SIC 129

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Passeig de la Bonanova 47, 1a planta, 08017 Barcelona;Telèfon 935678888 - Fax 935678899 - email [email protected]

Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALCOL·LEGI OFICIAL

DE METGESDE BARCELONAN

úm

.1

29

Ma

rç

-Ju

ny

20

10

Document de posició del COMB sobre l’actual

situació de crisi i les mesures del Govern de

Catalunya

9Nou sistema

d’homologació

de títols

d’especialista

no comunitaris

8

El Codi de

Deontologia i

la sentència

del Tribunal Superior de

Justícia de Catalunya

14

Miquel Vilardell, president del COMB, i Ricard Gutiérrez, vicepresident 2n. del COMB i vicepresident de l'OMC, enel centre de la imatge, amb Manuel Muñoz, president del COM d'Àvila; Luis Campos, president del COM dePontevedra; Arcadi Gual, director adjunt de SEAFORMED; José A. Mirón, vicepresident 2n. del COM de Salamanca, iCarlos R. Arjona, president del COM de Cáceres, en el II Congreso de la Profesión Médica.

El COMB participa en els debats del

II Congreso de la Profesión Médica 10

Els degans de les facultats de Medicinade Barcelona, Joaquim Coll (UAB),Francesc Cardellach (UB) i AlbertBalaguer (UIC), es van reunir amb laJunta Permanent del Col·legi de Met-ges de Barcelona, a la seu col·legial,per debatre sobre demografia mèdica,accés a la Universitat, els canvis a l’exa-men MIR i la incorporació de la tronca-litat en la formació especialitzada.

D’esquerra a dreta, els degans de les facultats deMedicina de Barcelona: Albert Balaguer, JoaquimColl i Francesc Cardellach.

La Junta del COMB es reuneix amb els degans de

Medicina per debatre sobre demografia mèdica i

formació 6

Nou empreses presenten projectes d’innovació

sanitària a la segona edició del Fòrum

d’Inversió Healthcare16

D’esquerra a dreta: Joan Roure, director i fundador de la xarxa d’inversors IESE; Miquel Vilardell, president del COMB;Jordi William Carnes, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i president deBarcelona Activa, i Rafael Camacho, director general de Genoma España, en la inauguració del Fòrum.

El COMB fa públic

un document

sobre polítiques

de reducció de danys en

els drogoaddictes

5

Acte de

presentació de

l’“Any Dr. Josep

Salvany i LLeopart”

23

Inauguració

de l’exposició

“La premsa

mèdica catalana”

24

Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 2010 33333

informació col·legial

opinió i anàlisi

Miquel Vilardell,president del Col·legi de Metges de

Barcelona

El president del COMBestrena videoblogMiquel Vilardell, president del COMB, va iniciar a principisde maig un videoblog per reflexionar davant les càmeres decombtv sobre l’activitat del Col·legi i l’actualitat de laprofessió mèdica. Reproduïm íntegrament la seva primeraintervenció.

Ara fa dos mesos que vam pren-dre possessió la nova Junta i jo,com a president del Col·legi de

Metges de Barcelona i, al mateixtemps, com a president del Consell deCol·legis de Metges de Catalunya.És per això que crec que és importantpresentar-me davant de tots vosal-tres per fer una mica de rendiment decomptes.En primer lloc, he de dir que la primerasensació ha estat que el nostreCol·legi, el Col·legi de Metges deBarcelona, està dotat d’una gran es-tructura, d’una gran organització, ambun personal excel·lent i qualificat, iaixò fa que en aquest moment el meuoptimisme quant al que podem fer enel futur sigui molt important.Al marge d’això, he de dir que hemposat en marxa les diverses seccionsdel nostre Col·legi, obrint-les a totsels professionals que vulguin partici-par-hi per parlar dels temes que méspreocupen a la nostra professió. Aixímateix, hem començat a potenciar elPrograma de Protecció Social, incen-tivant sobretot la conciliació de la vidalaboral i personal, i també ajudant elmetge que està en l’etapa de prejubi-lació o jubilació i el metge malalt.Hem parlat amb la Secció de MetgesCooperadors per potenciar la coopera-ció i l’ajut del Col·legi al tercer món i ales persones que més ho necessitin.També volem ajudar aquells professi-onals que tinguin idees que vulguinportar a terme i que les vulguin tras-lladar en el camp de la professionali-tat a l’àmbit de l’empresa. Al Progra-ma de Metges Emprenedors hem co-

mençat a donar-hi un suport impor-tant, perquè creiem que és una parttambé valorable del nostre Col·legi.Juntament amb tot això ens hem posata treballar en la Comissió Deontològi-ca, renovant-ne els membres i parlantdel seu futur, una revisió que s’ha fetconjuntament amb tota la resta deCol·legis de Metges de Catalunya.Hem hagut de tractar dos temes im-portants: els de les relacions ambl’OMC, aquells temes que teníem pen-dents. El tema del Programa de Pro-tecció Social, per un costat, i el temadel Registre dels Professionals,d’acord amb la nova Llei Òmnibus.També el Col·legi de Girona, que enaquest moment té un problema in-tern, que pensem que se solucionarà,però que m’ha obligat, com a presi-dent en aquest moment del Consellde Col·legis de Metges de Catalunya,a assumir algunes de les decisionspreses en el si del Consell.Tot això ha volgut dir temps i, per quèno dir-ho, també algunes preocupaci-ons, però aquest Col·legi el que vol ésque tot surti bé i que el Col·legi deGirona ràpidament torni al model defuncionament que tots desitgem i quesegur que duran a terme.He de dir que, al marge d’això, hepogut atendre les peticions de diver-sos col·lectius que demanen l’opiniódel Col·legi en temes concrets i desd’aquí vull remarcar que les pregun-tes que molts de vosaltres us feu: Pera què serveix el Col·legi? Per quèpago?, ens les feu sobretot a nosal-tres, que procurarem contestar-les ique tingueu la sensació que som útils

i que el Col·legi és útil als ciutadansperquè dóna fe de la bona pràctica detots vosaltres. D’una banda, estaremal vostre costat en els problemes querequereixen una bona pràctica pro-fessional i, per altra banda, us defen-sarem quan tingueu problemes legalsi no en sigueu culpables i sobretotque no hi hagi negligència i, evident-ment, atendrem a totes les instituci-ons que demanin l’opinió dels col·le-giats i col·legiades del nostre col·legiprofessional.Tinc intenció de fer aquest rendimentde comptes de forma trimestral, do-nant jo la cara, alhora que també can-viarem el model d’informació perquèsigui més àgil, que ho tingueu tot al’abast.També us he de dir que en aquestmoment el grup empresarial MED estàsotmès a una auditoria que tindrem afinals de juny i que farem una consul-toria per fer un rendiment de comp-tes, periòdicament, una vegada al’any, en una Assemblea de Compro-missaris, amb tots els números al da-vant, per poder donar resposta a qual-sevol pregunta, ja sigui dels compro-missaris, ja sigui la que ens puguiformular un col·legiat.Sense més, confio en tots vosaltres.Confieu en el vostre col·legi i entretots cada dia farem que sigui més imés important i, de retruc, que la nos-tra professió sigui cada vegada mésrespectada per la nostra societat.Moltes gràcies.

Podeu accedir als videoblogs del pre-sident del COMB a www.combtv.cat.

Servei d’Informació Col·legial. Març-Juny 201044444


Servei d’INFORMACIÓCOL·LEGIALNúm. 129

Març-Juny 2010

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47,1a. planta. 08017 BarcelonaTel. 935 678 888.Fax 935 678 899e-mail [email protected]@comb.cathttp://www.comb.cat

PresidentMiquel Vilardell i TarrésVicepresident primerJaume Padrós i SelmaVicepresident segonRicard Gutiérrez i MartíSecretàriaMaria Pilar ArrizabalagaClementeVicesecretàriaLurdes Alonso VallésTresorer-ComptadorJaume Sellarès i SallasVocal 1r.Jaume Roigé i SoléVocal 2a.Roser Garcia GuaschVocal 3r.Ramon Torné i EscasanyVocal 4t.Gustavo Andrés TolchinskyWiesenVocal 5è.Mireia Sans CorralesVocal 6è.Jordi Craven-Bartle i Lamote deGrignonVocal 7è.Adriana Bataller i BassolsVocal 8è.Ramon Pujol i FarriolsVocal 9è.Elvira Bisbe VivesVocals Suplents a CàrrecsNominalsJoaquim Camps DomènechJosep Maria Benet i MartíVocals Suplents a VocaliesEnric Roche i RebolloÀngels López i PolMaria Montserrat Gaya i Catasús

Miquel Vilardell, Jaume Padrós,Ricard Gutiérrez, Maria PilarArrizabalaga, Lurdes Alonso,Jaume Sellarès

Jordi Pons

Aitor Mora

Esther Roig

Isabel Calaf i arxiu

Pilar Villuendas iJosep Ramon Gómez

Jordi García. Tesys Ind. Gra. S.A.Tel. 937 206 211

B. 14.998-88

Edita

Nova Juntade Govern

(2010)

Conselleditorial

Coordinadordel SIC

Redacció

Correcció

Fotografia

Dissenygràfic

Impressió ipublicitat

Dipòsit legal


sumariOpinió i anàlisi 3Documents de Posició del COMB: Polítiquesde Reducció de Danys en els Drogoaddictes 5La Junta Permanent del COMB esreuneix amb els degans de Medicina 6Fortaleses i febleses del sistema de formacióespecialitzada sobre la base de la troncalitat 7Reconeixement de títols demetge especialista no comunitaris 8Documents de Posició del COMB sobrel’actual situació de crisi i les mesures del Govern 9El Col·legi de Metges de Barcelona participa enel II Congreso de la Profesión Médica de l’OMC 10El Codi de Deontologia i la sentènciadel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 14Vilardell tem un augment deldesencant dels metges per la retallada de sous 15La innovació en salut torna areunir-se al 2n. Fòrum d’Inversió Healthcare 16El Govern de la Generalitat guardonaMiquel Bruguera amb la medalla Josep Trueta 18El COMB acull una jornada de debat sobrel’ètica dels incentius a professionals sanitaris 18Revista de premsa 19El COMB celebra el primer acte sobrela figura de Josep Salvany i Lleopart 23El Col·legi de Metges de BCN inaugural’exposició “La premsa mèdica catalana” 24Delegacions i seccions col·legials 33Novetats legislatives sanitàries 39En record de 40Aparador de llibres 43Consultori Terminològic 44Petits anuncis 45Museu d’Història de la Medicina de Catalunya 53Editorial àrea econòmica 25Comentari borsari 25Amb les assegurances deMedicorasse sempre hi sortireu guanyant 27

informació econòmica


informació col·legialPOSICIÓ DELCOMB

Com a conseqüència de la reunió d’experts en el camp de les drogoad-diccions que tingué lloc a la seu del COMB el mes de gener de 2010,la Junta de Govern d’aquesta corporació fa públic el següent docu-

ment de posició.

1. En els darrers 20 anys s’ha substituït el paradigma d’atenció als drogo-dependents, que es limitava a intentar la deshabituació, per objectius mésrealistes i de major eficàcia que, sense abandonar aquesta finalitat, pretenenla reducció de danys i aproximar els drogoaddictes al dispositiu sanitari.

2. El principi que inspira aquest canvi d’orientació és el de considerar ladrogoaddicció com una malaltia crònica, que exigeix una actuació sanitàriasimilar a la que se segueix en les malalties orgàniques cròniques.

3. Les intervencions sanitàries han d’aspirar a reduir la morbimortalitatrelacionada amb l’addicció, minimitzar el deteriorament psicosocial i com-batre els trastorns associats a l’hàbit de consumir tòxics, com són lesinfeccions i altres malalties orgàniques, sense penalitzar aquells que novolen renunciar al consum, o que han recaigut després d’un o més intentsde deshabituació.

4. Amb aquesta finalitat, convé que canviïn les actituds de molts metges enrelació amb la drogoaddicció, i així fer modificar moltes opinions i criteris dela societat que ens envolta.

5. L’atenció sanitària als drogodependents, especialment als que utilitzenla via intravenosa, ha d’incloure els següents elements: a) afavorir elconsum supervisat en un ambient asèptic, b) expandir els programes desubstitució, c) oferir educació sanitària i vacunacions, d) aproximar precoç-ment els drogoaddictes al sistema sanitari per proporcionar-los les atenci-ons sanitàries que els calguin.

6. A Catalunya, aquesta política ha determinat una reducció de: a) les mortsper sobredosi, b) la taxa de noves infeccions pel VIH, c) el nombre dexeringues abandonades en llocs públics, d) el consum de psicofàrmacs, i e)la delinqüència relacionada amb la drogoaddicció.

7. Les sales de consum, dites també de venipunció, constitueixen pecesessencials en aquesta estratègia sanitària. No haurien de representar unmotiu d’alarma social, ja que està ben demostrat que no indueixen aaugmentar el consum, ni atreuen venedors de droga, ni causen inseguretatal seu voltant. Cal contemplar l’ampliació del nombre d’aquestes instal·la-cions sanitàries per evitar que la concentració d’usuaris en les existentspugui generar alarma social.

8. Els metges i els mitjans de comunicació poden contribuir en una laborinformativa sobre aquestes noves polítiques sanitàries, justificant el canvidel paradigma assistencial, evitant l’estigmatització dels drogodependents–extremant la confidencialitat– i el seu allunyament del sistema sanitari i noafavorint les actituds socials contràries basades en prejudicis i idees errònies.

Barcelona, 29 de març de 2010

Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

COL·LEGI OFICIALDE METGES

DE BARCELONA

14

Documents de

Polítiques deReducció de

Danys en elsDrogoaddictes



Activitatcol·legial

Albert Balaguer, degà de la Facultat de Medicina de la UIC; Joaquim Coll, degà de la Facultat de Medicina dela UAB, i Francesc Cardellach, degà de la Facultat de Medicina de la UB, en la reunió amb la Junta Permanent

del COMB.

La Junta Permanent delCOMB es reuneix ambels degans de MedicinaEls degans de les facultats

de Medicina de Barcelonaes van reunir amb la JuntaPermanent del Col·legi de

Metges de Barcelona, afinals d'abril, per analitzar

temes com la demografiamèdica, l'accés a la

Universitat, els canvis del'examen MIR i la

incorporació de latroncalitat en la formació

especialitzada.

En la reunió dels degans de lesfacultats de Medicina deBarcelona amb la Junta Perma-

nent del COMB van participar per partdels degans: Joaquim Coll, degà de laFacultat de Medicina de la UAB;Francesc Cardellach, degà de la Facul-tat de Medicina de la UB, i AlbertBalaguer, degà de la Facultat de Medi-cina de la UIC. Per part de la JuntaPermanent del COMB: Miquel Vilardell,president; Jaume Padrós, vicepresident1r.; Ricard Gutiérrez, vicepresident 2n.;Maria Pilar Arrizabalaga, secretària;Lurdes Alonso, vicesecretària, i JaumeSellarès, tresorer-comptador. Es vantractar els següents temes:

Demografia mèdicaEs comenta la percepció que hi ha demanca de metges al sistema sanitari,tot i que en termes numèrics la taxade metge per habitant estigui per so-bre de la mitjana europea– Barcelona 3,8/1.000 hab.– Mitjana UE 3,4/1.000 hab.

Al col·loqui queda clar que la mancade metges no existeix quan la feinaque es fa és atractiva professional-ment i està ben retribuïda.D’altra banda, es valoren les dades decol·legiació 2009 en relació amb elsnous col·legiats. L’any 2009 el 57,8%dels nous col·legiats eren nascuts al’estranger.

Accés a la UniversitatDos de cada tres estudiants catalansque volen fer Medicina no poden en-trar a les nostres facultats.Davant d’aquest fet es valora la ne-cessitat de:– Reavaluar si el sistema d’accés ésl’idoni per al perfil de metges quenecessitem i volem.– Revisar els conceptes de districteúnic universitari (pel que fa a la carre-ra de Medicina).– Es subratllen les contradiccions exis-tents: Gran inversió en formació de pregrauper a estudiants que no són del país

(Catalunya). I que n’hi haurà d’altresd’estrangers que es formaran fora iaccediran al postgrau.– Cal fer una anàlisi real de com in-fluirà Bolonya en la carrera de Medi-cina.– Caldrà analitzar com influirà en elfutur l’accés a la Universitat a travésde la Formació Professional (FP).– Cal revisar els canvis que suposaràper a la Universitat i la posterior lli-cenciatura/mestratge, és a dir, per ala professió, el fet que un importantnombre d’estudiants hagin nascutfora de Catalunya.– És important dotar de més recursosles facultats per incrementar modera-dament el nombre d’estudiants.– Cal homogeneïtzar les notes de tall(en l’àmbit local, autonòmic, estatal iinternacional). Es planteja la possibi-litat de reclamar un examen –o unaltre sistema d’avaluació d’entrada–específic per a Medicina.Segons preveu la LOPS, el criterid’entrada de nous estudiants ha de



ser flexible, i les comunitats autòno-mes tenen molta responsabilitat al’hora d’impulsar els mecanismes ne-cessaris per tal que la Universitatpugui flexibilitzar les seves estruc-tures.Els col·legis de metges hem de poderparticipar en l’anàlisi demogràfica quepermeti prendre decisions en relacióamb l’entrada a les facultats.

Canvis de l’examen MIRLa LOPS preveu el canvi d’orientacióde l’examen amb uns terminis deter-minats que es considera positiu i ne-cessari. Cal incorporar les habilitatsclíniques i de comunicació a l’exa-men.És important que el canvi sigui pro-gressiu i permeti l’adaptació de lesuniversitats, alhora que l’adaptaciódels estudiants amb el temps.L’Administració, juntament amb lesdiferents parts implicades, ha d’arti-cular els recursos humans i materialsnecessaris per al canvi. És imprescin-dible la col·laboració estreta dels Mi-nisteris de Sanitat i Política Social id’Educació.Els canvis en l’examen, juntamentamb altres accions de tipus econò-

mic i també dels docents i de lesorganitzacions sanitàries, permetranavançar en els canvis necessaris permillorar la qualitat de la formacióuniversitària.

Incorporació de la troncalitat enla formació especialitzadaCreiem positiva la incorporació de latroncalitat, atès que permetrà flexibi-litzar el sistema de formació especia-litzada i, en un futur, permetrà que elsestudiants de Medicina adaptin laseva formació als temps cada vegadamés canviants.Pel que fa a la definició de les tronca-litats, creiem que és important que esfaci de manera progressiva, sense for-çar especialitats que avui en dia noveuen clara la formació troncal. En unfutur, l’èxit de la formació troncal hade facilitar que els especialistes im-plicats vulguin incorporar-se a la for-mació troncal.El disseny del procés de troncalitat noha de caure en la rigidesa i en la limi-tació d’elecció d’especialitats delsestudiants d’acord amb el nombre deplaces existents en cada unitat do-cent. Cal buscar el consens de totesles parts per cercar una solució entre

l’elecció de plaça en l’avaluació del’examen MIR i en el final del segonany de troncalitat, tot proposant unsistema mixt que contempli les duesavaluacions.Cal reforçar el paper del tutor com afigura clau del funcionament del sis-tema formatiu de formació especialit-zada (temps, recursos i reconeixementprofessional).En el marc de la millora de la formaciócal valorar el conjunt de factors a l’ho-ra d’escollir plaça, com són la unitatdocent, tronc formatiu, itinerari for-matiu (centre i procés formatiu de latroncalitat) i especialitat. Caldrà esta-blir regles del joc clares per tal que,quan s’esculli tronc, quedin clares lespossibilitats posteriors per escollirplaça i durant el temps formatiu tron-cal (2 anys) no canviï el nombre deplaces seleccionades per cada espe-cialitat.Per tal d’implantar la troncalitat, calque s’ordeni bé tot el procés organit-zatiu als centres i que els estudiantsconeguin bé quines són les reglesdel joc. Abans de la seva posada enmarxa, caldrà tenir ben definides lesdiferents parts que conformen elprocés.

Documentdel Comb

La Junta de Govern delCol·legi de Metges deBarcelona (COMB) va

aprovar, a principis demaig, un document en el

qual s'assenyalen lesfortaleses i febleses del

sistema de formacióespecialitzada sobre la

base de la troncalitat.

Fortaleses i febleses del sistema deformació especialitzada sobre la base dela troncalitat

Avantatges d’una formació tron-cal

• Flexibilitzar el sistema sanitari.• Ampliar la formació i afavorir l’apre-nentatge des de diferents perspectives.• Proporcionar una formació més ori-entada al pacient que a la malaltia.• Millorar el continuum assistencial.• Afavorir l’elecció informada de l’es-p e c i a l i t a t .• Afavorir la mobilitat entre especiali-tats i l’accés a àrees de capacitació es-pecífica des de diferents especialitats.

Al marge dels valors positius de latroncalitat creiem convenient remar-car alguns temes que podrien supo-sar amenaces i debilitats

Cal aprofitar l’oportunitat de “posadaal dia” d’un nou sistema formatiu.

Amenaces i debilitats.• Complexitat de la cadena de proces-sos d’acreditació.• Complexitat organitzativa:Cal potenciar el paper del tutor i dotarde més recursos el sistema.• Avaluacions repetitives:Necessitat de canvis en la cultura del’avaluació.• Perill de subjectivitat en finalitzar elsegon any:Necessitat de tutoritzacio “moderna”i objectiva.• Escurçament de moltes especia-litats.



Assessoriajurídica

Reconeixement de títols demetge especialistano comunitarisNova regulació amb el Reial Decret 459/2010

El dia 3 de maig es vapublicar el “Real Decreto459/2010, de 16 de abril,por el que se regulan las

condiciones para elreconocimiento de efectos

profesionales a títulosextranjeros de

especialistas en ciencias dela salud, obtenidos en

Estados no miembros de laUnión Europea”.

Aquesta norma, que derogael règim d’homologacióvigent, estableix un nou

sistema pel qual els títolsde metge especialista que

habilitin en el seu paísd’origen per a l’exercici

d’alguna de lesespecialitats oficialmentreconegudes a Espanya

puguin tenir reconeguts elsefectes professionals dels

títols espanyols.

Poden optar a aquest reconeixe-ment aquells metges que tin-guin un títol d’especialista ofi-

cial en el seu país d’origen, quinaformació hagi estat efectuada en unauniversitat o en un centre sanitari acre-ditat per a la docència, que acreditinun programa de formació i d’exerciciprofessional que permeti compararles seves competències amb les exigi-des en el programa de formació espa-nyol, que coneguin l’idioma espanyoli que no es trobin inhabilitats judicialo administrativament.Per iniciar el procediment caldrà queels interessats presentin una peticióal Ministeri de Sanitat i Política Socialen el format previst en el Reial Decret,acompanyant tota la documentacióque s’hi demana.Es crea un Comitè d’Avaluació formatper tècnics i metges especialistes quevalorarà el grau d’equivalència quali-tativa i quantitativa entre el programaformatiu seguit i el corresponent es-panyol de l’especialitat quin reconei-xement es demana.D’aquesta valoració en sortirà un in-forme-proposta que podrà ser:a) negatiu si les deficiències es consi-deren insuperables.b) condicionant el reconeixement a lavalidació d’un període de pràctiquessi hi ha equivalència quantitativa iqualitativa en la formació acreditada,però es considera necessari verificarque ha adquirit les habilitats clíni-ques i comunicatives necessàries perrelacionar-se amb els usuaris i elsaltres professionals. Les pràctiquesseran per un temps màxim de tresmesos i amb caràcter retribuït.c) condicionant el reconeixement a lavalidació d’un període de formaciócomplementària quan hi hagi defici-ències formatives o respecte a lescompetències adquirides que siguinsuperables mitjançant un període

complementari de formació. La for-mació complementària serà per untemps màxim de nou mesos, no seràretribuïda i haurà de fer-se en centresassistencials acreditats per a la do-cència de l’especialitat de què es trac-ti.o d) condicionant el reconeixement ala superació d’una prova teoricopràc-tica a més d’un període posterior depràctiques quan es consideri que pera l’acreditació de l’equivalència quan-titativa o qualitativa s’hagi de demos-trar la superació d’una prova objecti-va seguida d’un període de pràcti-ques.Els períodes de pràctiques o de for-mació complementària seran realit-zats en aquelles comunitats autòno-mes que hagi preferit el metge quepretén el reconeixement. La determi-nació de les seves característiquestemporals i d’ubicació d’aquests pe-ríodes seran fixades pels organismescompetents en matèria de formaciómèdica especialitzada de cada una deles comunitats autònomes.La prova teoricopràctica s’articularàen dues fases, una de qüestionari depreguntes i l’altra de supòsits pràc-tics amb preguntes obertes per a laseva resposta de forma raonada.En el cas de prova teoricopràctica, elComitè d’Avaluació qualificarà elsaspirants com a aptes o no aptes.Finalitzats els períodes de pràctiqueso de formació, els supervisors desig-nats emetran els corresponents infor-mes d’avaluació que, comprovats pelsorganismes competents de les comu-nitats autònomes, es traslladaran alComitè d’Avaluació perquè emeti, siés el cas, un informe-proposta d’ava-luació final.Prèviament als informes del Comitèd’Avaluació, la Dirección General deOrdenación Profesional, Cohesión delSistema Nacional de Salud y Alta Ins-



pección del Ministeri de Salut dictaràla resolució procedent i els peticiona-ris que vegin estimada la seva sol·li-citud de reconeixement rebran unacredencial acreditativa d’aquest re-coneixement.És important indicar que els proces-sos d’homologació iniciats de confor-mitat amb allò previst a l’Ordre de 14d’octubre de 1991 se seguiran pelsseus tràmits, si no és que l’interessatmanifesta expressament la seva re-núncia i la voluntat d’aconseguir elreconeixement a efectes professio-nals que és objecte del Reial Decretque estem analitzant.Així mateix, cal destacar que s’esta-bleix un procediment especial per aaquells metges que estiguin exercintl’especialitat a Espanya sense el títolreconegut, sota les següents caracte-rístiques:Àmbit subjectiu: aquest règim espe-cial és d’aplicació a aquells metgesque reuneixin les següents caracte-rístiques:– Nacionals i extracomunitaris resi-dents en el territori espanyol.– Que estiguin en possessió d’un títolde metge especialista extracomuni-tari.– Que hagin exercit a Espanya l’espe-cialitat per un període no inferior aun any en el transcurs dels darrerscinc.Procediment: El procediment serà elmateix que per la resta de peticiona-ris fins a la validació inicial del Minis-teri de Sanitat, amb les següents par-ticularitats:– Els sol·licitants hauran d’optar en-tre la realització de pràctiques o pro-va teoricopràctica.– Caldrà presentar la petició en eltermini d’un any des de l’entrada envigor (finalitza el termini el 4 de maigde 2011).– Caldrà acompanyar a la petició lescertificacions acreditatives de l’exer-cici professional que s’estableixen ala Disposició Transitòria Tercera delReial Decret.

Assessoria Jurídica del COMB

Document de posició delCOMB sobre l’actualsituació de crisi i lesmesures del GovernLa Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona esva posicionar, en un document publicat al web col·legialwww.comb.cat, sobre l’actual situació de crisi i les mesuresde l’Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya del dia1 de juny de 2010.

Reunida la Junta de Govern delCOMB, s’analitza l’actualsituació de crisi i les mesures

que es proposen en l’Acord de Governde la Generalitat de Catalunya del dia1 de juny de 2010.

En la línea que es va expressar en laComissió de l’Ordenació i de la Co-missió de l’Exercici Professional delConsell de la Professió Mèdica enl’escrit adreçat al Departament deSalut, el passat dia 19 de maig, laJunta del COMB vol manifestar elsegüent:

Primer. L’actual crisi econòmica noés una crisi del sistema sanitari. Elsector sanitari ha esmerçat esforçosa racionalitzar la despesa i ha fet jasacrificis previs que cal tenir encompte. Els metges han de partici-par en l’aplicació de les mesures queafectin la pràctica clínica i repercu-teixin sobre la seva activitat assis-tencial.

Segon. Des del Col·legi de Metges escontinuarà treballant per mantenirtots aquells factors i elements demillora de la pràctica sanitària i deles condicions dels professionals, pertal de garantir la qualitat assistenci-al que es mereix tota la nostra ciuta-dania.

