RDT699 març de 2009

R ĐT LA REVISTA DE RODA DE TER

MARÇ’09 / n 699Any LX / 3,15 €

LA MARgARIDADE LA fOnDA LA MARgARIDA DE LA fOnDA

2 ~

RĐ

TRevista Roda de Ter / Març 2009

RĐT El Temps DemografiaEdita Ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Fax 93 854 20 38Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 3,15 €

DirectoraMontse Verdaguer i Mas

RedaccióEstel Terricabras i Ocaña

Col·laboradors de cada edicióPep Bas, Joan Deniel, Joan Fradera, Quico García, Sabina Jufré, Àngela López París, Helga Masramon, Maria Ocaña, Miquel Pradell, Rosa Roca, M.Àngels Roviró, Joan Sala i Pujol, Jaume Salés Gorchs, Àlex Sánchez, Joan Serra, Pere Serra, Miquel Rovira, Mercè Viladecàs.

Fotografia portada. Àlex Sánchez.Fotografies pòster Carnaval 2009. Àlex Sánchez.

Fotos. Pep Bas, Joan Fradera, Maria Ocaña, Miquel Rovira, M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Pere Serra, Estel Terricabras i Montse Verdaguer.

Disseny inicial. BisgràficMaquetació. Montse Verdaguer i MasImpressió. Gràfiques Roda, SCPAdministració, publicitat i subscripcionsEstel Terricabras i Ocaña (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opi-nió dels articles signats. Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors, que la revista Roda de Ter no necessàriament ha de compartir.

TEMPERATuREs FEBRER 2009

Màxima absoluta / ºC 22,1ºMínima absoluta / ºC -4,4ºMitjana mensual / ºC 6,6ºMitjana climàtica / ºC / 1995-2005 7º

PlujA I METEoRs

Precipitació total mensual (lm2) 25,2Precipitació mitjana / 1995-2005 25,4Jornada més plujosa 14,1Precipitació acumulada. Any 2009 57,3Precipitació acumulada. Any 2008 43,7Dies de pluja 6Dies de boira 5Dies de gelada 15Dies de rosada 8Dies de tempesta 0Dies de neu 0Vent fort>51 Km/h 2

VEnT

Ràfega màxima Km/h 61 WSW

ACTERAmics de les Ciències de la Terra i de l’Espai

www.astrored.net/acter

Secció meterologiawww.svt.es/meteoroda

nAIxEMEnTs

23/02/2009Júlia Collell Garcia, filla de Gerard i Almudena08/03/2009Biel Garcia Fontseca, fill de David i Maria Teresa14/03/2009Joan Ricard Ferreiro Navarro, fill d’Òscar i Jovana

DEFunCIons

02/03/2009Antonina Crosas Portet, 78 anys18/03/2009Vicenç Cayuela Venzal, 61 anys12/03/2009Esteve Castan Martin, 53 anys12/03/2009Rosa Banus Masoliver, 95 anys

3 ~

RĐ

T

Revista Roda de Ter / Març 2009

ÍndexAgenda Cultural04. EDiTORiAL

05. EL TEMA DEL MES

12. NOTÍCiES

19. PÒSTER CARNAVAL

28. MuSEu DE L’ESQuERDA

29. CRÒNiCA DE LA RESiDèNCiA

29. OPiNiÓ

33. ESPORTS

40. SAPS Què VuLL DiR?

Dijous, 2 d’abrilDia Internacional del llibre Infantil. Jo sóc el món, narració de contes i taller a càrrec de Caro Von Arend. A les 6 de la tarda, a la bibli-oteca Bac de Roda. Organitza: Biblioteca Bac de Roda.

Dimecres, 15 d’abrilPrimer aniversari de la Biblioteca Bac de Roda. Hora del conte. Ximpa a la Selva, nar-ració amb titelles a càrrec de la Cia. De Sinilos. A les 6 de la tarda, a la biblioteca Bac de Roda.

Dijous, 16 d’abrilPrimer aniversari de la biblioteca Bac de Roda. Recital, Amor, amor, catàstrofe, el desa-mor a la literatura, a càrrec de Georgina Car-dona (Svetlana de la sèrie de TV3 Ventdelplà), a la veu, i Pep Poblet, al saxo. A les 9 del ves-pre, a la biblioteca Bac de Roda.

Dissabte, 18 d’abrilsubmergeix-te en l’univers Vabau. Presenta-ció i narració del conte Animals Fenomenals o per què els peixos tenen cames, a càrrec de l’editorial rodenca Vabau. A les 12 del migdia, a la biblioteca Bac de Roda.

Dijous, 23 d’abrilsant jordi 2009Festa de l’intercanvi de llibres per als esco-lars. Amb la participació de l’Escola de Música El Faristol. A 3/4 de 10 del matí, al passeig del Ter.

Divendres, 24 d’abrilPresentació de la ruta literària “A les Envis-tes del Ter” de Ricard Torrents i Bertrana. Amb la presència de l’autor. Recital poètic. A les 8 del vespre, a la biblioteca Bac de Roda.

Dissabte, 25 d’abrilsant jordi 2009Taller de xaranga per a la Cercavila de Dracs. Taller per a tots els públics (a partir de

8 anys), amb o sense coneixements musicals. De 10 del matí a 2 del migdia i de 4 a 7 de la tarda, a la planta baixa de Can Planoles, antiga Escola de Música. Més informació i inscripcions al Punt Roda, fins el 19 d’abril.

sant jordi a l’Esquerdales fabuloses històries de l’Esquerda. una manera diferent per saber coses de l’Esquer-da. Floduc el bufó les explica. A les 5 de la tarda, al jaciment Arqueològic de l’Esquerda.

Pans del Món. Taller per conèixer diferents maneres de fer pa. A 3/4 de 6 de la tarda, al jaci-ment Arqueològic de l’Esquerda.

Taller de punts de llibres i roses de paper. A 3/4 de 6 de la tarda, al Jaciment Arqueològic de l’Esquerda. Organitza: Revista Roda de Ter, en motiu del número 700 de la revista.

Diumenge, 26 d’abrilsant jordi 2009xocolatada popular. A 2/4 d’11 del matí, a la plaça Major.

Fira de l’Intercanvi del llibre. Porteu els vos-tres llibres vells i intercanvieu-los. Recollida a 2/4 d’11 del matí i intercanvi a partir de 2/4 de 12 del migdia, a la plaça Major.

Taller de punts de llibre i roses de paper. A 2/4 d’11 del matí, a la plaça Major. Organitza: Revista Roda de Ter, en motiu del número 700 de la revista.

Audició de sardanes amb la Cobla Principal d’olot. A les 12 del migdia, a la plaça Major. Organitza: Agrupació Sardanista Roda.

Cercavila de Dracs. Cercavila i concurs de Dracs. Prepareu el vostre! Amb l’acompanya-ment del grup del taller de Xaranga de l’Escola de Música El Faristol. A continuació, lliurement de premis. A les 5 de la tarda, a la plaça Major.

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Març 2009

RĐT

La revolució des de dins?

un any més hem celebrat el Dia internacional de les dones. Però ja ho diu l’escriptora i periodista Sílvia Soler que la independència de la dona és “una enganyifa” i que encara falta molt camí per recórrer. Fins i tot

aquesta podria ser una visió força optimista de la situació actual. La realitat és que si la generació de dones que descriu Soler en el seu llibre no han aconseguit compaginar feina i familia sense frustrar-se, poc ho aconseguiran les generacions que pugen a partir d’ara. O sí. Però hauran d’escollir entre feina o família perquè ha quedat demostrat que fer-ho córrer tot resulta perillós per a la salut. A no ser, és clar, que es portin a terme polítiques socials compromeses de veritat. Està clar que ha de ser la dona la primera que s’ha de convèncer que vol anar una mica més enllà, que ha de fer la revolució de dins cap a fora, però si no compten amb la complicitat de la parella i no tenen, per exemple, amb qui deixar els fills petits, ja m’explicareu com ho faran això de la revolució. un altre exemple: incentivar la natalitat amb una ajuda econòmica de 2.500 euros cada vegada que neix un fill no és la millor política social per a la dona. És fer-li un flac favor. invertim aquests diners en serveis que ajudin la dona a compaginar feina i família. No s’aposta prou per la dona perquè la societat d’avui en dia no es pot deixar perdre un valor tan important. La dona és una peça clau perquè funcioni l’engre-natge, sobretot en moment de crisi. És molt més pràctic, econòmic i fàcil que la dona es quedi a casa a tenir cura, per exemple, dels avis grans i malalts que no pas invertir en residències. Fins i tot, ara que escasseja la feina, està menys mal vist que sigui la dona la que estigui a l’atur per quedar-se a casa a cuinar, fer la feina i tenir cura del fills. La revolució s’ha de fer des de dintre, amb el recolzament de la parella, però amb polítiques socials que no siguin “pa per avui i gana per demà”. Sinó, tots els esforços seran a endebades i no avançarem.

5 ~

El t

ema

del

mes


Text. Montse Verdaguer i Rosa Roca. Fotos. Àlex Sánchez

Roda consolida els actes del Dia Internacional de les dones

El sopar-homenatge és un dels actes més emotius que s’organitzen a la població per commemorar el Dia Internacional de les dones.

És condició indispensable ser dona, ser de Roda de Ter, i es valora la trajec-tòria personal i professional. Són els ingredients que tenen en compte des del Fòrum Dona a l’hora d’escollir la protagonista del Sopar-Homenatge

que es celebra des de fa 4 edicions. És un dels actes més emotius que s’organit-zen a la població per commemorar el Dia internacional de les dones. Margarida urgell Torras en va ser la dona protagonista. Familiars i amics van voler acom-panyar l’homenatgada en l’acte que es va fer el 6 de març a la Porxada de Can Planoles. El Fòrum Dona va escollir la Margarida de la Fonda, de 76 anys, per la seva trajectòria personal i professional i perquè des de darrera els fogons ha sabut mantenir al llarg dels anys el negoci familiar. La Margarida, amb el seu treball diari i sense ser-ne conscient, ha estat i és com totes les dones transmissora de sabers i d’experiències. Té valor que com a dona ha tingut cura dels altres o ha matingut un negoci familiar, però també el té el fet que en la nostra quotidianitat, les dones també contribueixen a mantenir la cultura i la transformen.

Un centenar de persones, on hi havia familiars i amics, van assistir a l’homenatge de Margarida Urgell Torras, de 76 anys, que es va fer el 6 de març a la Porxada de Can Planoles

6 ~

El t

ema

del

mes


Així ho expressava en el seu discurs de l’homenatge la regidora d’Acció Social, igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament de Roda de Ter, Maria Martos: “Tots i totes, segur, tenim en les nostres vides alguna dona que, en algun moment o altre, ha cuidat de nosaltres; una dona treballadora, incansable que ens ha acollit sempre; una dona que ens ha posat el plat a taula, sense mandra, sense presses, generosament. Senzilla-ment, per amor. Avui sento que fent-li a vostè, Margarida, aquest homenatge tenim l’oportunitat d’evocar el record d’aquestes dones entranyables i sàvies i en silenci, agrair de tot cor que ens hagin estimat”. Durant l’emotiu acte d’homenatge, els primers a pujar a l’escenari per dedicar unes paraules a la Margarida van ser uns antics clients de la Fonda urgell, en Sílvio inarejos i la Mari Comas, que van recordar els menjars que els cui-nava la Margarida i les bones estades que van fer a la fonda. L’Alícia Costa va transportar als assistents uns anys endarrera recordant els records d’in-fantesa. La Maria Masoliver va expli-car una recepta de canalons elaborada amb tots els ingredients que li recorda-ven a la Margarida. i la M. Àngels Solà va dirigir-li unes paraules de part de tot el personal que treballa a la fonda. Finalment, va ser la filla Marta Parals que va parlar en nom de tota la família i va donar les gràcies a la Margarida per tota la feina feta, com a cuinera, però sobretot com a mare.

Durant l’acte, al que hi va assistir un centenar de persones, l’homenatjada va rebre diversos obsequis i també va voler agrair a tothom la seva presència. Després de l’homenatge, que va acabar amb el tradicional brindis, va comen-çar el sopar servit per l’Hostal Sant Jordi, amb uns 70 comensals, i a l’hora del cafè es va projectar un power point amb dades i fotografies de la vida de la Margarida, elaborat per Digitàlia Au-diovisuals. També cal fer esment que els avis de la residència de Can Plano-les van elaborar, un any més, els cen-tres de flors que adornaven les taules. i aquells assistents que ho van desitjar van poder fer la seva dedicatòria en un llibre que es va col·locar a l’entrada.

