SomGarrigues 262

número 262 • any Xdel 5 al 18 de març de 2010

2€

Autoritzen caçar conills amb fura a les Borges per evitar danys als cultius

Pàgina 3

CINEGÈTICAEl Centre d’Interpretació de la Roca dels Moros del Cogul obrirà a finals d’any

Pàgina 27

CULTURAEls alcaldes de les zones eòliques prioritàries, contents amb el nou mapa

Pàgines 16/17

ENERGIA

OPINIÓ i INFORMACIÓ2 SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

EDITORIAL

La diferènciaLa declaració d�un sector de les Gar-rigues Històriques com a zona eòli-ca prioritària i l�acollida per part dels ajuntaments contrasta amb l�actitud bel-ligerant que han adoptat els ajuntaments de l�Empordà, el Priorat o el Baix Camp. Novament es posa de relleu que hi ha un país a dues velocitats i que realment no respon a l�existència de zones desafavo-rides o afavorides sinó a la possessió o no d�un model econòmic clar i definit que impulsi el territori cap al futur a partir d�ell mateix. En definitiva, a l�existència d�un relat de comarca que, davant d�una

conjuntura concreta, permet als seus lí-ders, determinar en quina mesura un pla o instal·lació beneficia o perjudica a la consecució de l�objectiu, a l�assoliment de la idea. Això és el que avui no té les Garrigues, un model econòmic assumit pels agents socials i econòmics que per-meti garbellar a cada moment en quin sentit li afecta una situació que es posa per davant. Els territoris desproveïts de �projecte� admeten qualsevol iniciativa que generi ingressos per a les finances municipals sense majors valoracions o si compromet alguna opció, i pel contrari,

són incapaços d�intuir una base sòlida. Bona part de les comarques interiors de Catalunya �per la fugida crònica de capital humà perpetrada en els darrers anys, conseqüència de la crisi de preus del sector primari� pequen d�aquesta carència que resulta igualment tràgica a nivell personal o d�un negoci. Contra tot pronòstic inicial, SomGarrigues fa 10 anys i demostra que la base d�una empre-sa sòlida no es troba en l�entorn, la histò-ria precedent o la falta de recursos. És la lluita tenaç per un projecte definit, ni bo ni dolent, definit.

Entrem al març, un mes molt variable i canviant. A la nostra comarca aquest mes és sinònim de vent i de paciència, perquè hom espera mirant al cel per veure arribar les pluges. Aquest any, però, sembla que no farà falta ni mirar ni esperar degut a les condicions atmosfèriques que predominen des que vam començar l’hivern i que vam explicar en l’anterior article. És important observar que a la ma-joria de poblacions se sobrepas-sen els 120 litres des de mitjans de desembre fi ns ara. A partir de mig febrer vam aparcar el fred per uns dies i les temperatures van esdevenir més suaus. Cels variables acompanyats de vents temperats que anaven deixant gotellades i plugims aquí i allà. A Castelldans el dia 17 va ser el de més plujós i es va recollir 3.8 litres i a La Granadella va ser el dia 27, amb 3.4 litres. Aquests últims dies hem estat ben dis-trets amb les sorpreses de la mare Natura. El passat dia 27 vam tenir una profunda borras-ca anomenada Xhyntia que es va convetir en una ciclogènesi explosiva i que va causar des-trosses materials i personals pel vent a l’oest de la Península Ibè-rica i més de 40 morts a França. A Andalusia tampoc estaven preparats pels desbordaments del Guadalete i del Guadalqui-vir… També a Xile van tenir un gran terratrèmol acompanyat d’un tsunami. Canvi climàtic?

Ferran Huguet Duaigü[email protected]

El març comença com una cordera i acaba com una fera

METEOSOM

Les Borges Blanques

19,1 LITRES

ALMATRET: Joan TamaritLES BORGES BLANQUES: Joan Boldú i BoldúBOVERA: Josep Maria VidalCASTELLDANS: Antonio AngladaL’ESPLUGA CALBA: Emili ErezaLLARDECANS: Ramon MiarnauSUNYER: Ferran HuguetJUNEDA: Jaume MilàL’ALBAGÉS: Josep IglesiasLA POBLA DE CÉRVOLES: Zacarias SobrepereEL VILOSELL: Pepita RossinachELS OMELLONS: Ramon AixalàEL SOLERÀS: Joan RiusL’ALBI: Oriol Bernat i CasasLA GRANADELLA: Xavier Mascarilla

El Vilosell

15 LITRES

La Pobla de Cérvoles

18 LITRESBovera

15,6 LITRES

El Soleràs

12,7 LITRES

Llardecans

17,5 LITRES

Almatret

10,1 LITRES

Castelldans

12 LITRES

L’Albi

20 LITRES

Juneda

12,3 LITRES

L’Espluga Calba

17 LITRES

Sunyer

13 LITRES

METEOSOM del 17 de febrer al3 de març

Ara fa5 anys

Núm. 158. Fa 5 anys ens feiem ressó que les Garrigues era una de les comarques amb un major increment de la renda per habitant.

pel broc gros Jech Reconeixement (Attribution) · No Comercial (Non commercial) · Sense Obres Derivades (No Derivate Works)

LA NOTÍCIA

Cacen conills amb fura per evitar danys als olivers

La Societat de Caçadors de les Borges Blanques disposa d�un permís especial per a caçar co-nills cada dia utilitzant furó fins al proper 10 de març. Aquest permís arriba després que alguns propie-taris de finques es queixessin que els conills roseguen els troncs dels olivers per alimentar-se. I és que les intenses nevades d�aquest hivern han fet que la població de conills no pogués sortir dels caus per trobar menjar. Això sumat al fet que és època de zel de l�espècie rosegadora ha obligat el Departa-ment de Medi Ambient a expedir l�autorització. Les finques més afectades són les que es troben a l�Aiguamoll, el Pla de Falliver i les Roquís.No obstant, el president de la So-cietat borgenca, Josep Mir, expli-ca que �no patim cap problema de superpoblació ni de plaga, només és la suma d�unes circumstàncies temporals�. Per aquesta raó, Mir indica que �no sóc partidari d�ex-terminar tota la població de co-nills, ja que n�han de quedar per la pràctica de la caça�. Cal dir que el problema, segons es coneix, és exclusiu de les Borges Blanques, ja que, segons el president, a la Floresta estan gairebé extermi-nats i als Omellons i l�Espluga no es té constància de la problemà-tica.El conill, com a bon rosegador que és, s�alimenta de l�escorça dels olivers i de les fulles de l�ar-bre que cauen a terra. A més, el conill també rosega i fa malbé tubs de reg, fet que incrementa els danys a les finques. A l�Albi, ara fa dos anys, es va viu-re una problemàtica similar, però llavors, Medi Ambient parlava de �plaga�.

Autorització a les Borges fins el 10 de març per eradicar una petita plaga que trinxa arbres i regs del terme

PROBLEMÀTICA • Les Borges Blanques

3SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

Peugeot Partner 1.9 HDi any 06 35.000 km.

Peugeot Partner 1.9 D C5 any 05 138.000 km.

Toyota Corolla 1.6 5p any 02 72.000 km.

Opel Corsa 1.2 3p any 03 30.000 km.

Seat Ibiza 1.9 sdi 5p. any 05 90.000 km.

Opel Corsa 1.0 any 98 130.000 km.

Nissan Almera 2.2 dCi 5p any 04 78.000 km.

Opel Frontera 2.2 Dti any 00 69.000 km.

VEHICLES REESTRENA

No hi ha cap plaga. Hi ha tants conills a causa de les nevades i l’època de zel del mamífer. Per això busquen menjar

Josep MirCaçadors de les Borges

RamonLlevadotCaçadors de Juncosa

Pla pilot

La conselleria de Medi Ambient ha engegat un pla de mesures es-pecífiques per a controlar l�excésde conills mitjançant el trasllat de colònies vives d�aquest mamífer a les zones on hagi desaparegut. Ac-tualment, termes municipals de la comarca com les Borges Blanques pateixen danys a les finques agrí-coles de conills que causen danys als sistemes de reg o cultius que, a més, estan afectats també per la greu sequera.En concret, la conselleria i la Fe-deració Catalana de Caça acorden mesures concretes com l�expedi-ció de llicències o autoritzacionsespecials de caça menor �ja que la temporada va finalitzar a princi-pis de febrer- amb el que es bus-ca capturar el major nombre de conills vius per després repoblar zones de la demarcació on hagi deixat d�existir aquest animal (Pirineus i Prepirineus). Ambdós han organitzat un equip d�experts que s�encarregarà d�efectuar part

d�aquestes captures.

Juncosa

Un cas a part és l�exemple de Juncosa, on, segons Ramon Lleva-dot, president de la Societat �Los Fallanqueros�, els conills que hi ha pateixen malalties (mixoma-tosi) i s�eradiquen poc a poc�. És per aquesta raó que �al terme no patim cap problemàtica d�aques-tes característiques�. La mixomatosi és una malaltia exclusiva dels conills que els pro-voca tumors als teixits mucosos, al cap i als genitals, fet que evita la reproducció del mamífer i les superpoblacions.

Al nostre poble mai hem patit una situació així, molts dels exemplars estan malalts de mixomatosi i es moren sols

Alguns olivers del Pla de Falliver de les Borges presenten aquest aspecte. | FOTO: SG |

La penya dels Fallanqueros després de dinar en plena celebració de la cacera. | FOTO: X.M. |

RedaccióLes Borges Blanques

La Societat de Caçadors de Juncosa, ‘Los Fallanqueros’, ha batut el rècord comarcal de captures de porc senglar en una temporada: 33. L’últim va ser el dijous, 25 de febrer, en una ca-cera especial en la que també hi van participar les Societats de l’Albagés i Cervià. Els de Juncosa han estat capaços d’abatre’n quatre exemplars en un sol dia. L’últim de 110 quilos de pes.

‘Los Fallanqueros’ abaten 33 porcs senglars

4 SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

OPINIÓLes Garrigues i les eòliquesS�acaba de fer públic el decret de la Generalitat que estableix les Zones de Desenvolupament Pri-oritari (ZDP) per a la implanta-ció de parcs eòlics a Catalunya. A Ponent ha tocat a alguns munici-pis de les anomenades Garrigues Històriques o Segrià Sud, i això vol dir que a partir d�ara els grans parcs eòlics es construiran allà. De moment, les poques veus que s�han fet sentir han estat de satis-facció, perquè això suposarà uns ingressos extra a uns municipis de per si ja molt mal finançats.Però hi ha tota una sèrie de gent, d�uns 15 municipis i agrupats a la Coordinadora Garrigues per una eòlica sostenible, que no ho veiem gens clar, això. No l�energia eòlica, sinó la manera en què s�està instal·lant. Perquè a més de la ZDP, a les Garrigues ac-tualment tenim 262 molins cons-truint-se o a punt per fer-ho, més els 27 ja construïts. I d�aquests, quasi 90 només a l�entorn de la Granadella. Es tracta d�una massificació en tota regla, que tot just ara que co-mença a despuntar un model de comarca que feia anys que perse-guíem (l�oliturisme, la pedra seca, el vi, el patrimoni històric, els jo-ves emprenedors que no se�n van a fora) pot suposar el seu trenca-ment i una hipoteca del territori de per vida.

M.A.Les Borges Blanques

El terratrèmol que va despertar XileLa passada matinada de dissabte Xile es va despertar amb un ter-ratrèmol de 8,8 graus en l�escala Richter. Es tracta del sisme més fort que hi ha hagut a Xile du-rant els últims 50 anys. Tot i que l�epicentre va ser a la VIII regió, la regió del Biobío, a 90 quilòme-tres de la ciutat de Concepción (la segona ciutat més important del país), el moviment es va notar a tot el país. Des del terratrèmol, les rèpliques són constants i algu-nes han arribat als 5 graus.L�últim terratrèmol important a Xile va ser l�any 1960 i va afectar la regió de Valdívia. Va ser un mo-viment sísmic de 9,5 graus en l�es-cala Richter i es va convertir en el terratrèmol més gran del que es té registre en l�era moderna. Es diu que va lliurar tanta ener-gia com un milió de bombes atò-miques de les llançades a Hiros-hima durant la Segona Guerra Mundial. El fet que Xile sigui un país acostumat a viure sacsejades constants l�ha dotat d�una certa capacitat de resposta per aquests casos, i una gran adaptació dels mitjans i les infraestructures. Tres dies després de la catàstrofe natural, el país encara no torna a la normalitat. L�ajuda no arriba, els morts ja su-peren els 750, els saquejos i els assalts són constants, i a Concep-ción s�ha decretat toc de queda. La presència militar contrasta

LA CARTA DE LA QUINZENA

stem força cansats de tanta crisi, aquesta petita paraula ens té atabalats, ens la tro-bem a tot arreu i sembla ser que s�està ex-

pandint i no troba aturador.Les biblioteques públiques, evidentment, notem la crisi com tothom, però intentem minimitzar-la. De fet, les nostres dades són aclaparadores, en aquest sentit no tenim crisi. Pel que fa a la Biblioteca Comarcal Marquès d�Olivart cal des-tacar l�augment de tots els serveis respecte l�any 2008.Breu resum estadístic:ACTIVITATS. L�any 2008 en vam fer un total de 101, en canvi, al 2009 el total fou de 148 (47 més). L�augment en el total d�assistents també és força remarcable; mentre que l�any 2008 van assistir a les nostres activitats un total de 2.853 usuaris, al 2009 el total va ser de 3.523 (670 més).TOTAL DE FONS. La biblioteca disposa d�un gran nombre de documents en diferents for-mats, la gran majoria dels quals us podeu em-portar en préstec de forma totalment gratuïta. El total de documents l�any 2008 fou de 37.311. A gener de 2010 el nostre fons ascendeix a 40.971 documents.ESTADÍSTIQUES DE PRÉSTEC. La biblioteca continua amb unes dades força positives respec-te als documents que els usuaris s�emporten a casa. Els usuaris van agafar 44.882 documents en préstec durant l�any 2009.DADES DELS NOSTRES USUARIS. Per acabar amb les dades estadístiques, us fem saber que estem especialment orgullosos dels nostres usu-aris. Cal destacar que el total de l�any 2008 fou de 46.832 i pel que fa al 2009 el total ascendeix a 50.796 usuaris (3.964 més).Aquestes dades són també positives a pràctica-ment tota la resta de biblioteques públiques de Catalunya.

MILLENIUM: UN NOU SISTEMA DE GESTIÓ BIBLIOTECÀRIA

Ja el tenim aquí. A partir de l�1 de març de 2010, totes les tasques de la biblioteca es faran amb Millenium. És un programari nou implementat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de

Catalunya que, de moment, en ser una novetat, ens suposarà més esforç. Als usuaris també els suposarà algun que altre contratemps. Però per altra part amb Millenium els usuaris aconsegui-ran un munt d�avantatges:

�Veuran augmentar el nombre de documents que es podran emportar en préstec i el temps de retorn s�allargarà fins a un mes.�Els usuaris amb aquest nou programari dis-posaran del Carnet Únic. Amb un sol carnet podran utilitzar qualsevol biblioteca pública de Catalunya.�S�ha creat, a més a més, el programa Argus, un nou catàleg que gestiona el Departament de Cul-tura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya mitjançant el qual es poden con-sultar els fons bibliogràfics de les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l�Ebre. L�adreça és: http://argus.biblioteques.gencat.cat. Argus permetrà als usuaris, des de casa i connectats a la xarxa, poder fer una sèrie de tasques que amb l�anterior programari eren im-pensables: reservar documents, opinar i fer-nos arribar suggeriments, fer cerques de documents de qualsevol tema i format i demanar-los a tra-vés de la seva biblioteca més propera a qualsevol biblioteca de Catalunya.

ACTIVITATS PROGRAMADES

Pel que fa a les activitats, tampoc es preveu cap crisi, al contrari; gràcies a la col·laboració amb diferents entitats de la nostra població i comarca �ajuntament, Consell Comarcal de les Garrigues, Associació de Dones, Casal de la Gent Gran, con-sultori mèdic, Òmium Cultural, Associació de Comerciants, Associació d�Amics del Terrall�. Hem programat tot un seguit d�activitats, total-ment gratuïtes i obertes a tothom. Entreu a les biblioteques, oblideu-vos per uns moments de la crisi i gaudiu de les seves instal-lacions i serveis. I com no, emporteu-vos a casa una bona lectura, ja sigui d�un llibre, d�una revis-ta o bé gaudiu d�una bona música o d�una fantàs-tica pel·lícula.

A la biblioteca fem front a la crisiMercè Segarra. Directora de la Biblioteca Marquès d’Olivart de les Borges Blanques

ferotgement amb la desolació i la pobresa que mostren les poblaci-ons més afectades. La matinada del terratrèmol em trobava a unes hores de Santiago, tornant de viatge en autobús. No vaig viure físicament la sacseja-da ni les tremolors però puc dir que va ser com si ho sentís. Vaig viure l�angoixa de passar gairebé 24 hores en un autobús ple de xi-lens sense cap comunicació amb el país i amb ben poques notícies del que estava passant. Els brots d�histèria es repetien i les llàgri-mes no van cessar en la major part del viatge. El moment àlgid fou quan entràrem en territo-ri xilè i els conductors no es van poder estar de posar l�himne na-cional. Només era un detall, però per la majoria d�aquella gent era sentir-se més a prop de les seves famílies. Vam entrar a Xile pel Paso los Li-bertadores, la frontera entre Xile i Argentina situada dalt dels An-des. I allí la situació que ens espe-rava no era pas millor. La frontera havia estat tancada durant unes

hores i les cues de cotxes i auto-busos s�acumulaven davall d�una constant pluja que no donava tre-va als mals auguris. Allí famílies senceres s�afanyaven a sortir del país, la majoria estiuejants o tu-ristes que havien triat la varietat del territori xilè per passar les se-ves vacances. El nostre cas era a la inversa. Te-níem la rabiosa necessitat de cre-uar la frontera i ser d�una vegada a terres xilenes; trobar una cabina telefònica amb línia per trucar als coneguts i sobretot saber què ha-via sigut de la nostra gent, de les nostres cases, de les nostres vides aquí. I les notícies que arribaven allà no eren gaire esperançado-res. Finalment arribats a Santiago, no teníem llum, aigua ni gas. I així seguim després de tres dies. Els barris més afectats de Santiago han estat el barri Yungay i el barri Brasil. Allí la majoria de construc-cions antigues fetes amb adobs i maons han caigut al terra. Moltes famílies han hagut de treure totes les pertinences que els quedaven

i muntar menjadors al carrer i ha-bitacions en tendes de campanya. Aquesta situació s�allargarà fins que una visita social de l�ajunta-ment de Santiago els ofereixi un lloc on anar, i tot sembla apuntar que aquestes visites tardaran a arribar. Santiago no ha viscut saquejos o assalts com a passat a Concep-ción; però moltes gasolineres s�han quedat sense abastiment, o en molts supermercats s�han ex-haurit els productes bàsics com la llet o el pa. Diàriament augmenta el movi-ment voluntari a la ciutat i ara es comencen a restablir les comuni-cacions amb la regió del Biobío i del Maule que permetrà enviar més ajuda humanitària per co-mençar les tasques de recons-trucció. De moment, ens queda esperar que tot vagi tornant a la norma-litat i ajudar en la mesura en que ens sigui possible.

Eunís Font Xile

Des del Folch i Torres, bona tarda Antoni Villas, batlle de la vila de JunedaAbans d�ahir vaig venir a la Casa de la Vila, com vaig apuntar-te en el transcurs de la inauguració del concurs fotogràfic del Complex Cultural del proppassat diven-dres per tal de parlar amb tu, més encara no havies arribat. Alesho-res, com que tenia una mica de pressa, vaig deixar dit que torna-ria, i encara no ho he fet. Malhau-radament. Mentrestant he pensat que potser seria bo que per escrit virtual te�n faci l�avanç, així, si més no, guanyem temps per quan et visiti en persona al despatx per plantejar-te els quatre o cinc punts que segueixen:-Possible homenatge a l�Antoni Arqués i Barrufet de Cala Col. Per començar, t�he de dir que amb el mateix hi tinc clars lligams de parentiu per via paterna, per tant em sembla oportú dir-ho, per allò dels interessos. Però personal-ment apart dels esmentats lligams familiars, sempre he considerat l�oncle una persona d�esquerra in-quieta, social i cultural, pregona-ment preocupada i tothora al ser-vei de Juneda. Ultra si no recordo malament, als inicis d�aquesta nostra (per mi presumpta demo-cràcia a l�espanyola), fou regidor d�urbanisme del consistori, a més de col·laborador de Fonoll, sem-pre tocant temàtiques vives i de molta vàlua. Com prou bé saps (suposo), d�un tros ha superat la venerable i lúcida edat dels no-ranta anys, per la qual cosa penso que seria mereixedor de part del consistori i del municipi en gene-ral, d�una diada, d�un homenatge, on honorar-lo en vida. Sobre la forma i els continguts els deixo a la presumpta comissió i al consis-tori. Naturalment, i benentès si qualla la proposta, podeu comptar amb mi per repartir, pel que sigui i sigui capaç de fer. D�acord?-Per la Banqueta, i de forma virtu-al, m�haig assabentat esparverat de la tala dels plàtans a la banda de l�antic Porvenir a més d�uns quants de saltejats a la banda dre-ta. Fins ací, el relat de la susdita lectura en grans pinzellades. El que realment em sembla alarmant és l�opinió que, amb l�excusa de la regeneració cíclica, hom vol tallar-los completament. I això, francament, dit amb tot el respec-te que hom és capaç de generar, em sembla inaudit, inacceptable. Com podem perpetrar aital mali-feta en un dels indrets més solem-nes i bells que tenim a Juneda, i que cada dia que passa més gent ve a gaudir i admirar?-Està preservada la continuïtat del degà concurs de la Cassola de Tros 2010? Ho pregunto perquè he sentit veus en sentit contrari.-No entraré a discutir ni alimen-tar polèmiques entre consistori i poble arran del comiat fulminant del Carlitos, en tant que treba-llador temporal de l�ajuntament. Però en quant ciutadà retornat de l�emigració, amb una clara i insubornable sensibilitat social i

E


OPINIÓ

Fa uns dies el Govern va aprovar el nou mapa eòlic de Catalunya. Les Garrigues en surten ‘ben parades’. Ens po-dran posar molins a tort i a dret i, si res no atura alguns alcaldets, ens convertirem en la comarca que més energia eòlica produirà. Em temo que no erraré si dic que no som la més ventosa ni la que més energia gasta. Més aviat el contrari. Però si que, per ara, som la que té uns alcaldes més fàcils de comprar. La manca de finançament lo-cal (els ajuntaments no han aconseguit, a diferència de les autonomies, millores sig-nificatives en aquest aspecte malgrat assumir cada dia més competències) i l’actual crisi són terreny abonat per deixar-se seduir pels quatre quartos que paguen les empreses a consistoris i propietaris.Alguns alcaldes de la comarca no en tenen prou amb el mapa eòlic i encara voldrien més parcs. Tiren la tovallola i, en-lloc de buscar-se la vida amb les administracions, les em-preses i posar-hi només una miqueta de creativitat i ganes recorren al diner fàcil. És exac-tament el que feien els que, en altres èpoques, defensaven abocadors o polígons industri-als insostenibles i de poc valor afegit.I el Govern ha preferit, com ens temíem, concentrar els parcs eòlics en comarques a les que sempre toca la grossa quan de temes d’aquests es tracta. Lluny de fer com a altres paï-sos, on es distribueixen les in-fraestructures que tenen cost social o ambiental, aquí tirem pel camí més fàcil i es deixen de banda solucions imagina-tives com situar els molins en plataformes marines igual que al nord d’Europa. El tema obre un altre debat. I és que, a Catalunya, només ens plan-tegem (davant la impotència i ineficàcia de l’ecosocialisme governamental) com produir més energia. Molt poques ve-gades pensem en com gastar-ne menys o fer-ho de forma més eficient.I davant d’això, què ens que-da? Tornar a informar-nos i tornar a dir-los que no, que ni parlar-ne i que a les Garrigues, i també a Catalunya, volem un altre model i no tenim ganes de repetir errors.

Ferran [email protected]

Terra de vents

LA CULLERADAhumana, us voldria pregar a tots els membres del consistori de considerar i reflexionar sobre llur penosa i diària situació d�aturat, amb una mare anciana. Penseu-hi, si us plau. Avui som a dalt, xuclant poder, demà podem ser a baix, patint l�escarni de molts veïns. Seria trist i lamentable. A més, ara que CiU sembla que puja, aquest fet us pot perjudicar a l�hora de recollir els vots auto-nòmics i municipals.-Venint de Lleida a Tarragona, tant se val si és en bicicleta, auto o a peu, tenim per ventura nostra un plafó o enorme enlairat cartell o indicador que anuncia Juneda a propis, forasters i passavolants. En canvi, venint en sentit contrari, és a dir, de Tarrragona a Lleida, en tenim un de petit, triangular i poc visible, gairebé passa desaperce-but. No seria oportú posar-ne un de similar a l�abans esmentat? Per exemple a l�altura de l�obrador mecànic d�atuells agrícoles Milà? Ho poso a la vostra consideració, proposta lliure de drets d�autor i de publicitat. Us la deixo gratis, de moca, que diuen els gallecs, o el Kostenlos dels suïssos.Estimat paer en cap de la vila de Juneda, amic Antoni, un feix ben garbellat de salutacions d�ade-nuienc, sempre amb raó o sense, sempre dic preocupat pel poble i els seus veïns, que vull feliços i realitzats, malgrat encara no ser independents.

