of 24 /24
Ajuntament de Veciana. Anoia Associació Catalana de Municipis 335 Desembre 2012 Nova compra agregada de gas i electricitat Pàg. 6-7 Actualitat Un estudi de la Diputació de Lleida conclou que els municipis petits són més austers i tenen una situació financera millor Pàg. 16-17 Entrevista "L'Hospital Transfronterer pretén millorar la salut i l'accés als serveis sanita- ris". Ramon Moliner, presi- dent del Consell Comarcal de la Cerdanya Pàg. 8 Actualitat L'ACM lliura els diplomes als primers alumnes que han completat el Màster en Govern Local Pàg. 4-5 Actualitat

Revista ACM 335 - Desembre 2012

  • Upload
    acm-947

  • View
    225

  • Download
    6

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Nova compra agregada de gas i electricitat

Text of Revista ACM 335 - Desembre 2012

Page 1: Revista ACM 335 - Desembre 2012

Ajuntament de Veciana. Anoia

Associació Catalanade Municipis 335

Desembre 2012

Nova compra agregada de gas i electricitat

Pàg. 6-7

ActualitatUn estudi de la Diputació de Lleida conclou que els municipis petits són més austers i tenen una situació financera millor

Pàg. 16-17

Entrevista"L'Hospital Transfronterer pretén millorar la salut i l'accés als serveis sanita-ris". Ramon Moliner, presi-dent del Consell Comarcal de la Cerdanya

Pàg. 8

ActualitatL'ACM lliura els diplomes als primers alumnes que han completat el Màster en Govern Local

Pàg. 4-5

Actualitat

Page 2: Revista ACM 335 - Desembre 2012
Page 3: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 335 3

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan MorcilloConsell de redacció: Olga Alonso, Eva Batayé, Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Montse Tordera, Santi Valls, Ester Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Dipòsit legal: B3434383.Impressió: Gràfiques APR.La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Actualitat

04-05 L'ACM convoca una nova licitació pel subministrament d'electricitat i incorpora el gas

06-07 Un estudi de la Diputació de Lleida conclou que els municipis petits són més austers i tenen una situació financera millor

08 L'ACM lliura els diplomes als primers alumnes que han completat el Màster en Govern Local

09 L'ACM vehicula esmenes de municipis al projecte de la Llei de Costes

10 L'ACM posa en marxa la tercera edició del postgrau en Gestió de personal

11 El Maresme, una comarca "Smart County"

L’ACM, a través del Consorci Català pel Desenvolupa-ment Local (CCDL), ha convocat una nova licitació pública per al subministrament d’electricitat i gas a ajuntaments. Amb aquesta mesura, l’ACM fa un pas més per oferir als municipis, el màxim de facilitats per optimitzar els seus re-cursos.

L’ACM té molt clar que un dels seus objectius bàsics i primordials és oferir mecanismes col·lectius perquè els municipis puguin comprar a preus molt per sota dels que podrien negociar els ajuntaments de forma individual. En aquest sentit, la primera gran compra agregada d’electri-citat feta el 2010 ha permès un estalvi molt important en la facturació dels ens locals. Ara, després d’haver fet una en-

questa als diferents associats, s’ha detectat la necessitat de fer una compra agregada de gas natural. Una oportuni-tat més que facilita la feina per ser més eficients.

Hem de tenir en compte que una compra agregada d’aquestes característiques permet que municipis petits puguin comprar l’energia amb les mateixes condicions que ho fan ciutats grans com Barcelona.

Des de l’ACM apostem per donar suport logístic als ajun-taments. En una època en què cal buscar solucions inno-vadores i imaginatives, tenim clar que el paper de l’ACM ha de ser el de col·laborar fermament amb els ajuntaments i seguirem explorant i potenciant el camí iniciat en com-pres agregades.

Aportem solucions

ACM Associació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

12 Breus ACM

13 L'ACM paricipa en l'elaboració del mapa de serveis de distribució gratuïta d'aliments

Entrevista

16-17 "L'Hospital Transfronterer pretén millorar la salut i l'accés als serveis sanitaris". Ramon Moliner, president del Consell Comarcal de la Cerdanya

Qüestionari polític

18-19 Quins reptes clau tindrà el municipalisme en la propera legislatura?

Racó de l’associat

20-21 Racó de l'associat

Opinió

22 “Les xarxes socials i les administracions locals". Guillem Carol, politòleg

sumari

editorial

El municipi de Veciana té 173 habitants i està situat a la co-marca de l'Anoia. Té 38,89 quilòmetres quadrats i compta amb una població disseminada en sis nuclis habitats: Sant Pere del Vim, Montfalcó el Grós, San-ta Maria del Camí, Segur, La Rubiola i Veciana.

El poble va nèixer al voltant del seu castell, que està documen-tat de l'any 1045, del qual no-més en queden les ruïnes de la capella de Sant Miquel.

El seu alcalde és Jordi Servitje Turull (PSC).

Page 4: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 3354

més econòmics en el subministrament elèctric. En aquesta ocasió, a partir d’una enquesta feta als ens locals, s’ha detectat la necessitat per part del món local d’ampliar la compra agregada amb el subministrament de gas natural.

Millora del serveiA partir de l’experiència de la primera

licitació, amb l’objectiu de millorar el servei, l’ACM ha incorporat millores de gestió al nou plec de clàusules. Així es preveu crear una Comissió de Seguimenti per mantenir una coordinació millor entre el contractista i l’Administració local. Al mateix temps

actualitat

L'ACM convoca una nova licitació per al subministrament d'electricitat i hi incorpora el gas

L’Associació Catalana de Muni ci­pis i Comarques (ACM) a tra vés del Consorci Català pel Desen vo lupament Local (CCDL) ha con vo cat una nova licitació pública per al subministrament d’electricitat i gas natural per als ens locals. Per primera vegada s’adjudicarà mit jan çant una subhasta electrònica amb un import anual estimat de 40 milions d’euros en electricitat i 3,8 milions d’euros en gas natural.

Aquesta és la segona licitació d'energia que duu a terme l’ACM mitjançant el CCDL (format també per les diputacions de Girona i Lleida i els Consells Comarcals de l'Alt Camp, l'Anoia, el Pallars Jussà, el Pla de l'Estany i la Segarra) i té per objectiu oferir condicions avantatjoses als municipis catalans perquè puguin reduir despeses o beneficiar-se de determinats serveis a través de la compra agregada. En la primera licitació, que va guanyar Gas Natural Fenosa, fins a 560 ens locals catalans ses van beneficiar d’uns preus

es preveu que s'implanti la signatura electrònica per agilitzar tràmits i s’exigeix que un 15% de l’energia sigui renovable.

En aquesta ocasió, s'ha optat per fer un acord marc innovador que té una durada inicial d’un any, prorrogable fins a tres més. El pressupost anual de licitació estimat és de 40 milions d’euros

>> Es preveu licitar a través de subhasta electrònica per un valor anual d'uns 40 milions d'euros en electricitat i 3,8 en gas

La compra agregada d'electricitat permet que els ajuntaments estalviïn en la despesa elèctrica.

Page 5: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 335 5

l'any en el cas de l’electricitat i en el cas del gas, es preveu que siguin 3,8 milions d’euros per any. Les empreses tenen temps fins al proper 11 de desembre per presentar les seves ofertes i és previst que al gener es faci la subhasta electrònica i l'adjudicació.

Per garantir la qualitat del subministrament, el plec de l’acord marc estableix diverses condicions d’execució i obligacions de l’adjudi ca tari del contracte. L’empresa que guanyi el concurs haurà de dis po sar d’un centre d’atenció d’ur gèn cies les 24 hores del dia i d'un servei de reclamacions,

habilitar una pàgina w eb per a les consultes de facturació, elaborar un pla de comunicació amb mesures d’estalvi energètic i tenir una xarxa d’atenció per-so nalitzada a través de les dele ga cions.

Des de l’ACM es considera que aquest mecanisme col·lectiu per met aconseguir preus molt per sota dels que podrien negociar els ajuntaments

>> La compra agregada permet aconseguir preus molt per sota dels que podrien tenir els ajuntaments per separat

de forma individual. Aquesta línia de serveis per a ens locals se suma a les ja endegades en anys anteriors, quan es va treure a concurs un plec d’assegurances i un model de pla de pensions per tal que se’n beneficiessin tots els ajuntaments, independentment dels seus recur sos, població o situació geogràfica.

