salutsalutferLa revista del vostre equip d’Atenció Primària

NÚ

MER

O 5

6 | N

OVE

MbR

E -

DESE

MbR

E 20

11

esCollir un Bon CalÇat per als més menuts

perdre pes ràpidament,és possible?

menjar sense saldescobrint els sabors

és una publicació gratuïta,

promoguda pels centres d’Atenció

Primària autogestionats amb l’objectiu

d’impulsar els hàbits saludables de la

població.

Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el

podeu expressar per telèfon al

93 446 02 33 o per internet a l’adreça

electrònica icesalud@icesalud.com

salutfer

Hem d’anar més lluny...

Fa pocs mesos que, després d’uns quants anys treballant en el món de la gestió sanitària

en general i en el de la planifi cació i l’avaluació en particular, vaig pensar que havia

arribat el moment de tornar al món assistencial, de tornar a fer de metge.

El ContEXt aCtual, un rEptE pEr als mEtgEsL’expressió “fer de metge”, per ella mateixa, és una idea que no em va abandonar en cap moment

durant tot aquest temps: he sentit molts companys que diuen que treballen de metge i pocs que

diuen que “fan de metge”. La diferència, els ho asseguro, és molt important. El moment actual

que ens toca viure als professionals del món sanitari (entre molts altres sectors), sobretot per

les incerteses econòmiques, no deixa de ser un repte per als qui estimem aquesta professió. Per

als qui ens agrada “fer de metge”.

Venim d’uns anys en què la societat ha estat molt garantista. Avui en dia, el que cal, és tenir

capacitat de generar confi ança, d’oferir més tracte i adequar els tractaments a aquells que els

siguin necessaris (molts pacients, tot i rebre probablement el tractament adequat, no se senten

ben tractats i molts que se senten ben tractats,

reben tractaments que no són necessaris).

CapaCitat d’adaptaCiÓEls models, i el sanitari n’és un, han de

ser canviants i han de saber adaptar-se a

les necessitats de la societat. Hem de ser

capaços de transmetre als nostres pacients

que els professionals sanitaris que estem

al seu servei tenim la necessitat ineludible

de garantir el futur del sistema sanitari

ajustant-nos als recursos actualment

disponibles i fent-los conscients dels costos

que suposen els serveis i dels recursos que tenim, i hem de fer-los palès que tenim els

coneixements, que tenim les habilitats i que tenim l’actitud i les ganes necessàries per

poder-ho fer: només cal que anem més lluny en la manera com ens organitzem amb la

situació actual per continuar fent el que millor sabem fer: tenir cura de la nostra població.

Hem de ser capaços de dissenyar eines que permetin als nostres usuaris tenir cura de

la seva salut, cal que imperi el seny entre tots i que fent, per part de tothom, un ús

responsable dels serveis sanitaris puguem garantir la salut a tots els ciutadans. Però per a

això, tots (polítics, directius, professionals i població), també hem d’anar més lluny...

Jeroni ferrerMetge de famíliaABS Alt Camp Oest

Cal tenir capacitat de generar confi ança, d’oferir més tracte i adequar els tractaments necessaris

Editorial

CRÈD

ITS és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.

Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Anna Cladera (EAP Sardenya), Mònica Coll (EAP Poble-sec),

Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Sara Argelés (Albera Salut),

Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).

Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com

Dip. Legal: B-41601-2003.

VIURE JOVEConsultori joveInforma’t sobre tot allò que et preocupa! En

aquest cas, parlem de com s’explica als pares

l’homosexualitat; si el maquillatge pot afavorir

l’acné i la preocupació excessiva pel nostre cos.

SALUT A LA LLARUn hivern saludable a casaMesures com ventilar la llar, reduir la humitat

i netejar objectes i espais on s’acumula la pols

són aspectes importants per gaudir d’un hivern

saludable a casa.

SER PARESEl calçat dels menuts de la casaEl calçat infantil és un element important

per al correcte desenvolupament del peu

que poc té a veure amb les modes. Quines

són les sabates idònies per als nostres fills?

GENT GRANMenjar sense sal, però amb saborLa sal és un condiment bàsic per a la nostra

alimentació, però certs problemes de salut

ens poden obligar a bandejar-la. Com podem

menjar sense sal i gaudir dels sabors?

LA PARELLATornar-se a enamorarDesprés d’un desengany amorós, les pors de

tornar a patir un nou fracàs sovint ens frenen

a l’hora de començar una altra relació, però cal

aprendre a superar-les.

SALUTTreure’s un pes de sobre?Són moltes les dietes exprés que avui estan de

moda amb promeses de perdre pes en molt

poc temps. Però, què hi ha de cert en aquestes

solucions tan ràpides?

salutfer PREMI JAUME AIGUADERI MIRÓ A LA MILLOR

COMUNICACIÓ SANITÀRIA

Sumari

Uns altra recomanació és la de realitzar 30 mi-

nuts d’exercici físic al dia, que pot ser:

Caminar 30 minuts.•

Treballar al jardí.•

Fer aeròbic.•

Ballar. •

Anar amb bicicleta.•

Anar al gimnàs.•

Fer ioga.•

Prendre el sol uns 10 minuts diaris, que •

és suficient per a la fixació del calci i

evitar l’osteoporosi.

LA MENOPAUSA ÉS UNA PARAULA PROVINENT dEL GREC ‘MENS’, qUE SIGNIfICA “MENSUALMENT”, I ‘PAUSI’, qUE VOL dIR “fINAL”. ES dEfINEIx COM EL fINAL dE LA MENSTRUACIÓ I TÉ CORRELACIONS fISIOLòGIqUES AMb LA dECLINACIÓ dE LA SECRECIÓ d’ESTRòGENS PER LA PÈRdUA dE LA fUNCIÓ fOL·LICULAR, ÉS A dIR, L’ACAbAMENT dE L’OVULACIÓ.

HàBits saludaBles durant la menopausa

A causa de la pèrdua de la funció fol·licular

en la menopausa, l’organisme de la dona

pateix una sèrie de transformacions. Per

evitar possibles patologies derivades de la me-

nopausa com l’osteoporosi, la hipercolesterolè-

mia (colesterol alt), el càncer de còlon i mama,

el risc cardiovascular i l’obesitat, cal millorar la

dieta augmentant el consum de fruita, verdura,

aliments integrals i cereals, llegums, fruits secs,

peix blau, tofu i oli d’oliva. A més, convé evitar

la cafeïna, la sal, l’alcohol, els productes làctics

grassos, els greixos animals i els sucres en excés.

bEnEfiCis pEr al Cos i la mEntSeguint els consells de salut anteriors, podem

obtenir diferents benefi cis:

Millora del cos i la ment.•

Control de pes.•

Fixació del calci (prevé l’osteoporosi).•

Millora del son.•

Reducció del dolor. •

Millora del sistema immunològic.•

Descens de les possibilitats de patir càncer.•

Disminució del risc cardiovascular.•

Millora de la qualitat de vida.•

LA MENOPAUSA ÉS UNA LA MENOPAUSA ÉS UNA LA MENOPAUSA ÉS UNA

Joan Pagès PérezDiplomat universitari en Infermeria (DUI)

Albera Salut

Alvocat:• aporta vitamines B i B6. La seva

defi ciència es relaciona amb la irritabilitat, la

ira i els sentiments depressius perquè intervé

en la síntesi de la serotonina. És ric en sals

minerals, potassi i vitamines antioxidants E i

A, que actuen contra l’envelliment.

Plàtan: • ric en minerals (calci, magnesi, po-

tassi, fòsfor i vitamines A, B, B12 i C), pro-

teïnes i sucres. El seu principal avantatge és

que conté triptòfan, aminoàcid essencial per

sintetitzar la serotonina.

Nous: • igual que el plàtan, porten molt de

triptòfan, que activa les substàncies cere-

als amb la serotonina i les endorfi nes, ca-

paces de millorar l’ànim. També són riques

en seleni, mineral que reforça el sistema

immunològic.

xocolata: • és l’estrella per combatre la de-

pressió i recuperar el bon humor. Les seves

qualitats energètiques es deuen a la fenilala-

nina, que incrementa la producció d’adrena-

lina i dopamina, neurotransmisors cerebrals

que milloren l’estat d’ànim. Conté molt de

Les vitamines són bastant estables davant la

calor. Necessiten les sals biliars per poder

ser absorbides per l’intestí prim. Es disso-

len en greixos o olis i s’emmagatzemen al

fetge i al teixit adipós del nostre cos, cosa

que fa possible, després d’un aprovisio-

nament sufi cient, de subsistir un temps

sense la seva aportació.

Vitamina A o retinol: • és important per als

teixits corporals, el sistema nerviós, la visió,

el creixement ossi i la resistència a les in-

feccions. Es troba en els següents aliments:

llet, mantega, rovell d’ou, fetge i en una

gran varietat de fruites (meló, mango...) i

verdures (enciam, pastanaga...).

Vitamina D o calciferol: • és necessària per a

l’aprofi tament del calci i el fòsfor en la cal-

cifi cació i la mineralització dels ossos i les

CLASSIFICACIÓ D’ALGUNS ALIMENTS QUE, A MÉS DE SER BENEFICIOSOS PER A L’ORGANISME, AUGMENTEN EL BON HUMOR

CLASSIFICACIÓ DE LES VITAMINES QUE ES TROBEN ALS ALIMENTS

magnesi, mineral que eleva la sensació de relax.

Peix blau:• està demostrat que les persones amb

baix nivell d’àcids omega-3 tenen més risc de

patir depressió. Els diferents peixos blaus que

contenen aquest àcid són la tonyina, el verat,

l’arengada, la sardina i el salmó. És recomanable

menjar-ne 2 o 3 cops per setmana.

Soja: • és l’únic vegetal que conté els aminoàcids

necessaris per formar les proteïnes. També par-

ticipa en la síntesi de la serotonina i les endorfi -

nes i per tant millora la sensació de benestar.

Patata: • el 18% són hidrats de carboni i el 2%

són proteïnes vegetals. Conté triptòfan, és

rica en fi bra i baixa en calories i greixos. Al-

hora és diürètica.

Raïm: • és ric en sucres, sals minerals (potassi, calci

i magnesi) i vitamines A, C, B1 i B2. És molt fàcil de

digerir, és diürètic, depuratiu i laxant. Conté molt

d’àcid linoleic, protegeix la pell del sol enfortint els

capil·lars i impedint l’aparició de taques vasculars,

protegeix el cor i té un efecte antiinfl amatori.

Cogombre:• conté sofre, és depuratiu i tonifi -

cant. Reforça la salut dels cabells, les ungles...

dents. Es forma a la pell per l’acció dels raigs

solars. Es troba en els aliments següents: oli

del peix, salmó, sardines, rovell d’ou i produc-

tes làctics.

Vitamina E o tocoferol: • gràcies a la seva ac-

ció antioxidant protegeix i manté l’estabilitat

de les cèl·lules sanguínies. Es troba en els ali-

ments següents: oli d’oliva verge, olives, llavors

de blat, cereals, fruits secs, ous i vegetals de

fulla verda.

Vitamina K o fi loquinona:• és necessària per

a la coagulació de la sang. Es troba en els ali-

ments següents: verdures de fulla verda i fetge

de bacallà.

Vitamines hidrosolubles: • són solubles en l’ai-

gua, per tant, pot haver-n’hi pèrdues impor-

tants quan els aliments es remullen, bullen o

estan en contacte amb l’aigua. L’organisme no

pot emmagatzemar-les (excepte la vitamina

Iogurt: • la seva aportació de microorganis-

mes i bacteris làctics combat les alteracions

gàstriques i les malalties de la pell, i regula

la fl ora intestinal.

Llimona: • neteja i refresca la pell i en dismi-

nueix els bacteris i microorganismes, actua

com a antisèptic, antioxidant, antiinfl amatori

i ajuda a cicatritzar les ferides.

Oli d’oliva: • aliment molt energètic que

conté greixos vegetals que són cardiosalu-

dables, té vitamines A, D, E i K i altres an-

tioxidants com els polifenols; minimitza les

radiacions solars.

Civada: • ideal per combatre el cansament, l’es-

très, la somnolència i per rendir més.

