solucions BI T O C - grec. · PDF filesolucions BI T O C1 Els volcans i els terratrèmols: des de l’interior de la Terra en modifiquen la superfície trencant-la i llançant-hi nous

145

solucionsB I T O C 1

Catalunya

PÀGINA Què en saps?

Catalunya està envoltada per França i Andorra al nord(separada pels Pirineus), el País Valencià al sud, Aragó a l’oesti la mar Mediterrània a l’est.

Resposta oberta.

Resposta model: En el reduït espai de 32.000 km2 trobem alta muntanya,muntanya mitjana i baixa, plana i costa amb platges, cales ihortes de conreus mediterranis. Catalunya té un paisatgemolt variat.

Resposta model:Símbols: la senyera, el Pi de les Tres Branques, la Moreneta.Festes: Reis, Sant Jordi, Onze de setembre.Tradicions: fer cagar el tió, la mona, els focs de Sant Joan.

PÀGINA Activitats d’aprenentatge

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:Atlàntic, Àfrica, Europa, Mediterrània, Tirrena, Adriàtica,Àsia.

Mar: gran extensió d’aigua encerclada o que toca uncontinent.Oceà: enorme extensió d’aigua entre continents.Continent: enorme extensió de terra separada d’altres peroceans, estrets o muntanyes.

Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania.

Els països mediterranis comparteixen aspectes semblants;per exemple:• El clima, que sol ser calorós i sec a l’estiu, benigne i no

gaire fred a l’hivern, i plujós a la primavera i la tardor.• La vegetació, que sol ser rica en pinedes, rouredes i

alzinars.• Els conreus, com la vinya i l’olivera.

PÀGINA

Al continent europeu hi ha diversos estats amb costesmediterrànies. Alguns d’aquests estats són Espanya,França, Itàlia i Grècia.Catalunya és una nació que forma part de l’Estatespanyol.

Catalunya limita al nord amb els Pirineus, que la separend’Andorra i França; al sud amb el riu de la Sénia, que lasepara del País Valencià; a l’oest amb l’Aragó; a l’est amb lamar Mediterrània.

PÀGINA

Activitat procedimental.

Pirineus: muntanya alta.Prepirineu: muntanya mitjana.Depressió Central: ribera, camps de conreu.Serralades Costaneres: costa.

Antoni Gaudí (Reus 1852-Barcelona 1926).Admirat per la seva imaginació i pel seu enginy a l’hora deprojectar edificis, com la “Pedrera” o el temple de laSagrada Família.

Resposta model: Les obres d’art donen un toc artificial al paisatge, és a dir, hiafegeixen elements que no segueixen les regles naturalsperò que hi incorporen un toc humà. Hi afegeixen història ipensament.

PÀGINA Procediment


PÀGINA

A-D Activitat procedimental.

PÀGINA Eix transversal

Raona:

Resposta model: El coneixement de llengües serveix per a comunicar-se ambpersones d’altres països, és a dir, per a demanar les cosesque necessitem quan som de viatge, per a entendre elsescrits i els rètols que ens poden avisar de coses importants,o per a informar els visitants de coses del nostre país.

Resol:

Resposta model:català castellà francès anglèsBon dia Buenos días Bon jour Good morning

Hola Hola Holà Hello

PÀGINA Què has après?

Horitzontals: CANTÀBRICA, ATLÀNTIC, MEDITERRÀNIAVerticals: OCEANIA, AMÈRICA, EUROPA, ÀFRICA, ÀSIA

Resposta model: Aquests tres països mediterranis tenen hiverns benignes,estius calorosos i secs i pluges a la tardor i la primavera. Tambéhi creixen els pins i les alzines i s’hi conrea la vinya i l’olivera.

Les paraules incorrectes són: quadrat, sud, Andalusia, nord,est i oest.

Catalunya és un territori en forma de triangle. Seguint elspunts cardinals, Catalunya limita al nord amb la serraladadels Pirineus, que la separa dels estats de França i Andorra;al sud, el riu de la Sénia assenyala el límit amb el PaísValencià; a l’oest, Catalunya limita amb l’Aragó, i a l’est, ambla mar Mediterrània, tot al llarg de 350 km de costa.

3

2

1

21

11

2

01

1

9

6

5

8

4

3

7

2

1

6

3

2

1

5

1

la Sénia

País Valencià

Ara

gó

França

AndorraPirineus

marMediterrània


El relleu i les aigües


El relleu d’una cosa és la part que sobresurt de la sevasuperfície. Les muntanyes i altres accidents geogràficssón el relleu de la Terra.

D’esquerra a dreta: muntanya, cap, vall.

Resposta model: El Llobregat, el Besòs, el Ter, el Francolí, la Noguera Pallaresa, el Segre.

Resposta model: El Llobregat és un riu petit que baixa del Pirineu oriental iforma un petit delta a la seva desembocadura. Arriba a laDepressió Central per un congost, on es va construirl’embassament de la Baells.


L’escorça és la capa més externa del planeta i la queconeixem millor perquè és visible en la superfície i,almenys en part, en profunditat.El mantell és la capa intermèdia de la Terra. La part méssuperficial del mantell és sòlida i la part més interna éspastosa.El nucli és la capa central de la Terra. Aquesta part és lamés interna i densa del planeta.

Volcans i terratrèmols: actuen des de l’interior modificant lasuperfície de la Terra.Rius: erosionen la superfície dels continents i les illesexcavant profundes valls.Vent: modifica lentament la superfície desgastant itransportant materials.Onades: erosionen les roques de la costa modificant lesvores d’illes i continents.

PÀGINA

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: illa, turó, depressió, cap,serralada, golf, muntanya, vall.

Formes del relleu de muntanya: serralada, vall, muntanya.Formes del relleu de plana: depressió, turó.Formes del relleu de costa: cap, golf, illa.

Resposta model:

Pica d’Estats: muntanya.Pla d’Urgell: plana.Pas de la Bonaigua: coll.Collada de Toses: depressió entre muntanyes.

PÀGINA

Els Pirineus són un conjunt de serralades localitzades alnord de Catalunya.Les Serralades Costaneres són un conjunt demuntanyes properes a la costa que segueixen unaorientació de nord-est a sud-oest.La Depressió Central és el territori enfonsat que hi haentre els Pirineus i les Serralades Costaneres.Els principals accidents geogràfics de la costa catalanasón el cap de Creus i el delta de l’Ebre.

Les grans unitats de Catalunya:– Els Pirineus. Hi distingim: el Pirineu axial i el Prepirineu.– Depressió Central. Hi distingim: el pla de Bages, la plana

de Vic i la conca d’Òdena.– Les Serralades Costaneres. Hi distingim: la Serralada

Litoral, la Depressió Prelitoral i la Plana Litoral.


PÀGINA Procediment

• Sí. Els dos mapes representen el mateix territori.• El mapa B té les dimensions més reduïdes.• El segment graduat representa les mateixes unitats en

tots dos mapes, però les unitats apareixen més petitesen el mapa B.

PÀGINA

A-B

El segment del 0 al 1 fa mig centímetre.El segment de l’1 al 2 fa mig centímetre.El segment del 2 al 3 fa mig centímetre.

C

Mig centímetre de la superfície del mapa de dalt equival a1 quilòmetre en la realitat.1 centímetre de la superfície del mapa de dalt equival a 2 quilòmetres en la realitat.

D

Tortosa i Roquetes: 2 quilòmetres.Mas del Ganxo i Santa Rosa de Lima: 3 quilòmetres.La Raval de la Llet i Bítem: 7 quilòmetres.Roquetes i Aldover: 6 quilòmetres.


Raona:

Resposta model: D’esquerra a dreta: a la plana a córrer, a la costa a fersubmarinisme, a la costa a pescar, a l’alta muntanya aesquiar, a una ciutat a veure museus.

Resol:

Resposta oberta.


La Terra és formada per tres capes concèntriquessuccessives, que són l’escorça, el mantell i el nucli.

X1

02

91

2

81

1

71

5

4

61

3

51

2

1

41

3

2

X1

31

2

146

delta península


Els volcans i els terratrèmols: des de l’interior de la Terraen modifiquen la superfície trencant-la i llançant-hi nousmaterials.La pluja i les onades: erosionen la superfície i el relleu dela costa.Els humans: extreuen materials de la superfície, anivellen,conreen, construeixen, destrueixen...

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Garona, pica d’Estats,Pirineus, Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Segre,Depressió Central, Llobregat, Ter, Ebre, SerraladesCostaneres, delta de l’Ebre.

El clima i la vegetació


Temps: estat de l’atmosfera en un lloc i en un momentdeterminats. Quan fa sol i bona temperatura diem que ésbo i quan plou diem que és dolent. Clima: conjunt de les característiques que té l’atmosferaen un lloc determinat (si hi fa fred o calor, si hi plou molt opoc, etc.).

El clima de Catalunya és bastant sec a l’estiu.Els dies de pluja són dies de bon temps per als pagesos.Els dies de pluja són dies de mal temps per a les personesque van a la platja.

Resposta model:“Bon temps” i “mal temps” són expressions relatives, és adir, no es pot dir en sentit absolut que el temps és bo per atothom. El que per a uns és bon temps pot ser mal temps pera uns altres.

Trobem oms, canyissars i també pins en els quadrants decosta; alzinars i pinedes a la plana; roures i avets a lamuntanya.


Temperatura: molt alta.Humitat: baixa.Precipitació: pluja escassa.Vent: feble.

Temperatura: molt baixa.Humitat: alta.Precipitació: neu abundant.Vent: fort.

temperatura ➔ termòmetre humitat ➔ higròmetre precipitació ➔ pluviòmetre pressió atmosfèrica ➔ baròmetrevent ➔ penell

Resposta model:A l’hivern: temperatures baixes, humitat alta, pluja escassa.A la primavera: temperatures altes, humitat alta, plujaabundant, vent fort.A l’estiu: temperatures molt altes, humitat alta, pluja moltescassa.A la tardor: temperatures altes, humitat alta, pluja abundant,vent fort.

PÀGINA

El clima és modificat per factors com els següents:– La separació respecte al mar. El mar suavitza la

temperatura de les zones llunyanes. properes

– L’altitud. A mesura que es puja una muntanya es notaque l’aire es va escalfant, és a dir, la temperaturaaugmenta. refredant / disminueix

– L’orientació del relleu. La posició de les muntanyesdetermina la direcció del Sol. atura els rajos

Activitat procedimental:D’esquerra a dreta i de dalt a baix: verd fosc, verd clar,groc, taronja.

PÀGINA

Pirineu axial: pi negre, prat alpí, roure.Prepirineu: faig, roure, pi roig.Serralada Litoral: alzina, alzina surera i carrasca, roure.Delta de l’Ebre: màquia.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Pirineu axial, cap de Creus(costa nord), Depressió Central, muntanya mitjana (Prepirineui Serralades Prelitorals), ribera, delta de l’Ebre (costa sud).

PÀGINES I Procediment

• La temperatura mitjana del mes de febrer és d’uns 9 graus.

• La temperatura mitjana del mes més calorós (agost) ésd’uns 29 graus.

• La temperatura mitjana del mes més fred (desembre) ésd’uns 7,5 graus.

A–B

Resposta oberta.


Raona:

Resposta oberta.

Resol:

Resposta model:• La disminució de l’ozó atmosfèric ens pot provocar

cremades a la pell, a causa de la radiació solar, càncer depell i la mort.

• L’emissió de fums al medi ambient pot comportar mésdany a la capa d’ozó, trastorns de la salut, especialmentrespiratoris, brutícia i corrosió de façanes i monuments,contaminació de l’aigua dels núvols i modificacions en elclima.

72

3

2

1

6252

4

42

3

2

32

1

22

2

1

12

3

3

2

147

temperatures (°C)

mesos

40

35

30

25

20

15

10

5

0

gene

r

febr

er

mar

ç

abril

mai

g

juny

julio

l

agos

t

sete

mbr

e

octu

bre

nove

mbr

e

dese

mbr

e



Quantitat de calor que transmet el Sol a l’aire. ➔ temperatura➔ termòmetreQuantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’aire. ➔ humitat ➔higròmetreQuantitat d’aigua que cau sobre la superfície de la Terra. ➔pluja ➔ pluviòmetreForça que fa el pes de l’aire sobre la superfície de la Terra. ➔pressió ➔ baròmetreMoviment de les masses d’aire produït pels canvis detemperatura i pressió. ➔ vent ➔ anemòmetre

Té pluges abundants al llarg de tot l’any i nevades al’hivern. La humitat és elevada i les temperatures sónsempre fresques. atlàntic

Té un contrast molt marcat de les temperatures diàries ianuals. Les precipitacions són escasses i es concentrena la primavera. mediterrani de tendència continental

Té unes temperatures suaus a la primavera i a la tardor,càlides a l’estiu i no gaire fredes a l’hivern. Plou sobretota la tardor i a la primavera. mediterrani litoral

Té els hiverns extremament freds i els estius curts ifrescos. Les precipitacions són abundants i les nevades,freqüents. d’alta muntanya

Resposta model:D’esquerra a dreta: alta muntanya (Pirineu), plana (fagedad’en Jordà), costa (Empúries).

La població


Resposta model: Naixement, escolarització, graduació, casament, jubilació,mort.

Resposta model: Les migracions són desplaçaments de població que esprodueixen quan un grup important de persones d’un territorise’n van a viure en un altre indret o, per contra, quan unindret rep persones que procedeixen d’altres territoris.

Resposta model: El Marroc, Algèria, la Xina, les Filipines, l’Argentina,Colòmbia.

Resposta model: Poblament dispers: Espot, Deltebre, Sant Fost deCampsentelles.

Resposta model: Poblament concentrat: Badalona, Sabadell, Tarragona.


La composició per sexes de la població.

Els moviments de població.

La distribució de la població sobre el territori.

El creixement de la població.

En el padró hi consten el nom i els cognoms delsciutadans d’un municipi.En el cens hi consta la quantitat de població que té unestat.En el cens hi consten les característiques culturals de lespersones que habiten en un estat.En el padró hi consten les adreces dels habitants d’unmunicipi.

natalitat - mortalitat = creixement natural

El creixement vegetatiu o natural és la variació de lapoblació d’un lloc en un període, resultat de restar lesdefuncions als naixements.La natalitat és la dada demogràfica que recull el nombrede naixements que s’han produït en una població durantun any.La mortalitat és la dada demogràfica que expressa elnombre de defuncions que s’han produït en una poblaciódurant un any.

PÀGINA

Les migracions són desplaçaments de població que esprodueixen quan un grup important de persones, elsemigrants, abandonen un territori i se’n van a viure en unaltre indret o, per contra, quan un indret rep persones, elsimmigrants, que procedeixen d’altres territoris.

creixement vegetatiu + migració = creixement real

Quan hi ha més naixements que defuncions, elcreixement és negatiu. Les migracions són la diferència entre els emigrants i els naixements. Una població creix quan el creixement natural i lesmigracions són negatives.

Quan hi ha més naixements que defuncions, elcreixement natural és positiu.Les migracions són la diferència entre el creixement real iel creixement vegetatiu.Una població creix quan el creixement natural i lesmigracions són positives.

PÀGINA

Activitat procedimental:De color vermell: Barcelonès, Maresme, VallèsOccidental, Segrià, Tarragonès. De color verd: Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, AltUrgell, Alta Ribagorça, Cerdanya, Solsonès, Berguedà,Ripollès, Pla de l’Estany, Noguera, Segarra, Urgell, Plad’Urgell, Garrigues, Conca de Barberà, Selva, BaixEmpordà, Alt Camp, Priorat, Baix Penedès, Terra Alta iMontsià. De color blau: les altres comarques.

La població sobre el territori de Catalunya és desequilibradaperquè es concentra a les grans ciutats, especialment a lacosta, mentre que és molt escassa i dispersa a l’interior i a lamuntanya.

5

23

4

3

13

2

X

X

X

X1

03

3

2

1

92

4

3

2

1

82

148


Sector primari

Sector secundari

Sector terciari

Atur

PÀGINA Procediment


A Al centre.A la dreta.A l’esquerra.El total de persones.

PÀGINA

B Activitat procedimental.

• La població que s’hi representa és molt jove.

• És una població amb poca gent gran.

De 15 a 19 anys: 107.000 homes i 101.000 dones,aproximadament.De 20 a 40 anys: 378.000 homes i 360.000 dones,aproximadament.Més de 40 anys: 240.000 homes i 234.000 dones,aproximadament.


Raona:

Resposta oberta.

Resol:

Resposta oberta.


Cens.

Padró.

creixement natural = natalitat - mortalitatmigracions = immigrants + emigrants

creixement real = creixement natural + migracions

• Que la immigració compensi l’alta mortalitat.• Que la mortalitat sigui més alta que la natalitat i la

immigració.

– En el mapa de Catalunya apareix una baixa densitat depoblació a les comarques costaneres, quan la realitat és lacontrària.

– En el gràfic de sectors apareixen la població activa delsector primari com si fos del 50 % i la del sector terciaricom la més reduïda, quan és exactament al contrari.

– El gràfic de barres és incorrecte perquè dóna una xifra denomés 60.000 persones en edat de treballar (n’hi ha mésde 2 milions) i no inclou els aturats.

El sector primari i el sector secundari


L’agricultura i la ramaderia.

Resposta model:– Recol·lecció del suro de les alzines sureres.– Captura de marisc.– Horticultura.– Recol·lecció de la fruita.– Cultiu de cereals.– Pesca de la tonyina.

L’elaboració de ceràmica i la confecció.

Resposta model:– Pastisseria.– Refinació de petroli.– Fabricació de paper.– Muntatge d’ordinadors.– Injecció de plàstics.– Construcció d’edificis.

Mentre que les activitats del sector primari estan destinadesa obtenir matèries primeres de la natura, les del sectorsecundari consisteixen a transformar-les en producteselaborats.


D’esquerra a dreta: agricultura, ramaderia, pesca.

L’agricultura és una activitat que, tot i que ocupa pocstreballadors en els països rics, és molt productiva acausa de la mecanització i de l’ús de substànciesquímiques i de construccions com els canals i elshivernacles.

La ramaderia intensiva és un tipus de ramaderia querequereix granges i màquines per a obtenir gransproduccions. Aquest tipus de ramaderia és pròpia delspaïsos rics.

Resposta model: tractor, torre-sitja, sembradora,recol·lectora, reg per aspersió, etc.

La pesca és costanera quan es fa prop de la costa.La pesca és d’altura quan es fa lluny de la costa.El dibuix il·lustra un exemple de pesca costanera.

X

X

1

83

3

2

1

73

5

3

2

X

X1

63

53

3

X

X

43

2

1

33

6

149

186.100

1.192.200

752.600

17.4000

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000


PÀGINA

En l’activitat industrial intervenen, bàsicament, els elementssegüents:– Uns empresaris, que són les persones que dirigeixen una

empresa.– Uns treballadors, que són les persones que treballen a

l’empresa.– Una inversió, que és la quantitat inicial de diners de què

disposen els empresaris per a posar en funcionament laindústria.

– Uns guanys, que són la quantitat de diners que obtél’empresari com a benefici.

– Unes despeses, generades pel funcionament de laindústria.

D’esquerra a dreta: central eòlica, central tèrmica, centralsolar, central hidroelèctrica, central nuclear.

centrals tèrmiques ➔ Per a produir electricitat cremen carbóo altres combustibles.centrals hidroelèctriques ➔ Per a produir electricitat aprofitenla força de l’aigua dels embassaments.centrals nuclears ➔ Per a produir electricitat aprofitenl’energia radioactiva que s’obté d’un mineral anomenat urani.centrals solars ➔ Per a produir electricitat aprofiten l’energiade la llum del Sol.centrals eòliques ➔ Per a produir electricitat aprofiten la forçadel vent.

PÀGINA



PÀGINA Procediment

• S’hi representen cinc poblacions.• La D és la més gran i la més ben comunicada.• La E és la població més petita.• Hi ha representats tres tipus de vies de comunicació.

Es tracta de les carreteres (en diferents modalitats), viesde tren i port marítim.

• Hi apareixen sis indústries.

A Activitat procedimental.

PÀGINA

B Població A: aigua, fusta (explotació forestal), carn, llet(ramaderia).Població B: aigua.Població C: carbó, petroli.Població D: carbó, petroli.Població E: cereals, fruiters (conreus), fusta (explotacióforestal).

C A: aigua, fusta, carn / carretera, tren / D, C / serradora,alimentàriaB: aigua / carretera / D / hidroelèctricaC: carbó, petroli / carretera, tren / D, A / petroquímicaD: carbó, petroli / carretera, tren, vaixell / C, A, B /petroquímica...E: cereals, fruiters, fusta / carretera / A / alimentària,serradora

D Activitat procedimental.

E De dalt a baix i d’esquerra a dreta: blau (prop de C); verd(prop de E); vermell (prop de l’embassament); groc, verd(prop de la granja); blau (prop de D).


Raona:

Resposta oberta.

Resol:

D’esquerra a dreta: Els adobs i els insecticides poden afectar les aigüessubterrànies i, de retruc, els rius.Els vessaments de residus industrials són el factor decontaminació de rius més important.Els materials de deixalla (orgànics en descomposició, piles,etc.) poden ser contaminants.


D’esquerra a dreta: ramaderia intensiva, agricultura extensiva,pesca d’altura, pesca costanera.

Les centrals tèrmiques produeixen electricitat cremantcarbó o altres combustibles.Les centrals hidroelèctriques fabriquen electricitat a partirde la força de l’aigua.Les centrals nuclears produeixen electricitat a partir d’unmineral anomenat urani.Les centrals eòliques produeixen electricitat a partir de laforça del vent. Les centrals solars produeixen electricitat aprofitant l’energiadel Sol.