En el cas del subministrament elèc-tric la compra agregada ha permès un estalvi d’aproxi ma dament entre el 10 i el 30% de la facturació. Per exemple, durant el 2011, un municipi de 5.000 habitants com Gironella va estalviar 13.000 euros en la seva despesa de

llum, el que suposa un 13,60%; en el cas de Riudecanyes, de 1.000 habitants, va significar un estalvi de 20.000 euros, cosa que suposa un 25% menys de despesa.

A banda de la compra agregada d’electricitat i de gas natural, des de l’ACM s’està analitzant les diferents possibilitats de fer una compra agregada de vehicles, material d’oficina o uniformes, entre altres coses.

// MéS INfORMACIó Tel. 93 496 16 16

E-mail: [email protected]

Page 6: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 3356

actualitat

Un estudi encarregat per la Diputa­ció de Lleida a la Universitat de Llei­da (UdL) treu com a conclusions principals que els consistoris petits presenten una situació financera mi­llor i s'ajusten més bé a les fonts de fi­nançament disponibles. L'estudi s'ha fet entre els municipis més petits de la demarcació de Lleida, arran de les propostes de supressió o fusió de mu­nicipis que es van fer des del Govern central.

Amb el títol "Els municipis actuals com a base de l'Administració local", analitza la situació dels municipis de menys de 1.000 habitants de la pro-víncia de Lleida i defensa la viabili-tat econòmica de tots els municipis lleidatans. També fa l'anàlisi, per una banda, de l'eficiència econòmica a l'hora de gestionar els recursos i, per una altra, de la prestació de serveis que ofereixen els ajuntaments lleida-tans.

Del treball, se'n desprèn que els

Un estudi de la Diputació de Lleida conclou que els municipis petits són més austers i tenen una situació financera millor

L'estudi conclou que els municipis lleidatans presenten una bona situació financera. (Foto: Diputació Lleida)

ajuntaments petits són els que pre-senten una situació financera millor, els que tenen un estalvi net per ha-bitant més important i, a la vegada, els nivells més baixos de deute. Així, els ajuntaments de menys de 250 habitants (65) presenten un estal-

vi net de 184,78 euros/habitant/any; els d'entre 250 i 499 habitants (53), de 158,62 euros; en els d'entre 500 i 999 (44), l'estalvi net és de 137,07 euros; en els d'entre 1.000 i 2.499 ha-bitants, l'estalvi és de 107,69 euros/habitant/any; i en els més grans bai-xa, tot i que l'estalvi es manté. Així, en els d'entre 2.500 i 4.999 habitants (12), l'estalvi net és de 64,82 euros;

en els d'entre 5.000 i 19.999 (15), de 54,96 euros i en el més gran, Lleida, de 54,96 euros. El treball no s'ha cen-trat en municipis concrets sinó que s'han agrupat els ajuntaments en fun-ció dels habitants que tenen.

Entre les principals conclusions també destaca que els ajuntaments petits són els que ajusten millor les seves dimensions a les fonts de fi-nançament disponibles i que oferei-xen una cobertura competencial sa-tisfactòria, ja que es tracta de les administracions més properes al ciu-tadà i contribueixen al desenvolupa-ment rural.

Cal tenir en compte que un 75% dels 231 municipis de la demarca-ció de Lleida no arriba al miler d'ha-bitants, la qual cosa representa un 15% de la població d'aquestes co-marques.

La Diputació de Lleida farà arribar l'estudi al Govern de l'Estat espanyol amb l'objectiu d'instar-lo a mantenir el model territorial actual.

>> A mesura que els ajuntaments guanyen població, l'estalvi net per habitant baixa de valor

Page 7: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 335 7

potencien les polítiques de suport a l’entorn rural.

A això hi contribueix el fet que, per als experts que han elaborat aquest treball, els ajuntaments en el seu en-torn rural juguen un paper imprescin-dible en el dinamisme econòmic del territori i del país en general.

En definitiva, aquest estudi sobre funcions municipals i finançament lo-cal a les comarques de Lleida és una radiografia de la nostra realitat local feta des de l’observança professional i acadèmica més rigoroses. Aporta un gran nombre de dades sobre la reali-tat local del territori i diverses entitats i institucions municipalistes de refe-rència han mostrat el seu interès per disposar d’aquest document.

La diagnosi i les conclusions d’Ad-ministració local: funcions municipals i finançament local, que trametrem al govern espanyol perquè les tingui en compte i les atengui, són una eina per entendre la realitat actual, però també són extrapolables al futur més imme-diat de Catalunya, perquè la base de qualsevol país són els municipis a par-tir dels quals es dreça tot un país i el nostre futur Estat Català.

Els ajuntaments petits no en són els culpables

Lleida, encapçalat pels professors Ig-nasi Aldomà i Ramon Morell, un estudi exhaustiu centrat en les comarques de Lleida sobre l’administració local, les seves funcions i el seu finançament.

Les conclusions de l’informe no poden ser més concloents: els ajun-taments petits són els que tenen un comportament més auster i eficient, ajustant la seva realitat a les fonts de finançament ordinàries, i, alhora, co-breixen satisfactòriament la prestació de serveis des de la proximitat a la po-blació. I així mateix, són els que gene-ren un estalvi net més alt per habitant i un endeutament menor. En definitiva, podem afirmar amb la més absoluta rotunditat que el problema del deute de les administracions públiques no el generen els ajuntaments, i encara menys, els més petits.

Segons els experts, si realment es vol millorar l’eficiència en la prestació

de serveis bàsics a la població, el que cal és apro-fitar els aspectes positius de l’or-ganització actual de l’administració local, abans que buscar noves fór-mules.

És evident que la clau per a la supervivència dels municipis petits són els equipaments i els serveis. Són aquests els que ga-ranteixen la mateixa qualitat de vida a tots els ciutadans i, molt especial-ment, mantenen vius els pobles amb una demografia més baixa. Doncs bé, des del punt de vista d’ocupació del territori, l’estudi és ben explícit i assenyala les actuals administraci-ons locals com una de les eines –si no la principal– que més contribuei-xen al manteniment de la sociabilitat local i l’assentament de la població al territori, en consonància amb les propostes de la Unió Europea que

Joan Reñé i HuguetPresident de la Diputació de Lleida i Vicepresident institucional de l'ACM

Les administracions locals són les entitats bàsiques de l'organització territorial de Catalunya, l'element pri-mari de participació ciutadana en els assumptes públics i la primera peça de l’engranatge administratiu del nos-tre país. El món local és, sense anar més lluny, la veritable pedra de toc de Catalunya i, per tant, totes aque-lles polítiques que injustificadament en menystinguin el seu paper han de ser contundentment rebatudes en fa-vor de la defensa d’un model territorial que és el que tenim i el que volem con-tinuar tenint.

Fa uns mesos, el govern espanyol presentà l’informe de l’avantprojec-te de la Llei per a la Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local. Un informe que se centrava en la su-pressió de competències municipals, de nuclis de població, de regidors,... al mateix temps que atorgava funci-ons a les diputacions semblants a les d’uns altres temps, és a dir, de “control i vigilàn-cia” del territori i dels seus habitants.

Des de la Diputació de Lleida ens vam manifestar totalment en contra d’aquesta reforma perquè en-tenem que sota el pretext d'una major eficiència i un major estalvi, el que re-alment s’estava fent no era altra cosa que posar les bases d’una recentralit-zació administrativa, alhora que s’en-vaïen competències estatutàries sobre el model d’organització territorial propi de Catalunya, amb conseqüències ne-fastes pel model identitari, organitzatiu i econòmic de les nostres comarques.

Per tant, per poder rebatre amb els màxims arguments possibles els plan-tejaments del Govern espanyol mitjan-çant indicadors econòmics objectius i inqüestionables, vàrem encomanar a un grup d’experts de la Universitat de

>> El problema del deute de les administracions

públiques no el generen els

ajuntaments, i encara menys els més petits

l'apunt

Page 8: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 3358

actualitat

Manifest institucional: Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les donesAvui, 25 de novembre, les administracions i la societat ci-vil tornem a aplegar-nos per fer públic, una vegada més, el nostre rebuig a la violència masclista, i per manifestarfermament i amb claredat la voluntat i la intenció de se-guir treballant fins eradicar-la.

