Revista Coplefc 26

Sumari

Edita:

COL·LEGI DE LLICENCIATS EN

EDUCACIÓ FÍSICA I CIÈNCIES DE

L’ACTIVITAT FÍSICA

I DE L’ESPORT DE CATALUNYA

Provença, 500-502, entl. porta 4

08025 Barcelona

Tel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113

http://www.coplefc.com

a/e: [email protected]

President del COPLEFC:

Francesc Reig

Junta de Govern

Josep M. Cambra, M. Carmen Ercilla,

Joan Galí, Bernat Gaya, Agustí Larumbe,

Anna Puig, Pere Manuel, Santi Siquier,

Jordi Ticó, Xavier Torrebadella.

Gerent:

Alèxia Pérez

Assessoria Jurídica:

Jordi Culleré

Docusport-La Revista

Direcció:

Francesc Reig i Francesc X. Navarro

Consell de Redacció:

Bernat Gaya, Alèxia Pérez, Francesc Reig i

Jordi Ticó

Col·laboradors en aquest número:

M. Abella, C. Adell, T. Calverol, J. Campos,

B. Elias, M. Font, S. Guerrero, A. Infantes,

E. Mallorquí, J. Marco, L. Montero,

M. Montoya, G. Muntada, F. X. Navarro,

F. Reig, M. A. Torralba, A. Torras,

A. Vilaseca i P. Viñaspre.

Disseny i producció:

Estuditres

Fotomecànica i impressió:

SPRINT COPY, S.L.

ISNN: 1697-6983

D.L.: B-5674-91

Docusport • La Revista és una publicació

plural i respecta la llibertat d’expressió

dels col·laboradors. L’opinió del COPLEFC

queda reflectida en l’editorial. Les opinions

dels autors no han de ser compartides

necessàriament pel COPLEFC.

Foto de portada:

Tu i quants més?, de Txema Vela

Núm. 26TARDOR 2012 • HIVERN 2013

Any XI

EDITORIALEl 2012, aprenentatge per al 2013PER FRANCESC REIG

ENTREVISTA A…Albert Marco, dos anys al GovernPER FRANCESC X. NAVARRO

EDUCACIÓEl tennis també educa en valorsPER J. CAMPOS, M. FONT, S. GUERRERO, Q. HUGUET

PERFILUna nova categoria professional: el DpDPER ALFRED VILASECA

TESI DOCTORALL’extrem en handbolPER MANUEL MONTOYA

ALTES, ACTIVITATS I NOTÍCIES

ESPECIALInauguració del curs 2012-13 a l’INEFC

INTERCULTURALITATEsport i cooperació / La pilota del mónPER JESÚS MARCO / GERARD MUNTADA

A FONSLondres 2012, cita olímpica i paralímpicaPER B. ELIAS, C. ADELL, T. CALVEROL, M. A. TORRALBA

SALUTINEFC SaludablePER ESTEL MALLORQUÍ

RECERCAMou-te i estimula el teu AMPKPER A. INFANTES, L. MONTERO, A. TORRAS

GESTIÓLa millor radiografia del fitness. WSC & PRECORPER PABLO VIÑASPRE

BIBLIOGRAFIA

41

5

9

12

4

34

16

18

25

44

30

47

47

DOCUSPORT • La Revista / Tardor 2012 • Hivern 20134

Un cop acabat l’any 2012, en el balanç cal recordar algunsdels fets més destacables relacionats amb aspectes de cairegeneral. Ens referim a aspectes polítics, com la voluntatobertament manifestada per la societat catalana sobre eldret de decidir el seu futur, i les eleccions posteriorment con-vocades; ens referim també a aspectes meramenteconòmics, com va ser la continuïtat en les decisionseconòmiques de retallades generals i en canvi la pujadad’impostos, com l’increment de l’IVA –que afecta directa-ment, i molt, el nostre sector–, o la ja més que famosa “primade risc” (afectant més retallades) i tot el rescat financer dexifres astronòmiques en contrast amb l’atur, precisamentsense fre ni aturador; ens referim igualment a les conse-qüències socials d’afectació d’un Estat de benestar de quèestàvem gaudint, amb la crua expressió concretada en man-cances com la presència de la fam amb noms i cognoms, oun funcionament sanitari trontollant, els esforços i ajustos dela comunitat educativa o també situacions de risc divers pera la infància, a més dels desnonaments diaris... Un panora-ma ben negre, des de les grans pinzellades.

Sortosament, va ser també l’any dels Jocs Olímpics iParalímpics de Londres, en línia dels viscuts a Barcelona, iper això en aquestes pàgines ens en fem ressò. L’ecologiatambé va dibuixar algun traç positiu en el quadre del 2012 enconèixer-se l’increment de la capa d’ozó que pot ajudar aminimitzar una mica ni que sigui l’escalfament de la Terra. Isituant-nos novament a casa nostra, va ser un any de mani-festació de la solidaritat com no s’havia produït mai: una so-lidaritat expressada, per exemple, en La Marató de TV3, ambel màxim de diners recollits precisament en moments feixucsper a tothom. O bé de participació popular en la recollida d’a-liments per a persones i famílies senceres sense recursos...

En qualsevol cas, el 2012 ningú no pot evitar considerar-lo un any difícil..., com també ens pronostiquen que ho seràel 2013, si més no fins al tercer trimestre, apunten alguns.Però probablement en els moments difícils -bufant els ventsde gropada- és quan es poden obtenir els aprenentatgesmés profunds, significatius i perdurables. Per exemple, elvalor de la solidaritat: aquesta ha estat una lliçó positiva queno hem de deixar escapar, ni socialment, ni com a col·lectiuprofessional, ni tampoc, m’atreveixo a dir, individualment.Precisament al COPLEFC hem fet el tomb del 2012 al 2013

El 2012,aprenentatgeper al 2013

Editorial

amb una col·laboració amb el Banc dels Aliments que mésenllà dels resultats en aquest primer moment, creiem que ésl’esperit que el Col·legi vol assumir com a col·lectiu i alhoraque volem transmetre a tots els qui en formem part: l’actitudde mà estesa als qui tenim a prop per fer pinya, per sumarcapacitats i potencialitats, i per mirar el futur amb més opti-misme, un optimisme que ha de ser fruit del convenciment,de la voluntat de superació i, conjuntant-ho tot, de les per-sones col·laborant amb les persones.

Els continguts d’aquest número, que també ha viscut lesseves vicissituds, és l’esforç de molts de nosaltres, tal comcomprovareu en la suma d’aportacions que hi ha. Aquest ésel camí que volem per al Col·legi, esdevenir un punt de troba-da en què tots i cadascun som una peça important, una peçanecessària per caminar cap a l’optimisme, definit per l’ex-cel·lència i la col·laboració de les persones amb les persones,dels col·legiats amb els col·legiats. Hi hem de creure.

FRANCESC REIGpresident

Tardor 2012 • Hivern 2013 / DOCUSPORT • La Revista 5

Entrevista a...

FRANCESC X. NAVARRO

Albert Marco, dosanys al Govern

-A títol individual, què suposa aquestcàrrec?-Molta responsabilitat i alhora moltasatisfacció i forces per aixecar-me cadamatí i anar a la feina amb ganes de fercoses positives i de canviar el món, endefinitiva.

-En aquests pràcticament dos anysde treball polític, de què us sentiumés orgullós?-Possiblement d’una cosa que al finalno ha acabat de sortir per una qüestióde timing, però que tenim preparada alforn, que és la nova Llei de professions,en què tant els llicenciats com la restade titulats de l’àmbit de les ciències del’activitat física i de l’esport trobaran elseu encaix professional i hi solu-cionarem molts problemes que actual-ment hi ha de competències interde-partamentals.

-En un entorn de crisi com vivim iel 2013, de moment amb unspressupostos prorrogats; sensediners, vaja, com es podran“ampliar i fer evolucionar lestipologies d’instal·lacions espor-

-Però aleshores, quina és la diferèn-cia de filosofia respecte del PIECinicial?-Partim de la base que busquem l’ex-cel·lència. Volem donar una volta més alPIEC. No estic criticant l’existent en capcas; per a nosaltres és el millor pladirector d’instal·lacions esportives queconeixem. És un precedent i ens vénend’altres països per informar-se de comfunciona. Per tant, és un cas d’èxit, i elque busquem és perfeccionar-lo.

-La Llei de mecenatge, com laveieu? Pot ser el remei a la mancade recursos públics?-És una proposta que nosaltres semprehem defensat. Ja ho fèiem quan érem al’oposició i també ara. Però és un àmbitcompetencial que fonamentalmentdepèn de Madrid. Per tant, parlar enaquests moments d’intentar compensaraixò amb el tram d’impostos catalans,tenint en compte la situació de dèficitfiscal que tenim, tothom entén que noés possible. De fet, el Grup Parlamentaride CiU va introduir una proposta de lleial Congrés dels Diputats la passada le-gislatura i des de Madrid sempre es diu

El nostre company col·legiat és el director generaldel Consell Català de l’Esport i mà dreta o “braçexecutor”, com ens recorda, d’Ivan Tibau. Plegatshan dirigit les regnes de l’esport català en la legis-latura més curta fins ara a Catalunya. Això no els haprivat d’assumir projectes i treballar per al futur.

tives del PIEC”, tal com recull elPla de Govern?-Això és un projecte per revisar el PIECglobalment i convertir-lo en un Pla més alservei de la comunitat. Igual que hi hauna taxonomia en aquesta casa dequines són les professions de l’esport, oles modalitats i disciplines esportives, jotrobava a faltar una classificació delsequipaments esportius. Vull dir: què ésuna pista de pàdel, quins requerimentsha de tenir..., i així per a totes lesinstal·lacions esportives. També tenimuna comissió permanent de treball querevisa els criteris de determinació delsdèficits vinculant-ho amb l’activitat. Nonomés a l’activitat que s’hi fa, sinó ambuna anàlisi comparativa de l’activitatpotencial associada a les modalitats idisciplines. Evidentment, on no hi ha ungimnàs de gimnàstica esportiva, no se’nfa. Aleshores volem definir els criteris depotencialitat de pràctica d’activitat alsterritoris per diferents paràmetres: volumde població, perfils de les poblacions,etcètera. Perquè a vegades oblidem quesom un país de 32.000 km2 i uns 7,5 mi-lions d’habitants. Hem de racionalitzarmolt bé els nostres recursos.


Entrevista a...

que hi estan treballant. Tot i que semblaque en la situació actual ho tenen unamica aparcat. Tal com està pujant tot,com l’IVA...

-Precisament una cosa molt concre-ta: l’IVA en l’esport i els centresesportius. Creieu que afectarà?-Sí. Jo crec que es parteix d’un error debase. I ens n’hem de culpar una micatots i jo el primer. Sempre demano atots els agents amb qui parlo, i enaquest també aprofito per demanar-hoal COPLEFC, que entre tots hem d’a-portar evidències perquè els altresdepartaments i els càrrecs de més altnivell s’adonin de la importància de l’es-port, i que l’efecte en costos directessanitaris i socials és tan gran que segu-rament no compensa apujar-lo. Peròd’això en falta l’evidència científica. Is’ha de buscar. Em consta que hi haestudis internacionals que actualments’estan fent a la Unió Europea, coordi-nats per cert per algun llicenciat del’Estat conegut, que van en aquestalínia: quantificar el diferencial de l’im-pacte econòmic entre la inversió d’uneuro en esport i no fer-ho respecte de ladespesa sanitària, serveis socials,etcètera.

-Per cert, deixeu-nos imaginar: sidemà tinguéssim la independència,l’IVA es rebaixaria?-Home, si demà tinguéssim la inde-pendència, la fiscalitat d’aquest país engeneral em sembla que seria molt dife-rent i em penso permetria moderaralguns impostos, cosa que atrauriamés empreses, suposaria més llocs detreball, etc.

-Parlem d’un dels pilars fonamentalsde l’Estat de benestar. La properalegislatura, de quina manera espotenciarà l’activitat física com amecanisme per afavorir la salut ireduir la despesa sanitària?-Actualment nosaltres tenim una comis-sió permanent que treballa en el PlaNacional de Promoció de l’ActivitatFísica. En aquests moments formempart del Grup de Treball de Prevenciódel Departament de Salut i hi estem

implicats directament, i se’ns haresponsabilitzat directament, cosa queestà bé, perquè demostra que elDepartament de Salut compta ambnosaltres, amb l’SGE, per tirar endavantla planificació de la promoció de l’activi-tat física per a la salut. Ja ho vam dir alcomençament de la legislatura –amb lapresentació del Pla Estratègic–, és undels eixos bàsics d’actuació, que erentres: la promoció de l’esport com a fetcultural, en què parlem de l’esport fede-rat...; la promoció de la salut per mitjàde l’activitat física; i el tercer, la poten-ciació de l’impacte econòmic de lesactivitats fisicoesportives a la societat.

-Ens podeu dir les prioritats per al2013?...-Jo crec que amb la situació que tot elpaís es trobarà, les prioritats aniran enla línia del que ja apareix descrit al pro-grama electoral de CiU. La situacióeconòmica serà molt complicada i enstocarà, fins que no canviïn les coses talcom ens agradaria, optimitzar els recur-sos al màxim possible amb els tresmateixos objectius: primer, aconseguirque el nostre esport institucionalitzat,federat, no se’n ressenti, i això vol dirque no disminueixi el nivell de pràctica,de llicències federatives, etc., aquestsgrans indicadors; segon, tirar endavantel Pla de promoció de l’activitat física i lasalut, perquè nosaltres creiem que aixòincidirà directament o indirectamentsobre la despesa sanitària, i tercer, con-tinuar fent una aposta forta per la pro-moció de la iniciativa privada d’em-prenedoria, de l’autoocupació en elsàmbits de l’activitat física i de l’esport,en col·laboració –com ja ho estàvemfent, però el cert és que érem a meitatde legislatura i les coses que fèiemtriguen més a engegar-se.

-Després de les eleccions del 25-N,tindrem una línia continuista als càr-recs? Cal suposar que l’equip diri-gent de l’esport es mantindrà, oi?-Això a partir del dia 26 ja es veurà. Elpresident Mas és qui ha de formar elseu govern i novament, i segur queamb molt bon criteri, escollirà les per-

sones que cregui més convenients.Actualment no ho sabem ningú, ni ensn’hem de preocupar. Ara cal centrar-seen unes eleccions històriques, que sig-nifiquem molt per a aquest país. Als lli-cenciats sempre els demano que siguinmés sensibles amb el fet polític, perquèens influeix moltíssim. Jo ara que heestat en aquesta posició encara ho veigmés clar. Necessitem que més i més lli-cenciats estiguin implicats en els movi-ments associatius i polítics, perquè aixòcondiciona el nostre futur.

-Teniu la sensació que feu una feinafosca, a fi d’alliberar el secretarigeneral, que té una agenda públicaque gosaria qualificar de “frenèti-ca”?-Primer de tot vull dir que estic encantatde treballar amb Ivan Tibau. És una per-sona excepcional. S’hi treballa molt agust: és raonable, comprensiu, coneixmolt bé el món de l’esport i, per tant, ésun plaer. En segon lloc, el secretari ge-neral de l’Esport és qui assumeix el càr-rec de representació i , per tant, és quiha d’anar als actes i que ha de teniraquesta presència. I moltes vegades,quan no tens massa recursoseconòmics, no hi ha res millor quedonar suport institucional amb presèn-cia. I això la gent ens ho agraeix molt.Després, anem a tants llocs, que nonomés hi va ell; hi anem tots. Ell, elscinc representants territorials, jo moltesvegades, fins i tot algun dels nostressubdirectors, i els directors del CAR i elde l’INEFC. Al final la feina de suport elltambé ens la delega. I pel que fa a lameva feina, és de braç executor de lespolítiques que s’han parlat amb ell, quehi ha donat el vistiplau i en tot momentestà al cas. Les decisions les prenemen equip, sempre cercant el consens,amb els subdirectors, al Consell deDirecció... Per tant, es tracta d’unprocés molt participatiu. Com et deia,amb l’Ivan ens entenem molt bé.

-Sou llicenciat en CAFE. És una car-rera amb demanda, que omple elscentres universitaris. Compartiuque és un feina de futur? -I tant! Jo tornaria a l’INEF ara mateix.


Entrevista a...

-És un filó d’ocupació, encara?-I tant que sí. En un càlcul que es va ferdes de la Secretaria el 2006, es consi-derava que l’aportació del món de l’es-port al PIB era del 2,3%, i generant91.000 llocs de treball. Sempre he ditque aquestes xifres estan imfraesti-mades, perquè hi ha molts àmbits queno hi eren comptabilitzats com a propis.Hi ha molta feina per fer i és un àmbitfantàstic d’autoocupació, de creació id’iniciatives empresarials, i és que somun país de serveis. El nostre és unàmbit de serveis. Ens falta treballar mésamb el turisme, la regulació professio-nal que estem tirant endavant...Rotundament sí, és un àmbit ambmoltes sortides i amb una amplitud quede vegades es veu com una mancad’especialització, com un defecte de lacarrera, però quan l’acabes veus queés una gran virtut. Pots dedicar-te alque vulguis dins un fet social tan amplicom és el de l’activitat física i de l’es-port. Una darrera dada: generem mésllocs de treball que àmbits productiustan importants com el de l’automoció.

