Recull de Cançons

7/24/2019 Recull de Canons

1/28

59

Recull de canons de lvia.

Maria Morn Gual (1906-2006)

Nria Riambau Farr

Recull de Treballs 9 (2008) p. 59-86 Centre dEstudis Sinibald de Mas

Moltes hores van ser les que, de petits, passvem amb lvia: contes del rector de

Vallfogona, jocs de falda, canons, lectura cada dilluns deLes extraordinries aventuresden Massagran, histries de la guerra i ancdotes divertides de famlia.Si hagus pogut, ho hauria escrit tot, per em vaig centrar en el tema estrictament

musical. Ella ho va fer complaguda, a vegades des del llit on, damunt la tauleta denit, ja tenia un paperet on anotava el que recordava i em cantaria lendem.

Quan vaig acabar el treball, lvia tenia gaireb 98 anys; encara va viure un anyi mig ms.

Com que sempre visqu a la Torre, exceptuant els dos anys que de nena pass aMxic, em va parlar de llocs concrets, de les cases, els negocis que aleshores estavenactius, la gent Vaig buscar informaci de totes les canons. Algunes, un any mstard, les vaig trobar en una capseta on lvia recollia els fullets dels cupletistes quevenien a cantar a la Torre; daltres, en llibres especfics, i dalgunes no nhe trobatinformaci enlloc. Aix em fa pensar tamb en la possibilitat que alguna fos autc-tona de la Torre; no ho sabem.

A banda de les que hi ha en aquest recull, men va cantar moltes ms, entre lesquals: El bon Jesuset, La flor que te ofrezco, Dia mil voltes ditxs, La gallina policana,De la vall, vall, Paula, para la taula, Pensando en el que la quiere, Yo soy feliz, Sota


2/28

60

Recull de Treballs 9 (2008) Nria Riambau Farr

dun roure Entre les canons dinfncia i joventut i jocs de falda i cantarelles:Bimbom, Salta Miralta, Ball manetes, Conillets a amagar,Arri, arri, tatanet,Ah, el mestreem va pegar, Pim, pam conillam, Ralet, ralet,Mare de Du de Montserrat,Aquest s

el pare,Jaume pataumeMolts jocs i canons han passat de mare a filla, als nts i jo mateixa encara lescanto com a repertori tradicional a les classes de msica per perpetuar-les i fer-nedifusi. Heus ac, doncs, una mostra daquestes canons que segur que comparteixoamb altra gent de la Torre. Aquesta recerca era per a mi un intent devitar que totaquest coneixement popular caigus en loblit.

BIOGRAFIA

Maria Morn Gual nasqu el 19 de desembre del 1906 a Torredembarra i mor al

mateix lloc el 22 de maig del 2006. Filla de Ramn Morn Parrondo i de FranciscaGual Gabards. Famlia molt religiosa.

El pare, reclamat per un cunyat seu, marx cap a Mxic tot sol i deix la famlia aTorredembarra. Un any ms tard hi anaren la dona i els fills: Josep i Maria. Ella ales-hores tenia sis anys. Com que a Mxic hi havia revoluci, tornaren a Torredembarraquan ella tenia vuit anys i mig.

A Torredembarra muntaren una botiga de comestibles a la plaa de la Vila (erauna mena de supermercat-cafeteria) i una altra de pesca salada. El seu pare va seralcalde de la Torre durant la dictadura de Primo de Rivera, del 1924 al 1930. Per

Maria Morn Gual (1906-2006)


3/28

61


aquest motiu, lvia mexplicava que quan va venir el rei Alfons XIII a la Torre(lany 1924), pel fet de ser filla de lalcalde, em van demanar que fos jo la quedons un ram de flors al rei.

Lvia es va casar amb vint anys amb Bonaventura Farr Caellas, que en teniavint-i-vuit.Van tenir tres fills, Josep, Francina i Maria, la segona dels quals mor amb tres

anys. Lvia va tenir 16 nts i 17 besnts. Jo sc la quarta de la seva filla Maria.