Volem condemnar enèrgicament l’assassinat de dones per actituds masclistes, tant a Catalunya com arreu del món, i mostrar la nostra repulsa davant totes les mani-festacions de violència, física, psicològica, econòmica, social o estructural, que impedeixen a les dones poder tenir garantits els seus drets com a ciutadanes.

La nostra crida, el nostre refús i el nostre condol volen anar més enllà de les víctimes mortals, sens dubte la cara més crua i devastadora de la violència masclista, i apel·lar totes aquelles manifestacions i comportaments que atempten contra la integritat física i psicològica de les dones, pel simple fet d’haver nascut dones. Vulne-rar els drets de les dones, més enllà de la injustícia i la crueltat, representa un gran impediment per assolir la democràcia plena, la pau, el desenvolupament i el dret d’exercir la ciutadania.

Val a dir que la societat catalana ha avançat i ha de con-tinuar fent-ho. Fa anys que vàrem començar a caminar amb passes molt fermes a fi d’eradicar la violència en-vers les dones, i des d’aleshores, que no ens hem atu-rat. La nostra societat ha situat la violència masclista a l’agenda política del país. Cal esmentar que, més enllà de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, dels plans i programes específics, dels conei-xements i la recerca, i dels i les professionals, la societat catalana disposem de voluntat, tenacitat i fermesa. La voluntat política del Govern de la Generalitat, dels ajun-taments i les diputacions, però també la tenacitat i la fermesa de la societat civil organitzada, de les entitats i associacions de dones, i de totes aquelles persones que individualment treballen de forma incansable per assolir aquesta fita.

Podem dir, doncs, que hem pres consciència del sig-nificat de la violència masclista i hem esmerçat grans esforços per donar-ne compte.

Tot i la feina duta a terme, som conscients que la violèn-cia masclista té les arrels, en models i estereotips que rauen en l’imaginari col·lectiu. En un sistema de valors i rols de gènere que ens fa acceptar com a vàlids uns arquetips i una jerarquia de subordinacions que no no-més no es corresponen a la realitat, sinó que, per una banda, silencien les dones i en limiten els sabers, les capacitats i el talent, i per una altra, condicionen i limi-ten la capacitat de ser homes i de viure una masculinitat no violenta, receptiva, activa i de respecte cap a l’altre

sexe. És per això que es fa necessari seguir treballant i invertint esforços en la prevenció i la sensibilització so-cial. La violènica, en totes les seves manifestacions, és una conseqüència de les desigualtats reals, per tant som conscients que l’única manera d’aconseguir una societat sense violència és fer una aposta clara per les polítiques d’igualtat que permetran a dones i homes concebre un pacte social i democràtic basat en el respecte, l’equi-tat i la justícia social. Som conscients que aquest pas el podem aconseguir amb l’educació i els coneixements que són eines que ens permetran, en un futur, construir relacions sense subordinacions ni violència.

A dia d’avui, tenim a l’abast els instruments necessaris i imprescindibles per construir una societat més justa i igualitària, lliure de violència. Durant els darrers anys, amb la implicació de totes les administracions i els agents socials, hem avançat molt en la coordinació i el treball conjunt de totes les institucions i en el desplega-ment d’una xarxa de recursos i serveis especialitzats a tot el territori per tal de posar a l’abast de les dones en situacions de violència masclista i els seus fills i filles instruments d’atenció, assistència, protecció i recupera-ció. Cal seguir avançant en aquesta línia i, molt especi-alment, cal fer un esforç per aproximar aquests serveis a les dones i també a la societat en general perquè en facin ús sempre que ho consideri escaient. Hem de posar en marxa tots els mecanismes que siguin necessaris per tal que tothom sàpiga on pot adreçar-se en cas de detectar una possible situació de violència masclista i poder actu-ar així de manera preventiva, perquè hem constatat que tota la societat, i molt especialment l’entorn més proper a les dones, juga un paper fonamental en la detecció i prevenció de possibles episodis de violència; cal que totes i tots ho tinguem present i en siguem conscients.

És ben sabut que vivim moments difícils, però és neces-sari fer palès que les polítiques per a la igualtat d’opor-tunitats entre dones i homes i l’abordatge de la violència masclista són innegociables i imprescindibles. Les insti-tucions catalanes tenen per objectiu garantir el benestar, la qualitat de vida i el dret a viure lliurement. És per això que, enmig d’uns temps convulsos, no ens podem per-metre escatimar voluntats i no podem permetre que la violència masclista torni a casa, invisible i fonedissa, que es perpetuï en silenci mentre segueix atemptant contra el dret a la vida i, en general, contra els drets humans.

És per tot això, que en el marc d’aquesta diada, totes i tots nosaltres volem renovar i refermar el nostre compro-mís. Seguirem treballant per construir una nova cultura on les relacions es basin en la igualtat i el respecte, se-guirem endavant fins assolir una societat més igualitària, formada per dones i homes lliures.

Page 9: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 335 9

actualitat

L'ACM vehicula esmenes dels municipis catalans al projecte de la Llei de Costes de l'Estat

La jornada de treball va reunir més de cinquanta alcaldes i alcaldesses.º

L'Associació Catalana de Municipis ha traslladat als grups parlamentaris catalans que tenen representació al Congrés dels Diputats i Senat propostes d'ajuntaments catalans perquè siguin conside rades com a esmenes a la modificació del projecte de Llei de Costes. Sant Pol de Mar, Amposta i Castelló d'Empúries són alguns dels municipis que han presentat propostes a l'actual projecte de llei.

Una cinquantena d’alcaldes i alcaldesses catalans van participr el 7 de novembre a la jornada de treball sobre la Llei de Costes, organitzada per l'Associació Cata lana de Municipis i Comarques. Miquel Buch, president de l’ACM va ser l’encarregat de presidir la jornada de treball sobre el Projecte de Llei de modificació de la Llei de Costes aprovada pel Consell de Ministres el passat 18 d’octubre.

L’objectiu de l’ACM era que tots els alcaldes i alcaldesses afectats per aquesta modificació de la Llei de Costes, traslladessin les seves necessitats de manera que, després d’estudiar-les, es pogués articular alguna posició conjunta.

Així, a finals de novembre l'ACM va traslladar als grups parlamentaris catalans al Congrés dels Diputats diverses propostes d'ajuntaments perquè fossin considerades com a esmenes. Entre altres, les propostes passen per demanar que les cons-truccions existents en les platges destinades a l'activitat turística, siguin considerades en la llei perquè puguin mantenir la seva ocupació i exercir la seva activitat, justificant-ne els seus oríges i antecedents històrics i la seva vinculació amb el municipi amb el qual estan arrelats.

Altres propostes demanen que es clarifiqui que les urbanitzacions

marítim-terrestre no són únicament instal·lacions portuàries sinó que cons-titueixen àmbits eminentment re si den-cials. Segons Miquel Buch, president de l'ACM, l'entitat mu nicipalista "ha fet de canalitzador de les demandes dels municipis" per fer més pressió.

La sessió de treball, organitzada per les comissions de Turisme, Ur-ba nisme i Habitatge, i Medi Am-bient i Sostenibilitat, va comptar amb la presència de Juanchu Barroso i Dolors Miravet, representants de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Gene ra-litat encarregats d’explicar les par-ticularitats de la reforma.

>> Sant Pol de Mar, Amposta o Castelló d'Empúries han estat alguns dels municipis que demanen modificacions

Page 10: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 33510

L'ACM posa en marxa la tercera edició del postgrau en Gestió de personal

L'objectiu és donar eines per gestionar el personal de les administracions.

El secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, juntament amb el coordinador general de la Diputació de Barcelona, Xavier Forcadell, van inaugurar la tercera edició del postgrau en Gestió de Personal al Servei de les Entitats Socials, en què participen més d’una trentena d’alumnes que exerceixen la seva tasca diària en ajuntaments, consells comarcals i diputacions.

“Donar-vos les claus per a una bona gestió a les persones que doneu forma

i valor als nostres ens locals”. Així, el secretari general de l’ACM, Marc Pifarré, va donar el tret de sortida a la nova edició del postgrau i va agrair la presència de més d’una trentena d’alumnes que l’han iniciat. Pifarré va manifestar als assistents que els ajuntaments viuen canvis normatius constants, i per aquest motiu va declarar que “des de l’ACM considerem que és vital formar les persones que gestionen les administracions, ja que ara és moment de treure el millor d’elles”.

