 03/03/2010

Situació Prat

Nom del propietari/

Felicitat Paba

Casa Servetó

Informador/s Joan Abadia

Localització Marja de Servetó

Altitud (m) 1320

Observacions Les pomes de Morro de Llebre les donen als tocinos

Caracterís-tiques de la fruita

Morro de Llebre: verda i amb alguna part vermellosa, allargada, dures i amb poc gust, insípida.

Època de recol·lecció

Octubre

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari Van fent

Altura 5-6 m

Gruix Força gruixuts

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? fa uns 70 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7009499 Longitu 0,9177829

Número 313

Què hi ha? 1 prunera, 2 prinyoners, 5 pomeres i 1 perera

Varietat/s Morro de Llebre entre d'altres

Poble Tredós

Data recollida informació 03/03/2010

Situació Petit prat al costat d'una casa

Nom del propietari/

Família de Joan Abadia

Casa Monja

Informador/s Joan Abadia

Localització Dins el poble

Altitud (m) 1306

Observacions Les pomes de morro de llebre les cou i les dóna a les gallines.Foto de la poma d'hivern.

Caracterís-tiques de la fruita

Prunes grogues, amb forma de llàgrima i no molt grosses.Prinyons sucosos, rodons, textura molt filosa. Arbre amb molt vigor.2 pomeres Morro de Llebre1 pomera d'una poma d'hivern (foto): petita i rodoneta, groga i vermella que no és molt bona acabada de collir a l'octubre però que cap al febrer s'ha fet més dolça i boníssima2 pomeres de pomes petittes, verdes i rodones, àcides i força insípides. No les cullen.La perera no fa peres.

Època de recol·lecció

cap a l'octubre

Està cuidat? Sí

Estat sanitari Sans

Altura entre 3 i 6 m

Gruix algun arbre gruixut i d'altres no molt

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? "de sempre". La pomera de poma d'hivern petita groga i vermella va sortir sola fa uns 10 anys.

Altres observacions

Jona Abadia està obert a que hi tornem per a qualsevol altra pregunta.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7018659 Longitu 0,9160329

Número 314

Què hi ha? 1 perera

Varietat/s

Poble Tredós

Data recollida informació 03/03/2010

Situació Pati d'una casa

Nom del propietari/

Assumpció Abadia

Casa Guercho

Informador/s Joan Abadia

Localització Dins el poble

Altitud (m) 1291

Observacions L'arbre està integrat en un porxo on es guarda la llenya

Caracterís-tiques de la fruita

Peres dures i rodones que no es guarden bé. Li sembla que les feien servir per posar-les a l'olla (escudella aranesa). J. Abadia les cou i les dóna a les gallines.

Època de recol·lecció

Octubre

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari

Altura 5-6 m

Gruix força gruixut

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació?

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7024 Longitu 0,9145329

Número 37

Què hi ha? 1 pomera

Varietat/s

Poble Les

Data recollida informació 31/01/2010

Situació Prat

Nom del propietari/

Casa

Informador/s Henning Gerdt

Localització Per sobre el camí de Sadau

Altitud (m) 662

Observacions Únic arbre conegut d'aquesta varietat. S'agafen branques

Caracterís-tiques de la fruita

Fa algunes pomes amb malformacions. Com la "Court pendue rouge" francesa. Es conserva molt.El 2009, any en que gairebé cap pomer va donar fruita, va produïr uns 150 kg de pomes i els ocells no les van tocar

Època de recol·lecció

Està cuidat? No

Estat sanitari Sa

Altura Uns 5 m

Gruix Gruixuda

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació?

Altres observacions

Jep de Nau segurament en tindrà més informació

Vista general

Vista detall

Latitud 42,8168979 Longitu 0,7187039

Número 323

Què hi ha? 16 pomeres

Varietat/s Reineta i pomes d'hivern entre d'altres

Poble Es Bordes

Data recollida informació 06/03/2010

Situació Verger

Nom del propietari/

Paquita Aunós

Casa Cuix

Informador/s Paquita Aunós i Ma Mercedes Pe

Localització Vora el Camí Reiau

Altitud (m) 826

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

La reineta la descriuen com a petita i vermelleta, que guarda bé.La d'hivern, pell marronosa i una mica aixafada.

Època de recol·lecció

Setembre - octubre

Està cuidat? No

Estat sanitari Van fent, encara productives.

Altura Entre 3 i 6 m

Gruix Algunes, força gruixudes i altres més prim

Qui va plantar l'arbre/s? El pare de Paquita. Els deuria portar de França.

Quan temps fa de la plantació? L'any 1937 van transplantar els arbres des d'Era Bordeta, on una riada els va arrasar la finca.

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7369478 Longitu 0,7162718

Número 325

Què hi ha? 3 pomeres i 1 parra

Varietat/s

Poble Bossòst

Data recollida informació 06/03/2010

Situació Prat al voltant d'una casa

Nom del propietari/

Paco Manuel Pena

Casa Manuel

Informador/s Paquita Aunós i Ma Mercedes Pe

Localització Pujant per la carretera del Portillon

Altitud (m) 835

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

1 pomera de poma grossa i verda, que conserva bé.1 pomera de poma temparana groga i molt grossa. Madura a l'agost.L'altra pomera, es desconeix.

Època de recol·lecció

Agost - octubre

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari Van fent

Altura 3-4 m

Gruix gruixuts

Qui va plantar l'arbre/s? El pare de Paco Pena

Quan temps fa de la plantació? Més de 60 anys

Altres observacions

Més informació: Paquita i Ma Mercedes són la dona i la filla de Paco Pena i se les pot trobar a la botiga de souvenirs "Cledes" al C/Major de Bossòst

Vista general

Vista detall

Latitud 42,770967 Longitu 0,6827999

Número 327

Què hi ha? 4 pomeres i 1 perer

Varietat/s La perera, pera Williams, del nord de França, diu Pierre Jean. Són grosses i allargades

Poble Arres de Jos

Data recollida informació 07/03/2010

Situació Hort i prat

Nom del propietari/

Pierre Jean Gougeon i/o la seva dona, Marisa

Casa

Informador/s Pierre Jean Gougeon

Localització Darrera casa seva, a l'entrada del poble a mà dreta.

Altitud (m) 1238

Observacions Dos pomeres són en un prat que fa pendent al costat de l'hort i la resta són dins de l'hort.

Caracterís-tiques de la fruita

Al prat: 2 pomeres de poma groga i vermella que només es guarda un mes o dos.A l'hort: 1 pomera de poma d'hivern, petita, groga amb una miqueta de vermell per la part de sobre, que es guarda fins abril-maig. Diu que està molt ben adaptada al fred, produeix cada any. 1 pomera de poma groga i una mica més grossa. Bona per menjar acabada de collir però només fa pomes cada 5 o 6 anys. És més temprana i les gelades tardanes li fan caure tota la flor.

Època de recol·lecció

Setembre-Octubre

Està cuidat? Si

Estat sanitari Van fent

Altura Uns 3 m

Gruix Gruixudes

Qui va plantar l'arbre/s? L'avi de Marisa, la dona de Pierre Jean. Segurament va portar els arbres de França

Quan temps fa de la plantació? més de 100 anys

Altres observacions

S'agafa fusta per empeltar de la pomera d'hivern. A més, hi ha: groselles, cassís, alguna pomera jove i algun castanyer jove entre d'altres.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7546668 Longitu 0,7119669

Número 329

Què hi ha? 1 prunera

Varietat/s

Poble Arres de Sus

Data recollida informació 07/03/2010

Situació Hort

Nom del propietari/

Adriano Castet

Casa Carrera

Informador/s Adriano Castet

Localització Davant de Casa Carrera, per la part de sota del poble.

Altitud (m) 1314

Observacions Diu que a l'hort hi havia hagut altres fruiters, però que s'han anat morint tots.

Caracterís-tiques de la fruita

Prunes petites com prinyons, però rodonetes i negres. Molt bones. Maduren a l'agost.

Època de recol·lecció

Agost

Està cuidat? No

Estat sanitari Molt envaït per heura

Altura uns 3 m

Gruix Froça gruixuda

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? "de sempre", més de 80 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,756966 Longitu 0,711867

Número 331

Què hi ha? 4 pomeres, 3 pereres i 1 cirerer

Varietat/s

Poble Arres de Sus

Data recollida informació 07/03/2010

Situació Prat i hort

Nom del propietari/

Armando Castet

Casa Javillé

Informador/s Adriano Castet (cosí d'Armando)

Localització A la sortida del poble

Altitud (m) 1316

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

1 pomera salvatge, de pomes petita i aspre1 pomera de poma groga grossa com el puny1 o 2 pomeres de poma d'estiu, que madura a funals d'agost-principis de setembre.

Època de recol·lecció

agost - octubre

Està cuidat? Una mica les de l'hort

Estat sanitari Van fent

Altura

Gruix Algunes, molt gruixudes, altres no tant.

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? Diu que alguns dels arbres tenen 150 anys o més

Altres observacions

Les 3 pereres, el cirerer i una de les pomeres, la més gruixuda, estan en un hort al costat del prat i per sota el carrer, que suposo que també és d'Armando, però no és segur.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7576329 Longitu 0,7114829

Número 56

Què hi ha? 18 pomeres

Varietat/s Reineta entre d'altres

Poble Les

Data recollida informació 31/01/2010

Situació Verger

Nom del propietari/

Carme Forcada

Casa

Informador/s Henning Gerdt

Localització Al costat del Camí dera Lana

Altitud (m) 633

Observacions Els arbres estan essent recuperats pel grup Slow Food des del 2009.

Caracterís-tiques de la fruita

Reineta; força gran, de color groc i vermell, molt bona.Un altre arbre de pomes groguenques, de tamany mitjà, carn una mica tova i gust una mica insípid.Un altre, de poma gran i dura. De color verd i vermell, una mica àcida però bona

Època de recol·lecció

Setembre-octubre

Està cuidat? Sí

Estat sanitari Alguns moribunds i altres que van fent.

Altura entre 4 i 8 m.

Gruix Gruixuts i algun de molt gruixut

Qui va plantar l'arbre/s? Pare de Carme Forcada

Quan temps fa de la plantació? Els més vells fa uns 60 anys. Altres, fa uns 20 o 30 anys.

Altres observacions

Els arbres van patir una podada molt dràstica el 2007 i alguns d'ells estan molt delicats. El 2009 es van plantar 12 arbres joves amb varietats de la zona (Cojola de Pradet i pomers de Bausèn i Les) sobre peus franc i M111. Més info a la base de dades Prospecció

Vista general

Vista detall

Latitud 42,817568 Longitu 0,7151819

Número 69

Què hi ha? 3 pomeres

Varietat/s Reineta gris, Reineta vermella, entre d'altres

Poble Les

Data recollida informació 31/01/2010

Situació Prat

Nom del propietari/

Joan i Manel Boya

Casa Juan Canejan

Informador/s Joan Boya

Localització Prat de Clampadiu, just sobre la plantació experimental de Vinya

Altitud (m) 706

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Època de recol·lecció

Setembre-octubre

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari Una de les pomeres és quasi morta

Altura 4 o 5 m

Gruix

Qui va plantar l'arbre/s? Joan Barés Ané, cosí de la dona de Joan Boya

Quan temps fa de la plantació? Uns 100 anys

Altres observacions

Han plantat i empletat arbres els últims 6-7 anys amb varietats antigues. Estan molt oberts a seguir col.laborant.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,8060699 Longitu 0,702462

Número 70

Què hi ha? 4 pomeres

Varietat/s

Poble Les

Data recollida informació 31/01/2010

Situació Prat

Nom del propietari/

Cisco

Casa Sarroca

Informador/s Cisco i Henning Gerdt

Localització Per sobre el poble a la part solana

Altitud (m) 669

Observacions Henning les està recuperant des de fa 3 anys.

Caracterís-tiques de la fruita

1 arbre: poma semblant a poma Coing francesa, molt bona, color verd-groc i vermell, llisa, molt aromàtica, sucosa i agradable de mossegar. Dura, es guarda molt i es manté ferma. Si cau a terra no es danya, cicatritza mol bé. Tardana, mitjans d'octubre. 2 arbres de poma groga i aixafada, més tova i farinosa1 arbre amb 3 varietats diferents empeltades: poma Canadà; poma molt grossa i bonica, color groc i vermell per on li toca el sol, bona de menjar. Temprana, principis d'octubre; i una poma petita i aspre, no gaire interessant.

Època de recol·lecció

Octubre

Està cuidat? Si

Estat sanitari Un arbre més delicat que els arltres. En general van fent.

Altura 4-6 m

Gruix

Qui va plantar l'arbre/s? El pare de Ciscu, i els empelts també els va fer ells

Quan temps fa de la plantació? 70-80 anys

Altres observacions

Se´n tenen moltes fotos

Vista general

Vista detall

Latitud 42,8102829 Longitu 0,7077619

Número 72

Què hi ha? 9 pomeres

Varietat/s Reineta Gris (Canadà) , Reineta vermella, entre d'altres.

Poble Les

Data recollida informació 31/01/2010

Situació Prat

Nom del propietari/

Joan Boya

Casa Juan Canejan

Informador/s Joan i Manel Boya i Henning

Localització Prat d'Escamó, part nord del poble.

Altitud (m) 641

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Època de recol·lecció

Octubre

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari

Altura

Gruix

Qui va plantar l'arbre/s? L'avi de Joan Boya

Quan temps fa de la plantació? 80-90 anys

Altres observacions

Estan molt oberts a seguir col.laborant. Tenim fotos de les pomes.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,817767 Longitu 0,7104919

Número 7

Què hi ha? 1 Morera

Varietat/s

Poble Bausèn

Data recollida informació 30/01/2010

Situació Marge d'un hort

Nom del propietari/a

Paco Medan

Casa

Informador/s Carles Macias

Localització

Altitud (m) 948

Observacions Sembla que és l'única morera que queda a Bausèn

Caracterís-tiques de la fruita

Móres molt petites, de color violeta, toves. Es cullen a l'octubre i no es guarden gens. S'utilitzen per fer melmelades. Arbre molt productiu.

Època de recol·lecció

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari Va fent

Altura uns 7 m

Gruix uns 3 m

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? Potser més de 100 anys

Altres observacions

Foto 1

Foto 2

Latitud 42,835283 Longitu 0,7169679

Número 92

Què hi ha? 3 pomeres i 1 prunera

Varietat/s

Poble Bagergue

Data recollida informació 02/02/2010

Situació Horts

Nom del propietari/

Jose Antonio Tarrau

Casa Rosa

Informador/s Jose Antonio Tarrau

Localització Darrera la formatgeria

Altitud (m) 1427

Observacions Les pomeres no és segur que siguin antigues.

