RUTARAFAEL MASÓModernisme iNoucentisme

Departament d'Innovació,Universitat i Empresa

Generalitat de Catalunya

COL·LEGI D'APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICSI ENGINYERS D'EDIFICACIÓ DE GIRONA

RUTA RAFAEL MASÓ: UN RECORREGUT PER LA

GIRONA MODERNISTA I NOUCENTISTA

RUTA RAFAEL MASÓ: UN RECORRIDO POR LA

GIRONA MODERNISTA Y NOUCENTISTA

RAFAEL MASÓ ROUTE: A TOUR OF MODERNISTA

AND NOUCENTISTA GIRONA

ROUTE RAFAEL MASÓ : UN PARCOURS PAR LA

GIRONA DU MODERNISME ET DU NOUCENTISME

JORDI FALGÀS

FOTOGRAFIES DE JORDI PUIG

3

La guia que teniu a les mans és una invitació a pas-sejar per la ciutat de Girona i delectar-vos amb la sevariquesa arquitectònica. Tant si viviu aquí com si heuvingut de fora, tant si ja coneixeu l’obra de RafaelMasó com si us hi apropeu per primera vegada, enaquest recorregut descobrireu que Girona ens ofereixa cada pas –sovint en els llocs més insospitats– gransdosis de riquesa artística i mostres de la refinada ins-piració dels nostres avantpassats. Rafael Masó, coma creador i com a ciutadà que es va identificar amb elNoucentisme, a principis del segle XX, va tenir sem-pre molt present que la seva obra arquitectònica i laseva col·laboració amb altres artistes estava perdamunt de tot al servei de la seva ciutat. I com a bonnoucentista el que volia era fer una ciutat moderna apartir de la ciutat antiga, que tant estimava i volia pre-servar. Aquest és, de fet, el recorregut que us propo-sa aquesta guia. Podeu anar des del cor de la ciutatmedieval i, després de travessar el riu Onyar, endin-sar-vos a la ciutat moderna fins arribar al punt on, defet, s’està construint la Girona del futur.

Aquesta guia també és el resultat de l’aposta del’Ajuntament de Girona per la preservació i l’estudide l’arquitectura i l’urbanisme moderns, a través de lacreació de la Fundació Rafael Masó i la remodelacióde la casa natal de l’arquitecte. La guia tampoc hau-ria estat possible sense el suport del Pla de FomentTurístic de Girona, un projecte cofinançat per l’Ajun-tament de Girona i pel Departament d’Innovació,Universitats i Empresa de la Generalitat deCatalunya; d’Arquia Caixa d’Arquitectes i del Col·legid’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona.Finalment, és important recordar que tant a Gironacom a l’àrea urbana de la ciutat hi ha moltes mésobres de Rafael Masó, que us convido a conèixer,redescobrir i, sobretot, estimar perquè es conservin.

Anna Pagans GruartmonerAlcaldessa de Girona

Presidenta de la Fundació Rafael Masó

La guía que tenéis en las manos es una invitación apasear por la ciudad de Girona y deleitaros con suriqueza arquitectónica. Tanto si vivís aquí como sihabéis venido a visitarnos, tanto si ya conocéis la obrade Rafael Masó como si os acercáis a ella por prime-ra vez, en este recorrido descubriréis que Girona nosofrece a cada paso –y a menudo en los sitios másinesperados– grandes dosis de riqueza artística ymuestras de la refinada inspiración de nuestros ante-pasados. Rafael Masó, como creador y como ciuda-dano que se identificó con el Noucentisme, a princi-pios del siglo XX, tuvo siempre muy presente que suobra arquitectónica y su colaboración con otros artis-tas estaban por encima de todo al servicio de su ciu-dad.Y como buen noucentista lo que quería era haceruna ciudad moderna a partir de la ciudad antigua, quetanto amaba y quería preservar. Este es, en realidad,el recorrido que os propone esta guía. Podéis ir desdeel corazón de la ciudad medieval hasta, después decruzar el río Onyar, adentraros en la ciudad modernay llegar al punto donde ahora mismo se está constru-yendo la Girona del futuro.

Esta guía también es el resultado de la apuesta delAyuntamiento de Girona por la preservación y estu-dio de la arquitectura y el urbanismo modernos,mediante la creación de la Fundación Rafael Masó yla remodelación de la casa natal del arquitecto. Laguía tampoco habría sido posible sin el apoyo delPlan de Fomento Turístico de Girona, un proyectocofinanciado por el Ayuntamiento de Girona y elDepartamento de Innovación, Universidades yEmpresa de la Generalitat de Catalunya; de ArquiaCaja de Arquitectos, y del Colegio de Aparejadores yArquitectos Técnicos de Girona. Finalmente, tambiénquisiera recordar que tanto en Girona como en elárea urbana de la ciudad hay muchas más obras deRafael Masó, que os invito a conocer, redescubrir y,especialmente, amar para que así se conserven.

Anna Pagans GruartmonerAlcaldesa de Girona

Presidenta de la Fundación Rafael Masó

4

This guidebook is an invitation to stroll throughGirona and delight in the architectural richness ofthe city. For residents and visitors alike, for thoseacquainted with Rafael Masó’s work and for thosewho are seeing it for the first time, the route we pro-pose here will enable you to discover the great artis-tic heritage and the examples of our forebears’refined inspiration that are found at every turn inGirona, often in the most unexpected places. RafaelMasó was aware, as a creator and as a citizen whoidentified with the early 20th-century CatalanNoucentista movement, that his architectural workand his joint projects with other artists were first andforemost a service to his city. In accordance with hisNoucentista principles, Masó wished to construct amodern city while still conserving the old city thatwas so dear to his heart. This guidebook follows inhis footsteps, starting out from the heart of themedieval city, crossing over the River Onyar into themodern city, and ending up in an area where theGirona of the future is already under construction.

The guidebook is also the result of Girona TownCouncil’s commitment to the conservation and studyof modern architecture and town planning projects,with its creation of the Rafael Masó Foundation andrenovation works on the architect’s family home.Publication of the guidebook would not have beenpossible without the support of the Girona TourismPromotion Plan, a project financed by the GironaTown Council and the Ministry of Innovation,Universities and Enterprise of the Government ofCatalonia. Additional support has been provided byArquia Caixa d’Arquitectes, and the QuantitySurveyors’ Association of Girona. Finally, it must beremembered that there are many more works byRafael Masó in Girona city and metropolitan area,which I now invite you to discover or rediscover and,above all, to appreciate, thereby ensuring that theywill be preserved for future generations to admire.

Anna Pagans GruartmonerMayor of Girona

President of the Rafael Masó Foundation

Le guide que vous avez en mains est une invitation àarpenter la ville de Girona et à se délecter de sarichesse architecturale. Que vous habitiez ici ouveniez d’ailleurs, que vous connaissiez déjà l’œuvrede Rafael Masó ou l'abordiez pour la première fois,vous découvrirez au cours de cette promenade queGirona offre à chaque pas – et souvent aux endroitsles plus inattendus – de grandes doses de richesseartistique et des exemples de l’inspiration raffinée denos aïeuls. En qualité de créateur comme de citadinqui s’était reconnu dans le Noucentisme, au début duXXe siècle, Rafael Masó a toujours été convaincu queson œuvre architecturale et sa collaboration avecd’autres artistes étaient avant toute chose au servicede sa ville. Et, en bon adepte du Noucentisme, il aspi-rait à créer une ville moderne à partir de la citéancienne qu’il aimait tant et voulait préserver. Tel esten fait le parcours que vous propose de suivre ceguide. À votre guise, vous partirez du cœur de la citémédiévale, puis, après avoir traversé l’Onyar, vouspénétrerez dans la ville moderne jusqu’à l’endroit oùse bâtit désormais la Girona de l’avenir.