RECULLDECANONS

1. Pomells de joventut

Per amar el bon Dulloeu la nostra Ptria,en cada cor dinfant

una flor nhi ha esclatada [bis].

Per a lamor sagratsn sos perfums i flaires,per lamor del bon Dui de la nostra Ptria [bis].

Cada flor t un perfumque vers el cel senlaira

que amb tan bell munt de florscent rams ja sen formaren.

Pomells de joventutnuats amb dos llaadesluna s amb blau de cellaltra s amb sang barrada [bis].


4/28

62


Aquest era lhimne de lassociaci Pomells de Joventut creada per Folch i Torres aprincipis de la dcada del 1920.

Lantiga llei dassociacions aprovada el 30 de juny de 1887 va permetre la fun-

daci de diverses entitats dedicades al lleure i a la millora de les condicions de vida,i daltres de carcter ms sindical.1

El periodista Andreu Avell i Toms, conegut com Sempronio, explicava daques-ta manera el naixement dels Pomells:

Lany 1920, arran duna seva pgina viscuda, Folch i Torres llan la iniciativa decrear un moviment juvenil amb finalitats morals i patritiques. Es tractava de fer bonesobres, tot pensant en la redempci de Catalunya: Sen dirien Pomells de Joventut. Laparaula pomell, de sabor arcaic i floralesc, suscit la ironia dels adversaris den Patufet[]. Catalunya es va omplir de Pomells de Joventut. Sen fundaren cent, cinc-cents,

un miler Cada fita daquestes era celebrada amb gran esclat. A les noies del pomellsarrianenc Flors dametller, Montserrat Tusell i les filles de Maragall i de Prat de laRiba, que estiuejaven a Castellterol, sels va acudir anar a missa cofades amb caputxablanca, substituint els vels i zfirs que susaven. La iniciativa assol un xit rod. Lespomellistes darreu adoptaren la caputxeta que el setembre del 1923, manant ja eldirector militar i prohibits els Pomells, es convert en una pea nefanda.2

Torredembarra no va ser una excepci i el 1921 es van constituir tres seccionslocals anomenades: Els soldats de la Ptriala dhomes; Bones Catalanesla de dones, i Santa Rosalia (patrona de Torredembarra) la de nens inenes.3

Lvia diu que no va anar mai al grup infantil de Pomells (Santa Rosalia); deviatenir uns 14 anys que va passar a formar part de Bones Catalanes, fins als 17 anys,lany 1923, quan es va prohibir.

Normalment, es reunien al teatre-cinema Cal Maiam i diu que les de cal Cervera,la Magda Mart concretament, ho manegaven tot.

Recorda tamb, referent a la indumentria de les caputxetes, que el dia que vingungel Guimer a Torredembarra ella va recitar davant de tothom un poema quehavia escrit alg conegut (potser el mateix Guimer o b Folch i Torres):

1AADD(2002). Fets i gent. Imatges per recordar, Torredembarra: 1900-1975. Torredembarra: CentredEstudis Sinibald de Mas, pp. 114-115.

2Andreu Avell Arts i Toms, Sempronio. Periodista, escriptor i comedigraf. Cronista oficial de laciutat de Barcelona,Avui, dijous i divendres 8 i 9 dabril de 2004, p. 17.

3AADD(2002). Fets i gent. Imatges per recordar, Torredembarra: 1900-1975. Torredembarra: CentredEstudis Sinibald de Mas, p. 114.


5/28

63


Era blanca com la neu de la congestai de les nines de ledat antiga,eren dies de gran festa

per anar al templela millor amiga.

Ara en les golfes oblidada resta,malmesa pel dolor que la fatigai sols les arnes i la pols fan festade son teixit que la blancor domina.