Tercer. El respecte al model sanitaricatalà ha de ser defensat, en aquests

moments, més que mai, des de totesles instàncies. I això passa necessà-riament per potenciar l’autonomiade gestió dels centres i l’autonomiaprofessional dels metges, així compel reconeixement de l’esforç realit-zat per la professió mèdica, i pel con-junt dels professionals, en el mante-niment i la millora del sistema desalut.

Junta de Govern del Col·legi deMetges de Barcelona

Barcelona, 3 de juny de 2010



El Col·legi de Metges de Barceloel II Congreso de la Profesión Mé

Miquel Vilardell, presidentdel COMB, i Ricard

Gutiérrez, vicepresidentsegon del COMB i

vicepresident de l’OMC,van participar en el II

Congreso de la ProfesiónMédica, organitzat perl’Organització Mèdica

Col·legial (OMC), que es vacelebrar a Madrid el passat

abril.Durant dos dies, membresde les juntes directives de

col·legis de metges icomissions deontològiques

de tot Espanya es vanreunir per debatre sobre 16temes que l’Assemblea del’OMC havia considerat de

gran rellevància per a laprofessió.

Després d’una breu crònicade l’acte, reproduïm

declaracions de MiquelVilardell i Ricard Gutiérrez

sobre el Congreso de laProfesión Médica.

Finalment, es publical’article d’opinió de Ramon

Pujol sobre la troncalitat,editat a

medicosypacientes.com.

Miquel Vilardell, president del COMB, i RicardGutiérrez, vicepresident 2n. del COMB i

vicepresident de l’OMC, en el centre de la imatgeamb Manuel Muñoz, president del COM d’Àvila;

Luis Campos, president del COM de Pontevedra;Arcadi Gual, director adjunt de SEAFORMED; José

A. Mirón, vicepresident 2n. del COM deSalamanca, i Carlos R. Arjona, president del COM

de Cáceres, en el II Congreso de la ProfesiónMédica.

El passat mes d’abril, la ministrade Sanitat, Trinidad Jiménez, i elpresident de l’Organització Mè-

dica Col·legial (OMC), Juan JoséRodríguez Sendín, van inaugurar el IICongreso de la Profesión Médica, quees va celebrar a Madrid, en el qual elsrepresentants escollits pels metges(juntes directives, vocalies i comissi-ons deontològiques) van debatre so-bre 16 temes d’actualitat i en van do-nar la seva opinió i posicionament.En representació del Col·legi de Met-ges de Barcelona van assistir al con-grés Miquel Vilardell, president delCOMB, i Ricard Gutiérrez, vicepresi-dent segon del COMB i vicepresidentde l’OMC, que van participar en laponència Validació periòdica de lacol·legiació: credencialisme.En la seva intervenció, el president delCOMB va expressar la necessitat deplantejar una sèrie de qüestions sobreels requisits per al sistema de valida-

ció: “Qui avalua? Com?”, i “després del’avaluació: Què passarà?”, “S’oferi-ran ajudes en els casos de dèficits?”.Segons Vilardell, “són preguntes real-ment difícils ja que, repassant les ex-periències d’altres països de la UnióEuropea, ens adonem que no hi hauniformitat, cadascú ho fa al seu aire”.Per Vilardell, “no és possible avaluar-ho tot, malgrat la seva influència sobrel’acte mèdic, perquè no tot depèn di-rectament dels professionals, com, perexemple, les estructures per a les qualstreballa o els recursos disponibles, comtampoc la formació i informació quetingui el pacient”. Per concloure, elpresident del COMB va dir que “tansols podrien ser avaluables les activi-tats assistencials, docents i investiga-dores”.En la seva reflexió preliminar a la tau-la que va abordar les bases d’un siste-ma de reconeixement periòdic de lacompetència professional lligat a la



col·legiació, Ricard Gutiérrez va dirque “no es tracta en cap cas d’exami-nar el professional ni de qüestionar laseva titulació, sinó precisament dereconèixer l’esforç permanent que fanels metges, d’oferir-los una seguretatjurídica d’acord amb la seva formaciói de millorar l’accessibilitat a la forma-ció continuada i promocionar-ne elfinançament mitjançant oportunes ali-ances”.Al II Congreso de la Profesión Médicatambé hi van participar Ramon Pujol,vocal del COMB i president electe dela Federació Europea de Medicina In-terna, que va intervenir en la ponèn-cia Troncalitat en la formació MIR, iFrancesc Ferrer, exvocal del COMB,que va ser ponent de Compromís delmetge amb la seguretat del pacient iètica de la prevenció.Els temes que es van tractar en latrobada van ser: Nous models de pro-tecció social per a metges; Criteris per

al bon govern de centres i institucionssanitàries; Responsabilitat professi-onal del metge; Demografia mèdica aEspanya. Anàlisis i necessitats; Mo-del retributiu en l’exercici professio-nal; Resposta professional davant elsnous reptes assistencials; Validacióperiòdica de la col·legiació: credenci-alisme; Nou escenari en la píndolaanticonceptiva d’emergència; El met-ge davant la nova llei de l’avortament;Cures pal·liatives: d’una necessitat aun dret; El malalt, l’eutanàsia i el met-ge; Objecció de consciència; La medi-cina i les altres professions sanitàri-es; Compromís del metge amb la se-guretat del pacient i ètica de la pre-venció; Troncalitat en la formació MIR,i Col·legiació obligatòria en medicina:una necessitat social.Es va debatre sobre aquests 16 temesprèviament escollits, en els quals esva fer un plantejament de la situació,es va donar una visió crítica i es va

ona participa enédica de l’OMC

obrir un debat que va concloure ambla definició d’una postura unànime.Els organitzadors van cloure el Con-grés amb una declaració final de 13punts en la qual, entre d’altres aspec-tes, es denuncia la deficient informa-ció sobre recursos humans; l’absèn-cia d’un registre nacional de metgesque la professió demanda des de faanys; un model retributiu que condi-ciona l’exercici professional i com-porta la segmentació progressiva delsistema, i la manca d’autonomia degestió dels metges. En aquesta decla-ració també es reclama més professi-onalització dels càrrecs de gestió sa-nitària; es defensa que la competèn-cia professional dels metges s’actua-litzi permanentment; s’advoca per lanecessària troncalitat de la formacióMIR, i la necessitat de la col·legiacióobligatòria per mantenir i fer efectiuel compromís de la professió mèdicaamb la societat.

Declaracions de Miquel Vilardell per ala revista digital de l’OMCTroncalitat: Creu que el consens del conjunt de la professió mèdica ésbàsic per treure endavant la troncalitat?Sense cap mena de dubte, consens entre les diverses especialitats, i aquestha de fonamentar-se en la generositat per part d’aquestes per aconseguirl’objectiu, que no és altre que el de millorar en la formació dels nostresespecialistes.

Validació periòdica de la col·legiació: Quina utilitat aportarà a uncol·legiat aquesta validació, i quins mecanismes ha d’iniciar cadaCol·legi de Metges per posar-lo en marxa?És necessari que els professionals retem comptes, i un d’aquests és demos-trar la nostra competència. Els col·legis professionals han de participarintensament en el mètode per demostrar-ho. No pot convertir-se en unexamen més de coneixements, sinó en una avaluació de formació continuadaperiòdica, al costat de la valoració de la pràctica mèdica.

Píndola anticonceptiva: A quins mecanismes pot recórrer el metge perfrenar el possible ús indegut d’aquest anticonceptiu, que pot produir-sea partir de la seva lliure dispensació a les farmàcies?És fonamental el procés d’informació i formació de la ciutadania: sense aixòés difícil. Únicament queda el recurs de la informació per part dels farmacèu-tics i dels professionals mèdics en els seus llocs de treball i en el contacteamb el ciutadà. És necessari informar que tot fàrmac té riscos i que noméss’han d’utilitzar de manera puntual.

Publicat a medicosypacientes.com



És habitual que els sistemes edu-catius, en aquest cas l’educaciómèdica, vagin per darrere de les

necessitats canviants dels ciutadans,en aquest cas necessitats de salut. Re-alment la història ens indica que ésdifícil disposar d’una formació mèdicasuficientment actualitzada i d’acord ambuna provisió racional de l’atenció sani-tària. L’aparició de noves malalties, elscanvis sociodemogràfics, el desenvolu-pament tecnològic, els nous models degestió, el corporativisme immobilista,les polítiques sanitàries zigzaguejantssón algunes de les variables que impe-deixen que planificadors i educadorstinguin l’encert necessari per oferir unaorganització professional prou àgil entermes quanti-qualitatius davant les re-alitats canviants. Per a més inri, en l’ac-tual segle XXI aquestes realitats es modi-fiquen a velocitats inusitades, el que enpart explica moltes de les distorsionsactuals que generen dubtes, si no des-concert: falten metges o no?, quin tipusde metges falten?, per què el nostresistema especialitzat és tan poc versà-til?, es fan totes les anàlisis pensant enel ciutadà?Idolatrem, i ensenyem amb orgull alsestudiants i residents els avenços tec-nològics quan el problema fonamentalde la ciutadania, encara que no únic,són les malalties cròniques; dotem degrans tecnologies de gestió de la infor-mació les nostres institucions quan elque es troba més a faltar és una millorrelació entre professionals i pacients;apostem per una investigació d’alt ni-vell descuidant que la dedicació a laformació també ha de ser recompensa-da. En definitiva, les darreres dècadess’ha avançat, sens dubte, en el coneixe-ment científic en detriment d’aspectesmés relacionats amb la pràctica clínica.L’expansió de l’especialisme en la se-gona meitat del segle XX va anar de la màde molts d’aquests avenços tecnolò-gics i ara es pretén recuperar una partdel perdut mitjançant una formació queinclogui, en versió anys 2000, algunacosa similar al clàssic art de la Medicinaque confereix la formació bàsica inte-gral. És obvi que la necessitat de conte-nir costos en els sistemes sanitaris s’ali-

nea amb aquest nova filosofia, que potajudar a l’aproximació de l’educació al’atenció sanitària real. En altres parau-les, s’ha de posar tant d’esforç en lamanera d’aplicar els avenços, tant diag-nòstics com terapèutics, que es produ-eixen en les ciències mèdiques com enel coneixement en si d’aquests aven-ços.En aquest nou marc reneix la reformadels programes de formació mèdica. Unbon exemple d’això és en el nostre paísla implantació del nou Espai Europeud’Educació Superior en la formació mè-dica de grau i la troncalitat com el pri-mer pas en la formació de postgrau, osigui del sistema MIR.El desenvolupament que està tenint elprocés d’elaboració de la troncalitat enl’especialització mèdica sembla que do-narà, finalment, els seus fruits. Desprésde reunions, esborranys, debats i con-sultes hi ha un grau d’acord que, si no ésunànime, és bastant ampli. Queden unasèrie de circumstàncies particulars dedeterminades especialitats que haurand’arreglar-se perquè no bloquegin el con-junt del mandat que es desprengui de lapromulgació de la LOPS ara ja fa setanys. Queda, també, que el treball ques’està realitzant en la creació d’àrees decapacitació no vagi dissociat de la tron-calitat; en cas contrari, l’esquema d’es-pecialització en forma d’“arbre” es limi-taria a un tronc amb branques, però sen-se el desenvolupament de les parts mésdistals que han d’agafar la forma de la“copa”, on s’encreuen i donen la formadefinitiva a l’esquema.El resultat final d’aquest procés hauràd’oferir unes noves generacions d’es-pecialistes que hauran reforçat la sevaformació clínica bàsica, de tal maneraque se sentin més confortables en lapresa de decisions que afecten els seuspacients sense la necessitat de recórrertan freqüentment a d’altres especialis-tes. Paral·lelament, els generalistes clàs-sics podran demostrar la seva capacita-ció en determinades àrees que no hau-rien de ser estrictament noves especia-litats. Si no fos així, es perpetuaria elmodel actual d’especialització “en pin-ta”, on la formació troncal ha desapare-gut per donar pas a continguts especia-

litzats des de l’inici de la formació post-graduada que posteriorment dirigeix aàrees de subespecialització dins de lapròpia especialitat, amb el que es potarribar fins i tot a perdre la part bàsicade la pròpia àrea de coneixement. No ésque hagin de desaparèixer els “profundsconeixedors d’una estreta àrea de co-neixement”, sinó que aquests han depoder adquirir aquesta condició des-prés d’aconseguir i mantenir unes com-petències bàsiques (coneixements ihabilitats) que els permeti edificar so-bre aquesta base la seva expertesa.Aquest procés ha de donar eficiènciaals sistemes de salut i satisfacció a pro-fessionals i pacients aproximant-se,d’aquesta manera, als principis del pro-fessionalisme, en què el contracte soci-al entre els dos col·lectius s’enforteixexplicitant el compromís mutu. “Com ametge sóc capaç de resoldre els seusproblemes de manera més integral, in-cremento la meva autosuficiència i lidono més seguretat.”L’estat actual del procés requereix unesforç de consens que haurà de compor-tar una determinació ferma per part deles parts implicades de tancar-lo sensedilacions interminables. Naturalment,per a això seran imprescindibles la gene-rositat i la determinació inequívoca.Si es compleixen aquestes prediccions,ens apropem a un model d’especialitza-ció més semblant al de la majoria depaïsos europeus i potser ja no sigui unsomni el poder homogeneïtzar una cosatan raonable com és formar metges i,més concretament, metges especialis-tes en el nostre vell continent, que cami-na bastant endarrerit en aquest aspecte(el de l’Educació Mèdica) respecte al’Amèrica del Nord.

Article publicat amedicosypacientes.com

La troncalitat

Ramón Pujol Farriols,vocal del COMB i president electe de l'European

Federation of Internal Medicine (EFIM)



Què ha estat el II Congreso de laProfesión?Més que un congrés ha estat una

convenció en la qual s’han reunit uns500 metges, tots els quals formen partde les Juntes de Govern dels diferentscol·legis de tot Espanya, i tenen respon-sabilitats en l’estructura col·le-gial —presidents, secretaris, presidentsde comissions de deontologia, etc.— perreflexionar durant dos dies sobre un se-guit de temes que es consideren d’actu-alitat per a la professió mèdica i, unacosa que no s’havia fet mai en l’àmbitestatal, posicionar-se i votar les propos-tes, per saber quin és l’estat d’opinió dela professió sobre diferents temes.Els temes han abastat coses tan diferentscom poden ser el futur dels sistemes deprotecció social propis que tenim, el Pa-tronato de Huérfanos Príncipe de Asturiasi quin hauria de ser el procés de transfor-mació per arribar a un sistema de protec-ció social del segle XXI per als metges.Un altre tema va ser el de la responsabi-litat civil. El Col·legi de Barcelona faanys que hi treballa i té una experiènciaúnica a tot l’Estat que és la pòlissa quetenim tripartida entre el Servei Catalàde la Salut, les patronals, els emplea-dors i nosaltres com a Col·legi.També es van tractar altres temes im-portants, com una mesa que va parlarde la resposta professional davant delsnous reptes assistencials. Això vol dirque ens està canviant el tipus de malaltque atenem als nostres serveis hospita-laris i centres d’atenció primària, i queestà canviant el patró d’aquest malalt.D’un malalt agut a un malalt que éscrònic, que és vell, que està polimedi-

Ricard Gutiérrez fa balanç del II Congresode la Profesión Médica de España

cat, que té moltes malalties alhora i queés fràgil. El model assistencial no acabad’estar ben adaptat, ni en el dispositiu,ni a vegades en els professionals, pertractar aquest altre tipus de malalt.També vàrem debatre sobre una sèriede temes més puntuals, però que sónde molta actualitat en la professió, comsón el tema de l’eutanàsia, el de l’avor-tament, i el de la píndola anticonceptivade l’endemà.Un altre dels temes tractats que m’agra-daria destacar és el de la relació delsprofessionals de la medicina amb laresta de les professions sanitàries, ar-ran de la mal anomenada prescripcióinfermera, de recent aparició, que devegades porta a equívocs o conflictivi-tat, de com haurien de ser aquestesrelacions i de quin és el paper que hijuga cada professional.Vàrem acabar amb una mesa dedicadaal tema de la col·legiació obligatòria.Com sabeu, aquest any, amb la LleiÒmnibus, el govern de l’Estat ha de feruna llei de col·legis professionals en la

qual s’acabi de definir sobre la col-legiació obligatòria en qualsevol àmbitde la professió. Ara hi ha quatre comu-nitats autònomes, Andalusia, Canàries,Astúries i Extremadura, en les quals lacol·legiació no és obligatòria en el siste-ma públic, però sí en l’exercici privat dela professió. En aquesta mesa es va feruna reflexió profunda, com a ConsejoGeneral i com a col·legis de metges,sobre quins són els valors afegits quepensem que comporta la col·le-giació obligatòria, com són el control dela col·legiació, aquesta coregulació dela professió, conjuntament amb l’Admi-nistració; vetllar per les normes ètiquesde les comissions de deontologia, fetque és molt important que es faci des dela pròpia professió, i vetllar pel metgeque a vegades està malalt, que té unproblema d’addicció, a través del Pro-grama d’Atenció Integral al Metge Ma-lalt. És a dir, que hi ha un conjunt decoses que pensem que justifiquen so-brerament la col·legiació, que hi hagiuns col·legis professionals que regulinla professió i no deixar-ho únicament iexclusivament a l’Administració.

Vostè va fer la reflexió inicial de laponència sobre “La validació periòdi-ca de la col·legiació: credencialisme”.Quins han de ser els instruments delscol·legis per a la validació periòdica dela col·legiació?La validació periòdica de la col·legiació,que seria acceptar que és bo, convenienti necessari que cada x anys es revisi aquellacte que vàrem fer quan vam acabar lacarrera i vàrem venir aquí a col·legiar-nos. Sí, és bo que cada x anys ho revisem.No és amb l’ànim d’examinar el metge,sinó que és fonamentalment per donar-lil’oportunitat que es faci evident l’esforçcontinu que fa al llarg de la seva carreraprofessional. També com a element pergarantir a la ciutadania que els metgesestan en les millors condicions possiblesper fer un acte mèdic de qualitat.És un tema que fa temps que l’estemtreballant. El vàrem aprovar a l’Assem-blea del desembre del 2009 i ja s’estàcomençant a implementar.La idea és veure si aquest any 2010 hopodem fer a uns 10, 12 o 15 col·legis.

Ricard Gutiérrez,vicepresident segon del

COMB i vicepresident del’Organització Mèdica

Col·legial, fa balanç endeclaracions al SIC dels

acords més rellevants del IICongreso de la Profesión

Médica de España.

La conclusió principal és unavaloració molt positivad’haver reunit uns 500responsables de col·legis demetges de tot Espanya perdebatre, reflexionar i votarposicionaments sobre 16grans temes d’actualitat.

D’esquerra a dreta: José María Rodríguez,tresorer de l’OMC; Ricard Gutiérrez,

vicepresident 2n. del COMB i vicepresident del’OMC; Trinidad Jiménez, ministra de Sanitat;

Juan José Rodríguez Sendín, president de l’OMC;Serafín Romero, secretari general de l’OMC, iJerónimo Fernández, vicesecretari de l’OMC.



N’agafarem de grans, de mitjans i depetits, per avaluar la complexitat delmecanisme per posar-ho en marxa.Què avaluarem? Mirarem tres coses fo-namentalment.Una, el metge està en un estat de salutfísica i psíquica correcte? Ho podemgarantir? I això com es farà? Amb uninforme mèdic, el responsable serà elCol·legi de Metges o un òrgan en quèdelegui i que faci aquest informe mèdicsobre la salut.El segon, aquest metge o metgessa noha comès cap falta?, no té cap expedienta la Comissió Deontològica?, ha tingutuna actitud correcta? Aquí el paper eltindran les comissions deontològiques.El tercer, el metge allà a on ha estattreballant, a l’ICS, a l’hospital o en unCentre d’Atenció Primària, durant elsúltims sis anys, agafant com a paràme-tre la duració de la carrera; hi ha algunaqueixa, alguna reclamació, sí o no?Això seria la manera de començar, per-què la segona fase que hi afegirem, queseria l’any 2011, és el tema de la Forma-ció Mèdica Continuada.Demanarem al metge que ens acreditiquina formació mèdica ha fet, ja quepràcticament tots els metges en fan.

Això es valora en uns crèdits d’àmbitnacional i europeu.Després també hi ha formació mèdicacontinuada que no està acreditada, peròque també la treballarem i al final faremuns barems ad hoc.La tercera fase, que està previst imple-mentar el segon semestre del 2011 o jael 2012, serà el tema de l’acreditació deles competències.Per un costat, hi ha les competènciestransversals, aquelles que són comu-nes a tots els metges facin l’especialitatque facin, i aquí tenen un paper impor-tant els col·legis de metges sobretot, iun paper menys important les societatscientífiques.Per l’altre costat, tenim les competènci-es específiques de cada especialitat.Els col·legis també hi col·laboraran, peròqui hi té un paper important són lessocietats científiques, que són les queconeixen les competències que han detenir els especialistes.

Al seu parer, quines són les conclusi-ons més rellevants del II Congreso dela Profesión Médica?La conclusió principal és una valoraciómolt positiva d’haver reunit uns 500

responsables de col·legis de metges detot Espanya per debatre, reflexionar ivotar posicionaments sobre 16 granstemes d’actualitat durant dos dies. Jopenso que per se això ja té un valor moltimportant.La segona conclusió és que estem tre-ballant en un recull de les reflexions quees van fer arran del Congrés i que hotindrem aviat. De cada una de les mesess’extreuen una sèrie de conclusions ireflexions, i a partir de les votacions quehi va haver sobre les diferents pregun-tes al llarg del Congrés s’extreu un estatde la situació sobre els diferents temesper veure quin és el posicionament de laprofessió mèdica a Espanya.La tercera conclusió és que, havent vistel bon funcionament d’aquest Congrés,la nostra idea és la de fer-lo cada dosanys. Reunir aquest conglomerat de res-ponsables de tots els col·legis de met-ges d’Espanya per poder discutir, refle-xionar i acabar votant sobre els granstemes que preocupen la professió encada moment i, així, tenir els responsa-bles del Consejo General i els delscol·legis de metges, un estat d’opiniósobre el full de ruta sobre el qual s’hand’anar marcant les prioritats.

El Codi de Deontologia i la sentència delTribunal Superior de Justícia de Catalunya

Comissió dedeontologia

El Consell de Col·legis de Metges deCatalunya ha decidit no recórrer iacatar la resolució del Tribunal Su-

perior de Justícia de Catalunya que rati-fica la sentència del Jutjat del Contenci-ós-Administratiu núm. 12, per la quals’anul·laven les normes 33 i 59 del Codide Deontologia, relatives a l’atenciómèdica a la persona menor.Acatar la sentència vol dir senzillamentobeir-la i que, a partir d’ara, les normesanul·lades ja no formen part del nostreCodi. Ara bé, això no significa estard’acord ni compartir el contingut de laresolució judicial.El Consell ha encomanat a les respecti-ves comissions de deontologia l’anàliside la situació i la reflexió sobre la conve-niència de proposar un nou redactat deles normes anul·lades.

En l’atenció mèdica a la persona me-nor, el marc de referència són els arti-cles específics de la legislació que re-gula el dret a la informació i a decidirdel pacient, la Llei 21/2000, de 29 dedesembre, i la Llei 41/2002, de 14 denovembre. I, a partir del proper juliol,haurem de tenir en compte la Llei 2/2010, de 3 de març, de salut sexual ireproductiva i de la interrupció volun-tària de l’embaràs.Les recomanacions del document Lapersona menor d’edat en l’àmbit de lasalut, del Comitè de Bioètica deCatalunya, òrgan assessor del governde la Generalitat, poden ajudar a orien-tar l’actuació professional en les situa-cions complexes no previstes per la llei.El Codi de Deontologia és i ha de serl’exponent de la capacitat d’autoregu-

lació del col·lectiu mèdic, sempre al ser-vei dels interessos de la societat.La reflexió de les comissions ha de po-der orientar i propiciar les actuacionsdels col·legiats per conciliar l’autoritatparental i l’autonomia de la personamenor competent.Tanmateix, i en cas de conflicte, haurande formular recomanacions amb l’ob-jectiu de minimitzar el mal físic i psico-lògic al menor, tractar d’una manerajusta les parts implicades i fer respectarels drets de la persona menor quanmostra competència per decidir si s’acullamb confiança a l’acció benèfica delsserveis sanitaris.

Màrius Morlans,president de la Comissió de Deontologia

Barcelona, 5 de maig de 2010

Ricard Gutiérrez fa balanç del II Congreso de la Profesión Médica de España



Vilardell tem un augmentdel desencant dels metgesper la retallada de sous

En el marc de la jornadasobre “L’autonomia dels

metges. És possible?”,Miquel Vilardell, presidentdel COMB, va expressar la

seva preocupació per lesconseqüències de la

retallada de sous en elcol·lectiu mèdic.

Miquel Vilardell, president del COMB, i Maneldel Castillo, secretari general de la patronal

CAPSS del Consorci de Salut i Social deCatalunya, en la jornada de debat sobre

L’autonomia dels metges. És possible?

Actualitatprofessional

Durant la celebració a la seucol·legial de la jornada dedebat sobre L’autonomia dels

metges. És possible? Miquel Vilardell,president del COMB, va manifestar laseva inquietud per l’afectació de lesmesures de retallada de sous en elcol·lectiu mèdic, aprovat pels governsespanyol i català, contra el dèficit derecursos del sistema públic. Segonsva declarar Vilardell a Europa Press,“s’ha de pensar que els sous delsmetges no són competitius amb elnostre entorn i les mesures hauriend’afectar tan poc com es pugui la sevamassa salarial”. També va advertirque “la sostenibilitat depèn molt delsprofessionals sanitaris i si aquests nose senten ben tractats serà molt difí-cil”.El president del COMB també es vaposicionar sobre el copagament, i vadeclarar que “abans d’implantar elcopagament, de la manera com l’en-tenem actualment per un ús d’un ser-vei, si és que fa falta, podríem revisarel copagament actual que hi ha pelque fa als fàrmacs; per veure si éscorrecte”. Vilardell va defensar “mo-dificar el copagament de fàrmacs enfunció de la renda i no de l’edat, compassa actualment, com una mesura

per contrarestar el dèficit que pateixla sanitat pública espanyola”.Vilardell també va citar la necessitatde dur a terme canvis organitzatiusper “millorar l’eficiència de les planti-lles en alguns temes”, i també “dotarde més autonomia i participació elsmetges”.Una altra via que va citar va ser lanecessitat d’augmentar la informa-ció dels ciutadans sobre el sistemaper “fomentar una millora de l’úsdels recursos i, també, revisar la car-tera de serveis actual”. Va descartar“treure cap prestació del sistema”,però sí que va defensar “implemen-tar el copagament per a les novesque hagin d’entrar, després d’unaacurada revisió de la seva eficiènciaper part d’una agència d’avaluacióexterna”.Respecte a la proposta de la conselle-ra de Salut, Marina Geli, per la intro-ducció del “copagament voluntari”consistent en la desgravació d’impos-tos de l’IRPF per a aquelles personesque tinguin mútues privades, Vilar-dell va veure amb bons ulls aquestavia, encara que observà que “podriagenerar discrepàncies perquè la Con-selleria d’Economia deixaria d’ingres-sar uns diners”.



La innovació en salut tornaa reunir-se al 2n. Fòrumd’Inversió Healthcare

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) va

acollir de nou, el passatmarç, la segona edició del

Fòrum d’InversióHealthcare. Aquest any ha

estat organitzat pel COMB,Barcelona Activa, IESE

Business School i GenomaEspaña, i es va celebrar

conjuntament amb el 43è.Fòrum d’inversors privats i

Family Offices d’IESE.

