El per iòdic comunitar i de la Tr in i tat Nova

núm. 38

Any 9oct. nov. i des. 09

Índex

2-------------------------------------------------------------EditorialBones festes!

3 i 4-------------------------------------------------------------ReportatgeA PROP i el projecte d’acompanyament

5--------------------------------------BarriUn tècnic pel barri

6 i 7--------------------------Calaix de sastreTaller de encaje i bolillos

8-------------------------------------------------------------Notícies diversesJudici contra el “3 voltes rebel”

9--------------------------------------Joves i infantsLa Taula Jove i El Desván

10--------------------------DiversosParròquia Sant Josep Obrer

11-------------------------------------------------------------ConteHorno de porcelana

2 Opinió

Edita: Col·laboren:EQUIP REDACTOR DE “LA TRINI”Otger Cano (equip comunitari); Carme Capdet; María Comín; Màrius Comorera; Beatriu Egea; Adela Gil; Rosario Herrerías; Raül Lira (equip comunitari); Ángeles Luque; Paco Martínez; Liza Morel; Parròquia Sant Josep Obrer; Diosdado Rebollo; Genoveva Reyes; Joan Teran (equip comunitari); Abraham Vázquez.Disseny gràfi c: Anni Domènech Impressió: Grafi cas Terrassa,s.a. C. Galileu,347, 08774 Terrassa

BUZÓN DE LA TRINI,

C. Pedrosa 21, 08033 Barcelona o al correo electrónico:latrini@noubarris.net

No creiem necessari estendre’ns en un tema conegut per les administracions i sobretot pels veïns i veïnes de Trinitat Nova. Ens referim a l’interès d’aquest barri pels assumptes del medi ambient, que s’han treballat entre els veïns de Trinitat Nova molt abans del Decret i Ressò Eficiència que obliga a les noves construccions a tenir una sèrie de sistemes i protocols que protegeixin el medi ambient, considerant sempre als propis veïns com un element més dins d’un sistema integrat.

No ens equivoquem quan afirmem que en moments ens hem avançat a les administracions, i no ho diem amb pretensió; simplement, diem que nosaltres, part de l’extraradi “gairebé oblidat” de Barcelona, hem de fer front cada dia al reciclatge, a l’estalvi i a la necessitat; hem de millorar les nostres condicions de l’entorn immediat. No neguem que això és un assumpte d’educació però no podem negar que també és un assumpte de supervivència, on la gent més senzilla, sens dubte té una major sensibilitat sobre aquest tema.

És per això que quan parlem – i, de vegades, intentem desenvolupar amb els nostres limitats recursos – de la transformació d’aquest “barri

La nostra eco-consciència

dormitori” en un eco-barri, no ho fem solament pensant en formes “verdes” i més; creiem-nos que l’important són els continguts, on el verd és un color però també ho és el lila, o el color al dret a l’oci i el color que defineix el dret al treball.

No creiem en el dret de la forma, però sí entenem que les formes amb continguts són un dret. I per això estem en una lluita que cada vegada es fa més urgent, però que en ocasions pensem que per a molts és un tràmit més com l’equitat en el gènere o altres drets en els quals solament es creu la lletra escrita, però no l’acció manifesta.

Ens referim a això ja que és fonamental entendre com és la nostra posició respecte a la proteccions del mitjà de nosaltres i del futur.

Raül Lira i María Comín

Hoy quiero dirigirme a mis compañeros y compañeras, no porque sea una fecha señalada. No porque las vivencias vitales, la melancolía, o la alegría de nuestros nietos nos digan que es un día diferente. Hoy, es un día diferente, como lo fue ayer y como lo será mañana.

Es diferente, porque siempre podemos ser mejores personas, y ahí está la diferencia con el ayer. Estamos como siempre dispuestos a luchar, a dialogar y a consensuar. En estos momentos cuando nuestro barrio se construye poco a poco, me apesadumbra una sensación de mis faltas, de mi fortaleza que se diluye. Me preocupa que todo el trabajo realizado por tantos vecinos y vecinas, colaboradores y profesionales que nos apoyan y nos han apoyado se diluya, como mi fuerza.

Y me preocupa, porque estamos haciendo un barrio nuevo, e intentamos también construir entre todos un hombre nuevo. Quizás es más fácil levantar edificios que hacer ciudad, es más fácil montar servicios que construir ciudadanía, al parecer ...es mucho es más fácil, ser asamblearios que realmente democráticos.

Confundimos la razón con el tono y la verdad con la lógica de los intereses, confundimos la norma con la ética y la participación con una condescendencia.

Vecinos, me preocupan muchos asuntos que les preocupan a ustedes. Me preocupa la repercusión real en lo social y lo económico del proyecto URBAN.

Me preocupa que se olvide el espíritu, de la norma y solo se

Queridos vecinas y vecinos de la Trinitat Nova

responda a la letra. En las cuestiones ciudadanas y en las sociales, las matemáticas son inexactas.

Amigos, en estos momentos de dificultad económica y por tanto social, me preocupa que no se entienda la razón social de los conflictos de convivencia, y que se trate de estigmatizar a grupos o colectivos, simplemente por una falta de atención a los necesarios procesos de integración que comienzan con la escuela, siguen con los espacios de ocio y cultura y por cierto se concretan en la inserción laboral.

Vecinos vecinas, me preocupa que las empresas y alguna administración sean poco sensibles a nuestra situación de margen ciudadano, y me preocupa más, que algunos vecinos o vecinas con otros intereses que no son los generales, se apropien de nuestras carencias, para revertir la tranquilidad social que a pesar de algunos, disfrutamos.

Me preocupa, vecinas y vecinos, que cuando las administraciones se den cuenta de su continuo posponer, de no tener espacio en la agenda, y en definitiva que olviden que son servidores públicos. En ese momento cuando las situaciones sociales se puedan escapar de sus manos y quieran contar con nosotros, posiblemente no nos encuentren

Vecinas y vecinos, en estos días de alegría, no debemos olvidar que somos protagonistas de nuestra historia local, y de nuestro mañana.

Amigas y amigos, un año más os deseo la máxima felicidad en estas fiestas navideñas.

Diosdado Rebollo

El judici contra el Casal Popular Tres Voltes Rebel va tenir lloc el 10 de novembre a la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat. El procés civil, iniciat el novembre de 2008 per la demanda interposada pels propietaris de la finca, va haver de ser posposat en diverses ocasions per irregularitats i manca d’informació. Un dels portaveus va comentar que “no entenem la voluntat de la part denunciant, ja que després de més d’una dècada d’abandó i havent passat dos anys entre l’ocupació i la denúncia formal, ara els propietaris -que veuen que el Casal ja és una eina social arrelada i consolidada al barri- volen tancar-lo i fer-lo seu”.

Judici contra el Casal Popular Tres Voltes Rebel

Aquesta casa situada al barri de la Prosperitat, va ser ocupada l’estiu de l’any 2006 per l’Assemblea de Joves de Nou Barris. Després de convertir-la en un Casal Popular obert al veïnat, va esdevenir espai de reunions i activitats de diferents coordinadores i campanyes dels moviments socials del districte. Des de fa mig any, a més a més, el Tres Voltes Rebel acull l’Oficina de Drets Socials de Nou Barris, un col·lectiu que ofereix assessorament gratuït davant d’abusos laborals o relacionats amb l’habitatge.

