Què opinen els experts sobre l’urbanisme del Maresme? Debat Sectorial d’Urbanisme Mataró - Consell Comarcal- 4 abril 2006

Què opinen els experts sobre l’urbanisme del Maresme?

Debat Sectorial d’Urbanisme

Mataró - Consell Comarcal- 4 abril 2006

Assistents al debat:

nom cognom càrrec entitat - institució

Sr. Pere Almera president CCM - Alcalde Ajuntament de Vilassar de MarSr. Lluís Cantallops Moderador del debat

Participants (ordre alfabètic)

Sr. Jordi Bellmunt Subdirector Paisatgisme UPC - Escola Superior d'Arquitectura de BarcelonaSr. Agàpit Borràs ArquitecteSr. Jordi Bosch i Meda Arquitecte-Remodelació de Barris Direcció General d'HabitatgeSra. Assumpta Brau Arquitecte Consell Comarcal del MaresmeSra. Maria Buhigas Cap d’estudis estratègics urbans Barcelona RegionalSr. Josep Maria Carrera Director de Planejament Institut d'Estudis Territorials (IET)Sr. Rodrigo Díaz Arquitecte IETSr. Amador Ferrer i Aixalà Arquitecte - Urbanisme Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de BarcelonaSr. Josep Maria Flo Cap àrea territori Ajuntament Premià de MarSr. Sebastià Jornet Arquitecte Sr. Pere Montanya Membre ponencia tècnica PTMB GMUT (Gerència Municipal d'Urbanisme de Terrassa)Sr. Jan Reñé Tècnic habitatge Consell Comarcal del MaresmeSr. Joan Ribó Gerent CORMA - cooperativaSr. Antoni Sanchez Gerent urbanisme Ajuntament Caldes d'EstracSr. Manuel de Torres Capell Arquitecte UPC - UOT Sr. Josep Val i Ravell Arquitecte Ajuntament d'Alella

Arquitectes municipals (ordre de municipi)

Sr. Josep Ramon Amer Elies Arquitecte municipal Aj. PalafollsSr. Jordi Armengol Arquitecte municipal Aj. Vilassar de DaltSr. Xavier Berenguer Arquitecte municipal Aj. MontgatSr. Ramón Calonge Arquitecte municipal Aj. DosriusSr. Genís Carbó Cap de planejament Aj. d'Arenys de MarSr. Isabel Carrillo Arquitecte municipal Aj. Santa SusannaSr. Ignasi de Moner Arquitecte municipal Aj. Canet de MarSr. Miquel Diez Arquitecte municipal Aj. Sant Pol de MarSr. Daniel Farrés Arquitecte municipal Aj. TianaSr. Eduard Fernández Arquitecte municipal Aj. Malgrat de MarSr. Josep Gaspar Arquitecte municipal Aj. Cabrera de MarSra. Montse Hosta Gerenta urbanisme Aj. Vilassar de MarSr. Lluis López Arquitecte municipal Aj. Premà de DaltSr. Salvador Lujan Arquitecte municipal Aj. ÒrriusSr. Marta Pujol Arquitecte municipal Aj. Sant Vicenç de MontaltSr. Josep María Pujol Arquitecte municipal Aj. Caldes d'EstracSr. Xavier Ricart Arquitecte municipal Aj. Pineda de MarSr. Lluis Sala Arquitecte municipal Aj. CabrilsSra. Laura Subirà Arquitecte municipal Aj. El MasnouSr. Joaquim Villaronga Arquitecte municipal Aj. Alella

• El Vicepresident del Consell Comarcal• Un representant de la Direcció General d'Habitatge • El director de Planejament (IET) i redactor del PTMB• Els dos representants del Maresme a la ponencia tècnica PTMB• 20 arquitectes municipals• 4 arquitectes redactors de POUMs del Maresme • 3 arquitectes del Consell Comarcal del Maresme• Arquitectes i consultors de la MM, IET, BR, UPC, UOT• El gerent de CORMA

Participants:

• A la reunió es discutí sobre unes quarantena de preguntes agrupades en les següents deu temes clau:

• Molts dels projectes i actuacions que es consideren més convenients es consideren també improbables en l’horitzó 2015.

DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC

Baix Maresme

Maresme Central

Alt Maresme i Vall de la Tordera

PROJECTES ESTRATÈGICS

Muntanya - Serralada

Mitja Muntanya

La Plana

REFORMA DE LA FAÇANA MARÍTIMA

NOUS MODELS DE PLANIFICACIÓ I GESTIÓ

Opinions en relació al desenvolupament urbanístic

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El creixement de la població del Maresme es moderarà passant de 400.000 habitants actuals als 500.000 el 2026,els creixements urbans seran més densos i compactes, d’acord amb els Criteris territorials de la SP T.

La meitat dels nous habitatges seran amb tipologies de baixa densitat (unifamiliar aïllat o adossat).

Segons el planejament vigent, el 25% de la superfície comarcal serà urbana abans del 2015. Si les revisions deplans en curs continuessin l’actual ritme de consum de sòl, podria arribar-se a quasi el 44%.

No es podrà cobrir la demana potencial d’habitatge social, malgrat augmentarà significativament a la comarca.

BM: Es contindrà el creixement residencial dels municipis del Baix Maresme per sota dels 5.000 nous habitatgesfins al 2015.

BM: S’exhaurirà completament el sòl urbanitzable d’aquest municipis que ja no podran estendre’ssignificativament.

BM: Es mantindrà el ritme edificador actual

MC: Amb els més de 3.000 habitatges previstos a Mataró, la capital podria arribar els 150.000 habitants.

MC: Exhaurida la capacitat de creixement de Mataró serà inevitable que planegi la urbanització parcial de les CincSènies .

MC: Es mantindrà el ritme edificador actual

AM: Actualment, amb més del 40% de segona residència, els municipis costaners de l’Alt Maresme tindranincrements importants de població resident.

AM: Amb més de 1.500 ha de sòl urbanitzable (400 ha a Tordera), aquest territori té capacitat per créixersignificativament

AM: Es mantindrà el ritme edificador actual

És molt probable És molt convenient

Opinions en relació al desenvolupament urbanístic del Baix Maresme

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

BM: Es contindrà el creixement residencial delsmunicipis del Baix Maresme per sota dels 5.000

nous habitatges f ins al 2015.

BM: S’exhaurirà completament el sòlurbanitzable d’aquest municipis que ja no

podran estendre’s signif icativament.

BM: Es mantindrà el ritme edif icador actual


Opinions en relació als projectes estratègics Muntanya - Serralada

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es crearà una normativa de gestió d’ús delsespais naturals per a facilitar la seva

conservació com a grans espais verds de lacomarca (per exemple gestionada pelConsorci del P arc Serralada Litoral)

S’acondicionaran els accessos als espaisprotegits, especialment el P arcs del

Montnegre Corredor i San Mateu –Cèllecs.Es projectaran supraminicipalment les

“portes d’entrada” al parc.


Opinions en relació als projectes estratègics Mitja Muntanya

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Les urbanitzacions disperses, algunes d’origen il·legal seran definitivament recepcionades.

Es reduirà l’extensió d’aquelles urbanitzacions disperses encara no desenvolupades (per exemple aP alafolls i Tordera)

Es faran projectes de tractament d’aigua pluvial a les àrees urbanes situades a capçaleres de conca perdisminuir el risc d’avinguda aigües avall.

Es recuperaran les rieres no urbanitzades com a parcs i espais verds urbans (per exemple projectes per larecuperació de la Tordera i la riera d’Argentona)

S’intensificaran els programes de peatonalització, regulació de l’aparcament amb zones verdes, i milloradel paisatge urbà en els nuclis urbans consolidats.

Es millorarà la vialitat comarcal per connectar els pobles de dalt amb l’execució de projectes com lacarretera dels 6 pobles.

Es construirà una avinguda interurbana de connexió entre l’autopista i els viaris locals (Avinguda del M ig)

Es construiran calçades laterals a l’autopista des de Montgat a P alafolls.


Opinions en relació als projectes estratègics La Plana

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es projectaran operacions de desenvolupament urbanístic intensives amb activitats econòmiquesa l’entorn de les noves estacions ferroviàries o de transport col·lectiu.

Es faran projectes de remodelació dels nuclis antics amb esponjament d’espais i programes depeatonalització, regulació de l’aparcament amb zones verdes, i millora del paisatge urbà.

El finançament previst per la Llei de barris de la Generalitat i les ajudes europees seran suficients pera la rehabilitació complerta dels barris degradats de Mataró i altres municipis com Argentona,

Malgrat de Mar o Tordera, etc.

S’urbanitzaran adequadament els espais agrícoles intensius d’hivernacle.