Per la seva banda, Xavier Forca-dell, coordinador general de la Di-pu tació de Barcelona, va as se gurar als assistents que la temàtica nova del postgrau farà que l’alumnat surti amb eines per gestionar i millorar l’eficàcia del personal de les administracions.

El postgrau, que suma més de 150 alumnes en les tres edicions, té per objectiu assolir una formació com pleta i aplicada en el règim jurí dic de la funció

pública i de la contractació laboral del personal al servei de l’Administració local.

El postgrau en Gestió de Personal al Servei de les Entitats Locals és un títol universitari de la Universitat Rovira i Virgili, adaptat al sistema ECTS, fruit del procés de convergència de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior de Bolonya.

actualitat

>> Marc Pifarré: "Des de l'ACM considerem que és vital formar qui gesitona les administracions, ja que ara és moment de treure el millor d'elles"

Page 11: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 335 11

actualitat

El Maresme, una comarca "Smart County"

El projecte de Xarxa Comarcal de Banda Ampla que permetrà interconnectar els 30 ajuntaments del Maresme mitjançant una xarxa de telecomunicació i serveis comarcals, posarà al Maresme al capdavant de les TIC i els serveis que s'hi desprenen.

Aquest projecte s'orienta en una primera etapa, pel que fa a la gestió i explotació de la xarxa, a l'autoprestació de serveis informàtics i de telecomunicacions per a les administracions locals i organismes públics dependents. En una segona, que es desenvoluparà paral·lelament, es preveu donar servei a la ciutadania, al comerç i a la indústria del Maresme.

Una Smart City ajuda a la gestió automàtica i eficient de les infraestructures i serveis urbans, cosa que redunda en la reducció de la despesa pública, la millora de la qualitat dels serveis donats, la millora de la informació rebuda pels ciutadans, en la presa de decisions i la qualitat de vida urbana, a més de constituir en sí mateixa una via per a la innovació, afavorint l’aparició de nous negocis i idees.

El Consell Comarcal amb la construcció de la xarxa i de l’empresa de gestió pretén situar el Maresme com a territori "Smart County", és a dir, com una comarca interconnectada que afavoreixi una major interactivitat i una major eficiència en els serveis públics. La crisi actual ha d'esdevenir una oportunitat per millorar l'eficiència i optimitzar la inversió pública, així com la millora de la gestió dels serveis públics i de la pròpia administració.

A la vegada, cal posar les bases per fomentar i incrementar l'esperit emprenedor entre la ciutadania, aconseguir diversificar el teixit econòmic i productiu amb noves i novedoses activitats econòmiques, crear llocs de treball, etc.

A banda de les possibilitats per a l'emprenedoria de la comarca que esdevindrà la xarxa, de les possibilitats d’estalvi en els serveis municipals, aquest projecte farà que la nostra comarca sigui atractiva per empreses i serveis que necessiten una connexió de banda ampla així com convertir-nos en un referent per altres territoris de Catalunya.

Alfons Molons i AntiusConseller Delegat de Cooperació Municipal i Planificació

Cartell del Congrés Smart City celebrat al Maresme.

Page 12: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 33512

actualitat

Miquel Buch reivindica el paper municipal en un futur estat propi

La comissió interna d’Igualtat i Nova Ciutadania de l’ACM s’ha reunit per crear la subcomissió d’Igualtat. Montse Gatell, presi-denta de l’Institut Català de les Dones, va ser la convidada a la subcomissió, celebrada el 12 de novembre, per explicar quines polítiques s’han dut a terme al llarg dels dos anys de legislatura.Montse Gatell va fer balanç explicant els tres eixos bàsics que han marcat el curt període. D’una banda, s’ha potenciat la llui-ta contra la violència masclista, s’ha treballat amb tot el que té a veure amb la dona i l’àmbit laboral i també s’ha millorat la visibi-litat i el reconeixement de la dona com a agent social. Tot i això, s’han fet accions en pro a la sensibilització dels joves i s’ha am-pliat la seguretat a fills de dones que han patit violència masclis-ta. L’acte també va servir per nomenar la regidora de Calafell, Sandra Suárez, com a presidenta de la subcomissió d’Igualtat.

Breus ACMEs crea la subcomissió d'Igualtat de l'ACM

Sota el títol “I si som independents, què passa amb els muni-cipis?”, el portal alcaldes.eu va organitzar una trobada-esmorzar amb alcaldes catalans el 8 de novembre. El president de l'ACM, Miquel Buch, va mostrar-se convençut que la situació dels muni-cipis milloraria amb una Catalunya amb estat propi. L'alcalde de Premià de Mar va recordar que l’Associació ha aprovat, recent-ment, una moció que reforça que el poble català pugui decidir i expressar el seu futur. I va destacar que “amb l’experiència dels alcaldes, en un estat propi, aportaríem més i millors serveis i mi-llor qualitat de vida”. Al llarg de la taula rodona la desena d’alcal-des catalans van posar de manifest que cal potenciar i donar més suport al món local amb una reforma de la Llei de Governs Locals i del sistema de finançament de Catalunya.

La comissió de Benestar Social i Participació de l'ACM coneix l'experiència de la xarxa social WeDecide

La Diputació de Barcelona va acollir la darrera sessió de la comissió interna de Benestar Social i Participació de l’ACM. La convocatòria va comptar amb la presentació de la xarxa soci-al per prendre decisions WeDecide. El seu creador, Marc Ser-ra, va explicar la seva experiència als membres de la comis-sió i els beneficis que pot aportar a una institució. Al llarg de la sessió, el president de la comissió i alcalde de Sallent, David Saldoni, va presentar la subcomissió de Participació i el pla de treball i accions que realitzarà. La comissió va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Matadepera i diputada d’Igual-tat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona.

Page 13: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 335 13

L'ACM participa en l'elaboració del mapa de serveis de distribució gratuïta d'aliments

Diferents entitats i voluntaris treballen per repartir aliments entre els necessitats.

Donar resposta a tots els reptes necessaris per abordar la pobresa i les situacions d’exclusió social, és l’objectiu de l’elaboració d’un mapa de serveis de distribució gratuïta d’aliments que promou l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials conjuntament amb l’ACM. D’aquesta manera, es vol promoure, en el territori, les xarxes d’entitats que fan distribució directa d’aliments

per tal d’optimitzar recursos, la seva eficàcia i capacitat de gestió.

L’ACM participa activament en l’elaboració del mapa de serveis, demanant la col·laboració de tots els ajuntaments en la formulació d’un qüestionari per tal de recollir totes les dades necessàries per a fer el mapa. D’aquesta manera, es volen detectar quines entitats

fan distribució directa d’aliments, quin és el nivell de coordinació entre elles i, finalment, definir quin és nivell d’implicació i participació dels ajuntaments i dels consells comarcals.

L’elaboració del mapa de serveis de distribució gratuïta d’ali ments permetrà que es puguin en de gar accions com l’impuls i la con so-

lidació de xarxes de dis tri bució gratuïta d’aliments, la pro to colització de circuits que garanteixen l’atenció social i la seguretat alimentaria. L’elaboració i difusió de models de conveni de col·laboració i l’elaboració d’un model de Servei de distribució d’aliments que formi part de la Cartera de Serveis Socials del Departament de Benestar Social i Família.

>> Es pretén detectar quines entitats fan distribució directa d'aliments, quin és el nivell de coordinació entre elles i definir la implicació dels ens locals

Page 14: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 33514

actualitat

La col·laboració de policies locals

És obvi que l’existència de cossos de policies locals suposa un esforç pressu-postari extraordinari per als municipis, especialment per als petits. El cost del personal funcionari de la Policia Local és sovint el primer apartat del Capítol I del pressupost municipal, al qual s’ha d’afegir l’equipament, molt especialitzat i costós, com ara els vehicles, que s’han d’equipar específicament per al servei policial, amb el cost de manteniment i de combustible, els equips de transmissió, el vestuari, armament, etc. Sense oblidar les pràctiques obligatòries, o la formació imprescindible del personal. La naturale-sa d’un servei ininterromput vint-i-quatre hores al dia, tres-cents seixanta-cinc dies l’any determina una disponibilitat d’efec-tius per distribuir en torns que, en el millor dels casos, serà de tres quartes parts de la plantilla per exigències del descans del personal entre torns, sense comptar les baixes i l’absentisme molt significatiu en un servei com el policial que exigeix servei continuat al carrer.

