SomGarrigues Especial Fira de l'Oli 2011

L’oli que tot ho lligagastronomiaturismesalutcosmètica

21, 22 i 23 de gener de 2011

Diari Ofi cial de la Fira de l’Oli 2011

La pràctica de l’oliturisme s’estén a la comarcaEnguany es presenta la pri-mera edició de la cursa en BTT sota el nom Costers de l�Oli. D�altra banda, les rutes del projecte Camins d�Or Líquid engrescaran els visi-tants a fer oliturisme arreu.

Pàgina 11

| FO

TO

: Íte

m|

Les propietats de l’oli d’oliva aplicades a la cosmèticaL�empresa Matarrania ofe-rirà un taller per aprendre a elaborar cremes exfoliants a partir de fórmules antigues. Per la seua part, Anton Bun-dó ensenyarà a fabricar sabó natural.

Pàgina 13

Si et fas subscriptor del SomGarrigues te la regalem. A més, també la pots comprar al nostre estand.

FIRA DE L’OLI2 SomGarrigues • 21, 22 i 23 de gener de 2011

EDITORIAL

Patrimoni de la HumanitatA mitjans de novembre del 2010 la Unesco va declarar la dieta mediterrà-nia Patrimoni Immaterial de la Huma-nitat. Aquest reconeixement ha estat promogut per la Fundació Dieta Medi-terrània, amb seu a Barcelona, la qual ha coordinat la proposta conjunta d�Espa-nya, Grècia, Itàlia i Marroc. Per aquesta raó, i atès que l�oli d�oliva és un dels puntals de la dieta mediterrània, el Patronat Fira de les Garrigues ha acor-dat atorgar a aquesta entitat el Premi a la Difusió de la Cultura de l�Oli, ja que aquest reconeixement d�àmbit interna-

cional és el millor aval per tal de valorar el nostre oli verge extra de qualitat.L�acte d�entrega del guardó, el qual es va retransmetre en directe per internet per a tot el món, es va realitzar al Citilab de Cornellà. El fet d�escollir aquest espai d�innovació tecnològica ciutadana vol simbolitzar l�aposta de la Fira de l�Oli dels darrers anys per les noves tecnologies: web, bloc, facebook, twitter, flickr, youtube, etc. i, aquest any, com a novetat, un ca-nal propi de televisió �dins la televisió per Internet de les Borges Blanques,

FesTV� representen els principals expo-nents d�aquesta voluntat d�innovació del certamen. També cal destacar que les presentaci-ons de la Fira a Sant Sebastià i Andorra de l�any passat, i a València d�aquest any, manifesten la determinació de traspas-sar l�àmbit del Principat. Un cop con-solidada la Fira com la de referència de l�oli verge extra de Catalunya, avui el repte és esdevenir el referent en l�oli de qualitat de l�Euroregió de l�Arc Mediter-rani. Salut i bona Fira!

Equip

Controlat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

Premis Ateneus 2008 al millor mitjà de comunicació editat per una associació cultural

Premi Tasis-Torrent 2008 a la millor iniciativa periodística i empresarial.

Consell de redacció:Anna Farré, Xavi Pastó, Albert Valero, Emili Farré, Ramon Queralt, Francesc Florensa, Sonia Carrillo, Ferran Casas, Miquel Andreu i Jacobo Piñol.Col·laboradors:Joan Bellmunt, Miquel Àngel Sarrà, Francesc Bonet, Raül Capell, Francesc Florensa, Joan Cornudella, Josep Vallverdú, Santi Arbós, Meritxell Mateu, Marina Pujol, Elies Bosch, Ramon Farré, Domènec Bargalló, Ignasi Revés, Adolf Boldú, Raül Perucho “Perucho”, Ramona Vidal, Montse Ribé, Hortènsia Mònico, Marc Boldú, Jordi Calvís ‘Chistoso’, Jordi Puigdengoles, Núria Martí, Maria Badia, Montse Monné, David Riu, Esmeralda Ximenos, Esmeralda Fusté, Eunís Font, Xavier Minguella, Núria Sas, Jaume-Joan Rius, Andrew Condon, Anna Roset, Ferran Huguet, Laia Cubells, Jordi Peix, Jordi Mir, Marta Farré, Anmarí Gassó, Gabriel Pena, Idoia Marcén, Magda Bragós, Olga Roset, Montse Estepa, Elena Bellart, Alba Falcó i Joan Roca.Coordinació: Francesc Florensa. Redacció: Jacobo Piñol i Sonia Carrillo.Departament comercial:Francesc Florensa i Lorena Morales. Administració: Maria Gorgues, Margarida Sans i Francesc Gallart.Fotografi a: Xavi Minguella.Correcció: Eva Cases.Edita: Associació Cultural Garriguenca de Comunicacions.President: Emili Farré.Adreça: c. Nou 2 2a · 25400 LES BORGES BLAN-QUES (Les Garrigues)Telèfon: 973142420 · Fax: [email protected]: www.somgarrigues.catImprimeixINDUGRAFF OFFSET SADipòsit legalLL-487-2000SomGarrigues és un mitjà independent i plural. La seua opinió s’expressa mitjançant l’editorial. Les cartes al director expressen l’opinió dels seus autors. La redacció no té l’obligació d’acceptar totes les col·laboracions.

Perucho + Jordi el chistoso

La Cursa de l�Oli, organitzada pel Club Atlètic Borges, es consolida com la cursa oficial del certamen. Aquest any torna a ser puntuable per a la Lliga Internet Champi-onship i la Lliga Provincial Inter-clubs, per tant tindrà una doble

puntuació. Aquest fet la conver-teix en una de les curses populars més importants de Ponent. A la cursa �que se celebra el diumen-ge� hi participaran atletes d�ar-reu de la geografia catalana i de la resta de l�Estat espanyol. De les

Borges hi participaran corredors reconeguts de les entitats espor-tives del poble, com el Club Atlè-tic Borges. Cal destacar que la prova atlètica compta amb el patrocini de la Co-operativa de Sant Isidre. A més,

el Club Atlètic Borges té previst repartir una bona quantitat de diners en premis per als parti-cipants (samarretes, malles, re-cordatoris, etc.). Els participants celebraran el clàssic esmorzar de germanor al Terrall.

La Cursa de l’Oli, tot un clàssicESPORTS • Les Borges Blanques

FIRA DE L’OLI3SomGarrigues • 21, 22 i 23 de gener de 2011

ELS EIXOS DEL CERTAMEN • Comarca

La gastronomia i els productes amb distintiu de qualitat alimen-tària marcaran la XIV edició del Saló de l�Oli Verge Extra i la 48a edició de la Fira de les Garrigues, que se celebra del 21 al 23 de ge-ner de 2011 al Pavelló de l�Oli de les Borges Blanques. La fira apos-ta per la gastronomia i la qualitat alimentària. Un cop consolidada les Borges Blanques com la capital de l�oli verge extra de Catalunya, aquest certamen fa un pas més amb l�objectiu d�esdevenir el re-ferent de l�oli de qualitat de l�Arc Mediterrani. La fira de referèn-cia del sector oleícola genera un impacte d�uns 900.000 euros a la comarca.La inauguració del certamen, que anirà a càrrec de l�Honorable Conseller d� Agricultura, Rama-deria, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep M. Pelegrí, serà a les 17.00 h del divendres 21 de gener, acompanyat de Miquel Àn-gel Estradé, alcalde de les Borges Blanques i president del Patronat de Fira de les Garrigues, Josep Lluís Balsells, president del Con-sell Comarcal de les Garrigues, i Xavier Gispert, director de la Fira de l�Oli Verge Extra de les Garri-gues. En l�acte d�inauguració es donaran a conèixer els premis del concurs de l�oli de la 14a edició de la Fira, en què es premien tres categories d�oli verge extra d�ar-bequina: l�oli afruitat verd amarg, l�oli afruitat verd dolç i l�oli afrui-tat madur.

Novetats 2011Com a novetat, s�incorpora un tast de pans artesans, el pa de ro-nyó de les Garrigues, que està en procés de tramitació d�una IGP (Indicació Geogràfica Protegida) com a distintiu de qualitat i que serà present a l�espai de produc-tes de la terra, juntament amb els vins de la comarca DO Costers del Segre, subzona Garrigues.La Fira convoca també el I Con-

La Fira de l’Oli Verge Extra divulga la dieta mediterrània com a Patrimoni de la HumanitatArc Mediterrani. Després de consolidar-se com el certamen de referència de l’oli verge extra a Catalunya, la Fira de l’Oli de les Garrigues vol esdevenir en la seua XIV edició l’enclavament més important de la difusió de la dieta mediterrània i de l’oli d’oliva de qualitat

RedaccióComarca

El blat, l’oli i el vi són els pilars bàsics de la dieta mediterrània que es difondran durant la Fira. | FOTO: ACN|

TURISMELes rutes de l’or líquid pre-sentades pel Consell Comar-cal del Segrià engrescaran els visitants a fer oliturisme, alhora que ens descobriran els secrets més singulars del patrimoni garriguenc.

La fira de referència del sector oleícola genera un impacte estimat d’uns 900.000 euros a tota la comarca

El visitant podrà tastar els embo-tits de pagès, el paté d�arbequina, els bombons d�oli verge, les típi-ques orelletes de festa major, els olis aromatitzats de bolets, les melmelades artesanes i el pa de ronyó, entre moltes altres espe-cialitats alimentàries de les terres de Lleida.Entre les activitats del certamen, cal destacar també el XII Concurs d�Olis Verges Extra d�Arbequina, convocat per la Fira i en el qual participen 16 cooperatives i mo-lins presents en el certamen. Així, un jurat format per experts del Panell de Tast d�Olis de Catalunya premiarà els millors olis verges extra de la Fira amb la distinció de tres categories: l�oli afruitat verd amarg, l�oli afruitat verd dolç i l�oli afruitat madur.

Xerrades i tallersDiferents xerrades sobre com fer un oli socialment responsable o els beneficis de l�oli d�oliva en la prevenció del càncer de mama a càrrec del reconegut Dr. Eduard Escrich, degà de Fisiologia de la Facultat de Medicina de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona i cap del Grup Multidisciplinari per a l�Estudi de Càncer de Mama, així com un taller per fer sabó.

GASTRONOMIALa Fira aposta per la gastro-nomia i la qualitat alimen-tària. Aquest certamen fa un pas més amb l’objectiu d’esdevenir el referent de l’oli de qualitat de l’Arc Me-diterrani.

COSMÈTICALa cosmètica natural amb oli d’oliva serà protagonista d’un taller per aprendre a elaborar cremes exfoliants, hidratants i oli desmaqui-llant, i també hi haurà una mostra de productes.

SALUTEl Dr. Eduard Escrich, degà de Fisiologia de la Facultat de Medicina de la UAB, parlarà en una conferència dels beneficis de l’oli d’oliva en la prevenció del càncer de mama.

curs d�Allioli obert a la partici-pació popular, en què un jurat format per restauradors i gastrò-noms premiarà la persona que en 25 minuts hagi fet més quantitat de salsa a mà, tot valorant-ne la textura i el sabor.Les rutes de l�or líquid presen-tades pel Consell Comarcal del Segrià engrescaran els visitants a fer oliturisme, alhora que ens descobriran els secrets més sin-gulars del patrimoni gastronòmic i cultural del Segrià Sud o de les Garrigues Històriques.L�oli verge extra d�arbequina s�agermana en aquesta edició amb la IGP Llonganissa de Vic, junta-ment amb el pa de ronyó i la DOP Les Garrigues.

Cal assenyalar que el sector ole-ícola de les terres de Lleida, del qual les Garrigues administra-tives i el Segrià Sud �Garrigues Històriques�, representa el 85% de la producció de la província i aporta una facturació estimada de 24 milions d�euros, amb una

producció de 42 milions de quilos d�oliva, 9 milions de quilos d�oli i un total de 42.000 hectàrees con-reades (dades del DAR de la cam-panya oleícola 2010-11).La cosmètica natural amb oli d�oliva serà protagonista d�un ta-ller per aprendre a elaborar cre-mes exfoliants, hidratants i oli desmaquillant, i també hi haurà una mostra de productes de be-llesa i per a la salut.

Qualitat alimentàriaLa Fira comptarà també amb una mostra de productes alimentaris de la comarca, així com diferents sessions de tast guiades per ex-perts en olis, vins, vinagres i pans artesans.

La inauguració de la Fira serà el divendres a les 17.00h, a càrrec del nou conseller d’Agricultura, Josep M. Pelegrí


Amb motiu de la XIV Fira de l’Oli Verge Extra de les Borges Blanques i 48a Fira de les Garrigues, és per a mi una satisfacció adreçar-vos unes paraules de suport a aquesta magnífi ca iniciativa, que ha convertit per mèrits propis aquesta població en la capital de l’oli verge de Catalunya, a més de ser el certamen de refe-rència per al sector oleícola del nostre país i d’incloure unes molt interessants jornades tècniques.Em sembla necessari i imprescindible reforçar la marca Oli de les Garrigues, que té una Denominacó Origen Protegida (DOP), com a marca de qualitat i com a producte de qualitat, ja que es tracta d’una aposta decidida per una producció de gran categoria i, a més, representa una millora en els sistemes de co-mercialització dels nostres productes, en un moment de globalització dels mercats agroalimentaris.L’oli és un dels productes alimentaris més importants

de Catalunya i el seu nivell d’excel·lència és molt alt, fi ns al punt que estem molt per sobre –en qualitat– de l’oferta que es realitza a altres països del món. Per aquesta raó, la difusió en un certamen com aquest de les bondats de l’oli d’oliva verge extra, un dels components bàsics de la prestigiosa i saludable dieta mediterrània, resulta enormement positiva per a la bona marxa del sector agrari català.Catalunya ha estat i és capdavantera per la seva pro-ducció en olis d’oliva verge de gran qualitat. Testimoni d’això és el fet que els primers olis d’oliva que van ser protegits a nivell comunitari com a DOP a l’Estat espanyol van ser dos olis d’oliva catalans: la DOP les Garrigues i la DOP Siurana. La Generalitat ha donat i donarà suport, ara més que mai, al sector productor d’oliva i elaborador d’oli amb l’objectiu de millorar la qualitat del producte i de

donar valor a una de les nostres principals riqueses alimentàries que, alhora, ens permeti consolidar la nostra posició als mercats internacionals. Tanmateix, cal remarcar que la pagesia, i en concret el món de l’oliva i de l’oli, ens han d’ajudar a vertebrar i fi xar la gent al territori, i per a això cal que s’hi puguin guanyar la vida. El Departament i el Govern estaran al costat tant dels empresaris agraris i dels productors d’oli com de la resta d’emprenedors del sector primari.Espero que aquest any és pugui superar la xifra de visitants del 2010 i desitjo que superi les expectatives d’un esdeveniment que s’ha convertit ja en una mostra de referència en el panorama d’activitats del sector primari català i que, any rere any, genera un impacte econòmic considerable que sens dubte depassa la comarca de les Garrigues i la situa en el mapa mundial dels productes de qualitat.

Josep Maria Pelegrí i Aixut l Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Impuls a la producció d’oli d’oliva de qualitat

Les Borges Blanques exercirà la seva doble capitalitat de nou els propers dies 21, 22 i 23 de gener, amb la ce-lebració de la 14a edició de la Fira de l’Oli Verge Extra, que l’erigeix en la capital de l’or líquid consumible, i amb la 48a Fira de les Garrigues, que la consolida com a ciutat de referència de la comarca.La constància és un valor molt present en els orga-nitzadors d’aquests certàmens fi rals perquè estan demostrant que any rere any, hi hagi mala collita d’olives o bona; geli o faci bonança; hi hagi bons preus o estiguin per terra; hi hagi crisi o no, el seu esforç no defalleix, ans el contrari, cada cop és major per consolidar aquestes dues mostres amb l’èxit que ho estan fent.El sector productor de l’oli de les nostres comarques i de més enllà té la fi ra de les Borges Blanques com una

referència, perquè a banda de l’exposició ofereix unes jornades tècniques que la professionalitzen i li donen l’especialització que requereix. També és de justícia reconèixer el paper de la Denominació d’Origen Pro-tegida les Garrigues, la més antiga de Catalunya, que ha aconseguit posar de relleu la qualitat del producte sota un nom geogràfi c de referència, com és les Gar-rigues.La Denominació d’Origen les Garrigues és una de les que manté una relació més estreta amb la Diputació de Lleida pel que fa a col·laboracions continuades, sobretot en l’àmbit de la promoció del producte, que sota la marca que vam crear a la institució que presi-deixo, Lleida Qualitat, duem a totes les fi res internaci-onals i de més renom.Enguany, el Patronat Fira de les Garrigues s’ha

benefi ciat d’una col·laboració recent de la Diputació de Lleida, en aquest cas amb la ciutat de València, i concretament amb el Centre Octubre de Cultura Contemporània, on s’ha presentat la Fira de l’Oli per donar-li un ressò més ampli i atreure visitants de la veïna València.Tot plegat fa que hi hagi molts motius per visitar aquest certamen que combina a la perfecció la pro-fessionalitat d’un sector amb l’entreteniment, la cuina, i altres ofertes interessants, però sobretot perquè implica directament els nostres pagesos més arre-lats, els que han forjat una història, una tradició i han preservat els termes de molts pobles cuidant la terra i extraient-ne un fruit extraordinari i molt important a la dieta mediterrània, les virtuts del qual hem de prego-nar arreu. Bona fi ra!