-L’estudi sobre la incidència de l’es-port en l’economia, tindrà continuï-tat?-Sí. El que farem serà per valorar l’efec-tivitat dels nostres programes. Volíemfer una valoració inicial abans d’aplicarel programa i després aplicar-lo i veurecom creixen tots els indicadors.

-De fet, “El pes econòmic de l’es-port a Catalunya” va ser tota unadescoberta, perquè prèviament no-més hi havia treballs molt especí-fics no prou significatius...-Correcte. Forma part d’aquestesdades que deia abans que ens van moltbé a l’hora d’exposar als altres departa-ments la importància que tenim com asector.

-Sens dubte, la Llei 3/2008, de l’exer-cici de les professions de l’esport aCatalunya, és un marc fonamental idiferencial. Però... es pot millorar?-Sí. Ja tenim el projecte de llei finalmentacabat. L’hem temptejat internamentamb altres departaments en què hi

havia conflictes en algunes matèriesconcretes en àmbits de formació in’estem molt satisfets. Hem fet unanova llei que té convergència europea,que es regeix pels mateixos criteris quela regulació europea que es vol fer deles professions de l’esport. Es dividei-xen les professions en vuit nivells: elmés alt és l’equivalent a doctor, desprésel màster, el grau, cicle formatiu de grausuperior, de grau mitjà, i els tres nivellsde tècnics; hi introduïm una novetat, elnivell zero per a algunes pràctiques enquè pot haver-hi risc sobretot per a ter-cers, no solament per al practicant, enquè s’obliga a una formació mínimaperquè la gent pugui fer l’activitat. Crecque suposa un esforç per posar ordre ala realitat. No intentem canviar el mónamb una llei, sinó que mirem què passaal món per fer la llei. Que és el que ellegislador hauria de fer sempre.

-La Llei existent va suposar un gransalt endavant, perquè no n’hi haviacap de prèvia, però sempre heu ditque tenia aspectes millorables...-Exacte. No hem aturat cap projecteque l’equip de govern anterior haviaengegat i que veiéssim positiu. No hemtingut una política destructiva respectedel que s’havia fet abans, al contrari.Hem defensat l’excel·lència de tenir lainiciativa d’haver fet la llei de les profes-sions de l’esport.

-Com a col·legiat del COPLEFC,quines línies de futur li demanaríeu? -Primer he de dir que estic molt contentamb la feina que s’està fent des delCOPLEFC. Crec que igual que nosal-tres, està fent una feina contínua decerca i captura de les oportunitats demillora. Sóc conscient que els canvis nosón fàcils, que significa una feinada,però s’hi està treballant. I si observeml’evolució del COPLEFC, cada vegadaestà més professionalitzat, i s’hi fancoses noves... Certament, la col·le-giació obligatòria que determina la Lleifa que els col·legiats siguin més i, pertant, es puguin fer projectes de mésmagnitud. Jo demanaria que es conti-nuï la feina com s’està fent i que es con-tinuï treballant amb rigor i seriositat.Que no oblidi mai que el llicenciat és elseu “client” i, per tant, que ha de posar-se al seu servei. I emmirallar-se en altrescol·legis professionals més consolidats,amb més pes històricament al mónacadèmic, per aprendre del que fan quees pugui implantar.

-La font de captació de col·legiatssón els sis centres existents al ter-ritori. Des del Govern i amb visió demitjà termini, es pot dir que el mapaqueda completat?-Això és una competència més aviatd’Universitats. Ara bé, si el seu secretarigeneral, Antoni Castellà, em preguntés


Entrevista a...

què en penso, jo li diria que som delsterritoris del món amb més facultats deCAFE per metre quadrat i habitant. Jocrec que ja està bé. Hi ha una ofertaprou important. No podem fer una fa-cultat en cada nucli de població de mésde cent mil habitants.

-Quin és el nivell d’internaciona-lització del sector de l’activitat físi-ca? -L’esport és un fet transversal social-ment i no viu aïllat del que està passantarreu. El talent esportiu català és indis-cutible. Continuem sent una potènciamundial en tots els nivells: tant de pro-ducció industrial, com de producciód’esportistes per nombre d’habitants,per èxits olímpics, per nombre de llicèn-cies, de practicants... Continuem sentuna referència mundial i vénen d’altrespaïsos a conèixer-ho. Precisamentd’aquí a uns dies he d’anar a una uni-versitat a fer una conferència sobre elsistema esportiu català. Som un modeld’estudi. Continuem sent un cas d’èxit.Deia, però, que anem lligats amb elconjunt de la societat, perquè si aquí lasituació està com està, els professio-nals i les empreses miren enfora, i van afer feina a fora. I cal dir que les empre-ses i els professionals catalans de l’àm-bit de l’activitat física i esportiva sónmolt ben valorats i hi estan sortint ambèxit.

-Esteu referint-vos, per exemple, atreballs com el de la consultoria delnostre company Jordi Viñas?-I tant! Recordo també el cas –i queningú no s’enfadi perquè només n’es-menti un– de l’Enric Bonilla, que ambla seva empresa Indoor Walking, vacomençar fent el disseny d’una bici-cleta el·líptica, va crear tot un con-cepte, se n’ha anat a produir a fora iara n’està venent més a fora que adins, contenidors sencers. Cal cercar iexplicar els casos d’èxit per promoure

l’emprenedoria i l’autoocupació. ElCOPLEFC també els hauria d’agafar iprojectar-los perquè el llicenciat vegique juguem al mapa global.

-I ja que parlem d’internaciona-lització. Com van les relacions ambles institucions espanyoles?-La nostra obligació és tenir-hi unesbones relacions, correctes i dialogantsamb els organismes homòlegs, i bus-car-hi l’entesa en tot el que sigui possi-ble. Ara bé, sense renunciar mai als quesón els nostres eixos ideològics. Ellssaben perfectament la nostra lluita pelreconeixement internacional de les fe-deracions catalanes com a membresde ple dret de les internacionals i el nos-tre suport a les seleccions i als es-portistes que volen. Ho saben, els hohem dit, i és un tema sobre el qual, comque no ens posarem d’acord, sempre hihaurà un punt d’enfrontament. A partird’aquí, molts dels diners que han devenir de Madrid són nostres; per tant,no hem de deixar de reclamar-los, peròsi no et parles, és molt complicat arribara enteses i acords en els àmbits en quèsí et pots entendre.

-Finalment, acabem amb una micade broma... On s’estudia per serdirector general?-On s’estudia no ho sé. On es treballa,sí. S’ha de treballar molt i molt dur alcarrer, amb molta vocació, perquè hasde renunciar a moltes coses: a la tevagent, als teus amics, a moltes activitatsde lleure, perquè aquesta és una activi-tat extraprofessional, fins i tot ara. Lameva feina política va més enllà de lameva dedicació professional. Per tant:pencar, pencar i pencar. I amb unsomni, no personal, sinó de país. Sitens un projecte, et dóna força, i fa quearribis a llocs que un mateix mai nos’hauria plantejat; com en el meu cas,de director general del Consell Catalàde l’Esport.

Nascut el 28 de maig de 1975

a Tarragona, es va llicenciar

per l’INEFC-Barcelona (2000)

i va ser doctorand a la UAB

(2003-2008). Ha viscut de

prop el model esportiu anglo-

saxó gràcies a una beca

Erasmus a Bristol, i és doctor

en Economia de l’Esport per

la Universitat Ramon Llull-La

Salle (Tarragona). A més de

presidir el Fòrum d’Esports

Alumni UB (2010-11), va ocu-

par el càrrec de vicepresident

de la Federació Catalana de

Rugbi (2009-11), Igualment,

ha treballat en diverses em-

preses esportives. En políti-

ca, fins al 2011 va ser el coor-

dinador de la Sectorial d’Es-

ports de Convergència Demo-

cràtica de Catalunya, i des

del gener del 2011, director

del CCE, de moment fins a

les eleccions d’aquest 25 de

novembre.

ALBERT MARCO

Ras i curt

-Vestit o roba esportiva?-Les dues coses.

-Pilota o raqueta?-Pilota, ovalada.

-Un lloc...-Les platges amb onades.

-Una data...-L’Onze de Setembre de 2012.

-El llibre pendent de llegir...-Churchill’s Hour, de Michael Dobbs.

Aquesta entrevista es va dur a terme el dia 16 d’octubre de 2012.


Educació

El tennis també educaen valors

El tennis es caracteritza per una participacióprimerenca en la competició. Per això cal introduirla idea de la competició formativa, amb la finalitatde traslladar els valors de l’esport als individus i lasocietat.

JOSEP CAMPOS, MÒNICA FONT, SERGI GUERRERO I

QUIM HUGUET*

Durant l’etapa d’iniciació al tennis elsnens comparteixen protagonismeamb altres agents. Però no s'ha per-dre de vista que com a beneficiaris iprimers protagonistes, tots elsesforços han d’anar en la direcció d’a-conseguir que els nens aprofitin laseva etapa formativa.

Analitzant la pràctica del tennisglobalment, podem considerar que hiha dos tipus d’agents implicats: elsprincipals i els secundaris.

Com a agents principals tindrem:els pares, que han de ser consideratsels més determinants per al desenvolu-pament correcte de qui practica el ten-

nis base; els entrenadors, que han deliderar-ne el procés educatiu, i tambéels àrbitres, perquè quan parlem denens resulta necessari ampliar el rol del’àrbitre per intentar que facin una tascaformativa quant al reglament, peròtambé que puguin disposar d’einespedagògiques per transmetre bé lesseves decisions als nens i establirmesures útils per fer-los conscients del’actitud que han d’adoptar a la pistaper comportar-se més esportivament iseguint el reglament.

Entre els agents secundaris, calesmentar els directius, que marquen lespautes i orienten la tasca del centre oclub esportiu, perquè tot i ser uncol·lectiu relativament allunyat delsnens, hi exerceixen una gran influència,ja que les seves decisions donen caràc-ter al club i, per tant, a la metodologia iels objectius que s’hi apliquen. I encarapodríem incloure-hi els mitjans decomunicació i els esportistes d’elit.

El camí educatiuen valorsA continuació s’exposen diferents pro-postes per a pares, entrenadors, àrbitresi directius amb l’objectiu de traçar uncamí educatiu d’èxit basat en els valors.

Propostes per a pares:Els pares solen tenir un rol important enla introducció i participació dels nens enel tennis. La majoria de vegades tenenbones intencions, però per assegurarque la seva contribució sigui veritable-ment positiva i constructiva, els entre-nadors poden necessitar recordar-losperiòdicament quines són les actituds ireaccions apropiades. Una altra maneraefectiva i senzilla de canalitzar construc-


Educació

tivament el suport dels pares és propor-cionant-los “pautes de comportament”o “tasques”.

Les expectatives paternes podenser, o bé positives per al nen en l’esport,o transformar-se en una font de pressió iestrès que podria interferir el desenvolu-pament dels fills en l’esport. Les expec-tatives paternes baixes i altes estan rela-cionades amb un menor entusiasme perpart dels nens, mentre que un nivell mitjàd’expectatives comporta més entusi-asme en la participació esportiva.

tal de potenciar, per exemple, lasuperació de les frustracions, l’equi-libri i l’autoconfiança.

• Fer seminaris amb grups reduïts depares sobre com afecta el comporta-ment dels pares a la pista. Això potajudar a crear un vincle pare-fill comun suport moral, per augmentar lamotivació del fill i reflectir-se en unamillora de rendiment i resultats.

• Utilitzar una pel·lícula que serveixid’exemple, amb una situació basadaen fets reals o ficticis, per analitzar ienfortir punts importants de la relaciópare-fill.

• Fer un clínic amb algun professionalde referència, en què els parespuguin orientar-se sobre les sevespròpies actituds o les dels nens. Aixíels pares poden potenciar l’autocon-fiança pròpia i la dels fills, i saberafrontar més correctament situacionscomplicades que puguin sorgir.

• Crear, per mitjà d’un joc amb elspares, una situació real per enfrontar-los amb els seus propis comporta-ments i les influències que podenexercir en el joc dels fills. Així elspares s’adonen de què poden millo-rar. Això potenciarà el respecte, l’au-toconfiança, la superació de les frus-tracions i la motivació...

Propostes per a entrenadors:Les conductes de l’entrenador reflec-teixen els seus valors sobre el tennis,l’entrenament i les relacions. Els valorssón mitjans pels quals els entrenadoresavaluen les seves experiències i deter-minen les prioritats que justifiquen laseva conducta. Són més profunds queles opinions i les creences i es conside-ren com a concepcions generals relati-vament estables sobre el que creuenimportant. Els valors tenen un sentit depertinença, compromís i convicció, ifonamenten les diverses filosofies d’en-trenament. Aquestes han d’incloure va-lors sobre per què es juga al tennis, elrol del tennis en la vida del nen, el paperde la competició, les relacions interper-sonals, actituds davant de les regles,conductes en la pràctica, etc.

Els valors dels entrenadors tambéinflueixen en els objectius que fixaran

per aconseguir el seu èxit professional ipersonal. Encara que el procés d’esta-bliment d’objectius sigui igual en dosentrenadors, podria ser que les fitesdesitjables i abastables per a l’unpuguin no ser-ho per a l’altre.

Característiques paternes1

Mostrar interès a tots els nivells.

Donar suport, encoratjar, confiar.

Posar els resultats en perspectiva; restant im-portància a la competició i la derrota; evitant cen-trar-se en les classificacions; transmetent valors.

Moderar el rol de pare, en el cas que l’altreestigui més involucrat.

Estar atent a les necessitats del nen.

Fomentar la independència i autonomia del nen.

Mostrar respecte pels jugadors i pels altrespares, els organitzadors, etc.

Conèixer si la filosofia i els objectius dels entre-nadors dels fills coincideixen amb els propis.

Establir un diàleg i col·laborar amb l’entrenador.

Triar el club o escola que busqui els beneficisdel nen des de tots els punts de vista.

Animar que els fills practiquin esport per a simateixos, no per als altres.

Propiciar la pràctica conjunta de pares i fills.

Difondre i reforçar els principis d’esportivitat ijoc net.

Entendre l’adversari i l’àrbitre com a elementssense els quals molts jocs i esports no serienpossibles.

Ajudar a entendre la victòria més com a superaciód’un mateix que com a eliminació del contrari.

Aplaudir també les bones execucions delsadversaris dels fills, ser respectuosos amb elsàrbitres, no insultar altres pares, etc.

Comentar les notícies dels mitjans de comuni-cació, de manera que aquestes es percebinamb més objectivitat.

Seria bo, segons Corrales, Muixí, Vidal iCoolen (2011)2 que s’impulsin mesuresper sensibilitzar els pares i fer-los partí-cips de la importància que té que un bonesportista comparteixi aquests valors.

Aquestes són algunes mesures quees podrien introduir amb aquesta finalitat:

• Organitzar xerrades amb un psicòlegsobre el control de les emocions. Per

Característiques favorables de l’entrenador1

Estar preparats i ser capaços d’aprendre tota laseva vida.

Intentar ser autònoms i responsables del seutreball.

Els entrenadors han de ser competents profes-sionalment.

Han de promoure el joc net.

No fer un abús de poder.

Definir clarament els valors que es volen trans-metre.

Ser coherents: les accions han de coincidir ambles paraules.

Els entrenadors són models de rol, i han de serbons models!

Han de respectar la confidencialitat.

Establir espais per reunir-se amb els pares.

Mantenir normes personals adequades (complirles promeses).

Reconèixer la responsabilitat davant del tennis.No criticar col·legues ni alumnes.

Individualitzar el procés d’entrenament atenenta les necessitats de la persona.

Promoure un ambient d’aprenentatge positiu iinclusiu en les sessions d’entrenament.

Fomentar la independència dels alumnes de-manant-los opinió i proporcionant-los oportuni-tats per resoldre problemes.

Comunicar-se de forma eficient.

Actuar amb coherència en tot moment, ja queels alumnes necessiten un codi de conducta.

Entendre que la competició és molt més queguanyar.

Assumir que s’ha d’intervenir en els conflictesquan els implicats, que són persones al seucàrrec, els resolen violentament.

Comentar les notícies esportives per ajudar elsalumnes a interpretar més objectivament elsesdeveniments esportius.

Amb l’objectiu que els entrenadorstransmetin al més directament possibleels diversos valors als tennistes, seriaoportú proposar com a mesura dedifusió un curs formatiu (o incloure’l enla formació inicial de tècnics), el con-tingut del qual instrueixi d’una maneracompleta els entrenadors en matèria devalors i factors protectors. L’objectiu hade ser, per mitjà dels coneixementsteòrics, que siguin capaços de posar enpràctica la transmissió de valors amb

Educació

exercicis tècnics, tàctics i col·lectiusenglobats habitualment en un entrena-ment corrent (Corrales, Coolen, Muixí, iVidal, 2011).

És important el fet que en els entre-naments s’integri la formació d’unamanera constant i sense que suposi peral nen un aspecte de rebuig, sinó queho percebi com a aportacions perpoder arribar a ser un bon jugador i unapersona competent en tot allò que faci.