6/28

64


2. Una nia hermosa o rica

Una nia hermosa o rica

sin virtud ni cortesapor dems confiaraadquirir reputacin;pues la belleza del cuerpoy los bienes materialesfaltando prendas morales,antes cubren de baldn.

Doquiera que te destine

la suerte, adversa o propicia,un da te har justiciala virtud y urbanidad;stas, a par que la ciencia,granjean un nombre ilustre,y dan a la mujer lustreen la culta sociedad.

La urbanidad nos ensea

a tratar los superiores,iguales e inferiores,con finura y discrecin,sin ella fuera enojosala vida por mil conceptos;ved, pues, nias, sus preceptosde cunta importancia son.


7/28

65


Son la humildad y el decoro,la bondad y la prudenciael despejo y deferencia,

bases de la Urbanidad;ella odia el desalio,la ficcin y grosera,orgullo, pedanteray, en fin, la curiosidad.

La joven bien educadase ha de mostrar complaciente,siempre que fuera prudente

y conforme a la razn.Si un infame tu decoroofendiese sin respeto,rechzale como objetode horror y abominacin.

Si la llaneza excesivacon razn es reprobada,la etiqueta refinadatambin llega a molestar.Un medio a tales extremostiene de ser preferido,y est bien todo cumplido,cuando es lcito, apear.

Delante de otras personasno aparezcas encogida,pues por simpleza es tenidasemejante cortedad;

si en el exceso contrariodieses de ser una osada,te diran descarada,o llena de vanidad.

La civilidad no exigehablar con frases limadas,


8/28

66


ni maneras afectadasopuestas al natural;lenguaje puro y genuino,

buen porte y finos modales,requisitos esencialesson para el trato social.

Tus palabras y manerassean siempre mesuradas,y al lugar acomodadas,tiempo, personas y edad.Sers corts si a corteses

por dechado te propones,imitando sus acciones,despejo y modo de hablar.

Cuando en calidad y sexolas personas son iguales,los respetos principalesson debidos a la edad;pero si el rango es diverso,ensea la cortesaque el de ms categoragoza de ms dignidad.

Aquesta s la primera can que em va cantar lvia. La cantava a les mongesHijas de la Caridad, quan devia tenir, aproximadament, 9 anys.

Jo diria que la van musicar les monges mateixes per tal dallionar sobre aquellesnormes de cortesia enteses en aquella poca.

Un dels primers dies li vaig demanar que mirs a veure si tenia algun canoner

del seu temps per refrescar una mica la memria i, remenant cada un dels calaixosduna calaixera plena dandrmines de tota mena per molt ben posades, vamtrobar un llibret antic: Urbanidad en verso para uso de las nias, escrit per DonJos Codina, Caballero de la Real Orden de Isabel la Catlica. Capelln prrococastrense. Profesor de instruccin pblica y rcade romano.

Lvia recorda aprendre de memria tot aquest munt destrofes mentre anavencaminant pel voltant de la classe. Aquest llibre est signat per una cosina germanadel marit de lvia, Dolores Sanabre Caellas, i data del 1896.


9/28

67


3. Al nostre Guimer

Per amor a la Ptriasa vida consagr,heroi sublim un altreDu sap si es trobar.

Manelic tamb plorael mestre tan volgut,li ploren les ovellesperqu el pastor han perdut.

[] amb gran []i grans aix ens farem,germans de Catalunyaporteu pomells de florsal bon amic del pobleque dart ne fu tresors.


10/28

68


La seva noble histriatothom recordar,cantem canons de glria

al nostre Guimer.

Lvia diu que aix era una sardana (?). ngel Guimer vingu a Torredembarra.Lvia el recorda perfectament assegut a la galeria del teatre Cal Maiam. Una noiams gran anava a ensenyar-los aquesta can, que sembla dedicada a Guimer, perno recorda si la van cantar abans o desprs de la seva visita, tot i que jo diria quela van escriure expressament per a lesdeveniment. Ella no mho ha sabut dir, perimagino que al teatre devien representar lobra Terra baixa. Calcula que aleshores

devia tenir uns 13 o 14 anys en lassociaci Pomells de Joventut.


