Quadern Alumne UD3_3r ESO

UNITAT DIDÀCTICA

“atlètics i atlètiques”

ATLETISME: les carreres i els concursos

UNITAT DIDÀCTICA: ATLETISME

3r ESO – EDUCACIÓ FÍSICA – IES MOIXENT – CURS 09-10

1

RESUM PER A L’ALUMNAT

Títol : “atlètics i atlètiques”

Introducció : l’atletisme és el contingut idoni per traslladar el treball de les capacitats físiques bàsiques de les primeres unitats al camp esportiu. D’aquesta manera, en aquesta unitat farem referència a les diferents capacitats físiques bàsiques, però també ens centrarem en desenvolupar l’atletisme com un esport individual amb el seu reglament, tècnica i tàctica. Així mateix, tractarem d’inculcar els valors, normes i actituds presents en els esports individuals i, en concret, en el món de l’olimpisme, adoptant una visió crítica dels negocis econòmics, socials i polítics d’aquest fenomen.

Continguts : els continguts a aprendre són els següents:

Conceptes: l’atletisme com esport individual; característiques dels esports individuals. El reglament, la tècnica i la tàctica de les carreres i els concursos següents: velocitat, relleus, tanques, bot de longitud, bot d’alçada, i llançament de pes

Procediments: pràctica global i analítica de les diferents proves de l’atletisme, utilitzant , per tant, els jocs i els exercicis d’execució tècnica.

Actituds: acceptació de les normes i reglament; acceptació i superació per millorar el nivell de condició física propi, evitant la comparació interalumnes; respecte als companys, esforç, motivació...

Objectius : al finalitzar la unitat didàctica hauràs de ser capaç de...

- Reconèixer les diferents proves d’atletisme: les carreres i els concursos.

- Explicar reglament, la tècnica i la tàctica bàsica de les proves atlètiques realitzades.

- Executar, amb un mínim de coordinació i eficiència, la tècnica de les proves.

- Incrementar, en la mesura de les teues possibilitats, el nivell de condició física.

- Valorar la motivació, l’esforç i la superació individual per practicar l’atletisme i aconseguir objectius personals (relacionats amb la salut).

Sessions i activitats : desenvolupades en full adjunt.

Criteris d’avaluació i qualificació : els criteris d’avaluació són els mateixos objectius. Els criteris de qualificació són els següents: teoria 20% + pràctica 50% + actitud 30%

Instruments d’avaluació : estan classificats en funció del contingut que avaluen.

Teoria: prova de tipus test; i treball de documentació audiovisual per internet.

Pràctica: observació directa diària; i execució real de les proves (graella d’observació).

Actitud: observació directa diària.

Recursos bibliogràfics i mediateca : per tal de completar la informació que vos proporcione amb els apunts teòrics, i sempre que ho desitgeu, teniu una gran quantitat d’ajuda en diferents llibres, dvd, i internet. Entre altres són interessants:

- http://concurso.cnice.mec.es/cnice2005/50_educacion_atletismo/curso/index.htm

- http://www.digef.edu.gt/atletismo/

- http://www.aztecadeportes.com/beijing/infografias/lanzamiento-jabalina.shtml



2

TEMPORALITZACIÓ DE LES SESSIONS

Sessió 1 . Presentació de la unitat didàctica (repassar els apunts). Iniciació a les curses de velocitat mitjançant les formes jugades.

Sessió 2 . Pràctica de les curses de velocitat, aplicant el reglament i la tècnica bàsica. Consolidació de les curses de velocitat mitjançant la pràctica d’exercicis tècnics.

Sessió 3 . Iniciació a les curses de relleus mitjançant els jocs.

Sessió 4 . Pràctica de les curses de relleus, aplicant el reglament i la tècnica bàsica. Consolidació de les curses de relleus mitjançant la pràctica d’exercicis tècnics.

Sessió 5 . Iniciació al bot de longitud mitjançant els jocs.

