SUMARI per Juanjo SÆnchez - CORE · 2017. 12. 3. · per Juanjo SÆnchez 22 La nostàlgia d’un equilibri auster Entrevista a Antònia LlabrØs, per Gina Garcías Sansaloni 28 Una

2 - núm. 5 - 2000

SUM

ARI Editorial

La revàlida del medi ambient 3DocumentDiagnòstic de l'educació ambientala les Illes BalearsPer Aina Llauger Rosselló 4Una estratègia per conscienciarEntrevista a Albert Catalan,per Magdalena Cortès 10InformeEls mitjans de comunicació i el medi ambient:informació i desinformació a parts igualsPer Sebastià Verd 16Educació AmbientalObrint camíEntrevista a Xesca Martí, per Constanza Forteza 21

Cultura mediambiental i compromís socialEntrevista a Miquel Àngel Ballester,per Juanjo Sánchez 22La nostàlgia d'un equilibri austerEntrevista a Antònia Llabrés,per Gina Garcías Sansaloni 28Una concepció integral de l'educació ambientalEntrevista a Francesca Henales,per Antoni Oliver 32Notícies del món 36Les Illes 37Agenda 39

La Llei d'espais naturals va ser la primera passa. Ara ha arribat l'hora de gestionar-la, de fer que la protecció no sigui només prohibir, peròperquè això s'entengui farà falta sensibilitzar la societat, és a dir, educar ambientalment. La creació de nous parcs naturals i la imminènciadels plans territorials insulars són una conseqüència lògica d'aquesta nova realitat.

Les opinions expressades a aquesta publicació són responsabilitatexclusiva dels seus autors i no compten necessàriament amb elsuport de la Fundació "SA NOSTRA", Caixa de Balears.

3 - núm. 5 - 2000

ED

ITO

RIA

LT A R J A D E S U B S C R I P C I Ó

Nom i llinatges ................................................................

....................................................................................

Adreça ...........................................................................

Ciutat ................................. C/P ....................................

Tel ..................................... Fax ....................................

Dades bancàries:"SA NOSTRA" Caixa de Balears, oficina ..............................

Compte corrent/llibreta d'estalvis núm. ...............................

Per a subscripcions emplenau aquesta tarja i adreçau-la a:Fundació "SA NOSTRA" Caixa de Balears

C. de Can Tàpera, 5 - 07015 Palma.Tel. 971 70 74 21 - Fax 971 70 79 50

o bé per correu electrònic, a: [email protected]

núm. 9 - abril, 2002

Edita: Fundació "SA NOSTRA" Caixa de Balears

C. de Can Tàpera, 5 - 07015 Palma.Tel. 971 70 74 21 - Fax 971 70 79 50E mail: [email protected]

Consell Assessor:Miquel Alenyà, Miquel Pasqual,Andreu Ramis, Albert Catalan,Miquel Rayó, Joan Mayol iBartomeu Tomàs.

Director: Sebastià Verd

Secretària de redacció:Magdalena Mulet

Redactors i col·laboradors:Jordi Calleja, Constanza Forteza,Gina Garcías, Maria Ferrer, MiquelMassutí, Antoni Oliver, JaumeRosselló i Juanjo Sánchez.

Els tres primers números de GEA - Quadern de la Terraseran de franc, a partir de la recepció d'aquesta subscripció.

La revàlida del medi ambient

Redacció: Fundesba SL.F. de Borja Moll, 10 - entresòlTel. 971 71 16 61.07003-Palma.

Disseny i realització:Eparrutx, Tel. 971 420 966

Dipòsit Legal: PM-433-1998

Preu: 3 eurosSubscripció: 9 euros(tres números per any)

Després de Río, després de Kioto, a l�espera de Johanesburg,ningú no dubta de la necessitat de canviar els hàbits socialsrespecte del medi ambient. El desenvolupament sostenibleés un concepte que guia, teòricament, les polítiques de totsels països, des dels més rics fins als més pobres, però que,per això mateix, presenta enormes divergències tant en laseva planificació teòrica com en l�aplicació. Una divergèn-cia que s�explica pels interessos econòmics dels estats méspoderosos, però també per la manca d�una consciència soci-al sobre l�entorn que encara no s�ha acabat de despertar. Finsi tot a les Balears, on la sensibilitat sobre l�ecologia és posa-da a prova dia rere dia, encara hi ha enormes contradiccionsen el comportament de la societat, la qual cosa evidencia lanecessitat d�impulsar un major coneixement dels problemesmediambientals, de les seves conseqüències i de les soluci-ons.