11/28

69


4. Migueln

Migueln, Miguelnno seas tan pilln!

Cuando vayas por las callesno molestes a las nias,si te veo algn date dar un coscorrn. POM!!!

No tires piedras al aire;si no, rompers algn vidrio. CLIN!!!Ya bien pagars la multao si no te irs a la prisin.

Migueln, Migueln

no seas tan pilln!

A Torredembarra hi venien unes colnies de nens de Barcelona. s all on vaaprendre aquesta can, ja que aquests nens menjaven a ca la tia Rita, on ella erasovint; dormien al Collegi Anton Roig, on la tia Angeleta feia de gurdia (el queavui en dia en direm conserge). Eren colnies exclusivament de nens.


12/28

70


En un llibre editat pel Centre dEstudis Canongins, he trobat la mateixa canamb algunes petites variacions del text i de la melodia.4A peu de pgina diu: Lacantaven els nens que anaven a lescola amb el mestre Piquer (1923-30).

4AADD (1999). Dabans i dara. La Canonja (Tarragona): Centre dEstudis Canongins Pon deCastellv, p. 79.


13/28

71


5. Dnde va la viudita

Dnde va la viuditamirufl, mirufl [bis].Voy al monte a por violetasmirufl, mirufl.

Si el rey te encuentramirufl, mirufl.Yo le har una reverenciamirufl, mirufl.Si la reina te encuentramirufl, mirufl.Yo le har una reverenciamirufl, mirufl.

Aquesta can la cantava de petita a les monges i desprs recorda haver-la can-tat tamb al collegi Anton Roig (amb 12 o 13 anys). Repetien els dos versos cadavegada i gesticulaven la reverncia.


14/28

72


6. Rebeu-me, preuada flor

Sou la Reina de lamor,

sou dels cors lhermosa mia.Rebeu-me, preuada flor,en el vostre mes, Maria [bis].

Aquesta s una de les dues canons que lvia havia cantat durant el mes de Maria,el mes de maig, a la parrquia de Sant Pere de Torredembarra.

Mexplicava que es cantava amb dos grups situant les nenes en dos espais dife-rents: a dalt al cor i a baix. Les nenes de baix feien aquesta tonada, mentre que les

de dalt al cor contestaven amb una altra tonada que no recorda gens perqu, segonsdiu, ella sempre va cantar aquesta i, fins i tot, va ser desprs lencarregada dassajarles ms petites.

A banda i banda de laltar, hi havia unes escaletes. Les nenes, amb el ram de florsa la m, pujaven en dues fileres i, de dues en dues mentre pronunciaven la fraserebeu-me, preuada flor, aixecaven les flors enlaire i la segona vegada que repetienla frase, la dipositaven davant la Verge tot fent una genuflexi.


15/28

73


7. M morta

M morta, m morta,pica la porta,pica-la bque ton pare ja ve.

Foc a la cuina,foc a lentrada,foc al culde la Maria Paula.

Maria Morn Gual amb alguns dels seus nts


16/28

74


Lvia recorda haver sentit aix de la tia Tereseta, padrina seva, soltera, germanade la seva via i que vivia amb ells als baixos de la mateixa casa on tenia una botigade vetes i fils, que avui en dia anomenarem una merceria.

En el llibre Serra Mamerra, hi he trobat una versi parlada i una de cantada, percap no enllaa amb la can de Paula, para la taula.5

Parlant amb una amiga que est fent un recull de jocs de falda i canons debressol, comentvem que el fet que molta gent recordi algunes canons enllaadessempre amb daltres, i sempre les mateixes, s perqu quan les cantaven en el seumoment, amb el nen a la falda, desprs de cantar la primera can, continuavenamb la segent fins al punt que, amb els anys, les arribaven a associar juntes i aixhan anat passant dels uns als altres.