Sessió 6 . Pràctica del bot de longitud, aplicant el reglament i la tècnica bàsica. Consolidació del bot de longitud mitjançant la pràctica d’exercicis tècnics.

Sessió 7 . Iniciació al bot d’alçada mitjançant els jocs.

Sessió 8 . Pràctica del bot d’alçada, aplicant el reglament i la tècnica bàsica. Consolidació del bot d’alçada mitjançant la pràctica d’exercicis tècnics.

Sessió 9 . Iniciació al llançament de pes mitjançant els jocs.

Sessió 10 . Pràctica del llançament de pes, aplicant el reglament i la tècnica bàsica. Consolidació del llançament de pes mitjançant la pràctica d’exercicis tècnics.

Sessió 11 . Competició esportiva per equips: olimpíada. Avaluació dels continguts conceptuals (teoria) mitjançant la prova escrita de tipus test; i avaluació dels continguts procedimentals (pràctica) mitjançant la graella d’observació del professor.

NOTA: és important destacar que aquests fulls són un resum i, per tant, és el professor qui els té més desenvolupats en la seua programació. Així mateix, i en relació amb açò, aquest resum pot sofrir modificacions amb raons justificades que aniré introduint en les sessions i que vos comentaré de forma anticipada.



3

UNITAT DIDÀCTICA 3. ATLETISME: CARRERES I CONCURSOS

L’ORIGEN DE L’ATLETISME

L’atletisme és tan antic com el mateix ser humà. La necessitat de subsistència va fer destres els humans a l’hora de córrer i saltar; l’enginy i la fam els van incitar a llançar objectes. Però els que realment van descobrir el plaer per l’activitat atlètica van ser els grecs. Segons Hòmer a l’ Odissea , aquests jocs ja es realitzaven més de mil anys a.C.

La paraula atletisme ve del grec athletés , i significa “competidor en qualsevol dels

exercicis dels antics jocs públics de Grècia”. Per això, encara avui diem d’algun esportista que és un gran atleta, i aquest esportista és realment un futbolista.

En els jocs olímpics antics se celebraven les proves següents:

• Estadi : volta a la pista de l’estadi. • Dòlics : curs de fons de 7 a 24 voltes • Diaules : dues voltes a la pista. • Salt de longitud i llançament de disc . • Hoplites : de 2 a 4 voltes, però amb armadura i escuts. • Pentatló : prova combinada de 3 estadis, llançament de disc, javelina, salt i lluita. Mostrava l’atleta més complet.

Després del jocs olímpics antics, les proves atlètiques i l’esport en general quasi

desapareixen. Hem de fer un salt important en el temps per trobar els precursors de l’atletisme modern.

Ja en el segle XIX, a Gran Bretanya es va començar a impulsar l’esport, i

l’atletisme va tenir una gran importància. Però, no és fins la primera Olimpíada del Jocs Moderns (Atenes, 1896) quan l’atletisme assoleix el prestigi i la importància que mereix i que encara manté avui en dia.

1. COMPETICIONS i PROVES

En 1913, a Berlín, es crea la Federació Internacional d’Atletisme Amateur (IAAF), que té més de 184 països associats i de la qual depèn l’atletisme mundial.

La temporada de competicions atlètiques comença oficialment l’1 de novembre, i

es divideix en temporada d’hivern i d’estiu. LA TEMPORADA D’HIVERN Compren de desembre a març i consta de competicions en pista coberta i Cross. Les competicions més importants de pista coberta són: els campionats del món

(cada 2 anys), campionats d’Europa (cada 2 anys, alternant en els del món) i campionats d’Espanya (anual).



4

La pista coberta té 200 m. de corda, amb sis curses i les corbes estan peraltades. Al mig hi ha vuit curses rectes, de 60 m., per a les proves de velocitat. No hi ha tantes proves com a les competicions a l’aire lliure, per exemple, no hi ha llançament de disc, martell i javelina, així com les curses no són més llargues de 3.000 m. És important saber que a la pista coberta totes les proves tenen els seus propis rècords, diferents a les de les proves a l’aire lliure.