7 ~

El t

ema

del

mes


La Margarida urgell Torras s’ha passat tota la vida darrera els fogons i al capdavant del negoci famili-ar. L’ofici de la Margarida va començar a Sant Esteve

d’en Bas, on els seus avis i pares tenien un casa de pagès amb una petita fonda on servien menjars a peu de carretera. Anys després, la Margarida va anar a treballar a Olot a Can Salvi, lloc on es va assabentar de la possibilitat de comprar la Fonda de Roda. Així que els pares de la Margarida van comprar la Fonda, al carrer Ferran Alsina, l’any 1950. L’any 1975 es van traslladar a l’ubicació actual, al carrer Bac. Cinc generacions han passat per al capdavant del negoci i ara, com diu la Margarida, amb molt d’orgull, ja hi ha el seu nét, en Xavier.

Què li va semblar l’acte del sopar-homenatge?Em va semblar molt bé, no pensava que em fessin l’home-natge a mi, pensava que només ho feien a gent com ara es-criptors. No em pensava que també es reconegués la feina a les persones normals i corrents com jo. Em vaig emocionar, va ser molt maco. Van intervenir família i persones que ve-nien a la fonda.

Ha dedicat tota una vida als fogons. Què li hauria agra-dat ser sinó hagués fet de cuinera?No ho sé, sempre he viscut amb aquest ofici, ja des dels meus rebesavis, els meus avis i els meus pares. A mi sempre m’ha agradat ser cuinera i estar darrera els fogons i a la bar-ra. Nosaltres estàvem a pagès a Sant Esteve d’en Bas, a peu de carretera, i teníem un petit hostal.

Com era un dia de feina per vostè, a la Fonda?Em llevava a les 7 del matí i començava a parar taules, a pre-parar-ho tot per als dinars, servir... i fins el vespre, sempre hi havia feina. Va ser dur compaginar la feina i la família. Vaig tenir dos fills i sempre necessitava alguna persona que es cuidés dels meus fills. Quan es van fer grans ja va ser dife-rent perquè anaven a l’escola. i després el meu fill en Quim ja es va posar a darrera la barra i, anys més tard, la Montse, la meva jove, també el va ajudar a darrera la barra, a dalt, a baix i a tot arreu.

Quins records té del trasllat de la fonda del carrer Fer-ran Alsina al carrer Bac?Aquí al carrer Bac era més nou i més cèntric. Va ser un èxit per el poble... Amb l’inauguració hi van venir totes lea auto-

riats i la gent del poble.

Quin any es va jubilar, Margarida?Amb papers em vaig jubilar cap als setanta anys tot i que realment encara avui m’he llevat i he entrat a la cuina a pre-parar coses. Pelo patates, alls, cebes... Poc o molt cada dia remeno. Mai m’he acabat de jubilar. No sabria estar amb els braços plegats. El cos necessita moure’s.

Com ha canviat la cuina d’abans i d’ara?Ara és més moderna. El que passa és que nosaltres fem un menjar per treballadors; cassoles, salses, estofats. Els treba-lladors els hi agrada el plat “fondo”. Per això, la nostra cuina no ha canviat massa. Tenim clients de tota la vida, n’hi ha que tenien 20 anys i ja venien i encara avui vénen a dinar cada dia, els agrada la cuina que hem fet sempre.

Recomani’ns un plat de la Fonda urgell.El peu de porc farcit.

Margarida Urgell: “Mai m’he acabat de jubilar del tot, cada dia faig coses, necessito moure’m”Text. Estel Terricabras i Ocaña. Foto. Àlex Sánchez

8 ~

El t

ema

del

mes


Persones de 10 països diferents es van trobar el dissabte 7 de març a la carpa de Roda de Ter. Dones de diverses cultures es van fer visibles a la Carpa intercultural acostant la seva cuina tradicional als visitants. Plats típics i, fins i tot, begu-des, es van degustar gratuïtament al llarg de la tarda fins a exhaurir existències en un dels actes més concurreguts dels que s’han organitzat a Roda per commemorar un any més el Dia internacional de les dones. Més de 300 persones van participar a la Carpa intercultu-ral, segons han informat fonts de la regidoria d’Acció Social, igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament de Roda, on hi van ser presents Cuba, Brasil, Colòmbia, Bolívia, Romania, Costa de Marfil, Pakistan, Anglaterra, Marroc i Catalunya. En la quarta edició, es consolida aquest espai lúdic i participatiu, el qual podria plantejar-se el canvi d’ubicació de cara a una nova edició degut a l’èxit de públic. També es van organitzar tres tallers: el de complements, on Paquita Mas va ensenyar a fer collarets, braçalets i arrecades; el de les Herbes Re-meieres, on els participants van elaborar l’oli de cop; i el de decorar mocadors per ballar la dansa del ventre. També es

Diversitat de cultures a la carpaText. Montse Verdaguer. Fotos. Joan Fradera i Estel Terricabras

Més de 300 persones van visitar la Carpa Intercultural, la qual va comptar amb la presència de 10 països. També hi havia tallers d’art floral, herbes remeieres o complements, a més de jocs amb material reciclat

van muntar 33 jocs de taula fets amb material reciclat en els que hi podien jugar tota la família. un dels objecius és que els pares expliquin als fills com s’hi juga i que els puguin ela-borar a casa amb el material reciclat. L’espai familiar i muni-cipal La Tortuga també va ser present a la carpa i va muntar una piscina de boles per a la petita infància. A l’escenari, es va fer una exhibició de batuka i de balls de Bollywood.

9 ~

El t

ema

del

mes


10 ~

El t

ema

del

mes


La xerrada de Sílvia Soler formava part dels actes organitzats al voltant del Dia Internacional de les dones.

Si casa nostra fós una empresa, la muller seria la directora general i el marit, membre del consell

assessor. Ben al contrari del que passa en la majoria de les empreses d’avui en dia. Quan la periodista i escriptora Síl-via Soler posava aquest exemple, en la xerrada que va impartir a Roda el 4 de març, va ser perquè s’entengués quina és la responsabilitat i implicació que li suposa a la dona fer-se càrrec de la casa i de la família i del paper “només” d’assessor o col·laborador que pren l’home. En una sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda plena de gom a gom de dones i només 2 homes, Sílvia Soler va fer un retrat de les dones de la seva generació, nascudes al voltant dels anys 60, i que són les protagonistes del seu llibre 39+1. Dones que tenen la vocació de ser “bones” professio-nals i, a més, volen tenir una família. “De petites, se’ns va explicar que això és possible”, continua explicant Soler, però al tirar-ho endavant “no ens vam

Sílvia Soler: “La independència de la dona és una enganyifa”Text i fotos. Montse Verdaguer i Mas

demanar qui fa la feina de casa. i quan tornes de triumfar, has de fer les feines de la casa. i aquí està el gran drama de les dones de la meva generació. Com-paginar feina i família és molt més di-fícil si ets una dona” tot i que reconeix que la dona que treballa ara té l’opció de trencar la seva situació si no hi està a gust. Per Soler “la independència de la dona és una enganyifa” i encara hi ha molt per millorar. “Ens han obligat a ser superdones sense tenir superpo-ders. Hem arribat a tot arreu amb molt d’esforç i hem entès que l’home de la nostra vida som nosaltres mateixes. La meva vida i la meva felicitat depèn de mi mateixa”, explica. Les dones que retrata Soler estan vivint la crisi dels 40, s’adonen que són dones enganya-des, que no arriben a tot arreu i que no compten amb el suport de la seva parella. S’hi suma el desgast psicolò-gic que suposa tenir fills adolescents, els pares grans i “l’amenaça” a la feina de noies més joves que no tenen les mateixes responsabilitats familiars.

La germana del televisiu Toni Soler va signar llibres.

Davant aquest panorama i per evitar la frustació, Soler aconsella fer sopars amb les amigues i tenir sentit de l’hu-mor, l’ingredient principal amb el que ha narrat les històries del seu llibre. Però arribar als 40 també té la seva part positiva: “Et tornes transparent i les coses es relativitzen. Dius el que penses, sense manies i no fas allò que no et ve de gust”. Paraula de dona que ha superat els 40 i ha sobreviscut.

11 ~

El t

ema

del

mes


El Punt d’informació i Atenció Neus Català va acollir la Mostra d’Artesania i Arts Plàstiques, realitzats per dones de l’Escola de Dibuix i Pintura de Roda de Ter de Marta Casa-sas, l’escola Boixet Roda i treballs de Paquita Mas. Més de 100 persones van visitar l’exposició on hi havia quadres pin-tats amb diferents tècniques, puntes de coixí, articles fets amb patchwork, entre d’altres. El PiAD Neus Català està situat al primer pis de l’edifici de Can Planoles.

Més de 100 persones visiten la mostra d’artesania del PIADText. Redacció RDT. Fotos. M.Àngels Roviró i Rosa Roca

La biblioteca Bac de Roda ha dedicat el març a les dones. Entre d’altres actes, les sessions de l’Hora del conte d’aquest mes s’han centrat en contes no sexistes. El dimecres, 11 de març, l’activitat portava per títol Contes políticament cor-rectes, estava dirigida a nens i nenes a partir de 3 anys i va anar a càrrec de Caro Von Arend, la qual va explicar les històries acompanyada del suport musical d’una guitarra. L’última sessió de l’Hora del conte del març va tenir lloc el dimecres 28, a càrrec de Carme Bruguerola, i amb el títol El marit a casa. La biblioteca també va exposar a l’entrada una selecció de contes i llibres amb elements no sexistes i de co-educació, amb “l’objectiu de facilitar la tasca a pares i mares, en el seu paper d’educadors i educadores, i de formar nenes i nens en la igualtat”. Pel que fa el mes d’abril, la bibliote-ca se suma a la celebració del Dia internacional del Llibre infantil per commemorar el naixement de Hans Christian Andersen, amb l’activitat Jo sóc el món, amb narració de contes i taller a càrrec de Caro Von Arend, que tindrà lloc el 2 d’abril. i el 15 d’abril, l’Hora del conte es dedica al primer aniversari de la biblioteca amb una narració amb titelles a càrrec de la Cia. De Sinilos i el títol Ximpa a la selva.

L’hora de conte es dedica a històries políticament correctesText. Redacció RDT. Foto. Estel Terricabras

12 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Març 2009

Text i foto. Montse Verdaguer i Mas

El taller de barri obté un 8 de nota però poca assistència dels veïns

Un dels grups de treball que es van crear durant el taller de barri.

un total de 50 persones van participar al taller de barri que es va organitzar a la Porxada de Can Pla-noles el passat 22 de febrer, les conclusions del qual

serviran per complementar l’elaboració del Projecte d’Inter-venció Intregal del Nucli Antic de Roda de Ter. Per part dels mateixos participants, la valoració del taller ha estat d’un 8 sobre 10, tot i que, en els aspectes a millorar, van destacar aconseguir més assistència de veïns. El taller estava obert a tota la ciutadania i es van enviar cartes a 600 famílies. Els participants també van valorar positivament el fet mateix de poder participar i poder intercanviar opinions. El regi-dor d’urbanisme, Albert Serra, va utilitzar les valoracions dels participants per contestar la crítica del principal grup de l’oposció al consistori rodenc, Esquerra Republicana de Catalunya, que considera que “només 50 persones és poca participació”. ERC assegura que “ens fa patir el concepte de participació que té l’equip de govern, que és de quedar bé i d’aparador” i van demanar que es replantegi tenint en compte que s’està elaborant el Pla d’Ordenació urbanística Municipal (POuM). Albert Serra considera que es van do-nar totes les eines als veïns del poble per tal que hi pogués-sin participar “fins i tot es va fer en un diumenge” i per tal que fos més efectiu es va encarregar l’organització del taller a una empresa externa de l’ajuntament amb professionals

Roda de Ter és un dels nou municipis de la comarca d’Osona que impulsa-ran conjuntament el programa Ciu-tats Digitals 2008-10. Es tracta d’un projecte de la Generalitat de Catalu-nya per promoure l’accés a les noves tecnologies (TiC) i facilitar a les em-preses la seva utilització. El regidor de Promoció Econòmica, Esteve Franch, va explicar en el ple de març que hi ha-via 60 municipis que optaven a entrar en aquest programa però que només hi podien accedir 10 candidats. Roda va signar un conveni amb els ajun-taments de Manlleu, Les Masies de Roda, Sant Hipòlit de Voltregà, Les

Més de 300.000 euros per projectes per promoure l’accés a les TIC

La setmana del 23 de març van comen-çar les obres per reparar el paviment del carrer Bac. L’empresa que les por-tarà a terme es diu ibersilva. Tal i com va explicar el regidor d’urbanisme, Albert Serra, durant el ple de febrer, l’ajuntament no va quedar satisfet amb les obres de remodelació del carrer Bac que formen part del Projecte de rehabilitació de l’espai urbà del centre històric i que suposen la reconversió a prioritat peatonal de diversos carrers del nucli antic. Serra ja va anunciar que el cost de la recol·locació de les llambordes anirien a càrrec de l’em-presa a qui es va adjudicar l’obra.