D’esquerra a dreta: Joan Roure, director ifundador de la xarxa d’inversors IESE; Miquel

Vilardell, president del COMB; Jordi WilliamCarnes, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció

Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona ipresident de Barcelona Activa, i Rafael Camacho,

director general de Genoma España, en lainauguració del Fòrum

El metgeemprenedor

La finalitat d’aquest Fòrum és fa-cilitar l’accés a finançament pri-vat a les empreses de la ciutat

del sector de la salut que necessitenuna injecció de capital entre 200.000i 2 milions d’euros. D’aquesta mane-ra es van presentar nou empreses del’àmbit de la biotecnologia, medicaldevices, serveis sanitaris i TIC relacio-nades amb la salut.Aquestes empreses van estar selecci-onades entre les 130 que es van pre-sentar inicialment, 80 més que en laprimera edició del Fòrum celebrada el2009. Un Comitè Avaluador, formatper representants d’institucions pro-motores, va escollir aquelles amb méspotencial de creixement i en procésde desenvolupar una activitat d’ I+D+i.Els participants van ser Arquebio, Dr.Healthcare, Dry Blood Spoots, SOMBiotech, Certificación de lesiones S.L,Gesex Atenció domiciliaria, PangaeaBiotech S.A., Tromobotargets i Bio-glane. Durant el Fòrum van presentarels seus projectes a inversors del sec-tor salut i al mateix Comitè Avaluador.Miquel Vilardell, president del COMB,Jordi William Carnes, tinent d’alcalded’Hisenda i Promoció Econòmica del’Ajuntament de Barcelona i presidentde Barcelona Activa, i Joan Roure, di-

rector i fundador de la xarxa d’inver-sors IESE, van ser els encarregats d’in-augurar el Fòrum.Miquel Vilardell va ressaltar la relle-vància d’aquest acte, que es va cele-brar poc després que fos elegit com anou president del COMB: “Per a mi ésun honor que un dels primers actesque presideixo sigui tan importantper al país. Un fòrum en què la ciènciai l’economia es donen la mà per a unfutur millor, per aconseguir més llocsde treball i major benestar.”En aquesta segona edició del Fòrumes va celebrar una taula rodona enquè experts del sector Healthcare vandebatre els reptes en la inversió eninnovació sanitària de cara al 2010.Van intervenir Jaume Aubia, consellerdelegat del COMB; Manel Balcells,president de Biocat; Joan Bigorra, di-rector d’Innovació de l’Hospital Clínicde Barcelona; Antonio Parente, direc-tor general i cofundador de Lipotec ipresident de CataloniaBio, i RafaelCamacho, director general de Geno-ma España.Aubia va parlar del programa MetgeEmprenedor del COMB, que intenta“sanititzar la resistència dels metgesa fer negoci amb les seves idees iavenços”, perquè és “una obligació



ètica del metge” fer que els seus co-neixements “arribin a la màxima efici-ència amb la major aplicació en elmercat”. Aquest programa està diri-git per Lluís G. Pareras i busca pro-moure les noves iniciatives d’innova-ció tecnològica en el sector sanitari.Una de les novetats d’aquesta sego-na edició del fòrum va ser la incorpo-ració d’un taller de treball “Iniciacióa la inversió en Healthcare & Bio-tech” impartit per Pareras i el direc-tor general i cofundador de Lipo-tecm Antonio Parente. Al taller s’hanpresentat 12 projectes en busca definançament.L’acte es va seguir en directe per vide-oconferència a Madrid i es pot veureal canal de televisió del COMB,combtv.cat. La primera edició del Fò-rum Healthcare de Barcelona es vacelebrar el 4 de novembre de 2009 iva comptar amb 12 empreses que vanpresentar els seus respectius projec-tes. En el marc d’aquesta trobada mésd’un 25% de les empreses van esta-blir contacte amb inversors de capitalrisc.

1

2

1. D’esquerra a dreta: Joan Roure; Jaume Aubia,conseller delegat del COMB; Joan Bigorra,director d’Innovació de l’Hospital Clínic de

Barcelona; Manel Balcells, president de Biocat, iRafael Camacho, en la taula en què es vadebatre sobre els reptes en la inversió en

innovació sanitària.2. Sala d’actes del COMB durant la celebració

del 2n. Fòrum d'Inversió Healthcare.

Quins són els productes presentats?

Arquebio: Plataforma tecnològica que millora els processos de producció de molècu-les basats en la síntesi química mitjançant la fermentació microbiana.Dr. Healthcare: desenvolupa productes biofuncionals per millorar trastorns respira-toris, la migranya, l’estètica facial o l’odontologia.Dry Blood Spoots: pretén substituir el procés de presa de mostres sanguínies en medilíquid per un sobre paper de filtre.SOM Biotech: Investiga, valida, patenta i llicencia noves aplicacions de fàrmacs jacomercialitzats. Pot fer ús de la plataforma HELIOS per seleccionar molècules quími-ques amb una identitat biològica idèntica, però amb una estructura moleculardistinta.Certificación de lesiones S.L.: Mitjançat la biomecànica mesura els paràmetres físicsque s’alternen amb el dolor. Pot generar proves objectives que detectin lesions ipermet certificar-les davant de terceres persones.Gesex Atenció domiciliaria: Centra el seu negoci en la venda a domicili, a personesdependents, de productes i serveis sociosanitaris, com per exemple, l’atenció en lallar; assistència en la rutina diària i el suport psicològic, fisioterapèutic o d’unlogopeda.Pangaea Biotech S.A.: Se centra en el tractament personalitzat de pacients ambcàncer, alhora que s’investiga i desenvolupa tests de diagnosi molecular i de fàrmacsanticàncer.Tromobotargets: Desenvolupa productes terapèutics per tractar patologies en l’àreacardiovascular-hemotesina.Bioglane: Una empresa de biotecnologia industrial que opera en el sector whitebiotech i ofereix un nou ingredient nutracèutic: un aminosucre natural que contribu-eix a reduir l’índex glicèmic.



Actualitatprofessional

El Govern de la Generalitat guardona Miquel Bruguera amb lamedalla Josep Trueta

El Govern de la Generalitat deCatalunya va lliurar, el passat 25

de maig, la medalla Josep Trueta almèrit sanitari a Miquel Bruguera, ex-president del Col·legi de Metges deBarcelona, per la seva contribució a lamillora de la sanitat.També van ser distingits amb la me-dalla Josep Trueta l’especialista enradiodiagnosi Javier Bardají; el pro-fessor de Polítiques Públiques de laUniversitat Pompeu Fabra i llicenci-at en Medicina, Vicenç Navarro; lapodòloga Virgínia Novel; la infer-mera Rosa Parés; la periodista Mi-lagros Pérez Oliva; els metges defamília Carles Querol i Josep Rus-calleda, i el farmacèutic AndreuSuriol.

D’altra banda, Miquel Bruguera varebre, el passat maig, el Premi d’Edi-ciones Mayo, editora de la revista 7

El COMB acull una jornada de debat sobre l'ètica dels incentius aprofessionals sanitaris

El Col·legi de Metges de Barcelonava acollir una jornada de debat

sobre “Ètica dels incentius professio-nals sanitaris”, celebrada a finalsd’abril i organitzada per la Fundaciónde Ciencias de la Salud i l’Organitza-ció Mèdica Col·legia (OMC).El debat es va dividir en dues taulesrodones, una sobre els incentius en elsistema sanitari, moderada per DiegoGracia, president de la Fundación deCiencias de la Salud; i l’altre sobre elsincentius en la pràctica clínica, mode-rada per Miquel Vilardell, presidentdel COMB. També es va presentar laguia “Ética de los incentivos a pro-fesionales sanitarios” per part de Die-go Gracia i Juan José Rodríguez Sen-dín, president del Consejo General deColegios Oficiales de Médicos.A la taula sobre els incentius en elsistema sanitari, Vicente Ortún, di-

rector del Centre de Recerca en Eco-nomia i Salut de la Universitat PompeuFabra, va parlar dels incentius des dela perspectiva de l’economia i JuanJosé Rodriguez Sendín va tractar elsincentius amb la perspectiva des de laClínica.La taula sobre els incentius en lapràctica clínica va comptar amb laparticipació d’Ignacio Gadea, delServei de Microbiologia Clínica de la

Fundación Jiménez Díaz, i deFrancesc Borrell, del Departamentde Ciències Clíniques de la Facultatde Medicina i de l’EAP Gavarra deCornellà. Cada un d’ells va exposarla seva opinió sobre els incentiusdes del punt de vista de la pràcticaprivada i de l’atenció primària, res-pectivament.En la presentació de la guia es vaassenyalar que l’objectiu d’aquestaés el de mostrar, partint de casosconcrets, els conflictes d’interessosi valors més freqüents en el temadels incentius, i la manera més pru-dent i responsable de resoldre’ls.L’objectiu de l’ètica, segons els au-tors, no és el d’establir principis rí-gids als quals hagin d’adequar-sesempre les situacions concretes sinóbuscar en cada cas concret la soluciómillor.

José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya; Miquel Bruguera, expresident del COMB, i MarinaGeli, consellera de Salut, en l’acte de concessió de la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari.

Días Médicos, en la categoria de Per-sonalitat Sanitària de l’Any, en unacte celebrat al Palau de la Música.

Foto

: Jor

di B

edm

ar



Revistade premsa

ABC,8 de març de 2010.

“Amb una sanitat més benorganitzada nonecessitaríem metges defora”

Miquel Vilardell, president delCol·legi Oficial de Metges deBarcelona (COMB)

Només cal entrar en el des-patx d’un metge per saber si“és dels d’abans” o s’ha ren-dit a la moda del “despat-xeix”. En el cas de MiquelVilardell, responsable de Me-dicina Interna de l’HospitalVall d’Hebron i nou presidentdel Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona (COMB), no hiha dubte possible. Rep ABCen la seva modesta consulta,en la qual no hi ha taula dereunions, ni maquina de cafè,ni sofà amb tauleta auxiliarper tenir-hi la gravadora; tansols una llitera i dues cadi-res; allí transcorre l’entre-vista. Miquel Vilardell, tot unreferent en el món sanitaricatalà —autor del primer In-forme Vilardell i partícip delsegon, encara per publicar—,assegura que puja a la pol-trona del COMB amb un do-ble propòsit: seguir sent fi-del a la seva professió i fersentir la veu dels metges bar-celonins. [...]“No al copagament”- Han de pagar-se lesurgències, encara que siguisimbòlicament, per acabaramb els abusos del sistema?- Del copagament se n’ha deparlar amb la boca petita. Noho veig com un element perrecaptar més, i per disminuirla pressió assistencial és moltdiscutible. Abans hi ha altresfórmules, com una bona infor-mació, una bona formació, uncontrol més rigorós de l’ús delsserveis sanitaris, algun canvi

en els models organitzatius,afavorir l’autogestió. Desprésde tot això, si fracassem, etpots plantejar alguna mesuradissuasòria, encara que jo se-ria molt cautelós, i més en unmoment de crisi.- Creu que si s’optimitzessinels recursos humans no hau-ríem de recórrer als metgesde fora?- Probablement si la sanitatcatalana estigues més benorganitzada no necessitaríemmetges estrangers. Si les pla-ces tinguessin més estabilitati els estímuls econòmics aaquestes places fossin millors,tot canviaria.- Què modificaria?- Els canvis anirien cap a unamenor burocratització delsistema. Miri el meu despatx,no tinc taula de reunions.M’estimo més tenir una lliteraper si hi ha una urgència. [...]

Esther ArmoraABC,

8 de març de 2010

FÒRUM D’INVERSIÓHEALTHCARE

El sector de la salut generaoportunitats de negoci aBarcelona

Més de 100 inversors privats iemprenedors del sector de lasalut i les ciències de la vidas’han donat cita en la segonaedició del Fòrum HealthcareBarcelona i en el 43è. Fòrumd’Inversors Privats i FamilyOffices de la IESE BusinessSchool, que s’ha celebratconjuntament en el Col·legiOficial de Metges de Barcelona(COMB). [...]

Redacción Médica,12 de març de 2010

Marina Geli agraeix aMiquel Bruguera la sevatasca en el Consell de laProfessió Mèdica

El substitueix Miquel Vilardellen ordenació professional

Un acte intern a l’Hospital Clí-nic de Barcelona, amb l’excu-sa d’informar la direcció i elsfacultatius d’aquest centredels cinc documents de reco-manacions que han sortit finsara del Consell de la ProfessióMèdica de Catalunya, ha ser-vit a la consellera de Salut,Marina Geli, per reivindicarl’existència d’aquest òrganconsultiu (creat rere la vagade facultatius de la primaverade 2006) i agrair a Miquel Bru-guera la seva tasca de quatreanys com a president de laseva Comissió d’OrdenacióProfessional. Bruguera, que éshepatòleg del Clínic, li ha pas-sat el testimoni del càrrec aMiquel Vilardell [...].

Diario Médico,25 de març de 2010

Els metges barceloninsdonen suport a l’oberturade més narcosales

El Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona dóna suport al’ampliació a la ciutat del nom-bre de narcosales, com es co-neix popularment les sales devenipunció.Creuen que caldescongestionar les exis-tents.L’Ajuntament de Barcelona ila Conselleria de Salut van ferpúblic la setmana passada quetots el districtes de la ciutattindran aquestes sales abansde 2014.En un comunicat després de lareunió de la Junta de Governdel COMB al gener d’aquestany, ha recordat aquesta ne-cessitat “per evitar que la con-centració d’usuaris a les exis-tents pugui generar alarmasocial”, ha afegit [...].

Europa Press,29 de març de 2010



Revistade premsa

1. Diario Médico,25 de març de 2010.

2. El País,10 d’abril de 2010.

Anul·len normes mèdiquesque obviaven el controlpatern

El Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya ha anul-lat dos articles del Codi deDeontologia del Consell deCol·legis de Metges deCatalunya que feien referèn-cia a la confidencialitat del’atenció mèdica a menors.[...]

El Mundo,9 d’abril de 2010

Catalunya recorre alsmetges estrangers percobrir vacants

Els facultatiusextracomunitaris col·legiatsel 2009 són el 57%

[...] El nombre de facultatiusestrangers en el Col·legi deMetges de Barcelona no haparat de créixer en una dècadai l’any passat ja vanrepresentar més del 57% delscol·legiats. [...]Marc Soler, director corporatiudel Col·legi de Metges deBarcelona, assegura que enteoria Catalunya no hauria detenir dèficit de facultatius, jaque té una de les ràtios méselevades d’Europa. De totamanera, critica que dos decada tres joves es quedin forade les facultats de medicinaper l’elevada nota de tall idesprés salut hagi de recórrerals metges extracomunitarisper resoldre el dèficit depersonal. [...]

El País,10 d’abril de 2010

Sentència TSJC diu que unmenor no pot decidir senseautorització tutor legal

Una sentència del TribunalSuperior de Justícia deCatalunya (TSJC) ha deixatsense efecte dues normes delCodi Deontològic del Consellde Col·legis de Metges deCatalunya sobre la confiden-cialitat dels menors conside-rats madurs, i la capacitatd’aquests de decidir sobre lainterrupció de l’embaràs sen-se autorització del seu tutorlegal. [...]Miquel Vilardell ha explicat aEFE després de fer-se públicaaquesta sentència que ambaquest codi el col·legi s’avançàal que després es va aprovar enla reforma de l’avortament, quereconeix el dret de l’adolescenta la seva autonomia.Segons Vilardell, com que aixòs’ha fet amb reglamentsanteriors a la llei, la sentènciaimplica que no es pot respectaraquest autonomia i que elmetge no té capacitat perdecidir si el menor és madur ono per prendre decisions, i quees requereix el consentimentdel tutor legal. [...]

Efe,12 d’abril de 2010

El TSJC corregeix el codidels metges sobreavortament en menors

El Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya (TSJC) haanul·lat dos articles del codideontològic del Col·legi deMetges de Catalunya, un dels

quals fa referència al consen-timent dels menors d’edat peravortar.La sentència té pocs efectespràctics, explicà el presidentdel Col·legi, Miquel Vilardell,a causa de l’entrada en vigorde la reforma de la llei, peròtanca un llarg contenciós entremetges col·legiats. [...]

La Vanguardia,13 d’abril de 2010

El TSJC emet una decisióque es contradiu amb lanova llei de l’avortament

[...] La sentència del TSJC dei-xa en suspens els articles 33 i59 del codi professional delsmetges de Barcelona, queal·ludeixen a la confidenciali-tat de les menors per part del

metge i a la necessitat queaquestes donin el consenti-ment a una interrupció d’em-baràs que els afecti. Els dosarticles ja estaven en suspens.“La sentència del TribunalSuperior és contradictòriaamb la llei espanyola sobreinterrupció voluntària de l’em-baràs, però, mentre aquestano entri en vigor (ho farà aljuny), nosaltres acatarem ladecisió judicial”, va indicarahir el doctor Miquel Vilardell,president del CMB. [...]

El Periódico,13 d’abril de 2010

Anul·len dos articles delcodi dels metges

La secció cinquena delTribunal Superior de Justícia

1

2



Revistade premsa

de Catalunya ha declarat nul-les dues normes del codi de-ontològic dels metges cata-lans en què es reconeixia eldret a la confidencialitat delspacients menors d’edat, laqual cosa implicava no haverd’informar els pares o tutorslegals de la seva salut quan elprofessional considerés queel menor era prou madur. [...]El president del consell, MiquelVilardell, va assegurar quel’entitat no farà cap acció legalmés, ja que, amb la nova llei del’avortament, ja es preveulegalment com s’han de resoldreels casos de menors maduresque vulguin avortar. [...]

Avui,13 d’abril de 2010

El MIR que ve

El nou model d’especialitzaciómèdica tindrà dos anys deformació comuna

Després de més de trentaanys, la manera com es for-men els metges especialis-tes a Espanya està a punt dedonar un tomb. Mentre el Mi-nisteri de Sanitat, en col·la-boració amb les comunitatsautònomes, ultima el reialdecret que regularà com seràel nou MIR, estudiants i unapart important dels professi-onals admeten que, encaraque s’ha de canviar, persis-teixen dubtes sobre les mo-dificacions que es produiran.[...]

Vilardell: “Hi pot haveruna reforma a diversesvelocitats”

Com bona part de la professió,el president del Col·legi de

Metges de Barcelona, MiquelVilardell, advoca per una re-forma de via tranquil·la. So-bre el debat de quines especi-alitats poden quedar-se forade les àrees comunes, MiquelVilardell aposta perquè laqüestió no s’afronti com unproblema: “No posem impe-diments ni afavorim lluites; enaquest procés pot haver-hidiverses velocitats”, manifes-tà. [...]

La Vanguardia,13 d’abril de 2010

Una teràpia molt perillosa

Delictes contra el personalsanitari

[...] En el que va d’any, 14 sónels expedients oberts peragressions registrats pelCol·legi Oficial de Metges deBarcelona (COMB), set delquals estan ja en mans de lajustícia. La majoria de casossón agressions verbals, cominsults, amenaces o injúries,encara que hi ha tambéagressions físiques, si bé dis-minueixen, de moment.El director del servei de res-ponsabilitat professional delCOMB, Josep Arimany, explicaa ABC que hi ha casos de met-ges en situacions de risc al-tes, als quals se’ls ha amena-çat greument. És per això queaquesta entitat professionalsignarà en breu un acord ambla Fiscalia del Tribunal de Jus-tícia del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC),perquè en situacions comaquestes es puguin gestionardirectament amb un fiscal in-terlocutor. [...]

ABC,18 d’abril de 2010

Miquel Bruguera iMilagros Pérez Oliva,medalles Josep Trueta almèrit sanitari

L’expresident del Col·legiOficial de Metges de Bar-celona (COMB) Miquel Bru-guera i la periodista MilagrosPérez Oliva rebran senglesmedalles Josep Trueta delGovern al mèrit sanitari, quereconegueren set personesmés. [...]

Europa Press,18 de maig de 2010

“El decret sobre AMF-ATanirà al Constitucional”

[...] El decret opta per la dife-renciació entre els metgesamb contracte laboral i els

1. El Periódico,13 d’abril de 2010.2. La Vanguardia,

13 d’abril de 2010.

que estaven lligats a AMF-ATamb un contracte civil. Perals primers, es preveu la in-corporació al règim generalde la Seguretat Social i, perals segons, una compensa-ció econòmica que s’elabo-raria mitjançant un prorra-teig. [...]Ignasi Pidevall, lletrat del Col-legi de Metges de Barcelona,ha celebrat l’aprovació deldecret, que arriba “deu anystard i la demora del qual haobligat molts metges a anarals tribunals en defensa delsseus drets”. [...]Un del dubtes que planen arasobre el nou decret és “laincertesa sobre els dretsadquirits mitjançant sentènciajudicial”. [...]

Diario Médico,18 de maig de 2010

1

2



PROGRAMA DE PROTECCIÓ SOCIAL DEL COMBEl COMB vetlla per la

millora de les condicions devida dels col·legiats i

familiars directes. Acontinuació, us exposem elcas real d’una col·legiada ala qual s’ha pogut ajudar a

través del Programa deProtecció Social:

Cas real:

Una metgessa col·legiada ha contactat amb el Programa de Protecció Social exposant la seva situació familiar, quees resumeix en el cas següent:

“Metgessa col·legiada, casada i amb un fill de 5 anys i dues filles bessones de 2 anys. La metgessa explica que el seufill pateix disminució psíquica i està pendent del recurs social i assistencial per part de l’Administració pública, que havalorat amb un Grau II i nivell II la dependència del seu fill.

En el mateix nucli de convivència es troben els pares de la metgessa.

El pare de la metgessa pateix un deteriorament cognitiu que l’invalida per desenvolupar-se en el seu dia a dia de formaautònoma i és totalment dependent per a les activitats bàsiques de la vida diària. Indica que està valorat per la Llei dela Dependència i disposa del Grau III nivell I. La mare de la metgessa és la cuidadora principal del seu espòs.

La metgessa sol·licita suport social i econòmic per part del Programa de Protecció Social.”

El Programa de Protecció Social ha ajudat la col·legiada de la següent manera:

> S’ha orientat la metgessa perquè sol·liciti els ajuts socials i l’atenció a la dependència per al seu pare, amb valoraciódel Grau III per la institució pública. La metgessa ha sol·licitat un ajut econòmic puntual per tal d’alliberar la seva marede la càrrega assistencial que suposa la malaltia del pare amb un cuidador professional en moments determinats.

> En relació amb el fill de 5 anys pendent de ser valorat per l’Administració pública en relació amb la Llei de laDependència, la metgessa ha sol·licitat ajuts econòmics d’adaptació a la llar per tal de poder adequar l’accés al banyper al maneig personal del seu fill.

> S’ha indicat a la metgessa que també pot sol·licitar el recurs de Suport Econòmic a la Llar d’Infants per ser famílianombrosa.

> A més, s’ha informat la col·legiada que també pot beneficiar-se del “Servei Suport Familiar”, que inclou el servei d’uncangur per als seus fills. Aquest suport consisteix en 100 hores de servei facilitat pel Programa de Protecció Social através d’una empresa especialitzada, per tal de conciliar la vida familiar i laboral.

Si vosaltres o algun familiar directe patiu una situació que posi en qüestió la vostra autonomia personal i familiarderivada de situacions vinculades a problemes de salut o socials, podeu contactar amb nosaltres de la següent manera:

Atenció directa a les oficines del COMB en hores convingudes.

Telèfon informatiu: 93 567 88 94.

Correu electrònic: [email protected].

També podeu obtenir més informació al web http://protecciosocial.comb.cat



El COMB celebra el primeracte sobre la figura deJosep Salvany i Lleopart

El Col·legi de Metges deBarcelona (COMB) va

convocar un acte per donara conèixer la figura i l’obradel doctor Josep Salvany i

Lleopart (1774-1810),metge al qual la institució

col·legial dedica l’any 2010.L’any 1803 Salvany va ser

l’encarregat de transportarla vacuna contra la verola aAmèrica, com a subdirector

de la Reial ExpedicióFilantròpica de la vacuna

(1803-1810) que dirigíFrancesc Xavier Balmis ique, d’aquesta manera,

evità el contagi d’aquestmalaltia a centenars demilers de persones i va

deixar una estructurapermanent, les juntes devacunació, per tractar de

mantenir la vacuna i lavacunació en aquests

indrets.

D’esquerra a dreta: Josep Danon, FundacióUriach; Josep M. Calbet, membre corresponent

de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya;Miquel Bruguera, expresident del COMB; Manuel

Escudé, comissionat de l’“Any Dr. JosepSalvany”; Núria de Villasante, Medicina Familiari Comunitària, i Francesc Asens, cap de la Secció

d’Infecciosos de l’Hospital Infantil La Fe, enl’acte commemoratiu de la figura i l’obra del

doctor Josep Salvany i Lleopart.

L’acte sobre l’aproximació a la fi-gura i l’obra del doctor JosepSalvany i Lleopart es va celebrar

a la seu del COMB el passat mes demarç, presentat i moderat per MiquelBruguera, expresident del COMB. Al’acte van intervenir Josep M. Calbet,membre corresponent de la Reial Aca-dèmia de Medicina de Catalunya, queva parlar sobre “La verola i la sevaprevenció: inoculació i vacunació”;Josep Danon, de la Fundació Uriach,va centrar la seva intervenció en“Francesc Piguillen i Verdacer i la va-cuna antivariòlica”; Francesc Asens,cap de la Secció d’Infecciosos de l’Hos-pital Infantil La Fe de València, vaabordar “L’obra i la personalitat deFrancesc Xavier de Balmis”; ManuelEscudé, comissionat de l’“Any Dr.Josep Salvany”, va donar el “Perfilbiogràfic de Josep Salvany i Lleopart”,i Núria de Villasante, Medicina Fami-liar i Comunitària, va parlar sobre“L’obra de Josep Salvany i Lleopart al’Amèrica del Sud”.Bruguera va ressaltar en la seva inter-venció que “un dels motius perquè laJunta de Govern del COMB decidís de-dicar el 2010 al doctor Salvany eratrobar una excusa per parlar de les

vacunes en general, encarà que aquestany haguem de parlar de la vacuna dela verola, ho podem ampliar a totes lesvacunes per tal de reforçar la idea queel Col·legi de Metges és una institucióque creu en les mesures preventives ique els metges han de tenir un criterimodern sobre aquest tema”.“Una de les coses que més m’ha im-pactat de la Reial Expedició Filantrò-pica de la vacuna”, va dir Miquel Bru-guera, “és que a Espanya en unsquants mesos es faci tot tan ràpid iben fet. A partir de la petició d’Amèri-ca, l’any 1802, d’enviar ajuda, a co-mençament de 1803 s’acorda posaren marxa una expedició, se li encarre-ga a en Balmis al juliol d’aquell anyl’ordre per la qual es posa en marxaaquest projecte i l’octubre se’n van.No sé si és l’efecte de la Il·lustració,però en aquest país això no s’acostu-ma a reproduir”.Segons Bruguera, aquest fets “tambéens ajuden a millorar el nostre graud’autoestima, que als metgesd’aquest país a vegades ens ha faltat,ja que hi ha hagut contribucions moltimportants per a la història de la hu-manitat, com és la que Josep Salvanyva dur a terme”.



Commemoraciódel COMB

El Col·legi de Metges de BCNinaugura l’exposició“La premsa mèdica catalana”El Col·legi de Metges de

Barcelona i el Museud’Història de la Medicina

de Catalunya van inauguraruna exposició a la seu

col·legial sobre la premsamèdica catalana des delsseus inicis fins al període

de la guerra civil.A l’acte van participar

Miquel Bruguera, presidentdel Museu d’Història de la

Medicina de Catalunya iexpresident del COMB, i

Josep Danon, responsablede la Biblioteca Històrica -

Fundació Uriach 1838.

1. Miquel Bruguera, president del MHMC iexpresident del COMB, i Josep Danon,

responsable de la Biblioteca Històrica-FundacióUriach 1838, en l’acte inaugural de l’exposició.

2. Miquel Vilardell, president del COMB, iJoaquim Ramis, president de la Secció Col·legial

de Metges Jubilats, en l’exposició La premsamèdica catalana.

El Col·legi de Metges de Barce-lona (COMB) va acollir, el pas-sat mes de març, un acte presi-

dit per Miquel Bruguera, presidentdel Museu d’Història de la Medicinade Catalunya (MHMC) i expresidentdel COMB, en el qual es presentaval’exposició sobre “La premsa mèdicacatalana”.En la seva intervenció, Bruguera vadestacar que “s’ha instal·lat la tradi-ció al Col·legi que el tema de la Nada-la, opuscle que envia la instituciócol·legial als metges per felicitar l’any,es converteixi en una exposició uncop iniciat l’any natural”. Aquest anytractem un tema del qual no existeixcap estudi sistemàtic, el de les publi-

cacions mèdiques fetes a Catalunyafins al període de la guerra.”Bruguera va agrair a Alfons Zarzoso,conservador del MHMC, la seva apor-tació en la redacció de la nadala i enl’elaboració dels materials de l’expo-sició. Bruguera va aprofitar la presen-tació per ressaltar que “l’exposició ésmolt interessant no només des delpunt de vista històric sinó des del puntde vista estètic; es pot veure comcanvien amb els anys els estils depresentar els treballs, les tipografiesi l’estètica de les portades”.Josep Danon, responsable de la Bibli-oteca Històrica - Fundació Uriach 1838,en la seva intervenció va fer un repàshistòric de la publicació de revistesmèdiques i de la difícil tasca de recu-peració documental de les col·leccionsde revistes. Danon va aprofitar la sevaintervenció per anunciar que “avui endia amb la col·laboració d’altres bibli-oteques posseïdores de més sèriescompletes, grans i petites, i gràcies ales noves tècniques de difusió i repro-ducció, podrà ser possible la confec-ció d’un catàleg col·lectiu i la digitalit-zació de tota la premsa mèdica cata-lana”, projecte que segons Danon“comença a tenir cara i ulls”.