Es preservaran les planes agrícoles d’horta costaneres, més enllà dels espais aprovats pel P laDirector del Litoral (P DUSC), configurant una xarxa de parcs i espais protegits.

S’impulsarà la creació i gestió de polígons industrials supramunicipals.

Es crearan nous parcs agrícoles a municipis com Santa Susanna, Malgrat de Mar, Cabrera, entrealtres.


Opinions en relació a la façana marítima

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S’acondicionarà un passeig marítim continu alllarg de la costa (vianants i bicicletes) entre

tots els ajuntaments costaners.

Es soterrarà el ferrocarril pel centre de lespoblacions de Montgat a Mataró

No hi ha oportunitats de cofinançar elsoterrament del ferrocarril amb el

desenvolupament urbanístic

Es reconstruiran les infrastructures ambimpacte urbanístic (Viaducte Caldes, Sant

Pol...)

Es reconvertirà la N-II en via cívica i elsmunicipis rebran inversions específ iques perpoder f inançar el projecte, que es redactarà i

gestionarà d’una forma integrada.


Opinions en relació a la planificació i la gestió

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Hi haurà una gestió urbanística supramunicipal en aquells àmbits on ja s’ha esgotat la capacitatde creixement, especialment al Baix Maresme o allà on la conurbació existent ho requereixi.

Es redactarà una Carta del Paisatge del Maresme, com a instrument de concertaciód’estratègies entre els sectors públic i privat, per regular els impactes les activitats que es

desenvolupen al territori. (Per exemple per consensuar criteris estètics arqui

La planif icació urbanística serà cada cop un treball més tècnic i més independent de conflictespolítics locals

Hi haurà una millora del f inançament municipal que permetrà alliberar la provisió d’equipaments ala edif icabilitat del privat.

Hi haurà oportunitats de generar plusvalúes per edif icabilitat, que permetran cofinançarprojectes infrastructurals d’envergadura com el soterrament del ferrocarril (tal i com està

previst a Tarragona).

S’executaran programes d’adquisició pública de sòl no urbanitzable.

Els ajuntaments realitzaran operacions de custodia per a millorar la seva capacitat de gestió del’espai lliure quan no el puguin adquirir.

Es regularà i fomentarà la transformació d’edif icis singulars (com viles modernistes unifamiliars)per permetre l’establiment de centres de negocis i of icines.

Es regularà i fomentarà la transformació d’edif icis singulars (com viles modernistes unifamiliars)per permetre la seva qualif icació tipològica d’habitatge plurifamiliar.


Respostes en detall

Opinions en relació al desenvolupament urbanístic

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

El c re ixement de la po blac ió de l Mares me es mo derarà pas s ant de 400.000 habitants ac tua ls a ls500.000 e l 2026, e ls c re ixements urbans s eran més dens o s i co mpactes , d’aco rd amb e ls Crite ris

te rrito ria ls de la SP T.

La meita t de ls no us habita tges s eran amb tipo lo gies de ba ixa dens ita t (unifamilia r a ïlla t o ado s s a t).

Sego ns e l planejament vigent, e l 25% de la s uperfíc ie co marcal s erà urbana abans de l 2015. Si lesrevis io ns de plans en curs co ntinues s in l’ac tua l ritme de co ns um de s ò l, po dria arribar-s e a quas i e l

44%.

No es po drà co brir la demana po tencia l d’habita tge s o cia l, malgra t augmentarà s ignifica tivament a laco marca .

BM: Es co ntindrà e l c re ixement res idencia l de ls munic ipis de l Baix Mares me per s o ta de ls 5.000no us habita tges fins a l 2015.

BM: S’exhaurirà co mple tament e l s ò l urbanitzable d’aques t munic ipis que ja no po dran es tendre’ss ignifica tivament.

BM: Es mantindrà e l ritme edificado r ac tua l

MC: Amb e ls més de 3.000 habita tges previs to s a Mataró , la capita l po dria a rribar e ls 150.000habitants .

MC: Exhaurida la capacita t de cre ixement de Mataró s erà inevitable que planegi la urbanitzac ióparc ia l de les Cinc Sènies .

MC: Es mantindrà e l ritme edificado r ac tua l

AM: Actua lment, amb més de l 40% de s ego na res idència , e ls munic ipis co s taners de l’Alt Mares metindran increments impo rtants de po blac ió res ident.

