MODERNISME MALLORQUÍ

  • View
    295

  • Download
    2

Embed Size (px)

Transcript

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves

  • 46 CASA MIL O LA PEDRERA (1907-1910). BARCELONA

    ANTONI GAUD I CORNET (1752-1926) 1v

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves

  • Histria de lart

    IES RAMON LLULL (PALMA)

    Ma Assumpci Granero Cueves

  • NOMS: Espanya: Modernisme. Frana i Blgica: Art Nouveau. ustria: Sezession. Anglaterra: Modern Style. Alemanya: Jugendstil.

  • Histria de lart contemporani

  • Modernisme europeu

    (2a meitat segle XIX principi segle XX)

  • Modernisme catal i mallorqu

    (2a meitat segle XIX principi segle XX)

  • ndex

    Modernisme

    Modernisme ondulant Blgica - Vctor Horta: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa del poble - Henry Van de Velde: Casa Van de Velde, tenda Bin (Art

    Nouveau)

    Frana - Hctor Guimard: Castel Beranguer, les estacions de metro

    Modernisme geomtric Gran Bretanya - Charles R. Mackintosh: Salons de t, Escola Art Glasgow ustria - Otto Wagner: Metropolit de Viena, Estacions, Casa Majlica,

    Caixa dEstalvis - Olbrich: Edifici Seccesi - Hoffmann: Palau Stoclet

    Modernisme catal i mallorqu Llus Domnech i Montaner: Editorial Montaner i Simn, Caf-

    restaurant de lExposici Universal de Barcelona, Hospital de Sant Pau, Palau de la Msica, Casa de Lle Morera, Gran Hotel Palma

    Josep Puig i Cadafalch: Casa Ametller, Casa Mart Antoni Gaud i Cornet: Faroles Plaa Reial, Casa Vicens, Finca i

    Palau Gell, Parc Gell, Sagrada Famlia, Casa Batll i Casa Mil (La Pedrera), Convent de les Teresianes (Barna), Palau episcopal Astorga, Casa Botins Lle, El Capricho Cantbria, Reforma Seu Palma, Monestir LLuc

  • Europa a finals del segle XIX. Explosi de llibertat. Ruptura amb els estils dominants.

    Es desenvolupa en tres ciutats, principalment.

    Brusselles. Viena. Barcelona.

  • Inspiraci en la naturalesa.

    Tendncia a ls dimatges femenines.

    Preferncia de lornamentaci curvilnia.

    Gran preocupaci por fusionar la vida quotidiana amb lart.

  • Blgica: Victor Horta

    Frana: Hector Guimard

    Viena: Otto Wagner

    Barcelona: Antoni Gaud i Cornet

  • ANTECEDENTS: ARTS & CRAFTS

    WILLIAM MORRIS (Gran Bretanya)

  • Mallorca

  • Mallorca El modernisme mallorqu t clara influncia catalana, en no existir aqu una alta burgesia com en Catalunya.

    Cronolgicament coincideix amb linici del turisme, cosa que fa necessari la construcci de nous edificis i sincrementen les relacions amb la pennsula. Sorgeix la Renaixena.

    A Mallorca el modernisme es dna sobretot en Palma i els voltants. Tamb en Lluc i en Sller.

    Palma estava envoltada per murades i sen comena a xerrar de enderrocar-les per poder engrandir la ciutat.

    En 1902, Alfons XIII va donar el seu perms per ensorrar-les amb la condici que hi hagus una planificaci urbanstica que acolls els barris perifrics.

  • Mallorca

    Llus Domnech i Montaner (1850-1923)

    Antoni Gaud i Cornet (1852-1926)

    La introducci del modernisme a Mallorca es degu a la presncia de figures tan representatives del modernisme catal com Antoni Gaud i Cornet i, tamb, Llus Domnech i Montaner, entre d'altres, els quals es varen traslladar a l'illa per realitzar-hi algun encrrec.

  • La majoria d'obres modernistes es va fer a crrec de la iniciativa privada, impulsada per la nova burgesia mallorquina, la qual, a comenaments del segle XX, es va veure enriquida grcies al comer, la indstria i l'emigraci. La generaci d'arquitectes locals va adoptar el nou estil i deix la seva empremta a un conjunt d'edificis destinats a la vida social, l'mbit privat i el mn comercial i industrial.