A aquestes exigències s’afegeix la for-mació que es demana a aquests funcio-naris, els costos econòmics i operatius de la qual tornen a recaure en el pressupost municipal. A més dels costos indirectes derivats de la complexitat de la gestió de personal d’un cos que es tradueix en una negociació col·lectiva i de relacions “laborals” i sindicals ad hoc al marge de la negociació general de la resta de personal funcionari en la qual molt sovint tenen més valor les reivindicacions sobre condicions de treball, sindicals o gremi-als abans que el servei públic.

La situació econòmica actual ha agreujat les dificultats per mantenir com a sostenible un cos de Policia Local, i la resposta no pot ser una altra que per-metre la coordinació d’esforços, la col-laboració per coordinar i, en certa me-sura “mancomunar” els serveis policials.

El nostre ordenament jurídic, tot i impe-dir la mancomunitat de serveis policials, no pot ser insensible a aquesta situació d’insostenibilitat dels cossos policials en els municipis petits. Així, des del 2007, la Llei orgànica de forces i cossos de segu-retat permet la col·laboració entre muni-cipis limítrofs per mantenir un servei po-licial coordinat. A aquest mateix propòsit de la col·laboració i coordinació de cos-sos policials per permetre'n la supervi-vència, respon l’Ordre INT/242/2012, de 3 d’agost, que estableix el procediment de col·laboració entre municipis per a la prestació dels serveis de policia local.

Mitjançant acords entre municipis se'n poden coordinar les policies en els su-pòsits següents:

a) Municipis limítrofs. b) No disposar separadament de re-

cursos suficients per a la prestació dels serveis de Policia Local.

c) No superar en conjunt els 40.000 habitants.

d) Formar part de la mateixa comarca. Excepcionalment, es podrà sol·licitar la subscripció d’un acord entre municipis de dues comarques.

e) Disposar de cossos de Policia Lo-cal preexistents. Tot i que excepcional-ment es poden autoritzar acords sense que algun dels municipis en disposi.

La col·laboració pot permetre:1.- Definir serveis que es podrien

unificar, com ara: l’oficina d’atenció ciu-

tadana, la recepció de multes, certes tasques de policia administrativa, les transmissions.

2.- Establir serveis unificats per millo-rar l'efectivitat, com ara: serveis de nit, patrulles, seguretat viària, etc., sempre d’acord amb les directrius de l’estructura superior de comandament.

3.- Unificar la contractació de béns i serveis per a les policies locals: vehi-cles, vestuari, transmissions, armament, assegurances, defensa i assessorament jurídics, etc.

4.- Generar una nova estructura unifi-cada de comandament, a través d’una autoritat policial responsable del ser-vei coordinat i, al mateix temps i paral-lelament,reforçar l’estructura de coman-dament de cada cos.

5.- Unificar la política de personal: estructura i organització internes, pro-cessos d’accés, formació i promoció, negociació col·lectiva, segona activitat, formació i pràctiques, felicitacions, cor-reccions, expedients i sancions discipli-nàries, etc.

6.- Implicar els responsables dels mossos d’esquadra en els objectius de coordinació, específicament pel que fa a la seguretat ciutadana.

En definitiva, a part d’aconseguir el manteniment d’un servei públic en mo-ments de forta restricció pressupostària, els acords de col·laboració de policies locals permeten assolir objectius econò-mics, mitjançant l’aplicació de principis d’economia d’escala, i objectius opera-tius de millora del servei policial que són del tot impossibles per a un cos de poli-cia de dimensions reduïdes.

Per plantejar correctament un acord de col·laboració és imprescindible co-nèixer bé la composició, les capacitats operatives i els objectius policials de cadascun dels municipis, l'estructura de comandament dels cossos policials, així com les relacions entre ells i les unitats bàsiques policials del cos de Mossos d’Esquadra en el territori.

A partir d’aquest estudi es podrà pre-parar i arribar a formalitzar l’acord entre els municipis, obtenir l’autorització del Departament d’Interior i garantir l’exe-cució correcte del servei policial coor-dinat.

>> La situació econòmica actual ha agreujat les dificultats per mantenir com a sostenible un cos de policia local i la resposta no pot ser altra que "mancomunar" els serveis policials

Santiago Saénz HernáizAdvocat i Professor de Dret Administratiu de la UB

Page 15: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 335 15

assegurances

Com rebaixar el cost de les assegurances municipals?

Des del Servei d'Assegurances de l'ACM, preocupats per la situació e co nòmica que estem patint i que tant ens afecta, us plantegem una so lució que us permetrà estalviar di­ners en la contractació de les asse­gurances de l'Ajuntament, aprofitant el nostre Servei d'assegurances i el fet que tenim contractacions col­lectives pels diferents sectors, de manera que podem ajustar costos i millorar cobertures.

L'ACM va treure a licitació pública el concurs obert per al servei de me-diació en assegurances perquè tots els seus associats se'n puguin be-neficiar. Aquest servei és gratuït per als Ajuntaments adherits a l'ACM. D'aquesta manera, l’Ajuntament pot adherir-se al servei de mediació que va ser adjudicat a Ferrer&Ojeda.

Els serveis que plantegem són:-Analitzar la situació assegurado-

ra de l'Ajuntament (recopilant totes les pòlisses que hi ha contractades), fer un anàlisi de costos i cobertures de cara a l'optimització dels matei-xos tot proposant un estudi amb les alternatives que, al nostre entendre, siguin més beneficioses per a l'Ajun-tament.

Alternatives-Renegociació amb les companyi-

es actuals -Presentar alternatives d'altres

companyies-En els casos en què l'Ajuntament

així ho consideri oportú, assesso-rar-vos en la redacció d'un plec de bases per treure a licitació pública (mitjançant procediment negociat o obert en funció dels imports)

Les assegurances que podem ges-tionar

-Responsabilitat civil patrimonial.-Edificis i béns immobles.-Pòlissa d'accidents.-Flota de vehicles municipals.-Responsabilitat civil de càrrecs

electes i personal al servei de l'Admi-nistració.

-Defensa penal i reclamació de danys.

I qualsevol altra assegurança que necessiteu.

Amb la proposta que us fem, aconse gui rem d'una banda reduir costos i millorar la situació assegura-dora de l'A jun tament i, de l'altra, tenir adjudicades pel temps que es deci-deixi les assegurances.

Per tenir més informació podeu contactar amb l'ACM.

// MéS INfORMACIó Manel Pérez i Sucarrats

Marc Garcia i Ribatallada Tel. 902 200 946 E-mail: [email protected]

Page 16: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 33516

nous mercats més llunyans. També estem treballant amb el teixit empre-sarial de la comarca per fomentar ac-tivitats artesanes relacionades amb els productes locals i que poden ser una alternativa a la davallada de l’activitat ramadera. En aquest sentit, el futur es-corxador transfronterer constituirà un element dinamitzador del sector rama-der. Fomentar les activitats relaciona-des amb el medi també ens obre un ampli ventall de noves oportunitats.

5. A nivell turístic s'estan fent moltes iniciatives com potenciar el turisme or­nitològic o el senderisme?

Efectivament. Un dels objectius que ens plantegem a nivell turístic és consolidar una oferta més amplia des-tinada a un turisme de qualitat. Cada vegada més la gent va als territoris per viure experiències. Aquesta és la fita. L’entorn natural de què gaudim a la nostra comarca ens permet oferir activitats relacionades amb el medi natural. Per posar un exemple, podem parlar d’un esdeveniment com la Gran Volta Cerdanya que s’ha iniciat aquest 2012 i que pretén posar la Cerdanya en el mapa mundial de les curses de llarga distància amb els seus 215 km de recorregut per senders de munta-nya.

6. A nivell sociosanitari també s'està treballant molt.

entrevista

Ramon Moliner SerraPresident del Consell Comarcal de la Cerdanya

Ramon Moliner és l'actual president del Consell Comarcal de la Cerdanya des del 2011. Combina aquest càrrec amb el d'alcalde del municipi d'Alp.Durant 20 anys va ser el gerent del Consell Comarcal de la Cerdanya des de 1991 al 2011. Actualment, també és el president del Consorci de Recaptació Cerdanya-Ripollès, membre del Fòrum Comarcal de l'ACM i vicepresident del Consorci Leader Cerdanya-Alt Urgell.