Caracterís-tiques de la fruita

2 pomeres donen pomes vermelles estriades de tamany mitjà i l'altra, pomes més petites i grogues bones per menjar directament però que no es guarden bé. Les fa servir per fer compota. La prunera fa prunes grogues petites i molt dolces

Època de recol·lecció

Les prunes, al juliol

Està cuidat? No

Estat sanitari

Altura La prunera, uns 6-7m

Gruix

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? La prunera potser més de 200 anys, diu Jose Antonio.

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,719139 Longitu 0,9153479

Número 94

Què hi ha? 1 perera

Varietat/s

Poble Bagergue

Data recollida informació 02/02/2010

Situació En un parc infantil

Nom del propietari/

Ajuntament de Bagergue

Casa

Informador/s Joan Sanjoan

Localització A l'entrada del poble

Altitud (m) 1432

Observacions Diuen que l'ajuntament vol fer un aparcament en aquesta zona i que l'arbre probablement aniria a terra.

Caracterís-tiques de la fruita

Peres petites molt sucoses i que maduren a finals d'agost. S´han de menjar aviat perquè no es conserven gens bé.

Època de recol·lecció

Finals d'agost

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari

Altura 6-7 m

Gruix Força gruixut

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? Segurament més de 100 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7179699 Longitu 0,915563

Número 8

Què hi ha? 1 presseguer

Varietat/s

Poble Bausèn

Data recollida informació 30/01/2010

Situació Hort

Nom del propietari/a

Magdalena Bacaria

Casa Esperança

Informador/s Carles Macias i Henning Gerdt

Localització Dins el poble (on Carme, l'aguasil, fa les patates)

Altitud (m) 920

Observacions Potser és l'únic presseguer del poble.Se n'agafa fusta

Caracterís-tiques de la fruita

Préssecs blancs

Època de recol·lecció

Està cuidat? No

Estat sanitari

Altura Uns 3 m

Gruix No molt gruixut

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació?

Altres observacions

Foto 1

Foto 2

Latitud 42,8348979 Longitu 0,7159879

Número 95

Què hi ha? 1 pomera

Varietat/s

Poble Bagergue

Data recollida informació 02/02/2010

Situació Pati

Nom del propietari/

Casa Tondenau

Informador/s Filla de Casa Tondenau

Localització Sobre els abeuradors, darrera el restaurant Jardí dels Pomers

Altitud (m) 1432

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Pomes petites, aspres i àcides, no bones per menjar directe de l'arbre, però sí per fer compota, poma caramelitzada, etc.

Època de recol·lecció

Finals de setembre

Està cuidat? Si, molt

Estat sanitari Sana

Altura uns 4 m

Gruix Gruixuda

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? Més de 100 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7184929 Longitu 0,915613

Número 98

Què hi ha? 3 pomeres i 1 perera

Varietat/s

Poble Unha

Data recollida informació 02/02/2010

Situació Hort

Nom del propietari/

Manuel Sanjoan

Casa Manuel

Informador/s Joan Sanjoan

Localització

Altitud (m) 1307

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

1 pomera de poma vermella i verda, grossa com un puny i bona de menjar directe de l'arbre2 pomeres de poma d'un color groc verd més petites. Bona per a conservar durant l´hivern.

Època de recol·lecció

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari

Altura 4-5 m

Gruix Gruixuts

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació?

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7107789 Longitu 0,9017439

Número 101

Què hi ha? Almenys 4 pomeres, 3 pereres i 1 cirerer

Varietat/s Reineta entre d'altres

Poble Betrèn

Data recollida informació 02/02/2010

Situació Verger

Nom del propietari/

Jose Antonio Arjó

Casa Chin

Informador/s Sara Arjó

Localització

Altitud (m) 1018

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Època de recol·lecció

Setembre-octubre

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari Força envellides però van fent

Altura Entre 3 i 5 m

Gruix Algunes de força gruixudes

Qui va plantar l'arbre/s? El besavi de Sara Arjó

Quan temps fa de la plantació? Uns 80-100 anys

Altres observacions

Estan interessats en la conservació de les varietats antigues de fruiters i en futures col.laboracions.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,6970079 Longitu 0,8089499

Número 104

Què hi ha? Uns 30 fruiters entre pomeres i pereres

Varietat/s

Poble Betrèn

Data recollida informació 02/02/2010

Situació Verger

Nom del propietari/

Actualment finca venuda a diferents propietaris

Casa Sancho

Informador/s Sara Arjó

Localització Verger de casa Sancho, a la vora de la carretera

Altitud (m) 1014

Observacions Es tracta d'un gran verger amb molts fruiters que pertanyia a una de les cases més importants de Betrèn.

Caracterís-tiques de la fruita

Època de recol·lecció

Està cuidat? No

Estat sanitari Delicat, en estar abandonat, els arbres s'estan morint i estant sent envaïts per altres espècies.

Altura

Gruix

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? Segurament que alguns dels arbres són centenaris

Altres observacions

Ara fa uns 40 anys que està abandonat i hi està creixent molt saüc i altres arbres i arbusts invasors.Alguns dels arbres són notablement grossos.S'agafa fusta d'una perera que està amenaçada per l'ampliació d'un camí.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,696902 Longitu 0,807843

Número 111

Què hi ha? 11 pomeres

Varietat/s Reineta entre d'altres

Poble Betrèn

Data recollida informació 02/02/2010

Situació Verger

Nom del propietari/

Casa Moreu

Informador/s Sara Arjó

Localització A l'entrada del poble

Altitud (m) 1011

Observacions Actualment, els masovers de casa Moreu, Ramón i Miguel Supervía, hi pasturen les ovelles i se n'ocupen una mica.

Caracterís-tiques de la fruita

Època de recol·lecció

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari Força sanes

Altura 3-4 m

Gruix Algunes de força gruixudes

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació?

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,6973739 Longitu 0,8063699

Número 112

Què hi ha? 1 perera

Varietat/s

Poble Betrèn

Data recollida informació 02/02/2010

Situació Pati d'una casa

Nom del propietari/

Casa

Informador/s Sara Arjó

Localització C/Major

Altitud (m) 1011

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Peres grans, allargades, dolces i sucoses.

Època de recol·lecció

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari Sana

Altura Uns 5 m

Gruix Força gruixuda

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació? Més de 80 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,6980189 Longitu 0,8072589

Número 114

Què hi ha? Uns 30 fruiters entre pomeres, pereres, pruneres, noguers, cirerers i vinya.

Varietat/s Pomes reineta, pudenta, cua torta, duces,.. Peres de St. Joan, d´hivern, duces,..

Poble Betrèn

Data recollida informació 02/02/2010

Situació Verger

Nom del propietari/

Jose Luís Jaquet

Casa Portolà

Informador/s Jose Luís Jaquet

Localització Vinya de Portolà. A la Solana de Betrèn

Altitud (m) 1008

Observacions Jose L. Jaquet recorda que totes les pomeres eren de varietats diferents.

Caracterís-tiques de la fruita

Època de recol·lecció

.

Està cuidat? No

Estat sanitari Arbres actualment força abandonats. Alguns pressionats per excés de fems.

Altura Altures diverses

Gruix Gruixos diversos

Qui va plantar l'arbre/s? El pare i l'oncle de Jose L. Jaquet

Quan temps fa de la plantació? 80-90 anys

Altres observacions

A l'entrevista feta a l'informador hi ha més informació de les varietats. Actualment alguns arbres que hi havia han mort però encara hi ha alguns arbres vius. Ramón i Miguel Supervia hi tenen les ovelles.Més info a la base de dades Prospecció.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,6983919 Longitu 0,8092669

Número 117

Què hi ha? 3 pomeres velles

Varietat/s 1 arbre de Reineta vermella. 1 arbre de Canadà

Poble Les

Data recollida informació 03/02/2010

Situació Hort

Nom del propietari/

Pilar Rodriguez

Casa Rodriguez

Informador/s Pilar Rodriguez

Localització Al carrer dels Banhs

Altitud (m) 645

Observacions Segurament, els arbres més cuidats de Les. A més d'aquests arbres vells, hi ha altres pomeres "golden", i alguna prunera.

Caracterís-tiques de la fruita

Un altre arbre dóna pomes de 2 tipus diferents: una classe que no és bona, i una classe de poma grossa, ratllada vermella, sucosa i àcida que madura a finals de setmebre

Època de recol·lecció

Finals de setembre - octubre

Està cuidat? Sí, molt

Estat sanitari Sanes

Altura Entre 3 i 6 m

Gruix

Qui va plantar l'arbre/s? Els arbres més vells, els seus avis. Els més nous, ella.

Quan temps fa de la plantació? Els arbres vells segurament més de 100 anys, i els nous, 5 o 6 anys.

Altres observacions

Recorda una poma rodoneta i molt negra. A l'hort del costat hi ha una altra pomera de pomes reineta vermella. Està oberta a que hi tornem i té ganes de continuar cuidant els arbres.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,8084829 Longitu 0,710745

Número 118

Què hi ha? 4 pomeres

Varietat/s Poma reineta entre d'altres.

Poble Les

Data recollida informació 03/02/2010

Situació Verger

Nom del propietari/

Pilar Rodriguez

Casa Rodriguez

Informador/s Pilar Rodriguez

Localització A prop del parc infantil vora el riu Garona

Altitud (m) 644

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

1 arbre de poma grossa i ratllada vermella que madura a finals de setmebre (arbre mare de les 2 branques empeltades a un dels arbres del seu hort). 1 arbre de pomes blanques i molt farinoses bones per fer compotes o poma cuita2 arbres de poma reineta

Època de recol·lecció

Setembre-octubre

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari Sanes

Altura

Gruix Força gruixuts

Qui va plantar l'arbre/s? Segruament el seu vesavi

Quan temps fa de la plantació? fa més de 100 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,808014 Longitu 0,7076279

Número 122

Què hi ha? unes 18 pomeres i almenys 1 perera

Varietat/s Diu que són de classes del país, però no en recorda els noms

Poble Les

Data recollida informació 03/02/2010

Situació Pati del darrera d'una casa

Nom del propietari/

José Boya Atés

Casa Mossenpèir

Informador/s José Boya

Localització Dins el poble

Altitud (m) 632

Observacions Ell no està gaire obert a donar informació. D'alguna manera dóna els arbres per perduts i no en vol saber res.

Caracterís-tiques de la fruita

La perera de just darrera la casa és de "pera d'hivern"

Època de recol·lecció

Està cuidat? No

Estat sanitari Es veuen deixats

Altura Entre 4 i 6 m

Gruix Força gruixuts

Qui va plantar l'arbre/s? Alguns ell i alguns ja hi eren d'abans

Quan temps fa de la plantació? Els que va plantar ell els va dur de Balaguer

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,8113889 Longitu 0,7127169

Número 126

Què hi ha? 4 pomeres i 5 pereres

Varietat/s Pera Red Barlen

Poble Arties

Data recollida informació 04/02/2010

Situació Al voltant de l'Hotel Edelweiss

Nom del propietari/

Ramon Nart

Casa

Informador/s Ramon Nart

Localització

Altitud (m) 1157

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Pomes força grosses de coor verd clar, que es conserven bé. Totes les pomeres donen pomes amb aproximadament el mateix aspecte però amb gustos lleugerament diferents.

Època de recol·lecció

Peres, la tercera setmana de setembre, i pomes, a mitjans d'octubre.

Està cuidat? Si, molt

Estat sanitari Sanes

Altura 2-3 m

Gruix No molt gruixudes

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació?

Altres observacions

Ramon Nart està molt interessat en la consrevació dels fruiters antics i està obert a seguir col.laborant.S'agafa fusta per empeltar de les pereres Red Barlen

Vista general

Vista detall

Latitud 42,701567 Longitu 0,8735718

Número 132

Què hi ha? 2 pereres i 2 pruneres

Varietat/s

Poble Arties

Data recollida informació 04/02/2010

Situació Hort

Nom del propietari/

Casa Casa Barberà, Hotel Portolà

Informador/s Isabel Maria

Localització Dins el poble

Altitud (m) 1149

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Pera grossa, allargada, bona i gustosa. Temprana, es cull al Juliol-Agost. En fan compotes.1 prunera de pruna d'uns 2 cm de diàmetre rodona i d'un color groc-verd1 prunera de pruna més petita i negra

Època de recol·lecció

Juliol-agost, les pomes i Setembre, les prunes.

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari Sanes

Altura Uns 4-5 m

Gruix No molt gruixudes

Qui va plantar l'arbre/s? L'avi o el besavi d'Isabel Maria

Quan temps fa de la plantació? Fa més de 80 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7002039 Longitu 0,8726399

Número 139

Què hi ha? 5 pomeres

Varietat/s Canadà i Reineta entre d'altres

Poble Bossòst

Data recollida informació 06/02/2010

Situació Fila d'arbres en un prat

Nom del propietari/

Jose (Pepe) Medan

Casa Molier

Informador/s José Medan i Janic Fernandez

Localització Prat dera Lana

Altitud (m) 749

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

La del Canadà es conserva molt

Època de recol·lecció

Està cuidat? No

Estat sanitari Precari i amb vesc.

Altura 4-5 m

Gruix força gruixuts

Qui va plantar l'arbre/s? El pare de Jose (Pepe) Medan

Quan temps fa de la plantació? més de 70 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7819159 Longitu 0,6968548

Número 146

Què hi ha? 5 pomeres

Varietat/s Canadà i alguna golden, entre d'altres

Poble Bossòst

Data recollida informació 06/02/2010

Situació Prat

Nom del propietari/

Jose Ma Rella Riment

Casa Güellera

Informador/s Jose Ma Rella

Localització Zona dels Batans per sobre el canal

Altitud (m) 717

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Almenys 2 arbres de poma del Canadà, que descriu com a pomes de pell marrronosa, rodonetes, una mica àcida i que conserva molt.

Època de recol·lecció

Està cuidat? No

Estat sanitari

Altura uns 5 m

Gruix

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació?

Altres observacions

4 dels arbres tenen el tronc molt gruixut, es nota l'empelt a aprox. un metre d'alçada

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7808519 Longitu 0,6917068

Número 150

Què hi ha? 1 pomera i 1 perera

Varietat/s

Poble Gessa

Data recollida informació 05/02/2010

Situació Vora el riu

Nom del propietari/

Jose Ma Castellarnau

Casa Lobató

Informador/s Dona de Jose Ma Castellarnau

Localització Vora el barranc de St. Martí de Corilha

Altitud (m) 1232

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Pomes verdosesPeres d'hivern grosses

Època de recol·lecció

Cap a l'octubre

Està cuidat? No

Estat sanitari Molt envellits i molta fusta morta

Altura 4-5 m

Gruix Molt gruixudes

Qui va plantar l'arbre/s? El vesavi de la generació actual

Quan temps fa de la plantació? Fa més de 100 anys

Altres observacions

Al prat del costat n'hi deien el prat dels pomers.