Ce guide est aussi le résultat d’un pari de la Mairiede Girona pour la préservation et l’étude de l’archi-tecture et de l’urbanisme modernes, moyennant lacréation de la Fondation Rafael Masó et le réamé-nagement de la maison natale de l’architecte. Il n’au-rait pas pu voir le jour sans le soutien du Plan de pro-motion touristique, un projet financé par la Mairie deGirona et le Département d’Innovation, Universités,et Entreprise du Gouvernement de la Catalogne.Soutien additionnel proviens d’Arquia Caixa d’Ar-quitectes et de l’Association professionnelle desmaîtres d’œuvres projeteurs et des architectes tech-niques de Girona. Enfin, il est utile de rappeler qu’il ya à Girona, comme dans les environs, de nom-breuses autres œuvres de Rafael Masó, que je vousinvite à connaître, à redécouvrir et, surtout, à aimerpour qu’elles durent et se conservent.

Anna Pagans GruartmonerMaire de Girona

Présidente de la Fondation Rafael Masó

Nascut en una família conservadora, catòlica, cata-lanista i il·lustrada, la impremta i editorial que hihavia a la casa, així com l’amor a la pròpia ciutat i lesseves tradicions, i la Renaixença cultural catalana,van marcar la personalitat del futur arquitecte.Durant els seus estudis d’arquitectura a Barcelonaes va identificar amb el Modernisme arquitectònic i,sobretot, amb l’obra d’Antoni Gaudí. Al mateix tempses va integrar al grup d’artistes i escriptors que pocdesprés crearien l’alternativa al Modernisme, és adir, el Noucentisme. Després d’obtenir el títol l’any1906, va començar a exercir la professió a Girona,des d’on treballaria la resta de la seva vida. És peraixò que la major part de la seva obra és a la ciutati a les comarques de Girona. Els seus clients van sertambé, majoritàriament, industrials, comerciants,entitats bancàries i grans propietaris rurals de lazona. El 1912, després d’un llarg i dificultós festeig,es va casar amb Esperança Bru. Durant el viatge denoces va conèixer de primera mà l’arquitecturamoderna del centre d’Europa, alguns elements dela qual va integrar a la seva. Aquest moment tambécoincideix amb la seva progressiva identificacióamb els postulats estètics i culturals delNoucentisme, del qual va acabar essent un delsseus màxims exponents. Masó també va afavorir larecuperació d’oficis artístics tradicionals per inte-grar-los en l’arquitectura moderna, tant en l’orna-mentació d’edificis com en la decoració dels inte-riors. Finalment, cal destacar la seva activitat coma poeta, durant la joventut; més tard com a promo-tor de l’activitat cultural de la ciutat i també com aregidor de l’Ajuntament. El seu últim gran projectearquitectònic i urbanístic va ser S’Agaró, una urba-nització d’estiueig a la Costa Brava. Malau-radament, algunes de les seves obres més signifi-catives s’han enderrocat o alterat de forma irrepa-rable.

Nacido en el seno de una familia conservadora,católica, catalanista e ilustrada, la imprenta y edito-rial de la familia, así como el amor a la propia ciu-dad y sus tradiciones, y la Renaixença cultural cata-lana, marcaron la personalidad del futuro arquitec-to. Durante sus estudios de arquitectura enBarcelona se identificó con el Modernismo arqui-tectónico y, especialmente, con la obra de AntoniGaudí. Al mismo tiempo se integró en el grupo deartistas y escritores que poco después crearían laalternativa al Modernismo, es decir, elNoucentisme. Después de obtener el título en 1906,empezó a ejercer la profesión en Girona, desdedonde trabajaría el resto de su vida. Por esta razónla mayor parte de su obra está en la ciudad y en lascomarcas de Girona. Sus clientes fueron, asimismo,mayoritariamente industriales, comerciantes, enti-dades bancarias y grandes propietarios rurales dela zona. En 1912, después de un largo y dificultosonoviazgo, se casó con Esperança Bru. Durante elviaje de novios conoció de primera mano la arqui-tectura moderna centroeuropea, de la cual integróalgunos elementos en su obra. Este momento tam-bién coincide con su progresiva identificación conlos postulados estéticos y culturales delNoucentisme, del cual acabó siendo uno de susmáximos exponentes. Masó también favoreció larecuperación de los oficios artísticos para integrar-los en la arquitectura moderna, tanto en la orna-mentación de edificios como en la decoración deinteriores. Por último, cabe destacar su actividadcomo poeta en su juventud, como promotor culturaly, finalmente, como concejal del Ayuntamiento. Suúltimo gran proyecto arquitectónico y urbanísticofue S’Agaró, una urbanización de veraneo en laCosta Brava. Por desgracia algunas de sus obrasmás significativas han sido demolidas o alteradasde forma irreparable.

Rafael Masó i Valentí (Girona, 1880-1935)

6

7

Rafael Masó i Valentí was born into a cultured, con-servative, Catholic family of Catanalist ideology.The personality of the future architect was influ-enced partly by his family’s printing press and pub-lishing house and partly by his love of his nativecity of Girona and its traditions, and also by thespirit of the 19th-century Catalan cultural renais-sance (Renaixença). As a student of architecture inBarcelona, Masó identified with the architecture ofthe Catalan Modernist movement and, above all,with the works of Antoni Gaudí. At that time, hejoined the group of artists and writers who were laterto forge the Noucentista movement which developedin opposition to Modernism. On qualifying as anarchitect in 1906, Masó opened a studio in Girona,from where he would practise for the rest of his life.Most of his work was carried out in Girona city andprovince, and his clients were mainly industrialists,business people, banks and local landowners. In1912, after a long and difficult courtship, Masó wasfinally able to marry his beloved Esperança Bru. Ontheir honeymoon trip, he gained first-hand knowl-edge of modern architecture in Central Europe, fea-tures of which he would incorporate later on into hisown style. This period also witnessed Masó’s grad-ual identification with the aesthetic and cultural the-ories of the Noucentista movement, of which he wasto become a main advocate. He was interested inthe revival of traditional artistic crafts for use in mod-ern architecture, both for exterior ornamentation andinterior decoration. Finally, it is also worth mention-ing that Rafael Masó wrote poetry as a young man;later on, he worked to promote cultural activity inGirona and held office as city councillor. His lastgreat architectural project was S’Agaró, a summerresidential estate on the Costa Brava. Unfortunately,some of his major works have been either demol-ished or altered beyond recognition.

Né au sein d’une famille conservatrice, catholique,catalaniste et cultivée, le futur architecte voit sa per-sonnalité marquée par l’activité d’imprimeur - éditeurde sa famille, par l’amour pour sa ville natale et sestraditions, ainsi que par la Renaixença culturellecatalane. Durant ses études d’architecture à Bar-celone, il se reconnaît dans le Modernisme architec-tural et, en particulier, dans l’œuvre d’Antoni Gaudí.Simultanément, il fréquente un groupe d’artistes etd’écrivains qui, peu après, vont fonder un mouve-ment divergent du Modernisme, à savoir leNoucentisme. En 1906, son diplôme en poche, ilcommence à exercer la profession à Girona, où il tra-vaillera sa vie durant. C’est la raison pour laquelle lamajeure partie de son œuvre se trouve à Girona etdans sa région. Ses clients seront, principalement,des industriels, des commerçants, des établisse-ments bancaires et de grands propriétaires terrienslocaux. En 1912, après de longues et difficiles fian-çailles, il épouse Esperança Bru. Pendant son voya-ge de noces, il découvre de ses propres yeux l’ar-chitecture moderne d’Europe Centrale, dont il ferasiens quelques éléments. Cette époque sera égale-ment celle de son identification progressive avec lespostulats esthétiques et culturels du Noucentisme,dont il deviendra l’un des principaux représentants. Ilcontribuera également à la réhabilitation des métiersartistiques dans le cadre de l’architecture moderne,tant en ce qui concerne l’ornementation des édificesque la décoration des intérieurs. Enfin, rappelonsqu’il fut aussi poète dans sa jeunesse, un peu plustard promoteur de l’activité culturelle de la ville et,enfin, conseiller municipal. Son dernier grand projetarchitectural et urbanistique aura été S’Agaró, unlotissement estival sur la Costa Brava. Fort malheu-reusement, quelques-unes de ses œuvres les plussignificatives ont été démolies ou irrémissiblementdégradées.

