SB El planter del montsià

Aju

nta

men

t d

e Sa

nta

Br

bar

a

2015

Jard

b

ot

nic

: "e

l p

lan

ter

de

l M

on

tsi

"

Disseny i replanteig dun jard botnic despcies autctones al municipi que propici linters turstic i de recerca del patrimoni floral del territori.

S2 Catalan STUDI SOFT sl Pl. Alcalde Cid i Cid, 4

Santa Brbara 600 582 953 977 71 93 99

Ajuntament de Santa Brbara

Flora Catalana

http://www.floracatalana.net/

Botnica Universitat de Granada

http://www.ugr.es/~mcasares/

Botnica Universidad de Extremadura

http://www.eweb.unex.es/eweb/botanica/

Herbari digital de la Universitat de Lleida

http://www.malesherbes.udl.cat/

Que planta s?

http://www.eweb.unex.es/eweb/botanica/queplantaes/index.htm


Nom com: Baladre Nom cientfic: Nerium oleander L.

El baladre, diva o llorer rosa, que es presenta en forma arbustiva perenne, pot arribar a petit arbre. Pertany a la famlia de les apocincies, la qual s molt nombrosa, amb ms de 180 gneres i 1.300 espcies. s l'nica espcie actualment classificada dins el gnere Nerium.

ENLLA GEOLOCALITZACI CODI- QR

Enlla wikipedia

Flora catalana

Enlla botanical

Enlla MAPES


Nom com: Roman (romer) Nom cientfic: Rosmarinus officinalis

El roman o romer s una planta de la famliaLamiaceae o lamicies. El roman s un arbust mediterrani molt conegut grcies als seus usos culinaris i medicinals. En catal, el roman o romer tamb es coneix amb el nom de beneit. El romer posseeix en les seves fulles glndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan es trituren les seves fulles. s un condiment tradicional de lacuina mediterrnia.


Enlla wikipedia

Flora catalana Enlla MAPES


Nom com: Espgol Nom cientfic: Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis, Lavandula

spica

L'espgol, espgol ver, espic, espgol d'estiu, espigola, barball o lavanda s un arbust de la famlia de les lamicies o labiades reconeguda com a planta medicinal. Popularment s coneguda com a espgol o lavanda. Aquesta famlia de labiades, situada a la subclasse Asteridae, s important, ja que comprn unes 3.000 espcies agrupades en 200 gneres. s una planta perenne olorosa amb fulles lanceolades i inflorescncia amb diverses flors blavoses agrupades formant una mena d'espiga laxa. Les tiges sn de secci quadrada. Floreix a principi d'estiu i el fruit s un aqueni.


Enlla wikipedia



Nom com: Menta Nom cientfic: Mentha

La menta s un gnere de plantes amb flor dins la famlia lamicia. s un gnere de distribuci cosmopolita. Sn espcies herbcies perennes i aromtiques que arriben a una alada mxima de 120 cm aproximadament. Tenen uns rizomes subterranis que fan que sovint es comportin com espcies que envaixen tot l'espai. Les fulles sn de disposici oposada i sn simples i de forma oblonga a lanceolada sovint tenen el marge serrat. Les flors tenen dos llavis i quatre lbuls amb colors que van del blanc al porpra. El fruit s una cpsula amb fins a quatre llavors.


Enlla wikipedia



Nom com: T de roca Nom cientfic: Jasonia glutinosa

El te de roca, te de roquer o te d'Arag s una planta herbcia, aromtica, de la famlia de les astercies o compostes de tacte viscs. La trobem majoritriament a l'Europa mediterrnia i al Nord frica. A Espanya creix especialment al sud de Catalunya i al Pas Valenci. Tamb la podem anomenar te de serra, te de bord o te de muntanya.


Enlla wikipedia



Nom com: Farigola Nom cientfic: Thymus vulgaris

La farigola, frgola, tim, timonet, tem, tomello o tomell s un subarbust de la famlia de les labiades. S'anomena farigola en part del catal oriental, del llat vulgar ferricula, mentre que en catal occidental i comarques limtrofes de l'oriental s'anomena tim, del llat culte thymus.[1] A les Balears se'n diu frgola i a Menorca tamb tem. Tomello s ms propi del Pas Valenci.[2] s un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrnia. Pot arribar a fer formacions vegetals de tipus matollar, timonedes de les contrades mediterrnies, de l'estatge mont i fins i tot, subalp. Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundria, s'estn per altres zones europees. S'utilitzen les summitats florides dessecades com a remei.