El Cross és l’altra modalitat d’atletisme hivernal. És una cursa de fons a través del

camp, en circuits de terra o herba, i de vegades amb obstacles naturals, com els anomenats tobogans (montons de terra), troncs, basses d’aigua, etc.

LA TEMPORADA D’ESTIU. En acabar la temporada d’hivern i aprofitant els mesos d’abril i maig, per entrenar

millor els atletes, a finals de la primavera comencen les competicions a l’aire lliure. Les competicions més importants són:

• Jocs Olímpics (cada 4 anys). • Campionats del món (cada 2 anys). • Campionats d’Europa (cada 4 anys). • Gran Prix (circuit puntuable paregut a una lliga). • Meetings (proves organitzades per una ciutat).

L’atletisme és un esport individual compost de diferents proves, cadascuna de les

quals és una competició específica, amb especialistes, reglament i rècord propis. Les proves atlètiques les podem classificar en curses (velocitat, amb obstacles

(tanques), mig fons i fons), concursos (bots i llançaments) i proves combinades (curses, bots i llançaments):

HOMES DONES

100 m. 100 m. 200 m. 200 m. 400 m. 400 m.

4x100m. relleus 4x100m. relleus velocitat

4x400m. relleus 4x400m. relleus 110 m. tanques. 100 m. tanques

velocitat amb tanques 400 m. tanques. 400 m. tanques

800 m. 800 m. mig fons

1500 m. 1500 m. 5000 m. 5000 m. 10000 m. 10000 m.

3000 m. obstacles. 3000 m.

Curses

Marató Marató 20 km. marxa 5 km. marxa

Marxa

fons

50 km. marxa 10 km. marxa Salt d’alçada Salt d’alçada Salt de perxa Salt de perxa

Salt de llargada Salt de llargada Salt

Triple salt Triple salt Llançament pes Llançament pes Llançament disc Llançament disc

Llançament javelina Llançament javelina Llançament

Llançament martell Proves combinades Decatló Heptatló



5

2. LES CURSES ATLÈTIQUES

En les curses, l’atleta lluita contra els adversaris i contra el cronòmetre. Quasi totes les curses es corren en la seua totalitat a l’estadi, excepte el marató. El material de la pista d’atletisme és ideal per a les curses i s’anomena tartan.

Totes les curses consten de tres parts: l’eixida, el desenvolupament i l’arribada.

LES CURSES DE VELOCITAT Les curses de velocitat les podem agrupar en curses de velocitat llises i amb obstacles. A) Les curses de velocitat llises. Aquestes curses tenen una eixida baixa, que es

realitza als blocs d’eixida, ideals per proporcionar a l’atleta una bona base d’impuls. Els jutges donen tres ordres, la primera “als seus llocs”, moment en que l’atleta es posa als blocs d’eixida, la segona “llestos” i l’atleta s’alça un poc en els blocs i la tercera ordre, el dispar; la mateixa pistola del jutge posa en marxa el cronòmetre. Si algun atleta s’avança al dispar, l’eixida és nul·la i es torna a repetir. Si un atleta fa dos nuls és desqualificat. En l’arribada, el cronòmetre es para en el moment que el pit del corredor traspassa la línia. És important destacar que en les curses de velocitat, els rècords no s’homologuen quan bufa un vent a favor de més de 2 m/s.

B) Les curses de velocitat amb obstacles (tanques). Són curses que comencen i acaben igual que les de velocitat, però amb la dificultat afegida de superar deu tanques. Tots els atletes donen entre tanca i tanca 4 passos, per al cas que la tanca caiga, el reglament només sanciona si aquesta tanca es tira intencionadament. En els 400 m. la tècnica no és la mateixa i els atletes donen entre 17 i 19 passes, ja que la distància entre tanques és de 35 m. C) Els relleus. Són les úniques proves atlètiques que es disputen per equips. Els quatre atletes es relleven passant-se un testimoni. Aquest testimoni es passa dintre de la “zona” (espai limitat de 20m., precedit d’una altra prezona de 10 m.) El testimoni que es passa fora de la zona significa la desqualificació de l’equip.