Es poden seguir les intervencions com-plertes de l’acte a www.combtv.cat.

1

2

EDITA: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. PRESIDENT EXECUTIU DEL GRUP MED: Jaume Aubia. CONSELLER-DIRECTOR GENERAL: Albert Lluch. COORDINADOR DEL SERVEID'INFORMACIÓ COL·LEGIAL: Jordi Pons. ASSESSORIA LINGÜÍSTICA: Esther Roig. PUBLICITAT: Jordi García. Tesys, Ind. Grá., S.A., telèfon: 93 588 24 43

informació

àrea econòmicaNúm. 83 març-juny 2010

Perspectives econòmiquesna setmanadesprés, la ten-sió en el mercat

de deute públic de lazona euro no sols noha remès sinó que s’haintensificat de formanotable, impactantfrontalment en lacotització de l’euro (enmínims d’octubre de2007), en els mercatsborsaris (amb especialincidència en els de laperifèria europea) i enel mercat de crèdit (elsíndexs iTraxx de deutefinancer, tant sèniorcom subordinat, co-titzen en nivells moltpròxims als observatsen la data de la caigudade Lehman Brothers).

El mercat de deutepúblic ha tornat a serespecialment castigat,tant el mercat decomptat (ampliació ge-neralitzada de dife-rencials nucli-perifè-ria) com en el sintètic(els CDS es troben enmàxims històrics en lamajor part de països).Un càstig, els catalitza-dors del qual són dos:(i) l’immobilisme insti-tucional de la zonaeuro (que només hatrobat cert desblo-queig amb l’aprovaciódivendres del paquetd’ajuda per part delParlament alemany, al’espera de la reunióextraordinària de l’Eu-

rogrup la nit del diven-dres 7 de maig) i (ii)l’aparent falta de vo-luntat del BCE percontribuir a la resolu-ció de la tensió en elsmercats (deixant totala responsabilitat enmans dels governs).Tot això, en un con-text en el qual, des delpunt de vista específicde cada país, no hemcomptat amb novetatspel que fa als factorsde vulnerabilitat ja des-crits en informes an-teriors.

Arribats a aquestpunt, convé aïllar elspunts fonamentals delcomportament delmercat. És una realitat

Mercat interbancari: zona de l’euroA tres mesos i a un any

l’àrea bancària del COMB la nostraprioritat és fer-nos mereixedors de laconfiança de col·legiats i clients, tant

mitjançant l’atenció personalitzada dels pro-fessionals que hi presten els seus serveis comper la qualitat i la competitivitat dels serveisi productes bancaris que oferim, amb elsuport tant de Fibanc-Mediolanum com delBBVA.

Les relacions amb aquestes dues entitatsvénen de lluny. En el primer cas, l’oficina alCol·legi s’obrí l’any 1992, i des de llavorss’han desenvolupat productes que encaraavui són vigents i que difícilment podríemtrobar en altres entitats, com és la combina-ció d’un compte corrent vinculat a un fons dediner –abans anomenat “Mediner” i ara “Med-Corrent”–, el ventall de fons d’inversió Medi,la Sicav Medigestion 2 i el pla de pensionsassociatiu Mediplan.

Pel que fa al BBVA, aquesta relació éstambé molt antiga i prové del temps de BancaCatalana, els acords amb la qual va respectarel BBVA en fusionar-la l’any 2000. Fou apartir del 2007 quan vam fer una aposta moltmés competitiva i compromesa amb la ins-tal·lació d’una oficina bancària totalment ope-rativa al mateix Col·legi de Metges, i desen-volupant productes específics per al col·lectiumèdic, com és el Compte Med1, totalmentgratuït i amb dues targetes de crèdit incloses,que solament es pot contractar a l’oficinaque BBVA ha instal·lat a la segona planta delCOMB.

En tot aquest temps, i fonamentalmenten els quatre darrers anys, hi ha hagutcanvis normatius, noves directrius del Bancd’Espanya, i l’aplicació de directives euro-pees per part de la CNMV –com la MiFID–,els quals han fet que els marcs d’actuacióamb els quals treballàvem fins aleshoreshaguessin de canviar de forma significativaper adaptar-nos a aquestes noves directrius.

Hem treballat de valent amb aquestes duesentitats per fer front a aquests canvis, i hemarribat a nous acords que ens han de perme-tre seguir oferint els serveis que donàvemfins aleshores, bo i millorant-los en tot el queens ha estat possible.

Així, a primers de maig es va signar un nou

(Continua a la pàg. 31)

(Continua a la pàg. 32)

25

COMENTARIBORSARI

U

A

Font: Banco de España

L'EDITORIAL

LA DADA

27

informació àrea econòmica març-juny 2010

Servei d’Informació Col·legial. Núm. 129

ASSEGURANCES Amb les assegurances deMedicorasse sempre hi sortireuguanyant

a s’han sortejat els sis caps desetmana per a dues persones al’hotel Colon Thalasso Termal****

entre tots els col·legiats o clients deMedicorasse que van demanar pressupostde l’assegurança del seu vehicle durant el2009.Els guanyadors del premi són els doctors:Josep Ramon Solé, CarlomagnoCárdenas, Cristina Lesmes, AlejandroPérez, Gemma Pidemunt i Juan SebastiánGuillén.L’assegurança d’automòbil MediMotor,dissenyada per Medicorasse conjun-tament amb la companyia d’assegurancesZurich, és una mostra de la confiança queels clients ens atorguen, ja que són mésde 25.000 els vehicles coberts per aquestapòlissa.Si desitgeu ampliar la informació sobrel’assegurança MediMotor o sobre

1. El doctor Solé rebent el premi de mans de Montse dela Prida, assessora de Medicorasse.

2. La doctora Lesmes rebent el premi de mans d’EulàliaGonzález, assessora de MediDirecte - Automòbils.

3. El doctor Pérez rebent el premi de mans de FarnersLlimona, cap del Departament d'Automòbils de

Medicorasse.4. La doctora Pidemunt rebent el premi de mans de

Montse de la Prida, assessora de Medicorasse.5. El doctor Guillén rebent el premi de mans de Sònia

Malet, assessora de MediDirecte-Automòbils.

J

1

2

3

qualsevol altra qüestió en matèriaasseguradora, ens podeu fer arribarun correu electrònic a l’adreç[email protected], trucar al telèfon902 198 984, o bé adreçar-vosdirectament a les oficines del Col·legi deMetges o delegació comarcal.

4 5

Informació: OFICINA TÈCNICA D’ACREDITACIÓ (OTA) Col·legi Oficial de Metges de BarcelonaPg. de la Bonanova, 47 08017 Barcelona

Tel. 935 678 888 Ext. 1135 E-mail: [email protected]

Diplomes Acreditatius de Capacitació(DIACAP)El COMB va endegar a mitjan 2004 els Diplomes Acreditatius de Capacitació en Acupuntura,Medicina Cosmètica i Estètica, Medicina de Residències de Gent Gran i Medicina Naturista; iposteriorment el DIACAP en Medicina Homeopàtica i en Medicina Pericial i Avaluadora i en Sinologiai Patologia Mamària.

Col·legi Oficial de Metges deBarcelona

ACUPUNTURAAlarcón Bozal, AlejandroAlbares Tendero, Francisco JavierAlcalde Ordax, AnaAldea Bueno, CarlosAlkhatib Felo, FaouazAlorda Esquinas, Maria LuisaAluart Bardalet , M EstelAlvarez de la Vega Sancristobal, AndresAmengual Vicens, Josep CarlesArquer Porcell, AndreuAteca Díaz, JavierBadillo Caro, Jose LuisBadosa Collell, GemmaBai Xiu, ChunBárzano Julvez, CristinaBellver Garcia, DavidBlasco Catalan, Jose MBlasco Riera, EdmonBorja Aguirre, LourdesBorràs Verdera, MiquelBosch Tubert , RosaBotella Ruiz, ElisendaBoto López, PilarBramona Beatove, JordiBretos Peral , FelisaBuenaventura Sanclemente, GloriaCadena García, M LuisaCagide Rodríguez, AngelaCamerino Foguet, OriolCampos Suarez, Juan ManuelCancer Villacampa, LuisCárceles Jurado, SilviaCarrete Pellicer, CarlosCasañas Lopez, GuillermoCasas Crosas, MontserratCastillo Isern, DanielCastro Cañete , Guillermo JCazorla Cazorla, EnriqueClaramunt Peña, ElisendaClemente Piñol, FrancescaCosta Clara, Josep MCosta Guardiola, FrancescCruz Garcia, MercèDalmau Santamaria, IsharDe Legórburu Bella, MargaritaDe Miguel Blanco, CarlesDezcallar Leoz, MarianoEres Charles, NataliaEscriche Badiella, M MercèFernández Baizán, CésarFerran Gracia, JosepFerrer Añel, IsabelFiga Alonso, SalvadorFilella Subirà, Josep MariaFont Casas, YolandaFuertes Armengol, M TeresaGarcia Fernandez , AliciaGarcia Janeras, AlbertGarcia Soriano, Ana M.Gascon Castelló, JaumeGimeno Esteve, FranciscaGiralt Sampedro, IsabelGonzález Garcia, M. TeresaGonzalez Platero, Francisco JavierGracia Alonso, PauGracia Gozalo, Rosa M.Guitart Vela, JordiGurruchaga Zabala, IñakiGutierrez Heras, LidiaHernández Hernández, J. AlbertoHidalgo Sarés, M JoséHuertas-Portocarrero Gomez-Moran, DanielJaime Rentero, AnaJovalCepria, M. TeresaJusto Nevado, Maria EdurneLago Rodríguez, Manuel de JesúsLisbona Roquer, M Del CarmeLloret Puig, IsabelLlucià Gibert, MontserratLomban Torres, Maria EsterLopez Carcel, GemmaLópez Pujol, AntoniLorente Gascón, MarianMacip Esteller, SantiagoMarco Aznar, PereMartí Hernandez, MargaritaMartín Pèrez , AnastasiMartínez Castejón, RubénMartorell Sabater, CarmenMeix i Falcó, MontserratMendialdua Ugarte, M. LourdesMestres Capdevila, RosaMiguel Pérez, Maria IsabelMillet Fite, AsuncionMonaco Rosich, AntoniMoncho Rodriguez, Jose MiguelMonsó Fernández , CarlesMontala Bosch, JosefinaMoranta Mesquida, Jose G



Muñoz Fernandez, M IsabelMur Auqué , DanielMurillo Companys, MontserratNin Giménez, IgnasiOliva De Frutos, AnaOriol Peregrina, MercèOrtiz Reparaz, AnaOrtiz Santamaria, VeraPadrisa Muntal, EncarnacionPagès Serra, GloriaParer Farell, MariaPeña Garcia, PilarPérez Aguado, M. CarmenPerez-Calvo Soler, JorgePermanyer Casanovas, MontserratPichot Sagi, Ana MariaPino Sebastia, JosefaPlaza Requena, GerardPolidura Navío, AntonioPrats Rocavert, CarmenPrats Sanchez, CarlesPuig Pons , Santiago GermanRamon Sauri, CristinaRavella Mateu, RamonRiba Pedrola, M. DolorsRibé Sànchez, MontserratRibera Gonfaus, MercèRipoll Espiau, EnricRipolles Justribo, JoanRodelas Montalvo, FranciscoRodellar Oncins, M TeresaRodríguez Gaspà, SilviaRodriguez Miralles, JoaquimRodriguez Quintosa, Jaime A.Roquet Silva, José AntonioRuiz Morilla, M. DolorsRuiz Perez, ConsolRuiz de Conejo Viloria, M. IsabelSacristan Tarrago, Joseph MariaSalabarnada Torras, JordiSantiña Vila, ManuelSantos Coca, CarmenSantos Forrellad, AlexSarasà Solà, BlancaSauné Castillo, MargaritaSeano Pujol, M EstrellaSeco Baró, AntoniSerrano Coronado, M. IsabelStuart Palacios, Juan FranciscoTegiacchi Schvetz, Marcelo HoracioTejel Gorgas, MontserratTellez Navarro, Josep C.Torner Ribé, MontserratTorras Bernaldez, M TeresaTudela Cullell, Juan JoseValles Balasch, RosaVallve Gonzalez, CarlosVázquez Ignacio, Juan ManuelVera Bernal, Carmen LuciaVera Moreno, JesúsVidal Fernandez, Montserrat SoniaVilà Díez, Ana MariaVillarroya Martin, Josefa GloriaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA COSMÈTICA I ESTÈTICAAbella Avilés, NeusAlvarez Suriaca, XavierAndreu Bruguera, ImmaAñon Marin, TeresaAragon Roman, Miguel JuanArcas Mir, AnaArnal Monreal, MoisesAvila Ballesteros, M. EstrellaAyala Vicedo, EladioBarbero Gonzalez, Abraham MoisésBeltrán Redondo, BeatrizBoix Cuesta, OtiliaBonet Puig, M. IsabelBordonaba Pueyo, PascualBorges, Valeria MariaBramona Beatove, JordiBurgues Camarasa, M. JosepBusquets Romagosa, MartaCabaní Tuset, InmaculadaCampoy Sánchez, MercèCardona Peña, FedericoCaro Cordero, Jose ManuelCasas Sabé, CarmeCasermeiro Costa, José AntonioCastillo Galiana, MartaCervantes Sanchez, MiquelCiscar Gracia, SilviaCiscar Gracia, EvaCosta Palau, ConcepcióCrespi Morro, M. LuisaDe la Barrera Dacasa, OlimpiaDe los Mozos Ortiz, Luisa MariaDelgado Ribas, Juan ManuelDelso Velazquez, MyriamDiaz Aller, Maria BelenDiaz Bravo, Marian JoséDiaz Jiménez, CarolinaEscoda Delgado, Nuria

Espaulella Viñolas, NúriaEsteban Herrero, MargaritaEsteve Perez, SilviaFabregas Planas, M. RosaFervienza Cortina, NievesFont Pons, M AngelaFuentelsaz Benavent, EnriqueGalvez Comas, SusanaGalvez Ruiz, RafaelGálvez Amate, EnriqueGarbayo Garcia, AliciaGarcía Giménez, José VíctorGarcia Juncosa, M. MontserratGarcia Manzanares, MargaritaGarcía Milla, ConsueloGarcía Rojas Jaile, Juan JacoboGimenez Gonzalez, M LuisaGonzalez Platero, Francisco JavierGonzalez Sanchez, Ana RosaGonzález Fernández, InmaculadaGoñi Peña, SaraGovantes Lopez, PilarGrau Besoli, MartaGuayan, JorgeGuillén Sanchez, MercedesGuxens Barriendos, JordiHerrero Zerpa, RosalbaJarne Navalón, CarlosLamilla Riera, AlvaroLaporta Clanchet, MercedesLazaro Fuste, JorgeLorente Prieto, EnriqueLozoya Florit, M. EnriquetaLuna Soto, M. AlejandraLleal Duran, SilviaLlorens Morera, DanielMadan Rodriguez, Maria DoloresMarcos Vidal, ConcepcióMarquez Mateos, Josep ManelMarti Goma, JuanMarti Tarazona, Victor ManuelMartín Nuñez, VirginiaMartinez Esnaola, RosarioMartínez Poyato, M Del CarmenMasdeu Badenes, LaiaMelamed Pinto, GracielaMiguel Fernández, VanesaMolina Lacasa, Ana MariaMorales Soldado, M. CarmenMoreno Marin, JavierMuñoz del Olmo, Juan LuisNavarro Flo, Nestor DanielNavarro García, JuanNegre Dalmau, Rosa-AnaNieto Fernandez Arroyo, ManuelOliva Sanchez, Ana MOlivera Gil, JoaquimOrdiales Benayas, Gerardo ManuelOyola Palacios, DenebolaOyola Palacios, ChristopherPadilla Pardo, GemmaPascual Casacuberta, JordiPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Ballestero, M CarmenPérez Burillo, M PilarPerpiñá Singla, MartaPinto, Hernán RaúlPinto, RaulPons Mañosa, Marta TeresaPovedano Carpintero, JavierPuig Garcia, NoemiPujol Gali, JordiQuintillà Brescò, MercèRiba Camprubí, SalvadorRibé Subirà, NataliaRipoll Sanchez, ManuelRodenas Garrido, ElviraRodrigo Anoro, PilarRodriguez Perez, ConstantinoRoman Onsalo, AndresRoura Igartua, RoserRovira Orriols, EulaliaRuiz Sánchez, VirtudesRuiz-Lluch López, RicardRupérez Caballero, ElenaSaez Manubens, JoanSalvador Casas, LibradaSanchez Dominguez, Ana MariaSanchez Sanchez, ManuelSantiago Clavero, Miguel ÁngelSanz Manonellas, LourdesSerena Sánchez, RafaelSerra González, BárbaraSerra Rueda, Rosa MariaSerrano Adan, JoseSoler Gonzalez, SilviaSoriano Corral, Jose RamonSubirachs Amigó, EstherTauler de Luque, PilarTomás Benedicto, NeusTorres Fito, MartaTorres Perea, JorgeTorrubia Marcano, Juan Carlos

Tufet Opi, JaimeTuñon Alvarez, M IsabelVazquez Ruiz, RocioVega Lopez, Petra MVicario Hernandez, VirginiaVillares Moreno, Ml JoseWang Saegusa, Ana J ChXalabarder Sagalès, MariaXammar Alonso, Jorge

MEDICINA DE RESIDÈNCIES DE GENT GRANArguindegui Pons, RafaelDomenech Carpena, CarmenEsquirol Caussa, JordiGasol Lascorz, JosepMonserrat Delgado, Jose LuisPerelló Alonso, M. MontserratRiu Subirana, SebastiàRovira Rovira, Josep

MEDICINA NATURISTAAbilla Lumbiarres, AraceliAlesón Cabrerizo, AnaAndrés Ortuño, Josep-GabrielBaulies Romero, M. GemmaBernabeu Mur, FranciscoBorràs Boneu, Maria GlòriaCasañas López, GuillermoCelaya Noguera, MontserratEstevez Dominguez, HerminiaGalindo Lorente, AnaGonzalez López, GuillemMartinez Garcia, M. CarmenNogués Orpí, InmaculadaOriol Peregrina, MercèPérez-Calvo Soler, JorgePérez Plana, DanielPino Sebastià, JosefaPros Casas, MiquelRódenas López, PedroSagrera Ferrandiz, JorgeTomás Rajadell, Maria BeatrizVerdaguer Balmes, CarmeVinyes Casajoana, David

MEDICINA HOMEOPÀTICAAldea Bueno, CarlosAmaya Ribó, AlbertArmenter Ramos, M. LuisaAssens Mampel, MontserratBaulies Romero, M. GemmaBech Peiró, SusanaBergé Lafont, Rosa M.Bernabeu Mur, FranciscoBernal Dzekonki, GuennadBernal Jimenez, MontserratBorés Saladich, VictorBorràs Julivert, AriadnaBorràs Schierloh, JaumeBravo Garcia, M. TeresaBretau Viñas, FredericBulashenko , ElenaBuron Leandro, M. RaquelCabré Playà, XavierCardona Capdevila, MontserratCarrau Capilla, Josep XavierCarrera d’Espona, M. ÀngelsCasajuana Casanovas, M. ConsolaciónCasamayor Lloria, CarmeCasañas López, GuillermoCasas Crosas, MontserratCatalà Amatller, MontserratCatalà Ferrer, Maria LluïsaClapers Pladevall, Josep M.Clemente Piñol, FrancescaCodina Grau, Maria GemaColom Gabarró, M. TeresaColoma Anadon, LauraCuadrat Chico, PilarCuerda Aguado, EstherCuevas Exposito, ManuelaCurzio Fernandez- Shaw, PaolaDallarés Angulo, Juan JoséDalmau Carre, JordiDiez Llambrich, XavierEspejo Arenas, Rosa M.Espin Sabaté, AlbertoEsteban Anton, IreneEsteban Villanueva, CarmeEsteve, Marie-ChristineEstrems Membrado, Maria SoledadFalcó Esteva, MontserratFalip Cabaner, M. TeresaFernandez Domene, AdoracionFernandez Quiroga, GonzaloFernandez Sole, Maria JosepFerrara, Jorge MarcelinoFerre Ferrate, FeFerré Rodríguez, M. del MarFerrer Escola, RoserFilella Subirà, Josep MariaFischbach Sabel, UteFlores Montero, NatàliaFolguera Bertran, M. Lluïsa

La superació de la puntuació mínima necessària, d’acord amb un barem que inclou formació bàsica, formació continuada, treball, docència,publicacions i altres, per obtenir el Diploma de Capacitació en una pràctica professional determinada obeeix a la voluntat d’impulsar la regulaciód’un sector professional que no ho està. Trobareu tota la informació al web del COMB www.comb.cat, a l’apartat de PRÀCTICAPROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/diplomes/home.htmA continuació, relacionem els diplomes atorgats fins al mes de desembre del 2010.

Col·legiats que han obtingut elDiploma d’Acreditació Col·legialen Formació Mèdica Continuada/Desenvolupament ProfessionalContinuat (DAC-FMC/DPC)

Al mes de juliol del 2009 es va complir el novè any de funcionament del DAC-FMC que a partir de juliol de 2005 s’anomena DAC-FMC/DPC,afegint una nova opció per a la seva obtenció DPC: Desenvolupament Professional Continuat, a més de la ja existent abans FMC: FormacióMèdica Continuada. La finalitat del DAC-FMC/DPC és el reconeixement de l’esforç individual realitzat en formació mèdica continuada/desenvolupament professional continuat. Qualsevol col·legiat pot optar voluntàriament a l’obtenció del diploma si compleix els requerimentsfixats. El DAC-FMC/DPC té una validesa de dos anys. Trobareu tota la informació al web del COMB –www.comb.cat– a l’apartat PRACTICAPROFESSIONAL/Acreditació Competència: http://www.comb.cat/cat/professional/acreditacio/dac/home.htm

A continuació es presenta la relació de metges agrupats per col·legis que han obtingut el Diploma entre abril de 2008 i abril de 2010.

Col·legi Oficial de Metgesde Barcelona

Abril Carreres, ÀngelsAlba Moreno, FranciscaAlcolea Garcia, Rosa M.Alcorta Loyola, IgnacioAlvarez Serra, JavierAndreu Oliete, IsabelAntolin Santaliestra, AlbertoBalcells Sàiz, TrinitatBarceló Cormano, Maria ElenaBartlett Bosch, M. CarmenBelver García, DavidBlasco Riera, EdmonBonet Martí, UmbelinaBorras Boneu, Maria GloriaBuxeda Noves, JosepCaballero Sarmiento, RafaelCasellas Bartumeus, Joan

Diplomes Acreditatius de Capacitació (DIACAP)Font Casas, YolandaForés Colomer, JordiGarcia Caballero, TeresaGarcia Janoher, Josep M.Garcia Malagon, BasiliaGarcia Parra, CarmeGaya Catasús, M. MontserratGelabert Vea, M. CarmeGimenez Lozano, CarmenGonzález López, GuillemGraells Serradell, AntoniGriell Bernadó, PilarGutierrez Albala, MontserratHeras Montero, Josep FèlixHerrerias Ortiz, M. TeresaHidalgo Sares, M. JoseIbañez Farners, PauJuan Andrés, AnaJunyent Camanyes, RubènLamarca Lopez, Rodolfo JoseLebron Campos, VictòriaLianes Barragan, PilarLópez Antich, MartaLorido Gutierrez, JulioLuqui Garde, MiguelMarin Olmos, Juan ManuelMartin Alcaraz, DoloresMartín Aparicio, RafaelMartínez Costa, XavierMartinez Cuadros, RosalauraMartinez Garcia, M. CarmenMartínez Gris, AntonioMartinez Jubitero, Joseph MariaMartinez Marco, MercedesMatas Heredia, GemaMateu Ratera, ManuelMaya Garcia, ManuelMeler Forcadell, NúriaMeseguer Rico, MercèMestre Blabia, AssumptaMestre Blabia, CarmeMontalà Bosch, JosefinaMorera Ventura, Elisa BertaMoya Hiniesta, Francisco de AsisMuñoz Barrera, Antoni LluisMuntasell Peradejor, IreneNabona Francisco, JoaquimNacher Miguel, FerranNadal Navarra, SantiagoNavarro Sola, M. AngelsNoguera Vilalta, AuroraOrdás Roncalés, M. AngelesOriol Peregrina, MercèOrtega Soriano, AntonioOrtemin Fagoaga, Jose MiguelOrtí Ponsa, JosepPalau Del Mas Armella, FrancescPallarès Sarri, MercèPalomares Ajo, Jose M.Palou Beser, AmàliaPares Grahit, JoanPares Santilari, M. CarmePau Jansat, Pilar

Perez Benitez, M. LucreciaPérez Rengel, M. Del CarmenPerpiña Singla, MartaPichot Sagi, Ana MariaPifarré Matas, AlbertPla Castellsague, AnnaPluma Haldon, M. IsabelPonce Dachs, MeritxellPonce Martínez, M. ÁngelesPuga Lombardo, MonicaPuig Pous, SalvadorQueralt Gimeno, LluïsaQuirós Julià, IgnasiRabella Meneses, M. CarmeRatera Alonso, RoxanaReig Gourlot, AnnaRenalias Sullà, ElisabetRivas-Plata Diaz, JorgeRoch Pallisa, GemmaRodriguez Aviles, Maria TeresaRodríguez Gaspà, SílviaRos Vergara, M. AssumptaRosell Arnold, ElenaRovira Berggren, IsabelSala Pallàs, JosepSallés Planas, LluísSanchez Rubira, MontseSánchez Ufarte, M. CarmenSastre Requena, CarmenSecall Estallo, M. TeresaSerrano Barahona, CarmeSirvent Sentis, M. TeresaSoler Medina, AlbertoSoriano Badia, Ana M.Sotomayor Rodríguez, MontserratTatjer Baldrich, MontserratTomas Rajadell, Maria BeatrizTorner Ribe, MontserratTornos Sales, LourdesTorrella Yagüe, EsterTorres Inglès, LuisTraveria Solas, MiquelTunica Boils, LidiaUribe Alcaraz, M. PilarUriel Escoz, Ana ElenaValiente Martín, Ana CarmenVallès Runge, Anna MariaVera Moreno, JesúsVidal Gutierrez, ClaudinaVide Sauquillo, AlbertVila Alcalde, JordiVilà Rodríguez, DèliaVillar Sanchez, EncarnacionVillarroya Martin, Josefa GloriaViñals Cañellas, ConsolViñas Trullas, VirginiaVouillamoz Pajaro, M. ÁngelesYago Escriva, M. GraciaZemba Vieytes, MariaZueras Gelabert, Rosalia