Pere-Albert Barrufet-Couñago Juneda

El Crash del 2010 (I)

Aquesta entrega, que ha arribat a la 13a edició a hores d�ara, obra del catedràtic d� Estructura Eco-nòmica de la Facultat d�Econò-miques de la Universitat Ramon Llull, resulta del tot recomanable malgrat que la contundència del títol ens ocasioni certs tremolins, tot i semblar profetitzar amb una clarividència demolidora que es-tem no davant de qualsevol crisi econòmica sinó que estem da-vant d�una crisi sistèmica que no

s�acaba aquí. Us faré cinc cèntims d�aquest bon llibre que ens va demostrant al llarg de l�obra que els sistemes econòmico-polítics, entre els que es troba l�actual, el nostre, el capitalista, segueixen uns patrons d�evolució i naixe-ment. El nostre va tenir els seus antece-dents en el període 1748-1820. El 1820 va iniciar-se un procés evo-lutiu en què l�autor, en Santiago Niño, va afegint gràfics d�elabo-ració pròpia en el que van succe-ïnt-se les quatre fases que ell enu-mera com a pròpies de tot cicle econòmic que tenen i han tingut des de l�era cristiana una durada de 250 anys, estant, per tant, en aquests moments, en la darrera fase del cicle.La primera fase seria la generació d�antecedents del sistema nai-xent, i mort, per tant, del sistema precedent. Els antecedents podrí-em resumir-los en 11 aproximada-ment:1- 1748: Montesquieu publica �De l�Esperit de les Lleis� que planteja per primer cop la separació dels poders fins aleshores en mans del rei: legislatiu, executiu i judicial. 2- Inici a França cap allà el 1750 del procés de les �enclosures� o procés de parcel·lació de les ter-res, cosa que incrementa la pro-ductivitat i rendabilitat de les terres.3- 1748: David Hume publica la seva obra en què exposa la tècni-ca de l�empíric i de l�observació

com a modes de treball i compor-tament, introdueix també el prin-cipi de l�escepticisme.4- 1762: Jean Jacques Rousseau publica �El Contracte Social� en el que es planteja un necessari acord entre poble i Estat, fona-ment per a les futures constituci-ons europees i americana.5- 1769: James Watt patenta la seva màquina de vapor.6- 1776: Adam Smith planteja les

bases del liberalisme econòmic en publicar la seva obra sobre la naturalesa i les causes de la rique-sa de les nacions.7- 1789: la Revolució Francesa su-posa l�abolició de la monarquia absoluta per fonamentació divi-na.8- 1792-1815: guerres de Coalició, reacció de les monarquies euro-pees a la Revolució.9- 1815: Congrés de Viena. Res-tauració formal del denominat �Antic Règim�, amb una burgesia amb creixent poder econòmic.10- 1815-19: neix l�oposició poble-burgesia en quedar legitimada aquesta per la recent restaurada monarquia per a utilitzar com a mà d�obra a la població i profun-ditzar així en l�acumulació de ca-pital.11- 1920-1940: Crash econòmic americà del 1929. Període de les dues Grans Guerres, Sistema Co-munista, Reconstrucció Europa i assentament bases del capitalis-me i de la globalització econòmi-ca i boom de les multinacionals.

Óscar P. Hdez. AndradeCastelldans

La Xifra

33són els porcs senglars que ha caçat la Penya Los Fallanqueros de Juncosa, tot un rècord a la comarca.

Google Street View. El passat divendres 26 de febrer, el cotxe del Google Street View es va passejar per les Borges Blanques i l’entorn.

foto curiosa

per Perucho

Anaïs. Moltes felicitats el dia del teu quart aniversari!

vida social


OPINIÓ

Sense voler caure en el tòpic dels tòpics en efemèrides com aquesta, però alhora, sense poder evitar-ho, no puc fer altra cosa en aquesta ocasió tan especial que felicitar i donar les gràcies. Felicitar espe-cialment tot l’equip de gent que va creure en aquest projecte ara fa deu anys, que hi van invertir, que hi van dedicar hores i esforços i que, sobretot, el van defen-sar. Felicitar-los perquè van aconseguir no només allò que volien sinó més. No només tirar endavant una publicació per a tota la comarca, les Garrigues adminis-tratives i les històriques al Segrià admi-nistratiu, sinó consolidar-la com a peri-òdic líder quant a nombre de lectors per davant de tota l’altra premsa. Felicitar-los per aquests 13.000 lectors, felicitar-los pel premi Tasis-Torrent, atorgat per la Diputació de Barcelona com a millor inici-ativa periodística i empresarial de 2008, i també pel premi al millor mitjà de comu-nicació català editat per una associació

cultural de la mà la Federació d’Ateneus de Catalunya. I donar-los les gràcies per decidir aquell primer dia de reunió que, malgrat els obstacles (im)previsibles, es-taven decidits a lluitar per a aquest pro-jecte. Agrair-los també la possibilitat que he tingut de poder col·laborar-hi des del principi, apaivagant la manca de partici-pació que, per la llunyania sobretot, m’ha impedit seguir-los la pista de més a prop. Donar-los les gràcies perquè el Som no és només un periòdic comarcal sinó que és una eina indiscutible a hores d’ara per fer xarxa comarcal, per fer poble, d’apropar les nostres coses a la nostra gent. En un moment en què el periodisme no viu els seus millors temps, amb pèrdua greu de credibilitat, en mans massa sovint d’in-teressos empresarials i on el sentit de la informació, el contrast de les notícies, la denúncia social, la ciutadania esdevenen conceptes ja en el pla de la utopia, projec-tes com el Som llueixen per la seva auto-

nomia, per la seva independència, per la seva solteria envejada. Deu anys ja en són un bon grapat. Ja po-dem començar a parlar-ne amb experte-sa. Com a mitjà de comunicació i com a empresa. Deu anys avalen el Som, el con-soliden, i li atorguen tot allò necessari per continuar. Hi creuen des de dins i, com hem vist, des de fora. Equip impulsor, de redacció, de disseny, de maquetació, comercial, de distribució, articulistes... felicitats i gràcies. Però res d’això que te-nim entre les mans seria possible sense vosaltres, lectors i lectores que us hi heu perdut des del principi i que ens llegiu, ens expliqueu, ens comenteu, ens critiqueu i ens compreu. Vosaltres en sou el motiu principal. Sou el Som. Disculpeu el tòpic però volia fer un humil reconeixement als amics i amigues del poble que fan que això tingui sentit. Entre tots fem poble, fem xarxa, fem Garrigues. Felicitats i grà-cies.

Marina Pujol l [email protected]

El Som. Felicitats i gràciese-mail

la foto de la quinzena d’en Xavi Minguella [email protected]

www.flickr.com/photos/xaviplateria

Consell de redacció:Anna Farré, Xavi Pastó, Albert Valero, Emili Farré, Ramon Queralt, Francesc Florensa, Marta Grau, Jacobo Piñol, Ferran Casas i Miquel Andreu.Col·laboradors:Joan Bellmunt, Miquel Àngel Sarrà, Francesc Bonet, Raül Capell, Francesc Florensa, Joan Cornudella, Josep Vallverdú, Santi Arbós, Merit-xell Mateu, Marina Pujol, Elies Bosch, Ramon Farré, Domènec Bargalló, Ignasi Revés, Adolf Boldú, Raül Perucho “Perucho”, Ramona Vidal, Montse Ribé, Hortènsia Mònico, Marc Boldú, Jordi Calvís ‘Chistoso’, Jordi Puigdengoles, Núria Martí, Maria Badia, Montse Monné, David Riu, Esmeralda Ximenos, Esmeralda Fusté, Eunís Font, Xavier Minguella, Núria Sas, Jaume-Joan Rius, Andrew Condon, Anna Roset, Gemma Peral-ta, Laia Cubells, Jordi Peix, Jordi Mir, Marta Farré, Anmarí Gassó, Gabriel Pena, Idoia Marcén, Magda Bragós, Olga Roset, Montse Estepa, Elena Bellart, Alba Falcó i Laia Remolà.Coordinació: Francesc Florensa. Redacció: Marta Grau i Jacobo Piñol.Departament comercial:Francesc Florensa i Lorena Morales. Administració: Maria Gorgues, Margarida Sans i Francesc Gallart.Fotografia: Xavi Minguella.Correcció: Jordi Mir.Edita: Associació Cultural Garri-guenca de Comunicacions.President: Emili Farré.

Adreça: c. Nou 2 2a · 25400LES BORGES BLANQUES (Les Garrigues)Telèfon: 973142420Fax: [email protected]: www.somgarrigues.cat

ImprimeixINDUGRAFF OFFSET SADipòsit legalLL-487-2000

SomGarrigues és un mitjà indepen-dent i plural. La seua opinió s’expressa mitjançant l’editorial. Les cartes al director expressen l’opinió dels seus autors. La redacció no té l’obligació d’acceptar totes les col·laboracions.

Controlat pel Baròmetre de la Comunicaciói la Cultura

Premi Ateneus 2008 al millor mitjà de comunicació editat per una associació cultural

Premi Tasis-Torrent 2008 a la millor iniciativa periodística i empresarial.

equipSomGarrigues

COMARCA7SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

Arreglar l’antiga N-240 costarà prop de 900.000 euros. Una obra que és prioritària per al municipi

Pàgina 13 Pàgina 34Pàgina 30

Front comarcal contra l’abocador de Seròs

Ni Almatret, ni Llardecans, ni Maials volen un abocador al lí-mit dels seus termes municipals. Això és el que uneix els tres po-bles de les Garrigues Històriques per alçar-se davant el projecte de construcció d�un abocador de re-sidus de classe 1 i 2 (de tota mena menys radioactius) que ocuparà entre 25 i 30 hectàrees a la finca Margarita de Seròs. La instal·lació està promoguda per l�empresa Di-pòsits Controlats de Catalunya. Pels ajuntaments de la comarca, els inconvenients de l�abocador sorgeixen per totes bandes. Els nuclis urbans d�Almatret, Maials i Llardecans quedaran a a 6, 7 i 9 quilòmetres, respectivament. De Seròs, però, quedarà a 11 quilò-metres.Per a l�alcalde de Maials, Joan Sabaté, el nou abocador �respon a interessos econòmics de l�Ajun-tament de Seròs�. En la matei-xa línia es manifesta l�alcalde d�Almatret, Evarist Giralt, que diu que �a tots ens han ofert diners per posar abocadors al nostre poble, però no tots ens venem a qualsevol preu�. De fet, el males-tar entre els ajuntaments va més

La unió fa la força. Els ajuntaments d’Almatret, Llardecans i Maials fan pinya contra l’abocador de residus de segona classe que Seròs vol construir al límit del seu terme. L’alcalde de Seròs explica que en cap cas serà una indústria contaminant i té la població al seu favor

Després del traspàs de Foment el 2008 de l’antiga N-240, ara l’ajuntament ha rebut 358.000 euros per ar-reglar-la. Una xifra insuficient ja que l’obra és colosal

RESIDUS • Garrigues Històriques

COMARCA • Vinaixa

Comencen els campionats d’enduro amb el fitxatge del junedenc Ramon Quer per l’escuderia Sherko

Els francesos li van posar l’ull a sobre en veure la facilitat que tenia per pilotar la moto. Ara el junedenc és un dels pilots oficials de Serko i en-guany estrena moto

ESPORTS • Motor

Rebombori entre les coope-ratives del país després que el Govern estudiï fusionar totes les seccions de crèdit

La Generalitat de Catalunya vol unificar totes les seccions agafant com a base la fitxa de la Caixa Rural de Castelldans. El procés afectaria també a les cooperatives de les Borges

ECONOMIA • Cooperatives

IPCENA denuncia que l’abocador incompleix la normativa del principi de proximitat. La planta acollirà residus de BCN

enllà: Josep Maria Pardell, pri-mer edil de Llardecans, explica que �no està bé que es construeixi un abocador a dos quilòmetres de la captació d�aigua del rec Segrià Sud�. En aquest sentit, els tres ajunta-ments han demanat poder gaudir

de l�aigua de la captació del Segrià Sud com a aigua de boca pels seus pobles i ara veuen com la qualitat de la mateixa pot quedar mal-mesa. Per aquests motius els po-bles han presentat al·legacions al projecte que encara ha de passar per un procediment urbanístic que hauria d�incloure�s dins d�un Pla General, tenir un informe de l�Agència Catalana de l�Aigua i del Departament de Medi Ambient. Per la seva banda, l�organització ecologista IPCENA denuncia que l�abocador de Seròs és inviable

perquè incompleix la normativa vigent del principi de proximitat. La Llei estableix que els residus s�han de gestionar prop d�allà on es generen, i els residus de tipus industrial que pretén aco-llir aquest abocador són residus procedents d�indústries de l�Àrea

Metropolitana de Barcelona. El secretari general d�IPCENA, Joan Vàzquez, explica que els residus industrials són els únics que no paguen cap cànon per contami-nació a Catalunya.No obstant això, l�alcalde de Seròs i vicepresident de la Diputació,

Gabriel Pena, es defensa amb dos motius clars: el primer és que es tracta d�una �indústria no conta-minant� i, el segon és que més de tres quartes parts de la població �es mostra a favor� de la planta. La decisió, en tot cas, depèn ara de Medi Ambient.

El dipòsit de residus de Seròs s’ubicarà prop de la captació del Segrià Sud. | FOTO: Arxiu |

RedaccióAlmatret / Maials / Llardecans / Seròs

La capacitat de l�abocador de Seròs serà de 350.000 tones l�any, amb una circulació de 59 camions de 40 tones per dia, fet que segons IPCENA gene-raria més d�un milió de tones de CO² a l�any. L�entitat ecologista denuncia que el projecte està situat a 200 metres del barranc de l�Aiguamoll que va al pan-tà de Riba-roja i que serveix d�aigua de boca al poble d�Almatret. Aquest barranc té importants crescudes d�ai-gua. L�abocador produirà un 15% de lixiviats, és a dir, aigües residuals or-gàniques que es podrien mesclar amb l�aigua del barranc, fet pel qual es de-mana canviar els límits de l�abocador. Des d�IPCENA també s�afirma que la mina està situada en un espai amb molt elevat risc d�accidents tectònics i que la contaminació pot afectar els ar-bres fruiters de la zona.

Hem demanat un informe a la Diputació de Lleida per saber quin és el grau d’impacte de la instal·lació, juntament amb la tèrmica, les centrals de cicle combinat i l’abocador de Riba Roja. És un clar setge al nostre poble. El Govern hauria de marcar un mapa de residus i no permetre que primin els interessos econòmics da-vant dels ambientals. Jo em pregunto: on queda l’ètica de cadascú?

Evarist GirtaltAlcalde d’Almatret (IPA)

Almatret està patint un setge d’indústries nocives i contaminats

No es pot acceptar que un ajuntament permeti que s’instal·li una indústria con-taminat al límit del seu terme molestant els seus veïns. El pitjor de tot és que l’Ajun-tament de Seròs no ens ha consultat, no ens ha dema-nat l’opinió. L’únic que hem pogut fer ha estat presentar al·legacions al projecte que es troba pendent d’autorització a l’OGAU. És un atac frontal a Almatret, Maials i Llardecans.

Joan SabatéAlcalde de Maials (PSC)

Seròs no ha consultat l’opinió dels seus pobles veïns, és inacceptable

Si l’alcalde de Seròs vol un abocador, que se’l posi a casa seva. Una indústria així és altament negativa a nivell d’imatge i malmet la marca Garrigues. L’abocador es vol fer en un terreny fortament inestable, damunt de les mines de la ribera de l’Eebre, al costat de la Vall de Mequi-nensa i a dos quilòmetres de la captació d’aigua del Segrià Sud de la que aviat el poble en beurà.

Josep M. PardellAlcalde de Llardecans (PSC)

Repercutirà molt nega-tivament en la imatge de la nostra comarca

És una indústria segura, no contaminant i que rebrà materials no nocius. Si Medi Ambient hi dóna el vistiplau, per què no hauríem d’auto-ritzar l’activitat? Sembla que sigui una tasca de desgast a càrrec del PSC i de CiU. Puc dir que més de 400 famílies del poble estan informades i es mostren a favor del dipòsit. Hem celebrat quatre reunions i no parem de donar informa-ció a tothom que ho demana.

Gabriel PenaAlcalde de Seròs (ERC)

El propòsit del PSC i de CiU és desgastar l’Ajuntament de Seròs

COMARCA8 SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

L�Ajuntament de Juneda invertirà 284.000 euros en la instal·lació de comptadors d�aigua a tots els habitatges del municipi. D�aques-ta manera, el 70% dels habitat-ges disposaran dels aparells en acabar el 2010 i el 30% restant es col·locaran entre el 2011 i el 2012, segons fonts municipals. La instal·lació es farà en el transcurs de les obres de remodelació del casc antic de Juneda, en el marc del Pla de Barris de la Vila Closa. A mesura que avancin les actuaci-ons del pla de barris, l�ajuntament també aprofitarà per renovar to-tes les canonades del centre his-tòric, que actualment són de plom i d�uralita.

Tothom d’acord

Amb la mesura hi estan d�acord totes les forces polítiques repre-sentades a l�ajuntament. En aquest sentit, el PSC, tal i com explicar la seua portaveu, Josepa Peiró, �va aprovar aquesta actuació amb el Fons Local (ZP) 2010�, donat que �és una mesura aprovada pel govern anterior format pel PSC i ERC, i a la qual CiU hi va votar en contra�. Segons l�ajuntament, amb la instal-lació dels comptadors i la renova-ció de les conduccions d�aigua, els veïns guanyaran en salubritat i seguretat ja que els aparells me-suradors permetran detectar amb rapidesa les possibles fuites i, d�altra banda, cada habitatge pa-garà exactament per la quantitat d�aigua que es gasta. A més, amb les noves conduccions d�aigua es preveuen menys fuites, ja que les canonades actuals són molt anti-gues i estan deteriorades degut al seu ús al llarg dels anys, i una mi-llor qualitat de l�aigua.En aquest sentit Josepa Peiró, afegeix que �de tota manera en aquesta actuació prevista i apro-

L’ajuntament inverteix 280.000 euros en instal·lar comptadors d’aigua en tot el municipiEstalvi. Enguany el 70% dels habitatges disposaran dels aparells abans que acabi aquest any. El 30% restant es col·locaran entre els anys2011 i el 2012 en el transcurs de les obres de remodelació del casc antic i emmarcades en les actuacions del Pla de Barris

AIGUA • Juneda

��

��

��

��

��

��

��

El nostre grup ho va votar afirmativament perquè d�aquesta ma-nera es compleix la voluntat ja expressada i aprovada pel govern anterior (PSC i ERC) en què CiU va votar en contra acompanyats d�una recollidade signatures en contra d�aquesta actuació tan necessària pelmunicipi. Ens alegrem que finalment el govern de CiU vegi la necessitat del que ja hauria d�haver estat una realitat fa temps. Suposem que la plataforma que en el seu dia va reco-llir signatures en contra de la instal·lació de comptadors ha fet una seriosa reflexió en la línea d�assumir un canvi de gestió per la sostenibilitat i l�ús racional de l�aigua. El grup municipal del PSC sempre ha defensat que tothom ha de pagar en funció del que gas-ta, eliminant el desajust d�igualar-les totes independentment dels usos que cada família en fa .

On són les veus que es van aixecar en contra dels comptadors i de la contractació d�una empresa per gestionar el servei d�aigua de Juneda? Com és que si era tan nefast donar la gestió del ser-vei a una empresa especialitzada no es va rescindir el contracte quan va aconseguir el poder CiU? Què diuen ara les sorolloses mestresses de casa que tenien el calentador molt lluny de l�aixeta i gastarien massa aigua que no volien pagar? On són els ignorants que tenien por que rebentessin les canonades de casa? On són els incívics manipuladors que van intentar boicotejar una taula rodona informativa organitzada per Fonoll? On són els moderns governants que defensaven, i potser defensen encara, els afora-ments exhibint-los públicament com la panacea del control del consum d�aigua? On són els organitzadors i organitzadores de la recollida de signatures? On les han guardat les 700 firmes que van recollir també amb mentides i difamacions? Què en faran ara? Tornar a fer pintades per les parets del poble? Callar com mòmies? Bé, l� important és que s�aniran fent passos, que final-ment s�aplica el sentit comú i els criteris de coherència i sosteni-bilitat i que algun dia, més o menys proper, podrem gaudir d�un sistema eficient i just que ens posarà en la línia de la modernitat i de la igualtat i que no ens privarà de poder rebre subvencions i suports de l�ACA (Agència Catalana de l�Aigua). En definitiva, anirem assolint cotes de normalitat, que ja toca....

vada queden fora dos carrers : el carrer Fondo i el carrer Prat de la Riba per limitació pressupostà-ria�. Per aquest motiu el PSC �va de-manar que constés en acta que en el moment previst per instal·lar els comptadors en aquests car-

rers que queden fos en les ma-teixes condicions que ara amb aquesta subvenció. Per evitar que una gran majoria tingués la instal·lació gratuïta i els darrers veïns haguessin de pagar� .Per la seua banda Josep Ramon Minguella, portaveu d�ERC, con-sidera que �cal reconèixer que l�equip de govern de CiU demos-tra oportunitat i valentia a l�ho-ra d�afrontar la instal·lació dels comptadors d�aigua. Tot i que te-nim els nostres dubtes de si serà un procés coherent, continuat i eficient�.ERC, a més, es fa algunes pregun-tes com �si realment es faran ser-vir ?� I afegeix que �cal evidenciar que els que ara ho impulsen lla-vors s�hi van oposar frontalment.El Pla de Barris de la Vila Closa de Juneda preveu invertir més de 3 milions d�euros en actuacions de caire urbanístic i social que es du-ran a terme fins a l�any 2013. El 75% del pla està finançat pel Fons de Barris de la Generalitat de Catalunya; el 23%, per l�ajun-tament, i el 2% restant són apor-tacions privades en rehabilitació d�habitatges.

El Pla de Barris millorarà tot el nucli antic del municipi. | FOTO: Ajuntament |

Josep Ramon MinguellaERC

Josepa PeiróPSC

RedaccióJuneda


��

��



La cinquena edició de la matança del porc aplega gairebé 200 comensals

La sisena edició de la matança del porc de Vinaixa, que es va cele-brar el 28 de febrer, va reunir al voltant d�una taula unes 180 per-sones que van poder degustar els productes del porc elaborats du-rant el matí. Els actes van comen-çar de bon matí amb un esmorzar i amb l�elaboració de les llonga-nisses i de les botifarres negres, un acte, segons explica la regido-ra de Cultura Isabel Carré, �en el que hi va participar molta gent gran, però també el jovent als que els agrada veure com es fa�. Com cada any es van matar dos porcs amb els quals es van fer la botifar-ra i la llonganissa així com la xulla de la que segons Carré �es va fer

Es van sacrificar dos porcs amb els quals es va elaborar la llonganissa i la botifarra negra per assaborir durant l’esmozar i el dinar popular

FESTES POPULARS• Vinaixa

una bona cassolada amb cansala-da i costella�. L�àpat es va allargar fins ben entrada la tarda, va tenir com a escenari el Casal Vinaixenc

El Complex Cultural va ser l�esce-nari de la xerrada-col·loqui amb el tema Geganters i grallers, im-partida per Joan M. Merino i or-ganitzada per la Roca Fumada.L�acte va reunir a un públic de-litós per escoltar els orígens d�aquesta tradició. Aquest és un dels actes emmarcats dins de la celebració el proper mes de juli-

ol de la sisena Trobada Nacional de Capgrossos que tindrà com a escenari Juneda que convertirà el municipi i durant dos anys el centre del món dels capgrossos el que suposarà una difusió a nivell de Catalunya i de l�estranger del nom del poble de Juneda.Durant tres dies desenes de colles s�aplegaran per participar en els diversos actes que van des de les plantades fins a cercaviles.

La Roca Fumada parla del passat, present i futur dels gegants

Redacció. Juneda

FESTES POPULARS • Juneda

Les dones reben consells per “estimar-se”

Estima�t a tu mateixa, a càrrec de Marta Simó, llicenciada en psico-logia, va reunir a la Sala Màrius Torres de l�ajuntament desenes de dones que van rebre consells per tenir una vida més plena. L�Associació de Dones l�Olivera Arbequina va organitzar aquesta xerrada destinada a les dones i que va comptar mab un elevat pú-blic assistent.

CONFERÈNCIES • Arbeca

Redacció. Arbeca

Festa grossa per la independència

Alfés va celebrar el passat dissab-te 27 de febrer la Festa per la In-dependència organitzada per l�As-sociació Cultural la Dalla. Hi van participar l�exmilitant de Terra Lliure, Xavier Barberà, amb una xerrada, i els músics Quina Barra! de Juncosa, el Belda i el Conjunt Badabadoc, entre d�altres.

REIVINDICACIÓ • Alfés

Redacció. Alfés

RedaccióVinaixa

El dinar de germanor es va fer al Casal Vinaixenc. | FOTO: Xavi Minguella |

Les Obagues obre portes i mostra com aprofitar els recursos naturals

L�Ecocentre les Obagues de Juneda va ser una de les instal-lacions que va participar en la jornada de portes obertes de les energies renovables organitza-da per l�Agència de l�Energia de Lleida. Desenes de persones es van apropar fins a Juneda per visitar unes instal·lacions que

ENERGIES RENOVABLES • Juneda

Redacció. Juneda incorporen diverses tecnologies d�estalvi i eficiència energètica i energies renovables. Les Obagues és un bon exemple d�arquitectura pensada per tal que els edificis utilitzin millor els recursos natu-rals amb sistemes passius i actius minimitzant els consums energè-tics en la seua climatització. A tota la demarcació unes 270 persones van participar en la jornada.

i està organitzada per la regi-doria de Cultura amb la col-laboració dels veïns i de les veïnes del municipi.