Activitat procedimental (vegeu les indicacions de la pàgina 40del llibre d’activitats).

Les ciutats i el sector terciari


Sector primari: pescador i pagès.Sector secundari: fàbrica i construcció.Sector terciari: caixa d’estalvis i sabateria.

Comerç d’alimentació (fruiteria).Serveis personals (perruqueria). Oci i cultura (llibreria). Comerç tèxtil (botiga de roba). Alimentació i lleure (botiga de llaminadures).

Resposta oberta.

Resposta model:Una capital és la ciutat de la comarca o de l’estat que té elsprincipals serveis administratius i des d’on es governa lacomarca o el país.

2

1

54

6

3

2

1

44

34

24

2

1

14

5

4

04

3

2

93

150



Habitants...: molts. Oferta de treball...: abundant. Contaminació...: molta. Soroll...: molt. Fàbriques...: moltes. Botigues...: moltes. Cinemes...: molts. Mitjans de transport...: molts.

Resposta model: L’alta contaminació que hi sol haver a les ciutats es deu alsgasos del gran nombre de vehicles del transport intern, alsgasos que produeixen les calefaccions, als fums de lesfàbriques properes, a les deixalles incontrolades de lanombrosa població, etc.

Resposta model: Ensenyament, banca, sanitat, serveis personals, neteja,activitats artístiques.

PÀGINA

A la plana, al tercer dibuix.

Resposta model: Necessitem l’aigua per a tenir cura de la higiene personal ide la ciutat, per al consum personal i per a la conservació deles plantes que renoven l’aire de la ciutat.

D’esquerra a dreta: servei privat, servei públic, serveiprivat.

PÀGINA

Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Mataró,Sabadell, Terrassa.

Sant Feliu de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Cornellà deLlobregat, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú,Blanes, Granollers, Girona, Figueres, Olot, Vic, Manresa,Reus, Tortosa.

Gironès, Bages, Vallès Oriental, Anoia, Vallès Occidental,Maresme, Barcelonès, Segrià, Baix Llobregat, Garraf,Tarragonès.

Resposta model: Bages, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme.

Unes comarques tenen més serveis públics que altres enfunció dels seus habitants.


La Via Europa es localitza a baix al centre.

A–B Codi: Nombre-3, lletra-A.

Codi: Nombre-4, lletra-D.

L’avinguda Velòdrom es localitza a la part de baix del plànol.


Raona:

Resposta oberta.

Resol:

Resposta model:


Sector primari: agricultura, ramaderia, pesca costanera.Sector secundari: serreria, indústria, confecció.

Seguretat. Financers. Turístics. Comercials. Sanitat.Transports.

Barcelona, Tarragona, Lleida, Reus, Girona, Manresa,Figueres, Vic.

La història


D’esquerra a dreta: 3, 1, 5, 2, 4.

Resposta model: En el disseny de la carrosseria i de les rodes.

prehistòria ➔ invenció de l’agriculturaedat antiga ➔ invenció de l’escripturaedat mitjana ➔ feudalismeedat moderna ➔ descobriment d’Amèricaedat contemporània ➔ revolució industrial

• Una etapa històrica d’abans del descobriment d’Amèrica.

• Un element que ens proporciona informació sobre elpassat.


1969: Neix. 1985: Se’n va a Lleida amb la família. 1994: Es casa amb l’Eva. 1999: Neix la seva filla Emma.

1

45

X

X3

2

1

35

7

3

2

1

25

15

3

2

1

0594

6

5

84

4

3

74

2

1

64

151

Producte anunciat Ganxo publicitari

llet descremadaArribar a tenir un cos tan esvelt com el dels protagonistes del’anunci.

telèfon mòbil Poder xerrar sense parar a qualsevol racó del món.

cotxe Sentir-se ric i distingit i ser l’enveja dels altres.

suc de fruita Arribar a ser tan cepat com el famós cosí.

A

R

F

S

Y

O

P

W

C

V

F

P

I

E

A

D

N

I

O

U

S

A

N

I

T

A

T

E

M

M

E

P

A

S

U

W

T

X

E

B

G

Q

N

J

R

D

V

E

R

A

U

J

C

K

I

L

P

O

C

T

R

L

E

I

S

F

R

C

I

Z

E

W

R

O

T

P

R

G

A

A

T

A

S

D

I

K

L

P

L

R

A

C

V

M

C

G

H

L

S

P

T

R

A

N

S

P

O

R

T

S


• Va començar aquests estudis quan tenia 18 anys (1987),l’any 2 segons aquest còmput.

• L’Emma hauria nascut l’any 14.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

PÀGINA

D’esquerra a dreta: prehistòria, edat antiga, edat mitjana, edatmoderna, edat contemporània.

PÀGINA

prehistòria ➔ invenció de l’escriptura ➔ edat antiga ➔caiguda de l’Imperi romà ➔ edat mitjana ➔ descobrimentd’Amèrica ➔ edat moderna ➔ inici de la Revolució francesa➔ edat contemporània

3000 aC: XXXI aC476 dC: V dC1492 dC: XV dC 1789: XVIII dC 512 aC: VI aC33 dC: 1 dC1900: XX dC1111 aC: XII aC

Una font històrica és qualsevol objecte o document que ens

dóna informació sobre el passat. N’hi ha de moltes menes:escrites, no escrites, orals... Els escrits antics són una font

històrica especialment important i s’estudien a part. En sónun exemple els jeroglífics egipcis, que requereixen laintervenció d’uns especialistes, els egiptòlegs.

PÀGINA Procediment

IIII: 4MDXCVIII: 1598MDXCIX: 1599IIII: 4

A–B Abans de llegir la informació de la pàgina següent, laresposta lògica seria:3 = III17 = XVII99 = LXXXXVIIII348 = CCCXXXXVIII659 = DCLVIIII1324 = MCCCXXIIII5471 = VMCCCCLXXI

PÀGINA

C IV = V (5) - I (1) = 4XL = L (50) - X (10) = 40CM = M (1.000) - C (100) = 900IX = X (10) - I (1) = 9

D 99 = XCIX348 = CCCXLVIII659 = DCLIX1.324 = MCCCXXIV5.471 = VMCDLXXI

E Entre parèntesi, els nombres romans mal escrits:

MCMLXXVI = 1976XCIX = 99MMVIII = 2008MMMMDCCXLI = 4741XIX = 19(IL = 49)XLIX = 49CDXIII = 413(DID = 999)

Resposta model:XIX – VII – MCMXCII


Raona:

Patrimoni: Conjunt de béns, valors i crèdits que posseeixuna persona o una institució. Hom parla de patrimoni net sin’han estat deduïts els deutes totals; la seva valoració equivalal concepte de capital net de l’empresa, mentre que elpatrimoni brut es correspon amb el concepte d’actiu.

• Resposta model:Ens referim al conjunt de produccions de l’esperit i la mentque un país ha anat creant al llarg dels segles: ciència,tecnologia, art, literatura, etc.

Resol:

Park Güell, Palau Güell, Casa Milà, monestir de Poblet, Palaude la Música Catalana, Hospital de Sant Pau, esglésiesromàniques de la Vall de Boí, conjunt arqueològic deTarragona.


D’esquerra a dreta: Prehistòria: 3000 aC, invenció de l’escriptura; edat antiga, 476 dC, fi de l’Imperi romà d’Occident; edat mitjana, 1492,Colom descobreix Amèrica als europeus; edat moderna,1789, comença la Revolució francesa; edat contemporània.

Perquè la prehistòria comença realment amb l’apariciódels primers éssers humans.Perquè en acabar l’Imperi romà d’Occident, acaba l’edatantiga.Perquè va inaugurar l’era dels viatges mundials i de laglobalització de les cultures.Perquè l’edat moderna acaba a finals del segle XVIII icomença la contemporània.Precisament a l’edat mitjana la servitud impedia a unafamília abandonar la terra que treballava.

Resposta model:La importància d’estudiar història rau en el fet que aquestaciència representa la memòria col·lectiva de la humanitat.Igual que una persona no pot progressar ni tan sols funcionarsi no té memòria, la humanitat necessita recordar els seusfonaments i conèixer els seus errors.

3

F

F

C

C

F2

1

06

95

3

85

2

1

75

6

5

65

4

3

55

2

152

E. MITJANAE. ANTIGA

1200 aC

Inici de laRepúblicaromana

Mort d’Alexandreel Gran

Naixement deJesucrist

Caiguda del’Imperi romà

(476 dC)

Hègira deMahoma

Batalla d’Àccium

1000 aC 500 aC 1 1000

E. CONTEM-

PORÀNIA

E.

MODERNA

2000500


El paisatge i les cases al llarg de la història


edat antiga ➔ circ romàedat moderna ➔ palau renaixentistaedat mitjana ➔ església romànicaedat contemporània ➔ colònia industrial

No són de l’època romana: la colònia industrial, el castell,l’església gòtica.A l’esquerra es veu una colònia industrial que pertany al’edat contemporània. Al centre veiem un castell medieval.A dalt a la dreta s’alça una església romànica amb arcsogivals i contraforts que pertany a l’edat mitjana.

Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta oberta.


D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 2, 4, 1, 3.

2: cap al segle V dC. 4: avui en dia. 1: fa més de 10.000 anys. 3: mitjan segle XII.

• Els humans, al llarg del temps, s’han dedicat a talar boscosper augmentar les àrees de conreu, per edificar ciutats oconstruir vies de comunicació i grans mansions.

Paleolític:

Pintures rupestres.Caçadors i recol·lectors.Nomadisme: els humans no tenien un lloc fix de residència.Unitats familiars no gaire grans.

Neolític:

Agricultors i ramaders.Poblats habitats per més d’una família.Sedentarisme: els humans vivien sempre al mateix lloc.Es talaven boscos.

PÀGINA

De dalt a baix:

Edat antiga: les vil·les eren les residències d’estiu delspatricis…Edat mitjana: els monestirs eren la residència de lescomunitats religioses…Edat moderna: els palaus, edificis grandíssims i luxosos queels reis es feien construir als afores de les ciutats…Edat contemporània: les colònies industrials s’instal·lavenlluny de les ciutats i a la vora d’un riu…

PÀGINA

• La ciutat grega.

• Pla hipodàmic.

• Els carrers són rectes i formen una quadrícula.

• Amb pedra i argamassa, una mena de ciment.

• Per defensar-se dels atacs d’altres pobles ibers.

• Comercial: intercanviaven productes.

• Els ibers.


• Els dos anells junts signifiquen matrimoni.• El pare de Jaume I era Pere I.• Jaume I no va tenir cap germà.

A–H Activitat procedimental.


Raona:

Resposta oberta.

Resol:

– Tancar l’aixeta mentre no ens esbandim les dents.– Omplir completament el rentaplats. Alguns detergents

contenen fòsfor i contaminen.– Dutxar-se abans que banyar-se i tancar l’aixeta mentre ens

ensabonem.– Reciclar l’aigua en les indústries. La majoria dels residus

industrials contaminen.


Resposta model:Prehistòria: cabana, dolmen.Edat antiga: domus, amfiteatre.Edat mitjana: església, monestir.Edat moderna: palau, obrador.Edat contemporània: fàbrica, gratacel.

Edificis destinats a l’habitatge: cabana, domus, monestir,palau, gratacel.Edificis no destinats a l’habitatge: dolmen, amfiteatre,església, obrador, fàbrica.

Aquesta casa ibèrica era feta de pedra i argamassa, ambsostre de doble vessant. Deu estar situada en un poblat adalt d’un turó.La casa grega té un pati i dues plantes. S’acostumaven aarrenglerar en carrers rectes (planta hipodàmica), formantuna veritable ciutat.

Resposta oberta.

El vestit al llarg de la història


D’esquerra a dreta: edat moderna, edat antiga, prehistòria,edat contemporània, edat mitjana.

Resposta model:Prehistòria: el vestit de pells.Edat antiga: la túnica romana.Edat mitjana: el vestit i la capa.Edat moderna: la perruca i el mirinyac.Edat contemporània: el vestit estampat i les ulleres de sol.

D’esquerra a dreta:MIRINYACSANDÀLIAHÀBITESMÒQUING

2

1

96

9

3

2

1

86

76

2

1

6656

X

X

X

X

X

X

X4

46

3

36

2

1

26

3

2

1

16

8

153


Resposta model:• Cotó, llana, lli.• Unisex es refereix a la roba que poden portar ambdós

sexes.


Resposta model:Els humans, a la prehistòria, aprofitaven la pell dels animalscom a protecció contra el fred. La pell d’alguns animals, ialgunes parts com les banyes, marcaven diferències socials

i fins i tot podien tenir un significat màgic.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: túnica, mantell, toga,estola, sandàlies.

PÀGINA

A: edat antiga. B: edat mitjana.

A: És un vestit militar romà que té l’avantatge de ser lleuger imínimament protector, malgrat que no protegeix del fred.

B: És una armadura medieval que ofereix una gran protecciócontra els cops, però és pesant i no permet gaire mobilitat.

… van crear una moda que reflectia en els vestits nosolament la riquesa, sinó també l’afany d’ostentació dela riquesa…

Els canvis més importants en el vestit es produeixen amb larevolució industrial. El tèxtil va ser un dels sectors que vannotar més intensament l’aparició de les indústries. Gràcies ales noves màquines, els teixits de cotó i llana es produïen moltràpidament i eren molt barats. Les fàbriques van començar aproduir en sèrie, aconseguint un tipus de roba a l’abast detothom. Eren peces senzilles: camises i pantalons amples,gorres, etc. Es diferenciaven molt de l’alta costura, la robadels rics, que continuaven confeccionant els modistes.

PÀGINA

– L’amo és l’A perquè porta frac i barret de copa i té mésedat.

– L’amo és el B perquè porta armilla i mocador a l’americana.– L’amo podria ser l’A senzillament perquè sembla tenir més

edat, però no es pot assegurar.

Resposta model: Avui dia les diferències en el vestit entre els treballadors i elscaps es noten menys, ja que a molts llocs s’han eliminatmarques com la corbata i tothom acostuma a donar mésimportància a la funcionalitat del vestit.

Peces de roba unisex: pantalons, jaquetes, anoracs… Peces de roba no unisex: de fet, no s’aprecia cap peçaclarament no unisex.




Raona:

D’esquerra a dreta: Catalunya, Anglaterra, Grècia, Austràlia.

Resol:

De dalt a baix: barretina, mitena, faixa, espardenyes.


Edat antiga: el cinquè per l’esquerra.Edat mitjana: el tercer per l’esquerra.Edat moderna: el sisè per l’esquerra.Edat contemporània: el segon per l’esquerra.

De dalt a baix: 3, 4, 2, 1.

De dalt a baix:

Els homes prehistòrics van començar a vestir-se permarcar les diferències socials.A l’antiga Roma, els ciutadans rics eren els únics quepodien fer servir la túnica. Les perruques es van posar de moda entre les classesbenestants en l’edat moderna. La roba unisex és pròpia de la gent pobra.

Avui dia, les diferències en la manera de vestir són cadavegada menors, tant entre classes socials diferents comentre homes i dones.

Els homes prehistòrics van començar a vestir-se per protegir-se del fred.A l’antiga Roma tots els ciutadans, homes i dones, feienservir la túnica.La roba unisex és pròpia de la gent pobra i de la gent rica.

La comunicació al llarg de la història


El tren, el televisor, el micròfon, l’automòbil, el diari i l’avió.

Transport: tren, automòbil, avió.Comunicació personal: televisor, micròfon, diari.

Resposta model:De Barcelona a Bombai: avió.De Madrid a Sevilla: tren.De Palma de Mallorca a Maó: avió o vaixell.De Girona a Cervera: automòbil.

Resposta model: L’avió el fem servir en les distàncies llargues o quan hi ha algunobstacle geogràfic (Barcelona-Bombai o Mallorca-Menorca). Entrajectes més curts, el tren, sobretot si és d’alta velocitat(Madrid-Sevilla). En trajectes curts (poc més de 100 km), es potagafar l’automòbil o el tren (si hi ha línia).

D’esquerra a dreta: edat antiga, edat contemporània, edatcontemporània, edat mitjana.

3

2

1

77

C

F

C

F

F

2

1

67

57

21

4737

7

6

27

5

X4

3

17

2

1

07

3

154

10



mitjà de comunicació ➔ És qualsevol sistema oinfraestructura que permet la relació entre dues o méspersones, sigui amb un contacte personal o bé a distància.

comunicació a distància ➔ És qualsevol sistema oinfraestructura que permet tractar amb algú que és en unaltre lloc, sense haver de viatjar.

mitjà de transport ➔ És qualsevol sistema o infraestructuraque permet el trasllat físic d’un persona d’un lloc a un altre.

Durant la llarga etapa de la prehistòria, la comunicació entre elshumans va avançar poc, però va fer uns quants passos cabdals.Per una banda, quan es van formar les primeres comunitats vanéixer el llenguatge; al principi devia ser molt senzill, suficientper a posar-se d’acord per a caçar en grup i celebrar rituals perdemanar protecció als déus. D’altra banda, no se sap com, es vainventar la roda, peça bàsica per a qualsevol mitjà de transport

posterior, que va permetre la construcció de carros, que esperfeccionaven per fer-los més lleugers.

• Resposta model: Avui dia tothom sap llegir i escriure i, per tant, hauríem defer estàtues a tothom. Sí que es conserva el costumd’esculpir els qui excel·leixen en l’art.

PÀGINA

• Amb llitera.

• A peu.

• Les columnes de pedra que indicaven les distàncies.

• Amb galeres, vaixells de rems i veles.

• Per al transport de mercaderies. També eren naus de

combat.

• Resposta model:La força humana a rem no es podia aplicar en una llargatravessia. A més, els esclaus eren cada vegada mésescassos i cars. El vent era l’energia per recórrer el món.

PÀGINA

carta actual ➔ tren ➔ màquina de vapor ➔ vaixell de vapor (2n)inscripció romana ➔ carro de cavalls ➔ navegació decabotatge ➔ galera (4t)pergamí medieval ➔ mula ➔ cartes marítimes ➔ coca (1r)llibre modern ➔ diligència ➔ brúixola i astrolabi ➔ galió (3r)

Resposta model:Telègraf

Avantatges: ràpid. Inconvenients: no és del tot immediat, necessita intermediariprofessional.Telèfon amb cable

Avantatges: és directe i ràpid. Inconvenients: necessita la mediació d’una central operadora,s’ha d’estar fix en un lloc.Telèfon mòbil

Avantatges: ràpid, directe i es pot portar a sobre. Inconvenients: necessita una xarxa d’antenes o satèl·lits per atenir cobertura; les bateries duren poc; has de recordar-ted’activar-lo o desactivar-lo.E-mail

Avantatges: se’n poden rebre des de qualsevol ordinador; nodepenen d’una operadora; el preu és similar per a tot el món;donen llibertat de relació, es poden contestar quan vulguis. Inconvenients: tenen límits d’espai i depenen de l’amplitudde banda de la xarxa.

• Resposta model: Escriure una carta a mà és tan íntim com un e-mail i, amés, dóna sensació de contacte i corporeïtat. El llapis i elbolígraf donen més sensació de llibertat que el teclat i elratolí.


“Has fet trampa, el sistema Braille es llegeix sense usar lavista!”



Raona:

Què fas? Jo vaig a Barcelona amb cotxe. Ens veiem aquestanit.

Tinc la moto al mecànic per dos dies. Per què no véns a casameva i anem al cine a dos quarts de nou?

Resol:

Resposta model:Assumpte: Reunió dia 3. Quan ens trobem?Data: 24/09/02De: Martí [email protected]: Joan [email protected]’ha sorgit un problema i no puc anar a la reunió del dia 3 d’octubre. A veure si ens podem trobar tu i jo un altre dia ien parlem.


D’esquerra a dreta: prehistòria, edat antiga.

Resposta model: En el cas de la prehistòria es tracta d’una comunicació degrup, lenta, de materials o mercaderies. El carro personalromà ja permet la rapidesa i la versatilitat de lescomunicacions personals i el correu.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Brúixola, edat mitjana: servia per a orientar-se en elsviatges. Mil·liari, edat antiga: indicava les distàncies al llarg de lesvies. Cotxe de vapor, edat contemporània: primer intent decotxe automòbil. Premsa d’impremta, edat moderna: imprimia llibres i enmultiplicava el tiratge.

D’esquerra a dreta: 3, 1, 4, 2.

El lleure al llarg de la història


Home romà ➔ lluita de gladiadorsDama medieval ➔ torneigHome amb perruca ➔ concert

Resposta model:També es jugava a daus o jocs similars, es recitava poesiatant en època romana com medieval. A l’edat mitjana tambées dansava.

1

58

3

2

1

48

38

2

1

2818

6

5

08

X

X

X

X

X4

97

3

2

1

87

155

11


Resposta model:Temps passats: jocs de daus i cartes, danses, poesia,simulació de baralles...Avui: resposta oberta.

• Resposta oberta.

• La part del temps que té cadascú per a fer les cosesque li agraden.



• A la prehistòria els homes havien d’estar moltes més horespendents d’obtenir menjar o de preparar-se per a obtenir-lo.


Els Jocs Olímpics eren una festa religiosa de l’antiga

Grècia. Hi havia proves atlètiques com la carrera de l’estadi iel vencedor era considerat un heroi.Un amfiteatre era un edifici públic romà on s’organitzavenlluites de gladiadors, combats amb animals salvatges i finsi tot s’hi representaven batalles navals.El circ era un edifici públic romà on tenien lloc lescompeticions de quadrigues i entorn de les quals es feienapostes.Les termes eren edificis públics amb piscines on elsromans es reunien per prendre banys i parlar amb els amics.

