Quadern de Repas 01

QUADERN DE REPS I DAPROFUNDIMENTCURS PRCTIC DE VALENCIGRAU MITJ (PERFECCIONAMENT I)

Josep Vicent Mas Estela

PRESENTACI

Aquest quadern de treball s una eina molt adequada com a complement de treball del llibre Curs prcticde valenci. Grau mitj (perfeccionament I). El llibre va dirigit a les persones que volen aprendre valenci deforma prctica, sobretot si volen presentar-se a les Proves de la Junta qualificadora de Coneixements deValenci (JQCV) per a obtindren el Certificat de Grau Mitj. I el quadern tamb, clar.

El propsit del Quadern s doble. Per una banda pretenem actualitzar alguns continguts que hem detec-tat que solen estar presents en les darreres convocatries de les Proves de la JQCV. I per una altra bandacreiem que pot servir per a ampliar competncies en aquells alumnes que ja han treballat el llibre Curs prc-tic de valenci, o que el treballen simultniament al quadern.

El quadern, com comprovareu, s eminentment prctic, a pesar que hi ha una introducci de normativa encada un dels temes de gramtica. Algunes normes es troben en el llibre de text que esmentem reiterada-ment, per daltres shan afegit de nou per a ampliar-les. Les activitats (el verdader moll del Quadern), encanvi, sn totes noves.

El valor ms interessant dels exercicis del quadern rau en el fet que shan extret dexmens anteriors dela Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci. Aix fa que estiguen plenament adequades al propsitque perseguim: aprovar lexamen de la prxima convocatria. Sort!

2Quadern dactivitats delCurs Prctic de Valenci. Grau Mitj

www.bullent.net

LXIC I: DOBLETS LINGSTICS

1. Completeu cada frase amb la paraula precisa dentre les que us proposem:

accessible: lloc o persona al qual es pot accedir fcilment.assequible: que alguna cosa es pot aconseguir.

a) Lexplicaci s ________________ tamb als que no sn experts.b) Els ordinadors preus ms ________________.aclarir: tot all que no fa referncia a clarificar.clarificar: llevar dun lquid les substncies que lenterboleixen.

c) Aquest vi shaur de ________________.d) Intentarem ________________ el misteri.altura: distncia vertical dun punt a la superfcie o a qualsevol altre terme de comparacialria: dimensi que t un cos en sentit vertical.alada: alaria duna persona o dun animal.

e) Ens vam creuar a l_____________ de Valncia.f) El meu fill t l_____________ prpia de la seua edat.g) L_____________ de ledifici s de set metres.aparat: all que dna pompositat a un acte.aparell: sistemes mecnics, electrnics, etc.; conjunt drgans que duen a terme una funci determi-

nada.

h) Sha comprat un nou _____________ de televisi.i) Van celebrar la victria de lequip amb gran _____________.aparentar: semblar per laspecte.aparenar: voler fer creure el que no s.

j) Pretn ________________ que s intelligent, per no ho s.k) ________________ menys edat de la que t.assecar-se: una cosa que ha perdut la humitat que li es prpia.eixugar: llevar el lquid duna cosa que sha humitejat.l) La planta ________________ si no la regueu.m) La roba estesa encara no hi ha ________________.atendre: prestar atenci a alg.atindre: usat pronominalment, ajustar-se fidelment a alguna cosa.n) El nou funcionari sap ________________ b els ciutadans.o) Lalcalde diu que es va ________________ a la legalitat vigent.


www.bullent.net

2. Ompliu els buits de les frases dexemple amb les paraules adequades:

aterrar / aterrir consegent / conseqent

creuar / encreuar desvelar / desvetlar

dormir / adormir fons / fondo

infligir / infringir cita / citaci

corrent / corrents data / dada

doblar / doblegar esborrany / esborrador

full / fulla legat / llegat

1. Acci de travessar un carrer, un riu, etc.: ____________ el carrer amb precauci.

2. Adjectiu variable que significa profund: La piscina s massa ____________.3 Adverbi que indica que alguna cosa es fa molt de pressa: Tot ho fa ____________ perqu s massa

nerviosa.

4. Aplicar una pena a alg: Li van ____________ un castic sever.

5. Assenyalar un dia i una hora per a trobar-se: Li he concertat una ____________ per a dem.

6. Causar terror: El terratrmol va ____________ els habitants del poble.

7. Descobrir o revelar una cosa que estava oculta: Han ____________ les condicions del pacte.

8. Element conegut a partir del qual podem descobrir-ne daltres: Hem informatitzat totes les _________de lalumnat.

9. Enviat, representant: Ha arribat ara el ____________ papal.

10. s el gerundi del verb crrer: He vingut ____________, per aix estic cansat.11. Esbs que es fa abans de redactar un escrit definitiu: He llegit l____________ del discurs i em sem-

bla magnfic.

12. Fer dormir, comenar a dormir, i tamb la prdua de sensibilitat dalgun membre: No puc _________la xiqueta abans de les deu.

13. Fer el doble: El Pla General permet ____________ la poblaci.

14. Herncia: El ____________ de lAjuntament anterior s molt pobre.15. Indicaci del temps en qu es realitza un fet: Has posat la ____________ de hui al final de la carta.

16. Llevar o perdre la son, o suscitar linters: La notcia a ____________ el nostre interes.

17. Ordre de compareixena dictada per una autoritat, i tamb el text dun autor que es diu en el suportduna opini, una explicaci, etc: He rebut una ____________ de lAjuntament.

18. Plegar, trcer: El Govern hi ha ____________ a les exigncies de loposici.

19. Posar dues coses en creu, o intersecar-se dues coses o persones: Els autobusos es van ________,per no es van aparar.

20. Prendre terra una au o una aeronau: Lavi acaba d____________ a la pista.

21. Que alguna cosa segueix com a resultat duna altra: Cal reparar els danys ___________ a les pluges.

22. Que alguna cosa t consistncia lgica: La gesti de lAjuntament s ____________ amb el pro-grama electoral.


www.bullent.net

23. Substantiu femen que fa referncia a un ogan de les plantes, a la lmina dun instrument, i al batentduna porta: He esmolat la ____________ del ganivet.

24. Substantiu invariable que designa, entre daltres, la part inferior duna cosa, els diners disponibles:Els ____________ pblics han disminut de forma alarmant.

25. Substantiu mascul, que significa bsicament un tros de paper: Al meu llibre li falta un ___________.

26. Transgredir una llei o una norma: Hi ha ____________ les seues prpies normes.

27. Trobar-se en estat de reps: Conv ____________ huit hores diriament.

28. Utensili utilitzat per a esborrar: Aquest ____________ no neteja b la pissarra.3. Ompliu el buit de cada frases posant lopci correcta. Busqueu en el diccionari les definicions de les

paraules:

a) (lliurar / alliberar) Ahir es van ________________ els premis Bernat Cap de cultura popular.b) (metge / mdic) Em demanen un certificat ________________.c) (metre / metro) El ________________ sempre va molt ple.d) (mig / medi / mitj) Conv preservar el ________________ ambient.e) (nomenar / anomenar) Lhan ________________ ministra.f) (nmero / nombre) Hi ha un gran ________________ de ciutadans que estan dacord amb la nova

normativa.

g) (ona / onada / onda) L________________ expansiva hi ha afectat tot ledifici.h) (orella / oda) s bon msic perqu t bona ________________.i) (orgue / rgan) Restauraran l________________ de lesglesia.j) (planar / planejar) ________________ el viatge detalladament.k) (pondre / posar) El sol es ________________ a les set.l) (previndre / preveure) Les seues decisions sn fcils de ________________.

4. Escriviu quina de les dues paraules correspon a la definici. Busqueu en el diccionari les definicions deles altres paraules:

a) (real / reial) ________________ All que fa referncia al rei o a la reialesa.

b) (remugar / rumiar) ________________ Pensar una qesti una vegada i una altra.

c) (rentable / rendible) ________________ Que t bona rendibilitat, usat especialment en economia

d) (renyir / renyar) ________________ Reprendre alg severament.

e) (retall / retallada) ________________ Acci i efecte de retallar.

f) (sec / eixut) ________________ Cosa a la qual se li ha llevat el lquid que la recobria.

g) (segur / assegurana) ________________ Contracte per a satisfer necessitats futures o eventuals.

h) (senyalar / assenyalar) ________________ Fer o posar un senyal, o fer una ferida que deixe una cica-triu o un senyal.


www.bullent.net

i) (son / somni) ________________ Imatges que es tenen durant el son, i desig difcil de realitzar.

j) (taula / mesa) ________________ Conjunt de persones que dirigeixen una assemblea o corporaci.

k) (trfic / trnsit) ________________ Acci de passar per un lloc, especialment per una via pblica, itamb circulaci de persones o vehicles.

l) (transmetre / trametre) ________________ Enviar alg o alguna cosa a la seua destinaci.

m) (vial / viari) _______________ Adjectiu que fa referncia a all que es relaciona amb vies de comuni-caci.

5. Corregiu els errors lxics que hi ha a les frases segents:

a) La policia ha apressat la delinqent.____________________________________________________________________

b) Cal complimentar els impresos de la declaraci de la renda.____________________________________________________________________

c) El legislador no va preveure aquest problema, i conseqentment, la llei no el soluciona.____________________________________________________________________

d) Per a acabar el treball precise un ordinador.____________________________________________________________________

e) La Conselleria recolzar les activitats que fomenten ls social del valenci.____________________________________________________________________

f) Els dos germans se semblen molt.____________________________________________________________________

g) Loposici ha urgit el Govern a aprovar la llei rpidament.____________________________________________________________________


www.bullent.net

LXIC II: LOCUCIONS

1. Substituu les expressions en negreta per aquestes de genunes:

a degolla a gallet a la lluna de Valncia a laguaital cas al contraatac com els bolets de morrosde romanos de tos en la cima la can de lenfadslmit ni pruna pels descosits poc de coneixementque bufa via lliure xixines

a) El mestre va repetir lexplicaci, per ella encara estava en Babia.b) Va entropessar i va caure de bruces.c) Quan em va contar la histria de poc no caic desquenes.d) Desprs de tirar-li adob, la planta creixia com lespuma.e) Deixa el got i beu a xorro.f) Tant que criticava abans i ara no diu ni jota.g) El president va perdre la votaci i est que lladra.h) El teu cos es pensava que podien guanyar el partit, s que t poques llums.i) T solucions imaginatives, dna-li canxa.j) s el poltic ms fams, sempre esta en el candelero.k) Els nostres arguments sn poc crebles, en faran cisco.l) Lequip est desanimat i sempre juga a la contra.m) Est esbojarrada, ens far perdre les eleccions si no li posem coto.n) Lenemic, desprs dassetjar la poblaci, hi va entrar a ganivet.o) La teua histria no ve ara a cuento.p) Com ms diners tens ms en vols, a s el cuento de nunca acabar.q) El que et va passar no interessa, deixat de cuentos.r) Prompte arribar, estigues al quite.s) Calla ja, que parles pels colzes.