La segona estrofa daquesta cantarella es repeteix en la can de Paula, para la

taula, probablement la can original.

5Bassa, R., et al. (1999). Serra Mamerra. Cantarelles i canonetes per a infants. Palma de Mallorca: Ed.Moll, pp. 26-27.


17/28

75


8. Pare nostre del ti

Pare nostre del ti,bon Nadal que Du ens do.Ara vnen festes,festes glorioses,dones poderoses,

mateu porcs i conills,gallineta a lolla,cua de mix,caga ti;si no, et donar un cop de bast!Caga botifarretes de sucre,pixa vi blanc.Caga ti

i allavrens tornaven a comenar.De petita, quan vivien a la plaa de la Vila, al menjador de la casa es reunien

germans, pares, oncles, tietes, avis i vies, i abans de la missa del gall feien cagar elti. El ti, en aquell temps, els cagava els torrons, algunes llaminadures i altres cosesque hi hauria en el dinar de Nadal.

Ms endavant, amb nosaltres, tamb ho va fer a casa seva, per devia ser ambels meus germans grans perqu jo no men recordo.


18/28

76


Lligat amb tot aix, em va explicar tamb un costum divertit, per que desgra-ciadament no va acompanyat de can, tot i que penso que en devien cantar alguna,per ella no sen recorda. En un hort, la seva mare amagava entre les plantes tot all

que havien de menester el dia de Nadal (la botifarra, els torrons), llavors els nensportaven un llibant encs (corda gruixuda despart en qu anaven lligats els catfolsque rodaven dintre la snia del pou i feien sortir laigua que anava a parar a un safareiggran) que feien rodar i al mateix temps els feia de fanal per trobar les coses.

En un llibre que va sortir recentment, he trobat moltes versions sobre elParenostredel tii totes molt diferents.6

Nhe trobat tamb una altra en el canoner del Centre dEstudis Canongins, ambla mateixa msica que canta lvia, per tamb amb moltes variacions del text.

6Busqu, Montserrat; Badia, Marta (2001 i 2002). Tunc que tan Tunc. Canoner de Nadal 1 per alsms menutsi Tunc que tan Teta 2. Tarragona: Arola Editors, pp. 36-37; 46-47 (vol. 1), i pp. 36-37; 46-47;52-53 (vol. 2).


19/28

77


9. La mare

El nin s petit,ja mig adormitla mare sel mirajunt en el bressol,no el deixa mai sol,joiosa sospira.

I vetllant el seu somni amb amor,ella pensa felia i ditxosa:

lo meu fill val un mn, un tresor,i ladorm tot cantant-li amorosa:

Fes nones reiet,fes nones fill meuque ets un angeletque mha enviat Du.


20/28

78


El besa a la cara,el besa en el front,petons duna mare,

lo ms gran del mn.

El nin s ms gran,la mare plorantli diu cada dia:No surtis de niti fuig del brogit,treballa i estudia.

i pensant

No ploris reiet,no ploris fill meuque ets un angeletque mha enviat Du

Aquesta can de bressol la tinc incompleta perqu, tot i que la hi he fet cantarunes quantes vegades, sempre sencalla en el mateix lloc i no sen recorda.

Jo, daltra banda, inquieta per saber-ne la continuaci i veure realment comsestructurava, vaig preguntar-ho a la meva mare. Ella tamb la recordava perqu diuque podria ser que la hi cants a ella, tamb. Curiosament, recordava les mateixesestrofes que ella.

Finalment vaig aconseguir la partitura amb les tres estrofes.En la primera estrofa, quan diu felia i ditxosa, en la partitura hi diu tranquilla

i ditxosa. Lestrofa que lvia no recordava diu:

El nin s ms gran, la mare plorant

li diu cada dia: no surtis de nitsi fuig dels brugits. Treballa, estudia!.I tapant-li els defectes que t,laconsella amb carinyo i el guiapel cam del treball i del b,que s el que ella desitja i ansia.