PÀGINA

Teatre amb màscares i cor ➔ edat antiga (Grècia) ➔ Hihavia pocs actors que utilitzaven màscares i erenacompanyats per un cor. El públic hi passava tot el dia:menjava, bevia i seleccionava la millor obra.

Recitació de joglar ➔ edat mitjana ➔ No hi havia recintesespecials per a les actuacions, que es feien al carrer o alscastells. Consistia en la recitació, parlada o cantada, d’untext escrit per part d’un trobador.

Teatre isabelí ➔ edat moderna ➔ És el que méss’assembla al teatre d’avui: hi ha força actors i es fan servirdecorats. S’hi estrenaven obres cada setmana i hi anavendes dels més rics fins als més pobres, que s’estaven algalliner.

• Resposta model: Perquè les persones sempre han necessitat sentir i veurehistòries que els produïssin sensacions.


PÀGINA

• Perquè en la confrontació esportiva els obrers hi veuenrepresentat el combat de les seves idees amb les d’altrid’una manera incruenta.

• L’esport s’ha convertit en un substitut temporal de laguerra.

• Quan parla d’expressió de l’agressivitat es refereix alpúblic.


Dret de les dones a gaudir d’una temporada de baixaper maternitat.Prohibició de treballar per als nens menors de catorzeanys.Reducció de la jornada laboral.

Protecció dels treballadors en cas d’accident o malaltia.

Resposta oberta.


A–F Activitat procedimental.


Raona:

• Resposta oberta.• Resposta oberta.

Resol:

Resposta oberta.

Resposta oberta.


D’esquerra a dreta: edat contemporània, edat antiga, edatmoderna.

• Tots els cartells anuncien espectacles.• Tots dos consisteixen en confrontacions, competicions

entre dos grups.• El teatre a l’edat antiga i a la mitjana es representava en

llocs oberts.

Els sindicats han tingut sempre com a bandera la defensade temps lliure.Els sindicats van aconseguir la jornada de vuit hores i aralluiten per la setmana de trenta-cinc hores.Les dones han hagut de lluitar durament pel dret atreballar i a compaginar el treball amb la cura dels fills.El treball dels nens va ser prohibit gràcies a la lluita delssindicats.Els sindicats van aconseguir vacances proporcionals alsdies treballats.En el segle XVIII, si un obrer tenia un accident a la feina,depenia de la generositat dels altres.

Catalunya al llarg de la història


Romanització, conquesta dels àrabs, gestes dels almogàvers,decret de Nova Planta, Setmana Tràgica, guerra civilespanyola.

Resposta model:La Setmana Tràgica va ser una setmana d’aldarulls i protestesdels obrers de Barcelona per les lleves que el govern feiaentre els més pobres per anar a lluitar a la guerra d’Àfrica.

1

39

F

C

F

F

C

C2

1

29

19

21

0998

X

X

X

X5

4

88

3

78

2

1

68

X3

2

156

12


pintures rupestres ➔ paleolíticdòlmens ➔ neolíticescriptura ➔ edat antigasistema monetari ➔ edat antigaEmpúries ➔ edat antigaabric Romaní ➔ paleolítictemples ➔ edat antigarestes de foc primitiu ➔ paleolític

Ostrogots, celtes, maoris.


D’esquerra a dreta: naveta des Tudons, pintures rupestres deCogul, dolmen de la Roca d’en Toni, menhir de la Murtra.

• Resposta model: La pintura pot representar escenes de dansa, de caça o deramaderia.

Aprendre la llengua llatina.

Pagar impostos als governadors.

Acatar unes noves lleis.

Viure en ciutats grans sense muralles.

• Resposta model: Catalunya va guanyar estabilitat i pau, a més de tècniques iconeixements propis d’una societat organitzada: monedaunificada, carreteres, edificis públics, lleis, etc.

PÀGINA

Ciutats de la Catalunya Vella: la Seu d’Urgell, Vic,Barcelona. Ciutats de la Catalunya Nova: Tarragona, Lleida, Tortosa.


PÀGINA

Guerra dels Segadors: any 1640. Els catalans estaven farts detenir allotjades a casa tropes espanyoles, causants de

moltes destrosses. Un dia, tornant de segar, els pagesos es

revolten contra els soldats, i les autoritats donen suport

als revoltats. Resultats: Els castellans guanyen la guerra i,

pel tractat dels Pirineus (1659), Catalunya perd les terres

del Rosselló i una part de la Cerdanya.

Guerra de Successió: any 1700. El rei d’Espanya mor sensedescendència. Hi ha dos candidats al tron: Felip d’Anjou,

francès, i Carles d’Àustria. Els catalans donen suport aCarles, que abandonarà la guerra perquè serà nomenat

emperador. Resultats: Felip es converteix en rei i castiga

Catalunya amb el decret de Nova Planta, que prohibeix

l’ús del català, les institucions polítiques pròpies, etc.

La revolució industrial va ser important a Catalunya, quetenia una indústria tèxtil potent.


A–B Resposta model: Es veu, al fons, un rei (porta corona) assegut al tron,sota un para-sol i envoltat d’una cort de personatgesvestits ricament amb les millors gales. En primerterme, un cavaller desfila i saluda el rei traient-se elcasc. El precedeixen, a peu, un patge, que li portal’elm, i un soldat amb llança i estendard; el segueixenaltres cavallers.

C Resposta model: És possible que el pintor volgués destacar la gallardia delsguerrers catalans, en primer terme, davant la decadènciadel poder imperial (hi pot haver una comparació ambl’Espanya del segle XIX, i els almogàvers podrienrepresentar l’empenta de la Catalunya de la Renaixença iels bizantins, la decadència de l’Imperi espanyol).

D Resposta model: Els personatges del quadre pertanyen a la classe burgesaper la roba que porten i perquè estan descansantplàcidament.

E Resposta model:El primer quadre representa la desfilada de les tropescatalanes del cabdill almogàver Roger de Flor davant la cortde l’emperador de Bizanci, que l’havia cridat perquè eldefensés dels musulmans. Els catalans venien preceditsd’una gran reputació després d’haver derrotat els francesosa Sicília. Aquesta mena de quadres històrics volen recrearel passat nacional tal com l’imaginaven els catalans de laRenaixença al segle XIX. La majoria tenen una intenciópropagandística consistent a reviure les glòries passades dela pàtria en un moment de represa cultural.El segon quadre, en què es veuen dos personatges, unhome descansant en un balancí i una dona remenant ellíquid d’una tassa, tots dos amb un aire de placidesa, en unlleu contrallum que dóna sensació de frescor i tranquil·litat,és del pintor Ramon Casas. Vol, senzillament, captar larelaxació d’una classe segura de si mateixa que té el tempsa les seves mans i el pot aturar a conveniència.

21

8979

X6

5

69

4

3

59

X

X

X

X2

1

49

3

2

157

La Seu d’Urgell

Vic

Barcelona

Tarragona

Tortosa

Lleida

Catalunya nova


Resposta model: El quadre pertany al pintor flamenc Pieter Bruegel, anomenatel Vell, i es titula Jocs infantils. Pertany a una sèrie que elpintor va fer sobre refranys populars. A part del refrany quepugui il·lustrar (es veuen adults de tota mena, aferrissats a tottipus de jocs infantils), dóna una pintura dels costums del’època (el segle XVI) a Flandes. Tot i que els seus quadressolen ser costumistes, són plens d’informació per alshistoriadors sobre els vestits, l’ambient i els costumsd’aquella època.


Raona:

Resposta oberta.

Resol:

Resposta oberta.


La guerra dels Segadors ➔ edat moderna: revolta delspagesos catalans contra els abusos de l’exèrcit del reiespanyol el juny de 1640.

La romanització ➔ edat antiga: procés pel qual els primitiuspobles ibèrics van fer seva la cultura romana.

La Guerra Civil espanyola ➔ edat contemporània: guerra entreels militars revoltats i el legítim govern de la Repúblicaespanyola entre 1936 i 1939.

L’expansió de la Corona catalanoaragonesa ➔ edat mitjana:procés d’adquisició de regnes i territoris en la Mediterràniaper part de la corona d’Aragó.


S’anomenen Catalunya Vella...els territoris que formaven la Marca Hispànica,guanyats pels francs als àrabs.

El decret de Nova Planta...va prohibir l’ús del català.X

X3

2

1

001

99

3

158


Catalunya

PÀGINA

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Marroc, Catalunya, Algèria, Itàlia, Grècia, Egipte, Turquia.


Nord: França, mar Cantàbrica.Sud: estret de Gibraltar.Est: mar Mediterrània.Oest: oceà Atlàntic, Portugal.

PÀGINA

Els límits geogràfics de Catalunya són:• al nord, França, Andorra i els Pirineus,• al sud, el País Valencià,• a l’est, la mar Mediterrània,• a l’oest, l’Aragó.

paisatge d’alta muntanya

paisatge de muntanya mitjana

paisatge de costa

paisatge de plana

paisatge de delta

Resposta model:El paisatge d’alta muntanya es caracteritza per:

La manca d’arbres.La presència de neu i glaceres.La presència de valls glaciars en forma de U.


PÀGINA

Vermell: volcans – terratrèmols.Blau: onades – glaceres – pluja – vent – rius – gel.

Un conjunt de muntanyes situades les unes al costat deles altres formen una serralada. Per travessar unaserralada passem per un coll, que és un pas entremuntanyes.Els rius baixen de la muntanya per la vall i arriben a laplana ben plens d’aigua.A la costa podem distingir els golfs, que són parts de mar

que entren dins la costa, i els caps, que són parts de terraque entren dins del mar.

PÀGINA

De dalt a baix i d’esquerra a dreta:Andorra, Segre, cap de Creus, Fluvià, Ter, Depressió Central,Serralades Costaneres, Llobregat, Francolí, Ebre.

• Les tres grans unitats de relleu de Catalunya són:

Els Pirineus, la Depressió Central i les SerraladesCostaneres.

• Els principals accidents geogràfics de la costa de Catalunyasón:

El cap de Creus i el delta de l’Ebre.

• El cim més alt de Catalunya és:

La pica d’Estats.


PÀGINA

Vermell: temperatura - pluja - humitat - vent - pressióatmosfèrica.Verd: distància respecte al mar - altitud - orientació delrelleu.

Els instruments que es fan servir per a mesurar els elementsclimàtics són els següents:– El termòmetre mesura la temperatura que transmet el Sol

a l’aire.– El baròmetre mesura la pressió atmosfèrica.– El pluviòmetre mesura la quantitat de pluja o de neu.– L’higròmetre mesura la humitat relativa de l’aire.– L’anemòmetre mesura la força del vent.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: verd fosc, verd, groc,taronja.

PÀGINA

pi alzina faig cocoter avet

arboç esbarzer cactus farigola romaní

El cocoter i el cactus no es troben als boscos i els camps deCatalunya.


La població

PÀGINA

Primer dibuix ➔ emigrants ➔ Persones que deixen unterritori per anar a viure en un altre.Segon dibuix ➔ natalitat ➔ Dada demogràfica que es faservir per a valorar el nombre de naixements.Tercer dibuix ➔ mortalitat ➔ Dada demogràfica que es faservir per a valorar el nombre de morts.Quart dibuix ➔ immigrants ➔ Persones que arriben a unterritori per a treballar-hi i viure-hi un llarg període detemps.

1

901

4

4

3

801

2

1

701

3

X

X

X

4

601

3

2

1

501

2

X

X

X

X

X4

3

401

2

1

301

1

159

V I A 2

A

R

T

M

H

E

A

P

V

X

A

I

S

Ç

T

E

G

N

M

C

D

A

D

P

T

A

O

I

R

T

B

E

F

R

V

N

U

C

L

I

Ç

J

O

U

S

L

L

A

O


La població de Catalunya creix poc perquè la natalitat i lamortalitat són baixes, és a dir, hi ha pocs naixements ipoques defuncions.Actualment arriben a Catalunya bastants immigrants depaïsos pobres. Aquestes persones marxen dels seuspaïsos per treballar i per millorar les seves condicions devida.

Resposta model: L’expressió poblament dispers vol dir que hi ha poquespersones (i poques cases) en un territori, mentre quel’expressió poblament concentrat es refereix a moltespersones (i moltes cases) en un territori semblant.

PÀGINA

Resposta model: Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental.

Resposta model: Pallars Sobirà, Cerdanya, Alt Urgell.

Són comarques costaneres.

De més gran a més petit: verd, blau, taronja, vermell.

Resposta model: La major part de la població de Catalunya treballa en lafabricació de productes o bé en l’atenció a les altres personesi molt poca treballa al camp.


PÀGINA

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

L’agricultura és una activitat molt productiva a causa del’ús de màquines i la construcció de canals,hivernacles...La construcció de granges i estables mecanitzats ha fetaugmentar la producció ramadera.La pesca costanera és la que es fa prop de la costa.

Les principals activitats del sector secundari són laindústria, la mineria i la producció d’energia.

Les centrals solars aprofiten la radiació del Sol.Les centrals tèrmiques cremen carbó.Les centrals hidroelèctriques aprofiten la força del’aigua.Les centrals nuclears fan servir un mineral anomenaturani.

PÀGINA

Resposta model: Alt Penedès, Segarra, Garrigues.

Resposta model: Segrià, Pla d’Urgell, Montsià.

Resposta model: Bages, Osona, Baix Ebre.

Sector metal·lúrgic: cotxe, alicates.Sector alimentari: caramel, salsitxa.Sector químic: medicaments, sabó.Sector tèxtil: mitjó, fil.


PÀGINA

D’esquerra a dreta: ciutat, poble, ciutat.

Resposta model: – Nombre elevat d’habitants. – Moltes persones treballen en el sector terciari. – Tenen molts serveis públics.– Els edificis solen ser més alts que als pobles.

D’esquerra a dreta: servei públic, servei privat, serveiprivat.

PÀGINA

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Olot, Figueres, Vic,Girona, Lleida, Manresa, Reus, Tarragona, Tortosa.

Garrotxa, Alt Empordà, Osona, Gironès, Segrià, Bages, BaixCamp, Tarragonès, Baix Ebre.

Són comarques costaneres.

Són comarques ben comunicades.

Són comarques molt grans.

La història

PÀGINA

Resposta oberta.

Resposta oberta

• Els Jocs Olímpics es van celebrar a Barcelona l’any 1992.• L’ovella Dolly va néixer el 1997.• Resposta oberta.• Resposta oberta.

• La caiguda del mur de Berlín es va produir l’any 1989, és adir, (resposta oberta) anys abans de néixer jo. Podríem dirque va ser l’any (resposta oberta) abans del meunaixement.

• Els Jocs Olímpics de Barcelona es van celebrar el 1992, just(resposta oberta) anys (resposta oberta) del meunaixement; és a dir, l’any (resposta oberta) del meunaixement.

• L’atemptat a les Torres Bessones es va produir l’any 2001,és a dir, (resposta oberta) anys després de néixer jo.

PÀGINA

D’esquerra a dreta: prehistòria, edat antiga, edat mitjana,edat moderna, edat contemporània.

• L’escriptura es va inventar cap a l’any 3000 aC.• Fa, aproximadament, 5.000 anys.

2

611

1

511

7

X

X

X

3

411

2

1

311

6

4

3

211

2

X

X

X

X

1

111

5

4

X

3

011

2

160

V I A 2


A Aporta informació indirecta: cal que l’historiador dedueixi.

B Aporta informació directa d’uns fets.

A Podem saber com vivien el dia a dia: com menjaven, perexemple.

B Podem saber com pensaven, perquè hi llegim les sevesidees.

D’esquerra a dreta: font no escrita, font escrita.


PÀGINA

L’habitatge més antic és la cova.I el més modern és la colònia industrial.El primer que van construir els éssers humans és lacabana.El que està més ben defensat és el castell.L’habitatge més ric i luxós és el palau.Abans es va construir la vil·la que el palau.El castell es va construir sobre la vil·la.

Prehistòria: 1 cova; 2 cabana.Edat antiga: 3 vil·la.Edat mitjana: 4 castell.Edat moderna: 5 palau.Edat contemporània: 6 colònia industrial.

PÀGINA

De dalt a baix: acròpolis, port, àgora, muralles.


• Els ibers construïen les cases amb pedra, fusta iargamassa.

• Els grecs utilitzaven pedra per a la base i tàpia per aixecarles parets.



PÀGINA

1 ➔ bota de pell.2 ➔ sandàlia.3 ➔ corona. 4 ➔ estructura de mirinyac.5 ➔ corbata.


Protecció ➔ Els homes primitius van començar a vestir-se perprotegir-se del fred.Diferenciació ➔ El fet de vestir-se va ser la manera dediferenciar els caps poderosos de la resta dels humans.

PÀGINA

• És més ric el personatge de l’esquerra.• La major part de les peces de roba i complements tenen

més guarniments.

Totes les edats: túnica.Avui en dia: texans, caçadora, camisa, vamba.

• Resposta oberta.• La moda unisex apareix en l’edat contemporània, al

segle XX, especialment després de la Segona GuerraMundial i sobretot a partir dels anys seixanta.


PÀGINA

És un transport ràpid per a una persona o, com amàxim, dues.

Les rodes són molt pesants i, per tant, el carro és lent.

Serveix per a transportar mercaderies, amb l’ajuda d’unanimal de tir.Les rodes són lleugeres.

La tracció és animal.

La història dels mitjans de transport és deutora d’un seguit degrans invents. El primer de tots, datat a la prehistòria, és laroda, que permet la construcció de carros. Més endavantvénen els avenços que milloren l’orientació i permetensuperar la navegació de cabotatge que feien els romans.Es tracta de la brúixola, l’astrolabi i les cartes marítimes, quesón mapes del mar. Sens dubte, però, el gran avenç va sertrobar energies que suplissin la força humana i la dels vents.El primer va ser el vapor, i després ha arribat la contribuciódel petroli i els seus derivats.

PÀGINA

Edat antiga: galera.Edat mitjana: caravel·la.Edat moderna: galió.Edat contemporània: vaixell de vapor.

La galera utilitza bàsicament la força humana amb els rems isecundàriament la del vent amb la vela. El vaixell de vapor allibera l’home de l’esforç (feina que feienesclaus) i no depèn de l’arbitrarietat dels vents. L’energia que utilitza és poderosa i es pot carregar i reposarfàcilment: la fusta o el carbó.

GAAPVAPORI

UTOBHSBTUN

XMELIQSDAT

CEALZRROCE

IRFKEACÇRR

RPDARFPSTN

CMHEVUOVEE

YINMIXJNQT

4

3

221

2

EMEA

EA

EM

P

EA1

121

4

3

021

2

1

911

9

3

2

811

1

711

8

3

161

V I A 2

10



PÀGINA

Bàsquet ➔ edat contemporània. Carreres de carros ➔ edat antiga.Torneig ➔ edat mitjana. Concert ➔ edat moderna.

Resposta model:Edat antiga: vestits de romans.Edat mitjana: armadures.Edat moderna: perruques masculines.Edat contemporània: vambes, pantalons curts isamarretes.

En l’edat antiga, els vencedors dels Jocs Olímpics erenconsiderats herois.El teatre és una diversió molt antiga; ve de Grècia, al segle

VI aC.S’anomenen gladiadors els lluitadors de l’amfiteatre romà

en l’edat antiga.

PÀGINA

Hem d’agrair les hores de lleure de què gaudim avui dia a lalluita dels sindicats durant els segles XIX i XX. Entre altresmillores, van aconseguir reduir les hores de treball, protegirels treballadors en cas d’accident, la prohibició del treballinfantil, la concessió de la baixa a les dones per maternitat ila consolidació d’un període de vacances anual.

Resposta model:Els romans s’entretenien al circ i l’amfiteatre.Els joglars proporcionaven estones de lleure als vilatans del’edat mitjana.El sindicat de futbolistes va expressar el seu malestar perl’anul·lació del gol.


PÀGINA

• Edat antiga.

• La invasió d’un poble més poderós: els romans.

• Romanització.

D’esquerra a dreta: 2, 3, 1.

Per l’ordre dels mapes, d’esquerra a dreta:La corona d’Aragó després de les conquestes de Jaume I:regnes de Mallorca i València.Territoris catalanoaragonesos després de l’expansiómediterrània i les gestes dels almogàvers.La Catalunya Vella, formada pels territoris guanyats pelsfrancs als àrabs. Al principi era una zona de frontera.

PÀGINA

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: descobriment d’Amèrica,guerra dels Segadors, guerra de Successió, decret de NovaPlanta.

La il·lustració vol representar la manera de divertir-se delsobrers del segle XII. Com a conseqüència de la revoluciómedieval, els obrers treballaven moltes hores i vivien encondicions similars a les dels amos. A Catalunya, lasituació es va fer tan insostenible que s’hi va viure el MesFantàstic, en què les manifestacions van provocar unasituació de guerra.

Resposta model:L’amo de la fàbrica tracta malament els obrers, ja que elsexigeix que facin molta feina. Els amos se’n beneficien iviuen molt bé. Els treballadors protesten fent vaga imanifestacions.

4

3

621

2

X

X

X1

521

4

3

421

2

1

321

162

V I A 2

11

1 L L ERTACIDNIS3 TETI R CC2

FMALG

6

OL

OJ5 R

4

U R E

12


Catalunya

Els països que tenen una extensió similar o inferior aCatalunya són: Suïssa, Dinamarca, Eslovènia, Macedònia,Albània, Bèlgica, Països Baixos.

• Les illes més important de la Mediterrània són: les Balears,Còrsega, Sardenya, Sicília, Creta, Malta i Xipre.

• Les Balears, a Espanya. Còrsega, a França. Sardenya i Sicília, a Itàlia. Creta, a Grècia. Malta i Xipre són estats independents.

• Resposta model: La Mediterrània té una longitudaproximada de 3.200 km en línia recta.