Propostes per a àrbitres:Tradicionalment es considera que unàrbitre ha de valorar si hi ha una trans-gressió del reglament i sancionar eljugador infractor. Però quan parlem denens que juguen al tennis o a qualsevolaltre esport és bo ampliar el rol de l’àr-bitre per intentar que acabi facilitant unatasca formativa. I també que pugui dis-posar d’eines pedagògiques necessà-ries per transmetre bé les decisionsarbitrals, i establir mesures útils per ferconscients els nens dels canvis d’acti-tud que s’haurien d’adoptar a la pistade tennis per comportar-se més espor-tivament seguint el reglament.

Cal que la seva tasca, dins i fora de lespistes, sigui més notòria a l’hora depromoure les bones conductes i casti-gar o penalitzar les dolentes (Corrales,Coolen, Muixí, i Vidal, 2011). A més,s’hauria d’insistir en la importància queté per als tennistes que el seu entornsigui favorable perquè ell es desen-volupi plenament (bon clima de treball isentir-se a gust a la pista i fora). Per aixòseria oportú que els àrbitres rebessinuna formació específica de com treba-llar dins i fora de les pistes la transmis-sió de valors, tal com ja s’està fent enaltres esports, però encara poc en l’àm-bit del tennis.

Propostes per a directius:Com ja s’ha comentat, és un col·lectiurelativament allunyat dels nens pel quefa a efectes pràctics, però d’ells depènel tarannà del club, amb les decisionsque prenen.

A tall de conclusióCal compartir els valors des de la con-vicció que tots junts podem avançarmés ràpidament que no cadascú pelseu compte.

La principal pregunta sense resoldreera: és possible aportar “un granet desorra” al tennis i a la societat amb l’e-ducació en valors? La resposta és deltot afirmativa, sí. Però sense pressa isense pausa, perquè la impaciènciaens pot dur a cometre errors. La clauestà en un mateix. Hem d’autorevisar-nos per poder transmetre valors através del nostre exemple: “Eduquempel que som”, com recorda l’EscolaEspanyola de DesenvolupamentTranspersonal. I és que l’esport i el ten-nis tenen un gran potencial com a einaeducativa si sabem plantejar-los desd’un punt de vista integral.

Característiques favorables de l’àrbitre1

Aplicar el reglament amb neutralitat i justícia.

Explicar als nens les decisions arbitrals.

Fer de mitjancer en els possibles conflictes quees puguin produir.

Actuar com a model coherent davant els nens.

Formar-se adequadament i reciclar-se.

Garantir el principi d’imparcialitat.

Ser coherent en les decisions i mantenir un cri-teri coherent.

Adoptar un paper formatiu a partir del regla-ment.

Fer-se respectar però al mateix temps ser con-ciliador en casos de discrepància.

Centrar tots els esforços a fer del tennis unaeina d’aprenentatge del reglament i diversióamb una aplicació correcta.

Per tant, els àrbitres tenen assignat unpaper crucial amb referència a la trans-missió de valors. Ells representen l’au-toritat i la disciplina i és des d’aquestpunt que s’ha d’aprofitar el propi rol del’àrbitre per impulsar propostes quepotenciïn i sostinguin el compliment decertes normes que comportin un valor.

Característiques favorables del directiu1

Deixar clar als altres membres del club lesdirectrius principals per compartir la mateixafilosofia de club.

Considerar que l’entitat o club ha de permetre for-mar i educar en valors a tots els seus integrants.

Redactar normes internes clares.

Garantir que els entrenadors del club tenen lescompetències personals i professionals adequa-des per al grup de nens amb què estan treballant.

Proposar el màxim d’accions i projectes quepermetin entendre els valors del tennis.

Garantir fórmules competitives que fomentin elrepte i la superació, i no sols la victòria.

Ser conseqüents, constants i coherents.

Intentar que no es manipulin políticament els es-deveniments esportius que puguin fer-se al club.

Buscar fórmules per unir els treballadors del club.

D’esquerra a dreta: Josep Campos, Mònica Font, Quim Huguet i Sergi Guerrero(Àrea de docència de la FCT).

* Josep Campos (10367), MònicaFont (8392) i Sergi Guerrero (52052)són col·legiats del COPLEFC.

NOTES

(1). Basat en DIPUTACIÓ DE BARCELONA

(2011). L’educació en valors a través del’esport. Recursos per als diferents agentsesportius. “Col·lecció Estudis. SèrieEsports”.

(2). CORRALES, N.; COOLEN, M.; MUIXÍ, M., I

VIDAL, J. (tutors: Campos, J. i Soldevila,A.). Estudi: la transmissió de valors en eltennis d’iniciació. Col·legi Oficial dePsicòlegs de Catalunya i FederacióCatalana de Tennis, 2011.


Perfil

Una nova categoriaprofessional: el DpD

Aquest curs escolar ha entrat en vigor una novacategoria professional en l’àmbit de l’ensenyamenta Catalunya. Es tracta dels directius professionalsdocents (DpD). El nostre company Alfred Vilasecan’és un de la primera vuitantena. I per això li hemdemanat que ens ho expliqui.

ALFRED VILASECA*

En la Resolució ENS/57/2012, de 23 degener, s'inicià el procés de selecció pera l'acreditació d'un màxim de 80 direc-tius professionals docents (DpD), d’a-cord amb els articles 34 a 36 del Decret155/2010, de 2 de novembre, de ladirecció dels centres educatius públics.Així doncs, el procediment seguit perobtenir l’acreditació de personal directiuprofessional docent va ser mitjançantconvocatòria pública del Departamentd’Ensenyament, en què van poder par-ticipar tots els candidats que complissinels requisits.

Els fonaments Segons la convocatòria, la finalitat del’acreditació DpD és garantir la for-mació, capacitat, habilitats i expe-riència per a l’exercici de la direccióprofessional de centres educatiuspúblics.

En aquesta primera convocatòria hiva poder participar tot el personal fun-cionari de carrera docent que haguésocupat la direcció d’un centre educatiupúblic, amb almenys un període ordinaride mandat, i amb avaluació positiva dela Inspecció educativa.

El procediment El procediment selectiu va constar dedues proves, que tenien caràcter elimi-natori i selectiu. La primera, de conei-xements del marc institucional i de lesfuncions pròpies del directiu professio-nal docent. La segona, consistent en larealització d’un treball escrit sobre un

projecte de direcció i una entrevistareferida a l’exposició i defensa d’aquestprojecte davant d’un tribunal, per tal devalorar les competències requerides pera l’exercici de la funció directiva.Finalment hi havia una valoració demèrits en funció de l’experiència profes-sional i els coneixements per exercir ladirecció de centres públics.

La possessió de l’acreditació deDpD no té cap repercussió econòmica.Però sí que suposarà un mèrit en qual-sevol procediment de selecció convo-cat per l’Administració pública. I val adir que és considerat el màxim nivell deformació i reconeixement per a l’exerci-ci de la funció directiva als centres edu-catius públics a Catalunya.

Els candidats a ocupar un lloc dedirector poden presentar-se amb dife-rents nivells de formació i/o acre-ditació; segons la tipologia del centreo l’especial dificultat, es podria con-siderar una plaça de DpD. Es tractad’un concurs sense quota per cos o

Alfred Vilaseca (primer per l’esquerra), en l’acte de lliurament del diploma de DpD.


Perfil

tipus de centre, és una convocatòriaoberta i en els casos pràctics esplantegen dues propostes similarsper triar entre un centre de primària iun de secundària.

Les competènciesLes competències encarregades, perdefinició, al directiu professional sónbàsicament aquestes:

a) Acordar amb el Departament, enrelació amb els recursos assignats,els objectius anuals per assolir en lagestió.

b) Assignar al professorat de la planti-lla els complements retributiusdocents relacionats amb la majordedicació al centre, la innovació i larecerca educativa i la implicació enel millorament dels rendimentsescolars.

c) Intervenir, d’acord amb la regla-mentació que estableix el Govern, enel procés d’incorporació del perso-nal docent al centre, amb destinacióprovisional, per ocupar una vacantde la plantilla.

d) Decidir sobre la participació de pro-fessorat de la plantilla en activitats deformació permanent en el centreeducatiu. * Alfred Vilaseca és professor i cap del

Departament d’Educació Física a l’Ins-titut Guindàvols (Lleida), col·legiat 5842del COPLEFC.

Acte depresentacióSegons el que van informar els respon-sables del Departament d’Ensenyament,en l’acte de presentació i lliurament dediplomes acreditatius, la convocatòriatindrà un caràcter biennal, amb l’objectiude professionalitzar la direcció escolardels centres de Catalunya. La condicióde Directiu Professional Docent –plaçasingular– s’obté en el moment en què undirector amb l’acreditació esdevé direc-tor d’un centre educatiu, és llavors quanl’Administració educativa i el directormarquen, al Projecte de Direcció, elsobjectius anuals i el seguiment delsresultats obtinguts.

Segons fonts del Departament, propde 2.000 docents en exercici reuneixenels requisits per presentar-se al proce-diment d’acreditació, però en aquestaprimera convocatòria sols s’hi van pre-sentar 200 aspirants. El compromís delDepartament és fer extensiva aquestaconvocatòria per als propers anys.

La consellera d’Ensenyament, IreneRigau, va assegurar, en l’acte públic,que aquest pas significa dotar elsdirectors de “formació en lideratgepedagògic, normativa educativa i as-pectes d’organització que els permetràtreure el màxim profit de tots els recur-sos materials i personals dels centres imillorar així els resultats escolars”.

Normativa reguladorareferida al DpD:

EBEP-Estatuto bàsico del empeadopúblico- article 13.

Resolució ENS/57/2012, de 23 de ge-ner, sobre el procediment per obtenir l’a-creditació de directiu professional docent.

Decret 155/2010, de 2 de novembre, dela direcció dels centres educatius públicsi del personal directiu professional docent.

Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació.

Val a dir...

Aquest nomenament haestat un repte i una oportu-nitat de reconeixement de latasca directiva realitzada enel transcurs de 7 anys com adirector d’un institut aLleida, també en la mevafunció de vocal de la directi-va d’AXIA i, és clar, la decol·legiat com a llicenciat enEducació Física.Igualment, vull agrair elsuport rebut, molt especial-ment a la meva família, perles estones que no he pogutestar amb ells; als com-panys d’equip directiu del’Institut l’Olivera, per lesmoltes hores de treball quem’han regalat, i a com-panys/es directors/es perajudar-me en les situacionsde resolució de conflictes.No em puc oblidar delscompanys de junta d’AXIA,per la lluita per aconseguir laprofessionalització dels di-rectius i en l’organització deles jornades, cursos i con-gressos. Gràcies a tots!


Altes

benvinguts i• INEFC-Barcelona • Universitat de Vic • Altres

• INEFC-Lleida • URL-Blanquerna

PERRAMON FERRAN,

Marta • 6013

SARDINÉ CARBONÉS,

Maria • 52291

BARCELÓ ZAMORA,

Augusto • 52253

RAMOS MONTERO,

Diego • 52261

ALONSO GARCÍA,

Manuel J. • 52275

CUADRADO CABELLO,

Guillem • 52285

PRAT GRAU,

Anna • 8824

EMANUEL IULIAN,

Popan • 52293

MOSTAZO GRACIA,

Eduardo • 52254

QUINTA LOZANO,

Carles • 52262

VILELLA PÉREZ,

Carlos Alberto•52276

ZAMORA FIGUERAS,

Francisco J.•52286

BARGALLÓ FONT,

Carles • 9847

PALLARÈS HERNÁNDEZ,

Marta • 52294

SÁNCHEZ GIMENO,

Carlos • 52256

IGLESIAS CARDEILLAC,

M. Laura • 52264

VIURE ROLDÁN,

Albert • 52277

TORRES RONDA,

Lorena • 52287

GRIMAL LLEDÓ,

Eduardo • 10118

PELEGRÍ ABRIL,

Berta • 52298

CANALS BOFARULL,

Laia • 52257

ÁVILA GANDÍA,

Vicente • 52265

GASSÓ GASSÓ,

Andrés • 52278

FUSTER LLINÀS,

Gaspar • 52288

ROS RICCTE,

Laia • 52248

EUGENIA LÓPEZ,

Maria • 52299

GUITERAS CORS,

Jordi • 52258

LOMAS SÁNCHEZ,

Miguel • 52273

ROMERO PUJOL,

David • 52279

SANZ GUZMÁN,

José Luis • 52289

ROLDÁN CIVICO,

Beatriz • 52249

ESPAR MOYA,

Xesco • 52301

MUNTAL GARRIGA,

Emma • 52259

GALIMANY GIRONA,

Astrid • 52274

FAJULA REBOLLO,

David • 52280

GRAVINA,

Fabrizio • 52290


Altes

i benvingudes!

SANTAMARIA DUCH,

Ignasi • 52305

LATORRE OLLÉ,

Caterina • 52358

NAVARRO CAÑIZARES,

Ramón • 52311

MARTÍNEZ DÍEZ,

Xavier • 52320

CANEDA MARZÀ,

Robert • 52334

PRADAS GARCÍA,

Alberto • 52344

CEREZA LLAVINA,

Eduard • 52306

PARDO FERNÁNDEZ,

Alba • 52359

CAMPOS SUÑEN,

Pau • 52313

GALLEGOS MANZANARES,

Montserrat • 52324

GONZÁLEZ GONZÁLEZ,

Estefania • 52335

SANTAMARIA MORENO,

Xavier • 52346

CARNASA CHIRIVELLA,

David • 52307

COPERO LAMAS,

Roi • 52360

NADAL MARINA,

Miquel • 52314

CAMPRUBÍ CAMPS,

Lluís • 52325

MONRÀS CONSUEGRA,

Adrià • 52336

SERRA FONT,

Jaume • 52352

GÓMEZ MUNNÉ,

Eduard • 52308

BATALLA GAVALDÀ,

Abraham • 52362

DE ECHANIZ,

Nicolás M. • 52317

KALESS CALPE,

Carmen M. • 52329

FERRÚS SERRA,

Jaume • 52337

GARRIDO FUENTES,

Javier • 52353

DALMAU SEBASTIÁN,

Montse • 52309

MASIP HORCAJUELO,

Carla • 52368

RODRÍGUEZ CARBÓ,

Marc • 52318

MONJE LÓPEZ,

Ana Belén • 52330

VILA REIG,

Núria • 52338

LÓPEZ SENDINO,

Sergio • 52355

GUITART PUJOL,

Adrià • 52310

FERRER FERRER,

Lluís • 52369

MIRÓ ROS,


URIZ ALBIOL,

Iñaki • 52331

ZARAGOZA PAIRÓ,

Josep Lluís • 52343

GRAU PRESA,

Adrià • 52356


Altes

benvinguts i

ALEMANY PERNA,

Guillem • 52370

MORENO MORENO,

Miguel • 52438

ESCRIU MATEU,

Sergi• 52382

TORRUELLA SURIÑACH,

Jordi • 52395

MAY LUPIÓN,

Xavier • 52408

MARÍN,

Melisa • 52423

FÉRRIZ ROSELL,

Patricia • 52372

SANSABRIÀ RIATALLADA,

Jordi • 52440

CAMPRUBÍ ROCA,

Gerard • 52384

ORTIZ,

Georgina • 52398

JUAN CATALÁN,

David • 52410

CASTRONUÑO GARCÍA,

Gustavo • 52426

GUILERA DE RIQUER,

Lluís • 52375

CRISTIA TELLO,

Jordi • 52442

MARTÍ SUBIRÓS,

David • 52387

VELÁSQUEZ BERNAL,

Nadia Marcela•52400

PIGRAU RAZZAUTI,

Mònica • 52412

GUTIÉRREZ CUAIRAN,

Roger • 52427

APARICIO BERNARDO,

Felix • 52377

HILENO BONASTRE,

Ariadna • 52445

TENA PÉREZ,

Medir • 52388

PONT FIGUERAS,

Emma • 52405

AUÑON ARROYO,

Javier • 52413

MORDOCHE RODRÍGUEZ,

Ángel Enrique•52430

CASTELLÀ GUILLERMO,

Aurora • 52379

AYMERICH MARGINET,

Josep • 52447

NETAI,

Elena • 52390

ANDÚJAR GUTIÉRREZ,

Juan José • 52406

MARTÍN OLVERA,

Manuel • 52416

CURTO SALAS,

Lluís • 52431

ROCA TRUJILLO,

Silvia • 52381

SOSA MIJARES,

Smith • 52449

SOLSONA MARIMON,

Sandra • 52394

ORDEIG IGLESIAS,

Sebastià • 52407

GÓMEZ GUILÀ,

Marc • 52417

PRAT GRAU,

Lídia • 52432

Altes

i benvingudes!