CONSTRUCCIONSOLIVART - ARRUFAT

Ntra. Sra. de Montserrat, 825400 Les Borges Blanques Lleida Tel. 973 14 01 95 973 14 27 11

GardenMasia Salat

973 14 32 82

COMPLEX MASIA SALAT

Ctra. Tarragona, Km 71,5

Borges Blanques

Obrim de 10 a 14

i de 16 a 20 h.

També diumenges i festius

1 3 5 4

Aquest 2010, coincidint amb el nostre 10è aniversari, hem canviat de seu. Per aquest nou local volem renovar el mobiliari i també millorar els nostres equipaments informàtics. Ens ajudes?


��

��

��

El projecte de Llei de Vegueries presenta dos grans defectes: del primer se n‘ha parlat abasta-ment, i és el de la falta de consens en l’elaboració de la norma. Un projecte que ha de determinar la gestió del territori no pot ser aprovat sense el concurs de tots els partits polítics de l’arc parla-mentari, ni molt menys sense haver pactat amb els adminis-trats que l’hauran de suportar. Les formes del procediment, doncs, són del tot desencerta-des. Però hi ha un segon aspecte, molt més de fons, al qual pocs al·ludeixen. Aquest és el que té a veure amb la pròpia viabilitat del projecte, i que comporta un ressò econòmic del que ningú no sembla preocupat. Si es tira endavant en els termes plante-jats, la Llei comportarà l’aparició d’una nova administració pública que gravarà amb més impostos i taxes les persones (perquè d’una manera o altra caldrà finançar-la, oi?), i que farà encara més com-plicats els tràmits per a desenvo-lupar iniciatives empresarials. A les vegueries caldrà dotar-les de competències, i això vol dir que hauràs de presentar papers per temes de Medi Ambient a una administració, per temes fiscals a una altra, per temes urbanístics a una altra... i així fins quasi a l’avor-riment. Tot això, sense comptar la creació d’un nou cos de funci-onaris al qual s’hauran de pagar nòmines i que generarà des de despeses de representació fins a costos de funcionament. No podem suportar tantes admi-nistracions: europea, estatal, autonòmica, provincial, veguera, comarcal i local. Ens en sobren un parell: la preocupació dels nostres governants no ha de ser la de crear més burocràcia, sinó la d’ajudar la ciutadania a viure millor, i al país a progressar.

Joan Palau [email protected]

Vegueries, un mal negoci

Banc de fuster

900.000 euros per 1,5 quilòmetres

L�Ajuntament de Vinaixa ha apro-vat el projecte de millora del tram de l�antiga N-240 al seu pas pel terme municipal. Així ho ha apro-vat el consistori per a un tram d� 1,5 quilòmetres i per al que comp-ta amb un pressupost que arriba-rà als 900.000 euros. El problema radica, segons expli-ca el seu alcalde, Francesc Bonet, en el finançament �el Ministeri de Foment ens va traspassar la N-240 a finals del 2008 però amb dotació pressupostària per al 2010 de només 358.000 euros. És a dir, una tercera part del necessari�, i afegeix �és evident que són molt pocs diners, ens hem queixat però no ha servit de res. La dotació és ínfima�. Per solucionar el proble-ma pressupostari l�ajuntament ha fet canvis en el Pla d�Obres i Serveis, de manera que s�han des-tinat una part d�aquest diners a aquesta obra�. Això, afegeix Bo-net, �ha fet que l�arranjament de la N-240 sigui la prioritat i que centrem tots els nostres esforços en aquest projecte�. La recerca d�altres ajudes com per exemple a la Diputació de Lleida, els diners propis i les contribucions especi-

Millores al nucli urbà. L’ajuntament ha aprovat l’arranjament de l’antiga N-240 al seu pas pel municipi.Al 2008 Foment els va traspassar el tram i ara, el 2010, els han arribat els diners de Madrid: només 358.000 euros

INFRAESTRUCTURES• Vinaixa

Les obres començaran la propera primavera i es preveu que tot el tram estigui enllestit al cap de dotze mesos

als ajudaran a cobrir la resta de les despeses. �Sabem que és un moment crític i difícil, per això haurem d�aturar altres projectes per fer front a aquesta inversió molt important per al poble�, detalla Bonet. A més, explica �la dotació de Foment s�ha de gastar durant el 2010�El projecte de l�ajuntament con-templa la col·locació de nou pa-

viment i l�arranjament de les vo-reres i la reforma dels dos serveis soterrats en estat més precari, com és la xarxa de l�aigua potable i la xarxa de clavegueram, amb la substitució dels trams malmesos. L�actuació es completarà amb la col·locació d�arbrat i del mobiliari urbà.Segons el projecte bàsic �la llar-gada total de la carretera a fer

l�arranjament és de 1.610 metres, dels quals n�hi ha 967 amb afecta-ció de voreres i serveis, tots ells en sòl urbà, i la resta només quedarà afectada pel pavimentat de la su-perfície de rodadura. L�amplada dels vials és variable amb mides que van des de 13.5 als 17 metres. La superfície estimada total és de 15.200 metres�. L�obra es farà en tres fases: la pri-

mera engloba la part central i més antiga amb una llargada de 233 metres, des de la plaça dels Ar-bres, fins al pont del tren. La segona, des del pont de tren fins al límit de sòl urbà per l�ex-trem oest del municipi per fer l�arranjament de tota la carretera. I la tercera, des del límit del sòl urbà de l�antiga benzinera fins a la plaça dels Arbres, i que inclou el pont sobre el riu.El problema principal, segons l�alcalde, �és que la cessió s�ha fet quan el tram estava molt malmès ja que Foment no feia cap inver-sió per al seu manteniment. En 15 anys no s�hi ha gastat un euro, s�ha anat deteriorant i ara la feina a fer és molta i molt costosa�.

El problema principal és que des de fa 15 anys el Ministeri de Foment “no s’ha gastat ni un duro en aquest tram”, diu Bonet

RedaccióVinaixa

El projecte preveu la millora del ferm, en molt mal estat, però també l’arranjament de les voreres i la reforma dels serveis soterrats com són la xarxa d’aigua potable i la del clavegueram. | FOTOS: X. Minguella |


Els Mossos d�Esquadra han des-articulat una banda formada per vuit integrants especialitzats en robatoris amb força, segons va in-formar la Policia de la Generalitat en una nota. Als vuit lladres, tots d�origen romanès, se�ls imputa prop de 40 robatoris amb força, entre ells el robatori en una vin-tena de consistoris del Segrià i garrigues Històriques, les Garri-gues administratives i, fins i tot, la Franja de Ponent.Els agents de la Policia de la Gene-ralitat estaven tancant una inves-tigació que de moment duu vuit detinguts per la comissió de més de 40 robatoris. La investigació va començar el passat mes d�octubre i la seva conclusió es va iniciar la setmana passada amb la detenció de vuit joves, amb edats compre-ses entre 20 i 35 anys, tots veïns de Lleida i d�origen romanès. Se-

Desarticulada una banda de lladres que robaven a ajuntaments i locals socialsEspecialitzats. Tot i que els detinguts no tenien antecedents penals, la banda, formada per vuit lladres d’origen romanès, actuava amb molta rapidesa i efectivitat. A les Garrigues se’ls podria imputar robatoris al Casal d’Avis de Vinaixa o al consistori del Torms

DELINQÜÈNCIA • Comarca

El passat dia 23 de febrer de 2010 ens va deixar l�Il·lm. Sr. Antoni Macià i Miró, que fou Alcalde del Vilosell als anys setanta. La seva figura va més enllà del municipi del Vilosell, ja que va treballar de valent per la comarca de les Garrigues en uns moments molt difícils, marcats per una forta crisi econòmica i per la transició de la dictadura a la democràcia. En una comarca amb grans dèficits d�in-frastructura va lluitar per aconseguir, jun-tament amb els llavors alcaldes de l�Albi, Vinaixa i Cervià, que la nostra comarca fos una de les poques que tingués dues sortides a l�Autopista de Peatge AP-2: la de les Borges Blanques i la de l�Albi-Vinaixa. Les gestions que va realitzar davant l�Excm. Sr. Joquín Viola i Sauret, procurador en Cortes, acon-seguint aquesta cabdal infrastructura, van ser decisives pel desenvolupament turístic dels pobles de la rodalia. Aquestes facili-tats de comunicació va possibilitar que un grup d�arquitectes descobrissin el potencial

d�aquesta zona i comencessin a rehabilitar les cases d�aquesta població.Cal dir que va contribuir a connectar física-ment dues comarques (la Conca de Berbarà i les Garrigues) amb forts vincles històrics, cultural i econòmics que estaven separades no solament per la imposada distribució provincial. Això es va fer a través de la car-retera (o pista forestal) de Vallclara. El seu bon fer va aconseguir evitar les expropiaci-ons ja que els propietaris de les finques per les quals transcorria la carretera s�aveniren a cedir-les.En aquesta època, l�alcaldia que ell presi-dia va asfaltar els carrers plens de pedres. Aquesta modernització del poble es va fer respectant al màxim el patrimoni: els carrers empedrats, les escales de Ca la Ventura... La seva trajectòria democràtica i catalanista és indiscutible. L�any 1976 quan el règim fran-quista va procedir a detenir les persones que anaven a Poblet seguint la Marxa de la Llibertat, la corporació que ell presidia va

dimitir en ple per a protestar contra aquest abús de poder. A casa seva, Ca l�Anyep, una bandera catalana de grans dimensions pre-sidia la plaça de Sant Sebastià, que la Guàr-dia Civil li fa ver retirar. La nostra bandera nacional no va trigar ben aviat en tornar a sortir amb més força. Va recolzar amb gran entusiasme l�Associació d�Amics del Vilosell que va impulsar els Aplecs de Sant Miquel de la Tosca.Quan una persona gran mor és com si es cremés una biblioteca sencera. En aquest cas, això ha esdevingut així, ja que els seus records van ser un ajut inestimable a la tasca de recerca que està duent a terme el Centre d�Estudis Locals del Vilosell. Enguany hem perdut un �homenot�, en pa-raules d�en Josep Pla, una gran persona, que es feia estimar i que sempre tenia una pa-raula amable per tothom. Va ser un exemple per a tots i va treballar molt pel seu poble, per la seva comarca i pel seu país.

Antoni Macià i Miró (el Vilosell 1919 - Lleida 2010): un gran villosellenc, un gran garriguenc

Vicenç Aguado i Cudolà Centre d’Estudis Locals del VilosellCentre d’Estudis de les Garrigues

El passat 23 de febrer va morir Antoni Macià, que va ser alcalde del Vilosell durant 10 anys: del 19 d�abril del 1969 al 3 d�abril del 1979. La tasca de Macià al capda-vant del consistori va venir mar-cada, segons els qui els coneixien, per un treball continuat pel bé del poble però també de tota la co-marca. Defensor de la llengua i de la cultura catalana va contribuir a la seua defensa i la normalització en ser el Vilosell una de les pri-mera poblacions garriguenques

en canviar la retolació del no-menclàtor. El canvi es va aprovar, segons Vicenç Aguado del Centre d�Estudis Locals del Vilosell, �el 8 d�abril de 1978 fent seua una sol-licitud d�una sèrie de veïns i pro-pietaris de cases al nucli urbà de la població que es va vehicular a través d�una recollida de signatu-res el setembre de 1977.En un àmbit més local cal desta-car que l�alcaldia que ell presidia va asfaltar els carrers fins llavors plens de pedres i la recupera-

ció de l�antic fossar on es volia instal·lar una granja. �Van ser les seues gestions amb l�Arquebisbat de Tarragona que ho va impedir i l�església va acabar cedint l�any 1977 el lloc on s�ubicava l�antic ce-mentiri per tal que fos convertit en una plaça pública, de la qual es pugés beneficiar tot el poble�, detalla Aguado. Això va permetre rehabilitar el marge d�aquest an-tic cementiri per salvaguardar les restes i convertint l�espai en un mirador a la serra de la Llena.

Mor Antoni Macià, “l’homenot” del VilosellOBITUARI• El Vilosell

gons fonts properes a la investi-gació, a la comarca es van assaltar diversos locals socials i consisto-ris com és el cas dels Torms -que

ja va avançar aquesta publicació en anteriors edicions- o el Casal d�Avis de Vinaixa on, sembla ser, es van endur material audiovi-

sual. Curiosament, cap dels vuit arrestats tenien antecedents per la comissió de delictes similars. Després de detenir als vuit joves,

dos van quedar en llibertat des-prés de prestar declaració en la comissaria dels Mossos d�Esqua-dra. En llibertat, encara que a la disposició del jutge. La resta, sis integrants, van prestar declaració en els jutjats de Balaguer. Després de declarar, dos dels integrants de la banda van entrar a la presó i la resta va quedar en llibertat amb càrrecs. Els robatoris es van per-

La investigació de la policia s’ha allargat uns mesos però ha permès posar punt i final a l’onada de robatoris

petrar en diverses localitats de Ponent, però també a la comar-ca veïna de la Conca de Barberà, l�Anoia i alguns municipis de la Franja.

RedaccióComarca

El Casal d’Avis de Vinaixa i l’Ajuntament van patir una robatori amb força fa menys d’un mes. | FOTO: X.Minguella|

Antoni Macià va ser alcalde del Vilosell durant 10 anys. | FOTO: SG |


Deu anys. Una dècada. És molt fà-cil de dir, però deu anys no són tan ràpids de passar. Amb deu anys, una parella ha pagat 1/3 de la hi-poteca del seu pis. Amb deu anys la temperatura global del planeta ha augmentat unes poques dè-cimes de graus centígrads. Amb deu anys, a les Garrigues, un diari comarcal s’ha consolidat com a publicació quinzenal de referèn-cia. El SomGarrigues compleix deu anys i en la seva primera dècada de vida ha cobert els es-deveniments més importants i significatius de la comarca. Ha ofert informació rigorosa i veraç a milers de garriguencs i, a més a més, compleix la funció de ser un servei per a la ciutadania. Entre moltes de les innovacions que ha anat incorporant, el Som (tal com l’anomenem popularment i afec-tuosament) ha apostat pels joves de la comarca que tenen inquie-tuds periodístiques. Bé, si més no, que tenen inquietuds creatives i amb voluntat de fer sentir la seva veu. Aquesta és una iniciativa que aplaudeixo: els joves també volem compartir amb veu alta el nostre parer sobre la realitat del nostre entorn. Volem criticar (sempre des d’un punt de vista construc-tiu, és clar), opinar, aconsellar, informar,... I la Tribuna Jove se’ns ha presentat com un recurs per-fecte on podem deixar paleses les nostres impressions mitjançant les paraules. Per tal de celebrar aquests deu primers anys de vida (i tant de bo en siguin molts més) el Som ha preparat una festa del tot interessant. El dissabte 6 de març Mònica Terribas, periodista i directora de TV3, farà una xerra-da a la Casa de la Cultura de les Borges acompanyada d’Estanis Alcover, director adjunt d’El Punt i president de l’ACPC . Per posar el colofó a la celebració, res millor que fer-ho amb un sopar. Un brin-dis per aquesta dècada. Salut!

Alba Falcó [email protected]

Pels deu anys!

Tribuna Jove

El primer edifici polivalent municipal

Després de la compra i de l�en-derroc de dues cases, l�ajunta-ment d�Aspa iniciarà, a l�abril, la construcció del seu primer centre polivalent destinat a equipaments municipals.�Es van enderrocar l�any passat i si tot va bé el proper mes d�abril començaran les obres�, apunten des de l�ajuntament. Aquesta pri-mera fase ocuparà una superfície de 518 metres quadrats en dues plantes de les quals el bar, a la planta baixa, n�ocuparà 271. �Es construirà el bar molt necessari ja que no en tenim cap�, afegeix, �i l�estructura de l�edifici així com

Centre d’equipaments. Després de l’enderroc de dues cases velles a la plaça de la Vila, l’ajuntament pot iniciar la construcció d’un edifici municipal obert a les entitats del poble. El primer que es farà és el bar

EQUIPAMENTS• Aspa

L�Ajuntament de les Borges ha aprovat una nova ordenança que preveu sancions de fins a 300 eu-ros per als propietaris dels gos-sos que no respectin les normes cíviques. L�ordenança preveu la regulació de la tinença de gossos i d�altres animals domèstics i té en compte tant aspectes relacio-nats amb qüestions relatives a la seguretat (com pot ser els gossos

perillosos) com les relatives a la neteja i el civisme associat als propietaris d�aquests animals. L�ordenança sorgeix després de les queixes al consistori degut a la poca cura d�alguns propietaris a l�hora de treure les defecacions dels animals. L�ordenança recull sancions que oscil·len entre els 30 i els 300 euros. La finalitat és, segons l�ajuntament, �conscienci-ar per tal que la convivència sigui més respectuosa per a tots�.

Sancions pels amos de gossos que no recullin els excrements

NORMATIVA • Les Borges Blanques

una de les seues façanes�.L�edifici constarà de dues zones: una amb una façana a la plaça de la Vila amb una planta baixa en la qual es construirà el bar i en una segona fase es construirà la sala de ball. Quant al primer pis es destinarà, probablement, a despatxos per a les associacions i entitats del poble. Un cop acabada l�obra, l�edifi-ci comptarà amb una superfí-cie aproximada de 1.000 metres quadrats i tindrà sortida a dos carrers: la plaça de la Vila i el car-rer del Segrià. La primera fase compta amb un pressupost de 2357.365 euros, dels quals el 89%, l�aporta el Pla d�Obres i Serveis de Catalunya, PUOSC.

Un altre dels projectes és l�adequació d�una sala de vetlles en l�edifici que acull el Centre Social del poble. En aquest cas es tracta de l�adequació d�un local situat a la planta baixa que s�usa per a altres activitats, com per exemple sala d�espera del consultori mèdic. �Actualment el local no reuneix totes les condicions necessàries per a la seua utilització com a sala de vetlles�, expliquen des del consistori �cal arreglar-lo�. Així es preveu reformar un magatzem en planta baixa com a sala de família i exposició del difunt, i s�aprofitarà l�espai comú de sala d�espera com a se-gona sala de major capacitat. Per adaptar-lo caldrà adequar la instal·lació elèctrica, l�aïllament acústic, la climatització, la il·luminació, a més d�oferir un servei adaptat i es compta amb un pressupost de poc més de 28.000 euros.

Adeqüació d’una sala de vetlles

RedaccióAspa

Redacció. Les Borges Blanques

Les sancions poden arribar als 300 euros. | FOTO: X. Minguella |

Les dues cases es van enderrocar l’any passat. | FOTOS: Xavi Minguella |

Els alcaldes de les zones prioritàries acullen positivament la inclusió dels seus pobles

El projecte de delimitació de les zones de desenvolupament pri-oritari (ZDP) de l�energia eòlica, és a dir, de les àrees on es podran construir nous parcs eòlics, no ha estat acollit de la mateixa manera a les diferents poblacions afec-tades del país. A les Garrigues Històriques els alcaldes celebren que els seus municipis hagin sor-tit escollits com a ZDP. On s�ha rebut amb més disgust és a l�Alt Empordà, perquè el territori ja s�havia organitzat a través del Consell Comarcal i lamenta que ara la Direcció General d�Energia no tingui en compte aquests tre-balls.La proposta marca vuit zones en què s�inclouen 40 municipis de 12 comarques, i la potència elèctrica de les instal·lacions que es podran autoritzar a cada zona. Les zones on es podrà instal·lar més energia eòlica inclouen l�Alt Empordà, la Segarra i la Conca de Barberà.Una vegada que s�hagi aprovat el projecte de ZDP, possiblement la

L’altra cara de les ZDP. Els edils de l’Alt Empordà i Priorat lamenten la falta d’informació del Govern. Les comarques tarragonines es queixen perquè ja tenen força molins, i a les Garrigues, la Coordinadora Eòlica, reclama una reunió amb la Diputació per a que l’ens controli el procés

ENERGIA • Almatret, Maials i Llardecans

Redacció. Comarca


COMARCA

ZONES DE DESENVOLUPAMENT EÒLIC DE CATALUNYA

Agullana, Cantallops, Capmany, Espolla, la Jonquera, Masarac, Sant Climent Sescebes

ZDP 1 l’Alt Empordà

Sant Climent Sescebes200 MW

Pontons, Aiguamúrcia

ZDP 3 l'Alt Penedès i l’Alt CampPontons, Aiguamúrcia

33 MW

Arbolí, Alforja, Cornudella de Montsant i Porrera

ZDP 4 el Baix Camp i el PrioratArbolí, Alforja, Cornudella de

45 MW

Tivissa i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

ZDP 5 la Ribera d'Ebre i el Baix Camp

l'Hospitalet de l'Infant120 MW

Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Estaràs, Ivorra, Pujalt, Sant Ramon

ZDP 8 l'Anoia i la Segarra

l'Alt Penedès i

de Riubregós, Estaràs, Ivorra,

100 MW

ALTPENEDÈS

ANOIASEGRIÀ

SEGARRA

ALTEMPORDÀ

BAIXPENEDÈS

ALTCAMP

CONCA DE BARBERÀ

TERRAALTA

RIBERAD’EBRE

BAIXCAMP

PRIORAT

ZDP: Zona de Desenvolupament Prioritari. MW: Potència global a instal·lar (megawatts)

Conesa, les Piles, Llorac, Montoliu de Segarra, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Ribera d'Ondara, Talavera i Rocafort de Queralt

ZDP 2 la Segarra i la Conca de Barberà

d'Ondara, Talavera i Rocafort de

186 MW

Almatret, Maials, Llardecans, Seròs i Riba-roja

ZDP 6 el Segrià i la Ribera d'Ebre

SEGRIÀ

Llardecans, Seròs i

60 MW

Batea, Gandesa, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs

ZDP 7 la Terra Alta

de Massaluca i Vilalba

90 MW

IPCENA espera que el pla no suposi una massifi cació de molins al paisatge i que quedi clara la cobertura legal

La divisió és palpable segons la zona del país. Alcaldes de les Garrigues a favor i els de l’Alt Empordà en contra

primera quinzena del mes d�abril, la Generalitat iniciarà la convoca-tòria dels concursos públics per triar els millors projectes empre-sarials per fer els nous parcs eò-lics.Per la seva banda, els alcaldes de la Segarra i el Segrià/Garrigues afectats pel nou mapa han cele-brat la planificació del govern, ja que veuen en aquestes infraes-tructures un incentiu a les inver-sions, nous ingressos, millora de camins i beneficis per als propie-taris dels terrenys afectats. L�alcalde d�Almatret, Evarist Gi-ralt, recorda que ja tenen un parc eòlic i que dos més estan en pro-jecte. Giralt destaca que �és bo per al municipi i acceptat per la població� i a la vegada reconeix els beneficis del parc per a l�ajun-tament.L�alcalde de Maials, Joan Saba-té, explica que ja disposen d�una subestació i línies d�evacuació elèctrica del parc d�Almatret i que ara buscaran que les empreses que els explotin creïn també acti-vitat econòmica.

Estat actual de les obres del parc eòlic d’Almatret. A sota, els treballs previs de l’empresa Vestax. | FOTOS: Arxiu |

FONT: El Punt Diari

Iberdrola i Unión Fenosa inunden la comarca de medidorsLes ZDP limiten la instal-lació de grans centrals eòliques al territori però no dels microparcs. Això ho saben bé les promoto-res que mentre el Govern de la Generalitat enllestia la �cortina de fum� de les ZDP, empreses com Unión Fenosa i Iberdrola han co-pat les Garrigues de medi-dors de vent per saber qui-nes són les zones on poden truere profit. De moment, una filial de la firma espanyola els està col·locant a Granyena, Torrebesses, Almatret, el Vilosell o la Pobla de Cér-voles. En aquest cas, es po-den construir dos micro-parcs per pobles de cinc molins cadascun.

Estat actual de les obres del parc eòlic d’Almatret. A sota, els treballs previs de l’empresa Vestax

Val d’Aran

PallarsSobirà

AltaRibagorça

PallarsJussà

Alt Urgell

Cerdanya

Ripollès

Solsonès Berguedà

Noguera

Segarra

Urgell

Segrià Plad’Urgell

Garrigues

Priorat

Riberad’EbreTerra

Alta

BaixEbre

Montsià

BaixCamp

Tarragonès

Conca deBarberà

AltCamp

AltPenedès

BaixPenedès Garraf

Anoia

BaixLlobregat

Barcelonès

VallèsOccidental

Bages

Alt Empordà

Pla de l’Estany

Garrotxa

Gironès BaixEmpordà

La Selva

Maresme

VallèsOriental

Osona

Mapa previ a les ZDP

(2008)

Segarra

UrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgellUrgell

Conca deConca deBarberàGarriguesGarrigues BarberàGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarrigues

PrioratPriorat

GarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarriguesGarrigues

Riberad’EbreRibera

TerraAlta

Riberad’EbreRibera

TerraRiberaRiberaRiberad’EbreRiberaRiberaRibera

TerraTerraTerraTerraTerraTerraTerraTerraTerraRiberaRiberaRiberaRibera

BaixBaixBaixBaixBaixBaixd’Ebred’Ebred’Ebred’Ebred’Ebre

Camp

Riberad’EbreRiberad’EbreRiberaRiberad’Ebred’Ebred’Ebred’Ebred’Ebred’Ebred’Ebred’Ebred’Ebre

Solsonès

Alt EmpordàAlt EmpordàAlt EmpordàAlt EmpordàAlt Empordà

Aerogene-radors

FONT: Cordinadora Eòlica Sostenible


��

��

Joan SabatéAlcalde de Maials (PSC)

Evarist GiraltAlcalde d’Almatret (IPA)

Josep MariaPardellAlcalde de Llardecans (PSC)

Les ZDP de ben segur que dei-xaran un grapat de diners per als pobles. Però res d�això ens val si la instal·lació dels molins no va acompanyada d�un pla de dina-mització econòmica per a aques-ta zona. Estaria bé diversificar l�economia en diferents activitats. Coincideixo amb la idea de l�al-calde de Llardecans. Cal fer venir indústries.