2. Emparelleu les expressions equivalents de cada columna:

a) [hablar] a tontas y a locas ___ a lladres i serenosb) [cargar] con el mochuelo ___ a pastar fangc) [cortar] por lo sano ___ a tort i a dretd) [saber] la tira de ___ amb el pa davall de laixellae) [hacer] trizas ___ de pedraf) [pasar] por el tubo ___ de primerag) [enviar] a hacer grgaras ___ de soca-relh) [jugar] a guardias y ladrones ___ dreti) [hacer] tiln ___ el marroj) [perder] el tino ___ el mortk) [hacer] el pino ___ goigl) [entender] ni pizca ___ la figueretam) [nacer] de pie ___ loremusn) [poner] de pie ___ ni un borrallo) [conocer] el percal ___ per ladreadorp) [venir] de perillas ___ un fum deq) [dejar] de una pieza ___ xixines

3. Completeu amb el verb adequat cada una de les expressions segents. Fixeu-vos amb les expressionsequivalents en castell que hi ha a la dreta:

Pagar la festa el pato

_______________ bufar i fer ampolles pan comido


www.bullent.net

_______________ com una cotorra como un papagayo_______________ la guitza la pascua_______________ els plats trencats el pato_______________ penes i treballs muchas penalidades_______________ un rave un pepino_______________ la lluna en un cove peras al olmo_______________ dall que no hi ha la pera_______________ a bots i barrals a cntaros_______________ mala bava malas pulgas_______________ amb un pam de nas compuesta y sin novio_______________ la nit en blanc la noche en vela_______________ de cap a maltraer_______________ el smmum la monda_______________ de fit a fit con fijeza

4. Trieu lopci que creieu que sadequa al significat correcte de les expressions segents:

a) passar per la pedra F introduir-se en un lloc F obligar a fer una cosab) tirar llenya al foc F avivar les discrdies F augmentar els bnsc) ser del ram de laigua F ser homosexual F ser bomberd) servir de lli F estar entrenat F estar advertite) mirar de dalt a baix F mirar de forma provocadora F mirar amb aires de superiori-

tat

f) crrer com una daina F crrer a gran velocitat F crrer a poca velocitatg) armar un sarau F fer un escndol F organitzar una festah) guardar les formes F comportar-se b F mantindres primi) perdre la ra F no tenir arguments F tornar-se boigj) tornar a ballar-la F tornar enrere per a veure-ho millor F tornar a trobar-se en una tri-

bulaci

k) estar net com sant Paul F ser pulcre, endreat F estar arrunatl) fer-se el llonguis F fer-se el despistat F fer-se limportantm) jugar fent catxa F fer semblar que es t bon joc F guanyar sempre en el jocn) fer a contracor F fer una cosa de mala gana F fer una cosa en contra de la

salut

o) beure com un lladre F beure extraordinriament F beure damagatp) parlar sense embuts F parlar llargament F parlar sense excusesq) ser una llanda F ser molest F ser de molt de pesr) treballar de valent F treballar molt b F treballar molt


www.bullent.net

TEMES 8, 10, 12, 13, 14, 15 I 16: LES VOCALS, LAPSTROF I LES CONSONANTS

a. Els sufixos -ista, -cida, -ble i -aire valen tant per al mascul com per al femen.

dentista, homicida, amable, pilotaire...

b. Algunes paraules tenen la terminaci -es o -us tant per al singular com per al plural.

atles, cries, herpes, messies, pncrees...anus, cactus, fetus, focus, globus...

c. Els mots acabats en -x o -xt no sn correctes escrits amb -e final.

annex, complex, perplex, reflex, crucifix, fix, sufix, heterodox, ortodox, flux, influx, text, context, pretext, Calixt, Sixt...

I no annexe, complexe...

d. Hi ha uns mots que es formen amb les terminacions -ana i -ena.

concordana, insignificana, observana, perseverana; aparena, complaena, condolena, continena, creena, desavinena...

e. Sescriu j davant dels mots que contenen els grups -ecc- i -ect- i els seus derivats.

abjecci, dejecci, ejecci, injecci, interjecci, objecci, projecci, subjecci; abjecte, adjectiu, objecte, projecte, subjecte,trajecte...

f. A final de paraula desprs de vocal sescriu tx si els derivats tamb sescriuen amb tx (si no, sescriu ig).

cartutx: cartutxera capritx: encapritxar...

Per bateig: batejar roig: roja...

g. Sescriuen amb s els derivats i compostos de fons, dins i trans

enfonsar, endinsar, transacci, transigir, transistor, transitable....

h. Sescriu s en els mots compostos, el segon element dels quals comena amb aquesta grafia, i desprsde molts prefixos com ara a-, aero, -alti, -ambi-, ante-, etc.

anarcosindicalista, barba-serrat, boca-sec, cama-sec, jocoseris, para-sol, politicosocial; asillbic, aerosol, altisonant,ambisexual, antesignatura...

i. Sescriuen amb d a final de paraula darrere de vocal els mots acabats en -etud i -itud, i daltres motscomuns i propis

mansuetud, quietud, sollicitud; gratitud, magnitud; cid, alcaid, aldehid, almud, anhdrid, centgrad, fluid, fred, retrgrad,sud; Alfred, Conrad, David, Madrid, Sigfrid, Valladolid...

j. Excepcionalment, sescriu v darrere de m en alguns mots

centumvir, circumvallaci, circumve, circumvoluci, duumvir, septemvir, tramvia, triumvir...

k. Per a representar el so de la r mltiple sescriu r entre vocals, excepcionalment darrere dels prefixos

artmia, antirbic, autoretrat...


www.bullent.net

ACTIVITATS

1. Ompliu, si cal, els buits de les frases segents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenciespecialment a les vocals.

a) El s__rgent va ordenar al mosso que netejara les l__trines de la companyia aria cada dissabte.b) Una rf__ga de vent va t__mbar lest__ndard del pavell dHongria.c) Es tracta duna persona tan escrup__losa que li fan fstic tots els tip__s de menjars.d) En lass__mblea de vens van dir que havien desc__bert una nova av__ria.e) Aquella jove desimb__lta no podia s__portar aquell clima tan rig__rs i tant dav__rriment.f) Van servir una __nsalada de cogombr__ i alv__cat.g) Es tractava de les t__mbes dels serv__nts i no les dels senyors.h) El reporta__e sobre el mare__ de Barraquetes va __conseguir a__mentar el nombre de visitants

ru__os.

i) La multa per no pagar els drets aranzelaris en una __uana osci__a segons el producte que simpor-te.

2. Ompliu, si cal, els buits de les frases segents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenciespecialment a les lletres j, g, x, ix, ig.

a) Se__e ju__es dun ju__at men__en fe__e dun pen__at s un molt conegut que resulta difcil depronunciar i que sol propo__ar-se com a joc.

b) El meu des__ de__ia ser ms gran del que jo mimaginava, perqu va acabar convertint-se en unaidea obse__iva.

c) Podem mirar o no el remors ona__e que parpelle__a en __icotetes ra__es blanques.d) -El practicant va desinfectar la __eringa i lagulla abans de posar la in__ecci.e) -El pota__e de __igrons el recomanen com a plat molt nutritiu.f) Per estes dates, gaudem dun ora__e capri__s i el temps pareixia funcionar a colps fuga__os i can-

viants, que nosaltres imitvem amb determinacions so__tades.

g) La meua mi__ana ra__ava lapro__at i el mestre, segurament per decidir la nota du__tosa quearro__egava, em va traure a la pi__arra perqu re__olguera un problema.

h) En el pi__or dels casos -pensaven-, amb un tros de pa i forma__e o qualsevol altra cosa men__ablepodrem subsistir fins al moment de la tornada. No els espantava gens el r__im a__ustat al ba__pre__upost econmic amb qu co__taven.

i) El mirava parpelle__ant duna manera estra__a, tancant els ulls amb for__a i tornant-los a obrir.j) I all, cmodament a__egut en la cadira i acompa__at; per les fa__ades dun concurs en el qual tots

pareixien rivali__ar per vore qui tenia el coeficient inte__ectual ms baix, mhe po__at a fulle__ar elllibre de gra__ats.

k) Des de lincident amb Maria no havem parlat. Mhavia cabu__at en un somni, enu__ada de consta-tar que no havia canviat res desprs de tant de temps.


www.bullent.net

3. Ompliu, si cal, els buits de les frases segents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenciespecialment a les lletres s, z, ss, c, .

a) El __elador de lambulatori era un profe__ional efica__ que realitzava una faena i__illorable.b) Lemi__ora va fer pblica la di__oluci de la__emblea de compromi__aris, desprs de grans

vaci__acions.

c) Portava un sen__ill vestit de ga__a transparent de color bei__ amb boletes daurades.d) Vaig estar observant els ximpan__s com es fartaven de cacauets i gesticulaven de manera que

pareixien palla__os. Tenien uns tro__os de diari amb els quals jugaven i feia la impre__i que esta-ven llegint.

e) El constructor podia pre__umir que les __igues de ledifici eren dur__imes i resistents.f) Els mariners alts i ro__os, de cames llargues i pantalons ampl__ims, pu__aven les passare__es de

les quatre naus.

g) La seua pre__ncia resultava di__onant; es veia clarament que no perta__ia a lentramat de perso-nes que conformaven les famlies daquell carrer.

h) El __entinella, desprs dhi__ar la bandera, va enviar un escrit __ifrat a lespiona__e enemic.i) Vaig percebre una llu__or estra__a en la seua mirada, com si tractara destablir una certa complici-

tat amb mi.