Amb França: Vall d’Aran, Pallars Sobirà, Cerdanya, Ripollès,Alt Empordà.

Amb Andorra: Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya.

Amb Aragó: Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà,Noguera, Segrià, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià.

Amb el País Valencià: Montsià.

• Resposta model: La comarca menys extensa és, probablement, elBarcelonès. La més extensa és, probablement, la Noguera.

Resposta model:

• D’Andorra a Gibraltar hi ha uns 900 km. • Del cap de Creus a l’Atlàntic, uns 1.000 km. • De Barcelona a les illes Balears, uns 250 km.• Resposta model:

Espanya és unes setze vegades més extensa queCatalunya. Portugal, unes tres vegades més.


Resposta oberta.

• L’acció erosiva de l’aigua, la del vent i la dels humans.• Resposta model:

Incendi de la serra de Montserrat, del cap de Creus,pedreres a l’aire lliure (turó d’en Boscà a Badalona),allisament del terreny a causa de la construcciód’urbanitzacions...


Caps: de l’Abella, de Creus, de Norfeu, de Begur, deTossa, de Salou, de Tortosa.Golfs: de Roses, de Sant Jordi.Deltes: de la Tordera, del Llobregat, de l’Ebre.

El Fluvià. El Ter. El Llobregat. El Gaià. El Francolí. L’Ebre (elSegre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana).

Planes: de l’Empordà, de la Selva, d’Urgell, de Lleida, de laGalera.Altiplans: del Lluçanès, de la Segarra.


Mediterrani litoral. Estiu: temperatures càlides. Hivern: temperatures no gaire fredes.Mediterrani de tendència continental. Estiu: temperaturescàlides. Hivern: molt fred.Alta muntanya. Estiu: temperatures fresques. Hivern:temperatures extremament fredes.Atlàntic. Estiu: temperatures fresques. Hivern: temperaturesfresques.

• La Vall d’Aran està oberta als vents humits provinents del’oceà Atlàntic.

• Els hiverns mediterranis no són gaire freds a causa del’efecte suavitzador del mar.

• El clima mediterrani de tendència continental pateix uncontrast més gran de les temperatures diàries i les anuals.

• Les zones de clima mediterrani litoral a vegades pateixenpluges torrencials a la tardor i a la primavera.

Activitat procedimental. (Segurament, els alumnes faran undibuix sobre la desforestació —tala o incendi— i un altresobre la reforestació.)

2

1

3

4

3

2

1

2

3

2

1

1

163

V I A 3

• muntanyes• valls

• serralades

• colls

• golfs • caps

• deltes

• penínsules

• turons (tossals, pujols,

serrals)

• depressions

Les formes del relleu

relleu de la costarelleu de muntanya relleu de la plana

500

Pica d’Estats Comaloforno BessiberriNord

Tuc deMolieres

Puig de lacanal

Baridana

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

500

Montnegre Turó del’Home

Montcaro

1.000

1.500

2.000

2.500


A Els avets són arbres de fulla perenne que viuen entre els1.300 i els 2.000 metres d’altitud, en zones d’altamuntanya, perquè són resistents al fred.

B Els roures són arbres de la muntanya mitjana, que viuenentre 800 i 1.600 metres. Són de fulla caduca.

C Els pins són arbres de les planes i de la costamediterrània. Tenen fulla perenne, és a dir, que no laperden en tot l’any.

D El margalló i altres arbustos són típics del paisatge demàquia, d’herbes altes i arbustos de la meitat sud deCatalunya.

E Els oms i els verns creixen a les ribes dels rius i sónarbres de fulla caduca.

El parc nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici, alPirineu axial, és l’únic parc nacional de Catalunya.Formant part de les Serralades Costaneres, i entre elMontseny i Montserrat, tenim el parc natural de Sant

Llorenç del Munt i la serra de l’Obac.Les illes Medes són una reserva natural de la faunamarina situada prop dels aiguamolls de l’Empordà.

La població

Quan va fer els 14 anys va anar a la comissaria de policia atreure’s el document d’identitat. Ell, però, des de petit jafigurava en el cens, i el seu pare el va incloure en el padró

municipal d’habitants que l’Ajuntament fa cada 5 anys. Quan va néixer ja el van apuntar en el llibre de família,aquella llibreteta en què ja constaven els seus pares igermans grans. Una vegada va anar al jutjat a demanar una fotocòpia de lapàgina del registre civil en què sortia ell. Ara, ha anat un altre cop a la comissaria de policia a demanarel seu primer passaport per poder anar als Estats Units a ferun intercanvi cultural.

Creixement vegetatiu: 26.234 naixements – 1.314 morts = 24.920 habitants.

• Població: 5.024.920 habitants.• Creixement real:

22.471 immigrants – 1.353 emigrants = 21.118 + 24.920 =46.038 habitants.

• Població total: 5.024.920 + 21.118 = 5.046.038 habitants.

Resposta oberta.

Resposta oberta.

• La baixa natalitat es deu al fet que la gent té dificultat pertrobar una feina estable, a la difusió dels mitjans de controlde la natalitat, al retard en la formació de les famílies i a lanecessitat de garantir als fills un bon nivell de vida.

• La baixa mortalitat es deu a la millora de les condicionshigièniques i de l’atenció mèdica.

• A la incorporació de moltes dones al món del treball; al’arribada d’immigrants; al creixement de l’economiacatalana, que ha comportat la creació de noves fàbriquesi comerços.

• Les persones que treballen al sector terciari es dediquen,per exemple, al comerç i a l’hostaleria.

• Les indústries que ocupen més persones a Catalunya sónles de la transformació del ferro, la construcció i laindústria química.

Resposta oberta.


• La gran productivitat de l’agricultura actual es deu a lamecanització, a la selecció de conreus i llavors, a l’ús desubstàncies químiques, a la construcció de canals,hivernacles...

L’empresari és la persona que té uns diners amb els qualspot posar en marxa una indústria. Aquesta despesas’anomena inversió. En forma part la contractació detreballadors, que són les persones que fan les activitatspròpies de l’empresa i cobren un sou per la realització de lafeina. La finalitat última és aconseguir uns guanys, que sónels diners obtinguts per l’empresari com a benefici desprésd’haver pagat totes les despeses que comporta elfuncionament de la indústria.

Resposta model: En l’actualitat, la humanitat utilitza com a combustible elsderivats del petroli com la gasolina, el gasoil i el gas natural iels elements radioactius com l’urani. També fa servir la forçade l’aigua, del vent, del sol. Aquestes últimes són les fontsd’energia més naturals perquè són renovables i nocontaminen.

4

3

2

1

5

4

3

2

1

4

4

3

164

V I A 3

• migracions

econòmiques

• migracions polítiques

• migracions temporals

• migracions permanents

• migracions internes • migracions

internacionals

Tipus de migracions

segons el període de tempssegons la causa segons la destinació

• intensiva

• extensiva

• costanera

• d’altura

• intensiva

• extensiva

Sector primari

pescaagricultura ramaderia

• familiars

• societats

• multinacionals

Tipus d’indústries

privadespúbliques

• farratges (alfals,veça, civada)

• fruita dolça (pomes,peres)

• hortalisses (patates,enciams)

• vinya

• cereals (ordi, blat,

blat de moro)

• olivera i fruita seca

L’agricultura a Catalunya

conreus de regadiuconreus de secà


embotits: Osona, Bages, Pla d’Urgell.carn de vedella: Alt Empordà, Osona, Segrià.ous: Segarra, Alt Camp, Baix Camp, Montsià.préssecs: Segrià, Baix Llobregat, Alt Camp, Baix Camp,Garrigues, Ribera d’Ebre, Tarragonès.vins i caves: Alt Penedès, Baix Penedès, Priorat, AltCamp, Garrigues, Terra Alta.

una fuita radioactiva: Baix Camp, Ribera d’Ebre.contaminació dels rius per productes químics:

Tarragonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental.fractures i morts per caiguda o per esfondrament:

Barcelonès, Alt Penedès, Montsià, Maresme.


Serveis: cinemes, grans superfícies, hospitals, teatres,instituts d’ensenyament, poliesportius.Comunicacions: autopistes, aeroports, emissores detelevisió, ports, estacions de tren, carreteres.

Resposta model: Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Colomade Gramenet, Esplugues, Cornellà de Llobregat, Sant JustDesvern, Sant Joan Despí...

Resposta model: Administratiu, caixer, venedor, conductor, policia, actor,hostessa de turisme, pilot d’avió, capità de vaixell, infermer,metge, anestesista, músic, professor, cantant.

Deixalles: plàtan, restes de pollastres, ous.Vidre: ampolles de cervesa, pots de maionesa, ampollesd’aigua sense gas.Paper: revistes, capses de joguines, paquets de pastissos,paper de cuina, diaris.Envasos: llaunes de cola, bosses de plàstic, capses de llet,llaunes de sardines.

• Llars d’infants, escoles, instituts, universitats.• Volen dir centre d’atenció primària. Són serveis sanitaris.• Són els mossos d’esquadra. • També són serveis de seguretat la policia local, els bombers

o els guardes forestals.

Serveis financers: caixa d’estalvis, borsa de valors, banc.Serveis comercials: restaurant, grans magatzems,supermercat, fruiteria.Serveis turístics: balneari, parc aquàtic, càmping, hotel.

Més de 100.000 habitants: Barcelona, Tarragona, Lleida.Entre 50.001 i 100.000 habitants: Reus, Girona, Manresa.Entre 25.000 i 50.000 habitants: Figueres, Igualada, Vic,Tortosa.Menys de 25.000 habitants: Mollerussa, Mora d’Ebre.

• Resposta model: Caldes de Malavella, Caldes de Boí iCaldes de Montbui.

• El nom de caldes els ve del fet de tenir aigües calentes.Totes disposen de serveis de balneari.

• Comerços de productes de primera necessitat (alimentació,farmàcia, productes de neteja).

• Botigues d’objectes especials, grans magatzems i centrescomercials.

La història

5.002 anys de la invenció de l’escriptura. 2.755 anys de la fundació de Roma.4.502 anys de la construcció de la gran piràmide d’Egipte.4.002 anys des que els hitites van descobrir el ferro.2.220 anys des que els romans van arribar a la PenínsulaIbèrica.2.577 anys des de la fundació d’Empúries pels grecs.2.075 anys des que els esclaus es van rebel·lar contra elsseus amos romans.

1.291 anys des que els àrabs van entrar a la PenínsulaIbèrica.1.202 anys des que Carlemany es va proclamar emperadorde mitja Europa.1.897 anys des que els xinesos van inventar el paper.548 anys des que l’alemany Gutenberg va inventar laimpremta.510 anys des que Cristòfor Colom va descobrir Amèrica alseuropeus.227 anys des que els nord-americans van fer la primeraConstitució democràtica del món.178 anys des de la primera línia de ferrocarril a Anglaterra.154 anys des de la primera línia de ferrocarril a Espanya.33 anys des que dos homes van arribar a la Lluna perprimer cop.

Edat antiga: 3000 aC, 2500 aC, 2000 aC, 753 aC, 575 aC, 218 aC, 73 aC, 105 dC.Edat mitjana: 711 aC, 1454 dC.Edat moderna: 1492 dC, 1776 dC.Edat contemporània: 1825 dC, 1848 dC, 1969 dC.

A: A un medievalista.B: A un arqueòleg.C: A un egiptòleg.D: A un historiador.E: A un paleògraf.

Resposta model:Fonts escrites: un tractat romà gravat en una placa debronze; una inscripció egípcia a la tomba d’un faraó; unpergamí amb una carta d’un rei; un diari de l’any 1800; el diarid’un soldat de la guerra civil espanyola.Fonts no escrites: una espasa romana; el casc d’un soldatgrec; un gerro àrab del segle IX; una brúixola usada en elsprimers viatges a Amèrica; una de les primeres bombeteselèctriques.

A: Al paleolític.B: Al neolític.C: A l’edat antiga.D: A l’edat mitjana.E: A l’edat moderna.F: A l’edat contemporània.

5

4

3

2

1

7

4

3

2

1

6

165

V I A 3



Resposta model:A Cova del paleolític. Els humans eren nòmades i esrefugiaven temporalment en coves mentre seguienbandades d’animals. Prehistòria.B Cabana del neolític. Els humans eren sedentaris ivivien en petits poblats de cabanes com aquesta. Hi tenienestris de ceràmica i, en algunes, un petit forn per a coureel pa o la ceràmica. Prehistòria.C Ciutat grega de l’edat antiga. És construïda segons elpla ideat per Hipòdam, amb carrers perpendiculars,formant una quadrícula. Així, la ciutat estava mésorganitzada i era més fàcil trobar un lloc. Edat antiga.D Amfiteatre romà de l’edat antiga. És un edifici on elsromans passaven l’estona. Es veuen les graderies onseien i la pista. Edat mitjana.E Claustre d’un monestir de l’edat mitjana. Era un paticom el de les cases romanes. Al voltant del claustres’arrengleraven les dependències del monestir, com labiblioteca. Edat mitjana.F Palau de l’edat moderna. Era construït al barri nobled’una ciutat. Hi vivien nobles o comerciants rics. Tenienjardins interiors. Edat moderna.G Ciutat amb gratacels d’època contemporània. Alcentre de les ciutats hi viu tanta gent i hi ha tantesempreses, que s’ha de construir en altura. Edatcontemporània.

Un paisatge només de roca i vegetació és el que va trobarl’home quan va arribar a Europa fa un milió i mig d’anys.Durant molt temps, els homes i les dones van conviure ambel paisatge natural sense modificar-lo gairebé gens, totaprofitant els recursos que els proporcionava.La invenció de l’agricultura, però, va ocasionar un canvi de

mentalitat. Els humans es dedicaran a talar boscos

indiscriminadament. Primer per aconseguir camps; mésendavant per fer créixer les ciutats, per construir carreteres igrans mansions. Els humans han estat els principalsagressors del paisatge natural.

• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta oberta.


Els motius van ser els següents:1. Protegir-se del fred.2. Simbolitzar força o estatus. 3. Raons morals: la vergonya a la nuesa.

A: “A la recerca del foc...”: ➔ pells.B: “Centurions en...” ➔ túnica, casc, toga, agulles, armadura.C: Un monjo...: ➔ hàbit, cordó, armadura.D: “Les amistats perilloses...” ➔ mirinyac, levita, armilla,

perruca.E: ”El guepard...” ➔ frac, levita, jaqué.

Prehistòria: un home del neolític, una dona del paleolític.Edat antiga: una princesa egípcia, una dona romana del segle III,un gladiador romà, un faraó.Edat mitjana: un monjo medieval, un cavaller medieval.Edat moderna: una dona del segle XVIII.Edat contemporània: un burgès del segle XIX, un hippy dels anysseixanta.

A: A l’edat antiga va començar la fabricació de teixits il’aparició dels metalls va introduir nous complements en elvestit.B: La moda unisex, que no diferencia entre homes i donesquant a les peces de roba, va sorgir a l’edat contemporània.C: A l’edat contemporània es van generalitzar els pantalonsper a homes i dones.D: Les dones, a l’edat moderna, volen exagerar les formesdel seu cos utilitzant el mirinyac de cintura en avall.E: A l’edat mitjana surt la moda que les dones portin barretsestrafolaris i capes que s’arrosseguen.


Transport físic: globus, cavall, carro de bous, galera, avió,vaixell de vapor, caravel·la, ferrocarril, galió, telègraf,automòbil de gasolina, automòbil de vapor, helicòpter.Transport de missatges: escriptura, telèfon, ràdio,Internet, impremta, pintures rupestres.

Resposta model:Vaixell de vela:

Avantatges: deixa lliures les persones; el vent pot ser méspoderós que els braços. Inconvenients: depens del fet que bufi el vent en la direccióque vols.Vaixell de rems:

Avantatges: pots decidir la direcció; no depens del vent. Inconvenients: requereix la força d’esclaus o presidiaris, queés limitada.

Avantatges: el vaixell de vapor va solucionar la dependènciadel vent i de la força humana; posseeix una potència superiori constant. Pots anar ràpid, on vols i quan vols.Inconvenients: l’inconvenient pot ser la dependència delcombustible (carbó) i la contaminació que produeix.

Resposta model:• Va perdurar l’automòbil amb motor de gasolina. El de

vapor requeria un dipòsit i un mecanisme grans ipesants: era enorme, deixava poc espai a la càrrega decoses i persones i la relació de potència-càrrega quepodia portar era molt dolenta. Tot això es va solucionaramb els motors de gasolina, molt més potents.

4

3

2

1

3

2

1

9

3

2

1

8

166

V I A 3

10


1. Pintura rupestre del Llevant: prehistòria. Pintura, dits opinzell primitiu.

2. Inscripció egípcia: edat antiga. Pedra, escarpra imartell.

3. Manuscrit medieval: edat mitjana. Tinta, ploma,pergamí o paper.

4. Manuscrit medieval: edat mitjana. Tinta, ploma,pergamí o paper.

5. Inscripció ibèrica: edat antiga. Pedra, escarpra i martell.

Resposta model:Amb tots els mitjans anteriors, els missatges s’haviend’escriure manualment d’un en un, és a dir, s’havien derepetir totes les lletres per a cada còpia. La impremta vapermetre fer moltes còpies a partir de la primera i omplir elmón de llibres i, per tant, de missatges que tothom podiallegir (cosa que va encoratjar molta gent a aprendre’n).


Edat antiga: teatre grec, lluita de gladiadors.Edat mitjana: torneig medieval.Edat moderna: concert a palau.Edat contemporània: partit de bàsquet.

Edat antiga: Jocs Olímpics, teatre, bacanals, banys irelacions a les termes, lluites de gladiadors, animals ivaixells, carreres de carros.Edat mitjana: carnavals, recitals de trobadors, jocs irepresentacions de joglars, tornejos, representacionsreligioses, cants.Edat moderna: festes amb dracs, capgrossos i gegants,castells, sardanes, teatre (comèdies i tragèdies), concerts,òpera.Edat contemporània: esport amateur i professional, cinema,activitats lúdiques molt diverses.

A: cinema.B: sindicats.C: vacances.D: futbol.

Resposta oberta.

Resposta model: Practicar teatre amateur, veure teatre professional, anar alcinema, anar als parcs aquàtics o als parcs temàtics, veure latelevisió, escoltar la ràdio, jugar amb videojocs, practicaresport amateur, veure espectacles esportius, visitar museusi zoològics, anar a ballar, veure espectacles musicals, feractivitats creatives (escriure, dibuixar o pintar...).

• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta oberta.• Resposta oberta.



Catalunya es va formant a través de la influència de laromanització, l’ocupació visigoda i la contraofensiva delsfrancs a la invasió àrab. Lluitant contra els àrabs es vaenfortint un país d’arrels llatines pel que fa a la seva llengua,el català, i de forma feudal pel que fa al seu govern. El países converteix per breu temps en imperi mediterrani amb elnom de corona d’Aragó, però es veu relegat a una segonafila després del descobriment d’Amèrica. S’enfronta ambCastella en la guerra dels Segadors i amb castellans ifrancesos en la guerra de Successió. Pateix els efectesanticatalanistes del decret de Nova Planta durant un segle,però ressorgeix amb la Renaixença.

1975: Mort del general Franco i inici de la transiciódemocràtica.

1833: Instal·lació de la primera màquina de vapor aBarcelona.

987: Independència dels territoris catalans del rei franc.1640: Inici de la guerra dels Segadors.1909: Setmana Tràgica a Barcelona.218 aC:Arribada dels romans a la Península.1936: Inici de la guerra civil espanyola.


3

2

1

3

2

1

6

5

167

V I A 3

11

12

169


La Península Ibèrica i Europa


Les penínsules són parts de terra envoltades d’aiguagairebé per tots costats, menys per un, que les uneix aun territori més gran.

Els continents són cadascuna de les divisions que es fande la Terra: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania il’Antàrtida.

Resposta model: Europa: Itàlia, Milà, riu Po.Àsia: Nepal, Kàtmandu, mont Everest.Àfrica: Uganda, Kampala, llac Victòria.Amèrica: Argentina, Buenos Aires, riu de la Plata.Oceania: Papua-Nova Guinea, Port Moresby, mont Victòria.L’Antàrtida: massís recobert per una massa enorme de gel.

El paisatge que es pot trobar a la Península Ibèrica és el delmig.

La Península Ibèrica té uns 590.000 km2, mentre que altrespenínsules com la Itàlica, la Balcànica o la de Jutlàndia sónclarament menors. Només la península Escandinava (775.000 km2, entre Noruega i Suècia) la supera de molt enextensió.



La Península Ibèrica està situada al sud-oest d’Europa.L’envolten els següents elements geogràfics:

– La mar Cantàbrica i els Pirineus, al nord.– L’oceà Atlàntic, a l’oest i al sud-oest.– La mar Mediterrània, a l’est i al sud-est.

La Meseta és una superfície elevada, més o menys plana,situada al mig de la Península.A la Península Ibèrica hi ha rius molt llargs, com l’Ebre, el Tajo, el Duero, el Guadiana o el Guadalquivir.

PÀGINA


Resposta model:Paisatge rural: l’albufera valenciana, les Garrigues.Paisatge urbà: Barcelona, Madrid.Paisatge turístic: Marbella, Baqueira Beret.

PÀGINA

• Els continents són Amèrica, Europa, Àsia, Àfrica,Oceania i l’Antàrtida.

• Oceania és el continent més petit.• Els oceans són: Àrtic, Atlàntic, Antàrtic, Índic i Pacífic.

A l’oest, Europa està separada del continent d’Amèricaper l’oceà Atlàntic.Al nord, Europa limita amb la mar Cantàbrica, la mar del

Nord, la mar de Noruega i l’oceà Àrtic.A l’est, la serralada dels Urals i la mar Càspia uneixenEuropa amb Àsia.Al sud, Europa està separada d’Àsia i d’Àfrica per la marMediterrània i la mar Negra.

