Seminari d’Estudis Catalans

Grau de llengua i literatura catalanes Professor responsable: Joan Pujolar Cos Document emès el juliol de 2019

INFORMACIÓ PER A TUTORS I ESTUDIANTS

Aquesta és una assignatura especial que està a mig camí entre un curs normal i un treball final de grau. És de caire monogràfic i cada semestre es dedica a

un tema específic diferent. Això permet d’estudiar qualsevol aspecte dels estudis de llengua i literatura d’una forma més aprofundida del que és habitual en

els cursos convencionals. És per això que el Seminari d’Estudis Catalans (SEC) permet de desenvolupar competències avançades, això és, la capacitat de

documentar-se un mateix sobre una qüestió i també la capacitat de desenvolupar l’esperit crític i de qüestionar els coneixements existents sobre la temàtica

estudiada.

Per tant, els estudiants es troben amb què el SEC cada semestre tracta temes totalment diferents i està liderat per professors i/o consultors diferents. És

recomanable aleshores que els estudiants matriculin l’assignatura en el semestre que ells sàpiguen que el tema que toca els interessa de forma especial, i

preferentment quan aquest tema tingui una relació molt estreta o propera amb el treball final de grau que tenen intenció de fer. Per a matricular-se del SEC,

també cal que abans es posin d’acord amb el tutor o tutora per assegurar-se que la seva tria és coherent amb la menció (lingüística, literària, cultural i social)

que volen dur a terme.

La direcció del programa de llengua i literatura catalanes difondrà regularment la programació prevista per al SEC per tal que estudiants i tutors puguin

planificar la seva matrícula. La programació prevista per als propers set semestres és la següent:

La literatura infantil i juvenil en llengua catalana

2019 Tardor Roger Canadell

La literatura infantil i juvenil, tal com l’entenem avui en dia, va bastir es seus primers fonaments durant el segle XIX, especialment amb obres de caire popular, moltes de les quals eren reescriptures de rondalles, contes, faules, etc., transmeses oralment, i amb un fort component didàctic i moralitzador. Però és al segle XX quan es va desenvolupar una tipologia literària específicament destinada als infants i joves, i que va ser usada pels nous corrents pedagògics, filosòfics, etc. per projectar uns corpus literaris que garantien la màxima clàssica «prodesse et delectare» —instruir tot divertint— amb la intenció de preparar els infants i els joves per a la vida adulta.

El sistema literari català no va ser impermeable a aquest fenomen i ja des del segle XIX i fins als nostres dies ha excel·lit en l’escriptura, la publicació i la promoció de la literatura i la lectura infantil i juvenil. És per això que la proposta del Seminari d’Estudis Catalans “La literatura infantil i juvenil en llengua catalana” proposa als estudiants els següents objectius:

- Conèixer la rica tradició de literatura infantil i juvenil en llengua catalana (principals fites del XIX al XXI) i comprendre la relació amb altres sistemes literaris.

- Conèixer la relació entre les obres literàries catalanes per a infants i joves més rellevants i les principals tendències pedagògiques de la contemporaneïtat.

- Estudiar la producció literària actual per a infants i joves en llengua catalana.

- Posar en relació la producció de literatura catalana infantil i juvenil amb la seva importància estratègica en el sector editorial i amb els canals de difusió digitals (webs, booktube, xarxes socials...)

Literatura, Cultura i Societat

Gramàtica Històrica Catalana

2020 Primavera Vicent F. Garcia Perales / Mercè Vázquez

La Gramàtica Històrica (GH) és la disciplina que explica el canvi lingüístic, és a dir, estudia els factors que condicionen un fet universal, que totes les llengües estan en continu canvi i que es poden estudiar de manera sincrònica (en un lloc i un espai concrets), però també diacrònica (per mitjà del temps, com les capes de la soca d’un arbre). Aquest segon punt de vista és l’objectiu principal de la GH: entendre com es transforma la llengua amb el pas del temps, per què d’una paraula llatina com lintĕŏlu deriva el nostre llençol (per la acció infatigable del context fònic de la iod [y] llatina), o d’un verŭcŭlu (‘ast’, barra o pal), per creuament amb fĕrrum ‘ferro’ obtenim en català forrellat (s’hi veu el material) i variants ferrollat, forellat, furriac, ferrallat..., però creuat amb serrāre (cast. ‘cerrar’) evoluciona a cerrojo en castellà (s’hi veu l’acció).