21/28

79


Perdonam fill meupro jo thaig de dir,que el meu cor et veu

per molt mal cam.Qui mal taconsella,deu ser algun ning.Fes cas duna vellaque sols viu per tu.

Pel vici perdut, no t ja saluti ni aquella dona laprecia ni el vol:malalt i tot sol, tothom labandona

i quan tots el desprecien i es veumolt a prop de limmens precipici,una mare li crida fill meu!,vine aqu al meu costat, fuig del vici!.

Veient-te perdutde tots despreciat,per qu no has vingutaqu al meu costat?No abaixis la cara,aixeca aix el front,que et queda una mare,el ms gran del mn!

En llegir la continuaci de la can i coneixent lvia, no mha estranyat gensque no en sabs la continuaci o que ni tan sols la records, ats el final fatal quet i tenint en compte que per a ella era una can de bressol. En la partitura indicavals lento, i est escrita en la tonalitat de si bM.7

7Manuel Sugraes, lletra, i Joan Costa, msica. Barcelona: Tenora, Edicions Musicals, 198.


22/28

80


10. San Antonio y los pajaritos

Divinoso que ilumina Divino Antonio precioso

al mundo tu resplandor suplcale a Dios inmensopor vuestra gracia divina que por tu gracia divinadadme eficacia seor. [*] alegre mi entendimiento.

Para que mi lenguarefiera el milagroque dio San Antonio [*] que en el huerto hicistea la edad de ocho aos.

Desde nio fue criadocon mucho temor de Dios,de sus padres estimadoy del mundo admiracin. [*]

Fue caritativoy persecutorde todo enemigodel mundo engaador. [*]

Una maana, un domingocomo siempre acostumbrabasu padre se fue a misacosa que nunca olvidaba.


23/28

81


Y le dijo: Antonio,ven ac, hijo amado,que tengo que darte

un recado.

Cuando yo est en misagran cuidado has de tener,mira que los pajaritostodo lo echan a perder.

Entran en el huerto,pisan el sembrado,

por eso te encargoque tengas cuidado.

Cuando le dej su padrey a la iglesia se march,Antonio qued cuidandoy a los pjaros llam:

Venid, pajaritos,dejad el sembradoque mi padre ha dichoque tenga cuidado.

Y para que mejor puedacumplir con mi obligacinvoy a encerraros a todosdentro de esta habitacin.

Y los pajaritos

alegres saltaban [*] entrar les mandabatodos muy humildesen el cuarto entraban.

Al ver venir a su padre,pronto los mand callar;llega su padre a la puertay empieza a preguntar:


24/28

82


Qu tal, hijo amado,qu tal Antoito,has cuidado bien

de los pajaritos?

Padre, de los pajaritos El hijo le contest:no tengas cuidado (?) [*] Padre, no tenga cuidado,que para que no hagan maltodos los tengo encerrados.

Su padre, que viomilagro tan grande,

al seor obispomand avisarle. [*]

Ya llega el seor obispocon grande acompaamiento,todos quedaron confusosal ver tan grande portento. [*]

Abrieron ventanasy puertas en parpor ver si las avesse quieren marchar. [*]

Antonio les dijo a todos:Seores, nadie se agravie,los pjaros no saldrnhasta que yo se lo mande. [*]

Se pone a la puerta

y les dice as:Vamos, pajaritos,ya podis salir.

Salgan guilas con ordenmirlos, grullas y urracas,murcilagos, codornicesy tambin las avutacas [avutardas]. [*]


25/28

83


Salgan verderolas,trtolas y grullas,palomas, gorriones

y las codornices.

Al instante que salierontodos en fila se ponenpara escuchar a Antoitoy saber lo que dispone.

Antonio les dijo:No entris en sembrados;

marchad por los montes,por riscos y prados.