És evident que una societat més conscienciada serà mésexigent i, així, podrà contribuir a resoldre els problemesmediambientals. Una qüestió preocupant quan d�allò que estracta és de garantir un futur saludable no només per a lesIlles Balears sinó per a tota la Terra, per a tots els habitantsdel planeta. Sobretot si el punt de partida, en aquest cas lasocietat balear, és -com es denuncià des del Fòrum per a laSostenibilitat- manifestament insolidària, ja que rere unanaturalesa que malgrat tot conserva una enorme vitalitat, hiha un evident abús dels recursos naturals i una economiaque genera emissions de CO2 que, per ser absorbides, neces-siten una superfície de bosc equivalent a cinc arxipèlags. Laqüestió és que no hi ha consciència d�aquest problema. ElCO2 s�esvaeix del nostre cel i ja no ens en preocupam, quan,de fet, contribuïm a l�escalfament de la Terra i al canvi cli-màtic que sí que ens afecta.

Fa falta conscienciació, és a dir, educació ambiental. Enaquest sentit, un grup d�experts en educació s�han agrupatper formar el Fòrum d�Educació Ambiental que elaboraràuna estratègia, l�objectiu de la qual és transformar els hàbitsde la població perquè adopti un comportament mediam-bientalment satisfactori. Una estratègia que esdevé quelcomsemblant a una revàlida per superar la gran assignatura pen-dent no només del sistema escolar sinó, sobretot, de la soci-etat. Una societat que ara per ara no és en condicions desuperar aquest examen. Manca informació i, sobretot, man-ca consciència. Fa falta una assignatura sobre el medi ambi-ent que s�imparteixi dins i fora de les aules, per formar uncol·lectiu humà capaç d�exigir a les institucions polítiquesque prenguin les decisions adequades per garantir un futurecològic.

Com podem llegir a la pàgina web del Fòrum d�EducacióAmbiental de les Illes Balears, �en aquests moments, la ne-cessitat de fer una educació a favor dels principis ecològicsno és només inqüestionable, sinó una demanda prioritària sivolem que el comportament i els valors de les persones esvagin transformant cap a un estil de vida sostenible, en equi-libri amb el medi ambient, no considerat únicament com aescenari d�elements naturals sinó l�addició d�aspectes soci-als, culturals i econòmics totalment interrelacionats�. ElFòrum ha nascut com una assemblea de participació col·-lectiva, impulsat per la Conselleria de Medi Ambient i laUniversitat de les Illes Balears, que ha de tenir com a tascaprimordial generar una cultural reflexiva i activa de nousvalors ètics que propiciïn una presa de consciència indivi-dual i col·lectiva per recuperar el vital equilibri ambiental.Sabedors que vivim a unes illes d�una enorme fragilitat eco-lògica, des de GEA no podem sinó encoratjar aquesta inici-ativa i fer nostres els seus propòsits.

4 - núm. 9 - 2002

DOCU

MEN

T

Quan s�inicia el procés d�elaboració de l�Estratègia Baleard�Educació Ambiental, tots els agents implicats són benconscients que a les Illes no es parteix de zero pel que fa aactuacions d�educació ambiental. De fet fa devers trentaanys que diverses persones, col·lectius i institucions pro-mouen actuacions que s�emmarquen en el que arreu delmón es denomina educació ambiental: itineraris de natu-ra, campaments, publicacions, seccions als mitjans decomunicació, produccions audiovisuals, campanyes,voluntariat, equipaments, etc. La realitat de l�EA a Balearsés àmplia i diversa, però també poc coneguda: no s�hanfet gairebé estudis ni investigacions ni recopilacions ni exis-teixen bases de dades actualitzades ni fons documentalscomplets que aglutinin tots els recursos, programes i enti-tats relacionats amb l�EA.

Si l�EBEA vol marcar un punt d�inflexió en l�EA a les IllesBalears, donar un nou impuls i reorientar les actuacionsper fer-les més eficients i més acords amb l�objectiu deconstruir una societat sostenible, és imprescindible conèi-xer millor de quina realitat partim, quin i com és el punt desortida. Per aquest motiu una part de la tasca de l�EBEA haestat l�elaboració d�un informe �Diagnòstic de l�EducacióAmbiental a les Illes Balears (IDEA)-. Aquest estudi l�hafet un equip del Departament de Ciències de l�Educació dela Universitat de les Illes Balears des de finals de l�any2000 i durant l�any 2001.