Jaume Gilabert i Torruella l President de la Diputació de Lleida

La constància, un valor molt present

Des del Consell Comarcal volem felicitar totes les persones que, un any més, amb una visió oberta i moderna de comerç i de comarca, fan possible aquest magnífi c espai de relació que és la Fira de l’Oli Verge Extra i Fira de les Garrigues, un punt on s’explica l’oli, la pedra i els productes de la terra, però on també s’explica la comarca i un estil de vida i de treball. El fet d’agrupar en una mateixa mostra els productes de més qualitat de la comarca i de fer-ho amb les ma-teixes persones que els produeixen dóna forma a un marc de relació que a poc a poc va guanyant terreny. Cada vegada més, consumidors i productors veuen força avantatges en els circuits curts de comercialitza-ció agroalimentària. La Fira de gener ja té el seu espai consolidat. Ara potser caldria fer un pas més i provar noves experiències, com la de posar en marxa, amb una periodicitat raonable i durant tot l’any, el gran mercat de l’oli i altres productes de qualitat alimentà-ria de les Garrigues. Aquesta és una activitat que, de fet, funciona amb força èxit en països de ben a la vora, com són Itàlia i França.Malgrat la forta crisi, continuem pensant que estem en un territori on ho tenim gairebé tot a favor per reeixir: tenim un clima i un paisatge que per les seves particulars característiques ens donen uns productes diferents i d’excel·lència; tenim les millors persones,

les que més en saben, de produir oli de qualitat i, a més, hem tingut la sort que la dieta mediterrània ha estat recentment declarada per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat. L’oli de qualitat verge ex-tra de les Garrigues és un dels principals aliments que formen part d’aquesta dieta, equilibrada i saludable, i aquest reconeixement de la Unesco li afegeix valor.El desplegament de les noves tecnologies fa també més fàcil la comunicació i, cada dia més, les per-sones que produeixen i elaboren el producte estan millor preparades per fer-ne un bon ús i aprofi tar les oportunitats de connectar amb el mercat de forma directa, a tota hora i des de qualsevol lloc. Productors i consumidors avui es poden conèixer de forma molt fàcil i la relació entre aquell que demana el producte de qualitat i aquell que el produeix únicament depèn d’un clic.Aprofi tar tot el que tenim a favor i sortir reforçats de la crisi creiem, modestament, que passa per desenvo-lupar noves iniciatives i, sobretot, per fomentar més i millor l’esperit col·lectiu. Des del Consell Comarcal, aquest any hem continuat fent passos en aquesta direcció. Les jornades que hem organitzat sobre comercialització, i l’intent de fomen-tar i posar en marxa una taula de diàleg amb represen-tants de tot el sector de l’oli, s’han fet per fomentar

l’esperit col·lectiu. Insistim en la força del diàleg i la col·laboració, perquè al mercat passen coses i hem de poder interpretar-les i donar-hi resposta. Necessitem més diàleg i necessitem idees perquè cal evolucionar constantment. Hem de crear els millors espais de relació entre productor i consumidor. El mercat de proximitat i de venda directa cada vegada pren més relleu i, reduint mitjancers i distàncies entre els uns i els altres hi guanyem tots. El productor millora el preu del seu producte i controla directament allò que ven, i el consumidor compra a millor preu i compra aliments a primera mà i de primera qualitat. Estem convençuts que aquest espai de relació entre els que ofereixen els productes de qualitat elaborats per ells mateixos i els que volen comprar-los, si es fa bé, serà cada vega-da més un model d’èxit i alhora pot ser un referent territorial. Creiem que tot això està, en el marc de la Fira, molt ben exemplifi cat. Des del conjunt de directius i impul-sors del Patronat i des de les administracions que aju-dem a fer-ho possible ens en sentim molt satisfets, ja que espais com aquests, a més de prestigiar la ciutat i la comarca, estan cada vegada més en línia amb els sectors que treballen per fer avançar les Garrigues cap a la transformació progressiva, que ens ha de donar més qualitat de vida i prosperitat col·lectiva.

Josep L. Balsells i Balsells l President del Consell Comarcal de les Garrigues

La Fira com a exemple

5SomGarrigues • 21, 22 i 23 de gener de 2011

AEALL-ASAJA Lleida és una associació d�empresaris agra-ris que va néixer el 1986 amb l�objectiu d�informar l�agri-cultor i gestionar qualsevol tema relacionat amb l�agri-cultura, facilitant al màxim els tràmits administratius als associats. Alguns dels serveis que ofereix AEALL-ASAJA Lleida són assessorament tècnic i jurídic, tramitació de la PAC, plans de millora, in-corporació de joves agricul-tors, adequació de granges a la nova normativa, cursos gratuïts de formació (ma-nipulació de fitosanitaris, ecocondicionalitat i bones pràctiques laborals...), asse-gurances agràries, gestió de temporers, etc.

AEALL-ASAJA és la tercera força agrària catalana. Quin és el secret per ser competitius en un sector tan complicat com l�agrari, tot i ser una associació menys dimensionada?24 anys d�història i experiència com a organització agrària en constant creixement crec que són més que suficients per avalar la nostra solvència. Les mostres de suport dels nostres associats ens donen confiança per conti-nuar treballant per ser una peça clau en la gestió de l�agricultura dels propers anys i, per ser-ho, tenim un gran avantatge: no som una entitat agrària sobredimensi-onada, el que ens permet ser molt més propers al soci i a l�agricultor, establir un contacte més directe. A més, ASAJA a nivell estatal, també ha valorat la nostra solvèn-cia, ja que l�organització ens ha donat la confiança per encapça-lar i dirigir dos de les sectorials a nivell estatal més complicades de gestionar: la sectorial d�immigra-ció, per una banda, i la de la fruita dolça, per l�altra.

Heu parlat del contacte direc-te amb el pagès, un gest que el sector ve reclamant en els dar-rers mesos... De fet, una de les queixes habituals de la pagesia és que hi ha una falta d�atenció al sector. Hi estan d�acord? Completament. Hem compro-vat que el sector necessita que s�escoltin les seves necessitats directament, sense intermedi-aris, sense tecnicismes, sense grans estructures al darrere. El contacte directe és clau i ho hem vist aquests darrers mesos en què estem recorrent tot el terri-tori, reunint-nos amb centenars

“A ASAJA creiem fermament que, gràcies als pagesos i ramaders d’aquest país, tenim territori”

Pere Roqué, president d’ASAJA. | FOTOS: ASAJA|

de pagesos en trobades a petita escala, en sopars i cafès, on tot-hom ha pogut dir la seva, i no ens cansarem de fer-ho. Per conèixer la problemàtica del sector has de conèixer, i sobretot escoltar, els seus protagonistes, que per no-saltres no hi ha cap mena de dub-te, que són aquells que treballen la terra i les granges: els pagesos i els ramaders.

Una reflexió que sembla molt òbvia, oi?Ja sé que sembla obvi, però és que últimament sembla que al-guns s�han oblidat del territori i de la seva gent. Tot es gestiona des de grans despatxos sense te-nir-nos en compte. Estem cansats de veure titulars als diaris i que es prenguin decisions sobre qüesti-ons que ens afecten directament, però que, per contra, ningú ens ha consultat. I som els qui ho pa-tim i coneixem millor que ningú aquest ofici.

Considera que les imminents eleccions a les Cambres Agrà-ries suposen una oportunitat per canviar les coses?En les darreres dècades, les Cam-bres Agràries han estat injusta-ment poc actives, i aquest ha estat i és un gran error. Per això, un dels principals objectius d�ASAJA serà reactivar aquesta institució per dignificar, d�una vegada per

totes, aquesta professió. Estem convençuts que tots i cadascun dels agricultors i ramaders de les comarques de Lleida són clau per al futur de l�agricultura i per al seu propi futur. Com? Amb la seva veu, que es tradueix en el seu vot a les Cambres Agràries. Ara tenen l�oportunitat de decidir sobre el seu futur. Les decisions adminis-tratives les ha d�haver consensuat el sector i per això hem de ser de-cisius a les Cambres Agràries.

Ens trobem davant una nova edició de la Fira de l�Oli de les Garrigues. Com afronta el sec-tor de l�olivera aquesta edició del certamen?No dic res de nou, i no em cansaré de repetir-ho, que les fires de l�oli, amb la de les Borges com a refe-rència, són una gran oportunitat per comprar el millor oli verge ex-tra del món directament als pro-ductors. I vull remarcar el fet que és important que es compri direc-tament al productor, perquè és un gest que suposa molt més que

una simple transacció comercial. És assegurar-se comprar quali-tat, és una contribució al futur del sector agrícola i és fer país. I com enguany, una vegada més, és espe-cialment important la fira perquè el sector s�ha vist afectat en els darrers temps per la greu crisi que travessa l�agricultura, agreujada, a més, per la guerra comercial de les grans cadenes distribuïdores.

Ho diu pels preus baixos i els fraus en la venda d�oli d�oliva en marques blanques?Exacte. A ASAJA, en el sector de l�oli centrem els nostres esforços per reduir la quota de mercat de les marques blanques d�oli d�oli-va. No defensem que desapare-guin les marques blanques, però sí que no haurien de superar el 50% del total de vendes per man-tenir l�economia equilibrada. Així mateix, reclamem a l�Adminis-tració un major control sobre les cadenes distribuïdores en aquest camp, ja que, per contra, tant el productor com el consumidor en surten perjudicats.

Però, en principi, les marques blanques són una ajuda per a les economies familiars...És una arma de doble fulla. En els darrers mesos han sortit a la llum denúncies contra establiments comercials per frau en la venda de falsos olis d�oliva. S�ha detec-

tat que, en molts punts de venda directa al consumidor de grans cadenes, els olis d�oliva de marca blanca tenen preus excepcional-ment, i sospitosament, baixos. Només hi ha una explicació. S�ha demostrat que hi ha empreses que etiqueten com a oli verge extra un producte que no respon a aques-tes qualitats, amb un preu que no pot ser competitiu, ja que la prò-pia elaboració d�aquest oli està per damunt del preu final en el mer-cat. En poques paraules i clares: algunes grans empreses distribuï-dores venen oli d�oliva refinat bar-rejat amb verge extra com si fos oli d�oliva verge extra. Per molt barat que sigui l�oli, si ens trobem amb casos així, és la pitjor inversió que es pot fer. La millor manera d�as-segurar-se que es compra qualitat és fer-ho directament al produc-tor, i la Fira de les Borges n�és una oportunitat excel·lent.

En més d�una ocasió, a més, ASAJA ha defensat que la com-pra directa al productor és un benefici afegit per a l�economia. En quina mesura?Les empreses familiars agrícoles i ramaderes aposten per les seves pròpies marques, inverteixen en investigació i productes de valor afegit, generen llocs de treball i fomenten la innovació; per contra, i tornant a les marques blanques, aquestes deixen el sector sense va-lor, banalitzen tota la feina que su-posa elaborar l�oli d�oliva i la resta de productes agrícoles, limiten els marges de beneficis adequats i frenen la inversió empresarial, i afecten, de retruc, la creació de riquesa i de treball.

Creu que la societat és consci-ent d�aquest paper de l�agricul-tura en l�economia?Crec que no és conscient de la im-portància del sector agrícola. Pri-merament, cal recordar que l�agri-cultura proporciona la matèria primera a la indústria agroalimen-tària, la més important d�Europa, és a dir, la font d�ocupació i riquesa més important del país. Per tant, defensar i potenciar l�agricultura i ramaderia catalanes és contribuir a la sortida de la crisi del país, i es-perem que en els propers anys els nostres governs en siguin consci-ents i prioritzin les polítiques de producció perquè ens puguem guanyar la vida al camp i contri-buir així a l�economia i al territori. No cal dir que els pagesos som qui cuidem el territori més que ningú, gràcies al fet que treballem la ter-ra, aquest país té territori.

Ser una entitat no sobredimensionada ens permet ser més propers al soci i a l’agricultor


La nostra comarca i, sobretot, la seva agricultura són a les portes d’un seguit de profundes transforma-cions que acabaran modifi cant substancialment les seves estructures socials i econòmiques. L’adjudica-ció del darrer tram del Canal Segarra-Garrigues i de la presa de l’Albagés constitueixen, sens dubte, el volum d’inversió pública més gran i determinant de la nostra història i un poderosíssim instrument capaç de capgirar les nefastes dinàmiques demogràfi ques dels darrers decennis; dinàmiques que, com és ben sabut i conegut, podien haver-nos menat al despoblament de la major part del nostre territori i a la pràctica ex-tinció de molts del nostres nuclis de població. Si a la infraestructura hidràulica afegim les ingents inversi-ons en energies renovables, ja sigui en funcionament o programades, podem concloure que els propers anys viurem una autèntica revolució que alterarà formes de vida i paisatges seculars que semblaven immutables.El repte que se’ns presenta, doncs, no és altre que aprofi tar totes les oportunitats que generaran i que, de fet, ja estan generant aquestes quantioses inversi-

ons per tal d’enrobustir la nostra economia, rejovenir la nostra demografi a i equilibrar el nostre territori. Evidentment, cal fer tot això sense perdre aquells elements culturals que ens singularitzen i ens ator-guen una personalitat que alhora que ens cohesiona i ens proporciona “benestar anímic“ ens pot ajudar a promocionar-nos en tant que destí turístic i origen de productes alimentaris de qualitat lligats a un territori concret.El seguit de transaccions, negocis, transformacions, intercanvis i reconversions que acompanyaran aquest procés de modernització ja iniciat, de gran efecte dinamitzador, caldrà anar-los acompanyant de les necessàries polítiques de preservació i manteniment dels principals elements patrimonials, paisatgístics i etnològics, que han d’actuar de contrapès intel·ligent.Tot plegat, ha de repercutir favorablement en la producció i promoció del nostre oli, que ha d’esde-venir la punta de llança d’aquest progrés col·lectiu. D’ara endavant, doncs, podrem produir més oli i encara de millor qualitat i en garantirem una oferta estable. Però sense la voluntat d’aprofi tar el potencial

dels elements patrimonials i paisatgístics per tal de proporcionar-li prou valor afegit, no aconseguirem mantenir els preus i el segment de mercat que faran viable la seva obtenció.Aquesta combinació que ha de sorgir entre la nova economia nascuda de la generalització dels regs i de la implantació de les energies renovables, d’una banda, i la revaloració del capital mediambiental i patrimonial, de l’altra, pot ser el fonament del nou model de desenvolupament comarcal. I correspon-drà al sector oleícola demostrar que té capacitat i empenta per tal d’esdevenir capdavanter a l’hora de bastir i aprofi tar integralment aquest model. En qual-sevol cas, s’obren uns temps de grans oportunitats que podem afrontar amb més instruments que mai si sabem sintonitzar amb els nous corrents i obrir-nos a la veritable modernitat. Desitjo, per últim, que la nostra Fira es faci ressò, també, d’aquestes noves oportunitats que hem de saber esprémer per projectar-nos com un territori ple d’emprenedors compromesos, optimistes, vitals i dis-posats a arriscar perquè saben on van i d’on vénen.