1 Casa Masó, 1911-12 / 1918-19Carrer Ballesteries, núm. 29

Abans de travessar el riu és oportú observar la blancafaçana posterior de la Casa Masó, la més ampla de lesque hi ha sobre el riu Onyar. Es distingeix per les gale-ries que Masó va decorar amb plafons de ceràmicagroga de la Bisbal. Aquesta és la casa natal de l’arqui-tecte, on va viure fins al seu casament l’any 1912. A lafaçana del carrer es pot apreciar com la casa actual ésfruit de la unió successiva de quatre habitatges, la qualcosa va donar peu a les dues intervencions de Masó pertal d’unificar els exteriors i ordenar els espais interiors.Aquí és destacable la tribuna del tercer pis, amb la data1912, i el gran portal dovellat que junt amb la ceràmicade l’entrada li dóna un aire de casa pairal. A la plantabaixa és on el pare de l’arquitecte va començar a impri-mir i dirigir el Diario de Gerona l’any 1889. La casa ésactualment la seu de la Fundació Rafael Masó.

The best place to view the white rear façade of MasóHouse, the largest of the dwellings overlooking theOnyar, is from the opposite bank of the river. The dis-tinctive feature of the building is the series of glassed-in galleries which Masó decorated with panels of yel-low-glazed ceramic tiles from La Bisbal. This house,where the architect was born and where he lived untilhis marriage in 1912, was the result of the successivemerging of four dwellings, as can be seen from the frontfaçade on the street side. Masó made two interventionshere, to unify the exteriors and to order the interiorspaces. Noteworthy elements include the third-floorbow window, dating from 1912, and the voussoiredentrance and tiled vestibule somewhat in the style of atraditional Catalan manor-house. It was on the groundfloor of this building that the architect’s father began toedit and print the Diario de Gerona newspaper in 1889.The Rafael Masó Foundation is currently housed here.

Antes de atravesar el río es oportuno observar la blan-ca fachada posterior de la Casa Masó, la más ancha delas que se asoman sobre el río Onyar. Se distingue porlas galerías que Masó decoró con cerámica amarilla deLa Bisbal. Esta es la casa natal del arquitecto, dondevivió hasta su boda en 1912. En la fachada de la callepuede apreciarse como la casa actual es el resultadode la sucesiva unión de cuatro viviendas, lo cual dio piea las dos intervenciones de Masó para unificar los exte-riores y ordenar los espacios interiores. Aquí cabe des-tacar la tribuna del tercer piso, dónde inscribió la fecha1912, y el gran portal adovelado que le da un carácterde casa solariega. En la planta baja es dónde el padredel arquitecto empezó a imprimir y dirigir el Diario deGerona en 1889. Actualmente la casa es la sede de laFundació Rafael Masó.

Avant de traverser la rivière, prendre le temps d’observerla blanche façade postérieure de la Maison Masó, la pluslarge de toutes celles qui surplombent le lit de l’Onyar.Elle se distingue par les galeries que Masó avait fait car-reler de céramique jaune de La Bisbal. Il s’agit-là de lamaison natale de l’architecte, où il vécut jusqu’à sonmariage, en 1912. À l’examen de la façade de la rue, onremarque que la maison actuelle est le résultat de laréunion successive de quatre logements, ce qui réclamadeux interventions de Masó pour unifier les extérieurs etagencer les espaces intérieurs. À remarquer ici la tribu-ne du troisième étage, où est gravée la date de 1912, etle grand portail à claveaux qui donne à la maison un aird’hôtel particulier. Au rez-de-chaussée, en 1889, le pèrede l’architecte installa les premières presses du Diario deGerona, quotidien dont il était le directeur. Actuellement,la maison abrite la Fondation Rafael Masó.

8

2 Bloc Ribas Crehuet, 1927-28Carrer de la Força, núm. 6

La façana d’aquest edifici de nova planta, dedicat apisos de lloguer, és un bon exemple del llenguatgearquitectònic de maduresa de Rafael Masó. L’arquitecteva resoldre de forma brillant i subtil la problemàtica d’ai-xecar un edifici entre mitgeres, de planta baixa i quatrepisos, que s’integrés a l’entorn històric i a l’estretor delcarrer sense caure en solucions fàcils ni estridents.Mentre la pedra és l’element que domina a la part baixai l’enllaça amb l’entorn més immediat, a mesura quel’edifici s’enlaira les formes es van tornant més lleuge-res. Gràcies a la simetria de la composició i els estu-cats, a les formes ondulades dels balcons centrals, i alcontrast entre el gris de la pedra i el color palla de laresta de la façana, Masó va aconseguir el que s’ha ano-menat “una presència sorda –però no diluïda– que enri-queix la ciutat sense trencar-ne la continuïtat.”

The façade of this block of rental apartments is a goodexample of Rafael Masó’s mature architectural style.The problem of constructing a completely new five-storey building between party walls was resolved in abrilliant, subtle way that avoided the facile responseand prevented incongruity with the narrow street andthe historic environment. Stone is the predominatingelement on the lower level and provides continuity withthe immediate surroundings. However, at the higherlevels of the building there is an increasing lightness ofvolumes. The symmetrical composition and the stuccowork, the undulating lines of the central balconies, andthe contrast between the grey of the stone and thestraw colour of the rest of the façade, enabled Masó toachieve this “subdued but undiluted presence thatenriches the city without breaking its continuity.”

La fachada de este edificio de nueva planta, dedicadoa pisos de alquiler, es un buen ejemplo del lenguajearquitectónico de la madurez de Rafael Masó. El arqui-tecto resolvió de forma brillante y sutil la problemáticade levantar un edificio entre medianeras, de planta bajay cuatro pisos, que se integrara en el entorno históricoy a la estrechez de la calle sin caer en soluciones fáci-les ni estridentes. Mientras que la piedra es el elemen-to que domina la parte baja y la enlaza con el entornomás inmediato, a medida que se alza las formas deledificio se vuelven más ligeras. Gracias a la simetría dela composición y los estucados, a las formas onduladasde los balcones centrales, y al contraste entre el gris dela piedra y el color paja del resto de la fachada, Masóconsiguió lo que se ha llamado “una presencia sorda–pero no diluida– que enriquece la ciudad sin rompersu continuidad.”

La façade de cet immeuble locatif est un bon exempledu langage architectural de la maturité de Rafael Masó.En l’occurrence, il a résolu avec brio et subtilité la diffi-culté que représentait d’élever, entre des mursmitoyens, un bâtiment de quatre étages plus rez-de-chaussée qui se marierait parfaitement au cadre histo-rique et à l’étroitesse de la rue sans succomber ni à lafacilité, ni à l’excentricité. Tandis que la pierre, élémentdominant de la partie inférieure, fait le lien avec le voi-sinage immédiat, plus l’édifice s’élève et plus lesformes s’en allègent. Grâce à la symétrie de la compo-sition, aux stucs, aux ondulations des balcons centrauxet au contraste entre le gris de la pierre et la teinte pailledu reste de la façade, Masó a réussi ce qu’il est conve-nu d’appeler « une présence sourde – mais pas diluée– qui enrichit la ville sans en interrompre la continuité ».