L�IDEA té un camp d�estudi molt ampli, totes les IllesBalears, i molt divers, tots els programes d�educació am-biental que s�hi desenvolupen des de qualsevol marc d�ac-ció (associacions, empreses, Administració, universitat,

Un fòrum promogut per la Conselleria de MediAmbient i la Universitat

El Consell de Govern va aprovar el mes de febrer passat la creació del Fòrum d�Educació de les IllesBalears, un òrgan de participació ciutadana i de caire consultiu promogut des de la Conselleria de MediAmbient i la Universitat de les Illes Balears, una institució capdavantera en educació ambiental a totl�Estat.

El seu objectiu, en un any que commemora el desè aniversari de la Cimera de Río, és promoure ifacilitar la participació, el diàleg i la consulta de totes les persones o col·lectius implicats en l�educacióambiental. Es reunirà com a mínim una vegada a l�any, si bé es podran constituir comissions i grups detreball per a tractar temes específics.

Una de les propostes del fòrum és la redacció de l�Estratègia d�Educació Ambiental en compliment,precisament, del programa d�acció conegut com Agenda 21 de la Conferència de les Nacions Unides sobremedi ambient i desenvolupament celebrada a Río el 1992.

Prèvia a aquesta Estratègia és la diagnosi de la situació, un informe, la direcció del qual s�encarregà aAina Llauger, Jaume Sureda i Aina Calvo. Aina Llauger és l�autora d�aquest text que GEA-Quadern de laTerra publica a l�espai dedicat habitualment a Documents.

Diagnòstic del�educació ambientala les Illes Balears

Aina Llauger Rosselló

mitjans de comunicació, sistema educatiu...) i amb qualse-vol estratègia (escolar, interpretació, divulgació, informa-ció, voluntariat, formació...). És per això que en alguns mo-ments la investigació no ha pogut aprofundir en qüestionsde detall, no s�han aconseguit totes les dades que se cerca-ven i s�han deixat alguns buits. Així i tot l�IDEA pretén ha-ver aconseguit ser una bona fotografia de l�estat de la qües-tió, una imatge amb menys resolució i detall del que espretenia, però que, si més no, enfoca i enquadra tots elsprotagonistes. Els seus resultats i conclusions pretenencontribuir que l�EBEA sigui realment útil per superar lesmancances de l�EA, corregir les errades i dificultats i ajun-tar els esforços perquè, des del que som i el que tenim,puguem millorar l�EA que es fa a casa nostra, per, així, mi-llorar casa nostra.

L�IDEA pretén respondre les preguntes: qui fa EA a lesIlles (quines entitats, institucions, empreses)?, sobre qui-nes qüestions (continguts)? Per a qui (quins destinataris)?Com es fa l�EA (tipus de programes, estratègies, recursos)?Altres preguntes més complexes queden sense respondre ihaurien de ser objecte de futures investigacions: quin és elgrau d�alfabetització ambiental dels ciutadans de les Illes?Quins resultats obtenen els programes d�EA? Quines sónles estratègies, tipus de programes i recursos més adequats?

El que presentam a continuació és simplement un breuresum de les conclusions generals del diagnòstic, presenta-des segons una sèrie d�ítems (temes, destinataris, recur-sos...).

TEMES

Bona part dels programes i recursos tenen com a princi-pals continguts un reduït nombre de temes, bàsicament l�ai-gua, els residus i la biodiversitat (espais naturals, flora ifauna); altres els segueixen a una certa distància: el con-sum, l�energia, la mar... Evidentment totes aquestes qües-tions són molt importants i és necessari fer-ne programesd�EA, el que és un fet negatiu és que d�aquells temes sobreels quals els estudis de problemàtica ambiental conclouenque són els més greus hi ha molt poques intervencions d�EA(amb excepcions normalment d�algunes entitats ciutada-nes): territori, urbanisme i turisme, transports i canvi cli-màtic. Aquests temes són més presents al que s�ha anome-

5 - núm. 9 - 2002 5 - núm. 9 - 2002

nat l�educació �informal� (mitjans de comunicació, jorna-des, debats...) que no als recursos més convencionals d�EA(publicacions, materials didàctics, equipaments, campanyesde comunicació), on dominen els temes esmentats de l�ai-gua, els residus i la biodiversitat.