Miquel Àngel Estradé i Palau l Alcalde de les Borges Blanques i President del Patronat Fira de l’Oli

Temps d’oportunitats

Estem ja a poques hores de la inauguració de la XIV Fira de l’Oli i 48a Fira de les Garrigues, una fi ra que no presenta grans canvis respecte a l’anterior però amb la voluntat de reforçar encara més les noves variants introduïdes en els últims anys. Hem presentat la Fira a València, com l’any passat vam fer al País Basc, amb la ferma intenció de portar el nostre esdeveniment més enllà de les terres cata-lanes per donar-li dimensió. Aquest any hem canviat la presentació típica a Barcelona per la presentació Citilab de Cornellà, un dels centres més importants d’Europa d’innovació social i digital, ja que la difusió de l’oli necessita les noves tecnologies. I, fi nalment, la presentació a Lleida es va fer a l’Escola d’Hoteleria i Turisme, com a agraïment al suport que ens donen fi ra rere fi ra.Pel que fa al sector de l’oli, tindrem el desplegament

habitual de tots els molins i fabricants de la comarca i d’algú de més enllà per assaborir els nous olis de l’any. Aquest any tindrem un expositor entre nosaltres especialitzat en productes de cosmètica a partir d’oli. L’any passat la gent de la venda directa (ACAP) van voler ser presents a la nostra fi ra i en van sortir molt satisfets de l’experiència. Aquest any continuen, mul-tiplicant per dos els expositors que hi seran presents. En aquest camí, evidentment, continuem tenint entre nosaltres els productors locals i comarcals de vi, pa de ronyó, vinagre, etc. per delitar-nos amb els seus tastos.Els comerços locals i comarcals més enllà dels pro-ductes alimentaris hi seran presents com els últims anys donant suport a la Fira. El Saló de la Pedra en la nostra fi ra ja haurà arribat a la tercera edició, que aquest any dedicarem a la tècnica

d’extracció de la pedra.Aquest any com a novetat tindrem una sessió de networking, que servirà per tal que diferents empreses en poc temps tinguin un espai per establir contactes entre si amb la fi nalitat d’obtenir sinergies i possibili-tats de nous clients.Com no pot ser d’un altra manera, els esforços en comunicació que fa el Patronat per la Fira són immen-sos, un 25% del pressupost el dediquem a aquesta qüestió, ni més ni menys perquè durant aquests dies podem posar en el mapa els nostres productes i la nostra comarca. També voldria remarcar que es con-tinuarà potenciant la utilització de les xarxes socials i de les noves tecnologies com a nous elements comu-nicatius de futur.Bona fi ra i que gaudiu dels nostres productes, de Les Borges Blanques i de la comarca de les Garrigues.

Javier Gispert i Pedrol l Gerent de la Fira de l’Oli

Fira de l’Oli: una fi ra de qualitat

Ajuntament de lesBorges Blanques

Ajuntament de lesBorges Blanques

anuncia’t als nostres classifi cats al mateix preu de sempre 0 ¤

telèfon. 973 14 24 20 · fax. 973 14 33 75

falta titular


BONA FIRADE L’OLI

2011


El Patronat de la Fira de l�Oli de les Borges Blanques aposta per difondre la cultura de l�oli no només a Catalunya, sinó també a aquells territoris adjacents al Principat amb l�objectiu de con-solidar-se com a referent de l�oli de qualitat a l�Arc Mediterrani. Sota aquest propòsit, el certamen va viatjar el passat 11 de gener fins a la ciutat de València. �La inten-ció és fer país, mostrar tot el que tenim perquè no és només tastar l�oli, sinó que és bo que vinguin a les nostres terres i ens coneguin i vegin el potencial que tenim�, va manifestar el gerent del Patronat de Fira, Xavier Gispert, en el de-curs de l�acte de presentació de la Fira a l�edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània de Va-lència.València va ser només la primera parada, la ciutat que va iniciar la ronda de presentacions. El pas-sat 14 de gener, el Citilab (Cen-

La Fira es promociona fora del PrincipatCULTURA DE L’OLI • Comarca

Presentacions. El Patronat ha presentat el certamen a València, Cornellà de Llobregat i Lleida. La Fira comptarà amb una superfície de 5.500 metres quadrats i més de 120 expositors, un 10% més que l’any anterior. Els seus organitzadors esperen superar la xifra dels 60.000 visitans

RedaccióComarca

A l’esquerra, promoció de l’oli a València sota el lema “Coneix el nostre oli”. A la dreta, un moment de la presentació a Cornellà. | FOTOS: ACN|

B i l b a o , 1 6 9 0 8 0 1 8 B A R C E L O N A · T e l . + 3 4 9 3 3 0 8 5 5 7 4 · v e r l a n @ v e r l a n . e sAv. Les Garrigues, 8-14 25400 LES BORGES BLANQUES (Lleida) · Tel. +34 973 14 00 89 · [email protected]

El 14 d�abril de 2011, vuitanta anys després que l�avi Macià procla-més la República Catalana, l�espai dedicat a la seua memòria i a la

interpretació de l�independentis-me modern, l�Espai Macià de les Borges Blanques, obrirà les seues portes al públic. Es tracta d�un lloc de difusió cultural de la me-mòria històrica.

L’Espai Macià obrirà amb els 80 anys de la proclamació de la República

Redacció. Les Borges Blanques

INAUGURACIÓ • Les Borges Blanques

L’Ofi cina de Turisme l’han dissenyat Arditell i l’Estudi Alfred Garcia Gotós. A la dreta, l’Espai Macià. | FOTOS: Aj.|

SomGarrigues comptarà com cada any amb un estand a a la Fira de l�Oli Verge Extra. Aquest any

la publicació posarà al servei dels visitants suport informàtic per tal que la gent que ho desitji pugui consultar la nova pàgina web de la publicació (www.somgarrigues.

‘SomGarrigues.cat’, protagonista a l’estand de la publicacióRedacció. Les Borges Blanques

COMUNICACIÓ • Comarca

cat), en funcionament des del passat mes de setembre. Es tracta d�una eina 2.0 que vol servir per informar diàriament sobre els fets o els actes que succeeixen a

la comarca de les Garrigues i esti-mular el debat sobre els diferents aspectes comarcals.A més, SomGarrigues, al ser el pe-riòdic oficial del certamen, repar-

tirà exemplars d�aquest número especial de la Fira, del qual fa un tiratge de 8.000 exemplars gratu-ïts.Cal recordar també que l�especi-al es podrà recollir a qualsevol de les entrades al recinte firal (més informació a la pàgina 30).

tre d�Innovació Empresarial) de Cornellà de Llobregat va acollir la segona presentació. En el decurs de l�acte, el Patronat de la Fira de les Garrigues va premiar la tasca duta a terme per la Funda-ció Dieta Mediterrània per haver aconseguit la inclusió d�aquesta gastronomia en el llistat del Patri-moni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.

Finalment, la tercera i última de les presentacions es va dur a ter-me a les instal·lacions de l�Escola d�Hoteleria i Turisme de Lleida, al complex de la Caparrella el passat 18 de gener. L�encarregat de presi-dir l�acte va ser el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gila-bert, qui va manifestar que l�èxit de la Fira �rau en la seva capaci-tat d�innovació. Desperta molt

interès per la seva gran varietat d�oferta, per la qualitat dels olis que es presenten i pel fet que es produeix la venda directa de pro-ductes agraris, la qual cosa provo-ca que hi hagi un gran nombre de visitants que siguin de fora de les comarques lleidatanes i fins i tot de fora de Catalunya�.Gilabert va recordar que �la Fira de les Borges és una de les tres

grans icones firals que existeixen a les comarques de Lleida, con-juntament amb la Fira de Sant Miquel de Lleida i la Fira de Sant Josep de Mollerussa�. La Fira comptarà amb una superfície de 5.500 m2 d�exposició i més de 120 expositors, i els seus organit-zadors esperen superar la xifra dels 60.000 visitants registrats en l�edició anterior.


Pla de Formació de l’Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques

Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques Finca La Pujada, s/nApartat de correus 84 · 25400 Les Borges BlanquesTelèfons 973 14 31 69 - 973 14 31 88 · Fax 973 14 00 [email protected]

L’Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques és un centre amb més de 25 anys d’experiència en el camp de la formació i capacitació agràries que realitza les seves activitats en l’àmbit de la formació reglada, impartint un cicle formatiu de formació professional agrària de grau mitjà i un Programa de Qualifi cació Professional Inicial (PQPI) d’auxiliar en activitats agropecuàries. També realitza formació contínua per a empresaris i treballadors del món rural. L’Escola disposa d’explotació agrària pròpia, amb la maquinària i ormejos necessaris per al conreu, instal·lacions de reg, taller, hivernacles i col·labora amb l’IRTA en diferents assajos d’arboricultura mediterrània (olivera, ametller, vinya, festuc). Els alumnes poden gaudir també dels serveis de residència i menjador dins de les instal·lacions del centre. Durant el curs 2010-11 es gaudiran de 4,5 ha més de fi nca per a pràctiques de camp dels alumnes i es començarà una nova plantació de fruiters. Les pràctiques de ramaderia es milloren amb els acords de col·laboració amb la Granja Escola La Manreana i granges de primer nivell de la zona.

CICLE FORMATIU GRAU MITJÀ DE PRODUCCIÓ AGROPECUÀRIA (NOU)Aquesta formació capacita per a la realització d’operacions de producció de cultius agrícoles extensius, intensius i de productes ramaders d’una forma respectuosa amb el medi ambient. També proporciona els coneixements necessaris per utilitzar i mantenir en ús les instal·lacions, màquines i eines associades, a més d’organitzar i gestionar una explotació familiar agrària. El cicle formatiu s’estructura en 6 trimestres, amb un total de 2.000 hores, de les quals 410 hores corresponen a formació pràctica en empreses del sector agrari. Durant el curs 2011-12 es completa la seva implantació amb la posada en marxa del segon curs.

CURS D’AUXILIAR EN ACTIVITATS AGROPECUÀRIES (Programa de Qualifi cació Professional Inicial, PQPI)Són cursos de formació professional destinats a proporcionar els coneixements sufi cients per tal de desenvolupar les tasques pròpies d’una empresa agrícola-ramadera o de serveis. La seva durada és de 877 hores, de les quals 175 corresponen a pràctiques en centres de treball. Aquest programa permet als alumnes que no han superat l’ESO de forma ordinària poder-la assolir si completen els tres mòduls dels que consta, els quals també inclouen la formació i desenvolupament de competències bàsiques.

Totes les persones que estiguin interessades a realitzar cursos de formació poden posar-se en contacte amb l’Escola, on se’ls informarà.

FF.CC (AVE)

a Castelldansa Lleida

A 2a Tarragona

ECABorges

BlanquesPEATGEAUTOPISTA

a Borges Blanques

Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques

La relació de cursos i jornades tècniques previstes per a l’any 2011 és la següent:

• Benestar animal

NOM DEL CURS

• Benestar animal

• Ramaderia ecològica

• Oví i porcí

• Apicultura

• Bàsic de producció agrària ecològica

• Nivell bàsic de manipuladors i aplicadors de productes fi tosanitaris

• Bàsic de producció integrada

• Bàsic de seguretat i prevenció de riscos laboral

• Crèdit semipresencial de producció agrícola extensiva

Les Borges Blanques

LLOC REALITZACIÓ

Les Borges Blanques

Les Borges Blanques

Les Borges Blanques

Maials

Les Borges Blanques

Juncosa

Les Borges Blanques

Les Borges Blanques

Les Borges Blanques

20

20

60

30

30

20

30

60

25

45

HORES

CURSOS 2011 (Dates de realització encara per determinar)

• Control de Males Herbes amb Cereals

NOM DE LA JORNADA

• Tècniques de Cultiu en Fructicultura Ecològica

• Jornada Tècnica de Poda d’Ametller en Plantacions al Reg

• VII Jornada Tècnica de Poda d’Olivera i Reg

• La Disminució dels Costos de Producció mitjançant el Maneig de l’Olivera

• Maneig i Manteniment d’Instal·lacions de Reg

• Jornada Intercomarcal de l’Olivera

• Introducció al Tast d’Oli Verge Extra d’Oliva

Les Borges Blan.

LOCALITAT

Aitona

Les Borges Blan.

Cervià de les Gar.

Les Borges Blan.

Juncosa

Maials

Les Borges Blan.

Febrer (1a quinzena)



Març (2a quinzena)

Març (2a quinzena)

Abril (1a quinzena)

Maig (2a quinzena)

Novembre (2a quinzena)

DATA

RELACIÓ DE JORNADES INCLOSES DINS EL PLA DE TRANSFERÈNCIA TECNOLÒGICA 2011

FORMACIÓ CONTÍNUASón cursos de formació pensats per cobrir les necessitats dels joves que es vo-len incorporar al món laboral i dels treballadors amb voluntat de reciclatge o de formació permanent. El ventall de cursos que oferim és molt ampli i variat. Els principals tipus de cursos que realitzem són: regs, tecnològics, produccions vegetals, incorporació a l’empresa agrària, gestió empresarial, etc. Com a no-vetat s’ha iniciat a oferir crèdits reglats en règim semipresencial, amb horaris adaptats per a professionals per tal que puguin acreditar aquesta formació i capitalitzar-la per obtenir una titulació ofi cial reglada. A l’ECA de les Borges s’ofereix el crèdit reglat semipresencial d’instal·lacions agràries, reforçant les necessitats futures de formació en instal·lacions de reg a la comarca degudes a la transformació en regadiu pel canal Segarra-Garrigues.

ITINERARIS FORMATIUS PER A JOVES QUE S’INCORPOREN A L’EMPRESA AGRÀRIAÉs una oferta nova, iniciada el 2008, que vol acompanyar els joves que es volen incorporar a l’empresa agrària per disposar d’una formació inicial adaptada al seu perfi l personal i professional, i al tipus de projecte i explotació que vol po-sar en marxa. Es tracta d’una formació a mida, mitjançant un itinerari forma-tiu personalitzat que elabora i segueix un tutor de formació especialitzat del Departament d’Agricultura. Aquest itinerari formatiu vol reforçar sobretot la formació empresarial del jove que comença l’activitat agrària i donar-li els co-neixements tècnics més actuals de l’orientació productiva agrària a la qual es vol dedicar. A més a més, compleix els requisits de formació per accedir a les ajudes de primera instal·lació de joves a l’empresa agrària que gestiona el DAR.

EMPRENEDORIA EN OLIVICULTURA. SEMINARIS D’EMPRENEDORIA (NOU)Nova oferta de formació que s’inicia l’any 2009 per formar amb un alt nivell tècnic, empresarial i d’habilitats personals joves de 25 a 35 anys per tal que puguin tenir un cert lideratge professional en el sector de la producció d’olives i oli d’oliva. És una formació posada en marxa per la Federació de Cooperatives de Catalunya i el Departament d’Agricultura. Durant l’any 2011 es realitzaran 5 seminaris d’emprenedoria per tal d’actualitzar i compartir les necessitats professionals de joves olivicultors amb futur. Les tecnologies més avançades del sector olivícola i producció d’oli d’oliva, i les visites als centres i empreses més avançades, per conèixer de primera mà les últimes tendències en la producció i comercialització d’aquest sector. Per les seves característiques es realitza amb grups limitats i molt dinàmics, amb bones perspectives de futur dins el sector de l’olivicultura.

FORMACIÓ A DISTÀNCIAL’escola participa també en el programa de formació a distància del Servei de Formació Agrària del Departament d’Agricultura, Rama-deria, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Aquest programa inclou tant cursos en format paper com cur-sos per Internet mitjançant el portal RuralCat.

10 SomGarrigues • 21, 22 i 23 de gener de 2011


En el marc de la Fira, i sota el nom de Els Costers de l�Oli, es presenta la primera edició de la cronoes-calada en bicicleta de muntanya que organitza l�Associació Es-portiva Catalunya Aventura i el Patronat de Fira de les Garrigues, i que tindrà lloc aquest dissabte 22 de gener. La sortida es farà al passeig del Terrall de les Borges Blanques i l�arribada, al cim dels Marquesos. Es tracta d�una cursa amb 11,5 quilòmetres de distància amb un desnivell positiu de 420 metres. L�objectiu és incentivar l�activitat esportiva a l�aire lliure, en el medi natural de l�emblemà-tic terme municipal de les Borges Blanques, i donar a conèixer la serra dels Bessons, considerada zona PEIN. Així, durant la cursa els ciclistes podran contemplar el paisatge tí-pic de les Garrigues, que els seus organitzadors no dubten a quali-ficar com un �autèntic regal de la natura�. Parlen d�una �conjunció harmoniosa de turons coberts d�un mantell de vegetació, consti-tuït sobretot d�argelagues, romaní i farigola, acompanyat d�una gran col·lecció d�olivers, ametllers i vi-nya en els racons mes inhòspits de les bancalades i en especial unes vistes panoràmiques de la serra de la Llena i el pla de Lleida�.