AM: Amb més de 1.500 ha de s ò l urbanitzable (400 ha a To rdera), aques t te rrito ri té capacita t percré ixer s ignifica tivament

AM: Es mantindrà e l ritme edificado r ac tua l

És molt probable És poc probable No és gens probable

És molt convenient És poc convenient No és gens convenient

Opinions en relació al desenvolupament urbanístic del Baix Maresme

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es crearà una normativa de gestió d’ús dels espais naturals per a facilitar la seva conservació com a gransespais verds de la comarca (per exemple gestionada pel Consorci del P arc Serralada Litoral)

S’acondicionaran els accessos als espais protegits, especialment el P arcs del Montnegre Corredor i SanMateu –Cèllecs. Es projectaran supraminicipalment les “portes d’entrada” al parc.


Es reduirà l’extensió d’aquelles urbanitzacions disperses encara no desenvolupades (per exemple aP alafolls i Tordera)

Es faran projectes de tractament d’aigua pluvial a les àrees urbanes situades a capçaleres de conca perdisminuir el risc d’avinguda aigües avall.

Es recuperaran les rieres no urbanitzades com a parcs i espais verds urbans (per exemple projectes per larecuperació de la Tordera i la riera d’Argentona)

S’intensificaran els programes de peatonalització, regulació de l’aparcament amb zones verdes, i millora delpaisatge urbà en els nuclis urbans consolidats.

Es millorarà la vialitat comarcal per connectar els pobles de dalt amb l’execució de projectes com lacarretera dels 6 pobles.



Es projectaran operacions de desenvolupament urbanístic intensives amb activitats econòmiques al’entorn de les noves estacions ferroviàries o de transport col·lectiu.

Es faran projectes de remodelació dels nuclis antics amb esponjament d’espais i programes depeatonalització, regulació de l’aparcament amb zones verdes, i millora del paisatge urbà.

El finançament previst per la Llei de barris de la Generalitat i les ajudes europees seran suficients per a larehabilitació complerta dels barris degradats de Mataró i altres municipis com Argentona, Malgrat de Mar o

Tordera, etc.


Es preservaran les planes agrícoles d’horta costaneres, més enllà dels espais aprovats pel P la Director delLitoral (P DUSC), configurant una xarxa de parcs i espais protegits.


Es crearan nous parcs agrícoles a municipis com Santa Susanna, Malgrat de Mar, Cabrera, entre altres.



Opinions en relació als projectes estratègics

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Es crearà una normativa de gestió d’ús dels espais naturals per a facilitar la seva conservació com a grans espais verds de la comarca (perexemple gestionada pel Consorci del P arc Serralada Litoral)

S’acondicionaran els accessos als espais protegits, especialment el P arcs del Montnegre Corredor i San Mateu –Cèllecs. Es projectaransupraminicipalment les “portes d’entrada” al parc.


Es reduirà l’extensió d’aquelles urbanitzacions disperses encara no desenvolupades (per exemple a P alafolls i Tordera)

Es faran projectes de tractament d’aigua pluvial a les àrees urbanes situades a capçaleres de conca per disminuir el risc d’avinguda aigüesavall.

Es recuperaran les rieres no urbanitzades com a parcs i espais verds urbans (per exemple projectes per la recuperació de la Tordera i la rierad’Argentona)

S’intensificaran els programes de peatonalització, regulació de l’aparcament amb zones verdes, i millora del paisatge urbà en els nuclis urbansconsolidats.

Es millorarà la vialitat comarcal per connectar els pobles de dalt amb l’execució de projectes com la carretera dels 6 pobles.



Es projectaran operacions de desenvolupament urbanístic intensives amb activitats econòmiques a l’entorn de les noves estacionsferroviàries o de transport col·lectiu.

Es faran projectes de remodelació dels nuclis antics amb esponjament d’espais i programes de peatonalització, regulació de l’aparcamentamb zones verdes, i millora del paisatge urbà.

El finançament previst per la Llei de barris de la Generalitat i les ajudes europees seran suficients per a la rehabilitació complerta dels barrisdegradats de Mataró i altres municipis com Argentona, Malgrat de Mar o Tordera, etc.


Es preservaran les planes agrícoles d’horta costaneres, més enllà dels espais aprovats pel P la Director del Litoral (P DUSC), configurant unaxarxa de parcs i espais protegits.


Es crearan nous parcs agrícoles a municipis com Santa Susanna, Malgrat de Mar, Cabrera, entre altres.