[Article extret del Setmanari Directa]

Hemeroteca

LA TRINI también está en Internet Página web del Plan Comunitario de Trinitat Nova:www.noubarris.net/trinitatnova

3Reportatge

Malgrat l’esforç realitzat per A PROP i per la nostra Associació de Veïns per poder participar a la convocatòria, finalment Bagursa va decidir no contemplar la proposta presentada des del barri i concedir el projecte a una empresa de serveis. Malgrat que l’oferta de les entitats de la Trinitat Nova suposava un projecte pensat des de i per al barri, aquest no va ser el criteri que van tenir en compte els responsables de l’empresa promotora a l’hora de decidir la concessió: van acabar pesant els criteris econòmics.

Cal dir que la convocatòria no havia estat realitzada en les millors condicions per garantir la màxima participació. De fet, A PROP va rebre la convocatòria a través de l’Associació de Veïns, la qual, al seu torn, no només no va rebre en cap moment cap document amb les condicions exactes de la convocatòria, sinó que l’únic avís que va rebre va ser el mateix dia que aquesta es tancava.

El projecte dissenyat per A PROP era una proposta relacionada amb el procés de remodelació. Es tractava d’una proposta per tal de facilitar al veïnat tota la informació jurídica, legal i pràctica de cara al procés de remodelació.

Per fer-ho es volia comptar amb veïns i veïnes del barri als quals formar per poder dur a terme les tasques d’acompanyament i formació dels altres veïns i veïnes afectades pel procés de remodelació. Aquests veïns i veïnes serien contractats en el marc d’aquest projecte.

Ni A PROP, ni l’Associació de Veïns volen renunciar a la realització d’un projecte pensat per què pugui tenir continuïtat més enllà del projecte URBAN.

La convivènciaEn primer lloc es tractaria de

realitzar un contacte porta a porta on mitjançant una petita entrevista es pugui identificar, tant als veïns ja allotjats en els seus nous habitatges (Bloc C) com

visitar als veïns que encara habiten els “antics” habitatges i que els correspon traslladar-se al Bloc B1. Caldria comptar amb un diagnòstic previ respecte a la situació de cada veí a fi d’elaborar un fitxer d’incidències en relació als problemes que es vagin detectant de manera que es puguin obtenir indicadors clars i reals de la situació. La funció del diagnòstic seria conèixer de forma sistemàtica els factors que generen problemàtiques de manera que sigui més senzill afrontar la seva resolució.

La corresponsabilitatPer altra banda, el projecte

d’acompanyament comportaria dues altres tasques bàsiques d’intervenció: per una banda, la necessitat de potenciar una cultura de la responsabilitat col·lectiva; i per l’altra la voluntat de fer una tasca d’assessoria de l’autogestió comunitària. Aquesta última línia de treball inclouria des de les passes necessàries en la constitució d’una comunitat de veïns, fins a conèixer diversos camins d’accessos per a resoldre problemes d’ordre social. Quan es parla de “l’assessoria en la constitució de comunitats” no només s’està parlant

de tot allò que implica la gestió d’una comunitat de veïns, sinó a la possibilitat de donar elements de valors col·lectius a aquests contactes, valors vinculats als drets i deures d’una comunitat i a l’abast del seu compliment.

Informació per a la formacióLa proposta voldria anar més enllà

d’una acció o d’una sèrie d’accions puntuals per a respondre a “un contracte”. La idea consistiria en poder sistematitzar aquesta possibilitat per reproduir formes de gestió comunitària de forma conjunta amb l’administració. Segons el projecte d’A PROP, la millor estratègia per a això passaria per l’elaboració d’instruments o cartilles informatives que, a més de servir per a una situació concreta, es poguessin adequar i millorar per d’altres moments o, fins i tot, per d’altres territoris.

Segons A PROP, el fet que els seus beneficiaris corresponguin a diferents franges d’edat, a diferents situacions econòmiques i també a diferents procedències culturals fa que sigui necessària una atenció el més personalitzada possible. És per això

Bagursa tria un projecte social del URBAN amb criteris exclusivament econòmics i deixa fora una proposta de qualitat i de barri

que en la seva proposta es considerava que dur a terme el projecte possibilitaria un exercici per a la seva experiència en un context que podria resultar en una mostra vàlida de la realitat global del barri i, fins i tot, del conjunt del districte de Nou Barris.

Es tractava d’un projectepresentat per A PROP amb el suport de l’Associació de Veïns

Es tractava d’una proposta per tal de facilitar al veïnat tota la informació jurídica, legal i pràctica de cara al procés de remodelació.

El projecte d’acompanyament comportaria dues tasques bàsiques d’intervenció: la necessitat de potenciar una cultura de la responsabilitat col·lectiva; i la voluntat de fer una tasca d’assessoria de l’autogestió comunitària.

El passat mes d’octubre, la coo-

perativa A PROP va presentar, en

col·laboració amb l’Associació de Veïns

de la Trinitat Nova, un projecte d’inserció

laboral a l’empresa pública Bagursa. El

projecte responia a una convocatòria

per desenvolupar les accions previstes

al pla URBAN.

Us presentem el projecte, que s’emmarcava en el procés de remodelació i el pla URBAN

4

Una oportunitat perduda?

És difícil d’entendre com un projecte que es deriva d’URBAN, finançat amb els fons europeus FEDER, i per tant, pensat per a “inversions productives que contribueixin a crear i preservar llocs de treball duradors” hagi estat concedit a una empresa que res no té a veure amb el barri i no a una empresa com A PROP que assegurava la contractació de persones del barri, amb la possibilitat d’allargar la seva ocupació més enllà de la durada del projecte.

Aquesta perspectiva la recolza l’experiència. Això ho poden acreditar tots aquells veïns i veïnes de la Trinitat Nova que, per intermediació d’altres veïns organitzats del barri, han intervingut en diversos projectes l’objectiu dels quals eren, com en el projecte present, l’acompanyament d’altres veïns i veïnes, no solament dels últims blocs, sinó també de la primera fase de la remodelació.

A PROP no només duu el seu treball a terme en els àmbits més tradicionals de l’acció i la participació. Cal assenyalar que la cooperativa, a sol·licitud del pla comunitari, havia plantejat la necessitat de la formació d’agents i promotors comunitaris a llarg termini, d’acord amb el projecte de la Casa de l’Aigua o el mateix projecte d’enfortiment comunitari en el qual A PROP havia col·laborat.

Una oportunitat perduda?

Reportatge

Entrevista a Genoveva Reyes, responsable de A PROP

Genoveva Reyes fa anys que

treballa al barri en una cooperativa

anomenada A PROP SERVEIS

COMUNITARIS, SCCL. Com a part de

la xarxa associativa de la Trinitat Nova,

ha demostrat una gran capacitat de

coneixement de molts dels temes

socials que inclou la Iniciativa Urban.

Això s’ha traduït en una col·laboració

i participació estreta dins del Pla de

Desenvolupament Comunitari del

barri, així com en un treball conjunt

entre el Districte de Nou Barris i la

Associació, es va traduir en que molts

dels projectes socials de l’entitat es

reflectissin a URBAN.

La TRINI hem parlat amb la Genoveva perquè ens expliqués una mica qui són A PROP i en quins àmbits treballen.

La Trini: Quan i perquè neix A PROP?Genoveva Reyes: Neix l’agost del 2001 com un projecte de l’Associació

de Veïns i el Pla Comunitari del barri de la Trinitat Nova, a través d’un diagnòstic que es va realitzar el 1996 per a determinar les limitacions de l’entorn.

Sorgeix amb dos objectius dins del desenvolupament econòmic del barri: cobrir les necessitats sociosanitàries i la inserció sociolaboral. Tot això, amb objectius operatius adreçats a la dinamtizació veïnal, el suport als grups més vulnerables, la transmissió de normes d’higiene, la convivència i, a la vegada, el suport a la solitud.