Conèixer el paisatge sobre dues rodesTURISME • Comarca

Oliturisme. Es presenta la primera cursa en BTT sota el nom Costers de l’Oli. Durant els tres dies de la Fira es donaran a conèixer altres iniciatives turístiques. La segona edició del projecte Camins d’Or Líquid haurà aconseguit enguany la participació de més de dos milers de persones

RedaccióComarca

Seran 11,5 km amb un desnivell positiu de 420 m. | FOTO: Catalunya Aventura|

CONSTRUCCIONSOLIVART - ARRUFAT

Ntra. Sra. de Montserrat, 825400 Les Borges Blanques Lleida Tel. 973 14 01 95 973 14 27 11

la bassa, 8 - les Borges BlanquesTel. 973 14 33 97

Perruqueria iestètica

ManicuraUngles postissesDepilació facial

Maquillatge

Olivi és el nom de la revista que parla sobre l�oli i el vi de qualitat a Catalunya. S�edita a Reus i des del passat mes de desembre es pot trobar als quioscos. La Sala Autoritats acollirà, el dissabte 22 de gener a les 11.30 hores, la presentació d�aquesta nova pu-

blicació trimestral, on s�hi poden trobar recomanacions de turis-me, interessants reportatges i tota l�actualitat sobre el món del vi, l�oli i la gastronomia. La coodi-rectora d�OLIVI, Cristina Andrés, parla d�un �producte innovador que intenta unir els grans ex-ponents del territori català�. En l�acte de presentació es donaran a

Presenten ‘Olivi’, una revista sobre la gastronomia, l’oli i el vi

Redacció. Comarca

NOUS MITJANS DE COMUNICACIÓ • Reus

Les coodirectores, Cristina Andrés i Anna Tenllado. | FOTOS: Olivi|

conèixer els objectius de la revis-ta, s�explicaran quins són els seus col·laboradors de la talla d�Ada Parellada, Isma Prados i Santi Santamaria, entre altres� i es farà un petit avanç sobre el contingut del proper número. L�acte inclou-rà l�elaboració d�un plat en directe a càrrec de Mariona Quadrada. El plat triat té a veure amb l�oli de la DO les Garrigues i el vi de la DO Costers del Segre. Finalment, es proposarà al públic un concurs de preguntes. El guanyador s�empor-tarà un lot de productes.

El Consell Comarcal de les Gar-rigues ha editat 10.000 exem-plars d�un desplegable sobre les Garrigues, terra d�oli. Aquest, que s�ha distribuït pels establi-ments de la comarca i les ofi-cines de turisme de Catalunya. inclou un seguit de propostes per afavorir i complementar di-

ferents rutes per tota la comar-ca a partir d�un mapa informa-tiu de totes les poblacions amb possibilitats de visitar un molí i/o adquirir oli d�oliva verge extra. El desplegable recull una llista de les cooperatives i mo-lins d�oli, dels museus i les visi-tes d�interès, dels allotjaments i

dels restaurants de la comarca amb l�objectiu, en definitiva, de promocionar la venda d�oli que es produeix a la comarca i fomentar el coneixement de la mateixa amb visites als pobles i els seus recursos, degustant la gastronomia i gaudint dels allotjaments.

Editen 10.000 exemplars d’un desplegable sobre la comarca

En finalitzar la cronoescalada hi haurà un aperitiu de cloenda i es farà el lliurament de premis per a totes les categories.

Camins d’Or LíquidAgafar la bicicleta i començar a pedalejar no és, però, l�única manera de descobrir la comarca. Des de fa uns anys, s�han engegat diverses iniciatives que apunten cap a aquesta mateixa direcció. És el que es coneix com olituris-me, és a dir, crear un teixit turístic i alhora econòmic al voltant del món de l�oli, el producte estrella de les Garrigues. L�objectiu no és cap altre que mostrar les rique-ses que alberga la comarca, això sí, sense oblidar que la punta de llança d�aquesta mostra de rique-ses és l�oli. Precisament un d�aquests pro-

jectes turístics és Camins d�Or Líquid, una iniciativa del Consell Comarcal del Segrià que per se-gon any consecutiu desenvolupa diverses activitats relacionades amb el sector de l�oli a diversos pobles del Segrià Sec, altrament conegut com les Garrigues His-tòriques (Maials, Alcanó, Aspa,

Alfés, Llardecans, Sunyer, i Torrebesses).Entre les novetats d�aquesta sego-na edició, cal destacar la ponèn-cia sota el títol La transversalitat dels Camins d�Or Líquid al Segrià Sec, que tindrà lloc en el marc de la Fira a la Casa de la Cultura de les Borges Blanques el dissabte 22 de gener a les 18.00 hores. L�ob-jectiu és donar a conèixer aquest projecte turístic que l�any passat va aconseguir mobilitzar un mi-ler de persones. La segona edició haurà aconseguit la particiació de més de dos milers de persones al llarg de totes les sessions que han conformat la proposta olitu-rística. S�haurà duplicat, doncs, la xifra de la primera edició. Se-gons els seus organitzadors, més enllà del nombre de participants, cal destacar la implicació del que anomenen el viatger, atès que els tallers de fer sabó, de fer bones les

olives, els gastronòmics, el taller de fer massatges amb oli d�oliva verge extra, els de salut, etc. han estat molt concorreguts i seguits amb molta atenció. Cal destacar també la implicació i l�acollida de tots i cadascun dels pobles. La població local cada cop s�ha implicat més en el projecte, par-ticipant-hi com a públic i també de forma directa en els tallers i activitats ofertats. La voluntat del projecte passa per la professiona-lització. Obrir els molins de forma permanent i cercar la vinculació territori-oli en una mateixa ofer-ta turística que permeti al visitant conèixer i apreciar el nostre or. líquid.Camins d�Or Líquid es ve rea-litzant els caps de setmana des del passat 20 de novembre i l�úl-tima cita precisament té lloc aquest diumenge 23 de gener a Torrebesses.


��


Les diferents qualitats de l�oli d�oliva arriben també fins a la cos-mètica natural elaborada de ma-nera artesanal. Així, serà aquesta cosmètica natural amb oli d�oliva la protagonista d�un taller per aprendre a elaborar cremes exfo-liants, hidratants i oli desmaqui-llant a càrrec de Matarrania.Evelin Celma és la promotora i creadora de Matarrania, i el seu interès per la cultura popular ru-ral del Matarranya (Aragó) li ha portat a recopilar fórmules anti-gues per crear les seves pròpies cremes (www.matarrania.com). En totes, l�ingredient fonamental i protagonista és l�oli d�oliva. Els seus usos cosmètics s�han traduït en cremes, bàlsams, sabons i olis; delicats, suaus, totalment natu-rals i eficaços per a cada proble-ma de la pell. Per la seua banda, Anton Bundó, de la casa Cal Pastor de la Pobla de Cérvoles, oferirà un taller de fer sabó amb oli d�oliva que cen-trarà la part més divulgativa del saló oleícola difonent la cultura de l�oli entre els visitants al cer-tamen.A aquest taller cal sumar la part expositiva permanent de cadas-cun dels productes relacionats amb la cosmètica i l�oli d�oliva que difondrà entre els visitants les di-verses qualitats del producte.

Cosmètica natural amb oli d’olivaPROPIETATS DE L’OLI D’OLIVA • Comarca

Exposicions i tallers. El saló celebra diferents tallers per aprendre a elaborar cremes exfoliants, hidratants i oli desmaquillant a partir de fórmules antigues. Se celebrarà també un taller que ensenyarà com fer sabó natural a casa. Una exposició permanent de productes en difondrà les qualitats

RedaccióComarca

“El sabó fet a casa neteja molt bé la roba blanca”Què es necessita per fabricar sabó natural a casa?Per fer sabó a casa es fan servir els següents ingredients: oli usat (1 l,) aigua (700 cl) i sosa càus-tica (150 g). Les proporcions de cada element aconsellades po-den variar segons qui us doni la recepta.

Quin és el procés?Per fer sabó en fred es posa la sosa dins l�aigua i es remena (amb espàtula de fusta o plàstic, mai d�alumini) fins que s�hagi desfet. S�aboca, tot remenant, dins l�oli que abans s�ha escalfat fins uns 60º. Cal seguir reme-nant perquè emulsioni fins que agafi una textura de mel tova o maonesa negada. Si es remena amb espàtula el procés dura prop d�una hora o més. Per escurçar-lo, podeu fer servir un �túrmix� a velocitat lenta, n�hi haurà prou amb uns 8-10 minuts. S�aboca en motlles i en 10 o 15 dies es talla en porcions i es dei-

ENTREVISTA AMB Anton Bundó. Artesà del sabó natural

xa assecar fins que es torna dur.

L�oli que s�utilitza ha de ser d�oliva verge i extra? Per què?El sabó es fa amb oli usat; també n�hi ha que hi afegeixen greixos animals.

Quines propietats té el sabó que elaborem artesanalment?El sabó de casa neteja molt bé la roba blanca. Si la roba està molt bruta (draps de cuina) n�hi ha que la posa a estovar amb aigua i sabó. També serveix per rentar-se les mans.

I quins beneficis corporals i mediambientals obtenim?Abans tots els olis usats es desti-naven a fer sabó, les clavegueres i lleres no es contaminaven amb olis (llevat de les oliasses dels trulls). Es pot evitar haver de dur a la deixalleria els olis usats fent sabó a casa. Així estalviem temps i fem servir menys deter-gents. Anton Bundó en un moment de la fabricació. | FOTOS: Cal Pastor|

PROGRAMA14 SomGarrigues • 21, 22 i 23 de gener de 2011

DIJOUS20 DE GENER· De 18.30 h a 21.15 h Xerrada �La reconversió i els preus de mercat en la producció d�ametlla�. Or-ganitza: JARC. Lloc: Casa de la Cultura

ACTES FIRALSDIVENDRES21 DE GENER· Durant tot el dia Concurs de Di-buix Infantil-Juvenil

· De 9.30 h a 13.30 h Jornada tècnica. Cultius Alternatius a la Comarca. Organitza: Oficina Co-marcal DAR a les Garrigues. Lloc: Casa de la Cultura / Pg. del Ter-rall

· A les 10. 00 h Obertura del re-cinte firal

· De 10.00 h a 14.00 h Networ-king (intercanvis comercials). Or-ganitza: Patronat de la Fira de les Garrigues. Lloc: Pavelló de l�Oli - davant de la Sala Tallers

· A les 11.00 h Recepció casals de la gent gran

· A les 11.00 h Visita dels centres escolars

· A les 13.30 h Cloenda de la Jor-nada Tècnica. Lloc: Casa de la Cultura / Pg. Terrall

· De 17.00 h a 19.00 h Demos-tracions Escola d�Hoteleria de Lleida. Lloc: Pavelló de l�Oli

· 17.30h Concurs d�AllioliOrganitza: Escola d�Hoteleria i Patronat de Fira. Lloc: Estand de l�Escola d�Hoteleria

· A les 17.00 h Acte inaugural de la XIV Fira de l�Oli de Quali-tat Verge Extra i 48a Fira de les Garrigues a càrrec de l�Honorable Conseller d�Agricultura, Rama-deria, Pesca, Alimentació i Medi Natural, el Sr. Josep M. Pelegrí i Aixut. Lloc: Casa de la Cultura / Pg. TerrallProclamació dels guanyadors del Concurs de l�Oli

· A les 17.30 h Visita d�autoritats al recinte firal

· A les 18.00 h Xerrada �Com fer un oli socialment responsable? El món de l�oli i la responsabili-tat social empresarial�. Xerrada a càrrec d�Ariadna Boixader, tècni-ca en RSE del Consorci Garrigues per al Desenvolupament del Ter-ritori, i de Martí Terés, respon-sable d�Oleum Flumen, empresa que implanta la RSE. Organitza: Consorci Garrigues per al Des-envolupament del Territori. Lloc: Sala Tallers

· A les 19.00 h Concurs d�Allioli. Organitza: Escola d�Hoteleria i Patronat de Fira. Lloc: Estand de l�Escola d�Hoteleria / Pavelló de l�Oli

· A les 19.30 h Taller �La cosmèti-ca natural amb oli d�oliva�. Taller pràctic per aprendre a fer: cremes exfoliants, cremes hidratants i oli desmaquillant. Lloc: Sala Tallers. Organtiza: Matarrania

· A les 20.00 h Presentació del llibre Cabal de Petjades. VII tro-bada d�Estudiosos de les Garri-gues. Lloc: Casa de la Cultura.Organitza: Centre d�Estudis les Garrigues.Presentació del llibre d�onomàsti-ca Noves aportacions a l�onomàs-tica garriguenca i catalana. Lloc: Casa de la Cultura. Organitza: Centre d�Estudis les Garrigues

· A les 21.00 h Tancament del re-cinte firal

· A les 22.00 h Obra de teatre: Homes, de Bat Teatre, basada en l�obra de la companyia T de Tea-tre. Lloc: Col·legi Mare de Déu de Montserrat. Preu: 5 ¤

DISSABTE22 DE GENER· A les 10.00 h Obertura del re-cinte firal

· A les 10.00 h Cursa de BTT Els Costers de l�Oli. Sortida de la pla-ceta del Terrall. Organitza: Patro-nat de Fira i Associació Esportiva Catalunya Aventura

· A les 11.00 h Reunió jurats dis-seny de producte i millor estand

· A les 11.00 h Entrega del Vè Premi Jove Emprenedor/a de les Garrigues. Lloc: Estand del Con-sell Comarcal

· D’11.00 h a 13.00 h Jornada Tèc-nica: La Reconversió de l�Atmeller i de l�Oliver al Cultiu Ecològic. Organitza: Unió de Pagesos. Lloc: Casa de la Cultura · A les 11.30 h Presentació de la re-vista Olivi. Lloc: Sala Autoritats · A les 12.00 h Entrega de premis de la Cursa BTT Els Costers de l�Oli. Lloc: placeta del Terrall · D’11.00h a 13.00 h Demostra-cions de l�Escola d�Hoteleria de Lleida

· A les 12.00 h Acte d�agermana-ment IGP Llonganissa de Vic, Pa de Ronyó i DOP les Garrigues.Lloc: estand DOP / Pavelló de l�Oli

· A les 13.00 h Tasts de vins, a càrrec de Vinya Vilars d�Arbeca. Lloc: Sala Autoritats

· A les 14.00 h Festa Gastronòmi-ca: Cassola de Tros, a càrrec de la Colla dels Amics del Salla. Lloc: Davant la Casa de la Cultura

· A les 16.30 h Taller de fer sabó amb oli d�oliva, a càrrec d�Anton Bundó, casa rural Cal Pastor. Ta-ller per aprendre a reciclar l�oli d�oliva utilitzant el sistema tradi-cional de fer sabó a les Garrigues. Lloc: Casa Cultura

· A les 17.00 h Presentació de la guia Compra a pagès. Guia de més de 500 productors que fan venda directa. Lloc: Sala Tallers. Orga-nitza: Gastroteca.cat / Consorci de Comerç, Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya

· A les 17.30 h Presentació de la campanya impliCA�T! Consumeix productes de la nostra terra, de la Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya (FCAC). Lloc: Sala Tallers. Organitza: FCAC

· A les 18.00 h Presentació del projecte de venda directa de l�as-sociació ACAP, Associació per a la Conservació de l�Agricultura de Proximitat. Lloc: Sala Tallers. Organitza: ACAP

· De 17.00h a 19.00 h Demostra-cions de l�Escola d�Hoteleria de Lleida. Lloc: Pavelló de l�Oli

· A les 18.00h Tasts de vins, a càr-rec del Celler Mas Blanch Jové de la Pobla de Cérvoles. Lloc: Sala Autoritats

· A les 18.00 h Reunió jurat Con-curs de Dibuix. Lloc: Oficines Pa-tronat

· A les 18.00 h Presentació del plat: tupí de fruita de Lleida a l�Olier, a càrrec del Restaurant Malena. Lloc: Estand de la coope-rativa dels Torms

· A les 18.00 h Xerrada �Camins d�Or Líquid al Segrià Sec: l�oli, l�or turístic del s. XXI�, a càrrec de Ricard Pons, president del Con-sell Comarcal del Segrià. Organit-za: C. Comarcal del Segrià. Lloc: Casa de la Cultura

· A les 18.00 h Xerrada �El futur de la PAC�, a càrrec del Sr. Juan Almansa Gómez, director tèc-nic d�ASAJA de les oficines de Madrid i Brussel·les. Organitza: Associació d�Empresaris Agraris de Lleida. Lloc: Centre Cívic· A les 19.00 h Conferència: �Be-neficis de l�oli d�oliva en la pre-venció i la lluita contra el càncer de mama�, a càrrec del Dr. Eduard Escrich, director del Dep. de Fisi-ologia de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Grup Multidisci-plinari per a l�Estudi del Càncer de Mama. Lloc: Casa de la Cultu-ra

· A les 19.00 h Presentació de la pàgina web: tiendaaceite.com. Lloc: Sala Tallers

· A les 19.30 h Tast de vinagres, a càrrec de Vinagres Badia. Lloc: Sala Autoritats

· A les 21.00 h Tancament del re-cinte firal

· A les 24.00 h La Nit de l�Oli. Lloc: Sala Grums. Organitza: Pa-tronat de Fira

DIUMENGE23 DE GENER· A les 9.00 h Esmorzar de Fira, a càrrec de la Penya Barcelonista de les Borges Blanques. Organitza: Patronat de Fira i Penya Barce-lonista. Lloc: Passeig del Terrall, davant Casa de la Cultura

· A les 10.00 h Obertura del recin-te firal

· A partir de les 10.00 h VII Cursa de l�Oli. Organitza: Club Atlètic Borges. Lloc: Davant Casa de la-Cultura

· A les 10.30 h Benedicció dels animals en motiu de la Festa de Sant Antoni. Lloc: Al passeig del Terrall

· A les 11.00 h Dia de la Comarca. Recepció de les autoritats a l�es-tand del Consell Comarcal de les Garrigues i visita al recinte firal. Organitza: Consell Comarcal de les Garrigues

· D’11.00 h a 11.30 h Demostració de l�Escola d�Hoteleria de Lleida. Lloc: Pavelló de l�Oli

· A les 11.30 h Presentació del logo del Pa de Ronyó de les Garrigues. Lloc: Estand Ajuntament de les Borges Blanques

· A les 12.00 h Desfilada de car-rosses dels Tres Tombs de Sant Antoni. Organitza: Patronat de Fira de l�Oli. Lloc: Passeig Terrall

· A les 12.00 h Missa Major. Lloc: Església Parroquial

· A les 12.30 h Tasts de vins, a càr-rec de Tomàs Cusiné del Vilosell. Lloc: Sala Autoritats

· De 17.00h a 19.00 h Demostra-cions de l�Escola d�Hoteleria de Lleida. Lloc: Pavelló de l�Oli

· De 17.00h a 19.00 h Festival infantil amb el grup Rovell d�Ou i l�espectacle de teatre i ball in-fantil interactiu. Organitza: Pa-tronat de Fira de les Garrigues i col·labora Esplai Apassomi. Lloc: Sala Grums

· A les 17.30 h Visita autoritats al recinte firal amb el president de la Diputació de Lleida.