Inici de les obres al carrer Bac

Masies de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, L’Esquirol, Tavèrnoles i Callde-tenes i la proposta presentada va ser acceptada per la Generalitat. La sub-venció que rebran és de 358.000 eu-ros i un dels primers projectes que es volen portar a terme és crear un punt TiC a Manlleu, que és el municipi que ha assumit el lideratge del programa. Esteve Franch ha explicat que aquests diners no rebertiran directament a cap d’aquests municipis sinó que es desti-naran a propostes concretes. Ara ha començat un procés de reunions entre els municipis integrants per decidir els projectes a treballar.

que s’hi dediquen. El títol del taller era El poble que volem!, tema sobre el qual es va debatre durant les 4 hores que va durar la sessió organitzada des de la regidoria d’urbanisme. Les conclusions del taller les podeu consultar a la pàgina web de l’Ajuntament de Roda de Ter (www.rodadeter.cat) en l’apartar d’urbanisme. Per exemple, es va demanar més cinisme, foment de la participació ciutadana, la rehabilita-ció del pont Vell o la millora de la seguretat ciutadana, entre d’altres. El Projecte d’Intervenció Integral, que redacta un equip de la Diputació de Barcelona, es presentarà a la con-vocatòria de la Generalitat de la Llei de Barris que sortirà en els propers mesos.

13 ~

No

tície

s


Text. Montse Verdaguer

Les obres del polígon del Puig Vell s’han alentit per falta de diners

Imatge recent de les obres del polígon del Puig Vell.

Les obres que s’estan duent a terme al polígon del Puig Vell s’han alentit per l’endarreriment en l’obtenció de dos permisos i també per la falta de diners, segons

va explicar el primer tinent d’alcalde, Esteve Franch, en el ple de març. “S’ha alentit el ritme de treball dels operaris perquè incasol va haver de demanar un increment de crèdit i encara no els han arribat els diners”, segons va declarar Franch el passat 17 de març. El també regidor de Promoció Econòmica va afegir que “quan estigui desbloquejat el tema econòmic, els queda 1 mes de feina” per acabar les obres. “Voldríem acabar-lo el més ràpid possible per adjudicar les parcel·les”, assegura el regidor i afegeix que hi haurà la possiblitat de subdividir els terrenys per fer naus més peti-tes però haurà d’anar a càrrec del propietari que compri la parcel·la. També va avançar que a la zona d’equipaments, l’ajuntament té previst construir-hi un aparcament públic de 750 metres2, la qual cosa ja s’ha proposat a incasol. A més, Franch també ha explicat que s’hi voldria ubicar un altre pàrquing tancat per a camions, amb vigilància amb càmares, i prohibir el trànsit de camions per dins el poble: “Aquest projecte està en fase embrionària”.

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’oposició del consistori rodenc va fer una pregunta en el ple de març sobre el futur de l’Escola d’Adults. L’al-calde i regidor d’Educació, Antoni Llach, va dir que “per qüestions pressupostàries” desconeixen quin serà el futur de l’escola ja que només està pressupostada fins el mes de juny de 2009. Llach també va apuntar que “tenim diversos projectes sobre la taula però encara no hem decidit res con-cret”. Segons M. Antònia Tardà (ERC), que durant la le-gislatura passada havia estat regidora d’Educació, “l’escola d’adults està tocada de mort” i va criticar “la poca qualitat” del tríptic informatiu que es va passar casa per casa per in-formar de l’oferta de l’escola. Tardà també va criticar la fei-na que fa Llach al capdavant de la regidoria.

ERC demana quinés el futur de l’Escola d’AdultsText. Montse Verdaguer

una altra de les preguntes que va fer ERC en el ple de març va ser sobre la utilització de la carpa municipal, situada al costat de l’institut. ERC va demanar a l’equip de govern d’iPR-PSC i Ciu si s’havien canviat els usos de la carpa ja que el grup de l’oposició ha percebut que alguns dels actes que habitualment s’hi celebraven havien canviat d’empleça-ment referint-se, per exemple, al ball de Carnaval o al so-par-homenatge a una dona de Roda. Segons Esteve Franch (Ciu), priment tinent d’alcalde, “no s’ha fet cap canvi en els usos de la instal·lació” i va afegir que fins i tot s’hi han ce-lebrat nous actes com l’arrossada dels Tonis, per tant: “No obeeix a cap idea de restringir activitats a la carpa”. Ambtot, l’alcalde va reconèixer que cal acabar d’adequar-la.

La utilització de la carpa municipal

14 ~

No

tície


El rodenc Albert Escarrabill i Sa-llés, de 26 anys, és el president del nou col·lectiu de la Joventud

Nacional de Catalunya (JNC) que es va presentar a Roda de Ter el divendres 20 de març. Per primeva vegada a la història de la JNC, s’obre un col·lectiu de l’organització al municipi de Roda de Ter, el qual treballarà amb un doble objectiu: el recolzament a la política municipal desenvolupada per Conver-gència Democràtica a Roda; i l’expan-sió de la JNC cap a Roda i al Cabrerès. L’acte de presentació va tenir lloc a la Porxada de Can Planoles i va comptar amb els parlaments de Gerard Martí Figueres, president de la JNC, Jordi Batriu, president comarcal; i Este-

La JNC es presenta a Roda de Ter amb Albert Escarrabill com a presidentText i foto. Montse Verdaguer

Antoni Escarrabill, actual regidor de Medi Ambient i Serveis de l’Ajunta-ment de Roda de Ter, és el nou porta-veu de la junta local del grup munici-pal de Convergència i unió. El dilluns 23 de març es va celebrar una reunió en la que es va renovar la junta i es va crear un grup de treball, el qual esta-rà format per 5 persones, entre elles Josep Masoliver (el portaveu sortint), Esteve Franch, M. Carme Aulet i dues persones més. “L’objectiu és treballar per donar a conèixer el grup”, tal i com ha explicat el primer tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Es-teve Franch.

Renovació de la junta local de CiU a RodaText. Redacció RDT.

ve Franch, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Roda de Ter. Escar-rabill va donar les gràcies a les més de 60 persones que van assistir a l’acte i va dir que “esperem que el nou col-lectiu sigui ben acollit al poble”. Jordi Batriu va anunciar que el 15 de maig es presentarà un altre col·lectiu de la JNC a Seva. Al final dels parlament, Figue-res va entregar al nou president, com a acte simbòlic, l’estalada i els estatuts de l’organització. També formen part del col·lectiu els rodencs Joel Reguant i Raquel Castellà i “a partir d’aquí, a créixer”, tal i com va assegurar Escar-rabill a la revista RDT. L’acte va acabar amb un sopar de pica-pica per a tots els assistents.

Esteve Franch, Albert Escarrabill, Gerard Figueres i Jordi Batriu, durant l’acte de presentació de la JNC.

Els centres escolars de Roda de Ter ja tenen programades les seves ca-minades popular que com cada any s’organitzen des de les AMPAs. El CEiP Roda de Ter la farà el dissabte 18 d’abril i el CEiP Mare de Déu del Sòl del Pont l’ha prevista pel diumenge 19 d’abril. Pel que fa l’institut d’Ensenya-met Secundari Miquel Martí i Pol la caminada serà el 31 de maig.

Caminades de diversos centres escolars

15 ~

No

tície

s


Del 23 de març al 3 d’abril de 2009 (ambdós inclosos), queda oberta la fase de preinscripció per a tots els nens i nenes nascuts l’any 2006 (Pàrvuls de 3 anys)

i per a tots els alumnes de nova incorporació d’Educació infantil i primària. Per tal que els pares i mares hagin pogut tenir informació i coneixement dels diferents centres esco-lars del poble es van realitzar jornades de portes obertes el 21 de març tant al CEiP Roda de Ter com al CEiP Mare de Déu del Sòl del Pont. Cada sol·licitant ha de formalitzar una única sol·licitud, en la qual es poden fer constar diferents centres, escrits per ordre de preferència. Caldrà formalitzar la preinscripció en el centre escollit en primera opció.Per ordenar les sol·licituds d’admissió quan el nombre de sol·licituds és superior a l’oferta, s’apliquen en primer lloc els criteris generals de prioritat que correspongui, en cas d’empat s’apliquen els criteris complementaris, i si encara hi ha empat es fa per sorteig públic. Més informació, als centres docents, a les oficines municipals d’escolarització o bé a internet: http://www.gencat.cat/preinscripcio.La jornada de portes obertes a l’institut d’Ensenyament Se-cundari Miquel Martí i Pol es va fer el dissabte 14 de març. Les preinscripcions també s’han de realitzar del 23 de març al 3 d’abril.

Portes obertes a la llar d’Infants, el 28 de marçPel que fa la Llar d’infants Municipal, la jornada de portes obertes és el dissabte, 28 de març, de 10 del matí a 12 del migdia. Les preinscripcions es podran fer del 15 al 21 d’abril i la matrícula, de l’11 al 15 de maig. L’horari d’oficina per a la preinscripció és els dilluns, dimecres i divendres de 10 a 11 del matí i dimarts i dijous de 2/4 de 4 a 2/4 de 5 de la tarda. Aquesta escola municipal està adreçada a nens i nenes de 4 mesos a 3 anys i ofereix servei de menjador, cuina pròpia i ecològica. L’horari del centre és de 8 del matí a les 6 de la tarda.

Preinscripcions a l’Escola de Música El FaristolEl període de preinscripcions de l’Escola intermunicipal de Música El Faristol de Roda i L’Esquirol estarà obert del 19 al 28 de juny i es podran fer a les oficines de l’Ajuntament de Roda de Ter. L’horari d’atenció de l’equip directiu és els dimarts de la 1 del migdia a 2/4 de 5 de la tarda i dijous de les 11 del matí a 2/4 de 5 de la tarda i de 2/4 de 8 a 2/4 de 9 del vespre. L’escola ofereix programes pedagògics com la sensibilització i iniciació musical; formació musical infantil, per a joves i per a adults; a més de cor infantil i cor d’adults. S’imparteixen classes de tots els estils i gèneres musicals i accepten alumnes a partir de 4 anys.

S’obre el període de preinscripcions escolarsText. Redacció RDT. Foto. Estel Terricabras

El passat 19 de març es va dur a terme la vaga de l’ensenya-ment públic de Catalunya contra el projecte de Llei d’Edu-cació. El CEiP Mare de Déu del Sòl del Pont va ser el centre escolar de Roda de Ter que menys seguiment va tenir, ja que només 1 professor, dels 39 que hi ha en actiu, va seguir la vaga, tal i com ha explicat Carme Bravo, directora del centre. Pel que fa el CEiP Roda de Ter, 8 professors dels 20 que hi treballen van seguir l’aturada. un total de 78 alumnes no va assistir a l’escola. La director del centre, Mercè Sala, recorda que hi havia serveis mínims i per aquest motiu “els alumnes podien venir igualment a l’escola”. Pel que fa l’iES Miquel Martí i Pol, 8 professors dels 45 docents al centre, o sigui un 17%, van adherir-se a la protesta, segons dades que ha facilitat Judit Juvanteny, directora de l’iES. Segons el comunicat de premsa del Sindicat d’Ensenyament de CCOO a Osona, a la comarca, dels prop de 1.100 mestres i professors/es de l’ensenyament públic amb possibilitats de fer vaga (cal treure les localitats de Vic, Gurb, Seva i Mun-tanyola ja que van fer festa local o dia de lliure disposició) uns 400 van fer vaga i uns 700 no en van fer. Això equival a dir que van fer vaga prop d’un 37% i no en van fer un 63%. A la primària la incidència de la vaga va ser d’un 40% i a la secundària d’un 26%.

Poc seguiment de la vaga escolar a Roda de TerText. Estel Terricabras i Ocaña

Un moment de la jornada de portes obertes al CEIP Roda de Ter.

16 ~

No

tície


Eren les 12 i pocs minuts del mig-dia del diumenge 22 de març que començava la subhasta popular

de mobles de la Torre de Can Planoles, en un acte organitzat per l’Ajuntament de Roda de Ter, a la Porxada. Hi van assistir més de 130 persones, entre cu-riosos, persones interessades a com-prar i gent provinent del sector de les antiguitats. Hi havia un total de 21 lots a subhasta, amb articles dels segles XiX i XX, que sortien al preu total de quasi 10.000 euros. un cop finalitzada la subhasta, els diners que es van re-collir van ser 2.440 euros i encara van quedar diverses peces que es van reti-rar perquè ningú les va cobrir. L’Ajun-tament entregarà aquestes peces en un sol lot al sobre tancat que contingui la millor oferta i que estava previst que s’obrissin el 27 de març.

Ramon Sallent, antiquari jubilat, va ser l’encarregat de portar a terme la sub-hasta. Sallent va explicar que les peces a subhasta estavan taxades des de feia uns 4 o 5 anys i que hi havia alguna peça gran que era dif ícil d’encabir en els pisos i cases d’avui en dia. En la pri-mera subhasta, quan tots els articles sortien a preu taxat, només es va ven-dre un pentinador, per 70 euros. En la segona subhasta, tots els articles van sortir a meitat de preu i es van vendre 7 lots. Els articles que van quedar, es van tornar a subhastar a la baixa par-tint del 50% de descompte que se’ls ha-via aplicat a la segona tanda. L’article de més valor que es va vendre va ser una calaixera de finals del segle XiX que sortia a un preu inicial d’uns 1.000 euros i es va vendre a la baixa per 340 euros.