MEDICINA PERICIAL I AVALUADORAAcosta Placeres, Esperanza

Aguado Albillos, M. InmculadaAixendri Beltran, Josep M.Alarcon Blasco, JulianAlvarez Domínguez, Jose LuisAmigó de Bonet Sans, NarcisoArias Anglada, Rosa MariaBallesta Alcaraz, JuanBartralot Soler, JordiBertran Casas, XavierBertran Marquès, LluÏsaBos Lopez de Armentia, JaimeBosch Tercero, LluísBuira Lopez, JaimeBuxadé Arribas, JorgeCarbó Salvador, JaimeCarme Luesma, AntonioCarrasco Pons, RamonCasado Buisan, LuisaCasalots Pujadas, CarlosCelaya Noguer, MontserratCéster Balletbó, JoaquimCollado Roura, FrancescDe Cruylles de Peratallada, Andreu RomanDe Jesus Perez, ManuelDe la Poza Marcos, JoséEstévez Domínguez, HerminiaFilomeno Mayans, AgustíGalindo Lorente, AnaGarcia Martínez, Luis IgnacioGerónimo Blasco, CarolinaGili Cirera, GabrielGonzalvo Orero, CarlosGorriz Quevedo, JavierHeimann Cella, MiguelHereu Nus, Rosa MariaHerranz Muñoz, GerardoHumet Romero, FranciscoIbañez De La Chica, M. DoloresJover Avalos, AuroraLapuente Cubells, Fermin-EnriqueLendinez Palacios, JuanLigero Benavides, Eduardo JoséLópez Navas, LorenzoLópez Pol, M. ÀngelsMarce Mota, SaraMarinel·lo Canaleta, MartaMartí Amengual, GabrielMartí Riola, GriseldaMartínez Gris, AntonioMateos Del Collado, NuriaMazaira Cabana-Verdes, AntonioMendoza López, ManuelMendoza Vera, Juan JoséMir Garcia, IsabelMiralbell Roquet-Jalmar, CarlosMiro Martin, RafaelMolina De Heras, MiguelMontero Marin, CarlosMontoya Lahoz, IsabelMoreno Calvo, LidiaMorera Prunés, RicardMorgenstern Lopez, RudofMuela Ribera, Jordi

Naya del Río, M. del CarmenOlmedillo Vila, TeofiloPadilla Vilaseca, IrenePancorbo Figueroa, RinaPrestinoni Vill-Lloch, Roberto J.Pua Dolader, RafaelPuentes Zamora, YolandaPueyo Anton, RafaelPuiggrós Frezza, Cristina RosaPulgar Espin, PedroRaba Simon, MiguelRamírez Rueda, IsabelRamon Aliaga, AlejandroRibera Castella, CelestiRios Martinez, IgnacioRipolles Vicent, Juan VicenteRiverola Gurruchaga, EnriqueRodrigo de Larrucea, CarmenRodríguez García, José CarlosRosés Acinas, BernardinoRuber Martin, Maria CarmenRuiz Bassols, M. dels ÀngelsRuiz Gonzalez, SebastianSabaté Aguilar, PrimitivaSalvat Maria, SebastiánSegura Cobo, EvaSerra Malfeito, CarlesSimon Asensio, Juan AntonioSotelo Vazquez, M. AuroraSuch Faro, PatríciaTomeu Deulofeu, PereTrave Vidal, M. DolorsUbiñana Santos, EnricUribe Uribe, MariaVerdaguer Marti, RicardVidal Candiot, Francisco RafaelVilaret Reig, JoanVillegas Canovas, DamasoViver Bernadó, EduardZorzano Reguera, Pilar

SINOLOGIA I PATOLOGIA MAMÀRIAAlgueró Ruiz, Martí VicençBisbal Piazuelo, JavierCarabias Casellas, JoaquimCasas Vazquez, LilianCristobal Valés, EnricCulell Oliveras, PereDomenech Trepat, ElisabethEncinas Méndez, JavierFandos Morera, AdelaidaHerranz Martí, MontserratJaner Torner, JoanJust Roig, ErnestMoreno Muñoz, NuriaPérez González, BeatrizPérez Molina, Maria de la OlasPrats de Puig, MiquelSolernou Juanola, LluisZanón Navarro, Gabriel

Casellas de Asprer, AntoniaCervantes Sanchez, MiquelCulell Oliveras, PereDe la Barrera Dacasa, OlimpiaFarrús Lucaya, M. BlancaFerrer Felis, MireiaGarra Moncau, NúriaGibert Ferrer, ImmaculadaGiménez Salinas Botella, Jorge M.Giménez Rubio, Josep AntónGiron Alonso, M. del PilarGonzalvo Orero, CarlosGraupera Nicolau, BetlemHereter Romeu, LourdesHerrero Campos, M. ÁngelesInsensé Pons, AlbertaIzquierdo Sanz, MàximJeremías Torruella, JavierLerda, MarioLondono Sánchez, OswaldLosa Dominguez, Jose Fernando

Manubens Grau, MontserratMartín Martínez, M. GloriaMassons Cirera, JosepMesa Toledo, EdiliaMolera Bartrolí, MartaMorgades Trabal, M. CarmeMotos Brossa, Pere JoaquimMuñoz Fernández, M. IsabelNaya del Río, M. del CarmenOriol Peregrina, MercèPacreu Terrades, SusanaPascual Martínez, Maria AngelaPerales Rodríguez, Fco. JavierPérez Bote, FerranPérez Santos, Josep M.Pérez Velasco, CristinaPorras Fortes, Francisco AntonioPou Sanchís, EdmonPuyuelo Lanao, TrinidadRamírez Rueda, IsabelRamos Acero, Clara

Reus Agustí, AssumptaRibé Subirà, NatàliaRibera Gonfaus, MercèRoca-Terry Vera-Rebollar, RaulSabartés Fortuny, RicardSalas Medina, Maria JosefaSánchez Borrego, RafaelSánchez Raya, JudithSarlat Ribas, Miguel ÁngelSivecas Maristany, JoanSolé Lara, M. PilarTicó Falguera, NeusTorruella Barraquer, LluisTresserra Casas, FranciscoTuñi Picado, JosepValentines Pont, JoanVidal Candiot, Francisco RafaelVidal Elias, Josep M.



31



COMENTARIBORSARI

(Ve de la pàg. 25)

CDS Sobirans (5 anys)

el deteriorament dels comptes públicsen la zona euro i la necessitat d’empren-dre reformes que permetin evitar quealtres països es vegin en una situaciósimilar a la de Grècia, per això, la cotitza-ció de determinades variables suggereixque els temors del mercat poden haveranat massa lluny.

Com a exemple: la cotització dels CDSen les economies de la perifèria duuimplícita una rebaixa de ràting moltintensa en la major part dels casos(excloent-ne Grècia). Així, per a Espanya,el mercat està descomptant una rebaixade 3 graons pel que fa a la qualificaciócreditícia actual (prenent com a referènciala pitjor, AA, per part de S&P).

Amb tot i ser conscients quel’arrossegament del mercat és en aquestsmoments molt potent, cal constatar queles expectatives implícites en les sevescotitzacions disten de l’anàlisi fonamentalde l’economia, facilitant l’enfloració devalor en algunes àrees de mercat. Per

exemple, creiem que pendents negatiusd’asset swap per al “risc Espanya” no sónsostenibles a mig termini i, per tant,veiem atractiu posicionar-se a favor d’unaplanament de l’spread de l’asset swapen les referències a 2-5 anys enfront del10 anys. Menys recorregut veiem enestratègies direccionals (risc durada),

perquè la inestabilitat dels diferencialsenfront d’Alemanya no permet pensarque relaxacions de TIR en aquest últimpaís s’hagin d’estendre al deute espanyol.

Sigui com sigui, la resolució de la criside confiança actual entorn de la zonaeuro no serà immediata. Dels elementsque poden resultar clau per reduir la

Font: Afi, Ecowin

Font: Afi

Qualificació creditícia actual i ràting implícit en la cotització de CDS sobirans a 5 anys

32



COL·LEGI OFICIALDE METGESDE BARCELONA

COMENTARIBORSARI (Ve de la pàg. 25)

incertesa, un s’ha materialitzat ja (apro-vació dels paquets d’ajuda en les princi-pals economies de la zona euro). Consi-derant que el paquet d’ajuda de l’Euro-grup i l’FMI contribueix a alleujar elsriscos de curt termini, segueix present elrisc de solvència grec a mig termini coma font de desconfiança per als mercats. Icom a segona derivada per a la restad’economies objecte d’atenció, segueixsent imprescindible engegar mesures queevitin que l’expectativa de deteriora-ment cotitzada pel mercat s’accentuï,reduint la discriminació mostrada finsara.

I, finalment, no podem oblidar el BCE.La seva intervenció pot ser necessària ifactible. (“Es pot contenir el risc sistèmicen el mercat de deute públic de la zonaeuro?”), per fixar un sòl en el mercat dedeute públic de la regió i contenir eldeteriorament en la resta d’actius.

No hem de perdre de vista quel’escenari de creixement previst per als

Facilitat marginal de dipòsit de BCE (mils de milions d’euros)

Font: Afi, BCE

pròxims trimestres en la regió és moltpobre i allunya, de bon tros, el riscd’assistir a repunts intensos en matèriad’inflació i, per tant, la necessitat denormalitzar els tipus d’interès. És més:les circumstàncies actuals del mercatrepliquen, pel seu caràcter extraordinari,les observades en els moments de mésestrès financer i, per tant, la sevaintervenció estaria més que justificada.

N’hi ha prou amb un exemple: la facilitatmarginal de dipòsit es troba en nivellsmàxims d’apel·lació dels últims 10 mesos,un registre no sols atribuïble a unpotencial tancament del mercatinterbancari, sinó també a la recercad’una destinació líquida per a ladesinversió en deute públic.

annex a l’acord que des de 1992mantenim amb Mediolanum –la novadenominació de Fibanc–, el qual, amés de permetre’ns seguir oferinttots el seus productes i serveis, posaa disposició dels metges que tinguinun perfil d’inversor adient una sèriede productes molt específics que,per terme general, tenen una duradaa mitjà o llarg termini, mitjançant unequip de consultors d’aquesta enti-tat.

D’altra banda, el passat dia 6 demaig es va signar una ampliació del’acord amb BBVA de l’any 2007.Aquest acord és d’una gran impor-tància cara a poder oferir un serveide més qualitat al col·legiat; els em-pleats de l’Àrea Bancària del Col·legi(Medone SL) disposaran dels siste-mes informàtics mitjançant termi-nals del mateix BBVA. Això ens hade permetre agilitzar totes les infor-macions i gestions amb els nostresclients. Per tenir una idea del quesuposa aquest avenç, val a dir que nohi ha cap altre entitat que hagi arribata aquest tipus d’acord amb BBVA entot el món.

Aquest dos acords són dues fitesmolt importants en el camí dels ser-veis bancaris del Col·legi. Són fruitde la confiança mútua que hem cons-truït en tot aquest temps amb elsnostres proveïdors, i ens permetenplantejar nous reptes amb l’objectiude continuar millorant la qualitat, laprofessionalitat i la competitivitatdel servei que mereixen els col·le-giats i clients de l’àrea bancària delCOMB.

L'EDITORIAL

És possible l’autonomia professional?

[...] L’autonomia professional i la independència clínica no és una qüestió que preocupi únicament

a un grup de metges a Espanya. Segons ha informat Marc Soler, director adjunt corporatiu del

COMB, en una jornada celebrada a la seu de la corporació, amb el Consorci de Salut i Social de

Catalunya com a coorganitzador i Pfizer com a patrocinador, es tracta d’una recomanació inclosa

en la Declaració de Seül i de Madrid (2008) de l’Associació Mèdica Mundial i en el Green Paper (2009)

del Parlament d’Europa, i ja ha estat assumit com un repte per al Canadà i el Regne Unit. [...]

Diario Médico,

7 de juny de 2010



Delegacionsi seccions col·legials

Presentació del Programa de Protecció Social per alsmetges i els seus familiars a Osona

Delegació Comarcald’Osona

Miquel Vilardell, president delCOMB, visita la Delegació Comarcald'Osona i signa un Conveni decol·laboració amb l'Hospital de laSanta Creu i amb la Facultat deCiències de la Salut de laUniversitat de Vic.

El passat 25 de maig, Miquel Vilar-dell Tarrés, juntament amb Jaume

Padrós, vicepresident del COMB, iMàrius Morlans, president de la Co-missió Deontològica del COMB, va es-tar en visita oficial a Vic acompanyatper Josep Arimany, president de la De-legació d’Osona, i en el transcurs de lavisita va establir una sèrie d’acordsper als metges de la comarca.En primer lloc, va signar, amb l’alcaldede Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, unacord de col·laboració amb la Funda-ció de l’Hospital de la Santa Creu de Vicque permetrà als metges de la comar-ca d’Osona i als seus familiars gaudirdel programa de protecció social delCOMB i de les millores dels recursosdel modern complex “El Nadal”.Entre els acords als quals es va arribarmitjançant aquest conveni hi ha lacontractació, per part del COMB, d’una

treballadora social del complex “ElNadal” que avaluarà, a Osona, junta-ment amb les treballadores socialsdel COMB, les possibles necessitatsde metges i familiars beneficiaris dequalsevol tipus d’ajut, com ara la resi-dència “El Nadal”.Posteriorment, els representants delCOMB es van trobar amb la rectora dela Universitat de Vic, Assumpta Fargas,per tal de signar el primer conveni decol·laboració amb un col·legi profes-sional. En aquest conveni s’acordà,entre d’altres temes, promoure lesrelacions de caràcter acadèmic, cien-tífic i professional entre la UVic i elCOMB, desenvolupar activitats dedocència, investigació, transferènciade coneixement i difusió en matèriesd’interès comú, fomentar l’intercanvirecíproc d’informació sobre temesd’investigació, llibres, publicacions ialtres recursos i materials d’interès,fomentar el debat i l’intercanvi d’ex-periències sobre tots els temes d’in-terès comú i col·laborar en l’estudi il’execució de projectes i iniciatives.A continuació, a la Delegació d’Oso-na, el president del COMB va poderexplicar amb detall la política de l’ac-

tual Junta per als propers anys, do-nant àmplia informació tant del funci-onament del Col·legi com de les sevesentitats i esperonant els metges acol·laborar en la bona marxa de lainstitució. Durant l’acte, el presidentComarcal d’Osona va agrair al presi-dent del COMB i als seus acompa-nyants el suport que han donat a lacomarca d’Osona amb la signaturad’aquests dos convenis.Finalment, Antoni Calvo, director delPrograma de Protecció Social delCOMB, va presentar als metges de laComarca d’Osona el Programa de Pro-tecció Social “D’ara endavant”, expli-cant als assistents els avantatges i lesnovetats dels convenis signats en eltranscurs de la jornada.

Junta Comarcal d’Osona

D’esquerra a dreta: Antoni Calvo, director delPrograma de Protecció Social de COMB; Jaume

Padrós, vicepresident del COMB; JosepArimany, president de la Junta Comarcal

d’Osona del COMB; Josep Maria Vila d’Abadal,alcalde de Vic; Miquel Vilardell, president del

COMB i Gràcia Ferrér, vocal de la Junta Comarcald’Osona i regidora de l’Ajuntament de Vic, en el

moment de la signatura del conveni decol·laboració entre el COMB i la Fundació

Hospital de la Santa Creu.




Secció Col·legial d’AssegurançaLliure

La Secció Col·legial d’AssegurançaLliure té com un dels principals

objectius conèixer els problemes, lessituacions, les aspiracions i les ex-pectatives professionals que afectenels metges que actuen en el sector dela medicina privada.Som un col·lectiu de més de 7.000metges que treballem en el sectorassegurador donant servei mèdic amés del 25% de la població catalana ique volem expressar el que més enspreocupa: honoraris dignes, qualitatassistencial, reconeixement com aespecialitats de la Medicina General ila Pediatria, esperit grupal de les es-pecialitats per defensar els interes-sos comuns, etc.En aquest sentit, l’any 2009 vam cre-ar el Cens de Consultes Mèdiques.Aquesta eina ens permetrà tenir unregistre col·legial més reduït, que ofe-reixi garanties tant als pacients comals professionals que tinguin censa-des les seves consultes privades. Lafinalitat del cens és que el COMB ator-gui un reconeixement institucional ales nostres consultes mèdiques, pertal com per a la majoria de metges ésdifícil aconseguir l’acreditació admi-nistrativa.Aquest projecte ha tingut molt bonaacceptació i la col·laboració de moltsde vosaltres. A dia d’avui comptemamb més de 1.000 declaracions om-plertes que aviat rebran del COMB elDiploma Acreditatiu Institucional. Cre-iem que manifestar de forma total-ment voluntària que les nostres con-sultes mèdiques reuneixen els requi-sits mínims per al desenvolupamentde l’exercici de la nostra professió ésun pas endavant. Una vegada més,des de la nostra Secció et convido aformar part d’aquest nou projecte.Cal destacar el treball iniciat amb elDepartament de Salut mitjançant laComissió Assessora d’AssegurançaLliure. Amb representants de les com-

panyies, centres mèdics, clíniques idel COMB es tracten temes d’interèscomú i, sobretot, la nostra problemà-tica.Des de la nostra Secció, desitgem serl’altaveu dels metges que volen quees resolguin els seus problemes ambles entitats asseguradores i un instru-ment per poder portar a terme projec-tes i aportacions i, sobretot, per ex-pressar l’opinió de tots els que treba-lleu en el sector assegurador.

Ramon Torné,president de la Secció Col·legiald’Assegurança Lliure del COMB

Secció Col·legial de MetgesCooperadors

Des de la creació de la Secció deMetges Cooperadors fins a l’ac-

tualitat, ara fa justament un any, lasecció s’ha consolidat, com ho acre-dita que tingui més de 200 socis ads-crits i les múltiples activitats que lasecció ha tirat endavant.Com expressem en la carta de benvin-guda de la nostra pàgina web, aques-ta secció va néixer del neguit d’unacolla de metges/companys tocats pel“virus” de la cooperació sanitària i

preocupats per treballar amb un mí-nim criteri de seguretat, tant personalcom professional, així com per vetllarperquè l’atenció mèdica es faci ambel màxim de qualitat possible.A la nostra pàgina web, de molt recentcreació i encara en fase de millora,(http://www.comb.cat/cat/comb/seccions/cooperadors/home.asp)estan exposades les línees de treballiniciades, que resumim a continua-ció:Tema laboral: com podem solucionarel fet que la cooperació no signifiquidespeses econòmiques (permís sen-se sou) ni dies de vacances per almetge cooperador.Tema d’assegurances: oferta de pò-lisses d’assegurança per repatriamenti de responsabilitat civil.Tema deontològic: una comissió mix-ta de membres de la secció i de lacomissió deontològica del COMB es-tem elaborant un document sobre ladeontologia mèdica i cooperació.Tema acreditació per a la cooperació:el mes de maig es va reunir la comissió

Alumnes del primer Curs Bàsic de MedicinaTropical i Salut Internacional amb Xavier de las

Cuevas, president de la Secció Col·legial deMetges Cooperadors.




que definirà els criteris per acreditarla formació en Metge Cooperador enSalut Internacional del metge que hodesitgi.Tema formació i docència: la realitza-ció del primer Curs Bàsic de MedicinaTropical i Salut Internacional en la seucol·legial amb la col·laboració de laUnitat de Medicina Tropical i SalutInternacional de Drassanes i el direc-tor del màster de la Universitat Autò-noma de Barcelona.Objectius del curs:Es pretén que, en finalitzar aquestcurs, l’alumne sigui capaç d’emprarels coneixements adquirits sobre lesmalalties tropicals, els determinantssocioambientals de la salut en elspaïsos de renda mitja i baixa (PBR) iels conceptes bàsics de cooperacióper tal de:Conèixer la geoepidemiologia de di-verses àrees tropicals i subtropicals idels PBR.Detectar problemes potencials de sa-lut en la seva àrea d‘estada i capacitarels participants interessats que vul-guin fer estades de curta durada enPBR.Plantejar els objectius i les activitatsprincipals de la seva estada. Propor-cionar els coneixements bàsics pertenir criteri per discernir quines acci-ons són positives i quines cal evitar.El curs ha estat de 60 hores reparti-des en dos mesos i en horaris compa-tibles amb un horari laboral del pro-fessional.El curs ha estat dissenyat amb quatremòduls i ha comptat amb la participa-ció de 29 ponentsTot i ser el primer curs, hem tingutl’agradable sorpresa de tenir 30 alum-nes (29 metges i una infermera), elque ens estimula a plantejar futuresedicions.Voldria aprofitar per encoratjar elsmetges que estiguin interessat en elstemes de cooperació a fer-se socis dela secció i entrar a la pàgina web, onpoden aportar les seves opinions /suggeriments.

Secció Col·legial de MetgesJubilats

Diada literària col·legial amb la presentació de llibresde contingut no científic escrits per metges

Cada any, per delegació del Consellde Col·legis de Metges de Cata-

lunya, se celebra el Nostre Dia delLlibre, en una data propera a la festade Sant Jordi. Són llibres de contingutno científic escrits per metges o pelsseus cònjuges, que poden variar en-tre poesia, novel·la, història, assaig,biografia, etc. Enguany tingué lloc elpassat dia 20 d’abril a la sala d’actesdel nostre Col·legi de Barcelona.Es presentaren deu llibres que perordre alfabètic de l’autor s’inicià pelllibre d’Alexandre Arís, Matarratas, elcrimen perfecto; Rafel Battestini iPons, Nicolau Battestini i Galup;Antoni Bayés de Luna, Les etapes dela vida; Joaquín Callabed, El niño y laguarderia del siglo XXI; Paulino Cas-tells Cuixart, Els nostres avis; JúliaEmperador, Memoria de París; XavierMiquel i Padró, Pau Hòrrida; GenísSinca, Vida secreta dels nostres met-

ges: retrat de quinze gegants de lamedicina catalana; Elies Valverde iLlor, Divuit poetes alemanys a l’abastde la mà; Elisa Viladomiu, Tardor 40.Joaquim Ramis, president de la Sec-ció Col·legial de Metges Jubilats, féuuna breu presentació de cadascundels autors i a continuació els autorsexplicaren el contingut o el sentit quehavien donat al seu llibre.Com altres anys, el parlament decloenda el féu el Premi d’Honor de lesLletres Catalanes. Enguany, Joan SolàCortassa, premi de l’any 2009, feuuna explicació de L’Odissea d’Homeri una lloança de la traducció que n’ha-via fet el poeta Carles Riba.

1 2

3

1. Joaquim Ramis, president de la SeccióCol·legial de Metges Jubilats, en la presentació

de la Diada Literària Col·legial. 2. Joan Solà,Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009, en

la conferència sobre la traducció de l’Odisead’Homer per part del poeta Carles Riba. 3. Els

deu llibres que es van presentar.




Activitats de la Secció deMetges Jubilats

Al butlletí del SIC publicat a lesdarreries del mes de febrer, s’hi

descrivien les activitats realitzadesfins a acabar l’any 2009 i s’anuncia-ven breument les programades per aenguany. Allò que estava programats’ha complert amb satisfacció de tots,gràcies a la molt intel·ligent i eficaçbatuta directiva de Joaquim RamisCoris, el nostre president, sota la quall’equip de la Secció ha treballat devalent per oferir a tota la col·legiació,especialment als companys jubilats,unes activitats adequades i atraients.El professor Roger Alier va seguir ambla seva tasca divulgadora de les òpe-res, aquest any les de Mozart, a laqual qualitat no cal ni referir-s’hi. Elprofessor Jacint Corbella i Corbella vaocupar la tribuna del saló d’actes delCol·legi per parlar en referència a Ar-nau de Vilanova. L’alt nivell del bri-llant parlament certament el va ferpoc intel·ligible. El col·lega Lluís Ortizde Ceballos va donar a conèixer latasca dels metges músics (amb il·lus-tracions musicals). L’Oriol Casassas iSimó ens invità a un metafòric peripleper la poesia catalana des deVerdaguer fins a Carles Riba. La con-ferència amb la qual va delitar elsconcurrents la Neus Real fou, comsempre que ella ocupa la tribuna, unadelícia.El dimecres 17 de març el saló d’actesdel Col·legi estava de gom a gom. Erael dia que va actuar el Knox CollegeChoir. Va venir, com cada any, de lamà d’en Jaume Torner i Sellés i vainterpretar un llarguíssim i variat pro-grama en el qual no va mancar“L’Empordà” d’Enric Morera. El 6d’abril, el professor Joan Francesc Mirava parlar dels moriscos i del significati els problemes que crearen la sevaexpulsió. El 13 n’Alfons Fernàndez iSabaté tractà dels metges exiliatsdegut a la guerra incivil.

El programa fins a acabar el curs in-clou la celebració del dia del llibre, laconferència d’en Joan Solà i Cortassa(Premi d’Honor de les Lletres Catala-nes), un espectacle musical, una con-ferència en col·laboració ambl’UNESCO, una lectura teatral dirigidaper Jordi Mañé i Masdeu, un concertde jazz, la conferencia d’un altre Pre-mi d’Honor de les Lletres Catalanes,Josep Termes i Arderiu, sobre els car-lins i la seva guerra, un parlamentsobre el comerç de la Xina, a càrrec deDolors Folch, i el tema “Médicus Mun-di” que serà tractat per en FrancescÁlvarez.En Carles Llebaria ha anat filmant lesexcursions col·lectives de la Secció iperiòdicament ha presentat la sevavaluosa tasca als jubilats: un docu-ment magnífic. S’ha tingut ocasió deveure reportatges del Marroc,d’Irlanda, del Perigod i el Midi Fran-cès, del Llenguadoc i la Provença, laSavoia francesa, etc.Gràcies a l’activitat d’en Joan Serra iColl i d’en Josep Maria Casasa i Carbó,els jubilats han pogut veure la col·lec-ció de l’Aga-Khan, estampes japone-ses relacionades amb Picasso, expo-sades al seu museu a Barcelona, elmonestir de Ripoll i les seves depen-dències, la fundació Alorda-Derksen,

a Barcelona, etc. Amb la col·laboracióde Mediviatges han estat programa-des sortides a l’Alguer, la Patagònia,Porto, la Toscana, Tossa de Mar, etc.i diverses activitats culturals: visitesguiades al MNAC, per exemple.La magnífica col·laboració d’en PereMartínez i López ha fet possible laprojecció d’interessants films com Confaldas y a lo loco, Las vacaciones deM. Hulot i Una noche en la ópera.

Crida per a una futura coral en el si delCol·legi de Metges de Barcelona

L’Àrea Cultural del nostre Col·legi ha tingut molt present la conveniència dedifondre la música entre les seves activitats lúdiques o culturals. Per aquestmotiu des de fa uns anys en les sessions que setmanalment es desenvolupenen la nostra sala d’actes s’alternen conferències, lectures teatrals, projecci-ons de pel·lícules amb diferents tipus de concerts: piano, història de lamúsica, música de cambra, cant, etc.Enguany s’ha cregut convenient fer un pas endavant i crear una coral ambtots aquells companys, familiars o amics que desitgin formar-ne part.Per aquest motiu es fa una crida als que hi estiguin interessats. Haurien deposar-se en contacte amb la Sra. Josefina Sòria ( telèfon 935678855 o bé pelcorreu electrònic: [email protected]). Quan hi hagi un nombre mínimde futurs components es convocarà una reunió per concretar lloc de trobada,dies i altres condicions per iniciar els assajos.




Però sens dubte la millor tasca haestat l’activa col·laboració amb eldepartament del Col·legi d’ajuda alsdesvalguts. Cal agrair el magnífic tre-ball desenvolupat per la MenchuMartín i Vega, membre de la Junta deGovern de la Secció, per la seva qua-litat i dedicació.Considerades en conjunt, les activi-tats han estat nombroses, bones isense incidents. Els jubilats han tin-gut ocasió de retrobar-se sovint i gau-dir de bons programes. Molt propera-ment, el 21 de juny, clourà el curs ambla recepció dels nous “vellets”, la ce-lebració de l’Assemblea General Or-dinària i un dinar de germanor.