· A les 18.30 h Tast guiat de pa de ronyó i maridatge amb els olis guanyadors de la Fira de l�Oli. Lloc: Sala Tallers. Organitza: IN-NOPAN

· A les 19.30 h Acte de cloenda de

PROGRAMA15SomGarrigues • 21, 22 i 23 de gener de 2011

el SomGarrigues sempre amb la comarca i els seus productes

la XIV Fira de l�Oli de Qualitat Verge Extra i 48a Fira de les Gar-rigues, a càrrec de l�Il·lustríssim Sr. Jaume Gilabert, president de la Diputació de Lleida. Aperitiu,

comiat d�expositors i entrega de premis. Lloc: Sala Autoritats

· TASTOS D’OLI Durant els dies de la Fira es faran tastos d�oli, a càrrec del Panellde Tast d�Olis de Catalunya, a l�es-tand del Panell de TastDissabte 22: d�11.00 h a 13.00 h i de 19.00 h a 20.00 hDiumenge 23: d�11.00 h a 13.00 h i de 18.00 h a 20.00 h

· SORTEIG D’UN VIATGE

Durant els tres dies l�estand de vi-atges Iltrida sortejarà un viatgeentre tots els visitants de la Fira.

· EXPOSICIONS Durant els tres dies hi haurà una exposició davant la sala tallers�Territoris sostenibles: la res-ponsabilitat social empresarial al món rural�.Organitza: Consorci Garrigues per al Desenvolupament del Ter-ritori

· SORTEIG DE PRODUCTES COOPERATIUS

Es farà un sorteig de productes cooperatius, a càrrec de la FCAC.Projecte Implica�t

Bona Fira!

Relació d’expositorsEXTERIOR

Nicanor MateuAutoreparació BorgesTall A Miquel

PAVELLÓ DE L’OLI

0 Agrolés1 Cooperativa de Vinaixa2 Cooperativa de Castelldans3 Cooperativa de Cervià4 A-B Apromi5 Denominació Origen6 Denominació Origen7 Cooperativa Sant Isidre-Les Borges8 Cooperativa de Juncosa9 Oleic Bovera10 Teres Gardeñes11 Bio Oleics Belianes13 Cooperativa d�Arbeca14 Cooperativa d�Arbeca15 Cooperativa Espluga Calba16 Cooperativa Albi17 Cooperativa dels Torms18 JARC19 Badia20 Cooperativa Bovera21 Gabriels Alsina22 Vila23 Vila24 Aceites Vizcàntar24 Bis Cooperativa de Bellaguarda25 Prodeca26 Prodeca27 Prodeca28 Agroindustrial Catalana Granadella29 Unió de Pagesos30 La Borgenca

31 La Borgenca32 Olis Salvador Farré33 Verge Lotero Cooperativa de Llardecans34 Molí dels Torms35 Aell36 Matarrania / Regsega37 Tv38 Tv39 Tv

PAVELLÓ COMERCIAL

40 Ajuntament41 Consell Comarcal42 Diputació de Lleida43 Medisaludtv44 Noviprom45 Iltrida46 Queseria Rosillo47 Secsan48 Roma Serveis49 Solvent50 Bogar 2006 sl51 Bogar 2006 sl52 Masia salat53 SomGarrigues54 Comfort Dreams55 Jc Cañadas 2003 SLU56 Jc Cañadas 2003 SLU57 Pa de fira58 Betara59 Betara60 Casa Sayos- Encarna Ayala62 Artesans Peix63 Verdaguer64 Quesos Guara65 Exclusivas Vialbe66 Embotits Planoles67 Forn Franquesa68 Forn Franquesa69 Casa de l�avi Xavier Chico70 Marqués de Santa Ines71 Jc Cañadas 2003 SLU72 Jc Cañadas 2003 SLU73 FinquesCor Joan Cornudella74 Agroquímics Borges75 Agroquímics Borges76 Dkv77 Dkv78 Estand de la pedra79 Mans Unides80 Escola de futbol81 Penya del Barça82 Formatges Montbrú83 Can Gaburra84 De morro fino85 Forn germans Porté86 Conservas Rueda87 Aceitunas Moreno88 Cambra de comerç89 Securitas Direct


Contacte: [email protected]

902102760

Més informació:www.solvent-energies.com

Solvent SL, l’opció més encertada per a l’autosufi ciència energètica

Energia solar- Rendiment econòmic entre el 10 i el 18% per la venda d’energia al sistema.- Un estudi personalitzat.- Els nostres serveis inclouen la legalització de la instal·lació, els tràmits de gestió de les primes i els contractes de la companyia elèctrica.- Productes homologats de primera qualitat.- Amortització de la instal·lació inferior a 10 anys.- Contracte de manteniment i conservació.- Producció i rendibilitat garantida durant 25 anys.

Productes SOLVENT Biomassa- Som distribuïdors de calderes de biomassa.- Disposem de les principals marques europees.- Realitzem projectes clau en el pany.- Oferim servei de postvenda i manteniment.- Estudis personalitzats segons les necessitats de cada client.- Projectes, càlculs i legalitzacions (tenim enginyeria pròpia).- Tramitació de subvencions.- Subministrament de pèl·lets.

Energia solar tèrmica- Som distribuïdors de calderes de biomassa.- Disposem de les principals marques europees.- Realitzem projectes clau en el pany.- Oferim servei postvenda i manteniment.- Estudis personalitzats segons les necessitats de cada client.- Projectes, càlculs i legalitzacions (tenim enginyeria pròpia).- Tramitació de subvencions.

Sistemes de reg- Estudis personalitzats segons les necessitats de cada client.- Realitzem projectes clau en el pany.- Utilització de productes homologats de primera qualitat.- Contracte de manteniment i conservació.

Altres productes - Energia eòlica.- Instal·lacions fotovoltaiques aïllades.- Kits fotovoltaics de fàcil muntat-ge.- Manteniments.


Al llarg dels segles la humanitat ha sabut aprofi tar les energies inesgo-tables que ens dona la natura com són la irradiació del sol, l’escalfor que genera o el mateix vent quan bufa. Avui, gràcies a l’avenç tecnològic, aquestes energies inesgotables poden constituir benefi cis a qualsevol persona que es decideixi a invertir en aquesta mena de nova tecnolo-gia. Solvent Alternativas Energéticas SL és la empresa que dona una resposta immediata al nou inversor –solar, eòlic, tèrmica, biomassa, etc- que vulgui ser ‘autosufi cient’ energèticament parlant o bé aconseguir guanys amb instal·lacions més grans. L’empresa, doncs, s’encarrega de tot el procés de muntatge i connexió a la xarxa, sigui quin sigui el tipus d’instal·lació. Així, l’inversor només haurà d’esperar a que Solvent els hi entregui les claus de la seua nova central d’energia renovable.En aquest sentit, cal tenir en compte que les Garrigues es la zona mes irradiada de Catalunya i la segona de l’Estat espanyol. Aquest fet predis-posa a la zona a ser una de les més rendible pel que fa a l’energia solar. La varietat de serveis de Solvent encaixen perfetament en aquesta àrea. De fet, l’empresa té presència a les quatre províncies del país i està en perspectives d’implantar-se a les Illes Balears (vegeu entrevista).Finalment, val a dir que la modifi cació del denominat ‘decret solar’ afecta en gran mesura a les centrals solars de gran tampany, per la qual cosa, el petit inversor que vulgui abastir-se d’energia i ser autosufi cient no veurà afectada la seua inversió. Tot i això la rendibilitat de les centrals d’ener-gies renovables està garantida en gran mesura per l’esgotament de les energies fòssils, amb una vida determinada.

Què és Solvent?És una empresa especialitzada en el subministrament integral –clau en el pany– d’instal·lacions basades en energies renovables. Els serveis que aporta Solvent Alternativas Energéticas, S.L. són els següents: asses-soria, realització de projectes, coordinació i gestió, legalització de la instal·lació, subministrament dels equips, muntatge i manteniment i operativa.

Quins productes ofereix?Els productes de Solvent Alternativas Energéticas, S.L. basats en les energies renovables són: energia solar fotovoltaica, energia solar tèrmica, energia eòlica, bi-omassa, sistemes radiants, sistemes de bombeig, sis-temes de reg automàtic, manteniment i operativa.

Per què Solvent està implantada a les Garrigues?Dues raons bàsiques: l’accionariat i el cos directiu de Solvent són de la comarca de les Garrigues. Es trac-ta de la zona més irradiada de Catalunya i la segona d’Espanya. La varietat de serveis de Solvent encaixa

perfetament en aquesta àrea i tenim presència a les 4 províncies del Principat, i a un curt termini a les Illes Balears.

Quina rendibilitat donen les energies renova-bles?Segons el producte –per exemple, les fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica són encara rendibles oferint un resultat mínim del 10%– és un producte ren-dible i segur. Les instal·lacions fotovoltaiques aïllades són, en la majoria dels casos, la millor alternativa quan les connexions a la companyia no estan disponibles o suposen un cost elevat. Podríem dir que pel preu de la connexió pots tenir una instal·lació on el costos de manteniment són mínims i la durada del equips fi ns a 25 anys garantits.L’energia solar tèrmica, utilitzada per a aigua calenta i calefacció, és rendible segons el consum i, en conse-qüència, el temps d’amortització.La biomassa és una alternativa als combustibles fòssils convencionals (gas, gasoil, etc.), on el cost és respec-te al més barat (gasoil) d’unes 3 a 4 vegades inferior.

Com en el cas de la tèrmica, l’amortització depèn del consum. El pèl·let, el pinyol o la fusta tenen un preu al voltant de 0,15 c/kg si considerem que la relació de poder energètic és de 2 kg/pèl·let = 1 litre de gasoil.Totes aquestes instal·lacions estan afectades per sub-vencions de la Generalitat de Catalunya entre el 30 i el 50%.

Com afecta el nou decret solar a les noves instal-lacions?El nou decret solar afecta especialment als parcs fo-tovoltaics d’elevada potència. Cal remarcar, per això, que el mercat de les instal·lacions sobre coberta o teulades inferiors a 20 kW està reduït en el 5%, però cal considerar que el cost de les plaques va a la baixa. Pensem que el nostre mercat està en aquesta línia, on la rendibilitat segueix sent superior al 10% i és una bona alternativa a les inversions d’abans enfocades al sector immobiliari. De tot això no oblidem el medi am-bient, que està notablement afavorit per aquest tipus d’instal·lacions. Aquesta és una raó important que va motivar la creació de Solvent.

Entrevista amb Ramon Barrera, administrador de l’empresa Solvent


La Fira viurà el divendres per pri-mera vegada una jornada networ-king o d�intercanvi de contactes comercials. Així, a partir de les 10.00 hores l�espai del davant de la Sala Tallers del Pavelló Francesc Macià s�omplirà d�empresaris que podran intercanviar els contactes comercials per tal de millorar o reduir costos a les seves empre-ses. La jornada l�organitza l�em-presa negocia-t.El networking neix amb la idea de fomentar, incentivar i organitzar els contactes entre empreses que busquin clients per a noves ven-des, proveïdors per a reducció de costos o prescriptors que recoma-nin les nostres empreses.Negocia-t, com a empresa espe-cialitzada en el networking, està constituïda per professionals del món comercial, coneixedors de la importància de les relacions humanes per a l�assoliment dels objectius de negoci. Les noves tecnologies ens permeten un mi-llor aprofitament del temps i una presència global, però l�èxit de les relacions empresarials, en les seves diferents modalitats (cli-ent-proveïdor, client-client, pro-veïdor-proveïdor, etc.), s�aconse-gueix partint d�un establiment de confiança que només s�obté gràci-es a una òptima relació personal:

Trobar l’empresa encertadaECONOMIA • Les Borges Blanques

Novetat. Per primera vegada la Fira de l’Oli acollirà una jornada d’intercanvi de contactes empresarials entre les empreses de les Garrigues i altres de fora de la comarca. L’objectiu és establir futures relacions comercials per als seus productes i serveis en una jornada empresarial intensiva

RedaccióLes Borges Blanques

Una de les jornades de ‘networ-king’ de Negocia-t a Mataró. | FOTOS:

Negocia’t|

El més llegit

Es busca establir relacions comercials entre empresaris. | FOTOS: Negocia-t|

aquelles companyies que consi-derin apropiades per al desenvo-lupament dels seus negocis.L�objectiu de negocia-t és doble: per una banda, que les empreses incorporin aquesta metodologia de relació comercial com a part de la seva pròpia metodologia de feina del dia a dia i, per l�altra, que les empreses es coneguin, creïn empaties i estableixin relacions que afavoreixin l�èxit del negoci.La raó principal de negocia-t és que les jornades que organitzin equivalguin a una setmana sence-ra de feina concentrada en quatre hores efectives, on els possibles contactes no s�han de buscar, sinó que els aporta l�organització.L�estalvi de costos per a qualsevol empresa és evident si pensem en el que s�inverteix en una jornada laboral completa de qualsevol re-presentant de l�empresa que bus-qui clients, proveïdors o prescrip-tors: sou, quilometratge, dietes, telèfons, etc.L�actual situació econòmica mou les empreses a buscar col-laboracions, aliances i sinergies per reduir el costos i ampliar el sector de mercat. Les empreses que formen el teixit productiu de les Garrigues podran trobar, en aquestes sessions, contactes amb empreses de la comarca i de fora per establir futures relacions co-mercials per als seus productes i serveis.