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7053159 Longitu 0,888319

Número 153

Què hi ha? 1 cirerer, 2 pruneres, 3 pomeres i 1 perera

Varietat/s

Poble Tredós

Data recollida informació 03/03/2010

Situació Hort

Nom del propietari/

Jose Antonio Abadia

Casa Sarraller

Informador/s Joan Abadia

Localització Al Cap d'Aran

Altitud (m) 1349

Observacions

Caracterís-tiques de la fruita

Alguna pomera d'hivern petita, groga i vermella que es conserva motl bé. Altres pomeres de poma petita, verda i una mica àcida.

Època de recol·lecció

Setembre-octubre

Està cuidat? Una mica

Estat sanitari

Altura 3-4 m

Gruix Alguna de foça gruixuda

Qui va plantar l'arbre/s?

Quan temps fa de la plantació?

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7025069 Longitu 0,9176429

Número 155

Què hi ha? Almenys 3 pomeres

Varietat/s

Poble Bagergue

Data recollida informació 05/02/2010

Situació Antiga zona de prats que ara és bosc

Nom del propietari/

Felipe Estrada

Casa Roy?

Informador/s Joan Sanjoan i Josep España

Localització Prat dera Moga, entre Bagergue i Unha

Altitud (m) 1353

Observacions Diverses pomeres molt envaïdes pel bosc. Estat de salut molt delicat.

Caracterís-tiques de la fruita

Pomes petites, de color groc-verd. Àcides però bones.

Època de recol·lecció

Està cuidat? No

Estat sanitari Molt delicat

Altura Entre 5 i 7 m

Gruix Força gruixudes

Qui va plantar l'arbre/s? L'avi o el besavi de Felipe Estrada

Quan temps fa de la plantació? Segurament més de 100 anys

Altres observacions

Vista general

Vista detall

Latitud 42,7170759 Longitu 0,9123438

171

ANNEX 3

ENTREVISTES

172

ANNEX 3 ENTREVISTES Joan i Maria Pujol de Casa Manuel (71 i 78 anys) . Bausèn, 1 febrer 2010.

Ens trobem a casa seva, a Bausèn, i fem petar la xerradeta vora l‟estufa una llarga estona.

M‟expliquen que tots els arbres fruiters els portaven de França. Molta gent hi anava a treballar i

en tornar portaven arbres i/o vares per empeltar. Ocasionalment alguns arbres havien vingut de

la Bretanya, però en general, venien del sud de França. Comenten que aquests arbres estaven

més ben adaptats al clima de la zona que no pas els que ara es porten de Lleida o d‟Aragó.

Recorden que hi havia moltes varietats de pomes diferents però de la gran majoria no en saben

el nom o no saben ni si en tenien, de nom. Les varietats que recorden són:

- La Reineta: verda i vermella, grossa, molt bona. Ells encara en tenen algun arbre.

- La Cojola: grossa i allargada, de color groc per un cantó i vermell per l‟altre, molt

sucosa, tova i de pell fina. No es guardava bé, s‟aixafava molt fàcilment

- La Morro de Llebre: allargada, groga amb una mica de vermell i de pell fina. Dura, es

guardava força bé. No recorden que n‟hi hagués molts arbres d‟aquesta varietat, potser

ells eren els únics que en tenien, al poble. En tenien un arbre que havia plantat el seu

avi fa més de 100 anys.

- La Canadà: diuen que la gent la coneixia com a poma perera. Té la pell com les peres,

d‟un color gris-marró i una mica aspre. Acabada de collir no és bona, però conserva

molt. En tenen almenys 3 arbres.

També tenen al seu hort un codonyer que segurament és centenari i que fa uns codonys molt

grossos i bons.

Parlen d‟unes cireres grosses que anomenen Guitlots, de les que encara hi ha diversos arbres

pel poble. I també d‟unes prunes petites que anomenen prinyús o prinyons. N‟hi ha almenys un

arbre centenari a la zona d‟Eth Coret.

Expliquen també que hi havia diverses moreres, però s‟han anat perdent. Potser en queda una

a casa Arnaudet, de la que se‟n cuida Joan Amiell de casa Guaus.

Finalment anomenen als aranyoners i les groselles o pinsús. Que n‟hi ha per tot arreu, de vells i

grossos i també es consumien molt. Hi ha un tipus de grosella que anomenen jordús, que és

una mica verdosa i la planta té punxes. Tots aquests fruits venen a l‟estiu, es poden menjar

directament i també són bons per fer-ne melmelades, pastissos,…

Es lamenten de que moltes de les varietats i arbres antics s‟hagin perdut i s‟estiguin perdent.

173

Les pomes les guardaven esteses sobre una mica de palla al fumeral, les golfes de dalt de les

cases. Allà hi guardaven el gra, també, en unes caixes o arques grosses. Expliquen que

cuinaven les pomes al forn de llenya, després de treure primer les coques i després el pa. Se

les menjaven de postres “o quan et semblava”, diuen “fredes encara eren més bones”.

Conservaven una mica el gust del pa i eren molt més bones que si es cuinen amb el forn

elèctric o de gas.

No recorden que s‟hagués fet sidra a Bausèn, però a Les si que hi havia un home, Antonio de

Peion, que en feia cada any. Els seus nebots són de la Família Ensenyat i se‟ls pot trobar a

Vielha. Qui volia hi portava les pomes i se n‟emportaven sidra.

“Abans tot es feia més a casa”… fins i tot la pasta, es feia a casa. Hi havia una dona que

passava per les cases de tant en tant amb una màquina per fer fideus. Les famílies posaven la

farina i l‟aigua i amb la màquina llogada es feien la pasta per tot l‟any.

Expliquen que la fruita que es collia al poble era tota per consum propi però que hi havia gent

que de tant en tant baixava a vendre maduixes a l‟Hotel Franco-Español (ara l‟Hotel Juan

Canejan) de Les. També hi havia alguns intercanvis de l‟estil de gra per patates o fruita per

patates, però no recorden que a Bausèn això es fes gaire. El que recorden és que hi havia

fruiters per tot arreu, al Baish Aran. Totes les cases en tenien algun, però no recorden quins

noms tenien.

Parlem una mica de com era la vida els anys posteriors a la guerra, anys de racionament, i

expliquen que malgrat tot, a casa seva no es va passar gana, perquè tenien terra i bestiar.

També comentem el ritme vertiginós al que ha canviat tot els últims anys. En paraules de

Maria:” Una mica de canvi si que feia falta, però tan de pressa, no”. I Joan, mig en broma i mig

de debò comenta: “La culpa la teniu les dones:.Jo no vull treballar al camp, jo no vull guardar

les ovelles… Némon cap a Lleida, némon cap a Balaguer, némon cap a Barcelona….I ara us

toca a les dones treure els homes de la ciutat cap al camp… a veure si ho fareu!”. Bromes a

part, afirmen que la societat se n‟ha anat una mica de mare amb tant de consum i creixement, i

que ara caldrà frenar el tren i tornar una miqueta endarrere d‟una manera o una altra.

La conversa flueix entre acudits i rialles en un ambient molt agradable. Gràcies!

Jose Antonio Arjó, Marta Francés, Rosario España i Aurelio Arjó de casa Chin. Betrèn, 2

de febrer

Ens trobem a casa seva a Betrèn, i xerrem una llarga estona en un ambient càlid i familiar.

174

Durant la conversa van sortint alguns noms de varietats de pomes, però no en recorden massa

cosa:

- Poma Reineta: la descriuen com a una poma de color verd fosc, de pell picotejada i

d‟aspecte no molt bonic. Una mica farinosa però bona.

- Morro de Llebre, allargada i verda. Potser en queda encara algun arbre a la vora del riu

Tots els arbres venien de França, de la zona de l‟Alta Garona. Recorden que hi havia molta

abundància de pomes, hi havia pomeres per tot arreu. A Betrèn hi havia algunes cases molt

importants, com casa Sancho i casa Moreu que tenien moltes pomeres i les tenien molt ben

cuidades. Però amb l‟entrada del turisme als anys 60-70, la vida va començar a canviar

radicalment i els camps es van anar abandonant. Els llocs forts de la producció de pomes eren

Les i Bossòst al Baix Aran i Betrèn a la zona alta. Als altres pobles no n‟hi havia tanta.

Aurelio explica que a ell li sembla que els frares, que venien de França a principis de s. XX van

tenir una influència molt gran en el patrimoni fruiter de la Vall d‟Aran perquè, quan venien fer de

professors a les escoles de Los Hermanos de la Salle, portaven fruiters i a més inculcaven a la

gent la cultura de cuidar-los.

En general totes les pomes eren pel consum de les cases. Algun any que n‟hi havia moltes van

intentar vendre‟n unes quantes, però explica Aurelio que la persona que va anar a vendre, “si

va marxar amb 10 sacs de pomes, va tornar amb 11”.

Expliquen una curiositat i és que a la Vall d‟Aran no hi ha hagut mai cultura de mercat setmanal

com a altres pobles de Catalunya. Les cases que tenien una mica més d‟abundància de

vegades venien una mica de verdura des de casa mateix, però com que qui més qui menys

tothom tenia una mica d‟hort, no es feien mercats. A més, expliquen que a la Vall d‟Aran no han

funcionat mai gaire bé les iniciatives cooperatives, l‟únic que va funcionar bé eren les

mancomunitats, que aconseguien que hi hagués un treball coordinat en l‟explotació dels

boscos.

Estan interessats en conservar les varietats antigues i els seus arbres.

Havien provat de fer sidra, però sense massa èxit i aviat van deixar de fer-ne.

Ells tenen un hort amb diverses pomeres que van ser plantades per l‟avi de la casa fa més de

100 anys.

175

Pilar Rodríguez (70 anys) de Casa Rodríguez de Les. 3 febrer 2010

Visitem l‟hort de prop de casa seva on hi ha 11 fruiters entre pomeres i pruneres.

L‟arbre més gran que queda, que van plantar els seus avis, donava unes pomes que no eren

gaire bones i es van empeltar dues branques d‟una altra varietat (no en sap el nom) que donen

unes pomes grosses vermelles, com a ratlles, àcides i molt bones, sucoses. Maduren a

l‟octubre o finals de setembre, i es guarden bé. Encara hi ha una branca que dóna pomes de

les antigues, que són mes petites i no són gaire bones.

Els altres arbres són plantats per ella. La majoria de varietats antigues plantats fa 5 o 6 anys o

més nous i n‟hi ha 2, plantats fa uns 15 anys, de varietats antigues que va comprar a França.

Una de les pomeres és de varietat Canadà. La va comprar a França. Diu que n‟hi havia moltes,

de pomeres del Canadà, per la zona.

Una altra, que dóna pomes Reinetes Vermelles, el va comprar a Saint-Gaudens (França) però

diu que no ha dóna gaire bon resultat.

Troba que els arbres que ha comprat a França recentment “perquè hi ha varietats més

autòctones d‟aquí”, diu, no han acabat d‟adaptar-se bé.

Hi ha un altre pomera grossa al fons però diu que no és gaire antiga i que a més la varietat no

és del país, que un parent la va portar d‟uns vivers de Barcelona i que les pomes no són gaire

bones.

Recorda que hi havia una pomera grossa que donava unes pomes petites, negres i rodonetes.

Però des que aquell va morir, diu, no n‟ha vist mai més, d‟aquelles pomes.

Ara, diu, ja no vol plantar més arbres perquè costen molts diners de cuidar –avui hi havia un noi

francès que li podava (a 10€/h)- i ella ja no se‟n pot ocupar, encara que li agrada molt.

El seus són segurament els fruiters més cuidats de Les. I és que a ella li agraden molt els

arbres i fins no fa gaire anys sempre els ha podat ella,.

El veí de l‟esquerra (mirant a muntanya) té una altra pomera Reineta Vermella.

Diu que els seus avis tenien un hort ple de peres molt bones, i que n‟hi havia moltíssimes per

tot arreu, de pereres.

176

Enfilem cap al seu verger, davant la zona infantil de la vora del riu. De camí, anomena un

document a l‟arxiu de Les, que parla del poble. Es tracta d‟un inventari que feren els capellans

cap a l‟any 1400 (que eren els únics que sabien escriure) i explica que al pont de Les, on ara hi

ha l‟Ajuntament, hi havia 3 pomeres, 2 pruneres i explica el que hi havia. El llibre es titula

”Interrogatorios de Francisco de Gracia” on tots els pobles contesten a Franciso de Gracia.

Explica que ha proposat diverses vegades a l‟Ajuntament que plantessin pomeres al passeig de

la vora del riu, però lamenta que la institució últimament “tot ho arrasa”.

El verger que anem a veure és un tros de terra allargat on solia haver-hi una part dedicada a

l‟hort, més a prop de l‟entrada, i una part, al darrera, que era un prat amb fruiters, separats per

una tanca de groselles.

Ara hi ha 4 arbres centenaris que deuria plantar segurament el seu besavi o el seu avi, no ho

sap segur. El seu avi “tenia passió per aquest hort”, s‟hi passava hores. Ara es veu força cuidat,

però recorda altres moments pels que ha passat. En temps del seu avi i del seu pare, estava

molt ben cuidat i hi havia una herba preciosa, tothom li deia “quina herba més bonica! tota

plana, bonica”; però també hi va haver una època on hi havia almenys un metre d‟esbarzers.

Ara fa uns deu anys ho va fer netejar i des d‟aleshores ho deixa a un home perquè hi pasturin

les ovelles.

L‟arbre de més a prop de l‟entrada és la “mare” de les dues branques empeltades sobre l‟arbre

antic de l‟hort de davant de casa seva.

El següent arbre fa unes pomes blanques i grosses, més primerenques, del setembre. Molt

farinoses, bones per compotes i pomes cuites.

Les dues pomeres del fons són reinetes i són molt productives, tot i que anyívoles.

Recorda com ella s‟enfilava als arbres a collir les pomes quan venien amb la seva mare, que

també hi gaudia. Tenien un cistell lligat a una corda que feien servir per baixar les pomes de

l‟arbre.

Al prat del costat també hi ha algunes pomeres (una quinzena) que ella diu que són antigues,

però que no estan cuidades. Són de la casa Illa, que tenen la cistelleria, els germans Jaime,

Miquel i Manolo Carrera Boya.

El prat de l‟altra banda del dels de Casa Illa, és de Paquita Sabi, que abans tenien l‟Hotel Isard,

i diu que un dels pomers fa unes pometes rodones blanques.

177

I una mica més enllà i ha un altre prat amb 3 pomeres que és dels Boya de l‟Estanc de la

carretera. Per la banda del carrer dels banys hi tenen uns quants ànecs.

Explica que el parc infantil de la vora del riu era un prat ple de pomeres que va arrasar

l‟Ajuntament quan hi van fer el passeig. Igual que on hi ha el pàrquing de l‟escola d‟hostaleria.

Explica que les pomes de casa seva eren consumides a casa mateix, no les venien, les

guardaven al fumeral (les golfes) esteses sobre una capa de palla. Tot i que li sembla recordar

que la seva mare de vegades en comprava, de fruita, a la plaça.

Es mostra realment interessada a que es puguin conservar els fruiters antics. Agrairia molt

qualsevol ajuda per restaurar els fruiters que ella té i per empeltar-ne de nous.