LÓPEZ VÁZQUEZ,

Javier • 52450

MONCUSÍ DOMINGO,

Jordi • 52533

ESFORZADO ARMENGOL,

Daniel • 52469

VIDAL ALSINA,


ORDIÑANA PUYUELO,

Gerard • 52506

BARBÉ REGUANT,

Jordi • 52525

GODÍNEZ DÍAZ,

Fausto Augusto •52451

ARNAUS SUBIRANA,

Ester • 52534

ROPERO BEORLEGUI,

Víctor • 52470

FLAQUER VILA,

Gustau • 52489

SANS HERNÁNDEZ,

Alexandre • 52510

RIBA FARRÉS,

Pau • 52526

LÓPEZ RODRÍGUEZ,

Àlex • 52457

CASQUET SESMONDE,

Carles • 52539

PINEDA TEIXIDOR,

Albert • 52471

RIUS GONZÁLEZ,

Jordi • 52499

COSTA LÓPEZ,

Rubén • 52511

GUERRERO ESTEBAN,

Sergio • 52527

RODRÍGUEZ ZÚÑIGA,

M. Cecilia • 52458

ARREBOLA SIERRA,

Eva • 52541

SEGURA ARUS,

Jordi • 52472

RIPOLL ALCÓN,

Albert • 52501

MAS RODRÍGUEZ,

Marc • 52512

BERMÚDEZ MELLADO,

Víctor • 52528

RODRÍGUEZ MORENO,

Manuel•52459

BUCK,

Claas • 52542

SABAT ALEJANDRE,

Núria • 52481

CASANOVA CUATRECASAS,

David • 52502

ELÍAS ALÉS,

Teresa • 52515

TRUJILLO MASCÓ,

Alejandro • 52531

BELTRÁN BASCÓN,

Sara • 52468

COSTA LÓPEZ,

Rossend • 52543

VINYES MIRALPEIX,

Laura • 52483

MARTÍNEZ NOVELL,

Carles • 52503

SÁNCHEZ GIL,

Víctor • 52516

CARBÓ MALVESÍ,

Joana • 52532


Altes

benvinguts i

FLORENSA ORTÍN,

Adolfo • 52544

CHECA CORCOY,

Marc • 52591

MANEJA GASCÓN,

Marcel• 52550

ROS SERRA,

Francesc A. • 52566

MANZANO PINADERO,

Carlos • 52574

CARBÓ SEGARRA,

Anna • 52585

VÁZQUEZ RIVAS DE ROCA,

Vanesa • 52545

GIL GARCÍA,

Patricia • 52599

TUGORES ALOMAR,

Gabriel • 52551

CERVERA MORENO,

Núria • 52567

DOMÍNGUEZ AMADOR,

David • 52575

BLANCO SÁNCHEZ,

Ricardo • 52586

MAS ROMA,

Carla • 52546

ROBAS CERVANTES,

Genís • 52600

PARRA ALONSO,

Andrés • 52552

ALARCÓN GARCÍA,

Elena • 52568

RIERA BATALLA,

Verònica • 52576

CUTRINAS CAMARASA,

Patrícia • 52587

PERUCHO RAVENTÓS,

Albert • 52547

PASTOR PRIEGO,

Núria • 52601

RUIZ PUERTA,

Andrés • 52553

PINO RODRÍGUEZ,

Joan • 52569

CORBELLA PINÓS,

Ferran • 52577

BARRAGÁN VESGA,

Paulo César •52588

SERRA ESTOPÀ,

Marta • 52548

IGLESIAS GIRALT,

Rafel • 52602

CORROTO MORENO,

Leticia • 52554

PUJOL ROCA,

Albert • 52570

PÉREZ MUÑOZ,

Luis • 52581

SÁNCHEZ DELGADO,

Eva • 52589

ASIN GARCÍA,

Eduard • 52549

PAWLOWSKA,

Marzena • 52608

RODRÍGUEZ ORDÓÑEZ,

Kilian • 52565

LLAURADÓ LÓPEZ,

Joan • 52573

ALEMANY CONTRERAS,

Alfredo • 52582

CONVERTI,

Anabella • 52590


Altes

i benvingudes!

LLONCH COSTA,

Marta • 52609

BACH-ESTEVE SALTOR,

Enric • 52702

PUIG GARCÍA,

Ignacio • 52652

SÁNCHEZ SAURA,

Albert • 52663

PÉREZ VILLALBA,

Marta • 52680

SILVESTRE GARGALLO,

Gisela • 52692

GAROLERA VINENT,

Albert • 52621

CAMARENA GILES,

José Ramón•52703

PALACIOS VEGA,

Ángela • 52654

CRUZ LÓPEZ,

Georgina • 52664

GIMENO COMA,

Mònica • 52682

DE LUCA,

Marina P. • 52693

ROIG IGLESIAS,

Ivan • 52622

LÓPEZ CASTILLA,

Francisco • 52705

DURU RODRÍGUEZ,

Guillermo • 52655

CASAS VILA,

Roger • 52665

PASARELLO CLERICE,

Marco • 52684

CADEVALL SOLÉ,

Sergi • 52694

FERNÁNDEZ GONZÁLEZ,

Jaume • 52623

BOSCH FARRÉS,

Francesc • 52706

COSTA PUIGPELAT,

Ricard• 52660

GARCÍA TURRIÓN,

Rubén • 52668

PRIETO GIMÉNEZ,

Marcial • 52685

ARBÓ ROMERA,

Roger • 52699

FERNÁNDEZ ALZURIA,

Joaquim•52624

COLOMER NAVARRO,

Bernat • 52713

SAUS TORRAS,

Cristina • 52661

MARTÍ LLISTAR,

Ariadna • 52670

RAMOS RAMIRO,

Santiago • 52686

PASCUAL CANUT,

Antonio M. • 52700

BALUNEK,

Walter Daniel•52625

JORBA LÓPEZ DE E.,

Jordi • 52714

CHILLÓN POLO,

Javier • 52662

BENACH CROS,

Marta • 52679

CASTRO ROS,

Rubén • 52691

FARRÉ TALAVERA,

Alexandra • 52701


Tesi doctoral

El perfil professional de l’autor, com adocent de les assignatures d’Handbol iFonaments Tàctics a l’INEFC-Barcelonai com a entrenador d’handbol d’altrendiment durant més de 18 anys (BMGranollers, Acadèmia Octavio i actual-ment a la selecció espanyola absolutamasculina), va motivar l’elecció deltema. El contacte diari amb l’handbol i lainquietud constant d’aprofundir-ne l’es-tudi van dur l’autor a plantejar-se moltespreguntes, tant des del vessant d’unaanàlisi científica d’aquest esport com deles possibles propostes teòriques i pràc-tiques arran de les conclusions resul-tants, a fi de poder millorar els proces-sos d’entrenament i aplicar-les en con-dicions reals de competició.

La tesi també vol ser una prova quela investigació científica i les conclusionsobtingudes en el pla teòric són unsuport per a l’avenç en el coneixementde l’handbol i demostrar així la inter-relació necessària entre teoria i pràcticao el que és el mateix, entre el camp dela investigació i el món professional.

A partir de les opinions expressadesúltimament pels entrenadors, s’observaque respecte de les finalitzacionsdurant el joc, hi ha una tendènciaperquè es produeixin a la zona centraldel terreny de joc. Aquest fet podriasuposar una participació escassa delsjugadors que ocupen la zona exterior iuna distribució espacial probablement

L’extrem en handbol

Autor: Manuel Montoya Fernández,col·legiat 4211Títol: Anàlisi de les finalitzacions dels jugadorsque fan d’extrem en handbolDirectors: Dra. Teresa Anguera i Dr. Gerard MorasLloc i data de lectura: INEFC-Barcelona, 15/12/2010

Aquesta tesi doctoral

ha rebut una ajuda econòmicadel COPLEFC.

incorrecta que comportaria la concen-tració del joc en unes zones determi-nades, tot limitant els espais utilitzatsper a l’atac i consegüentment benefi-ciant suposadament les accions defen-sives. Per això en aquest estudi esdetermina la importància de les fina-litzacions realitzades en fase d’atac pelsjugadors que ocupen el lloc específicd’extrem en l’handbol.

Prioritàriament es valora la partici-pació de l’extrem en funció del resultat

final dels partits i de la classificació finalobtinguda pels equips. Al mateix tempses relacionen les accions que du a termeaquest grup de jugadors amb altresvariables com el temps de partit, el mar-cador parcial en el moment de la fina-lització, les fases del joc, les situacionsnumèriques, els sistemes defensius, eltipus de llançaments utilitzats o la loca-lització. La intenció d’aquesta formulacióés concretar la participació dels extremsen el desenvolupament col·lectiu del joc.

Distribució de llançaments des del lloc específic d’extrem dret.

Distribució de llançaments en fase de contraatac directe per extrem esquerra.


Tesi doctoral

Aquesta tesi pot ser consultadai descarregada a l’adreça web: http://www.tdx.cat/handle/10803/2377Dipòsit Legal B.15264-2011.ISBN: 9788469410271

El Consell de Govern de la Universitat de Barcelona, a proposta de laFacultat de Formació del Professorat ha acordat atorgar el PremiExtraordinari del Doctorat del curs acadèmic 2010-11 a la tesi Análisisde las finalizaciones de los jugadores extremo en balonmano.Aquest reconeixement s’atorga a la millor tesi presentada per cadaFacultat de la UB cada curs acadèmic. La tesi del nostre companycol·legiat estava inscrita en el programa de doctorat Activitat Física,Educació Física i Esport que du a terme l’INEFC i adscrita a laFacultat de Formació del Professorat.

En aquest context, la investigació secentra en l’anàlisi de la totalitat de par-tits d’handbol que els equips nacionalsde dotze països van disputar als JocsOlímpics de Pequín l’any 2008.

A partir de l’establiment d’un marcteòric que descriu les característiquesbàsiques de l’handbol i la utilització dela metodologia observacional com ametodologia específica per al desen-volupament de la investigació, es cons-trueix un instrument ad hoc per fer l’ob-servació i s’utilitza el programa infor-màtic Dartfish per registrar les dades.

Aquest programa possibilita tant l’ob-tenció de dades que poden ser valo-rades estadísticament com la creaciód’un banc d’imatges utilitzables tantdes de l’òptica de la recerca com del’entrenament.

Les conclusions d’aquest treballconfirmen la relació existent entre unamajor finalització d’accions d’atac delgrup dels extrems i l’obtenció de resul-tats positius, tot establint a més a mésalgunes pautes de conducta dins elfuncionament col·lectiu en funció de lesvariables estudiades.

Hum

or


Activitats

IVA antiesportiuQue d’avui per demà els usuaris d’un gimnàs vegin afectat el seu servei en unincrement del 13% no pot deixar ningú indiferent.

Des de l’1 de setembre, els gimnasos s’han vist obligats a uncanvi de l’IVA en la prestació de serveis. Així, per decisió delGovern central, ha passat del 8% al nou percentatge del 21%.

La recategorització que ha fet el govern del PP d’aques-ta activitat econòmica ha alertat el sector del fitness, i potposar en perill la viabilitat de molts negocis i llocs de treball.

Des del COPLEFC, evidentment, la mesura preocupa,per la gran afectació que pot tenir, i no tan sols a curt ter-

mini, sinó també més enllà. No s’ha d’oblidar que els nos-tres professionals col·laboren en una tasca de salut de lapoblació que comporta un gran estalvi econòmic endespesa sanitària i que això l’hauria de preservar d’unadecisió com l’adoptada. Per això, malgrat que la mesura jaés un fet des del dia 1 de setembre, continuarem atents ala situació i traslladarem a les administracions la nostra dis-conformitat amb aquesta decisió.

Des d’Europa...A partir d’aquest número facilitarem informacions de caràcter europeu que puguin ser d’interès en matèria d’activitat física iesport. Comencem per la resolució del Consell i dels representants dels governs dels Estats membres, reunits en el si delConsell, referent al PLA DE TREBALL EUROPEU PER A L’ESPORT PER AL 2011-2014 (DOC 162, d’1/6/2011).

El Tractat de Lisboa ha convertit l’esport en un àmbit de competència de la Unió Europea (UE) en el qual aquesta pot donarsuport, coordinar i completar les accions dels Estats membres. En afavorir el creixement sostenible, intel·ligent i integrat i lacreació de nous llocs de treball, l’esport també contribueix a aconseguir els objectius de l’Estratègia Europa 2020. A més a més,té efectes positius sobre la integració social, l’educació i la formació, la salut pública i l’envelliment actiu.

A fi de desenvolupar la dimensió europea de l’esport, el Consell aprova un pla de treball de tres anys que detalla les accionsque hauran d’engegar els Estats membres i la Comissió.S’identifiquen tres prioritats que aniran acompanyades d’actuacions durant el període 2011-2014:

• La integritat de l’esport, particularment la lluita contra el dopatge i laconxorxa en el falsejament de partits. Per a això, les accions definides són:- Presentar els comentaris de la UE per a la revisió del Codi AMA de

l’Agència Mundial Antidopatge;- Desenvolupar una dimensió europea en matèria d’integritat de l’es-

port amb l’objectiu inicial de lluitar contra el falsejament de partits;- Elaborar principis de transparència en matèria de bona gestió i de

bona organització de l’esport;- Tractar de les qüestions assenyalades en relació amb l’accés a la

professió d’agent esportiu i la seva supervisió i amb el traspàs dejugadors entre equips esportius (sobretot la qüestió del traspàs dejugadors joves).

• Els valors socials de l’esport, especialment la salut, la integraciósocial, l’educació i el voluntariat. S’hauran de portar a terme lesaccions següents:

- Elaborar una proposta de directrius europees sobre la «doble forma-ció» a fi de garantir que els joves atletes reben un ensenyament dequalitat paral·lelament al seu entrenament esportiu;

- Prosseguir la inclusió de qualificacions relacionades amb l’esport enels marcs nacionals de qualificacions amb referència (Marc europeude qualificacions);

- Explorar vies per promoure la salut augmentant l’activitat física i laparticipació en l’esport popular.

• Els aspectes econòmics de l’esport, particularment el finançamentsostenible de l’esport popular i una actuació basada en dadesprovades. En aquest sentit, s’estableixen dues actuacions: - Promoure la recollida de dades per avaluar els beneficis econòmics

del sector de l’esport a la UE;- Reforçar els mecanismes financers de solidaritat entre l’esport pro-

fessional i l’esport base.

AplicacióS’encarregaran de l’aplicació del Pla de Treball grups d’experts creats per la Comissió i els països de la UE en els àmbitssegüents: lluita contra el dopatge, bona governança en l’esport, educació i formació en l’esport, salut i participació, estadís-tiques esportives i finançament sostenible de l’esport.

La Comissió ha de col·laborar amb els moviments esportius i les organitzacions competents a nivell nacional, europeu i inter-nacional. Abans de finals de 2013, presentarà un informe que avaluï l’aplicació del Pla de Treball.


Activitats

Europolis Les Corts -16%Europolis Sardenya -10%Can Dragó -13%Espanya Industrial -11% Claror -11%

La veu del col·legiat (27 de juliol de 2012)

Amb la nova reglamentació de l’IVA el sectoresportiu passem del 8% al 21%, si no m’equivoco.Si això realment és cert, trobo a faltar una reaccióper part del Col·legi a nivell del que han fet des delssectors culturals als mitjans, ja que suposarà unincrement dels preus molt important que posa enperill la viabilitat d’empreses i el que és més impor-tant, l’accés de les persones a l’activitat física i, pertant, a la salut i a la socialització de la població.No sé si hi ha una posició oficial sobre el tema.Gràcies!

Bernat Domènech, col·legiat 10573

El precedentEl cas de Portugal, que el 2011 ja va aplicar unasolució semblant (en passar del 5% al 23%), suposaun precedent negatiu per al sector. Així, segonsl’AGAP (associació de gimnasos i clubs) la mesurava suposar una caiguda del 16% en el conjunt de lafacturació, juntament amb una afectació del 28% del’ocupació directa i la pèrdua d’uns 100.000 clients.

Un botó de mostraEncara sense dades finals de l’any 2012, podem recórrer al’exemple de les instal·lacions esportives municipals deBarcelona. La situació d’abonats en data 31 de desembrede 2011 era de 193.129, mentre que el 31 d’agost de 2012havien baixat fins als 183.162. Es tracta d’una baixa d’un 5%que se suma a la caiguda de negoci des del principi de lacrisi, que algunes veus situen en un 20% des del 2009. Quanes disposi de les dades del darrer trimestre, ben probable-ment la situació demostrarà que la marxa del sector del fit-ness s’ha agreujat.

Sens dubte, l’increment de l’IVA suposa una nova càrre-ga feixuga i difícil de transportar. Cal tenir en compte quenomés hi ha dos sistemes per subsistir: repercutir l’incre-ment que es produeix en els usuaris o bé reduir el marge denegoci. Però en aquest segon supòsit, que seria l’opció perno perdre abonats per raó de preu, la capacitat d’assumirpèrdues no és il·limitada, amb la qual cosa, un 13% significauna destralada molt forta.

Manifest contra l’IVA al 21%En aquest sentit, el COPLEFC dóna ple suport al manifestsignat al mes de juliol, amb el suport del secretari general del’Esport i el director del CCE, en el qual també figuren laUFEC, la UCEC, l’ADECAF, l’INDESCAT i la FundacióCatalana per a l’Esport, entre altres entitats catalanespúbliques i privades representatives dels diversos àmbits delsector de les activitats fisicoesportives. Entre altresaspectes, el manifest vol destacar:

“el nostre rebuig a l’increment de l’IVA en productes i serveisassociats a la pràctica fisicoesportiva, donat que:• Aquest increment, aparentment lineal, afecta especialment

Catalunya on es concentra més teixit empresarial i associ-atiu vinculat a les activitats fisicoesportives [...] a Catalunyahi trobem més de 15.000 entitats esportives amb més de600.000 llicències federatives i més de 500 empreses vin-culades al món de l’esport, amb una facturació superiorals 4.000 milions d’euros i que donen feina a més de20.000 persones.