Tot en regals, joguines i videojocs

FORTUNAJOIERIA

L A VO S T R A J O I E R I A

Santa Justina, 3, 1rTel. 973 14 21 24Fax 973 14 09 2825400 Les Borges Blanques

É S M O N E DA Q U E N O P E R D

M A I D E VA LO R

R e p r e s e n t a n t p e r L e s B o r g e s B l a n q u e s

i c o m a r c a :E N C A R N A B O N I L L A R A M Í R E Z

�primer som persones i després, empresaris�.La reducció de costos, la simpli-ficació dels processos i l�optimit-zació de les estructures són els reptes que tenen totes les empre-ses per aconseguir una major pro-ductivitat. A negocia-t facilitaran l�organització i els contactes per-què les empreses puguin confec-cionar les seves pròpies agendes de feina i establir relacions amb


L�Ajuntament de les Borges Blan-ques i el Gremi de Forners de Lleida presentaran en els propers dies al Departament d�Agricultura la documentació per tal d�aconse-guir que el pa de ronyó tingui la certificació de qualitat Indicació Geogràfica Protegida (IGP) que atorga la Unió Europea. Aquesta iniciativa neix en el marc de l�edi-ció de la fira de l�oli de l�any pas-sat, quan el consistori i el Gremi de Forners van signar un conveni de col·laboració per tal d�iniciar-ne els tràmits. L�IGP és un distin-tiu que s�atorga a productes amb unes característiques de qualitat i una reputació que s�atribueixen a una zona geogràfica concreta. El president del Gremi de Forners de Lleida, Manel Llarás, assegu-ra que obtenir la IGP farà que el consumidor tingui unes garanti-es que aquest producte s�elabora d�una manera molt determinada i segueix tots els processos de qua-litat, ja que la percepció de tots els consumidors de la IGP és d�un producte de qualitat.A les Garrigues hi ha quatre forns que elaboren aquest pa: els forns Capell, Rosselló i Fusté, de les Borges Blanques; i el forn Casa Mariana, de Cervià de les Garri-gues. La producció mitjana de pa per obrador de dilluns a diven-dres és de 150 unitats diàries, i els caps de setmana es duplica aquesta quantitat.La XIV Fira de l�Oli de Qualitat Verge Extra i 48a Fira de les Gar-rigues fa enguany una aposta cla-ra pels plaers de la taula i del bon menjar, entre els quals, el pa de ronyó. Per aquest motiu, enguany, com a novetat, el certamen in-clourà un tast de pa de ronyó, que anirà a càrrec d�Innopan, amb un maridatge dels tres olis que gua-nyin aquest any el concurs del millor oli de la Fira en les seves

La Fira estrena un nou tast de pa de ronyóRECONEIXEMENT • Comarca

Qualitat i bona imatge. Mentrestant, continuen els esfroços per tal d’aconseguir que aquest producte tingui la certificació de qualitat Indicació Geogràfica Protegida (IGP). L’ajuntament i el Gremi de Forners de Lleida presentaran tota la documentació al DAR en els propers dies

RedaccióComarca

Si suquem una llesca de pa amb oli i hi posem a damunt una mica d�embotit en resulta un plat senzill però alhora molt mengívol. I és

que aquests tres productes es com-binen perfectament. Per aquest motiu, la XIV Fira de l�Oli de Qua-litat Verge Extra i 48a Fira de les Garrigues ha decidit agermanar enguany l�oli de la DOP Les Garri-

L’oli DO de les Garrigues s’agermana amb el pa de ronyó i la llonganissa de VicRedacció. Comarca

ACTE DE GERMANOR • Comarca

gues, el pa de ronyó i la llonganissa de Vic, aquest últim un producte a qui la Unió Europea va concedir el 2001 un dels distintius de qualitat més prestigiosos: la Indicació Geo-gràfica Protegida (IGP). Per a l�ela-

boració de la llonganissa de Vic només s�utilitzen carns magres del porc seleccionades, a més de sal i pebre. Es pica la carn i la cansala-da, es pasta i se sotmet a macera-ció durant un període no inferior a

48 hores en cambra frigorífica. Un cop finalitzada la maceració, s�em-boteix la pasta en tripes naturals de diferents diàmetres i es deixa assecar d�una manera completa-ment natural.

L�Ajuntament de les Bor-ges, amb la participació del Gremi de Forners de Lleida, presentarà el diu-menge a l�estand de l�Ajun-tament el nou logo del pa de ronyó. Es tracta d�una imatge que a partir d�ara faran anar tots els forns elaboradors d�aquest pa per promocionar el pro-ducte. D�altra banda, en-guany com a novetat, el pa de ronyó també tindrà presència a la carpa de venda directa, un espai en el qual es podrà aquirir i es promocionarà el producte per tal d�aconseguir la IGP. Des del Gremi, anuncien que s�han preparat 5.000 unitats per a la Fira.

Presenten el logo del pa de ronyó

“La IGP suposarà bona imatge, un augment de les vendes i la recuperació d’alguns dels forns que han tancat a la comarca en els darrers anys”Amb aquest reconeixement, quins avantatges es podran tenir? Creus, per exemple, que pujaran les vendes?Els avantatges d�aconseguir la IGP de qualitat del pa de ronyó són diverses. D�una banda, te-nim el reconeixement i la bona imatge del producte i, de l�altra, aquest producte amb molt bona qualitat pot fer que als consumi-dors habituals s�afegeissin con-sumidors que busquin aquest producte. Estic convençut que això es traduirà en un augment significatiu de les vendes del pa de ronyó a la zona de les Garri-gues. Un altre benefici que pot portar el fet d�aconseguir la IGP és que es puguin recuperar alguns dels forns que han tancat en aquesta comarca els últims anys, per-què, a més a més del pa que fan cada dia, els forners puguin afe-gir l�elaboració del pa de ronyó com a complement substancial de la seva activitat. Tots aquests beneficis es po-den aconseguir si tot aquest esforç que s�està fent per part de l�Ajuntament de les Borges Blanques i el Gremi de Forners de les Terres de Lleida per acon-seguir aquest reconeixement de la IGP de qualitat del pa de ro-nyó es complementen amb un esforç de promoció i divulgació a la zona de les Garrigues de les qualitats d�aquest producte, cosa que el Gremi de Forners de les Terres de Lleida ja fa d�un temps que ho està realitzant.

Per què creus que s�ho mereix el pa de ronyó?Perquè a part que s�utilitzen matèries de primera qualitat, el seu procés d�elaboració és com-

ENTREVISTA AMB Manel Llarás Vilaplana. President del Gremi de Forners de Lleida

tres categories: l�oli afruitat verd amarg, l�oli afruitat verd dolç i l�oli afruitat madur. D�altra banda, no hi faltaran tam-poc altres sessions de tast d�olis, vins i vinagres. Vinya Vilars d�Arbeca oferirà el dissabte dia 22

a les 13.00 hores un tast de vins a la Sala Autoritats i a les 18.00 ho-res ho farà el celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles. Aquest mateix dissabte, a les 19.30 hores, tindrà lloc un tast de vina-gres a càrrec de Vinagres Badia.

L�endemà, dia 23, serà el torn dels vins, a càrrec de Tomàs Cusiné, del Vilosell. Cal recordar que du-rant els tres dies de la Fira també es faran tastos d�oli a càrrec del Panell de Tast Oficial d�Olis Ver-ges d�Oliva de Catalunya.

pletament artesanal, ja que ha viscut invariable la seva manera d�elaborar-lo durant centenars d�anys. A més a més, el procés de cocció del pa de ronyó és molt particular i només es po-den utilitzar forns de sola de pedra, �que es denominen tipus �moruno�� i que cremin la lle-nya directament sobre la sola.

Els pans tradicionals estan de moda? Sempre han estat de moda, lo que sí que veiem és que cada vegada més els consumidors demanen un tipus de pa tradi-cional, un tipus de pa que té la personalitat pròpia que li dóna cada forner; en definitiva, el que els forners han estat fent durant tota la vida, res a veure amb les baguets congelades que co-

mercialitzen les grans cadenes de distribució. Per això, molts consumidors aniran a buscar el pa al forn del seu barri, perquè aquell pa té un sabor i unes ca-racterístiques especials que no dóna un producte congelat.

Quina és la història del pa de ronyó? El seu origen? L�origen del pa de ronyó... És molt difícil buscar i trobar refe-rències bibliogràfiques d�aquest producte. La tradició oral de les Garrigues ens diu que és un pa que té una antiguitat de l�edat mitjana. S�ha de tenir en compte que el seu procés d�elaboració, a causa del tipus de forns que s�utilitza, és el mateix procés de fa centenars d�anys i que va pas-sant de generació en generació de forners.

Manel Llarás en el moment de signar el conveni entre l’ajuntament i el Gremi per impulsar el pa de ronyó a la fira 2010. | FOTO: Patronat Fira|

El tast de pa de ronyó es farà a càrrec d’Innopan amb un maridatge dels tres olis que guanyin el tradicional concurs al millor oli

A les Garrigues hi ha quatre forns que elaborin aquest pa: Capell, Roselló i Fusté, de les Borges Blanques i Casa Mariana, de Cervià de les Garrigues

Durant els tres dies de la Fira no hi faltaran tampoc altres sessions de tast de vins, vinagres i olis, aquest darrer, a càrrec del Panell de Tast Oficial



Les Garrigues són cone-gudes arreu pel seu oli d�oliva verge extra i, en els darrers anys, també pel vi. A més d�aquests dos pro-ductes, també hi destaca la producció de fruita dolça, de poma, de pera i de frui-ta seca.

Oli d’Arbeca (cooperativa)Fet a casa (Arbeca)Cooperativa del Camp de BoveraCamp Sant Fortunat de CastelldansCamp de Cervià de les Garrigues i Secció de CrèditCamp de CogulVilà Molí d’OliCooperativa del SoleràsTomàs CusinéCooperativa del Camp dels TormsMel SalagutAgrària de FulledaCamp de Granyena de les GarriguesAgrícola Sant Isidre de JuncosaOleia AlimentariaConsum JunedaCamp i Secció de Crèdit la Fraternal d’AlbagésAgrícola de l’AlbiAgroindustrial catalanaMolí de la Vall MajorAgrària i Secció de Crèdit la BorgencaCooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques-TerrallMel de les GarriguesCooperativa del Camp de VinaixaOleum Flumen

La XIV Fira de l�Oli Verge Extra i 48a Fira de les Garrigues dedica una part important del seu espai a la venda directa, més coneguda popularment sota l�expressió de �l�hort a la taula�. Una de les dar-reres iniciatives en aquesta línia és Compra a Pagès, una guia que inclou més de mig miler de pro-ductors agrupats per comarques que venen els seus productes �frescos o elaborats� directament al consumidor, sigui a la mateixa explotació, en mercats i fires, per Internet, etc. (vegeu desglossa-ment)En concret, la Sala Tallers del Pa-velló Francesc Macià acollirà el dissabte 22 de gener a les 17.00 ho-res l�acte de presentació d�aquesta guia, que es pot consultar en for-mat digital a través del web Gas-troteca.cat. La seua publicació s�emmarca en el conjunt d�inicia-tives que el Departament d�Inno-vació, Universitats i Empresa està portant a terme per promoure el consum de proximitat, responsa-ble i sostenible. Pretén ser, alhora, un reconeixement al col·lectiu de la pagesia, que malauradament queda sovint en l�anonimat i que dia rere dia treballen la terra o cuiden el seu bestiar per acabar elaborant productes agroalimen-taris de gran qualitat. El Govern aposta per la venda directa pels seus múltiples bene-ficis, entre els que destaca el fet de minimitzar la distància física entre el lloc d�origen del producte i el seu lloc de consum, atès que suposa, d�una banda, una millora mediambiental per la reducció del transport, i conseqüentment, de les emissions de CO2 i, de l�al-tra, les propietats organolèptiques dels productes, és a dir, frescor i gust, ja que es pot collir en el seu moment més òptim i pot arribar en poques hores al consumidor.Com a pas previ a l�elaboració de la guia, el departament va dur a terme un treball de camp per re-collir informació dels productors susceptibles de participar en la

Comprar al pagès, implicar-se amb el territoriPRODUCTES DE PROXIMITAT • Comarca

Tres iniciatives. La Fira presentarà ‘Compra a pagès’, una guia que recull mig miler de productors que venen directament al consumidor. A més, donarà a conèixer el projecte ImpliCA’T, que pretén enfortir la quota de mercat d’aquests productes. No hi faltarà la carpa de venda directa de l’ACAP

RedaccióComarca

Els visitants podran trobar diferents productes; formatges, fruita, mermelada, carns i mel. | FOTOS: Arxiu|

iniciativa. Els resultats van posar de manifest que un 91% d�explo-tacions tenen accés a Internet i el 48% té pàgina web per promocio-nar l�explotació i els seus produc-tes. Així mateix, l�estudi revela que el perfil del productor que fa venda directa està molt associat a la producció ecològica.

ACAPUn any més, una carpa de l�As-sociació per a la Conservació de l�Agricultura de Proximitat (ACAP) acollirà la venda direc-ta de productes. L�ACAP és una agrupació de 25 petits productors pagesos i ramaders que han unit esforços per mantenir i promou-re una agricultura de proximitat sostenible, ambientalment racio-nal i econòmicament viable. Els visitants a la fira podran trobar diferents productes, com ara for-matges, fruita, melmelada, carn i mel. Tots aquests productes són directament dels productors. A cada parada el mateix productor podrà explicar com s�elabora el seu producte, ja sigui el formatge o la melmelada, o bé com es crien els animals. En definitiva, és una proximitat entre productor i con-sumidor.A més, enguany l�ACAP farà de-gustacions, cinc tiquets a un preu de 3 euros, per tal que els visitants puguin provar el producte abans

de comprar-lo.

Projecte ImpliCA’TImpliCA�T! Consumeix productes de la nostra terra és el títol de la campanya que impulsa la Fede-ració de Cooperatives Agràries de Catalunya per tal de donar a conèixer els productes catalans de proximitat, o també anome-nats de quilòmetre zero, i enfortir la seua quota de mercat dins de Catalunya. A més de la promoció del producte cooperatiu, la cam-panya també busca prestigiar les marques que tenen les coopera-tives catalanes davant del consu-midor català i treballar en el sec-tor de l�hosteleria i la restauració perquè aquestes marques vagin obrint-se camí. El president de la FCAC, Josep Pere Colat, mani-festa que una de les assignatures pendents és, sens dubte, la co-mercialització: �Sabem produir,

però una de les coses apartades és comercialitzar i donar a conèixer el producte cooperatiu, de pro-ximitat i de gran qualitat. I això és precisament el que pretenem amb aquesta campanya�. Josep Pere Colat subratlla la necessitat que els consumidors entenguin que un sinònim de producte co-operatiu és qualitat i no pas un producte car. Reconeix que és dificil implicar la gent que sovint opta per anar a les grans superfí-cies i fa la seua compra basant-se en el preu i, malauradament, dei-xant de banda la qualitat. Alhora es mostra, però, confiat que amb el boca orella la gent consumeixi els productes cooperatius. �Un cop consumit és quan veus la di-ferència�. Finalment, el president de la FCAC ha volgut recordar una problemàtica força coneguda i denunciada pel sector dels page-sos: la manca de control dels pro-ductes provinents de l�estranger que no compleixen la normativa que sí han de complir els produc-tes catalans.L�acte de presentació de la cam-panya es durà a terme el dissab-te 22 de gener i els encarregats de fer-ho seran els membres del Consell Rector i el vicepresident i el cap de branca de la FCAC res-pectivament, Jesús Ricou i Josep Lluís Escuer, entre altres.

SorteigD�altra banda, la presentació de la campanya es complementarà amb el sorteig d�un lot de produc-tes (oli d�oliva verge extra prin-cipalment) de les cooperatives que participen a la fira i que la FCAC organitza com un element més de promoció. Les butlletes per participar al sorteig es troba-ran als estands de venda directa i tothom que vulgui podrà partici-par-hi. Per fer-ho, només caldrà emplenar la butlleta que hi haurà al punt d�informació de la fira. El sorteig, al qual assistirà el presi-dent de la Federació, Josep Pere Colat, es farà el diumenge 23 de gener a les 19.30 hores durant l�acte de cloenda que tindrà lloc a la Sala Autoritats.

Des de la FCAC –amb el projecte ImpliCA’T– lluiten perquè els consumidors entenguin que un sinònim de producte cooperatiu és qualitat i no car


La gastronomia arriba també a la fira de la mà de l�Escola d�Hote-leria i Turisme de Lleida, que un any més organitza demostracions en directe durant els tres dies del certamen. Aquest centre promou la cuina de proximitat, la gastro-nomia arrelada a l�entorn, fent ús dels productes i aliments de la zona, sense deixar d�actualitzar els mètodes culinaris i aplicant les noves tecnologies. Els alumnes han preparat per a aquesta edició una excel·lent proposta gastronòmica: coca de recapte amb confitat de porc amb oli d�oliva verge extra; caneló de

Continuen les demostracions de cuinaGASTRONOMIA • Comarca

Els plats de la fira. Un any més, l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida estarà present a la fira amb una excel·lent proposta gastronòmica. Enguany, com a novetat, organitzen un concurs d’allioli. D’altra banda, la Colla dels Amics del Salla preparen una deliciosa cassola de tros oberta a tothom

RedaccióComarca

L’Escola d’Hoteleria promou la cuina de proximitat. | FOTOS: Arxiu|

bacallà fumat amb oli d�oliva ver-ge extra i romesco; taronja amb oli d�oliva verge extra, mel i sal; pa amb oli d�oliva verge extra i xo-colata; glop de pa amb tomàquet; peres flamejades, oli d�oliva verge extra i xocolata; infusió de fulla d�olivera amb Stevia rebaudiana, i creps de xocolata i oli d�oliva ver-ge extra.D�altra banda, l�Escola, conjunta-ment amb el Patronat de la Fira, organitza enguany un concurs d�allioli el divendres 21 a les 19.00 hores. Els participants no podran utilitzar cap eina elèctrica o me-cànica, sols poden utilitzar la mà de morter, i tenen 25 minuts de temps. L�organització deixarà als participants els següents estris:

una taula, una cadira, un eixuga-mants, alls, sal, oli, pa, un got d�ai-gua, un ribell, cullera i ous. Gua-nyarà el concurs i el premi (oli) la persona que hagi aconseguit més quantitat d�allioli, en pes i textu-ra. En cas que hi hagi dos concur-sants o més que tinguin el mateix pes el jurat decidirà el guanyador pel sabor que tingui i la seua tex-tura mitjançant el vot secret.