Enlla wikipedia



Nom com: Herba d'olives (Sajolida, Satureja)

Nom cientfic: Satureja hortensis

La sajolida, Satureja, s un gnere de plantes amb flor de la famlia de les labiades. Consta d'unes 30 espcies i sn plantes natives de regions de clima temperat clid, incloent els Pasos Catalans, i poden ser o b plantes anuals o b plantes perennes. Sn plantes herbcies o arbustives que arriben a fer 50 cm d'alt.


Enlla wikipedia

Flora catalana

Enlla Sajolida

Enlla MAPES


Nom com: Ruda Nom cientfic: Ruta / Ruta montana / Ruta chalepensis

Les rudes sn el gnere de plantes que donen nom a la famlia Rutaceae. Considerades plantes medicinals (hi ha una dita catalana: "Qui t ruda Du l'ajuda"), segons les dosis, sn bsicament plantes d'una gran toxicitat. Tamb s'han usat tradicionalment com a abortiu.


Enlla wikipedia

Flora catalana

Enlla MAPES


Nom com: Margall Nom cientfic: Chamaerops humilis

El margall, bargall o garball (a Mallorca) s un vegetal dioic de la famlia de les palmeres. s una planta polgamo-dioica (generalment s dioica). Sovint fa rebrots a la base a conseqncia de la destrucci del tronc per acci humana o dels incendis, als quals s, per, molt resistent. T fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes), amb pecols provets d'espines vulnerants, flors grogues en rams densos i fruits semblants als dtils.


Enlla wikipedia

Flora catalana

Enlla MAPES


Nom com: Garric (coscoll) Nom cientfic: Quercus coccifera

El garric s una planta semblant a l'alzina per de port arbustiu. El fruit s una gla. El garric, de la famlia de les fagcies, s un arbust o petit arbret molt ramificat que sol arribar fins als 2 metres d'alada. Cobert de fulles perennes de color verd intens, dures i amb el marges punxants, arriba a crear formacions molt denses i comunitats permanents. El seu fruit s una agl de peduncle curt i cpula eriada. Floreix d'abril a maig i fructifica durant l'agost de l'any segent. s una espcie que viu en zones seques i assolellades, acceptant precipitacions anuals d'entre els 400 i els 800mm, preferiblement.


Enlla wikipedia

Flora catalana

Enlla MAPES


Nom com: Llentiscle (matissa) Nom cientfic: Pistacia lentiscus

El llentiscle o llentrisca s una planta amb flors de la famlia de les anacardicies. S'anomena mata a diversos llocs dels Pasos Catalans, com al Bages, al Garraf, al Peneds, al Camp de Tarragona i a les Illes Balears. A l'Alcalatn i la Plana (Pas Valenci), s'anomena matissa.


Enlla wikipedia

Flora catalana

Enlla MAPES


Nom com: Sedum rubens Nom cientfic: Sedum rubens

Sedum rubens s una petita planta herbcia caduciflia que durant gran part de l'hivern i de la primavera creix en forma de petita roseta de fulles liniars, carnoses, de color verd clar o rosades, al final de la estaci pot adquirir coloracions vermelloses. Pot coexistir amb Sedum caespitosum, que s molt ms petita. Floreix a finals de la primavera


Enlla wikipedia

Flora catalana

Enlla MAPES


Nom com: Marfull Nom cientfic: Viburnum tinus

El marfull s un arbust mediterrani tpic de l'alzinar litoral (la forma ms tpica del qual es coneix, precisament, com a alzinar amb marfull)


Enlla wikipedia

Flora catalana

Enlla MAPES


Nom com: Arbo Nom cientfic: Arbutus unedo

L'arbocer, arborcer, arbocera, arbo o cirerer d'arbo s una planta amb flor de la famlia de les ericcies. La seva distribuci s mediterrnia, per arriba fins al sud d'Irlanda, on s'havia dubtat que fos espontani, ja que es pensava que l'hi podien haver portat uns monjos que havien visitat Santiago de Compostella. Tanmateix, les anlisis de pollen del sl demostren que ja hi era fa tres mil anys


Enlla wikipedia

Flora catalana

Enlla MAPES


1 Romer x 3 2 Matissa (llentiscle) x 4 3 Espgol x 2 4 Matissa (llentiscle) x

5 Sedum

1 6 Baladre x 3 7 Coscoll (Garric)

2

8 Viburnum es Marfull 9 Farigola (tim) x 2

10 Herba dolives es Saboritja x 2 11 Herba dolives es Saboritja x

12 Farigola (tim) x 13 Ruda x 1

14 Matissa (llentiscle) x 15 Romer x 16 Arbo

2

17 Baladre x 18 Matissa (llentiscle) x 19 Viburnum

2

20 Coscoll (Garric) 21 Arbo 22 Baladre x

23 Espgol x 24 Romer x

Documents

SB El planter del montsià