Es pot endevinar que hi ha unes regles que no sempre són regulars (com pretenien els neogramàtics), però que alhora condicionen els nivells d’estudi de qualsevol llengua: el fonètic, el morfològic, el sintàctic i el semàntic. De fet, la GH estudia l’estructura de les llengua en l’eix temporal tenint en compte que un canvi fonètic influeix de manera inevitable en els canvis morfològics i també sintàctics. El llatí tenia accents de quantitat (vocals breus i llargues), cosa que va esdevenir en accents d’intensitat en les llengües romàniques (vocals obertes o tancades). Els casos del llatí (nominatiu, vocatiu, acusatiu, datiu, ablatiu) confluïren en un únic cas, l’acusatiu, del qual deriven els mots en català (amb la pèrdua de la –m tal com ja es veu en el llatí vulgar, un exemple del qual el tenim a Pompeia), de tal manera que les funcions començarien a delimitar-se amb preposicions concretes.

L’objectiu del Seminari sobre GH és oferir instruments necessaris per tal de ser capaços d’interpretar els principals fenòmens que afecten l’aparició, la consolidació i l’evolució de la llengua catalana, és a dir, per tal de poder analitzar textos de períodes diferents, des dels orígens fins als nostres dies, i copsar-ne les característiques més

Lingüística

rellevants en tots els nivells: fonètic, morfològic, sintàctic i semàntic.

Entorn d’aquests nivells d’anàlisi s’organitzaran els continguts del seminari, que tindrà un caràcter eminentment pràctic. D’una banda, s’analitzaran formes del català antic en relació amb el llatí i, de l’altra, del llatí al català modern (l’etimologia) passant pels estadis intermedis, tenint en compte regles fonètiques generals i les anomenats universals del canvi lingüístic presents en totes les llengües per processos d’evolució: assimilacions, dissimilacions, ultracorreccions, analogies, metàtesis, vocalitzacions, síncopes, etc.

Literatura i cultura catalanes durant el franquisme

2020 Tardor Olívia Gassol A partir des darrers mesos de la Guerra Civil espanyola, el sistema literari i cultural català, que s’havia expandit i consolidat durant els anys de la República, va ensorrar-se per causa de les polítiques repressives i liquidacionistes del franquisme. En aquest curs es vol oferir una visió panoràmica de la configuració de la cultura a la Catalunya del període franquista, tant de la vida pública i oficial, administrada pels nous intel·lectuals i polítics afins al règim, com de la que circularia, sobretot durant els primers anys, en la clandestinitat o a l’exili. En aquest, es descriurà la nova organització de la cultura a través de les institucions culturals a partir de 1939, però també de les vies alternatives que es bastirien des de la resistència o l’oposició antifranquista; es detallarà el funcionament de la censura de llibres i de premsa per conèixer-ne l’impacte tant en els llibres com en els mitjans de comunicació de massa; s’estudiaran els factors d’ordre divers que van fer possible la recuperació lenta a partir de 1945 d’un mercat literari en català; s’identificaran els principals models literaris; i, sobretot, s’analitzaran i comentaran alguns dels principals escriptors i obres del període. Tot plegat amb l’objectiu de bastir un mapa general de la vida intel·lectual d’un dels períodes més convulsos de la història recent del nostre país. Però també, amb la finalitat de reflexionar sobre l’impacte de les dictadures en les formes de pensament, en la creació i en el llenguatge, que són una part essencials dels fonaments de la societat contemporània.

Literària, Cultural i Social

Jocs Florals de la Llengua Catalana 1973, celebrats a

Mèxic. Part del Consistori: Francesca Domingo d€™Ollé,

Pere Foix, Pere Bosch Gimpera, Núria Parés i Agustí

Cabruja.