Cassola de trosLa cassola de tros és una festa gastrònomica popular. Per això, no hi podia faltar. El passeig del Terrall acollirà dissabte davant de la Casa de la Cultura una cassola de tros oberta a tothom, a càrrec de la Colla dels Amics del Salla.


Us desitgem una bona fira!

“L’abandó de la dieta mediterrània tindria repercussions econòmiques i ambientals“SomGarrigues: Què és i amb quins objectius es va crear la Funda-ció Dieta Mediterrània?Paco Sensat: La Fundació Die-ta Mediterrània (FDM) és una entitat sense ànim de lucre de caràcter estrictament científic i cultural creada el 1996 que s�ha proposat conservar l�estil de vida que compartim els pobles medi-terranis des de fa milers d�anys. Els científics han posat de mani-fest que aquest estil de vida és be-neficiós per a la salut i el benestar de les persones. A més, contribu-eix al manteniment d�una agri-cultura sostenible i a preservar el medi ambient. Els seus objectius principals són promoure la inves-tigació entorn de la dieta medi-terrània en relació amb els seus aspectes saludables, històrics, culturals i gastronòmics, i al ma-teix temps difondre els resultats d�aquests estudis i promoure els usos saludables de l�alimentació mediterrània entre els diferents grups poblacionals.SG: Quins són els aliments de la dieta mediterrània?P.S.: Els tres pilars de la dieta me-

RedaccióComarca

Sensat, al centre, va rebre el reconeixement de la Fira. | FOTO: ACN|

ENTREVISTA AMB Paco Sensat Vicepresident executiu de la Fundació Dieta Mediterrània

diterrània són el blat, el vi i l�oli d�oliva, però és una dieta variada i equilibrada, on tots els aliments tenen cabuda i són importants, però amb una freqüència de con-sum determinada. Aquesta dieta es basa principalment en produc-tes frescos, locals i de temporada, en la mesura del que és possible.SG: Quan neix el concepte de �di-eta mediterrània� i a quin àmbit

geogràfic fa referència?P.S.: La ciència moderna ha posat de manifest en la segona meitat del segle XX el caràcter excepci-onal de l�estil de vida mediterrani i la seva influència en la salut de la població. Els beneficis per a la sa-lut de la DM van ser inicialment descrits en els anys 1950-60 pel Dr. Ancel Keys i col·laboradors en L�Estudi dels set països, on re-

latava el paper d�aquesta forma de vida en les malalties coronàri-es. Els hàbits alimentaris a l�àrea mediterrània van cridar l�atenció com a conseqüència de la consta-tació que als països mediterranis la incidència de malalties coro-nàries era significativament me-nor que en altres països del nord d�Europa.SG: Quines activitats es promo-uen des de la Fundació?P.S.: La Fundació Dieta Mediter-rània desenvolupa des de fa anys un programa de formació a la in-fància a través de tallers realitzats en els col·legis on els nens es fa-miliaritzen amb productes medi-terranis, la forma de preparar-los i s�habituen a consumir-los. Tam-bé organitzem tallers per a consu-midors i portem organitzats vuit congressos internacionals sobre la dieta mediterrània, entre al-tres activitats, com, per exemple, publicacions científiques i confe-rències.SG: Quina és la importància ac-tual de mantenir una dieta me-diterrània?P.S.: En les últimes dècades han tingut lloc canvis sociocultu-rals profunds en les poblacions mediterrànies que han causat

modificacions en els seus hàbits alimentaris amb una important repercussió tant per a la salut com per al sector agrari i el medi ambient. La prevalença de l�obesitat, per posar només un exemple (especi-alment en la infància, on es donen xifres alarmants) i la seva ten-dència ascendent durant les dues últimes dècades han fet que a Es-panya s�afermi ja el terme obesi-tat *epidémica: la xifra d�obesitat infantil i juvenil se situen en el 13,9% i la de sobrepès en el 12,4%. Un abandó de la dieta mediterrà-nia tindria, a més, repercussions socioeconòmiques i també medi-ambientals. SG: Per què es diu que és una di-eta sostenible?P.S.: Més que una dieta sostenible, la dieta mediterrània és una dieta que promou l�agricultura sosteni-ble, ja que prioritza els productes frescos i de temporada en la me-sura del que és possible.SG: Quina opinió té dels produc-tes agroalimentaris?P.S.: Tots els pobles tenen un oli d�oliva on accentuen la qualitat exquisida, realment excepcional i mundialment reconeguda dels seus productes.

Que podem fer amb Moralbà.......-Instal·lacions Elèctriques de baixa tensió, categoria especialista.-Climatitzacions domèstiques e industrials.-Calefacció general, instal. Biomassa, Aerotèrmia, Geotèrmia...-Instal·lacions de fontaneria i ACS.-Control i anàlisis de risc de Legionel·la, i instal·lacions d’aigua calenta.-Instal·lacions Solars tèrmiques i Fotovoltaiques elèctriques.-Instal·lacions i manteniments de Regs agrícoles i jardins.-Instal·lacions de Seguretat-Alarma i Vídeo Vigilància cctt Legal.-Estudis i projectes i legalitzacions instal·lacions existents.

ELECTRICITAT · FONTANERIA · CLIMATITZACIÓ · CALEFACCIÓ

MORALBÀ sl. amb nif. B-25610692 de SERÒS inscrita al REA amb no 09000021722 del departament d’industria amb autorització per realitzar aquestes instal.lacions

Que em fet i seguim fent........-Manteniment de piscines municipals.-Controls periòdics de climatitzacions a ens locals, privats o us públic.-Manteniment d’enllumenats públics.-Manteniments de residencies d’avis, centres de dia, col·legis, menjadors, albergs públics.....-Manteniments elèctrics i ACS de pavellons espor-tius, col·legis públics o privats.-Controls i manteniments de cambres frigorífiques i magatzems hortifrutícoles en general.-Instal·lacions de canalitzacions d’aigua potable.-Instal·lacions generals d’urbanitzacions (aigua, llum, gas, etc...)


Les Garrigues Projectades al Fu-tur és el nom de la jornada tècnica que organitza el Consorci Garri-gues per al Desenvolupament del Territori el proper 29 de gener amb la col·laboració de l�Oficina Comarcal del DAR, l�Ajuntament de les Borges i el Consell Comar-cal. L�objectiu no és cap altre que exposar quines són actualment les potencialitats del territori, definir les oportunitats que se�n poden derivar i, per tant, deter-minar amb vistes al futur quins han de ser els eixos de l�estratègia territorial. I és que actualment al món rural català es debat quins

Refl exions entorn del futur de la comarcaMODEL DE TERRITORI • Comarca

Jornada tècnica. El Consorci Garrigues per al Desenvolupament del Territori organitza per al proper dia 29 una jornada on es debatrà sobre les potencialitats del territori. L’objectiu serà determinar quins han de ser els eixos de l’estratègia territorial en el futur

RedaccióComarca

T'interessaalguna activitat?

973143322http://[email protected] Nou, 2Les Borges Blanques

Horari d’atenció al públic:

17:00 h. A les 20:00 h.

LES PLACESALS CURSOS

SÓNLIMITADES

Benvinguts a la Borrassa Rural Lab, un espai de creació on tu ets imprescindible per pensar, construir, experimentar, aprendre, opinar, compartir i descobrir amb les noves tecnologies.

La Borrassa ésun projecte del

FEBRER 8

10:00h-13:00h

FEBRER 9 FEBRER 10FEBRER 7

FEBRER 28

19:00h-21:00h

Cloudeines per accedir als teus documents des de qualsevol ordinador.

Preu: 8€

computing

FEBRER 11

GENER 16 FEBRER 17

FEBRER 24FEBRER 23

20:00h-21:00h

La Borrassa

Cafètema de tertúliaa concretar

Gratuït

FEBRER 1

10:00h-13:00h

Internetbàsic

FEBRER 2 FEBRER 3

10:00h-13:00h

FEBRER 4

FEBRER 14

17:30h-20:00h

Curs de

MoodleCurs pràcticdirigit a mestresi professors

Preu: 12€ (x4)

(sessió 4 de 4)

FEBRER 15

10:00h-13:00h

FEBRER 18

FEBRER 21 FEBRER 22 FEBRER 25

Les BorgesBlanques

InternetbuscadorsLes Borges Blanques

Iniciació al’editorde textos(sessió 3 de 4)

19:00h-21:00hPreu: 8€ (x4)

18:00h-20:30h

Prova d'acreditació

ACTICPortalsde feinaLes BorgesBlanques

10:00h-13:00h

Word bàsicLes Borges Blanques

Iniciació al’editorde textos(sessió 4 de 4)

19:00h-21:00hPreu: 8€ (x4)

Les Borges Blanques

Tècniquesde recercaLes BorgesBlanques

10:00h-13:00h

Word Cv i PdfLes Borges Blanques

Iniciació alfull de càlcul(sessió 1)

19:00h-21:00hPreu: 8€

Les Borges Blanques

10:00h-13:00h

CorreuelectrònicLes Borges Blanques

Crea el teupropi bloc

19:00h-21:00hPreu: 8€

Les Borges Blanques

10:00h-13:00h

Correuelectrònic(adjuntar Cv)Les Borges Blanques

Provad’acreditacióACTIC18:00h-20:30h

Les Borges Blanques

TIPUSD’ACTIVITATS

T PER A TOTSELS NIVELLS

B NIVELLBÀSIC

M NIVELLMITJÀ

A NIVELLAVANÇAT

CURSRESTRINGIT

han de ser els models de territo-ri pels quals s�ha d�optar. Segons els seus organitzadors, les diver-ses realitats territorials han donat peu a models que, en ocasions, han esdevingut un èxit �conver-tint territoris aparentment man-cats d�oportunitats en veritables motors d�iniciatives rurals� i, en altres, han generat una fractura social i un sentiment de frustra-ció. La participació en aquesta jornada comptarà amb persones reconegudes a nivell professio-nal pel seu coneixement del món rural que ens permetran tenir un coneixement més ampli de la re-alitat rural, de les seues possibili-tats, així com dels esmentats mo-dels que ja s�estan aplicant arreu.

29 de gener

9.30 h Inscripció d�assistents i lliurament de documentació de la jornada. 9.45 h Inauguració de la jornada. Il·lm. Sr. Josep Lluís Balsells i Balsells, presi-dent del Consell Comarcal de les Garri-gues.Il·lm. Sr. Miquel Àngel Estradé, alcalde de l�Ajuntament de les Borges Blanques.10 h El Priorat, una terra per descobrir, sense presses. Un model d�èxit. Il·lm. Sr. Josep A. Robles i Cerezo, president del Consell Comarcal del Priorat i alcalde de Cabacés.10.45 h Paisatge i producte, recurs del s.

XXI.Sr. Martí Boada, geògraf, naturalista i doctor en Ciències Ambientals. Professor titular i investigador del Departament de Geografia i de l�Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona(UAB). 11.30 h Pausa.12.00 h Oliturisme, oportunitat a les Gar-rigues.Sr. Rainer Brusis, expert en enoturisme i consultor de l�empresa Innova Manna-gement de Vilanova i la Geltrú.12.45 h Taula rodona sobre el contingut de la jornada.Sr. Venanci Guiu, productor d�oli ecolò-

gic. Molí dels Torms.Sr. Anton Bundó, representant de l�Asso-ciació de Turisme de les Garrigues.Sr. Josep Maria Balcells, director de l�Escola de Turisme de Lleida.Sr. Jaume Salat, president de la Coope-rativa de Sant Isidre de les Borges Blan-ques.Sr. Albert Valero, gerent del Consorci de les Garrigues per al Desenvolupament del Territori.Moderador: Sr. Francesc Florensa, coor-dinador del periòdic SomGarrigues.14.00 h Cloenda de la jornada. Direc-tor dels Serveis Territorials del DAR a Lleida. Tot seguit dinar.

Lloc: Casa de la Cultura de les Borges Blanques PROGRAMA


SALÓ TEMÀTIC • Comarca

Tel. 973 14 32 50

Per tercer any consecutiu el sec-tor de la pedra de les Garrigues tindrà un pes específic dins la fira amb l�objectiu de difondre i donar a conèixer a la comarca i a tots els visitants la pedra de les Garri-gues. Una pedra sorrenca, de co-lor marfil i textura uniforme. En aquesta edició de la fira es tracta-rà el tema de la industrialització i col·locació de la pedra, que inclou des que la pedra arriba a la fàbri-ca en forma de bloc d�unes quinze tones fins a com es transforma i es col·loca al lloc corresponent. Val a dir que gairebé el 95% de l�ex-tracció es realitza als termes de l�Espluga Calba, els Omellons, la Floresta i les Borges Blanques.

La col·locació La col·locació de la pedra és un factor molt important a l�hora d�executar un projecte, ja que la pedra està preparada per durar tota la vida i serà així si es col-loca adequadament. Un exemple clar són les nombroses esglésies, cabanes i catedrals que han per-durat al llarg dels segles. Aques-ta col·locació s�executa en cada cas d�una manera diferent, ja que avui dia existeixen molts materi-als que s�utilitzen per col·locar les pedres.Normalment, la col·locació de la pedra massissa respon a formar arcs, portalades, parets dobles, etc. En aquest cas, segons ex-pliquen empreses del sector �el primer que cal és disposar d�uns bons col·locadors experimentats, ja que poden fixar la pedra en sec sense cap material. A causa de l�amplada de la pedra, la podem col·locar amb un ciment cola en-tre pedra fent un petit gruix o bé sense junta�.Actualment, l�aplacat convenci-onal és el mètode que més s�està aplicant, el protocol que cal se-guir és fer un doble encolat amb llana dentada i col·locar-ho sem-pre amb unes grapes que lliguen l�aplacat nou amb l�estructura de l�edifici. Aquest mètode és molt

Tercera edició del Saló de la PedraAspectes tècnics de la col·locació. En aquesta edició de la Fira es tractarà el tema de la industrialització i col·locació de les pedres, un procés que va des que la pedra arriba a la fàbrica en forma de bloc de quinze tones fi ns que es col·loca en façanes o parets

RedaccióComarca

El Saló de la Pedra abordarà els aspectes més tècnics de la col·locació de les pedres. | FOTO: Pedra Moragues|

La pedra denominada pe-dra Floresta és molt singu-lar dins de la comarca de les Garrigues, ja que no hi ha cap més pedra al món que tingui les mateixes ca-racterístiques. Concreta-ment, fa tres generacions que s�està extraient pedra i dues que es treballa i ma-nipula amb maquinària moderna. Aquesta pedra, pel fet de ser d�un color especial tenir una duresa que s�adapta molt bé a les nostres inclemències me-teorològiques (dilatació i contracció), dóna lloc a un mercat nacional molt im-portant. Per aquesta raó, a nivell nacional, tothom del sector coneix la pedra Floresta.Pel que fa a l�aspecte inter-nacional, es treballa cada any en diferents fires per donar-la a conèixer i po-der exportar-la a més dels 22 països que actualment l�estant comprant. Actu-alment, existeixen onze empreses que estant tre-ballant la pedra Floresta i que facturen aproximada-ment 12 milions d�euros. Aquestes empreses tenen un impacte important dins de la comarca de les Gar-rigues i donen feina a més de 90 famílies.

Un sector que exporta a 22 països

La màquina Waterjet de Moragues. | FOTO: Pedra Moragues|

apropiat per a les nostres con-trades, ja que es deixa una jun-ta de ventilació entre la pedra i l�estructura de l�edifici i també entre peça i peça, de manera que queden totes les peces ventilades i amb juntes per a la dilatació i contracció que tant tenim a les nostres terres.

Així, és aconsellable, abans de col·locar qualsevol tipus de pe-dra, parlar i comentar-ho amb un tècnic especialista, ja que la seva aplicació depèn de la temperatu-ra ambient (estiu-hivern), alçada, duresa de la pedra i els materials. Tot això fa que sigui un producte que quan es coneix sigui senzill

de col·locar i que pugui durar per sempre.