10

3 Farmàcia Masó-Puig, 1908Carrer Argenteria, núm. 29

Aquesta farmàcia (actualment Farmàcia Saguer) va serun dels primers encàrrecs importants que va rebreMasó a la ciutat de Girona, ja que consistia en la refor-ma global d’un local de planta baixa per convertir-lo enfarmàcia. L’encàrrec provenia del seu germà Joan, far-macèutic, la qual cosa li va permetre treballar amb lli-bertat i la possibilitat de convertir-ho en una obra d’arttotal –és a dir, Masó va reformar tant l’exterior com l’in-terior, fins a l’últim detall. Malauradament, la sevaespectacular façana es va canviar per l’actual el 1935,però a l’interior encara es poden apreciar nombrososelements del seu gaudinisme de joventut, com els reco-briments de ceràmica, la làmpada del sostre amb tren-cadís, part del mobiliari, i les lleixes on s’exposen elspots de farmàcia que va dissenyar l’arquitecte –tot ambla col·laboració de nombrosos artesans.

One of Masó’s first big assignments in Girona city wasto convert a ground floor premises into a pharmacy(now Saguer Pharmacy), commissioned by his broth-er, pharmacist Joan Masó. This circumstance gave thearchitect a free hand to create a total work of art, ashe was able to redesign the whole building, interiorand exterior, down to the very last detail.Unfortunately, Masó’s spectacular façade wasreplaced by the present-day shop-front in 1935, butmany elements of his early admiration for AntoniGaudí can still be seen in the interior, such as theceramic wall tiles, the ceiling lamp with its trencadisceramic mosaic, some of the original furnishings, andthe wrought iron shelves with their pharmacy jars, allof which were designed by the architect with the helpof various craftsmen.

Esta farmacia (actualmente Farmàcia Saguer) fue unode los primeros encargos importantes que Masó recibióen la ciudad de Girona, ya que consistía en la reformaglobal de un local de planta baja para convertirlo en far-macia. El encargo provenía de su hermano Joan, far-macéutico, lo cual le permitió trabajar con libertad y laposibilidad de convertirlo en una obra de arte total –esdecir, Masó reformó tanto el exterior como el interior,hasta el último detalle. Desgraciadamente, su especta-cular fachada se cambió por la actual en 1935, pero enel interior aún pueden apreciarse numerosos elementosde su gaudinismo de juventud, como los recubrimientosde cerámica, la lámpara del techo con trencadís, partedel mobiliario, y las estanterías donde están expuestoslos botes de farmacia que diseñó el arquitecto –todocon la colaboración de numerosos artesanos.

Cette pharmacie (actuellement Pharmacie Saguer) estl’une des premières grosses commandes que Masó aitreçues à Girona ; il s’agissait en effet de transformerentièrement un rez-de-chaussée pour y installer unepharmacie. La commande émanant de son frère Joan,pharmacien, Masó eut toute latitude pour travailler ettransformer les lieux en œuvre d’art total – il les modi-fia à l’extérieur comme à l’intérieur, jusqu’aux moindresdétails. Hélas, la façade spectaculaire qu’il avait imagi-née fut substituée par l’actuelle en 1935, mais il resteencore à l’intérieur de nombreux éléments de son gau-dinisme de jeunesse, en particulier les revêtements decéramique, le plafonnier en trencadís, une partie dumobilier et les étagères où étaient exposés les pots àpharmacie qu’avait conçus l’architecte – le tout avec lacollaboration de nombreux artisans.

12

4 Bloc Cots, 1924 / 1927-28Carrer de Santa Clara, núm. 53

Edifici de planta baixa i cinc pisos, que es va construiren dues fases durant la Dictadura dels anys 20. Primeres va fer el magatzem als baixos i uns anys més tardels pisos. La parra i els raïms que Masó va dibuixar pera l’esgrafiat central de la façana, que comença entre elsdos arcs de l’entrada, indica que inicialment hi havia unnegoci dedicat als vins. Com en altres edificis d’aquestperíode, la composició de la façana és molt simètrica il’interès rau en la contenció formal de Masó. A més d’a-questa sobrietat del conjunt, convé destacar algunselements decoratius, com els quatre plafons ceràmicsamb un motiu floral que emmarquen la façana, la cerà-mica verda i negra de l’accés a la botiga, els esgrafiatsen forma de corda que ressegueixen algunes oberturesi –al capdamunt de la façana– la ceràmica de la partinferior de la barbacana.

This is a six-storey building constructed in two stagesduring the 1920s, at the time of the dictatorship ofGeneral Primo de Rivera. The ground floor warehousewas completed during the first stage, followed by theother storeys a few years later. The grape-bearing vinesfound on the central sgraffito panel of the façade andbetween the two arched transoms were designed byMasó for the original wine merchant’s business on thepremises. As in other buildings from the same period,the façade has a symmetrical composition, and theinterest lies in the formal restraint exercised by thearchitect. The sobriety of the whole is offset by severaldecorative features, such as the four floral-motif tiledpanels framing the façade, the shop entrance with itsgreen and black ceramics, the decorative sgraffito ropedesign surrounding some of the openings, and theceramic tiles under the barbican at the top of the façade.

Edificio de planta baja y cinco pisos, construido en dosfases durante la Dictadura de los años 20. Primero sehizo el almacén en los bajos y unos años más tarde lospisos. La parra y las uvas que Masó dibujó para elesgrafiado central de la fachada, que empieza entrelos dos arcos de la entrada, indica que inicialmente elnegocio estaba dedicado a los vinos. Como en otrosedificios de este período, la composición de la facha-da es muy simétrica y el interés reside en la conten-ción formal de Masó. Además de esta sobriedad delconjunto, se pueden destacar algunos elementosdecorativos, como los cuatro paneles cerámicos conmotivo floral que enmarcan la fachada, la cerámicaverde y negra de los accesos a la tienda, los esgrafia-dos en forma de cuerda que bordean algunas apertu-ras y –en la parte superior de la fachada– la cerámicade la parte inferior del alero.

Bâtiment de cinq étages en plus du rez-de-chaussée,construit en deux temps pendant la dictature des années20. On éleva tout d’abord le magasin de plain-pied, puis,quelques années plus tard, les étages. La vigne vierge etles grappes de raisin que Masó dessina pour le sgraffitecentral (motif gravé) de la façade, qui prend naissanceentre les deux arcs de l’entrée, indiquent que les lieuxétaient initialement consacrés au négoce des vins.Comme c’est le cas d’autres édifices de l’époque, lacomposition de la façade se distingue par son extrêmesymétrie, l’intérêt résidant dans la retenue formelle deMasó. Outre cette sobriété d’ensemble, on remarqueraquelques éléments décoratifs, tels les quatre panneauxrevêtus de carreaux à motif floral qui encadrent la faça-de, la céramique verte et noire des accès de la boutique,les sgraffites en forme de cordon qui bordent certainesouvertures et – tout en haut de la façade – la céramiquede la partie inférieure de l’avant-toit.

14

5 Bloc Salieti, 1914-15Carrer de la Neu, núm. 1

Joan Salieti, per a qui el 1910-11 Masó havia reformatun casal del segle XIV no gaire lluny d’aquí, al carrerCiutadans, li va encarregar més tard la construcció d’a-quest bloc de pisos de lloguer. Masó va compondretotes les façanes a partir de tres eixos d’obertures queressalten la simetria i la verticalitat. La plaça Mercaders,de creació recent, dóna actualment més vistositat a unade les dues façanes laterals, però tanmateix la principalés la del carrer de la Neu. A la finestra que hi ha sobrel’entrada, l’arquitecte va utilitzar l’arc d’inflexió, unaforma emblemàtica del classicisme noucentista que esva convertir en característica de la majoria dels seusedificis d’aquest període; així com l’abundant rajola delmugró o mamelló (amb una línia espiral) que, acompan-yada sempre de la rajola plana de color palla, també vautilitzar molt durant aquests anys.