“L'Hospital Transfronterer pretén millorar la salut i l'accés als serveis sanitaris"

1. Vostè ha estat gerent del Consell Co­marcal de la Cerdanya durant vint anys i ara n'és president. Aquesta experièn­cia li pot ser de molta ajuda?

Haver estat durant tants anys gerent del Consell m’aporta un coneixement exhaustiu de la comarca que només pot tenir connotacions positives. Poder posar tot aquest bagatge al servei de la comarca des de la presidència de l’ens és per a mi un orgull.

2. Quina aportació fan els consells co­marcals al territori, ara que es posen tant en dubte?

Els qui posen en dubte el paper dels consells comarcals demostren no conèixer la realitat del nostre país. La majoria de comarques de Catalu-nya, i especialment les de muntanya, agrupen molts municipis petits. L'exis-tència dels consells comarcals permet que els habitants d’aquests petits mu-nicipis puguin gaudir de serveis que el municipi, individualment, no podria prestar. És un tema de justícia social i de reequilibri territorial. Aspectes com el transport escolar, la gestió de resi-dus, els serveis socials i altres no tenen cap lògica plantejats des d’una dimen-sió que no sigui la comarcal. El consell comarcal permet economies d’escala.

3. Vostè és membre directiu del Fòrum Comarcal de l'ACM. Com valora l'òrgan?

El Fòrum Comarcal és la veu dels consells comarcals dins de l’ACM. És una eina bàsica perquè consti-tueix l’espai de debat dels consells per abordar les qüestions comarcals. És bo que els temes que afecten per igual a totes les comarques es puguin tractar en un àmbit comú i amb la co-bertura d’una estructura com l’ACM pensada per ajudar, precisament, als ajuntaments i als consells comarcals.

4. Una de les prioritats que s'ha impo­sat és revifar econòmicament la comar­ca. Per on passen els plans d'actuació?

La nostra comarca està patint els efectes de la crisi com la resta del país. Estem treballant en la promoció turística de la comarca col·laborant es-tretament amb els patronats locals de turisme, amb els patronats de les di-putacions i amb l’Agència Catalana de Turisme. Un aspecte en el que estem incidint és en la col·laboració publico-privada per endegar accions que pre-tenen fidelitzar el turisme de proximitat i, al mateix temps, estem explorant

>> Els qui posen en dubte el paper dels consells comarcals demostren no conèixer la realitat del nostre país

Page 17: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 335 17

8. Una de les millores que s'han fet ha estat potenciar el transport públic.

Cert. Amb l’ajut de la Direcció Gene-ral de Transports s’han establert més expedicions de transport públic tant en ferrocarril com en transport per car-retera. També s’ha creat un producte com la targeta T10/120 que permet desplaçar-se des de la Cerdanya a Barcelona per la meitat de preu.

9. I l'altra gran aposta que voleu impul­sar és posar en marxa un pla de forma­ció per a joves en atur.

Sí. Estem parlant amb la Direcció General de Joventut per explorar actu-acions que combinades amb accions del Departament d’Empresa i Ocupa-ció puguin servir per dinamitzar el col-lectiu de joves. Fa uns anys el sector de la construcció era el sector que ge-nerava més ocupació. Això ha canviat i actualment el sector més actiu és el de serveis. Ens cal gent amb una forma-ció diferent, i pensem que accions for-matives de reciclatge poden ser útils pels nostres joves.

10. Quins reptes de futur caldrà afron­tar en els pròxims 2 anys?

La Cerdanya és un referent turístic. El gran repte de la comarca és arribar a un model menys estacional. El pro-blema de la nostra comarca és que tenim grans moments punta amb perí-odes de baixa activitat. Així és molt difí-

Lluís Soler amb els ponents de la Jornada d'Economia i Empresa.

El gran projecte és l’Hospital Trans-fronterer. Un equipament que pretén millorar la salut i l'accés als serveis sanitaris a la població de tota la Cer-danya, tant la que està sota adminis-tració espanyola com la que està sota administració francesa, trencant les barreres frontereres i entre països i integrant els avantatges dels dos sis-temes sanitaris.

7. La Cerdanya és una de les comar­ques amb menys percentatge de reco­llida selectiva. Cal posar més èmfasi en la conscienciació?

El tema de la recollida selectiva en comarques com la nostra és un tema que cal explicar adequadament. Si mi-rem les dades de recollida de paper i vidre estem per sobre de la mitjana. És cert que si mirem els percentatges de la fracció orgànica les nostres dades són millorables. Ens penalitza el fet que la nostra comarca té 17 munici-pis escampats en prop de 100 nuclis. Aquest fet, afegit a l’ús estacional de les segones residencies i a la llunyania de les plantes de tractament, fa que no sigui fàcil articular una recollida selec-tiva de la fracció orgànica que només pot esdevenir exitosa si es compta amb la col·laboració de la gent. És un tema en el qual estem treballant i mica en mica tots plegats anem incorporant nous hàbits que millorin la gestió dels residus.

cil consolidar noves iniciatives; des del petit comerç fins a projectes de més envergadura. La bona comunicació de la Cerdanya amb l’àrea metropolitana permet que certs professionals puguin establir-se a la nostra comarca sense renunciar al que ofereix la gran ciutat. Aquest fet ha de contribuir a dinamitzar la nostra comarca. I en el marc que ens ofereix la Unió Europea hem d'intensifi-car la relació amb els nostres amics de

la Cerdanya francesa per tal d'obtenir les sinergies que afloren pel simple fet de sumar els nostres actius. D’aques-ta col·laboració han sortit l’Hospital Transfronterer, l’Escorxador Transfron-terer i les accions de promoció conjun-ta del nostre territori.

La possible celebració dels Jocs Olímpics d’hivern del 2022 constitu-eix una oportunitat que permetrà una profunda reflexió del què volem ser de grans. I tant si es fan com si no es fan, els Jocs han de ser el motor que faci que la Cerdanya pugui continuar sent una comarca de referència. ¹ ¹

>> Ens cal gent amb una formació diferent i pensem que accions formatives de reciclatge poden ser útils pels nostres joves

Page 18: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 33518

qüestionari polític

En els darrers 30 anys el muni-cipalisme ha acumulat múltiples càrregues que han anat fent cada vegada més feixuga la seva tas-ca. Les causes són ben diverses: estructurals, com l’evolució de la democràcia i el sistema polític o conjunturals, com la crisi econò-mica i la redefinició del mapa d’in-gressos de l’administració; sis-tèmiques, com l’evolució de les necessitats de la ciutadania o en-dèmiques, com la condició d’ad-ministració més propera a aques-tes noves necessitats; i, finalment, també a causa de la garantia d’eficàcia que representen en el

bé comú.En consonància amb la propos-

ta del President de la Generalitat, estem convençuts que la prope-ra legislatura serà la de la defini-ció del paper del municipalisme en la condició d’estat propi cata-là. A través de legislació pròpia com la llei de governs i d’hisen-des locals o la d’organització ter-ritorial hem d’esdevenir la brigada a peu de carrer de les oportunitats de la seva gent. Aquest marc le-gislatiu haurà de fer possible clari-ficar i actualitzar missió, objectius, organització i competències de les administracions i recursos per

a complir-les, intensificant la seva eficiència amb més col·laboració entre administracions i més per-meabilitat ciutadana.

Arriben nous temps, noves oportunitats i el municipalisme hi jugarà un paper clau, com sem-pre ha estat. Estem a punt!

Des dels nostres ajunta-ments continuarem garantint la qualitat i equitat dels serveis que reben els ciutadans, vet-llant per la cohesió social. Per aquesta raó, les competències municipals i el seu finançament han de ser prioritàries.

Per tot plegat, demanem ur-gentment un nou model de fi-nançament local adequat a les competències i serveis que de-senvolupen els governs locals catalans, a través d’un pac-te institucional entre aquests i la Generalitat, en el marc del Consell de Governs Locals, re-

git pels principis de suficièn-cia de recursos, equitat, auto-nomia i responsabilitat fiscal. Tanmateix reclamem una Llei de Governs Locals que esta-bleixi una reordenació racional del sistema a través d’un gran pacte nacional. Volem clarificar les competències de cada ni-vell administratiu.

