Per cultura Maia entenem…..

El significat de la paraula Maya en el seu idioma que es el Maia és “el sediment”.

L’origen dels maies

El seu origen és de Mèxic i Guatemala. Es poden trobar a les penínsules Yucatán a la regió de mesoamèrica: Mèxic, Guatemala, Hundures, Nicaragua, Belize i El Salva. El nombre d’habitants és 2.31.602 aproximadament. La seva terra és pedregosa, te molta vegetació i bastantes muntanyes.

Historia maia

El període anomenat Període Agrícola,comença en l'any 1000 a. C. i acabaria al 320 dC. Durant aquest període es desenvolupa l'idioma maia. No van formar ningun imperi sinó que eren *ciutats estats* que dominaven certs territoris i que podien associar-se en la seva lluita contra altres. No van tardar molt en estendre’s en altres poblacions i arriba a la zona de Champoton, en la llacuna de Carmen, on esta establert un altre grup de Toltecas. Davant la oposició primitiva d’aquella zona les tres ciutats de Chichén-Itzán, Uxmal i Maiapán, es van unir mitjançant un pacte, amb el que van aconseguir el ple domini de la península de Yucatán. Victoriosa Maiapán, va dominar durant e període de 1200 a 1450 tot el nord de Yucatán i va constituir un petit imperi. En 1697 va ser quan van arribar els espanyols i van destrossar tot al seu pas.

La conquesta als maies

La conquesta es va produir des de 1527 a 1547. Van desembarcar en Yucatán en 1527 i van ser molt ven rebuts per els caps de les tribus. Els espanyols van patir dues epidèmies i molts homes van morir. Francisco de Montejo que es feia dir l’Avançat va arribar a Salamanca (es diu així en el seu honor) i es va esta un parell de dies. Desprès va partir cap a Conil i fent una expedició els maies van atacar, però els espanyols van poder combatre’ls. Van continuar explorant fins arribar al lloc on es va produir un dels primers intents de conquesta dels espanyols i van guanya. Des d’aquell dia els maies van evitar mes enfrontaments. Va tornar a Salamanca, des de Salamanca Montejo va fer una expedició al Sud i es va dividir en dos grups amb els seus homes. L’estiu de1528 l’expedició estava gairebé abandonada, molts homes havien mort per les malalties, alguns familiars seus van poder ajudar a seguir amb l’expedició. Però els maies van enxampa alguns i els van mata. Durant 4 mesos els espanyols van lluitar fins que al Març de 1547 van derrotar a l'últim poble maia rebel i gent de càrrecs importants va ser executada.

El menjar dels maiesSalbutes i Panotxos

Es compon de ceba, vinagre, llimona, frèjols, all i truita.

Els trets físics

Principalment tenen el cap gros però varia segons d’on siguin poden tenir-lo ample o estret, llarg o alt , el nas com el bec d’una àliga, quan eren mes grans es deformaven les dents i es posaven pedres, el cabell negre i molt llis, les galtes sortides, el front també ample amb el contrast del cap i els ulls amb forma d’ametlla, i per acabar tenen el coll curt i les espatlles també molt amples.

La vestimenta maiaEls materials bàsics eren el cotó i la llana, en les diferents maneres de cosir el teixit, alpaca i vicunya. Home: Utilitzaven un espècie de ponxo anomenat onka que, normalment, era teixit en alpaca. A sobre d'aquesta peça, i en els dies de fred, utilitzaven una capa, que es deia yacolla, s’afegia un drapet (wara cicoy) entre les cames. Els homes portaven accessoris, que variaven segons el rang i l'ocasió en què els utilitzaven: pintes elaborats amb espines, fusta, orelleres i agulles de coure, plata i or. Dona: Se les podia diferenciar segons la seva classe. La roba típica era una túnica rectangular que es col·locava pel cap, ampla que se cenyia a la cintura amb un llaç i l'extensió arribava fins als turmells. Sobre el vestit, portaven una capa teixida d'alpaca. Les dames de la noblesa tenien el privilegi de portar teles més sofisticades i acolorides, com així també capes de vicunya.

Les construccions maiesExistien cases unifamiliars, vivien els pares, els fills, qui adoptaven a membres vells o joves de la família o fora (Tulum). També havien edificis multi familiars habitades per persones de la mateixa sang (Kohunlinch). Dormien sobre unes plataformes baixes arrambades als murs on col·locaven matalassos farcits de cotó. (Les hamaques van ser una adaptació de les reixes de pesca que va ser un invent dels indígenes de l’Haití. Encara existeixen però molt més resistents amb ciment, morter i algunes parts de fusta.