Joan Salieti, who had previously commissioned Masóin 1910-11 to renovate a 14th-century mansion on near-by Carrer Ciutadans, later assigned him the construc-tion of this block of rental apartments. Masó designedall the façades along a triple alignment of openingsthat enhances the symmetry and verticality of thebuilding. The recently created Plaça Mercaders hasopened up a new perspective onto one of the sidefaçades, but the main façade is on the narrow Carrerde la Neu. The bell-shaped transom was an emblem-atic Noucentista classical shape that characterisedmost of Masó’s buildings from this period; the use ofnumerous spiral-decorated “nipple” tiles alternatingwith plain flat straw-coloured tiles was another charac-teristic feature from this time.

Joan Salieti, para quien en 1910-11 Masó había refor-mado una casa solariega del siglo XIV no muy lejos deaquí, en la calle Ciutadans, le encargó más tarde la cons-trucción de este bloque de pisos de alquiler. Masó com-puso todas las fachadas a partir de tres ejes de apertu-ras que resaltan la simetría y la verticalidad. La plazaMercaders, de creación reciente, actualmente da másvistosidad a una de las fachadas laterales, sin embargola principal es la de la calle de la Neu. En la ventanasituada sobre la entrada el arquitecto utilizó el arco deinflexión, una forma emblemática del clasicismo noucen-tista que se convirtió en característica de la mayoría desus edificios de este período; así como la abundante bal-dosa del pezón o del mamelón (con una línea espiral)que, acompañada siempre por la baldosa plana de colorpaja, también utilizó muy a menudo durante estos años.

Joan Salieti, pour qui Masó avait restauré en 1910-11une maison de maître du XIVe siècle non loin de là,dans la rue Ciutadans, lui confia quelques temps plustard la construction de cet immeuble locatif. Masó com-posa toutes les façades à partir de trois axes d’ouver-tures qui en rehaussent la symétrie et la verticalité. Si latoute récente place Mercaders met aujourd’hui davan-tage en valeur l’une des façades latérales, la principalereste celle de la rue de la Neu. Pour la fenêtre qui sur-monte l’entrée, l’architecte a recouru à l’arc infléchi,forme emblématique du classicisme noucentiste quis’impose comme une caractéristique de la plupart deses édifices de cette période ; de même que la très fré-quente dalle mamelon (avec une ligne en spirale) qu’ilutilisera aussi très souvent ces années-là, toujoursassociée au carreau plat de couleur paille.

16

6 Bloc Batlle, 1909-10Carrer Fontanilles, 2

La reforma de la casa de pisos de Lluís Batlle, malau-radament, té més interès pel que havia projectat RafaelMasó que no pas pel que finalment es va acabar cons-truint, ja que per desavinences amb el propietari vaabandonar l’obra abans d’acabar-la. A més, tant elmateix propietari com altres reformes han alterat bas-tant el conjunt i no tot el que es veu avui va ser projec-tat per Masó. Tanmateix, és important destacar el coro-nament de l’edifici amb frontons de rajol vidriat a sardi-nell (posats de cantell), de color groc, amb garlandesde ceràmica verda coronades per uns caps de mussoltambé ceràmics. Aquestes peces, dissenyades perMasó i realitzades per Joan B. Coromina a la Bisbal,són una petita mostra de l’estilització que Masó haviadescobert en l’arquitectura del Secessionisme austríac.

The renovation of Lluís Batlle’s apartment block isinteresting not so much for its final construction as forthe original plans drawn up by Masó who, however,abandoned the unfinished project due to differencesof opinion with the owner. Subsequent renovationshave altered the building to a point where it is nolonger recognisable as Masó’s project. The block iscrowned with a remarkable curved pediment consist-ing of yellow-glazed tiles placed upright on end, inter-spersed with ceramic owl heads and green-glazedceramic garlands. The pieces are an example of thestylisation discovered by Masó in the architecture ofthe Austrian Secessionist movement. His designswere manufactured by ceramist Joan B. Coromina inLa Bisbal.

La reforma de la casa de pisos de Lluís Batlle, desgra-ciadamente, tiene más interés por lo que había proyec-tado Rafael Masó que no por lo que finalmente acabóconstruyéndose, ya que por desavenencias con el pro-pietario abandonó la obra antes de acabarla. Además,tanto el mismo propietario como otras reformas hanacabado alterando bastante el conjunto y no todo loque se ve hoy fue proyectado por Masó. A pesar detodo, es importante destacar el coronamiento del edifi-cio con frontones de ladrillo vidriado a sardinel (senta-dos de canto), de color amarillo, con guirnaldas decerámica verde coronadas por unas cabezas de búhotambién cerámicas. Estas piezas, diseñadas por Masóy realizadas por Joan B. Coromina en La Bisbal, sonuna pequeña muestra de la estilización que Masóhabía descubierto en la arquitectura del Secesionismoaustríaco.

La restauration de l’immeuble d’habitations Lluís Batlleprésente malheureusement davantage d’intérêt pour cequ’avait projeté Rafael Masó que pour ce qui fut finale-ment construit ; en effet, suite à des différends avec lepropriétaire, l’architecte abandonna les travaux avantqu’ils soient achevés. De plus, le propriétaire lui-mêmeet diverses modifications ultérieures ayant par la suitebeaucoup dénaturé le projet, tout ce que l’on voitaujourd’hui n’a pas été projeté par Masó. Malgré tout,on remarquera le couronnement de l’édifice avec sespignons de briques vitrifiées posées sur leur chant, decouleur jaune, et des guirlandes de céramique vertecouronnées de têtes de hibou, également en céra-mique. Ces pièces, dessinées par Masó et exécutéespar Joan B. Coromina à La Bisbal, sont un petit échan-tillon de la stylisation que Masó avait découverte avecl’architecture du sécessionnisme autrichien.

18

7 Casa Corominas, 1927-28Plaça del Marquès de Camps, 2

Des del Bloc Batlle, seguint pel carrer Nou, la perspec-tiva convergeix a la façana de la Casa Corominas, unaaltra reforma i ampliació d’un edifici que ja existia. Enaquest cas es tracta d’un habitatge unifamiliar de plan-ta baixa, tres pisos i golfes; i un nou cos a la part pos-terior, amb l’entrada al carrer de la Sèquia. Com en elcas de les cases Ribas (2), Cots (4) i Colomer (9), ésuna bona mostra de l’obra de Masó a Girona durant lasegona meitat dels anys 20. En aquest cas l’elementmés destacat de la façana és la tribuna, que sensetrencar la simetria de la composició, sobresurt del plavertical i concentra diferents elements decoratius queMasó va dissenyar fins a l’últim detall però amb gransentit de mesura: els esgrafiats, els petits vitralls i elsmarcs de fusta. A la porta d’accés a la casa també esconserva la reixa de forja que va dissenyar l’arquitecte.

Looking down Carrer Nou from Batlle Block, the per-spective converges on Corominas House. A previouslyexisting building was renovated and enlarged by Masóinto a five-storey family house, with a new rear exten-sion and entrance from Carrer de la Sèquia. Togetherwith Ribas Crehuet Block (2), Cots Block (4) andColomer Block (9), this is a good example of Masó’swork in Girona during the second half of the 1920s. Themost outstanding feature of Corominas House is thebay window protruding from an otherwise flat façade,with decorative elements meticulously designed withgreat restraint and respect for the symmetry of the com-position: sgraffiti, small stained-glass windows andwooden frames. The original wrought-iron front doorcreated by Masó can still be seen.

Desde el Bloque Batlle, siguiendo por la calle Nou, laperspectiva converge en la fachada de la CasaCorominas, otra reforma y ampliación de un edificioque ya existía. En este caso se trata de un edificio uni-familiar de planta baja, tres pisos y desván; y un nuevocuerpo en la parte posterior, con la entrada en la calleSèquia. Al igual que en las casas Ribas (2), Cots (4) yColomer (9), es una buena muestra de la obra de Masóen Girona durante la segunda mitad de los años 20. Eneste caso el elemento más destacado de la fachada esla tribuna, que sin romper la simetría de la composi-ción, sobresale del plano vertical y concentra diferenteselementos decorativos que Masó diseñó hasta el másmínimo detalle, pero con gran comedimiento: los esgra-fiados, los pequeños vitrales y los marcos de madera.En la puerta de acceso a la casa también se conservala reja de forja que diseñó el arquitecto.