    LLUS DOMNECH I MONTANER

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

    Fou cridat pel bisbe Pere Joan Campins per a reformar la Catedral (1904-1914).

  • Catedral de Palma de Mallorca

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Trasllad el cor des del centre de la nau central (cor renaixentista) al presbiteri i disposa el cadiram per als cantors a la part de darrere laltar i amb dos costats de laltar, s a dir, als murs laterals de la capella Reial.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Va fer la decoraci de cermica, amb els escuts d'armes dels bisbes de Mallorca, cermica ubicada al mur de cada costat de la ctedra episcopal (a base de rajoles daurades).

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Va eliminar el retaule barroc de la capella Reial que impedia la visibilitat de la Capella de la Trinitat.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    s obra seva la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat.

  • B. Ramon

  • ltima Hora. Noticias Merc Gambs y Antnia Reig, responsables de la investigacin y la restauracin. 31-10-2011 | Jaume Morey

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Va dur a terme la illuminaci mitjanant canelobres situats en les columnes (els lampadaris o trobigueres).

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Installa el baldaqu que havia de ser provisional.

  • SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUD.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Comena a obrir vitralls i rosasses, i va fer uns vitralls sobre la verge i els sants.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUD.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    s obra seva la reixa que tanca l'absis principal, amb l'escut de la ciutat.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

    Reformes:

    Aix com el tornaveu de la cantoria o trona major, que es va retirar per la ra de qu ja nhi havia megafonia. Es va tornar a installar una rplica del de Gaud, feta per larquitecte eivissenc Elies Torres, que sha pogut contemplar des de divendres 26 de febrer de 2010, en principi, fins a octubre de 2010, a la mateixa Catedral. La seva installaci va suscitar una diversitat dopinions sobre la convenincia de la seva futura ubicaci i, a la fi, va ser desmuntat el dia 11 dabril de 2013.

  • SEU DE PALMA. TORNAVEU.

  • Dimecres 24 de febrer, 2010 (nota del Govern). El conseller Jaume Carbonero ha presentat avui el projecte de rplica del Tornaveu de Gaud que sha installat a la Seu de Palma.

    Lautor del projecte, Elias Torres, explicar els principals detalls de lobra que sexposa.

    Aquesta iniciativa, impulsada per la Conselleria, pretn mostrar fins al mes doctubre de 2010 una de les petjades ms importants que Gaud va deixar a Mallorca.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • SEU DE PALMA. REFORMA ANTONI GAUD.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • SEU DE PALMA. TORNAVEU ACTUAL. SEGONS REFORMA ANTONI GAUD.

  • va ser desmuntat el dia 11 dabril de 2013.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Reformes:

    Collaboraren amb Gaud, Joan Rubi I Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garca. Josep M. Jujol comen a policromar el cadirat i el mur posterior amb una representaci de l'univers amb esquitxos de pintura. Aquesta intervenci s'interromp, tot just comenada, per l'oposici que provoc, per la part feta encara s visible.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Lobra de Gaud va ser molt criticada pels mallorquins, que consideraven que els lampadaris de les columnes, sostinguts per anells de ferro, restaven esveltesa a les columnes, el cadiram dels cantors semblava un tramvia , entre daltres coses com, la destrucci d'alguns elements com el corredor dels ciris mudjar. Gaud sen va anar de Mallorca i no va acabar la reforma. Es va disposar a fer el projecte de la Sagrada Famlia (1914), deixant en mans de Joan Rubi i Bellver el que quedava de la reforma de la Seu.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • La Seu de Mallorca i Gaud - E. Taltavull

    ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26) Tamb va reformar lesglsia, lhostatgeria i el cam del rosari del monestir de Lluc. Tampoc ho va acabar i sen va encarregar el seu deixeble, que tamb va treballar en lesglsia de Sller i en la Banca destil neogtic.

  • ANTONI GAUD I CORNET (1852-26)

  • ANTONI GAUD I CORNET (185