LT: Com van ser els inicis?GR: Varen iniciar el projecte 4 dones gràcies als Nous Filons Ocupacionals, treballant en l’atenció domiciliària a la persona i en la llar, realitzant les tasques de cura i companyia, higiene personal, acompanyaments diversos, cangurs, compres, recolzament en gestions, suport escolar, neteja general i recolzament en tasques domèstiques. Sobretot ens dirigíem a tots els perfils que necessitaven de la nostra ajuda, però majoritàriament a persones majors de 65 anys.

LT: Des que us vau convertir en cooperativa el 2004, quines fites heu assolit?GR: Hem assolit alguns resultats

“Volem donar esperança als que se senten sols i abandonats”

importants com entaular comunicació i conscienciació amb els serveis públics del territori mitjançant reunions conjuntes. També tenim un conveni amb una empresa del sector de l’Atenció Domiciliària que reconeix la nostra trajectòria i significació en el territori. Gràcies a aquest conveni atenem els serveis oferts des de la xarxa municipal d’acord amb l’ajuntament de Barcelona. S’ha aconseguit donar veu a aquelles persones que ningú sabia de la seva existència i problemàtica, hem aconseguit ajudar a molts familiars davant la impotència de cuidar als seus pares o avis paral·lelament duent a la seva pròpia família i treball. En resum, crec que hem donat esperança a aquells que se sentien sols i abandonats.

LT: A nivell laboral, pots parlar dels resultats concrets de la vostra activitat?GR: Durant tots aquests anys s’han creat 62 llocs de treball, obrint la porta al món laboral a dones que tenen dificultat per a incorporar-se. Majoritàriament del col·lectiu immigrant, mares desvinculades d’aquest circuit i persones en economia submergida, col·laborant a fer-la emergir. També hem donat opcions a la formació homologada de treballadores familiar per a incorporar-se a l’atenció domiciliària.

LT: I a nivell assistencial?GR: Des de l’any 2001 s’han rebut 650 peticions de serveis, dels quals se n’han atès 354. Del total de serveis atesos, un 6,92% correspongueren a serveis d’atenció a la persona, un altre 47,54% a atenció a la llar i a un 45,54% a persones que en la seva majoria no havien estat ateses en d’altres àmbits o organismes per problemes econòmics.

LT: No és poc...GR: Hi ha molta necessitat, i nosaltres aspirem a fer més pel barri.

5Barri

Paral·lelament al projecte presentat a Bagursa, i també emmarcat en la iniciativa URBAN, l’Associació de Veïns de la Trinitat Nova, en col·laboració amb el Districte de Nou Barris, ha dissenyat i impulsat un projecte d’inserció laboral dirigit a persones pertanyents a col·lectius amb especials dificultats o en risc d’exclusió social. Aquest pla d’inserció laboral vol anar lligat a la Casa de l’Aigua (el pla del barri de constituir un gran centre de referència en sostenibilitat al barri), així com amb la necessitat de mantenir un barri cuidat i habitable

En primer lloc cal assenyalar que el projecte que es presenta s’inserta en una proposta integral sobre la millora de les condicions ambientals de la Trinitat Nova, utilitzant com a referència el Projecte de la Casa de l’Aigua, però ampliant la cobertura des d’una viabilitat sociolaboral.

El projecte: “De l’Agenda 21 a un centre de referència: la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova”és un projecte que

treballa la sostenibilitat al barri d’una manera global i integral i en clau de districte. Un projecte que té com a eixos transversals l’educació i el treball en xarxa de diferents actors institucionals i locals.

És aquest treball el que donarà

forma a la infraestructura de la Casa de l’Aigua, com a centre de referència per a treballar la sostenibilitat des de l’educació creant una línia d’accions concretes al territori mitjançant unes persones que actuïn de promotores locals en sostenibilitat.

Aquest projecte pretén arribar a la creació d’un espai, La Casa de l’Aigua, amb caràcter de museu de la ciència

Pendents de l’administració per un altre projecte per donar feina a veïns i veïnes del barri

i la tècnica, on s’hi articuli una acció educativa en la sostenibilitat, amb èmfasi en l’ús de l’aigua, on es realitzin classes i sessions experimentals i interactives per a les escoles del barri, del districte i la ciutat, i així mateix, on també s’hi realitzi formació als ciutadans i a la comunitat en general.

Aquesta formació, dirigida a la comunitat, vol arribar a la creació de Promotores Locals en Sostenibilitat les quals seran encarregades d’actualitzar els continguts curriculars i de fer formació en cascada amb la resta de veïns i veïnes del barri.

Un espai que esdevingui una infraestructura per a treballar tots els continguts que durant la realització del projecte s’han determinat d’una manera participativa i amb el treball en xarxa de diferents actors que s’han implicat en el projecte per donant-li un marc de creixement i viabilitat.

El projecte incorpora també aspectes de molta visibilitat per als veïns de trinitat nova com són la neteja, la jardineria i el civisme ciutadà (aspectes molt criticats pels veïns).

Des del passat mes de novembre, una nova figura municipal treballa al i per al barri. El nou Tècnic de Barri de Trinitat Nova, Màrius Comorera, que a més a més ho serà també del veí barri de Vallbona, s’inscriu en la línia estratègica de la proximitat, un dels eixos d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona durant la present legislatura. Amb la clara vocació d’apropar cada cop més la gestió als ciutadans, en aquest cas, els veïns i veïnes de Trinitat Nova, no és casual, doncs, que el seu lloc de feina estigui ubicat als locals de l’Associació de Veïns del carrer Pedrosa. En total, l’Ajuntament ha desplegat 64 Tècnics de barri a tota la ciutat, que es reparteixen els 73 barris existents a Barcelona.

El Tècnic de Barri és el referent tècnic estable de l’Ajuntament al territori i actua com a facilitador de la relació i la comunicació entre

el Districte, els veïns i les entitats. Treballant colze a colze amb els agents socials, culturals i educatius de Trinitat Nova, un dels principals encàrrecs d’aquest nou tècnic –no pas polític- és conèixer la situació,

necessitats i demandes del barri en els diferents àmbits, canalitzar la seva gestió i conjuntament amb el Districte i les pròpies entitats afavorir l’anàlisi i agilitar les respostes o l’activació dels recursos i serveis necessaris.

Un tècnic pel barri

Es tracta de desenvolupar un pla conjunt amb el promotor del Districte, i en coordinació amb els àmbits municipals corresponents en funció de cobrir aquells espais que als quals a la Brigada Municipal se’ls fa difícil actuar. Però la idea no es remet solament a la neteja, sinó a la incorporació de valors cívics que aquests jardiners i netejadors puguin transmetre per mitjà d’estratègies comunitàries.

Com assenyala, l’esperit de l’URBAN es tracta dinamitzar l’espai urbà de Trinitat Nova. Atenent a aquest esperit, es tracta de canalitzar aquesta proposta per mitjans dels canals existents en el barri en el cas concret, l’Associació de Veïns creu convenient col·laborar amb la cooperativa de proximitat, denominada APROP, cooperativa formada per dones immigrants regularitzades i població local. L’àmbit de treball d’aquesta cooperativa inclou la jardineria i la neteja, amb el valor afegit que estan en capacitat d’elaborar paral·lelament una proposta d’informació i formació comunitària. Els responsables de l’Associació de Veïns creuen que fer possible un projecte com aquest contribuiria notablement al desenvolupament del barri.