4. Ompliu, si cal, els buits de les frases segents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenciespecialment a les lletres p, b, t, d, c, g; b, v.

a) La rede__ci dels cristians ca__tius s un __adro caracteri__at per l__rmonia i es__eltesa de lesseues figures.

b) He hagut de portar el telfon m__il a reparar perqu no gra__ava b els missatges.c) Pareix una p__fila, per s ben espa__ilada.d) Em vaig parar al peu de la __ella esglsia de la parrquia, una mostra exce__ent del romnic popu-

lar galle__.

e) Aquell xic amb el nas aguile__ su__eria un cert aire dimbeci__itat; contnuament pareixia que mira-va amb inquietu__ les mu__ranyes.

f) Serviren una ensalada de cogombr__, end__ia, al__ocat, r__ens, to__ina i en__isam; adobada ambsalsa ro__a.

g) Quan venien els camions dels __ancals i desca__egaven, matreia contemplar com la gent buidavaels bas__ets en aquelles mquines llar__erudes com un cuc.

h) Em va costar prou tro__ar el parador perqu estes carreteres comarcals no estan ben se__ali__ades.i) Es va girar desquena al riu, de cara als arbres que formaven un curt pa__eig, l__ers de branques

nues, i consider ja amb ms tranqui__itat la maleta lligada al portaequipa__es.

5. Ompliu, si cal, els buits de les frases segents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenciespecialment a les lletres ll, m, n, mp; r, rr, h.

a) La ga__a de colors deste aquare__ista s exce__ent.b) La veritat s que, al principi, he experimentat un sentiment destra__esa i de desi__usi.c) Estos aparells no funcionen si no estan co__ectats, la tcnica encara no ha avan__at tant.


www.bullent.net

d) Aquells sm__omes preludiaven la co__oci __erebral que va patir.e) La confu__i va s__rgir de la seua actitu__, que va deixar a__ucinats a tots els a__istents.f) Porta una vida tranqui__a i exem__ta de cavi__acions.g) Per a lexpo__ici de joguets antics demanem la vostra co__aboraci. Busqueu en tots els i__obles

del venat i si trobeu alguna cosa intere__ant, encara que siga lle__ssima, feu-nos-la arribar abansdel dia quin__e.

h) Han desc__bert una av__ria en la insta__aci de li__oble.i) Ens bron__egem quan les c__ules de la pell, anomenades me__ancits, comencen a fabricar un

pi__ment anomenat me__anina.

j) El co__ectiu de__igrants daquell poble es va encora__ar per laco__ida i la benevolncia daquellaa__ociaci multi__acial.

k) El violonce__ista va cance__ar el concert desprs de te__tejar el nombre despectadors.l) La plu__a ha __opat le__allat i ha embrutat de fang le__planada de ledifici.m) El revisor havia picat els bi__ets dels altres via__ers, havia encs el llum blanc del sostre, en__uer-

nador, i esperava mirant-lo com removia les mans dins de les bu__aques de la ga__ardina.

n) Resultava co__ovedora lescena, aquella jove desim__olta i aventurera que sempre vestia amb unaga__ardina i uns te__ans ben llar__s i que preparava una supertrave__ia per lAtlntic amb motoa__utica que comenaria al de__embre.


www.bullent.net

TEMA 9: LACCENTUACI I LA DIRESI

Mots amb accent agut ()

a. En lestndard valenci susa laccent agut en les paraules agudes acabades en -, -s i -n; els infini-tius acabats en -ixer, -ncer i -nyer, i les formes verbals acabades en -iem i -ieu (encara que sad-met tamb laccent greu).

caf, francs, sorprn...; parixer, vncer; atnyer; triem, fieu...

b. Shan daccentuar tamb amb accent agut algunes paraules

crvol, crmor, ferstec, llpol, prstec, prssec; Dnia, esglsia, llmena, llpola, tmpora, trbola; crrer (i compostos);estmac, frmula, plvora, tmbola, trtora; frem, freu...

Mots amb accent greu (`)

a. Els demostratius neutres; els compostos de so i bo, i els participis dels verbs derivats de cloure.

a, aix, all; deb, ress; concls, excls, incls...

b. Algunes partcules gramaticals i altres mots.

qu, perqu; per; arrs, esps, terrs...

Excepcions a ls de la diresi ()

a. En mots que han de dur accent grfic.

conduem, Llus, pas...

b. En lacabament dels infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals.

agrair, agraint, agrair, agrairia; traduir, traduint, traduir, traduiria...

c. Els mots acabats amb els sufixos -isme, -ista i en les terminacions -us, -um.

taoisme, taoista... (Per llusme i prosme ja que lacabament -isme no s un sufix.); Pius, Pdium...

d. Els mots derivats que comencen amb prefixos.

coincidncia, neoimpresssionisme, reuni...

e. En alguns mots en qu hi ha un diftong.

arcaic, esferoide, heroic...

f. Encara que els seus derivats acabats amb els sufixos -al, -itzar, -tat s que en duguen.

esferodal, arcatzar, herocitat...


www.bullent.net

ACTIVITATS

1. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten.

a) Els ossos del zoologic son originaris de la regio dUcraina.b) La picada del papagai li produia una gran coentor, per aixo li van injectar una ampulla de serum.c) La gracia daquella pedra preciosa de color blau consistix en les aigues que reflectix quan li dona la

llum.

d) Aquell pintor no va pintar laureola al sant i, ara, la parroquia no el vol.e) El club nautic de Denia ha organitzat un concurs de pesca.f) Lambiguitat de lexpressio va confondre els assistents a la tertulia, i va impedir la continuitat del pro-

grama.

g) Els pobles expressen els seus dubtes sobre els altres amb frases duna eloquencia esbalaidora.h) Un instint innat, com tambe ho es legoisme, lavaricia, la cobdicia; una base sobre la qual la natura-

lesa ha estructurat les seues lleis biologiques de la lluita per lexistencia.

i) La carta es un element basic de la comunicacio escrita en lambit administratiu i comercial.j) La industria daquell pais gaudix de bona salut i no sha reduit gens gracies a labundancia dexporta-

cio de materies primeres.

k) Laccident, afortunadament, no va tindre consequencies; pero la malaltia que va patir despres li vadeixar sequeles.

l) Si obeiu les ordes que dona el mestre de cerimonies haureu contribuit a lexit de la recepcio.m) El tractament de les aigues residuals per a preservar laigua subterrania dels aquifers i el medi

ambient son temes que preocupen les poblacions costaneres.

n) Un titol grandiloquent, per a una novella roina i mal traduida.o) Encara que se ben be que no es aixi, aixo mintranquillitza, perque hauras de reconeixer que tot ao

no es normal.

p) Aquells suissos ens van agrair la nostra assistencia.q) Li fan periodicament una analisi exhaustiva per a saber com esta de salut.r) La programacio diurna de la radio te molt dexit.s) El talpo es un mamifer insectivor de pel fosc i cos robust que habita en les galeries subterranies que

ell mateix excava.

t) Saul torna dema a casa; li han dit que faa repos.u) No tot el mon esta dacord amb lus de la violencia, i no es pot obligar ningu a formar part dun exer-

cit.

v) En esta carretera els accidents son frequents.w) La crisi va arruinar molts comerciants textils, encara que a Pere li han restituit tot el patrimoni.x) Van aillar les parets amb suro perque es reduira el soroll de la musica.y) La celebre novellista defen en la seua intervencio que els llibres es venen entre altres raons per la-

tractiu disseny de les seues tapes.


www.bullent.net

z) Artur no solament es lencarregat de departament, sino que tambe es un element de pronostic. Vavestit sempre a lultim crit. Tot el mon el coneix per mister Perfecte. La seua vanitat es llegendaria.

aa) Ella va dir que si que acudiria dema a prendre te, despres dhaver acabat tots els examens.bb) Este mati, quan anavem al mercat a comprar melmelada de mores, ens han contat que al net i la

neta de Marius els ha succeit una desgracia.

cc) Dolors no dona importancia a les xafarderies; no els en dones tu tampoc.dd) No els ha lluit lexamen, els resultats tan roins no es corresponen amb la bona preparacio.ee) Si vens al viatge ens ho passarem molt be.ff) Sha questionat la racionalitat de lus del telefon durgencies.gg) Aquells suissos em miraven de reull quan els vaig comunicar que les paraules del seu discurs eren

intraduibles.

hh) Ell diu que no creu en eixes coses, pero cada dia sol consultar que diu el zodiac i te una especiede reptil que li dona sort i lacompanya a totes parts.

ii) Vull que compres un interfon perque es un aparell que ens permet la comunicacio en forma de con-versacio en veu alta entre dos o mes llocs dun mateix edifici, per mitja dun o mes aparells ana-legs.

jj) Ara et fare el resum del llibre: el veinat dun poblet es mobilitza quan arriba un jove que es un bonpartit. Qui laconseguira?

kk) Esta es lopinio duna persona posseidora de molts bens i de gran capital economic.ll) Estem molt agraits perque has contribuit economicament a totes les exposicions dart modern.mm) No se com es deia la cano que cantaveu, pero era una delicia escoltar-vos.nn) Lluisa estigue tot el mati conduint per les carreteres dEivissa.oo) El porc es, des de fa segles, lanimal domestic per excellencia.pp) Se ben be que et riuras, pero es igual: em sent inundat per un esperit panteista.qq) Laureola dunio amb les forces de la natura es la caracteristica principal de lobra que estic creant

ara.

rr) No ho he dit a Joan, pero no se si hauria sigut millor, perque el fet desperar cada moment que podiaocorrer, resulta un martiri per a mi fins que ho vaig oblidar.

ss) A causa del seu maleit retraiment, jo no pogui eixir daquella situacio amb lelegancia que volia.tt) Una empresa de la competencia ha trobat la fragancia de laigua de colonia que buscavem amb tant

dinteres els quimics desta empresa.

uu) Lesfera terraquia que ha adquirit la Universitat dUcraina es propietat de la familia dun navegantmolt questionat.

vv) La teua veina sempre reix en tot allo que mampren.ww) Els pares venen hui; els iaios i els besnets, despus-dema.


www.bullent.net

TEMA 17: LARTICLE

s de larticle definit

a. Molt infinitius amb valor de substantiu admeten larticle determinat.

El berenar estava molt bo.

b. En locucions formades amb les partcules un i altre quan acompanyen elements coneguts

Van confessar lun i laltre.

Supressi de larticle definit

a. Davant dels infinitius amb valor verbal:

Viure s una tasca apassionant.

b. Davant la conjunci que:

Mencanta que em dones bones notcies.