Des del PSC aplicarem el principi de suficiència finan-cera pel que fa a l’àmbit de tots els serveis a les persones que es donen des dels ajun-taments: escoles bressol, be-ques menjador, serveis so-

cials, habitatge, consorcis sanitaris, esports, cultura, etc. Tot per garantir la millor qualitat de vida de la ciutadania.

Davant el balanç clara-ment negatiu de l’actual Go-vern de la Generalitat en polí-tiques adreçades al mon local, el Partit Popular Català consi-dera, com a principals reptes que tindrà el municipalisme a la propera legislatura, la re-visió de competències de les administracions, per evitar du-plicitats i l’exercici de compe-tències sense finançament; el garantir un finançament just als ajuntaments i fer desaparèi-xer aquells nivells administra-tius innecessaris (per exemple amb la supressió de l’estructu-

Quins reptes clau tindrà el municipalisme en la propera legislatura?

Laura CostaSecretària de Política Municipal de CDC

PSC

Alícia Sánchez-CamachoPresidenta del PPC

>> Els principals reptes seran la revisió de competències de les administracions, garantir un finançament just i fer desaparèixer nivells administratius innecessaris

ra política dels consells comar-cals). Alhora, defensem l’agru-pació voluntària de municipis.

Per assolir aquests reptes proposem, com a prioritàries, les següents mesures: aprovar la Llei de Govern Locals de Ca-talunya i la Llei de Finançament local de Catalunya; desenvolu-par la que anomenem la sego-na descentralització: un procés progressiu de delegació i des-concentració de competènci-es de la Generalitat envers els ajuntaments en tots aquells ca-sos que millori d’aquesta forma el servei que rep el ciutadà; re-

definir els consells comarcals com ens de gestió dels serveis públics municipals i l’aprova-ció de la convocatòria d’ajuts de la Llei de Barris i d’Urbanit-zacions.

>> Demanem un nou model de finançament local adequat a les competències i serveis que desenvolupen els governs locals catalans, a través d'un pacte institucional entre aquests i la Generalitat

>> A través de la Llei de Governs i d'Hisendes Locals o la d'Organització Territorial hem d'esdevenir la brigada a peu de carrer de les oportunitats de la gent

Page 19: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 335 19

És evident que la propera le-gislatura serà clau per al nos-tre país, tenim el repte de cons-truir un nou estat, i aquest s’ha de construir amb i des dels municipis com a governs més propers als ciutadans. Tenim l’oportunitat històrica de cons-truir, i construir vol dir repen-sar totes les estructures, també els ajuntaments per aconse-guir donar una major presta-ció de serveis a la ciutadania. Ens hem queixat manta vega-des de la rigidesa de la legis-lació espanyola que ha tractat els ajuntaments com adminis-

tració de segona, i això s’ha d’acabar. La propera legislatu-ra ha de ser clau per a cons-truir uns autèntics governs lo-cals, i això vol dir establir un règim competencial heteroge-ni i que eviti la superposició de nivells administratius, i garantir el finançament dels ens locals, per evitar, com ara que esti-guin constantment ofegats. Els ajuntaments del 1979 van ser concebuts amb poques com-petències perquè se’ls tenia por, avui que els ajuntaments han demostrat a bastament que són governs responsables

i han actuat amb lleialtat abso-luta cal que se’ls doni també major paper en aquest nou es-tat que construirem ben aviat.

Marc SanglasSecretari de Política Municipal d'ERC

Jordi MolineraSecretari Nacional d'Acció Municipal de SI

>> La propera legislatura ha de ser clau per a construir uns autèntics governs locals i això vol dir establir un règim competencial heterogeni i que eviti la superposició de nivells administratius

Quins reptes clau tindrà el municipalisme en la propera legislatura?

La propera legislatura ha de ser clau per posar punt final a la Catalunya autonò-mica i iniciar el camí cap a la independèn-cia, i els ajuntaments del país han de ser un eix vertebrador i partícip d'aquest camí cap a un nou Estat independent al servei del poble català. Un nou Estat que el vo-lem per millorar el finançament de la Ge-neralitat, però que també ha de servir per donar un tracte més just als ajuntaments i oferir així uns serveis públics millors als nostres veïns. Mitjançant l'Associació de Municipis per la Independència el muni-cipalisme hem de pressionar al futur go-vern de la Generalitat per tal que faci el pas independentista. Ara més que mai, la independència està a les nostres mans!

La propera legislatura vindrà marca-da pel resultat de les autonòmiques i en funció que el nou Govern de la Ge-neralitat continuï la tramitació de la Llei d’Hisendes Locals, així com de la possi-ble limitació per part del Govern Central de les atribucions i serveis dels ajunta-ments. Mentre el nou Govern de la Gene-ralitat seguirà parlant, previsiblement, de drets dels territoris, els ajuntaments com a entitats mes properes tindran el rep-te de defensar les persones i els serveis que els hi pertoquen.

Serà una legislatura en què el mon mu-nicipal haurà de continuar reivindicant la necessitat de la descentralització munici-pal i l'autonomia financera.

Miguel Ángel IbañezSubsecretari de Política Municipal C's

El món local viu un dels mo-ments més crítics. Les respos-tes i propostes a la crisi eco-nòmica i social que estem patint han posat al límit les polítiques del món local; i els ajuntaments han estat i són els dics de contenció de la crisi i de la defensa dels drets de la ciutadania.

Proposem una alternativa d’esquerres que reconegui el paper del món local i el faci partícip dels reptes del país. Elaborar i aprovar la llei de go-verns locals, partint de la refe-rència en l’ajuntament i la ve-

gueria, atenent el principi de subsidiarietat, lleialtat institu-cional i el marc definit en l’Es-tatut. Aprovar una nova llei de finançament local, des d’una perspectiva de sistema fiscal progressiu i ecològic, que ga-ranteixi la suficiència finance-ra tenint present les diverses realitats municipals, la refor-mulació del PUOSC atenent a les realitats del món rural i mi-cropobles, incorporant criteris d’equilibri social, mediambi-ental i afavorint les inversions supramunicipals. Concretar un nou mapa administratiu

Lluís MorenoVicepresident d'Organització i política municipal d'ICV

amb un únic nivell de governs locals intermedis i el desple-gament de la Llei de Vegue-ries.

L’objectiu és dotar-nos d’unes administracions locals for tes, modernes, més legiti ma -des i amb més qualitat de mo -cràtica.

>> Proposem una alternativa d'esquerres que reconegui el paper del món local i el faci partícip dels reptes del país

Page 20: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 33520

L'Ajuntament de Tremp lidera el projecte de voluntariat ''Tre-iem-ne més profit'', a través del qual s'aprofiten els excedents alimentaris de diversos establiments comercials i s'ajuda les famílies amb dificultats econòmiques. Aquesta mena de ser-veis ja estan implantats en molts municipis. En aquest cas, Tremp va un pas més enllà i no es limita a la recollida d'exce-dents alimentaris, sinó que cuina aquests excedents, els en-vasa i els reparteix. L'Ajuntament de Tremp va iniciar aquest projecte aquest estiu, després de copsar, d'una banda, el nombre creixent de famílies que estan travessant una situa-ció econòmica difícil; i de l'altra, la gran quantitat de menjar en bon estat que els supermercats rebutgen per causes diverses.

L'Ajuntament de Tremp cuina, envasa i reparteix excedents d'aliments entre les persones necessitades

El menjar sobrant es cuina i s'envasa per repartir-lo.

Els senyals indiquen a l'excursionista on pot usar el mòbil.

racó de l'associat / #municipisenpositiu

El GR175, el sender de gran recorregut que recorre la Ruta del Cister, serà el primer a Catalunya on s'indicaran els punts amb cobertura de telefonia mòbil. El telèfon d'emergències 112 impulsa aquesta iniciativa, finançada per les principals operadores. S'instal·laran entre 50 i 150 senyals que indicaran als excursionistes dels punts on es pot fer servir el mòbil i, si es dóna el cas, trucar al 112. La Muntanya de Montserrat va ser el primer espai natural on es van col·locar cartells informatius, i està previst d'estendre-ho a finals d'any en quatre parcs més, però el sender del Cister serà el primer i únic camí a Catalunya que se senyalitzarà. La cobertura en aquest itinerari és de poc més d'un 40%.Tots els cartells porten un número gravat que permetrà a l'operador del 112 saber les coordenades exactes.