Reptes de futur Els reptes de futur del sector són donar a conèixer la pedra, tant a nivell nacional com internacional, i crear una bona xarxa de profes-sionals per poder oferir una bona

aplicació del material. Els empre-saris del sector a les Garrigues comenten que s�està treballant amb la voluntat de crear un valor afegit al material, com poden ser acabats diferents i especials, do-nar alternatives de duresa, noves tonificacions, etc.La pedra Floresta és pot utilitzar per fer carrers, voreres, façanes massisses, façanes aplacades, es-cales, llars de foc, motllures, am-pits de finestres, dintells, arcades, entre altres aplicacions, així com en l�aspecte d�interiorisme. La pedra Floresta és present a molts llocs importants, com la Sagrada Família, Port Aventura (àrea de la Mediterrània i tota l�entrada principal), als Jocs Olímpics de Barcelona�92 o edificis significa-tius, com són les botigues Zara, entre molts d�altres.En aquest sentit, una de les em-preses de les Garrigues també ha portat tota l�execució i fabricació de la Llotja de Lleida, que per la part exterior és tota de pedra de-nominada Morisca importada del Brasil. No és pedra Floresta, però ha estat tota elaborada aquí, a les Garrigues.


Com és habitual en cada edició de la Fira, es dedicaran diferents jornades tècniques amb la vo-luntat d�abordar els aspectes més tècnics de l�agricultura. Aquest any s�abordarà en gran mesura la reconversió dels cultius clàssics de les Garrigues en perspectiva a l�arribada del reg amb el canal Segarra-Garrigues. D�aquesta manera, i més concretament, les diferents jornades abordaran la reconversió de l�olivera i l�amet-ller al cultiu ecològic. Altres po-nències incidiran en el sector de la fruita seca i donaran a conèi-xer les perspectives de mercat de l�ametlla amb la posada en marxa dels nous regadius (Joves Agri-cultors i Ramaders de Catalunya). Els cultius alternatius a la comar-ca (DAAM), com el festuc, la tòfo-na negra i el noguer, seran també tema de debat, i s�impulsarà la in-novació amb la finalitat de millo-rar la rendibilitat de les explotaci-ons agràries davant l�oportunitat que representa la propera cons-trucció del Segarra-Garrigues. El futur de la PAC (ASAJA) atansarà

Els nous cultius i els preus de mercat, a debatJORNADES TÈCNIQUES • Comarca

Aigua. El canal Segarra-Garrigues obre el ventall dels cultius que poden arribar a implantar-se a la comarca, com poden ser el festuc, la tòfona negra o les varietats fruiteres. A més, s’abordarà també la problemàtica dels preus de mercat en la producció de l’ametlla

RedaccióComarca

El reg Segarra-Garrigues obre possibilitats de reconversió de cultius.. | FOTOS: Mirades|

JARC (20/01/11)Xerrada: La reconversió i els preus de mer-cat en la producció d’atmellaOrganitza: JARCLloc: Casa de la Cultura

18:30 h Recepció d�assistents i lliura-ment de la documentació.

18.45 h Presentació de la Jornada Sr. Francesc Esquerda, responsable de la

sectorial de Fruita Seca de JARC.

19.00 h El Pla de Reconversió de la Fruita Seca. Perspectives de mercat per a l�amet-lla, a càrrec de Pere Lluís Pié, tècnic de la sectorial de Fruita Seca del sin-dicat JARC.

20.00 h Les varietats recomanades. Rendiments i adaptació al territori-amb la ponència de Xavier Miarnau, IRTA Mas de Bover.

20.45 h Taula rodona: El mercat de l�ametlla, un conreu rendible?, a càr-rec de Pere Lluís Pié, tècnic de la sec-torial de Fruita Seca.

21.15 h Cloenda de la jornada Sr. Josep M. Jové, president de JARC a Catalunya

INSCRIPCIONS: La jornada és gratuïta, però cal inscriure�s prèviament tru-cant al telèfon: 973 278 080

JORNADES TÈCNIQUESL’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura de les Garrigues portarà experts de l’IRTA per parlar sobre els cultius alternatius

ASAJA atansarà al pagès de la comarca el nou marc legislatiu de la PAC, una ajuda que es deixarà de rebre per part de la UE a partir del 2013

DAAM (21/01/11)Jornada tècnica: Els cultius alternatius a la comarca de les GarriguesOrganitza: DAAMLloc: Casa de la Cultura

9.15 h Acte de benvinguda i presenta-ció de la jornada a càrrec de Miquel Àngel Estradé, alcalde de les Borges Blanques, i Llorenç Canela Martí, cap

de l�Oficina Comarcal de les Garrigues del DAAM.

9.30 h El cultiu del festuc: aspectes importants amb Francisco Vargas Garcia. IRTA Mas de Bover.

10.15 h El cultiu de la tòfona negra amb Daniel Oliach Lesan del Centre Tec-nològic Forestal de Catalunya.

11.00 h Pausa-cafè.

11.30 h El conreu del noguer: aprofita-ment per a nous i forestal, a càrrec de Neus Aletà, IRTA..12.15 h Cultius energètics llenyo-sos: Paulownia, a càrrec de Lorenzo Garcia, COTEVISA.

13.15 h Cloenda de la jornada a càrrec del director dels Serveis Territorials del DAR a Lleida.

UP (22/01/11)Jornada tècnica: La reconversió de l’ametller i l’olivera a cultiu ecològic.Organitza: UPLloc: Casa de la Cultura

10.00 h Benvinguda i presentació de la jornada.

10.10 h Ponència: Tècniques de conreu per a una reconversió adequada de l�ametller i de l�olivera al cultiu eco-

lògic.Ponents: Laia Viñas, ADV Ecològica de Ponent; Roger Palau, ADV de la PI de l�Avellana.

11.30 h Ponència: La certificació del Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE)Ponent: Núria Vallés, CCPAE.

12.00 h Pausa-cafè.

12.30 h Ponència: L�experiència de produir i comercialitzar oli i fruita

seca ecològics.Moderador: Salvador Tarragona, co-ordinador comarcal de la Unió de Pa-gesos a les GarriguesPonents: Joan Borja, AE2 (per confir-mar); Laureà Paño, Paño Fruits; Pau Moragas, l�Olivera; Josep M. Escribà, Camins de Verdor.

13.45 h Ponència: CloendaPonent: Josep Cabré, membre de la Comissió Permanent Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya.

‘Negcia-T’ celebrarà una jornada d’intercanvi empresarial que posaràen contacte empresaris, clients i proveïdors per impulsar el comerç

al pagès el nou marc agrícola eu-ropeu. En un període en què la UE ha anunciat que posarà punt i final a la PAC l�any 2013. La UP abordarà el tema de la reconver-sió de l�ametller i l�olivera a cultiu ecològic.

NetworkingPer la seua part, la comercialit-zació també serà present en el certamen amb una sessió de ne-tworking que posarà en contacte empresaris, clients i proveïdors per impulsar les relacions comer-cials entre els assistents a l�esde-veniment (pàgina 18).


��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� ��

� ��

��

� ��

� ��

��

� ��

� ��

��

� �

� ��

� ��

� ��

� ��

��

��

��

��

� ��

�

��

��

��


www.uniopagesos.org

El 20 de febrer de 2010Milers de pagesos ens vam fer sentir al carrer

Manifestació ‘Per uns preus justos al camp’, Barcelona 20/02/2010

Diumenge 20 febrer 2011Fem-nos sentir a les Eleccions a Cambres Agràries

SAID_ Tel. 661 136 469 622 125 496

· Esporga de tot tipus d’arbres· Arrendament de finques· Treballs de jardineria· Neteja de granges


El divendres 21 de gener la tècnica en Responsabilitat Social Empre-sarial del Consorci Garrigues per al Desenvolupament del Territo-ri, Ariadna Boixader, oferirà una xerrada sobre la RSE juntament amb Martí Terés, creador i pro-motor de la marca d�olis Oleum Flumen (Vinaixa), empresa que implanta la RSE. Segons explica Boixader �serà una xerrada orientada a l�oli com a producte socialment responsa-ble�. De fet, el títol de la confe-rència és: Com fer un oli social-ment responsable? El món de l�oli i la Responsabilitat Social Empre-sarial. Així, l�Ariadna parlarà sobre què és la RSE i què fa el Consorci per promocionar-la al territori. Per la seua banda, en Martí parlarà de la implantació de la RSE a la gestió empresarial de la seua empresa.

El model d’Oleum FlumenTots els productes Oleum Flu-men, una empresa de Vinaixa i la Pobla de Cérvoles amb una finca principal a les Teixeres, tenen el seu origen en terres treballades i cuidades amb els més estrictes controls de qualitat.L�empresa disposa d�un equip humà encarregat de mantenir en bon estat les finques, els seus pro-

Com fer una empresa socialment responsableDESENVOLUPAMENT RURAL • Comarca

Responsabilitat Social Empresarial (RSE). El Consorci Garrigues per al Desenvolupament celebrarà una xerrada per difondre els avantatges que suposa tenir sensibilitat i responsabilitat social envers la societat del territori. Oleum Flumen, una empresa RSE, participarà a la xerrada

RedaccióComarca

Ariadna Boixader oferirà una xerrada sobre la RSE. | FOTO: X. Minguella|

Concertada R. C. Nº D.G.S.: F-1774

La Font, 8 - 25430 Juneda - Tel. 973 15 05 04 - Fax 973 15 06 14

ductes i el seu entorn.Treballen la terra, amb la cons-ciència que és el primer pas per produir un producte de la mà-xima qualitat. Per aquest motiu, l�empresa defuig de tractaments agressius i contaminants.Combinen els sistemes tradicio-nals, amb nous mètodes i noves tecnologies. Les produccions són vetllades dia rere dia. La gestió directa permet seguir uns sistemes i processos que ga-ranteixen la màxima qualitat dels productes obtinguts en les nos-tres finques.

La conferència estarà orientada al món de l’oli com a producte socialment responsable

El Consorci Garrigues inaugura també una exposició divulgativa sobre la RSE al món rural català

Segons expliquen des d�Oleum, �el medi ambient i els aspectes socials no són només una pre-ocupació, sinó un compromís. Per aquest motiu, treballem amb productes que no perjudiquin el medi ambient, com un element de respecte i de retorn a l�agraïment que tenim per la contribució de la natura al funcionament de la nos-tra empresa�. L�origen del nom de la marca, Oleum Flumen, es tras-llada a l�època en què els romans van ocupar la península Ibèrica. En passar l�Ebre i veure els camps d�oliveres, anomenaren la zona oleum flumen, riu d�oli.

Exposició RSEAl llarg dels tres dies, els pave-llons del recinte firal acolliran una exposició del Consorci per al Desenvolupament sobre la RSE amb el títol �Territoris sosteni-bles: La Responsabilitat Social Empresarial al món rural�. L�ex-posició consisteix en 6 exposi-tors o panells que expliquen de manera molt pedagògica què és la RSE i quins són els seus orígens; quins projectes promouen la RSE a Catalunya; en què consisteixen les bones pràctiques empresari-als; els beneficis d�implantar la RSE i, finalment, com s�acredita oficialment la RSE. Aquesta ex-posició també es podrà visitar a la Casa de la Cultura de les Borges Blanques del 24 al 31 de gener. Martí Terés, creador d’Oleum Flumen, amb l’oli Ninou. | FOTO: Arxiu|


Un any més, la Fira de l�Oli de les Garrigues tindrà una cobertura informativa en tot tipus de su-port: paper, xarxes socials, web... No obstant, el certamen comp-tarà enguany amb un convidat nou: FesTv, la nova televisió per Internet de les Borges, que do-narà una cobertura àmplia dels actes més rellevants i emetrà un total de quatre programes, dos d�elaboració pròpia i uns altres dos en col·laboració amb el Canal Català-La Manyana TV. Aquests dos programes que es faran con-juntament amb Canal Català-La Manyana TV inclouran una vinte-na de reportatges sobre activitats que formin part del programa de la Fira.El director de FesTV, Francesc Balañá, explica que seran prop d�una desena els voluntaris de FesTV que participaran en aquest projecte.D�altra banda, el certamen estarà present un any més a les plata-formes virtuals de Facebook, You Tube, Flickr o Twitter. A més, el bloc de la Fira s�anirà actualitzant �un seguiment en temps real�amb la informació dels actes que s�estan duent a terme en els dife-rents escenaris de la Fira. A més d�alguns vídeos i entrevistes, els

‘FesTV’ se suma a la cobertura informativaCANALS DIGITALS • Les Borges Blanques

Suports. La nova televisió de les Borges emetrà quatre programes, dos en col·laboració amb el ‘Canal Català-La Manyana TV’, mitjà que un any més estarà present a la Fira. El certamen també estarà present a les plataformes virtuals de Facebook, YouTube, Flickr o Twitter, entre altres

RedaccióLes Borges Blanques Els dos programes que es

fan en col·laboració amb ‘Canal Català-La Manyana’ inclouran una vintena de reportatges sobre activitats de la Fira

“S’està treballant molt i estem llestos per enlairar-nos, properament començarem a emetre regularment”

Creus que la Fira de l�Oli es-devindrà una plataforma per donar a conèixer FesTV?Sí. Considero que serà una pla-taforma definitiva per al terri-tori. Cal tenir en compte el gran nombre de persones que visiten la Fira i això, sens dubte, serà beneficiós per a nosaltres.

Quina valoració faries dels primers passos de FesTV?Fem una valoració molt positi-va. Potser pot donar la sensa-ció com a espectador que s�ha fet poca cosa, però si tenim en compte que els inicis no són mai fàcils, hem d�estar contents. S�està treballant molt i estem llestos per enlairar-nos a dalt de tot. Tenim idees de projec-tes molt interessants. I prope-rament començarem a emetre regularment.Fa només dos dies que hem co-mençat i els dos primers pro-grames han sortit molt bé. No hem d�oblidar que en el nostre model de televisió els ciutadans

ENTREVISTA AMB Francesc Balañá Pascual. Director de ‘FesTV’

són alhora els reporters. Crec que amb poc temps anirem molt amunt. I no sóc gratuïtament optimista. Tinc diversos motius per creure en aquesta nova tele-

visió: l�actitud de la gent, la qua-litat, les quantitats d�idees, la visió externa de la societat, dels altres mitjans i de la filosofia de FesTV.

Plantat, el segon per l’esquerra, Francesc Balañá. | FOTO: FesTV |

El bloc de la Fira s’anirà actualitzant en temps real amb la informació dels diferents actes, amb vídeos i, fins i tot, també algunes entrevistes

internautes podran trobar infor-mació de la Fira a través del web oficial www.firaoli.com, on es po-drà descarregar el plànol d�expo-sitors, el programa o el contingut de les jornades tècniques, entre altres. L�equip de redacció del SomGar-rigues serà l�encarregat de dur a terme el seguiment informatiu de les activitats firals. Finalment, val a dir que els dos pavellons firals disposaran de servei de banda ampla sense fils Wi-Fi gratuït.


CHISELS- John Deere 2035 amb cabina: 3.500 €- Tractor Deutz-Fahr 140 CV doble tracció: 9.500 €- Parador amb vibrador Puigdellívol en bon estat: 11.000 €- Cultivadora de 9, 11, 13 i 15 braços amb rascle i sense rascle: de 250 € a 600 €- Cultivadora més rascle de 3,6 m plegable : 800 €- Cuba Gili 8000 l galvanitzada : 5.000 €- Cuba Ros Roca 4000 l: 800 €- Subsolador 3 pues (Tractomotor): 400 €- Subsolador 3 pues Milà: 350 €- Remolc de 7 t: 2.100 €- Remolc hidràulic de 5 t doble roda: 900 €- Remolc hidràulic de 3,5 t amb alces, en molt bon estat: 1.650 €- Ensulfatadora Ilemo penjada de 400 l: 700 €- Grada discos Tractomotor arrossegat 16 plats: 800 €- Aladrets de 5-6-7 pales penjats: 300 €- Parador Messalles: penjat o amb rodes, any 2004 (seminou) amb compressor, escales elèctriques i tres aplaudidors extensibles: 8.000 €- Parador Messalles amb compressor i escales elèctriques, una campanaya de funcionament , impecable : 6.500 €- Tamisadora Makato 2000 l: 2.000 €- Abonadora Sola 600 kg seminova: 750 €- Abonadora Vicon de 400 kg: 500 € Vibro Cultivador Vila de 9 braços més dos plegables amb rodet (braços Koskilde): 1.350 €- Empacadora gran marca Class quatro 1200: 6.500 €- Afileradors (Girasols) de 4 o 5 mt : 600 €- Compressor de 600 l (Teime): 800 €- Esquetlladora d’ametlles elèctrica: 380 €- Esquetlladora d’ametlles de tractor seminova, marca Puigdellívol: 650 €- Esquetlladora d’ametlles normal tractor: 400 €- Remolc de fem 4 t: 750 €

CHISELS

Documents

SomGarrigues Especial Fira de l'Oli 2011