I entre una preposici i el relatiu qu.

El vehicle amb qu vas s bonic.

Els dies de la setmana

a. Se suprimeix larticle davant dels dies de la setmana, usats adverbialment, immediatament anteriors oposteriors al dia en qu senuncia.

Diumenge anirem al cinema.

b. Quan el dia de la setmana est precedit dun adjectiu que refora el carcter de proximitat, larticle nopot suprimir-se.

El prxim diumenge anirem al cinema.

c. Ara b, se suprimeix larticle si ladjectiu va posposat al dia de la setmana.

Diumenge que ve anirem al cinema.

d. Susa larticle acompanyant els dies de la setmana si susen com a substantius.

El dilluns s un dia tant bo com un altre.

O si assenyalen freqncia.

Els dimecres solc anar al cinema.


www.bullent.net

Larticle neutre *lo

a. Davant dun adjectiu, pot substituir-se per el.

Li agrada ms el (*lo) dol que el salat.

b. Davant dun relatiu es pot substituir generalment per el, aix, all.

No sap ms del que li conv.

c. Amb adverbis comparatius o superlatius coma ara ms, menys, millor, pitjor, etc. hi ha diversos recur-sos per a donar un valor intensiu:

Corre lo ms rpido que puedas. Corre com ms rpid millor.Lo mejor es que salgas de casa. Val ms que isques de casa.Lo agradecido que est! Que agrat que est!


www.bullent.net

ACTIVITATS

1. Subratlleu els errors de les frases segents i corregiu-los.

a) El dijous passat vam visitar lexposici de pintura que va organitzar lAjuntament de El Verger. Ensva convidar lartista, que tenia molt dinters que vrem lobra.

____________________________________________________________________

b) Prxim dilluns esteu convocats a una reuni; a la qual el director com a representant del centre por-tar els document perqu els ompliu i els envieu a la Conselleria.

____________________________________________________________________

c) Tots sabem que s prcticament impossible el que una embarcaci de vela tan frgil suporte elsembats del mar.

____________________________________________________________________

d) No hem rebut la carta a la qu et referixes. Els teus amics potser encara no lhan enviada o s moltpossible que shaja perdut.

____________________________________________________________________

e) El viatge que va organitzar el centre va ser tot un xit: la ruta, excellent, i lautobs amb el que vamviatjar, molt cmode.

____________________________________________________________________

f) No em podia imaginar que tot lo que havia dit poguera portar-ho a terme.____________________________________________________________________

g) Els connectors marquen explcitament la distribuci de les idees a lo llarg del text i fan evidents lesinterrelacions entre els pargrafs i les frases.

____________________________________________________________________

h) Tots espervem que ens contara lo que va passar en aquella festa, per ens vam quedar amb lesganes de saber-ho.

____________________________________________________________________

i) Desprs descoltar tot el relat vaig pensar que all era lo pitjor que li podia haver passat desprs demolts anys de treball i dinvestigaci.

____________________________________________________________________

j) Recorde una nit que havem anat a ballar a un club amb una colla damics, ens ho estvem passantde lo ms b i, de sobte, a Mireia se li va ficar en el cap que havem danar-nos-en.

____________________________________________________________________


www.bullent.net

TEMA 20: ELS INTERROGATIUS I ELS RELATIUS

s correcte dels relatius

a. El relatiu variable el qual pot intercanviar-se amb els pronoms relatius invariables que, qu, qui i on.

Ladvocat, el qual (o que) s molt llest, va presentar un nou testimoni.El problema al qual (o a qu) feies referncia sha solucionat.Els diputats en els quals (o en qui) confiava mhan decebut.La sala en la qual (o on) farem lassemblea disposa de megafonia.

b. Per no es pot intercanviar si va darrere de preposicions fortes (contra, dins, durant, sobre, etc.), locu-cions prepositives, gerundis i infinitius.

La sentncia contra la qual es recorre crec que s justa.

c. La forma la qual cosa es reserva per a oracions explicatives, lantecedent de les quals s una oraci.

No ha passat res durant el canvi dany, la qual cosa ens tranquillitza.

d. Per a expressar la idea de possessi usem del qual (o de la qual, etc.) que equival cuyo en castell ise situa darrere del substantiu que complementa.

En un pas el nom del qual no recorde hi ha un govern matriarcal.

e. La construcci article + relatiu que (el que, la que, etc.) precedida a vegades de preposici, noms scorrecta si equival a aquell que, aquella que.

Cal considerar tant la proposta del Govern com la [proposta] que va fer loposici.

O si larticle el t valor neutre.

He considerat el que mhan dit sobre el millenni.

s incorrecte dels relatius

a. La construcci preposici + article + que no s correcta com a relatiu i la podrem substituir correcta-ment per preposici + el qual (o els quals, la qual, etc.) o equivalents.

No cal considerar la proposta del Govern, amb (*la que) la qual (o amb qu) no hi estic dacord.

b. Si la preposici apareix davant de lantecedent, no sha de repetir davant del relatiu.

Dels temes (*dels quals) que ja hem parlat, val ms no recordar-sen.

c. No shan de reforar els relatius amb pronoms febles.

Sn poltics als quals (*els) preocupa la poca participaci ciutadana.

d. Solem calcar del castell algunes expressions que cal corregir:

*a cada qual a cadasc Facilita a cadasc el que li correspon.*sn tal per a qual sn lun per laltre Els dos ministres sn lun per laltre.


www.bullent.net

ACTIVITATS

1. Completeu les lnies en blanc de les definicions, amb aquestes expressions, que en serviran dexem-ple:

Don vns? Ja s com ho farem. No entenc quina relaci hi ha entre la carta i ma tia.On vas? Quan vas nixer? Quant val?Quanta llet vols? Quants serem a sopar? Qu has portat?Qui crida? Quina aigua ms neta!

quin, quins, quina, quines1. adj. i pron. Un (o uns quants) dun grup o nombre de persones o de coses sobre el qual (o els quals)

recau una interrogaci directa o indirecta.Exemple: No entenc quina relaci hi ha entre la carta i ma tia.

2. adj. Adjectiu exclamatiu que expressa admiraci, enuig o censura.____________________________________________________________________

qupron. Pronom interrogatiu neutre, equivalent a quina cosa.____________________________________________________________________

quipron. Pronom interrogatiu equivalent a quina persona o quines persones.____________________________________________________________________

quant, quants, quanta, quantes1.adj. Quina quantitat de, quin nombre de (sovint unit amb el substantiu per la preposici partitiva de).____________________________________________________________________

2. a. pron. Quina quantitat o nombre (referit a persones o coses que shan anomenat o shan pensatabans).

____________________________________________________________________

b. pron. Quin preu.____________________________________________________________________

quanadv. En quin moment, en quina poca.____________________________________________________________________

comadv. De quina manera.

____________________________________________________________________

on1. adv. [sovint precedit de la preposici a] En quin lloc, a quin lloc.____________________________________________________________________

2. adv. [precedit duna preposici locativa, i eventualment de la preposici a] Quin lloc.____________________________________________________________________


www.bullent.net

2. Completeu les lnies en blanc de les definicions, amb aquestes expressions, que en serviran dexem-ple:

a) El qui vullga vindre, que alce la m.b) Els amics amb qui et veus.c) Els avantatges que t una democrcia sn molts.d) La casa a qu em referia s esta.e) Qui no vullga pols que no vaja a lera.f) Vam anar a una casa el jard de la qual era exuberant i fronds.g) Vam trobar un llibre vell, el qual era propietat del meu iaio.h) Van pagar 18 euros, la qual quantitat van arreplegar entre tots els amics.i) Vull saber el que ha dit.j) Shan trobat una fortuna; amb qu compraran un vaixell.

que1. pron. Forma que revist el pronom relatiu quan no va regit per cap preposici (en el qual cas s qu),

siga que faa de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps.____________________________________________________________________

2. el que Combinaci que servix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referncia a cosa, enles quals fa de subjecte o b de complement directe.

____________________________________________________________________

qu1. a. pron. Forma que revist el pronom relatiu que, quan, designant una cosa, va precedit duna preposi-

ci.____________________________________________________________________

b. pron. [precedit duna preposici] La qual cosa.____________________________________________________________________

qui1. a. pron. Pronom relatiu que designa persones o coses personificades, utilitzat en les oracions de rela-

tiu adjectives, com a complement preposicional.____________________________________________________________________

b. pron. Pronom relatiu de persona utilitzat en les oracions de relatiu substantives [generalment com a sub-jecte].

____________________________________________________________________

c. pron. [amb larticle definit] Pronom relatiu de persona que introdux una oraci substantiva en la qual elrelatiu fa de subjecte o de complement directe.

____________________________________________________________________

qual1. adj. Adjectiu relatiu (precedit sempre de larticle definit).____________________________________________________________________

2. a. pron. Pronom relatiu o explicatiu (precedit sempre de larticle definit) amb qu es pot substituir nor-malment que, qui o qu quan sn explicatius (no especificatius).

____________________________________________________________________


www.bullent.net

b. pron. Pronom relatiu possessiu (precedit de larticle definit i de la preposici de).____________________________________________________________________

3. Completeu els buits amb els interrogatius o relatius escaients, precedits, si cal, de preposici o darti-cle.

1. Amb _____ ho fars?

2. Contam _____ has fet.

3. Digues-me _____ tho ha dit.

4. El dia _____ mestimes, ser lhome ms feli.

5. El _____ has de fer s treballar ms. Dibuixeu el que vullgueu.

6. El _____ ho faa callar.

7. Es preocupa molt pels _____ no tenen menjar.8. Este s lhome amb _____ he vingut.

9. Han portat els llibres, _____ tries tu?

10. Hem anat de vacances a una ciutat, la catedral de la _____ s destil barroc.

11. Ho vaig saber des del moment _____ el vaig vore.

12. La casa _____ hem comprat s gran i lluminosa.

13. La dona de _____ ests enamorat.

14. La vam visitar en el seu poble, el _____ era molt bonic.

15. Ma mare, _____ s una persona molt sensata, no sacalorava mai.

16. Per _____ ho dius?

17. _____ ha vingut?

18. _____ forat que has fet!

19. _____ home!

20. _____ muntanya ms bonica!

21. Se nha anat, _____ s el que volies.

22. Shan guanyat vint euros; amb _____ compraran un llibre.

23. Va ser ella _____ va cridar.

24. Vos presente la senyora Peris, la _____ vos parlar sobre els problemes deste camp.

25. _____ habitants hi ha a la ciutat?

