Gerard Aristizábal, Andreu Murillo, Marina Olleta, Beth Sant, Enric Solé i Paula Sotodosos.

Característiques generals

Situació de Guatemala

a Amèrica

Geografia física de

Guatemala

Clima Altiplà central: temperat durant tot l'any. Regions costaneres: tropical. L'estació de pluges es presenta entre maig i novembre.

Població

Piràmide de població

Tassa natalitat:

2 29,96 naix/1000 hab.

Esperança de vida:

70,6 anys

Tassa mortalitat:

4,98 morts/1000 hab.

Tassa natalitat:

2 29,96 naix./1000 hab.

Ètnies a Guatemala

Poble Maia

Amb gran diversitat

cultural, una de les grans

civilitzacions de la nostra

història i la representació

màxima dels orígens del

poble.

Poble Xinca

Ètnia a punt de desaparèixer

per les poques persones que

parlen l’idioma.

Ladinos

Població mestissa o hispanitzada.

Disposa de característiques

espanyoles amb elements

culturals indígenes.

Garífuna

També coneguts com els

caribs negres pel seu origen

Africà.

Economia

L’economia guatemalenca es reparteix en:

Sector primari

Agricultura

Sucre

Cafè

Plàtans

Sector secundari

Indústria

Sector terciari

Turisme Exportacions

Planta de cafè

Indústria tèxtil a Guatemala

Família de vacances a Guatemala

PIB

Pobresa a Guatemala

Guatemala és un dels països amb més

gent que viu per sota del nivell de

pobresa. Tot i això, en els últims anys

ha disminuït molt la pobresa.

Cultura

Tassa d’alfabetització:

Guatemala (155) - 69.1%

Llengües:

L’ idioma oficial és el castellà, també

podem destacar les llengües indígenes.

Literatura.

Popol Vuh Rabinal Achí Tecpán Atitlán

Art:

Pintura

Ramón Avila Francisco Cabrera

Ara per

només

69 €/nit

El quetzal es troba en perill d’extinció

degut a la desforestació, l’augment del

nivell del mar i sobretot a l’escalfament

global. Deixa de contaminar i salva’l. La

seva supervivència es a les nostres

mans!!!

Erwin Guillermo Carlos Valenti

Música:

Música maia

Música tradicional

Marimba

Religió

La cultura de Guatemala ha estat

influenciada per la civilització Maya i

pels colons espanyols del segle XVI.

Cristianisme Judaisme Islamisme

Significat

La paraula Guatemala ve del náhuatl

QUAUHTLEMALLAN (lloc de molts

arbres).

WARNING !!

PERILL !!!

Las Maras són grups de joves que van pels

carrers de les ciutats arrasant tot el que

troben al seu pas.

LAS

MARAS

Les Maras

acostumen a

estar formades

per joves sense

feina d’entre 18 i

22 anys

Biodiversitat

Flora

Ceiba Monja blanca

Manglars

Alvocat

Zapote

Fauna

Quetzal

Lloros

Motmot

Tucà

Tacuazines

Coiot

Parcs Nacionals

El Tikal (Petén)

Conté una

ciutat maia i

es van

necessitar 13

anys per

excavar-lo.

Laguna el Pino (Sta. Rosa)

Conté un

espai de 73

hectàrees

SALVEM

EL

QUETZAL!

El quetzal es troba en perill d’extinció

degut a la desforestació, l’augment del

nivell del mar i sobretot a l’escalfament

global. Deixa de contaminar i salva’l. La

seva supervivència es a les nostres

mans!!!

Energia

Consum energètic segons la font Coc de petroli 2,17 %

Electricitat 9,22%

Llenya 46,00% Derivats del petroli 42,61%

coc de petroli2%

electricitat9%

Llenya46%

Derivats del petroli43%

Ara per

només

69 €/nit

Presa de Xalalà

Llac Atitlán

Un dels llacs més bells del món i un dels

destins turístics de màxim atractiu de

l’Altiplà Guatemalenc.

Platges, muntanyes,

volcans... i molts poblats per

gaudir de la gran varietat de

les cultures maies.

Localització

Llac Petén Itzá (Tikal)

Situat a la regió de El Petén al nord de

Guatemala.

Està format per una acumulació d’aigua

situada en una depressió de terra

ferma.

Dolina al barri de San Antonio,

Guatemala: Està situada al barri de San Antonio.

Es va formar per un enfonsament provocat per

un conducte d’aigües residuals oblidat.

Rio Dulce

Transporta

l’aigua des del

llac Izábal fins

al mar Carib, a

la “Bahia de

Amatique”.

Curiositats

Rigoberta Menchú Tum:

. El 1992: Premi Nobel de la Pau

. El 1998: Premi Príncep d'Astúries de

Cooperació Internacional.

Rigoberta Menchú Tum

Maximón

És una figura de fusta a la qual els

habitants de Guatemala li donen

ofrenes per demanar o donar gràcies.

Les máscares de Guatemala

Anomenades també, màscares

ceremonials, s’utilitzen per diversos

actes, religiosos, ceremonials (com el

seu nom indica) o de dansa.

Webgrafia http://ca.wikipedia.org/wiki/Guatemala

http://www.educaplus.org/climatic/cmg_db.php?estacion=786400

http://es.wikipedia.org/wiki/Guatemala

http://www.lagunaelpino.galeon.com

http://www.guatemala.gob.gt/

http://www.centroamericana.com/guatemala/economia.asp

http://www.parque-tikal.com/

http://es.wikipedia.org/wiki/Guatemala

http://www.deguate.com/artman/publish/cultura-artesania-

guatemala/mascaras-ceremoniales-de-guatemala.shtml

http://es.wikipedia.org/wiki/Lago_Pet%C3%A9n_Itz%C3%A1

http://es.wikipedia.org/wiki/Lenguas_de_Guatemala

http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/obrasdeautoranoni

mo/PopolVuh/index.asp

http://es.wikipedia.org/wiki/Rabinal_Ach%C3%AD

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/menchu.htm

http://www.revista-ea.com/2010/07/las-cuatro-etnias-dominantes-

en.html

http://www.theodora.com/wfbcurrent/guatemala/guatemala_econ

omy.html

http://www.investinguatemala.org/index.php?option=com_content

&task=view&id=14&Itemid=16&lang=english

http://www.buenastareas.com/ensayos/Guatemala/155175.html