• De la mateixa manera es veu especialment perjudicada lacapital del país, Barcelona, com a una de les primeres ciu-tats del món en percentatge de població inscrita en cen-tres de promoció de l’exercici físic i l’esport. [...]

• En cap moment s’ha tingut present la contribució del sec-tor a la lluita contra el sedentarisme i les seves conse-qüències que, d’acord amb l’OMS, s’associen amb lamort prematura, la reducció de la qualitat de vida de lespersones i l’augment de la prevalença de malaltia crònica,és a dir, a l’increment de les despeses sanitàries [...]. Al’Estat espanyol només l’obesitat representa el 7% de ladespesa sanitària, segons el Ministerio de Sanidadespanyol, és a dir, 2.500 milions [...]”

La crisi, avaluada en baixa-da d’abonats els 8 primersmesos del 2012 als cen-tres municipals, abans del’increment de l’IVA.


Activitats

L’Observatori Català de l’Esport presenta una nova imatgeL’Observatori Català de l’Esport (OCE) presenta el seu nou lloc web (www.observatoridelesport.cat) totalment renovat, amb unformat més visual i dinàmic. El portal, que rep el suport del COPLEFC, durant el curs acadèmic 2011-12 va anar actualitzant imodernitzant els continguts, i ara ofereix noves dades de cadascun dels indicadors amb què treballa l’Observatori.

Més concretament, aquest 2012 s’ha incorporat informació sobre els hàbits esportius dels ciutadans, extreta de l’estudisobre hàbits esportius que el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) elabora cada cinc anys. També s’han renovat elscontinguts sobre els Jocs Esportius a Catalunya, i del nombre de professionals dels diversos sectors esportius, professions, for-mació i recerca, a més de grans esdeveniments a Catalunya.

D’altra banda, l’Observatori Català de l’Esport també ha renovat el seu equip per al curs 2012-13. La Dra. Núria Puig Baratai el Dr. Andreu Camps Povill en són els directors, mentre que en la coordinació s’ha incorporat Laia Muñoz Bover i l’equip tèc-nic estarà format per Pedrona Serra Payeras i Joaquim Gómez Ribas, amb la col·laboració del professor John Peter Nasser.

Més d’un miler de seguidors al FacebookEl Mur del COPLEFC cada vegada va captant l’atenció de més seguidors. Fins al punt que ja hem superat la xifra d’un milerd’amics a qui agrada la nostra adreça, amb tota la generació d’informació immediata que facilita.

No hi ha dubte que les possibilitats, ben administrades, que suposa aquest canal de comunicació són molt potents. A mésde la capacitat de fer xarxa i teixir relacions, permet explotar un sentiment de grup molt significatiu, com també una multipli-cació exponencial en la capacitat de difusió, complementada amb la immediatesa dels missatges.

Estem molt contents de la resposta obtinguda fins ara, i no cal dir que us animem a continuar en aquesta línia, sempre ambla voluntat de sumar relacions, informacions i, en definitiva, servei i millora de la professió.

XV Concurs FotogràficPuntual a la seva cita, en l’edició d’enguany un total de 133 imatges han miratde reflectir l’esperit del nostre concurs. Entre les fotografies, el jurat ha volgutdestacar especialment tres:

• Fotografia guanyadora:Últims rajos de llum sobre l’Everest,de Jordi Plana González.

• Primer accèssit:Sobre els núvols,de Jordi Roura Canet.

• Segon accèssit:Sempre cap a l’Oest,de Jordi Giménez Bedia.

Sens dubte, són tres imatges espectaculars, que publicarem en portada de propers números i intentarem que els autors ensen donin més detalls. Com sempre, gràcies a tots els col·laboradors del Concurs, i enhorabona per continuar captant els va-lors i les emocions de la pràctica de l’activitat física i l’esport.

Fe d’erradesPer una mala passada en l’obtenció de la informació, cal esmenar un parell de dades del número anterior referents a l’INEFC. Així, Pere Manuel va ser directorde l’INEFC en el període 2008-2012. I d’altra banda, es va ometre que precedint Cristòfol Salas, la també col·legiada Marta Castañer va ser la directora del’INEFC-Lleida, tot esdevenint-ne la primera dona directora als centres de l’INEFC.

Especial

L’acte d’inauguració oficial del curs acadèmic 2012-2013 vatenir lloc el dia 23 d’octubre de 2012, a les 12 del migdia, alCentre de Barcelona de l’INEF de Catalunya.

Van presidir l’acte Ivan Tibau, secretari general del’Esport de la Generalitat, el qual estava acompanyat per M.Teresa Anguera, vicerectora de Política Docent i Científica dela Universitat de Barcelona, juntament amb Agustí Boixeda,director de l’INEF de Catalunya.

En primer lloc, el secretari general de l’Esport va donar labenvinguda als assistents, i tot seguit Agustí Boixeda va ferlectura de la memòria acadèmica del curs 2011-2012 passat.

Directors de centres, membres de la taula i ponent

Acte d’inauguració oficialdel curs acadèmic

2012-2013 a l’INEF de Catalunya

23 D’OCTUBRE DE 2012

* Presidit pel secretari general de l’Esport, Ivan Tibau,acompanyat per la vicerectora de Política Docent i Científica

de la UB, M. Teresa Anguera,i pel director de l’INEF de Catalunya, Agustí Boixeda

* Lliçó inaugural impartida per Vicente Gambau,president del Consejo General de Colegios Oficiales de LEF i CAFD

* Lliurament de les Distincions INEFC

…


Especial

Tot seguit, Ivan Tibau va convidar el Dr. Vicente Gambau, pre-sident del Consejo General de los Colegios Oficiales de LEF iCAFD, a impartir la lliçó inaugural. El tema triat, d’acord amb laseva representativitat, tenia com a títol: “En finalitzar els meusestudis, què puc fer? Nou escenari de les professions de l’ac-tivitat física i l’esport”. Després de les seves aportacions, queIvan Tibau va agrair, Agustí Boixeda va lliurar-li l’escultura Torsatlètic de l’artista Rosa Serra, en nom de la institució.

Després d’aquesta primera part més institucional, com és tradi-cional, l’acte va girar la seva atenció cap als alumnes i la docèn-cia per al lliurament de les Distincions INEFC. Així, el secretarigeneral de l’Esport, Ivan Tibau, va anar anomenant els i lesalumnes de l’INEFC guardonats amb motiu d’haver assolit unnivell esportiu d’excel·lència durant el curs passat i haver-hosabut compaginar amb els estudis de llicenciatura en Ciències del’Activitat Física i de l’Esport. Mereixements que van recaure en:

• Eduard Tubau Cutal (hoquei sobre herba), diploma olímpicals Jocs Olímpics Londres 2012.

• Alejandro José Foglia Costa (vela), diploma olímpic encategoria laser als Jocs Olímpics Londres 2012.

• A la Sra. Mireia Abant Condal (ciclisme), segona classifica-da al Campionat del Món de BikeTrial 2011, tercera classifi-cada al Campionat del Món de Trial (UCI) 2011, segona clas-sificada al Campionat del Món de BikeTrial 2012, cinquenaclassificada al Campionat del Món de Trial (UCI) 2012, terceraclassificada al Campionat d’Europa de Trial (UCI) 2011, iprimera classificada a la Copa d’Europa de BikeTrial 2012.

• Gerard Camps Adrogué (hoquei sobre patins), campió alMundial Sub-20.

• Xavier Carrión Pla (atletisme), primer classificat alCampionat d’Espanya promesa en 400 m tanques.

D’altra banda, també van merèixer la distinció corresponent,malgrat que no van poder assistir a recollir-la per motiu de tro-bar-se concentrats o pròpiament competint, els alumnes:Thaïs Henríquez Torres (natació), medalla de bronze en na-tació sincronitzada per equips als Jocs Olímpics Londres2012; Albert Rocas Comas (handbol), campió al Campionatd’Europa de Clubs 2012, i diploma olímpic als Jocs OlímpicsLondres 2012; Cristian Ugalde García (handbol), campió alCampionat d’Europa de Clubs 2012, i diploma olímpic alsJocs Olímpics Londres 2012, i Víctor Tomás González (hand-bol), campió al Campionat d’Europa de Clubs 2012, i diplomaolímpic als Jocs Olímpics Londres 2012.

Agustí Boixeda fa lliurament del Tors atlètic, escultura emblemàticade l’INEFC, a Vicente Gambau, president del Consejo Generalde COLEF, que va impartir la lliçó inaugural sobre el tema “Enfinalitzar els meus estudis, què puc fer? Nou escenari de lesprofessions de l’activitat física i l’esport”

Al costat del secretari general Ivan Tibau, al centre, els alumnesque han sabut compaginarl’activitat esportiva d’elit i elsestudis acadèmics: GerardCamps i Mireia Abant(a l’esquerra), Eduard Tubau i AlejandroJosé Foglia (a la dreta)

I en solitari, Xavier Carrión

Els dos directors de centres de l’INEFC, Cristòfol Salas i Xavier Iglesias,amb Adrià Muntaner (Lleida) i Glòria Aina Pons (Barcelona) al mig, coma alumnes amb el millor expedient


Especial

Un moment important de la trobada va recaure en el lliura-ment de la Distinció al Millor Expedient Acadèmic de la 12apromoció de llicenciats i llicenciades en Ciències de l’ActivitatFísica i de l’Esport de l’INEFC. En aquest curs, respectiva-ment, van ser per als alumnes:

• Adrià Muntaner Mas, de l’INEFC-Lleida, que va rebre elpresent de mans del Dr. Cristòfol Salas, director del Centrede Lleida.

• Glòria Aina Pons Alorda, de l’INEFC-Barcelona, a qui valliurar-li el reconeixement el Dr. Xavier Iglesias com a direc-tor del Centre de Barcelona.

D’esquerra a dreta, el nou Dr. Manuel Montoya, Premi Extraordinaride Doctorat; la Dra. Anguera, vicerectora de Política Docent i Científicade la UB; Jairo Vázquez, premi extraordinari del Màster Oficialen Rendiment Esportiu: Tecnificació i Alt Nivell, i Marc Vives,també nou doctor

En l’àmbit del tercer grau, les Distincions INEFC de doctorati màster com a reconeixement a l’esforç intel·lectual, perpremiar el prestigi que suposen per a la institució, i que l’a-juden a mantenir el més alt nivell universitari, van ser lliu-rades per M. Teresa Anguera, vicerectora de Política Docenti Científica de la Universitat de Barcelona, que va felicitarindividualment:

• El Dr. Marc Vives Usón, professor de l’INEFC-Lleida, perhaver obtingut durant el curs acadèmic 2011-2012 el graude doctor per mitjà de la seva tesi: Estudi de la relació exis-tent entre les accions ofensives en la fase de creació i en lafase de finalització del joc del RCD Espanyol.

• El Dr. Manuel Montoya Fernández, professor de l’INEFC-Barcelona, amb una tesi que a més va obtenir el PremiExtraordinari de Doctorat 2010-2011 de la Universitat deBarcelona. El títol de la seva tesi és Anàlisis de les finalitza-cions dels jugadors extrem en handbol.

• I per últim, també va felicitar i guardonar Jairo VázquezGuerrero, alumne de l’INEFC-Barcelona, per haver obtingutel premi extraordinari 2010-2011 del Màster Oficial enRendiment Esportiu: Tecnificació i Alt Nivell.

En finalitzar els lliuraments, la vicerectora va adreçar unesemotives paraules als guardonats i assistents en nom de laUniversitat de Barcelona. I va posar punt final a l’acte, el sec-retari general de l’Esport, Ivan Tibau, que va reiterar la feli-citació als guardonats i va declarar oficialment inaugurat elcurs acadèmic 2012-2013. I a estudiar!

Foto de grup dels protagonistes de la inauguració oficial del curs acadèmic 2012-13. A l’altre costat de la càmera, però, hi ha també mésprotagonistes diaris, que formen el conjunt de la família universitària que, sens dubte, volen seguir l’exemple dels que apareixen a la imatge


Activitats

Notícies de la ComissióPermanent del Consejo L’equip que dirigeix Vicente Gambau, president del Consejo de COLEF i CAFD,està implantant una sèrie d’actuacions que se centren en els eixos següents:

1) Ordenació de les professions de l’esport, ja que en unhoritzó no gaire llunyà podria produir-se des d’Europa unaretallada en les professions amb necessitat decol·legiació, i d’altra banda, des de l’Estat una possibleretirada de la desgravació a l’IRPF de la quota col·legial.

2) Defensa de la professió, especialment amb la reivindi-cació de tres hores com a mínim d’Educació Física al’ensenyament.

3) Ordenació de la formació i clarificació del panoramaprofessional, tot apostant i vetllant per la qualitat.

4) Funcions sobre l’exercici professional, amb la creació decomissions específiques i l’articulació en l’àmbit de la salut.

5) Organització interna del Consejo, per oferir serveis als col-legis autonòmics, als professionals i la ciutadania en general.En aquest àmbit cal destacar la instal·lació en una nova seu,al carrer Comandante Zorita, l’aplicació d’un pla d’austeritati control de la despesa, juntament amb una voluntat de mi-llora dels canals de comunicació, i de contribució delscol·legis al Consejo, com també del preu i les cobertures del’assegurança bàsica de responsabilitat civil, entre d’altres.

Campanya per les tres hores d’EF a l’ensenyament obligatoriI en aquesta línia, durant la negociació de l’Avantprojecte de la LOMCE proposada pel ministre Wert del Govern espanyol, elConsejo va impulsar una campanya de tramesa d’un missatge (vegeu més avall) a l’adreça ministerial:[email protected].

A la qual cosa, la resposta oficial va ser:

Propuesta: TERCERA HORA SEMANAL DE EDUCACIÓN FÍSICA E INCLUIR LA MATERIA EN 2º DE BACHILLERATO.

Es necesaria, imprescindible diría, al menos UNA TERCERA HORA DE EDUCACIÓN FÍSICA (el Parlamento Europeo ya la reclamó en 2010) yademás se debería incorporar al currículo de 2º de bachillerato (único país de Europa privado de ella) por estas 4 razones:

1 La mitad de los estudiantes de secundaria solo hacen actividad física en las clases de Educación Física. Fuente: La EF, los estilos de vida y los adolescentes: cómo son, cómo se ven, qué saben y qué opinan. Hernández Álvarez y VelázquezBuendía. Graó, Barcelona. 2007. Estudio financiado por el MEC.

2 Las enfermedades derivadas del sedentarismo suponen el 8 % del gasto sanitario. Fuente: Estudio del Hospital Universitario de la Paz (Madrid) avalado por el Ministerio de Ciencia e Innovación hecho público en diciembre del 2011.

3 Los países con mejores resultados académicos según el informe PISA dedican más porcentaje de tiempo escolar a la Educación Física: España8% en primaria y 6.6 % en secundaria (7.3 de media) frente a 11.8 en Francia, 8.9 en Alemania o 8.1 en Finlandia.Fuente: European Commision-Eurydice: "Recomended annual taught time in full-time compulsary education Europe 2009-2010".

4 En la materia de Educación Física se promueve como en pocas el trabajo competencial, en equipo y el esfuerzo individual.Fuente: RD Enseñanzas Mínimas Primaria (1513/2006) y Secundaria (1631/2006).

Gracias. Saludos cordiales

Muchas gracias por su colaboración, que haremos llegar al equipo encargado de la elaboración del anteproyecto de ley orgánica para la mejorade la calidad educativa. En la página web del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte iremos publicando periódicamente avances y nuevosdocumentos relacionados con este proyecto normativo.

Un cordial saludo,Secretaría de Estado de Educación, Formación Profesional y UniversidadesMinisterio de Educación, Cultura y Deporte


Interculturalitat

Esport i cooperació

“És una inquietud personal, és quelcom que esporta dins..., quan fas el pas i coneixes aquestàmbit, quedes enganxat i ja no en pots sortir...”.Aquest és un dels comentaris comuns dels quehem tingut la sort de treballar en algun projecte enpaïsos desfavorits.

JESÚS MARCO*

entitat que treballi en els àmbits de l’e-ducació i la salut. En el meu cas, heintervingut en diverses operacions, jasigui col·laborant o confeccionant pro-jectes, com a voluntari o com a coope-rant expatriat.

Baja Kunda, GàmbiaL’experiència més significativa va ser aGàmbia amb l’ONG Alpicat Solidari, onvaig estar com a cooperant desplaçatdurant un any. L’objectiu era la posadaen marxa d’una escola i un nou centrede salut que va finançar l’entitat. A mésd’aquests objectius, vaig dur a terme atítol individual el programa ActivitatFísica i Salut, integrant l’assignatura

d’Educació Física a l’escola, fent forma-ció al professorat i duent a terme algunesactivitats de promoció de l’esport i hàbitssaludables en la població de BajaKunda, una petita població de poc mésde 5.000 habitants a l’Est del país.