L’àmbit de l’actuació del Tècnic de Barri es concreta en quatre camps: el coneixement de la realitat, la participació ciutadana ( per exemple, impulsant el Consell de barri i les lleis de millora dels barris com la Iniciativa Urban), l’espai públic (recollint les demandes ciutadanes respecte a la millora de la situació de la via i els espais públics i el seguiment de la resposta que es dóna. a les qüestions demandades) i, finalment, la prevenció, la seguretat i la convivència.

Màrius Comorera ha dit a La Trini que s’ha sentit “molt ben acollit” des de l’Associació de Veïns i el Pla Comunitari i s’ha mostrat “positivament sorprès” per l’acció comunitària que s’hi duu a terme així com pel procés de remodelació urbanística que està vivint el barri i que, “dia a dia, està transformant Trinitat Nova en un barri veritablement nou”.

6

Ingredientes:1 rape entero mediano1 pescadilla pequeña250 gramos de gamba pequeña 250 gramos de almejas 500 gramos de mejillones de roca (cabezas y espinas para dar sabor)50 gramos de almendras tostadasarroz, cebolla, perejil, tomate, sal, 1 vaso pequeño de vino blanco, aceite y pan.

Calaix de Sastre

Homes sants

Hi ha homes santsQue ens marquen caminsPer on ells ens dicenQue hem de caminar

Manen feixugues càrreguesEn els altres homesQue incapaços sónElls de suportar

La meva ànimaNo vol camí fressatEl meu esperit, fa un clamPer la llibertat

S’omplen la boca, senyorDel teu nom eternPerò a mi em recordenEl foc de l’infern

Les seves pregàriesEm semblen forces teatralsEls seus penedimentsHipòcrita fingiment

Tan sols busquen prestigiI bon assentamentVestimentes sumptuosesI bons dividends

Lo profà ho fan santEl que és fals vertaderI de tot el que convinguiEn fan sacrament

Penseu senyor que tú També els has d’obeirElls donar les ordresI tu senyor les has de seguir

No saben senyorque tu, tot ho sapstot el que fem nosaltresi també tot el que ells fan

Que vuis dintre de l’homeQue li fas costatQue ets pare de tots els homesDe tots els petitsI també dels descamisats

Beatriu Egea

En nuestro barrio de Trinitat Nova, en los locales de la Asociación de Vecinos, se realiza un taller de encaje de bolillo, punto de media, punto de cruz y ganchillo, actividades que se ofrecen a todas las personas que lo deseen.

La experiencia nos ha mostrado ya que son actividades muy positivas para las personas que disponen de tiempo. Aunque sería muy bueno que se iniciaran chicos/as jóvenes porque sería la manera de ocupar el tiempo libre y de cultivar algún “hobby”, además de contribuir a conservar en nuestra sociedad la artesanía tradicional.

En este número de “La Trini” os contaremos algo de la historia del Encaje de bolillo.

El encaje de bolillo es un tejido decorativo, hecho a mano con hilo de seda, algodón, lino, u otra clase de hilo, entrelazando hilos sobre una almohada, siguiendo un dibujo previamente preparado en una cartulina ya picada y hecho con unos palos (bolillos).

El origen de esta artesanía es difícil de determinar. De hecho es muy antigua y ya consta en las civilizaciones egipcia y asiria un tejido que fue precursor del encaje de bolillo. Se podría decir que comenzó en los países situados a orillas del Mediterráneo y con relaciones comerciales con Oriente.

Otras personas sitúan el origen del encaje de bolillo en Venecia a mediados del siglo XVI. Hay países

que se disputan el origen de esta artesanía como Francia, Italia, España y Flandes.

Sin pararnos demasiado en la historia, sí podemos decir que en todas las regiones de España, se ha cultivado el encaje de bolillo, también en Cataluña. A las chicas se les iniciaba ya en las escuelas en esta

Taller de encaje de bolillo, punto de media, punto de cruz y ganchillo

Sopa de arroz y pescado por: Angeles Luque Elaboración:Se pone a hervir todo el pescado menos las almejas y mejillones que se hierven aparte, en 2 litros de agua durante 20 minutos, se le añade una cebolla, perejil y sal.

Se cuela el caldo se limpia el pescado y se reserva.

Una vez abiertas se quitan las cascaras y se reservan las almejas y los mejillones.

Aparte se hace un sofrito con el tomate

una cebolla y las almendras machacadas muy finas, se le añade también el vaso de vino.

Una vez terminado el sofrito se le echa al caldo junto con el pescado y el marisco reservado, y ya se echa el arroz .

Para dar un toque especial a la sopa se pueden freir unos trocitos de pan, pocos.

BUEN PROVECHO

técnica de encaje y que, muchas de nosotras, hemos conservado a través del tiempo.

Cuenta una canción que cantaban las niñas de aquel tiempo que se iniciaban en este oficio de encajera, pesado y duro para su edad:

“Mundillo, si tu supieras

las penas que me haces pasar

dirías a la maestra

que me dejara ir a jugar”

Este escrito sólo pretende servir de información y de invitación a las personas de nuestro barrio a participar en este taller lúdico y de aprendizaje de una artesanía que merece nuestro aprecio y apoyo para conservarla.

En toda España y en toda Cataluña, a lo largo del año hay cantidad de “trobades” de encajeras de bolillo que merece la pena verlas.

Adela Gil

7Calaix de Sastre

Beatriu Egea

El sexe és un tema una mica delicat, però jo crec, i és sols la meva opinió se n’ha de parlar. Hem passat de la repressió de l’església a la banalització de la societat. Avui, aquesta ho permet tot i la església ho castiga tot. Aquestes actituds, això és clar, afecten els nostres adolescents.

També els anuncis, les pel·lícules, la televisió en general degraden la sexualitat. S’ha permès que del sexe se’n facin grans negocis. S’ofereix sexe a qualsevol hora del dia, la majoria de les vegades de forma grollera i degradant, que fereix la sensibilitat de qualsevol. Això afecta no només els adolescents, sinó també els nostres infants.

Els adolescents s’inicien cada vegada més joves en el sexe, sense que ningú no els expliqui què és el que els pot aportar a les seves vides. Se’ls expliquen les coses a mitges, mentre l’església amaga el cap sota l’ala, preferint culpabilitzar enlloc de donar respostes, d’aportar claredat. Es considera garant de la moral de les persones. L’estat no es preocupa d’aquest fet, ho soluciona posant preservatius als instituts per facilitar les coses i assegurar que els joves i adolescents practiquin “sexe segur”. Els adolescents estan inquiets per deixar de ser verges, perquè resulta que ser verge està passat de moda i cal fer coses modernes. També això afecta els adults, tot i que de manera diferent. Aquests canten i presumeixen dels “polvos” que fan a la setmana – perquè ara se’n diu “polvo”!

Però els adults ja són això, són adults, i ja prendran les seves decisions. L’home i la dona també naixem sexuats i ho som tota la vida, fins que morin. També som una síntesi de cos i d’esperit. Això vol dir que som com els animals, i per tant no funcionem com si tan sols comptés el cos. Per tot el que fem, també el sexe té una dimensió diferent que respecte dels animals.

Jo crec que està bé que la medicina doni informació per protegir-nos de possibles malalties; està bé que ens aconsellin. Però no n’hi ha prou.

Les persones, que som cos i esperit, tenim consciència, i per tant, quan actuen malament ens n’adonem i això ens fa patir. Però això també hem de tenir les coses clares. Penso també, i també és sols la meva opinió, que aquest afany de sexe que tenen els joves – i de vegades els no tan joves – es deu a una necessitat de sentir-se estimats. L’acte sexual, és el més íntim que pot tenir un ésser humà, però per això mateix pot convertir-se en desencís, en dolor, froustració per trobar-se utilitzat.