Opinions en relació a la façana marítima

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

S’acondicionarà un passeig marítim continu alllarg de la costa (vianants i bicicletes) entre

tots els ajuntaments costaners.

Es soterrarà el ferrocarril pel centre de lespoblacions de Montgat a Mataró

No hi ha oportunitats de cofinançar elsoterrament del ferrocarril amb el

desenvolupament urbanístic

Es reconstruiran les infrastructures ambimpacte urbanístic (Viaducte Caldes, Sant

Pol...)

Es reconvertirà la N-II en via cívica i elsmunicipis rebran inversions específ iques perpoder f inançar el projecte, que es redactarà i

gestionarà d’una forma integrada.



Opinions en relació a la planificació i la gestió

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Hi haurà una gestió urbanística supramunicipal en aquells àmbits on ja s’ha esgotat la capacitatde creixement, especialment al Baix Maresme o allà on la conurbació existent ho requereixi.

Es redactarà una Carta del Paisatge del Maresme, com a instrument de concertaciód’estratègies entre els sectors públic i privat, per regular els impactes les activitats que es

desenvolupen al territori. (Per exemple per consensuar criteris estètics arqui

La planif icació urbanística serà cada cop un treball més tècnic i més independent de conflictespolítics locals

Hi haurà una millora del f inançament municipal que permetrà alliberar la provisió d’equipaments ala edif icabilitat del privat.

Hi haurà oportunitats de generar plusvalúes per edif icabilitat, que permetran cofinançarprojectes infrastructurals d’envergadura com el soterrament del ferrocarril (tal i com està

previst a Tarragona).


Els ajuntaments realitzaran operacions de custodia per a millorar la seva capacitat de gestió del’espai lliure quan no el puguin adquirir.

Es regularà i fomentarà la transformació d’edif icis singulars (com viles modernistes unifamiliars)per permetre l’establiment de centres de negocis i of icines.

Es regularà i fomentarà la transformació d’edif icis singulars (com viles modernistes unifamiliars)per permetre la seva qualif icació tipològica d’habitatge plurifamiliar.



Respostes en detall seleccionades

42,9% 57,1% 0,0% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%

És molt probable És poc probable No és gens probable És molt convenient És poc convenient No és gensconvenient

El creixement de la població del Maresme es moderarà passant de 400.000 habitants actuals als500.000 el 2026, els creixements urbans seran més densos i compactes, d’acord amb els Criteristerritorials de la SPT.

37,5% 50,0% 12,5% 14,3% 0,0% 85,7%0%

20%

40%

60%

80%

100%


La meitat dels nous habitatges seran amb tipologies de baixa densitat (unifamiliaraïllat o adossat).

42,9% 42,9% 14,3% 0,0% 0,0% 100,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Segons el planejament vigent, el 25% de la superfície comarcal serà urbana abansdel 2015. Si les revisions de plans en curs continuessin l’actual ritme de consum desòl, podria arribar-se a quasi el 44%.

66,7% 33,3% 0,0% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


BM: Es contindrà el creixement residencial dels municipis del Baix Maresme per sotadels 5.000 nous habitatges fins al 2015.

25,0% 75,0% 0,0% 0,0% 60,0% 40,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


MC: Exhaurida la capacitat de creixement de Mataró serà inevitable que planegi laurbanització parcial de les Cinc Sènies .

87,5% 12,5% 0,0% 42,9% 57,1% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


AM: Actualment, amb més del 40% de segona residència, els municipis costaners del’Alt Maresme tindran increments importants de població resident.

66,7% 33,3% 0,0% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


S’acondicionaran els accessos als espais protegits, especialment el Parcs del Montnegre Corredor i SanMateu –Cèllecs. Es projectaran supraminicipalment les “portes d’entrada” al parc.

16,7% 83,3% 0,0% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es reduirà l’extensió d’aquelles urbanitzacions disperses encara no desenvolupades(per exemple a Palafolls i Tordera)

0,0% 100,0% 0,0% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es faran projectes de tractament d’aigua pluvial a les àrees urbanes situades acapçaleres de conca per disminuir el risc d’avinguda aigües avall.

42,9% 57,1% 0,0% 80,0% 20,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%

És molt probable És poc probable No és gens probable És molt convenient És poc convenient No és gens convenient

Es recuperaran les rieres no urbanitzades com a parcs i espais verds urbans (perexemple projectes per la recuperació de la Tordera i la riera d’Argentona)

57,1% 42,9% 0,0% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


S’intensificaran els programes de peatonalització, regulació de l’aparcament ambzones verdes, i millora del paisatge urbà en els nuclis urbans consolidats.