Recorda que “a les monges” també hi havia pomeres, i una d‟elles era de les pomes aquelles

negres petites, que eren molt dures i s‟havien de guardar a la palla o bé coure-les, com els hi

feien fer les monges a elles quan eren petites.

Joan i Manel Boya de casa Juan Canejan (Joan, 77 anys). Les, 3 febrer.

Ens trobem al seu hotel, Joan de Canejan i conversem una llarga estona tot prenent uns

cafetons.

Comencem comentant que abans hi havia pomeres per tot arreu, era estranya la casa que no

en tingués. “I bones”, diuen. N‟hi havia per tota la Lana, per les zones de Benqué, de

Clamadon, pel voltant de totes les quadres,… també on ara hi ha el pàrquing del poble, que n‟hi

diuen la Ièrla; a la zona de Villera, a Sadau… Tenen un gran coneixement dels noms

tradicionals que es donava a cada tros de terra: la Seuba, els corrals del mig, el plan de la

Cabana, etc…

Ells tenen pomeres a diverses finques: a Clampadiu, on han fet recentment, juntament amb el

Conselh, una plantació experimental de vinya; a Escamó, al final del poble anant cap a Pont de

Rei; i a Mascué, per sobre el prat d‟Escamó. A més, esmenten una zona, també per sobre el

prat d‟Escamó, que anomenen la vinya.

Els agradaria que les varietats antigues es conservessin i que els arbres vells que hi ha es

poguessin recuperar. Abans hi havia un home que es dedicada a cuidar els arbres de la gent

del poble, el pare de Rosendo Sirat.

Saben que hi ha una gran varietat de pomes, però de la majoria no en saben el nom. Si que

recorden les següents:

178

- Poma del Canadà, ells n‟hi diuen Reineta grisa o Reineta del Canadà, que és marró per

fora i amb la pell una mica aspre. Grosseta i una mica aixafada. Encara en tenen 1

pomer a Escamó. A Mascué també n‟hi havia, però s‟ha perdut. És la que a Joan més li

agrada.

- L‟altra reineta, n‟hi diuen, que és groga i petita.

Aquestes dues són les varietats que més bé es conserven durant l‟hivern.

També tenen pereres, d‟una pera d‟”hivern” que es conserva molt bé.

Al prat d‟Escamó hi tenien almenys una dotzena de pomeres, ara en queden 9. Les va plantar

el besavi de Joan Boya. Al prat de Clampadiu hi queden 3 pomeres que deurien ser plantades

pel cosí de la seva dona, Joan Barés Ané, fa més de 100 anys.

Damunt del prat d‟Escamó hi ha una quadra i una cabanya que es veu des de la carretera on hi

queden 3 pomeres.

Al prat dera cauera, tocant als dipòsits de l‟aigua al costat del prat de casa Matiu, també n‟hi

havia, de pomers i s‟ofereixen per cedir-ho per a que se n‟hi plantin més.

A Escamó i a Mascué també se‟n podria plantar però caldria buscar un sistema per regar-los, ja

que és molt sec. Antigament es regava amb “aigüeres” (sèquies) que travessaven els prats.

Joan explica que tota la Vall d‟Aran baixava a comprar pomes a Les, sobretot a les cases més

importants: casa Peion, casa Bernada, casa Becarró... Ells no en venien, totes les pomes eren

pel consum de casa. “Era una feinada”, explica: les portaven amb carros, s‟havien de pujar al

fumeral, posar-les en palla, anar-hi passant per treure les que estaven tocades,.... però a canvi

menjaven pomes fins a Març.

A era Lana, una part era plena de fruiters i l‟altra era ocupada per camps de blat, blat de moro,

patates, remolatxa,…

Els arbres, coincideixen amb altres informadors, venien tots de França. Moltes persones

anaven a treballar a França, i en tornar, portaven arbres.

Comenta també que Antonio de casa Peion de Les tenia una premsa molt grossa i la deixava a

tothom que es volgués premsar les seves pomes per fer-se sidra. Posaven el suc o bé en

barrils de fusta o bé en garrafes de vidre i durant uns quants dies anaven traient “la porqueria”

que sortia a mida que el suc anava “bullint” i reomplien els recipients. Al cap d‟uns quants dies,

embotellaven el suc vigilant de tapar bé les ampolles amb filferro perquè no sortissin els taps

179

disparats. En van fer cada any durant molts anys i fins als anys 60, quan el turisme va

començar a créixer i van començar a tenir menys temps lliure. A les pomes ja aixafades els

feien una segona premsada, afegint-hi una mica d‟aigua, i del suc que en sortia en deien

piqueta i se‟l bevien sense fermentar com si fos suc de poma.

Es lamenten del canvi tan ràpid que hi ha hagut al paisatge els últims anys a mida que els

camps s‟han anat abandonant. El que abans eren camps ara està essent envaït per esbarzers,

falgueres i bosc, i els cabirols i els cérvols baixen fins molt a prop dels pobles malmetent els

fruiters i els cultius.

Expliquen que ells cada dia mengen una poma al microones. I també els agrada molt, quan és

l‟època de collir les pomes, fer compota i de tant en tant també les cuinen per acompanyar plats

del restaurant de l‟hotel.

Ramon Nart. Arties, 4 febrer 2010

Ens trobem a l‟Hotel Edelweiss d‟Arties, que ell regenta. Comença parlant d‟unes pereres que

va plantar el seu pare fa uns 30 anys que sempre han fet unes peres molt bones. No sap d‟on

les va treure, i durant molt temps no va saber de quina varietat es tractava fins que per

casualitat va parlar amb una persona que n‟havia vist de petit per la zona de Lleida i li va dir

que la varietat es deia Red Barlen.

Diu que les pereres no agafen malalties i produeixen bastant. Són molt bones tant per menjar

directament com per fer-ne confitures.

És una pera que quan és madura es va tornant vermellosa. És dura i sucosa i es conserva bé

fins al mes de febrer. Les conserva embolicades una a una amb paper de diari.

Al voltant del seu hotel hi ha 5 pereres d‟aquesta varietat Red Barlen i 4 pomeres de varietats

de les que no en sap el nom. Les pomeres també les plantà el seu pare fa uns 28-30 anys. Tots

els arbres estan molt cuidats i diu que produeixen bastant generalment cada any.

Jesús Bernadets (70 anys). Arró, 5 febrer 2010

Ens trobem amb Jesús Bernadets a la carretera d‟Arró, on hi ha una plantació de fruiters a la

que no donem massa importància perquè són força joves i de varietats noves de Lleida.

Agafem el seu cotxe per anar a la seva plantació de pomes de la zona dels Sentets, on hi té 7

pomeres plantades fa uns 70 o 75 anys pel seu pare, en un prat amb un pendent no molt

pronunciat.

180

Tots els arbres van venir directa o indirectament de França: o bé els havia comprat directament

allà o bé els havia empeltat amb varietats que havien vingut d‟allà.

Al seu prat hi té pomeres de diverses varietats:

- Poma de Sant Joan: poma petita, blanca, molt sucosa que amb el temps perd tot el suc

i es torna farinosa. Ha de ser consumida de seguida que es cull, al setembre-octubre.

- Una altra varietat que acabada de collir a l‟octubre és molt àcida però que es conserva

molt bé fins a finals de maig. És una poma vermellosa i grossa.

- Una poma marronosa una miqueta aixafada que podria ser Canadà, però no n‟està

segur.

- Una varietat semblant a la reineta però més àcida.

Una mica més amunt hi ha unes quantes pomeres de Morro de Llebre, que descriu com a una

poma molt bona, de gust molt suau, no àcida, allargada i de color groguenc.

Expressa que té ganes que no es perdin aquests arbres i aquestes varietats. Ell ara mateix no

té temps, però li agradaria poder podar-los i sanejar-los.

Explica que a casa seva en menjaven tot l‟hivern de les seves pomes i que aleshores els arbres

no es podaven gaire. Els tallaven alguna branca de tant en tant i els deixaven un port més aviat

alt per poder treballar els camps amb comoditat: dallar, sembrar,... i també perquè quan hi

pasturaven els animals no es mengessin les pomes ni fessin malbé els arbres.

Les pomeres i els prats de la seva finca, explica, es van començar a abandonar als anys 80,

igual que la majoria de finques. Fins aleshores, els prats arribaven fins molt amunt de les

vessants. “Era una guapada el paisatge que hi havia”, diu. Però en els últims anys el bosc està

baixant fins molt avall amb el conseqüent conflicte amb la fauna salvatge, que està començant

a malmetre els arbres de els cases dels pobles.

Les pomes les guardaven al fumeral amb una mica de palla. De tant en tant, es destriaven les

que s‟anaven fent malbé i les bones les anaven separant en caixes.

Al cap d‟unes setmanes, les pomes ja començaven a ser bones. Se les menjaven crues,

bullides, cuites a la vora del foc o cuinades.

Finalment anem a veure un parell de finques més tot desafiant el fred intens del febrer aranès.

181

Cisco (91) i Càndida Vidal. Escunhau, 9 de febrer 2010.

Sara Arjó m‟acompanya a casa seva a Escunhau, i allí tots quatre ens enriolem en una

conversa dispersa però interessant. Més tard s‟hi afegeix Agustí Menis i una altra veïna,

Consuelo de casa Corsai.

Parlen d‟un home de nom Luciano, de la casa Lisé de Bertrèn, a qui li agradava molt tot el

relacionat amb la pagesia i havia plantat molts arbres fruiters. Sembla que va portar varietats

de fruiters noves dels vivers de l‟Urgell i de Lleida: sobretot poma Golden. Ell va morir el 1953,

així que els arbres que ell plantà tenen almenys 60 o 70 anys. Luciano plantà arbres per

Casarilh, Escunhau i també a Betrèn.

El sogre de Cisco també havia plantat pomeres. N‟hi havia moltes, de pomeres, i també d‟altres

fruiters per tot arreu, però ja en queden molt poques perquè s‟ha construït per tot arreu,

expliquen.

Durant l‟entrevista, anomenen les següents varietats de fruita:

- Peres de Tupí: peres petites, verdes i arrodonides que es cullen a l‟octubre i es poden

guardar tot l‟hivern fins a gener-febrer, quan es tornen sucoses, toves i bones. Si no es

collien, anaven madurant totes soles a dalt de l‟arbre.

- Poma de Sant Roc, unes pomes que maduren a mitjans d‟agost i són molt dolces i

bones

- Poma pera

- Poma de Morro de Llebre: allargada i bona

- Unes cireres grosses com un dit gros que anomenaven “Guindules”, vermelles i molt

bones.

- També recorden que hi hagués ceps de raïm blanc i de raïm negre.

Havien intentat fer sidra. Trinxaven les pomes amb la màquina de fer llonganisses i un cop

premsades, posaven el suc en uns cubells oberts perquè s‟evaporés una mica i després ho

posaven en ampolles. El primer any varen explotar totes les ampolles, i el segon any ja van

procurar de tapar-les bé assegurant el tap amb un filferro. Tot i això, només van provar de fer-

ne un parell d‟anys.

Expliquen que havien anat a Les i a Era Bordeta a comprar sacs de pomes o a intercanviar-los

per patates.

Gerard Peremiquel (68 anys) de casa Pauleta de Bossòst. 2 de Març de 2010

Ens trobem de manera espontània al pont de Bossòst, Carles Macias ens presenta i Gerard i jo

ens quedem xerrant a peu dret durant una mitja horeta.

182

Gerard Peremiquel és un aficionat a l‟elaboració de licors naturals amb productes de la terra, i

també va provar d‟elaborar sidra als anys 50.

Feien la sidra amb tot tipus de poma, sense diferenciar entre les més dolces i les més àcides.

Actualment, fa licor de poma amb pomes bordes tallades a trossos i posades en anís. I també

fa licors de cassís, gerds, mirtil,... que tenen el sabor dels “licors de veritat, naturals”, afirma.

Recorda que per fer la sidra, aixafaven les pomes amb un martell i les premsaven amb una

premsa de cargol com les de fer vi dues o tres vegades per extreure‟n el màxim de suc. Aquest

suc l‟anaven transvasant en garrafes de vidre de 20 litres filtrant-lo cada vegada amb coladors

el més fins possible.

Al cap d‟un temps l‟envasaven en ampolles de vidre que havien de quedar molt ben tapades

amb l‟ajuda de filferro perquè altrament rebentaven i sortia tota la sidra disparada.

Recorda que hi havia pomeres per tot arreu, a Bossòst. I també pereres, pruneres,

presseguers, cirerers, avellaners (salvatges i “importats”... ell recorda haver-ne portat de Reus).

“Abans els arbres no s‟ensulfataven i es feia qualitat”, diu.

Preguntat per les varietats de fruiters que recorda, esmenta:

- Pera d‟aigua

- Pera de Sant Joan

- Poma Reineta del Canadà: marronosa

- Poma reineta: verda

- Poma reineta vermella: vermella i petitona

- Morro de Llebre

- I també una poma groga que s‟assembla molt a la varietat “espliega” que diu que és la

que a Burgos fan servir per fer sidra.

Expressa que li agradaria que es recuperés tot aquest coneixement i patrimoni antic i que es

revifés.

Joan Abadia de Casa Monja. Tredós, 3 de Març 2010

Joan Abadia és l‟únic ramader que queda al poble de Tredós. Ens trobem al restaurant “La

caseta deth mestre” i després de xerrar una estoneta anem a donar una volta pel poble per

veure els fruiters in situ.

183

Explica que qui més qui menys tothom tenia alguna pomera, a Tredós, però s‟han anat perdent

perquè s‟ha construït molt.

Diu que al poble hi havia una classe de prunes que n‟hi deien “magerenques” que s‟assecaven

o bé directament a l‟arbre o bé a les cases per tal de conservar-les. Però no recorda que en

quedi cap arbre, ja.

També hi ha pruneres, cirerers i avellaners salvatges però en canvi, no hi ha nogueres. Només

n‟hi ha una o dos i devien ser plantades, perquè de manera natural “no es fan bé”, diu. Les

pereres, comenta, tampoc van gaire bé, i sovint no donen fruita. Els cirerers, en canvi, sí que

s‟hi fan bé. N‟hi havia molts, de salvatges i de cultivats, però s‟han anat tallant. Cal recordar

que Tredós està a 1350 m d‟altitud.

Antonio Ademà (73 anys) de Casau i a Agustí Menis (65 anys) de Mont. Vielha, 4 de març

de 2010

Ens trobem en un bar de Vielha regentat per un home de Casau on m‟ha acompanyat Agustí

Menis sabent que allí hi trobaríem Antonio Ademà, coneixedor de l‟entorn de Casau. D‟aquesta

manera, l‟entrevista és alhora a A. Ademà i a A. Menis.