Em refereixo també als adolescents. Mitjançant el cos ens apropem als altres, en l’alegria i en l’amistat, sense cos, no som enlloc.

Parlem de sexe?

La sexualitat no és sols un acte genital, és energia, que envaeix tota la nostra persona i té veure amb tot el que fem. Amb la tendresa, amb la generositat, amb la solidaritat, amb el compromís, en la creativitat, en la maduració de l’ésser humà. També té una vessant espiritual, que és la donació d’un home a una dona i viceversa.

De fet, en el sexe, la llibertat absoluta existeix sense amor, perquè en la llibertat absoluta sempre és la llibertat del més fort. La jungla de l’egoisme, més brutal, quan els desig i els sentiments de l’altre no compten. Jo diria que als adolescents

i joves que no tinguin pressa per tenir relacions sexuals. També els diria qu es’estimin moltíssim a sí mateixos i que mai no es deixin utilitzar, com un paper d’embolicar; i que tampoc no utilitzin mai els altres. Les modes passen, però les persones queden. Aquesta és la meva opinió, i encara que no m’agrada donar consells, en aquest cas no m’he sabut estar.

Per les persones que vulguin aprofundir sobre aquest tema, recomano el llibre “L’art d’estimar” d’Erich Fromm. Hi ha versions tant en català com en castellà.

8 Notícies diverses

Carme Capdet*

Ja hem arribat al final, hem gastat el 2009, és el moment de seure i pensar en la feina feta, potser ens han quedat coses per resoldre. La Comissió socioeducativa ha estat activa durant tot el curs, ens hem reunit puntualment cada mes tots i a més hem fet reunions en petits grups per temes puntuals.

Hem seguit amb els projectes que havíem engegat el curs passat, amb alguns canvis ja que cada vegada anem intentant implicar a les famílies afegint activitats que puguin fer amb els nens.

• “Música Xics”, que es fa amb nens i joves de 0 a 18 anys i amb famílies de 0 a 6 anys;

Fem balanç del 2009: què hem fet des de la “Socioeducativa”?

La Societat Ocellaire informa:

El presidente de la Societat Ocellaire José Luis me informa que el próximo campeonato de oficiales del año 2010 se celebrará el día 9 de mayo con lo cual se está trabajando para que se pueda celebrar en el barrio de la Trinitat Nova (concretamente en el Ateneu Popular de 9 Barris). Por otro lado también informan de que el próximo día 12 de diciembre hay asamblea general de socios para presentar las cuentas del año.

El Club de Petanca, en forma.

El presidente del Club de Petanca Trinitat Nova Jordi Pla informa que los equipos de 4 y 5 categoría tienen muchas posibilidades de ser campeones de sus respectivos grupos al estar los primeros en la liga muy destacados del resto de equipos.

• “Un barri ple de contes”, amb els nens de 0 a 6 anys i com a novetat d’aquest any amb les famílies hi ha una activitat a la biblioteca comunitària.

• “Plat combinat estil Trinitat Nova”, amb nens i joves de 0 a 18 anys, i amb famílies de 0 a 6 anys.

• “Coneixem-nos” amb nens i famílies de 0 a 3 anys.

Hem aconseguit, i ho podem dir amb satisfacció, que s’obrin tant el pati de l’Escola Sant Jordi durant els caps de setmana, com el pati de l’IES a les tardes. Es tracta d’una reivindicació de fa 10 anys!!

La Taula Jove també ha estat treballant molt per organitzar activitats pels joves i en buscar espais de reunió.

També hem treballat molt el tema de la ecologia, la sostenibilitat, els horts, la casa de l’aigua, s’han fet cursos de formació pels mestres del barri i s’ha elaborat un projecte entre tots els centres que s’ha presentat a l’Agenda 21.

Amb el tema de la Casa de l’Aigua s’han fet diverses activitats de grans i petits, visites als horts, i vam organitzar una mostra de dibuixos de tots els alumnes dels centres escolars. És d’aquesta mostra d’on ha sortit el que serà el logotip de la Casa de l’Aigua.

Fora d’aquests projectes s’ha anat resolent el dia a dia de totes aquelles coses que sorgeixen a les escoles.

Ja quasi en acabar l’any hem tingut dues noves incorporacions a la Comissió: la del Tècnic de barri i la del Conseller d’Educació del Districte. Crec que poden ser peces clau per estar més a prop del Districte.

Començarem un nou any amb mol-tes ganes després d’unes merescudes vacances i seguirem amb el que tenim engegat i si cal amb coses noves ja que creiem que Trinitat Nova és un barri important per tots.

* És directora de l’Escola Bressol de la Trinitat Nova

Diosdado Rebollo *

Benvolguts Veïns i Veïnes de la Trinitat, Vostès em coneixen, el diàleg sempre ha estat la meva targeta de presentació, però crec que és moment de reflexionar sobre quin és el diàleg més convenient pels interessos del barri i els seus habitants. Penso que en moltes ocasions es confon paciència amb feblesa, acord amb acomodació, i a vegades, respecte amb por.

Com sabeu, tots els projectes que portem conjuntament amb l’administració, són una resposta a les necessitats i mancances històriques del territori. És per això, que quan els veïns reben les seves noves cases, aquest lliurament respon a una reivindicació i lluita de tots. I és veritat que els nous habitatges són de més qualitat, més espaioses i estan integrades en un projecte social i econòmic. És per això, que ens costa pensar que després del lliurament dels últims pisos de la segona fase els problemes de

postvenda siguin tant recurrents, i que Adigsa no tingui capacitat per remeiar els errors que desdibuixen el valor immens del projecte.

Hem rebut més de 50 sol·licituds de reparació de petites i no tan petites fallades: radiadors que no irradien, plaques solars sense un manteniment adequat, portes que no ajusten o filtracions perilloses en el sostre d’algun habitatge, només per esmentar les errades de major incidència.

Però també, haig d’assenyalar que projectes nostres es posen a l’espera de les prioritats que el “servidor públic” defineixi si són o no són de prioritat per al territori.

Concretament, l’Associació de Veïns ha desenvolupat un projecte que beneficia els fills del barri, aquells de tota la vida i que per raons gairebé sempre laborals o familiars han hagut marxar del nostre barri o del seu anterior domicili dins de Trinitat Nova. Hem presentat a INCASOL un document amb tota la informació

sobre els detalls d’algunes famílies que mereixen un estudi especial respecte el preu final; hem tingut dues reunions i al final creiem que els responsables d’INCASOL no han prestat un interès real amb la sol·licitud.

Vull que el barri sàpiga que seguim treballant amb el Districte els projectes de l’URBAN, amb les dificultats pròpies de propostes complexes. Però amb un horitzó molt clar, els recursos que són per al barri volem veure’ls al barri.

Veïns: hem acordat en la Comissió de Seguiment que d’ara endavant, la licitació de tots els projectes socials de l’URBAN hauran de passar per aquesta comissió, hauran de ser estudiats i definits en un òrgan on tant l’Associació de Veïns com el Pla Comunitari participen des de la seva constitució.

No resta gens més que desitjar-vos una bones festes en aquest barri nostre que estem construint tots i totes.

* És president de l’Associació de Veïns de la Trinitat Nova

Refl exió Final

9Joves i infants

Finalment El Desván serà inclòs en la xarxa d’equipaments de lleu-re de l’ajuntament

Finalment, i després de molts anys insistint i d’haver d’escoltar el mateix missatge de sempre (“d’aquí a un temps, tranquils...”), hem aconseguit que l’Ajuntament es comprometi a incloure’ns dins de la Xarxa Municipal d’Equipaments de Lleure del Districte de Nou Barris.