Ara al poble s�està construint la primera de les centrals eòliques. Però en tenim dues més de projec-tades. Els diners estan assegurats i els veïns no presenten oposició.El que cal és saber entendre que som una zona on es pot aprofitar el vent. No hi veig cap inconvenient. I com jo pensen la gran majoria dels veïns d�Almatret.

No té sentit que només es vul-guin instal·lar molins. La comar-ca necessita una forta inversió industrial per a desenvolupar el territori. Per exemple, es podria ubicar un taller de muntatge d�ae-rogeneradors amb mà d�obra de les Històriques.Cal dir que 60 MW no són res però benvinguts siguin Ho hem de saber aprofitar.

Com valora que el seu poble es trobi dins d’una ZDP?

Xavier Casoliva, president comar-cal de la Segarra, en declaracions a l�Avui, va ressaltar l�acceptació dels parcs eòlics i els ingressos que generaran als municipis im-plicats. Els ecologistes d�Ipcena, per la seva banda, esperen que el pla no suposi una massificació de molins al paisatge i sobretot que quedi clara la cobertura legal dels projectes, perquè ja hi ha dues sentències contràries a parcs eò-lics que no estaven previstos pel planejament urbanístic, segons l�entitat.

Posició de la Coordinadora

La Coordinadora per una Eòlica Sostenible, segons fonts consul-tades, �no es posiciona ni a favor ni en contra de les ZDP sempre i quan no es passi dels 450 MW�. Com ja es va avançar per a la co-ordinadora el nou mapa de les ZDP �era d�esperar�.

Com una loteria

Finalment, les zones de desenvo-lupament marcades pel Govern generen divisió a les comarques de Tarragona, on ja s�estan trami-tant els permisos per a gran part dels parcs eòlics del país. L�alcal-de de Tivissa, Jordi Jardí (CiU), feia una valoració a l�Avui molt positiva d�aquests parcs. Al seu municipi ja se n�està preparant un de 105 MW, i amb el decret serà prioritari construir-ne un altre de 120 MW. �És com si ens hagués tocat la loteria. Tenim un

Una comissió de quatre persones de la Coordinadora de les Garrigues per l�eòlica sostenible van acudir a la reunió que va tenir lloc a Fal-set el passat dimarts 3 de març a la tarda, convocada per la Plataforma per a la Defensa del Priorat per tal de consensuar una posició uni-tària a nivell català en relació al mapa de les Zones de Desenvolupament Prioritari. A l�acte, que va tenir lloc al local del Consell Regulador del vi de la DO Montsant, hi van acudir, a més de la representació garriguenca, membres d�organitzacions de la Terra Alta, la Conca de Barberà, el Baix Camp i també de la Segarra. El grup que treballa el tema eòlic a la zona de Girona, Salvem l�Empordà, va excusar la seua presència però va manifestar que subscrivia els acords presos. En aquest sentit, una de les conclusions de la trobada va ser la de redactar un document unitari que serà tancat la setmana vinent, on es denunciarà la falta de participació del territori en la designació de les zones. També es va acordar sol.licitar una reunió al més alt nivell de la Generalitat amb representació de totes les organitzacions.

Reunió de la Coordinadora a Falset

A la Segarra veuen el decret del Govern amb bons ulls gràcies als ingressos que generaran als municipis afectats

La coordinadora també es va reunir a les Borges. | FOTOS: Arxiu |

Un dels camions que transporta un dels molins del parc d’Almatret al seu pas per Seròs. A sota, la base d’un molí. | FOTOS: Arxiu |

pressupost municipal de tres mi-lions i en el futur ingressarem dos milions anuals més�, va afirmar. Segons Jardí, els aerogeneradors no es veuran des de Tivissa, si bé, segons va admetre, �es podrien veure des de l�Ametlla, que és un municipi turístic�. A l�altra banda hi ha les entitats que protesten per la massificació eòlica, com la Plataforma de la Terra Alta.


L�Ajuntament de les Borges Blanques vol crear un ruta que tingui com a finalitat donar a co-nèixer la comarca a través de l�oli d�oliva verge. Així ho ha declarat el tinent d�alcalde Jordi Satorra que ha deixat clar, però, que la �ruta vol unir les dues ànimes de la comarca. La de secà lligada a l�olivera i la de reg lligada al Ca-nal d�Urgell�. Per això els 20 quilòmetres de la ruta travessen diferents pai-satges que portaran el visitant per un trajecte que des des les banquetes del Canal fins al ja-ciment de pintures rupestres de la balma de les Roques Guàrdies o a l�espai natural dels Bessons, entre altres espais.El projecte costaria uns 900.000 euros que s�esperen aconseguir,

L’ajuntament prepara una ruta per conèixer el termeExcursions. La ruta vol unir l’ànima de les dues parts de la comarca: la de secà, amb l’olivera com a protagonista, i la de reg, representada pel Canal d’Urgell

TURISME • Les Borges Blanques

El mal temps no va anul·lar la ce-lebració del Mercat de les rebai-xes de les Borges Blanques, tot i que va impedir que alguns comer-ços poguessin treure les seues pa-rades al carrer, mentre que alguns

establiments es van refugiar als porxos. L�afluència de compra-dors també va ser menor que en altres casos per les inclemències meteorològiques. Malgrat tot, els que es van apropar fins a les Bor-ges van poder comprar productes amb un 50% de descompte.

La comarca de les Garrigues és una de les primeres 9 comarques de Catalunya que ha aconseguit disposar del servei e-TRAM per a tots els seus municipis. Així, de les 41 comarques catalanes, de moment només es pot accedir electrònicament als serveis pú-blics en nou: les Garrigues, l�Alt Urgell, la Conca de Barberà, la Garrotxa, el Montsià, el Pallars

Jussà, el Pla d�Urgell, la Ribera d�Ebre i la Terra Alta. L�e-TRAM fa possible que els ciutadans des de qualsevol lloc i en qualsevol moment puguin accedir a la in-formació necessària sobre trà-mits locals, iniciar i formalitzar qualsevol sol·licitud i consultar l�estat i el contingut dels seus trà-mits. També el Consell Comarcal s�ha adherit a l�e-TRAC, el mòdul de gestió especialment pensat per als consells comarcals.

Les Garrigues, pionera en tràmits ‘on-line’ amb els ajuntaments

El mal temps no aconsegueix anul·lar el Mercat de les rebaixes

NOVES TECNOLOGIES • Comarca

COMERÇ • Les Borges Blanques

Són 20 quilòmetres que travessaran diversos paisatges i que guiaran el visitant pel patrimoni municipal

en part, gràcies a un subvenció dels Ministeri de Medi Ambient. És precisament amb aquesta fi-nalitat que hi ha prevista una re-unió al Ministeri a Madrid entre representants de l�administració central i una comissió en repre-sentació de l�Ajuntament de les Borges Blanques, per exposar el projecte.La ruta generaria un camí nou que es podria fer a peu o amb

bicicleta i que inclouria zones d�esbarjo i de descans. L�ajun-tament ja ha aprovat el projecte �volem oferir una visió global de la comarca amb un discurs que uneixi les oliveres i els secans, amb el Canal�, detalla Jordi Satorra. Ara, s�està a l�espera de la reunió al Ministeri de Medi Ambient espanyol per comen-çar a plasmar sobre el terreny aquest projecte turístic.

El consistori confia en aconseguir una ajuda del Ministeri de Medi Ambient per poder engegar el projecte

Les construccions de pedra seca seran un dels atractius de la ruta. | FOTO: Arxiu |

RedaccióLes Borges Blanques


Redacció. Comarca

10 anys de Som

Oficines al Carrer Sant Pere, 4Any 2003

Nova ubicació al carrer Comerç, 29Any 2006

Estrena de la seu al carrer Nou, 2Gener de 2010

HISTÒRIA

Tres de març del 2000, SomGarrigues veu la llum. Amb un pressupost de dos milions de pessetes, aportat pels 10 socis propietaris, s�engega el primer i unic periòdic de la comar-ca. Llavors, un periodista -que també feia les tasques de maquetador- i un comercial, ambdós a mitja jornada, con-feccionaven el que seria el primer número del Som. En un local sense lavabo al carrer Sant Pere, 4 de les Borges, amb una estructura mínima però amb els mitjans justos i neces-saris es va fer el primer llençat de 500 exemplars. Neix així la publicació que vertebrarà la comarca, defensarà els seus interessos, farà descobrir els seus valors i la farà estimar. Deu anys després, la publicació s�ha convertit en una eina de cohesió social i una publicació de referència, complint part dels objectius que es volien assolir des del principi. Avui la publicació estrena nova seu en propietat (carrer Nou, 2) amb un equip humà de dos periodistes a jornada completa, un fotògraf, una administrativa, un contable, la responsable de distribució i un director que s�encarrega de supervisar l�engranatge de tota la maquinària.

Tot i això, el Som deu gran part de la seva gran vàlua al mig centenar de col·laboradors que s�encarreguen d�aportar el seu granet de sorra sempre que calgui. La implicació dels seus socis, dels treballadors, dels col·laboradors però so-bretot dels seus lectors i subcriptors ha estat clau per a que el Som sigui el que és actualment.

Possible desaparició el 2002

Al llarg dels 10 anys de SomGarrigues, la publicació les ha vist de tots colors. Moments difícils, intensos, emotius, durs i feliços. El periòdic ha passat de la seua possible desaparició (any 2002) a rebre el premi a la Millor Iniciativa Periodística i Empresarial de Catalunya editat per una Associació Cultu-ral (2008). Aquest premi va estar precedit pel Premi Ate-neus 2008. Dos guardons que reconeixen el camí recorre-gut pel mitjà.Al llarg dels deus anys, el Som ha tingut tres coordinadors

que marquen les seves etapes: Jordi Ribalta, Raül Capell i Francesc Florensa. Dels inicis més complicats a una actu-alitat consolidada, passant per l�enlairament de la publica-ció marcada per la feina d�en Raül. Aquesta mirada enrere serveix per no perdre la conscièn-cia del que és i vol ser SomGarrigues. També s�aposta, però, pel futur, on les noves tecnologies marcaran el devenir de la publicació. L�objectiu de la segona dècada del periòdic serà el naixament del diari digital acompanyat d�elements audiovisuals. Abans, però, el Som ha de celebrar els 10 anys en una festa on hi són convidats tots aquells que se l�esti-men.La festa serà aquest sis de març a partir de les 19:00 hores a la Casa de la Cultura de les Borges. Mònica Terribas, peri-odista i directora de TV3, entre d�altres convidats del món dels mitjans de comunicació, s�encarregaran d�apadrinar l�aniversari de la primera dècada de la publicació. El camí que s�obre ara és el que ha de portar a complir la segona etapa, un camí que hem de fer tots junts.

FEM

10ANYS!Després de 261 números publicats i de moltes notícies, reportatges, entrevistes i col·laboracions, el SomGarrigues compleix deu anys. I ho fa, segons els seus lectors, en un molt bon estat de salut. Tot seguit s’explica quin ha estat el camí.


10 anys de Som20 SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

1a portada del SomGarrigues17 de març del 2000. Número 2

1r redisseny del SomGarrigues27 de gener del 2006. Número 155

2n redisseny del SomGarrigues5 de març de 2010. Número 262

L’EVOLUCIÓ DEL SomGarrigues

L�evolució de SomGarrigues és palpable tant a ni-vell físic com a nivell humà. La publicació ha passat d�editar-se en un local de 25 metres quadrats, amb un tiratge de 500 exemplars i amb un pressupost de 12.000 euros a fer-ho en una nova seu en propietat de més de 50 metres quadrats, amb un tiratge d�uns 1.350 diaris i un pressupost que s�ha incrementat 10 vegades. El lector, però, pot comprovar a nivell vi-sual aquesta evolució. Es passa d�un primer disseny molt reticular, amb una maquetació bàsica semblant als dissenys dels diaris de l�època, a un disseny propi, aquest, fresc dinàmic i ple d�elements que permetran al lector identificar amb facilitat el qui, el com, l�on, el quan i el perquè de cada notícia. Entremig existeix el primer redisseny, el que segurament hom té més a la memòria, un disseny amb el que s�han assolit grans fites i guardons.

Així, les primeres edicions del Som tenien 16 pàgi-nes on el color només existia en la portada i la con-traportada. Després, l�ampliació de pàgines es va fer fins arribar a les 28 i, darrerament, es va normalit-zar amb les 32 planes que s�editaven fins ara. És en aquesta etapa quan la publicació passa d�imprimir-se a les màquines de Garrigues Gràfic de les Borges Blanques a fer-ho en rotativa a Indugraff Offset de Constantí. A partir d�aquest número s�enceta l�era III del disseny: 40 pàgines, 16 de les quals són a tot color, és a dir, vuit més que en la darrera edició on els blancs tenien un protagonisme especial evitant l�acumulació d�elements i facilitant la seva identifi-cació i lectura. Cal dir que a partir d�aquesta edició el lector sabrà, només tocant el paper, que el Som ha canviat; la publicació s�edita a partir d�ara en un pa-per més prim però igualment resistent.

PREMIS L�any 2009 es recordarà al SomGarrigues per la consecució de dos dels premis més impor-tants dins el món del periodisme comarcal: el premi Ateneus 2008 i el Premi Tasis-Torrent. El pri-mer va significar un reconeixe-ment dins la Federació d�Ateneus de Catalunya que van escollir la publicació de les Garrigues com el millor mitjà de comunicació català editat per una associació cultural. Rebre els Tasis-Torrent, en canvi, significava aconseguir el guardó més prestigiós dins el món de la comunicació local i comarcal a Catalunya. En els dos casos, el jurat que conforma els premis el formen reconeguts periodistes del país com Sebastià Serrano (El Periódico), Maria Coromines (CAC), Neus Bonet (Catalunya Ràdio) o Montserrat Abad (TVE). Ambdós premis re-coneixen la tasca duta a terme al llarg d�aquests 10 anys de vida del Som i situen la publicació i la co-marca en un context de periodis-me rigorós. Abans, però, el Som va rebre re-coneixement des de dins de les Garrigues. Una prova d�això va ser l�accèssit que va atorgar la Revista Garbinada de Granyena al reportatge Molins de vent a debat: una amenaça o una oportu-nitat pel territori, obra d�Elisenda Panadés.

Trobada de col·laboradors a la Pobla de Cérvoles (2009) Visita d’escolars a les oficines del carrer Comerç (2007)

Les noves oficines del carrer Nou (2010)

El premi Tasis Torrent és el guardó més important en el món de la comunicació comarcal del nostre país. | FOTO: X.M. |

Reunió de dissenyadors (2009)

Recollint el premi Tasis-Torrent (2009)Preparant el repartiment del quinzenal (2008)Exemplars del periòdic (2008)

Sopar de Nadal a Arbeca (2009) Premi Ateneus (2009)

Som Garrigues

GarriguesSomPublicació quinzenal de la comarca

Del 17 al 30 de març del 2000 • Número 2 • Any 0 • 200 PTA

Oposició frontal a l’abocador de Juncosa (pàg. 3)

Les Garrigues tindrà 10dels 14 parcs eòlics projectats a la província

La comarca de les Garrigues con-centrarà la majoria dels parcseòlics que l’empresa TarracoEòlica S.A. projecta a la provínciade Lleida. Concretament seran10 parcs situats a la Granadella,Granyena, Juncosa, Bellaguarda,i Torrebesses. A més també sen’ubicarà de la mà de l’empresanavarresa NHE un altre a cavallentre Fulleda i Tarrès. Els alcaldesi els propietaris dels terrenysveuen amb bons ulls el projecteperquè suposa una considerablefont d’ingressos.

Molts aficionats a l’escaladad’alta muntanya, la majoriaprovinents del Segrià i l’Urgellhan escollit la comarca de lesGarrigues per practicar unamodalitat d’escalada que pro-lifera des de fa dos anys.Castelldans, Arbeca, el Viloselli el Cogul són, de moment, leszones més explotades i cone-

gudes per aquests atrevitsescaladors que opten per l’esca-lada sense corda. Els blocstenen una alçada d’entre 3 i 10metres i els més alts estan habi-litats amb ferros per practicar-los amb corda. Molts escaladorsd’alta muntanya trien aquestsblocs per entrenar-se per a esca-lades més complexes i amb més

altitud en zones de muntanya.D’altres, més professionals iamb ànim de descobrir unanova possibilitat d’escalada, sesumen a la moda de l’escaladaen blocs sense corda. En aques-ta edició de SomGarrigues espresenta una nova modalitatesportiva que també es potpracticar a la comarca.

(pàg. 12)

L’Albagés continuaamb la desobediènciacivil

Un grup de veïns de

l’Albagés, en representació

de la majoria, asseguren

que forçaran l’Ajuntament a

cobrar els impostos casa

per casa. Aquesta és una

altra manera de reivindicar

la dimissió de l’actual equip

de govern.(pàg. 6)

Protegeixen el poblatdels Vilars de l’aiguadel rec

Els arqueòlegs de la UdL

que treballen al jaciment

dels Vilars d’Arbeca van tor-

nar a la feina la setmana

passada per tal de delimitar

el perímetre màxim del

poblat ibèric i establir un

drenatge que estableixi un

cinturó de protecció del

poblat a l’aigua del rec.(pàg. 6)

La variant de lesBorges comença a ser una realitat

Després de molts retards en elsterminis previstos de realitza-ció de les obres de la variant deles Borges Blanques, l’enginyerde l’obra assegura que lesobres començaran entre el 20 i26 de març i que s’agilitzaran elmàxim possible per tal quel’estiu del 2001 les Borges ja nopateixi la congestió del trànsit.

(pàg. 5)

Els alcaldes dels pobles veïns, alarmats perquè l’abocador s’ha d’ubicar sobre un aqüífer

Escalar en blocs de les Garriguessense corda, una modalitat en auge

(pàg. 5)

M o s s é n C i n t o V e r d a g u e r , 2

L E S B O R G E S B L A N Q U E ST e l . F a x 9 7 3 1 4 3 4 1 3

e - m a i l : j a u m e _ j u m b e r t @ a l e h o p . c o m

C O N S T R U C C I O N S

��

��

��

��

��

��

��

��

��

Hi ha poques revistes que tinguin una vinculació com la vostra. És difícil trobar una publicació tan propera i que toqui tots els temes.

Només fa dos anys que sóc subscriptora. M’agrada llegir-lo perquè explica les coses de la nostra terra. Considero que és molt proper.

Rosa Solé Jubilada de la Pobla de Cérvoles

Josep VallverdúEscriptor lleidatà

M’agrada llegir coses de la nostra terra. És molt proper i entretingut

És difícil trobar una publicació que toqui tots els temes

QUINA VALORACIÓ FAS DELS10 ANYS DE SomGarrigues?Diferents persones de diversos pobles de la comarca o que han tingut algun tipus de vinculació amb la publicació expliquen què en pensen del SomGarrigues. Són alguns exemples de l’opinió que genera el quinzenal entre els seus lectors.

La valoració és favorable. El Som és fantàstic. Només puc dir que seguiu en la mateixa línia perquè realment ho feu molt bé.

El Som omple el gran buit de comunicació comarcal de les Garrigues. La publicació ha creat sensibilitat. L’evolució ha estat espectacular.

Joan BellmuntHistoriador de Puiggròs

Josep M. CampsAlcalde de Cervià

El Som ha creat a les Garrigues un profunda sensibilitat comarcal

Només puc dir que seguiu en la mateixa línia, ho feu molt bé

Positiva. És una publicació que poc a poc s’ha anat consoli-dant. La gent cada cop està més engrescada. Al bar sempre hi ha algú llegint-lo.

Qui ho havia de dir quan vaig començar a treball al Som que faríem 10 anys! És una de les millors publicacions comarcals de tot el país.

Berta PalauPrimera periodista del Som

Cristian GinéTé un bar a les Borges Blanques

Penso que el Som és una de les millors publicacions comarcals

Al bar sempre hi ha algú llegint el Som. La gent està engrescada

Ningú es pensava que el Som tingués aquesta continuïtat. Això demostra que si les per-sones tenen voluntat i vàlua les coses poden sortir bé.

L’evolució és molt bona. Jo principalment m’entretinc amb les cartes al director. Està bé seguir les picabaralles d’alguns lectors.

M. Carme NavàsBotiguera de Juncosa

Francesc PinyolExpresident del Consell

M’entretinc llegint les cartes. Està bé que la gent participi

Si les persones tenen voluntat, les coses surten bé

Un element clau en el fo-ment de la cohesió comarcal, visualitzant allò que ens uneix i generant un necessari debat en torn els temes que afecten.

El Som creu en el present i busca la utòpica revitalitza-ció de les Garrigues, vivim i treballem per donar un futur a aquesta terra aspra.

Jordi ArmengolRamader de Juneda

Albert VilàPolitòleg de Torrebesses

El Som creu en el present i busca revitalitzar les Garrigues

El Som és un element que ens uneix i que genera un debat necessari

10 anys de Som21SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

L’Albert ha estat nou anys president del Som i l’Emili fa poc més d’una any que ho és. Quina valoració feu del vostre pas per la presidència del Som?Davant del Som sempre hi ha hagut una di-recció col·legiada per tots els socis. Totes les decisions que es prenen són consensua-des. No hi ha directrius presidencialistes.La funció de president ha estat sempre assumir la responsabilitat de ser la cara visible. Quan hi ha problemes ens toca a nosaltres donar la cara.

Quin paper juga el SomGarrigues a la consciència col·lectiva de la comar-

ca?Un dels objectiu pels quals es va

crear el Som fa 10 anys enre-re va ser per crear el sen-

timent de pertinença a la comarca.

Això s’ha aconseguit

sobre-tot

per la gent que viu aquí. Al carrer avui tothom sap què és el SomGarrigues i sap el que opinem. És una eina identitària de cohesió territorial.

El Som ha assolit enguany els 13.000 lectors a tota la comarca. On cal buscar l’èxit del Som?L’èxit clau és que és una publicació feta des de la comarca per a la gent de la comarca. És molt proper. Des de fa 10 anys fem un se-guiment del pols social, econòmic, polític, esportiu o cultural de les Garrigues. Abans eren els mitjans de Lleida els que de tant en tant parlaven de les Garrigues.

Quin és el pitjor moment que recordeu durant aquesta dècada? De moments crítics no n’hem tingut mai. Sí que als dos anys i escaig ens vam arribar a plantejar el fet de traspassar la publicació al grup del diari El Punt. Però per sort vam poder tirar endavant i mantenir el Som.Sempre hem tingut el repte d’aconseguir que fos un projecte viable amb una cerca de recursos constant. Hem aconseguit un equip professional digne. Hem passat de ser una publicació amateur a ser completa-ment professionals.

L’aposta més arriscada?La que acabem d’encetar. Hem fet una inversió forta per tenir unes ofi cines

noves i pròpies. És el gran pas de consoli-dació.

Bons moments també.Sí! Sobretot el reconeixement dels premis del 2009. Tot i que el reconeixement ens el donen tots els subcriptors, lectors i els anunciants que veuen clar que el Som és una bona plataforma per a ells.Els sopars de Nadal amb tots els col-laboradors sempre són emotius.Al voltant del projecte del Som hem acon-seguit vincular una setantena de persones d’arreu del territori que participen d’una manera activa en el projecte. Durant tot aquest temps n’han format part una vin-tena de treballadors. Si creixem també creixerem laboralment.

Ens podeu dir quins són els reptes de futur de la publicació?Consolidar el nou diari digital. Llen-çar-nos al món digital. Apostem fortament per la nova versió digi-tal que s’actualitzarà cada dia.El desè aniversari el marcarà el nou disseny de l’edició en pa-per i la nova web.El repte a llarg termini és crear una televisió i una ràdio per internet.Aquesta és una idea que sempre ens ha agradat.

ENTREVISTA CONJUNTA AMB EMILI FARRÉ i ALBERT VALERORepàs històric amb els dos presidents de la història de la publicació

Estàs maquetant el Som des de la pri-mera etapa. De fet, ets la més vetera-na de la plantilla. Quan comença el teu camí al periòdic SomGarrigues?El meu camí al SomGarrigues comença al tercer número. Abans ja el coneixia.De fet, un amic que forma part del grup d’emprenedors que van crear la publica-ció, ja em mantenia informada del que es coïa per la cuina.