PÀGINA Procediment

Televisió a l’habitació. Telèfon a l’habitació. Servei de bar.Piscina.Parc infantil.Calefacció.


PÀGINA

B-C • La pensió completa inclou l’habitació i tres àpats.• La mitja pensió inclou, a banda de l’habitació,

l’esmorzar i un àpat (dinar o sopar).

D D’esquerra a dreta i de dalt a baix:televisió a les habitacions, parc, servei de bar, calefacciócentral, aire condicionat.

Resposta model:Hotel Tramuntana: Regals i missatgeria.Camp de golf.Passeigs en ferri.Servei de fax a l’habitació.Aire condicionat de gran potència.Jardí privat.

Hotel Brisa: Telèfon a l’habitació.Servei de fax.Regals i missatgeria.


Raona:

Resposta model: Forma física (altura, pes, color del cabell i la pell, etc.), estildel vestit i el pentinat...

Resol:

Resposta oberta.


Les penínsules són parts de terra envoltades d’aiguagairebé per tots costats, menys per un, que les uneix aun territori més gran.Les muntanyes que envolten la Meseta són la serraladaCantàbrica, les muntanyes Basques, el sistema Ibèric iSierra Morena.Espanya és l’estat de la Península Ibèrica més gran enextensió.

La Península Ibèrica limita amb la mar Cantàbrica i els

Pirineus al nord; amb l’oceà Atlàntic a l’oest i sud-oest;

i amb la mar Mediterrània a l’est i sud-est.Europa limita al nord amb l’oceà Àrtic, la mar del Nord i

la mar Cantàbrica; a l’oest amb l’oceà Atlàntic; al sud

amb la mar Mediterrània i la mar Negra; i a l’est amb

els monts Urals i la mar Càspia.

2

X

X

X1

21

11

01

2

1

9

5

8

4

3

7

2

1

6

3

2

X

X1

5

1


Paisatge atlàntic: faig, roure.Paisatge continental: carrasca, pi.Paisatge mediterrani: alzina, pi.Paisatge de muntanya alta: avet.



El Sistema Solar és format per nou planetes que giren alvoltant del Sol.Un planeta és un astre que gira al voltant d’una estrella.La Terra és un dels nou planetes del Sistema Solar.

Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú,Plutó.

Resposta model: Un altiplà és un terreny elevat sobre la resta de terreny

que l’envolta.Per exemple, la Meseta és un altiplà situat al centre de

la Península Ibèrica.Un massís és un grup de muntanyes que no estan

alineades. Per exemple, el massís del Montseny.Un sistema muntanyós és una sèrie de serres properes

entre si que segueixen una direcció.Per exemple, el sistema dels Pirineus.

El tipus de riu que es pot trobar a Europa és el de l’esquerra.

Resposta model: El Rin, el Danubi, el Sena.


atmosfera ➔ Capa gasosa que envolta la Terra.litosfera ➔ Capa sòlida més externa de la Terra.hidrosfera ➔ Mantell discontinu d’aigua.biosfera ➔ Zona de la Terra on poden viure els animals i lesplantes.

De més a prop a més lluny de la Terra: troposfera,estratosfera, ionosfera i exosfera.


PÀGINA

Meseta: Meseta Nord, Sistema Central, Meseta Sud.Muntanyes que envolten la Meseta: massísGalaicoportuguès i muntanyes de Lleó, serraladaCantàbrica, sistema Ibèric, muntanyes Basques, SierraMorena.Muntanyes exteriors a la Meseta: Pirineus, serraladesCostaneres Catalanes, serralades Bètiques (serraladaPenibètica i serralada Subbètica).

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:Eo, Sella, Besaya, Nerbión, Miño, Ebre, Duero, Túria,Guadiana, Segura, Guadalquivir, Guadalhorce.

PÀGINA

La Gran Plana Europea s’estén pel centre i el nordd’Europa, des de la costa de l’oceà Atlàntic fins alcontinent d’Àsia.Els massissos antics es troben dispersos pel centre i elnord-oest d’Europa. Entre aquests massissos destaquenel Massís Central francès, la Selva Negra, els Urals i laserralada Escandinava.Les muntanyes joves formen grans serralades is’estenen pel sud del continent, des de la marCantàbrica fins a la mar Negra. Entre aquestesmuntanyes destaquen els Pirineus, els Alps, elsApenins, els Balcans, els Carpats i el Caucas.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:Petxora, Elba, Ural, Rin, Don, Sena, Ebre, Po, Danubi (unamica per sota del Dnièper), Dnièper, Roine.

PÀGINA Procediment

Prepirineu.Depressió Central.Serralades Costaneres.Depressió Prelitoral.


PÀGINA

B-C-D:Activitat procedimental.



Resol:

Resposta model:Paisatge alpí: fred, muntanyes altes, avets i poca vegetació.Paisatge costaner: temperatures suaus, platja, vegetacióabundant.Paisatge de plana: muntanyes baixes, conreus, camins icarreteres.

91

3

81

2

1

71

3

61

2

51

1

41

3

2

1

31

2

3

170

SKLRVNOAP

RFLPICVNM

JAVETAJCL

UILPERTAG

HGNMZXPRI

RSDBROURE

YNTLLSQAH

ALZINAKSL

ORTBVZLCL

EGHOPNMAC

JAWCBJPLE



El dibuix que representa la Terra és el de l’esquerra.

L’atmosfera és la capa gasosa més exterior de la Terra.La litosfera és la capa sòlida més externa.La hidrosfera és un mantell discontinu d’aigua sobre la

litosfera.La biosfera és la zona on poden viure els éssers vius.

Les grans unitats de relleu de la Península Ibèrica són:la Meseta, que és formada per:

la Meseta nordla Meseta sud

les muntanyes que envolten la Meseta, que són:el massís Galaicoportuguès i les

muntanyes de Lleó

la serralada Cantàbrica

les muntanyes Basques

el sistema Ibèric

Sierra Morena

les muntanyes exteriors a la Meseta, que són:

els Pirineusles serralades Costaneres Catalanes

les serralades Bètiques

En vermell: Miño, Ebre, Tajo.En blau: Ural, Danubi, Rin, Petxora, Volga, Roine, Dnièper,Dvina.

Oceà Atlàntic: Tajo, Rin.Oceà Àrtic: Petxora, Dvina.Mar Mediterrània: Roine.Mar Negra: Danubi, Dnièper.Mar Càspia: Volga, Ural.



Resposta model:El clima del primer dibuix es caracteritza per ser molt fredtot l’any i amb fortes nevades.El clima del segon dibuix es caracteritza per lestemperatures càlides i les pluges abundants.El clima del tercer dibuix es caracteritza per temperaturescàlides i molta sequedat tot l’any.

Hem fet servir la temperatura i les precipitacions.

clima mediterrani litoral➔En són característiques lestemperatures suaus a la primavera i a la tardor…clima atlàntic➔En són característiques les plugesabundants...clima mediterrani continental➔En són característiques lestemperatures molt fredes...clima d’alta muntanya➔En són característiques lestemperatures extremament fredes a l’hivern...


Dibuixos de dalt: 1, 2, 3, 4.Dibuixos de baix: A, B, C, D.1 – C; 2 – A; 3 – D; 4 – B.

Resposta model: Les plantes són organismes vius que depenen de lescaracterístiques del clima en un indret. Per exemple, elscactus estan adaptats a les grans sequeres del desert; elsavets estan adaptats al fred de les muntanyes; les palmeresestan adaptades a la calor.


PÀGINA

En el clima atlàntic, la temperatura és suau al llarg detot l’any.En el clima mediterrani continental, la temperatura ésextremada, és a dir, molt alta a l’estiu i molt baixa al’hivern.En el clima mediterrani continental, la pluja és escassadurant l’hivern i l’estiu, i és a la tardor i a la primaveraquan plou més.En el clima mediterrani litoral, la pluja és escassadurant l’hivern i l’estiu, i és a la tardor i a la primaveraquan plou més.

4a En el clima mediterrani litoral la pluja és escassa i irregulari es concentra sobretot a la primavera i a la tardor.5a En el clima d’alta muntanya la temperatura és fredanormalment.6a En el clima atlàntic la pluja és força abundant, sobretot al’hivern.

PÀGINA


Dibuixos, de dalt a baix, 1, 2, 3, 4:

1 ➔ Els boscos atlàntics són propis de la zona de climaatlàntic…

2 ➔ Les taigàs estan situades a les zones de clima polar on elfred és menys intens…

3 ➔ Les tundres ocupen les terres més fredes de l’hemisferinord…

4 ➔ Els boscos mediterranis són propis de la zona de climamediterrani…

PÀGINA Procediment

• A l’eix de la dreta hi ha representades les temperatures.• A l’eix de l’esquerra hi ha representades les

precipitacions.• A l’eix horitzontal hi ha representades les columnes de

dades (els mesos).

A


2

1

52

5

4

42

X

X

X

X3

32

2

1

22

2

1

12

3

3

2

1

02

171


PÀGINA

B Activitat procedimental.

C

• Les temperatures més altes es registren a l’agost (23°).• Els mesos en què es produeixen més precipitacions són

setembre i octubre.• S’enregistren més precipitacions a la primavera i a la tardor.



Raona:

Resposta model: El risc d’incendi depèn de les imprudències humanes (vidresllençats, burilles de cigarrets), de la quantitat de vegetació, dela sequera, de la llum solar.

Resol:

Resposta oberta.


clima atlàntic ➔ És el clima que podem trobar al nord i alnord-oest de la Península.clima mediterrani continental ➔ És el clima que podem trobara la Meseta.clima mediterrani litoral ➔ És el clima que podem trobar a lacosta mediterrània.clima d’alta muntanya ➔ És el clima que podem trobar alscims de les grans muntanyes.

El paisatge vegetal atlàntic és format, bàsicament, perboscos caducifolis.El paisatge vegetal mediterrani continental és format,bàsicament, per boscos d’arbres de fulla perenne.El paisatge vegetal mediterrani litoral es caracteritza perla presència de pins i alzines.El paisatge vegetal de muntanya es caracteritza per lapresència de boscos d’avets i pins negres i de prats.

Dibuixos, d’esquerra a dreta, 1, 2, 3, 4:1 ➔ bosc mediterrani2 ➔ tundra3 ➔ taigà4 ➔ bosc atlàntic

La població


Una població creix quan hi ha molts naixements i poquesdefuncions.Una població creix quan el nombre de naixements éssemblant al de defuncions i rep molts immigrants.Una població creix quan el nombre de naixements éssemblant al de defuncions i té molts emigrants.Una població creix quan hi ha pocs naixements i moltesdefuncions.

Resposta model: La necessitat de trobar feina, l’atractiu del lloc de destinació,l’esperança d’una vida millor, les guerres, les persecucionsreligioses o polítiques, les catàstrofes naturals, etc.


creixement natural = nombre de naixements - nombre dedefuncions

Una població creix si el nombre de naixements és mésalt que el de defuncions.Una població disminueix si el nombre de naixements ésmés baix que el de defuncions i no hi arriben personesd’altres indrets.

creixement migratori = nombre d’immigrants - nombred’emigrants

densitat de la població A = 12,5 habitants/km2

densitat de la població B = 15 habitants/km2

PÀGINA

La natalitat és ➔ baixa; cada any hi neixen, aproximadament,dotze nadons per cada mil habitants.La mortalitat és ➔ baixa; cada any hi moren,aproximadament, nou de cada mil habitants.El creixement natural és ➔ positiu, però molt baix. L’estructura per edats és ➔ envellida en les zones rurals i demuntanya i rejovenida en les zones urbanes.L’estructura per sexes és ➔ equilibrada: per cada 100 doneshi ha, aproximadament, 95 homes.

L’estructura per edats presenta una situaciód’envelliment a les zones rurals i de muntanya perquè lapoblació jove emigra cap a les ciutats.

L’estructura per edats és menys envellida a les ciutatsperquè s’hi concentren persones joves procedents del campo de la immigració.

densitat molt alta densitat alta densitat baixa

Catalunya Múrcia NavarraIlles Balears Andalusia AragóPaís Valencià Galícia La RiojaMadrid Cantàbria ExtremaduraPaís Basc Astúries Castella i Lleó

Castella-la Manxa

PÀGINA

D’esquerra a dreta: activa en atur, inactiva, activa ocupada,inactiva.

Resposta model: Regne Unit, Alemanya, Itàlia, França.

Resposta model: Suècia, Bielorússia, Irlanda, Grècia.

7

6

23

5

X

4

13

3

2

1

03

3

F

F

C

C2

1

92

4

3

X

X

X

X2

1

82

72

3

62

172

7 I M M I G

T

A

T AISNE

C

1

N

S

D8

L

A CLBOP6

T

RUTA5

O

M

2

R

A

N

T

G

I Ó

M

E

3

A N T

A

T

I

L

A

T

A

N

4


PÀGINA Procediment


A–B Activitat procedimental.

PÀGINA

C Activitat procedimental.



Raona:

Resposta model: Correctes: passar pel pas de zebra, esperar en el semàfor,circular per la vorera... Incorrectes: aparcar sobre la vorera, passar amb el semàforvermell, jugar a pilota en la vorera...

Resol:

Resposta oberta.


La natalitat és la quantitat de naixements que es

produeix en un determinat període de temps en una

població determinada.

La mortalitat és la quantitat de defuncions que es

produeix en un determinat període de temps en una

població determinada.

Els emigrants són les persones que abandonen una

població per anar-se’n a viure en un altre lloc.

Els immigrants són les persones que s’incorporen en

una població procedents d’un altre lloc.

Densitat de població de Catalunya = 6.147.000 / 31.930 = 192,5 hab. / km2

Densitat de població d’Andorra = 65.000 / 465 = 139,8 hab. / km2

D’esquerra a dreta: població activa ocupada, població inactiva, població activaocupada, població inactiva, població activa en atur.

Els sectors econòmics


D’esquerra a dreta:sector primari, sector terciari, sector terciari, sectorsecundari.

Conjunt d’activitats econòmiques destinades atransformar les primeres matèries en productes,mitjançant màquines. — Indústria

Activitat econòmica consistent en el cultiu de la terra. — Agricultura

Activitat econòmica consistent a capturar peixos.— Pesca

Conjunt d’activitats econòmiques consistents a satisferles necessitats de les persones i les empreses. — Serveis

Activitat econòmica consistent en la cria, la compra i lavenda de bestiar.— Ramaderia

Activitat econòmica consistent a bastir o restauraredificis.— Construcció

Sector primari: agricultura, pesca, ramaderia.Sector secundari: indústria, construcció.Sector terciari: serveis.


L’agricultura intensiva consisteix a obtenir unaproducció elevada d’uns espais reduïts i l’extensiva, de

camps de gran extensió.Els latifundis són explotacions agràries molt grans quesón propietat d’una sola persona, i els minifundis sónexplotacions agràries molt petites.La ramaderia agrícola es practica en granges petites i laindustrial, en granges grans.La pesca d’aigua dolça es practica en els rius i llacs, i lad’aigua salada en els mars i oceans.

PÀGINA

D’esquerra a dreta: a la societat, a les empreses, a lesfamílies, a la societat.


• Propis del clima atlàntic són el blat de moro, les patates iels farratges.

• Propis del clima mediterrani són l’olivera, els ametllers, lavinya, els cereals, els arbres fruiters, les hortalisses i elsfarratges en les zones de regadiu.

PÀGINA


Activitat procedimental.6

5

04

4

3

93

2

1

83

2

1

73

5

3

2

1

63

53

3

43

2

1

33

173

Tipus d’indústria Característiques Productes

indústries de baseFabriquen productes que serveixen de base

per a l’elaboració d’altres productes. acer

indústries pesantsFabriquen productes de gran volum destinats aaltres indústries o a la fabricació de màquines,

vaixells o material ferroviari.

vaixells,màquines

indústries lleugeresFabriquen productes lleugers destinats

directament als consumidors. productes tèxtils,

aliments...

Ramaderia Zones de la Península Ibèrica

bestiar oví Navarra, Aragó, la Meseta, Portugal

bestiar boví Galícia, Astúries, País Basc, Catalunya, Castella i Lleó

bestiar porcí Catalunya, Múrcia, Aragó, Castella i Lleó, Galícia

aviram Catalunya, Múrcia, Aragó, Castella i Lleó, Galícia


PÀGINA Procediment



PÀGINA

B–C–D França = 108°Alemanya = 61,2°Ucraïna = 54°

E–F Activitat procedimental.


Raona:

Resposta oberta.

Resol:



Cal pintar de verd: agricultura intensiva, ramaderia agrícola,pesca en aigua dolça, indústria lleugera, servei per a lesfamílies, servei públic.

zona de clima atlàntic ➔ S’hi conreen blat de moro, patates ifarratges.zona de clima mediterrani ➔ S’hi conreen oliveres, cereals ivinyes.zona de clima de muntanya ➔ Hi abunda l’explotació delbosc.

La mecanització és poc important dins l’agriculturaeuropea.La majoria de captures de peix es fan a la Mediterrània.

La mecanització és molt important dins l’agricultura europea.La majoria de captures de peix es fan a l’oceà Atlàntic.

Les organitzacions socials i polítiques


La política és el conjunt de normes i d’activitatsnecessàries per al govern d’un estat o d’un país.

Resposta oberta.

ajuntament ➔ Organisme que governa un municipi.Generalitat ➔ Màxima institució política i organitzativa deCatalunya.Corts Generals ➔ Organisme que aprova les lleis i controlal’acció del govern de l’Estat espanyol.Unió Europea ➔ Organització europea de la qual formen partquinze països.


La democràcia és un sistema polític en què els ciutadansescullen a través d’eleccions lliures les persones que hande tenir el poder. En els sistemes totalitaris els ciutadansno poden escollir els seus representants.La monarquia és un sistema polític en què el cap d’estatés un rei. En les repúbliques, el cap d’estat és unpresident elegit democràticament pels ciutadans.En un estat unitari, el govern central concentra la majorpart del poder polític. En un estat descentralitzat el poderpolític es distribueix a altres governs territorials.

D’esquerra a dreta: monarquia, democràcia, estatdescentralitzat.

Assemblea General ➔ És el fòrum en què els estatsmembres poden expressar les seves opinions.

Consell de Seguretat ➔ És l’òrgan en què es prenendecisions sobre temes de pau i seguretat.Consell Econòmic i Social ➔ S’encarrega de resoldreproblemes de salut, alimentació, treball, etc., a escalamundial.Tribunal Internacional de Justícia ➔ S’encarrega de jutjar elscasos que li presenten els estats membres.

PÀGINA

President de la Generalitat (2002): Jordi Pujol i Soley.Partits polítics representats al Parlament: Convergènciai Unió, Partit dels Socialistes de Catalunya, EsquerraRepublicana de Catalunya, Partit Popular, Iniciativa perCatalunya…Seu de la Generalitat: Palau de la Generalitat, a la plaçaSant Jaume de Barcelona.Seu del Parlament: Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Andorra és un principat perquè la màxima autoritatcorrespon a dos coprínceps: el bisbe de la Seu d’Urgell iel president de la República Francesa.Portugal és una república perquè el seu cap d’estat és

un president.Espanya és una monarquia perquè el seu cap d’estat

és un rei.

PÀGINA


Estats de la Unió Europea: Bèlgica, Països Baixos, Itàlia,Luxemburg, Alemanya, Dinamarca, Portugal, Espanya,Àustria, Finlàndia, Suècia, Irlanda, Regne Unit, Grècia, França.Estats de l’antiga URSS: Rússia, Estònia, Letònia, Lituània,Ucraïna, Moldàvia, Bielorússia.Estats satèl·lit de l’antiga URSS: República Txeca,Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina,Macedònia, Hongria, Polònia, Romania, Bulgària, Iugoslàvia.Resta d’estats europeus: San Marino, Malta, Andorra,Suïssa, Mònaco, el Vaticà, Noruega.

6

5

84

4

3

74

2

1

64

2

X1

54

6

X

X3

2

1

44

34

24

2

1

14

174

ciutadans Parlament President Govern


PÀGINA Procediment

Propostes comunes:Reducció de les despeses municipals. Foment de la participació ciutadana.


PÀGINA

B Resposta oberta.

C Activitat procedimental.

D Activitat procedimental.


Raona:

Resposta oberta.

Resol:

Resposta oberta.


Estats de la Unió Europea: Eslovàquia.Estats de l’antiga URSS: Romania, Bulgària, Portugal.Estats satèl·lit de l’antiga URSS: Suècia, Itàlia.

Estats de la Unió Europea: Portugal, Suècia, Itàlia.Estats satèl·lit de l’antiga URSS: Eslovàquia, Romania,Bulgària.

L’estudi de la història


• El personatge B pot ser un historiador perquè treballa ambdocuments escrits. El personatge C pot ser arqueòlegperquè estudia fòssils humans antics.

• Resposta model: Quan l’arqueòleg ha estudiat els fòssils,passa a escriure i revisar escrits, i l’historiador potnecessitar estudiar fòssils. Tots dos poden ser la mateixapersona.

Mètode: camí que se segueix, manera ordenada de procedirper arribar a un fi.

Resposta model: En història, el mètode acostuma a ser fer-se una pregunta i,a vegades, aventurar una resposta, després buscardocuments i/o fòssils referents a la pregunta efectuada,ordenar-los, classificar-los i, al final, fer-ne una interpretacióper arribar a conclusions i veure si la hipòtesi era correcta.

• Als arxius.

• La paleografia.


Document imprès: edat moderna.Bolígraf: edat contemporània.Casc: edat mitjana.Espasa ibèrica: prehistòria-edat antiga.Vas de ceràmica: prehistòria.Destral de sílex: prehistòria.Ratolí d’ordinador: edat contemporània.