Ja de per si, viure en una poblaciósense aigua corrent, ni llum, dormint enuna casa de fang i menjant amb la mà,esdevé una experiència vital. Si a això,hi afegeixes que en el transcurs del pro-jecte veus com puja l’escolarització idisminueix l’absentisme escolar, moltfreqüent a l’Àfrica, perquè que sovint laquitxalla ha de complir les seves“obligacions” domèstiques o al camp,encara que només sigui per això sem-bla que ja val la pena la presència allà.Comproves també que de mica enmica milloren els hàbits higiènics, acon-segueixes que les nenes facin esport(cosa no habitual) i les propostes d’ocisaludable i activitats populars en lapoblació esdevenen valors afegits.

Satisfà veure que en un municipi tanpetit com el de Baja Kunda, s’han pogutorganitzar fins a 14 equips de futbol,amb el seu camp d’entrenament i entre-nadors responsables als quals es vaoferir formació, o que per primer cop esjugava a vòlei o a bàsquet. No va sermenys meritosa la construcció d’unapista d’atletisme, ni més ni menys que lasegona de tot Gàmbia. Potser el re-ferent d’haver organitzat la primeracursa popular de la localitat, en la qualva participar tot el poble, activament obé com a espectadors, et fa sentir partí-cip, responsable en part d’aquesta peti-ta millora en la qualitat de vida d’aques-tes gents, i sens dubte ser beneficiari del“retorn” que un obté del que ofereix.

Si no hagués tingut lligams, hauriapogut experimentar en primera persona elfet de poder contribuir als coneixementsdels futurs mestres en Educació Física,que estudien en un dels Colleges Gam-

Amb el món de la cooperació per aldesenvolupament, s’obre una granporta, un nou àmbit laboral i un recurs al’enriquiment personal. Actualment,moltes són les ONG, fundacions i asso-ciacions que treballen amb l’esport coma eina per a fer front a molts dels reptesde l’àmbit del desenvolupament, la paui per a aconseguir els objectius delmil·lenni (ODM). La Fundació Barça, laFundación Real Madrid, Red Deporte yCooperación, Esport Solidari Inter-nacional i d’altres en són algunes de lesmés importants. De totes maneres,també són un bon vehicle per a feraccions de cooperació altres organitza-cions com ara Pallassos, Metges oProfessors sense fronteres o qualsevol

Un treball immens, un tema apassionant... http://www.facebook.com/pages/Deporte-y-cooperación/465652466812675

“L’educació física i la pràctica delsesports són un dret fonamental detot el món”.Carta Internacional de l’EducacióFísica i l’Esport, article 1. (UNESCO,1978).


Interculturalitat

bians, on inicien l’especialitat i on a horesd’ara només disposen de dos professorsper a totes les assignatures. Això no éspròpiament cooperació humanitària, peròsens dubte que els nostres recursos imetodologies poden oferir una granaportació al desenvolupament del país.

Els somriures, les paraules d’agraï-ment, la religió, el mandinka, el sera-hule, el fula –idiomes locals–, juntamentamb els trets culturals enriquidors,aquest és el llegat que un se n’endú i lasatisfacció d’haver-hi aportat quelcom.

De travessa perKenyaVa ser l’any 2011 que l’aventura de viat-jar i l’ambició de conèixer noves reali-tats i nous destinacions em va portar aKenya, amb l’organització El Paso delNoroeste, conduint una expedició d’11persones al llarg del país. Novament caldir que l’orientació de la nostra profes-sió ens permet fer una incursió en unàmbit un xic diferent, els dels viatgesalternatius o solidaris i que per la nostrasolvència en la conducció de grups, elconeixement de les activitats a la natu-ra, pels possibles trescs o acampadesen diferents parcs naturals envoltatsd’animals salvatges en llibertat, esdevéuna plataforma fantàstica per a endin-sar-nos en la cultura del poble massai iviure la realitat d’aquell país africà, totconeixent les diverses organitzacions

que hi treballen i les necessitats queatenen, per a poder així fer previsionsde futur i detectar possibles oportuni-tats d’aportacions solidàries.

Les tradicions, els rituals, la naturaincommensurable, la llibertat dels ani-mals salvatges, l’hospitalitat dels po-bles, l’idioma suahili i, com sempre, lainfinitat de somriures amb què t’obse-quien, novament torna a ser el gran tre-sor, el premi que et queda en el record.

Un somriure aBurkina FasoAquest estiu passat vaig viure l’experièn-cia solidària a Burkina Faso durant elmeu període de vacances, amb l’Orga-nització Pallassos Sense Fronteres. Unnou àmbit i una nova forma organitzati-

va. Durant 45 dies vam dur a terme elprojecte Estimulació Psicomotriu a laInfància Desnodrida, en què mitjançantactivitats d’animació suau, els jocs i, ésclar, els somriures, treballàvem amb l’ob-jectiu d’estimular l’activitat psicomotriude l’infant per augmentar les seves pos-sibilitats de rehabilitació i alhora enfortir elvincle mare-infant.

Va ser una acció directa en tres hos-pitals, bàsicament, i moltes famílies,molts nens i nenes atesos llit per llit. Laveritat és que va ser esgotador, perògratificant alhora: veure com dia rere diaels infants recuperaven el pes i la mobi-litat que els permetia sortir-se del puntcrític de pes/talla i fer una recuperacióactiva. També van haver-hi algunesactuacions en diferents escoles aprofi-tant els períodes de descans.

Omar, Fatumata, Latifa... 5,5 kg, 6,2kg, 7,1 kg de pes, però moltes ganesde viure, i novament la nostra modestai petita aportació a la causa.

No s’ha de fer molt, no s’han d’inten-tar canviar gaires coses, però aquestspetits canvis, aquestes petites aporta-cions veus que són positives i així t’ho fansaber els familiars, els amics, el personalmèdic i sanitari. Et fan sentir important.

De l’àmbit de la cooperació, ben se-gur que n’extreurem una experiència pro-fessional enriquidora, però aconsegui-rem també quelcom diferent, que ensenriquirà vitalment, que ens sensibilitzaràcap als països i les persones més desfa-vorides i que ens farà millors persones.

* Jesús Marco, col·legiat 9351.


Interculturalitat

La pilota del món

Tinc 25 anys i vaig decidir que després de treballarcom a mestre d’Educació Física durant tres anysvolia aventurar-me, agafar la motxilla, una pilota imarxar tot sol a veure món.

GERARD MUNTADA*

i Rússia a l’Àsia; Veneçuela, Colòmbia,Equador, el Perú, Bolívia, Xile,l’Argentina i l’Uruguai a l’Amèrica delSud; i Uganda i el Camerun a l’Àfrica.Entre les diverses coses que tenen encomú els habitants de cadascund’aquests llocs, l’esport n’és una, i moltimportant.

Volia mirar d’ajudar les persones delsllocs que visités i conèixer amb elsmeus propis ulls la realitat d’altres cul-tures, perquè malgrat pensar que hosabem tot, realment no en sabem resde res.

He voltat per tres continents i tretzepaïsos molt diferents: la Xina, Mongòlia

Mongòlia:La meva primera experiència va ser aMongòlia, en una família nòmada quetenien tres fills d’entre 5 i 8 anys. Capllengua comuna, una cultura totalmentdiferent, realment una situació una micaincòmoda, ja que les meves estratègiesper comunicar-me o per interessar-meper la seva vida ràpidament es van limi-tar a l’observació. Després d’una bonaestona vaig decidir que en tenia prou ivaig treure la pilota, fer uns tocs i dis-treure’m una mica. Amb els primers botsja vaig atreure l’atenció dels tres nensque tímidament miraven el movimentcontinu que feia la pilota pujant i baixantdel meu peu. En adonar-me’n, vaig feruna passada al nen més petit, la pilota varodar i es va aturar, en tocar-li al peu, totsorprenent els tres nens, que amb unaexpressió d’espant estaven perplexos iimmòbils. Vaig fer un gest demanant queme la tornessin i llavors..., després d’unvuit de silenci, la nena, la més gran, ambuna puntada me la va tornar.


Interculturalitat

Aquest simple fet va desencadenarun somriure que va començar pel pare ies va anar encomanant entre els nens.Vaig repetir l’acció unes quantes ve-gades fins que, sense entendre res, elstres nens van marxar corrent i vanentrar en un dels gers (la “tenda” onviuen). La meva decepció va desa-parèixer ràpidament quan vaig veureque els nens sortien amb un cercle iuna altra pilota més petita feta amb pelld’animal. Ràpidament, i només ambmirades i gestos, vam muntar un jocque consistia a encertar les pilotes dinsel cercle que algú de nosaltres aguanta-va en diferents posicions.

Després d’una bona estona de joc,rialles i diversió, la meva pilota vaimpactar a la cara d’un dels nens i li vafer sagnar el nas. Jo ja vaig pensar:“Cagada!” en el moment en què esposava a plorar i a córrer cap al ger.Llavors va sortir la mare i l’àvia amb undrap mullat, van riure, li van eixugar lasang i me’l van portar novamentperquè continués jugant. Aquest acteem va donar més confiança i vam con-tinuar jugant. Amb algunes dificultats

em vaig fer entendre per preguntar quèsabien fer més amb el cercle o siconeixien algun altre joc. Un dels nensva treure un tricicle atrotinat i vam ferun circuit de ral·li amb pedretes deldesert, la nena va ensenyar-me queera una gran gimnasta realitzant posi-cions elàstiques increïbles i fent moureel cercle amb tot el cos, també vamjugar una estona a veure qui acon-seguia treure’m la pilota.

El sol va anar caient i la família emva convidar a sopar al seu ger i no al gerdels visitants on normalment tothomestava. En aquell moment vaig veureque era un més, ja m’havien acceptat,podia veure com es relacionaven diària-ment, com, què i on menjaven... Noentenia res del que deien, però era feliçde ser allà compartint amb aquestagent, d’una cultura diferent i per a midesconeguda, aquest moment tanfamiliar.

En aquest punt, a l’inici del meu viatge,em vaig adonar del poder que tenia lameva companya de viatge principal, lameva pilota. * Gerard Muntada, col·legiat 52042.

L’ESPERIT

He tingut la sort depoder viure cada cultura

des de dins, com unmés: dormir a les seves

cases, menjar el seumenjar, entendre elsseus problemes, les

seves necessitats... Iquè em va facilitar poderaccedir en aquesta posi-

ció, dura però tan privi-legiada? La pilota, l’es-

port. Aquesta era la con-nexió més gran que

tenia amb qualsevol per-sona, de qualsevol edat,

de qualsevol sexe,classe social o cultura.


A fons

Londres 2012, cita olímpicai paralímpica

Ja han passat, tant els Jocs Olímpics com els Paralímpics de Londres. Sensdubte, cites importants, de les quals el nostre col·lectiu ha estat partícip. Ustraslladem un tast de percepcions viscudes des de dins.

Fa uns dies vaig rebre un correu del COPLEFC demanant als col·legiats que escrivíssim unes línies sobre l'experiènciaals Jocs Olimpics de Londres i algunes fotografies.

Els Jocs, una experiència inoblidableAquest estiu he pogut gaudir d’una experiència inoblidable: viure uns Jocs Olímpics en directe. Va ser com a espectador, i vaigtenir, o més ben dit, vaig buscar la sort de veure 8 competicions en 9 dies: bàsquet (l’esport que més m’agrada), vòlei pista,vòlei platja, natació, trampolí, tennis, tennis de taula i triatló. La veritat és que no va ser gens fàcil trobar entrades, però l’esforçva valer la pena.

L’experiència va ser molt positiva, viure les competicions amb els millors esportistes, instal·lacions, equips, voluntaris..., vaser increïble. L’ambient dins i fora els recintes era molt especial, amb públic de tot el món gaudint de l’esport com a especta-cle únic, com a vivència màgica.

Recordo, per exemple, el dia dels salts de trampolí, competició de 29 esportistes on feien 6 salts cadascun. Un delssaltadors, en el segon salt va cauremalament a l’aigua i la puntuació vaser molt baixa. Tothom sabia queen cada salt, per molt bé que hofes, ja no tenia opcions de classi-ficar-se, però havia de saltar. I cadavegada que li tocava a ell, públic detotes les nacionalitats ens posàvemdrets a animar-lo i encoratjar-lo perfer un bon salt. Aquest és l’ambientque em queda d’unes Olímpiadesviscudes des de dins, com a espec-tador.

Una experiència a Londres del totinoblidable i molt recomanable.

Us adjunto unes fotos del que vaigviure: Wimbledon, de la pista de vòleiplatja, el Basketball Arena i, és clar,de l’Estadi Olímpic.

Bernat Elias, col·legiat 12169


A fons


A fons

L’INEFC i col·legiats del COPLEFC a Londres 2012

Una foto com a botó de mostra. Als Jocs de Londres, hi vanser Manolo Montoya i Paco Seirul-lo en handbol, GerardMoras en vòlei platja i Marcel·lí Massafret en waterpolo, totsells companys col·legiats.

A més dels professors, alumnes de l’INEFC que hi vanparticipar van ser, entre d’altres: Albert Rocas, Víctor Tomás iCristian Ugalde, en handbol; Thaïs Enríquez, en natació sin-cronitzada; Edu Tubau, en hoquei, i Jesús Ángel GarcíaBragado, en atletisme. Els diversos equips olímpics també hivan ser exalumnes com Bet Fernàndez, tècnica de sin-cronitzada.

Crònica dels Paralímpics, en directe

EN L’OBERTURA

Els XIV Jocs Paralímpics, els més importants que s’hagin organitzat, s’han inaugurat a l’Estadi Olímpic d’Stratford a Londres enuna cerimònia marcada per la reencesa de la flama davant la presència de la reina Isabel II i l’astrofísic britànic Stephen Hawking.En la cerimònia, batejada amb el nom d’Enlightenment (Il·luminació), hi hanparticipat 3.000 voluntaris en un estadi ple de gom a gom en què no han fal-tat les sorpreses, com ara antics atletes paralímpics actuant com a veritablesacròbates de circ, que han descrit la transformació i l’origen del món seguintla curiositat de la mirada d’una nena, Miranda, que descobreix l’efecte de lagravetat quan troba una poma, la mossega conjuntament amb els 80.000espectadors i es crea un enorme soroll conjunt amb la mossegada, abansd’iniciar-se la coreografia. La cerimònia ha acabat amb la cançó I am what Iam. I ha donat pas a la desfilada de les delegacions, en què l’equip espanyolha estat un dels més nombrosos.

DURANT LA COMPETICIÓ

Uns Jocs impressionants, un ambient increïble, una organitzacióperfecta, una sensibilització extraordinària, una normalització indes-criptible, és la sensació després de quatre dies de gaudir dels Jocs,de palpar i veure esport d’altíssim nivell, en què no s’observa la dis-capacitat de l’esportista, ans al contrari, la capacitat delsesportistes per adaptar-se al seu esport; un arriba a oblidar-se delque els passa.

S’estan superant i obtenint nous rècords del món en tots elsesports, rècords molt difícils d’aconseguir per a qualsevol persona, nique s’entrenés tota la vida. Aquests esportistes van acompanyats denoves tecnologies per a les seves adaptacions: cadires, pròtesis, fixa-cions, materials, fan que puguin participar amb la màxima normalitaten totes les disciplines i esports. És l’esportista paralímpic qui s’adap-ta a l’esport específic i al seu reglament (ja sigui bàsquet, atletisme,natació...) i per això la gent vibra amb les competicions.

Esperem que a Rio 2016 tinguem un equip de piragüisme per poder gaudir també amb els nostres esportistes amb la mà-xima normalitat dels primers Jocs Paralímpics de la nostra modalitat. Caldrà treballar molt per ser-hi amb un nivell suficient.


A fons

Des del meu iPad...• He anat als Paralímpics com a particular, simplement com a espectadora,

per això he pogut gaudir de 13 esports. Tot espaterrant. • En arribar a casa, ahir, m’he trobat amb la trista realitat. La gent diu: quina

pena, pobrets, jo no podia mirar...• La societat britànica mirava l’esport; el públic, molt entès de les dificultats

de cada persona, però gaudint de l’esport, no del discapacitat. Hi haviaprogrames de TV didàctics, ensenyant el sistema LEXI per aprendre lesclassificacions i fer més comprensible la dificultat de la persona envers elseu esport o la modalitat practicada.

• En aquestes olimpíades no hi havia paracanoa, no serà fins a Rio 2016. He après un munt sobre com fer les coses ben fetes.

Carme Adell, col·legiada 3998

Els meus cinquensJocs Paralímpics

Barcelona 92, Atlanta 96, Atenes 04, Beijing 08,Londres 12, i ja en són cinc!La meva relació amb l’esport per a persones ambaltres capacitats i amb els Jocs Paralímpics vacomençar l’any 1992 quan Barcelona va ser escollidacom a ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics iParalímpics.Vaig rebre l’encàrrec de portar l’organització esporti-va d’un esport, practicat per persones amb paràlisi olesió cerebral, anomenat boccia. Tot i el desconeixe-ment que en tenia, tant d’aquest esport com d’aque-sta discapacitat, vaig acceptar de fer-ho.