Quins avantatges destacaries d’una publicació comarcal com és el cas del SomGarrigues?El més directe és que parla de coses d’aquí. No hi ha altra manera d’estar in-format, de saber en profunditat el que passa a les Garrigues si no és mitjançant el Som. Un altre avantatge -potser no tan di-recte- és com s’ha aplicat la tecnologia. Des del principi s’han tingut en compte

els nous formats, s’han aplicat les noves tecnologies en el disseny del diari i s’han utilitzat els programes més efectius i adequats. S’han interrelacionat diari, in-ternet i ràdio.

Quina anècdota recordes amb més significació o emoció al llarg d’aquests deu anys de publicació?El temps et porta molts records i moltes anècdotes, és normal. Mirant enrere han passat moltíssimes persones i cadascuna de les quals ha deixat l’emprempta del seu pas, totes han enriquit el Som, totes l’han fet el que és. No destacaria cap mo-ment en especial.

Què et sembla l’evolució del Som des dels inicis fins a l’actualitat. És positi-vaSí, el som sempre ha fet d’amic a les no-ves tecnologies i ha mirat sempre d’adap-

El més directe del Som és que parla de coses d’aquí

LUPE RIBOTENTREVISTA AMB tar-les el millor possible per tal d’obtenir

el millor resultat.Sempre ha estat pioner i valent en l’apli-cació tant de programes com de platafor-mes noves.Ha apostat de manera clara per la proxi-mitat amb el lector essent present a les diverses fires que es fan per la comarca de les Garrigues.Ha canviat de lloc, ha anat col·locant la cuina en diversos llocs, primer era una cuina petita, després una cuina fosca i finalment tenim una cuina amb vistes.Vam començar amb un ordinador, amb un cuiner i uns fogons de camping gas, i ara podem triar en quins ens fiquem a cuinar i tenim molta gent per la cuina. Vam començar fent poques planes, pocs plats, i ara tenim una magnífica carta.

Aquest número estrenem un nou dis-seny molt atractiu. Quins avantatges tindrà la nova maquetació per al lec-tor del SomGarrigues?El lector es trobarà amb unes pàgines més netes, amb més espais en blanc, això li suposara una lectura més cómoda, amb un cop d’ull a la pàgina veurà el que hi ha i decidirà per on començar a llegir, amb una tipografia més fàcil de llegir, amb uns interliniats més oberts i amb uns titulars més marcats.Millorant les capçaleres, també veurà i es situarà ràpidament en la secció. Aconse-guim més color -vuit pàgines en total- i això farà més atractiva la publicació tant pels lectors com pels treballadors.

La Lupe és la maquetadora del SomGarrigues. Ella s’encarrega des del número tres del periòdic de dissenyar el diari pàgina per pàgina. Ha viscut el canvi de tots els redissenys i s’ha encarregat d’aplicar-lo.

10 anys de Som22 SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

Vet aquí la nena que sortia a la primera portada del SomGar-rigues, tot just quan tenia uns mesets. I ja és tota una noia ben eixerida. I és que la Cinta Mayoral i Farguell, de Golmés (Pla d’Urgell), ha anat creixent paral·lelament al Som. L’evi-dència és clara: al primer nú-mero tot just podia agafar un exemplar del Som, avui sosté sense problemes la impressió en PVC d’aquella portada en la que va ser protagonista sense voler-ho.

La nena de la primera portada del Som

CANVI DE CARA

Coincidint amb el desè aniversari, i tal com va passar en el cinquè, el SomGarrigues ha aprofitat aquesta celebració per fer importants canvis grà-fics i d�estructura en la maquetació de la publica-ció. Un cop més hem comptat amb la col·laboració del dissenyador gràfic Jordi Calvís, actualment a l�equip de disseny de l�empresa web Antaviana. Aquesta remodelació, que va començar a princi-pis d�aquest 2010, ha estat coordinada activament per Francesc Florensa i també hi ha participat la nostra maquetadora, Lupe Ribot. Amb l�afany d�oferir un millor producte als nostres lectors, en

l�evolució d�aquesta aposta gràfica s�ha realitzat un interessant estudi en altres publicacions en premsa nacional i internacional pel que fa a les noves tendències en disseny, sobretot amb els pe-riòdics que han canviat la seva maquetació en els darrers mesos.

En el redisseny del nou SomGarrigues s’ha mantin-gut el nombre de columnes (5) i de mòduls (25). Tanma-teix, el nombre de pàgines ha augmentat fins a 40, 16 de les quals en color. S’han redefinit dos nous colors principals que comptaran amb el suport d’uns altres dos de secundaris.| FOTO: Arxiu |

TIPOGRAFIESEn l�elecció de les tipografies hem comptat amb la inestimable ajuda del reconegut disse-nyador gràfic i tipògraf borgenc Josep Patau. La font Whitney de Hoefler & Frere-Jones s�utilitzarà per titulars i destacats. Per al text s�ha optat per la Mercury Text en versió G2 i que pertany als mateixos creadors.

Whitney

Mercury Text

AaBbCc12AaBbCc1

AaBbCc123AaBbCc123

Jordi Calvís ha estat l’encarregat de liderar el projecte de redisseny

En 10 anys el SomGarrigues ha passat de ser la idea d’uns pocs agosarats a esdevenir el mitjà de comunicació de re-ferència de tota una comarca. Han estat moltes les vicissi-tuds que ha patit aquest humil periòdic en la seua curta però intensa i profitosa existència, i compleix una dècada en més bona forma que mai: un nou espai de treball més conforta-ble, més cèntric i en propietat, un equip tècnic consolidat, un disseny posat al dia, unes excel·lents dades d’audiència, un alt grau de reconeixement dins i fora de les Garrigues, un entorn fort i cohesionat i diversos projectes de futur en-grescadors, conformen un pa-norama més que encoratjador.

Ara bé, hem de ser consci-ents que tot aquest crèdit que tant ens ha costat de guanyar l’hem de seguir ado-bant amb el nostre treball di-ari, oferint un millor producte i arribant a més gent encara. Hem d’entendre que res està fet, que no podem caure en el cofoisme i la relaxació, i que hem de persistir per seguir millorant número rere núme-ro, quinzena rere quinzena. El principal motiu de l’èxit del Som és, sense cap tipus de dubte, la seua gent, aquells que d’una manera o altra en formen part: socis, treballa-dors, col·laboradors, subscrip-tors, anunciants, lectors..., i per tant, és en la mesura que aquests hi participin activa-ment i se’l sentin seu, que el projecte tirarà endavant amb la força i l’empenta necessà-ries perquè d’aquí a 10 anys, quan en complim 20, ens continuem sentint orgullosos de la feina feta fins alesho-res. S’ha fet molta feina, però encara en queda més per fer. Ara però, és moment de gau-dir de l’efemèride i de fer balanç d’aquests 10 anys. Moltes felicitats a tots els que ens han acompanyat fins aquí. Benvinguts als que ho facin a partir d’ara.

Francesc Florensa i [email protected]

Moltafeina per fer

10 anys!

Hem d’entendre que res està fet, que no podem caure en el cofoisme i la relaxació, i que hem de persistir per seguir millorant

Amb el nou redisseny, el lector es trobarà amb unes pàgines més netes, amb més espais en blanc

El nou color fa més atractiva la publicació


L�arquebisbat de Tarragona i la Generalitat iniciaran una tanda de reunions per analitzar l�estat de conservació dels diferents elements del patrimoni de la diòcesi en les seves parròqui-es incloses en la demarcació de Lleida. La trobada servirà també per elaborar un llistat de casos que requereixen una ac-tuació urgent d�arranjament o rehabilitació. La reunió tindrà lloc a Fulleda, un dels munici-pis l�església del qual es troba en un estat deficient de conser-vació. Aquest és el compromís a què van arribar l�arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i el delegat del Govern a Lleida, Mi-quel Pueyo, en el transcurs d�una trobada mantinguda a la seu de l�arquebisbat.L�arxiprestat de l�Urgell-Garri-gues, que forma part de l�arque-

Primera reunió per a la conservació del patrimoni religiós de la comarcaReparació arquitectònica. Les esglésies de Fulleda i la de Sant Martí de Maldà, a l’Urgell, són dues de les que requereixen una actuació urgent de rehabilitació

PATRIMONI • Comarca

Representants del Consell Co-marcal es reuniran el proper dia 9 a Barcelona amb el secreta-ri general de Mobilitat, Manel Nadal, per demanar-los una so-lució urgent per arranjar diver-ses pistes de la comarca. Des del Consell es planteja la possibilitat de traspassar aquest vies comar-cals al govern per tal que entrin a formar part de la xarxa vià-ria de la Generalitat, de manera que sigui aquest ens que es faci càrrec del seu manteniment. Es tracta de l�eix que uneix l�A-2 de Mollerussa a Torrebesses passant per les Borges i el Cogul, un dels

municipis amb més mancances en aquest sentit. La segona seria la que comunica l�autopista AP-2 a la sortida de l�Albi fins al Cogul, on es bifurcaria seguint fins a Torrebesses i Alcanó. La vicepresidenta primera del Consell, Josefa Peiró, i el vicepre-sident segon, Josep Ramon Min-guella, seran els representants del Consell en aquesta trobada, que ha de servir per trobar una solució a un dels problemes més evidents de la comarca com són les males comunicacions. A més, segons responsables del Consell, el condicionament de les pistes suposaria una reducció important de trànsit per la N-240.

El Consell vol traspassar les pistes a la xarxa viària de la Generalitat

INFRAESTRUCTURES • Comarca

Les reunions han de servir per fixar un calendari de les actuacions i establir una planificació tècnica

Xerrada sobre el romànic catalàPATRIMONI • Juneda

sia de Fulleda o la de Sant Martí de Maldà, l�Urgell.La reunió, que aplegarà repre-sentants de la Generalitat i de la diòcesi de Tarragona, amb la previsió que també hi participi l�Institut d�Estudis Ilerdencs, ha de servir per establir algun tipus de planificació tècnica i econò-mica de les actuacions que s�es-tableixin com a prioritàries.

bisbat de Tarragona, comprèn 24 parròquies. Alguns edificis del patrimoni de la diòcesi per-tanyents a aquestes dues comar-ques, tal i com li van fer arribar al delegat del Govern diversos responsables municipals, pre-senten un estat deficient que necessita una reparació al més aviat possible. És el cas, entre altres, de l�esglé-

L’arquebisbe i el delegat del Govern durant la reunió. | FOTO: Generalitat |

RedaccióComarca

Redacció. Comarca

Redacció. Juneda

Arquitectura religiosa del tercer ro-mànic català a les terres de Lleida és el tema de la xerrada que ofe-rirà Albert Salvia el dissabte 6 de març a les 20.00h a Juneda. Serà un seguiment del Romànic que

va sorgir arran de la Reconquesta de la Península ibèrica, però cen-trant-nos en les nostres comar-ques. Un Romànic que parteix de construccions com la Seu Vella i que va influir a tota l�arquitectu-ra del moment amb una tipologia molt marcada.

Es fa difícil dibuixar una cartografia de l’acti-visme digital a les Garrigues sense oblidar-se d’iniciatives que de ben segur mereixen tot el nostre interès. Tot i així m’atreviré a fer una certa aproximació que espero que ajudi a perfilar una visió més o menys nítida de la seva evolució.Les plataformes activistes a la nostra co-marca han començat en els darrers anys a fer ús de la xarxa com altaveu de les se-ves reivindicacions. Han obert una finestra de participació i de conversa col.lectiva en un territori geogràficament ampli i dispers on cal tenir en compte també que alguns integrants o simpatitzants viuen fora de la comarca. La virtualitat ajuda a unir tots aquells que poden compartir formes de pensar i actuar.

Corria l’any 2005 quan una de les primeres iniciatives va néixer amb tanta força que va transcendir fronteres. Es tracta de Boicate-ja’m, que va ser impulsada des de les Bor-ges Blanques de la mà d’Emili Junsalba. En aquest lloc web, on milers de persones van demanar ser objecte de boicot, es parodia-va la campanya orquestada per grupuscles de la dreta espanyola més insalubre contra el cava i els productes catalans. Junsalba va ser entrevistat per diversos mitjans catalans i espanyols i fins i tot es va fer àmpliament conegut entre els parlamentaris del nostre país.En quan a la creació de plataformes que buscaven disposar del seu altaveu a la xar-xa, els blocs van esdevenir una de les pri-meres formes d’expressió, com a mínim la

més visible i participativa. Recordo que un dels primers blocs va ser en contra de l’abo-cador de Maldà, a l’any 2006. Més recent-ment la Plataforma Almatret Net (www.almatretnet.segria.eu), que com bé sabeu s’oposa a la construcció de la central tèr-mica, va posar en marxa el seu bloc i hi ha mantingut una activitat constant durant tot l’any passat.La Plataforma Garrigues Decideix (garri-guesdecideix.cat) va bastir un ús exemplar de les noves tecnologies en la passada con-vocatòria de referèndum del 13 de desem-bre. Va suposar un pas més enllà en l’acti-visme digital de la nostra comarca gràcies a la efectiva combinació d’un bloc, les xarxes socials i eines de coordinació on-line. D’una banda voldria destacar l’ús de Facebook, on

s’hi han aplegat més de 200 seguidors. De l’altra, l’ús d’un programa informàtic, facili-tat per la coordinadora a nivell de tot el país, que va permetre comprovar que una perso-na estava en el cens de la població i que no votava més d’una vegada. Tot just fa uns dies, la Coordinadora Les Garrigues per una Eòlica Sostenible (eolicasostenible.cat) ha seguit els mateixos passos, combinant l’es-trena d’un bloc i d’una plana a Facebook.Finalment, no podem oblidar-nos de l’in-tensa i exitosa activitat a Facebook del grup MPG (Muntadors de Pollastres Grossos) de les Borges Blanques. Darrera d’una imatge lúdico-festiva, impulsa tota mena d’accions, que sovint gaudeixen d’un cert esperit rei-vindicatiu. El dia de l’Orgull Pagès a l’última festa major en seria un bon exemple.

Lluís Guiu [email protected]

Cartografia ràpida: Garrigues, activisme, plataformes, xarxaWeb n’hi do!


La primera central de biogàs de digestió ràpida de tot l�Estat espa-nyol està més a prop d�ésser una realitat. Els tràmits per a la seua construcció (terme municipal de l�Espluga Calba) s�estan enlles-tint. De moment només manca que la Comissió Territorial d�Ur-banisme doni el vist i plau a la línia d�evacuació d�aquesta instal-lació pionera que agafa el model de les centrals de biogàs bavare-ses (Alemaya). Aquesta mena de centrals redu-eixen a la meitat el procés de di-gestió dels residus ramaders, ac-celerant el procés i aconseguint el màxim rendiment de les dejecci-ons. La central pensada per produir 2 MW d�energia elèctrica -tot i que estarà preparada per produ-ir-ne 2,5- absorbirà diàriment 30 tones de residus gallinacis i 50 de purins. Fonts de Quipendes Cons-truccions, empresa promotora, van explicar que la voluntat de la firma, amb part d�inversors de l�Espluga, es començarà a cons-truir quan la Comissió autoritzi la línia d�evacuació, amb tota proba-bilitat �abans de l�estiu�. El procés de biogestió ràpida, se-gons les mateixes fonts, sintetitza la gestió dels residus en 21 dies, mentres que les plantes comu-nes ho fan en 60. Així, s�aconse-gueix �treure el major rendiment al residu�.El gas que s�obté es transforma mitjançant turbines en electricitat. A més, la central permetrà la fabricació de fertilit-zants.En un altre ordre de coses, la Co-missió Territorial d�Urbanisme

Compte enrere per a la construcció de la primera central de biogàs avançada de l’Estat Pioners. És la primera instal·lació estatal que redueix el temps de digestió de residus en dos terços. Els seus promotors creuen que les obres podrien començar abans de l’estiu. L’ultim tràmit és l’autorització de la línia d’evacuació d’electricitat dels 2 MW que produirà

ENERGIA • L’Espluga Calba

Els promotorsprepararan la planta per produir fins a 2,5 MW tot i que en un principi en farà 2

Responsables del Consell i els tècnics en ocupació es van reunir per parlar sobre treball i ocupació en una trobada presidida per la directora dels Serveis Territorials Pilar Nadal. Es va parlar de les actuals necessitats de la comarca i els reptes econòmics i laborals que cal afrontar. L�Escola Taller, la Borsa de Treball, les assesso-ries sociolaborals, la formació laboral, així com la resta de pro-postes i projectes institucionals, representen les bases en les que treballa el Consell per atendre les necessitats comarcals.

OCUPACIÓ • Comarca

Tècnics del Consell i de Treball debaten sobre les necessitats de la comarca

La indústria se situarà a les afores de l’Espluga Calba i rebrà 50 tones diàries de purins i 30 de residus gallinacis

La planta de biogàs de digestió ràpida de l�Es-pluga Calba és pionera en tot l�Estat espanyol. En aquest sentit, la comarca és pionera en determi-nades àrees de produc-ció d�energia renovable. D�aquesta manera, les Borges Blanques comp-tarà amb la primera cen-tral termosolar de tot el territori català. Aquesta intal·lació, tot i que està participada en gran part per l�empresa Avantia Sun Energy, compta tam-bé amb capital de la co-marca de les Garrigues.En aquest cas, es tracta d�una central que perme-trà la creació d�una vinte-na de llocs de treball amb una potència instal·lada de 25 MW. Es calcula que la central aportarà a la xarxa elèctrica de l�Estat més de 50.000 megawatts anuals. La central esta-rà enllestida a finals del 2012 i compta amb una inversió que supera els 17 milions d�euros.

Diversitat en el camp de les renovables

de Lleida del passat 18 de febrer de 2010 va tramitar la construcció d�una nova torre de comunicaci-ons a la Partida de les Ulles dins el marc del Pla Catalunya Connecta. Aquesta mena d�infraestructura, segons fonts especialitzades con-sultades per aquesta publicació, permet la instal·lació de diferents elements que permeten millorar les comunicacions de TDT, inter-

La central de generació d’electricitat redueix el temps de generació de biogàs en dos terços: passa dels 60 als 21 dies

net i telefonia mòbil.D�altra banda, per la mateixa Co-missió van passar a tràmit dues noves instal·lacions solars: una a Juneda de 112,5 kW i l�altra a la Granadella de 40 kW de potència. En el mateix aspecte energètic, va passar a tramitació la central so-lar de les Borges Blanques.Altrament, Urbanisme va trac-tar la construcció de dues naus i

una bassa de purins per a la mi-llora d�una explotació agrària a Llardecans; la construció d�un habitatge unifamiliar al Coll de Bovera (partida Solans); ampli-ació d�una explotació avícola als Torms; la construcció d�un taller de l�Escola de Capacitació Agrària de les Borges i l�ampliació d�ex-plotació bovina a la finca situada al paratge la Llacuna de Maials.

RedaccióL’Espluga Calba

La central se situarà lluny del nucli urbà, als afores del poble en direcció a Maldà. | FOTO: Arxiu |

Redacció. Comarca

Un moment de la reunió entre les administracions. | FOTO: C.C.G. |

INTERRUPCIONS • Les Borges Blanques

L�emissora municipal Ràdio les Borges, està duent a terme mi-llores en les seves instal·lacions. En les darreres setmanes les emissions de la ràdio han sofert algunes interrupcions causades per problemes als seus aparells i antenes i, per aquest motiu, els talls en la programació han

sovintejat. Ara, amb la intenció d�arreglar aquests problemes però també d�aconseguir que millori la qualitat del so de les emissions i que la ràdio es pugui sintonitzar sense dificultats des de qualsevol punt, l�emissora ha decidit aturar puntualment les emissions per arreglar-ho.

Millores a Ràdio les Borges


MARÇ 1 MARÇ 4MARÇ 2

19:00h-21:00hPREU: 8€

Iniciació a la informàtica: ús bàsic de l'ordinador

Càpsula formativa.

MARÇ 3

18:30h-21:00hGRATUÏT

prova d'acreditació ACTIC

Càpsula formativa.

MARÇ 5

taller GPSa Junedacol·labora collala pedalada

MARÇ 6

Excursiói pràctiques de GPSa Junedacol·labora collala pedalada

Benvinguts a la Borrassa Rural Lab, un espai de creació on tu ets imprescindible per pensar, construir, experimentar, aprendre, opinar, compartir i descobrir amb les noves tecnologies.

Aquestes són les properes activitats que us proposem:

T'interessaalguna activitat?

973143322http://[email protected] Nou, 2Les Borges Blanques

Horari:17:00 h. A les 21:00 h.

TIPUSD’ACTIVITATS

T PER A TOTSELS NIVELLS

B NIVELLBÀSIC

M NIVELLMITJÀ

A NIVELLAVANÇAT

CURSRESTRINGIT

unacàpsula

formativa és un únic

taller de 2 a 4 hores

LES PLACESALS CURSOS

SÓNLIMITADES

MARÇ 9

19:00h-21:00hPREU: 8€

Iniciació a internet: navegació web

Càpsula formativa.

MARÇ 11



Càpsula formativa.

MARÇ 12



Càpsula formativa.

MARÇ 8


Adquireix i acreditaconeixements tecnològics amb l'ACTIC

Càpsula formativa.

MARÇ 13MARÇ 10

19:00h-21:00hPREU: 8€

Iniciació a la informàtica: ús bàsic de l'ordinador

Càpsula formativa al Casal de la gent gran de Juneda.

MARÇ 22 MARÇ 23

18:00h-21:00hPREU: 12€

Openoffice: aprèn atreballar ambplantilles

Càpsula formativa.

MARÇ 24


Adquireix i acreditaconeixements tecnològics amb l'ACTIC

Càpsula formativa.

MARÇ 26



Càpsula formativa.

MARÇ 25

19:00h-21:00hPREU: 8€

iniciació a internet: correu electrònic


MARÇ 27

MARÇ 15

18:00h-21:00hPREU: 12€

coneix el linux: un sistemaoperatiu més fàcil, i gratuït!

Càpsula formativa.

MARÇ 16

19:00h-21:00hPREU: 8€

iniciació a internet: correu electrònic

Càpsula formativa.

MARÇ 17

19:00h-21:00hPREU: 8€

Iniciació a internet: navegació web


MARÇ 18

21:00h-23:00hPREU: 8€

Facebook i Twitter per a comerciants i empresesa Arbeca

Càpsula formativa.

col·laboraassociació BEC

MARÇ 19 MARÇ 20

També t'oferim ordinadors i assessorament per:��

O venir amb el teu portàtil i connectar-te gratis via Wi-FiQuan et vagi bé, tant sovint com vulguis... al teu ritme!

La Borrassa ésun projecte del

2.000 caràcters

El SomGarrigues només

acceptarà les cartes al director que tinguin com a màxim

en cas contrari, la publicació es reserva el dret de retallar-les

casos. No és aquest el cas. Al bibliobús el préstec de documents és el protagonista.Cada dia, faci el temps que faci, visita els pobles que li toquen. En Jordi és el xofer des de fa tres anys, �només faltem quan hi ha una avaria o com ara, a principis de gener, quan va nevar. Havíem d�anar a Puiggròs però des del mateix ajuntament ens van dir que no valia la pena per qüestions de seguretat�, explica. La relació amb la gent és el més satisfactori d�aquesta feina, diuen tant en Jordi com la Mer-cè, �són molt propers, vénen al bibliobús a buscar algun document en préstec però també a fer ter-túlia, a parlar una estona. T�expliquen coses que els han passat i alguns fins i tot ens porten algun pastís, pomes o peres�. L�ambient familiar i pro-per és un dels aspectes més gratificants d�aquesta feina. �El caràcter de la gent de les Garrigues és mot obert, la gent és carinyosa. Són més propers i et donen un vot de confiança. Et transmeten cor-dialitat�, diu en Jordi, �i això en una biblioteca convencional i més gran no es troba�.


un dia amb...

La Marcela Pelegrí i la Carme Serra són les dues primeres usuàries del bibliobús Garrigues-Segrià que el 25 de febrer va fer la seua primera parada a l�Albagés. Són usuàries habituals d�aquest servei que visita el municipi cada 15 dies.El bibliobús Garrigues-Segrià transcorre per 22 pobles. D�aquests, l�Albagés, l�Albi, Bellaguarda, Bovera, Castelldans, l�Espluga Calba, la Grana-della, Puiggròs i el Soleràs a les Administratives, i Almatret, Aspa, Llardecans, Maials, Sarroca,

Sunyer, Torrebesses, a les Històriques, a més dels Alamús, Artesa de Lleida, la Granja d�Escarp, Puigverd, Sudanell i Vilanova de la Barca, al Segrià.La Mercè Simon és la bibli-otecària. Acompanyada per Jordi Porta, xofer i auxiliar, recorren cada dia diferents

municipis portant llibres i saviesa per les carre-teres de la comarca. I és que com diu un pro-verbi àrab: �llibres, camins i dies donen a l�home saviesa�.�Funciona com qualsevol altra biblioteca fixa, amb servei de préstec, també interbibliotecari i amb socis�, explica Mercè Simon. Les xifres palesen la importància d�aquest servei. Segons dades del 2009, el total de carnets és de 3.213 so-cis, durant tot l�any passat 10.550 persones van apropar-se al bibliobús per consultar i endur-se a casa un dels 45.025 documents que van deixar en préstec, d�un total de 23.338 documents que té el fons. �Això, diu la Mercè, vol dir que la mitjana diària de préstec del bibliobús Garrigues-Segrià durant el 2009 va ser de 257 documents al dia�. Una molt bona xifra. Les biblioteques municipals estan canviant els seus usos, les noves tecnologi-es són la causa d�aquest canvis en la majoria dels

El bibliobúsÉs una biblioteca sobre rodes. Porta contes, llibres, revistes, música, pel·lícules i Cd-Rom, entre altres docu-ments, als pobles on no hi ha una bibioteca fixa. Gràcies a una caravana que conduïda per Jordi Porta, amb les funcions de xofer i d’auxiliar, ha recor-regut centenars de quilòmetres per les carreteres de la comarca. I ho ha fet en companyia de la bibliotecaria Mercè Simon

Una de les particularitats del bibliobús és l�ex-tensible, al que també anomenen �petaca�. Una part que sobresurt i que es plega quan es tancar i està en ruta. Els dos de Lleida: el Garrigues-Segrià i el Pere Quart (que fa la ruta Alta Ribagorça, Pallars Jus-sà, Pallars Sobirà) són els dos únics que tenen aquest extensible. �És guanya el 25 % d�espai i molta més lluminositat�, diu en Jordi. Una altra particularitat és la connexió via satèl·lit el que permet als usuaris connectar-se a Internet. �Te-nim un ordinador per oferir aquesta possibilitat als nostres usuaris�, diu la Mercè.Una altra particularitat és que els usuaris es po-den endur una gran quantitat de documents. Per exemple en el cas dels municipis amb ruta quin-zenal es poden endur a casa 4 llibres, 3 revistes, 3 CD, 3 DVD o 3 vídeos, i 1 CD-Rom. En els cas de les mensuals fins a 6 llibres, 4 recites, 4 CD, 4 DVD o 3 vídeos i 1 CD-Rom. I com en totes els biblioteques la pèrdua d�un exemplar suposa res-tituir-lo per un altre d�igual o similar.