A la subhasta de mobles de la Torre de Can Planoles hi havia des de ca-laixeres, cadires, làmpades, tauletes de nit, bancs i fins i tot algun quadre.

2.500 euros, de la subhasta de mobles de la Torre de Can PlanolesText i fotos. Montse Verdaguer i Mas

Aquestes peces estaven guardades a la primera planta de l’edifici de Can Pla-noles des de feia diversos anys i s’esta-ven deteriorant, tal i com va explicar l’alcalde, Antoni Llach. L’alcalde també va afegir que la venda dels mobles per-met deixar lliure l’espai que ocupaven a la primera planta ja que està prevista la seva rehabilitació per convertir-ho en una sala de reunions. Llach ha dei-xat clar que aquesta venda “no es fa per diners sinó per reubicar uns peces que s’estaven fent mal bé i que ocupaven un espai, i que, a més, podien suposar un perill d’incendi”. L’alcalde va afegir

Més de 130 persones van assistir a la subhasta popular de mobles de la Torre de Can Planoles.

que “la idea és que es puguin quedar entre la gent del poble” i per aquest motiu s’ha optat per una subhasta po-pular. Antoni Llach també va explicar que l’import recollit es donarà a la Re-sidència d’avis de Can Planoles.

Cal dir que aquests mobles pertanyien als propietaris de la Torre de Can Pla-noles, els quals els van cedir a la man-comunitat formada pels ajuntament de Roda i Les Masies de Roda. Per aquest motiu, els diners que se’n derivin es destinaran a la residència on hi ha re-presentats als dos ajuntaments.

17 ~

No

tície

s


La tercera edició del Mercat de 2ª Mà de Roda de Ter va ser un èxit per la gran quantitat de gent que va anar passant durant tot el matí del diumenge 22 de

març. El bon temps va acompanyar una jornada dedicada al reciclatge i la reutilització, en la que no van faltar al·licients. Molts veïns van sol·licitar una parada per vendre tota mena d’articles de la llar com ara: petits mobles o electrodomès-tics, llibres, revistes, discos, joguines, pel·lícules, eines, quadres o bicicletes. En total, 23 parades que van omplir la plaça Major de gom a gom i encara va quedar gent a fora. Per aquesta raó i de cara al proper any, s’està considerant la possibilitat d’ampliar el mercat a un tram del carrer Bac de Roda. A més, en resposta a les propostes dels veïns, i tenint en compte que en temps de crisi econòmica aquestes iniciatives poden ser de gran ajuda, es preveu repetir aquest mercat en dues ubicacions noves: a la plaça Verdaguer, de cara al mes de juny, i a la zona de davant de la carpa cap al

L’èxit del Mercat de 2a Mà fa replantejar ubicació i periodicitatText. Àngela López. Foto. Joan Fradera i M.Àngels Roviró

El més important per evitar les molèsties que causen els gavians és la prevenció. Segons el tipus de teulada i sobre-tot depenent del lloc on vivim, tenim més o menys possi-bilitats de patir-los. Trien per fer el niu teulades amb poca inclinació i des de les quals s’observa una bona panoràmica (principalment del riu). Normalment, fan el niu al mateix lloc any rere any. Per tant, la millor manera d’evitar-les és posar elements a la teulada que molestin a aquest ocells, tal com s’explica al fulletó que cada any editen les regidories de Salut i Medi Ambient. un cop fan el niu, també es poden punxar els ous i deixar-los allà per evitar que en ponguin més. Aquestes mesures estan sent efectives al municipi, i cada any disminueix el nombre de nius. un exemple és el de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont, on el passat any ja no van fer niu. Com a excepció tenim el cas del cementiri, que reuneix totes les característiques avantatjoses per als gavi-ans, a més de ser un lloc tranquil. Cada any hi fan niu i solen fer vols “intimidadors”, que espanten als visitants durant uns dies. En tot cas, en els darrers mesos s’han arreglat aquestes teulades i s’instal·laran elements dissuasoris per evitar que tornin a nidificar un any més.

Els gavians del cementiri

mes de novembre. Molts dels visitants van poder gaudir a més del taller gratuït de penjolls de reciclatge i van aprofitar per desfer-se dels residus tòxics a la deixalleria mòbil i em-portar-se una bossa reutilitzable de regal.

18 ~

No

tície


Text. Montse Verdaguer. Foto. Laura Bayer

El Raid dels Ausetans comença a Roda amb 33 participants

La presentació del Raid es va fer a la biblioteca Bac de Roda. A la foto, els joves de 4 del 5 grups que hi ha inscrits.

Ha començat una nova edició del Raid dels Ausetans, un circuit d’aventures i de proves

organitzat des del Consell Comarcal d’Osona, amb la col·laboració d’Aniga-mi, i que es porta a terme a diversos pobles. A Roda, s’hi han inscrit 33 jo-ves, dividits en 5 grups de 4 a 7 perso-nes, amb edats que van des dels 12 als 19 anys. Les primeres proves van tenir lloc el 12 de març i els participants es van convocar per primera vegada a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda per assistir a la presentació del Raid. La primera prova portava per nom El Telèfon i consistia en desxifrar un total de 15 missatges en sms amb un temps limitat. La segona prova es deia Estàs al dia i s’havien d’endevinar uns personatges. El guanyador de les dues proves va ser el grup Manxiules. El 18 de març es va fer la segona sessió del Raid a Ràdio Roda. La final local es farà el diumenge 19 d’abril.

El Grup de Fotografia Històrica de Roda de Ter està tre-ballant en una nova exposició, fruit de la tercera edició del taller de fotografia Desvetllem la memòria de Roda. un any més s’ha comptat amb la col·laboració del Museu industrial del Ter de Manlleu per a realitzar el taller i, com a nove-tat, s’ha realitzat a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda, la qual cosa ha permès utilitzar un espai municipal, disposar d’un bon material fungible (projector, pantalla...) i disposar de diccionari i llibres relacionats amb el tema per poder ampliar la informació. El taller ha durat 12 sessions, va començar el 3 de desembre i s’ha acabat l’11 de març. S’ha portat a terme els dimecres, de 4 a 6 de la tarda, i s’ha comptat amb alguns participants nous. La feina que es farà a partir d’ara és triar els 13 temes per a l’exposició i s’han

Nova exposició del Grup de Fotografia HistòricaText. Neus Casadevall. Foto. Montse Verdaguer

Membres del taller, amb els dos monitors del Museu Industrial del Ter.

de triar 9 fotos per cada tema. un cop això està escollit, s’han de pensar els peus de foto i els títols i el text que acom-panyarà cada tema. Cal imprimir i retallar les fotografies, enganxar-les i preparar l’exposició. La inauguració està pre-vista pel divendres 15 de maig, a dos quarts de 9 del vespre, a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda.

19 ~

No

tície

s


20 ~

No

tície


21 ~

No

tície

s


22 ~

No

tície


23 ~

No

tície

s


El divendres, 6 de març, un grup de tour operadors de Bèlgica i d’Holanda varen visitar Roda de Ter. Es tractava d’un grup interessat en conèixer rutes de turisme literari i cinematogràfic de Catalunya. L’estada estava organitzada per Catalunya Turisme en col·laboració amb diferents institucions que treballen pel turisme al nostre país. El programa que feien a Osona va consistir en conèixer la Ruta d’en Serrallonga, de la mà d’Anigami, i a la tarda ja a Roda, apropar-se a Miquel Martí i Pol, un dels referents de turisme literari a la comarca i dels Paisatges Escrits a la Plana de Vic, que compartim amb Folgueroles i les Masies de Voltregà. Aquí se’ls va presentar la figura de Miquel Martí i Pol, la seva vida i obra i van poder

Visita de Tour Operadors del Benelux a Roda de Ter Text. Maria Ocaña i Subirana. Foto. Anna Vilanova i Prat de Paisatges del Ter

El grup, acompanyat per Belinda Parris, Ramon Martí i Pol i Maria Ocaña, contemplant el Pont Vell i la Blava.

escoltar de la veu de Ramon Martí i Pol alguns dels seus poemes més po-pulars en la seva llengua original. El recorregut va començar a la casa na-tal del poeta i va acabar a la Biblioteca Bac de Roda on van poder veure el seu llegat. A continuació, van seguir el re-corregut vers les Masies de Voltregà i Folgueroles per enllaçar amb la figura de Verdaguer. L’estada d’aquest grup a Catalunya es va allargar fins el 9 de març, varen fer també la ruta de Josep Pla a Palafrugell, o l’itinerari de Solda-dos de Salamina a Banyoles.

La guia A les envistes del Ter, escrita pel doctor Ricard Torrents, es presen-tarà el 24 d’abril a Roda de Ter en un acte organitzat a les 8 vespre a la bibli-oteca. Aquesta guia recorre espais de la ruta literària pels municipis de Roda, Folgueroles i Les Masies de Voltregà que uneix els poetes Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol . Ha estat editada pel Consell Comarcal d’Osona.

“A les envistes del Ter”

24 ~

No

tície


L’Ajuntament de Roda de Ter ha rebut 2 PDAs per als agents municipals de la població, cedits gratuïtament per Diputació de Barcelona. Amb aquests aparells, els agents podran informar telemàticament sobre les incidènci-es de la via pública. Els equips estan composats per una PDA proveïda de telefonia mòbil, impressora i accesso-ris. “Els equips permeten informar en directe a l’ajuntament de què està pas-sant a la via pública. Fins i tot servei-xen per què es prengui i transmeti una fotografia del fet al moment, millorant la comunicació del ciutadà amb l’ad-ministració”, tal i com va explicar la gerent de l’Organisme de Gestió Tri-butària, Àngela Acin, en l’acte que es

Els agents municipals de Roda ja utilitzen diàriament PDAs

La consellera de Salut, Marina Geli, es va reunir el divendres 6 de març amb la Junta de l’As-

sociació Osona contra el Càncer, en motiu de la seva visita al Consorci Hospitalari de Vic (CHV). La conse-llera va felicitar la capacitat de lide-ratge de l’associació a la comarca i en aquest sentit, va aprofitar l’avinentesa per agrair a la ciutadania la seva so-lidaritat i compromís en la salut. Pel que fa als projectes de futur, la junta va manifestar-li la voluntat de parti-cipar en la remodelació de la unitat de Quimioteràpia del CHV, així com també, en promoure programes per a detecció precoç del càncer de cèrvix i de còlon, projectes que la consellera va considerar molt interessants. una representant de la delegació local de Roda i les Masies d’Osona contra el càncer també va ser present a l’acte.

Reunió amb Marina Geli

A mitjans d’abril està previst que l’Ajuntament de Roda de Ter convoqui de nou als comerciants del poble per tornar a posar sobre la taula el Projecte de desenvolupament i comerç. El projecte es va presentar l’1 de

desembre i durant la reunió es va determinar amb els comerciants i botiguers assistents que es farien arribar prospostes a l’oficina de Promoció Econòmica, les quals es posarien en comú en una propera reunió. “Em consta que es faran diver-ses aportacions i la reunió ha de servir per fer un llistat d’actuacions que ajudin a dinamitzar el comerç i el poble de Roda. Llavors ens marcarem una metodologia de treball i un temps per portar-les a terme”, assegura Esteve Franch, regidor de Promoció Econòmica.

Reunió amb els comerciants per la dinamització de Roda

Text. Redacció RDT. Foto. Estel Terricabras i OcañaText. Redacció RDT. Foto. Oriol Molas (CHV)

va fer el 27 de febrer a Barcelona i en el qual Diputació de Barcelona va lliu-rar un total de 700 PDAs a 96 ajunta-ment.

25 ~

No

tície

s


El passat 4 de febrer es va celebrar una Assemblea Ge-neral Ordinària de l’Associació Roda de Comerciants (ARC) a l’Aula de Cultura. El motiu de la mateixa era

la presentació de la pàgina web, l’elecció de nou membres de la junta directiva de l’Associació, el Pla d’accions a realit-zar enguany i la nova regulació del trànsit al centre de Roda. Van assistir els membres de la junta directiva de l’associa-ció, uns 25 associats, i també van assistir com a convidats els regidors Esteve Franch i Albert Serra.La junta directiva actual va exposar que s’havia de renovar la meitat dels membres de la Junta, i que com a mínim es necessitava que s’incorporessin 3 membres més. Es va deci-dir que aquest any no hi hagués votacions i es presentessin voluntaris. El pla d’accions dependria del nombre de mem-bres que finalment formessin part de la junta directiva de l’ARC. En quan a la nova regulació del trànsit al centre de Roda, des de la junta de l’ARC es van fer les demandes als regidors de l’ajuntament: que el carrer Pep Ventura torni a ser de doble sentit de circulació i l’aparcament com abans, deixar aparcament per minusvàlids només al carrer Bac de Roda. També es va dir que si els aparcaments de zona blava no es podien vigilar més sovint vali més pintar-los de color blanc. També es va proposar que quan es faci la reforma de la plaça Verdaguer s’hi col·loqui una caseta de punt d’infor-mació turística.En la reunió de la junta del 2 de març es van presentar de forma voluntària per formar part de la Junta directiva les següents persones: Montse Casals, isidre Bonilla, Assumt-pa Vilà, Núria Puntí (o Roser Roura). Per tant, la nova junta queda constituïda amb Núria Busquets com a presidenta, Elisabet Bori com a secretària, Eve Treserras de tresorera, i els vocals són Montse Casals, isidre Bonilla, Assumtpa Vilà, Núria Puntí. Dins de les activitats que l’ARC té previst fer aquest any hi ha: nova banderoles i nous horaris pels co-merços associats amb el nou logo i la web, rellotges d’horari d’aparcament, Castanyada... entre d’altres.