Gràcies a prendre aquella decisió vaig entrar en unmón nou i desconegut, però molt especial, fantàstic i

enriquidor, ja que m’ha donat molt més del quejo hagi pogut aportar a aquest esport i a les per-sones que el practiquen. Puc dir, sense risc d’e-quivocar-me, que em va canviar la vida.

Ja han passat 20 anys d’aquella decisió icontinuo gaudint d’aquest món!

He passat per moltes tasques: organitzaciódels Jocs del 1992, de la Lliga Catalana iCampionats de Catalunya, membre de la JuntaDirectiva de la Federació Catalana i de laFederació Espanyola, tècnica de la SeleccióEspanyola entre els anys 1993 i 1996, incloent-hi l’anada als Jocs Paralímpics d’Atlanta 96,seleccionadora catalana, àrbitre d’aquest esportdes del 1993 i presidenta del Comitè d’Àrbitresd’Espanya entre el 2006 i el 2010.


A fons

Els Paralímpics,rècords i dadesS’hi van viure 471 esdeveniments esportius.

Esportistes 4.280

Països 166

Dones participants 1.383

Venda d’entrades 2,5 milions

Dies de competició 11 dies

Nombre d’esports 20

Nombre de medalles 503

Destinades a esportistes amb discapacitat visual(cecs i amb deficiències visuals), discapacitat física,paràlisi cerebral i discapacitat intel·lectual.

Actualment només em dedico a arbitrar i tinc la categoria internacional des de l’any 2002. He tingut l’honor de ser convo-cada per arbitrar en diversos Campionats d’Europa, del Món i Copes del Món i en els Jocs d’Atenes 2004, de Beijing 2008 i enels passats Jocs de Londres 2012.

Tot i aquesta llarga experiència, cada vegada aprenc coses noves de l’organització de les grans competicions, del mateixesport i del món de l’arbitratge. Participar en aquests grans esdeveniments et fa aprendre un munt de coses, però sobretot, jocontinuo aprenent d’aquestes persones que, tot i les seves dificultats físiques i la incomprensió de moltes persones, cada dialluiten per aconseguir tot allò que es proposen.

Des d’aquí, només puc donar-los les gràcies per tot el que m’han donat durant aquests vint anys. Espero tenir salut per podercontinuar gaudint d’aquest esport amb aquests extraordinaris esportistes.

Teresa Calverol, col·legiada 4010Barcelona, setembre del 2012

Docusport-La Revistaés el mitjà de comunicació dels col·legiats.

Visita el portal del Col·legi: www.coplefc.cat

I sempre ens trobaràs al Facebook!

Mandeville, la mascota dels Jocs Paralímpicsde Londres 2012.


A fons

Els Jocs Paralímpicsde Londres 2012“L’esperit del 2012”, així en diuen els londinencs dels Jocs que han transformat la seva ciutat i que van ser aclamats al mónsencer. Records que s’acosten als viscuts fa 20 anys a Barcelona 1992, si ens referim als Jocs Olímpics, ja que els altres, elsParalímpics, van ser només els Jocs dels voluntaris, jutges, entrenadors i, és clar, dels atletes, que rememoren la seva estadaen aquesta ciutat i que van gaudir amb el públic que omplia les instal·lacions.

L’endemà d’una espectacular i emocionant cerimònia de clausura, anomenada “Festival of the Flame”, en què artistes de lacategoria de Coldplay i convidats com Jay-Z i Rihanna van fer vibrar els milers d’espectadors i més de 4.000 atletes que vanrebre la llum de la seva música i la que van deixar els focs artificials que van cobrir el cel de l’Estadi Olímpic, la ciutat es va afa-nyar a celebrar amb els atletes olímpics i paralímpics junts la desfilada més gran de l’equip del Regne Unit, i que va ser qualifi-cada com la més gran celebració esportiva mai vista.

Aquest esperit és el que vam viure als Jocs Paralímpics: l’esperit de la integració, d’un model inclusiu de l’esport i de la com-petició. Els espectadors, que van omplir cada dia els recintes esportius gaudien amb les habilitats d’uns esportistes que por-taven pròtesis, es feien acompanyar per un guia o que utilitzaven cadires de rodes per jugar. No hi veien grans diferències,només gaudien de l’espectacle i, evidentment, animaven els seus o aquells que assolien una gesta esportiva. Les entradesestaven exhaurides, els preus oscil·laven entre 20 i 50 lliures, però els organitzadors s’ho havien guanyat a pols. El ComitèOrganitzador dels Jocs Olímpics i Paralímpics (LOCOG), des del setembre de 2008 va fer una campanya d’activitats rela-cionades amb els Jocs en més de 24.000 escoles del Regne Unit (aproximadament el 80% del total). El dia abans que lesentrades es posessin en venda, a la Trafalgar Square de Londres es va organitzar el Dia Internacional Paralímpic, en el qual van

Miguel Ángel Torralba fent les indicacions en la batuda del salt de llargada de la categoria de cecs (Xavi Porras),facilitada pel Comité Paralímpico Español


A fons

participar més de 100 atletes britànics i internacionals en 12 hores que van incloure manifestacions en 10 esports paralímpics.I no hem d’oblidar que el moviment paralímpic va néixer en Mandeville, la llar espiritual del Moviment Paralímpic, concretamenta l’Hospital d’Stoke Mandeville, on el Coubertin dels Jocs, el Dr. Guttman,* tenia com a lema que “el fi més noble de l’esportper a discapacitats és l’ajudar-los a restablir la connexió amb el món que els envolta”.

Cada medalla aconseguida ho ha estat gràcies a un alt grau de competitivitat, un lliurament noble de tots els participants iuna qualitat en els resultats propis d’un esforç diari per superar-se. Això és el que fa que els Jocs Paralímpics vagin una mica mésenllà d’una competició quadriennal, ja que requereix un esforç diari per superar-se i participar en activitats que afavoreixen eldesenvolupament integral de la persona, ja que l’esport ajuda a superar les dificultats socials que es troben aquestes persones.

En total, 200.000 persones van treballar als Jocs, amb 70.000 voluntaris, 100.000 contractats i 6.000 components de lesdelegacions esportives dels 166 països participants. Les competicions es van dur a terme en 20 recintes esportius, ambl’atletisme com a capitalitzador d’espectadors amb 80.000 persones al matí i vespre. La Vila disposava de 16.000 llits i s’hi vautilitzar una quantitat ingent de material esportiu; com a mostra, val a dir que en tennis van ser 26.400 pilotes i en tir amb arc6.000 fletxes.

Hi van participar 4.280 atletes de 166 països, que van competir en 20 esports. Esports considerats olímpics (atletisme, bàs-quet, esgrima, halterofília, judo, ciclisme, natació, futbol, rugbi, tennis, tir amb arc, vela...), amb la diferència que l’esportistacompeteix amb una cadira de rodes, una pròtesi o un guia, i amb altres esports creats per afavorir les capacitats d’aquestsatletes, com el goalball o la boccia. Es van vendre entrades per un valor de més de 2,5 milions de lliures.

L’equip espanyol hi va participar amb 124 esportistes en 14 modalitats, amb un resultat obtingut de 42 medalles, que no livan servir per situar-se entre els 10 primers equips, que era l’objectiu i que es mantenia des de Barcelona 1992. Ja queden llu-nyans els primers Jocs (Tel Aviv 68) amb participació espanyola, concretament en la modalitat de natació, i en què es va assolirel lloc 21 en el medaller, amb tres medalles d’argent i una de bronze. Els tres primers països en aquesta edició han estat la Xina,equip dominador des que va celebrar els Jocs a Pequín, juntament amb Rússia i l’amfitrió Anglaterra.

Els atletes són classificats d’acord amb la seva discapacitat i funcionalitat. Així, hi ha lesionats medul·lars, amputats, cecs ideficients visuals, paralítics cerebrals i discapacitats intel·lectuals. De les modalitats esportives, l’atletisme –esport en què exer-ceixo d’entrenador paralímpic– és el que aplega el nombre més gran de discapacitats, a més de ser la modalitat amb un nom-bre més gran d’esportistes i esdeveniments. Cada participant té una categoria de dos dígits, el primer dels quals indica el tipusde discapacitat funcional. La segona xifra és el grau d’afectació:

• Classes 11-13: esportistes cecs i deficients visuals. • Classe 20: atletes amb discapacitat intel·lectual. • Classes 31-38: participants amb paràlisi cerebral, alguns en cadira de rodes (31-34). • Classes 40-46: discapacitats físics amb afectació en alguna extremitat o sense. • Classes 51-58: inclouen corredors en cadira de rodes o llançadors que competeixen asseguts.

Una T o una F davant el número indica si l’esportista competeix en esdeveniments de pista (track) o de camp (field).**Els esportistes, cada dia se superaven, i els espectadors així els ho reconeixien. La tarda de la final de 100 m de categoria d’am-putats de cama, la ciutat estava atenta a la televisió, la van seguir 6 milions de persones: hi participaven dos dels ídols delsJocs, Oscar Pistorius i el britànic Jonnie Peacock, la millor marca mundial. El britànic va quedar primer amb una marca de10s90, mentre que l’americà Browne va ser segon i Pistorius quart. Els resultats han estat espectaculars, con confirmen algunsexemples. La prova de marató es va guanyar amb una marca de 2h24min50 o la prova de 5.000 metres de discapacitats visu-als es va córrer el 13min53, no gaire lluny d’un dels herois dels Jocs Olímpics, el britànic Mo Farah, guanyador dels 5.000 ambuna marca de 13min41s66; o la marca del guanyador dels 100 m, discapacitat visual, que va fer 10s46.

La inclusió també ha arribat als Jocs Olímpics. No sols Oscar Pistorius ha participat als Jocs de Londres, sinó que tambéva ser-hi notícia Im Dong-Hyun, arquer sud-coreà, el qual va participar en la prova de tir amb arc tot i ser legalment cec. Amb26 anys partia com a màxim favorit per aconseguir l’or en la categoria (de fet ja té dues medalles olímpiques, Pequín 2008 iAtenes 2004) i el primer dia de competició va superar el rècord mundial de 72 fletxes encapçalant amb 699 punts la ronda clas-sificatòria de la prova individual masculina de tir amb arc dels Jocs Olímpics de Londres 2012.

Miguel Angel Torralba,entrenador paralímpic d’atletisme i col·legiat 2269

NOTES* PALAU; J. (2011) “Historia del deporte adaptado a las personas con discapacidad física”, en Deportistas sin adjetivos.

Consejo Superior de Deportes, p. 74.** Per saber més del tema:

http://www.paralimpicos.es/web/2012LONPV/deportes/atletismo/atletismo.asp


Salut

INEFC Saludable, prova pilotde promoció de la salutempresarial

El COPLEFC, l’INEFC i l’empresa BIWEL SalutEmpresarial han arribat a un acord de col·laboracióper dur a terme un projecte per promoure la salut allloc de treball.

ESTEL MALLORQUÍ*

L’objectiu és demostrar la importància,els impactes i els beneficis que obtéuna empresa quan s’implanten com aestratègia empresarial polítiques depromoció i prevenció de la salut al llocde treball. I alhora, es vol donar aconèixer i obrir una nova sortida laboralals llicenciats en CAFE, perfil profes-sional competent per promoure i pre-

venir la salut mitjançant l’exercici físic enl’àmbit laboral.

L’estudi s’anomena INEFC Sa-ludable, serà dirigit i coordinat perl’empresa Biwel i comptarà amb lacol·laboració de dos alumnes depràcticum de l’INEFC de Barcelona idel personal del PAS i del PDI delcentre.

En primer lloc s’estudiaran lesnecessitats dels treballadors i de l’em-presa, juntament amb la Direcció del’INEFC, i es proposarà un pla d’accióamb una durada en la fase d’interven-ció de 4 mesos. Concretament, esdurà a terme un programa de pausaactiva a la feina, amb exercicisergonòmics adaptats al lloc de treball itambé tallers d’alimentació saludableper augmentar l’impacte en la salut i elbenestar del treballador. En aquestprocés cal destacar un antecedentimportant, impulsat pel professor PereManuel, antic director de l’INEFC-Barcelona, que ja va proposar aquestapràctica fa uns anys d’una manera vo-luntària. Els interessats realitzaven l’ac-tivitat diverssos dies a la setmana aprimeres hores del matí amb una dura-da breu, d’uns minuts.

Val a dir que Biwel ja té experiènciaen aquesta metodologia i en aquestcamp amb una prova pilot en unaempresa de Barcelona especialitzadaen la neteja d’instal·lacions esportives itambé a la Universitat de Gironaadreçat als PAS i PDI.

ELS OBJECTIUS

Generals de salut

• Millorar l’estil de vida i la qualitat de vida dels treballadors.• Augmentar el seu coneixement en estils de vida saludables. • Disminuir el dolor causat per trastorns musculoesquelètics.

Específics per a l’empresa

• Disminuir els costos mèdics derivats d’una mala salut. • Reduir l’absentisme i les baixes laborals. • Millorar el clima laboral de l’empresa. • Millorar la imatge empresarial. • Augmentar la productivitat i el rendiment. • Millorar la salut del treballador. • Facilitar propostes d’actuació de suport al programa a l’entorn de l’edifici.


Salut

Sens dubte, es tracta d’una iniciati-va pionera, per la manca d’estudiscatalans o espanyols que haginmesurat l’impacte d’una iniciativa cen-trada en aquestes aspectes. I en l’àm-bit internacional, val a dir que el 90% deles empreses dels EUA amb 50 o méstreballadors disposen de programes depromoció de la salut. Programes quetambé estan molt desenvolupats alCanadà, els Països Baixos, el RegneUnit, la Xina, el Japó i als països sud-americans. A Xile, per exemple, el 54%de les empreses públiques i serveis del’Estat tenen programes d’aquest tipus,i el 58% de les empreses públiques elspatrocina.

Cal tenir en compte que l’impacteque poden generar aquesta mena deprogrames no tan sols es limiten a lesempreses que els apliquen, sinó quemilloren la salut de la societat en gene-ral, en arribar a la població oferintconeixement a la persona com a indi-

vidu físic. Avui per avui, les malaltiescròniques estan augmentant d’unamanera alarmant als països d’Occidentmés desenvolupats. L’ús del tabac, elsedentarisme i els grans canvis alimen-taris, com a resultat de la transició nutri-cional durant el darrer quart de seglesón alguns factors que contribueixen al’increment de les anomenades malal-ties cròniques no transmissibles. I lamillora de la salut de la població és aixímateix un factor determinant en la millorade l’economia a gran escala en termesde salut pública, pel fet disminuir con-siderablement molts costos mèdicsderivats de malalties cròniques que espoden prevenir mitjançant programesde promoció i prevenció de la salut.

L’àmbit laboral és un escenari pro-pici per fer actuacions en matèriad’educació per a la salut, ja que lapoblació espanyola té una permanènciaa la feina que supera el 60% del temps.És per aquest motiu que els programes

de promoció de la salut al lloc de treballdestinats a reduir el sedentarisme i elshàbits d’alimentació poc saludablesresulten efectius. Concretament, permillorar els paràmetres relacionats ambla salut com són els factors de riscd’obesitat, diabetis i malalties cardio-vasculars. La millora d’aquests paràme-tres, juntament amb l’augment de laproductivitat dels empleats, la millorade la imatge institucional i la reducciódels costos d’assistència mèdica i l’ab-sentisme són alguns dels argumentsque poden impulsar la Direcció d’unaorganització a posar en marxa i invertiren programes de salut al lloc de treballcom a estratègia empresarial.

Un problemamundial

Internacionalment, l’OMS ja ha formulatestratègies per frenar aquest ritme


Salut

Si estàs interessat a formar-te en aquest àmbit professional, et recomanem el proper curs monogràfic, que es durà aterme el proper mes de febrer a l'INEFC de Barcelona:

* Estel Mallorquí és col·legiada (13160).

Iniciatives de l’Organització Mundial per a la Salut (OMS)

Estratègia mundial sobre el règim alimentari,activitat física i salut (maig 2004)

L’objectiu és promoure la salut mitjançant directrius per a la creació d’un entorn favo-rable per emprendre iniciatives sostenibles a nivell individual, comunitari, nacional imundial que, en el seu conjunt, comportarà una reducció d’aquestes malalties i la taxade mortalitat relacionada amb un règim alimentari poc saludable i sedentari.

Pla d’acció mundial sobre la salut dels treballadors 2008-2017

En aquest pla s’afirma: “Cal insistir en la promoció de la salut i la prevenció de les malal-ties no transmissibles al lloc de treball, sobretot fomentant entre els treballadors una dietasana i activitat física, com també promovent la salut mental i de la família a la feina”.

malaltís. A aquesta organització s’hand’afegir la Xarxa Europea per a laPromoció de la Salut al Lloc de Treball(ENWHP), l’Occupational Safety &Health Administration (OSHA), l’Or-ganització Internacional del Treball(OIT), la International Social SecurityAssociation o la International Asso-ciation for Worksite Health Promotion(IAWHP).

I a l’Estat espanyol i diverses comu-nitats autònomes, tot englobat enestratègies i programes com el NAOSestatal i el PAAS català, s’ha concebutun seguit d’accions per promoure lasalut a l’entorn laboral amb programescom: AMED, FOOD, VITAL, PlanIntegral para la Actividad Física yDeporte (Ámbito Laboral, 2009), A+D,El Ejercicio te Cuida de l’AFYCAV, Guiade les empreses saludables, etc.