Gelea reial: • és un dels aliments més con-

centrats que hi ha a la natura, té un alt valor

nutritiu i està indicat per recuperar la vitalitat

i combatre el cansament.

Algues marines: • aporten minerals, calci,

iode, ferro, magnesi i potassi. Tenen pro-

pietats anticancerígenes, antibacterianes

i antihipertensives.

B12) i n’elimina l’excés per l’orina. Per això

és necessària una aportació sufi cient a través

de l’alimentació diària.

Vitamina b: • es classifi ca en diverses vi-

tamines i, entre d’altres funcions, intervé

en l’aprofi tament dels hidrats de carboni,

greixos i proteïnes, i en la producció de

glòbuls vermells i anticossos. Es troba en

els aliments següents: cereals, ous, lle-

gums, carn i verdures.

Vitamina C o àcid ascòrbic: • és important

per a la formació del col·lagen, la forma-

ció d’ossos i dents, la producció de glòbuls

vermells, la creació de defenses naturals,

l’absorció del ferro dels aliments i per la

seva acció antioxidant. Es troba en els ali-

ments següents: cítrics, maduixes, meló,

fruites tropicals, tomàquets, pebrots, cols,

enciam, patates i pèsols.

•

•

CLASSIFICACIÓ D’ALGUNS ALIMENTS QUE, A MÉS DE SER BENEFICIOSOS PER A L’ORGANISME, AUGMENTEN EL BON HUMOR

Però moure’s no només ha de tenir la fi -

nalitat de desplaçar-nos. Una rutina acti-

va en el medi domèstic, laboral o lúdic és

una bona manera de fer exercici físic de forma

regular per mantenir el nostre cos en un estat

general més òptim i saludable, cosa que no pas-

sa allà on la manca d’activitat física és evident.

És normal que amb el pas del temps i l’arribada

de la jubilació, les responsabilitats i tasques que

desenvolupa la gent gran vagin disminuint fi ns a

arribar al punt, en alguns casos, en què aquesta

activitat es redueixi a uns mínims insufi cients per

mantenir la persona en un bon estat de forma

física. Tanmateix, és bo recordar en aquest mo-

ment que la salut física té una relació directa so-

bre l’estat anímic i emocional de la persona.

LA SETMANA dEL 22 AL 29 dE SETEMbRE ES VA CELEbRAR LA ‘SETMANA dE LA MObILITAT SOSTENIbLE I SEGURA’, ON ES PROPOSA UN MOdEL dE MObILITAT MÉS RESPECTUÓS AMb EL MEdI AMbIENT, ESTALVIANT ENERGIA I PROMOVENT L’ACTIVITAT fÍSICA COM A MITJà dE LOCOMOCIÓ, ALLà ON ES PUGUI.

l’aCtiVitat FÍsiCa, font permanent de benestar i salut per a la gent gran

utilitzar El nostrE organismEPotser existeix en l’opinió de molta gent la falsa

creença que fer servir el nostre cos fa que es

faci malbé abans, es desgasti o vagi perdent les

seves capacitats, i augmenti així la possibilitat

de patir una lesió o malaltia. La veritat és que

ni som màquines de rentar ni automòbils que

s’avarien i es deterioren per fer-ne ús. Ben al

contrari, la utilització o el funcionament de

cada estructura, teixit o sistema de l’organis-

me, ja siguin músculs, articulacions o qualse-

vol altre, en garanteix el bon estat de forma, el

manteniment, l’efi càcia i la durabilitat, sempre

que aquest ús estigui dins d’uns paràmetres

biomecànics raonables i moderats. Això vol

dir que s’han d’evitar els moviments forçats,

dolorosos, amb massa repeticions, bruscos,

fatigants i d’impactes. L’inici d’un dolor és un

senyal d’alerta per parar o disminuir la inten-

sitat de l’exercici.

Ara, imaginem per un moment un cistell mig

ple de pomes boníssimes, o qualsevol altre ali-

ment que ens agradi i sigui sa. Lògicament, cada

vegada que n’agafem una, el cistell quedarà una

mica més buit. Però no seria meravellós que per

cada peça de fruita que traguéssim, al cistell

apareguessin dues pomes noves més? Així, com

més pomes mengéssim, més ple tindríem el

cistell. Tota aquesta metàfora que pot semblar

un conte de fades exemplifi ca el que li passa

al cos quan fem una activitat física regular i

equilibrada, que com més en fem, més quan-

tallEr dE mobilitat a albEra salutEl centre Albera Salut ofereix un taller

de mobilitat per a la gent gran. Es trac-

ta d’una sessió d’activitat física grupal,

dirigida per un fi sioterapeuta, on es re-

alitzen exercicis actius per treballar de

manera analítica les diferents articulaci-

ons del cos, així com els principals grups

musculars. Aquestes sessions solen tenir

una durada aproximada d’una hora, en

què els participants segueixen les indi-

cacions del terapeuta repartits per la sala

formant un cercle, normalment asseguts

en una cadira. També es fan exercicis que

combinen més d’un moviment alhora per

treballar la coordinació. Aquests exer-

cicis són molt útils per facilitar taques

quotidianes com pot ser pentinar-se,

vestir-se o calçar-se, entre moltes altres.

És força habitual dedicar part del temps

a fer jocs que, a més de la mobilitat i la

coordinació, estimulin l’atenció, la me-

mòria i la interrelació entre els usuaris,

i on les rialles i el bon humor tenen gran

protagonisme. S’acaba la sessió amb uns

minuts de relaxació, fent exercicis respi-

ratoris i mirant d’ocupar la ment en pen-

saments agradables i positius, que faran

augmentar la sensació de benestar.

No ens agradaria passar per alt la possibilitat

que tenen les persones grans de practicar la

solidaritat entre elles, ajudant a superar les

difi cultats o limitacions que puguin tenir al-

tres persones, els seus mateixos veïns i cone-

guts del municipi o del barri, i pal·liant part

de les mancances del sistema sanitari o d’allà

on aquest no arriba. Aquesta ajuda pot ser

imprescindible per facilitar la mobilitat, donar

seguretat o fer companyia i engrescar l’altra

persona a participar dels tallers de mobilitat

i de qualsevol altra activitat física. Això com-

porta un benefi ci recíproc de satisfacció i mo-

tivació en sentir-se encara més útils.

titat de salut, benestar i energia dipositem al

cistell per gaudir-ne. La persona té més capaci-

tat, destresa i resistència, amb una major sen-

sació de confort i un major grau de motivació.

Aquests indubtables benefi cis són especialment

evidents en el cas de les persones grans, en què

es retroalimenten les ganes de seguir actives en

sentir-se més enèrgiques i saludables.

partiCipaCiÓ En aCtivitats grupalsCada persona pot aprofi tar-se d’aquests bene-

fi cis triant dins les seves rutines i possibilitats

aquella opció que comporti major càrrega d’ac-

tivitat, sense que sigui fatigant o perillosa, com

ara fer servir les escales en comptes de l’ascen-

sor, passejar i tenir cura de les mascotes, cuidar

el jardí o les plantes de casa, fer la neteja, anar a

comprar caminant i comprar poca quantitat per

sortir de casa més sovint sense carregar massa

pes, etc. Més enllà d’aquestes tasques quotidia-

nes, és molt interessant per a la gent gran par-

ticipar en aquelles activitats en grup, lúdiques o

terapèutiques que es puguin organitzar a la seva

comunitat i que estiguin guiades per un professi-

onal de la salut, on els benefi cis no seran només

físics, sinó també emocionals i socials: s’evitarà el

decaïment psicològic i l’aïllament social. Un bon

exemple són els tallers de mobilitat, en què no

només es treballen i milloren els balanços articu-

lars i musculars, la resistència, la respiració, la co-

ordinació, la memòria i l’atenció, sinó que també

són l’excusa perfecte per sortir de casa, conèixer

altres persones i relacionar-s’hi, trencar rutines i

establir nous objectius. Una altra oportunitat de

fer exercici de forma entretinguda, segura i a l’ai-

re lliure és la que ofereixen els parcs urbans de

salut, sempre seguint i respectant les indicacions

descrites a cada aparell.

Els tallers de mobilitat treballen i milloren el nostre organisme i són una excusa per sortir de casa, relacionar-se i establir nous objectius

Javier Golfín fuentes Fisioterapeuta

Albera Salut

LA INNOVACIÓ I LES MILLORES EN L’ATENCIÓ DEL PACIENT CRòNIC COMPLEx HAN ESTAT EL PUNT DE PARTIDA DE LES CONfERÈNCIES qUE S’HAN CELEbRAT A LES xV JORNADES TÈCNIqUES DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’ENTITATS DE bASE ASSOCIATIVA (ACEbA).

El Montanyà, el Parc Natural del Montseny,

ha estat l’escenari al novembre de la XV

edició de les Jornades Tècniques d’Aceba.

Aquesta entitat representa els equips d’Atenció

Primària autogestionats de Catalunya: Albera

Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS Centelles, EAP

Osona Sud-Alt Congost, EAP Dreta Eixample,

EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i

Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant

Gervasi i EAP Vic.

Les Jornades volen ser un espai d’interacció,

generació de coneixement i intercanvi d’expe-

riències entre els professionals de la sanitat,

amb l’objectiu d’avançar cada dia en la millora

del servei assistencial per oferir una Atenció

Primària de qualitat, avantguarda i rigor, al

l’atenCió del paCient CrÒniC CompleX centra les jornades d’aCEba d’aquest any

ComuniCaCions premiadesPer segon any consecutiu, i després de l’èxit de l’edició anterior, les Jornades han

comptat amb un espai destinat a la presentació dels pòsters científics elaborats al llarg

de l’any pels equips d’Atenció Primària autogestionats. En total s’han presentat 36 tre-

balls en els diferents àmbits, de gestió, clínic, atenció comunitària, recerca i innovació.

Els pòsters guanyadors:

• CLÍNIC Gestió de la fragilitat i complexitat (ABS Alt Camp Oest)

• GESTIÓ Utilització de recursos assistencials per a una població anciana fràgil-no fràgil

(EAP Sardenya)

• ATENCIÓ COMUNITÀRIA Taller de sòl pèlvic (EAP Vallcarca-Sant Gervasi)

• RECERCA Coneixement de fàrmacs d’última generació (ABS Centelles)

• INNOVACIÓ Aliança entre AP i Geriatria en el maneig dels pacients crònics complexos dependents

(EAP Vallcarca-Sant Gervasi)

• INNOVACIÓ EN ODONTOLOGIA Taller d’odontopediatria en un grup

de suport a la lactància materna (EAP Sardenya)

L’atenció comunitària busca millorar el nivell de salut, benestar i qualitat de vida de les persones

servei del ciutadà. En aquest cas, s’ha debatut

la forma de millorar el tractament en pacients

crònics complexos, persones que tenen unes

necessitats específiques, perquè pateixen una

malaltia avançada o diferents problemes crò-

nics de salut que els converteixen en pacients

vulnerables i que, per tant, necessiten ser ate-

sos d’una forma específica, ràpida i àgil.

EnvEllir dE forma saludablELes Jornades han estat un marc de debat, so-

bretot pel consens d’accions que ajudin en la

prevenció de la cronicitat, per tal que la po-

blació envelleixi amb més salut i arribi a edats

avançades amb el millor nivell d’autonomia

personal i de qualitat de vida. Experiències

innovadores i emprenedores en l’àmbit de la

salut enfocades a l’atenció d’aquest tipus de

pacients, programes d’atenció a la cronicitat,

coordinació del treball entre els centres de salut

i els serveis socials, educació grupal i mediació,

foment del tipus d'atenció ideal per als pacients

crònics complexos amb atenció integrada entre

Atenció Primària, atenció especialitzada i cen-

tres sociosanitaris són alguns dels aspectes que

professionals dels diferents centres que consti-

tueixen ACEBA han pogut debatre àmpliament.

El conseller de Salut de la Generalitat de Cata-

lunya, Boi Ruiz, ha inaugurat l’acte d’enguany.

Les Jornades, organitzades per l’equip d’Atenció

Primària de Centelles i sota la direcció del Dr.