L’any passat el bibliobús, que té 3.213 socis de 22 pobles, va deixar en préstec una mitjana de 257 documents cada dia

El bibliobús és esperat amb ànsia en poblacions com l’Albagés on no hi ha biblioteca. Hi van els particulars i és també una de les activitats programades pel CEIP Mare de Déu de Montserrat. | FOTOS: SG |

CULTURA27SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

El taller d�arqueologia a la Forta-lesa dels Vilars va reunir, el dia 28 a Arbeca, els aficionats que per un matí es van poder convertir en veritables arqueòlegs. Aquest any es va netejar i excavar l�espai interior de la fortalesa, el barri de

les cases situades a l�est entre els testimoni central i la Torre-Porta, tot sota el guiatge del arqueòlegs del Grup d�Investigació Prehistò-rica de la Universitat de Lleida. Aquest és un acte que enguany s�emmarca en el programa del 25 aniversari de l�inici de les excava-cions en aquest jaciment iber.

Uns 250 escolars participen en la XX edició dels Premis Literaris

Gairebé 250 contes curts o narra-cions opten a un dels premis de la XX edició dels Premi literaris de les Garrigues que cada any con-voca el Consell Comarcal. En el certamen hi poden participar els alumnes de 3 de primeria a Bat-

xillerat que estudiïn en un centre de la comarca i han de ser obres inèdites escrites en català.Pel que fa als premis s�atorguen per categories i van des d�un di-ploma i 240 euros fins a un obse-qui en material escolar per al cen-tre on estigui matriculat l�alumne guanyador de la categoria.

Arqueòlegs per un dia al jaciment ibèric de la Fortalesa dels Vilars

El Centre d’Interpretació de la Roca dels Moros obrirà abans que acabi l’any

El Centre d�Interpretació de la Roca dels Moros del Cogul pre-veu obrir les portes a finals d�any. Així es va fer públic durant una visita al centre un cop finalitza-da la primera fase de les obres. El director dels serveis territo-rials de Cultura, Ferran Rella, va fer aquesta declaració en un acte que va comptar també amb la presència del president del Consell Comarcal, Josep Lluís Balsells, i del director del mu-seu d�Arqueologia de Catalunya, Xavier Llovera.Llovera va aprofitar l�acte per presentar el projecte museístic

que inclou tres parts. Una pri-mera que és la zona de recepció i tallers oberts als centres edu-catius, un segona que inclou un rampa circuit que porta a l�exte-rior per conduir al visitant fins a la balma on hi ha les pintures ru-pestres, i la tercera part exposi-

tiva amb l�exposició permanent que a més dels frisos amb ma-terial per ser observat inclourà un àudio-visual amb un discurs dedicat a l�art rupestre català i molt especialment a les pintures de la Roca dels Moros. L�edifici respecte l�espai natural i aprofita una roca que s�inclou en l�estructura de l�edifici. Un espai que tal i com va explicar el president del Consell Comarcal, Josep Lluís Balsells �volem que es converteix en una porta d�en-trada a la comarca, juntament amb els Vilars d�Arbeca i que servirà per posar en valor un patrimoni únic i emblemàtic�. La primera fase ha suposat una inversió d�1,3 milions d�euros.

Acabada la primera fase, ja ha començat la segona que inclou el projecte museogràfic, la zona exterior i els accessos

PREMIS • Comarca

PATRIMONI • Arbeca

PATRIMONI • El Cogul

Les autoritats van visitar el centre un cop acabada la primera fase de les obres. | FOTO: SG |

Es va excavar al barri on hi havia les cases. | FOTO: X. Minguella |

Redacció. Arbeca

Redacció. Comarca

RedaccióEl Cogul

espai patrocinat per:

SomGarrigues, unadècada fent comarcaEl SomGarrigues fa deu anys. Dar-rere d�aquest temps queden moltís-simes notícies, entrevistes, articles d�opinió i reportatges que han anat explicant tot allò que ha ocorregut a la comarca. A banda d�això, el quin-zenal ha desenvolupat una tasca menys palpable i tal vegada no menys important en un territori com el nos-tre que l�exclusivament informativa. Ha estat una eina molt útil a l�hora de reivindicar la completa comarca-litat de les Garrigues, per vertebrar la comarca i cohesionar-la.A través del �Som� molts veïns i veï-nes de les Garrigues han conegut la realitat dels pobles que geogràfica-ment els queden més allunyats, han

c/ Avemaría, 14de les Borges Blanques25400 (Lleida)Tel. 973141054 www.ateneupopulargarriguenc.cat

Els participants a una jornada de treball del SomGarrigues l’any 2009. | FOTO: Arxiu |

descobert els seus paisatges, la seva gent i els seus pro-blemes. En aquest sentit, doncs, el periòdic ha con-tribuït a aug-mentar la nostra identificació com a garriguencs. Ha permès entendre en bona mesura que les dificultats que puguin sorgir en algun dels 33 pobles �de les administratives o les històriques- són problemes que ens afecten a tots. I aquesta tasca té més valor encara en el context de les Gar-rigues per la dificultat en les comu-nicacions del tipus que sigui que s�hi dóna.D�altra banda, aquesta publicació ha estat un exemple de valentia. Treba-lla pel territori i des del territori. Per tant és un exemple perfecte per do-nar a entendre als més joves que si

tenen una iniciati-va vàlida la poden dur a terme des dels seus pobles, sense haver de marxar-ne. I una vegada més, aquest fet torna a ser d�es-pecial importància a les Garrigues perquè és prou ha-bitual que els joves decideixin anar-

se�n per forjar el seu futur.En definitiva, el SomGarrigues ha contribuït a donar a conèixer i a pre-servar els nostres trets identificatius i, alhora, ha ajudat a superar cer-tes mancances que arrossegàvem. Ha fet comarca. Tot això -a més de molts altres arguments que s�hi po-drien afegir- fa que puguem celebrar aquest aniversari del SomGarrigues com un èxit de tots, com un èxit per a la comarca en el seu conjunt. Per molts anys!

El SomGarrigues ha contribuït a donar a conèixer i preservar el caràcter garriguenc

Agenda

Diumenge 7 de març

Amb cotxe fins a Poblet, pujada per la Pena fins a Rojals, tornada a Poblet per Castellfollit. 30 km.*

Diumenge 14 de març

Ruta del canal fins a la seua des-enbocadura a Montoliu i tornada pels segon canal fins a Juneda i Les Borges. 72 km.*

*Sortida a les 8:00 h, Pl. Europa.

CULTURA28 SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

El passat dissabte, 27 de febrer, el cantautor Cesk Freixas va presen-tar les seves cançons a la cafeteria Slàvia. La majoria del repertori que va oferir Freixas comprenia cançons del seu treball La mà dels qui t�esperen, un treball que

va guanyar el premi Enderrock 2010 al millor artista de cançó d�autor. Les actuacions en directe a l�Slàvia continuaran el dissabte 6 de març amb els Dumbala Ca-nalla. El conjunt farà un concert on combinarà cançons dels discos M�enfango i Dumbala Canalla, fent un repàs de la seva carrera.

La pedra de les Garrigues i la fusta, en un taller internacional d’esculturaEscultura Trobada: fusta i pedra de la zona. Amb aquest lema co-mençarà el proper 21 de maig a la Floresta un taller d�escultura de les mans de l�escultor israelià Tami Mor, i de la l�artista i tera-peuta alemanya Susanne Rivoir. Es tracta d�un taller de formació que acabarà el proper 27 de maig i

en el qual es donaran consells per treballar la fusta i la pedra de les Garrigues. Així, i segons Esther Sala Miralles, organitzadora del curs �hi participaran persones d�Alemanya, Suïssa i Espanya�. Les inscripcions costen 260 euros i es pot ampliar informació sobre el curs a www.casa-miralles.com.

Cesk Freixas enlluerna el públic de l’Slàvia amb les seves lletres

Les dones emprenedores commemoren el Dia Internacional de les Dones L�Ajuntament de les Borges Blanques, la Biblioteca Comar-cal Marquès d�Olivart, l�Asso-ciació de Dones la Rosada i el Servei d�Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Consell Comarcal de les Garrigues han programat pel proper 8 de març tot un seguit d�actes en comme-moració del Dia Internacional de les Dones.L�acte començarà a les 18.00 h a la Casa de la Cultura de les Bor-ges Blanques. Sota el títol Do-nes Emprenedores de les Borges

Blanques, la jornada vol donar a conèixer les experiències de di-ferents dones emprenedores de

les Borges Blanques que treba-llen en diversos àmbits econò-mics i que estan al capdavant del seu propi negoci. Aquestes do-nes explicaran com van ser els seus inicis en aquest difícil món de l�emprenedoria i com gestio-nen el temps, entre altres punts destacats de la trobada. La taula rodona es completarà amb altres activitats com la lectura del ma-nifest, l�actuació de Laia Garra, que oferirà un recull de cançons i la lectura de poemes sobre do-nes a càrrec de Teresa Vilà.

La lectura d’un manifest, actuacions musicals, una taula rodona i la lectura de poemes completen el programa d’actes

ESCULTURA • La Floresta

MÚSICA • Les Borges Blanques

CELEBRACIONS • Les Borges Blanques

Un moment de l’actuació de Freixas. | FOTO: Arxiu |


La Casa de la Cultura, annexa a la biblioteca comarcal, acollirà els actes. | FOTO: X.Minguella |

Senyera o bandera?En un article al diari La Vanguardia de 18 de febrer de 2009 (�O se es una nación o se es una corporación�), l�escriptor Quim Monzó criticava com els nostres polítics utilitzaven la paraula �senyera� per a referir-se a la nostra bandera nacional. D�acord amb l�art. 8. 2 de l�Estatut d�Autono-mia de Catalunya de 2006: �la ban-dera de Catalunya és la tradicional de quatre barres (en realitat es trac-ten de faixes) vermelles en fons groc i ha d�ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya�. Com veiem, la nor-mativa vigent parla de bandera i no de senyera. I si nosaltres acudim a les definicions dels més prestigiosos diccionaris quan parlem de senyera veurem com la seva veritable signifi-cació és la d�una bandera que serveix de distintiu d�una corporació. Una corporació és un �grup organit-zat de persones lligades entre elles per una comunitat de regles, d�obli-gacions, de privilegis�. La manca d�institucions públiques a Catalunya des dels Decrets de Nova Planta va haver de ser substituïda per la for-ça de la societat civil, a través d�un ampli moviment associatiu, que s�expressa a través de la creació de

CENTRED’ESTUDISDE LESGARRIGUES

diverses corporacions de tot tipus. Així és freqüent trobar, entre d�al-tres, corporacions culturals (ateneus, grups excursionistes), musicals (or-feons, cors de Clavé, esbarts dansai-res), professionals (gremis i col·legis professionals), socials (associacions d�ajuda mútua, organitzacions de fo-ment, associacions obreres, de frater-nitat), territorials (cases regionals i de veïns).Era força habitu-al que aquestes corporacions que existien arreu de Catalunya es dotes-sin d�una bandera pròpia, que solia in-corporar la bandera catalana als seus propis senyals dis-tintius. Si nosaltres anem, per exem-ple, al Centre Cultural �Cal Blanco� de Vinaixa veurem com a l�entrada tenen exposada en una vitrina una senyera d�una d�aquestes corporaci-ons. Aquestes banderes o senyeres són un important patrimoni cultural que hem de conservar i transmetre a les nostres generacions futures per tal que siguin conscients dels nostres

orígens i de la nostra identitat. El famós �Cant de la Senyera� que és l�himne de l�Orfeó Català, s�està refe-rint en realitat a la bandera d�aquesta corporació. La lletra d�aquest himne va ser escrita l�any 1896 pel poeta Joan Maragall amb motiu de la be-nedicció de la senyera de l�Orfeó i va ser musicada pel mestre Lluís Mi-llet. Quan es diu que: �Al damunt dels nostres cants aixequem una Senyera que els farà més triomfants� la lletra

s�estava referint a la bandera de l�Orfeó Català que òbvia-ment és una ban-dera catalana però que no és la ban-dera de Catalunya. El que passa és que cal no oblidar que el �Cant de la Senyera� visqué diversos moments de prohibició, sent

el més significatiu el que va realitzar el règim franquista del 1939 al 1960. Va ser precisament quan l�any 1960, amb motiu de les festes d�entronitza-ció de la Mare de Déu de Montserrat, aquest Cant va actuar de facto, com a himne, atès que no es podia cantar �Els Segadors�. Per tant, es promo-gué un cert equívoc entre la ban-dera catalana i la senyera de l�Orfeó Català, entre l�himne dels Segadors

[email protected]

i l�himne de l�Orfeó, atès el règim de prohibicions existent durant els di-versos períodes autoritaris que patí Catalunya, en especial el franquisme. Aquest tipus d�equívocs eren habitu-als en aquesta època, com demostra el moviment conegut com a �Nova Cançó�, on el joc amb les paraules permetia dir moltes coses d�una for-ma implícita en un exercici virtuós d�esquivar la �legalitat� franquista.Una vegada hem recuperat un cert règim d�autogovern, cal també que recuperem plenament els nostres símbols. Per tant, cal parlar ober-tament de bandera nacional, de bandera de Catalunya, en lloc de senyera. Les senyeres o banderes de les corporacions són banderes catalanes, que identifiquen aquestes institucions, però cal deixar clar que no són la bandera de Catalunya. Si continuem utilitzant la paraula �se-nyera� per a referir-nos a la bandera de Catalunya en realitat estem dient que Catalunya és una mera corpora-ció. Els polítics que utilitzen aquesta paraula estan, en realitat, realitzant una interpretació reduccionista del que és Catalunya. És llavors quan cobren tota la seva força les paraules d�en Quim Monzó: �O se es una na-ción o se es una corporación�.

Vicenç Aguado i CudolàCentre d�Estudis de les Garrigues

Cal parlar debandera deCatalunya i no pas de senyera. Aquesta darrera denominació es refereix al distintiu d’una corporació

FETS i GENT: Carnestoltes29SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

LES BORGES BLANQUES

CASTELLDANS JUNEDA

L’ALBAGÉS

Tot i estar en plena Quaresma són molts els pobles que encara han celebrat una de les festes amb més disbauxa: la dedicada al rei dels poca-soltes. És el cas de Fulleda, amb concurs de disfresses inclòs, o el de Castelldans, amb rua i animació infantil a càrrec de 3/4 de 15. També el Pavelló de l�Oli de les Borges va ser l�escenari del Carnestoltes, així com el Poliesportiu de Juneda animat pel grup La Cremallera. A Bellaguarda una cercavila pel poble i un berenar van cloure els actes carnavalescos.

FULLEDA

BELLAGUARDA

Esports30 SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

Tret de sortida a les competicions de motor amb un grapat de pilots en totes les categories

Les competicions de motor han començat. Enguany s�espera que la comarca de les Garrigues pu-gui assolir bons resultats. Les es-perances se centren enguany en els pilots d�enduro Ramon i Jordi Quer (Juneda), Ramon Falguera (Juneda) i Josep Sendra (Cervià) i el gran pilot de motocròs Marc Piñol (Torrebesses).Ramon Quer és l�actual campió de Catalunya d�Endurades i Ramon Falguera ho és d�enduro. Els dos esperen poder revalidar el títol en les seves respectives disciplines.Marc Piñol, en canvi, és campió de Catalunya de motocròs. Piñol és potser un dels pilots amb ma-jor projecció del país.Un dels objectius dels pilots serà també aconseguir el millor paper al campionat d�Espanya. Com a curiositat cal dir el Ramon Quer podria participar en una de les curses del Mundial d�Enduro. En concret, Quer podria participar en la cursa de valverde (Huelva) que se celebrarà el proper 11 d�abril. De fet, aquesta és l�única cursa del Mundial que se celebra a l�Estat espanyol.

Properes cites

L�enduro és la disciplina que més curses aplega al llarg del calen-dari. La propera cita és el campi-onat d�Espanya que se celebra a Requena el 20 de març. Tot seguit el mític circuit de Pons acollirà el Campionat de Catalunya d�Enduro que se cele-brarà el 28 de març. Aquesta pro-va també serà puntuable al Cam-pionat d�Espanya.Tots els pilots d�enduro es van trobar primer de tot a la mítica prova Memorial Soler que es va celebrar el mes de febrer a Base-lla, aplegant més d�un miler de pilots d�arreu.

Dues disciplines. L’enduro, el motocròs i l’autocròs centraran les esperances de les Garrigues en les competicions de motor. Quer, Falguera i Piñol són les grans esperances en motos. En cotxes es crea l’Ibsauto Team, que corre el Campionat de Catalunya d’Autocròs amb un Saxo VTS

MOTOR • Comarca

Sherko, marca francesa de motos d�enduro i trial, ha fitxat el pilot junedenc Ramon Quer. El de la co-marca correrà enguanya amb una Sherko 300 cc de quatre temps. �Una conducció molt diferent a la que estic acostumat�, explica Quer. I és que el de Juneda corria fins ara amb una 125 de dos temps. �L�esti-rada de la màquina és menor però permet mantenir una cursa molt constant�. De fet, aquesta primera temporada ha de servir per a �aga-far experiència� amb la nova mà-quina.

Ramon Quer fitxa per l’equip Sherko

Ramon Quer podria participar en una de les proves del Mundial d’Enduro per provar la nova moto

L’objectiu dels pilots és revalidar els campionats nacionals aconseguits l’any passat i millorar resultats

Toni Ibañez, Ramon Sans i David Ruiz són els tres pilots del nou equip d�au-tocròs de les Borges Blanques: Ibsauto Team. L�equip garriguenc va debutar el passat 28 de març a la Copa Catalana de Resistència que es va celebrar al circuit de Lleida. Els de la comarca, amb un Citroën Saxo VTS 90cv va aconseguir en el seu debut la 14a posició d�un total de 36 equips participants. En aques-tes proves es canvia de pilot cada 25 minuts. Aquesta carrera va durar tres hores.L�equip està patrocinat per Grues Sans i la Zona Kàrting de Juneda, entre d�al-tres.

Debut de l’equip d’autocròs Ibsauto Team de les Borges

L’equip francès Sherko fitxa Quer després d’analitzar l’excel·lent temporada del junedenc durant el 2009

L’equip d’autocròs de les Borges debuta a la Copa Catalana de Resistència i queda en una molt bona 14a posició

Ramon Falguera en un moment de la cursa de Basella. | FOTO: Arxiu |

Esports31SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

Primera Xallenge David Duaigües en record del bomber mort a l’incendi d’Horta

La mort sobtada de l�ànima i cre-ador de la Marxa BTT d�Almatret en les seves 3 edicions i de la Mar-xa BTT Vila de Seròs l�any 2009, David Duaigües, el passat 21 de juliol mentre treballava en l�ex-tinció d�un incendi forestal a Hor-ta de Sant Joan (Tarragona), ha deixat un buit que serà impossi-ble d�omplir. La seva figura anima a tirar endavant aquest projecte que va sortir del no res i la seva il-lusió en el futur de pròximes edi-cions ha fet que les persones que van col·laborar estretament amb ell i que li van donar tot el suport s�hagin plantejat dur a terme una nova xallenge dedicada a la seva memòria, a la dels seus afins i a la dels companys que també van morir aquell fatídic dia.

Canvi de nom

Aquesta nova prova s�anomena-

Emoció. La figura d’en David anima a celebrar aquesta primera edició. De fet, Duaigües va ser l’impulsor de la Xallenge de l’Aiguabarreig (Almatret-Seròs) que ara canvia de nom per retre homenatge al bomber i a la resta de companys que van perdre la vida en el fatídic incendi

BTT • Almatret

Els tres equips de futbol de Pri-mera Territorial de la comarca de les Garrigues van guanyar els seus respectius partits en la darrera jornada. Per una banda, el Bor-ges CF va aconseguir una còmo-da victòria al camp del Guissona, inmediat perseguidor. Els goleja-dors van ser Capell i Donet (2). El Cervià també es va mostrar molt superior al seu rival, però aquest

cop els de la comarca jugaven a casa. Amb gols de Pérez i Edu (2) es van imposar per 3 a 1 al líder de la categoria, l�Organyà. Pas de gegant dels cervianencs que se si-tuen a la dotzena posició.Finalment, el Juneda va guanyar per la mínima al camp del Solsona amb un solitari gol de Santander. Amb tot, els de Juneda se situen en onzena posició amb opcions de seguir pujant a la taula. Abans d�aquesta jornada, però, es

va celebrar el mític derbi de les Garrigues a Primera entre el Bor-ges i el Juneda.El públic assistent es va avorrir bastant ja que cap dels dos equips va ser capaç de poder marcar un sol gol durant els 90 minuts de joc. De fet, el partit va estar mar-cat pel joc al mig del camp i es van crear poques ocasions de gol. L�empat servia pels dos equips, tot i que el Borges es va despenjar del capdavant de la taula.

FUTBOL 11 • Comarca

Triple victòria dels equips garriguencs en la darrera jornada de Primera

Arbeca celebra la primera edició de la Trail Running al novembre

La primera Trail Running d�Arbeca ja té data oficial: el pro-per 28 de novembre d�enguany. La cursa neix gràcies a l�obstinació i esforç d�un petit grup de veïns i runners de la localitat d�Arbeca, amants dels esports en la natura-lesa, que amb la col·laboració de l�Ajuntament d�Arbeca volen que sigui una de les carreres amb re-ferència a la província de Lleida. Aprofitant la privilegiada situ-ació del municipi arbequí, que

es troba a 375 metres d�altitud, i que limita a Miralcamp, Vilanova de Bellpuig, Belianes, Maldà i Omellons i que està drenat pels barrancs de l�Aixaragall i les Bor-getes, l�organització proposa un recorregut per les senderes i ca-mins d�aquests espais envoltats d�oliveres, pins i alzines, lluny de l�asfalt i els cotxes habituals en moltes proves. O sigui, que si no us fa por córrer per pedreres, camps d�oliveres, anar per sende-res amb tanques, etc. Ja sabeu on anar a córrer.

NOVA CURSA • Arbeca

La cursa manté el seu recorregut espectacular pels Tossals d’Almatret. Una prova única en l’aspecte paisatgístic

El Consell Executiu de la Genera-litat de Catalunya ha decidit ator-gar una dotació de 450.000 euros per a construir el nou pavelló de tennis de taula de la ciutat de les Borges Blanques. La construcció de la nova instal·lació està previst que comenci aquest mateix any. El principal beneficiari serà el CTT Borges, sobretot per la seua gran base de jugadors però també pel primer equip.

El Govern atorga 450.000 euros pel nou pavelló de tennis de taula

El diumenge set de març és la data escollida per a la celebració d�una nova edició de la Marxa de l�Oli en BTT de la Granadella, organitzada per Agolpede-pedal amb la col·laboració de l�ajuntament, la Coo-perativa Agroindustrial Catalana i �la Caixa�. Les inscripcions romanen obertes i es poden fer al te-lèfon 679341215 (Albert). La cursa consta de dos cir-cuits segons l�especialitza-ció de cada corredor, un de 50 quilòmetres i l�altre de 25.

Primer de tot, la marxa oberta de la Granadella

rà I Xallenge David Duaigües i, de la mateixa manera que la Xa-llenge de l�Aiguabarreig, inclourà la IV Marxa BTT d�Almatret i la II Marxa BTT Vila de Seròs. El

funcionament, esperit i filosofia de la prova serà el mateix que va pensar David, de manera que no hi haurà canvis significatius en relació a altres anys.

La data fixada per a la celebra-ció de la Marxa és el 14 de març a Almatret i el 21 de març a Seròs. Les inscripcions, que són limita-des, estan obertes des del passat u de febrer i es poden materialitzar a www.servioptions.com. Els par-ticipants poden inscriure�s alhora en una de les marxes o a les dues. Els preus oscil·len entre els 10 i els 31 euros, segons la combinació que esculli el corredor.L�organització també ha posat en funcionament un e-mail de con-tacte i informació: [email protected].