L’INEFC, un bonexemple

El paper de l’Administració a casa nos-tra, i de l’INEFC en aquest cas, com a

pioners en la implantació d’aquestsprogrames ha de permetre generar laconscienciació necessària en el teixitempresarial per garantir un creixementsostingut de la salut paral·lelament a lesprevisions plantejades en els plansd’empresa.

Perquè cal insistir que aquestsprogrames milloren el benestar i elrendiment de la persona a la feina, laqual cosa significa: la qualitat de laproducció i eficàcia del treballador i elclima de treball, i complementària-

ment la salut de la població en gene-ral. En conseqüència, si millora lasalut, disminueix la possibilitat de patirmalalties no transmissibles i laborals,fet que es tradueix en una disminuciódel nombre de baixes laborals, siguinper depressions, estrès, etc., a l’em-presa. I conseqüentment, la despesasanitària.

Aquest projecte, doncs, ha de servirde model dins l’Administració pública iconvertir-se en un referent dins la Xarxad’Universitats Saludables.


Recerca

Mou-te: guanya salutestimulant la teva AMPK

Els darrers anys, el món de l’activitat física i l’esport ha traspassat la fronterade l’àmbit merament lúdic o competitiu, per convertir-se en un important motorde salut. Actualment un dels problemes associats a la manca d’activitat físicasón les malalties neuronals, cardiovasculars o la diabetis tipus 2.

A. INFANTES, L. MONTERO, A. TORRAS

El projecte neix a partir d’uns coneixements previs sobre eltractament de patologies com la diabetis Mellitus tipus 2 (DM2)i l’Alzheimer. Els fàrmacs contra aquestes malalties activen unenzim anomenat AMPK que en condicions fisiològiques estroba poc activat. Estudis recents sobre metabolisme afirmenque aquest enzim també pot ser activat amb activitat física.

El nostre grup d’investigació es va plantejar que la pràcticad’esport o activitat física pot ser una alternativa a l’ús de me-dicació en estadis inicials d’aquestes malalties. ¿Pot ser queactualment el pacient amb DM2 inicial prefereixi ser tractat quereeducar la seva alimentació i seguir unes pautes de controld’exercici físic? És l’activitat física anàloga als xenobiòtics?

Objectius del projecte• Analitzar com influeixen els fàrmacs i l’esport en ratolins

amb DM2 i Alzheimer.• Fomentar l’exercici entre els més joves per tal de potenciar

la importància de l’activitat física per evitar futures malaltiesderivades del sedentarisme.

Evidències experimentals L’AMPK és un regulador metabòlic d’energia, la inactivaciódel qual afecta diferents patologies. L’exercici eleva la ràtioAMP/ATP, que consegüentment incrementa els nivellsd’AMPK en el cos, tot estimulant les rutes catabòliques.

L’activació d’aquest enzim depèn del sexe de l’individu.Així, amb un entrenament d’igual intensitat entre un home iuna dona, aquesta última té menys augment de l’AMPK. Toti això les dones ho compensen perquè normalment estansotmeses a més estrès i dietes més estrictes, factors queincrementen lleument l’enzim.

Estudis americans afirmen que molta població que pateixDM2 és per manca d’activitat física i una dieta hipercalòrica,rica en sucres i greixos. Els pacients són tractats amb met-formina, ja que consideren que reeducar els seus hàbitsalmentaris i esportius és una tasca poc pràctica, i prefereixenmedicar-se.

Figura I. Efectes metabòlics de l’activació de l’AMPK

AMPK

1

2

3

4

5

6

1. Hipotàlem, captació d’aliment2. Múscul, oxidació d’àcids grassos, captació de glucosa,

expressió de GLUT4, mitocondri3. Teixit adipós, síntesi d’àcids grassos, lipòlisi4. Fetge, síntesi d’àcids grassos, síntesi de colesterol, gluconeogènesi5. Pàncrees, secreció d’insulina6. Cor, captació de glucosa, glicòlisi, oxidació d’àcids grassos


Recerca

El nostre estudi s’ha centrat en la DM2 i l’Alzheimer, malaltiescada vegada més comunes en la societat. A partir de ratolinsde laboratori, s’han realitzat dos experiments.

En el primer vam partir de 12 ratolins diabètics dividits en3 grups (4 en cada grup). El grup control eren ratolins quemenjaven a les hores que tocava i eren sedentaris. El grup B,eren ratolins que practicaven 90 minuts de natació, mentreque els del grup C en practicaven uns 120-180 minuts.S’obtenien mostres de sang i l’activitat d’AMPK, que erenanalitzades.

Malaltiacardiovasculararterioscleròtica(en anglès:ASCVD)

Figura II. Patologies que es poden prevenir amb exercici físic

En el segon experiment s’havia induït Alzheimer als ratolins.Prèviament a la malaltia, els ratolins eren entrenats a localitzarun flotador en una posició concreta que sempre es repetia.Es van prendre com a temps control la mitjana entre el ratolímés ràpid i el més lent, sent el temps control sense Alzheimer.Un cop els ratolins començaven a patir la pèrdua dememòria, els dividíem en 3 grups. El grup A format perratolins amb Alzheimer sense tractament, els del grup B erentractats amb xenobiòtics i els del grup C s’exposaven a unes2 h de natació. Es va veure que els ratolins tractats perdien lamemòria d’una manera més lenta, ja que les connexionsinterneuronals s’estimulaven i, per tant, es reduïa la neurode-generació respecte dels ratolins del grup A.

Figura III. Gràfics comparatius de l’activitat física i pacients amb met-formina. Ambdós casos activen l’AMPK; per tant, fan un efecte anàleg.

Procediment ambconeixement de causa

A partir d’aquest coneixement, s’han realitzat unes conferèn-cies per instituts, als estudiants de primer de batxillerat, jaque és l’últim curs acadèmic que s’imparteix l’assignatura

EXERCICI

Diabetis Mellitustipus 2

Neurodegeneració

Rarefacciócapil·lar

HipertensióEsteatosihepàtica

no alcohòlica(en anglès:

NAFLD)

Dislipèmia

Càncersdiversos

Taula I. Resultats de DM2

Grup de ratolins Sucre en sang Activació AMPK

A (control) Control Estat basal

B (90 min natació) Disminució considerable 30-35%

C (120-180 min) Disminució molt notable 52-56%


Recerca

d’Educació Física formant part del currículum. En aquestesxerrades, s’ha ofert una visió de la importància de l’activitatfísica a qualsevol edat per reduir patologies associades alsedentarisme.

I amb la participació dels alumnes s’ha fet un estudi com-paratiu entre diversos IES per saber la quantitat d’activacióde l’enzim que els joves tenen al dia. S’ha considerat que lamitjana d’un adolescent de 16-17 anys activa un 40% (noies)i un 50% (nois) d’AMPK fent 2 h d’activitat física (valor que esconsidera com a referència).

Conclusions

El manteniment de nivells suficients d’ATP és essencial per albon funcionament cel·lular. Per tant, cal un mecanisme deregulació. L’AMPK té un paper molt important en aquestahomeòstasi. Cal activar-la practicant d’una manera regularactivitat física per disminuir la neurodegeneració i altrespatologies que la involucren.

La dificultat que representa acceptar canvis dràstics en elmodel de vida actual (com fer esport i dieta), fomenta la recer-ca de fàrmacs sobre la regulació de l’AMPK per prevenir icombatre malalties com la DM2 i relacionades amb l’edat.

Es creu que en estadis inicials de DM2, fent esport moltsdels pacients no haurien de ser medicats per controlar lahiperglucèmia, i és per aquesta raó que ja des de petits calpromoure l’activitat física.

Al gràfic s’observa que els alumnes de batxillerat practiquenforça activitat física al dia. Tot i això, hi ha 3 instituts que estanper sota de la referència (2 h); per tant, caldria que en aquestscentres educatius es fomentessin encara més aquest tipusd’activitats, per tal d’evitar futures malalties.

Per modalitats de batxillerat, els estudiants de lletres són elsmés esportistes (2,3 h), seguit dels de ciències (1,8 h), peròjuntament amb els alumnes de la vessant artística haurien depracticar regularment més activitat física, ja que estan persota de la referència (1,3h). S’ha menyspreat l’IES CAR, enser un centre d’alt rendiment esportiu, no comparable ambels altres centres educatius.

Bibliografia• Richter, E. A., & Ruderman, N. B. (2009). REVIEW ARTICLE: AMPK

and the biochemistry of exercise: implications for human healthand disease. Biochem J. (418), 261-275.

• Musi, N., Hirshman, M. F., Nygren, J., Svanfeldt, M., Peter, Rooyackers,O., Zhou, G.; Williamson, J. M.; Ljunqvist, O.; Efendic, S.; Moller, D. E.;Thorell, A.; Goodyear, L. J. (2002). Metformin increases AMP-Activated protein kinase activity in skeletal muscle of subjectswith Type 2 Diabetes. Diabetes, 51, 2074-2081.

AgraïmL’ajut rebut per tots els IES: Leonardo da Vinci (A),Angeleta Ferrer i Sensat (B), CAR (C), Joaquima PlaFarreres (D), tots quatre de Sant Cugat del Vallès; IESEgara (E), de Terrassa, i IES Mataró (F), que han participaten aquest projecte, i especialment als docents correspo-nents, que han permès realitzar l’estudi en hores lectives.

A. Torras (química i bioquímica) i A. Infantes (biotecnologia ibioquímica) són llicenciades per la UAB; L. Montero (audiovi-suals) és graduada per l’Escola Sant Ignasi de Barcelona.

AMP: sigla d’Adenosin Monofosfat, que és un nucleòtid que estroba a l’ARN.

ATP: El trifosfat d’adenosina és un nucleòtid multifuncional que téun paper important en la biologia cel·lular com a coenzim; és con-siderat com la moneda energètica, ja que l’ATP transporta ener-gia química a l’interior de les cèl·lules mitjançant el metabolisme.

Ruta metabòlica: és una seqüència de reaccions químiques quecondueixen d’un substrat inicial a un o diversos productes finals,a través d’una sèrie de metabòlits intermediaris. Les diferentsreaccions de les rutes metabòliques són catalitzades per enzimsi tenen lloc a l’interior de les cèl·lules. Moltes d’aquestes rutes sónaltament complexes i impliquen una modificació pas a pas de lasubstància inicial per donar-li la forma del producte amb l’estruc-tura química desitjada.

A B C D E F

vegeu Agraïm


Gestió

La millor radiografia delsector del fitness

CaracterístiquesL’estudi abasta les 6 àrees més importants de la gestió d’un club defitness:

• Àrea d’Estratègia• Àrea de Màrqueting i Vendes• Àrea d’Atenció al Client i Fidelització• Àrea de Productes i Serveis• Àrea de Recursos Humans• Àrea Economicofinancera

Es va dur a terme durant l’últim trimestre de 2011 i va recollir dadesde 136 clubs repartits per tot el territori nacional.

L’Estudi WSC-PRECOR del nivell de gestió del sector del fitness a Espanya ésel primer estudi d’aquesta magnitud que aprofundeix en el model de gestiódels clubs de fitness.

Àrea d’Estratègia

Aquesta àrea ha estat la més ben valorada pels gerents delsclubs, i això significa que la majoria s’ajusten a un alt nivell dedesenvolupament en els punts que s’especifiquen.

Les dades d’aquest estudi revelen clarament que hi haun gran camp de millora en el nivell de gestió dels clubsi que és necessari que els directius del sector es posin atreballar en aquestes àrees de millora. Aquesta és l’úni-ca manera d'aconseguir millorar les ràtios economicofi-nanceres dels clubs de fitness i de fer front a l’augmentde la competència i a la conjuntura econòmica actual.

El client actual té moltes opcions per ocupar el seutemps lliure i d’oci, i no sols amb activitats esportives,sinó amb altres tipus d’entreteniment. Si el sector volatreure més clients i evitar l’alt nivell de rotació actual,cal començar per una profunda reflexió interna que tin-gui com a resultat canvis reals en la forma en què ges-tionem les nostres empreses.

En aquest estudi hem volgut entrar al detall en aspec-tes concrets de la gestió, ja que d’aquesta manera iden-tificarem molt clarament els processos que cal millorar.

Agraïm l’esforç de tots els clubs que han participaten l’estudi i reconeixem la seva capacitat d’autoavalu-ació i autocrítica. Gràcies a ells podem conèixer millorla realitat del sector del fitness al nostre país.

Fitness is Business.Pablo Viñaspre

Gerent de Wellness & Sport Consulting, i col·legiat 5783


Gestió

PER MILLORAR

nous socis ha disminuït considerablement en la majoria declubs. Els resultats d’aquest estudi indiquen clarament que ésuna àrea en què hem de millorar. Si cada club millora en cadas-cun dels punts analitzats anteriorment, segur que avançaremcap a una major satisfacció i fidelització dels clients.

Àrea de Màrqueting i Vendes

PER MILLORAR

• Formació en vendes a tot el personal• Treball per objectius de vendes• Disposar de departament comercial• Bon coneixement del producte per part del personal• Percentatge d’èxit en vendes del 65% o superior • Disposar d’un protocol clar de vendes• Realitzar ofertes a empreses i col·lectius• Oferir suficients serveis fora de quota

Àrea d’Atenció al Clienti Fidelització

L’Àrea d’Atenció al Client i Fidelització és la que obté la pun-tuació més baixa de totes les àrees.

La poca fidelització de clients és sens dubte una de lesprincipals debilitats del sector del fitness i actualment s’estàconvertint en el principal cavall de batalla, ja que la captació de

Àrea de Productes i Serveis

L’Àrea de Productes i Serveis és la segona àrea més ben va-lorada, amb una nota d’un 5,6, malgrat que la meitat delsclubs (51%) reconeixen que han d’aplicar millores en el fun-cionament d’aquesta àrea.

En generat, els clubs presenten una molt bona oferta deserveis i productes, la qual cosa sens dubte repercuteix en lasatisfacció dels clients. De totes maneres, haurien de ser mésdinàmics i innovar i provar més coses noves per sorprendreels clients i mantenir-los connectats amb el club. Hi ha clubsque estan començant a oferir activitats fora de les parets delmateix club, i estan obtenint molt bons resultats; per tant, elsclubs que encara no ho han començat a fer, haurien deplantejar-s’ho seriosament. Per últim, cal donar un major tocde personalització en els serveis, i això no fa referència úni-cament a l’entrenament personal, sinó a tots els serveis ques’ofereixen al club.

Àrea de Recursos HumansPER MILLORAR

• Disposar de sistemes de retribució variable i per objectius assolits• Disposar de recursos i d’un responsable de formació• Trencar barreres entre departaments• Disposar d’una cultura d’innovació• Disposar d’un pla d’acolliment per a nous treballadors• Fer reunions d’equip i individuals periòdicament• Disposar de personal fix i compromès


Gestió

Àrea EconomicofinanceraL’Àrea Economicofinancera és, en gran part, el resultat delnivell de gestió del club. En part, perquè no podem obviarelements externs que sens dubte condicionen també el resul-tat de qualsevol empresa. Alguns d’aquests elements externssón la localització, accessibilitat, característiques de la

CONCLUSIONS

Les 10 àrees millor/pitjor valorades

instal·lació, poder adquisitiu dels clients, etc. Quan hi ha unacoherència en el model de gestió i totes les peces encaixencorrectament, és molt més fàcil que una empresa obtinguibons resultats econòmics, fins i tot quan les situacionsexternes són adverses.


Gestió

Títol: Fútbol a su medidaAutor: Felipe BáezPàgines: 130 pàg.Editor: Editorial INDELloc i data: Barcelona, 2012

assolir els objectius? Amb quin ordrecal presentar les activitats als jugadorsperquè siguin efectives? Com es podenintegrar de la millor manera aquestesactivitats per acostar-se a la realitat deljoc?

Qui vulgui trobar resposta a aques-tes qüestions, ja té el seu text. Però amés, en les seves pàgines podrà seguirdiverses sessions d’entrenament ambuna perspectiva global i significativaperquè tant entrenadors, com pre-paradors físics i formadors treballinconjuntament amb un mateix objectiu.Es tracta d’un manual amb nombrosespropostes pràctiques per aplicar en lainiciació del futbol base, a partir d’unasintètica base teòrica inicial a la primerapart.

Aquest llibre del nostre companycol·legiat i entrenador nacional de nivell3 Felipe Báez, vol ser una eina pràcticai útil per a tots els implicats en la tascad’entrenar i formar jugadors al món delfutbol des de la iniciació.

Sens dubte, quan es començasempre sorgeixen dubtes com ara:quina importància té l’aspecte del tre-ball físic en jugadors joves? Quins sónels exercicis més escaients per arribar a

Segons el model de gestió

Segons la grandària de club

Per a més informació:

Wellness & SportConsulting (WSC)

c/ Provença, 50508025 BarcelonaTel. 93 456 09 45

[email protected]

Precor

Parc de Negocis Mas Blau II.Conca de Barberà, 4-6.08820 El Prat de Llobregat

www.precor.comwww.amersports.com

Bibliografia

Documents

Revista Coplefc 26