Ramon Vilatimó, han comptat amb personali-

tats de l’àmbit polític i de la salut: l’alcalde de

Centelles, Miquel Arisa; el president d’ACEBA,

Dr. Jaume Sellarès, i el vicepresident primer del

Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB),

Dr. Jaume Padrós.

El CAP d'Alcover va ser premi-

at a les Jornades d'ACEBA pel

seu treball sobre la gestió de

la fragilitat i complexitat en paci-

ents crònics que pateixen diferents

malalties. El president d'ACEBA, el

Dr. Jaumè Sellarès, va lliurar el reco-

neixement a la infermera de l'ABS Alt

Camp Oest Àngels Senan.

premi al Cap d'alCoVer pEr la gEstiÓ dE paCiEnts ComplEXos

El CAP d'Alcover va presentar a les Jornades

d'ACEBA el funcionament del seu Cen-

tre de Dia, un servei d'acolliment diürn i

d'assistència a les activitats de la vida diària per

a persones grans amb dependència que va néi-

xer l'any 2002, gràcies a la coordinació del CAP

amb l'ajuntament alcoverenc i el Pius Hospital de

Valls. La raó per la qual es va parlar del Centre

de Dia és perquè representa un espai on s'atén

un alt percentatge de pacients crònics comple-

xos, tema central de les jornades d'aquest any. "El

70% dels usuaris del centre tenen pluripatologia,

que es manifesta diàriament i que cal gestionar

de forma contínua i coordinada a quatre bandes:

la família, els serveis sanitaris, els serveis socials

i el propi usuari", van explicar Àngels Senan, in-

fermera del CAP d'Alcover, i Mercè Rodríguez,

treballadora social del Centre de Dia.

El perfi l de l'usuari i les seves necessitats canvien constantment i el centre s'hi ha d'anar adaptant

quins objECtius tÉ El CEntrE?Facilitar un entorn compensatori •

de la llar, adequat i adaptat a les

necessitats d'assistència.

Afavorir la recuperació i mante-•

niment del màxim grau d'auto-

nomia personal i social.

Mantenir l'acceptació de la persona •

amb discapacitats en el seu entorn so-

ciofamiliar.

Proporcionar suport a les famílies que •

tenen cura de les persones grans.

pErfil dEls usuarisDesprés d'una valoració prèvia a l'ingrés del

candidat, poden accedir al Centre de Dia:

Persones que requereixen suport i as-•

sistència per cobrir les seves necessitats

psicològiques, físiques i/o socials.

Persones que necessiten ajuda en les ac-•

tivitats bàsiques de la vida diària.

Persones que necessiten completar •

l'atenció en el seu entorn familiar.

rEptEs dE futurEl Centre de Dia celebrarà el seu 10è aniver-

sari l'any vinent, i amb els canvis que s'estan

produïnt en l'actualitat haurà d'afrontar di-

versos reptes:

El perfi l d'usuari tendeix a la complexitat i •

fragilitat, per tant, cal canviar els criteris

d'entrada.

L'usuari "antic" presenta unes necessitats •

canviants de manera contínua i els professi-

onals s'hi han d'adaptar.

L'assistència tendeix a la no-institucio-•

nalització.

Les necessitats del centre augmenten en •

contraposició a la reducció de recursos.

recentment, el Centre de dia ha celebrat el seu 9è aniversari.

entre les activitats que realitzen els usuaris del centre, s'han dut a terme

sortides a la platja. els usuaris del centre celebren les diferents festes, entre elles, el Carnestoltes.

un CEntrE dE dia "Fet a mida"

Facilitar un entorn compensatori

de la llar, adequat i adaptat a les

Mantenir l'acceptació de la persona

rEptEs dE futur

falsos mites en mediCina

CONEGUEM ALGUNS dELS PRINCIPALS MITES EN L’àMbIT dE LA SALUT I

ARGUMENTEM PER qUÈ SÓN ERRONIS.

USEM NOMéS EL 10% DEL NOSTRE CERVELL.fals: estudis amb ressonància magnètica nuclear funcional demostren activitat a la major part del nostre cervell.

AfAITAR-SE SOVINT fA CRéIxER EL PÈL MéS AbUNDANT I fORT.fals: quan ens afaitem, la punta fi na de l’extrem del cabell desapareix i tenim més sensació d’espessor.

EL CAfÈ O UNA DUTxA fREDA fAN PASSAR LA bORRATxERA.fals: estem més desvet-llats però igual d’intoxi-cats d’alcohol.

EMbORRATxEN MéS ELS LICORS qUE LA CERVESA.fals: naturalment, porta més alcohol una copa de licor que una copa de cervesa, però el que compta és la quantitat total d’alcohol ingerida.

L’ALCOHOL DÓNA ENERGIA.fals: l’acohol no dóna energia i és un depressor del sistema nerviós.

LLEGIR AMb POCA LLUM fA PERDRE LA VISTA.fals: es poden donar proble-mes per focalitzar i sequedat ocular per una disminució del parpelleig, però no una pèrdua de visió.

LA CIRROSI SEMPRE ESTÀ PROVO-CADA PER L’ALCOHOL.fals: la cirrosi pot també estar provoca-da per virus de l’hepatitis, medicaments, o altres malalties com l’hemocromatosi —malaltia hereditària que provoca una acumulació de ferro a l’organisme—, la malaltia de Wilson —malaltia heredità-ria que genera una acumulació de coure al cos—, etc.

EL VIRUS DE LA SIDA ES TRANSMET PER LES PICADES DE MOSqUITS.fals: el virus no es reprodueix en els mosquits i, per tant, aquests no el poden transmetre.

1LLEGIR AMb POCA LLUM

1LLEGIR AMb POCA LLUM fA PERDRE LA VISTA.1fA PERDRE LA VISTA.

es poden donar proble-1 es poden donar proble-mes per focalitzar i sequedat 1mes per focalitzar i sequedat ocular per una disminució 1ocular per una disminució del parpelleig, però no una 1del parpelleig, però no una pèrdua de visió.1

pèrdua de visió. 2AfAITAR-SE SOVINT fA CRéIxER EL 2AfAITAR-SE SOVINT fA CRéIxER EL PÈL MéS AbUNDANT I fORT.2PÈL MéS AbUNDANT I fORT.

quan ens afaitem, la punta fi na de 2 quan ens afaitem, la punta fi na de l’extrem del cabell desapareix i tenim 2l’extrem del cabell desapareix i tenim més sensació d’espessor.2més sensació d’espessor.

3USEM NOMéS EL 10% DEL NOSTRE

3USEM NOMéS EL 10% DEL NOSTRE

estudis amb ressonància magnètica 3 estudis amb ressonància magnètica nuclear funcional demostren activitat a la 3nuclear funcional demostren activitat a la major part del nostre cervell.3major part del nostre cervell. 4L’ALCOHOL DÓNA 4L’ALCOHOL DÓNA

ENERGIA.4ENERGIA. l’acohol no dóna 4 l’acohol no dóna

energia i és un depressor 4energia i és un depressor del sistema nerviós.4del sistema nerviós. 5

EMbORRATxEN MéS ELS

5EMbORRATxEN MéS ELS LICORS qUE LA CERVESA.5LICORS qUE LA CERVESA.

naturalment, porta més 5naturalment, porta més alcohol una copa de licor que 5alcohol una copa de licor que una copa de cervesa, però el 5una copa de cervesa, però el que compta és la quantitat total 5que compta és la quantitat total d’alcohol ingerida.5d’alcohol ingerida.

6EL CAfÈ O UNA DUTxA 6EL CAfÈ O UNA DUTxA fREDA fAN PASSAR LA 6fREDA fAN PASSAR LA bORRATxERA.6bORRATxERA.

estem més desvet-6estem més desvet-llats però igual d’intoxi-6llats però igual d’intoxi-cats d’alcohol.6cats d’alcohol. 7

la cirrosi pot també estar provoca-

7 la cirrosi pot també estar provoca-

da per virus de l’hepatitis, medicaments,

7da per virus de l’hepatitis, medicaments, o altres malalties com l’hemocromatosi 7o altres malalties com l’hemocromatosi —malaltia hereditària que provoca una 7—malaltia hereditària que provoca una acumulació de ferro a l’organisme—, la 7acumulació de ferro a l’organisme—, la malaltia de Wilson —malaltia heredità-7malaltia de Wilson —malaltia heredità-ria que genera una acumulació de coure 7ria que genera una acumulació de coure 8

EL VIRUS DE LA SIDA ES TRANSMET

8EL VIRUS DE LA SIDA ES TRANSMET PER LES PICADES DE MOSqUITS.8PER LES PICADES DE MOSqUITS.

el virus no es reprodueix en els 8 el virus no es reprodueix en els mosquits i, per tant, aquests no el 8mosquits i, per tant, aquests no el poden transmetre.8poden transmetre.

LA TENSIÓ ARTERIAL POT VARIAR UNA MICA DURANT EL DIA.fals: la tensió arterial canvia molt durant el dia. Varia unes 141.000 vegades en 24 hores. Per això és important intentar prendre la tensió en unes condicions correctes.

ELS MUCOLÍTICS MILLO-REN ELS REfREDATS.fals: no han demostrat cap capacitat per millorar els quadres catarrals, ni en adults ni en nens.

PODEM TENIR UN REfREDAT MAL CURAT qUE DURI MOLT DE TEMPS.fals: els refredats es curen sempre. Pot haver-hi altres malalties pulmonars que puguin deixar seqüeles, però no els refredats.

EL CÀNCER NO ES CURA.fals: actualment el 60% de tots els càncers es curen. Mal-grat això, hi ha molts tipus de càncer per als quals no tenim cures defi nitives.

ELS SUPLEMENTS DE ZINC I VITA-MINA C PREVENEN LA GRIP.fals: la vacuna és l’única mesura demostrada per prevenir la grip.

LA TECNOLOGIA I LES REVISIONS PERIòDIqUES PODEN PREVENIR EL CÀNCER.fals: tot i que hi ha certes proves que han reduït la mortalitat d’alguns càncers (coll d’úter, mama, còlon), no és una garantia total, ja que pot haver-hi càncers que no es puguin detectar. Per exemple, quan surt un bonyet al pit, el càncer podria ser allà de 4 a 6 anys enrere.

LA VACUNA DE LA GRIP PROVOCA LA GRIP.fals: amb la vacuna s’inocula una part del virus que provoca un augment de les defenses, però no té capacitat de provocar la malaltia.

NOMéS LES PERSONES HOMOSExUALS I/O AMb ADDICCIÓ A LES DROGUES AGAfEN LA SIDA.fals: actualment, un 60-70% del contagi es dóna entre persones heterosexuals.

LES VITAMINES DONEN ENERGIA.fals: les vitamines no són com-postos energètics, sinó subs-tàncies que ajuden a accelerar les reaccions químiques dins l’organisme.

NO CAL bAIxAR LA TENSIÓ ARTE-RIAL A LA GENT GRAN. fals: independentment de l’edat, cal aproximar la tensió arterial al màxim als valors normals.

UNA ACTITUD POSITIVA POT CURAR O MILLORAR EL CÀNCER.fals: no hi ha evidència que això sigui veritat, però és cert que aquesta acti-tud positiva pot millorar la qualitat de vida del pacient.

EL CÀNCER éS CONTAGIÓS O ES TRANSMET.fals: el càncer no es contagia ni es transmet, però s’ha observat una certa predisposició familiar en alguns tipus de càncer.

SI ENS AbRIGUEM NO AGAfEM LA GRIP.fals: ens podem contagiar igual-ment, ja que la grip es transmet a través de les gotetes de saliva que desprenem al parlar i respirar. De fet, a l’hivern anem més abrigats i també ens contagiem.

SI ENS TRObEM CANSATS DEU SER PER UNA bAIxADA DE LES DEfENSES.fals: les defenses no intervenen en processos de cansament ni esgota-ment físic. Si no és que patim una malaltia específi ca immunitària, no tenim baixades de defenses.

LA TRANSMISSIÓ DEL VIRUS DE LA SIDA AL fETUS DURANT L’EMbA-RÀS éS MOLT fREqÜENT.fals: la transmissió és d’un 15-30% i depèn de la càrrega viral (quantitat de virus) de la mare.