Comencen parlant de lo bones que són les pomes comprades a França en contra de les d‟aquí

que, com que no es cuiden, diuen, es queden petites i dolentes. “Abans si que eren bones”,

afirmen, però ara ja no les cuida ni les cull ningú. Diuen que les pomeres que hi havia estan

totes mortes. En canvi, quan recorden els temps en els que sí que s‟aprofitava la fruita, en

parlen amb una mena de nostàlgia i recorden que la fruita era boníssima.

Efectivament, passejant-nos pel poble es veu que no hi queden gaires fruiters, no gaire més

d‟una dotzena. Antigament n‟hi devia haver força, però entenc que no tantes com a la part

baixa de la Vall, ja que en diferents ocasions de la conversa, els entrevistats comenten que

s‟anava a comprar o a intercanviar pomes als pobles més baixos. Ademà recorda que la gent

de Casau baixava de vegades a comprar pomes a Les i a marxants que les portaven de

França; i a Mont, explica Menis, es cultivaven moltes patates i en baixaven a Era Bordeta per

intercanviar-ne per pomes.

No creuen que els arbres antics es puguin recuperar i es miren el projecte amb una barreja de

tendresa i d‟escepticisme. No parlen amb gaire entusiasme de les pomeres i no recorden els

noms de les varietats.

No hem pogut visitar la zona amb deteniment perquè la meteorologia ha estat molt adversa,

però queda escrit el testimoni d‟A. Ademà que diu que hi ha pomeres “de les de sempre” a:

184

Casa Sampè a l‟entrada del poble. Allí hi ha actualment diferents propietaris: Antonio

Salillas Ongo de Casa Menjó, Primitivo Barado de casa Abadia (ell és mort, no es sap

de qui és ara) i Antonio Ademà.

o Una pomera de poma verda que no conserva gaire, d‟Antonio Ademà

o Una de poma vermella petita. La collien per Tots Sants i es guardaven tot

l‟hivern. És de Menjó

o Dues pomeres més de les que no saben més informació

o 1 pomera empeltada amb 3 varietats diferents: una verda i grossa, una

vermella i una blanca petita

Casa Menjó, al final del poble:

o 2 pomeres de poma verda ratllada de vermell, molt bones, no es guarden bé

Casa Laborda, pujant cap al barranc. La dona de casa Laborda es diu Esperanza

Cuny, i tenen una fonda.

A més de les pomeres, recorden:

Pera d‟hivern: dura com una pedra i es feia servir per a l‟olla. No creuen que en quedi

cap arbre, a Casau.

Pera de Sant Joan

Pera com la de Sant Joan però més grossa i molt sucosa

1 prinyoner molt gros i que fa uns prinyons petits però molt bons, però diu que està tot

molt caigut.

A Gausac tampoc hi queden moltes pomeres. N‟hi ha un prat amb unes quantes per sota el

poble que són de Francisco Martinpe, que viu en una casa groga a la que hi ha el número 8 i

seria interessant parlar-hi. A part d‟aquestes n‟hi ha algunes de disperses pel poble.

A Vielha, hi ha pomeres i/o pereres antigues a:

A tocar del cementiri. Potser és l‟hort dels capellans

Per sobre el poble a la banda de baix del riu Nere, sobre l‟antiga casa dels Forestals

Les Anglades, casa de Fecsa on solia viure-hi el Sr. Llinàs, directiu de l‟empresa.

A casa Besolí a Eth Solan, abans del pont vell.

A casa Catoi, sobre la fàbrica de la llana.

Hi havia hagut moltes pomeres sobretot per la zona deth Solan, però s‟ha construït molt per tot

arreu i molts arbres s‟han perdut.

Bienvenido Sandaran (72 anys), de casa deth To de Canejan. Vielha, 3 de Març de 2010

Vaig a trobar Bienvenido a la residència geriàtrica Sant Antoni de Vielha però m‟informen de

que ha anat a l‟hospital a esperar una coneguda de Canejan que li porta la correspondència

185

periòdicament. Així que m‟acosto a l‟Hospital de Vielha per tenir una xerradeta amb ell a les

cadires de la zona d‟espera per al dentista.

Bienvenido va viure durant molts anys a la casa deth To, una casa aïllada a uns 15 minuts

caminant des de Canejan, costa amunt. És una casa preciosa encarada al sud i amb unes

vistes privilegiades de la zona del Baix Aran, però també amb un grau d‟aïllament que els va

obligar a ell i al seu pare a desenvolupar l‟enginy i l‟autosuficiència.

Actualment a la casa hi ha una desena de pomeres i alguna perera, i explica que n‟hi havia

hagut més, però que s‟han anat morint. “N‟hi havia per totes les cases, de fruiters: pomeres,

pereres, cirerers, pruneres, noguers,...”, explica.

Una de les coses que van fer amb el seu pare és sidra, vinagre i suc de poma. En van fer

durant diversos anys, i a còpia d‟assaig i error van anar millorant la tècnica. Explica que la sidra

s‟ha de fer amb pomes àcides, i que les pomes dolces són bones per fer vinagre.

Per fer sidra, les pomes àcides (ell n‟hi diu àgries) es poden remullar uns quants dies abans de

posar-les a la premsa perquè per elles mateixes tenen poca aigua. També hi afegien de

vegades alguna poma de les dolces justament per aquesta aportació d‟aigua.

Abans de premsar les pomes, les trinxaven amb un corró de fusta que tenia claus clavats i que

feien rodar amb una maneta. La premsa era també auto-construïda.

El suc el posaven en garrafes de vidre que s‟havien de deixar destapades per tal que en

fermentar el suc de poma, l‟espuma pogués sortir i les garrafes no explotessin o saltessin els

taps disparats.

N‟havien provat d‟embotellar en ampolles de cava, però era molt costós de tancar-les bé i que

no explotessin les ampolles. Era molt difícil fer-hi entrar els taps a pressió i s‟havien de lligar

ben fort amb un filferro, així que van deixar de fer-ho.

La sidra en fermentació l‟anaven transvasant d‟una garrafa a una altra i l‟anaven colant fins que

quedava neta. Diu que amb una setmana més o menys el suc ja tenia gas, però ho deixaven

més temps perquè s‟acabés de fer. La producció de sidra no tenia cap objectiu comercial, era

“pel gasto de casa” i per donar a la família i els amics, explica Bienvenido.

Preguntat per les varietats de fruiters que recorda que hi haguessin a la seva finca, esmenta:

- La poma Reineta, de la que hi havia dos o tres tipus diferents,

- La poma Cojola: allargada, blanca amb algunes ratlles vermelles. La més dolça que hi

havia. No conserven bé. Les feien servir per fer vinagre. N‟hi havia un arbre entre les

186

dues quadres de la casa deth To, on tenien l‟hort, però el vent la va tombar. Més avall li

sembla recordar que hi havia algun arbre amb un o dos empelts. Potser encara hi són.

A Canejan n‟hi havia bastants de pomeres de poma Cojola. A la finca Sapesa dels de

Sirat, la família del seu pare, que està per sobre de la finca de Fachero pujant des de

Pontaut a Canejan per la drecera, hi havia moltes pomeres i entre elles, diverses

Cojoles, però diu que l‟última vegada que ell hi va anar ja no hi quedava cap pomera.

No li sona que la portessin de França ni d‟enlloc, la Cojola.

- Poma pera

- Poma d‟hivern que era petita i vermelleta que es guardava fins al juny-juliol, encara que

les pomes s‟arrugaven molt i quedaven petitones. El sabor era igual o més bo com més

es deixaven reposar. Les guardaven al paller, i si abans no hi passaven els gats o les

rates, les anaven gaudint durant tot hivern.

- 1 pomera a prop d‟on hi ha el safareig i l‟abeurador que té 2 o 3 varietats de pomes.

- 1 perera empeltada de 3 varietats: Peres de Sant Joan: petites com un dit gros, verdes

i sucoses que a finals maduraven a mitjans de juny o principis de juliol; unes peres més

grosses que s‟havien menjar de seguida perquè sinó es feien malbé de seguida; peres

d‟hivern, que aguantaven molt dalt de l‟arbre, amb neu i tot, i quan ja eren madures al

gener o febrer, queien de l‟arbre i eren molt dolces i bones.

- A Canejan també s‟hi cultivava raïm, però no en recorda els noms de els varietats.

S‟havia fet vi. Hi havia una casa que n‟hi deien “la vinya”, però explica que quan ell era

nen els amos ja eren vells i els fruiters ja es començaven a abandonar.

- Recorda que hi havia un parell de presseguers quan els seus avis encara vivien, que

feien préssecs blancs, sucosos, no molt grossos, i amb un pinyol que es desenganxava

molt fàcilment. N‟hi havia força de presseguers d‟aquesta classe, però ell en va provar

de plantar més recentment i no van sobreviure bé.

Diu que a la primera corba baixant de Canejan hi ha tot de presseguers que estan una mica

amagats per esbarzers que van fent préssecs cada any i que ningú els cull. El tros deu ser

d‟Albert de Bacaria, diu.

Explica que no es solia donar noms a les pomes. Les branques per fer els empelts els treien

d‟arbres de la vora o d‟altres persones que els en donaven. Pot ser que el seu pare n‟hagués

portat algun de França, però no ho recorda.

Els arbres deth To, els van plantar alguns ell i alguns el seu pare. Els empelts els feien sobre

pomera salvatge, embolicats amb argila i trossos de drap. En alguna pomera hi havia fins a 3 o

4 empelts de varietats diferents.

187

Explica que per protegir els arbres joves dels animals, els envoltaven amb espí blanc

(Crataegus monogyna) aguantat per algunes estaques perquè no caigués. L‟anaven a collir i en

feien tanques al voltant dels arbres, ja que “quan s‟asseca”, diu, “encara punxa més”.

Quan els arbres ja havien crescut una mica, els podaven de tant en tant però no massa. Els

formaven alts perquè el bestiar no es mengés la fruita. No els feien cap tractament fitosanitari a

part del que anaven fent manualment per exemple quan treien el vesc que provava d‟instal·lar-

se sobre els arbres.

Aprenc moltes coses més enllà dels fruites, per exemple que si les branques de freixe que es

donen als conills i a les cabres, es tallen en lluna vella al baixant de setembre, cap al 15 o el

20, els animals se‟n mengen, no només les fulles sinó també l‟escorça.

Concha Alós (80 anys) de Casa Alós de Les. Vielha, 4 Març de 2010

La vaig a trobar a la residència geriàtrica Sant Antoni de Vielha i tenim una xerradeta allà

mateix.

La seva germana, Mercedes Alós és propietària dels dos vergers que des de l‟any passat,

cuida el col·lectiu Slow Food al poble de Les. El verger més gran, explica, va ser plantat pel seu

avi fa més de 100 anys. El més petit, una mica més avall, he sabut per altres fonts (Jep de Nau,

Manolita de Peimunic), és més jove: té 20 o 30 anys.

Per altra banda, el seu fill, Paco Boya (l‟actual síndic de la Vall d‟Aran) es va fer una casa en

uns terrenys de la família de la seva dona on també hi ha algunes pomeres que deuen ser

centenàries i, diu, les deuria plantar l‟avi d‟ella. A més de les pomeres, explica, al jardí de casa

el seu fill, que és al C/ Sant Martí, hi ha una figuera que van trasplantar de l‟hort de casa seva

quan la van permutar. Es tracta d‟una figuera que li havien portat a ella de San Sebastian. En

parla amb molta estima. Fa unes figues vermelles i molt bones, diu.

Preguntada per les varietats antigues de fruiters que recorda, anomena:

- La poma reineta, que descriu com a una poma verda i marronosa d‟aspecte brut i

terrós. És bona directa de l‟arbre i també es conserva bé.

- A més recorda unes pomes més vermelles i unes pomes més grogues, i també que hi

havia pomes i peres que es conservaven tot l‟hivern, però no en recorda els noms.

Per altra banda, explica que els avellaners que hi ha als vergers de la seva germana els van

portar de Reus no fa gaire temps, perquè ella recorda haver-hi participat.

188

Com a curiositat m‟explica haver tingut al seu hort pomeres i pereres empeltades sobre

magraner. Eren arbres que no es feien gaire alts i la fruita sortia més aviat granulosa, poc fina.

Malauradament aquells arbres s‟han perdut.

Marcel Medan, de Casa Escalé de Bausèn. Vielha, 4 de març de 2010

Parlo amb Marcel el mateix dia que he anat a entrevistar a Concha Alós, a la mateixa

residència geriàtrica Sant Antoni de Vielha.

Casa Escalé era una casa important de Bausèn i a la seva finca hi havia hagut molts fruiters de

diferents classes. Actualment molts s‟han mort però encara n‟hi queden alguns.

Marcel recorda que hi haguessin hagut les varietats de pomes i peres descrites a continuació,

però no sap què hi queda actualment:

- Pera de Sant Roc: petita, sucosa i molt primerenca, cap al 15 d‟agost ja era madura.

- Peres d‟hivern que eren grosses i allargades

- Poma reineta: no gaire grossa, de color blanc i vermell i de forma rodoneta. L‟arbre era

tan productiu que l‟havien d‟apuntalar perquè no es trenquessin les branques.

- Unes pomes grosses que es conservaven molt

- També recorda que hi havia 2 figueres grosses que feien unes figues vermelles i molt

bones. Les deuria plantar el seu pare fa més de 100 anys. No sap d‟on van venir les

figueres, segurament de França.

Amb tot això aconseguien tenir fruita per tot l‟any, diu, “però ara ja tot s‟ha perdut”, es lamenta.

La majoria dels arbres diu haver-los plantat ell mateix fa uns 40 anys. Quan trobava una poma

que li agradava, en sembrava la llavor. També havia empeltat algun arbre, li ho havia ensenyat

a fer el seu pare. Algun dels arbres, diu, els deuria portar el seu pare de França quan tornava

de fer-hi varemes, però molts arbres els empeltaven amb branques que treien de fruiters de la

zona.

Cita finalment un arbre (o arbust) que anomena palma. Que fa uns grans negres, molt dolços,

una mica més grossos que els del pinsús (les groselles) i que a més, és molt productiu.

Jose Luís Jaquet (62 anys) de Casa Portolà de Betrèn. Vielha, 4 Març del 2010

Vaig a trobar Luis de Portolà (nom amb el que se‟l coneix) a la seva oficina del carrer Pas

d‟Arró de Vielha. Educat i fumador, xerrem apassionadament durant gairebé dues hores. És

segurament la persona que té més records vius dels fruiters antics de les que he entrevistat fins

ara. Està obert a que hi tornem a la tardor o si necessitem més informació.

189

Casa Portolà era una de les famílies importants de Betrèn, i tenen un verger que n‟hi diuen Era

Vinya de Portolà, a la solana de Betrèn. Actualment a Era vinya, hi queda algun exemplar de la

gran quantitat de vinya que hi havia hagut, però hi queden, a més, una vintena o trentena de

pomeres i pereres totes de varietats diferents, segons ell. Les plantaren el seu pare i el seu

oncle cap als anys 1920-30.