Antonio bendito,por tu intercesinmerezcamos todosla eterna Mansin. [*]

Aquesta llargussima can, tot i tenir moltes estrofes, la recordava fora b,perqu em va explicar que li agradava molt. Jo tamb lhavia aprs de la meva marei dels meus germans, que quan van saber llegir la seguien en un llibre de canonsque va comprar la meva mare.8

He marcat amb un [*] les estrofes que no figuren en aquest llibre; en les estrofesque sn diferents en alguna de les frases o b totes senceres, he escrit la versi delcanoner al costat per veuren la diferncia.

Hi han tamb estrofes totalment diferents que lvia no cantava. En la descripcide tota la varietat docells que van sortint daquella habitaci, en el llibre nhi hamolts ms, concretament quatre estrofes; la histria del bisbe tamb s afegida en

la versi de lvia. Sn tamb les estrofes que he assenyalat amb [*].Respecte a la melodia, hi ha tamb algun petit canvi que he marcat en la par-

titura.

8Seccin Femenina de FET y de las JONS. Canciones infantiles (de corro, otros juegos y uso). Madrid:I. G. Magerit, SA, pp. 107-110.


26/28

84


11. Oi que em punxo

Oi que em punxo,oi que sn saladesel pont de les botifarres,oi que em punxo, oi que em punxo

Daquesta can no en recorda res ms que aix. Mentre cantaven la can, duesnenes sagafaven de les mans tot fent una mena de pont per on passava acotxadauna altra nena. En un moment donat, quan paraven de cantar, establien un dilegamb la que havien atrapat dins del pont:

On has anat?A ca la tia.

Qu has menjat?Pa i peixet.I per a mi qu mhas guardat?Un cagarro llarg aix [i feien el gest amb les mans].

Aquesta darrera frase no me la volia dir, per, com que no era tan greu, insistintuna mica ho vaig aconseguir, ja que es tractava dun joc dinfants.

La nena que havia estat interrogada passava a la cua i tornaven a iniciar el joccantant la can.

No nhe trobat cap mena dinformaci.


27/28

85


12. Pom, pom. Vs, mixeta, a veure qui hi ha

Pom, pom.

Vs, mixeta, a veure qui hi ha.Qui hi ha?El pare Geroni, que vol entrar.Diu que s el pare Geroni, que vol entrar.Digues-li qu vol.Diu qu vol!Si em donareu acolliment per passar aquesta santa nitDiu si li donarem acolliment per passar aquesta santa nit.Digues-li que no.

Diu que no!Doncs no menjareu croquetes ni crespells!Diu que no menjarem croquetes ni crespells.Digues-li que entri.Diu que entri.Grcies!

Aquest joc de dits el recordo molt b perqu ens el feia molt sovint i sempre

lhem recordat. Posava els dits duna m tocant-se tots cinc per les puntes fent unacabaneta i parlaven els tres personatges: el pare, que era el polze; la mixeta, que era eldit menovell i el dit del mig, que era el que trucava a la porta. Mentre els bellugava,recitava el dileg corresponent a cada dit. En la darrera frase, en dir grcies, el ditque feia de pare Geroni feia el moviment dentrar a dins de la caseta. Els crespellseren una mena de bunyols prims de pasta dola.


28/28


13. Jo te lencendr

Jo te lencendr,

el tio, tio fresco;jo te lencendr,el tio de paper!

Tu no me lencendrs,el tio, tio fresco;tu no me lencendrsni el tio del detrs.

Amb aquesta can tamb hi jugaven als Munts amb els parents i es tractava que,arrenglerats un darrere laltre, intentessin encendre un paper que portava enganxatun dells darrere els pantalons, mentre cantaven la primera estrofa. El que portavael paper bellugava el traserodun cant a laltre per impedir-ho, tot responent ambla segona estrofa. He trobat la primera estrofa classificada com a cantarella de grescaen un llibre de Carme Oriol, per no explica res referent al joc.

Documents

Recull de Cançons