Josep-Antoni Martí i Mercadal,secretari de la Junta de la Secció de Metges

Jubilats

Secció Col·legial de Metgesd’Estètica

Productes sanitaris ipublicitat

Fa unes setmanes (21.03.2010) vaentrar en vigor el Reial Decret

1.591/2009 de Productes Sanitaris.Tot i que el RD incorpora novetatsmolt interessants, com per exemplela consideració com a producte sani-tari per si mateix del programari dequalsevol instrument, dispositiu oequip amb finalitats específiques dediagnòstic o teràpia, l’obligatorietat(per primera vegada i atenent la nos-tra reiterada sol·licitud respecte d’ai-xò) de facilitar al pacient i d’incloureen la seva història clínica la informa-ció sobre qualsevol producte sani-tari implantable que rebi en el cursdel seu tractament, o l’obligatorie-tat de fer constar, en les publicaci-ons de treballs i ponències de reuni-ons, congressos i actes similars, elsfons obtinguts per realitzar-los i lafont de finançament, un dels capí-tols que ha suscitat més interès ipreocupació entre els nostres col·le-

gues és el que es refereix a la publi-citat.Diu el text legal que “els mitjans d’in-formació i promoció utilitzats com asuport, ja siguin escrits, audiovisu-als o d’una altra naturalesa, tindrancaràcter bàsicament científic i esta-ran dirigits i es distribuiran amb ca-ràcter general a professionals sanita-ris”, i també diu que “la informació esfacilitarà a través de persones ade-quadament formades i que posseei-xin els coneixements suficients perproporcionar orientacions precises icompletes sobre els productes quepromocionen. El contingut de la in-formació inclourà les dades tècniquesnecessàries perquè es pugui jutjarobjectivament la utilitat del productesanitari”, que “els missatges publici-taris que s’insereixin en qualsevoldels mitjans generals de comunica-ció, inclòs Internet, així com qualse-vol altre material promocional dirigital públic, seran objecte d’autoritza-ció prèvia per les autoritats sanitàri-es de les comunitats autònomes”,que “els textos de publicitat o pro-moció hauran d’indicar la conformi-tat del producte amb la legislació vi-gent, així com les contraindicacions iels possibles efectes secundaris quepoguessin derivar-se de l’ús dels pro-ductes”, que “en la publicitat delsproductes dirigida al públic es prohi-beix qualsevol menció que faci refe-rència a una autoritat sanitària o arecomanacions que hagin formulatcientífics, professionals de la salut oaltres persones que puguin, a causade la seva notorietat, incitar a utilit-zar-los” i que “queda prohibit efectu-ar publicitat dirigida al públic delsproductes que siguin aplicats o utilit-zats directament pels esmentats pro-fessionals”.Aquest últim punt és precisament elque ha suscitat més inquietud, perdues raons fonamentals: per la prohi-bició en si mateixa, que sempre supo-sa limitació, en aquest cas de l’exerci-ci d’una necessària promoció, i per-

què podria suposar un greuge com-paratiu si els professionals de la salutno poden efectuar-la i sí altres profes-sionals.Això tindria una més que significativatranscendència en el cas de la fotode-pilació, que suposa una part impor-tant de la cartera de serveis de moltscentres mèdics; a més, aquests hanadvertit del risc que pot arribar a su-posar la depilació amb làser si no es fasota supervisió mèdica.Prometerem aleshores revisar el textamb més calma i profunditat, per ferels comentaris precisos, no senseabans obtenir l’assessorament ques’ha estimat oportú (de la mateixaAdministració, dels nostres lletrats,etc.). Avui podem confirmar que, en laqüestió que ens ocupa, en l’esperitdel legislador, en el fons i en la formadel text legal, no rau la voluntat deregular el professional de la salut i síel fabricant o distribuïdor.Tanmateix, ha de quedar clar que, enmatèria de publicitat, per sobred’aquest Reial Decret, hi ha la LleiGeneral de Sanitat i la Llei General dePublicitat.Tot això, sempre que parlem de pro-ductes sanitaris tal com els defineix elmateix RD: “qualsevol instrument,dispositiu, equip, programa informà-tic, material o altre article, utilitzatnomés o en combinació, inclosos elsprogrames informàtics destinats pelseu fabricant a finalitats específiquesde diagnòstic o teràpia i que intervin-guin en el seu bon funcionament, des-tinat pel fabricant a ser utilitzat enéssers humans amb les finalitats de:1r. Diagnòstic, prevenció, control, trac-tament o alleujament d’una malaltia.2n. Diagnòstic, control, tractament,alleujament o compensació d’una le-sió o d’una deficiència.3r. Investigació, substitució o modifi-cació de l’anatomia o d’un procés fisi-ològic.4t. Regulació de la concepció i que noexerceixi l’acció principal que es de-sitgi obtenir en l’interior o en la super-




fície del cos humà per mitjans farma-cològics, immunològics ni metabòlics,però a la qual funció puguin contri-buir tals mitjans.”Arribats a aquest punt, el que és real-ment important seria determinar siels equips de làser per a fotodepilaciósón o no són productes sanitaris, atèsque potser en això rau el quid de laqüestió.Les nostres autoritats sanitàries ma-nifesten que, en general, els làsersper a depilació no són consideratsproductes sanitaris per les autoritatssanitàries dels Estats membres, atèsque no posseeixen un propòsit mè-dic. Fins i tot en els casos que esproposi el seu ús per a casos de pèlpatològic (hirsutisme), la tendènciaés a no considerar aquests productescom a sanitaris.De moment no volem ni pensar comconsideren l’envelliment cutani, lesarrugues, la calbesa, les discromies,etc.A l’Agencia Española de Medicamen-tos y Productos Sanitarios (AEMPS)se segueix aquell criteri, si bé, així hoindiquen que, en els casos en què espresentés clarament expressada enles indicacions del producte les situa-cions patològiques que donen lloc alcreixement anormal del pèl, com des-equilibris hormonals, podrien adme-tre’ls com a productes sanitaris.Segons l’AEMPS, normalment els fa-bricants d’aquests làsers els comerci-alitzen a la Unió Europea sense mar-cat CE, o sigui sense declarar-los coma productes sanitaris. Hi ha normestècniques, publicades per AENOR, queespecifiquen els requisits tècnics quehan de satisfer els diferents làsers pertal d’aconseguir eficàcia i seguretatd’ús. Aquestes normes no pertanyena l’àmbit sanitari, sinó més aviat al’àmbit industrial.Tot i així, segons l’AEMPS, la consi-deració legal és independent deqüestions com la possibilitat que elseu ús inadequat pugui produir ris-cos per a la salut, perquè efectiva-

ment no són productes innocus i hande ser utilitzats per personal queposseeixi els coneixements i l’entre-nament apropiats per utilitzar-losamb total seguretat. Però atès quel’aplicació d’aquests làsers no es potconsiderar una pràctica mèdica éspossible utilitzar-los fora dels cen-tres o establiments sanitaris pròpia-ment dits. Són les autoritats sanità-ries de les comunitats autònomesles que poden regular, en el seuàmbit competencial, les condicionsque han de reunir els centres que elsutilitzin, incloses les de qualificaciódel personal.És curiós, si més no, que, pel que fa ales comunicacions de làsers presen-tats a l’AEMPS, només se n’hagi tro-bat un amb indicació per a depilació,però també té altres indicacions, en-tre les quals hi ha la de lesions vascu-lars. En tant que és una finalitat mèdi-ca, aquesta última indicació fa queaquest equip es consideri productesanitari i tingui la qualificació IIa.Finalment, l’AEMPS ens indica que,en l’àmbit europeu, s’ha reobert ladiscussió sobre els productes sen-se propòsit mèdic, però s’ha cons-tatat que hi ha força variabilitat decriteris entre fabricants i autoritats.I és possible que en aquest contextes faci algun aclariment relatiu alslàsers de depilació. N’estarempendents!

J. Víctor Garcia,president de la Secció Col·legial de Metges

d’Estètica

Secció Col·legial de MetgesAcupuntors

El fet més destacable d’aquest tri-mestre a la Secció de Metges Acu-

puntors han estat les eleccions perrenovar els càrrecs de la Junta. Per talcom només es va presentar una can-didatura, aquesta va ser l’escollidaper als propers quatre anys. Els nouscàrrecs són:

President. Albert Garcia i JanerasTresorer. José Alberto Hernández Her-nándezVocal 2n. Blanca Sarasà SolàVocal 3r. Isabel Ferrer AñelVocal 4t. Maria Pilar Peña GarciaVocal 5è. Isabel Giralt SampedroA proposta de la nova Junta, posteri-orment, es varen ratificar els càrrecsvacants per a dos anys de:Vicepresidenta. Maria José HidalgoSarésSecretària. Dolors Ruiz MorillaCreiem que aquesta nova Junta ambnoves incorporacions, podrà seguir laseva feina amb més ànims i novesperspectives en la direcció que haportat els darrers anys.Per altra banda, cal destacar que con-tinuem fent cursos de formació mèdi-ca continuada per ampliar coneixe-ments dels metges acupuntors. Eldarrer ha estat “Elements de reflexióen medicina xinesa”, a càrrec de ladoctora Electra Peluffo, que ens hadonat una extensa visió comparativade la medicina oriental i occidental.

Albert Garcia i Janeras,president de la Secció Col·legial de Metges

Acupuntors del COMB

Comunicacions

Rehabilitacions iSuspensions de l’exerciciprofessional

RehabilitacionsDesprés d’haver regularitzat laseva situació col·legial, el Plenaride la Junta de Govern del COMB,en sessió del dia 20 de maig de2012, ha acordat aixecar la sus-pensió de l’exercici professionalque el mateix Plenari havia acor-dat anteriorment als doctors:Eduardo Ybran Fadrique, AlmaBarrera Gutiérrez i Mónica ÁlvarezVellecillos.



Assessoriajurídica

Novetats legislativessanitàriesSeleccionades per l’Assessoria Jurídica del COMB(febrer-maig de 2010)

Legislació

25/05/2010 BOE Règim AMF-AT: determinació dels drets que es reconeixen als beneficiaris com a conseqüènciade la seva extinció. Reial Decret 565/2010, de 7 de maig.

06/05/2010 BOE Determinació àmbit territorial i material de l’Institut de Medicina Legal dels Òrgans amb Jurisdic-ció Estatal. Reial Decret 448/2010, de 16 d’abril.

05/05/2010 BOE Modificació Annex I del Reial Decret 1345/2007, d’11 d’octubre, que regula la dispensació demedicaments d’ús humà. Ordre SAS/1144/2010, de 3 de maig.

03/05/2010 DOGC Reconeixement títols metges especialistes extracomunitaris. Reial Decret 459/2010, de 16d’abril.

19/04/2010 BOE Posada en marxa de les empreses individuals mitjançant el sistema de tramitació telemàtica(DUE). Reial Decret 368/2010, de 26 de març.

15/04/2010 DOGC MIR 2010: acreditació de tutors especialistes en formació. Ordre SLT/225/2010, de 24 de març.

14/04/2010 DOGC Acord revisió salarial any 2010 Conveni col·lectiu treball del transport de malalts i accidentats enambulància de la CCAA, ACEA. Resolució TRE/993/2010, de 16 de març.

14/04/2010 DOGC Acord Comissió paritària del VII Conveni col·lectiu treball sector establ. sanitaris d’hosp., assis-tència, consulta i lab. anàlisis clíniques per període 2007-2010. Resolució TRE/828/2010, de 26de febrer.

07/04/2010 DOGC Reglament del Registre de Societats Professionals del COMB

30/03/2010 DOGC Delegació competències en matèria de contractes sector públic i execució pressupostària endiversos càrrecs ICS. Resolució SLT/866/2010, de 18 de març.

30/03/2010 DOGC Dia Mundial del Donant de Sang a Barcelona i creació Comitè d’Honor i Comitè Organitzador.Acord GOV/44/2010, de 23 de març.

22/03/2010 BOE Normes per a la concessió d’autoritzacions per a ús amb fins terapèutics. Modificació Annex II.Resolució de 16 de març de 2010.

04/03/2010 DOGC Regulació aspectes d’UHE en el diagnòstic i tractament fibromiàlgia i síndrome fatiga crònica.Ordre SLT/115/2010, de 18 de febrer.

04/03/2010 BOE Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntàriade l’embaràs.

24/02/2010 DOGC Canvi d’adscripció del personal funcionari amb destinació definitiva a la Gerència Àmbit Centreafectat per la nova estructura territorial de l’ICS. Resolució SLT/422/2010, de 15 de febrer.

24/10/2010 DOGC Aplicació a Catalunya de l’Estatut de treball autònom. Decret 18/2010, de 23 de febrer.

16/02/2010 BOE Acreditació de l’aptitud psicofísica per les embarcacions d’esbarjo. Resolució d’11 de gener de2010.

16/02/2010 DOGC Consell Assessor de Tractaments Farmacològics d’Alta Complexitat. Ordre SLT/55/2010, de 8 defebrer.

09/02/2010 BOE Acord d’encàrrec de gestió entre MUFACE i l’INSS pel 2010 per realització de reconeixementsmèdics. Resolució de 3 de febrer de 2010.

05/02/2010 BOE Quanties indemnitzacions accidents circulació any 2010. Resolució de 31 de gener de 2010.

04/02/2010 BOE Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida. Reial Decret 42/2010, de 15 de gener.

Temes d’Actualitat

Sentència del TSJ de Catalunya de 7 d’abril anul·lant els art. 33 i 59 del Codi de Deontologia.



En record de Lluís Barraquer i Bordas,in memoriam

Barraquer havia nascut dins laneurologia. Per mèrit propi, iper implicació familiar, podia

abastar amb informació personal eldesenvolupament de la neurologia alllarg del segle XX, amb tota mena dedetalls. El seu avi, Barraquer Roviral-ta, fou l’introductor dels estudis neu-rològics al nostre país a finals delsegle XIX. El seu pare, Barraquer Ferré,va ser figura emblemàtica de la neu-rologia catalana i gran impulsor del’escola de l’hospital de Sant Pau, onanys més tard Barraquer Bordas foudirector del Servei de Neurologia.Un munt de publicacions avalen la de-dicació científica de Barraquer Bordas,les primeres signades amb el seu ad-mirat pare, però l’obra potser més pa-radigmàtica fou Neurologia fundamen-tal editada, en primera edició el 1963,dedicada al seu avi, al seu pare, a laseva esposa i als seus fills, i també alcardenal Vidal i Barraquer, oncle seu.La presència familiar, en la més àmpliaaccepció, sempre va girar pel cap deLluís Barraquer. El llibre portava el pre-faci en francès de Raymond Garcin, quiqualificava Barraquer de “clinicienchevronné”, o sigui aferrissat. Neuro-logia fundamental va ser el gran llibrede semiologia i anàlisi sindròmica quecontribuí a formar centenars de met-ges espanyols.No em referiré a la seva producciócientífica i acadèmica, que farà en elseu dia la Reial Acadèmia, de la qualera membre numerari.Fa dos anys, el 2008, va publicar unllibre íntim: Memòries i reflexions d’unneuròleg, on fa una minuciosa expo-sició de records, persones i lecturesfruit de la prodigiosa memòria pelsdetalls que el distingia. El lector hi pottrobar la vida i els neguits de l’estudi-ant de medicina en la postguerra, laformació en neurologia al costat delseu pare i també amb Carlos Oliverasde la Riva a qui tenia gran considera-ció. Més tard, ens parla amb detall deldol profund per la mort prematura dela seva mare, la descoberta de Lola

amb qui es casaria i l’arribada delsfills.La necrològica familiar qualificava Llu-ís Barraquer com a neuròleg i excursi-onista, activitat aquesta darrera moltpreuada per ell, i que vaig tenir opor-tunitat de compartir algunes vega-des. Recordo alguna experiència com-partida, com l’ascensió al Salòriamentre no parava de parlar sobre quanho havia fet Cinto Verdaguer. Un diad’esquí de fons pels camins de la fa-geda francesa de Somport on vàremtrobar el neurocirurgià basc MarianoArrazola, qui malgrat ser molt mésgran ens guanyava a cada pujada, jaque no parlava, només esquiava sotala nostra mirada envejosa pel seu bonestil. També algun dia a Arsèguel par-lant de tot. Era un devessall de re-cords en els quals mesclava amb granprecisió de detalls la neurologia, elsrecords familiars i els d’altres excursi-ons, sense parar.En el llibre de memòries és sincer, con-tundent i diàfan pel que fa a les sevescreences, “sóc cristià i catòlic” escriu.Val a dir que en la tercera edició deNeurologia fundamental, del 1978, almig del text mèdic inclou una cita delteòleg Joseph Ratzinger que semblapremonitòria sobre el futur papable.Així mateix, en les memòries es declaraproper als iniciadors de la teologia del’alliberament, tot agraint l’amistat com-partida amb el màrtir Ignacio Ellacuría.Lluís Barraquer ha estat un personat-ge cabdal de la vida mèdica catalana iespanyola, un home complex, no sem-pre fàcil, amb intensa vida interior, quedebades el feia patir, amb una memò-ria capaç d’evocar els més petits de-talls d’un malalt, una reunió, un llibreo una excursió. Ha estat un símbol dela neurologia clínica que avui està enplena transformació per les noves tec-nologies i els avenços en la biologiamolecular. Junt amb la desaparició d’al-tres neuròlegs de relleu, la mort deLluís Barraquer clou una etapa.El seu cervell inquiet ha trobat la pau.

Nolasc Acarín Tusell

El doctor Lluís Barraquerva morir el passat cincd’abril del 2010 a casa

seva, a Sant Climent deLlobregat, acompanyat per

la família. Havia nascut el27 d’abril del 1923 i tenia,

doncs, gairebé 87 anys.



En record de R. C. De Sobregrau i Augé(Barcelona 1924-2010)

El passat 8 d’abril va morir a casaseva el doctor Sobregrau. Lapèrdua per a tota la seva famí-

lia, especialment per a la seva esposaMontserrat Humet i les seves tresfilles, ha estat molt gran i elles sabenque comparteixo el seu dolor. Araperò, em toca recordar el cirurgià i elmestre.La seva trajectòria com a cirurgià vacomençar després de llicenciar-se enMedicina i Cirurgia per la Universitatde Barcelona l’any 1950 quan, en fi-nalitzar la carrera, es va incorporar alservei de Cirurgia General de l’Hospi-tal de la Santa Creu i Sant Pau. Aixímateix, va obtenir una beca de for-mació i va fer estades en diferentscentres europeus de referència enCirurgia General, Cardíaca i Vascular,i va entrar en contacte amb els cirur-gians pioners en diferents tècniquesde la cirurgia vascular. D’entre aques-tes estades destaca la seva presèn-cia a l’Hospital Boussais de París ambel professor Gaudant d’Allaines, onva conèixer el doctor Dubost, que vadur a terme amb èxit la primera inter-venció d’un aneurisma d’aorta abdo-minal. A Estrasburg va entrar en con-tacte amb René Fontaine, un delsgrans mestres en isquèmia crònicade membres inferiors, a Londres, alSt Mary’s Hospital, on va tenir l’opor-tunitat de treballar amb Eascott, elqual, segons algunes fonts, va realit-zar el 1953 la primera endarterecto-mía carotídia tal i com la coneixemavui dia.Posteriorment, va decidir fer una es-tada a Houston, centre de referènciade la cirurgia cardiovascular mundi-al, on té la gran sort de veure treballarels pares de la cirurgia cardiovascu-lar moderna: DeBakey, Crawford iCodey.Tota aquesta formació rebuda es vacomençar a materialitzar quan el1955 va incorporar-se com a metgeadjunt del Servei de Cirurgia Gene-ral del doctor Soler Roig, amb dedi-cació especial a la Cirurgia Vascular

fins al 1970. És aquest any quancrea el primer Servei d’Angiologia iCirurgia Vascular de la SeguretatSocial d’Espanya a l’Hospital de laVall d’Hebron de Barcelona, cone-gut aleshores com a Residencia Fran-cisco Franco, i on resta com a cap deServei fins al moment de la sevajubilació l’any 1994. La consolida-ció d’aquest Servei va començar ambla realització de cursos de cirurgiaarterial en directe els anys 1972 finsal 1977 i amb l’inici de la docència el1971, any en què es va incorporar elprimer resident al Servei. Una de lesprincipals aportacions del doctorSobregrau va ser als anys setantaen el camp de la revascularitzacióde les extremitats inferiors: va im-pulsar la tècnica del bypass enfrontde l’endoarteriectomia i va iniciar iconsolidar el bypass fèmoro-poplitii fèmoro-distal com a tècnica d’elec-ció en la revascularització dels mem-bres inferiors. Va destacar tambéper la seva gran experiència en lacirurgia dels aneurismes d’aorta ab-dominal, així com de les artèries re-nals i en la revascularització delstroncs supraaòrtics proximals, tèc-niques en les quals va ser pioner alpaís. El seu treball científic tambéva ser prolífic: més de 90 publicaci-

ons en revistes nacionals i estran-geres, 90 conferències i nombrosossimposis i taules rodones.Des del punt de vista institucional,com no podia ser d’altra manera, varebre diferents reconeixements: foupresident de la Sociedad Española deAngiología y Cirugía Vascular, de laSocietat Catalana d’Angiologia i Ci-rurgia Vascular, representant en laSocietat Europea de l’Especialitat imembre d’honor de diverses socie-tats científiques. L’any 1995 va rebrela Medalla President Macià com a re-coneixement a la seva trajectòria pro-fessional.Però el que dóna transcendència atota aquesta trajectòria fou la crea-ció d’una escola de Cirurgia Vascu-lar reconeguda en tot el país. En elServei dirigit pel doctor Sobregraus’han format molts cirurgians vascu-lars que posteriorment han estatcaps de Servei en diferents puntsd’Espanya.Per a mi fou el mestre i un referent.Crec que tant les qualitats humanesevidents que tenia, com la seva capa-citat de treball, la seva constància enels objectius i ser inaccessible al des-ànim el portaren a ser un dels pionersde la cirurgia vascular.I per concloure cito unes paraulesmanuscrites pel doctor Sobregrau algener d’aquest any: “Crec que l’exer-cici d’aquesta especialitat i l’adquisi-ció d’experiència té un símil amb aque-lles paraules de Churchill quan demanera sincera i contundent afirmàque la guerra es guanyaria amb sang,esforç, suor i llàgrimes. La sang delspacients, l’esforç i la suor del cirurgiàangoixat per les dificultats i complica-cions i les llàgrimes compartides pelsfamiliars i fins i tot pel metge quan elsha d’informar de la gravetat i la mortd’un pacient.”

Manuel Matas Docampo,Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular.

Hospital Universitari Vall d’Hebron



En record de Manuel Ribas Mundó

El 19 d’abril del 2010 ens va dei-xar el professor Manuel RibasMundó, mestre i amic de molts.

Ho va fer en silenci, no volia mai cridarl’atenció, era una persona senzilla,honesta, que sabia estar en cadamoment al seu lloc. Venia d’una famí-lia de metges i tenia una gran vocació.Des de la infantesa es posà de mani-fest la seva gran intel·ligència i me-mòria, qualitats que li permeteren,juntament amb la seva dedicació, es-forç i constància, ser l’alumne mésbrillant en totes les etapes d’estudi-ant (Premi Extraordinari de Batxille-rat, de Llicenciat i de Doctorat). Acabàla seva llicenciatura en Medicina a laUB el 1960 i va fer el doctorat l’any1967 a la mateixa Universitat. Es for-mà com a hematòleg a l’Escola delprofessor Agustí Pedro Pons, FarrerasValentí i Ciril Rozman.La seva inquietud pel progrés de laciència i el seu interès per la recerca elcondueixen a completar els estudisen els millors centres del món (Har-ward, Hammmersmith, Stanford Me-dical Center i Fred Hutchinson KansasResearch Center). Era un dels cientí-fics més ben formats del nostre país,era expert en genètica i va ser pioneren el trasplantament de medul·la òs-sia i en el desenvolupament de l’on-cohematologia.La seva brillant trajectòria científicafa que ben aviat ocupi càrrecs do-cents com a catedràtic en diversesuniversitats espanyoles, com Santia-go de Compostel·la, Palma de Mallorcai Barcelona.El professor Manuel Ribas era un ex-pert hematòleg, però es consideravatambé un internista. Volia participaren tots els problemes mèdics que elsmalalts li poguessin plantejar i això vaser la causa que ocupés la direcció delDepartament de Medicina Interna delshospitals Son Dureta i Germans Triasi Pujol.El 1983 comença a organitzar el queesdevindria un dels millors departa-ments mèdics, el de l’Hospital Ger-

mans Trias i Pujol, on va exercir fins ala seva jubilació.Si el professor Ribas Mundó era unexcel·lent metge investigador i do-cent, com a persona era extraordina-ri, afable, cordial, respectuós, afectu-ós, alegre, treballador, amant de laseva família a la qual mimava i cuida-va, preocupant-se de totes les sevesinquietuds. No volia que cap proble-ma seu interferís en la vida de ningú.Era un amant de les llibertats indivi-duals i de l’autorealització. Juntamentamb la família, l’altra passió era el seupaís, Catalunya, i somiava amb la pos-sibilitat del reconeixement de la sevaidentitat.Durant els últims anys la salut li vafallar. Sempre va fer front a la malaltiasense cap temença. La seva espiritu-alitat el va reconfortar, al costat de laseva família, fins a dir-nos adéu, pen-sant que d’altres continuarien la sevatasca i farien realitat els seus somnis.Tant de bo el seu fill Antoni, metgeoncòleg, l’ajudi a aconseguir-ho.Descansa en pau. Manel.

Miquel Vilardell



Aparadorde llibres

La xarxa demil nusosJosep MariaRoquerBellaterra:UniversitatAutònoma deBarcelona.Servei dePublicacions,2008.

A La xarxa de mil nusos, fent ús dediferents formes poètiques que van

des de la tanka fins a estructures mésclàssiques, se’ns proposa un recorre-gut de sentits plurals i de gran bellesa.Una obra rigorosament cohesionada,amb poemes rítmics, plens d’imatges isentits plurals en què, descabdellantrecords i pensaments ens presenta lapoesia com a eina útil per lluitar contrael dolor, com a via de coneixementcapaç d’aproximar-nos a les ambigüi-tats de la naturalesa humana.

El rincóndePrometeoJoaquín CallabedCarracedoEdita C Blax &Company -UnaLunaEdiciones/2007

El rincón de Prometeo és un llibreoriginal, assossegat, atractiu i acu-

radament elaborat en diversos anysde treball.L’autor s’instal·la a la seva casa delPirineu aragonès i dedica un any sa-

L’Aparador de Llibres(www.comb.cat/cat/med/economia/llibreria/aparador/home.htm) és un lloc on donar aconèixer les obres publicadesper metges col·legiats aCatalunya (novel·les, narracionscurtes, poesia, viatges, assaigs,biografies, història, etc.),excloent-ne les obres demedicina científica.

bàtic a ordenar els seus records ivivències en aquest marc incompa-rable. Hi ha reminiscències mitològi-ques i també un record a la filosofiahippy dels anys setanta que perviuen formes de vida activa per aquelleslatituds.L’autor ens trasllada amb la seva de-licada ploma pels pobles propers querecorre a peu i també a París, Roma,Moscou, Jerusalem, Nova York, Ate-nes o l’illa de Bali, per la qual té unaparticular estima.L’ecologia és una reflexió constantamb preguntes i respostes al greuproblema no previst en els seus plan-tejaments pel neoliberalisme actual.Ens descriu camps, camins i jardinsamb un particular i magistral accenten la Vall d’Ordesa... En el seu pomd’amics desfilen catedràtics d’univer-sitat i digníssims pastors del Pirineu.Hi ha un emotiu i encertat record pera les mares altoaragoneses.Prometeu va robar el foc als déus perdonar-lo als homes. Aquest llibre ensaporta calor, humanitat i valors perviure, amb olor a terra humida i herbaacabada de tallar que ja sembla tenirarrels en el sòl.