Dr. Jordi ArrufatMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa

9LA TRANSMISSIÓ DEL VIRUS DE LA

9LA TRANSMISSIÓ DEL VIRUS DE LA SIDA AL fETUS DURANT L’EMbA-9SIDA AL fETUS DURANT L’EMbA-RÀS éS MOLT fREqÜENT.9RÀS éS MOLT fREqÜENT.

la transmissió és d’un 15-30% 9 la transmissió és d’un 15-30% i depèn de la càrrega viral (quantitat 9i depèn de la càrrega viral (quantitat de virus) de la mare.9de virus) de la mare. 10

NOMéS LES PERSONES

10NOMéS LES PERSONES HOMOSExUALS I/O AMb 10HOMOSExUALS I/O AMb ADDICCIÓ A LES DROGUES 10ADDICCIÓ A LES DROGUES AGAfEN LA SIDA.10AGAfEN LA SIDA.fals: 10fals: fals: actualment, un 60-70% 10actualment, un 60-70% del contagi es dóna entre 10del contagi es dóna entre persones heterosexuals.10persones heterosexuals. 11ELS MUCOLÍTICS MILLO-11ELS MUCOLÍTICS MILLO-

REN ELS REfREDATS.11REN ELS REfREDATS.fals: 11fals: fals: no han demostrat cap 11no han demostrat cap capacitat per millorar els 11capacitat per millorar els quadres catarrals, ni en 11quadres catarrals, ni en adults ni en nens.11adults ni en nens.

12LA VACUNA DE LA GRIP PROVOCA LA GRIP.12LA VACUNA DE LA GRIP PROVOCA LA GRIP. amb la vacuna s’inocula una part del virus 12 amb la vacuna s’inocula una part del virus

que provoca un augment de les defenses, però 12que provoca un augment de les defenses, però no té capacitat de provocar la malaltia.12no té capacitat de provocar la malaltia.

15ENERGIA.

15ENERGIA.fals:15fals:fals: les vitamines no són com-15 les vitamines no són com-postos energètics, sinó subs-15postos energètics, sinó subs-tàncies que ajuden a accelerar 15tàncies que ajuden a accelerar les reaccions químiques dins 15les reaccions químiques dins l’organisme.15l’organisme.

14AGAfEM LA GRIP.14AGAfEM LA GRIP.fals:14fals:fals: ens podem contagiar igual-14 ens podem contagiar igual-ment, ja que la grip es transmet a 14ment, ja que la grip es transmet a través de les gotetes de saliva que 14través de les gotetes de saliva que desprenem al parlar i respirar. De 14desprenem al parlar i respirar. De fet, a l’hivern anem més abrigats i 14fet, a l’hivern anem més abrigats i

1313ELS SUPLEMENTS DE ZINC I VITA-13ELS SUPLEMENTS DE ZINC I VITA-MINA C PREVENEN LA GRIP.13MINA C PREVENEN LA GRIP.

la vacuna és l’única mesura 13la vacuna és l’única mesura la vacuna és l’única mesura 13la vacuna és l’única mesura demostrada per prevenir la grip.13demostrada per prevenir la grip.demostrada per prevenir la grip.13demostrada per prevenir la grip.

16SER PER UNA bAIxADA DE LES

16SER PER UNA bAIxADA DE LES DEfENSES.16DEfENSES.

les defenses no intervenen en 16les defenses no intervenen en processos de cansament ni esgota-16processos de cansament ni esgota-ment físic. Si no és que patim una 16ment físic. Si no és que patim una malaltia específi ca immunitària, no 16malaltia específi ca immunitària, no tenim baixades de defenses.16tenim baixades de defenses.

17PODEM TENIR UN REfREDAT

17PODEM TENIR UN REfREDAT MAL CURAT qUE DURI MOLT 17MAL CURAT qUE DURI MOLT DE TEMPS.17DE TEMPS.

els refredats es curen sempre. 17 els refredats es curen sempre. Pot haver-hi altres malalties 17Pot haver-hi altres malalties pulmonars que puguin deixar 17pulmonars que puguin deixar seqüeles, però no els refredats.17seqüeles, però no els refredats. 18

NO CAL bAIxAR LA TENSIÓ ARTE-

18NO CAL bAIxAR LA TENSIÓ ARTE-RIAL A LA GENT GRAN. 18RIAL A LA GENT GRAN.

independentment de l’edat, cal 18 independentment de l’edat, cal aproximar la tensió arterial al màxim 18aproximar la tensió arterial al màxim als valors normals.18als valors normals.

19LA TENSIÓ ARTERIAL POT VARIAR

19LA TENSIÓ ARTERIAL POT VARIAR UNA MICA DURANT EL DIA.19UNA MICA DURANT EL DIA.

la tensió arterial canvia molt 19 la tensió arterial canvia molt durant el dia. Varia unes 141.000 19durant el dia. Varia unes 141.000 vegades en 24 hores. Per això és 19vegades en 24 hores. Per això és important intentar prendre la tensió 19important intentar prendre la tensió en unes condicions correctes.19en unes condicions correctes.

20UNA ACTITUD POSITIVA POT CURAR

20UNA ACTITUD POSITIVA POT CURAR O MILLORAR EL CÀNCER.20O MILLORAR EL CÀNCER.

no hi ha evidència que això sigui 20 no hi ha evidència que això sigui veritat, però és cert que aquesta acti-20veritat, però és cert que aquesta acti-tud positiva pot millorar la qualitat de 20tud positiva pot millorar la qualitat de vida del pacient.20vida del pacient. 21EL CÀNCER NO ES CURA.21EL CÀNCER NO ES CURA.

fals:21fals:fals: actualment el 60% de 21 actualment el 60% de tots els càncers es curen. Mal-21tots els càncers es curen. Mal-grat això, hi ha molts tipus de 21grat això, hi ha molts tipus de càncer per als quals no tenim 21càncer per als quals no tenim cures defi nitives.21cures defi nitives.

22 tot i que hi ha certes proves

22 tot i que hi ha certes proves

que han reduït la mortalitat d’alguns 22que han reduït la mortalitat d’alguns càncers (coll d’úter, mama, còlon), 22càncers (coll d’úter, mama, còlon), no és una garantia total, ja que pot 22no és una garantia total, ja que pot haver-hi càncers que no es puguin 22haver-hi càncers que no es puguin detectar. Per exemple, quan surt un 22detectar. Per exemple, quan surt un bonyet al pit, el càncer podria ser allà 22

bonyet al pit, el càncer podria ser allà

23EL CÀNCER éS CONTAGIÓS 23EL CÀNCER éS CONTAGIÓS O ES TRANSMET.23O ES TRANSMET.

el càncer no es contagia ni es 23 el càncer no es contagia ni es transmet, però s’ha observat una certa 23transmet, però s’ha observat una certa predisposició familiar en alguns tipus 23predisposició familiar en alguns tipus de càncer.23de càncer.

LA fLUORACIÓ ES UN PROCéS qUE AJUDA A ENfORTIR LES DENTS DEL NEN I SERVEIx COM A AJUT ADDICIONAL AL fLUOR qUE INGERIM.

Laura SimónDentista

EAP Sarrià - Vallplasa

El fl uor és el mineral indispensable per

a les nostres dents. El podem trobar en

l’aigua i en certs aliments, però sobre-

tot en els dentifricis i col·lutoris. També hi és

en alguns suplements dietètics fl uorats com

ara gotes, comprimits i vitamines, i en altres

productes usats en la consulta odontològica,

per exemple, en vernissos i gels. El fl uor fa

que minvi el risc de càries, atès que actua com

a protector de l’esmalt contra els bacteris.

a qui Es dirigEiX?Es recomana als nens amb alt risc de càries, és

a dir, aquells nens que tinguin alguna dent, ja

sigui temporal o permanent, amb càries o ja

empastada per alguna càries anterior.

És molt important no oblidar altres mesures

preventives, com són la dieta adequada i la

higiene oral, tot i haver fet el tractament

de fluoració.

El fl uor fa que minvi el risc de càries, atès que actua com a protector de l’esmalt contra els bacteris

En quÈ ConsistEiX?És un procés senzill que no causa dolor ni

molèstia. Consisteix a col·locar uns motlles de

plàstic a la boca del nen, amb un gel de fl uor,

durant 5 minuts. Al fi nal del procés, el nen no

podrà menjar ni beure durant una hora.

quina frEqÜÈnCia rEquErEiX?És recomanable que la fl uoració es faci dos

cops a l’any des dels 6 anys, que és l’edat a par-

tir de la qual les càries comencen a aparèixer

amb major freqüència.

la FluoraCióen la prevenció de càries dental

Aquesta tardor,

Amb l’arribada de la tardor, un any més es recomana que totes aquelles persones que pertanyeu al col·lectiu de risc vingueu al centre per vacunar-vos contra la grip. Re-cordeu que aquesta vacuna també prote-geix contra el virus de la grip A (H1N1).

Amb l’arribada de la tardor, un any més es

VaCuneu-Vos contra la grip

llegums amb gran quantitat de greix animal,

però una altra possibilitat és preparar-los amb

verdures o combinats amb altres farinacis, com

arròs o patata. A l'estiu les amanides de lle-

gums són una gran elecció.

Carn i peix:• les carns magres solen ser menys

tendres que les més greixoses. Podrem millo-

rar-ne la textura cuinant-les al vapor, al micro-

ones o al forn, afegint-hi una mica de vi o brou

de verdures o deixant-les macerar en suc de lli-

mona. Per potenciar-ne el gust podem afegir-

hi combinacions de pebres, herbes provençals,

farigola... Per al peix podem utilitzar les matei-

xes tècniques culinàries que per a les carns.

Ous: • són un dels aliments que ens dóna més

recursos a la cuina. És millor prendre’ls durs o

passats per aigua que fregits, tot i que també

es poden fer a la paella amb aigua, però vigileu

que esquitxen! Per elaborar truites de verdures

Realment la bona gastronomia i seguir una

dieta baixa en calories no són incompati-

bles, sinó ben al contrari: amb originalitat

i respectant algunes normes bàsiques es pot po-

tenciar una millora dels hàbits dietètics de tota

la família.

idEEs quE podEn ajudar-vosAmanides: • com més variades i més acolori-

des siguin, més riques en vitamines i minerals

seran. Si volem introduir altres productes que

no siguin vegetals, com per exemple formatge,

escollirem formatge fresc o tendre i limitarem

els formatges més cremosos o curats. D’altra

banda, si hi volem posar fruita seca o olives, en

podem agafar una petita quantitat, picar-la i

repartir-la per tota l’amanida. Així, en potenci-

arem el gust. També s’hi podrà afegir fruita ta-

llada petita o fins i tot ratllada. Per disminuir la

quantitat d’oli es poden utilitzar altres produc-

tes com vinagre de poma, llimona espremuda,

pebres, espècies…

Cuida la teva alimentaCió!SOVINT, qUAN VOLEM PERdRE PES O VIGILAR EL qUE MENGEM, CAIEM EN UNA dIETA AVORRIdA, MONòTONA I dESEqUILIbRAdA A bASE d’AMANIdES I VERdURA bULLIdA COM A PRIMERS PLATS, I dE PEIx O POLLASTRE A LA PLANxA COM A SEGONS. AIxò fA qUE ENS CANSEM dE MENJAR dE MANERA “SALUdAbLE” I TORNEM ALS hàbITS dE SEMPRE.

Verdures:• les cremes de verdures són una op-

ció molt saludable i apetitosa en les èpoques

més fredes de l’any. Haurem de procurar millo-

rar-ne la textura amb el brou de l’ebullició de

les verdures (molt ric en vitamines i minerals) o

amb llet desnatada, i evitarem la crema de llet,

la llet sencera o els formatges cremosos. Les

verdures al vapor mantenen molt millor el seu

gust i els seus nutrients que les bullides. El re-

menat de verdures pot ser una opció deliciosa,

igual que les truites de verdures, que ja veurem

més endavant com es poden cuinar. Les verdu-

res a la brasa i escalivades són preparacions idò-

nies per acompanyar les carns i els peixos.