ARC renova la junta i presenta la pàgina webText. Gemma Soldevila

El saxofonista Pep Poblet va presentar el 13 de març el seu últim disc “3” en un concert al teatre Tomás y Valiente de Fuenlabrada, a Madrid, davant de 450 persones. Poblet va quedar sorprès de la bona acollida que va tenir el seu es-pectacle “Duet”, que va oferir, com és habitual, acompanyat del músic Xavi ibàñez. “Estic súper content de com va anar i tinc el cor dividit”, assegura Poblet, el qual va veure com el públic s’aixecava per ovacionar-lo. una hora abans del concert, va oferir una master class als alumnes de l’Escola de Música de Fuenlabrada que van assistir a les proves de so. El dijous 16 d’abril, Poblet presenta per primera vegada a Osona el recital Amor, amor, catàstrofe, el desamor a la literatura acompanyat de Georgina Cardona (l’actriu que fa d’Svetlana a la sèrie Ventdelplà), a la biblioteca de Roda.

Pep Poblet presenta a Madrid el disc “3”

nÚMERo 250 DEl PRoGRAMA CAFÈ I sARDAnEs.-El dimecres, 18 de març, el programa de Ràdio Roda (107.6 FM) Cafè i Sardanes, dirigit i presentat per Josep Verdaguer i Freixas, va arribar el número 250. El programa va rebre la felicitació dels fidels oients que el segueixen cada setmana. La Pastisseria Alimentacio Prat, que patrocina el programa, va fer un pastís especial per celebrar l’efemèrida.

Text. Montse Verdaguer

26 ~

No

tície


En motiu de la festivitat de Sant Jordi, l’Escola Municipal de Música El Faristol durà la mú-

sica pels carrers de Roda fent així, una mica més gran la celebració. Per a l’ocasió, hem pensat que la formació més idònia és “la xaranga” o també coneguda com a “passa carrers”, que com tothom sap, és una formació que es caracteritza per ser un grup itine-rant que amenitza actes de caire festiu amb un repertori generalment popu-lar. Normalment, aquesta formació sol estar formada per instruments de vent com el trombó, la trompeta, saxos, cla-rinets, entre d’altres, acompanyats per una secció rítmica que sol ser bombo, caixa i plats. En el nostre cas, inclourem també tot tipus d’instruments melòdics que pu-guin ser tocats caminant, com flautes, violins, etc, i la secció rítmica l’ampli-arem amb tot tipus d’instruments de petita percussió, com panderetes, she-kers, claves, campanes, etc. D’aquesta manera, donarem cabuda a la major part de membres de la comunitat que vulguin participar d’aquesta formació per a engrandir la festa. Així doncs, l’escola deixa porta oberta a tothom qui s’hi vulgui apuntar, ja sigui amb el seu instrument (sempre que el pugui tocar caminant), o pugui formar part de la secció de percussió. Des de l’es-cola estem oberts a qualsevol usuari

ja sigui alumne de l’escola o no, i tant si són rodencs com no. Tothom hi és benvingut!Aquest taller de xaranga ha estat promogut pel Pla Educatiu d’Entorn (PEE) des de l’ajuntament del muni-cipi, i consistirà en dos sessions d’as-saig el dissabte 25 d’abril, matí i tar-da, a la planta baixa de Can Planoles, i la cercavila del diumenge 26 d’abril pels carrers de Roda de Ter. S’ha con-siderat que fer coincidir el taller amb la festa és una bona oportunitat per a promoure la cultura musical del mu-nicipi i el fet d’integrar la música al dia a dia de la localitat.Aprofitant la idea de crear una xa-ranga, que amb sort, pogués esdeve-nir una formació local i consolidada, l’Escola de Música col·laborarà amb el CEiP Mare de Déu del Sòl del Pont, participant també en l’acte d’intercan-vi de llibres que es durà a terme con-juntament amb el CEiP Roda de Ter el dijous 23 d’abril al passeig del Ter. En aquest cas podrem gaudir també de l’actuació d’algunes de les formaci-ons musicals de l’escola i una mostra del que serà la xaranga formada pels alumnes el Mare de Déu del Sòl del Pont.Encara que no ho sembli, al Faristol ja tenim un precedent d’aquest tipus d’activitat festivo-musical, ja que el juny de l’any passat es celebraren unes

L’escola El Faristol porta la música als carrers amb La XarangaText. Escola de Música El faristol

colònies musicals en les que un dels tallers va ser la creació d’una xaranga on els nens van poder gaudir de l’ex-periència de fer una cercavila, de fugir de la serietat i el rigor que comporta la interpretació dalt d’un escenari. Vist l’èxit d’aquest taller, creiem que és positiu repetir l’experiència per tal de fomentar la creació de formacions vinculades a la localitat.us animem, un cop més, a que parti-cipeu d’aquesta activitat, aportant així un granet de sorra a la cultura musi-cal. Els interessats podeu adreçar-vos a l’Ajuntament de Roda de Ter. us hi esperem!

27 ~

No

tície

s


Text. Redacció RDT. Foto. Estel Terricabras

La revista RDT arribarà al número 700 a l’edició de l’abril

Amb aquesta edició de la revis-ta del mes de març fa un any just que la revista Roda de Ter

estrenava nova imatge. un redisseny que ha servit per adaptar la revista als nous temps i que va venir acompanyat d’un canvi en el sistema de treballar amb la introducció d’un nou progra-ma informàtic que permet a l’equip de redacció elaborar íntegrament el pro-ducte des de l’inici fins que arriba a la impremta.

Va ser una aposta per adaptar-nos als nous temps perquè tenim a les mans una publicació que el proper mes d’abril arribar a l’edició número 700. Això vol dir més de 60 anys d’història d’una revista que va néixer en època de la dictadura, que ha viscut en l’eta-pa de la transició i que persisteix en la democràcia, i a través de la qual s’han tractat temes d’índole molt diversa

Sant Jordi, a més d’omplir de roses i de llibres els carrers, també els omple d’actes per a tots els públics. A Roda de Ter s’ha organitzat un programa obert a petits i grans on s’hi ha inclòs actes de tots tipus, que es faran als

volts del 23 d’abril. El fet que encara falti un mes per aquesta data, fa que alguns dels actes s’hagin d’acabar de concretar però a l’agenda de la revista RDT hem intentat publicar el màxim d’activitats previstes, tot i que estan subjectes a canvis d’última hora. Més endavant, podreu consultar els actes definitius a la pàgina web de l’Ajuntament de Roda de Ter (www.rodadeter.cat) i escoltar les falques de publicitat per Ràdio Roda (107.6 FM). Els actes per celebrar el primer aniversari de la biblioteca Bac de Roda també s’han inclòs en el programa de Sant Jordi i la biblioteca serà també escenari de la presentació i narració del conte Animals Fenomenals o per què els peixos tenen cames a càrrec de l’editorial rodenca Vabau. Entre d’altres activitats, hi ha la Festa de l’intercanvi de llibres per a escolars o el taller de Xaranga. El jaciment de l’Es-querda també celebra Sant Jordi i la revista RDT organitzarà un taller de punts de llibres i de roses de paper per celebrar el número 700.

Sant Jordi 2009 a Roda de Ter, actes per a tots els públics

El programa literari Bagatges de Rà-dio Roda (107.6 FM), conduït per Joan Palmarola i David Tona, emetrà un programa especial en motiu de la diada de Sant Jordi. El programa, que s’emet en directe els dijous, amb una periodicitat quinzenal, coincidirà amb el mateix dia de Sant Jordi, el 23 d’abril. Ja és tradició que aquests dos poetes vigatans recitin des de l’emis-sora municipal poemes especials en motiu de Sant Jordi. Bagatges s’emet cada 15 dies, els dijous, de 9 a 10 del vespre. Podeu escoltar la repetició del programa els diumenges, també cada 15 dies, de 10 a 11 de la nit.

EspecialBagatges

(societat, política, esports, literatura, opinió...). i per aquesta ocasió, cele-brarem un seguit d’actes commemo-ratius dirigits als lectors i també als col·laboradors.

Tal i com es va commemorar quan la revista va arribar al número 500 (ge-ner de 1991) i quan va celebrar els 50 anys (desembre de 1999), l’efemèri-da del número 700 també servirà per homenatjar públicament tots aquells que amb la seva col·laboració desinte-ressada han fet possible que la revista arribi fins als nostres dies. A tots ells, moltes gràcies per aconseguir que la revista RDT durant més de 60 anys, hagi estat, és i volem que continuï sent el testimoni de la nostra història, la història que dia a dia protagonitzen els rodencs i rodenques. Ja estem treballant en l’edició especial del mes d’abril. Totes les persones que

hi vulguin aportar la seva col·laboració ens han d’entregar els articles abans del 6 d’abril. La revista sortirà el dissabte 25 d’abril, coincidint amb els volts de Sant Jordi i els actes que s’organitzin també es faran durant aquell cap de setmana. Per commemorar l’efemèri-da del número 700, junt amb la revista regalarem un punt de llibre.

El 25 d’abril sortirà un número especial amb el qual es regalarà un punt de llibre per commemorar els número 700. Per col·laborar-hi, ens heu de fer arribar els articles abans del 6 d’abril

28 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


Text. Maria Ocaña i Subirana. Fotos. M. Àngels Roviró i Maria Ocaña

L’interès per l’arqueologia no està en crisi, èxit del cicle de conferències

El Dr. Narcís Soler, professor de la Universitat de Girona.

El cicle de conferències que ha organitzat un any més el Museu Arqueològic de l’Esquerda ha estat un èxit de públic. L’assistència al cicle Arqueologia de la crisi

ha estat massiva, amb més de 55 persones de mitjana per a cadascuna. De la mà d’especialistes hem pogut saber com un augment de la humitat i de la temperatura ara fa 10.000 anys va provocar un canvi en el sistema de vida dels caça-dors de grans herbívors del Paleolític i de la cultura cone-guda amb el nom de magdaleniana o de l’edat del ren, una inundació de certs espais costaners i un aïllament de co-munitats humanes que abans havien estat relacionades. És el que coneixem com epipaleolític. A casa nostra va durar ben bé dos mil·lenis, fins que va arribar gent nova que por-tava un invent que faria canviar radicalment la humanitat: l’agricultura. Eren grups que venien del Pròxim Orient i que portaven noves plantes i animals domèstics. Narcís Soler, catedràtic d’Arqueologia de la universitat de Girona, ens va explicar tot això i va acabar dient que el neolític encara no ha acabat, contínuament noves plantes i animals són modi-ficats per posar-los al servei de l’home.

També vam saber més detalls de la romanització a Catalu-nya i de la introducció del conreu de la vinya a tota la costa catalana durant el segle i, una expansió que es feia des de les vil·les o cases de pagès. Però com passa actualment amb les directrius comunitàries europees, que imposen o mar-quen uns volums de producció per a determinats productes agrícoles, l’any 92 dC, l’edicte de l’emperador Domicià va obligar a arrencar la meitat dels ceps de les províncies i a la prohibició de plantar nous ceps a la península itàlica. i per què això? Doncs sembla que com que la vinya donava més que altres conreus, va substituir el conreu dels cereals, amb la qual cosa hi va haver una amenaça important de crisi i de fam. És la primera mesura reguladora del mercat del vi a Europa, després se n’aniran repetint moltes altres fins arri-bar a l’actualitat. Pere Castanyer i Joaquim Tremoleda, del Museu Arqueològic de Catalunya-Empúries, ens van expo-sar l’evolució d’una d’aquestes vil·les romanes, Vilauba, una masia del Pla de l’Estany, fins després de la desaparició de l’imperi romà.

Quan escrivim aquest article encara no us podem parlar de la conferència del Dr. Josep M. Salrach que acaba de veure publicat el seu llibre La fam al món. Passat i present (Eumo Editorial. Col. Referències, n. 50), i que presentarà a Roda, així com de la visita comentada al Parc de les coves prehis-tòriques de Serinyà que ha de cloure el cicle. us n’informa-rem en el proper número de la revista.

Aspecte de la sala el dia de la conferència de Pere Castanyer i Joaquim Tremoleda.