Homosexualitat i literatura

2021 Primavera Josep-Anton Fernàndez

La sexualitat és un dels elements principals en la construcció de les subjectivitats individuals i les identitats col·lectives, i l’homosexualitat ofereix un contrapunt que qüestiona i problematitza una norma social i unes formes d’identitat dominants que es presenten com a naturals. La literatura, d’altra banda, ha tingut històricament un paper central en aquests processos. Aquest seminari us proposa estudiar com la sexualitat, i en particular l’homosexualitat, es presenta i es narra en la literatura catalana contemporània, i com els textos literaris catalans es converteixen en llocs de dissidència sexual i contestació a normes i discursos dominants. Així doncs, explorarem com els textos literaris participen en la construcció dels gèneres (masculí, femení, etc.) i de les normes que regulen la societat i la seva reproducció, però alhora qüestionen de manera radical aquestes construccions. Veurem com els textos representen el desig i els afectes, quines imatges ens presenten del subjecte i de les relacions entre subjectes. I analitzarem les tensions que planteja la representació de l’homosexualitat amb relació a la construcció del cànon literari i els discursos de la identitat nacional, així com les interseccions entre la sexualitat i altres categories com ara la classe social.

El curs girarà al voltant de l’anàlisi d’algunes obres literàries, amb el suport de textos teòrics i crítics rellevants, i es cobriran els principals gèneres literaris. Entre els autors estudiats hi haurà alguns dels següents: Eva Baltasar, Blai Bonet, Mireia Calafell, Guillem Clua, Lluïsa Cunillé, Maria-Mercè Marçal, Biel Mesquida, Josep Maria Miró, Terenci Moix, Daniel O’Hara, Maria Antònia Oliver, Carles Rebassa, Carme Riera, Lluís Maria Todó, Gaspar Jaén i Urban, Guillem Viladot, i altres.

Literària, Cultural i Social

La nova normativa de la llengua catalana

2021 Tardor Ona Domènech, Anna Montserrat / Marc Guarro

Després de molts anys d’espera, al novembre de 2016 l’Institut d’Estudis Catalans donava a conèixer l’Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana, concebudes com la referència normativa del segle XXI. I el gener de 2019 l’Institut ha penjat en obert el text de la Gramàtica essencial (GEIEC), en principi un resum de la GIEC.

Aquest curs pretén que l’estudiant aprofundeixi en els canvis més importants que comporta la nova normativa catalana. Més en concret, se centrarà en les construccions, trets i usos admesos arran d’aquestes publicacions i la repercussió que tenen en el registre formal de la llengua: ensenyament, Administració i mitjans de comunicació. D’alguna manera, doncs, l’objectiu últim del curs és conèixer i aplicar de manera segura i fonamentada els preceptes i les orientacions de la nova normativa del català. La metodologia del curs serà eminentment aplicada, amb la discussió i resolució de casos pràctics.

Lingüística

Dona i guerra en la literatura contemporània

2022 Primavera Teresa Iribarren

“L’heroi que torna a casa, vet aquí un dels temes fundacionals

de la literatura de tots els temps.” Així comença l’assignatura

Dona i guerra en la literatura contemporània, que planteja

un recorregut per la història de la literatura occidental, en

especial dels segles XX i XXI, amb l’objectiu d’abordar-la des

d’aquest binomi temàtic. Emmarcada en el marc teòric de la

Tematologia, això és, dins els estudis de Literatura

Comparada, se n’estudien conceptes afins com ara el motiu, el

mite, l’arquetip i el tòpic. Així, ens preguntarem: Per què no

existeix una tradició de literatura de guerra en clau femenina?

Quines temàtiques aborda el relat bèl·lic protagonitzat per

dones? Els relats sobre la guerra escrits per dones, en què es

diferencien dels relats canònics?

Una de les novetats de l’assignatura consisteix a proposar

nous corpus d’obres literàries, que posem en relació amb

corpus canònics i amb d’altres expressions artístiques, en

especial, el cinema i el còmic. Convidem els alumnes a llegir

algunes obres d’una selecció de textos, entre els quals hi ha,

per exemple, Francia combatiente, d’Edith Wharton, La plaça

del diamant, de Mercè Rodoreda, Quan érem refugiats, de

Teresa Pàmies, Diari, d’Anna Frank, La guerra no té cara de

dona, de la Premi Nobel 2015 Svetlana Aleksiévitx, i els

còmics Persèpolis, de Marjane Satrapi, i Cuerda de presas, de

Jorge García i Fidel Martínez. També visionarem a l’aula les

adaptacions cinematogràfiques de La plaça del diamant i

Persèpolis, que acararem als llibres.