Costums maiesTenen moltes costums entre elles:- Posar-li 4 noms als resen nascuts- Lis penjaven coses als ulls- Lis deformaven el crani- Lis obrien de cames per que s’agafesin al cos de la seva mare fins que les cames tinguessin forma arquejada

Religió maia

La religió maia està relacionada amb les forces naturals que influeixen el dia a dia. Era molt important a la quotidianitat dels maies i per la satisfacció de les necessitats més bàsiques. La divinitat creadora i principal s'anomenava ITZAN NA, present als 4 rumbs, i també al cel i a la terra. Hi ha també altres éssers

relacionats amb els sol el els seus diversos aspectes, ascendents i descendents, amb la lluna o amb venus, amb fenòmens atmosferics com la pluja, la sequera o el vent, amb activitatso productes alimentaris, amb la caça, el blat de moro…, amb oficis… inclús amb la vida i la mort. Creien en el diluvi i en la fi del món: el Cristianisme no els va aportar novetats grans. La descomposició religiosa va començar amb la colonització. La religió catòlica en solitari va assimilar alguns aspectes màgics i totèmics de la religió maia, per la seva vana temptativa de sotmetre la fe Indígena a la ideologia dels conqueridors. L'aixafament de la cultura original, va obrir pas al sincretisme, i així es recullen, per exemple en l'actualitat, testimonis de la involució que fa aquella religió. Els maies quichés creien en un sol déu, practicaven el dejuni, la penitència, la avançada: «Don volcà necessita carn Humana bé torradeta".

Profecies maies

Els antics maies, tenien unes curioses profecies, producte de les seves investigacions i dels estudis científics, profecies que assenyalen que, en aquests precisos moments, la humanitat es troba en una era realment desastrosa, i que es apunt de canviar a un altre era què no hi haurà caos ni destrucció, sinó pau i bona harmonia entre la gent. Van predir els mals prediren com a mals que assotarien el món actual, però tot el mon parla de la predicció del maies de que la fi del mon arribaria aquest any. Tenien 3 calendaris, el calendari Tzoolkin de 260 dies, el Haab de 365 dies, exactament igual al nostre calendari gregorià, i el calendari maia del compte llarg com era. Els antics maies van fer 7 profecies importants les quals algunes d'aquestes parlen ara tothom.

Per cultura inca entenem.......

La paraula inca vol dir en el seu idioma que es Quechua“el principal” així es com es tradueix el seu nom.

L’origen dels inquesEls inques van ser un imperi molt gran que va ocupar els territoris dels països d’ara Perú, Brasil, Xile, Bolívia, Equador

HistòriaEls inques van ser els caps d'Estat de l'Imperi incaic, persones que van estar en l'occident d'Amèrica del Sud durant els segles XV i XVI. El domini és va estendre al principi al curacazgo Inca i després al Tahuantinsuyo.  L'últim inca al govern va ser Atahualpa. La residència dels inques es trobava a Cuzco. La reconstrucción del Cuzco va ser como una ciutat gegant. A Cuzco es van instalar grans almacens de

barris, un complex sistema de regs i depósits de tot tipus. Els temples i els pucarás  (construccions militars) van ocupar un lloc molt important en la ciutat. La construcció de Machu Pichu va ser un clar exemple de ell. Segons la llegenda van ser 4 germans els que van fundar la familia inca. A partir de Manco Capac es van succeir 13 inques en el govern,l'últim va ser Atahualpa qui regnava quan van arribar els espanyols. Els inques van constituir un poderós imperi que va aconseguir l'expansió territorial. Els inques eren un poble originari de les serres y des de allí van dominar, mitjançant la guerra de conquesta, als pobles de les altres zones. Van establir la capital del seu imperi a la ciutat de Cuzco. L'imperi, que ells anomenaven Tahuantinsuyo - que vol dir les quatre parts del món -, estava dividit en quatre regions.

La conquesta als inques

Els espanyols van trobar un imperi que estava una mica debilitat degut a les guerres civils entre Atahualpa i Huascar per el dret de ser sobirà. És van reunir a la plaça de Ayacuho amb Atahualpa, quan els espanyols li van dona una bíblia i la va tirar a terra per que no sàvia llegir, van aprofitar per a capturar-lo per mentider com excusa. Atahualpa al veure l’obsessió dels espanyols per l’or els va prometre una habitació plena d’or i plata, quan va complir el pagament el van matar. Va nombrar a un altre inca i el van utilitzar com a titella, però va ser assassinat en la expedició dels espanyols cap a Cuzco, llavors van nombra a Maco Inca com sobirà, al principi ell també va ser un dels titelles, però es va donar compte dels seus interessos i va escapar-se amb els seus exèrcits i revelar-se. Però la resistència no va ser suficient per als espanyols, qui anava guanyant territoris molt ràpidament aconseguint eliminar la resistència.