Depuis l’immeuble Batlle, en continuant la rue Nou, laperspective aboutit sur la façade de la MaisonCorominas, autre restauration et agrandissement d’unbâtiment préexistant. En l’occurrence, il s’agit d’un édifi-ce individuel avec un rez-de-chaussée, trois étages etdes combles ; il est flanqué à l’arrière d’un nouveaucorps de bâtiment, dont l’entrée donne dans la rueSèquia. Comme les maisons Ribas (2), Cots (4) etColomer (9), c’est un bel exemple de l’œuvre réaliséepar Masó à Girona pendant la seconde moitié desannées 20. Ici, l’élément le plus remarquable de la faça-de est la tribune qui, sans briser la symétrie de la com-position, fait saillie par rapport au plan vertical etconcentre différents éléments décoratifs que Masó avaitconçus dans les moindres détails, mais avec beaucoupde mesure : les sgraffites, les petits vitraux et les cadresde bois. La porte d’entrée de la maison conserve quantà elle la grille de fer forgé qu’avait dessinée l’architecte.

20

8 Casa Gispert Saüch, 1921-23Carrer Álvarez de Castro, núm. 9

Aquesta casa culmina la sèrie d’obres que Masó va ferdurant la Mancomunitat, és a dir, dins una relativa nor-malitat per a la cultura catalana que havia permès l’ac-ció modernitzadora del Noucentisme. La casa, de fet,és gairebé una síntesi de la modernitat arquitectònicade Masó. Destaca la solució que va adoptar per a l’an-gle de les dues façanes laterals, que a la planta baixava obrir mitjançant els arcs i, a partir del primer pis, vaescapçar de forma que va poder crear una terrassa i unxamfrà. Aquest, amb obertures i decoració ceràmica(es repeteix el motiu de les fruites del Bloc Cots),reforça la verticalitat de les finestres laterals, que alter-nativament també va agrupar en bandes verticals quecombinen panells ceràmics amb finestres, i contrastaamb l’efecte flotant que crea la massiva teulada enlai-rada damunt pilastres.

The Gispert Saüch House represents the culminationof a series of projects carried out by Masó at the timeof the Mancomunitat (1914-1925), a period of relativenormality for Catalan culture during which the mod-ernising Noucentista movement developed. Indeed, thisparticular house can be seen as a synthesis of thearchitectural modernity of Masó. The main point ofinterest lies in the solution for the angled cornerbetween the two side façades. The building is hollowedout by a series of arches at ground floor level and ischamfered above to create a large triangular terrace.The openings and the ceramic decoration (the CotsBlock fruit motif is repeated here) on the chamfer rein-force the verticality of the side windows. Some of theopenings are aligned in vertical strips alternating win-dows and ceramic panels, which contrast with the float-ing effect of the massive roof raised on pilasters.

Esta casa culmina la serie de obras que Masó llevó acabo durante la Mancomunitat, o sea, dentro de unarelativa normalidad para la cultura catalana que permi-tió la acción modernizadora del Noucentisme. La casa,en realidad, es casi una síntesis de la modernidadarquitectónica de Masó. Destaca la solución que adop-tó para el ángulo de las dos fachadas laterales, que enla planta baja abrió gracias a los arcos y, a partir delprimer piso, recortó de forma que le permitió crear unaterraza y un chaflán. Este, con aperturas y decoracióncerámica (se repite el motivo de las frutas del BloqueCots), refuerza la verticalidad de las ventanas laterales,que alternativamente también agrupó en bandas verti-cales que combinan paneles cerámicos con ventanas,y contrasta con el efecto flotante que crea el masivotejado levantado sobre pilastras.

Cette maison met un point culminant à la série de tra-vaux que Masó exécuta durant l’existence de laMancommunauté de Catalogne, période de relativetranquillité pour la culture catalane, qui permit l’actionmodernisatrice du Noucentisme. En réalité, la maisonest pour ainsi dire une synthèse de la modernité archi-tecturale de Masó. À souligner la solution adoptée pourl’angle des deux façades latérales, qu’il ouvre au rez-de-chaussée grâce aux arcs, et qu’il raccourcit à partirdu premier étage, ce qui lui permet de créer une ter-rasse et un chanfrein. Celui-ci, ponctué d’ouvertures etde carrelage décoratif (le motif des fruits de l’immeubleCots est ici repris), renforce la verticalité des fenêtreslatérales, alternativement regroupées elles aussi enbandes verticales associant panneaux de céramique etfenêtres, en contraste avec l’effet flottant que crée lamassive toiture reposant sur des pilastres.

22

9 Bloc Colomer, 1927-28Carretera de Barcelona, núm. 7

La façana d’aquesta casa de pisos per a JoaquimColomer ha estat descrita com “inquietant” i s’ha parlatde la “radicalitat compositiva” del seu disseny.Certament, el joc de formes rectangulars al voltant del’eix central és sorprenent. Masó va concebre una sèriede formes molt pròximes a l’estètica de l’art déco, queva connectar verticalment. De baix a dalt, veiem les ini-cials del propietari a la porta d’entrada, el colom (unaaltra referència al cognom) de forja a l’òcul inferior, ladata de finalització de l’obra, tres relleus de terra cuitaamb putti dels oficis (dissenyats per l’escultor JaumeBusquets i realitzats a l’obrador Marcó de Quart), i l’ò-cul superior. Els rètols en ceràmica de les portes late-rals, amb el nom i cognom del propietari, també van serdissenyats per Masó i fets a la fàbrica de ceràmica LaGabarra de la Bisbal.

The apartment block commissioned by JoaquimColomer has been described as having a “radical” com-position and a “disconcerting” façade. The interplay ofArt-Deco type rectangular shapes connected verticallyaround the central axis is indeed unusual. Workingupwards from the ground floor, we can see the owner’sinitials above the entrance, a wrought-iron pigeon(“colom” in Catalan being a reference to the owner’ssurname) on the lower oculus, the date on which con-struction ended, three terracotta bas-reliefs of putti rep-resenting different trades (designed by sculptor JaumeBusquets and manufactured at the Marcó factory inQuart), and finally another oculus at the top of thebuilding. The ceramic signs bearing the owner’s nameover the side doors were designed by Masó and manu-factured at La Gabarra ceramics factory in La Bisbal.

La fachada de esta casa de pisos para JoaquimColomer ha sido descrita como “inquietante” y se hahablado de la “radicalidad compositiva” de su diseño.Ciertamente, el juego de formas rectangulares alrede-dor del eje central es sorprendente. Masó concibió unaserie de formas muy próximas a la estética del art déco,que conectó verticalmente. De abajo hacia arriba,vemos las iniciales del propietario en la puerta deentrada, la paloma (colom en catalán, otra referencia alapellido) de forja en el óculo inferior, la fecha de finali-zación de la obra, tres relieves de terracota con putti delos oficios (diseñados por Jaume Busquets y realizadosen el obrador Marcó de Quart), y el óculo superior. Losrótulos de cerámica de las puertas laterales, con elnombre y apellido del propietario, también fueron dise-ñados por Masó y realizados en la fábrica de cerámicaLa Gabarra de La Bisbal.