Literària

Memorialisme i dietarisme

2022 Tardor Narcís Figueras, Arantxa Llàcer Martorell

Als inicis de l’època moderna es produí l’eclosió de la literatura en primera persona. Els testimonis que en conservem són nombrosos i diversos i ens informen sobre els canvis socioculturals, lingüístics i polítics experimentats als diferents territoris catalanòfons. A aquests textos, fins ara pràcticament oblidats, hom pot aproximar-s’hi des d’una perspectiva polièdrica: lingüística, cultural, històrica, política o sociològica.

Amb el títol «Cròniques oblidades: memorialística i escriptura personal d’època moderna», el seminari s’inscriu en una orientació actual de recerca que estudia els textos de caire memorialístic per explotar-ne els continguts i construir un relat més complet i interessant sobre els episodis principals de la nostra història cultural, d’una banda. Però també per preguntar-se –des de la perspectiva de la història de la cultura escrita– sobre les seves causes i condicions de possibilitat, l’extracció dels autors, les seves intencions i propòsits, els destinataris...

En efecte, la literatura personal emergeix com a resposta a la crisi dels valors establerts i, a cavall dels conflictes polítics i bèl·lics del període, deixa testimoni d’experiències –individuals i col·lectives– que volen vèncer el pas del temps i els límits de la memòria humana. En mots de Jeroni Pujades: «[P]erquè la nostra naturalesa és mortal, com nos ensenya la experiència [...] és bé escríurer y dexar continuat lo que vui passa, perquè per medi de la escriptura se puga saber en esdevenidor.» (Pujades, Dietari, v. I, p. 67)1

L’anàlisi de cròniques i diaris d’època moderna (i d’inicis de la contemporània) permet, doncs, capbussar-se en una tipologia textual poc coneguda, l’altra cara de la producció escrita del període, així com copsar els principals fenòmens sociopolítics i culturals a través de la veu dels seus protagonistes principals i secundaris (menestrals, preveres, advocats o literats) en un relat sense artificis i... sense censura?

1 https://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/204555/298582

Literària

Història de la lingüística

2023 Primavera Salvador Climent

Des de l'antiga Babilònia i l'Índia i la Grècia clàssiques fins a l'eclosió de la ciència lingüística al segle XX, passant per l'edat mitjana i l'època colonial, l'home ha maldat per descriure els llenguatges, comparar-los, cercar-ne els orígens o analitzar-los des de diferents punts de vista.

Panini, Plató, Aristòtil, Dante, von Humboldt, de Saussure, Jakobson, Sapir, Chomsky, Lakoff... no es pot ser un lingüista complet sense conèixer la història de la disciplina.

L'objectiu d'aquest seminari és que l'estudiant assoleixi una comprensió global de les línies d'avenç en l'estudi del llenguatge al llarg de tota la història, i a partir d'aquí s'endinsi més en un autor, moviment, tema o període que li hagi interessat especialment.

Lingüística

“L’home perdut entre un manyoc de vies”. La literatura catalana de l’exili.

2023 Tardor Olívia Gassol El gener de 1939 l’exèrcit franquista entra a Barcelona. Molts

vençuts es plantegen llavors abandonar el país, pres definidament

per un règim feixista. Bona part dels escriptors, artistes i polítics

compromesos amb la causa republicana eren ja camí de l’exili.

Concentrats sobretot a França fins a 1940, la Segona Guerra

Mundial i la caiguda de País va obligar-los a una segona diàspora,

que acabaria dispersant els intel·lectuals més notables per tot

Europa i Amèrica, on continuarien creant i lluitant per mantenir

viva la tradició cultural i la memòria d’una experiència col·lectiva

marcada per la violència. En un món determinat des dels orígens

pels conflictes, la literatura catalana de l’exili republicà —sovint tan

oblidada malgrat la riquesa i qualitat excepcionals d’algunes obres i

autors—, és un bon camp d’estudi per entendre l’ésser humà com

a víctima de conflictes civils, que en la seva condició de refugiat,

desplaçat o apàtrida, busca la pròpia identitat en la societat

d’acollida. Vertebrat sobre aquest espectre temàtic, llegirem i

analitzarem algunes de les obres més importants de l’exili, que són

veritables fites de la literatura contemporània, com Nabí de Carner

o les Elegies de Bierville, de Carles Riba; ens iniciarem en la

literatura de camps de concentració amb K.L. Reich, d’Amat

Piniella; veurem alguns exemples de textos de pas de frontera, i

ens aproximarem a la producció d’autors com César-August Jorda,

Xavier Benguerel, Joan Oliver o Francesc Trabal.