El sender de la Ruta del Cister, el primer a Catalunya amb punts de cobertura senyalitzats

El programa es va iniciar el 2004 i ara se li dóna un nou impuls.

El programa 'Fem de tiets' de l'Ajuntament de Manresa busca ciutadans que ofereixin el seu temps lliure per oferir-lo a infants de 3 a 12 anys que es troben en risc d'exclusió social. El pro-grama és molt flexible i són les persones voluntàries les que es-cullen la quantitat de temps que hi volen dedicar i les activitats que faran amb aquests nens i nenes. Les propostes van des de passar un dia a la platja o a la muntanya, anar a dinar o visitar al-gun lloc nou o simplement passar un dia a casa amb el nou en-torn. En l'actualitat hi ha deu famílies que participen activament al programa, tot i que hi ha nou infants en llista d'espera. El tipus i durada de les col·laboracions s'acorda entre les dues famílies, tenint en compte les necessitats i la disponibilitat de cadascú.

Un programa de l'Ajuntament de Manresa proposa als ciutadans oferir el seu temps lliure a infants en risc d'exclusió

Page 21: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 335 21

racó de l'associat / #municipisenpositiu

L'Ajuntament de Vic i el Consell Comarcal d'Osona han signat un conveni de col·laboració per a la presta-ció del servei d'informació i atenció a les dones (SIAD). Segons el president del Consell Comarcal, Joan Roca, la unió del SIAD i el Vic-Dones neix per millorar la co-bertura i fer "més gran" el servei d'atenció. Per al regi-dor de Ciutadania, Joan López (ERC), el fet d'ajuntar els dos serveis també permet la "unificació de crite-ris" davant organismes com els Mossos d'Esquadra o la justícia. El SIAD ofereix informació i assessorament en qüestions laborals i socials que afecten les dones i també suport psicològic o jurídic en situacions de vio-lència.

El servei d'atenció a les dones de Vic s'uneix amb el servei comarcal per millorar la cobertura

Joan López i Joan Roca signant el conveni.

Alguns dels participants al projecte Tots Som Regidors.

L'objectiu de la iniciativa és que els alumnes de secundà-ria adquireixin habilitats i coneixements per prendre decisions a nivell polític; s'eduquin en els valors del debat, el consens i la tolerància, i entenguin el funcionament del sistema democràtic. A més, es tracta d'aprofundir el coneixement de les institucions públiques i millorar l'expressió verbal i la comprensió lectora, entre altres habilitats. Tots Som Regidors va arribar, al llarg del curs 2011/2012, a la tercera edició. Hi van participar 8 grups de 3r i 4rt d'ESO de 7 centres de Vilafranca. La novetat d'aquest curs ha estat la participació de tots els centres educatius de Vi-lafranca que imparteixen secundària. En total hi van participar uns 200 alumnes de 3er i 4rt d'ESO de Vilafranca del Penedès.

Tots Som Regidors, un projecte per al foment de la participació juvenil a Vilafranca del Penedès

Els tuits #municipisenpositiu a la xarxa

Bona pràctica municipal: @AjTremp cuina i re-parteix aliments a persones necessitades

@platjaroturisme organitza un curs d'alfabetit-zació digital per a la recerca de feina

Un programa de l'@ajmanresa proposa als ciutadans oferir el seu temps lliure a infants en risc d'exclusió social

L'@AjVilafranca potencia un projecte perquè els joves s'apropin a la política municipal

#Santcugat és la primera administració pública que forma part del Kid's Cluster

La Ruta del Císter inclourà senyals per indicar els punts de cobertura del telèfon d'emergèn-cies

M

M

M

M

M

M

Page 22: Revista ACM 335 - Desembre 2012

DESEMBRE 2012. NÚMERO 33522

Les xarxes socials i les adminis-tracions locals

La política al nostre país està des-prestigiada. No és cap secret. Els ciutadans espanyols –i de retruc els catalans- valoren la figura del polític amb una de les pitjors puntuacions de la Unió Europea. Aquesta baixa valoració de la classe política ha aca-bat de desprestigiar el paper de les administracions públiques, uns ac-tors que històricament mai han gaudit d'una bona reputació dins de la nos-tra societat.

Els principals retrets que fan els ciutadans a les administracions (ge-neralment locals) són l'opacitat del sistema, la manca d'informació i la complexitat en el processos de parti-cipació. Un fet paradoxal si tenim en compte que, actualment, les noves tecnologies han posat a l'abast de tothom múltiples plataformes i meca-nismes d'informació àgils, fàcils, bidi-reccionals i terriblement eficients. De fet, encara és més paradoxal que es produeixin aquests retrets cap a les administracions quan la gran majoria d'aquestes han introduït les TIC en els seus engranatges de comunicació i s'autodefineixen com administracions 2.0. Enfront d'aquesta realitat la pre-gunta que ens hauríem de formular és obligada: ¿Com és possible que els ciutadans percebin en l'administració uns dèficits que, a priori, tenen abas-tament resolts?

Després d'estudiar el funcionament i els mecanismes de diverses admi-nistracions locals les hipòtesis que es plantegen són les següents:

a. La majoria d'administracions no tenen una estratègia en la utilització de les xarxes socials. Com que a casa nostra l'ús de les xarxes socials en el terreny de l'administració és relativa-ment nou, els ens locals les han utilitzat sense plantejar-se, en cap moment, la seva finalitat. No hi ha una estratègia al darrere. És a dir, no es plantegen a qui s'adrecen, quin to han d'utilitzar, quina interacció han de tenir, quins objectius volen assolir, etc. Els ens locals en re-alitzen el mateix ús que podria fer-ne un particular sense plantejar-se que la seva idiosincràsia és completament diferent.

b. Algunes administracions, igual que els seus polítics, confonen el con-tingut del missatge amb el contingent. És a dir, no diferencien el fons de la for-ma. És un error força comú. És el que

col·loquialment s'anomena parlar per parlar. No hi ha una reflexió prèvia al missatge ni es persegueix un objectiu determinat. Només hi ha una transmis-sió d'una informació que, en moltes ocasions, no té cap utilitat i, per tant, no acaba tenint cap recorregut.

c. L'essència de les TIC és la seva bidireccionalitat. En conseqüència, quan tu llences un missatge a la xar-xa és normal –i fins i tot obligat– que la gent respongui i repliqui la teva in-formació. Per tant, partint d'aquesta premissa s'ha d'estar preparat per respondre tota mena de suggeriments, dubtes, crítiques o consultes. Moltes administracions locals simplement pre-diquen un missatge, però no responen

a les interaccions dels seus ciutadans. És un error greu ja que es perd una oportunitat de comunicació directa molt valuosa amb el ciutadà.

d. Algunes administracions utilitzen les xarxes socials com una eina pro-pagandística de l'acció del govern o, directament, per predicar la tasca del seu alcalde i el seu equip. Aquest és un error molt greu, ja que les xarxes soci-als d'una administració haurien de ser,

per sobre de tot, útils pel ciutadà. Per tant, han de ser completament neutrals i informatives. Si una administració pú-blica cau en l'error d'utilitzar-les com a mecanisme de propaganda desaprofi-tarà, de nou, la força del mitjà.

Els ajuntaments, com a administra-ció més pròxima als ciutadans, són els que tenen un contacte més proper i, per tant, els que tenen més possibi-litats per transmetre de manera més directa com els afecten les decisions polítiques. És per aquest motiu que és essencial que els ajuntaments practi-quin una política de comunicació molt propera, radicalment transparent i, per sobre de tot, molt bidireccional. En de-finitiva: una comunicació realment útil pels ciutadans i que s'aparti del parti-disme o la propaganda.

Les xarxes socials proporcionen a les administracions locals la possibili-tat de tenir un contacte directe i bidi-reccional amb els ciutadans. Per tant, els hi donen l'oportunitat d'escoltar i interactuar amb ells i, en definitiva, de recuperar el prestigi de la política.

>> La majoria d'administracions no tenen una estratègia en la utilització de les xarxes socials

Guillem CarolPolitòleg i director de Giny Comunicació SL

>> Algunes administracions utilitzen les xarxes socials com una eina propagandística de l'acció de govern o, directament, per predicar la tasca del seu alcalde

opinió

Page 23: Revista ACM 335 - Desembre 2012
Page 24: Revista ACM 335 - Desembre 2012