La façade de cette maison d’habitations construite pourJoaquim Colomer a été qualifiée d’inquiétante et on aparlé de la « radicalité compositionnelle » de saconception. Il est vrai que le jeu des formes rectangu-laires qui en encadrent l’axe central est surprenant. Masóa conçu une série de formes très proches de l’esthétiqueart déco, et il les a reliées verticalement. De bas en haut,on reconnaît les initiales du propriétaire sur la porte d’en-trée, la colombe (colom en catalan, autre référence aupatronyme) de fer forgé dans la lucarne inférieure, ladate d’achèvement des travaux, trois reliefs de terre cuiteavec putti des corps de métiers (conçus par JaumeBusquets et réalisés à l’atelier Marcó de Quart), et l’œil-de-bœuf supérieur. Les écriteaux de céramique desportes latérales, qui portent le prénom et le nom du pro-priétaire, ont également été dessinés par Masó et fabri-qués à l’usine de céramique La Gabarra de La Bisbal.

24

10 Farinera Teixidor, 1910-11 / 1915-16 / 1923-24Carretera de Santa Eugènia, núm. 42

Els treballs de Masó amb l’empresari Alfons Teixidorvan durar més de dues dècades i es van dur a termesobretot en aquesta part de la ciutat. En aquest casl’encàrrec que va rebre el jove arquitecte consistia enla construcció de l’habitatge, les oficines, la fàbrica iles naus de la farinera, amb ampliacions posteriors. Lafarina i les espigues de blat van ser, òbviament, laseva font d’inspiració: “Fins i tot les teulades i la cúpu-la seran blanques. Tot nevat! Vull que sigui realment lacasa de les farines”. La varietat formal de Masó, ambesplèndides combinacions de diferents plans, ondula-cions i volums, es complementa amb la gran riquesade la serralleria, la pedra, i els vitralls. Diferents espe-cialistes posen aquest edifici com a exemple de ladestil·lació que Masó va fer de Gaudí, de Mackintosh,i de la Secessió vienesa. Actualment és la seu deldiari El Punt.

For over two decades, Masó worked on projects com-missioned by entrepreneur Alfons Teixidor, mainly inthis part of the city. In this case the young architect wasentrusted with the construction (and subsequentenlargements) of the offices and the factory-floor of aflour mill, which also included the owner’s residence.Flour and sheaves of wheat provided an obvioussource of inspiration: “Even the roofs and the domeshall be white. Everything shall be snow-white! I wantthis to be a real flour house”. Masó’s range of shapesand his superb combinations of planes, undulationsand volumes are complemented by an abundance ofwrought iron, stone and stained glass. Academics claimthis building to be a distillation of ideas that the youngMasó gleaned from Gaudí, Mackintosh and theViennese Secession. Today the Teixidor Flour Mill hous-es El Punt daily newspaper.

Los trabajos de Masó para el empresario AlfonsTeixidor duraron más de dos décadas y se llevaron acabo mayoritariamente en esta parte de la ciudad. Eneste caso el encargo que recibió el joven arquitectoconsistía en la construcción de la vivienda, las oficinas,la fábrica de harinas y sus naves, con posterioresampliaciones. La harina y las espigas de trigo fueron,obviamente, su fuente de inspiración: “Hasta los teja-dos y la cúpula serán blancos. ¡Todo nevado! Quieroque sea realmente la casa de las harinas”. La variedadformal de Masó, con espléndidas combinaciones dediferentes planos, ondulaciones y volúmenes, se com-plementa con la gran riqueza de la cerrajería, la piedray los vitrales. Diferentes especialistas citan este edificiocomo ejemplo de la destilación que Masó hizo deGaudí, de Mackintosh, y de la Secesión vienesa.Actualmente es la sede del periódico El Punt.

Les travaux de Masó pour le compte de l’entrepreneurAlfons Teixidor durèrent plus de deux décennies et, pourla plupart, furent exécutés dans cette partie de la ville. Enl’occurrence, la commande que reçut le jeune architecteportait sur la construction du logement, des bureaux, dela minoterie et de ses halles, outre plusieurs agrandisse-ments ultérieurs. Il s’inspira bien évidemment de la farineet des épis de blé : « Tout sera blanc, jusqu’aux toits età la coupole. Blanc comme neige ! Je veux que ce soitvraiment la maison des farines ». À la variété formelle deMasó, avec de splendides combinaisons de différentsplans, ondulations et volumes, vient s’ajouter la granderichesse de la ferronnerie, de la pierre et des vitraux.Plusieurs spécialistes citent ce bâtiment comme unexemple de la synthèse faite par Masó à partir deGaudí, de Mackintosh et de la Sécession viennoise.Actuellement, il est le siège du quotidien El Punt.

26

11 Casa Teixidor (de la Punxa), 1918-22Carretera de Santa Eugènia, núm. 19

Després de la farinera, Teixidor va encarregar a Masóla construcció d’uns magatzems i una casa de pisos delloguer. L’element més destacat és el coronament de latorre, amb escates de ceràmica vidriada de tres colors,que ha donat a l’edifici el sobrenom de “la punxa”. Lesfaçanes són d’una accentuada però lleugera verticali-tat, que és ressaltada pel contrast amb la solidesa de laparet de rajol i pedra que envolta el conjunt. En aquestedifici també són remarcables els treballs artesanals enferro i vidre, tant a l’exterior com a l’interior, així com elgran esgrafiat de la torre on Masó va representar unmolí. Tanmateix, a l’hora de definir aquesta obra s’ha ditque el llenguatge de Masó (igual que la societat i la cul-tura a Catalunya) passava per un moment de crisi.Actualment és la seu del Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de Girona.

After the completion of the Flour Mill, Alfons Teixidorcommissioned Masó to construct some warehousesnearby with a block of rental apartments above. Themost outstanding feature of this building is the pointedroof of the tower made of scale-shaped ceramic tilesglazed in three different colours, hence its popular nick-name of La Punxa (The Spike).The dramatically verticalfaçades maintain a certain lightness, which is accentu-ated by the solidity of the surrounding stone-and-brickwall. The glass and wrought iron craftsmanship, bothinterior and exterior, is also remarkable in this building,as is Masó’s large sgraffito design of a mill that can beseen on the tower. Nevertheless, the project was carriedout during a period of social and cultural crisis inCatalonia, which is said to be reflected here in Masó’sarchitectural expression. Today the building is the headoffice of the Quantity Surveyors’ Association of Girona.

Después de la fábrica de harinas, Teixidor encargó aMasó la construcción de unos almacenes y una casade pisos de alquiler. El elemento más destacado es elcoronamiento de la torre, con escamas de cerámicavidriada de tres colores, que ha dado al edificio el sobre-nombre de “la punxa” (la punta). Las fachadas son deuna acentuada pero ligera verticalidad, resaltada por elcontraste con la solidez de la pared de ladrillo y piedraque rodea el conjunto. En este edificio también sonremarcables los trabajos artesanos de hierro y cristal,tanto en el interior como en el exterior, así como el granesgrafiado de la torre donde Masó representó un moli-no. Sin embargo, a la hora de definir esta obra se hadicho que el lenguaje de Masó (al igual que la sociedady la cultura en Cataluña) pasaba por un momento decrisis. Actualmente es la sede del Col·legi d’Aparella-dors i Arquitectes Tècnics de Girona.

Après la minoterie, Teixidor charge Masó de construiredes entrepôts et un immeuble locatif. L’élément le plusremarquable en est le couronnement de la tour, avec sesécailles tricolores de céramique vitrifiée, auquel le bâti-ment doit le surnom de la punxa (la pointe). Les façadessont d’une verticalité prononcée, mais néanmoins légè-re, encore rehaussée par le contraste avec le robustemur de brique et de pierre qui ceint l’ensemble. Dans cebâtiment, on remarque également le travail artisanal dufer forgé et du verre, aussi bien à l’intérieur qu’à l’exté-rieur, ainsi que le grand sgraffite qui orne la tour, où Masóa représenté un moulin. Cependant, définissant cetteœuvre, certains ont dit que le langage de Masó (à l’ins-tar de la société et de la culture catalane) traversait alorsun moment de crise. Le bâtiment abrite aujourd’huil’Association professionnelle des maîtres d’œuvre proje-teurs et architectes techniques de Girona.