Redacció. Arbeca

RedaccióAlmatret

Redacció. Comarca

TENNIS DE TAULA • Subvenció

La prova d’Almatret és un clàssic. | FOTO: Arxiu |

Les proves de runnig són cada cop més populars. | FOTO: Arxiu |

Al municipal de les Borges es va viure un derbi ensopit. | FOTO: X.M. |


Esports33SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

FUTBOLPrimera Territorial

1 Organyà 22 14 6 2 43 21 482 Almacelles 22 12 7 3 46 27 433 BORGES 22 12 5 5 38 23 414 Linyola 22 12 4 5 44 24 405 Balaguer 22 11 7 4 38 19 406 Guissona 22 9 5 8 44 30 327 Tremp 22 9 4 9 38 34 318 Andorra 22 9 3 8 40 25 309 Pobla 22 9 1 12 33 43 2810 Almenar 22 8 3 11 35 46 2711 JUNEDA 22 7 5 10 31 25 2612 CERVIÀ 22 8 2 11 27 43 2613 Alpicat 22 6 7 9 22 46 2514 Solsona 22 5 8 9 29 25 2315 Artesa 22 6 5 10 34 29 2316 Torrefarrera 22 7 1 14 24 34 22

EQUIP PJ PG PE PP GF GC PUNTS

RESULTATS

Solsona - JUNEDA 0-1CERVIÀ - Organyà 3-1Guissona - BORGES 1-3

PROPERA JORNADA

JUNEDA - AndorraBORGES - SolsonaTorrefarrera - CERVIÀ

FUTBOLTercera Territorial Grup XXI

1 UE Lleida B 9 7 0 1 62 33 242 Bellvís 9 6 1 1 39 25 223 Puigvertenc 9 5 1 2 48 31 184 Granja d’Escarp 9 5 0 3 38 29 165 Les 9 4 0 2 42 46 166 Alguaire 9 4 2 3 42 36 157 Bolivia 9 4 1 3 42 34 148 Almacelles B 9 4 1 2 39 40 149 Bell-lloc 9 3 3 2 38 41 1310 Albesa 9 3 0 5 32 38 1011 Esterri d’Àneu 9 3 0 5 26 32 1012 Aitona 9 3 0 5 36 47 913 JUNCOSA 9 2 1 4 36 50 914 Amistad E-A 9 1 4 3 34 34 8


RESULTATS

UE Lleida - JUNCOSA 1-5

PROPERA JORNADA

JUNCOSA - Esterri

BITLLES CATALANESV Lliga Nacional

1 La Galera 22 22 0 0 8295 659 442 Miralcamp 24 17 0 7 8550 652 343 Cop 24 14 0 10 8284 593 284 EL SOLERÀS 22 13 0 9 7715 580 265 Igualada 24 11 0 13 8130 583 226 Siuranenc 20 9 0 11 6925 518 187 Ametllers 22 6 0 16 7344 530 128 St. Jaume 24 5 0 19 7913 547 109 Els Cremats 22 5 0 17 7438 529 10

EQUIP PJ PG PE PP PUNTS BITLLES P

RESULTATS

SOLERÀS - Siuranenc Ajornat

PROPERA JORNADA

EL SOLERÀS - St. Jaume

BITLLES CATALANESPrimera A

1 Albesa 17 12 2 3 9750 727 262 Benavent 17 12 0 5 9905 766 243 Vallverd 17 12 0 5 9513 715 244 Miralcamp 17 11 1 5 9874 763 235 EL SOLERÀS 17 9 0 8 9249 666 186 Castellnou 17 8 1 8 9425 685 177 Ivars B 17 6 1 10 9429 698 138 L’ALBAGÉS 17 6 1 10 9003 646 139 Golmés 17 6 0 11 9254 670 1210 Els Almamús 17 6 0 11 9224 687 1211 Vilanova Bellpuig 17 6 0 11 9148 669 1212 Ametllers 17 5 0 12 9208 671 10

EQUIP PJ PG PE PP PUNTS BITLLES P

RESULTATS

Castellnou - EL SOLERÀS 36-40L’ALBAGÉS - Albesa 29-37

PROPERA JORNADA

EL SOLERÀS - L’ALBAGÉS

BITLLES CATALANESSegona A

1 Mollerussa 16 11 0 5 8342 602 222 Bellpuig 16 10 0 6 8447 610 203 Bellvís 15 10 0 5 8039 599 204 Seròs 14 9 0 5 7492 544 185 Torrelameu 15 8 0 7 8028 580 166 El Poal 16 7 1 8 8210 557 157 Vilabarca 15 7 0 8 7789 555 148 Palau Angl. 15 6 0 8 7550 515 139 Castellar 15 6 0 9 7677 542 1210 Linyola 16 4 1 11 7968 549 911 ARBECA 15 4 1 10 7628 533 9

EQUIP PJ PG PE PP PUNTS BITLLES PUNTS

RESULTATS

ARBECA - Seròs 34-41

PROPERA JORNADA

ARBECA - Castellar

FUTBOL SALAPreferent Catalana Grup V

1 Seu Sport 18 15 0 1 124 73 452 Parador 18 13 1 1 106 70 373 Castellar 18 12 1 2 77 55 364 Massalcoreig 18 11 0 3 97 89 345 Alcarràs 18 11 0 2 82 66 326 Agramunt 18 11 2 3 78 74 317 BORGES 18 9 1 3 79 57 298 Almagrafic 18 8 1 2 77 82 289 LLARDECANS 18 8 3 2 73 64 2710 Guissona 18 6 0 5 68 76 2211 Chino Hong Kong 18 6 0 5 78 98 1912 Cervera 18 6 0 5 74 90 1913 Balaguer 18 5 1 4 66 76 1614 Nova Gent 18 5 4 3 69 113 1615 JUNEDA 18 3 0 7 63 97 1216 La Sentiu 18 2 1 6 60 91 9


RESULTATS

JUNEDA - Nova Gent 5-7BORGES - Cervera 3-2LLARDECANS - Agramunt 2-4

PROPERA JORNADA

JUNEDA - AlcarràsBalaguer - BORGESGuissona - LLARDECANS

FUTBOL SALAPrimera Territorial Grup V

1 BORGES 17 11 0 1 107 67 372 Conca 18 11 1 1 105 85 353 Sant Guim 18 11 1 2 95 90 344 Tremp 18 10 0 3 76 67 325 Overpard 18 10 0 2 87 70 316 PUIGGRÒS 18 9 2 3 98 66 317 Navès 18 4 1 3 61 52 318 Bellcaire 18 4 1 2 84 89 299 Torreserona 18 3 3 2 38 104 2510 Vila Sana 18 3 0 5 32 102 2111 Pujol 18 3 0 5 26 85 2112 Meca Torra 18 3 0 5 36 109 1913 Torres de Segre 18 2 1 4 36 107 1114 Mollerussa 18 1 4 3 34 80 4


RESULTATS

PUIGGRÒS - Torreserona 9-4BORGES - Bellcaire 2-7

PROPERA JORNADA

PUIGGRÒS - Vila SanaBORGES - Sant Guim

FUTBOL SALASegona Territorial Grup V

1 ALMATRET 18 14 0 4 88 50 442 Casa Extremadura 18 14 1 3 72 42 433 Alpicat 18 12 1 4 67 52 364 CERVIÀ G. 18 12 0 4 62 37 335 Castelló 18 8 0 2 64 47 306 Castellserà 18 8 2 3 67 54 307 Alcoletge 18 7 1 3 54 42 278 Sedó 18 7 1 2 74 75 279 Castellfollit 18 6 3 2 52 61 2010 Torregrossa 18 5 0 5 45 54 1811 La Ràpita 18 4 0 5 40 82 1412 Fondarella 18 4 0 5 46 61 1313 Almenar 18 3 1 4 34 65 1214 LA GRANADELLA 18 2 4 3 33 76 8


RESULTATS

ALMATRET - La Ràpita 8-1GRANADELLA - C. Ext, 3-7Sedó - CERVIÀ G. 2-3

PROPERA JORNADA

JUNEDA - AlcarràsBalaguer - BORGESGuissona - LLARDECANS

FUTBOLSegona Territorial Grup XII

1 Balàfia 22 18 3 1 79 26 572 Artesa Lleida 22 16 3 3 68 31 513 Soses 22 14 3 5 47 27 454 Gimenells 22 11 7 4 60 37 405 Magraners 21 11 5 5 57 39 386 Torres de Segre 22 11 4 7 67 47 377 Montoliu 21 10 3 8 33 33 338 Pardinyes 22 10 3 9 32 39 339 Corbins 22 10 1 11 59 39 3110 ALFÉS 22 9 3 10 35 44 3011 Ciutat Jardí 22 8 1 9 40 56 2912 Rialp 22 8 3 12 38 45 2613 CASTELLDANS 22 6 5 11 37 50 2314 Seròs 22 6 2 11 31 40 2315 Vielha 22 5 5 10 33 50 2016 Sudanell 22 5 5 13 35 47 19


RESULTATS

Corbins - ALFÉS 7-0CASTELLDANS - Soses 1-4

PROPERA JORNADA

ALFÉS - AlfarràsVielha - CASTELLDANS

FUTBOLSegona Territorial Grup XIV

1 Agramunt 22 15 2 5 51 25 472 Vilanova 22 14 5 3 54 32 473 Alcoletge 22 13 4 5 41 25 434 Gerb 22 13 2 7 51 36 415 Castellciutat 22 12 3 7 45 31 396 Tàrrega 22 11 5 6 43 28 387 Ribera d’Ondara 22 11 5 6 34 29 388 L’ALBI 22 8 7 7 52 34 319 Térmens 22 9 4 9 40 37 3110 Ivars d’Urgell 22 8 5 9 34 45 2911 Vallfogona 22 8 4 10 37 45 2812 Poal 22 7 4 11 45 38 2513 Vilanovenca 22 6 7 9 45 50 2514 Oliana 22 5 6 11 38 52 2115 Bellpuig 22 6 3 13 42 47 2116 Barbens 22 5 5 12 48 48 20


RESULTATS

L’ALBI - Ivars 1-1

PROPERA JORNADA

Oliana - L’ALBI

FUTBOLTercera Territorial Grup XXII

1 ARBECA 16 11 3 2 46 22 362 Bellcairenc 17 10 5 2 39 15 353 Miralcamp 17 9 4 4 34 22 314 Verdú 17 9 2 6 36 30 295 Sanauja 17 8 4 5 28 20 286 Vilanova Aguda 16 6 5 5 27 24 237 Palau 17 7 2 8 37 35 238 Clariana 17 7 2 7 30 30 239 Torà 17 6 4 7 35 32 2210 Coll Nargó 17 6 4 7 30 38 2211 Butsènit 17 7 2 8 35 35 2012 Sant Guim 17 5 4 8 21 31 1913 Angularia 17 4 5 8 19 29 1714 Fondarella 17 4 2 11 17 41 1415 Motgai 17 3 0 14 21 51 9


RESULTATS

Coll Nargó - ARBECA 2-1

PROPERA JORNADA

ARBECA - Sant Guim


El departament d�Economia i Fi-nances té en marxa un procés per a fusionar les seccions de crèdit de les cooperatives agràries que hi ha a Catalunya. Les negociacions s�estan desenvolupant en el més absolut secret ja que la reconver-sió a què obligaran podria aixecar butllofes en el ja mogut món ru-ral català. La idea guia és dotar de més solidesa l�entramat econò-mic rural. Actualment, en moltes petites poblacions, l�entitat de crèdit més important és la secció de crèdit de la cooperativa agrà-ria. Aquesta entitat acull els fons dels socis cooperativistes i dels col·laboradors. Amb aquests di-ners es financen, moltes vegades en condicions millors que les del mercat, les transaccions agrícoles i ramaderes de la població i les de molts veïns, ja que el cost de la gestió és gairebé zero. Per donar una idea de la magnitud d�aquest grup d�entitats, a Catalunya en queden 114 que tenen dipòsits va-lorats en 700 milions, segons van indicar les fonts consultades.El projecte que s�ha començat a negociar amb les entitats afec-tades consistiria en la creació d�una caixa rural que englobés totes les seccions de crèdit que vulguin sumar-s�hi. Per això s�uti-litzaria la fitxa bancària que té la secció de crèdit de la localitat de Castelldans, a les Garrigues.La nova caixa tindria, no obs-tant això, una grandària menor dels 700 milions d�euros que abans s�ha esmentat, perquè no

El Govern vol unificar les seccions de crèdit de les cooperatives sense consultar el sectorEl projecte. La idea de la Generalitat consistiria en la creació d’una caixa rural que englobi totes les seccions de crèdit que vulguin sumar-s’hi. Per això s’utilitzaria la fitxa bancària que té la secció de crèdit de la localitat de Castelldans. El procés afecta també les seccions de les Borges

NOU PROCÉS • Castelldans / Les Borges Blanques

La fitxa de la Caixa Rural de Castelldans és el model a seguir. | FOTO: Arxiu |

Coincidint amb la cloenda de la tercera Jornada Tècnica de Fruc-ticultura celebrada a Benavent de Segrià, el conseller d�Agricultura, Joaquim Llena, va avançar un pla de xoc de 20 mesures amb l�ob-jectiu de donar eines al sector per a fer front a la situació de dificul-tats econòmiques actual. Algunes de les mesures proposades, que es concretaran en els pròxims dies,

són: donar liquiditat al sector a través de línies de crèdit; millorar les assegurances agràries i la seva cobertura; avançar el pagament de determinats ajuts, com el de Pagament Únic; habilitar ajuts per la indústria de transformació, en-tre d�altres. Pel que fa als préstecs que s�habilitaran pel sector, Llena va recordar que el Govern ja va aprovar préstecs pel sector de la

Pla de xoc ‘in extremis’ de la conselleria d’Agricultura per fer front a la greu crisi que pateix el sector

SECTOR EN CRISI • Comarca

inclouria les seccions de crèdit de les comarques de Barcelona per evitar haver de complir amb costosos requisits que imposa el Banc d�Espanya a aquest tipus d�entitats quan superen unes de-terminades dimensions. El pla s�està exposant actualment a les grans cooperatives agràries amb seccions de crèdit: l�arrossera d�Amposta, les de Cambrils, San Jaume dels Domenys, Santa Bàr-bara i Coselva, a més de les dues cooperatives agràries de les Bor-ges Blanques. El procés implica-ria que el capital inicial de la nova

caixa rural l�aportés inicialment l�Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) dependent d�Agricultura, que aniria venent-se les participa-cions a mesura que s�afegissin no-ves entitats. Aquest capital inicial oscil·laria entre els 7 i 8 milions d�euros. Per part de la Generalitat s�ha contractat com responsable del procés a Jordi Dagà, que és vicepresident de la SEPI i un dels que va gestionar també l�última reconversió de Nissan. A les cooperatives agràries tot just s�han començat a analitzar els suggeriments del departament

que dirigeix Antoni Castells. Un dels problemes que es plantegen és que centralitzar en una sola en-titat la gestió que actualment fan les seccions de crèdit pot suposar que moltes cooperatives deixin de tenir el nivell de finançament del que han gaudit fins a ara. En segon lloc, en moltes pobla-cions les seccions de crèdit són l�únic servei bancari existent per-

El procés implicaria que el capital inicial de la nova caixa l’aportés l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA)

què tenen pocs habitants. La uni-ficació suposaria tancar aquest servei, al que la proposta oficial planteja instal·lar caixers auto-màtics, una opció que la majoria dels implicats veu com clarament insuficient. En el fons, el que preocupa també és que es pugui repetir algun cas com el de Copalme de la localitat d�Almenar, al Segrià, en el qual la Generalitat va ser considerada responsable pels afectats d�aques-ta cooperativa de crèdit i van veu-re com els seus dipòsits desapa-reixien a causa d�unes inversions ruïnoses fetes des d�aquesta enti-tat. Finalment es va aconseguir salvar el 50% d�aquests dipòsits a partir de la intervenció del departament d�Agricultura i l�ICCA.

ECONOMIA

El conseller Llena avança un document amb vint mesures per donar eines al sector per lluitar contra la crisi

El Govern ja ha aprovat préstecs pel sector de la fruita de 5.000 euros per hectàrea i ara s’habilita una nova línia d’ajuts

fruita de 5.000 euros per hectà-rea, i s�habilitaran noves línies per a altres sectors, com el del vi. En relació a l�avançament d�ajuts, aquesta mesura pretén fer arri-bar més de 250 milions d�euros i en el tema de les assegurances, el departament incrementarà en un 10% la seva aportació, fet que be-neficiarà els agricultors reduint la contribució a Agroseguro.

La nova caixa tindria una grandària menor als 700 milions d’euros sense comptar les seccions de l’àrea de BCN

Ametlla llargueta 2,90 €/kg

Ametlla marcona 3,40 €/kg

Ametlla comuna 2,75 €/kg

Oli d’oliva arbequinaverge extra deles Garriguesa granel

2,25 €/kg

Poma golden 0,28-0,33 €/kg

Pera blanquilla 0,50-0,55 €/kg

Pera conference 0,58-0,63 €/kg

Porc de Lleida1,145 €/kg

Lletó de Lleida20 kg 44 €/kg

Redacció. Castelldans / Les Borges B.

ECONOMIA35SomGarrigues • del 5 al 18 de març de 2010

La feina manual de recol·lecció de l’oliva suposa un treball feixuc, i més per les condicions climàtiques

La mecanització de la recollida de l’oliva en plantacions mitjanes augmenta el rendiment

El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCi-TAL) ha analitzat en una jorna-da les possibilitats d�aplicar a Catalunya, i més especialment a les zones productores de les Garrigues i Siurana, la recollida integral de l�oliva de forma to-talment mecànica per contribuir a augmentar els rendiments de la producció. A la jornada s�han analitzat les possibilitats exis-tents per mecanitzar totalment el procés de recol·lecció de l�olivera en plantacions mitjanes i s�han exposat els models de plantacions que s�està aplicant a Califòrnia on els productors han resolt satis-factòriament el procés de recol-lecció mecanitzat aplicat, això sí, a les seves varietats i al seu model de cultiu.Amb la jornada Vers la recol·lecció integral en continu de l�olivera, professionals de la matèria, tant de l�àmbit de la recerca agroali-mentària com de la maquinària agrícola, han posat sobre la tau-la la possibilitat de resoldre un tema �pendent de fa molts anys� a Catalunya que passa per la recol·lecció integral en continu del cultiu de l�olivera, ja que ac-tualment per dur a terme aquesta tasca es fa necessària la participa-ció directa de l�home. Cal tenir en compte que la feina manual de recol·lecció de l�oliva suposa un treball �feixuc� i més per les con-dicions climàtiques -marcades pel fred- en què es porta a terme. El director científic del PCiTAL,

L’exemple. A Califòrnia els productors han resolt satisfactòriament els processos de la collita aplicant-la a les seves varietats i al seu model de cultiu. La solució passa per la recol·lecció integral en continu de l’olivera sense que calgui la intervenció de la mà de l’home

JORNADA TÈCNICA • Lleida

Un grup de científics de l�Institut d�Agricultura Sos-tenible del CSIC, en col-laboració amb investigadors de la Universitat de Còrdova (UCO) estan aplicant tècni-ques genètiques a l�oli d�oliva verge per a garantir la seva traçabilitat i evitar fraus, se-gons publica RuralCat.Per això han establert els criteris que han de regir l�ús de les tècniques disponibles d�anàlisi de l�ADN en l�au-tentificació de l�oli d�oliva. L�objectiu d�aquest estudi, batejat com a Establiment de les bases de la traçabilitat de l�oli d�oliva, és analitzar l�empremta genètica de l��or líquid�. Aquest treball s�em-marca dins d�un projecte eu-ropeu del VI Programa Marc que busca, a llarg termini, poder identificar les varie-tats d�oliva que componen l�oli i la regió de procedèn-cia. Una de les solucions per assegurar la qualitat dels productes passa per obtenir mètodes per determinar la denominació d�origen.

El CSIC estudia noves tècniques per autentificar l’oli d’oliva verge

Aquest darrers dies la premsa anava plena de temes agríco-les: es parla de la manifestació dels agricultors, també de l’ob-servatoris de preus que analitza la diferència de preus entre origen i destí, dels monopolis que poden exercir la distribució, de preus justos, sense saber ben bé què vol dir, ja que els cos-tos varien segons l’explotació. Normalment s’obliden de dir les bones notícies: que el consum i els preus dels pesticides i fertilitzants han tornat a baixar, que els preus internacionals dels pinsos també han baixat i que el 2009 les estadístiques de renda agrària indicaran un lleuger increment. Això no vol dir que anem bé. Estem en plena crisi econòmica, i encara en tenim per un temps més o menys llarg. En els altres sectors productius la situació és molt pitjor. A Catalunya l’atur ja se si-tua al 17%, però a altres regions com Andalusia i País Valencià supera el 20% i també són consumidors dels nostres produc-tes. A nivell d’Estat i a Catalunya els índexs de pobresa han augmentat, superant el 20% de la població. Sí, sí, a Catalunya més del 20% dels ciutadans són declarats oficialment pobres: tenen uns ingressos inferiors al 60% de la mitjana d’ingres-

sos. A nivell de mercat vol dir que el consumidor s’ho mira més, en quantitat i especialment en la relació qualitat-preu, però això si segueix menjant. Crisi vol dir també reflexió i discussió sobre les necessitats de canvi: de l’economia, de la governabilitat, del sistema bancari, però també dels sistemes productius. Precisament, al mateix temps que veiem per tele-visió les manifestacions, les queixes i les reivindicacions, en el descans publicitari em van xocar veure dues publicitats agrà-ries realitzades per dues “autonomies” molt allunyades de Catalunya. La promoció del consum de les nous de Califòrnia i la promoció del consum de la poma del Tirol. Les nous de Cali-fòrnia ja són molt conegudes pels consumidors catalans, ja fa anys que la realitzen i han conquerit el mercat. Califòrnia és la primera regió productora de nous del món (400.000Tones) i tota ella està integrada en la interprofessional de les”nous de Califòrnia” creada el 1948 (!) i la campanya està centrada en un simpàtic esquirol que menja nous i es cura en salut. El trajecte de les pomes del Sud Tirol és més recent. El Sud Tirol o Alto Adige és una autonomia situada a Itàlia però amb

una llengua pròpia, l’alemany. Van ser 19 cooperatives i 5.600 socis que van començar a promoure i exigir la producció inte-grada de les seves produccions de poma. Varen registrar una marca, la Marlene (amb ressonàncies molt germàniques), i el 2006 varen obtenir una Indicació Geogràfica Protegida: Tirol, que inclou només 6 varietats - Royal Gala, Golden, Stayman, Granny, Stark i Fuji. El control de qualitat és molt estricte i varen escollir com a eslògan publicitari citar la seva qualitat i el seu origen: “un sabor tan pur com el seu origen”, amb les muntanyes nevades del Tirol al darrere. Amb poc temps han aconseguit situar-se com a primera marca del mercat català. Crec que no cal dir res més, no cal bellugar-se de la cadira, no-més seguir mirant la TV i seguir comparant accions teòriques, accions reals i publicitat, tot recordant que crisi vol dir canvi. Evidentment cal començar i com més aviat millor: els de les nous de Califòrnia varen començar el 1948 i els del Tirol ja porten gairebé 20 anys amb la producció integrada. Només és un exemple d’adaptació de produccions al mercat. Les lli-çons es troben a casa nostra, no cal anar més lluny.

Jordi Peix [email protected]

La crisi, els agricultors, el Tirol i Califòrnia... de l’oli de les Garrigues

Santiago Planas, afirma que l�ac-tual model de cultiu i recollida de l�oliva dóna una �baixa pro-ductivitat i suposa costos de pro-

ducció alts�. A Catalunya existei-xen plantacions hiperintensives, amb més d�un miler d�arbres per hectàrea, que ja estan aplicant la recol·lecció de l�olivera de forma mecanitzada. Tot i això, en la jor-nada s�han plantejat alternatives per aplicar la recol·lecció total-ment mecanitzada en plantacions de mida mitjana, d�uns 500 arbres per hectàrea. Planas explica que l�objectiu és poder mecanitzar la recol·lecció de l�olivera en plan-tacions mitjanes. En aquest sen-tit, pensa que es podria aplicar

aquesta tècnica de cultiu en no-ves plantacions de mitjana densi-tat que s�estan desenvolupant en zones on hi ha reg de suport de les DOP Les Garrigues i Siurana, sense necessitat de ser plantaci-ons hiperintesives. Pel director científic del PCiTAL �intensificar el cultiu significa una major pro-ducció per unitat de superfície i reduir la mà d�obra, fet que supo-sa un augment dels marges eco-nòmics del productor i contribuir a l�estabilització de l�agricultura en aquestes comarques�.