PRINCIPALS PROMOTORSDE L�EA A LES ILLES

És difícil dir quin dels sis marcs d�acció en els quals s�haestructurat l�IDEA, o quin dels seus integrants concrets, téun paper més destacat en l�EA a les Illes, ja que si, perexemple, simplement consideram actors no tendríem in-formació sobre els programes que arriben a més destina-taris, són més efectius o desenvolupen major nombre derecursos. A més, com ja s�ha dit, en aquest estudi no s�hananalitzat els resultats que aconsegueixen els programes(molt sovint ni tan sols els promotors no avaluen la sevaintervenció, fet que dificulta encara més l�anàlisi per ter-cers) ni es disposa de dades completes i comparables dedestinataris (molts de promotors només fan recompte d�usu-aris escolars o de grups estructurats, però no considerenl�abast d�altres intervencions). Amb el perill de cometrealguna injustícia, del present estudi es deriva que els pro-motors més destacat de l�EA a Balears són els següents(sense que l�ordre sigui significatiu, i sense comentar aquíles seves mancances sinó per resumir molt breument lesseves principals actuacions):

- El sistema educatiu, en el seu conjunt, per la tasca contí-nua del professorat i l�elevat nombre d�usuaris, amb de-dicació completa a l�educació. Tot i així les diferènciesentre uns centres i els altres i entre les actuacions dediferents professors són abismals.

- Les conselleries de Medi Ambient i d�Educació, pels pro-grames, recursos i equipaments que gestionen, per dis-posar de personal específic.

- El GOB (de totes les Illes), l�entitat ciutadana amb méstradició, més implantació, per arribar a un públic moltampli, divers i abraçar la major diversitat de temes i es-tratègies de tots els promotors d�EA de les Illes.

- �SA NOSTRA�, entitat privada que destaca per damunt dela resta pels programes, recursos, equipaments propis,personal, nombre i diversitat de destinataris i d�iniciati-ves (des d�activitats escolars, equipaments, beques, re-vistes, col·leccions de llibres, jornades...), així com col·-laboracions amb altres entitats.

- Consells insulars: els tres consells insulars desenvolupenuna tasca important i creixent en matèria d�EA. El casd�Eivissa i Formentera és més recent, però s�ha de desta-car que tracten temes poc habituals com el medi marí,l�energia i la mobilitat. En el cas de Mallorca, a més delsuport i finançament d�activitats d�associacions, destacala campanya �Mallorca Recicla�, per la seva implantació,diversitat de destinataris (des d�escolars a hotelers, ajun-taments, ciutadans en general, comerciants...) i qualitatde la feina. A Menorca destaca l�entitat vinculada al Con-sell, l�Observatori Socioambiental, així com les iniciativesque giren entorn de la Reserva de la Biosfera.

- Ajuntaments: encara que entre els ajuntaments hi ha unagran diversitat de realitats en relació a la seva tasca edu-cativa (des dels que fan programes permanents i teneninfraestructura i personal propis, fins als que fan iniciati-ves puntuals o els que no en fan cap). Sens dubte elsajuntaments de les Illes, considerats en el seu conjunt,són uns dels principals promotors de programes d�EA. Des-taquen els casos de Palma, Calvià, Maó, Eivissa, Alcúdia,Artà, Puigpunyent.

- Mitjans de comunicació: als mitjans de comunicació deles Illes, en general, els temes ambientals són omnipre-sents. Els temes urbanístics, territorials, els transports,l�aigua, els espais naturals, la contaminació són sovintels temes més destacats de la informació local. S�ha detenir en compte, a més, que són la principal font d�infor-mació sobre medi ambient, i a vegades l�única, per a lamajor part de la població.

- UIB: les seves possibilitats d�actuació són encara mésàmplies, però s�ha de destacar que aquí s�imparteixi for-mació sobre medi ambient i educació ambiental, es rea-litzen investigacions (en educació ambiental, economiaambiental, política ambiental, territori, desenvolupamenti medi ambient, ecologia i altres branques de la biologia,medi marí, canvi climàtic...), s�ha realitzat unaecoauditoria i s�ha iniciat l�aplicació de bones pràctiquesde gestió ambiental.