Voleu fer-vos Amic de l’Esquerda? Si voleu col·laborar

amb nosaltres, trobareu més informació en el fulletó que adjuntem amb la revista RDT d’aquest mes. A banda del què a vosaltres us pot reportar, l’Esquerda necessita tenir una àmplia base social de recolza-ment. Feu-vos “Amic de l’Esquerda”.

Feu-vos Amic de l’Esquerda

29 ~

Crò

nica

de

la r

esid

ènci

a


Sóc la Kira. Ja us vaig dir que us explicaria com em va en les meves visites periòdiques a la Residència.Doncs us he de dir que molt bé. Hi vinc bastant sovint i quan ho faig, la

meva mestressa s’ha entestat que hi vingui a treballar.

Amb el que m’agrada a mi jugar i sobretot buscar algú que em doni teca! Teca de la bona, una galeta dolça, un tros de coca, un tros de llonganissa...., però aquelles que van totes vestides igual no ho volen mai i sempre em renyen quan em fico a sota de les cadires amb l’esperança de trobar alguna engruna que els hagi caigut a la gent a l’hora de berenar. Només em donen galetes de les meves, que ja m’agra-den ja!, però que sempre me les fan escassejar.

Quan arribo, de seguida em crida tothom, ja hi ha molta gent que sap com em dic, altres que no se’n recorden i algú em crida Tita! Prou li diuen que no sóc una gallina que sóc una gossa però diu que li agrada dir-me Tita.

Llavors començo el meu treball que consisteix a acostar-me als avis que m’acaro-nen, em raspallen i llavors, llavors sí em donen una de les meves galetes. També hi ha avis que no em criden, no arriben gaire a poder-me tocar, però ja els poso el meu cap a la falda i sembla ser que els agrada molt.

A mi també m’agrada anar-hi m’ho passo molt bé.

Sóc la KiraText. M. Carme Balmes

La Kira, amb un usuari de la residència.

30 ~

Op

inió


Pep, ara no et puc veure, ni sentir, ni llegir les teves cartes, però et tinc ben present i t’hi tindré sempre. Com puc oblidar-te? Hem viscut tantes coses plegats... Per això m’és fàcil imaginar-me tot un catàleg de Peps, sempre

rient d’orella a orella i xerrant pels descosits. Ara em ve de gust ordenar algunes postals, començant per les més antigues: en Pep mestre de les escoles parroquials de Roda i, en hores nocturnes, fent classes de francès a un bon grup de joves, que hi trobàvem la distracció que ens negava la dictadura, en Pep a les set del matí que ens obria les escoles a la Carme i a mi per fer filosofia i català (a les 8 s’obrien les botigues i hi havíem de ser), en Pep a les tertúlies de can Martí Pol amb més ganes de barrila que de converses profundes, en Pep i sis persones més (entre altres en Martí Pol) fent “La Cantant Calba”, de ionescu -quina modernitat l’any 1961. Tu feies de narrador, oi? No t’he demanat mai si la vas entendre, jo em sembla que no, però em va divertir.

D’aquesta època en conservo un record especial: de tu i d’altres persones vaig aprendre que les parets no tancaven i que els límits només els posa un mateix. època de descobertes: l’amistat, música francesa, jazz, blues, literatura, cine, o la contemplació de la natura amb una altra mirada. Per això dic que vas ser un dinamitzador cultural. Gràcies. No saps la importància que va tenir tot plegat per a un grup de gent.

Després va venir el Pep andorrà sempre arraulit i enfredorit, ofegat per les mun-tanyes. una època en què vam mantenir correspondència: cartes amunt, cartes avall. Pensant-hi bé, tenien molt poc contingut, no deien res. Em sembla que únicament volíem mantenir els llaços d’amistat i assajàvem fer literatura: en Pep sempre ha estat excel·lent en les missives. un llenguatge viu en què combinava expressions populars amb creacions pròpies. El sol fet d’explicar el fred d’Andor-ra es podia convertir en una delícia literària. Mantenia el somriure del lector fins al final. Jo feia esforços per estar al seu nivell, però sempre em faltava un bon pam per arribar-hi. A vegades em pregunto què me n’ha quedat, del meu mestre.

Els últims peps de la col·lecció fan cara de natura. Ens trobàvem on ell en deia “la selva de Centelles”, a sota una noguera, menjant pa amb llonganissa i sobretot rient. El tàndem Pep i Miquel Obiols era explosiu, hi afegies els altres: Carme, Ramon, la Mariona, en Jordi i jo mateixa i tots fèiem el nostre paper per aconse-guir tardes rodones del començament al final.

Pep, fins aquí són records que formen part del patrimoni de molts. Sempre hi hem conviscut i sempre ho farem. Només esperem que, si ets en algun lloc, es-tiguis ben “xurit”, que els de “pela pila” com tu, hi estigueu ben acomodats i que facis el que ens deies: “cuida’t bé, amaga’t un pa i, quan et cridin, fes el sord”.

Com diu la Carme, esperem trobar-nos a can 9 i 10.

A en Pep Bermudo

En Josep Bermudo i Font, en Pep, va morir el dia 2 de març. Havia estat mestre de les Escoles Parroquials i formava part de les tertúlies literàries de can Martí Pol i de la vida cultural del poble mentre hi va viure (teatre, classes a joves...). La Carme, en Miquel i l’Àngels, que hi vam conviure, l’hem volgut recordar, i ho fa cadascú a la seva manera.

L’insigne, perínclit i peripatètic poeta em va dir que era una llàstima que no em dediqués a escriure, perquè tinc una rara facúndia per jutjar tipus de la fauna humana.

un nadal

Bournemouth, 11 de gener de 1975. El dia de Nadal el vaig passar ben sol per-què la meva mestressa se n’havia anat a algun lloc d’Anglaterra a passar una setmana bevent kilolitres de te. Va ser un dia trist, fosc, de vent, pluja i fred. El dinar, però, va estar a l’altura de les circumstàncies. Els plats varen ser: 1. Aperitiu: un badall. 2. un traguet de taronjada. 3. Primer polit rotet. 4. Pollastre fred que vaig comprar el dia abans. 5. Segon traguet de taronjada. 6. Segon rotet. 7. Patates rígides també del dia abans. 8. Tercer traguet. 9. Ter-cer rotet. 10. Tros d’un horrible pas-tís desnatat i destetat que va deixar la mestressa abans de marxar. 11. Darrer traguet de taronjada. 12. Darrer rotet. immediatament em vaig aixecar i vaig cantar l’himne “God save The Queen, our gracious Queen…” i me’n vaig anar escales amunt a veure la tele.

unes paraules

Hola fabulosos!/ Jo ja sabeu que sóc de pela pila/ i no sigueu atapeïts com si fóssiu de Can 9 i 10!/ A hores d’ara ja he dit més de 33 grapats de sacrapan-tos!/ Avui estic en pla escripturístic i aquí em teniu/ Ni temps tinc de gra-tar-me l’anca esquerra quan em pica/ Tinc més feina que dotze manobres i vint-i-cinc paletes plegats/ Sóc tan

Text. Àngels Prat i Pla

La rara rancúnia d’en Pep BermudoText. Miquel Obiols (1)

31 ~

Op

inió


S’ha mort un mestre. No tan sols un mestre que feia classes, sinó un mestre del viure. Ens va ensenyar un món que no coneixíem. i per sobre de tot, s’ha mort un amic, un amic de molts anys. Sempre el teníem al costat si el neces-sitàvem. Si calia, en moments dif ícils, venia amb taxi d’Andorra, ens deia les paraules que necessitàvem sentir i re-tornava a les muntanyes, a passar un llarg hivern, embolcallat amb “bufan-des”, “gorres” i el que feia falta.Cal confessar que no hem correspost com es mereixia, amb tant d’afecte com el que ens va demostrar.El trobarem a faltar! A ell i a tots els que ens han anat deixant i que ens van ensenyar a caminar per la vida.No vull posar-me trista, perquè ell era un home d’una “galàxia de fer riure”.Ja ens tornarem a trobar Pep! A “can 9 i 10”! Fins llavors, t’envio un bon gra-pat de petons “ben reixinxolats”!

S’ha mort un mestreText. Carme Crous

despistat que acostumo a viatjar com un paquet/ Petons amicals, freturosos, idiosincràsics i puix-curulls/ El vostre amic torrapipes i super-conco del se-gle XX, amén.(1) Transcripció Miquel Obiols, a partir de cartes escrites a màquina de l’amic Pep Bermudo. El temps passa molt de pressa. No fa pas gaire que érem a la temporada

fosca de l’hivern, tan trista que ni les llums del Nadal podien fer cap cosa positiva per animar ningú. Ara, com si fos un prodigi, ja ens hem

trobat immersos en l’alegria del Carnestoltes i la severitat, més abans que no pas ara, de la Quaresma. El dia s’haurà allargat, ajudat pel canvi d’hora, i la Pasqua plena de llum i de benvinguda anunciarà ja la plenitud del bon temps. És obvi que les diades passen ràpides i les hores talment un somni excepte quan es fan inacabables si pateixes mal de queixal.

La primavera és la finestra que la natura obre al món i tot ho fa bonic i variat. L’espectacle dels ametllers farcits de flor blanca, la flor de l’arbre de la lliber-tat, com deia el poeta Joan Maragall, fomenta l’optimisme i ens dóna una lliçó de supervivència i d’esperança, aquella que ens assegura que després dels freds (convertim-ho en renúncies i fracassos) esclata la calor (transformem-ho en assoliments i exaltació).

La vida és una mena de vídeo que tots, un per un, anem filmant. De vegades podem trobar-lo melangiós però, d’altres, actiu i agradable. En ell podríem emparar-nos per rectificar tot allò que sembla que no haurem fet bé o no ha resultat com volíem i, per altra part, alliçonar-nos a l’ensems dels encerts o coses pràctiques que haurem generat. Malauradament, també és cert que com diu la dita l’home és l’únic animal que s’entrebanca amb la mateixa pedra i com que la memòria quan més s’allunya dels fets ens és menys fiable resulta que a la fi la nostra experiència més aviat ens és escassa.

Som limitats i no tenim a mà canviar res de les constants que ens envolten i són la norma del nostre viure tant en la part material com en la intangible. Acceptem-ho amb més o menys senyoriu i gaudim del que tenim o se’ns ha donat, compartim-ho amb joia entre tothom dels qui ens envolten i amb la societat en general malgrat les dificultats que puguin presentar-se que segu-rament seran moltes. i si podem no perdem l’humor, misteriosa medecina que ben administrada dóna sempre bons resultats.

i per damunt de tot, si tenim salut, col·laborem on puguem per pal·liar qual-sevulla necessitat al nostre abast, visquem feliços i oblidem-nos de mals ave-ranys, cabòries i pessimismes.

ViureText. Joan Sala i Pujol

32 ~

Op

inió


Petites gotes de pluja regalimant pel rostre, una tarda estirat al sol, el plaer gustós d’un trosset de xocolata, una agradable melodia sonant per la ràdio del cotxe,

una matinada d’acampada amb l’herba molla de rosada, uns instants de silenci i l’olor d’una flor, la capacitat d’estimar i de saber sentir-se estimat, el riure d’un infant i les llàgrimes tendres d’un adults, córrer, saltar, somiar, simplement res-pirar...

Viure és un regal que sovint no sabem acabar de desembo-licar com caldria.

i arriba un moment que la mort ens ve a buscar, se’ns plan-ta al davant i ens saluda amb un somriure irònic. Arriba un moment que la vida se’ns apareix en la seva esplendor, just quan l’estem apunt de perdre. Però, a vegades la mort només ens avisa i se’n va, tal com ha vingut. Ens deixa un regust amarg, una sensació estranya a la panxa, un som-riure glaçat. i de record, ens ha de deixar el seu rostre fred gravat a la ment i les ganes de tornar a agafar la vida amb ganes, amb empenta, amb la força del que és conscient que rep una segona oportunitat. Perquè ens ho devem a nosal-tres mateixos i ho devem a tots aquells a qui no han donat una nova oportunitat de poder desembolicar del tot aquest preciós regal que anomenen “vida”.

Per totes les persones que “han tornat a néixer” perquè ho aprofitin. un petó a l’Ester, que ara ja té dos aniversaris. Ànims.

Torno a néixerText. Sara Jordan

La sort ja està tirada, ara els nous rics som els jubilats, els que encara conserven un lloc de treball, dones i homes de neteja, els geriàtrics que potser és allà on

falten més mans per poder dur a terme el tenir cura dels vells.

Aquestes són les úniques feines que encara s’aguanten i po-den ser més o menys ben pagades. Els funcionaris, els tre-balladors de bancs i tant que semblava que la feina havia de ser de per vida i t’adones que res és segur.