6

LES CURSES DE MIG FONS I FONS En les proves de mig fons i fons, els atletes utilitzen l’eixida alta, en la qual està dret, amb un lleuger desequilibri cap avant per començar a córrer. Les ordres del jutge són “als seus llocs”, “llestos” i el dispar. En les proves de mig fons (800 i 1500) els corredors utilitzen l’eixida alta.

• Per fer 800m. cal donar 2 voltes a la pista, els corredors fan fins la primera corba cadascú pel seu carrer i després ocupen tots el carrer interior (carrer número 1).

• Per fer 1.500 m. cal donar 3 voltes i ¾ a la pista.

L’eixida està situada a la primera corba; la línia té una xicoteta compensació, una vegada donada l’eixida l’atleta pot ocupar qualsevol carrer.

• Les proves de fons es corren a la pista, excepte

el marató (42.195m), que només dóna a l’estadi la volta d’inici i l’arribada.

En les proves de mig fons i fons és comú utilitzar una “llebre”, corredor que té la missió de portar el ritme de la cursa, facilitant assolir una millor marca a la resta dels atletes. • La cursa de fons amb obstacles consisteix a fer 3000m., en la qual els atletes

donen 7 voltes i mitja a la pista. En cada volta se superen 4 obstacles, a més del rial (és un obstacle que té una bassa d’aigua a l’altre costat). El reglament permet en aquesta prova recolzar el peu damunt de la tanca per impulsar-se i superar el rial.

LA MARXA La marxa és una habilitat diferent de la cursa, la principal diferència és que la marxa no té fase aèria, mentre que la cursa si que en té. Els corredors que fan fase aèria són avisats pels jutges de la prova, i al tercer avís l’atleta queda desqualificat.



7

3. ELS CONCURSOS: SALTS i LLANÇAMENTS

3.1. ELS SALTS En tots els salts atlètics podem distingir quatre fases: cursa d’aproximació, batuda,

vol i caiguda. Els salts consten de quatre proves: dos proves verticals (salt d’alçada i de perxa ) i

dos proves horitzontals (salt de llargada i triple salt). En els salts verticals , els saltadors i saltadores han de superar un llistó a una

alçada determinada i tenen 3 intents per fer-ho. Si el llistó cau a terra, el salt és nul. La marca aconseguida per l’ atleta és la darrera alçada superada. Es va pujant el llistó fins que cap dels atletes aconsegueix superar-lo. Guanya la competició qui salta més alt.

En els salts horitzontals , els atletes intenten saltar tan lluny com poden, sense

xafar una franja de plastilina que hi ha al final de la fusta de batuda. Si xafen aquesta franja el salt és nul. El bot es mesura des de la línia de batuda fins la darrera marca que el atleta ha deixat a l’arena. La competició té una primera fase en què els saltadors disposen de tres bots. Els vuit atletes que més boten en aquesta primera fase, tenen tres intents més per superar la seua marca. Guanya aquell que bota més lluny. EL SALT D’ALÇADA Es tracta de realitzar un salt vertical per superar un llistó recolzat horitzontalment sobre dos pals graduats en centímetres (saltòmetres). La competició comença per l’alçada més baixa demanada per un atleta. L’atleta que salta el llistó més alt guanya la prova. Si hi ha empat, guanya qui haja comés menys nuls a l’última alçada superada. Per fer-nos una idea del que boten aquestos atletes podem comprovar que el record del món, de Javier Sotomayor, és de 2,44 m.; igual d’alt que una porteria de futbol.



8

EL SALT DE PERXA En aquesta prova s’ha de superar el llistó, sense que caiga, amb l’ajuda d’una perxa. El bot comença amb la cursa d’aproximació, s’introdueix la perxa en el caixetí (lloc on es clava la perxa i l’atura) al temps que l’atleta bota i amb l’energia elàstica de la perxa inicia el vol. Segueix l’impuls de la perxa amb els braços cap amunt i supera el llistó, amb els peus per davant i cau d’esquenes en el matalàs. Sergei Bubka ha batut els 6m. d’alçada en el bot de perxa.