Trets físicsHomes: Eren de mitja alçada, tenien mans grans amb nines estretes, pit desproporcionadament ampla (adaptat per respirar a les grans altures), cames ben desenvolupades i peus amples. Tenen el cap àmplia, pòmuls sortints i llarga nas aguilenc, els seus ulls són petits i ametllats, tenen una inclinació mongòlica, produïda per un plec epistàtic sobre els ulls. Dones: Són més petites i de físic més delicat, però són capaços de fer ardus esforços físics.

La vestimenta inca

La vestimenta servia per diferenciar les ètnies i els territoris i les classes socials. Les classes més altes portaven la insígnia reial que estava feta per serrells agafats amb un cordó multicolor, adornat a la part superior amb plomes d'aus. Els materials bàsics eren el cotó i la llana, en les seves diferents variants, alpaca i vicunya.

Els homes comuns usaven un espècie de ponxo anomenat onka que, normalment, era teixit en alpaca. A sobre d'aquesta peça, i en els dies de fred, usaven una capa, també teixida, que es deia yacolla. A aquesta indumentària es sumava un taparabo, el wara cicoy, entre les cames.

Les dones vestien de manera senzilla. El que les diferenciava a una d'altra era segons la seva classe. La roba típica era una túnica rectangular que es col·locava pel cap, ampla, que se cenyia a la cintura amb un llaç i l'extensió arribava fins als turmells. Sobre el vestit, portaven una capa teixida d'alpaca. Els pentinats anaven coberts amb un petit mantell anomenat ñañaca o pancpacuna.

El menjar dels inca

Les construccions inques

Vivien en cases senzilles, moltes d'elles d'una sola habitació principal i molt poc mobiliari. Les casa inques eren de pedra o de tova.El tipus més corrent de casa inca, tant si era de tova com de pedra, era rectangular, amb sostre de palla i normalment d'una sola habitació. A les cases inques no hi havia mobiliari. Els blocs de pedres emprats en la construcció de les cases estaven tallats de manera que encaixaven perfectament uns amb els altres i no calia fer servir ciment.A la regió andina podia reconèixer la posició d'una persona pel tipus de vas que utilitzava per beure. Els camperols bevien en atuells de ceràmica. Algunes persones acabalades bevien en atuells d'or o plata.

Costums inquesEren una comunitat de camperols amb 1 parcel·la cadascun, on i treballaven, però no se’ls pagava per la feina ni rebien res a canvi. El governado Inca s’havia de casar amb la seva germana o amb la parenta mes proxima per a poder continua amb la sang noble.

Religió

La religió Inca respectava les creences i costums de cada comarca, però també exigia que se li rendís homenatge al Inti, Déu principal, i que es lliuraran els deguts tributs. El més famós dels seus temples era el Coricancha, a Cuzco, que brillava sobretot per tot l'or que tenia, encara que la seva construcció estructural no presenta massa refinació.

Yacón

Són arrels usades per calmar la set, abans els missatgers portaven sempre a sobre arrels d’aquest tipus per satisfer les seves necessitats de beure.

CREENCES DELS INCAS

Un dels molts focals dels seus ritus religiosos eren les edificacions sagrades, o temples, dedicats als seus déus. En la religió oficial de l'estat inca, el déu més important era el sol, perquè els proporcionés abundants collites. En Machu Picchu, hi ha una pedra que servia de rellotge de sol i permetia a la gent calcular el solstici d'estiu (21 de juny) per celebrar l'important festival del déu sol.

El Déu del Tro (Illapa), amo de l'aigua per als cultius, la Terra (Pachamama) i el Mar (Mamacocha). Però addicionalment, hi havia una religió animista. És a dir, se suposava que en una multiplicitat d'objectes i llocs les huascas encoratjaven esperits i forces sobrenaturals, capaços de beneficiar o danyar. Per tant, havia de temérseles i honrárseles. Eren manifestacions de Huiracocha.

Va ser comú la creença en la vida futura, després de la mort física. Eren enterrats amb tota mena d'objectes que pudien ser d'utilitat. En la societat andina es cuidaven les mòmies com si estiguessin vives. Els vius consultaven sovint als seus difunts sobre temes importants. Com més objectes col·locaven en una tomba, més ric era l'individu.

En moltes tombes andines han trobat figuretes de fusta, que representen a l'home. Però tombes plenes d'objectes d'or i en les que el cos del difunt havia estat preparat amb més cura, indiquen que no tots eren iguals.

Viracocha era el deu creador. Pachacamac  era un altre versió del deu Viracocha, era el deu dels terratrèmols de terra.

Inti era el deu del Sol i el fill de Viracocha.

Mama Quilla era la mare i la dona del deu Inti. Era la patrona del firmament.