• Com més antigues són les restes, més escasses són imés difícils d’interpretar per la distància cultural entrenosaltres i els seus creadors.

1. Què menjaven els homínids prehistòrics?2. Qui va provocar la guerra dels Insurgents?3. Qui va assassinar J. F. Kennedy?

1. Prehistòria.2. Tot i que la guerra dels Insurgents no va existir mai, les

característiques del text fan que la situem a l’edat mitjana.3. Edat contemporània.

PÀGINA

Arqueologia: tractat de les coses antigues.Paleografia: estudi de l’escriptura antiga.

• Els objectes més antics són els ossos humans i la destralde pedra.

• Els objectes més moderns són el casc i la bomba.• Els objectes antics han estat coberts per la sorra i terra

portades pel vent, les aigües i pels homes, els quals, alllarg de la història, han anat construint a sobre de lesrunes d’èpoques anteriors.

D’esquerra a dreta: prehistòria, edat antiga, edatcontemporània.

PÀGINA

• Hi ha un sol estrat: el del moment de l’enfonsament delvaixell. Ningú ha construït després a sobre (només s’hihan dipositat els sediments naturals marins).

• Un bon jaciment submarí ofereix un gran nombre derestes molt ben conservades gràcies a la sal del mar,però l’instrumental i la metodologia per treballar al fonsdel mar són lents i cars.

Estat de conservació: no gaire bo.

Manuscrit.Època: lletra del segle XIII.

• Els documents del vaixell han anat a parar a l’Arxiu de laCorona d’Aragó, que és la institució on la Generalitatcentralitza la documentació històrica del Principat deCatalunya.

X

5

65

4

3

55

2

1

45

X

X3

2

1

35

7

3

2

1

25

15

05

2

1

94

175

Els estatspoden ser

segons l’organització i ladistribució del poder polític

segons l’autoritat que estàal capdavant de l’Estat

segons qui elegeix els representants polítics

democràtics/totalitaris

monarquies/repúbliques

unitaris/descentralitzats

ECKLCAUIO

PARAGOLWJ

LTQZGXIUH

CABMAEDHL

VLBELSOMK

XUOLICVUP

KNXBCVIRA

GYPRIZTCG

CANTABRIA

KLEIXNMAL


PÀGINA Procediment

D’esquerra a dreta:Bar - cel- ona.Rei de l’alt i del Baix Egipte, principi i fi de les coses, qui estàa dalt del cel.


PÀGINA

B–C–D Hi ha la serp i el lotus, que representen el Baix Egipte,i el voltor i el papir, que representen l’Alt Egipte, tots dos ambel ceptre de la reialesa, les aigües i les línies del mar i la terra,representant el poder de les dues parts de l’antic Egipte, eldelta i l’interior.

El dibuix simbolitza el déu Ossiris, déu creador amb la caraverda i vestit blanc. Porta a les mans el fuet i la canya,símbols del seu poder per fer justícia i per fertilitzar elscamps. A més, de la tiara en surten plomes d’estruç, perquèposseeix la veritat, i unes banyes que indiquen la sevabrillantor. El temple on seu és el delta, perquè està fet delotus i el coronen serps.


Raona:

Resposta oberta.

Resol:

Resposta oberta.


• L’arqueòleg és un historiador especialitzat enexcavacions.

• Es formula una pregunta inicial, reuneix tota lainformació possible, busca altres fonts i arriba a unaconclusió.

De dalt a baix:Edat contemporània.Edat mitjana.Edat antiga.Prehistòria.


S’hi hauran de desplaçar arqueòlegs.

La prehistòria


Descoberta del foc: 450.000 aC.Invenció de l’agricultura: 8.000 aC.Ús del coure: 4.000 aC.Aparició de l’escriptura: 3.000 aC.

Resposta model: El nom de prehistòria ve dels historiadors de fa més d’unsegle, els quals, acostumats a estudiar la història ambdocuments escrits, van posar el “rètol” de prehistòria al’època anterior a l’escriptura que començaven a descobrir.


No pertanyen a la prehistòria els objectes de la segona itercera foto (i és una qüestió controvertida si elsguarniments de bronze o ferro són prehistòrics o històrics).

• Passar a ser sedentaris i a viure en poblats.

• El coure, el bronze i el ferro.


La recol·lecció era la principal font d’aliment, ja que tot i quetambé practicaven la caça i la pesca, aquestes no eren tansegures com l’anterior. Els homes eren els caçadors, mentreque les dones recollien arrels, plantes i fruits silvestres.

Els humans domestiquen alguns animals i aprenen a conrearcertes plantes. Això, però, no va significar la fi immediata dela recol·lecció i la caça, ja que les collites depenien molt deltemps i encara havien de perfeccionar molt les tècniques

agrícoles.

De dalt a baix: paleolític, neolític.

Resposta model: Els humans, en el paleolític, vivien en petites comunitats ques’arreceraven en coves. Practicaven la recol·lecció de fruits ila caça per alimentar-se. Sabien produir el foc fregant un palsobre una fusta seca i fabricaven eines de pedra picant unnucli amb una altra pedra. Així produïen, per exemple, puntesde llança. Practicaven la pintura representant en les parets deles coves escenes de caça.

PÀGINA

Paleolític:

No vivien en un indret fix...Les seves eines eren d’os...Eren caçadors i...Les dones recol·lectaven i els...

Neolític:

Amb el temps van establir una distribució...Practicaven l’agricultura i...Van començar a treballar...Vivien instal·lats en un poblat.

• El dibuix representa el neolític, perquè s’hi veuen feinesagrícoles, animals domèstics, gent fent feina artesana, commoldre o fer terrissa, i un poblat.

• No es pot observar més diferència social que les diferentsactivitats a què es dediquen uns i altres.

• És correcte perquè la caça no es va abandonar del tot en elneolític per compensar les possibles males collites.

PÀGINA

Les venus representen dones fèrtils; els humans del paleolíticcreien que protegien les dones i els nadons en el moment delpart. La religió sorgeix de la por que els humans sentendavant fets naturals que coneixen però no entenen.

Els dòlmens eren tombes. Es diu que tenien aquesta

forma perquè recordava una cova, el lloc on en el passat

eren enterrats els morts.

5

46

4

3

36

2

1

26

X

X3

2

1

16

8

3

2

X

X1

06

95

3

85

2

1

75

176


Resposta model:Època històrica: edat dels metalls.Activitats econòmiques: agricultura, ramaderia, artesaniade la pell, ceràmica, ferreria, comerç.Diferències socials: oficis diferents. Hi ha un senyor mésben vestit, amb mantell i calçat més elaborat.Descripció del poblat: cases familiars, un estable i unamurada de fusta amb forma de muralla per al poblat; ungran edifici per al taller i comerç.

De què treballa? És artesà del bronze.Per què és més ric? Domina secrets que ningú mésconeix i rep excedents agrícoles a canvi dels seusproductes.Per què s’ha convertit en cap? És més ric, téconeixements valuosos i fabrica armes.

PÀGINA Procediment


PÀGINA

C–F Activitat procedimental.



Raona:

Resposta oberta.

Resol:

Resposta oberta.


La pintura rupestre d’escenes de caça tenia un significatmàgic: servia per obtenir protecció i sort per a la següentcacera. Pertany a l’època paleolítica.

Els atuells de ceràmica servien com a recipients per a líquids igrans dels excedents agrícoles. Pertany a l’època neolítica.

Resposta model: Obtenir excedents agrícoles era importantper donar seguretat al grup i assegurar l’aliment per aèpoques de mala collita. A més, permetia acumular riquesa icomerciar.

L’edat antiga


De dalt a baix: rei, funcionaris de la cort, exèrcit, artesans imercaders, camperols i ramaders, esclaus.

D’esquerra a dreta: 2, 3, 1, 6, 4, 5.

El poblador autòcton i la dona ibera els podem considerard’un mateix poble, perquè els ibers són els indígenes amb elvernís de cultura oriental (grega i fenícia).

Una civilització hispànica creada arran dels contactes ambels fenicis i els grecs.


Economia basada en l’agricultura, la ramaderia, l’agricultura,l’artesania i el comerç.Millores tècniques: tècniques agrícoles noves, introducció

del ferro.

Què venen? Ceràmica, plata, or

Societat monàrquica, però igualitària.

Els reis són cabdills elegits per la seva valentia.

Religió naturalista (adoren els elements naturals).

Integració en les xarxes comercials de la Mediterrània.

L’escriptura ibèrica, formada per signes de l’alfabet grec ifenici. i

Nous productes: oli perfumat, vi, vidre, etc.

Canvis en l’economia per a produir més excedents.

Noves tècniques per a fabricar ceràmica.

Encunyació i ús de moneda. GX

GX

FX

FX

GF

X

FX2

1

07

X3

2

1

96

9

3

2

1

86

76

3

66

21

56

6

177

NEOLÍTIC

agricultors i ramaders

sedentaris: poblats

megàlits, decoracions cerà-

miques

ceràmica, primer treball de

metall, comerç

pintures rupestres, figuretes petites

nòmades: coves

caçadors i recol·lectors

PALEOLÍTIC

HÀBITAT

ART

ALTRES ACTIVITATS

HÀBITAT

ART

ECONOMIA ECONOMIA

PREHISTÒRIA


PÀGINA

La cultura ibèrica neix de la barreja entre les tradicions delspobles que vivien a l’est de la Península Ibèrica i elsconeixements introduïts pels pobles vinguts d’Orient: elsfenicis i els grecs. Aquests no van conquerir mai el territori,però van aportar-hi la moneda, productes nous, com el vi, elvidre i nous tipus de ceràmica, i sobretot, l’escriptura. Comque eren pobles molt bel·licosos, alguns ibers van fer demercenaris en les guerres dels grecs, els fenicis i elsromans, i així van poder viatjar lluny de casa.

• Perquè eren un poble molt ben preparat per a lluitar.

Sí, perquè la conquesta hauria imposat una altracultura, no pas la ibèrica.

D’esquerra a dreta, la primera, la segona i la quarta.

PÀGINA



Via Augusta: cal resseguir la costa des de Cadis fins aRoma passant per Tàrraco i les ciutats més importants.

PÀGINA Procediment


PÀGINA

B–C Activitat procedimental.

D Estrabó (Amasya ~63 aC - ? 19 dC)Geògraf i historiador grec. Va escriure, en grec, una Històriaen 47 llibres, només uns quants dels quals es conserven,continuació de la de Polibi. Geografia, en 17 llibres, és laseva obra més important. Basada en els estudis d’Hiparc,Èfor, Polibi, Posidoni i Eratòstones, sosté la necessitatd’una base científica per a la geografia, especialment pelque fa a les relacions entre els homes i el medi físic, iafegeix observacions filosòfiques i històriques; és una deles fonts clàssiques amb més informació sobre els PaïsosCatalans a l’època antiga.

E Resposta model:Presentació: El text és un fragment del llibre Geografia del’escriptor grec Estrabó, escrit a cavall del canvi d’era.Autor: Estrabó és un historiador grec d’una ciutat de la MarNegra (actual Turquia) que va escriure un gran llibreanomenat Geografia, dividit en 17 capítols anomenatsllibres, on descriu els països que formaven el món coneguten època de l’Imperi romà.Resum: Empúries és una ciutat fundada pels habitants deMassàlia (antiga Marsella). Establerts primer en una illapròxima a la costa i després en terra ferma, conviuen ambels indígenes que tenen la seva ciutat al costat de la delsgrecs i totes dues, si bé separades per una primera muralla,comparteixen una segona murada que les protegeix totesdues. També s’han dotat d’un govern que gestionacostums i lleis mixtes.


Raona:

Resposta oberta.

Resol:

Resposta oberta.


Eren comerciants i van fundar ports per intercanviarproductes seus (vi, vidre, etc.) amb els ibers. ➔ fenicis

Volien dominar tots els ports i colònies de la Mediterrània,però van topar amb els romans (que també ho volien). ➔cartaginesos

Van conquerir tota la Mediterrània gràcies a un exèrcit moltpotent i van imposar-hi les seves formes de vida. ➔ romans

Eren un poble de mercaders que van decidir expandir-sefundant colònies.➔ grecs

Resposta model: Els ibers eren un poble indígena de la costa mediterràniaibèrica, amb una cultura feta amb aportacions fenícies,gregues i pròpies.

Sistema d’intercanvi ➔ Sistema monetari.Comerç local ➔ Comerç a distància.

Ús del ferro ➔ Perfeccionament i orfebreria.

Escultura molt simple ➔ Escultura de gran perfecció.

Ceràmica pintada, però molt basta ➔ Ceràmica feta amb

torn amb decoració refinada.

Culte a plantes i animals ➔ Culte al llop, el toro, l’àguila i el

senglar.

Exèrcit, llengua llatina, romanització, dret civil (lleis),impostos, vies.

Resposta oberta.

L’edat mitjana


1

77

3

2

1

67

57

47

21

37

7

6

5

27

4

X

X

3

17

178

10

serfs de la gleva

càrrecs eclesiàstics

caps militars monjos

Societat feudal

nobles

rei


Els senyors feudals vivien en castells i posseïen feus.Els monjos i les monges vivien en monestirs.Els burgesos vivien del comerç i estaven instal·lats a lesciutats.Els artesans s’agrupaven en gremis per evitar lacompetència.

Resposta oberta.




Resposta model: En el segle V es veu una vil·la que ha estat substituïda perun castell en el segle XI. Els camps del voltant els treballenesclaus o colons que en el dibuix de la dreta són serfs dela gleva. En el primer tothom viu en la vil·la, mentre que enel segon, el castell és residència del senyor i els pagesosviuen en cases aïllades o petits poblets a recer del castell.

Els camperols són serfs de la gleva. 1023

Els pagesos estan obligats a pagar el delme, que equival aldeu per cent de la collita. 1023

Un patrici romà retirat al camp acull pagesos perquè litreballin les terres. 498

El senyor té el deure de protegir els camperols. 1023

Els principals enemics són els pobles bàrbars. 498

Els camperols no poden abandonar les terres quetreballen. 1023

PÀGINA

Activitat procedimental.• Els àrabs van entrar a la Península Ibèrica per l’estret de

Gibraltar. Van poder començar la conquesta gràcies a ladesorganització i divisió del regne visigot.

• Els francs van derrotar els àrabs i els van fer recular.• El rei dels francs, Carlemany, va conquerir Girona i

Barcelona.

Vall d’Aran, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya,Rosselló, Capcir, Conflent, Ripollès, Garrotxa, Osona, Pla del’Estany, Alt Empordà, Baix Empordà, Alta Ribagorça,Noguera, Solsonès, Segarra, Berguedà, Bages, la Selva,Gironès, Maresme, Barcelonès, Vallès Oriental, VallèsOccidental, Baix Llobregat, Garraf.

A partir del segle XI, la celebració de fires i mercats varevitalitzar les ciutats. Els burgesos eren els habitants de lesciutats i es dedicaven, bàsicament, al comerç. A partir delsegle XIII, els artesans de les ciutats van començar aorganitzar-se en gremis, associacions en què les personesque tenien un mateix ofici s’agrupaven per defensar els seusinteressos.

Boters, fusters, pellissers.

PÀGINA

Borrell II: És el responsable de la independència delscomtats catalans perquè va deixar de pagar impostos als reisfrancs, que no l’ajudaven a frenar els atacs àrabs.Ramon Berenguer IV: Va dirigir moltes campanyes perprendre territoris als àrabs i es va casar amb Peronella, unaprincesa aragonesa. Així es va crear la Coronacatalanoaragonesa.Jaume I: És anomenat el Conqueridor perquè va annexarMallorca i València a la Corona. També va conquerir Múrcia,però va donar-la al rei de Castella.Martí I: Va morir sense fills, i amb ell va acabar-se la dinastiade Guifré el Pelós. Per substituir-lo va celebrar-se elCompromís de Casp, on va ser elegit Ferran de Trastàmara.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 5, 4, 3, 2, 6, 1.

PÀGINA Procediment

• Resposta model: És més antic l’estil de l’església de l’esquerra perquè lesseves parets són gruixudes i amb poques finestres i elsarcs són de mig punt, propis de l’art romànic, més anticque el gòtic de l’església de la dreta.


PÀGINA

B–C–D Activitat procedimental.

E Resposta model: – L’església romànica és petita i massissa. Transmet una

sensació de recolliment i protecció. La gòtica, en canvi,s’expandeix cap enfora.

– Ambdues tenen un cos i un campanar adjacent. El cos, enels dos casos, està acabat en un absis per la banda deldarrere.

– Totes dues tenen portalades amb arcs decorats demanera que el creient hi troba imatges devotes en entrar-hi.

– En l’església romànica, les parets són gruixudes i lesfinestres, petites, mentre que l’església gòtica té gransfinestrals que l’obren a l’exterior i li fan rebre molta llum.Però en reduir la pedra en les parets, es veu obligada aposar-hi als costats contraforts que aguantin el sostre.

– En l’església romànica es mantenen els arcs de mig puntde tradició romana. En la gòtica, s’assagen els arcsapuntats, més propis de l’estil visigot i àrab.

– La façana, amb més portals, s’obre també a la llumexterior per una gran rosassa rodona situada sobre laporta.

– Les finestres gòtiques són grans i decorades amb vitrallsde colors on es representen escenes pietoses, substituintles pintures de les parets romàniques, que, mancadesd’autèntiques finestres, recorrien a la pintura al fresc.

28

2

1

18

6

5

08

4

3

97

2

1

87

3

2

179



Raona:

Judaisme, cristianisme, islamisme, budisme, hinduisme.

Resol:

Resposta model:Religió: hinduisme.• Nombre de creients al món: 700 milions (estimació).• Països que la consideren oficial: no és oficial, però és

majoritària a l’Índia.• Què predica? La reencarnació en éssers diferents de

qualitat superior o inferior depenent de la vida que s’haportat.

• Llibres sagrats: Vedes, Upanixads, Ramayana, Mahabarata.• Antiguitat: uns 3.500 anys.• Altres dades d’interès: hi ha diferents corrents, però la

majoria creuen que les persones neixen per a un llocdeterminat, cosa que justifica la divisió de la societat encastes.


Alta edat mitjana:

Conquesta àrab de la Península Ibèrica.Carlemany crea la Marca Hispànica.

Baixa edat mitjana (temps d’esplendor):

Jaume I conquereix València.Els almogàvers conquereixen territoris grecs.Esplendor del sistema feudal.Les ciutats i la burgesia guanyen importància.Formació de la Corona catalanoaragonesa.

Baixa edat mitjana (temps de crisi):

Epidèmia de la pesta bubònica.

Resposta model:476 Fi de l’Imperi romà d’Occident. Comença l’edat mitjana.

Alta edat mitjana.711 Invasió àrab de la Península Ibèrica

Baixa edat mitjana: temps d’esplendor.1229 Conquesta de Mallorca per Jaume I1348 S’estén la pesta negra.

Baixa edat mitjana: temps de crisi.1492 Descobriment europeu d’Amèrica. Fi de l’edat mitjana.

Pel matrimoni amb Peronella, que va unir Catalunya iAragó.Un concili orientat a designar el substitut de Martí I.

Els gremis són associacions ➔ que agrupen els treballadorsd’un mateix ofici per ajudar-se.La pesta bubònica ➔ va aparèixer enmig de la crisi del segleXIV, ocasionada per la fam i les revoltes....”

L’edat moderna


A Conflictes religiosos. B Bandolerisme. C Descobriments.

• Resposta model: Els conflictes religiosos, perquè mostren la lluita internaentre el vell món medieval cristià i les noves tendències depensament.

Tot el poder es concentra en el reis. Són la màximaautoritat d’un territori extens i poden crear impostos,impartir justícia, promulgar lleis, etc.

Resposta model: Colom va descobrir Amèrica el 12 d’octubre de 1492 gràciesa l’ajut dels reis de Castella i Aragó i d’alguns armadorscastellans. Va fer quatre viatges, en el tercer dels quals vaarribar al continent. L’atenció dels regnes europeus es vaobrir a la resta del món i el Mediterrani va passar a segonterme.


De dalt a baix:La noblesa i el clergat perden poder.El poder del rei és absolut.

Introducció de nous cultius d’origen americà.Les ciutats són el centre de l’activitat econòmica.

Preponderància de l’oceà Atlàntic.Creixement de la importància política i econòmica deCastella i Portugal.

Tomàquets, cacau, cafè, patates, blat de moro, canya desucre.

La conquesta espanyola d’Amèrica va originar una

matança d’indis.Els espanyols van imposar-se als indis perquè tenien

armes de foc i cavalls i van portar a Amèrica malalties

que els indis no havien patit mai.El que més interessava als conqueridors era l’or i la plata

d’Amèrica.La riquesa d’Amèrica es va invertir en el finançament de

guerres contra tots els països enemics.

4: Decadència espanyola.1: Creació d’un imperi.2: Temps d’esplendor.3: Guerres entre imperis.

PÀGINA

Dibuixos, d’esquerra a dreta, 1, 2, 3:1: Catalunya té pocs habitants a causa de la profunda crisi del

segle XIV.2: La recuperació és lenta perquè el Mediterrani està en crisi i

els catalans no comercien amb Amèrica.3: El camp català se satura, i la crisi s’agreuja per les guerres i

la competència dels productes americans.

En la situació d’un camp català saturat on les explotacionslocals no troben sortida per la competència dels productesamericans, és lògic que sorgís el bandolerisme com a reacciólocalista desesperada.