EL SALT DE LLARGADA El salt de llargada consisteix a fer un bot amb una sola cama tan llarg com siga possible. L’atleta fa la cursa d’aproximació i salta sense xafar la plastilina (batuda); durant el vol fa moviments amb les cames i els braços per mantenir millor l’equilibri. La caiguda s’ha de fer amb el cos cap endavant per no xafar més enrere de la marca dels peus en l’arena; ja que els jutges compten fins la darrera marca que l’atleta ha deixat. Si un atleta s’alça després de la caiguda i fa una marca en l’arena més endarrerida el bot és nul.



9

EL TRIPLE SALT En el triple salt l’atleta després de fer la cursa d’aproximació, bota (primer bot) sense xafar la plastilina, en tocar terra, torna a botar amb la mateixa cama (segon bot) i després fa el tercer bot amb l’altra cama per a caure ja a l’arena. La marca aconseguida es mesura igual que al bot de llargada.

3.2. ELS LLANÇAMENTS Els llançaments són concursos i consisteixen a llançar un

objecte (pes, martell, javelina o disc) tan lluny com es puga. Els atletes en fan tres des d’una zona determinada, que no poden traspassar, ja que seria nul. Es compta la distància més llarga aconseguida, i els vuit millors llançadors tenen tres intents més per millorar la marca aconseguida. EL LLANÇAMENT DE PES El pes és una bola de metall, de 7,260 kg. per als homes i de 4 kg. per a les dones. El llançament es fa des d’un cercle, del qual l’atleta després del llançament no pot eixir per la seua meitat davantera, ja que seria nul. Es mesura la distància en metres i centímetres, des del final del cercle fins on la bola ha tocat terra per primera vegada.

EL LLANÇAMENT DE JAVELINA La javelina és com una llança, al mig té un cordatge per poder agafar-la millor. L’atleta pren cursa pel corredor de llançament i llança abans de la línia de limitació. El llançament és nul quan un atleta xafa o traspassa aquesta línia o quan la javelina cau fora de l’espai delimitat. El reglament estableix que ha de caure de punta, encara que no es clave a terra. La javelina pesa per als homes 800gr. i per a les dones 600gr.



10

EL LLANÇAMENT DE MARTELL El martell és una bola de metall de 7,260kg, unida a una ansa amb un cable de metall. El llançador volteja el martell al voltant d’ell en el cercle de llançament (per seguretat, aquest cercle té una xarxa que l’envolta i que li dóna un aspecte de gàbia) i a continuació comencen a rodar els dos dins del cercle, quan l’atleta ja ha donat 3 o 4 voltes i s’aproxima al final del cercle, llança el martell. El llançador ha d’eixir per la meitat darrera del cercle, per que el llançament no siga nul. EL LLANÇAMENT DE DISC El disc és un objecte en forma de plat, de 1 kg per a les dones i de 2 kg per als homes. L’atleta dins del cercle de llançament (amb xarxa protectora) dona una volta i mitja per donar-li impuls abans de llançar-lo. Després de soltar-lo l’atleta ix del cercle per la seua meitat posterior per no fer nul el llançament.

6.- LES PROVES COMBINADES Les proves combinades consisteixen a disputar diferents proves atlètiques. Per als homes són 10 proves (decatló), i per a les dones 7 proves (heptatló). El decatló consta de les següents proves: el primer dia, 100 metres llisos, salt de llargada, llançament de pes i salt d’alçada; el segon dia, 110 metres tanques, llançament de disc, salt de perxa, llançament de javelina i cursa de 1500 metres. L’heptatló consta de les següents proves: el primer dia, 100 metres tanques, 200 metres llisos, llançament de pes i salt d’alçada; el segon dia, salt de llargada, llançament de javelina i cursa de 800 metres.



11

4. L’ESTADI D’ATLETISME



12

Documents

Quadern Alumne UD3_3r ESO