28

12 Casa Ensesa, 1913-15 / 1931-32Carretera de Barcelona, núm. 68

La família Ensesa, igual que la Teixidor, va ser un altreclient important de Masó al llarg de tota la seva vida.Aquí, entre d’altres intervencions, va fer l’ampliació ireforma d’una casa per a habitatge i oficines de la fari-nera La Montserrat i anys més tard la tanca que envol-tava el recinte. La casa, malgrat l’abandonament i lesreformes posteriors que ha sofert, encara és un magní-fic exemple de l’arquitectura noucentista de Masó, quees manifesta sobretot en les formes, els colors, i la tex-tura del frontó, dels estucats, dels esgrafiats i de la cerà-mica vidriada. En canvi, les dimensions i la geometria dela tanca ja denoten una altra època i un estil més pròximal racionalisme dels anys 30. De l’esplèndida ornamen-tació interior i del mobiliari dissenyat per Masó, in situ esconserven l’escala principal i pocs elements més.Actualment és la seu de l’Escola Municipal de Música.

Masó received large commissions throughout his profes-sional life from the Ensesa family as well as the Teixidorfamily. In this case, he undertook to renovate and enlargean existing construction in order to create a residenceand offices for La Montserrat Flour Mill. An enclosing walland other features were added at a later date. Despiteneglect and posterior renovations, the house is still amagnificent example of Masó’s Noucentista architecture,as seen in the shapes, colours and texture of the pedi-ment, stuccos, sgraffiti and glazed ceramics. On theother hand, the dimensions and the geometry of theenclosing wall denote another period and a style that iscloser to the rationalism of the 1930s. Today, the mainstaircase and little else remain in situ of the superb fur-niture and interior decoration designed by Masó. TheMunicipal School of Music is now housed in the building.

La familia Ensesa, al igual que la Teixidor, fue otrocliente importante de Masó a lo largo de toda su vida.Aquí, entre otras intervenciones, realizó la ampliacióny reforma de una casa para vivienda y oficinas de lafábrica de harinas La Montserrat y años más tarde lacerca que rodeaba el recinto. La casa, a pesar delabandono y las reformas posteriores que ha sufrido,aún es un magnífico ejemplo de la arquitectura nou-centista de Masó, que se manifiesta especialmente enlas formas, los colores, y la textura del frontón, de losestucados, de los esgrafiados y de la cerámica vidria-da. En cambio, las dimensiones y la geometría de lacerca ya denotan otra época y un estilo más próximoal racionalismo de los años 30. De la espléndida orna-mentación interior y del mobiliario diseñado por Masó,in situ sólo se conservan la escalera principal y pocoselementos más. Actualmente es la sede de la EscuelaMunicipal de Música.

Tout comme les Teixidor, la famille Ensesa fut elle aussiun gros client de Masó, tout au long de sa vie. Ici, entreautres interventions, il s’est employé à agrandir et res-taurer une maison d’habitation et des bureaux pour laminoterie La Montserrat et, des années plus tard, il aconçu la clôture qui enserrait la propriété. En dépit deson abandon et des restaurations ultérieures qu’elle asubies, la maison reste un magnifique exemple de l’ar-chitecture noucentiste de Masó, ce que manifestenttout particulièrement les formes, les couleurs et la tex-ture du fronton, des stucs, des sgraffites et de la céra-mique vitrifiée. Les dimensions et la géométrie de laclôture, en revanche, dénotent déjà une autre époqueet un style plus proche du rationalisme des années 30.De la splendide ornementation intérieure et du mobilierdessiné par Masó, il ne reste plus ici que l’escalier prin-cipal et de rares éléments. Actuellement, la maison estle siège de l’École municipale de musique.

30

32

33

Casa Masó - Carrer Ballesteries, 29

Bloc Ribas Crehuet - Carrer de la Força, 6

Farmàcia Masó-Puig - Carrer Argenteria, 29

Bloc Cots - Carrer de Santa Clara, 53

Bloc Salieti - Carrer de la Neu, 1

Bloc Batlle - Carrer Fontanilles, 2

Casa Corominas - Plaça del Marquès de Camps, 2

Casa Gispert Saüch - Carrer Álvarez de Castro, 9

Bloc Colomer - Carretera de Barcelona, 7

Farinera Teixidor - Carretera de Santa Eugènia, 42

Casa Teixidor (de la Punxa) - Carretera de Santa Eugènia, 19

Casa Ensesa - Carretera de Barcelona, 68

Museu d’Història de la Ciutat

Museu d’Art

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

M

M

Aragó, Narcís-Jordi, ed. Rafael Masó: ciutadà deGirona. Girona: Ajuntament de Girona, 2006.

Arxiu Històric. “Fons Rafael Masó”. Demarcació deGirona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.http://www.coac.net/Girona/fhomegirona.htm

Birulés, Josep Maria. Guia d’arquitectura de Girona:àrea urbana: Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix.Girona: Demarcació de Girona, Col·legi d’Arqui-tectes de Catalunya / Triangle Postals, 2008.

Birulés, Josep Maria. Guía de arquitectura de Girona:área urbana: Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix.Girona: Demarcació de Girona, Col·legi d’Arqui-tectes de Catalunya / Triangle Postals, 2008.

Birulés, Josep Maria. Guide to the Architecture ofGirona: urban area: Girona, Salt, Sarrià de Ter,Vilablareix. Girona: Demarcació de Girona,Col·legi d’Arquitectes de Catalunya / Triangle Postals,2008.

34

Domènech, Gemma, i Gil, Rosa Maria. “Rafael Masó.Arquitecte 1880-1935”. Comissió Any Masó 2006.http://www.rafaelmaso.org/

Gil Tort, Rosa Maria. Geografia de Masó: L’arquitecte iles comarques gironines. Girona: Diputació deGirona, 2006.

Lacuesta, Raquel, i altres. Rafael Masó i Valentí. Arqui-tecte (1880-1935). Barcelona: Fundació “la Caixa”,2006.

Lanao, Pau;Torns, Miquel i Vinyoles, Carme. Rafael Masó,habitat. Girona: El Punt, 2007.

Pujol i Coll, Josep. La Casa Teixidor de Masó: el pro-motor, l’arquitecte i els seus col·laboradors. Girona:Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics deGirona, 2006.

Tarrús, Joan, i Comadira, Narcís. Rafael Masó: arqui-tecte noucentista. Girona: Demarcació de Girona,Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2007.

Més informació sobre aquests i altres edificis de Masó a Girona:Más información sobre estos y otros edificios de Masó en Girona:More information about these and other buildings by Masó in Girona:En savoir plus sur ces et d’autres bâtiments de Masó à Girona :

35

Edita: Ajuntament de Girona i Fundació Rafael Masó, 2009.

Aquesta publicació ha comptat amb el suport del Pla de Foment Turísticde Girona, un projecte cofinançat per l’Ajuntament de Girona i pelDepartament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat deCatalunya; d’Arquia Caixa d’Arquitectes, del Col·legi d’Aparelladors iArquitectes Tècnics de Girona, i de la Fundació Rafael Masó.

© dels textos: Anna Pagans Gruartmoner, Jordi Falgàs

© de les fotografies: Jordi Puig

Traduccions a l’anglès i francès: Link

Impressió i maquetació: Gràfiques Alzamora

Dipòsit legal: GI-658-2009

Imatge de la portada i contraportada: Detall de l’arrambador de l’escalade la Casa Masó, amb els cairons dissenyats per Rafael Masó.

Fotografia pàgina 5: Retrat de Rafael Masó. Arxiu Històric del Col·legid’Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Fons Rafael Masó.

RUTARAFAEL MASÓModernisme iNoucentisme

Departament d'Innovació,Universitat i Empresa

Generalitat de Catalunya

COL·LEGI D'APARELLADORS, ARQUITECTES TÈCNICSI ENGINYERS D'EDIFICACIÓ DE GIRONA