26. _____ tha costat?

27. Des de _____ eixiu junts?28. _____ has aconseguit aix, contant mentires?

29. A _____ anares?

30. Per _____ hem de passar?


www.bullent.net

4. Ratlleu les expressions en negreta que siguen incorrectes.

a) He vist que plou. Que / Quina llstima, ja no puc anar al parc!b) Que / Qu / Quina pellcula has vist?c) Que / Qu gran s esta casa!d) Qu / Que prompte que ho ha sabut!e) Si tu mateix no tentens a lhora de fer esta faena, que / qu vols explicar als altres?f) Lltima convocatria arrib a la xifra extraordinria de 4.500 inscripcions, i es van presentar finalment

2.250 projectes, entre els quals / els que 10 jurats van atorgar 85 premis i mencions.g) Sempre mha resultat atractiu aquell pas, tan mstic, tan misteris, tan contradictori. Un pas en el

que / en el qual / en qu es predica la pau i es fa la violncia.h) No sap si anir a sopar este dissabte perqu els amics amb els que / amb els quals / amb qui sol

eixir se nhan anat de viatge.i) Joan trobava el poble canviat, no era paregut al que / al qual / a qu ell havia visitat anys arrere.

5. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los:

1. No hem rebut la carta a la qu et referixes. Els teus amics potser encara no lhan enviada o s moltpossible que shaja perdut.

____________________________________________________________________

2. El viatge que va organitzar el centre excursionista va ser tot un xit, i lautobs amb el que vam viat-jar era molt cmode.

____________________________________________________________________

3. Ernest era qui ms trellat tenia de tots nosaltres, i probablement el ms bona persona, per no erala classe dhome qui podia atraure Mireia.

____________________________________________________________________

4. Lhostal en el que ens vam allotjar quan anrem al teu poble tenia totes les comoditats que neces-sitvem.

____________________________________________________________________

5. Dem s el seu aniversari i vull regalar-li aquell llibre que vam vore que les tapes eren de color taron-ja.

____________________________________________________________________

6. Shavia acabat el curs i, per tant, llevat dalguna ocasi allada en la que mon pare sencabotava per-qu repassara la lli, comenaven les vacacions.

____________________________________________________________________

7. Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella competici delit, els companys als qui ellmateix havia ensenyat a nadar en el club del poble.

____________________________________________________________________

8. Han anunciat que en els prxims mesos estaran disposats a ampliar el mapa dels espais naturalspels que es caracteritza esta comarca.

____________________________________________________________________

9. Anit en la reuni ens van mostrar aquells segells extraordinaris pels que sinteressen els colleccio-nistes ms aficionats.

____________________________________________________________________

10. La ra perqu no tho han dit s perqu han considerat que eres una persona molt sensible.____________________________________________________________________


www.bullent.net

11. Amb la denominaci de trastorns de la ingesta es fa referncia a una srie dalteracions de la con-ducta alimentria entre les que destaquem lanorxia nerviosa i la bulmia.

____________________________________________________________________

12. Els camins pels que vam anar a la caseta estaven plens de fang.____________________________________________________________________

13. El poble que vaig estiuejar lany passat celebrava les festes la primera quinzena dagost.____________________________________________________________________

14. Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara.____________________________________________________________________

15. Miquel trobava la ciutat distinta, no tenia res a vore amb la que ell havia abandonat anys arrere. Lesamistats a les que havia confiat tantes vegades els seus problemes ja no vivien all.

____________________________________________________________________


www.bullent.net

TEMA 21: ELS NUMERALS, ELS QUANTIFICADORS I ELS INDEFINITS

Els numerals

a. El numeral un adopta la forma u usat com a ordinal o com a nom de xifra.

Veieu la pgina u del llibre de text

b. Cal usar la forma un quan designa el primer element duna srie.

Compta dun a deu.

Els quantitatius

a. Algunes expressions calcades del castell no sn correctes. Aix no sha de modificar el valor dels quan-titatius:

*Quants ms en serem, ms riurem. Com ms en serem, ms riurem.Li donen *quant vol. Li donen tot all que vol.Vine *quant abans. Vine tan prompte com pugues.

Els indefinits

a. No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el significat dun poc, ni per areferir-se a una persona qualsevol indeterminada, ni amb el valor de cap, ni en algunes locucionscalcades del castell.

Tinc *alguna pressa. Tinc un poc de pressa.*Algun altre tinformar millor. Alg altre tinformar millor.No em queda taronja *alguna. No em queda cap taronja.Hi havia *algun que altre espectador. Hi havia alguns espectadors.

b. Davant dun complement partitiu introdut amb de hem dusar algun front a alg.

(*Alg) Algun dels vens ha protestat.

c. s incorrecte ls dalg per a indicar una persona important.

La nova alcaldessa es pensa que s (*alg) important.

d. Lexpressi un altre significa un de ms, un de diferent, un segon, encara un ms, etc.

Tinc temps encara per a llegir un altre llibre.

e. Mentre que el mot altre indica un grau dindeterminaci alt i equival a qualsevol, cap altre, etc.

No hi havia altre remei.

f. Lindefinit cadasc (o cada u) fa referncia a tota persona.

Cadasc (o cada u) en sa casa i Du en la de tots.


www.bullent.net

g. Mentre que cadascun (o cada un) designa un element que pertany a un collectiu determinat quantita-tivament.

Posa un exemple per a cadascun (o cada un) [dels arguments].

h. No podem usar cap davant delements no comptables perqu el mot correcte s gens.

No tenen (*cap) gens dinters a mentir.

i. Lindefinit mateix ha de concordar amb els pronoms o adverbis on hi va posposat.

Vindran ells mateixos (*mateixa).

j. De vegades susa incorrectament mateix per a evitar la repetici dun nom usat anteriorment.

Lestudi s excellent, per ell (*no s lautor del mateix) no ns lautor.

k. Lindefinit tot es mant invariable davant de topnims (noms de ciutats, pasos, etc.) sense article.

Tot (*Tota) Dnia es va omplir de neu.

l. El mot varis no s un indefinit sin un adjectiu que significa variat, per tant sha de substituir per alguns,diversos.

Shan manifestat en contra de la Llei diverses (*vries) associacions.


www.bullent.net

ACTIVITATS

1. Subratlleu els errors de les frases segents i corregiu-los.

a) El cartell s el mtode adequat per a explicar experiments ja que no estan subjectes a cap lmit, i per-qu admeten vries mides, ls de colors, etc.

____________________________________________________________________

b) Es tracta dun fenomen cultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara. Per, per aentendrel millor, hem de considerar altres variables.

____________________________________________________________________

c) Sempre els confonem, no sn els mestres amb els quals vingurem altre dia del viatge, sin unsaltres.

____________________________________________________________________

d) Ha sigut necessari contractar altre obrer perqu el que tenem no podia acabar la faena que li hav-em encomanat.

____________________________________________________________________

e) La primera vegada que la vaig vore tenia quinze anys, me la va presentar la prpia alcaldessa. Araen t vint i s una estudiant excellent i t un futur prometedor.

____________________________________________________________________

f) A pesar que els diners generats per la societat eren suficients perqu aquesta mantinguera una sane-jadssima situaci econmica, fa un any va haver-hi un augment de capital que ha produt lalegriaentre els comptables de la mateixa.

____________________________________________________________________

g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella reuni de poltics, els companys a qui ell matei-xa havia afiliat lany passat.

____________________________________________________________________

h) Si ells mateixa no sentenen a lhora de fer esta proposta, qu vols explicar als altres?____________________________________________________________________

i) Des de sempre, hi ha festes en qu participa tota Gandia. En daltres, en canvi, la participaci de lapoblaci s molt reduda.

____________________________________________________________________

j) Lalcaldessa de Dnia era qui ms trellat tenia de tot la Marina Alta, i probablement la ms bona per-sona, per no era la classe de poltica que convenia al partit.

____________________________________________________________________


www.bullent.net

TEMA 22: ELS PRONOMS PERSONALSLordre en qu es combinen els pronoms sindica en el quadre. Observeu que en tota combinaci va

davant el Complement Indirecte, per si hi ha cap reflexiu es collocar davant. Si safegeix un tercer pronomes comporta respecte al segon, com aquest respecte al primer; i aix successivament:

reflexiu 2a persona 1a persona 3a personaCI CD i atribut adverbis

se te, us me, ens li, els el, la, els, les, ho en, hi

El pronom en

a. Pot substituir complements circumstancials de lloc introduts per la preposici de.

Mentre uns entraven al cinema, els altres neixien [del cinema].

b. I complements preposicionals dobjecte introduts per la preposici de.

No van informar de lassassinat dilluns, per en van informar dimarts [de lassassinat].

c. Reemplaa el predicat del complement de verbs com nomenar [cap destudis, secretari/a...], elegir [pre-sident/a, director/a], designar, fer-se [fan, soci/a...].

La ministra anterior era tamb la portaveu del Govern, per al nou no lan faran mai [portaveu].

d. I acompanya certs verbs pronominals que tenen associada una idea de moviment.

El millor que podrien fer es tornar-sen per on han vingut.

El pronom hi

a. Representa una determinaci circumstancial de lloc introduda per una preposici que no siga de.

Quan vaig arribar al poble, ells ja hi eren [al poble].

b. Pot representar una circumstncia de manera, instrument o concurrncia a una acci.

Una ONG gestiona els fons transparentment, per una altra no els hi gestiona [transparentment].

c. Pot representar un complement preposicional dobjecte introdut amb qualsevol preposici que no siga de.

Ja ha acabat el judici, val ms no pensar-hi ms [en el judici].

d. Acompanya el verb haver-hi usat com a impersonal.

No havent-hi ms assumptes, es clou la sessi.

Pleonasme i doblament

a. Cal evitar ls de pronoms quan apareixen explcits els complements a qu es refereixen.

No hi ha (*nhi ha) coques.


www.bullent.net

ACTIVITATS

1. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases:

a) Els vostres amics encara no ens han donat la notcia; de segur que _____ donaran.b) Mhan dit que els meus cosins ens han comprat un regal, per no s quan _____ donaran.c) Volia vendre-vos els terrenys, per crec que no podr vendre _____.d) Porteu el menjar al gat. Porteu _____.e) Volia vendre estos jocs als meus clients, per crec que no podr vendre _____.