Cereals, llegums i tubercles: • no sempre hem

d’acompanyar la pasta amb carn picada. Algu-

nes opcions alternatives poden ser peix (salmó,

tonyina), verdures (albergínia, carbassó) o fins

i tot fruita (poma, pinya...). Sovint cuinem els

o de patates caldrà que anteriorment cuinem

els ingredients al forn o al microones (cal mu-

llar-los una mica perquè no quedin secs) i que

un cop cuits els remenem amb l’ou i fem la

truita. Per exemple, per fer pastís de verdures

haurem de cuinar les verdures al vapor, bulli-

des, al forn, etc. i després afegir-hi els ous ba-

tuts i posar-ho a coure al forn.

Dolços:• es poden fer pastissos molt baixos en

calories si substituïm el sucre per edulcorants

que suportin altes temperatures, la llet sence-

ra per la desnatada, la mantega normal per la

baixa en greix i la melmelada habitual per una

que no tingui sucres afegits. Realment poden

ser boníssims.

Cuinar saludablEmEntLes tècniques culinàries que hem de prioritzar són

la planxa, l'escalfat, el bullit, el vapor, la brasa i

la papillota, i les que hem de reduir són els sal-

tats, estofats, fregits i arrebossats. A més, tenim a

l’abast un ventall d’estris de cuina que ens facili-

taran la feina a l'hora d’elaborar uns plats menys

rics en greixos, com són les màquines per cuinar

al vapor, les safates de silicona que es poden uti-

litzar tant en el microones com en el forn elèctric,

el wok, les paelles antiadherents...

Si volem cuinar qualsevol plat que requereixi un

sofregit també és possible disminuir-ne les qui-

localories. Podem posar una cullerada d’oli i, si

s’enganxa a la cassola, afegir-hi brou de verdures

Cuida la teva alimentaCió!

o aigua. Per elaborar salses que requereixin lactis

haurem de prioritzar els desnatats i evitar els sen-

cers o cremes de llet, llet condensada, etc.

Per tant, si escollim quins aliments priorit-

zar a la nostra cuina i quina és la cocció més

adequada podrem aconseguir fer una dieta

molt més saludable i baixa en quilocalories,

que no ens suposarà cap sacrifici perquè ens

serà un plaer al paladar. No obstant això, no

hem d’oblidar que aquestes recomanacions

són útils sempre que les englobem dins d’una

alimentació equilibrada i una vida activa.

Si us interessa el tema i voleu comentar, opinar o

preguntar qualsevol aspecte que hi estigui rela-

cionat, participeu al fòrum de dietètica i nutrició:

http://www.ebacentelles.cat/forum/

eXemple de menÚ saludaBle

Esmorzar

1 cafè amb llet semidesnatada i edulcorant: 93 kcal

Entrepà integral de pernil dolç, enciam i rodanxes de

tomàquet: 200 kcal

Mig matí

1 pera: 74 kcal

Infusió

Dinar

Arròs amb xampinyons: 340 kcal

Pit de pollastre a la planxa amb 1 rodanxa de

pinya amb suc: 224 kcal

Iogurt desnatat amb poma tallada: 76 kcal

1 llesca de pa de barra de quart: 47 kcal

Aigua

berenar

2 biscotes de pa amb formatge fresc i un rajolí d’oli d’oliva

extra: 158 kcal

Sopar

Crema de carbassó i pastanaga: 89 kcal

Orada al forn amb llit de patata, ceba i tomàquet:

277 kcal

1 llesca de pa de barra de quart: 47 kcal

1 kiwi: 29 kcal

Aigua

Total: 1.654 kcal

*Les quantitats del menú són les racions mitjanes establertes per la Societat Espanyola de Nutrició Co-munitària i les kcal han estat calculades amb el programa de càlcul nutricional PCN CESNID 2.0.

Triem els xampinyons pel seu

baix contingut calòric i perquè al cuinar-los desprenen

molta aigua, que ajuda a disminuir la quantitat de l’oli en la cocció. El pollastre, un cop cuit, es pot tallar i saltar amb pinya perquè guanyi

palatabilitat. Utilitzarem poc oli i hi afegirem vi blanc

i brou.

Escollim un embotit magre

i hi afegim enciam i tomàquet per augmen-tar el consum d’aquest

grup d’aliments.

Millorarem la textura de la crema amb llet desnatada.

Per cuinar l'orada utilitza-rem mitja cullerada d’oli i hi afegirem brou de verdures o de peix per evitar que

s’enganxi.

Montse MoyaDietistaABS Centelles

per què promocionem l’alletament matern?

LA LLET MATERNA éS EL MILLOR ALIMENT qUE ES POT OfERIR A UN NOUNAT I CONTé TOT EL qUE EL NEN NECESSITA DURANT ELS PRIMERS MESOS DE VIDA. LA SEVA COMPOSICIÓ S’ADEqUA A LES NECESSITATS DEL NADÓ EN CADA MOMENT, I EN L’ASPECTE EMOCIONAL EL VINCLE AfECTIU qUE S’ESTAbLEIx ENTRE UNA MARE I EL SEU NADÓ ALLETAT APORTA bENEfICIS PER A TOTS DOS.

L’alletament matern ha demostrat pro-

tegir el nadó mentre està sent alletat

davant moltes malalties com ara re-

fredats, bronquiolitis, pneumònies, diarre-

es, otitis, meningitis, infeccions d’orina o

la síndrome de mort sobtada del lactant.

Però també el protegeix de malalties futu-

res com l’asma, l’al·lèrgia, l’obesitat, malal-

ties immunitàries (diabetis, la malaltia de

Crohn i la colitis ulcerosa), l’arteriosclerosi

i l’infart de miocardi en l’edat adulta.

me laboral dels seus pares. La llet materna

és un aliment ecològic, ja que no necessita

fabricar-se, envasar ni transportar, de ma-

nera que s’estalvia energia i s’evita conta-

minació del medi ambient.

bEnEfiCis ContrastatsExisteixen sòlides bases científiques i cada ve-

gada es publiquen més estudis que demostren

que la lactància materna és beneficiosa per al

nen, la mare i la societat, en tots els països del

Les dones que alleten perden el pes gua-

nyat durant l’embaràs més ràpidament i és

més difícil que pateixin anèmia després del

part; també tenen menys risc d’hipertensió,

depressió postpart, osteoporosi i càncer de

mama i d’ovari.

A més, a causa de la menor incidència de

malalties, els nens alletats ocasionen menys

despesa a les seves famílies i la societat en

medicaments i utilització de serveis sanita-

ris, i originen menys pèrdues per absentis-

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Així, des del Servei de Pediatria del CAP Vallcar-

ca-Sant Gervasi volem intensificar i millorar la

promoció de l’alletament matern, perquè to-

tes les mares que vulguin alimentar els seus

nadons amb llet materna ho puguin fer tot el

temps que ho desitgin i que no abandonin al

cap de pocs dies d’intentar-ho per problemes

que tenen solució.

Actualment moltes dones no han vist mai

alletar i algunes no han agafat un bebè en

braços fins a tenir el seu, és per això que

ens trobem amb famílies i també alguns

professionals amb coneixements escassos

o erronis de l’alletament matern, fet que en

dificulta la instauració i el seguiment.

supErar Els primErs diEsA la consulta de pediatria veiem algunes

mares i nadons per als quals l’alletament

és fàcil des del principi, però en la majo-

ria de casos apareixen dificultats (clivelles,

mala postura, dolor...), sobretot durant els

primers dies i setmanes.

Normalment, l’alletament es torna més fà-

cil amb el pas del temps i en mares que ja

han alletat un altre fill. És molt important

tenir present que la majoria de problemes

comuns associats amb la iniciació de l’alle-

tament tenen fàcil solució o es poden evitar

totalment si la família sap què és el normal

i el què es pot esperar durant els primers

dies. Per tal que l’alletament matern funci-

oni, una mare necessita coneixements teò-

rics i ajuda pràctica per poder superar els

dubtes que sovint apareixen.

assEssoramEnt profEssionalDisposeu de diversos professionals que us

poden assessorar sobre l’alletament: pedi-

atres i el personal d'infermeria pediàtrica,

la llevadora, el cos mèdic de ginecologia, el

metge/essa de família..., però probablement

el més proper és la consulta de pediatria.

món independentment de l’estat nutricional,

els hàbits dietètics i els hàbits culturals.

Per totes aquestes raons, seguint les reco-

manacions de l’Organització Mundial de la

Salut (OMS), el Comitè de Lactància de l’As-

sociació Espanyola de Pediatria també re-

comana l’alimentació amb alletament ma-

tern exclusiu durant els primers 6 mesos de

vida del nen i continuar l’alletament jun-

tament amb l’alimentació complementària

adequada fins als 2 anys d’edat o més.

informaCiÓ i pràCtiCaEn temps passats, les dones tenien con-

tacte amb l’alletament des de ben petites

en la seva vida quotidiana, perquè sovint

convivien amb altres mares que alletaven

els seus nadons (mares, àvies, tietes...); així,

sense adonar-se’n, adquirien habilitats i es

creava una “xarxa de suport”. Durant l’últim

segle a la majoria de països desenvolupats,

però, s’ha trencat la cadena de transmis-

sió de coneixements per diversos motius

(producció i publicitat de llets artificials

adaptades, entrada de la dona al mercat

laboral amb jornades llargues, disgregació

de les famílies...). Alletar no és només un

acte instintiu, també requereix informació,

aprenentatge i, sobretot, observació prèvia.

Des del Servei de Pediatria volem millorar la promoció de l’alletament matern per ajudar les mares que ho necessitin

Alletar no és només un acte instintiu, també requereix informació, aprenentatge i, sobretot, observació prèvia

podeu sol·liCitar mÉs inFormaCió:

Al vostre infermer/a i pediatre/a.•

Al Grup de suport a l’alletament matern •

dels CAPs Vallcarca i Sant Gervasi.

Web de l’Associació Espanyola de Pe-•

diatria, Comitè de Lactancia Materna

AEP: www.aeped.es

Web de la Federación Española de •

Grupos de Apoyo a la Lactancia Ma-

terna (FEDALMA): www.fedalma.org

Web de l’organització Iniciativa para •

la Humanización de la Asistencia al

Nacimiento y la Lactancia (IHAN),

OMS i UNICEF: www.ihan.org

i el què es pot esperar durant els primers

dies. Per tal que l’alletament matern funci-

oni, una mare necessita coneixements teò-

rics i ajuda pràctica per poder superar els

dubtes que sovint apareixen.

assEssoramEnt profEssionalDisposeu de diversos professionals que us

poden assessorar sobre l’alletament: pedi-

atres i el personal d'infermeria pediàtrica,

la llevadora, el cos mèdic de ginecologia, el

metge/essa de família..., però probablement

el més proper és la consulta de pediatria.

El Grup de suport a

l’alletament matern dels

CAPs Vallcarca i Sant

Gervasi es reuneix tots

els divendres de 12 a

13.30 h a la 4a planta

de l’edifi ci Pedraforca

(no cal demanar hora ni

contactar prèviament

amb cap professional de

l’equip de pediatria).

Com pot ajudar-te la teràpia neural?

Les bases científiques d’aquesta alterna-

tiva terapèutica van ser desenvolupades

pel fisiòleg rus Iván Petróvich Pavlov.

Posteriorment a Alemanya, aproximadament

l’any 1925, els germans Huneke van descobrir

les propietats dels anestèsics locals i es va ini-

ciar així el que avui es denomina teràpia neural,

que és àmpliament utilitzada a Alemanya, Suïs-

sa, Àustria, Mèxic, Colòmbia i Argentina.

Aquesta teràpia considera que qualsevol irrita-

ció o interferència del SN, causada al llarg de la

vida de la persona per infeccions, intervencions

quirúrgiques, cicatrius, fractures, problemes

dentals, traumes psíquics, etc., pot provocar

alteracions en les propietats i funcions de la

totalitat del sistema, i això pot generar les con-

dicions ideals per a l’aparició de la malaltia.

La teràpia neural pot resultar eficaç per a qualsevol persona, inclosos els nens lactants i les dones embarassades

Com que tots els nervis estan connectats entre

si creant una xarxa d’informació, qualsevol ir-

ritació en una part d’aquesta xarxa pot alterar-

ne tot el funcionament, com un curtcircuit en

una xarxa elèctrica. A aquests curtcircuits se’ls

anomena camps d’interferència.