Fins fa poc que la gent gosava d’un bon nivell de vida, i és clar, podien tenir accés al treball. No s’ha reparat amb els endeutaments per una bona casa, coses luxoses, un aparta-ment i sense generalitzar, podem dir, que treballant tots s’ho podien permetre. No parlem ja dels mandataris, ministres, advocats i jutges, aquests no trobaran la crisi. El ram de la construcció ja no raja, massa s’ha poblat amb poc anys, tot això es preveia, s’ha destrossat camps i conreus, que ens fe-rien prou falta per sembrar i recollir del fruit de la terra.

La pagesia ho ha abandonat tot per viure a ciutat, el fantas-ma de l’asfalt i l’avarícia per fer diners ràpids i viure millor, ha portat a vendre’s terrenys cultivables i estarem pagant aquest errors. També estic molt amb desacord amb aquesta munió d’immigració, ni a Catalunya, ni a Espanya convenia tanta mà d’obra, penso que això ja ho ha de preveure el go-vern. Tan de bo poguéssim donar acolliment i que tothom fos lliure de viure allà on volgués. Les coses no són fàcils, i ara amb tant excés de població, hi haurà famílies molt des-graciades.

Vés a saber què ens espera!

ReflexionsText. Mercè Viladecàs

h o m e n a t g e d e l e s N o c e s d ’ O r

Els matrimonis que aquest any compleixin els 50 anys del seu casament i desitgin participar en l’Home-natge de les Noces d’Or, que organitza la regidoria d’Acció social, Igualtat i Ciutadania de l’Ajuntament de

Roda de Ter, poden inscriure’s a Can Vinyets, a la plaça Major, número 10, en l’horari de 9 del matí a 1 del migdia, abans del dia 15 de maig. Cal presentar la fotocòpia del llibre de família.

33 ~

Esp

ort

s


Text i foto. Redacció RDT

El Roda s’hi juga la permanència

Després de les dues derrotes consecutives davant el Campdevànol i a Vic, el primer equip del CE Roda s’ha complicat molt les coses per jugar la prope-

ra temporada a Segona Regional. Resten 9 partit de lliga, 27 punts en joc, i l’equip ho té que guanyar pràcticament tot per no perdre la categoria. Després de guanyar al camp del líder Sant Vicenç, golejar a la Gleva (5 a 1) i empatar al camp del dif ícil Voltregà (0 a 0), l’equip havia agafat el camí correcte i semblava valent per afrontar una final de lliga d’allò més complicada. Tot i això, el tècnic Jose Gallardo diu que l’equip no tirarà la tovallola “fins que matemàticament no hi hagi res a fer”. El proper partit és a casa amb el Santa Eugènia que en les darreres jornades s’ha escapat del Roda, i tot i ser a la part baixa de la classificació es troba a 14 punts dels rodencs. Fins a final de temporada, el Roda juga a casa contra el Santa Eugènia, La Garriga, Llerona, Calldetenes

L’infantil “B” de Segona Divisió de la mà de Jordi Vidrier i Pol Casals està fent una temporada molt bona. Amb juga-dors de primer any es troben a la part mitja alta de la clas-sificació, en setena posició i amb un bagatge d’onze partits guanyats, dos d’empatats i deu de perduts. L’equip està for-mat per Moner Aloaoui, Arnau Alba, Joan Chércoles, Mi-quel Chércoles, Samir ifkiran, isaac Reguant, Néstor López, Aleix Rueda, Sergi Salés, Youssef Tisghiti, Sergi Verdaguer, Bilal Cou-Cou, Gil Vergés, Moisés Falgà i Aleix Rodríguez. A la fotografia hi falta en Jordi Vidrier, donat que el dia de la presentació el primer equip jugava el partit de Lliga contra el Voltregà i estava concentrat amb l’equip.

L’Infantil B de Segona Divisió

Per segon any, el Centre Esportiu Roda organitza el mes de juliol un torneig de futbol 7. La novetat d’aquesta segona edició és que també hi podran par-

ticipar equips en categoria sènior. A més, també s’hi podran inscriure equips en categoria aleví, infantil, cadet i femení. Les inscripcions ja són obertes i la data límit és el dia 23 de juny. Els interessats es poden adreçar a les oficines del camp de futbol de dilluns a divendres, de les 7 a les 9 del vespre, o bé trucant els següents números de telèfon: Jordi (650 10 03 61), Guillem (659 43 33 08), Molist (639 41 66 50) i Albert (626 82 65 10).

El torneig està previst que comenci el dia 29 de juny i fins el 25 de juliol. Quatre setmanes de competició de les 7 del vespre fins a les 11 de la nit. Els equips interessats han de presentar la documentació al club i inscriure un mínim de 9 jugadors. El preu de la inscripció és de 25 euros per juga-dor, i s’espera augmentar el nombre d’equips de la primera edició. Els guanyadors de cada categoria rebran 100 euros i el segon, 50. Pel que fa als sèniors, el campió s’endurà 300 euros i el segon, 100 euros.

Tots els equips rebran un trofeu i cada jugador rebrà un ob-sequi a l’hora d’inscriure’s. També hi haurà un trofeu pel millor jugador i el millor porter de cada categoria.

Obertes les inscripcions per al torneig d’estiu

i Rodenc, i a fora contra el Centelles, Torelló, Riuprimer i Riudeperes.

la Festa del CE Roda, aquest dissabte 28 de marçAquest dissabte 28 de març, el CE Roda celebra la seva festa amb un sopar popular amb tota la família del club. A partir de 2/4 de 9 del vespre, la carpa municipal acollirà jugadors, entrenadors, directius, familiars i aficionats del Roda per tal de celebrar un any més la tasca que tots plegats estan fent a l’entitat. Després del sopar, tots els jugadors, des de l’escola de futbol fins el primer equip rebran un obsequi i un jugador de cada equip rebrà un trofeu al fair-play que prèviament hauran escollit els seus entrenadors. Després d’això, es farà la quina de regals que com cada any hi han col·laborat molts comerços i empreses de la població i tam-bé algunes de fora.

34 ~

Esp

ort


Després d’un inici d’any prou positiu, l’Atlètic Rodenc ha frenat la seva progressió. El

conjunt vermell, que havia completat la primera part del campionat en els llocs de privilegi de la classificació, ha patit diverses ensopegades que l’han fet retrocedir a la classificació. Ha es-tat un mes de març negre, perquè els quatre partits disputats han acabat amb derrota. La pitjor ratxa de la tem-porada ha provocat que l’equip baixés fins al desè lloc de la taula. El Rodenc suma 35 punts, ja lluny de les prime-res posicions. El somni de disputar la promoció d’ascens és, ara mateix, una utopia. El conjunt entrenat per Jordi

El Rodenc acaba un març negreText. Joan Serra

Higueruelo i Raül Cayuela va iniciar la davallada al camp del Pradenc, on va caure per 2 gols a 0. Amb baixes sig-nificatives, com les del migcampista Jordi Cornellà, l’equip tampoc va po-der superar l’Olímpic La Garriga, un dels millors equips del grup osonenc i vallesà de Segona Regional. El Rodenc va perdre (0-2), condicionat per un pèssim arbitratge. El matx, finalitzat amb protestes i incidents, va provocar el tancament del Municipal d’Esports, arran de l’acta escrita pel col·legiat. L’equip tampoc va poder puntuar en la visita a l’OAR Vic (4-3) ni en el duel disputat davant del Torelló al terreny de joc del Gurb (0-3). Aquest últim

El 7 de març es va celebrar, a l’aula de cultura de Roda de Ter, l’assemblea de socis i el repartiment de pre-mis del campionat d’adults, per tancar la temporada

2008-2009 del Club Escacs Roda. Entre els assistents es va comptar amb la presència del regidor d’Esports, Xavier Tei-xidor, que va lliurar el trofeu al guanyador, Jaume Costa. Per altra banda, el president de l’entitat, Joan Bigas, va ex-posar el programa d’activitats previst pel present any, entre altres les partides infantils als Barris Bon Amic, La Prada i Les Masies de Roda, com també els actes de Festa Major

El Club Escacs Roda tanca la temporada 2008-2009Text i foto. Club Escacs Roda

amb les partides simultànies obertes a tothom. Per acabar, es van exposar nous projectes com és potenciar els escacs a les escoles i tenir un nou local social, que està en bon camí. Finalment es va concloure l’acte donant les gràcies a tots els socis per la seva col·laboració ja que sense ells no serien possible totes les activitats que s’estan portant a terme. La classificació ha quedat a la següent manera: Jaume Costa (primer), Josep Juvanteny (segon) i Jaume Cobo (tercer).

partit va jugar-se en camp neutral per la sanció que pesava sobre el club. El conjunt vermell espera redreçar la trajectòria en els propers compromi-sos per no diluir la bona imatge mos-trada en la primera volta del campio-nat de lliga.

L’equip ha encadenat quatre derrotes consecutives i s’allunya del somni de disputar la promoció d’ascens

35 ~

Esp

ort

s


L’equip juvenil del CP Roda.

L’equip sènior del CP Roda s’està guanyant a pols una plaça per a la propera temporada a Primera Catalana.

Text i fotos. Miquel Rovira

L’equip sènior del Club Patí Roda es troba en una fase decisiva. Els jugadors que dirigeix Pere

Vila es troben classificats en la tercera posició de la classificació provisional de la lliga de Segona Catalana en el Grup A, amb un bagatge molt positiu en quan a partits guanyats i, a més, és un dels equips de la lliga que menys gols a rebut en contra. L’equip rodenc s’està guanyant a pols una plaça per a la propera temporada a Primera Ca-talana, tot i que encara resten un bon nombre de partits fins a la finalització de la lliga, el mes de juny. Entre els equips base del Club Patí Roda, des-taca la victòria final de l’equip juvenil a la lliga del grup 2. La formació que dirigeix Miquel Recio s’ha mostrat in-tractable en aquesta fase, la qual cosa li ha permès la classificació directa a la següent fase en la qual hi compe-tiran els millors equips de cada grup. També els infantils del CP Roda han finalitzat la seva lliga en bona posició, la qual els hi ha permès entrar en el sorteig del Grup A, en el qual el pri-mer enfrontament pels joves jugadors rodencs serà ni més ni menys que amb el Barça. Per altra banda, al tradicional torneig Mercat del Ram de Vic, només hi haurà la participació d’un equip del CP Roda en la categoria comarcal. L’equip comarcal del CP Roda.

Tram decisiu per al Club Patí Roda

36 ~

Esp

ort


El rodenc jaume Tolosa, de 41 anys, ha acabat en 6a po-sició de la classificació general i ha estat el primer clas-sificat de l’Estat espanyol a la libyan Challenge 09, amb 34 hores i 51 minuts. Ha estat el primer i únic català que ha competit en aquesta prova non stop, de 200 km, que es va disputar del 24 al 27 de febrer i que travessa la zona de l’Akakus, en ple desert del sàhara. És una prova de gran resistència, on els participants han de ser auto-suficients en temes d’alimentació i orientació. Tolosa, que va participar l’any passat a la Marathon des sables, segur que prepararà un nou repte que l’ajudi a trobar el seu límit com atleta no professional.

satisfet amb la classificació? Molt.

T’havies marcat algun objectiu? No tenia cap expectativa de quedar amb una classificació concreta ni amb un temps concret. Des del moment que em vaig aventurar a fer un pronòstic d’unes 40 hores és perquè em pensava que ho podia fer en menys si anava tot mínimament bé, és clar. La prova s’ha de fer amb un temps màxim de 75 hores. Hi ha participants que s’ho agafaven com a competició i altres que anaven a competir d’una altra manera: córrer durant al dia i dormir a la nit, als punts de control.

Com vas afrontar la cursa? Primer de tot, tenia clar que una cosa així l’afrontes amb molta motivació, si no és així és impensable, i també amb molt seny. Jo vaig començar conservador, sense plantejar-me si quedaria el 5 o el 30, anava fent a la meva manera. Els primers quilòmetres et trobes molt fort, espitós, motivat, fort físicament i et passa pel cap el poder tirar més. Però, no. Vaig mantenir un ritme constant, anar fent. El primer control, quan portava més de 3 hores, vaig parar a menjar. S’ha de tenir clar que el cos si gasta calories i no n’hi entren arribarà un punt que no t’aixecaràs. En els controls em vaig descalçar, netejar els peus, menjar... Així van anar passant hores, molt distret, em vaig proposar no pensar mai que em faltaven 150 quilòmetres o els que faltessin, sinó que anava fent, anava fent.

I la nit, com la vas passar?La nit feia molt de respecte, no sabia si m’orientaria, però me la vaig agafar molt tranquil·lament. No vaig dormir en tota la nit, però no va ser cap problema, tot i que no va ser fàcil. Si considerem la nit a partir de les onze, ja portava dotze o

tretze hores corrent. Vaig tenir moments que em trobava més bé i moments que no tant. Fins i tot vaig agonitzar una miqueta, passava de trobar-me molt bé a trobar-me molt cansat. Mentre corria, tancava els ulls i descansava, entre cometes, eh. intentes relaxar-te i tan sols el fet de tenir les parpelles tancades, vulguis o no, reposes una mica.