Consultoriterminològic

25 anys d’elaboració derecursos terminològics

Una de les línies de treball delTERMCAT és la producció i la di-fusió de recursos terminolò-

gics, com ara diccionaris o altres re-culls que apleguen la terminologiadels diferents sectors d’especialitat,incloent-hi també l’assessorament apersones o equips de treball que ela-boren obres terminològiques.En la línia del “Consultori terminolò-gic” anterior, en ocasió dels vint-i-cinc anys del TERMCAT us explicaremcom es duu a terme la producció derecursos terminològics i farem un breurepàs de quins d’aquests productesestan vinculats a l’àmbit de les ciènci-es de la salut i de la vida.La producció de qualsevol obra termi-nològica comença amb la detecciód’una necessitat relacionada amb laterminologia d’un camp d’especiali-tat determinat. Un cop plantejat elprojecte, s’han de definir els paràme-tres que el configuraran: cal delimitarl’abast, el contingut i el públic objec-tiu a qui va destinada l’obra. Segonsla finalitat que es persegueixi, mésdivulgativa o més especialitzada, elsdestinataris i el camp del saber enquè se centra, cada projecte termino-lògic es concretarà en un tipus derecurs determinat.Així, els productes terminològics emi-nentment divulgatius, que difonen laterminologia entre la població gene-ral, es materialitzen, per exemple, coma cartells o punts de llibre –els qualsrecullen alguns dels termes més relle-vants de l’àmbit de què es tracta–, obé com a làmines o tríptics –que gene-ralment inclouen més terminologia.En aquest tipus de producte s’hi acos-tuma a incloure il·lustracions. Altra-ment, quan es vol aplegar un nombremés elevat de termes amb una finali-tat més especialitzada, es poden ela-borar recursos terminològics en for-ma de lèxics, glossaris, vocabularis,terminologies o diccionaris, els quals

poden reunir des d’un centenar determes fins a uns quants milers.Qualsevol d’aquests recursos quehem esmentat pot ser monolingüe irecollir informació només en català, obé pot incloure també els equivalentsen una altra llengua (bilingüe) o endiverses llengües (multilingüe). L’ori-entació general del TERMCAT, pràctica-ment des de l’inici, ha estat elaborarproductes multilingües que apleguen,a més de la denominació en català, elsequivalents en castellà, en francès ien anglès i, segons el cas, també enaltres llengües.Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys elTERMCAT ha produït més d’una setante-na de productes terminològics cen-trats en camps diversos de l’àmbit deles ciències de la salut i de la vida, jasigui elaborant-los directament o ofe-rint assessorament als seus autors. Hiha obres que apleguen terminologiapròpia de l’anatomia, dels fàrmacs, deles malalties, de l’oftalmologia, de laimmunologia, de la psiquiatria, de lainfermeria, de la sida, de l’homeopatiao de la recerca clínica, entre d’altres.També ha treballat en l’elaboració deles versions catalanes de classificaci-ons i llenguatges documentals mèdics,com la CIM-9-MC o la CIM-10.1

D’altra banda, és important remarcarque qualsevol obra terminològicas’elabora sempre amb l’assessora-ment i el consens d’un equip d’ex-perts de l’àmbit d’especialitat, elsquals aporten el coneixement delsconceptes i de l’ús real de la termino-logia en el seu domini del saber. Igual-ment, convé destacar també que en lamajoria dels casos aquests produc-tes s’han elaborat en col·laboracióestreta amb organismes i entitatsdestacades de l’àmbit de la salut, comés el cas de l’Acadèmia de CiènciesMèdiques i de la Salut de Catalunya ide Balears, centres hospitalaris dereferència, l’Administració pública i

fundacions, laboratoris o empresesrelacionats amb la medicina i la salut.Òbviament, en el darrer quart de se-gle les necessitats terminològiquesde la societat han anat canviant, de lamateixa manera que ha avançat latecnologia que es fa servir com a su-port en la recerca i en la difusió de laterminologia. Mentre que inicialmentla majoria dels recursos es publica-ven en paper, la producció d’obres ensuport electrònic ha anat prenent unprotagonisme creixent en els darrersanys. En aquest sentit, volem posaren relleu la col·lecció de diccionarisen línia del TERMCAT, un conjunt dediccionaris d’especialitat consulta-bles i descarregables a través del web(www.termcat.cat). També és oportúrecordar que tota la terminologia delsproductes elaborats pel TERMCAT esdifon pel Cercaterm, el servei de con-sultes en línia accessible des del web.Si voleu obtenir més informació so-bre totes les obres de terminologiacientífica i tècnica en llengua catala-na, podeu consultar al web del TERM-CAT l’apartat Biblioteca en línia(www.termcat.cat/biblioteca/). Hi tro-bareu les referències bibliogràfiquesdels diccionaris, vocabularis, lèxics imaterials de divulgació que contenenterminologia en català, agrupades peràmbits temàtics, amb informació so-bre el nombre de termes, les llengües,les definicions, les il·lustracions, etc.,i els projectes que estan en cursd’elaboració.2

Elisabeth CasademontM. Antònia Julià

Mariona TorraTERMCAT, Centre de Terminologia

Notes1 Una bona part d’aquestes publicacions aquè fem referència us han estat presenta-des en consultoris terminològics anteriors.2 Si esteu interessats en alguna d’aquestesobres, podeu demanar-ne més informació al’adreça [email protected].


petits anuncis

petits anuncis

Consultes mèdiques

Rbla. de Catalunya-Mallorca.Centre Mèdic en funcionament lloga amplisdespatxos, molt ben equipats, tot nou, serveide recepció, calefacció, aire condicionat, telè-fon, àmplia sala d’espera. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Teresa. Tel. 619 701 701

Lloguer despatxos equipatsSituació: Zona Casanova-Diagonal. CentreMèdic en funcionament lloga despatxos equi-pats, telèfon, aire condicionat, secretària, ser-vei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes.INFORMACIÓ: Tel. 934 195 121

Es necessiten especialistesSituació: Barri del Clot. Es necessiten especia-listes (pediatre, otorino, dermatòleg) per acentre mèdic en funcionament en zona devianants molt cèntrica del barri del Clot.INFORMACIÓ: Tel. 932 073 743 (tardes) / 600281 703

Lloguer de despatxos completament equi-patsSituació: Rda. Gral. Mitre-Muntaner. Lloguerde despatxos completament equipats, matins itardes, aire condicionat i calefacció, amb serveide recepció, secretaria, etc. Pàrquing. Instal·la-cions de disseny i confortables. Gran qualitat ipreu econòmic.INFORMACIÓ: Srta. Maria. Tel. 696 498 661

Despatxos mèdicsSituació: Zona Pg. de Gràcia-Diagonal. Despat-xos mèdics amb tots els serveis es lloguen dedilluns a dissabte. Atenció secretaria 12 hores.Anàlisis clíniques. Servei d’infermeria. Neteja di-ària. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906716 / 627 561 091

Llogo despatxos per a consulta mèdicaSituació: Balmes-Rosselló. Llogo despatxos pera consulta mèdica, completament equipats,amb serveis de recepció, calefacció, aire condi-cionat, etc. Àmplia sala d’espera. Matins i tar-des. Hi ha un despatx que té 2 habitacions i 1bany.INFORMACIÓ: Tels. 934 870 525 / 609 369912

Lloguer de despatxosSituació: Diagonal/Pau Claris. Centre mèdicdedicat a la ginecologia, urologia i psicologia, enple funcionament. Ofereix lloguer de despat-xos a metges. Matins i tardes. Totalment equi-pats, amb recepció telèfon, fax, calefacció, airecond., servei neteja, etc.INFORMACIÓ: Tel. 656 886 688

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresa especialitzada engestió mèdica disposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns a divendres de8 a 21 h. Dissabtes: matins. Interiorisme, cre-ació i gestió de nous centres a Barcelona iprovíncia.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tels. 933 906716 / 627 561 091.Email: [email protected]

Lloguer despatxosSituació: Diagonal/Pg. de Gràcia. Centre mèdicd’alt estanding lloga despatxos totalment equi-pats per mòduls de matins i tardes. Li oferimtots els serveis necessaris perquè vostè solshagi de preocupar-se de visitar els seus clients.INFORMACIÓ: Tels. 934 161 011 / 934 161638

Lloguer despatxosSituació: Zona Hospital Clínic. CENTRE MÈ-DIC en funcionament lloga despatxos, matins itardes. Tots els serveis.INFORMACIÓ: Tel. 934 516 869

Es lloga despatx mèdicSituació: Sant Cugat. Es lloga despatx mèdiczona estació, recepció, calefacció, neteja, se-cretaria. Mòdul matí o tardaINFORMACIÓ: Tel. 629 724 271

Serveis integrals de Secretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals de Secretaria tele-fònica. Recepció de trucades personalitzada.Gestió Agenda on-line. Sense esperes telefòni-ques. Sense costos addicionals. Atenció 12hores diàries. URGÈNCIES.INFORMACIÓ: CallMed.net. Tel. 933 906 700

Es necessita metgeper a centre de revisions de carnet de conduir.Possibilitat d’utilitzar el centre per als seuspropis clients. Zona les Corts.INFORMACIÓ: Tels. 933 307 962 / 932 012205

Despatxos mèdics amb tots els serveis eslloguen de dilluns a dissabte.Situació: Zona Balmes-Madrazo. Davant Clíni-ca del Pilar. Atenció secretària 12 hores. Anà-lisis Clíniques. Servei d’infermeria. Neteja dià-ria. Informàtica. Personalització i màrqueting.INFORMACIÓ: Zona Mèdica. Tel. 933 906 716

Despatx apte per a consulta mèdicaSituació: Av. Carles III amb Diagonal. Despatxde 100 m2. Apte per a consulta mèdica, 4estances. Aire condicionat.INFORMACIÓ: Tel. 932 001 047

CONSULTORI PER COMPARTIRCarrer Sant Antoni Maria Claret, 139-145.(Castillejos-Cartagena, al costat de l’Hospital deSant Pau i l’Aliança). Completament equipat.Recepció i sala d’espera. Conserge. Molt bonescondicions.INFORMACIÓ: Tels. 659 989 395 / 933 223562 / 934 356 948

Consulta pediàtricaSituació: Davant Clínica Sagrada Família. Eslloga un despatx matins i tardes amb tota lainfraestructura de suport.INFORMACIÓ: Jaume Mas. Tel. 677 400 040

Es lloga ampli despatxEs lloga ampli despatx amb bany en centremèdic Pg. Bonanova-Escoles Pies; llum natural,recepció, telèfon, fax, calefacció, aire condicio-nat, àmplia sala d’espera, servei de neteja.Consergeria. Molt bona comunicació. Matins itardes.INFORMACIÓ: Tel. 609 330 995

Lloguer dos despatxosSituació: PLAÇA KENNEDY (Balmes-SantGervasi). Exteriors, amplis i moderns, un ambquiròfan, l’altre amb box per a cures o tracta-ments. Estètica acurada. Confortables i ambtotes les prestacions d’informàtica i telefonia.Ideals especialitats i gestionat per metges.INFORMACIÓ: Matins i tardes. Tel. 658 848398

Consultori mèdic ofereix despatxSituació: Rosselló, zona Clínic. Ofereix despatxi sala d’exploració per compartir. Disponibili-tat matins i tardes.INFORMACIÓ: Tel. 934 517 547

Es lloga despatxSituació: Muntaner-Travessera de Gràcia. Eslloga despatx en consultori mèdic. Apte per apsiquiatre.INFORMACIÓ: Sra. Paús. Tels. 932 112 017 /679 153 140

Centre mèdic necessita uròleg i ginecò-leg/ogaCentre mèdic amb 30 anys de funcionamentnecessita uròleg i ginecòleg/oga. Horari i con-dicions a pactar.INFORMACIÓ: Dra. Padrós. Tel. 934 151 426

Es necessita metge/essa joveEspecialista en psiquiatria amb especial dedica-ció en psiquiatria infantil i juvenil, per jubilaciódel titular, per a consulta privada de 35 anys defuncionament a l’àrea psiquiàtrica infanto-juve-nil. Zona Esquerra Eixample.INFORMACIÓ: Tel. 932 262 178 (de dilluns adijous de 15,30 a 21,30)


petits anuncis

Traspasso consulta ginecològicaSituació: Gran Via cantonada Rocafort(Barcelona). Establerta fa 30 anys. 4.000 histò-ries clíniques, tot informatitzat. Tots els uten-silis de ginecologia: ecògraf Toshiba, monitorSonicait, colposcopi.INFORMACIÓ: Dr. Vicenç Díaz de Brito. Tel.607 193 216

Ideal per a consultes de metgesSituació: Diputació, 306, entresòl 2a. (entreBruc i Girona). Venda de pis (130 m2) + local(68,95 m2).INFORMACIÓ: Sra. Duran. Tel. 678 557 496

Lloguer despatxos mèdics a ESTRENARSituació: Calvet, 30; Diagonal/Francesc Macià,Barcelona. Decoració de luxe, completamentequipats, amb tots els serveis, recepció truca-des, A/C, ADSL, etc. Mòduls matí o tarda o 2despatxos utilització exclusiva. Bones condici-ons econòmiques.INFORMACIÓ: Dr. Soler. Tel. 606 376 797

Despatx per compartirSituació: Prop de la plaça Gal·la Placídia. S’ofe-reix despatx per compartir. Àmplia disponibi-litat de dies. Interessats telefonar a Ester Tor-rella, metge homeòpata.INFORMACIÓ: Tel. 655 879 833 (preferent-ment migdies)

Es lloga despatx sanitariSituació: Zona Via Julia-Barcelona. A Fisiotera-peuta o metge acupuntor o professional d’in-fermeria. No es paguen subministraments, totequipat; comprèn: sala d’espera, lavabo ambtaquilla, publicitat multimèdia i despatx. Clima-titzat i bones qualitats. Preu molt econòmic isubministrament zero.INFORMACIÓ: Candela. Tels. 634 912 613 /933 532 944

Es lloga despatx mèdicSituació: Santa Coloma de Gramenet. Plantabaixa, molt cèntric i molt econòmic. Apte pera medicina general i especialitats. Totalmentequipat.INFORMACIÓ: Tel. 933 307 962

Es lloga despatx mèdicSituació: A Barcelona, Travessera de les Corts.Entresòl, molt cèntric i molt econòmic. Apteper a medicina general i especialitats. Total-ment equipat.INFORMACIÓ: Tel. 933 307 962

Traspàs a Sentmenat local (lloguer de470 euros mensuals)Té dues consultes amb punts d’aigua, cantona-des i exterior. Poble de 10.000 habitants, amb1 podòleg i 1 metge; sense psicòleg ni dentista.Aire condicionat a totes les consultes, banynou i practicable. Telèfon i Internet.INFORMACIÓ: Belén García Méndez . Tel. 629308 527

Es ven pisSituació: Zona Passeig Maragall part alta. 4habitacions, cuina, bany complet, saló menja-dor. Amb ascensor. Situat en un entresòl,apropiat per a consulta mèdica. Tracte particu-lar. Preu: 350.000 euros.INFORMACIÓ: Tel. 686 464 897

Lloguer de consultes mèdiques per mò-dulsSituació: València/Balmes. Noves a estrenar,totes equipades. Compartir tres sales d’esperamolt acollidores. Aire condicionat, calefacció ifil musical. S’inclou serveis de manteniment irecepció. Informatitzades. Tot tipus de trans-port i pàrquing.INFORMACIÓ: Srta Araceli Armengol . Tels.935 313 563 / 678 540 931

CONSULTORI GINECOLÒGICSituació: Situat al Centre Mèdic TEKNON.Completament instal·lat i en funcionament.Disposa d’Ecografía d’Alta Definició, Ecografia3-D / 4-D i Monitorització prenatal. Recepciói programació de visites. Personal auxiliar. Eslloguen diferents mòduls de mati i tarda. EX-CLUSIVAMENT A GINECÒLEGS.INFORMACIÓ: Montse. Tel. 649 839 485 de20 a 22 hores.

Local en lloguerSituació: Situat al costat de la plaça Lesseps. APEU DE CARRER Molt ben comunicat. Enperfecte estat. 200 m2: 2.000 euros mes. (Pos-sibilitat de vendre el local) Opcional: 2 placesde pàrquing en lloguer.INFORMACIÓ: Tel. 934 152 013

Oportunitat de compartir consultaEn centre mèdic de prestigi de Barcelona.Especialitats no quirúrgiques.INFORMACIÓ: Tels. 606 386 369 / 933 933154

ES LLOGA CENTRE MÈDICSituació: Zona plaça Molina. Inaugurat el 2006,sencer o per consultes, matins i tardes. Com-pletament equipat i informatitzat. Hàbil per atotes les especialitats i especialment per aginecologia, inclòs ecògraf 4D i cardiotocògraf.Possibilitat traspàs a curt termini.INFORMACIÓ: Tel. 686 980 307

Exclusiu loft a Palauet Segle XVIIISituació: Portaferrissa, 7, a prop de plaçaCatalunya. Pis assolellat tipus loft. Aprox. 120m2, 3 habitacions i gran espai independent idealper a consulta mèdica, gran terrassa. Fincacatalogada, lobby immillorable, jardí privat iconserge. Empreses de prestigi a la finca. Preu:675.000 euros.INFORMACIÓ: Sr. Pérez. Tel. 645 203 120.Email: [email protected]

CONSULTORI MÈDIC (CÈNTRIC). Con-sulta mèdica a compartirSituació: Trafalgar (plaça Urquinaona). Pis del’Eixample adaptat per poder visitar dos metgesa l’hora. Dotat de dos despatxos exteriors ambsala d’exploracions. Una d’elles amb Raigs Xincorporat (a compatir). Dos aparells d’ECG iun Espiròmetre. Matins i tardes. Cuina,(zonamenjador), dos banys. Preu: A convenirINFORMACIÓ: Tels. 660 724 138 / 666 175172 / 93 268 23 24 / 93 300 07 49

PSIQUIATRA: Centre de Psicologia mul-tidisciplinària a Barcelona ofereixDespatx amb tots els serveis (presència WEBinclosa).Molt acollidor, llum natural, molt bencomunicat, molt bon ambient. Cooperació perinterprofessionals. Mòduls matí/tarda (possibi-litat d’altres modalitats).INFORMACIÓ: PHOENIX Terapèutic.www.phoenix.cat. Tel. 933 405 378. Email:[email protected]

Venda o lloguer consultori mèdicSituació: Zona Hospital Clínic-Provença. Ofici-na /consultori mèdic en venda o lloguer. Edificiconsultes mèdiques, 60 m2.INFORMACIÓ: Tel. 659 085 043

Consulta a Barcelona ciutat ofereix des-patxos de lloguer per mòdulsSituació: Zona de Sant Gervasi, amb bonescomunicacions. Equipats i climatitzats. ADSLwifi, telèfon a cada despatx. Recepció ambsecretària per a la recepció de trucades, con-trol d’agendes i cobrament. Sala d’espera.INFORMACIÓ: Lourdes. Dilluns-Divendres de16 a 20 h. Informació i fotografies al web:www.consulta.arrakis.es

Oportunitat. Es ven consulta mèdica enfuncionament a BarcelonaSituació: Zona Via Augusta-Balmes-Trav. Grà-cia. Bona situació. Baixos dúplex de 100 m2

molt lluminós i tranquil en finca recent. Totequipat: recepció, 4 despatxos, serveis, magat-zem, sala d’espera, hivernacle i terrassa. Possi-ble cuina. Bon disseny. Confortable. Gran qua-litat i preu econòmic urgeix. Preu: S’estudiaranfacilitats de pagament.INFORMACIÓ: Tels. 622 821 257 i 616 009776

En lloguer despatx mèdic a partir de junySituació: Rosselló/Enric Granados. Centremèdic carrer Rosselló, 201, 1r.1a. Dimarts,dimecres i dijous tarda i divendres matí.INFORMACIÓ: Tels. 932 189 024 / 932 189200

Lloguer de despatxosSituació: Balmes amb Travessera de Gràcia.Despatxos mèdics equipats i amb totes lescomoditats. A/c, sala d’espera. Xarxa informàti-ca i telèfon. Alguns matins i totes les.tardes.Preu: per mòduls.INFORMACIÓ: Eva Arús. Tel. 678 421 761Email: [email protected]


petits anuncis

Diversos

BOOMERANG-SECRETARIA TELEFÒ-NICAAtenem trucades en tres idiomes, donem ho-res de visita, des de 50 euros al mes. Altresserveis: mecanografia per ordinador en diver-sos idiomes, des de 1,50 euros/full.INFORMACIÓ: Srta. Gemma o Manel. Tel. 934173 547. Fax 934 186 644;www.centroboomerang.com

Decoració interiorismeEs realitzen tot tipus de projectes i reformes deconsultoris, despatxos i habitatges. Pressupostsense compromís. També objectes de decora-ció i de regal. Importants descomptes a metgescol·legiats. 20 anys al seu servei.INFORMACIÓ: INNOVO. Alfons XII, 26/Ma-rià Cubí. Pàrquing: Alfons XII, 40. Tels. 934 157845 / 630 033 029

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveis ofereix personalde servei domèstic, cuidadors infantils i assis-tència geriàtrica. Formació individualitzada se-gons les necessitats de cada llar.INFORMACIÓ: Tels. 932 056 239 / 638 929953 / 638 929 955

Serveis integrals per dissenyar, rehabili-tar i mantenirANPA GROUP ofereix serveis integrals perdissenyar, rehabilitar i mantenir centres sanita-ris, administratius i habitatges. Compost per ungran equip de professionals que trobaran lessolucions més adequades a les seves necessi-tats.INFORMACIÓ: Av. Josep Tarradellas, 155 Entl.C BCN www.anpagroup.com. Tel. 934 906 899

Traduccions científiques a l’anglèsSCI LOGOS. Traduccions científiques a l’an-glès realitzades per metges i traductors especi-alitzats en Medical Writing. Papers, pòsters,comunicacions orals, diapositives. Oferim tam-bé assessorament estadístic i coaching per apresentacions orals en anglès.INFORMACIÓ: Tel. 679 372 504. Email:[email protected]

Habitatge

Casa seminova a BellpuigSituació: 220 m2, zona xalets al costat de camp.4 hab. dobles, dos banys, cuina equipada irentadora, terrassa coberta, jardí 70 m2. Garat-ge 2-3 cotxes + espai multifuncional, calefacció,fil musical, alarma. Preu: 225.000 euros.INFORMACIÓ: Núria. Tel. 696 277 611

Es lloga pisSituació: Zona Guinardó-Villar. 100 metresHospital Sant Pau. 80 m2, moblat, exterior,lluminós, 3 habitacions, dues dobles, bany ibalcó. Zona tranquil·la, pocs veïns.INFORMACIÓ: Tel. 600 800 489

Pis en lloguerSituació: Zona Valldaura L-3. Finca pocs veïns.Planta baixa. Recent reformat. Moblat. Preu:Lloguer 700 Euros.INFORMACIÓ: Tel. 686 369 666

Pis per llogar de 85 m2

Situació: Av. Rep. Argentina/Pg. Sant Gervasi.Recent pintat, cuina renovada. Consta de 4hab.+cuina+bany. Edifici amb ascensor. Preu:1.100 euros.INFORMACIÓ: Pilar Botey. Tel. 656 943 923

Treball

Auxiliar d’infermeria, recepcionista/te-lefonista i tasques administrativesS’ofereix per treballar en consultori mèdic.Informàtica, català, experiència i bones refe-rències. 48 anys.INFORMACIÓ: Àngels. Tel. 932 851 742

S’ofereix noia de 43 anys per treballarcom a recepcionista, telefonista, etc. en consul-ta mèdica, consultori o similar. Experiènciacom a administrativa i en atenció al públic.INFORMACIÓ: Cristina. Tel. 686 378 105

S’ofereix com a secretària de metge enconsultori o clínicaSenyora de 45 anys s’ofereix com a secretàriade metge en consultori o clínica. Bona presèn-cia, disponibilitat horària, coneixements d’in-formàtica: Windows, Internet, etc. Atenció iprogramació d’agenda. Excel·lent capacitat or-ganitzativa i tracte humà.INFORMACIÓ: Carme Torres Sabi. Tels. 606642 453 / 933 522 331

S’ofereix com a recepcionistaNoia de 27 anys s’ofereix com a recepcionista,experiència en mútues i en diferents especiali-tats. Estudis de psicologia, català, castellà ifrancès, informàtica a nivell d’usuari.INFORMACIÓ: Sabrina Caamaño. Tels. 635562 118 / 933 360 594. Email:[email protected]

S’ofereix per treballar en consultaS’ofereix senyoreta de 37 anys per treballarcom a auxiliar de clínica o recepcionista enconsulta mèdica. Experiència en mútues.INFORMACIÓ: Begoña. Tels. 622 161 034 /933 137 733

S’ofereix secretària recepcionistaAmb 15 anys d’experiència per treballar enconsulta, clínica o consultori. Coneixementsd’informàtica. Experiència en tracte amb elpúblic. Torn de matí i tarda. Incorporacióimmediata.INFORMACIÓ: Mariela Pilar Albes. Tel. 619141 780

S’ofereix secretària recepcionistaExperiència en clínica i en tracte amb el públic,anglès, francès i italià, disponibilitat horària.Responsable, bona presència.INFORMACIÓ: Mercè. Tel. 677 495 517

Secretària recepcionistaAmb experiència en relacions humanes, tre-balls administratius i informàtica. Havent tre-ballat en consulta oftalmològica, centre mèdictractaments obesitat i consulta dermatològica.S’ofereix per a consulta mèdica o similar.INFORMACIÓ: Maria Miranda Ochoa. Tel.932 090 391 / 699 236 376

S’ofereix noia per treballar en consultamèdicao similar com a recepcionista o telefonista.Experiència en tracte amb el públic i en tasquesd’oficina. Informàtica a nivell usuari. Disponibi-litat tot el dia. Incorporació immediata. Prefe-rent zona MaresmeINFORMACIÓ: Mercè. Tel. 617 041 450

S’ofereix administrativa per a consultamèdicaAdministrativa amb perfecte domini de l’anglèsi experiència en consultes mèdiques s’ofereixper treballar a partir del 15 de maig.INFORMACIÓ: Anna Vila. Tel. 934 160 154

S’ofereix secretària administrativaAmb experiència en medicina general i pedia-tria (15 anys). Medicina interna, mútues.INFORMACIÓ: M. Eugenia García. Tel. 691746 813

S’ofereix persona per treballarEn consulta mèdica matins o tardes. Personatreballadora i responsable amb molta experi-ència en el tracte amb el públic. Treball ambordinador. Experiència en oficina de farmàcia ifarmàcia hospitalària. Català nivell S.INFORMACIÓ: Cristina. Tels. 678 360 129 /933 332 383

M’ofereixo per treballar en consulta mè-dica a BarcelonaPreferiblement horari de matins. Amb experi-ència.INFORMACIÓ: Mar. Tel. 661 660 612

Administrativa s’ofereixPer treballs generals d’oficina. Amb Word,Excel, Access, català i nocions de comptabilitat.INFORMACIÓ: Maria. Tel. 600 334 277. Email:[email protected]

S’ofereix recepcionista i auxiliar admi-nistrativaAmb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en: despatx, consultori, clínica o simi-lar. Informàtica nivell usuari. Disponibilitathorària. Barcelona ciutat.INFORMACIÓ: Mercè Mestre. Tel. 600 257198


petits anuncis

S’ofereix auxiliar d’infermeria, recepcio-nistaAmb experiència en tracte amb el públic, pertreballar en consultori o clínica. Informàticanivell usuari. Pràctiques d’auxiliar d’infermeriaa la Clínica Molins.INFORMACIÓ: Anna. Tel. 645 629 821

Dona del tot responsable de 40 anys fer-ma i eficientAmb organització i experiència en consultamèdica i atenció als pacients. Cerca feina perdur agenda, atendre la recepció i ajudar metgeo metgessa.INFORMACIÓ: Laia. Tel. 627 806 335 (matins)

S’ofereix per treballar en consulta mèdi-caS’ofereix dona de 50 anys polivalent, resolutivai acostumada a treballar sota pressió, per rea-litzar tasques de recepció, gestió de documen-tació i atenció al públic. Coneixements d’infor-màtica a nivell d’usuari.INFORMACIÓ: Tels. 609 291 901 / 932 849923. Email: [email protected]

Recepcionista administrativaAmb experiència en atenció al públic i adminis-tració. Llicenciada en psicologia s’ofereix perconsulta mèdica o similar. Experiència en Re-cursos Humans. Informàtica a nivell usuari.Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Meritxell Selma Miranda. Tels.610 524 320 / 931 928 320

S’ofereix secretàriaPer a consulta mèdica amb formació especialit-zada en drenatge limfàtic, quiromassatge i die-tètica i nutrició, per ampliar serveis de laconsulta si és necessari. Molt bona experiènciaen tracte amb el públic.INFORMACIÓ: Isabel([email protected]). Tel. 651 596 798

M’ofereixo per treballar de secretàriamèdicaM’ofereixo per treballar de secretària adminis-trativa en consultoris mèdics. Estudis d’ofimà-tica, curs de relacions públiques, 25 anys d’ex-periència administrativa i experiència actual 2anys en consultori mèdic. Facturació mútues,agenda, telèfon, etc.INFORMACIÓ: Dolors Aranda. Tel. 661 686441

S’ofereix administrativa, recepcionista isecretària mèdicaAmb àmplia experiència en l’àmbit hospitalarii bagatge en tracte amb el públic. Informàtica.Idiomes. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Helena. Tel. 600 738 270

Administració de despatx o clínicaSenyora culta, amb experiència en atenció alclient i administració. Bilingüe: català/castellà.Amb referències. Ofereix el seu servei profes-sional per: recepció i atenció al client, adminis-tració de despatx o clínica, gestió d’agenda,control arxiu.INFORMACIÓ: Tels. 934 182 177 (de 9 a 15 h)/ 617 622 016 (fins a 21 h)

S’ofereix per a recepció i secretària mè-dica en consulta o clínicaJornada pels matins. Coneixements d’informà-tica. Amb experiència i referències. Edat: 37anys.INFORMACIÓ: Mercè Alemany. Tel. 628 492736. Email: [email protected]