L’odontologia neurofocal és l’expressió de la

teràpia neural en l’àmbit odontològic.

Com aCtua la tn?S’injecta un anestèsic local molt diluït (gene-

ralment, clorhidrat de procaïna a l’1 o 0,5%)

en determinats punts, aquells que es considera

que estan més irritats i que podrien ser factors

determinants en la malaltia. Generalment s’in-

jecta en punts superficials de la pell, però també

en zones més profundes o en articulacions. La

procaïna neutralitza aquestes irritacions i per-

met, doncs, recuperar i estabilitzar el sistema

nerviós vegetatiu, de manera que l’organisme

pot desenvolupar de nou les seves funcions de

regulació i curació.

Poden ser necessàries diverses aplicacions de

l’anestèsic per aconseguir la millora dels símp-

tomes o, quan sigui possible, la curació.

La desaparició total dels símptomes després

d’injectar la procaïna en un camp d’interfe-

rència es diu fenomen en segons. Seria com-

parable al fet que a una persona amb marejos,

migranyes, dolors musculars o qualsevol altre

símptoma posterior (en dies, mesos o anys) a

una intervenció quirúrgica, li desapareguessin

aquests mals immediatament després d’injec-

tar la procaïna a la cicatriu de la intervenció.

Aquest fet és tan comprensible com que torni

la llum a tota la casa un cop hem arreglat un

simple curtcircuit.

LA TERÀPIA NEURAL (TN) éS UN TIPUS DE MEDICINA qUE TRACTA LES PERSONES DES DEL SEU SISTEMA NERVIÓS (SN) —CONCRETAMENT EL SISTEMA NERVIÓS VEGETATIU (SNV), INTEGRADOR DELS DIfERENTS òRGANS I TEIxITS DEL NOSTRE COS—, COM UNA xARxA D’INfORMACIÓ qUE ARRIbA A TOTES LES CÈL·LULES.

Susana NúñezMetge de família

CAP Les Hortes

a qui va dirigida la tn?La TN pot resultar eficaç per a qualsevol per-

sona, inclosos els nens lactants i les dones

embarassades. Servei-x en tots els camps de la

medicina, ja que és capaç d’actuar en qualsevol

mena de dolor o malaltia, alleujant-los i gua-

rint-los, sempre que s’apliquin amb coneixe-

ment suficient totes les seves tècniques.

En quins problEmEs pot sEr utilitzada?En teràpia neural no existeixen malalties, només

malalts. S’utilitza fonamentalment per guarir o

alleujar processos de dolor agut o crònic, pro-

blemes circulatoris, respiratoris, ginecològics,

cutanis, etc.

quan Està ContraindiCada?No està indicada en persones amb al·lèrgia a

la procaïna, problemes de coagulació, malalties

cardíaques severes o descompensades, malfor-

macions congènites, patologies psiquiàtriques i

malalties amb clara indicació quirúrgica.

quins EfECtEs advErsos pot Causar?Si la procaïna utilitzada està lliure de conser-

vants, les reaccions adverses són extremada-

ment rares. Pot aparèixer una sensació d’em-

briaguesa i lleugera eufòria o relaxació, su-

doració, lleu mareig o dolors musculars

com els cruiximents. Tot dependrà

de la individualitat de la perso-

na, la quantitat de procaïna

injectada, la zona on s’ha

aplicat, la intensitat de

la irritació prèvia, etc. En

tots els casos, aquests efec-

tes directes i immediats de la

procaïna han de normalitzar-

se en breu i no representen cap

contraindicació per al seu trac-

tament. Acostuma a alleugerir-los

molt l’aplicació d’uns draps d’aigua

calenta a la zona que ha reaccionat.

Aquesta teràpia s’utiliza per guarir o alleujar processos de dolor agut o crònic, problemes circulatoris, respiratoris i ginecològics, entre d’altres

Purna Project:• escolarització, en la me-

sura del possible, de tots els nens i nenes

de Gandhinagar fins els 18 anys. Molts

d’aquests infants no poden acabar els seus

estudis perquè han de treballar per ajudar a

l’economia familiar.

Rock me Project: • ajuda al finançament per

al manteniment dels 24 nens de famílies

molt pobres que van a la llar d’infants. Els

nens reben ensenyament i menjar a la llar,

mentre les seves famílies intenten sortir en-

davant i escapar de les condicions de pobre-

sa extrema en què viuen.

Nice Project: • constitució d’una cooperativa

de dones de Gandhinagar per incentivar tre-

balls que elles mateixes puguin realitzar. Això

és especialment important per a dones amb

càrregues familiars o malalties que els impe-

deixen fer durs treballs fora de casa.

“nomÉs l’eduCaCió pot ComBatre la poBresa”EL JUNY DEL 2011 LA TERESA LLOP ENS VA INVITAR A CONÈIXER UN BOCÍ DE L’ÍNDIA. LA TERESA VIU AL PObLE-SEC DES DE fA MOLTS ANYS I, ENTRE ALTRES ACTIVITATS, IMPULSA L’ASSOCIACIÓ ES PURNA.

L’associació ES PURNA és una petita ONG

que treballa des del 2009 al sud de l’Índia, a

les Muntanyes Blaves: els Nilguiris.

Col·laboraCiÓ amb gandHinagarL’associació col·labora amb un barri humil dels

afores d’Ooty, la capital dels Nilguiris. El barri

s’anomena Gandhinagar i es divideix en dues

zones: l’”up” i el “down”. En només dos anys,

ES PURNA ha aconseguit iniciar diversos pro-

jectes a la zona:

Nilguiri problema Project:• reparació de les

cases de Gandhinagar que van ser parcial-

ment o totalment destruïdes pel monsó el

novembre del 2009. Es va reformar la petita

llar d’infants del poblet Krisnhayala Cheche,

on són atesos 24 nens per tal que les seves

mares puguin treballar en les plantacions

de te, eucaliptus o en obres a les carreteres.

il·lusiÓ pEl projECtEQuan la Teresa ens va invitar a conèixer aquest

bocí de l’Índia vam accedir-hi il·lusionats. En

l’expedició érem la Mónica Rey (infermera

de l’Hospital Dos de Maig), en Josep Ballús

(metge de Bellvitge), en José Luís Hidalgo

(no es dedica a l’àmbit sanitari, però ens va

ajudar en aspectes logístics i de l’idioma) i

jo mateixa, Cristina González, que treballo a

l’EAP Poble-sec.

El nostre projecte es va anomenar Kumba

Project i va consistir a realitzar visites mè-

diques a la població de la vila. En vam fer

més de 500 a persones del poble, a casa seva,

i vam tenir l’oportunitat de visitar diferents

hospitals de referència. Vam visitar persones

que viuen en condicions de precarietat seve-

ra, cosa que ocasiona malalties cròniques i

agudes que són fruit de la pobresa.

“nomÉs l’eduCaCió pot ComBatre la poBresa”

“L’experiència ens ha servit per creure que un altre món és possible”

Cristina González Metge de famíliaCAP Les Hortes

Canvi dE mEntalitatL’experiència ha estat dura, però molt en-

riquidora. Durant quasi tres setmanes hem

tingut l’ocasió de conèixer persones que

sobreviuen en un indret realment hostil i

amb unes condicions de vida molt difícils.

Ens hem adonat de fins a quin punt som uns

afortunats i de la necessitat de canviar la

nostra mentalitat per oferir ajuda i per creu-

re que “un altre món és possible”.

Aquesta i altres associacions treballen en

diferents punts del món per portar a terme

aquest canvi.

Tots podem contribuir a impulsar aquests

projectes que fan que el món sigui cada dia

una mica millor i que la nostra vida sigui

digna de ser viscuda.

Gràcies, ES PURNA.

L’experiència ha estat dura, però molt en-

riquidora. Durant quasi tres setmanes hem

tingut l’ocasió de conèixer persones que

sobreviuen en un indret realment hostil i

amb unes condicions de vida molt difícils.

Ens hem adonat de fins a quin punt som uns

afortunats i de la necessitat de canviar la

nostra mentalitat per oferir ajuda i per creu-

Aquesta i altres associacions treballen en

diferents punts del món per portar a terme Associació ES PURNAC/ Roser, 94, planta 208004 Barcelonavinatahouse@hotmail.comwww.es-purna.cat

Durant aquest mes, vam mostrar l’exposició “Les Arpilleres”, en

què les dones de la Ronda Ausetans explicaven les seves his-

tòries de vida a través de petits quadres cosits a mà. Aquesta

exposició va formar part del I Fòrum d’Arpilleres de Catalunya, on van

participar altres grups d’arpilleres.

Entre d’altres activitats, vam acollir al centre un Cercle de Dones, or-

ganitzat pel Cercle de Dones del Remei Vic i Cercle Tànit, on les dones

van compartir les seves vivències i experiències entorn de les relacions

afectives i/o de parella.

Amb l’objectiu que tothom hi participés, vam penjar un mural al centre,

on es podia expressar el rebuig a la violència masclista i, com l’any pas-

sat, vam repartir als usuaris material de sensibilització i entreteniments

per als més menuts.

sEnsibilitzar Els mÉs jovEsAquest any també hem volgut sortir del CAP i acostar-nos als instituts

oferint uns tallers de sensibilització sobre la violència masclista entre

els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut La Plana.

És el nostre granet de sorra en la prevenció de la violència masclista, a

la qual contribuïm a través de l’educació per la salut orientada al res-

pecte, la igualtat, la tolerància i la no-violència en el si de la societat.

l’eXerCiCi FÍsiC, clau en la prevenció de malalties cardiovasculars

el Cap el remei sensiBilitZa els més joves pel que fa a la violència de gènereDURANT EL MES DE NOVEMbRE, AMb MOTIU DEL DIA 25 DE NOVEMbRE, DIA INTERNACIONAL PER A LA NO-VIOLÈNCIA VERS LES DONES, DES DEL CAP EL REMEI, UN ANY MéS, HEM ORGANITZAT I PARTICIPAT EN UN SE-GUIT D’ACTIVITATS EN COL·LAbORACIÓ AMb L’AJUNTAMENT DE VIC I EL VIC DONES.

L’exercici físic és una de les teràpies que ha evidenciat mi-

llors resultats en la prevenció i tractament de les malalties

cròniques. És per això que el CAP El Remei ha col·laborat

en el curs de formació de professionals “Prescripció d’exercici

físic: prevenció de malalties cardiovasculars i tractament de pa-

tologia crònica”, que ha tingut lloc entre els mesos de novem-

bre i desembre a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya

(UFEC), a Salt (Girona).

EL CAP EL REMEI HA COL·LABORAT EN EL CURS “PRESCRIPCIÓ D’EXERCICI FÍSIC: PREVENCIÓ DE MALALTIES CAR-DIOVASCULARS I TRACTAMENT DE PATOLOGIA CRòNICA”, AMb LA PARTICIPACIÓ DEL DR. IVÁN IbÁÑEZ.

el serVei de Fisioteràpia amplia horaris i arriba a santa EulàliaDESPRéS DE MéS D’UN ANY OfERINT EL SERVEI PRI-VAT DE fISIOTERÀPIA AL CAP EL REMEI I A CAUSA DE LA bONA ACOLLIDA qUE HA TINGUT ENTRE ELS USUARIS I EL PERSONAL DEL CAP, HEM AMPLIAT ELS HORARIS PORTANT AqUEST SERVEI AL CONSULTORI DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER.

D’aquesta manera, acostem el servei a aquells usuaris que vis-

quin a Santa Eulàlia, la Guixa o Muntanyola, i no vulguin o no

puguin anar a Vic. Des del CAP El Remei es treballa dur per pro-

moure la salut i evitar la cronicitat de moltes malalties, i una forma de

fer-ho és comptant entre els seus professionals amb una fisioterapeuta

que comparteix aquests objectius. Els horaris del servei són:

Dimarts de 9.30 h a 14 h al CAP El Remei•

Dimecres de 9.30 h a 12.30 h al CAP de Santa Eulàlia•

Dijous de 9.30 h a 13.00 h al CAP El Remei•

Per concertar cita o per a més informació, podeu trucar al telèfon

93 883 34 43. Recordeu que la consulta de fisioteràpia està oberta a

qualsevol persona encara que no sigui usuària del nostre CAP.