Aquest desembre hem establert el primer contacte, en què se’ns ha explicat el projecte de l’ajuntament. Aquest pretén crear una xarxa d’equipaments municipals amb la representació d’un casal a cada barri, de tal manera que finalment, han vist l’oportunitat d’incloure El Desván en aquesta xarxa. Ara bé, cal que aquesta inclusió sigui beneficiosa per totes dues bandes, és a dir, tan

Bones notícies!!

per l’ajuntament com pel propi casal infantil, i per tant, pel propi barri. Així doncs, tan bon punt comencem aquest nou any començarem a fer les reunions indicades per a tramitar aquesta gestió.

Per tant, esperem poder donar-vos noves, però sobretot bones, notícies!

També aprofitem aquest espai per explicar que aquest diumenge 13

de Desembre, varem participar en el Creixem jugant 2009, el qual ha estat organitzat des de la Coordinadora Infantil i que aquest any s’ha fet a la Plaça Roja del barri de Ciutat Meridiana (recordeu que l’any passat es va celebrar al nou parc de la Trinitat Nova). En aquesta ocasió, varem fer una gimcana per tots els infants i després varem poder gaudir d’un espectacle de màgia.

Per acabar, només recordar-vos que comencem a posar-nos les piles per tal de preparar el Carnestoltes 2009 des de Trinitat Nova, per tal de participar en la rua del districte, així doncs, animeu-vos a venir a col·laborar i donar idees, i penseu que com més gent hi participi més bé ens ho passarem i més gran podrem fer la festa.

I parlant de festes, ens complau desitjar-vos molt bones festes de Nadal i molt bon any nou!!

Otger Cano (Coordinador de El Desván)

La Taula Jove és un espai on ens reunim tots els professionals que treballem amb adolescents i joves del barri.

Volem promocionar tot el potencial que veiem que els i les joves de la Trinitat Nova tenen en molts aspectes: volem que el barri faci esport, que es relacioni amb altres barris, que creï, que balli, que es formi...en definitiva, des de la Taula Jove, volem treballar amb ell@s per tal que participin activament en el lloc on viuen i que se n’adonin de que tenen un paper important.

En aquest any que s’acaba s’han engegat diferents activitats i tallers comptant amb el suport d’institucions i recursos tant del barri com fora de ell.

Pel 2010 volem seguir treballant en aquesta línia englobant totes aquestes activitats dins d’un projecte dirigit específicament als joves, que ens pugui permetre seguir creixent com a taula així com ampliar les accions i recursos per als joves del barri.

Per això volem escoltar-vos! Volem saber què penseu! I al mateix temps volem agrair-vos el suport que en moltes ocasions ja hem rebut de tots vosaltres!!!

Us esperem!!!

Ei muchachada! Saps què és la taula jove?

Us adjuntem una graella d’activitats que s’estan realitzant actualment. Si estàs interessat/da...truca!!!

Qualsevol dubte, ens podeu escriure un mail a tnjove@gmail.com o trucar al 93.353.88.44 preguntant per l’Abraham o la Glòria.

10 Diversos

Els locals de l’Associació de veïns de Trinitat Nova (c/Pedrosa,21) seran l’escenari inaugural del nou Consell de barri, que se celebrarà el proper dimarts 26 de gener a les 7 del vespre. Tots els veïns i veïnes, representants d’entitats i professionals dels serveis i equipaments que desenvolupen la seva activitat als carrers de Trinitat Nova hi són convidats.

Els Consells de barri, que des del passat mes de novembre ja s’han començat a celebrar tant a Nou Barris com a la resta de Barcelona, van ser definitivament aprovats pel Consell Plenari de l’Ajuntament el passat 2 d’octubre i tenen per finalitat, segons es descriu en les seves normes reguladores, “ser un canal de participació ciutadana en el desenvolupament de polítiques públiques de proximitat i convivència i aprofundir així en la cohesió social i la qualitat de vida urbana de la ciutat”.

El Consell de Barri estarà format, amb veu i vot, pel President/a del

L’Associació de veïns acull el primer Consell de Barri

La Parroquia de Sant Josep Obrer se ha distinguido siempre por su gran sensibilidad hacia los problemas sociales de nuestro entorno, sobre todo, en el barrio de la Trinitat Nova y cuyo compromiso social se plasma a diario en planteamientos y acciones concretos, como es el Banco de Alimentos, que funciona desde hace muchos años.

Desde Sant Josep Obrer: Contra la crisis, solidaridad

Por Liza Morel

Aquella mañana, el colegio no estaba como todos los días. Un extraño olor flotaba entre sus paredes y un sordo susurro recorría todos sus pasillos. Como cada mañana, atravesé la planta baja donde se encontraba mi clase y me dirigí hacia el fondo del primer pasillo de la derecha, esperando descubrir las razones de aquella extraña situación. Llevaba las manos colgando fuera de las mangas del abrigo como si no fueran mías; pantalones cortos de color gris y unos calcetines de lana que me cubrían las pantorrillas y que en mitad del pasillo se deslizaron poco a poco hasta casi desaparecer entre los pliegues de mis zapatos. De mi espalda colgaba, también como cada mañana, una enorme bolsa de cuero de vaca teñida de rojo que había pertenecido a mi madre, y que ella misma había recompuesto para mí en una perfecta mochila que a menudo era objeto de burla por parte de mis compañeros.

Cuando me agaché para subirme la media rebelde noté que el ruido estruendoso de pupitres no era el mismo que el de otras mañanas, ni que aquel olor que tanto me gustaba, mezcla de colonia y tiza, tampoco era el mismo que me recibía cada mañana cuando entraba en aquel pasillo. Estiré la media con las dos manos y la solté al llegar a la rodilla. Cuando me incorporé satisfecho por haber remediado ese pequeño desorden, una mano adulta se posó sobre mi hombro y mencionó mi nombre. Era la directora de la escuela. Una mujer de cabellos largos y suaves sujetos por una goma roja, que vestía una falda gris plisada y un jersey abierto de punto azul. Ella era, también, mi profesora de lengua y literatura. Mi profesora preferida.

Al oír su voz me sonrojé como siempre me sonrojaba cuando estaba cerca de mí. Cambié de rumbo sin rechistar y la seguí en silencio hasta su despacho. Al entrar en él, me sacó la mochila de cuero rojo de la espalda y me hizo sentar en su silla, una enorme butaca de cuero acolchado de la que me colgaban las piernas desnudas y en la que me sentía absolutamente pequeño e indefenso. Ella se sentó frente a mi, mirándome de una forma dulce y a la vez estricta, y a los pocos segundos empezaron a entrar otras personas en el despacho que me observaban sin decir nada. Entonces supe de qué iba el juego.

Yo había entrado en esa escuela mixta más tarde que la mayoría de mis compañeros, mucho después, con siete años cumplidos, y sin pasar por los cursos de preescolar. Mi madre

Consell de Barri, càrrec que serà exercit pel Regidor/a del Districte, una vicepresidència, que, prèvia aprovació, recaurà en un ciutadà de consens amb una trajectòria reconeguda i vinculada a la vida social i/o associativa del barri, un conseller/a de districte de cada grup municipal i les entitats i associacions de veïns i veïnes del barri, que constin inscrites al Fitxer General d’Entitats Ciutadanes de l’Ajuntament de Barcelona.