2. LES FORMES DE 1a, 2a I 3a PERSONA. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms quecorresponga en els buits de les frases:

a) Quan el president reclame els expedients, _____ passes.b) Digues a Marta que pose el dinar al foc. Digues _____.c) Joan ha demanat a Maria revistes, per Maria no vol deixar _____.d) Vols una tassa de caf? S, posa _____ una.e) Els amics han comprat dos rams de flors a Empar. Els amics _____ han comprat dos.

3. LES FORMES DE 1a, 2a I 3a PERSONA. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms quecorresponga en els buits de les frases:

a) La meua germana mha demanat les claus del cotxe, per jo no s si _____ donar.b) No els digues tot el que saps. Ja _____ dirs quan siga el moment.c) Joana va ensenyar la casa que sha comprat a les seues venes. Ella _____ va ensenyar.d) Andreu i Roser no saben encara el que ha passat. Conteu _____.e) Si et demanen la llista de convidats, dna _____.

4. EL PRONOM NEUTRE HO. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga enels buits de les frases:

a) Aix que mhas fet, no _____ perdonar mai.b) Has portat aix a les teues cosines? S, _____ vaig portar ahir.c) No tinc clar aix que ha explicat el professor, per no hi ha manera de preguntar _____.d) Conta el que the dit a les teues germanes. Conta _____.e) Vull que expliques a Marta com es fa el problema. Vull que _____ expliques b i pas a pas.

5. ELS PRONOMS ADVERBIALS EN I HI. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms quecorresponga en els buits de les frases:

a) No et preocupes si thas quedat sense diners, que ja _____ deixar.b) El metge ha receptat aspirina a Carme i Maria per al constipat, quan arriben a casa _____ doneu.c) De nit es dedicava a pintar, per ara ja no _____ dedica.d) En la botiga del cant regalen llepolies als xiquets. A tu no _____ han regalat?


www.bullent.net

e) Anir dem a Castell. Maria, _____ vols acompanyar?


a) Si no trobes la roba al calaix, fes el favor de posar _____.b) No podem traure el full de la impressora, per esperem que tu _____ tragues.c) Tagraden els meus pantalons nous? _____ he comprats a la botiga del barri.d) El meu germ mha regalat un llibre, per tu no _____ has regalat cap.e) Emili i ngels volen casar-se i els seus pares han comprat un pis per a regalar _____.


a) El gos donava la poteta al seu amo. El gos _____ donava.b) Si penses comprar el llibre als xiquets, no _____ compres ara.c) Dem escriur les cartes a les meues amigues i _____ enviar.d) Joan, fars la paella dem? -S, s que _____ far.e) Portar les cartes a les advocades i _____ deixar en la bstia.


a) Joan va sollicitar la beca i no _____ van concedir.b) Les teues amigues mhan demanat els llibres, dem _____ portar.c) Pere sempre compra la fruita a la seua amiga del mercat. Tu tamb _____ compres?d) Si voleu, deixeu-nos les ferramentes i nosaltres _____ guardarem.e) Portes la roda poc unflada. Vols que _____ unflem ms (a tu)?


a) Ha dit la mare que poseu les cadires damunt de les taules si voleu agranar. Ha dit la mare que _____poseu.

b) Pepa va amb un xic de Xtiva, per a nosaltres encara no _____ ha presentat.c) Vau comentar els vostres projectes als vostres caps de departament? S, _____ vam comentar, per

no ens van fer massa cas.

d) He sentit que Joan i Marta volen vendre la casa. Podrem comprar _____.e) El metge li ha recomanat que camine a poquet a poquet durant una temporada. Si _____ camina jo

crec que es recuperar.


a) Encara que les teues amigues et demanen els deures, no _____ deixes.b) Este vestit vull posar _____ la setmana que ve.c) No sabia que encara tenies a casa els llibres de Joan. Vull que _____ tornes.d) Vas deixar les tisores de podar a les teues amigues. Vs a demanar _____.e) Els meus amics no saben el que ens ha passat. Fes _____ saber.


www.bullent.net

11. Subratlleu els errors de les frases i corregiu-los.

a) La cova era ampla i profunda, i el pis davallava cap al fons. En lentrada es veien restes dexcava-cions anteriors, per ms endins no nhi havia res.

____________________________________________________________________

b) Lltim dia que els vaig vore estaven buscant desesperadament el seu pare perqu els acompanya-ra a ladvocat i lis arreglara uns papers.

____________________________________________________________________

c) A ms de perdre moltes classes, la malaltia que tenia Joan li havia obligat a repetir curs i pareixia queestava dispensat de tota responsabilitat amb les notes.

____________________________________________________________________

d) La retreia la seua impacincia, ja que ella noms volia obrir el sobre perqu el contingut de la notalhavia inquietada profundament.

____________________________________________________________________

e) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que no nhi havia cap ra per a sentir-se preocupat. Perlamiga li deia que no estava tot tan clar com ell creia.

____________________________________________________________________

f) Vivia retirat lluny del seu pas dorigen i des que el van confiscar els primers quadros no nhavia tor-nat a pintar cap.

____________________________________________________________________


www.bullent.net

TEMA 23: ELS VERBS

Linfinitiu, el gerundi i el participi

a. Els gerundis acaben en -ant, -ent o -int segons que siguen de la conjugaci I, II o III respectivament:

cantar: cantant, batre: batent, dormir: dormint...

Llevat de escriure i viure que fan escrivint i vivint respectivament.

b. Cal remarcar que sn incorrectes les formes de gerundi acabades en -guent o en -quent:

corrent (*correguent), duent (*duguent), coneixent (*coneguent), devent (*deguent), eixint (*isquent), plovent (*ploguent),vivint (*)...

c. Un grup de participis irregulars es formen a partir de lacabament de linfinitiu:

INFINITIU PARTICIPIatendre, entendre... -tendre -ts ats, ents...detenir, sostenir... -tenir -tingut detingut, sostingut...admetre, emetre... -metre -ms adms, emsocrrer, concrrer... -crrer -corregut ocorregut, concorregut...contraure, distraure... -traure -tret contret, distret...interrompre, corrompre... -rompre -romput interromput, corromput...concloure, recloure... -cloure -clos concls, recls...confondre, difondre... -fondre -fos confs, difs...cobrir, entreobrir... -obrir -obert cobert, entreobert...combatre, rebatre... -batre -batut combatut, rebatut...

d. Hi ha uns quants participis que solen plantejar dubtes, com ara:

absoldre: absolt aparixer: aparegutatnyer: ats cabre: cabutcaldre: calgut constrnyer: constretcoure: cuit / cogut crixer: crescutdespendre: desps dir: ditdoldre: dolgut dur: dutempnyer: emps escriure: escritestrnyer: estret fer: fetimprimir: imprs incloure: inclsmerixer: merescut moldre: moltpertnyer: pertangut plnyer: plangutplaure: plagut poder: pogutpondre: post restrnyer: restretretre: retut romandre: romsser: sigut traure: tretvenir: vingut veure: vistviure: viscut


www.bullent.net

ACTIVITATS

1. Ratlleu la forma de gerundi incorrecta de cada parella:

a) Est traguent / traient (TRAURE) aigua del pou tot el mat.b) Si continua plovent / ploguent (PLOURE) desta manera, no podrem eixir de casa.c) No el molestes, que est resolent / resolguent (RESOLDRE) un problema difcil.d) A poc a poc anaven apareguent / apareixent (APARIXER) tots els secrets.

2. Escriviu la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frasessegents.

a) Si continuen _______________ (APARIXER) taques dhumitat, avisarem perqu vinguen.b) Ests _______________ (RESOLDRE) el problema de matemtiques?c) Aquella obra de teatre era molt divertida: passrem la nit _______________ (RIURE) sense parar.d) Aneu _______________ (TRAURE) les crelles del foc.e) Va continuar _______________ (PLOURE) tot el dia.f) Diuen que ella est _______________ (REBRE) moltes cartes de felicitacions.g) Ests _______________ (DIFONDRE) malament la notcia.h) El congrs encara est _______________ (DEBATRE) la moci.i) No digues res que est _______________ (RESOLDRE) un problema difcil.j) Encara estic _______________ (TRADUIR) els documents que em vas deixar.k) En esta poca de lany s molt estrany que estiguen _______________ (CAURE) les fulles.l) Josep est malalt del reny i passa el dia _______________ (BEURE) aigua.m) El vaig vore quan estava _______________ (TRAURE) el cotxe del garatge.n) Quan van arribar, Joan encara estava _______________ (CRRER) pel parc.o) Sempre est _______________ (DIR) coses que mai fa.p) Aneu _______________ (EIXIR) dun en un.

3. Ratlleu la forma de participi incorrecta de cada parella:

a) No s si has ents / entengut (ENTENDRE) b el que the dit.b) Han rets / retingut (RETINDRE) a tots els ostatges i negocien una eixida.c) Qu than proms / prometut (PROMETRE)?d) El meu amic Sergi, lhan excls / excluit (EXCLOURE) de la llista perqu li faltava un document.e) Estic molt confs / confondit (CONFONDRE).f) Diuen que han descobert / descobrit (DESCOBRIR) un remei contra les malalties infeccioses.g) Aquella desgrcia el va deixar molt abatit / abatut (ABATRE).


www.bullent.net


a) La pedra que ha _______________ (CAURE) de la teulada ha trencat la vorera.b) Has _______________ (ESPRMER) totes les taronges que he comprat?c) Han _______________ (ESTABLIR) una srie de normes per al bon funcionament del sistema.d) Els seus pares han _______________ (CREURE) convenient que no torne a lescola.e) He _______________ (TMER) que vindria massa promptef) Han _______________ (SUBSTITUIR) els ordinadors de loficina per uns altres de ms potents.


a) Hem _______________ (INCLOURE) les anotacions en linforme.b) Desprs de tants anys sense edificar han _______________ (REPRENDRE) lobra.c) Tants disgusts han _______________ (MALMETRE) la salut de Vicent.d) Tots hem _______________ (CONVINDRE) que no anirem a la reuni.e) Els cientfics han _______________ (DESCOBRIR) una frmula contra lenvelliment.f) Les seues paraules mhan _______________ (DESPLAURE) molt.g) Lactriu estava molt _______________ (CONFONDRE) desprs de la seua nominaci.h) Els testimonis no han _______________ (COMPARIXER) i no sha pogut resoldre el ju.i) Mha _______________ que acabar lobra de la casa abans de lestiu.j) Ha _______________ (REFER) la seua vida en una altra ciutat.