RedaccióLleida

A la comarca, les olives es cullen amb rascletes, manuals o mecàniques i els regs implementen produccions. | FOTO: Arxiu |


CLASSIFICATS

VENDES

IMMOBILIÀRIA

URBANA

�Refugi-granja per no poder atendre. Tres habitacions amb dos llits, cuina i menjador, tot rústic, foc a terra. 4 hectàrees d�oliveres i bosc. Molt barat. Pobla de Cérvoles. Raó: 660246460. (I)

�SOLAR urbà a Arbeca d�uns 500m2. Molt cèntric. Raó: 678694540. (I)

�CASA a Torregrossa, amb garatge, terrassa, golfes. 100m2 edificats i 248m2 en total. 3 dormitoris, 2 banys. Per entrar-hi a viure. 160.000 euros. Raó: 934855100. (III)

�CASA Belianes. 4 habitacions, bany, menja-dor, garatge, pati i cuina. Tot exterior. 200 m2 construïts. 90.000 euros. Raó: 659301756. (I)

RÚSTICA

�FINCA a la Pobla de Cérvoles de 3 hectàrees. 2.000 euros. Raó: 669092847. (I)

�FINCA a la Pobla de Cérvoles d�1 hec-tàrea. 1.000 euros. Raó: 669092847. (I)

�FINCA de regadiu al Molí Massot. Juneda. Raó: 691034308. (II)

�DUES FINQUES de regadiu al terme de Torregrossa, plantades d�arbres fruiters. Una d�1 ha. per 19.000 euros, i l�altra de 4.000 m2 per 9.000 euros. Raó: 934855100. (III)

�FINCA de 3,5 ha. en ple conreu al terme de la Pobla de Cérvoles amb oliveres (120), terreny per cultiu i un important bosc. Raó: 629785120. (I)

MOTOR

AUTOMÒBILS

�CITROËN C-15 E- 1.4-75CV amb 55.000km. 2.000 euros. Raó: 691980911. (I)

�NISSAN PRIMERA 1.6, 100 CV. SLX Full Equip. Molt ben conservat. 3.300 euros. Raó: 659052523. (I)

�MICROCOCHE LIGIER AMBRA de color blau amb la ITV passada. Raó: 635252513. (I)

�OPEL CORSA 5P. Eco 1000 cc. 134.000km. 1.500 euros. raó: 650420870. (I)

�VOLKSWAGEN GOLF GTI, blanc, gasolina, matriculat l�any 1993, 3 portes, 247.000km, AA, alarma, tancament centralitzat, direcció assistida, elevador de vidres elèctric. En molt bon estat de conservació. Impost de circu-lació 2010 inclòs. 1.500 euros. Raó: (Jaume) 619122958. (II)

�BERLINGO dièsel. 200.000 km. Les Borges Blanques. Raó: 659932877. (II)

�OPEL CORSA blanc 1.2i de 1992 amb 92.000km gasolina, en molt bon estat, vidres elèctrics, tancament centralitzat, no té aire ni direcció assistida. Ideal per iniciar-se o pel pla 2.000 euros. Preu 900 euros. Raó: 652097751. (II)

� COTXE MGZR, any 2002. 1400cc. 3.500 euros. Raó: 687274822. (II)

� CITROËN XSARA Picasso, 1.6 gasolina. 116.000km, 9 anys, 3.200 euros. Sempre en garatge. Raó: 669046818. (II)

� RENAULT 11. 20 anys. 1.100 euros. Les Borges. Raó: 973142401. (III)

� CITROËN HDI familiar, en molt bon estat. Preu a convenir. Raó: 658800313. (IV)

MOTOCICLETES

�VESPINO 49cc de l�any 1999. 400 euros. Raó: 973149105 o 627848932. (IV)

MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

�RECOL·LECTORA NEW HOLLAND 1520. En molt bon estat. Raó: 696630304. (I)

�TORO Niubó. S�aixeca 3m. En molt bon estat. Raó: 973142465 o 142208. (I)

�MATERIAL DE GRANJA DE PERDIUS. Incubadora, naixedora, gàbies, parelles re-productores, gàbies transport. Tot junt o per separat. Preu d�oferta. Raó: 669908495. (I)

�TRACTOR EBRO. Model 480 E, de 52 CV amb pala davantera i pua. Econòmic. Especial per granja. Raó: 660892811. (I)

�GRADA DE 16 DISCOS Tractomotor, 650 euros. SEGADORA de forratges amb tambors 1.80, 750 euros. SUBSOLADOR Milà de 3 pues i 5 posicions, 650 euros. ARREU Baches de 2 pales d�1.30 metres d�alçada, 350 euros.

També hi ha altres estris. Raó: 691980911. (I)

�JOHN DEERE 2035S per 6.500 euros. FIAT-450/8S per 4.200 euros. FIAT-411 R per 2.500 euros. REMOLC escampador 6Tn per 3.600 euros i també altres estris. Raó: 691980911. (II)

COMPRESSOR per podar. Dièsel de 9,5CV amb motor nou. Raó: 616397016. (IV)

�COMPRO O CANVIO un cultivador de 13 relles d�1,70m d�ample per un cultivador de 9 relles per a tractor de 55CV. Econòmic. Raó: 652097751. (III)

�SERRA pneumàtica Campagnola. Només estrenada. Raó: 616397016. (IV)

ESTRIS VARIS I ANIMALS

�CAIXA enregistradora, CALDERA de gas, MOSTRADOR inox. de peixateria, ADOBA-DORA Nicon . Raó: 973140879. (I)

�VAPORETTA marca Lavons 2000 wats, 4 bars. Model 41032 per estrenar. Comple-ments varis. Preu 80 euros. Raó: 658546481 i 973140359. (I)

�FORN de pastisseria elèctric UNOX amb capacitat per 4 safates de 60x40cm. 600 euros. Raó: 973150278. (I)

�SOMIER elèctric més matalàs elàstic articu-lat. 800 euros. Raó: 650420870. (I)

�LLENYA D�OLIVER SECA per a estufes, calderes i llars de foc. Raó: 628422878. (I)

�ATOMITZADORA Ilemo de 2.300 litres en perfecte estat. Preu a convenir. Raó: 636734539. (I)

�VENC 2 radiadors elèctrics d�oli. Preu 35 euros cadascun. Raó: 973142207. Uns altres radiadors d�oli petits per 20 euros cadascun. (IV)

�PORTA de carrer d�alumini amb vidres en bon estat. 200 euros. Raó: 661684991. (IV)

�CONJUNT DE ROBA D�ESQUÍ de dona. Pantaló i anorac. Talla 42.44. Un sol ús. 55 eu-ros: 608531473. (IV)

COMPRES

AUTOMÒBILS

�CAMIÓ per la recollida de fruita de 3.500 k. de pes màxim autoritzat o su-perior. Raó: 973711410 o 695390013. (I)

ESTRIS VARIS I ANIMALS

� SI TENS RECORDATORIS de difunts no

els llencis. Compro o canvio per una altra cosa. En tinc un arxiu de més de 40.000. Raó: 973130513 (Francesc). (II)

� LP, vinils de música rock en general. Raó: 695395306 (David). (IV)

� TEBEOS, comics superherois i album de cromos. Raó: 630930616 (II)

� FURÓ. Si en tens un i no saps què fer-ne, truca�m! Jo l�adoptaré. Raó: 973140879 (III)

LLOGO

IMMOBILIÀRIA

�PIS a les Borges Blanques. Totalment equi-pat, al costat del Terrall. Opció de pàrquing. 400 euros, despeses a part. Raó: 606468606. (I)

�PIS i pàrquing a Les Borges. 75m2. Cèntric, al Terrall. Molt bona vista. Calefacció, bomba de calor. 3 habitacions, terrasses grans. No s�admeten animals de companyia. Raó: 678853327.(I)

�PIS a Arbeca. Raó: 678694540.(I)

� LOCAL comercial a les Borges Blanques. Amb opció de compra. Totalment equipat: llum, aigua, WC, calefacció. 74m2. Raó: 659932877. (II)

� PIS DE LUXE a Mollerussa, amb jardí, piscina i dos pàrquings. Nou per estrenar. Raó: 650431106. (II)

� DESPATX nou al centre de les Borges Blan-ques. Equipat amb telecomunicacions, fàcil aparcament. Raó: 973143038. (III)

� PIS per estrenar de 85m2, molt cèntric (carrer Carme de les Borges). Tot moblat, amb dues habitacions, menjador ampli i lluminós, bany, cuina, rebost, parquet i possibilitat de traster. Fusteria exterior d�alumini i vidre de doble càmera. Calefacció de gas natural, escal-fador ecològic i aire condicionat al menjador i a l�habitació principal. Comunitat de veïns de només 3 pisos. Raó: 646352163. (III)

� PIS moblat de dos habitacions amb bomba de calor, cuina americana i totalment exterior. Raó: 661684991. (IV)

� CASA a les Borges Blanques, 4 habitacions i dos banys. Raó: 635409603 (IV)

� ES TRASPASSA PUB RAGTIME de les Borges Blanques per no poder atendre�l. Raó: 661556376. (III)

�PLAÇA DE PÀRQUING (També en venda) al carrer Sant Ruf de Lleida. Raó: 973239908. (II)

� PIS a Barcelona, molt cèntric i ben comu-nicat. Carrer Tallers a un minut de la Plaça Catalunya. Metro L1, L3 (Plaça Catalunya), L2

(Plaça Universitat) i FGC. 65 m2, menjador, sala, cuina, bany, 3 habitacions. Finca refor-mada amb ascensor. Zona amb Universitats. Raó: 647860073. (IV)

�PETITS ESPAIS o trasters, ideals per guar-dar eines de treball, mobles, estris, etc. Accés directe les 24 h del dia. Raó: 661684991. (IV)

�PIS/APARTAMENT moblat amb calefacció de gas. 1 habitació i cuina americana Raó: 610867150. (IV)

� LOCAL comercial de 90m2 al carrer del Carme de les Borges. Diverses dependències amb connexions elèctriques, telefòniques i de telecomunicacions. Per oficines o de qualsevol altre negoci. Raó: 646352163. (II)

RECURSOS HUMANS

OFERTA/M’OFEREIXO

M�OFEREIXO per fer reparacions de fonta-neria, electricitat, paleta, pintor i fusteria. 10 euros/hora. Feina garantida. Raó: 610493354 o 646952564. (IV)

�S�OFEREIX per fer massatge de quiromas-satge i reflexoteràpia. A particualrs i domici-lis. Raó: 610493354 o 646952564. (IV)

�CONSTRUCCIONS de cases, xalets, naus i hotels. Del cost afegit se�n pot estalviar un 30%. Raó: 670527205. (III)

�ES VEN LLENYA a domicili. Raó: 973178011. (I)

�M�OFEREIXO per pintar cases a bon preu. Raó: 626264732 o 669995846. (IV)

�NOIA polonesa, fisioterapeuta amb 9 anys d�experiència s�ofereix per cuidar gent gran, nens i nenes i per fer rehabilitacions. Respon-sable i professional. Raó: 617457569. (I)

BUSCO

�FEINA per treballar des de casa. Raó: 662462537. (I)

�COMERCIALS amb experiència per treballar per Gas Natural. Formació a càrrec de l�empresa. Bona remuneració. Interessats enviar CV amb foto a [email protected]. Raó: 689054408. (II)

�CADA DIMECRES a les 13.15 h. fem un partit de futbol sala al poliesportiu de les Borges. Apunta�t-hi. Raó: 973143038. (IV)

�DUES NOIES s�ofereixen per treballar en restaurants, bars, fàbrica, neteja, al camp... Raó: 690735700 (III)

�PARELLA per un agaporni Roseicolis Papi-ller (verd amb el cap rosa). Raó: 619852373 o 977878144. (I)

anuncia’t als classificats al mateix preu de sempre 0 ¤

Tothom que es vulgui anunciar haurà de passar per les nostres oficines al c/ Nou, 2 de les 10 a les 14 h, trucar al tel. 973 142420, enviar un fax al 973 143375 o un correu electrònic a:[email protected]

El classificat apareixerà un màxim de 4 vegades (8 setmanes). Si es vol renovar, només caldrà que s’utilitzin les mateixes vies apuntades anteriorment.



AGENDADIVENDRES5 de març

Exposició: Paisatges interiors, de Montserrat Pau PernauLes Borges BlanquesLloc: Centre d’InterpretacióFins al 2 de maigOrganitza: Consell Comarcal

Exposició de plafons de gegants i capgrossos de CatalunyaJunedaLloc: Complex CulturalFins al 10 de marçOrganitza: Ajuntament i la Roca Fumada

DISSABTE6 de març

Dia Internacional de la Dona. Xer-rada de tappersex a càrrec de Lau-ra Masot, sexòlogaJunedaLloc: Teatre FomentHora: 18.00h.Organitza: Associació de dones Junieta

Conferència: Arquitectura religio-sa del tercer romànic català a les Terres de LleidaJunedaLloc: Complex CulturalHora: 20:00hOrganitza: Centre Arts Juneda

Excursió i pràctiques de GPS a JunedaJunedaOrganitza: la BorrassaTelèfon: 973 143322

Concert a l’Slàvia amb Dumbala Canalla Les Borges BlanquesLloc: Cafeteria SlàviaHora: 23:30hOrganitza: Cafeteria Slàvia

El Patronat de la Fira de les Gar-rigues va visitar Firalia, un wor-shop firal que connecta amb la innovació. Després de mantenir

reunions programades amb dife-rents clients i proveïdors, i veure l´exposició dels diferents estands, els membres del Patronat de la Fira van qualificar-la de molt in-teressant ja que la millor manera de predir el futur és creant-lo.

Membres del Patronat de Fira de les Garrigues visiten Firalia

FIRES • Sabadell

L’IES Vallverdú viatja a Valtellina

Un grup de 12 alumnes de 3r i 4t d�ESO de l�IES Josep Vallverdú, acompanyats dels professors Francesc Solans i Tere Viscasi-llas, van viatjar del 4 a l�11 de fe-brer a Itàlia, a la Valtellina, regió situada al nord de la Llombardia i en ple cor dels Alps. Aquest viatge és la primera part d�un intercanvi que es realitza en el marc del Projecte Comenius, el

qual és el novè any consecutiu que es desplega dins de la pro-gramació d�activitats de l�IES. Es tractava, d�una banda, de gau-dir de forma més directa dels costums i de les tradicions de la societat italiana i, d�altra banda, de facilitar el context comunica-tiu per practicar l�anglès.L�alumnat va poder gaudir i participar d�activitats: sortides

a les ciutats de Sondrio, Tirano i Verona, on es va poder visitar els famosos Amfiteatre Arena i el balcó de Romeo i Julieta; ex-cursions al Lago di Como, Lago di Garda; i visites la població de Bormio, famosa per les seues pistes. El proper abril, l�IES re-brà la visita dels seus col·legues italians; cosa que els permetrà descobrir les Garrigues.

FORMACIÓ• Les Borges Blanques

DIUMENGE7 de març

XV Festa de l’OliL’AlbiOrganitza: Ajuntament i Cooperativa

Teatre familiar: 4 i 1 Cinc a càrrec de la companyia Factoria MascaróJunedaLloc: Teatre FomentHora: A les 18.00h.

Organitza: Fundació Xarxa d’Espectacles

DIVENDRES12 de març

Assemblea general associació de dones la MarinadaFulledaLloc:la SalaHora: 21.30h.Organitza: Associació de Dones

DISSABTE13 de març

Projecció de la pel·lícula Tierra i xerrada sobre el dia de l’arbre, amb l’Esplai Apassomi i el Centre Excursionista Borges-GarriguesLes Borges BlanquesLloc: Teatre FomentHora:Casa de la CulturaOrganitza: Esplai Apassomi i Ajuntament

DIUMENGE14 de març

Plantada d’arbres prop de la Bas-sa de la TorraSortida de la placeta del Terrall Hora: A les 9.30h.Organitza: Centre Excursionista Borges

Redacció. Sabadell

CINE DE CASTELLDANS

Diumenge, 7 de març, a les 17.45 h.‘No es tan fácil’

Diumenge, 14 de març, a les 17.45 h.‘Avatar’

Diumenge, 21 de març, a les 17.30 h.‘El mejor’

CINE DE CERVIÀ

Diumenge, 7 de març, a les 17.00 h.‘Planet 51’A les 18.40 h.‘The Box’

Diumenge, 14 de març, a les 17.00 h.‘Allà on viuen els mosn-tres’ A les 18.40 h.‘Eloïse’

Diumenge, 21 de març, a les 17.00 h.‘Vamos a la luna’A les 18.40 h.‘Dos canguros muy maduros’

cinema

7 de març - EXCURSIÓ A LA FONT D´INCLÈRIA I COVA DEL LLADRE

Passarem per l’Ermita de Sant Salvador i agafarem el camí cap a la Vall de la Coma, visita de la font d’Inclèria, la cova del lladre i a les pintures rupestres. Explicacions a càrrec d’en Manel Giné i Freixes Sortida a les 9:00 del matí de la placeta del Terrall. Dinar a mig camí. Recorregut total: 28 quilòmetres

CENTRE EXCURSIONISTA BORGES-GARRIGUES


PASSATEMPS

Com s’hi juga...

L’objectiu és trobar els números que hi falten, que poden ser de l’1 al 9 i que han d’ocupar les cel·les i complir aquests dos requisits:1) En cada Subquadrat de 3x3, hi ha d’haver tots els números de l’1 al 9, sense repetir-ne cap.2) Totes les fi les i columnes han de tenir tots els nú-meros de l’1 al 9, i cap fi la ni cap columna no pot tenir un mateix número de l’1 al 9 repetit.

SUDOKU

ENDEVINA EL POBLE!

LES 7 DIFERÈNCIES

SUDOKU

LES 7 DIFERÈNCIES

ENDEVINAEL POBLE

SOPA DE LLETRES

SOLUCIONSALSPASSATEMPSDEL NÚMERO261

MARÇ 20105 Puiggròs_matí

9 La Granadella_matí

10 Maials_matí Llardecans_tarda

11 Bovera_matí Bellaguarda_tarda

15 Sarroca_matí

16 Almatret_matí

17 L’Albi_matí Castelldans_tarda

18 Torrebesses_matí

19 Aspa_matí

23 La Granadella_matí

24 Maials_matí Llardecans_tarda

25 L’Albagés_matí Soleràs tarda

Els Torms

LOGOGRIF

8131211110

12410765

12424919

187654321

Anmarí Gassó [email protected]

4141381

111715

Persones en línia recta.

Elèctrode receptor negatiu.

Son intranquil.

Ànsia, inquietud.

Cistella on hom llença els papers inútils.

Varietat d’olivera, de fruits petits, esfèrics i simètrics.

Com s’hi juga...

Descobriu les paraules que s’amaguen en aquestes línies de caselles amb l’ajuda de la descripció que hi ha just a sota. Al mateix temps, cada número està associat a una lletra. A més, a la línia de caselles verda hi trobareu una paraula relacionada amb les Garrigues.

Vinaixa / Barcelona, 1929 / 1931. La Margarita i el Francesc són dues peces clau pel bon funcionament del periòdic. Tots dos, jubilats des de fa anys, treballen desinteressadament per faciltar la feina de l’equip del Som. De ben segur que tothom que ha passat per la redacció els recorda amb afecte per la seua dedicació incondicional. Per molts anys!

Hem passat d’un local sensefinestres a un que té ascensor!

Jacobo Piñol F.: Una dècada de SomGarrigues. La Margarita fa nou anys i set mesos que hi tre-balla i en Fancesc des de l�any 2001. Qui ho deia llavors que el Som arribiria a assolir 10 anys?Francesc Gallart i Margarita Sans: Di-ria que ningú. La feina era poder sortir cada quinzena, el diari era molt més senzill. Era el comen-çament i primer t�havies de con-solidar. Ni de bon tros hi havia la feina que hi ha ara. Estàvem al carrer Sant Pere de les Borges amb una periodista i un comptable a mitja jornada i fent mans i mànigues per enllestir-ho tot al seu temps.

JPF: Un local peculiar. Diuen els històrics del Som que en aque-lles oficines era complicat anar al lavabo!FG / MS: Sí, bàsicament perquè no hi havia serveis: si algú en tenia ganes havia d�anar al bar del cos-tat. Era un local amb poca llum, petit i sense cap comoditat. Com ha can-viat la cosa ara, eh?

JPF: La veritat és que ara estem molt bé. Però amb aquest pano-rama com us vau deixar enre-dar?FG / MS: Hahaha... Mira som així. Al cap i a la fi, fem el que ens agra-da i el que volem. I feina en tenim, sempre estem ocupats amb algu-na cosa o altra. Llavors els albarans de la distri-bució es feien a mà, apuntant tots els exemplars que es portaven als pobles o que es venien en uns ta-lonaris que encara conservo. Fei-na de xinos!

JPF: Sí, gairebé artesanal.FG / MS: Entretingut ho era, la ve-ritat. Però mai vam patir cap di-ficultat per poder complir amb la feina. La cosa anava tirant, d�una manera o altra sempre hem anat endavant. És qüestió de voluntat.

JPF: Margarita, la logística ha millorat? Fem bé la feina els re-partidors?FG / MS: I tant! Encara que hi ha algú -no vull dir noms- que els di-lluns s�oblida de portar-me els els diaris que sobren. Hi ha èpoques de tot!

JPF: Francesc, i la comptabilitat va tirant? El números ballen gaire? FG / MS: Hehehe... Home, pensa que abans hi havia un comptable a mitja jornada i jo li donava un cop de mà. Ara està tot ben infor-matitzat i la feina es desenvolupa amb major rapidesa i eficiència. Tenim un programa que ho fa tot: treu factures, nòmines, etiquetes.

Vist el que tenim ara i el que teníem fa deu anys, un no pot fer gaire més que fe-licitar el Som, els dirigents, els treballadors, els col-laboradors, els anunciants, els lectors (!!!)... apagar l’ordinador i anar-se’n a fer una merescuda migdiada amb la satisfacció del deure complert.Segurament a hores d’ara el SomGarrigues deu cons-tituir el volum d’informació –com a mínim contemporà-nia- més gran sobre la nos-tra comarca d’arreu de l’uni-vers. Ja està bé, però potser caldria indexar les dades d’alguna manera per fer-ne una enciclopèdia en línia; i tenim pendent una wiki gar-riguenca... En aquests deu anys, també, hem passat de ser un quinzenari modest, amb mancances que s’han anat minimitzant progressi-vament, a convertir-nos en la publicació amb més lec-tors d’aquesta palestinenca terra nostrada –passeu-me el tòpic toponímic més des-gastat. Ja està bé, ara cal avançar també cap a l’edi-ció digital d’actualització continuada. Sempre envant, envant...I aquesta dècada del nos-tre quinzenari s’incardina amb d’altres realitzacions col·lectives reeixides de la nostra societat, com són el Centre d’Estudis de les Garrigues, l’Ateneu Popu-lar Garriguenc, les asso-ciacions locals de dones, les consultes sobiranistes, laborrassa.cat... Fets, fets i finalment -ja era hora!- una mica d’orgull...Deu anys, com els del Gui-llem, el meu fill, i tants i tants mots, meus i vostres, que fan que em senti el Som com una cosa molt pròpia, des d’aquell dia fa deu anys que el Ramon em va “fitxar” a la vora de l’església de Sant Martí de Lleida. Re-cords...Per molts anys més!!!

Santi Arbó[email protected]

La dècada prodigiosa

Peti qui peti

J. Piñol [email protected]

La feinada va ser passar d�un pro-grama a l�altre. Vam haver picar tots els números. Em sembla que l�evolució queda prou clara.

JPF: També fas les tasques d�ar-xiver. L�hemeroteca de segure-tat depèn de tu. FG / MS: Sí, ja saps que això m�agra-da. Guardo les còpies impreses en paper de cada número amb el seu CD corresponent. L�arxiu de se-guretat en una publicació ha d�es-tar al dia. També m�encarrego de guardar les fotos segons les temàtiques, pobles i dates. A l�Arxiu del Col·legi Mare de Déu de Montserrat de les Borges Blan-

ques vaig fer el mateix: endreçar-lo i classificar-lo. Ara, si vols un llibre escolar de qualsevol any, el trobes amb facilitat.

JPF: Després va arribar el Car-rer Comerç. Allà hi vam treba-llar plegats i la qüestió del ser-vei estava resolta. Un altre pas endavant.FG / MS: Això sí, però seguíem sen-se tenir finestres. Res a veure amb les noves oficines: cèntriques, amb molta llum i claror -amb aquest sol que tenim he aprofitat per comprar tres plantes- i amb ascensor! Escolta, això és un luxe, sempre hem estat apilonant i aquí hi tenim tot l�espai del món.

JPF: Què heu après al Som?FG / MS: Tot allò que es pot apren-dre dels joves. Ens ha servit de trampolí per mantenir contacte amb la gent del poble, conèixer persones d�alta qualitat humana (i d�altres que no tant).Vaig a les botigues -M.S.- a reco-llir rebuts de publicitat o a cor-reus a portar cartes o diaris per enviar. El contacte amb el poble és diari.

JPF: Manteniu relació amb els

antics companys del SomGar-rigues?FG / MS: Sí! L�altre dia em vaig tro-bar la Montse després de molt de temps sense veure-la. Ens vam creuar i ens vam quedar mirant. De sobte em va preguntar: ets la Margarita? Va ser un retrobament molt agradable! Però això ens ha passat amb l�Amèlia, la Cristina, la Lorena, el Raül i amb molts altres. Sempre fa goig retrobar-te amb gent que estimes.

JPF: Quin devenir li pronosti-queu a la publicació?FG / MS: In crescendo que diuen els italians. Totes les publicacions que han sorgit en una línia similar en aquesta comarca han desapa-regut o tenen feina per mantin-dre�s. Nosaltres també hem patit però ja fa deu anys i el Som no ha fallat mai. Ha sortit sempre, ri-gorosament, cada quinze dies, és el compromís que tenim amb els lectors. Hi ha gent que per treure el Som ha estat moltes nits sense dormir.

Al començament la feina era poder sortir cada quinzena, però ni de bon tros hi havia la feina que hi ha ara

Francesc Gallart i Margarita SansPilars de la comptabilitat i la distribució del Som

Documents

SomGarrigues 262