Al Consell de Barri, que es reunirà dos cops l’any, s’abordaran totes aquelles qüestions que afecten al barri i són objecte de preocupació dels veïns i entitats, que tindran la potestat d’intervenir a través dels torns de precs i preguntes. Els seus dictàmens i propostes s’elevaran als òrgans pertinents dels Districte o de l’Ajuntament i seran objecte d’estudi, debat i treball per part de la Comissió de seguiment. Us hi esperem!

Este año, en la celebración del cincuentenario de la Parroquia de Sant Josep Obrer, no hemos podido quedarnos al margen de la situación de crisis económica en la que nos encontramos y, por ello, decidimos actuar de una manera más concreta y exhaustiva, llevando a cabo una campaña de recogida de alimentos básicos y no perecederos, durante todo el año, que han ayudado a las numerosas familias que recurren a la parroquia en busca de alimento.

Gracias a un amplio plan de difusión dirigido por la Asociación de Vecinos de la Trinitat Nova, que quiso colaborar en esta acción concreta, en las Fiestas Mayores del barrio se formó una cadena solidaria el día 13 de Junio, en la cena con traje, que logró implicar a numerosas familias y colaboradores anónimos con este proyecto social, haciendo posible una recogida abundante de alimentos:

40 litros de aceite. 36 paquetes de arroz.26 paquetes de pasta.11 litros de leche.

Además de ….4 tarros de judias.6 botes de tomate.16 paquetes de legumbres.4 botellas de refrescos.1 caja de galletas

Por todo ello, queremos expresar nuestro sincero agradecimiento a la Asociación de Vecinos y, en especial, a todas las familias y colaboradores anónimos que, gracias a su apoyo y aportación, hemos podido llegar a más personas que lo necesitan, constatando, una vez más, la solidaridad que ha marcado y caracterizado siempre a este barrio.

Parròquia de sant josep obrer

II Hornos de porcelana

11Conte

no había podido inscribirme antes por razones que nunca supe, y cuando entré, por fin, en la escuela me convertí en el chico más solitario y callado de la clase, el único sin pasado escolar, sin confidencias ni amigos a quién contarlas. Seguramente por esa razón tengo esta letra que a duras penas sólo yo sé descifrar.

En ese viejo caserón que por las mañanas olía a tiza y a colonia de granel, las chicas tenían una asignatura que se llamaba economía doméstica, un curioso nombre para algo que pretendía convertir a nuestras pequeñas compañeras de clase en perfectas mujercitas. Los hombrecillos como yo, mientras, teníamos otro tipo de actividad, llamada manualidades, que consistía en hacer, con nuestras manos y con nuestro ingenio, objetos con maderas o hierros en presencia de un profesor que dormitaba tras un enorme periódico abierto.

De las actividades que realizaban las chicas, la que más nos gustaban a todos eran las llamadas labores de repostería. Durante semanas se encerraban en las aulas de repostería, en los sótanos de la escuela, y allí aprendían a preparar pasteles y pequeños dulces de mil gustos y colores, que luego ofrecían amablemente a sus compañeros de clase y a sus profesores para encontrar su bendición. Nosotros, pequeños hombrecillos convertidos por unos momentos en esposos exigentes, probábamos esos pastelitos con la máxima elegancia, imitando a nuestros profesores, pero cuando nadie nos miraba, nos los comíamos de un solo bocado o nos guardábamos los más pequeños en los bolsillos como si fuéramos niños hambrientos.

Lo que más me seducía, sin embargo, no eran esos pasteles amasados por las chicas de la clase, que devoraba con la misma devoción que mis compañeros, sino las aulas donde ellas se encerraban, semana tras semana, para cocinarlos. Recuerdo que

era una sala enorme, de techos altos, llena de viejas cocinas de gas alineadas, una tras otra, en perfecta formación en largos y estrechos pasillos donde brillaban las perillas de porcelana blanca sujetas encima de las puertas de cada horno. Esos pasillos blancos con polvo de harina en el suelo y con las batas blancas, tan femeninas y delicadas, colgadas en una de las paredes de la sala, era el lugar de la escuela que más me turbaba y que, al mismo tiempo, más me atraía. Allí pasaba muchas tardes, sólo, al terminar las clases, oliendo su aire y disfrutando su calma. Excitado por ese lugar preservado sólo al sexo femenino.

Me escondía en silencio entre esos enormes hornos blancos, imaginando historias indescriptibles, dejándome prender por los olores aún pendidos del aire y paseando con la cabeza erguida entre aquella tropa de relucientes hornos de porcelana blanca mientras sentía como el mundo corría sin detenerse al otro lado de aquellas paredes. La luz se colaba por unos altos y estrechos ventanales acariciando esas viejas cocinas de gas hasta convertir aquella sala solitaria en un lugar de ensueño con sabor a pastel de nata. Paseaba y paseaba entre esas cocinas más altas que yo sumido en una extraña excitación que me conmovía a cada paso. Tanto era así que a veces me asaltaba el deseo de abrir todas aquellas perillas blancas tan bien alineadas.

Finalmente el deseo dejó paso al delirio. La tarde anterior a la llamada de la directora a su despacho, mis compañeros tenían un examen de literatura del que yo estaba exento porqué había recitado poesía en clase a lo largo de todo el mes. Había terminado, pues, las clases y bajé como otras tardes a la sala de labores femeninas. Estaba cubierta por la luz de una tarde nublada.

Sin pensarlo dos veces, aceleré el paso entre esas cocinas blancas, extendí los brazos en cruz y con las dos manos fui abriendo rápidamente todas las perillas de porcelana que sobresalían a cada lado. Era maravilloso. Bajo esa luz tenue, en la soledad y el silencio de una escuela ocupada en exámenes, yo estaba desafiando a ese enorme ejército de cocinas altas y mudas, tan peligrosas y delicadas como mis compañeras de clase. El silbido sordo del gas escapando de los hornos rompió suavemente el silencio tedioso del aula. Y sólo mis pasos apresurados lo acompañaban.

Cuando me detuve para abrir las últimas perillas de las dos cocinas del fondo, sentí la presencia de alguien que me miraba desde el umbral de la puerta, al otro extremo de la sala. Lo reconocí al momento. Era un chico de un curso

superior al mío que vivía justo enfrente de mi casa y que siempre miraba con desprecio mi mochila de piel de vaca roja. Me observaba desde el umbral del aula y con su mirada me hizo entender que lo había visto todo y que lo sabía absolutamente todo. Entonces, sin apartar la mirada de sus ojos abrí con decisión las dos últimas perillas de porcelana y luego me marché a casa.

Toma un vaso de agua, me dijo la maestra cuando los otros profesores y empleados de la escuela habían tomado asiento en el despacho. No, gracias, le dije, poniendo ojos asustadizos ante tanta expectación.

Mira niño, siguió, ayer pasó una cosa en la escuela que pudo ser terrible si no llega a ser porqué alguien avisó a tiempo a los porteros. Y quisiera saber si tienes algo que ver en eso. ¿Sabes de lo que te estoy hablando? La directora me miraba con la misma dulzura con la que me entregaba el poema que debía leer ante la clase de lengua y literatura. Entendí en su mirada que me estaba acusando de haber abierto todas las llaves del gas del aula de labores femeninas y que quería oírme decir que yo no había sido. No, yo no fui, le contesté en voz muy baja. Tómate un vaso de agua y piénsatelo bien. Sé que debes estar muy nervioso pero quiero que me digas la verdad. Hay una persona que lo vio todo.