a) La meua cosina ha _______________ (VIURE) cinc anys a lAlcora.b) Pasqual sempre ha _______________ PERTNYER) a la confraria de lestalvi.c) Joan diu que ha _______________ (IMPRIMIR) tots els articles.d) El pres ha sigut _______________ (ABSOLDRE).e) Els atletes han _______________ (MERIXER) guanyar esta vegada.f) El cuiner ha _______________ (BATRE) moltes clares dou per a fer este pasts.g) El secretari ha _______________ (CLOURE) la sessi i ha convocat els assistents per al prxim 30

de maig.

h) Lacusada ha sigut _______________ (ABSOLDRE).i) Mira com ha _______________ (CRIXER) este xiquet!j) Han _______________ (OBRIR) la porta puntualment.k) No ens han _______________ (CABRE) els llibres en la llibreria.l) Quan hages _______________ (MOLDRE) el caf, guardal en larmari.


www.bullent.net

El present, el pretrit, el futur, el condicional i limperatiu

a. Hi ha un grup de verbs que shan format a partir de crrer, cloure, batre, fondre, metre, rebre i rompreque conjuguem incorrectament com si foren de la tercera conjugaci; mentre que un altre grup deverbs de la tercera conjugaci sassimilen incorrectament a la primera:

SEGONA CONJUGACI TERCERA CONJUGACIconcrrer, discrrer... (i no *concurrir,* discurrir...): abaratir (i no *abaratar)excloure, incloure... (i no *excluir,* incluir...) aclarir (i no *aclarar)abatre, combatre... (i no *abatir, *combatir...) acovardir (i no *acovardar)confondre, difondre... (i no *confundir, *difundir...) amansir (i no *amansar)admetre, ometre... ( i no *admitir, *omitir...)apercebre, concebre... (i no *apercibir, *concebir...)interrompre, irrompre... (i no *interrumpir, *irrumpir...)

b. Un grup de verbs solem fer-los acabar incorrectament amb -ixer; (i els conjuguem malament):

afavorir (*afavorixer), compadir (*compadixer), florir (*florixer, pertnyer (*pertenixer), prevaler (*prevalixer), romandre(*permanixer)...

c. En alguns verbs solem afegir una -c incorrectament a la 1a persona del present dindicatiu o de sub-juntiu:

PRESENT DINDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIUbull (*bullc) bulla, bulles... (*bullga, *bullgues...)bevem, beveu (*beguem, begueu)creiem, creieu (*creguem, cregueu)cull (*cullc) culla, culles... (*cullga, *cullgues...)cus (*cusc) cusa, cuses... (*cusga, *cusgues...)diem, dieu (*diguem, digueu)dorm (*dorc) dorma, dormes... (*dorga, *dorgues...)fuig (*fuigc) fuja, fuges... (*fuigga, *fuiggues...)perd (*perc) perda, perdes... (*perga, *pergues...)riem, rieu (*riguem, rigueu)sent (*senc) senta, sentes... (*senga, sengues...)traiem, traieu (*traguem, *tragueu)...tus (*tusc) tussa, tusses... (*tusga, *tusgues...)vull (*vullc)

d. No sha dusar el grup *ixc, sin sc (o squ):

PRESENT DINDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIUcresc (*creixc) cresca, cresques... (*creixca, *creixques...)isc (*ixc) isca, isques... (*ixca, *ixques...)nasc (*naixc) nasca, nasques... (*naixca, *naixques...)patisc (*patixc) patisca, patisques... (*patixca, patixques...)visc (*vixc) visca, visques... (*vixca, *visques...)

e. Les formes del singular i de la 3a persona del plural dels verbs acabats en -iar (acariciar, agraciar, apre-ciar, atrofiar...) sn planes i, per tant, la vocal tnica del present dindicatiu i de subjuntiu (i tamb lim-peratiu) s la -i- de lacabament:

PRES. IND.: acaricie, acaricies, acaricia, acariciem, acaricieu, acaricienPRES. SUB.: acaricie, acaricies, acaricie, acariciem, acaricieu, acaricien


www.bullent.net

7. Ratlleu la forma verbal incorrecta de cada parella, fent atenci a la conjugaci verbal correcta:a) Jo no concebisc / concep (CONCEBRE) com fas les coses, tens una manera de treballar que no ma-

grada.

b) Lentrenador sempre infon / infundix (INFONDRE) nims a latleta perqu acabe la carrera.c) Este nmero remet / remitix (REMETRE) el lector a la nota que hi ha a peu de pgina.d) s una persona eixuta, que no admitix / admet (ADMETRE) cap broma.e) Si no lestrenys / estrenyixes (tu) (ESTRNYER) ms, el nuc es desfar de seguida.

8. Escriviu el present dindicatiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents.

a) Ella encara _______________ (INTUIR) ara que la gent la _______________ (CONFONDRE) ambuna altra persona.

b) Ella tots els dies _______________ (REBRE) la visita dels seus amics.c) Jo _______________ (MOLDRE) el caf cada dia perqu magrada ms acabat de moldre.d) El vestit que mhe comprat t la butxaca xicoteta i la m no mhi __________ (CABRE).e) Sempre que ve el teu germ, ella _______________ (PERDRE) la pacincia.f) Necessite el cotxe perqu _______________ (VIURE) en el camp.g) Sempre ests dient mentires. No _______________ (DIR) mai tota la veritat.h) Qui calla, _______________ (CONSENTIR).

9. Escriviu el present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents.a) No vull que _______________ (CONFONDRE) els conceptes, el tema s ms fcil del que pareix.b) Per favor, Jaume, no _______________ (PERDRE) el rellotge.c) Quan ella _______________ (EIXIR) anirem a berenar.d) Hem recomanat a la teua neboda que _____________ (LLEGIR) el llibre, per no vol.e) Em preocupa que ella _______________ (TOSSIR) tant.f) Que jo _______________ (PRESSENTIR) els seus pensaments no vol dir res.g) Et recomane que _______________ (REDUIR) de marxa, sempre vas massa rpida.h) Trobe molt difcil que et _______________ (CONCEDIR) el premi.i) s difcil que _______________ (SENTIR) el telfon perqu la pobra est ms sorda que una rella.j) Sempre que discutim sobre este tema, ell fa que t_______________ (INHIBIR) i que no comentes

mai res.

10. Escriviu el present dindicatiu o de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les fra-ses segents.

a) Cal que _______________ (REDUIR) els gastos si voleu viatjar.b) Caldr que _______________ (vosaltres) (RESPONDRE) tot all que vos pregunten.c) El Govern es _______________ (REUNIR) hui per evitar la crisi.d) El propietari vol que jo _______________ (OBRIR) la botiga dem a les huit.


www.bullent.net

e) Em _______________ (DESPLAURE) la vostra separaci.f) s un grosser: _______________ (OFENDRE) sempre que parla.g) Maria sempre _____________ (CORREGIR) les faltes dortografia amb bolgraf negre.h) No poden escorcollar la casa perqu no _______________ (DUR) lautoritzaci.i) No trobars ning que _______________ (FER) la truita de crelles com la mare.j) Nosaltres _______________ (INTUIR) que no ens dius la veritat.k) Quan _______________ (MORIR) el gos, el trobar a faltar.l) Qui no es _______________ (TRAURE) el passe no podr entrar a l estadi.m) Sha comprovat que la publicitat que ___________ (OFERIR) fantasia guanya en vendes.n) Toni, no _______________ (DUR) els llibres que et vaig demanar. Fes el favor de tornar a casa a

buscar-los.

o) Vull que vosaltres _______________ (OBRIR) la finestra o ens torrarem de calor.

11. Escriviu el pretrit, el futur, el condicional o limperatiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buitsde les frases segents.

a) Lany passat tu sempre _______________ (DIR) que aniries a la festa si et convidaven.b) Tu abans no _______________ (TRAURE) mai el cotxe de laparcament.c) Lany passat, sempre que Manuel i Jaume _______________ (EIXIR) a caar _______________

(ABATRE) un colom.d) Recorde quan rem menuts i contnuament _______________ (INTERROMPRE) el professor en les

classes.

e) Lacusat _______________ (ADDUIR) que quan va cometre el robatori no era conscient del que feia.f) Tu no _______________ (TRAURE) mai el cotxe de laparcament.g) Joan, _______________ (ANAR) amb compte amb els senyals de trnsit.


www.bullent.net

Perfrasis verbals

a. Les perfrasis ms habituals expressen obligaci o probabilitat. Aquestes sn les expressions incorrec-tes i les correctes:

PERFRASIS DOBLIGACI PERFRASIS DE PROBABILITATINCORRECTES CORRECTES INCORRECTES CORRECTES

HAVER-HI QUE + INF. CALDRE + INF DEURE DE + INF. DEURE + INFhi ha que + Inf. cal + Inf. deuen de + Inf. deuen + Inf. + Inf.

hi hauria que + Inf. caldria + Inf. devien de + Inf. devien + Inf.hi haur que + Inf. caldr + Inf. deuran de + Inf. deuran

TINDRE QUE HAVER DE FUTUR DEUREtinc que + Inf. he de + Inf. seran... deuen ser

tindria que + Inf. hauria de + Inf. CONDICIONALtindrem que + Inf. haurem de + Inf. serien devien ser

b. La perfrasis anar a + infinitiu no s correcta si t valor de futur ja que cal usar el futur simple:

On anirs (*vas a anar) de vacances lestiu proper?

c. *Acabar per + infinitiu pretn expressar la culminaci duna acci desprs dun procs; per com ques incorrecta usarem locucions o adverbis com al final, a lltim, finalment:

Desprs de molts anys de festeig, al final va accedir (*va acabar per accedir) a casar-se.

d. *Estar al + infinitiu sol usar-se incorrectament per a indicar la imminncia duna acci. Cal substituir-laper altres expressions:

Lautobs est a punt darribar (*est a larribar).

e. *Ser de + infinitiu s incorrecta en el sentit de ser necessari realitzar una acci i, doncs, lhem de subs-tituir per caldre + infinitiu, o per altres expressions:

Cal esperar (*s desperar) que el llibre que et vaig deixar continue en bon estat.

f. Estar + gerundi s correcta amb valor de continutat o reiteraci:

Est content tot el mat.