Cuina per a diaBÈtiCs:per llepar-se’n els dits!EL CAP EL REMEI VA ORGANITZAR UN TALLER DE CUINA PER A DIÀbETICS, qUE VA TENIR fORÇA ÈxIT DE PARTICIPACIÓ.

A mb l’objectiu d’aprendre a elaborar plats per a persones diabè-

tiques que requereixen una alimentació pautada i controlada, el

CAP El Remei va organitzar un taller gratuït que va tenir lloc el

24 de novembre al centre cívic Montseny. Durant una hora i mitja, pro-

fessionals d’infermeria, administratius del CAP i algun usuari van ense-

nyar mètodes d’elaboració de plats, van oferir consells i van explicar les

propietats alimentàries dels nutrients més beneficiosos per a aquelles

persones que tenen diabetis i que han de controlar l’alimentació.

nou Horari al Cap el remei a partir del 9 de gener

salutfer6

Em permeto adreçar-me a vosaltres per explicar-vos que haig de

reduir la meva dedicació professional com a metge de família del

CAP El Remei. Aquest fet comporta que la vostra atenció mèdica

l’assumirà la Dra. M. Àngels Obiols, excel·lent metgessa, que de ben

segur sabrà substituir-me durant el temps que jo no pugui assumir el

compromís que tenia amb vosaltres. Un compromís que en molts casos

existeix des de fa molts anys i que per alguns ha suposat establir una

relació molt estreta que gairebé fa que us consideri de la família.

vEtllar pEr un sistEma sanitari pÚbliC EXCEl·lEnt

El motiu d’aquest canvi és causat per la proposta de poder desenvolu-

par un projecte al Departament de Salut. M’ho demana el mateix con-

seller de Salut, Sr. Boi Ruiz, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i

molts companys meus preocupats per la situació que viu actualment

la sanitat. M’ha costat molt prendre aquesta decisió, en primer lloc per

la relació assistencial i personal que tinc amb vosaltres i la resta dels

ciutadans als quals atenc com a metge, que és el millor que m’ha pas-

sat a la meva vida professional. I llavors, pel sacrifici personal que em

suposarà assumir aquest projecte. No obstant això, em demanen un

esforç més per ajudar a preservar en les millors condicions possibles

l’excel·lent sistema públic de salut que entre tots hem creat i que ne-

cessita canvis substancials per millorar i sobretot per ser sostenible i

perdurable. I davant d’aquesta responsabilitat crec que cal valentia i no

m’hi vull negar. Podré col·laborar per intentar millorar el que sempre ha

estat la meva raó de ser professional: tenir un sistema sanitari públic

excel·lent.

amb un futur vinCulat al CapSeguiré vinculat al CAP El Remei amb una dedicació assistencial míni-

ma, però vetllant per tal que el centre segueixi essent model de servei

públic. El compromís amb el Departament de Salut és de 18 mesos i

després la meva intenció és tornar a dedicar-me de ple a visitar i acabar

els dos anys de vida laboral que em restaran.

Espero que comprengueu els motius que em porten a acceptar aquest

nou repte, confieu en la Dra. Obiols per rebre atenció i sapigueu discul-

par les molèsties que aquest canvi us pugui ocasionar.

Rebeu una cordial salutació,

Albert Ledesma CastelltortMetge de famíliaEAP Vic

Benvolguts usuaris,

nou Horari al Cap el remei a partir del 9 de gener

de dilluns a diVendres: de 8 a 21H• Caps de setmana, Festius i nits: tanCat•

Fora de l’horari del centre cal anar a l’Hospital General de Vic o trucar al telèfon 93 889 11 99

Us recordem altres telèfons d’interès general:Transport sanitari urgent: 061• Mossos d’Esquadra: 088• Emergències: 112 •

EAP VIC Passatge Pla del Remei, 10-12Tel. 93 883 34 4308500 Vic (Barcelona)www.eapvic.org

Són molts els manuals d’autoajuda enfo-

cats a superar fracassos amorosos i a

fomentar una actitud positiva per ini-

ciar una altra relació, però la realitat és que

de vegades la incertesa de començar de nou

i poder topar amb una segona decepció ens

frena. Aquesta por és normal i molt freqüent,

i es dóna sempre que afrontem un canvi im-

portant, no només en les relacions de parella,

sinó també a la feina, a casa, etc. La por del

fracàs és de les més importants, però com

tota la resta de pors es pot superar.

DESPRéS D’UN DESENGANY AMORÓS, LES PORS DE TORNAR A PATIR UN NOU fRACÀS SOVINT ENS fRENEN A L’HORA DE COMENÇAR UNA ALTRA RELACIÓ. I éS qUE DE VEGADES, EN L’AMOR, NI A LA TERCERA VA LA VENÇUDA, PERò CAL APRENDRE A SUPERAR AqUESTES PORS.

tornar-se aenamorar

El dol dEsprÉs d’una rupturaLes ruptures sentimentals que s’hagin tingut

en el passat indubtablement condiciona-

ran la forma com cadascú afronta les

futures relacions. Just després d’un

trencament es pateix un període

de dol, que permet acceptar el

final d’una determinada situació

i ens ensenya com el paper que

aquella persona jugava a la nostra

vida ha canviat. Qualsevol procés de dol

passa per les següents fases:

La parella

Estat de xoc/desconcert: • es produeix

immediatament després del trencament,

quan encara som incapaços d’entendre que

una relació s’ha acabat.

Record: • un cop s’és conscient del que ha

succeït, s’arriba a aquesta fase en què en-

cara no s’accepta la ruptura i es busca qual-

sevol contacte amb aquella persona (troba-

des, trucades, missatges...).

frustració:• en aquest punt es comen-

ça a acceptar la realitat i sorgeix cert

sentiment de culpabilitat per tot el que

Abans de començar una nova relació és important analitzar els fracassos anteriors per veure quins errors s’han comès i intentar evitar-los en el futur

tornar-se aenamorar

Valoreu els vostres punts forts i dèbils per •

esbrinar en què podeu millorar.

Coneixeu la nova persona amb tranquil-•

litat, sense que us incomodi.

Comproveu que en cada aproximació que •

teniu amb la nova persona no succeeix res

del que us feia por. D’aquesta manera veu-

reu com el que teniu són simplement pors,

no fets reals.

Eviteu buscar paral·lelismes entre les noves •

situacions i el passat. Cada persona és di-

ferent i, per tant, no té sentit que intentem

comparar l’actual relació amb les anteriors.

No intenteu suplir ràpidament el buit que •

deixa una persona amb una altra.

Com• partiu els vostres sentiments, pors

i dubtes amb l’entorn (família, amics,

companys...). D’aquesta manera obtin-

dreu punts de vista externs que us po-

den ser d’utilitat.

Si les pors continuen durant un llarg període de temps, podeu demanar ajuda a un professional

ha passat. S’arriba, fins i tot, a idolatrar

la relació.

Desorganització i/o caos:• conscients de la

ruptura, sentim un gran dolor pel que ha

passat. Apareix la soledat i hi ha una falta

d’il·lusió en tots els aspectes de la vida.

Reorganització:• és la darrera fase del dol

en què es viu un cert alleujament. Es recu-

pera el sentit de la vida i comencen a aflorar

nous sentiments i emocions.

aprEndrE dEl passatAbans de començar una nova relació és impor-

tant analitzar els fracassos anteriors per veure

quins errors s’han comès i intentar evitar-los

en el futur. Segurament, durant aquesta anàlisi

es viuran sentiments de ràbia, dolor, vergonya...

Quan s’hagin assumit serà probablement quan

s’estarà preparat per enfocar una nova relació.

supErar lEs porsCal tenir present que cada ruptura és única

perquè hi participen persones diferents. Per

tant, mai es pot predir com funcionarà una

nova relació. En aquest sentit, algunes pautes

que poden ajudar a superar les pors i comen-

çar de zero són les següents:

Preneu-vos el temps que necessiteu abans •

de començar una relació, no tingueu pressa

per tornar a tenir parella.

Reforceu la vostra autoestima i la confiança •

en vosaltres mateixos.

Els miraClEs no EXistEiXEnQue els miracles no existeixen és una frase que

també cal exportar a l’àmbit de l’alimentació.

I és que hem de tenir present que si una dieta

d’aquesta mena realment funcionés, gran part de

la població l’estaria seguint, però aquesta no és la

realitat. Constància, esforç i molta motivació són

les veritables claus perquè puguem perdre eficaç-

ment alguns quilos. Els punts bàsics per aprimar-

nos d’una forma saludable són els següents:

Seguir una alimentació equilibrada i molt •

variada, controlant les quantitats ingerides i

repartint-les en cinc o sis àpats diaris.

Evitar picar entre hores i, en cas de fer-ho, •

menjar sempre productes saludables com la

fruita i els iogurts.

Mastegar a poc a poc per facilitar la digestió.•

Beure entre un i un litre i mig d’aigua diari, •

però evitar beure en excés durant els àpats

per prevenir una digestió pesada.

Consumir productes integrals com la pasta, •

l’arròs i el pa, que no engreixen menys, però

s’absorbeixen més a poc a poc, de manera que

l’energia es gasta de forma progressiva.

Evitar productes com la brioixeria i els gelats.•

Acompanyar la dieta amb la pràctica diària •

d’exercici físic per poder augmentar la despe-

sa energètica.

D’entrada, el sentit comú ens hauria de

fer desconfiar de les dietes que anun-

cien una pèrdua de pes considerable

en poques setmanes. Si bé és cert que amb el

tipus d’alimentació que proposen és relativa-

ment fàcil reduir alguns quilos, cal tenir

present que sovint quan abando-

nem aquestes dietes es produeix

l’efecte contrari al desitjat: recu-

perem tot el pes i, fins

i tot, el superem amb

menys temps del que

hem tardat a perdre’l.

SÓN MOLTES LES DIETES ExPRéS qUE AVUI ESTAN DE MODA AMb PROMESES DE PERDRE PES EN MOLT POC TEMPS. PERò, qUÈ HI HA DE CERT EN AqUESTES SOLUCIONS TAN RÀPIDES?

treure’s un pes de soBre ràpidament?

Constància, esforç i molta motivació són les veritables claus perquè puguem perdre efi caçment alguns quilos

Només cal aplicar el sentit comú per

perdre alguns quilos. Si voleu reduir molt de pes, és necessari

que us poseu en mans de professionals.

Cal tenir present que baixar de pes no significa

aprimar-se, és a dir, reduir l’índex de massa corpo-

ral. Amb les dietes exprés s’aconsegueix disminuir

pes, però dels músculs, que és justament on es tro-

ben les reserves de proteïnes del cos, i això no vol

dir que estiguem aprimant-nos.

La majoria de les dietes exprés són restrictives i

desequilibrades, és a dir, ens obliguen a men-

jar només un tipus d’aliment durant un

cert temps, en comptes de permetre’ns

una alimentació sana i variada. Entre

les propostes més habituals, trobem

bàsicament tres grups de dietes exprés: les

hipocalòriques —consisteixen en una disminució

dràstica de la ingesta energètica—, les dissociatives

—mantenen que no són els aliments en si els que

ens fan engreixar, sinó certes combinacions que

se’n fan— i les excloents —basades en l’eliminació

d’alguns nutrients en l’alimentació.

La parellaSalut

Són moltes les persones que troben

insípids els menjars sense sal, i és

que ja de ben petits ens acostumem

a condimentar-los amb aquest mineral que

podem trobar al mercat en forma de sal fi na

—la més utilitzada— o grossa. No obstant això,

la sal no és una necessitat, sinó una simple

qüestió de gustos, perquè els aliments ja en

contenen prou. La sal en la dieta es mesura en

mil·ligrams (mg). El consum diari recomanat

d’aquest mineral per a la població general és

de 6.000 mg (6 grams), és a dir, l’equivalent a

una cullera de postres, i cal que sempre sigui

sal marina. Malgrat tot, si som hipertensos,

estem afectats de cirrosi, tenim insuficiència

treure’s un pes de soBre ràpidament?

renal o patim algun tipus de malaltia

coronària, el metge ens pot demanar de

seguir una dieta hiposòdica, en què no se

sobrepassa la ingesta de 2.000 o 3.000 mg

(2-3 grams) de sal al dia. Aquesta quantitat

es correspondria a una culleradeta de cafè

i és suficient per cobrir els requeriments

mínims del cos.