28,6% 71,4% 0,0% 80,0% 20,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es millorarà la vialitat comarcal per connectar els pobles de dalt amb l’execució deprojectes com la carretera dels 6 pobles.

28,6% 42,9% 28,6% 80,0% 0,0% 20,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es construirà una avinguda interurbana de connexió entre l’autopista i els viarislocals (Avinguda del Mig)

85,7% 14,3% 0,0% 20,0% 60,0% 20,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es construiran calçades laterals a l’autopista des de Montgat a Palafolls.

33,3% 50,0% 16,7% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es projectaran operacions de desenvolupament urbanístic intensives amb activitatseconòmiques a l’entorn de les noves estacions ferroviàries o de transport col·lectiu.

0,0% 100,0% 0,0% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


El finançament previst per la Llei de barris de la Generalitat i les ajudes europees seransuficients per a la rehabilitació complerta dels barris degradats de Mataró i altres municipiscom Argentona, Malgrat de Mar o Tordera, etc.

0,0% 71,4% 28,6% 75,0% 25,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%



16,7% 66,7% 16,7% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es preservaran les planes agrícoles d’horta costaneres, més enllà dels espaisaprovats pel Pla Director del Litoral (PDUSC), configurant una xarxa de parcs i espaisprotegits.

0,0% 71,4% 28,6% 85,7% 14,3% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%



37,5% 62,5% 0,0% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es crearan nous parcs agrícoles a municipis com Santa Susanna, Malgrat de Mar,Cabrera, entre altres.

37,5% 62,5% 0,0% 83,3% 0,0% 16,7%0%

20%

40%

60%

80%

100%


S’acondicionarà un passeig marítim continu al llarg de la costa (vianants i bicicletes)entre tots els ajuntaments costaners.

25,0% 50,0% 25,0% 50,0% 33,3% 16,7%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es soterrarà el ferrocarril pel centre de les poblacions de Montgat a Mataró

37,5% 37,5% 25,0% 16,7% 66,7% 16,7%0%

20%

40%

60%

80%

100%


No hi ha oportunitats de cofinançar el soterrament del ferrocarril amb eldesenvolupament urbanístic

0,0% 85,7% 14,3% 66,7% 16,7% 16,7%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es reconstruiran les infrastructures amb impacte urbanístic (Viaducte Caldes, SantPol...)

25,0% 62,5% 12,5% 83,3% 16,7% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es reconvertirà la N-II en via cívica i els municipis rebran inversions específiques perpoder finançar el projecte, que es redactarà i gestionarà d’una forma integrada.

14,3% 71,4% 14,3% 85,7% 14,3% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Hi haurà una gestió urbanística supramunicipal en aquells àmbits on ja s’ha esgotatla capacitat de creixement, especialment al Baix Maresme o allà on la conurbacióexistent ho requereixi.

14,3% 57,1% 28,6% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


La planificació urbanística serà cada cop un treball més tècnic i més independent deconflictes polítics locals

0,0% 87,5% 12,5% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Hi haurà una millora del finançament municipal que permetrà alliberar la provisiód’equipaments a la edificabilitat del privat.

0,0% 75,0% 25,0% 16,7% 66,7% 16,7%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Hi haurà oportunitats de generar plusvalúes per edificabilitat, que permetrancofinançar projectes infrastructurals d’envergadura com el soterrament del ferrocarril(tal i com està previst a Tarragona).

12,5% 75,0% 12,5% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%



14,3% 85,7% 0,0% 100,0% 0,0% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Els ajuntaments realitzaran operacions de custodia per a millorar la seva capacitat degestió de l’espai lliure quan no el puguin adquirir.

50,0% 12,5% 37,5% 83,3% 16,7% 0,0%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es regularà i fomentarà la transformació d’edificis singulars (com viles modernistesunifamiliars) per permetre l’establiment de centres de negocis i oficines.

50,0% 12,5% 37,5% 50,0% 33,3% 16,7%0%

20%

40%

60%

80%

100%


Es regularà i fomentarà la transformació d’edificis singulars (com viles modernistesunifamiliars) per permetre la seva qualificació tipològica d’habitatge plurifamiliar.

Documents

Què opinen els experts sobre l’urbanisme del Maresme? Debat Sectorial d’Urbanisme Mataró - Consell Comarcal- 4 abril 2006