De reojo descubrí en el umbral de la puerta del despacho los mismos ojos que la tarde anterior me escudriñaban desde la puerta del aula. Vi esos ojos y en ellos reconocí el rostro de mi vecino. Lo miré con toda mi rabia infantil por haberme delatado, y allí, sentado en ese sillón enorme, con las piernas desnudas colgando y con uno de los calcetines caído de nuevo hacia abajo, hacia mis zapatos de cordones negros abollados de golpear piedras, allí, rodeado por un grupo de gente silenciosa entre la que sólo le distinguía a él, al asqueroso chivato del umbral de la puerta, sólo entonces, me sentí perdido, totalmente descubierto y perdido.

Miré a mí alrededor y vi como mi querido vecino y adorable chivato me miraba como diciéndome: ya te tengo insignificante insecto, ya te tengo y te voy a aplastar. Y así era como realmente yo me veía a mí mismo. Como a un miserable insecto aplastado en un elegante sillón de cuero. Miré los ojos pacientes de mi maestra, cerré por unos segundos los míos y empecé a pensar. Piensa, piensa, piensa en como salir de aquí, me dije una y mil veces. Y de repente, sin yo quererlo, me empezaron a caer lágrimas de los ojos que hicieron que la directora se acercara un poco mas para susurrarme: por favor, dime la verdad y no te preocupes, yo te ayudaré. No, no se lo puedo decir, le respondí,

sonrojado por su proximidad. ¿Tienes algo que ocultar?, me preguntó. Sí, le respondí. ¿Por favor, dime quién ha sido el que ayer provocó ese desastre que por poco hace volar la escuela?. Yo no puedo acusar a nadie, le contesté. Acto seguido abrí los ojos y vi como el rostro de la directora se iluminaba de alegría al confirmar que ese chico que tenía delante, el chico sensible, amable y silencioso que había llegado demasiado tarde a la escuela pero que recitaba como nadie los poemas de Neruda y de Mistral, no podía ser culpable de la locura de la que se le acusaba.

De reojo vi como la expresión de mi delator cambiaba radicalmente de color. Alcé la cabeza desde mi sillón grandioso, lo miré y alzando un poco la voz le dije a la maestra que me prometiese que no le harían nada. ¿A quién?, me preguntó. Y giré de nuevo los ojos y miré fijamente bajo el umbral. Allí estaba el chivato, el delator delatado totalmente atónito, desbordado por lo que estaba viendo. Tan impresionado y sorprendido estaba que fue incapaz de decir absolutamente nada. Por favor, insistí mirando por primera vez al grupo de espectadores que hasta ese momento asistían en silencio a mi interrogatorio, por favor, no le hagan nada. Yo quise callarme, no decir nada a nadie de lo que vi ayer, yo no soy un chivato, ¿pero no entiendo por qué él me ha acusado a mí? No te preocupes, me dijo la maestra mientras recogía mi mochila roja del suelo y me la ponía de nuevo sobre mi espalda, vuelve a clase y olvida todo esto.

Esa misma tarde, cuando volví a casa con mi enorme mochila colgada de la espalda, miré hacía la casa de mi vecino y encontré de nuevo su mirada en una de sus ventanas. Allí estaba, espiándome inmóvil como en el umbral de la clase de labores, observándome mientras yo abría las espitas de gas. Me miraba fijamente como lo había hecho, también, desde el umbral del despacho de la directora, cuando me acusó y me trató como a un pequeño insecto al que estaba a punto de aplastar sobre ese enorme sillón de cuero acolchado. A pesar de esa mirada desafiante, le expulsaron del colegio y le anotaron una grave falta en su expediente académico.

Yo, entretanto, seguí recitando poemas cada mañana ante la mirada dulce y atenta de la directora de la escuela. Y cada día, al terminar las clases, entre las seis y las siete de la tarde, cuando volvía a casa, me detenía frente a mi puerta y me giraba para encontrar a mi vecino en su ventana, siempre tan puntual y tan inmóvil. Me detenía unos segundos para sentir como vertía sobre mí toda su mirada llena de odio.

12 Entrevista

(Per favor, omple aquest quadre i entrega’l en el local de l’Associació)

Nom: ......................................................................................................................................................................

Cognoms: ...............................................................................................................................................................

Adreça: ...................................................................................................................................................................

...............................................................................................................................................................................

Codi Postal: ....................................... Telèfon: ...................................................................................................

Pensionista ❏ Treballador ❏

Número de compte:

Rosario Herrerias.-Esta entrevista ha sido para mí un orgullo y un placer poder realizarla, pues si nadie dice lo contrario estoy con la persona de más edad del barrio; se llama Anna Virumbrales y tiene 98 años. Nació en Vic (BCN) en el año 1913.

La Trini: ¿Qué siente al saber que es la persona de más edad del barrio?

Anna Virumbrales: Siento mucho orgullo. De joven he sido muy activa, enérgica y con mucho humor; me queda un poquito de todo y voy dando al día a día un poco de mi larguísima vida.

LT: ¿Cómo es el día a día de una persona de 98 años?

AV: Me levanto a las 6 de la mañana pues no duermo mucho; a las 7:30 me viene una chica y está dos horas; me hace la faena más fuerte, aunque yo ayudo un poco, hago la cama y friego los platos. Desayuno una infusión de tomillo y un vaso de leche con mis medicinas correspondientes. Me hago la comida y cuando he comido, termino mi faena. Al mediodía veo mis novelas y a empezar la cena. Me voy a dormir sobre las 10. El sueño lo tengo muy variado. Hace 3 meses se murió mi hija y desde entonces he hecho mucho bajón.

LT: A sus 98 años ha pasado por muchas etapas en la vida ¿Cómo han sido?AV: De todo, desde guerras, miserias, falta de comida y hasta casarme, tener hijos, viajar, quedarme viuda y ahora a disfrutar de nietos y bisnietos.

LT: ¿Cómo llegó al barrio y cuantos años lleva viviendo en él?

AV: Vine al barrio en el año 1962, vine ya casada y con mis dos hijos. Antes

había vivido en el barrio de San Andrés. En este llevo viviendo ya 47 años.

LT: ¿Le ha gustado viajar?

AV: Me ha gustado mucho viajar; lo he hecho ya de mayor. He visitado muchos sitios (Suiza, Italia, Venecia, Zúrich…) siempre he ido acompañada de mi marido; era una época muy feliz.

LT: ¿Cree que el barrio está adaptado para las personas mayores?

AV: Creo que al barrio le faltan muchas cosas por hacer, pues todo está a medias. El barrio para mi tiene muchas dificultades, pues entre aceras y cuestas está difícil.

LT: ¿Ha sido usted participe de algún movimiento vecinal?

AV: Soy socia de la A.V.V. pero no he participado activamente en los movimientos vecinales, pero si he colaborado en algunos concursos literarios pues siempre me ha gustado mucho la poesía.

LT: Me he enterado que la A.V.V. le rindió un homenaje ¿cómo fue?

AV: En fiestas mayores me dieron un ramo de flores y una placa en la que inscribieron una poesía; me emocionó mucho.

LT: Finalmente, ¿le queda algo por hacer?

AV: No creo pero cuando yo me vaya me gustaría que al llegar al cielo, pueda ver a todos mis seres queridos.

Con esta entrevista quiero rendir homenaje a todas las personas mayores residentes en el barrio; que por cierto, son muchas.

Entrevista a Anna Virumbrales, la mujer de más edad del barrio

“A mis 98 años he vivido guerras, miserias, plenitud y felicidad”

Creo que al barrio le faltan muchas cosas povr hacer, pues todo está a medias.

De joven he sido muy activa, enérgica y con mucho humor

FES-TE SOCI DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA TRINITAT NOVA!

L’Anna té 98 anys i ha viscut de tot a la seva vida.