Literària i Cultural i Social

Història de la llengua catalana: dels orígens fins al decret de Nova Planta

2024 Primavera Maite Puigdevall. Professor col·laborador: Carles Rizos

Per múltiples i diverses raons, els dissenys institucionals no coincideixen sempre amb les preferències dels usuaris de l’ensenyament. El saber històric, per exemple, no gaudeix de l’interès i el prestigi que ha pogut suscitar en èpoques pretèrites. La complexa evolució de les societats postindustrials no afavoreix gaire la preservació i recreació de la memòria col·lectiva. I, tanmateix, la temporalitat, elevada a la categoria de dimensió històrica, és consubstancial a la realitat humana. Així, doncs, aquesta assignatura comença amb una reflexió sobre els aspectes constitutius de la matèria: delimita els objectius de la disciplina que coneixem amb el nom d’Història de la llengua; en descriu els continguts bàsics i els lligams amb les disciplines connexes, a més de presentar els conceptes i els procediments d’anàlisi que es faran servir durant el curs. En la resta de l’assignatura es desenvolupa una visió de conjunt de l’evolució social de la comunitat catalanoparlant, considerada com un grup humà estratificat i complex, configurat en l’espai físic que ara ocupa al llarg d’èpoques successives, des dels orígens de la llengua catalana (segles VIII-XI) fins a la guerra de Successió i el decret de Nova Planta (s. XVIII).

Ens sembla indefugible de remarcar que l’estudiant ha de concedir molta més importància a l’anàlisi i a la utilització crítica del saber històric que no pas a la seva reproducció. Si per coneixement històric entenem un simple catàleg de fets conclosos, perdrem l’oportunitat de convertir la matèria en alguna cosa més que un tràmit acadèmic. Per això, al llarg del curs, a més de presentar sintèticament l’estat dels nostres coneixements sobre el passat, s’al·ludirà a la necessitat de problematitzar les interpretacions rotundes o poc matisades.

Lingüística i Cultural i Social

La Batalla de Muret, miniatura de Grandes Chroniques de France

Crítica literària 2024 Tardor Teresa Iribarren i Simona Škrabec

La crítica és un dels pilars de la institució literària. Tot espai literari convé que tingui uns experts que, des de tribunes públiques, elaborin discursos a l’entorn de les obres per fer-ne valoracions amb criteris sòlids, il·luminar-ne aspectes d’acord amb unes perspectives teòriques, polítiques, ètiques o estilístiques, i connectar-les amb els interessos i gustos dels lectors de l’actualitat. En funció de la naturalesa de la tribuna, el discurs serà més acadèmic (revistes universitàries, pròlegs a obres o antologies acadèmiques), d’alta divulgació o de divulgació (mitjans de comunicació tradicionals o d’internet).

L’edició de Crítica literària del SEC pretén fornir una visió panoràmica de l’activitat crítica actual i plantejar una reflexió sobre les seves funcions i plataformes en el context de la literatura catalana actual. Després de fer un breu recorregut per l’obra de diferents figures crítiques del segle XX i XXI (Carles Riba, Marià Manent, Ramon Esquerra, Joan Triadú, Joaquim Molas, Julià Guillamon, Jordi Nopca, Simona Škrabec, Marina Porras), es fomentarà la reflexió sobre la realitat actual a partir de discussions a l’entorn de preguntes com ara: Quines són les singularitats de la crítica d’una literatura com la catalana, que cohabita amb la literatura en castellà, i que és policèntrica? La crítica literària catalana està superant el tradicional biaix de gènere? La crítica ha d’integrar perspectives polítiques i ètiques? Com ha influït la irrupció d’internet a la crítica? Fins a quin punt la controvèrsia i la polèmica són essencials? Existeix una crítica independent dels interessos del mercat editorial?