Havies corregut mai de nit?De nit només havia fet una cursa. A la Libyan, durant la nit, anava tot sol. Va ser brutal, fins i tot hi va haver un tros que vaig apagar el frontal i no veia res, ni un llum, només les estrelles. Estava sol al mig del desert.

A nivell d’equipatge, què portaves a sobre? Portava més de 7 quilos més l’aigua, un total de 9,5 quilos. Vaig portar més coses de les que em feien falta. Tot i que si la cursa se m’hagués allargat, sí que m’hagués fet falta. Pel que fa la roba, de dia portava uns pantalons curts i una samarreta i, a la nit, portava unes malles llargues i una sa-marreta màniga llarga. També portava piles de recanvi, per al GPS i per al frontal, la brúixola, un ganivet, una manta de supervivència, un aspirador de verí, per si et pessigava alguna cuca...

En tot moment sabies la classificació que ocupaves? No. No ho saps. Jo sabia que anava endavant, algun cop en algun control et diuen quants n’han passat. De fet, m’era igual, no ho volia saber. Fins el quilòmetre 170 no em va obsessionar mai això.

la cursa té un total de 190 quilòmetres, oi?Tot i que en el moment de fer la inscripció ens van dir que eren 190 quilòmetre, en total vam fer 206 quilòmetres, se-gons va marcar el GPS. i jo n’hagués fet més. Ara tinc clar que el meu límit no són els 200 quilòmetres. M’agradaria

Jaume Tolosa: “Voldria trobar el meu límit, que no són els 200 km”

“La Libyan Challenge està impecablement ben organitzada, amb un recorregut molt bonic i és una prova molt recomanable. Tot just ha arribat a la 4a edició però se’n sentirà a parlar”

Text. Montse Verdaguer i Mas. Foto: Cedida per Remy de la revista Jogging

37 ~

Esp

ort

s


trobar el meu límit. Vaig acabar fortíssim. Sobretot durant els últims 40 quilòmetres. Durant la cursa em va pessigar al-guna cuca al peu. Em feia molt mal i per això era millor que no parés el ritme. Ara hauré de passar per quiròfan perquè vaig forçar massa l’altre peu.

Com va ser travessar la meta?Al punt de control 9 em vaig assabentar de la posició que anava. Va ser brutal travessar la meta perquè abans de co-mençar la cursa no tenia clar si la podria acabar i ho vaig acabar molt abans del que em pensava. Volia trucar a casar i fer-los una broma: dir-los que m’havia retirat. Però quan els vaig trucar ja sabien que havia arribat a la meta perquè ells seguien la cursa en directe a través d’internet. Els meus amics i tothom ho podien seguir a través del web http://www.libyanchallenge.com/live2009/map.html per saber en temps reals en quin punt de la prova et trobaves.

Fa un any que tornaves de la Marathon des sables i as-seguraves que hi tornaries. Per què et vas decidir per la libyan Challenge? Tenia clar que l’any següent tornava als Sables. No coneixia més proves d’aquestes que travessen el desert. Però vas co-neixent gent i t’adones que hi ha molts proves més. i en lloc de repetir, millor canviar de paisatge, de gent, de filosofia de cursa.

les comparacions són odioses però és inevitable pre-guntar-te quina experiència t’ha agradat més.No t’ho puc contestar. És com dir quin fill t’estimes més. M’ho he passat mot bé amb totes dues. La Marathon des Sables sempre serà especial perquè la vaig preparar durant 5 anys. Ho vaig viure molt, fins i tot a nivell familiar ho van viure més. Aquesta última l’he preparada durant 11 mesos. És una cursa més petita, amb un ambient més proper i molt

Jaume Tolosa ha superat amb èxit la Libyan Challenge’09, tal i com ja va fer amb la Marathon des Sables.

bona organització.

Hi vas trobar també el bon rotllo de la Marathon des sables?També. Encara hi ha relació amb participants de la Marat-hon, sobretot amb els que estavem a la mateixa haima. Pel que fa la Libyan, ens hem obert més a tots nivells, a molta altra gent de nacionalitats molt diferents. Aquí érem 113 participants enfront dels més de 800 de la Marathon. Tot era més proper i familiar.

Quina de les dues proves és més dura?Els Sables va ser la meitat de dura. La Libyan, tot i anar con-servador, l’he acabada que hauré de passar per quiròfan i han hagut de passar dues setmanes des de la tornada abans no he pogut anar a córrer. i encara em sento les cames cas-tigades. Al tornar dels Sables, ja vaig correr de seguida.

Mediàticament, aquesta prova no té tant ressò com la Marathon des sables.No, aquest any arriben a la 24a edició de la Marathon des Sables, que és la mare de totes les altres, i que compta amb més 800 participants de tot el món. També s’encarreguen molt de difondre-ho. En canvi, aquesta ha estat la quarta edició de la Libyan Challenge... però se’n sentirà a parlar. Està impecablement ben organitzada, amb un recorregut molt bonic. És una prova molt recomanable en la que vaig gaudir molt.

I l’any que ve, quin és el repte?No he trobat el meu límit. M’agradaria fer alguna altra cosa però encara no sé què. Necessito fer-ho però això vol dir reunir diners, temps i permisos. Ja ho veurem. La prova d’aquest any valia més de 3.000 euros i he aconseguit que m’ho cobrissin tot.

38 ~

Esp

ort


El rodenc Josep Falgà, de 22 anys, disputarà el campio-nat d’Europa de Riels Snowboard, el proper 18 d’abril a Suïssa. Des dels 8 anys, Falgà practica el Frestyle

Snowboard, que vol dir salts amb rails, baranes o rampes utilitzant una taula de snowboard. Falgà es dedica plena-ment a aquest esport tant a l’hivern com a l’estiu i aquest any porta una de les temporades amb més bons resultats. Aquesta temporada ha participat al campionat Lien Font Romeu i al imperium, quedant en tots dos com a primer classificat. També ha participat al Quiksilver Maximus Arinsal, quedant segon i al Port Aine Volcom, quedant en tercera posició i permetent-li poder ser seleccionat per par-ticipar al Campionat d’Europa, anomenat European PBRJ Championships, a la categoria dels pro-professionals. Ac-tualment el patrocinen tres cases comercials: Adidas i Ona Surf, les quals li proporcionen taules d’snowboard, vestuari i ulleres graduades, tot i que abans d’això eren els seus pares els que es feien càrrec de tots les despeses.Falgà necessita portar un entrenament diari molt dur per arribar al nivell actual en el que competeix. A l’hivern, en-trena durant tota la setmana a la neu, aquest any ha fet tem-porada a Andorra, i a l’estiu, o bé viatge a algun país on hi hagi neu o entrena amb una pendent de gespa artificial i uns rails de 8 metres, on hi tira aigua i sabó perquè llisqui, instal·lada a casa seva.La seva il·lusió seria “arribar lluny” per poder dedicar-s’hi professionalment, tot i que és conscient que “és molt díficil arriba a viure d’aquest esport, actualment només hi ha un espanyol que cobri”. Ara falta esperar el resultat del Euro-pean PBRJ Championships per saber si podrà participar al Campionat del Món, el qual es disputaria a Estats units. Jo-sep afirma que “és molt difícil quedar dels primers, quedant a la vuitena posició ja seria un molt bon resultat”. De mo-ment, ja és un dels 3 millors d’Espanya, així que molta sort.

Josep Falgà, entre els tres millors d’Espanya de salts amb snowboard

Josep Falgà té 22 anys i participarà al Campionat d’Europa.

Text i foto. Estel Terricabras i Ocaña

Gerard Moreno farà una exhibició de free style amb moto-cross al Mercat del Ram de Vic, el diumenge 5 d’abril, als volts del migdia. Al tancament d’aquesta edició no hi havia l’horari concretat. Hi haurà una zona habilitada exclusiva-ment per el motor amb stands informatius de diferents ca-ses comercials de motos. Durant el cap de setmana es faran exhibicions de trial, supermotor, acrobàcia al carrer i free style. L’esport que practica Moreno consisteix en fer salts amb una moto de 250cc de motocross.

Gerard Moreno actua a Vicpel Mercat del Ram

39 ~

RĐ

T


Hora del Conte · Recitals · Animals Fenome-nals · Caminades populars · El Raid dels Au-setans · Festa de l’intercanvi de llibres per als escolars · Teatre per als escolars · Presentació projecte Espais Escrits a la Plana de Vic “Ver-daguer i Martí i Pol” · Taller de Xaranga · Les fabuloses històries de l’Esquerda · Pans del Món · Taller de punts de llibre i roses de paper en motiu del número 700 de la revista RDT · Xo-colatada popular · Fira de l’Intercanvi del Lli-bre · Audició de Sardanes · Cercavila de Dracs · Exposició Desvetllem la Memòria de Roda

SAnTJORDI2 0 0 9RODA DE TER

40 ~

RĐ

TRevista Roda de Ter / Març 2009

RĐ

T ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


centre. Entenc que a la política no van bé els extrems. La política necessita punts de vista de tots els cantons. Si una llei és de dretes, però és beneficio-sa per a la societat, s’ha d’aplicar.jordi Pujol. us enteneu? El considero un polític excel·lent! Ja he assistit a un parell de mítings seus i penso que és el millor polític d’aquest últim segle que ha donat el país. La prova és que ha estat vint-i-tres anys al poder. Amb el pensament sí, que ens entenem. Personalment no el conec, però jo he volgut que sigui ell qui avali el meu bateig polític.on neixen les teves aficions políti-ques?Des de sempre m’ha agradat molt. La política és qui mana, és el govern, és com es regeix la nostra societat, és tot. La política és important en un país. i ara mateix hi ha una desconfiança vers els polítics. La gent no creu en els po-lítics que hi ha ara, i té raó en molts sentis. Per tant, què s’ha de fer? A mi m’agradaria ser polític perquè un polí-tic és una persona que treballa al ser-vei del seu país.Entre el jovent de la teva edat, deus ser un rara avis.Tothom té els seus gustos. A mi m’agrada la política i no me n’amago pas. Ho sento, m’agrada i no puc fer-hi més. Entre els joves hi ha de tot, és

sobta una persona tan jove amb idees polítiques tan clares. on estàs políticament?

Encara no estic enlloc. Sóc un inde-pendent de la Joventut Nacionalista de Catalunya. És la Joventut de Con-vergència, però jo encara no en sóc militant. Se m’ha proposat entrar a la Joventut Nacionalista de Roda i he acceptat. El dia 20 de març el grup de Roda es va presentar en societat.En seràs el cap, de jnC a Roda?No, si es pot parlar de números, jo en seré el dos; per darrera de l’Albert Es-carrabill, que n’és el president.Feia falta un grup així a Roda?Fa falta que la joventut s’impliqui. Jo sóc molt crític. i em queixo. Alguns cops amb raó i d’altres sense. i aquí, a Roda, amb la joventut no s’hi ha comptat sempre. Per tant, si et quei-xes, proposa coses per intentar millo-rar. Tothom es queixa molt de tot però ningú no mou un dit per fer res. Ara és un bon moment per fer saber als nos-tres polítics locals allò que els joves de Roda volem.I per què Convergència?Convergència suposa l’estabilitat del país, avalada per vint-i-tres anys de govern, i hauria de ser el partit que es-tigués governant en aquest moment. Jo sempre m’he declarat sobiranista. Em sento d’esquerres, però també de

clar; i n’hi ha que quan vénen eleccions em demanen com ho veig i jo els dono la meva opinió.Consideres algun canvi urgent a Catalunya?El que més em dol és que Catalunya és una nació i mai com ara no havia estat tan lligada de mans i peus des de Madrid! Mai no havíem viscut una dependència tan gran del govern espa-nyol! Mai! Ara ens estan governant des d’Espanya i no ens respecten els drets que tenim com a nació.Els polítics, un mal necessari?Com a definició, els polítics no són un mal. Són les persones que condueixen un país. Les decisions que s’han de prendre les han de decidir els polítics.Et deu fer gràcia poder votar.Sí, i tant! Però estic molt disgustat per-què les eleccions europees són el 7 de juny i per tres dies no podré votar en-cara! Fa gràcia pensar que, en la meva primera votació, per primera vegada el meu vot comptarà.

Ho deixem aquí. Està molt engres-cat en el seu debut polític. Per a ell, l’autèntica política és l’autonò-mica perquè li permet defensar el seu país des del seu país. I aquesta política és la que, ara mateix, més li interessa i més l’atrau. saps què vull dir?

“Sempre m’ha agradat la política i no me n’amago pas”Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Joel Reguant i Escarrà / Membre de JNC (Roda)Vaig néixer a Roda, el 10 de juny de 1991 / Curso segon de batxillerat, a l’Escorial, a Vic / Dubto seguir entre els estudis de diverses carreres / El cert és que encara tinc molts dubtes sobre el meu futur immediat / Aficions? La política. També sóc un gran fan del Barça. La música i el piano, ho vaig deixar fa temps.

Documents

RDT699 març de 2009