S’ofereix dona de 52 anys per a tasquesde recepcióSecretària administrativa amb disponibilitathorària total. Habituada al tracte amb el públici polivalent. Català i castellà parlat i escrit.INFORMACIÓ: Silvia. Tels. 657 321 096/934501649

Noia s’ofereix com a administrativa per aconsultori mèdic o clínicaDomini paquet Office, Internet i Outlook. Ni-vell C català. Disponibilitat tardes i festius.INFORMACIÓ: Esther Miravet. Tel. 609 335856

S’ofereix senyora per a consulta mèdicao similarDisponibilitat d’horari. Coneixements d’infor-màtica. Català i castellà. Programació d’agenda,cobraments, treballs administratius. Amb inici-ativa. Experiència.INFORMACIÓ: Maria Pilar. Tel. 608 562 940

Secretària de direccióAmb experiència contrastada en l’atenció alpúblic s’ofereix per a consultori o clínica. Estu-dis universitaris, idiomes i excel·lent capacitatorganitzativa. Disponibilitat immediata i bonesreferències.INFORMACIÓ: Lidia. Tels. 687 484 640 / 933176 221

S’ofereix dona bona presència com a re-cepcionista per a consulta mèdicaDisponibilitat horària. Informàtica a nivell usu-ari. Català parlat i escrit (nivell C). Àmpliaexperiència en tracte amb el públic.INFORMACIÓ: Olga. Tels. 670 481 661 / 932195 617

Dona de 40 anys cerca feinaCom a recepcionista per a consulta o centremèdic. Bona presència, responsable, caràcterafable i amb disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Anna. Tel. 679 774 123. Email:[email protected]

Noia de 27 anys,Busca feina com a recepcionista/admin. Per leszones de Sabadell, Barberà del Vallès i voltants.Amb experiència en el sector.INFORMACIÓ: Meritxell. Tel. 651 071 520

Noia de 27 anysBusca treball d’administrativa o recepcionistaTerrassa, Sabadell, Barcelona o voltants.INFORMACIÓ: Laura. Tel. 662 672 081

Senyora de 50 anysS’ofereix per treballar de secretària de metgeals matins. Experiència en tracte amb el públic.Català i castellà i bones referències.INFORMACIÓ: Anna Maria Juvilla. Tel. 635778 085

S’ofereix administrativaAmb experiència com a recepcionista, telefo-nista i administrativa per a consultori mèdic.Informàtica a nivell usuari. Català-castellà. Dis-ponibilitat horària.INFORMACIÓ: Esther Caro Zambudio . Tel.649 817 305

S’ofereix administrativaAmb experiència com a recepcionista, telefo-nista i administrativa per a consultori mèdic.Informàtica a nivell usuari. Català-castellà. Dis-ponibilitat horària.INFORMACIÓ: Sofia Sanz. Tel. 609 390 076

Senyora de 51 anysS’ofereix per treballar com a secretària demetge en consultori o clínica. Bona presència,experiència com a recepcionista amb un metgedermatòleg. Disponibilitat horària. Coneixe-ments d’informàtica. Organitzada i bon tracte.INFORMACIÓ: Josefina Torres. Tels. 626 732181 / 934 497 003

S’ofereix senyoraAmb experiència en tracte amb el públic enconsultori o clínica privada per atendre consul-tes i altres, amb bona presència. Coneixementsd’ordinador i català.INFORMACIÓ: Tels. 678 573 789 / 933 737792

S’ofereix senyora de 47 anysCom a secretària de metge en consultori oclínica. Bona presència. Disponibilitat d’horari.Coneixements d’informàtica. Excel·lent tractehumà. Català i castellà. Incorporació immedia-ta.INFORMACIÓ: Purificación AlbuixechRodríguez. Tels. 622 116 229 / 932 635 771

S’ofereix estudiant universitàriaAmb experiència en tracte amb públic i conei-xements de català, castellà. Anglès i francèsbàsics. Disponibilitat immediata tardes.INFORMACIÓ: Tels. 627 985 255 / 933 737792


petits anuncis

S’ofereix administrativa amb 5 anys d’ex-periència.Experiència en el món sanitari. Ofimàtica. An-glès bon nivell. Disponibilitat matins. Incorpo-ració immediata.INFORMACIÓ: Sílvia Porras. Tel. 676 501 363

S’ofereix administrativa i recepcionistaPer a consulta mèdica o clínica, amb coneixe-ments de paquet office, bon tracte humà, res-ponsable i resolutiva. Disponibilitat immediata.INFORMACIÓ: Judith. Tel. 615 958 483. Email:[email protected]

Administrativa s’ofereix per a atenció alclient en consultori o clínicaDisponibilitat horària. Coneixements d’infor-màtica. Experta en l’atenció telefònica i perso-nal al client/usuari.INFORMACIÓ: Magda Albero i Rigau. Tel. 659492 463. Email: [email protected]

S’ofereix administrativa/recepcionistaPer treballar en consulta o clínica. Amb expe-riència, metòdica, ordenada, responsable. Ex-periència en tracte amb públic, informàtica,català. Barcelona/Baix Llobregat.INFORMACIÓ: Esther. Tel. 626 944 004

S’ofereix per treballar en consulta mèdicaDona catalana, activa, amb experiència en tas-ques administratives, d’organització i informàti-ca. Acostumada a portar agenda, fitxes clients,atendre recepció... Amb capacitat d’adaptació iiniciativa. Responsable i amb actitud positiva.INFORMACIÓ: Montserrat Pagès Carrión. Tels.932 104 136 / 636 420 891

S’ofereix esteticista amb més de 23 anysd’experiènciaPer treballar amb equip mèdic d’estètica per fertractaments postoperatoris i treballar amb no-ves tecnologies a Barcelona o província.INFORMACIÓ: Roser Tel. 617 446 394

Auxiliar d’infermeria, recepcionista, tele-fonistaS’ofereix per treballar en consulta mèdica enqualsevol àmbit sanitari. Disponibilitat horària.Informàtica. Català. Molta experiència. 34 anys.INFORMACIÓ: Araceli Tel. 649 587 211

Dona seriosa i responsable, amb experi-ènciaS’ofereix per realitzar tasques d’administrativa iatenció al públic en consultoris mèdics o simi-lars. Rigorositat, gran capacitat organitzativa itracte agradable.INFORMACIÓ: Yolanda Tel. 686 243 342

Senyora catalana amb bona presènciaS’ofereix com a recepcionista-telefonista i coor-dinadora de consulta mèdica. Recepcionista,organització de les visites, auxiliar de depilaciólàser, responsable de manteniment i subminis-traments de la consulta.INFORMACIÓ: Virginia Tels. 932 045 960 / 605320 711

Dona de 45 anys s’ofereix per a despatxmèdic, cuidar persones grans, cangur,tasques domèstiques, tardes i caps de setmana.Català, castellà, francès i nivell mig d’anglès.INFORMACIÓ: Rosa Tel. 655 817 555S’ofereix auxiliar sanitària i secretària per treba-llar caps de setmana a consulta,clínica o centre mèdic. Amb experiència.INFORMACIÓ: Lidia Tel. 639 923 134

M’ofereixo per treballar en consulta mè-dica o clínicaExperiència com a recepcionista, call center,assignació hores. Castellà i català. Informàticanivell d’usuari. Disponibilitat d’horari. Experi-ència en clínica i consulta mèdica.INFORMACIÓ: Rosa M. Gombau Brull. Tel.609 758 894

Administrativa/RecepcionistaDe 35 anys s’ofereix per a tasques de recepció,atenció telefònica, gestió d’agenda, arxiu, comp-tabilitat i facturació. Domini de català i castellà.Coneixements informàtics, disponibilitat horà-ria. Habilitats comunicatives, experiència ensector sanitari.INFORMACIÓ: Susana Jurado. Tels. 664 476767 / 936 400 895

S’ofereix per treballar en consulta mèdi-ca o clínicaSecretària administrativa, recepcionista ambexperiència, set anys a la Clínica del Pilar/SantJordi. Polivalent, disposició immediata matins,tardes o jornada completa. Àmplia experièn-cia en tracte amb els pacients. Amb referènci-es.INFORMACIÓ: Maido. Tel. 659 276 596

S’ofereix dona de 50 anysPolivalent, resolutiva i acostumada a treba-llar sota pressió. Per realitzar tasques derecepció, gestió de documentació i atenció alpúblic. Coneixements d’informàtica a nivelld’usuari.INFORMACIÓ: Tels. 933 588 557 / 657 157001. Email: [email protected]

Senyor de 59 anys s’ofereix com a admi-nistratiu-recepcionista i portar compta-bilitatEn consulta mèdica. Microsoft Word, Excel,Powerpoint, Internet i correu electrònic. Dis-ponibilitat d’horari. Català, castellà, francès ianglès (elemental).INFORMACIÓ: Leonardo. Email:[email protected]

S’ofereix senyora de 48 anysCom a secretària o administrativa per a consul-tori o clínica. Experiència en tasques d’oficina,telèfon arxiu, comptabilitat. Coneixements d’in-formàtica i experiència en tracte amb el públic.Disponibilitat horària.INFORMACIÓ: Roser Bargués. Tel. 670 716186

49 anys, bona presència i responsabili-tatS’ofereix per treballar a recepció en consulta oclínica. Experiència de 5 anys en el sector i enel tracte amb el públic. Incorporació immedia-ta.INFORMACIÓ: Eugenia. Tel. 639 435 313

M’ofereixo per treballar d’auxiliar d’in-fermeria(Sala de parts) en consultoris mèdics. Experi-ència en tracte amb el públic. Idiomes: català,castellà, anglès. Bona presència, disponibilitathorària.INFORMACIÓ: Xènia. Tel. 630 175 111

Utillatges

LÀSER EN LLOGUERTecnologia IPL-Quantum possibilitat, apte pera depilació, rejoveniment, eliminació de taquesi lesions vasculars. Possibilitat de lloguer perdies. Amb total flexibilitat. Servei a tota laprovíncia de Barcelona.INFORMACIÓ: LASERQUALITY. Tel. 606 269076

Es ven ecògraf portàtilSONOSITE Micro Maxx més sonda lineal iperoperatòria. Preu: 20.000 euros.INFORMACIÓ: Tel. 932 801 784

Llitera d’exploracióEs ven llitera d’exploració ginecològica perestrenar. Preu: 400 eurosINFORMACIÓ: Tel. 609 307 220


formació i salut

ESCOLA D’ESTIU DEL COMB 2010: Tallers professionals

INTRODUCCIÓ A L’ANÀLISI DE DADES AMB EL PROGRAMASPSS PER A WINDOWS

Adreçat a: Professionals de la salut que tinguin necessitat de tractar i analitzardades clíniques, tant per resoldre problemes de gestió com de recerca.Temari: • Introducció: anàlisi estadística de dades i eines informàtiques pera l’anàlisi de dades. • Organització de dades en taules o matrius de dades.• Introducció de dades i importació de dades. • Manipulació de dades ipreparació per a l’anàlisi. • Descripció de dades: estadístiques, taules i gràfics.• Anàlisi de taules de contingència. • Comparació de mitjanes i de variàncies.• Correlació i regressió. • Estadística no paramètrica.Calendari: De dilluns a divendres de 17,30 a 20,30 h. Del 5 al 16 de juliol de 2010.Matrícula: Col·legiats COMB: 387 € • No-col·legiats: 460 €.Nombre d’hores: 30 hCrèdits: 6,3Lloc: Centre d’Estudis Col·legials

CURS D’ ACOLLIDA A NOUS COL·LEGIATSPER A L’ACCÉS A LA PROFESSIÓ MÈDICA

Adreçat a: Metges col·legiats al COMB que inicien la seva activitatprofessional.Objectius: Facilitar l’accés dels metges en general i els professionalsformats a l’estranger, en particular, a l’exercici de la professió mèdica.Apropar el metge al món laboral a través de la formació en contingutsrellevants per a l’exercici de la professió.Temari: • Presentació curs. • Funcionament del sistema sanitari català iespanyol. • Codi deontològic. • Documents medicolegals i responsabilitatprofessional. • La formació del metge. • Història clínica. • Patronsepidemiològics a Catalunya i Espanya. • Normativa en la prescripciófarmacèutica. • Actualització en prescripció farmacèutica. • Titulacions enmedicina. Marc legal. • Eines i recursos per a la cerca de feina i marc legaldel mercat de treball. • La comunicació metge pacient. • Serveis col·legialsdel COMB per als metges.Calendari: Dilluns de 16 a 20 h del 28 de juny al 19 de juliol de 2010.Matricula: Col·legiats COMB: subvencionat per el Programa de ProteccióSocial del COMB • No-col·legiats: 233 €.Crèdits de FMC: 3,4 crèditsNombre d’hores: 16Lloc: Centre d’Estudis Col·legials

JORNADES DE SUPORT VITAL

Adreçat a: Metges llicenciats interessats en l’atenció mèdica urgent.Temari: • Concepte de suport vital. • Ressuscitació cardiopulmonar. Guiad’actuació en el SVB. • Pràctiques de SVB. • Suport vital avançat. Trastornsdel ritme i desfibril·lació. • Pràctiques d’arítmies, desfibril·lació. • Droguesen la ressuscitació. • Guies d’actuació en l’SVA. • Indicacions i finalitzacióde SV. • Consideracions ètiques. • Pràctiques en simuladors (megacode)de situacions que comporten la necessitat de SVA.Calendari: Dimecres de 17,30 a 20,30 h i dijous de 9 a 21 h. Dies 7 i 8 dejuliol de 2010.Matrícula: Col·legiats COMB: 387 € • No-col·legiats: 471 €.(Inclou inscripció a la jornada, el llibre Manual de Soporte Vital i el dinardel divendres)Nombre d’hores: 15 hCrèdits de FMC: 2,5Lloc: Centre d’Estudis Col·legials

INTRODUCCIÓ AL COACHING PER APROFESSIONALS DE LA SALUT

Adreçat a: Metges i professionals sanitaris.Objectius: Aprendre a prioritzar segons els nostres objectius i ser capaçosde trobar el temps perdut per al que volem fer. • Ampliar la nostra capacitatde comunicació, d’emissor i de receptor de missatges i ajustar-la a la nostrafinalitat. • Conèixer les nostres respostes envers l’estrès per tal de detectaren quin moment pot tenir conseqüències negatives en el nostre organismei poder intervenir-hi. • Conèixer la importància de les nostres emocions enla nostra vida diària, presa de decisions i la nostra manera de relacionar-nos amb el món. • Conèixer els principis del coaching, la seva utilitat imaneig. Ser conscients de la seva aplicació en qualsevol procés quevulguem dur a terme.Temari: Mòdul I: Gestió del temps. Mòdul II: La comunicació. MòdulIII: Gestió de l’estrès. Mòdul IV: Intel·ligència emocional. Mòdul V:Coaching.Calendari: De dilluns a dijous, de 17 a 21 h. Curs sencer del 19 al 26 dejuliol de 2010. Mòdul I: 19 de juliol. Mòdul II: 20 de juliol. Mòdul III: 21 dejuliol. Mòdul IV: 22 de juliol. Mòdul V: 26 de juliol.Matrícula: Curs sencer: Col·legiats COMB: 235 € • No-col·legiats:270 €.Mòduls independents: Col·legiats COMB: 50 € • No-col·legiats:57 €.Nombre d’hores: 20 h (curs sencer), 4 h per mòdul, Activitat amb crèditsde Formació Mèdica Continuada (0,8 crèdits per mòdul).Lloc: Centre d’Estudis Col·legials

TALLER VIVENCIALDE TÈCNIQUES DE IOGA

Adreçat a:Metges de qualsevol especialitat i altres professionals de la salutinteressats en les tècniques de ioga, tant com a eina terapèuticacomplementària, com per a l’ús personal en tant que medicina preventiva.Temari:– Concepte de pranayama i tipus: dinàmic, estàtic i mental.– Tècniques de ioga com a prevenció i restauració del balanç físicoenergètic.La respiració i els canvis en l’experiència emocional. Les postures il’autogestió estructural i orgànica. La relaxació i la serenitat mental. Lameditació i l’estat de silenci interior. La tècnica del so, les estructuressonores i l’harmonia vibratòria dels ritmes psicofísics.Calendari: dimarts de 15,45 a 19,45 h del 6 al 27 de juliol del 2010.Matrícula: Col·legiats COMB: 211 € • No-col·legiats: 233 €.Nombre d’hores: 16 h, distribuïdes en mòduls teoricopràctics de 4 hores.Lloc: Centre d’Estudis Col·legials

MOTIVACIÓ ITÈCNIQUES D’ESTUDI

Motivació i hàbits d’estudi: adreçat a alumnes de Primària (3r., 4t., 5è. i6è.).*Horari: de 9,30 a 13,30 h*Matrícula: Col·legiats COMB: 124 € • No-col·legiats: 146 €.

Tècniques d’estudi: adreçat a alumnes d’ESO, mòduls i batxillerat.*Horari: de 9 a 14 h*Matrícula: Col·legiats COMB: 151 € • No col·legiats: 173 €.*Calendari: 28, 29 i 30 de juny 2010 o 27, 28 i 29 de desembre 2010

de FORMACIÓi SALUTCENTRE

d’ESTUDISCOL·LEGIALSSe

rvei

d’In

form

ació

Col

·legi

al 12

9M

arç-

Juny

201

0 Nú

m. 1

3 Quaderns


formació i salut

ESCOLA D’ESTIU DEL COMB 2010: Tallers professionals

CURSOS D’IDIOMES PER A METGES I ELS SEUS FAMILIARS

CURSOS PER NIVELLS:*Intensius de 90 hores: del 5 al 30 de juliol de dilluns a divendres.*Matricula: Col·legiats COMB i familiars: 806 €Altres interessats: 848 €*Intensius de 45 hores: del 5 al 23 de juliol de dilluns a divendres.*Matricula: Col·legiats COMB i familiars: 491 €Altres interessats: 517 €CURSOS CONVERSA: (anglès, francès i alemany) 45 hores: del 5 al23 de juliol, de dilluns a divendres. (Nou curs de pràctiques Speaking& Listening del First Certificate – Advanced – Proficiency)*Matricula: Col·legiats COMB i familiars: 491 €Altres interessats: 517 €

ANGLÈS I ESPORTS PER A NENS I JOVES

Adreçat a: Nens de 6 a 11 anys.*Horari d’anglès: de 9 a 12,30 h, de dilluns a divendres.Inici 28 de juny de 2010Adreçat a: Joves de 12 a 16 anys.*Horari d’anglès: de 8,30 a 12,30 h, de dilluns a divendres.Inici 28 de juny de 2010Esports: a les 12,30 h servei d’autocar amb monitors de l’Escola CanalOlímpic de Castelldefels. Allà dinaran i realitzaran un esport d’aigua.Tornada a les 18 h. Inici 28 de juny de 2010.

CAMPAMENTS D’ANGLÈSI ESTADES A L’ESTRANGER

Campaments d’estiu:Per a nens i joves de 6 a 16 anys, amb anglès, activitats i esportsd’aventura als Pirineus lleidatans.Per a nens i joves de 8 a 16 anys, programes de golf, de moto, debàsquet o futbol amb anglès a la Vall d’Aran.*Calendari: 1, 2, 3 o 4 setmanes, mes de juny*Cursos d’estiu a l’estrangerPer a joves i adults, amb allotjament en família o residència.Països: Irlanda, Alemanya, Anglaterra, França, Itàlia, Àustria, Canadà,EUA, Austràlia, Japó, Xina, Egipte, Sud-àfrica, Rússia, Índia.

1 2 3 4 5 a 156 € 300 € 427 € 540 € 641 €ae Import addicional setmanal per participant: 212 €

(a) Només classe anglès (ae) Anglès i esports

CAMPUS MAR PER A NENS (VELA)

*Activitats de vela, per a nens de 5 a 14 anys, inclou dinar.De dilluns a divendres de 9,30 a 17,30 hores.

Activitats de vela, per a adults de 16 a 25 anys (curs de vela lleugera)*1 setmana: 225 €, 2 setmanes: 405 €De dilluns a divendres de 9,30 a 14 hores.*Calendari: L’última setmana de juny, tot juliol o la primera desetembre.*Lloc: Reial Club Nàutic de Barcelona, Moll d’Espanya, s/n (Port Vellde Barcelona)

Per a informació addicional i altres cursos de l’Escola d’Estiu, consulteu http://cec.comb.es

[email protected]

Activitats acreditades pel SEAFORMEC(Sistema Español de Acreditación de la Formación Médica Continuada)i la Comisión de Formación Continuada del Sistema Nacional de Salud

amb 2,5 crèdits



Patronat de la

Fundació - Museu d’Història

de la Medicina de Catalunya

• Dr. Miquel Bruguera i Cortada, president• Dr. Lluís Duran i Barrionuevo• Dr. August Salazar i Palau• Dr. Lluís Barraquer i Bordas †• Dr. Ramon Trias i Rubiès• Dr. Àlvar Net i Castel• Dr. Josep A. Bombi Latorre• Dr. Jacint Corbella i Corbella• Dr. Joaquim Ramis i Coris• Dr. Josep Maria Ustrell i Torrent• Dr. Joaquim Coll i Daroca• Dr. Francesc Cardellach i López• Dr. Carles Hervàs i Puyal• Sr. Jaume Carrasco i Nualart, secretari

Coordinadors de la Secció

• Alfons Zarzoso, conservador del Museud’Història de la Medicina de Catalunya

• Sara Fajula, arxivera del COMB

www.museudelamedicina.cat

UN TAST DE LA COL·LECCIÓ...

Anunci de Recollida de Donacions

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, amb l’objectiu de preservar i fomentarel nostre patrimoni mèdic, ofereix als col·legiats i les seves famílies la possibilitat derealitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentaciópersonal o institucional.

Des del Museu ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.

Els interessats poden trucar al Museu 937 845 380 o bé mitjançant el correu electrò[email protected]

Termòmetre bimetàl·lic ambles làmines amagades enforma de disc dins del rellotge.Fabricat per Cary a Suïssa, ca1915. (mhmc-2011).

La incorporació d’escales transfor-mà els termoscopis en termòme-

tres. Aquests reflectien les variacionsde calor de l’aire mitjançant un tubvertical amb aigua, el nivell de la qualdepenia de la expansió o contraccióde l’aire. Això es produí al llarg delsegle XVII, en un període d’experimen-tació amb altres líquids, com ara alco-hol, i de disseny de tants aparells comconstructors. En el trànsit al segleXVIII, es proposaren punts fixos –con-gelació i ebullició de l’aigua– per uti-litzar una escala universal. Els termò-metres de D. G. Fahrenheit (1724) i A.Celsius (1749) utilitzaven mercuri–amb un coeficient d’expansió mésalt– i aconseguiren unes escales mésprecises, a les quals afegiren qualitati reproductibilitat. La geografia de laseva influència va definir unes pràcti-ques encara vigents avui dia.Malgrat existir aquestes condicions, lamesura de la febre mitjançant el ter-mòmetre no s’establí fins a mitjan se-gle XIX, quan entrà als hospitals. Nos’incorporà a la pràctica clínica quoti-diana fins al trànsit al segle XX. Fou elresultat de lents processos d’assimila-ció: calia normalitzar i calibrar catego-ries i mesures per tal que els resultatsesdevingueren estables i comparablesmés enllà del temps i l’espai, i caliaintegrar una tècnica que obligava aadaptar el professional a l’instrument.

Al segle XIX, el termòmetre representàuna nova forma d’objectivar la malal-tia i esdevingué l’instrument per di-agnosticar una patologia essencial:la febre i les seves múltiples formes.Els treballs de C.A. Wunderlich (1868)a l’hospital mostraren –cada registrerequeria 20 minuts– la constància dela temperatura en les persones sanesi la variació de la temperatura en lamalaltia. S’estava produint el pas d’unmodel qualitatiu –basat en la com-provació pel tacte o en el relat delpacient– a un model numèric. La defi-nició dels rangs de normalitat perme-teren distingir entre sa i malalt. Elspacients hospitalaris s’adaptaren a lanova tècnica. A finals del segle, com apart dels valors de l’objectivitat cien-tífica, la normalitat social i el controldel propi cos, també s’incorporà al’àmbit domèstic. Els profans vanaprendre a mesurar la seva tempera-tura i a utilitzar el llenguatge numèric,que adquirí un caràcter normatiu delsignificat de salut i malaltia. A aixòcontribuí la tasca normalitzadora del’Estat, que certificà la qualitat delsinstruments, tot fomentant la trans-parència en la construcció i qualitatdels materials, garantint l’objectivi-tat mèdica i atorgant un estatus soci-al a les mesures, les paraules i elssignificats en permetre els pacientsformar-se un judici del seu estat.



DONACIONS

1

2

3

A continuació, fem constar algunesde les donacions efectuades dar-

rerament al Museu.La família Barraquer ha fet una dona-ció inestimable per la història de laneurologia. Es tracta de les històriesclíniques del doctor Lluís Barraquer iFerré (Barcelona, 1887 - Barcelona,1959) i del seu fill Lluís Barraquer iBordas (Barcelona, 1923-2010).Aquesta donació comprèn la seva tas-ca com a metges des del 1931 fins al1988, mitjançant les històries de laseva clínica particular. El fons tambéincorpora 28 fotografies de neuròlegsde tot el món amb dedicatòries aldoctor Barraquer i Ferré, tot mostrantels lligams i el prestigi dels Barraqueren l’àmbit internacional de la neuro-logia.La senyora Montserrat SerrallongaSivilla ha ampliat la donació feta el2009 amb més documentació de l’ac-tivitat professional del seu avi el doc-tor Antoni Sivilla Botey (1849-1915).El doctor Sivilla fou psiquiatre de lasala de malalts mentals de l’Hospitalde la Santa Creu entre 1881 i 1900.Fou marmessor testamentari del doc-tor Emili Pi i Molist, qui el nomenà(1892) successor seu a l’Hospital i liencarregà el disseny de l’àrea d’ho-mes del nou Manicomi de l’Hospitalde la Santa Creu. L’administració del’hospital s’oposà a aquest nomena-ment i els litigis que seguiren vanacabar quan l’hospital hi accedí uncop traspassat el doctor Antoni Bros-sa, aleshores director de l’establi-ment psiquiàtric. Aconseguí el nome-nament el 1914, poc temps abans dela seva mort. La donació consisteixen documentació sobre aquest con-flicte i també en documents originalsde l’organització del Manicomi, comper exemple el document: Indicacio-nes sobre la construcción de un hos-pital de locos en la Quinta de Alegresituada en la vecina villa de Graciasomételas a la consideración de laIlustre Administración del Hospitalprovincial de Santa Cruz de Barcelona,escrit pel doctor Emili Pi i Molist el 12d’abril de 1854. La senyoraSerrallonga també ens ha fet donació

de dues fotografies del seu avi i dedues cartes manuscrites escrites perun malalt mental de l’Hospital.El doctor Modest Garcia Moll ha fetdonació en aquesta ocasió de docu-mentació referent al Sindicat de Met-ges de Barcelona i a la construcció del’edifici del Casal del Metge. Tambéha fet donació de documentació so-bre l’associació recreativa i culturalanomenada “La Xeringa”. Estava for-mada per un grup de metges que esva reunir anualment des de principisdel segle XX fins a la Guerra Civil. Unaorganització que va obrir un singularespai de sociabilitat, on l’ús de laparaula escrita, sempre en llenguacatalana, constituïa un dels eixos dela seva relació, tot escrivint poemes ialtra mena d’escrits basats en la pa-ròdia, l’autocrítica i l’humor. La do-cumentació s’acompanya de fotogra-fies dels membres de La Xeringa, al-gunes de les quals manifesten l’acti-vitat humorística esmentada, així coml’ostentació del seu instrument iden-tificatiu: una xeringa de més d’unmetre de llarg.

1. Membres de l’associació de metges La Xeringadurant la reunió del seu X aniversari, celebrat aBarcelona el 1912.2. Retrat de l'introductor del procedimentpsicoquirúrgic conegut com leucotomia, elneuròleg Egas Moniz (1874-1955), datat al maig de1941, vuit anys abans de rebre el premi Nobel pelsseus treballs d’angiografia cerebral. A l’autògrafes llegeix: Apreciado colega profesor Barraquer,con mis afectos Egas Moniz.3. El psiquiatre Antoni Sivilla Botey.