4

3

78

2

1

68

3

X2

1

58

3

X

X2

1

48

38

180

11

accions

causes de la sevaexistència

personatges

Bandolers

• assalt al comboireial

• robatori en unamasia

• misèria a les zonesrurals

• Joan de Serrallonga

Pirates

• atac a Tossa de Mar• segrestos

• disminució delcomerç marítim

• Barba-rossa

Corsaris

• abordatge d’ungalió espanyol

• atracaments

• desequilibri entrepaïsos

• Sir Francis Drake


PÀGINA

Respostes model:• El despotisme il·lustrat és una nova fase de l’absolutisme

en què els reis volen tenir contents els administrats.• Les idees basades en la raó que qüestionaven l’absolutisme

van obligar els reis a assumir algunes idees il·lustrades.• Els il·lustrats no es van sentir satisfets per una política que

marginava el poble.• “Tot per al poble, però sense el poble” era la màxima dels

reis il·lustrats, que estaven disposats a mirar per la gentperò sense que la gent hi intervingués.

• Els principals reis il·lustrats d’Europa van ser Lluís XV deFrança, Carles III d’Espanya, Frederic II de Prúsia, Catarina IIde Rússia, Josep I de Portugal.

Resposta model: En la Lliçó d’anatomia de Rembrandt es mostra l’esperitd’investigació propi dels segles XVII i XVIII. L’estudi del coshavia estat prohibit durant l’edat mitjana. Durant el segleXVI, havia despertat la insubmissió dels esperits mésinquiets i, després d’algunes reaccions eclesiàstiques comla de la condemna de Miquel Servet, el camí de lainvestigació en medicina queda relativament alliberat enels segles següents.

PÀGINA Procediment

Respostes model:Lloc i any de naixement i mort: Probablement va néixera Gènova el 1451 i va morir a Valladolid el 1506.Fets biogràfics més destacats: Va portar el seu projectede viatjar a les Índies navegant cap a l’oest a les corts dePortugal i Castella. Realitza quatre viatges al Nou Mónsense tenir la certesa de la seva autèntica naturalesa.Funda la ciutat d’Isabela a l’illa de La Española. Ésdestituït del seu càrrec de governador de les terresdescobertes pels reis.Obres que s’han escrit sobre ell:

– Arranz Márquez, Luis. Cristóbal Colón. Madrid: EdicionesHistoria 16 i Quorum, 1986.

– Ballesteros Beretta, Antonio. Cristóbal Colón y eldescubrimiento de América. A: “Historia de América ylos pueblos americanos”. Vols. IV i V. Barcelona: SalvatEditores, 1945.

– Colón, Cristóbal. Diario de a bordo. A: “Crónicas deAmérica”. Vol. 9. Madrid: Ediciones Historia 16, 1985.

– Colón, Hernando. Historia del almirante. A: “Crónicas deAmérica”. Vol. 1. Madrid: Ediciones Historia 16, 1984.

– Gould, Alicia B. Nueva lista documentada de lostripulantes de Colón en 1492. Madrid: Real Academia dela Historia, 1984.

– Madariaga, Salvador de. Vida del Muy Magnífico SeñorDon Cristóbal Colón. Madrid: Espasa-Calpe, 1975.

– Manzano y Manzano, Juan. Colón y su secreto. Madrid:Ediciones Cultura Hispánica, 1976.

– Manzano y Manzano, Juan. Cristóbal Colón. Siete añosdecisivos de su vida. 1485-1492. Madrid: EdicionesCultura Hispánica, 1989.

– Manzano y Manzano, Juan. Los Pinzones y eldescubrimiento de América. Madrid: Ediciones CulturaHispánica, 1988

– Morison, S. E. El almirante de la mar Océana. BuenosAires, 1945.

– Pérez de Tudela, Juan. Las armadas de Indias y losorígenes de la política de colonización (1492-1505).Madrid: Centro Superior de Investigaciones Científicas,1956.

– Taviani, Paolo Emilio. Cristóbal Colón. Génesis del grandescubrimiento. Barcelona: Ediciones Delta, 1983.

– Varela, Consuelo. Cristóbal Colón. Retrato de un hombre.Madrid: Alianza Editorial, 1992.


PÀGINA

C–D Activitat procedimental.


Raona:

Procedència dels emigrants del segle XVII: Europa.Procedència dels emigrants del segle XXI: Àfrica, Àsia,Amèrica.

Resol:

Resposta oberta.


Descobriment d’Amèrica ➔ segle XV

Creació d’imperis colonials ➔ segle XVI

Bandolerisme ➔ segle XVII

Generalització de l’absolutisme ➔ segle XVII

Guerres i conflictes entre les potències ➔ segle XVII

Nova manera de pensar: la Il·lustració ➔ segle XVIII

Despotisme il·lustrat ➔ segle XVIII

• Es dedicaven al robatori.• Sir Francis Drake robava als vaixells espanyols per compte

de la corona anglesa. Barba-rossa també utilitzava el vaixellper assaltar pobles de la costa cristiana i segrestarpersones. Joan de Serrallonga era bandoler i assaltava elscombois per terra que portaven l’or de la corona deCastella.

• En poques coses: el rei és qui mana en tots dos casos,però en el segon el rei fa el que vol el poble.

• L’ús de la raó com a font de coneixement.

L’edat contemporània


Segle XVIII: Revolució francesa. Revolució industrial.Segle XIX: Romanticisme. Restauració. Segle XX: Primera Guerra Mundial. Guerra Civil espanyola.

• L’ideòleg del marxisme i la Primera Internacional delstreballadors.

• Una època de tensió política entre els Estats Unitsd’Amèrica i l’URSS.

Resposta model: La producció artesanal és aquella en què un treballador fa elsproductes d’un en un amb eines i treball manual. En laproducció industrial, en canvi, es treballa en cadena is’encomana a les màquines la major part de la força detreball.

3

X

X2

1

39

X

X3

2

7

6

5

4

3

2

11

29

19

09

2

1

98

6

5

88

181

12



Redacció d’una constitució (revolució política).

Empresonament i execució del rei.

Declaració dels Drets de l’Home.

Presa de la Bastilla (revolució armada).

Redacció d’una constitució: Es redacta una llei principal a laqual el mateix rei s’ha de sotmetre.Empresonament i execució del rei: Atesa l’escassacol·laboració del rei i les sospites de conspiració, elsrevolucionaris van empresonar el rei i el van condemnar amort.Declaració dels Drets de l’Home: Els diputats revolucionarisvan declarar que tots els homes són iguals i tenen elsmateixos drets.Presa de la Bastilla: El poble de París va assaltar la presóreial (la Bastilla) i va alliberar tots els presos polítics, alhoraque va prendre el control armat de la situació.

PÀGINA

Liberals:

Defensen les idees de la Revolució francesa. Propugnen el sufragi universal: cada ciutadà té veu i vot. La sobirania d’un estat pertany al conjunt de ciutadans. Cal separar els poders i evitar que recaiguin en una solapersona. Les classes dirigents han de participar poc –o gens– en lapolítica.

Conservadors:

La sobirania d’un estat correspon al rei. Tots els poders es concentren en el rei. Defensen les idees i els valors propis de l’Antic Règim.

capitalisme ➔ La seva màxima és de caràcter econòmic, nopas polític: aconseguir el benefici més gran possible.marxisme ➔ Afirma que tots els homes són iguals i han detenir els mateixos drets. Els seus pares són Marx i Engels.feixisme ➔ Proposa que un líder únic tingui tot el poder;l’oposició, si cal, s’elimina amb violència.nazisme ➔ És hereu de l’absolutisme: els alemanys han dedominar el món perquè són superiors.


PÀGINA

Després de la Segona Guerra Mundial, els vencedors nocontinuen d’acord: tenen ideologies diferents i quedendividits en dos blocs, cadascun liderat per una gran potència.Els Estats Units lideren el bloc capitalista, que comprènpaïsos com el Regne Unit, França, Itàlia i altres estats del’oest d’Europa. L’altre bloc és el comunista, comandat perl’URSS i format per països de l’est europeu: Txecoslovàquia,Hongria, Polònia, etc. Alemanya es divideix en dos estats, unde cada tendència. El període de tensions entre els dos blocss’anomena guerra freda, perquè no va ocasionar conflictes

bèl·lics entre ells, i les relacions eren mínimes. Per això esdiu que entre els dos blocs s’aixecava un teló d’acer.


Revolució industrial

Guerres carlines

I República

II República

Guerra Civil espanyola

Franquisme

Transició

Democràcia

Ingrés a la Unió Europea

• L’Estat espanyol va ser durant molt temps una dictaduraque no acceptava els valors democràtics de la UnióEuropea.

PÀGINA Procediment

Plafons explicatius, que fan de suport de fotos i escrits. Vitrines que contenen objectes exposats.Peces monumentals, com estàtues.Rètols a les parets que guien el públic.


PÀGINA

C–G Activitat procedimental.


Raona:

Resposta model:Estrès: estat de tensió que té un ésser viu per exigències delmedi que excedeixen les seves capacitats.Circumstàncies que el provoquen: horaris abusius,exigències a la feina, economia competitiva...

Resol:

Resposta model:L’arquitecta: exigències excessives dels clients, burocràciaexcessiva que obstaculitza un projecte, canvis sobtats depreus que inflen els pressupostos...L’estudiant de 6è: exàmens molt seguits, deures excessiuso que superen la seva capacitat, explicacions del professorque no pot seguir...El pagès: pluges que no arriben, preus que baixen, guerrescomercials que l’afecten...

99

89

2

1

79

9

8

7

6

5

4

3

2

16

5

69

4

3

59

4

3

2

12

1

49

182

La revolució industrial

L’agricultura va bé.

Augmenta la població.

cau

ses

con

seq

üèn

cies

S’inverteix en recerca científicai tècnica.

James Watt:

màquina de vapor.

Aparició del proletariat.

Augment de la producció.

Creació de sindicats.

Migracions cap a les ciutats. Instal·lació de les primeresfàbriques.

Especialització del treball.Condicions de treball duríssimes(jornades de 15 hores, treball infantil...).



S’incrementa la producció de béns.

Apareix una nova classe social: el clergat obrer.

S’aprova la Declaració dels Drets de l’Home.

Un rei és destituït (i li tallen el cap).

Es creen organitzacions que lluiten per millorar les

condicions laborals.

El tercer estat redacta un tractat sobre la salut dels

treballadors.

La fàbrica es converteix en el centre de producció.

Apareix una nova classe social: el proletariat.El tercer estat redacta una declaració dels drets de l’home.

nazisme ➔ Segona Guerra Mundialcapitalisme ➔ Guerra freda. Unió Europea. Revolucióindustrialmarxisme ➔ Internacionals dels treballadorsfeixisme ➔ Guerra Civil espanyola. Segona Guerra Mundial

És correcta la primera definició.La segona conté greus errors: el franquisme no recull lesidees de la Revolució francesa, sinó a l’inrevés, l’esmena i vacontra la democràcia. No respecta les llibertats de ningú.

3

2

RI

RF

RI

RF

RF

RI

RI1

001

183



PÀGINA

La península està representada en el dibuix central.

La Península Ibèrica és una península perquè està envoltadad’aigua per tots costats menys per un, que la uneix a unterritori més gran.Al nord hi trobem la mar Cantàbrica i els Pirineus.A l’oest hi trobem l’oceà Atlàntic.Al sud hi ha l’oceà Atlàntic i la mar Mediterrània, separatsper l’estret de Gibraltar.A l’est hi trobem la mar Mediterrània.

Paisatge caracteritzat per la presència de camps de conreu,granges, pobles i petites ciutats. ➔ Paisatge ruralPaisatge caracteritzat per la presència de grans ciutats,xarxes de comunicació, serveis i indústries. ➔ Paisatge urbàPaisatge caracteritzat per l’abundància d’hotels, restaurants,etc. ➔ Paisatge turístic

PÀGINA

El dibuix que representa millor un continent és el del’esquerra.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: oceà Àrtic, Europa,Amèrica, oceà Pacífic, oceà Índic, Oceania, Antàrtida.



PÀGINA

El Sistema Solar és format per nou planetes.Els planetes del Sistema Solar són Mercuri, Venus, laTerra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú, Plutó.El Sol és l’estrella al voltant de la qual giren els planetesdel Sistema Solar.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: biosfera, litosfera,atmosfera, hidrosfera.

Les falles i els plegaments es produeixen a la litosfera.Els llamps i els vents es produeixen a l’atmosfera.Els corrents marins es produeixen a la hidrosfera.La fotosíntesi es produeix a la biosfera.

PÀGINA

Les grans unitats de relleu de la Península Ibèrica són lessegüents:– La Meseta, que és un altiplà que ocupa el centre de la

Península i està lleugerament inclinat. Aquesta inclinaciódetermina que la majoria dels grans rius peninsulars, com elDuero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir,desemboquin a l’Atlàntic.

– Les muntanyes que envolten la Meseta són el massísGalaicoportuguès, les muntanyes Basques, la serraladaCantàbrica, el sistema Ibèric i Sierra Morena.

– Les muntanyes exteriors a la Meseta són els Pirineus, lesserralades Costaneres Catalanes, les serralades Bètiques

i les serralades Subbètiques.

De dalt a baix, en tres columnes, i d’esquerra a dreta:Columna 1: península Escandinava, Illes Britàniques, Alps,Península Ibérica.

Columna 2: Gran Plana Europea, Carpats.

Columna 3: Serralada dels Urals, Caucas, península Balcànica.


PÀGINA

Verd: clima atlàntic.Carabassa: clima mediterrani continental.Groc: clima mediterrani litoral.Blau: clima d’alta muntanya.

D’esquerra a dreta: mediterrani litoral, d’alta muntanya,atlàntic, mediterrani continental.

El clima mediterrani continental es pot trobar a la zonanord de la Península.Les pinedes, els alzinars i les grans fagedes sónformacions característiques de la zona de climamediterrani litoral.

PÀGINA

El clima mediterrani és propi de tota la costa de la mar

Mediterrània.El clima continental correspon a tota la zona interior delcontinent europeu.El clima atlàntic és propi de tota la costa de l’oceà

Atlàntic.El clima polar correspon a les terres situades més alnord del continent.El clima d’alta muntanya és propi de les zones mésaltes de les muntanyes.

tundra ➔ Està situada dins la zona de clima polar. ➔Predomini de líquens, molses i herbes adaptades al fredextrem.taigà ➔ Està situada entre la zona de clima polar i la de climacontinental. ➔ Predomini de les coníferes, com el pi negre ol’avet.bosc mediterrani ➔ Està situat dins la zona de climamediterrani. ➔ Predomini del pi i l’alzina.bosc atlàntic. ➔ Està situat dins la zona de clima atlàntic. ➔Predomini dels faigs, els castanyers i els roures.

2

801

X

X

1

701

3

4

3

601

2

1

501

2

5

4

401

3

2

1

301

1

185

V I A 2


La població

PÀGINA

Dibuixos, de dalt a baix, 1, 2, 3, 4: 1 ➔ emigrant ➔ Persona que abandona el país propi per anara viure en un altre país.2 ➔ natalitat ➔ Nombre de naixements que hi ha en unapoblació en un període determinat.3 ➔ mortalitat ➔ Nombre de persones que s‘han mort en unlloc en un moment determinat.4 ➔ immigrant ➔ Persona que arriba a un país per a treballar-hi i quedar-s’hi a viure.

creixement natural = natalitat - mortalitat

creixement migratori = immigrants - emigrants

Dibuixos, d’esquerra a dreta, 1, 2, 3:

1 - 200 hab./km2.2 - 100 hab./km2.3 - 4 hab./km2.

PÀGINA



PÀGINA

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: pesca d’aigua dolça,agricultura intensiva, minifundi, pesca d’aigua salada.

L’agricultura extensiva consisteix en el conreu de campsmolt extensos.L’agricultura intensiva obté, fent servir mitjans tècnicsavançats, una producció elevada en espais reduïts.La ramaderia industrial es practica en grangesmecanitzades.La pesca d’aigua dolça és la que s’efectua als rius i llacs.

indústries pesants ➔ Fabriquen productes pesants, com aravaixells, màquines de grans dimensions, vies de tren, etc.

indústries lleugeres ➔ Fabriquen productes de pes modestdestinats directament als consumidors.

serveis públics ➔ Els ofereix l’Estat utilitzant-hi els diners querecapta a través dels impostos.

serveis privats ➔ Els ofereixen empreses particulars.

PÀGINA


Les organitzacions socialsi polítiques

PÀGINA

La democràcia és un sistema polític en què els ciutadans

elegeixen els seus representants a través d’uneseleccions.En els estats monàrquics, el cap d’estat és un rei o reina ien els estats republicans ho és un president o

presidenta.L’Estat espanyol és un estat descentralitzat perquè elpoder polític es delega a les comunitats autònomes.

Els diputats del Parlament de Catalunya elegeixenentre tots el Govern de la Generalitat.

PÀGINA



La història


Investiga.

Es planteja un interrogant sobre un tema històric.

Arriba a una conclusió.

• Com més profund és l’estrat, més antic és.

• Que la zona va estar deshabitada durant un cert temps.

PÀGINA

Arqueologia ➔ tercer personatge ➔ os, moneda, àmforaPaleografia ➔ primer personatge ➔ estela amb inscripcions,papirTreball en arxiu ➔ segon personatge ➔ carta, llibre

Un arqueòleg és un historiador que estudia les restes

materials dels pobles antics.Un paleògraf es dedica a estudiar les escriptures

antigues.Un historiador treballa en arxius perquè hi troba

documents i llibres que li permeten interpretar la vida

antiga.

3

611

X

X

2

3

2

11

511

7

4

3

411

X2

1

311

6

3

211

2

1

111

5

3

011

2

1

901

4

186

V I A 2

Estrat 1 2 3

època prehistòria edat antiga edat contemporània

alçada/profunditat 2,7 m – 5 m 1,4 m – 2,3 m 0,1 m – 7 0,9 m

objectes trobatscrani, destral de

pedra, os llarg trencat

espasa, àmfora,

escut, arc de pedrares


La prehistòria

PÀGINA

Dibuixos, de dalt a baix, 1, 2, 3, 4, 5:Home (A): destral de pedra (3), pals per fer foc (5).Dona B: vas ceràmic (1), molí de mà (2), falç de fusta i pedra(4).

Va viure abans el personatge A, home del paleolític, del’època dels caçadors. La seva manera de viure era mésprimitiva que la del personatge B.

• És nòmada el personatge A. Això és perquè els queviuen de la caça necessiten canviar de residència seguintels costums estacionals dels animals dels que depenen.En canvi els agricultors necessiten controlar dia a dia elsseus camps.

PÀGINA

Amb el temps, els humans van establir una distribució defeines: uns es dedicaven a l’agricultura, d’altres a ferceràmiques i d’altres al comerç.Els humans es van fer agricultors perquè els agradavamés conrear la terra que caçar.Quan van perfeccionar les tècniques agrícoles, elshumans van obtenir excedents, és a dir, van produir mésaliments dels que necessitaven.Els homes i les dones del neolític van començar a viureen poblats perquè estaven farts de les humitats que hihavia a les coves.La ceràmica apareix gràcies a l’agricultura, ja que elshumans necessiten recipients per a guardar-hi elsproductes que cullen.El comerç i els excedents van fer aparèixer les primeresdiferències socials: uns es van fer més rics que d’altres.

Els humans es van fer agricultors perquè van aprendre

els cicles de les plantes i la seva reproducció, cosa

que oferia un aliment més segur.Els homes i les dones del neolític van començar a viureen poblats perquè havien de tenir un habitatge

permanent i adequat a les noves necessitats de

l’agricultura.La ceràmica apareix gràcies a l’agricultura, ja que elshumans necessiten recipients per a guardar-hi elsproductes que cullen.Quan van perfeccionar les tècniques agrícoles elshumans van obtenir excedents, és a dir, van produir mésaliments dels que necessitaven.Amb el temps, els humans van establir una distribució defeines: uns es dedicaven a l’agricultura, d’altres a ferceràmiques i d’altres al comerç.El comerç i els excedents van fer aparèixer les primeresdiferències socials: uns es van fer més rics que d’altres.

Els humans del paleolític creien que protegia les dones iels nadons en el part.És una tomba neolítica.

Imita la forma de la cova.

Les feien com a resposta a fenòmens que no entenien,com ara els naixements.Algunes parts són molt exagerades perquè la imatgerepresenta una dona fèrtil.Construir-ne era complicat i requeria l’esforç de personesben organitzades.

L’edat antiga

PÀGINA

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: camp en guaret, ús delferro, comerciants grecs, arracades d’or, monedes.

• Els habitants del poblat treballen en l’artesania i el comerç.• Practiquen el guaret.• Els grecs hi aporten la moneda, l’orfebreria.

Preiber ➔ ceràmica basta, destral.Ibera ➔ espasa (falcata), collar i polsera, inscripció ibèrica,monedes, bol i copa.

PÀGINA

3

021

2

1

911

9

2

1

1

2

2

14

6

5

4

3

2

1

C

C

F

C

F

C3

811

2

1

711

8

187

V I A 2

EBLAITAFERM

MXUEDFOWITD

PXCERAMICAJ

ALIACEDNARA

NSZUVRHCVTA

INGDUACGTSP

POMALPCEBEI

ONATNEMICAJ

RESAECYFOMO

OPARGOAEGKL

CARTAGINESOS

No ataquen Roma

i, finalment, són derrotats.

Conquesta d’Hispània

pels romans.

ROMANS

Ataquen la rereguarda

cartaginesa a Empúries.

Decideixen atacar Roma per

terra, travessant els Pirineus i

els Alps

Decideixen sotmetre els

pobles ibers amics dels carta-

ginesos.

Segona Guerra Púnica


Resposta model: Els romans van venir a Hispània per lluitarcontra els cartaginesos i van trobar un territori ric en el qualvan decidir quedar-se.