Per s incorrecta si expressa altres valors i, doncs, sn preferibles les formes verbals simples:

Escolte (*Estic escoltant) les notcies, mentres tu prepares el dinar.

g.*Portar + gerundi: T un valor duratiu, per s incorrecta i sha de substituir per la perfrasi estar + gerun-di:

Esta nevant (*Porta nevant) tota la nit.


www.bullent.net

12. Subratlleu els errors de les frases segents (alerta a les perfrasis verbals) i corregiu-los.a) Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara. Per, per

a entendrel millor, tenim que considerar unes altres variables.

____________________________________________________________________

b) La primera vegada que la vaig vore deuria de tindre quinze anys; jo anava encara a lescola i ella jaanava a linstitut. Sempre havem viscut en el mateix poble, per no ens havem trobat mai.

____________________________________________________________________

c) Passes el dia pensant en ell i veig que tot el que tens que fer est per acabar.____________________________________________________________________

d) Els vens dels meus pares deuen de tindre molts diners, perqu tenen moltes propietats i no parende viatjar.

____________________________________________________________________

e) Durant lltima mitja hora els caadors tenien que prescindir totalment de la paraula, usant el gestcom a nica forma de comunicaci.

____________________________________________________________________

f) Si no vns puntual, s precs que no tinguen en compte les teues opinions. No ests demostrant seruna persona seriosa en el teu treball.

____________________________________________________________________

g) Si volgueres que fera eixa carrera hi hauria que preparar-lo millor en determinades assignaturesespecfiques per tal que aprovara sense dificultat.

____________________________________________________________________

h) La porta del balc estava oberta i es va imaginar que lhome devia dhaver tornat de la ciutat. No shova pensar ms i va entrar a visitar-lo.

____________________________________________________________________

i) Sempre que hi ha un homicidi destes caracterstiques, tots els psicpates de la ciutat sen declarenautors; per si vol que acceptem la seua confessi tindr que provar els fets.

____________________________________________________________________

j) Desprs de lesfor i destudiar tant deus destar molt content del resultat dels exmens.____________________________________________________________________

k) Marta sho ha pres molt malament; jo crec que li ho tenies que haver dit duna altra manera.____________________________________________________________________

l) Podrem tractar de trobar les dades en els ordinadors de secretaria, per de tota manera el llistat dela gent que es va examinar lany passat t que estar en algun lloc.

____________________________________________________________________

m) Jo creia que aquell home devia de ser representant o venedor daparells fotogrfics o de transistors.Qui sap si de perles cultivades...

____________________________________________________________________

n) La introducci duna tesi doctoral t que tindre unes caracterstiques especials que la diferencien deles introduccions daltres texts cientfics.

____________________________________________________________________


www.bullent.net

13. Ompliu els buits de les frases segents amb les formes verbals corresponents als usos dels verbs.

a) Nosaltres li _______________ (DUR) el berenar cada vesprada.b) Quan el mestre ens mana alguna cosa, _______________ (OBEIR) sense piular.c) La mare vol que vos _______________ (BEURE) el suc.d) No _______________ (OMPLIR) el pitxer fins que ell no et done perms.e) Els alumnes _______________ (PRETENDRE) aprovar sense estudiar i jo ja sabia que ho tindrien

ben difcil.

f) Ahir _______________ (SER) el primer dia que tu _______________ (ADONAR-SE) de la situaci.g) Al dia segent de la festa, la ciutat _______________ (OFERIR) un aspecte diferent.h) Vam arribar tard perqu ens _______________ (nosaltres) (CONFONDRE) de carretera.i) Jo abans _______________ (VIURE) al costat de sa casa, per no la conec.j) A causa daquella calor tenem la sensaci que el temps no _______________ (TRANSCRRER)

aquell estiu.

k) Ell va aconseguir que nosaltres l_______________ (INTRODUIR) en la fbrica.l) Ja et vaig avisar que no _______________ (VEURE) estes pellcules.m) Si _______________ (VIURE) com jo et vaig aconsellar no et passaria aix.n) No magradaria que tu o els teus amics _______________ (VEURE) aquell espectacle.o) Em posaria molt content si vosaltres _______________ (CREURE) en mi.p) Lautor demanava als lectors que _______________ (REMETRES) a les instruccions.q) Si li fas una miqueta de companyia li _______________ (INFONDRE) nims.r) _______________ (a mi) (ESCRIURE) la teua opini sobre el que et _______________ (DIR) Joana

en la carta.

s) Si _______________ (vosaltres) (LLEGIR) tots els dies no _______________ (TINDRE) problemesde comprensi.

t) Pot ser que aquell home _______________ (DIRIGIR-SE) cap a la parada de lautobs.u) Si _______________ (PERDRE) el tren, aniria a buscar-te amb el cotxe.v) Quan el xiquet _______________ (CRIXER) ens comprarem una casa nova.w) Quan es _______________ (COSIR) b el bot de la camisa ja li ensenyar a fer ms coses.x) Si jo _______________ (HAVER) sabut que era tan complicat resoldre el problema, no lhauria plan-

tejat.y) Vosaltres, per si de cas, no _______________ (REMOURE) res.


www.bullent.net

Verbs pronominals i no pronominals

a. A continuaci hi ha una relaci de verbs pronominals que, en laccepci que sindica, han danar acom-panyats de pronoms necessriament:

acabar-se Consumir del tot.No mhe acabat (*he acabat) el dinar.

aprimar-se Fer-se prim, flac.Fer esport no taprimar (*aprimar) molt.

desdejunar-se Prendre el desdejuni.Em desdejune (*Desdejune) amb suc de taronja cada dia.

despertar-se Cessar de dormir o destar adormit.Mhe despertat (*He despertat) en sentir el soroll.

engreixar-se Esdevenir gras.Com sha engreixat (*ha engreixat) des del part!

entrenar-se Preparar-se fsicament.Si sentrena (*entrena) cada dia guanyar el campionat.

imaginar-se Suposar.Simaginen (*Imaginen) que guanyaran les eleccions de nou.

menjar-se Ingerir la totalitat o una part.Sha menjat (*Ha menjat) tot lentrep.

passar-se Acompanyat de certs adverbis.Tho has passat (*Ho has passat) b?

pensar-se Creure.Em pensava (*Pensava) que aix era impossible.

prendres Adoptar una actitud.Sha pres (*Ha pres) malament ladvertncia.

riures Burlar-se.Es riu de mi perqu vull aprendre suahili.

b. En canvi, hi ha un grup de verbs no pronominals en laccepci en qu els usem ac, que solem acom-panyar dalgun pronom incorrectament:

baixar Anar de dalt a baix.Vaig baixar (*Em vaig baixar) de lautobs lltim.

callar Deixar de dir, guardar silenci.s millor que callem (*ens callem) si no volem que senfade.

caure Anar a parar a terra.Van caure (*Es van caure) de la moto tots dos.

conixer Tenir una idea dalguna cosa.Conec (*Em conec) tot Valncia.

coure Sofrir una transformaci pel foc.Larrs ha cuit (*sha cuit) molt b.

estar Romandre durant un temps en un lloc.Va estar (*Es va estar) mig dia esperant.

fumar Aspirar el fum.Fuma (*Es fuma) un cigar els dies de festa.

marxar Partir dun lloc.Vaig marxar (*Em vaig marxar) sense acomiadar-me.

olorar Sospitar.Ja olorvem (*ens olorvem) que hi havia un engany.

omplir Omplir el pap, el ventre, la panxa.Ompli (*Omplit) la panxa i vs-ten!

passar Transcrrer el temps.El temps passa (*es passa) volant els diumenges.


www.bullent.net

Transportar-se a un lloc.No vingues, jo passar (*em passar) per loficina.

prendre Consumir.Prendr (*Em prendr) un tallat i continuar treballant.

quedar Tornar-se, esdevenir.Les Corts van quedar (*es van quedar) en silenci.

riure En totes les accepcions llevat de burlar-se, menysprear.Reia (Es reia) com un boig. Es riu de mi sempre.

saber Posseir la cincia dalguna cosa, conixer.Sabem (Ens sabem) el valenci correctament.

tmer Pensar que alguna cosa desagradable ha docrrer.Ja temia (*em temia) que mho preguntaries.


www.bullent.net

14. Subratlleu els errors de les frases segents (alerta als usos dels verbs) i corregiu-los.a) Sempre pensa en anar a tots els concerts del seu grup de msica preferit, per no pot anar-hi mai

perqu els fan a lestranger.____________________________________________________________________

b) Potser que li concedisquen la beca destudis universitaris que tant havia desitjat, encara que li handit que dac a quinze dies li ho notificaran.

____________________________________________________________________

c) Van comenar les obres al gener, acabant-les al juny tal com havien proms als propietaris de ledi-fici.

____________________________________________________________________

d) Dhaver-ho sabut, hauria solucionat el problema. Entre uns i altres, no shan aconseguit tots els objec-tius prevists i hem perdut diners.

____________________________________________________________________

e) s lanomenada realitat virtual, que consistix en submergir-se en el mn generat per lordinador imanipular uns objectes que noms existixen en la memria.

____________________________________________________________________

f) El president de lassociaci va fer una reuni ahir als socis avisant-los que no disposen de pressupostper a lany segent.

____________________________________________________________________

g) Aquella batalla va ser cruenta, les tropes atacaren violentament lenemic, aconseguint fer-lo recularhuit quilmetres. No obstant aix, perderen la guerra.

____________________________________________________________________

h) Els vaig dir que no era precs que macompanyaren a la reuni, per ells van insistir i, finalment, vanvindre.

____________________________________________________________________

i) No era precs preguntar res, ara tenia la certesa que ja no estava sol, que no estaria sol fins al final.____________________________________________________________________

j) Enguany esperem tindre ms sort i eixir de viatge. Lany passat no vam poder viatjar. Quan ho ten-em tot preparat, el meu fill es va caure de la moto i es va trencar un bra.

____________________________________________________________________

k) He escrit una redacci explicant les caracterstiques ms importants dels monuments funerariscorresponents als faraons de la IV dinastia de lAntic Egipte.

____________________________________________________________________

l) Serien les onze de la nit quan vam pujar al terrat, tots estvem emocionats i expectants. Vam vorepassar el cometa Halley.

____________________________________________________________________

m) Lobjectiu de la pellcula s el fer passar una

Documents

Quadern de Repas 01