Actualment hi guarden les ovelles els masovers de casa Moreu. Una de les causes que ell

apunta per la desaparició d‟algunes de les pomeres és que totes les que hi havia plantades al

voltant d‟una noguera, han mort per la toxicitat d‟aquesta. Explica que el seu pare i el seu oncle

relataven llevar-se cansats o amb mal de cap després d‟una becaina al peu d‟una noguera.

Cada poma, explica, tenia el seu nom, sinó “científic”, almenys utilitzat per la família. En

recorda els següents:

- Poma Reineta: més petita que la Golden, verda, semi dolça, molt bona. Bona de

menjar directament de l‟arbre i també es guardava. Era el tipus de poma que

predominava.

- “Era Puma dera Hesta”; poma molt i molt grossa (d‟uns 18-20 cm de diàmetre) vermella

amb algun puntet més clar. Era tan bonica i majestuosa, explica, que es feia servir

durant la festa major de Betrèn (a l‟octubre): es posava una d‟aquelles pomes

aguantada per tres monedes sobre una safata i es passava per les cases en una

cercavila per a recollir aportacions econòmiques que ajudarien a finançar la festa. Hi

havia almenys tres arbres, d‟aquesta poma al poble, un d‟ells al seu verger que encara

deu ser viu2.

- “Poma pudenta”, poma verda una mica agre

- “Poma cua torta”, que eren molt bones i tenien el peduncle tort

- Pomes duces, que “eren igual que sucre”

- Una poma que era dura com la fusta però també molt dolça. Es podia conservar tot

l‟hivern.

- Pera molt semblant a la llimonera

- Pera de Sant Joan, petitona i rodoneta que ja madurava per Sant Joan. Era molt

sucosa i no es guardava gaire. Al seu verger n‟hi havia almenys 2 o 3 arbres.

- Pera d‟hivern, que no es podia menjar directa de l‟arbre sinó que s‟havien de portar al

paller per deixar-la estovar. Les àvies les feien bullir quan feien l‟olla (l‟escudella

aranesa)

- Pera duça: de forma allargada però més petita que la llimonera, de color molt groc.

Hi ha també alguna parra cap a la part de dalt on hi ha les ovelles.

La finca es diu Era vinya perquè hi havia vinya, però també perquè era una finca molt bona.

2 A la visita feta la finca a la tardor s‟ha vist que malauradament no en queda cap arbre viu.

190

També hi havia pinsús, groselles negres i vermelles.

També cirerers, que donen fruit a finals de Juny, per Sant Pere. Algun empeltat per ell cap als

anys 60. N‟havia après del seu oncle, a empeltar. A Jose Luís sempre li ha agradat molt tot el

que estava relacionat amb la naturalesa. Com a curiositat m‟explica que a dins del tall hi

posaven dos grans d‟ordi perquè deien que ajudava a agafar l‟empelt. A ell no li‟n va fallar cap,

d‟empelt, diu content. I dóna importància a la intuïció i la connexió amb la naturalesa per davant

del coneixement racional, alhora de fer empelts i de treballar la terra en general. Explica que

anaven a buscar l‟argila d‟un lloc per sobre el Túnel de Vielha.

Hi havia diverses classes de cireres:

- Cirera “de sang”: negra, de carn ferma i agradable de mossegar. Força grossa

- Cirera “clàssica d‟aquí”: no es fa vermella del tot, queda rosadeta però és molt dolça

- Cireres salvatges: cireres petites

Algunes nogueres encara hi són i ell els hi ha vist sempre:

- A un noguer n‟hi deien “el noguer de les bones”. Les nous tenen la closca tan fina que

es trenca amb els dits i la nou surt molt grossa i bona.

- Un altre noguer dóna nous més grosses però amb la closca més gruixuda i el moll, la

part que es menja, petit i no tan bo.

Prunes:

- Clàudia: grossa i morada. Explica que ell els hi havia arribat a agafar mania a aquestes

prunes, perquè com que a casa en tenien moltes, la seva mare en feia melmelada i li‟n

donava cada dia amb una llesca de pa.

- Unes de més petites que n‟hi ha de grogues i de vermelles.

- Prinyons, que eren més petites i ells no hi donaven gaire importància, eren com

salvatges.

- Recorda que hi ha via una classe de prunes que s‟assecaven i es podien conservar

d‟un any per l‟altre, però no en recorda el nom.

Hi havia hagut també presseguers, però ja no hi deuen ser.

La majoria d‟arbres els havien plantat el seu pare i el seu oncle, Cisco Jaquet, que ara té 97 o

98 anys i viu a França. Recorda que portessin arbres de Sant Gaudens.

Havia fet sidra amb un home gran que es deia Joaquim de casa Farré i que n‟havia après a

França. Agafaven totes les pomes dolentes perquè havien sentit que amb aquestes la sidra

sortia més bona però ell creu que si fas sidra amb pomes dolentes et surt sidra dolenta i si la

191

fas amb pomes bones et surt sidra bona. Aixafaven les pomes, les passaven per la premsa i

després l‟embotellaven. Recorda que una vegada en van fer unes 50 ampolles, les van tapar i

les van deixar a una habitació al costat de la cuina. Al cap de dos dies “allò semblava la segona

guerra mundial”, diu, els taps de les ampolles van començar a sortir i la sidra a escapar-se pels

colls de les ampolles. Un altre any van desistir d‟embotellar-la i es van anar bevent el suc sortit

de la premsa.

Com que tenien tantes pomes en venien uns quants sacs a l‟Hospital de Vielha, però la resta

es consumia a la família o es compartia amb la gent que no en tenia. Les altres dues cases

importants de Betrèn eren la Casa Moreu i la Casa Sancho. Recorda l‟amo de casa Sancho, el

Sr. Alejo, anant a veure les seves pomeres “amb camisa blanca, corbata i sabates de xarol”. Ho

tenien tan ben cuidat com un museu, amb una gespa impecable.

Diu que no hi deixaven pasturar el bestiar, només es segava l‟herba i prou. Normalment no hi

sembraven res, però un any van intentar sembrar-hi Dactilus, formental i rey-grass, però no ho

van tornar fer perquè, en llaurar, les arreus se‟ls encallaven amb les arrels de les pomeres. Les

pomeres i les pereres les podaven cada dos anys i hi posaven fem cada any, però no hi feien

cap tractament fitosanitari.

Explica que la zona deth Solan de Betrèn està dividit pel Camí d‟Era Cabanera en el Solan de

la dreta i el Solan de l‟esquerra. Aleshores s‟alternaven els cultius de cereals i de patates un

any a cada banda. Els cereals que es cultivaven més a la zona eren el blat (en aranès,

horment), i el sègol (en aranès blat). També es feia un cereal anomenat bladeta que donava

un gra molt delicat i que feia un pa exquisit, però era poc productiu i per tant no es feia gaire.

També es feien fesols pel bestiar (morisco, n‟hi diu ell) i mill pels pollets entre d‟altres.

Acabem xerrant d‟economia mundial, del futur incert de la humanitat, de la societat

industrialitzada, de les alternatives, ... molt interessant. Gràcies!

Manolita Sanglada (72 anys) i el seu fill Alberto Sirat, de casa Peimunic. Les, 5 Març 2010

Truco a la porta d‟una casa on Henning Gerdt m‟havia dit que hi vivia una dona gran que podria

recordar força coses i m‟obre la porta, per sorpresa meva, Manolita Sanglada, muller de

Rosendo Sirat, de qui havia sentit parlar per altres bandes perquè són propietaris d‟algunes

pomeres antigues a Les i a més el seu pare he sentit que es cuidava dels fruiters d‟alguns

veïns. Agraeixo que em convidi a passar a la vora del foc perquè a fora fa un fred que pela.

Ella té 72 anys, i tot i tenir el cap del tot fresc les cames no li funcionen del tot bé i expressa

que li sembla que l‟any passat va ser l‟últim que es va poder cuidar del seu hort. Ara li costa

força caminar.

192

Tenen una perera i una parra antigues a l‟hort de davant de casa; 3 pomeres per sobre

d‟aquest hort, en un prat que està molt embardissat; també un prat amb 1 o 2 fruiters arribant a

la Capella de Sant Blai; i uns quants arbres al camp de Clamadón, al costat d„una borda a la

que s‟arriba per una pista que s‟enfila cap a l‟esquerra des de la carretera que va cap a

Pontaut, just després del supermercat Boya.

Ens dona permís per agafar-ne branques per empeltar.

Comencem xerrant de les varietats antigues de fruita que recorda:

- Una poma verdosa amb una mica de vermell per un costat, no molt grossa, ferma i

dura, que conserva fins a St. Joan. N‟hi havia un arbre a la cantonada del seu hort,

però ja no hi és.

- Poma perera: rodona amb la pell marronosa. N‟hi havia de dues classes: una de pell

llisa i una de pell més rugosa. Quan queien a terra no es feien malbé, s‟hi feia una

taqueta però no es podria. Conservaven molt bé.

- Reineta del Canadà: pell verdosa amb unes “llistes” marronoses. La pomera no es feia

gaire grossa.

- Unes peres molt grosses

- Unes peres grosses que no tenien cor, ja no en queda cap arbre.

- Pera d‟hivern. Molt verda, petita. No molt bona per menjar directa, s‟havia de menjar

bullida amb aigua o amb vi, sucre i una mica de canyella, el que a ella li agradava.

Aquest plat es pot fer amb qualsevol pera, però aquestes van bé perquè no es

trenquen, explica.

- Pera que era verda de fora i vermella com una magrana per dintre. Li sembla que no en

queda cap arbre, perquè només en tenien ells i una altra família.

- Raïm blanc i raïm negre

- Una classe de raïm que feia panses a l‟arbre mateix. S‟assecaven i s‟arrugaven i les

menjaven directament de l‟arbre

Explica també que les pomes i les peres les guardaven en uns arcons (uches, n‟hi diu ella) amb

palla a dalt del fumeral i així quan nevava es feia una capa per sobre la teulada que evitava que

el que hi havia al fumeral es gelés.

No sap d‟on portaven els arbres.

Els seus pomers els empeltà el seu pare d‟una altre pomera que hi havia més vella que van

haver de tallar, fa més de 40 anys.

193

Abans per dintre el poble tothom més qui menys tenia alguna pomera o una perera, però ara

molts s‟han mort o els han tallat.

Recorda que els de casa Peion, Antonio de Peion, tenien una premsa i feien sidra. N‟havien fet

molts anys, i la gent del poble els portava les pomes per fer-se la sidra.

Repassem els propietaris d‟alguns vergers que he anat veient per Les dels que no estava

segura dels propietaris. El tros de Jose Antonio Medan de Casa Sabater, els de José Antonio

Landa de casa Pauferrer, la finca Anglades de Teresa de casa Minjot,...

Explica que el seu pare i el seu sogre sabien empeltar. Treien l‟argila d‟Era Lana, “s‟havia de

cavar molt”, diu, i era la mateixa argila que es feia servir per fer les parets de les cases.

Més tard parlo amb el seu fill, Alberto Sirat, que m‟explica que al camp de Clamadón hi ha: 2

arbres de poma reineta, 1 de poma de Sant Jaime, 1 de poma d‟hivern i 1 de poma Golden.

Aquests arbres els plantà el seu avi fa potser més de 100 anys.

Pel que fa a les varietats antigues que recorda, anomena:

- La poma d‟hivern: groga, molt grossa. Farinosa però bona, i es conservava fins a l‟estiu

- Poma de Sant Jaime: pell verda amb ratlles vermelles, grosseta. Madura molt d‟hora, al

Juliol.

- Reineta del Canadà i una altra Reineta aixafada i marronosa

- Pera allargada i marronosa que madurava a l‟octubre i no es guardava bé.

Ens despedim perquè Alberto ha d‟anar a donar menjar a les ovelles.

Juanita Rodriguez (80 anys) de casa Marc. Les, 5 Març 2010

Juanita és la mare de l‟Elvira de la Llibreria. Una dona molt amable que diu no recordar massa

cosa, però tot i això xerrem una estoneta a la vora del foc.

Ells havien tingut unes pomeres i pereres a l‟hort de davant de casa. I també algun noguer. Són

els propietaris dels Banys del carrer dels Banhs.

No recorda gaire cosa concreta, barreja una mica els conceptes, però rumiant rumiant, van

sortint alguns records dispersos:

194

- Reineta: rodona i fosqueta, amb la pell rugosa. Es collia més aviat tard i les guardaven

entre la palla per l‟hivern. Diu que era la que més es guardava

- Una poma vermelleta, rodoneta, maca, que venien al setembre

- Un pomer Gavatx, que donava pomes vermelles i grosses, molt bones i dolces. Però no

sap perquè n‟hi deien així

- Poma perera, una mica allargada i la pell marronosa

- Peres de davant de casa: grosses, es cullen “un cop els ha tocat l‟aigua de setembre”,

si es collien abans, es podrien. Es guardaven bé

- Pomes totes blanques i grosses, que es collien cap al setembre

Peres i pomes de St. Joan: no es cullen al juny, sinó una mica més tard.

Com que tenien moltes pomes, les canviaven amb patates amb gent d‟Arres i “per allí dalt”.

Tothom qui més qui menys tenia pomes, i les que queien per terra les donaven als tocinos.

Em dóna alguna informació sobre qui són els propietaris d„alguns llocs on he vist fruiters. Per

exemple el prat del costat dels Banhs, li sembla que és de casa Matela.

Jose Ma Rella de casa Güellera. Bossòst, 6 març 2010

El vaig a trobar a la seva fusteria del C/ Sapoda i amable, accepta que xerrem una estoneta

sobre els fruiters antics de la Vall.

Li pregunto per les seves pomeres de la Zona dels Batans de Bossòst (en té una filera de 5

arbres a al prat de sobre del canal) i m‟explica que els plantà alguns el seu pare i alguns ell

mateix. N‟hi havia hagut molts més d‟arbres, però s‟han anat morint. Diu que hi ha algun arbre

de poma del Canadà i alguna Golden, però aquestes últimes “no marxen bé”, expressa.

A Pontaut també tenen uns quants arbres que van ser plantats i empeltats pel seu oncle fa uns

60 anys amb branques d‟arbres de la zona.

Pel que fa a varietats antigues, recorda:

- Poma del Canadà: “pell marronosa, àcida, rodoneta i que conserva molt”

- Poma perera: “La del país”, l‟anomena. Diu que eren les pomes més abundants per la

Vall d‟Aran. La descriu com a una poma grossa (més grossa que la de Canadà), color

verd clar i pell “rasposa, com amb berruguetes”, més aviat aixafada i que es conserva

molt bé; encara que també és bona de menjar directa de l‟arbre.

195

Parlem també de que a Bossòst hi havia molts fruiters per tot arreu, però que s‟han anat

perdent.

Té branques per empeltar un pomer salvatge de poma perera i té interès en conservar

aquestes varietats antigues. Tant a ell com a la seva dona, els agraden molt els arbres. Però

expressen que avui en dia és molt difícil plantar arbres nous perquè els cérvols i els cabirols

baixen molt sovint als pobles i fan malbé els arbres.