Ferro, or i plata, esclaus, vi, moneda, llana, sistema numèric,blat, vidre, escriptura.

Impostos, termes, amfiteatres, olivera, governador,ciutadania, religió.

L’edat mitjana

PÀGINA

De dalt a baix:1 ➔ Arran de la caiguda de l’Imperi romà, la Península Ibèricaés ocupada per pobles del nord; el més important són elsvisigots.2 ➔ Els àrabs derroten els visigots i comencen la conquestade la Península Ibèrica, que els resulta molt fàcil. Tot seguitavancen cap a França, però el 732 hi són vençuts.3 ➔ Carlemany fa recular els àrabs i conquereix territoris delnord de Catalunya per convertir-los en frontera: la MarcaHispànica.

PÀGINA

• Hi estan representats els gremis de terrissaires, desabaters i de pelleters.

• Els soldats hi anaven a cobrar impostos.

Jaume I va conquerir València i Mallorca.L’expansió catalana per Grècia la devem als almogàvers.El matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella vacomportar la unió de Catalunya i Aragó.Guifré el Pelós va ser el fundador del Casal de Barcelona.Les males collites van provocar la crisi del segle XIV, que vacausar fam, misèria i revoltes.

De dalt a baix: 3, 4, 2, 1, 5.

L’edat moderna

PÀGINA

El vaixell anglès ➔ és un vaixell de corsaris.La reina d’Anglaterra vol ➔ apoderar-se de l’or i la platad’Amèrica.Els reis espanyols ➔ no volen compartir amb ningú lesriqueses americanes.

La Mediterrània va perdre importància arran deldescobriment d’Amèrica.A més de minerals, Amèrica va proporcionar altresproductes, com les patates, el blat de moro, els tomàquetso el cacau.Les societats indígenes d’Amèrica van desaparèixer ambl’arribada dels europeus, que només volien enriquir-se.

PÀGINA

Joan de Serrallonga va ser un dels bandolers més famososde Catalunya. Era fill d’una família pagesa i va viure en unaèpoca de crisi i de molta misèria. Com que els culpables detantes calamitats eren els nobles que feien la guerra iexplotaven els pagesos, va decidir assaltar-los pels camins iprendre’ls els béns. Es va fer tan cèlebre que moltespersones volien ajudar-lo, i per això va arribar a formar unabanda de més de 200 homes i dones.

Els reis il·lustrats eren absolutistes, però feien el quevolia el poble.S’anomenen il·lustrats perquè volien seguir el pensamentde la il·lustració.Es diferenciaven dels reis absolutistes perquè volienquedar bé amb el poble.El despotisme il·lustrat és un sistema de govern del segleXVIII.

Els il·lustrats eren persones que seguien les idees d’unmoviment anomenat Il·lustració. Influït per aquestes idees vanéixer el despotisme il·lustrat com a sistema de govern alsegle XVIII. Els reis il·lustrats, tot i que seguien essentabsolutistes, governaven més d’acord amb els interessos delpoble, però sense permetre’n la seva participació. Adiferència dels anteriors reis absolutistes, volien quedar béamb el poble.


PÀGINA

• En el sistema artesanal. Perquè en el sistema artesanalels treballadors controlen tota la producció d’un objecte.

• En el sistema industrial la producció és més alta.

La Revolució francesa va ser doble i es va escampar pertot França.La revolució política va consistir en la redacció d’unaconstitució.La revolució armada va començar amb la presa de laBastilla, el juliol de 1789.Els principals guanys de la Revolució van ser la Declaraciódels Drets de l’Home i l’abolició del feudalisme.

Resposta model:La Revolució francesa va ser un moviment que va començara París i es va escampar per tot França. El seu objectiuprincipal va ser redactar una constitució o llei bàsica per atots els francesos. Malauradament, aviat va patir violència i,al seu torn, es va tornar violenta amb la presa de la presó dela Bastilla el 14 de juliol de 1789. Malgrat els pitjors episodis,la Revolució va aconseguir guanys indiscutibles per a laHumanitat, com l’abolició del feudalisme i la Declaració delsDrets Humans.

X

X

X

X2

1

521

X

X

X

X4

3

421

2

1

321

4

3

221

2

1

121

4

188

V I A 2

11

12

10

La societat feudal

rei

nobles

camperols

eclesiàstics


PÀGINA

Defensa del sufragi universal, és a dir, que es facineleccions i tothom hi voti.Els burgesos, els camperols i els obrers poden exercircàrrecs polítics.El rei tria personalment els col·laboradors que vol quel’ajudin a governar.Els ciutadans no són iguals; n’hi ha que tenen mésdrets que d’altres.

liberalisme ➔ Il·lustració. Marxismeconservadorisme ➔ Feixisme. Absolutisme

4

C

C

L

L3

621

189

V I A 2

FLGQLPHUL

MRUEFGANP

IOEGNAZID

KERLYTDOP

MSRVRNBEO

EVABOLPUR

SUFRAGIRM

JKRISCNON

PFEGENBPM

EZDXJIDER

PCATALAAD



Europa – Amèrica: oceà Atlàntic

Àsia – Amèrica: oceà Pacífic

Àsia – Antàrtida: oceà Índic i oceà Antàrtic

Amèrica – Àfrica: oceà Atlàntic

Amèrica – Antàrtida: oceà Antàrtic

Àsia – Amèrica (pel nord): oceà Àrtic

Paisatge atlàntic: fageda, roureda.Paisatge continental: carrasca, pineda.Paisatge mediterrani: pineda, alzinar.Paisatge desèrtic: vegetació escassa.Paisatge de muntanya alta: avet, pi negre.

Haurien de sortir, com a mínim:– Castellà, com a llengua oficial d’Espanya.– Portuguès, com a llengua oficial i pròpia de Portugal.– Català, com a llengua pròpia i oficial a Andorra, Catalunya,

el País Valencià i les illes Balears.– Basc, com a llengua pròpia i oficial al País Basc.– Gallec, com a llengua pròpia i oficial a Galícia.

Els alumnes haurien de situar:– La Gran Plana Europea.– Els massissos antics: Urals, Massís Central francès, Selva

Negra i serralada Escandinava.– Muntanyes joves: Pirineus, Alps, Apenins, Balcans, Carpats,

Caucas.– Mars: Mediterrània, Tirrena, Adriàtica, Egea, Negra.– Penínsules: Ibèrica, Itàlica, Balcànica, de Kola, Escandinava,

de Jutlàndia.


Litosfera: mineral, roca, plegament, falla, granit.Atmosfera: oxigen, nitrogen, aire, ionosfera, estratosfera,heli, argó, arc de Sant Martí.Hidrosfera: oceà, aigua, llac, riu, mar, glaciar.Biosfera: vegetal, mamífer, arrel, au, insecte, bacteri, selva,alga.

Penínsules: Escandinava, Jutlàndia, Ibèrica, Itàlica, Balcànica.Illes: Islàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Balears, Còrsega,Sardenya, Sicília, Creta.Mars: de Noruega, Bàltica, del Nord, Cantàbrica,Mediterrània, Tirrena, Adriàtica, Jònica, Egea, Negra.

A – 4B – 5C – 2D – 1E – 3


Atlàntic:

Humitat alta. Temperatura suau tot l’any.

Mediterrani continental:

Temperatura extremada.Humitat normalment baixa.

Mediterrani litoral:

Pluja a la primavera i a la tardor.Temperatura suau a l’hivern i calorosa a l’estiu.

D’alta muntanya:

Nevades freqüents a l’hivern.Temperatura normalment freda.

En un paisatge vegetal atlàntic predominen els boscoscaducifolis, és a dir, boscos formats per arbres queperden les fulles a la tardor.En un paisatge vegetal mediterrani continental predominenels boscos perennifolis, és a dir, boscos formats perarbres que no perden les fulles a la tardor.

Les pinedes i els alzinars tenen un sotabosc densd’arbustos com el bruc, l’esbarzer o l’arboç. És el paisatgevegetal típic del clima mediterrani litoral.

A les zones més baixes i menys fredes de les muntanyeshi ha boscos de faig i roure; a les zones intermèdies, elsboscos són de pi negre i d’avet, i a les zones més altes ifredes hi trobem prats.


Londres: bosc atlàntic.Tromsø: tundra.Moscou: estepa i praderia.Nàpols: bosc mediterrani.Kíev: estepa i praderia.Zuric: bosc d’alta muntanya.

A: clima d’alta muntanya. B: clima mediterrani continental.C: clima mediterrani litoral.D: clima atlàntic.

4

3

2

1

3

4

3

2

1

2

5

4

3

2

1

1

191

V I A 3

rius

Rin

Garona

Ebre

Po

Danubi

Ural

muntanyes

Pirineus

Alps

Urals

serralada Cantàbrica

mars

Adriàtica

Negra

Mediterrània

Càspia

Cantàbrica

del NordPlanes

Meseta Nord

Meseta Sud

depressió de l’Ebre

depressió del Guadalquivir

serralada CantàbricaMuntanyes

sistema Centralsistema CentralSierra Morena

Pirineussistema IbèricSierra Morena

serralades Bètiques


La població


• 114.000 habitants el 1950.• Creixement natural: 66.000 habitants.• Creixement migratori: 89.000 habitants.• Creixement total: 155.000 habitants.• 269.000 habitants el 2000.• La densitat de població l’any 2000 era de 134,5 hab./km2.

• En general, l’estructura per sexes és equilibrada.• Només s’observa en tots dos gràfics que les dones superen

els homes en l’últim tram de vida degut a una esperança devida més alta. En el segon tram d’edats, augmenta laproporció de dones entre 1950 i 2000, segurament perquèhi ha un nombre més gran d’immigrants masculins.

• La població s’ha rejovenit molt a causa de l’impacte de laimmigració. Tot i que també ha augmentat la proporció depoblació envellida a causa dels avenços mèdics.



L’agricultura intensiva obté una producció elevada d’unsespais reduïts.L’agricultura extensiva consisteix en el conreu de campsde gran extensió.Els latifundis són explotacions agràries molt grans quesón propietat d’una sola persona o empresa.Els minifundis són un conjunt de camps de cultiu moltpetits.La ramaderia agrícola és la que es practica en grangespetites. La ramaderia industrial és la que es practica en grangesgrans.La pesca d’aigua dolça és la que s’efectua als rius, elsllacs, els pantans i les llacunes.La pesca d’aigua salada és la que es practica al mar.

Les indústries de base fan productes que serveixenperquè altres indústries elaborin productes acabats.Les indústries pesants fabriquen màquines o vehicles queserveixen per a altres indústries.Les indústries lleugeres produeixen objectes de consumde poc pes o volum.


Les organitzacions socialsi polítiques

Estat espanyol

Poder legislatiu: Corts Generals

Poder executiu: Govern de l’Estat

Poder judicial: Tribunal Constitucional

ONU

Poder legislatiu: Assemblea General

Poder executiu: Consell de Seguretat

Poder judicial: Tribunal Internacional de Justícia

UE

Poder legislatiu: Parlament Europeu i Consell Europeu

Poder executiu: Comissió Europea i Consell Europeu

Poder judicial: Tribunal de Justícia

Catalunya

Poder legislatiu: Parlament de Catalunya

Poder executiu: Govern de la Generalitat de Catalunya

Poder judicial: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

País A

• Té majoria el partit PAB. No li cal coalició.

País B

• Té majoria el partit FOD. Li cal coalició.

• Podrà governar amb PLK o bé amb DSC.• També poden governar PLK amb DSC.

País C

• Té majoria el partit PSI. Li cal coalició.• Podrà governar amb PTT o bé amb PHL, o bé amb CHI, o

bé amb PHO i PMJ.• També poden governar PTT amb PHL, CHI i PHO.

L’estudi de la història

Els historiadors necessiten moltes ciències auxiliars perpoder reconstruir el passat. De l’edat moderna i l’edatcontemporània hi ha molts documents en arxius ibiblioteques i monuments a la vista. Només és qüestió detenir paciència, llegir molt, caminar, visitar, veure icomparar. Però abans de l’edat mitjana, tot ha quedatenterrat i cal extreure-ho. Els historiadors especialitzats enl’edat antiga i la prehistòria són, alhora, arqueòlegs, perquèhan de recórrer a les excavacions per trobar materials perllegir i estudiar.

1

7

2

1

6

3

2

1

5

2

1

4

192

V I A 3

+ de 65 anys + de 65 anys

25-65 anys 25-65 anys

0-25 anys 0-25 anys

homes dones

1950

+ de 65 anys + de 65 anys

25-65 anys 25-65 anys

0-25 anys 0-25 anys

homes dones

2000


parella medieval ➔ manuscrit medievalparella de l’edat moderna ➔ llibre imprès a l’edat modernaparella del segle XX ➔ pantalla d’ordinadorparella de l’edat antiga ➔ peu d’una escultura romanaparella de la prehistòria ➔ pintura rupestre

Resposta model:Prehistòria: turó, cova, llit de riu.Edat antiga: piràmide, fons del mar, ruïnes.Edat mitjana: monestir, església, castell, fons del mar,ruïnes.Edat moderna: església, fons del mar, arxiu, biblioteca,palau.Edat contemporània: església, ministeri, fons del mar, arxiu,biblioteca, palau, cases particulars, parlament.

• Perquè les coses s’han anat apilant al llarg de la històriaunes sobre altres i les més antigues han quedat al fons.

• Resposta model:Ceràmiques: perquè l’estil i la decoració dels vasoscanviava i sabem l’antiguitat de cada estil a partir dedescobriments anteriors.Monedes: perquè s’hi sol retratar i escriure el nom del rei oemperador i, normalment, ens permeten saber l’any del seuregnat.Inscripcions: perquè poden portar escrits noms o detallsdels quals en sabem l’època i perquè també es pot datarl’estil de la lletra.

• Resposta model:Saber dibuixar: perquè s’han de fer dibuixos dels objectesque apareixen i de la seva posició en la quadrículaTenir paciència: perquè els objectes s’han d’extreure ambcura i molts d’ells són fràgils.Tenir bona vista: cal exercitar la vista en el reconeixementde colors, textures, etc. perquè les troballes surtenemmascarades per fang i terra.

La prehistòria

Els homínids són els primers primats que van caminar ambdos peus i van tenir un cervell més desenvolupat. Elshumans actuals som una espècie d’homínids. Els primershumans són nòmades perquè es dediquen a la caça i a larecol·lecció i van perseguint les manades d’animals obuscant fruits allà on els trobin. Es refugien en coves.Aquesta manera de viure va durar més d’un milió d’anys, unperíode que els arqueòlegs anomenen paleolític. Va durarfins que van aprendre a controlar els ritmes de la natura i vaninventar l’agricultura i la ramaderia. Fa uns deu mil anyscomençava d’aquesta manera el període que anomenemneolític. Els humans comencen a construir poblats i es fansedentaris. Comencen a produir excedents i apareixen elsprimers artesans. Descobreixen els metalls i comercienentre poblats, alguns dels quals ja s’han convertit en petitesciutats. Es creen les primeres diferències socials i apareixenels caps i els reis. És l’edat dels metalls. Poc despréss’inventa l’escriptura i entrem en la història pròpiamentdita.

De més antic a més modern: 1, 3, 4, 2.

1 Esquelet de Lucy, el primer homínid.2 Pintura rupestre paleolítica.3 Venus paleolítica.4 Dolmen neolític.

1.500.000 aC ➔ Aparició dels primers humans.450.000 aC ➔ Primer domini del foc.20.000 aC ➔Pintures d’animals a les coves.10.000 aC ➔ Aparició dels primers agricultors.4.000 aC ➔ Arriba el neolític a Catalunya.2.500 aC ➔ Construcció de les piràmides d’Egipte.

clan ➔ Grup de 15 o 20 humans emparentats que vivien engrup.raspador ➔ Eina de pedra que servia per a fregar i allisar lespells.venus ➔ Figureta que representava una dona quesimbolitzava la fertilitat.megàlit ➔ Monument fet amb pedres de grans dimensions.menhir ➔ Pedra de grans dimensions que en el neolític esposava dreta.dolmen ➔ Tomba del neolític i l’edat dels metalls queconsistia en tres o més pedres dretes i una gran pedra quefeia de sostre.pintures rupestres ➔ Pintures prehistòriques fetes a lescoves o, de vegades, en parets de roca.

L’edat antiga


Sumeris, assiris, fenicis, hittites, egipcis, grecs, etruscos,cartaginesos, lidis, ibers, babilonis, romans.

• El van fer els ibers.• El llop era un animal sagrat per als ibers.

• El van fer els romans. • Era un altar que es tenia a casa per retre culte als lars,

déus protectors de la família.

509 aC: Inici de la República romana.218 aC: Els romans desembarquen a Empúries.27 aC: Inici de l’Imperi romà.313 dC: L’emperador Constantí decreta la llibertat del cultecristià.476 dC: Fi de l’Imperi romà.

Grecs: estàtua grega d’Empúries, ceràmica grega àtica.Ibers: dama d’Elx, ceràmica ibèrica amb guerrers.Romans: estàtua d’August, arc de triomf.

L’edat mitjana

cavallers ➔ bellatores, els que es dedicaven a la guerra(nobles i cavallers).pagesos ➔ laboratores, els que es dedicaven al treball(pagesos, artesans i mercaders).monjos ➔ oratores, els que es dedicaven a l’oració(monjos).

1

5

4

3

2

1

9

4

3

2

1

8

4

3

2

193

V I A 3

10


visigots ➔ Poble mercenari dels emperadors romans que vadominar la Península Ibèrica.serfs de la gleva ➔ Pagesos de l’època feudal que no podienabandonar el feu del seu senyor.burgesia ➔ Classe social que comprèn els artesans icomerciants que vivien a les ciutats o burgs.almogàvers ➔ Guerrers catalans que van conquerir terres aGrècia i les van donar al seu rei.remences ➔ Pagesos que es van revoltar contra la novadinastia catalana al segle XV.

A: Mesquita àrab.B: Monestir medieval.C: Castell medieval.

Castell medieval: per les torres i les muralles.Mesquita àrab: pels arcs de ferradura.Monestir medieval: pel claustre amb arcs gòtics.

711: Els àrabs envaeixen la Península Ibèrica.987: El comte Borrell II es fa independent del rei franc.1137: Ramon Berenguer IV rep els drets com a rei d’Aragó.1229: Jaume I conquereix Mallorca.1410 Mor Martí I l’Humà, últim rei de la nissaga catalana.

L’edat moderna

• Els asteques, els maies i els inques.• Per l’ús d’armes de foc i cavalls, per les malalties no

conegudes pels indígenes, per les guerres entre elsmateixos indígenes.

• La patata, el blat de moro, el tomàquet, el cacau, la pinya, elplàtan.

La pesta va reduir molt la població catalana que al segleXVI era la desena part de la castellana.El descobriment d’Amèrica va donar més importància alcomerç atlàntic que al mediterrani, i els catalans notenien permís per comerciar amb Amèrica.L’aparició de l’imperi turc que controlava les rutesorientals va fer molt mal al comerç mediterrani.

Resposta oberta.

• El protestantisme.• Volia reformar l’Església, minada per la corrupció. Això va

posar en qüestió l’autoritat del Papa, el qual va respondreamb una Contrareforma.

• Avui dia, molts habitants del nord d’Europa i d’Amèricasegueixen religions protestants.

El sistema antic és el de la dreta. El sistema antic suposava que la Terra estava quieta i era elcentre de l’Univers. El Sol hi girava al seu voltant.En el sistema modern, defensat pel científic Galileu, el Sol ésel centre del Sistema Solar i els planetes hi giren al voltant.

Renaixement: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel.Barroc: Rembrandt,Velázquez, Rubens, Bernini.


proletariat ➔ Classe social nova que comprèn aquells qui notenen més que la seva força de treball.constitució ➔ Conjunt de lleis bàsiques que regulen elfuncionament de la sobirania popular d’un país.socialisme ➔ Ideologia sorgida del marxisme que preténarribar democràticament a l’equiparació social i econòmicadels ciutadans.nacionalisme ➔ Ideologia que pretén unificar en un estatnacional els que tenen la mateixa llengua i història.sindicat ➔ Organització de treballadors per defensar-se iobtenir les seves reivindicacions.

1789: Gran Revolució francesa.1820: Revolució liberal a Espanya.1830: Revolució francesa de 1830.1848: Revolució europea de 1848.1917: Revolució comunista a Rússia.

Espanya en el segle XIX era un país ple de contradiccions on lanoblesa i l’església tenien encara un poder excessiu. Elstreballadors del camp estaven molt oprimits pelslatifundistes i molts van abraçar la ideologia del’anarquisme que no volia ni Déu, ni amo ni patró. A lesciutats, molts obrers es van fer anarquistes, socialistes ocomunistes i els sindicats obrers i les organitzacions delsempresaris van arribar a protagonitzar enfrontaments armats.El regnat d’Alfons XIII no solament no va solucionar aquestsproblemes, sinó que els va agreujar. El país va viure unadictadura de 1923 a 1930 i després, les primeres eleccionsvan fer fora el rei i va venir la República. Però les tensionseren ja massa fortes i del pols entre rics i pobres va venir laguerra civil. L’exèrcit, dirigit pel general Franco, va voler ferun cop d’estat que es va allargar en una sagnant guerra detres anys. Després, va venir una nova i llarga dictadura, de1939 a 1975.

1824 ➔ locomotora1878 ➔ telèfon1885 ➔ automòbil1903 ➔ avió1925 ➔ televisor1981 ➔ ordinador personal

4

3

2

1

5

4

3

X

X

X2

1

4

3

2

194

V I A 3

11

12

Documents

solucions BI T O C - grec. · PDF filesolucions BI T O C1 Els volcans i els terratrèmols: des de l’interior de la Terra en modifiquen la superfície trencant-la i llançant-hi nous