Literària

Llengua catalana: correcció de textos orals i escrits

2025 Primavera Ona Domènech, Anna Montserrat / Marc Guarro

Aquest curs pretén oferir un conjunt de criteris i orientacions per adquirir les tècniques bàsiques de correcció de textos orals i escrits en llengua catalana. S’adreça, per tant, a estudiants amb uns coneixements superiors de llengua catalana que volen aprofundir en el coneixement de l’estàndard i de la gramàtica normativa, i conèixer les noves orientacions marcades per la nova gramàtica i la nova ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans. L’objectiu que persegueix és donar-los les bases que els permetin accedir amb una preparació sòlida i actualitzada al món professional de la correcció, la planificació lingüística i la redacció de continguts (en mitjans de comunicació, serveis lingüístics, editorials, empreses o institucions diverses) i l’ensenyament en llengua catalana.

Lingüística

La recepció dels clàssics

2025 Tardor Olívia Gassol Literària

MATRÍCULA Cal consultar amb el tutor. Es recomana que el seminari escollit sigui coherent amb la menció que l’estudiant vulgui obtenir. També es recomana

de cursar-la abans o paral·lelament al TFG I.

Els temes de cada edició no es repeteixen. El estudiants que no aprovin l’assignatura hauran de consultar amb el tutor sobre la propera edició del SEC que

sigui més pertinent de matricular.

Aquesta assignatura és obligatòria. Excepcionalment, un estudiant podrà demanar de matricular-la per segon cop com a optativa en cas que, d’acord amb el

tutor, es valori que una de les edicions pot ser pertinent a la menció que pretén seguir o al treball de fi de grau que projecta fer.

CONTINGUTS I ACTIVITATS

En qualsevol cas, els seminaris han d’incloure els elements següents: a) Una reflexió teòrica o metodològica explícita; b) la realització d’un projecte d’equip,

que inclogui... c) Un exercici d’anàlisi i... d) activitats de recerca de documentació per part dels estudiants. Els seminaris poden tenir els formats següents:

- Monogràfic sobre un autor o personalitat significativa per a la cultura catalana, la lingüística o els estudis literaris.

- Monogràfic sobre un camp d’estudi.

- Monogràfic sobre un fet històric.

- Monogràfic sobre una obra artística, publicació, etc (incl. estudi de recepció, de mercat, etc.).

- Taller sobre una aplicació tecnològica relacionada amb la llengua o la comunicació.

- Taller sobre una metodologia d’estudi específica.

- Taller sobre una metodologia d’aplicació professional específica.

- Taller de creació d’un producte o servei, web, blog.

- Estudi sobre una activitat professional: perfils, perspectives, dinàmica del mercat.

COMPETÈNCIES I OBJECTIUS

L’objectiu del SEC és desenvolupar les següents competències desglossades en els corresponents objectius:

2. Establiment de relacions entre coneixements i models teòrics dintre i fora de la disciplina.

2.2. Relacionar els coneixements de la disciplina amb altres camps del saber. Implícit en l’anterior.

2.4. Conèixer els principals corrents de pensament de les ciències humanes i socials, i les principals teories crítiques i culturals amb una consciència de

la seva evolució dintre de contextos culturals específics.

3. Aplicació del pensament crític als objectes d'estudi de la disciplina, i posada en qüestió de les idees i judicis, tant propis com aliens, sobre aquests

objectes.

Competències transversals

3. Exercici de l'anàlisi i la síntesi

3.1. Anàlisi i interpretació de material (dades o textos) de naturalesa complexa i de vegades ambigua.

3.2. Sintetitzar idees i argumentacions relacionades amb els objectes d'estudi de la disciplina, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

5. Resolució de problemes i formulació de preguntes

5.2. Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, i aplicar de manera crítica mètodes, marcs conceptuals i recursos apropiats per

a explorar i respondre les preguntes.

6. Treball individual i en equip

6.1. Planificar l'estudi i gestionar el temps de manera que l'activitat acadèmica sigui compatible amb altres activitats i responsabilitats.

6.2. Treballar i aprendre de manera autònoma, i decidir amb criteri propi les estratègies per assolir els objectius previstos.

6.3. Treball en equip per a demostrar la capacitat d'escoltar els altres, fer aportacions a les discussions i si cal exercir el lideratge de manera efectiva.

6.4. Dissenyar, planificar i realitzar un projecte acadèmic en els terminis establerts, i fer-ne una presentació pública.

8. Actualització permanent i adaptació a noves situacions

8.1. Adaptar-se a noves situacions i entorns acadèmics i professionals.

8.2. Aprendre i actualitzar-se permanentment a partir de la reflexió sobre el propi aprenentatge i en funció de les pròpies necessitats personals i

professionals, presents i futures.