Francisco Peremiquel Gallart de Casa Escalé (72 anys). Bossòst, 6 març.

Jose Ma Rella i la seva dona m‟han dit que l‟”expert en pomeres” del poble és Cisco d‟Escalé,

així que vaig a trobar-lo. La seva dona, Alfonsita, que treballa a l‟Estanc del Carrer de la Piedat,

m‟envia a casa seva, al mateix carrer. Allí hi trobo un home amable i educat, amb cultura, i

xerrem durant més d‟una hora. M‟ensenya llibres i apunts dels seus cursos de fructicultura, de

maneig del bestiar i de lleteria. Em vol ensenyar un llibre que han fet a l‟escola de Gent a

l‟Haute Garona, on es descriuen més de 500 varietats de pomes.... però no el troba. Queda

pendent. Xerrant xerrant se‟ns ha fet l‟hora de dinar. Anoto el seu telèfon i quedem que a

l‟octubre quan tornem a fer les jornades d‟identificació, ja ens tornarem a posar en contacte3.

Preguntat per les varietats de pomes locals que recorda, diu que ell ha conegut almenys un

centenar de varietats diferents. De moltes no en recorda el nom, però afirma que si en veiés

imatges, sabria dir-ne més coses. Recorda que, a grans trets, hi havia:

- Pomes de les que maduren al setembre, que tenien una fulla més ample,

- Pomes de les tipus “Canadiense”, que eren molt bones. La Canadà gris entre d‟altres.

- Pomes de les que començaven per un color més claret i anava pujant i totes eren

diferents

- I d‟altres que maduraven més tard. Algunes no eren bones per menjar fins al

desembre.

La seva família tenia una trentena de pomeres de moltes varietats diferents al prat de Camón,

per sota la central elèctrica, i hi havia altres veïns que entre tots en tenien uns 40 o 50 més. En

tenien els de casa Badia, els de casa Teixiner, els de Güellera, els de casa del Centre. Ells

eren els que més en tenien. Les més velles les havia plantat el seu pare, i ell també n‟havia

anat replantant als forats que quedaven quan les grans s‟anaven morint.

Com que el prat es dallava tots els fruiters estaven cuidats. Explica com la seva família, i

suposa que les altres famílies ho feien també als seus pomers, feien un quadrat al voltant del

pomer on treien l‟herba i hi posaven fems.

3 Malauradament a l‟octubre no vam poder coincidir i aquesta segona visita ha quedat pendent

196

A més, hi havia un sistema de reg que es feia o reparava cada any que feia arribar aigua a

totes les pomeres. Consistia en un conjunt de sèquies, (aigüeres i aiguarús, en aranès) format

per una “aigüera grana” (la sèquia principal) que travessava el prat i de la qual sortien tot de

ramificacions a banda i banda, a les que es feia arribar l‟aigua amb ajuda d‟unes lloses

anomenades “lavades” que feien la funció de comportes i eren mòbils, d‟una ramificació a una

altra. Aquestes canalitzacions es tallaven a la terra directament amb una destral vella.

Les pomeres no es podaven amb coneixement ni massa interès, però de tant en tant, diu, algú

s‟hi enfilava amb una destral i en tallava alguna branca. El que “no era poda, allò era un crim”

diu somrient.

Ell va fer un curs de fructicultura als anys 60 i era dels pocs del poble que sabia els principis de

poda i manteniment dels fruiters.

Diu que les pomes que tenien cuc eren les més bones de l‟arbre, perquè el cuc les feia

madurar abans, i si no es tenien escrúpols, es descobria que aquelles pomes eren

“extraordinàries”, diu.

Explica que a la borda Ferrer i a altres bordes, per sobre d‟Era Lana, a “Arrauera”, hi havia

algunes pomeres que florien més tard, a finals de maig en comptes de l‟abril-maig, i d‟aquelles

197

pomes, que eren més petites n‟hi deien “pomes bordes”, que produïen molt i eren molt bones.

Diu que les havien plantat els avis a començaments del 1900.

Explica que les pomeres les portaven de Sant Gaudens i de la zona de l‟Haute Garona, que

“era plena de fruiters”, diu, quan la gent hi anava a treballar.

Ell havia après a fer empelts i diu que “s‟han de fer amb molt d‟amor”. Recorda haver fet

empelts utilitzant argila abans de que apareguessin els productes especialitzats.

M‟ensenya una foto de Bossòst dels anys 1930 on es veu la vall totalment cultivada. La part

baixa eren tot cultius (“era tot terra”, diu): patates, forment, panís, etc. I més amunt hi havia els

prats i les bordes, on a la primavera pujaven les vaques, i on també hi havia pomeres.

Explica que anaven a buscar els sacs de pomes amb els carros tirats per vaques i els portaven

al “cerer”, on els emmagatzemaven junt amb el gra i els altres productes que obtenien de la

“gran varietat de cultius” que tenien; a cada camp, diu , hi havia un cultiu diferent. Recorda la

olor de poma que impregnava la casa quan en tenien el “cerer” ple.

No li sona que hi hagués hagut comerç de pomes. Algunes famílies en venien algun sac a les

famílies que no en tenien, però no en recorda un comerç ni un intercanvi organitzat.

Finalment vol compartir una observació que ha anat fent d‟ençà dels anys 80: des d‟aleshores,

diu, les fulles de les pomeres, perdien la verdor poc després d‟haver sortit i les flors es marcien

donant menys producció i qualitat de fruita, i ell ho relaciona, en part, amb un augment de la

radioactivitat a l‟aire deguda a l‟accident de Txernobil. Ho explica com a un fenomen

generalitzat que va començar a passar a totes les pomeres d‟ençà dels anys de l‟accident

nuclear.

Carme Rella Peremartí (88 anys) i Jaume Peremartí Peremiquel (90 anys), de casa

Berrugat. Bossòst, 6 Març.

Ens trobem a casa seva un dissabte al vespre quan ja estan apunt de començar a fer el sopar.

Em fan passar molt amablement i em dediquen una bona estona, sense pressa encara que la

paella és al foc. Parla sobretot ella, ell escolta pacient i va fent comentaris en moments donats,

amb una saviesa que es va apagant per l‟edat.

Carme i Jaume tenen unes quantes pomeres per sobre d‟Era Lana, n‟hi havia unes 6 o 7, i per

sobre el poble, també uns altres 6 o 7. Però diu que es van perdent perquè s‟estan fent velles i

també perquè ara no es cuiden i opina que “els arbres se‟n donen compte de si el terreno està

entretingut”.

198

Carme explica que un any que van tenir moltes pomes en van portar a la “Lecheria” de Les

amb un carro per fer-ne sidra, però Jaume diu que no van anar a Les, sinó que van pujar la

premsa de casa Peion de Les a la “Lecheria” de Bossòst. A Bossòst no hi havia ningú que fes

sidra.

Distreta pel record de la Lecheria, Carme dedica una bona estona a parlar de la feinada que els

ha suposat tenir vaques a casa. Munyir, cuidar les vaques, portar els bidons de llet amb un

carretó a la Cooperativa quan aquesta va començar a funcionar; vendre la llet des de casa a

qualsevol hora del dia quan van decidir vendre la llet independentment de la cooperativa,

treballar l‟alfals, cuidar la casa.... “En vaig quedar ben cansada”, afirma. “Se tenia que pencar

molt”.

Tornant als fruiters, explica que abans que no els podaven, els pomers, donaven pomes i ara

que fa uns anys els han tocat una miqueta ja gairebé no en donen. Però també és perquè els

arbres s‟han fet vells.

Les pomeres que ells tenen les plantà el pare d‟ell abans de la guerra. Entre el 1925 i el 35, i

les feien venir dels vivers de Lleida. S‟havia de portar poma d‟hivern, pel clima d‟aquí, diuen,

però aquí a casa en tenien tant d‟hivern com d‟estiu i així tenien pomes tot l‟any, explica Jaume.

Expliquen que l‟únic manteniment que feien als arbres era un “hollo”, un forat, al voltant per

netejar-los i portar-los fems i de vegades se‟ls encalcinava: se‟ls pintava amb “blanquil”, diu

ella, perquè no hi pugessin les formigues. Li sembla que les malalties que hi ara no hi eren

abans.

No recorden que s‟hagués portat arbres de França, però sí que se n‟empeltessin amb branques

d‟arbres de la zona. El pare de Jaume en sabia molt i ho feia molt bé. Recorden veure‟l

empeltar pomeres i pereres amb argila i draps embolicats ben fort.

A més de pomes, tenen un bon record d‟haver menjat moltes nous i castanyes.

Pel que fa a les varietats de pomes antigues, recorden:

- La Reineta del Canadà: pell marronosa, fosca, grossa i rodona que guardaven tot

l‟hivern. Potser en queda algun arbre al prat de dalt del camí d‟Arres.

- La morro de llebre, també n‟hi ha algun arbre a dalt del camí d‟Arres. Pomes grosses,

allargades, una mica més estretes de baix, sucoses, bones de menjar directa de l‟arbre

però no guardaven tant com les del Canadà.

- Les d‟estiu: poma petiteta tota vermella, que maduraven al Setembre. N‟hi deien pomes

de Benito, perquè l‟havien tret d‟un altre arbre d‟un veí amb aquest nom.

199

- Unes pomes ratllades blanques i vermelles grosses i molt tendres. Les recorda Carme

de quan era nena, però diu que ja no n‟ha vist mai més i els arbres que hi havia, es van

morir.

Recorden que pels horts hi havia també presseguers i pruneres

Les pomes de guardar les posaven al fumeral entre la palla i tapades amb sacs o mantes

perquè no es gelessin.

Finalment, “fora del guió” els pregunto per la guerra, que ells van viure d‟adolescents.

Expliquen que a la Vall d‟Aran no va haver-hi pròpiament guerra. Les tropes van venir dues

vegades, però els pagesos van fer vida normal. Recorda que hi hagués falta de pa, però de

patates i de carn de tocino, ells que tenien una mica de terra i algun porc, en tenien per tot

l‟any. No van passar gana.

Pierre Jean Gougean i el seu veí, Ton. Arres de Jos, 7 de març de 2010

Quan arribo a Arres de Jos, esmaperduda per la impressionant vista de les muntanyes

nevades, Pierre està acabant de donar l‟esmorzar a un cabrit la mare del qual ha mort perquè

ja era vella. La comunicació no és fàcil del tot perquè ell és francès i no parla català, però ens

entenem en castellà.

Anem a veure el seu hort darrera la casa, on hi ha 2 pomeres i 1 perera. Al prat del costat hi té

2 pomeres més.

Agafo branques per empeltar d‟una de les pomeres de l‟hort, que fa pomes d‟hivern grogues i

petites que diu que es guarden fins a l‟abril o el maig. Després, dins de casa les fotografio i les

tasto.

Mentre xerrem apareix un veí: Ton, que diu que també té pomeres però no me les vol

ensenyar. Diu que n‟hi havia per tot arreu de pomeres i pereres, i les que més hi havien eren

les d‟hivern, perquè florien més tard i no eren tan sensibles a gelades tardanes. Arres de Jos

està a 1225 m d‟alçada.

Preguntats sobre si recorden el nom d‟alguna varietat antiga, anomenen les Reinetes: que eren

vermelles i petitones i maduraven força d‟hora. Diuen que ja no en queda cap arbre.

Diuen que també hi havia hagut codonyers, però ja no hi són perquè s‟ha construït allà on eren.

De presseguers, se n‟han intentat plantar però no van bé perquè el clima és massa fred.

200

El que sí que hi ha, diuen, són pruneres, nogueres de nous petites i avellaners i cirerers

salvatges.

A casa Pierre, provo la seva sidra, que diu fer amb les classes de pomes que troba, sense triar-

les, perquè no hi ha més opció. Però al Nord de França, diu, on hi ha molta tradició de sidra, es

fan servir unes pomes especials per fer sidra, que són petites i àcides. També em deixa provar

el licor de cassís i la melmelada de rubarba.

Manuel Pena (66 anys) de casa Barber. Arres de Jos, 7 de març de 2010

M‟acosto a casa Barber on parlo, asseguts al pedrís, amb Manuel Pena i una mica amb la seva

germana. Malauradament no amb la seva mare, Avelina Perez, de 102 anys, que encara dorm.

La casa és la primera que es troba entrant al poble, a mà dreta.

Al seu prat, per sobre l‟hort de Pierre Jean Gougean, hi ha una desena de pomeres i pereres.

Just per sota, hi ha un hort que ara ha estat comprat per unes persones de fora on n‟hi ha 4 o 5

més.

Li sembla molt bé que s‟estigui recuperant tot aquest coneixement tradicional i que no es perdin

aquestes varietats. Podem tornar-hi quan vulguem a tastar a la fruita, a collir empelts o per

qualsevol altre dubte.

Diu que ell encara havia plantat algun arbre fa uns anys, però que el que ho sabia fer i li

agradava era el seu pare, que va plantar i/o empeltar els arbres del seu prat fa més de 70 anys.

Segurament va portar els arbres de França. Recorda haver-lo vist fer empelts de pomera sobre

peu de perera i a l‟inrevés. Els empelts els embolicava amb argila i draps ben apretats.

També recorda que n‟hi havia a totes els cases, de pomeres i pereres, i tothom qui més qui

menys les cuidava i les sabia podar, “així donaven les pomes més grosses”, diu. Ara ells de

tant en tant els hi tallen alguna branca, però no ho fan amb gaire coneixement.

Preguntat per quines classes de poma recorda, només anomena les reinetes, que, diu, eren

vermelles, petites i es conservaven ben bé fins al març. Collides directament de l‟arbre, afirma,

també eren bones.

De les altres classes de pomes que recorda que hi havia no en recorda el nom, però fent

memòria, anomena:

201

- unes pomes que quedaven molt verdes i semblava que no haguessin acabat de

madurar però que eren molt sucoses, eren bones de menjar directament de l‟arbre i

també es guardaven força bé.

- unes altres de grogues que no es guardaven tant

- unes pomes reinetes que maduraven a l‟agost. Recorda haver anat durant la festa

major que té lloc a l‟agost, quan era nen, a tirar pedres a l‟arbre per fer caure les

pomes, que ja eren madures.

- unes pumes bordes, n‟hi diu en aranès, que eren petites i àcides, mai acabaven de

madurar i les donaven al bestiar. D‟aquests arbres, recorda, n‟hi havia molts i ells

també en tenien 2 o 3.

No li diuen res els noms de Canadà, Morro de Llebre o Cojola.

Pel que fa a peres, recorda unes peres d‟hivern que eren grosses i allargades que es

conservaven tot l‟hivern. Diu que al seu prat encara n‟hi queda algun arbre, d‟aquestes peres.

També fa esment a noguers, cirerers i pruneres.