Per seguir una dieta baixa en sal és

imprescindible no afegir aquest condiment a

les coccions —només així ja n’estalviarem

en un 30% el consum—, però també hi ha

altres formes que ens poden ajudar: triar

aquells productes que per naturalesa ja són

baixos en sal; fi xar-nos bé en les etiquetes

dels aliments envasats per conèixer quines

Els productes frescos (fruita, verdura, carn, peix...) són per naturalesa baixos en sal

Si no afegim sal a les coccions ja en reduïm en un 30% el consum

quantitats de sal contenen, i utilitzar altres

alternatives per potenciar el sabor dels àpats,

com la llimona, el julivert, l’alfàbrega, l’orenga,

el pebre i la canyella.

produCtEs baiXos En salEls productes frescos (fruita, verdura, carn,

peix...) són per naturalesa baixos en sal, sempre i

quan no els comprem precuinats. En canvi, no ho

són els embotits, productes congelats i envasats.

El pa també pot esdevenir una font considerable

de sal, que es pot substituir per pa sense sal.

LA SAL éS UN CONDIMENT bÀSIC PER A LA NOSTRA ALIMENTACIÓ, PERò DE VEGADES CERTS PRObLEMES DE SALUT ENS ObLIGUEN A SEGUIR UNA DIETA HIPOSòDICA, éS A DIR, bAIxA EN SAL O, EL qUE éS EL MATEIx, EN SODI. PERò, COM PODEM fER-LA SENSE DEIxAR DE GAUDIR DELS SAbORS DEL MENJAR?

menJar sense sal descobrint els sabors

Gent gran

el CalÇat dels menuts de la casa

EL CALÇAT dELS NENS ÉS UN ELEMENT IMPORTANT PER AL CORRECTE dESENVOLUPAMENT dEL PEU. ELS PRIMERS MESOS EL PEU NOMÉS NECESSITA UNA PROTECCIÓ dEL fREd I dE fACTORS ExTERNS, PER TANT NO CALEN SAbATES, N’hI hA PROU AMb UNS MITJONS dE fIbRES NATURALS.

El peu en el primer any creix normalment

fins a quatre números, del 16 al 20. Per

això, durant aquesta etapa, el peu ha

d’estar ben lliure per poder créixer sense difi-

cultats i una sabata rígida perjudicarà aquest

creixement. En els primers deu anys el peu del

nen haurà crescut almenys vint números, a

l’edat de 2 anys ja calça un 24.

Quan comença a gatejar i a posar-se dret, cal una

sabata amb puntera una mica consistent per pro-

tegir els dits i el dors del peu del fregament amb

L’infant va madurant la seva forma de caminar

fins als 7 anys, és aleshores que es considera

que té uns paràmetres fisiològics similars als

d’un adult.

el terra. Quan comença a caminar les sabates han

de ser reforçades a la part posterior i als laterals

perquè subjectin bé el peu. La part posterior no

ha de sobrepassar als mal·lèols del turmell, per

deixar lliure l’articulació. La sola ha de ser molt

flexible i prima.

La sabata ha d’anar ben subjectada al peu, per

donar seguretat i estabilitat al nen en les seves

primeres passes. Els cordons o el velcro són les

alternatives a les sivelles metàl·liques, que poden

produir erosions o feridetes al dors del peu.

Són més recomanables unes sabates una mica grans que no massa ajustades

Ser pares

El peu sempre ha d’anar còmode dintre de

la sabata i no ha d’estar constret: les com-

pressions mentre el peu s’està ossifi cant pro-

voquen deformacions importants. Davant el

dubte, és millor triar sabates una mica grans

més que no pas molt ajustades. Els nens no

es queixaran per una sabata petita, ja que els

seus dits són tan elàstics que es poden com-

primir sense produir-los dolor. Així doncs, és

recomanable revisar un cop al mes si la sa-

bata ha quedat petita. Ho farem de la forma

següent i vigilant que el nen estigui dret:

Comprovarem que des del dit més llarg del •

peu (sol ser el primer, però moltes vegades

és el segon) ens quedin 1,5 cm per arribar

a la puntera.

Si podem introduir sense gaire esforç el •

nostre dit índex per darrere del peu entre

el taló i la sabata, sabrem que el calçat és

de la mida convenient.

Sempre comprarem les sabates adaptades •

a la forma del peu, amples i com més rectes

millor, sense angles pronunciats a la part

anterior, que podrien fer desviar el peu.

Per dintre, la palmilla ha de ser plana; no •

són recomanables els afegits que elevin el

pont del peu ni les costures amb relleu a

l’interior.

Les sandàlies, cal que vagin lligades i sense •

elements entre el primer i el segon dit.

Són preferibles les tanques regulables, ja •

que permeten, d’una banda, adaptar la

sabata a les diferents mides de peu, i de

l’altra, la utilització de mitjons més prims

o més gruixuts.

Els materials han de ser naturals i trans-•

pirables, ja que als nens, és normal que els

suïn els peus.

Recordem que el preu car i les modes no •

garanteixen que el calçat sigui l’adequat.

La sabata ha d’anar ben subjectada al peu, per donar seguretat i

estabilitat al nen en les seves primeres passes

Rosi Corral AntónPodòloga i infermera

Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi

•

•

•

•

Consells per triar BÉ el CalÇat

El calçat ha de ser molt fl exible i lleuger, ex-•

cepte el contrafort, que fa més consistent la

zona del taló.

Les soles han de ser antilliscants i planes per •

afavorir l’equilibri.

Una mesura bàsica per combatre proble-

mes de salut a casa, especialment els

respiratoris, com l’asma i les al·lèrgies,

és ventilar correctament la llar. S’ha de fer al-

menys un cop al dia i durant 10 minuts com a

mínim; es recomana que sigui al matí i sempre

amb la calefacció apagada. Cal ventilar tota la

casa, però sobretot els llocs on s’acumula un

elevat grau d’humitat, com el bany i la cuina.

En aquests espais és important disposar de fi -

nestres a l’exterior o, si no és possible, d’un

sistema de ventilació mecànica.

Una altra forma molt natural d’ajudar a re-

novar l’aire de casa són les plantes, que

aporten oxigen durant el dia i contri-

bueixen a netejar determinades

substàncies tòxiques.

CombatrE Els àCarsMoltes persones són al-

lèrgiques als àcars, insec-

tes diminuts que s’ali-

menten de la pols, i els

excrements dels quals

Gaudir d’un HiVern saludable a casa

són una de les principals causes d’al·lèrgies i

asmes. Per combatre’ls s’aconsella no utilit-

zar catifes, mantenir baixos els nivells d’hu-

mitat, fer servir cobrellits i coixins antiàcars i

mantenir molt neta la llar.

En cas de voler tenir catifes, s’han de ne-

tejar sovint amb l’aspiradora per evitar-hi

l’acumulació de pols. A més, sempre que

sigui possible, haurien de ser catifes resis-

tents a la pols.

Un altre focus important de pols i, en conse-

qüència, d’àcars són els peluixos que decoren

sobretot les habitacions de nens i adoles-

cents. És necessari netejar-los regularment.

Si són petits, es poden introduir a la rentado-

ra, tot i que aquesta solució no ha de ser la

recurrent perquè s’acaben desgastant. Altres

opcions menys agressives consisteixen a ne-

tejar-los amb un drap humit amb aigua i des-

prés pentinar-los amb un raspall dels cabella,

o posar-los en una bossa de niló amb una

mica de bicarbonat, depenent de la mida del

ninot. Cal deixar-los-hi resposar una bona

estona i després passar-los l’aspiradora.

CalEfaCCiÓ ComfortablEUn altre aspecte a tenir en compte per evi-

tar problemes de salut és mantenir un grau

de calor estable a la llar, sense que resulti

excessiu. La calefacció ha d’estar entre 18 i

19 graus. Si tot i així tenim fred, serà més

recomanable posar-nos un jersei abans que

augmentar la temperatura, que pot ressecar

l’ambient. Precisament, per evitar una se-

quedat excessiva podem utilitzar humidifi-

cadors ambientals.

MESURES COM VENTILAR LA LLAR, REDUIR LA HUMITAT I NETEJAR ObJECTES I ESPAIS ON S’ACUMULA LA POLS SÓN ASPECTES IMPORTANTS PER GAUDIR D’UN HIVERN SALUDAbLE A CASA I EVITAR PRObLEMES RESPIRATORIS, MOLT fREqÜENTS DURANT AqUESTA ÈPOCA DE L’ANY.

La calefacció ha d’estar entre 18 i 19ºC

S’ha de ventilar la casa almenys un cop al dia i durant 10 minuts com a mínim

Salut a la llar

Maquillar-se cada dia pot afavorir l’apa-rició de l’acne?Aquest és un mite fals. El maquillatge no pro-voca acne si és de qualitat i, per tant, no blo-queja els porus, sempre i quan sigui adequat al nostre tipus de pell. Per exemple, si tenim una pell greixosa i utilitzem una base cremosa amb un alt contingut oliós, no ens anirà gens bé i podrà afavorir l’aparició d’acne. Tingues en compte, però, que algunes bases de ma-quillatge contenen àcid salicílic o peròxid de benzoïl que fi ns i tot ajuden a prevenir l’acne. Només cal saber escollir un bon cosmètic!

Maquillar-se cada dia pot afavorir l’apa-

tu preguntes, nosaltres responemPREGUNTA AL NOSTRE CONSULTORI TOT ALLò qUE SEMPRE hAS VOLGUT SAbER SObRE SALUT I qUE NO T’hAS ATREVIT MAI A dEMANAR.

Tinc un amic molt preocupat pel seu cos, que va cada dia al gimnàs. Podria ser vigorèxic?La vigorèxia és una malaltia complicada de detectar. Consisteix en una preocupació ob-sessiva pel cos i una distorsió de l’esquema corporal. Contràriament al que passa amb l’anorèxia, en aquests casos la persona es veu massa prima, quan en realitat té un cos gran, fort i musculat. Són persones addictes a l’exercici físic que van en excés al gimnàs (fi ns a dos o tres cops al dia) i, fi ns i tot, en alguns casos consumeixen substàncies exò-genes (batuts de proteïnes, esteroides...) per aconseguir desenvolupar una musculatura extrema. Estar preocupat pel físic i anar so-vint al gimnàs no són indicadors d’aquesta malaltia. Ara bé, quan això es converteix en una obsessió i els hàbits giren al voltant d’aquest culte al cos, aleshores es pot estar patint de vigorèxia.

Crec que ha arribat el moment d’explicar

a casa que sóc lesbiana, però em fa por la

reacció dels pares. Com els ho puc dir?

Primer de tot, enhorabona per haver decidit

explicar-ho a la família, perquè és una passa

molt important en la teva vida. Afortuna-

dament, l’homosexualitat és cada vegada

més coneguda en la nostra societat, però cal

que trobis el moment idoni per parlar-ne. Et

pot ser útil explicar-ho abans a algun altre

membre de la família amb qui tinguis confi -

ança, com ara un germà, i que després et pu-

gui ajudar davant dels teus pares. Quan els

ho comuniquis pot ser que la resposta inicial

sigui de xoc, però sovint els pares admeten

que ja s’ho imaginaven. Generalment, la fa-

mília s’ho pren bé i poques vegades es dóna

l’actitud de rebuig que tant temem. Dóna’ls

temps perquè puguin entendre tot el que els

has explicat, i recorda que tant tu com ells

podeu recórrer a associacions o grups d’aju-

da perquè us resolguin qualsevol dubte.

envia’ns les teves consultes a:info@fersalut.cat

Viure jove

Les Entitats de Base Associativa de Catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. La teva salut és la nostra preocupació. Per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.

perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

CAP Alcover CAP PeraladaCAP Sarria - Vallplasa ABS Centelles

CAP Vallcarca- Sant Gervasi

CAP Les Hortes CAP El RemeiEAP Sardenya

www.fersalut.cat