Com Ton amb qui he parlat abans, comenta la duresa del clima d‟Arres, on les gelades sovint

maten les flors a la primavera i a la tardor no deixen acabar de madurar la fruita.

Finalment, m‟aconsella persones amb qui parlar a Begós, a Arres de Sus i a Vilamós.

Adriano Castet de casa Carrera. Arres de Sus, 7 de març de 2010

A Arres de Sus, vaig directe a parlar amb Adriano Castet de casa Carrera, tal com Manuel

Pena, d‟Arres de Jos, m‟havia recomanat. Tinc la sort de trobar-lo al pati de casa seva, i molt

amablement, m‟acompanya a veure una prunera, l‟únic fruiter que queda viu al seu hort. També

diu que abans n‟hi havia per tot arreu de fruiters, sobretot pomeres, però que ara, en tot el

poble només en trobaré 7 o 8.

Els que queden són a casa la seva filla, Mercedes Castet: dos pereres i una prunera; i al prat

d‟Armando Castet de casa Javillé: almenys 3 pomeres i altres arbres a un hort del costat que

no sé si també és seu. Amb ell no hi puc parlar avui perquè no hi és, però potser ens podrà dir

alguna cosa dels seus arbres.

Adriano se‟n recorda només de les pomes reinetes, que també descriu com a petites i

vermelletes. Explica, somrient, que les guardaven amb la palla del bestiar, i que durant l‟hivern

quan anaven estirant la palla, els anaven caient les pomes a sobre.

202

ANNEX 4

TAULA RESUM ARBRES PROSPECTATS

203

ANNEX 4 TAULA RESUM ARBRES PROSPECTATS

codi Titolfitxa Informador AltresNoms Localitat Latitud Longitud Altitud Informació Etnobotanica

1 poma "morro de llebre" Jesús Bernadets Vilamòs 42,743174 0,703108 790

Es guarda fins a la primavera, és molt bona per ser consumida

durant l'hivern, tot i que diu l'informador que amb els dies s'asseca

2 poma "*Reina de reinetes (poss.)" Jesús Bernadets "poma de guardar" Vilamòs 42,744035 0,703122 808

Es guarda fins al Març. Es pot menjar crua o cuita durant

l'hivern i també és bona per fer suc.

3 poma "*Cutras" Jesús Bernadets "de Sant Joan", "Coutras" Vilamòs 42,744298 0,703264 804

L'informador diu que s'ha de consumir de seguida perquè ej

pocs dies perd el suc i el gust. En canvi, a França, la poma

Coutras té la reputació de ser una poma que es guarda molt, fins al març.

4 poma "*Reina de reinetes (poss.)" Jesús Bernadets Es Bòrdes 42,742268 0,706514 809 Es guarda molt

5 poma "#mitjana de F. Medan" Jesús Bernadets Es Bòrdes 42,742121 0,706769 810

6 poma "#grossa de F. Medan" Jesús Bernadets Es Bòrdes 42,742016 0,706747 812 No es conserva gaire

7 poma "*Reina de reinetes (poss.)" Jesús Bernadets poma reineta Es Bòrdes 42,741868 0,705182 828

No es conserva gaire. S'ha de consumir de seguida perquè, diu

l'informador, en pocs dies s'asseca.

8 poma "#primera d'Es Badies" Jesús Bernadets Vilamòs 42,747163 0,699059 803

9 poma "*Blanqueta (poss.)" Jesús Bernadets Vilamòs 42,746956 0,699139 802

10 poma "*Reineta Gris del Canadà" Jesús Bernadets "poma d'hivern" Vilamòs 42,7469 0,699148 803 Per consumir durant l'hivenr. No és bona acabada de collir però es conserva bé fins la primavera

11 poma "canadà?" Pilar Rodriguez Reineta del Canadà Les 42,808514 0,71076 632

Es conserva fins la primavera. Fan compota de les fruites

tocades

12 poma "reineta vermella" Pilar Rodriguez Les 42,808477 0,710855 633

19 poma "#7 del petit de Les" Henning Gerdt Les 42,817673 0,715321 624 Bona de menjar directe i es guarda bastant.

20 poma "#14 del petit de Les" Henning Gerdt "poma vermella" Les 42,817649 0,71564 624

21 poma "#15 del petit de Les" Henning Gerdt "poma boníssima" Les 42,817676 0,7156 623 molt gustosa i la pell una mica dura

22 poma "#17 del petit de Les" Henning Gerdt "poma grossa" Les 42,817535 0,715788 623 Una mica farinosa i àcida

23 poma "*Reineta" Henning Gerdt "poma verda", Reineta Les 42,817404 0,715699 623 Molt sucosa, àcida. Algunes de les pomes surten molt grosses.

24 poma "#5 del petit de Les" Henning Gerdt Les 42,817345 0,715673 625

25 poma "#3 del petit de Les" Henning Gerdt Les 42,81745 0,715567 624

204

26 poma "#13 del petit de Les" Henning Gerdt Les 42,816931 0,717015 637

És una poma no molt sucosa, cruixent i que s'occida de seguida un cop tallada.

Les fulles de l'arbre són endurides i semblen com llorer.

27 pera "#Y del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816903 0,717057 638

28 pera "#X del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816865 0,717037 638

29 poma "#W del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816824 0,71699 640

30 poma "#T del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816772 0,716989 641

31 poma "#U del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816774 0,717048 641

32 poma "#V del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816836 0,717135 641

33 poma "#Q del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816801 0,717191 642

34 poma "#R del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816829 0,717265 642

35 poma "#S del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816892 0,717339 642

36 poma "#H del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816772 0,717214 641

37 poma "#O del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816782 0,717259 641

38 poma "#P del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816888 0,717419 641 Es guarda bé

39 poma "#M del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816877 0,717431 642 mateixa varietat que la poma "P del gran de Les". Es guarda bé

40 poma "#L del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816823 0,717414 642

41 poma "#J del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816763 0,717486 643 És la mateixa varietat que la poma "L del gran de Les"

42 poma "#K del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816773 0,717577 643

43 poma "#I del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,81678 0,717685 644

44 poma "#H del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816644 0,717666 645 És la mateixa varietat que la poma "K del gran de Les"

45 poma "#F del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816625 0,71772 646

És la mateixa varietat que les pomes: "G, i C del gran de Les" i

que la "14 del petit de Les"

46 poma "#G del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816717 0,717831 647 És la mateixa varietat que les pomes "F i C del gran de Les" i que la "14 del petit de Les"

47 poma "#D del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816558 0,717751 647

48 poma "#C del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816502 0,717712 648 És la mateixa varietat que les pomes "F i G del gran de Les" i que la "14 del petit de Les"

49 poma "#E del gran de Les" Henning Gerdt Les 42,816508 0,7177 647

50 Poma "#Allargada de Sabater" Henning Gerdt Les 42,816311 0,717595 649

51 poma "#aixafada de Sabater" Henning Gerdt Les 42,816192 0,717491 649

53 poma "*pera" Joan Peremartí Bossòst 42,784485 0,689921 711 Es conserva bé

205

54 poma "*Reina de Reinetes (poss.)" Joan Peremartí Bossòst 42,784488 0,68991 712

Es guarda fins a Sant Joan i també són bones acabades de

collir.

57 poma "*Cara Bruta Petita" Joan Peremartí "Fenouillet", "Terrera" Bossòst 42,782311 0,686421 753

Es guarden molt. No són gaire bones acabades de collir, són

més bones si es deixen madurar un cop collides. Experts diuen que és la millor poma per fer al forn.

58 poma "*Camosa (poss.)" Joan Peremartí Bossòst 42,782284 0,686278 754

59 poma "*Pera" Joan Peremartí Bossòst 42,782363 0,686291 754 "Pera" és un nom francès. No és el mateix que la poma pera.

61 poma "*pera (poss.)" Joan i Maria Pujol "del Canadà" Bausen 42,834467 0,714128 894

Bona tan per consum directe com cuinada. Diuen els

informadors que si es deixa reposar es fa més bona.

D'aspecte sembla una poma pera, però el gust és una mica

diferent

62 poma "#petita de casa Manuel" Joan i Maria Pujol Bausen 42,834786 0,70781 911 potser es tracte d'un arbre sortit de pinyol

63 poma "#vermella de Badia" Joan Cau Bares Bausen 42,835341 0,714231 916

per consum directe, no es guarda gaire.

(potser es tracta d'una varietat comercial)

64 poma "*Reineta Gris (poss.)" Joan Cau Bares poma del "canadà" Bausen 42,835334 0,714262 917 Per consumir durant l'hivern. Es guarden fins a Sant Joan.

65 poma "de guardar" Jose Luís Jaquet Betren 42,698263 0,809314 1007 conserva fins la primavera

66 poma "Duça" Jose Luís Jaquet Betren 42,698384 0,809212 1017

67 poma "Pudenta" Jose Luís Jaquet Betren 42,698429 0,808869 1014 El nom de "pudenta" li ve pe la olor característica que fa.

68 poma "#més duça" Jose Luís Jaquet Betren 42,698458 0,80878 1013

69 pera "#petita de Portolà" Jose Luís Jaquet Betren 42,698451 0,809029 1012

70 poma "#àcida de Portolà" Jose Luís Jaquet Betren 42,698499 0,809144 1014 Es guarda bé i és bona per fer sidra.

71 poma "de la cua torta" Jose Luís Jaquet Betren 42,698516 0,809216 1012

72 pera "d'aigua" Jose Luís Jaquet Betren 42,69849 0,809033 1008

73 poma "*Pera" Manel Boya

"del Canadà", "Reineta

gris" Les 42,817763 0,710518 675

74 poma "#2 d'Escamó" Manel Boya Les 42,817669 0,71072 662

75 poma "*Reina de Reinetes" Manel Boya Les 42,817798 0,711069 634

76 poma "#4 d'Escamó" Manel Boya Les 42,81784 0,711195 633

77 poma "#5 d'Escamó" Manel Boya Les 42,818042 0,711089 634

79 poma "#6 d'Escamó" Manel Boya Les 42,818099 0,711016 637

80 poma "#1 d'Esperança" Carles Macias Bausen 42,834856 0,715334 890

81 pera "#8 d'Esperança" Carles Macias Bausen 42,834998 0,715181 894

206

82 pera "#9 d'Esperança" Carles Macias Bausen 42,835094 0,71524 897

83 poma "#6 d'Esperança" Carles Macias Bausen 42,83498 0,715057 894

84 poma "* Reineta blanca del Canadà (poss.)" Carles Macias Bausen 42,834969 0,715077 893

85 poma "#10 d'Esperança" Carles Macias Bausen 42,834915 0,715033 893

86 poma "#3 d'Esperança" Carles Macias Bausen 42,834833 0,714931 891

87 poma "#1 d'Alfredo" Carles Macias Bausen 42,834987 0,714446 896

88 poma "#2 d'Alfredo" Carles Macias Bausen 42,834904 0,714413 895 sembla la mateixa varietat que la poma "#90 d'Alfredo"

89 poma "#3 d'Alfredo" Carles Macias Bausen 42,834908 0,714452 894

90 poma "#6 d'Alfredo" Carles Macias Bausen 42,834816 0,714374 892 sembla la mateixa varietat que la poma "#88 d'Alfredo"

91 poma "#5 d'Alfredo" Carles Macias Bausen 42,834802 0,714413 891

92 poma "#1 de Guaus" Carles Macias Bausen 42,834155 0,717277 882

Hi ha un altre arbre de la mateixa varietat al mateix pati: la

poma "#10 de Guaus"

93 poma "#2 de Guaus" Carles Macias Bausen 42,834129 0,717315 882

94 poma "#3 de Guaus" Carles Macias "St. Jaume", "Astrakan" Bausen 42,834113 0,717309 881 hi ha 2 arbres de la mateixa varietat: les pomes "7" i "9"

95 poma "#4 de Guaus" Carles Macias Bausen 42,834116 0,717319 881

Hi ha un altre arbre de la mateixa varietat: la poma "#5 de

Guaus"

97 poma "#6 de Guaus" Carles Macias Bausen 42,834074 0,717269 881

98 pera "#de Guaus" Carles Macias Bausen 42,834068 0,717276 880

100 poma "*de l'oli" Carles Macias poma "#8 de Guaus" Bausen 42,834034 0,717369 878

104 pomera monumental Henning Gerdt Canejan 42,824964 0,776645 870

Segons l'informador, poma allargada semblant a la poma

"Cojola". Enguany, però, no ha fet fruita.

L'arbre és segurament la pomera més grossa de la comarca. Els propietaris són els germans Alberto i Florin Deo Dejuan, de

Porcingles.

105 préssec "*mollar blanc"

Manuel i Teresa

Redonet "blanc" Pradet, Eth 42,820344 0,80488 1080 conusm directe

107 pera "#grossa de Pradet"

Manuel i Teresa

Redonet Pradet, Eth 42,820254 0,805203 1078 Consum directe o cuinada. Es guarda molt

108 pera "llimonera"

Manuel i Teresa

Redonet Pradet, Eth 42,820188 0,805239 1075

Es guarda molt. "Llimonera" és el nom que han dit els

informadors.

109 poma "#de l´hort de Pradet" Manuel i Teresa Redonet Pradet, Eth 42,820053 0,805372 1077

Consum directe o cuinades. Es guarden bé fins a la primavera.

L'arbre es va tombar cap a l'any 2000 amb una ventada però segueix brotant

207

110 poma "plata"

Manuel i Teresa

Redonet Pradet, Eth 42,819956 0,805501 1079 Es guarda fins a la primavera

111 poma "Cojola"

Manuel i Teresa

Redonet Pradet, Eth 42,819869 0,805772 1082 No es conserva gaire

112 poma "#per coure" Manuel i Teresa Redonet Pradet, Eth 42,820368 0,805564 1089 Consum directe o també és molt bona cuinada. Es guarda bé

113 poma "reineta"

Manuel i Teresa

Redonet Pradet, Eth 42,820385 0,805535 1088 Es guarda bé

114 poma "*de l'oli"

Manuel i Teresa

Redonet Pradet, Eth 42,820658 0,805245 1088

El nom respon probablement a la textura lleugerament oliosa de

l'epidermis.

115 poma "#pintada de Sant Joan" Emilio

Sant Joan de

Toran 42,82407 0,798039 1032 Es guarda bé

116 poma "#estriada de Sant Joan" Emilio

Sant Joan de

Toran 42,824138 0,797945 1033

120 poma "Canadà (poss.)" Angelita Bersach Ferrer

Sant Joan de Toran 42,823692 0,796979 1019

124 poma "Cojola"

Jose Manuel

Bacaria Canejan 42,828944 0,754881 773 No es conserva gaire.

125 poma "#blanca" Jose Manuel Bacaria Canejan 42,8292 0,755178 791 Es fa malbé de seguida si cau a terra.

128 poma "Pera"

Jose Manuel

Bacaria Canejan 42,828649 0,754545 754

129 poma "*Sang de llebre" Carles Macias Bausen

130 poma "*Camosa àcida" Henning Gerdt Bausen