- Sector turístic: encara que l�educació i la formació ambientalno s�hagi generalitzat en tot el sector, i que el volum de feinaaquí sigui inferior al de les entitats comentades fins ara, perla seva rellevància a les Illes, pel seu caràcter nou i dinàmic,val la pena destacar la formació ambiental de treballadorsque impulsen moltes empreses turístiques, les iniciatives desensibilització adreçades als clients i l�aplicació de mesuresde gestió ambiental en establiments turístics i en algunesempreses d�oferta complementària.

DOCUMENT Educació Ambiental

6 - núm. 9 - 2002

DESTINATARIS

Hi ha dos col·lectius que destaquen ben per damunt dela resta: el sistema educatiu i el que anomenam �públic engeneral�. Al sistema educatiu s�hi adrecen, a més dels re-cursos propis (professorat, recursos didàctics...), una partimportant de les iniciatives procedents d�altres marcs d�ac-ció, especialment l�Administració pública i les associacions,i alguns integrants del sistema socioeconòmic (empresesd�EA, caixes d�estalvi i empreses d�oci). Una part impor-tant dels equipaments i recursos tenen com a únic desti-natari els escolars, i d�altres com a usuaris preferents. Alpúblic en general s�adrecen els programes de comunicaciócaracterístics de l�Administració, les campanyes de divul-gació, mobilització i participació de les associacions i tam-bé les actuacions d�algunes empreses (caixes, �grans�empreses energètiques, de gestió de residus, d�oci...), iòbviament, tota la difusió d�informació ambiental dels mit-jans de comunicació.

Les actuacions per a altres col·lectius són més reduïdes:estudiants universitaris i de formació professional, sectorturístic, personal de l�Administració, professionals en ge-neral, empresaris, etc. Per a alguns col·lectius que hauriende ser prioritaris existeixen poques actuacions (encara queamb interessants experiències puntuals): tot el sector dela construcció (des dels picapedrers, als aparelladors, ar-quitectes i empresaris), els pagesos i empresaris agríco-les, tècnics i polítics de l�Administració, periodistes...

TIPUS DE PROGRAMES I RECURSOS

Encara que anualment es realitzen i es posen en pràcti-ca una gran diversitat de recursos i estratègies educati-ves, n�hi ha que destaquen en quantitat per damunt delsaltres. Uns dels recursos més nombrosos són els materialsdidàctics escolars (quaderns, fitxes, llibrets, cartells...), iactivitats escolars com els itineraris o els tallers; tambéles publicacions de divulgació lligades a campanyes per algran públic (fulletons, cartells, adhesius, etc.) són abun-dants. En un segon terme trobaríem els equipaments (lli-gats a espais naturals, museus de natura, granges escola,aules de natura diverses, etc.). La seva distribució és des-igual a les Illes, com es comenta a continuació. En aquesta

segona línia també trobam els cur-sos diversos de formació (mono-gràfics, genèrics, sobre EA, sobremedi en general o qüestions espe-cífiques, per al gran públic o de ca-pacitació professional...), les jor-nades, seminaris, conferències, ci-cles i similars. També en aquestnivell es poden situar els progra-mes d�interpretació dels espaisnaturals protegits (així i tot enaquests espais encara es destinenmés recursos a activitats escolars).En un tercer nivell trobam la pu-blicació de llibres, tant de divulga-ció com especialitzats, la utilitza-ció de la publicitat, els programesde voluntariat (encara que actual-ment experimenten un cert creixe-ment), les campanyes que tenenla participació com a estratègia fo-namental o les que utilitzen el con-tacte directe amb els ciutadans

com a recurs fonamental (porta a porta, actuacions al car-rer, fires...). En darrer terme destaca la poca implantació aBalears de les agendes locals 21 i els escassos recursosaudiovisuals i multimèdia existents i la manca d�un serveid�informació, documentació i atenció al públic en matèriade medi ambient.

Pel que fa als recursos econòmics, ha estat impossibleen aquest estudi obtenir xifres reals i comparables, i analit-zar l�evolució i les tendències. El que sí que s�ha pogut de-tectar és l�important increment dels recursos humans. Elnombre de persones dedicades a l�EA, especialment pro-fessionalment, ha crescut de forma espectacular en pocsanys: monitors i educadors d�equipaments, empreses, ins-titucions i associacions, tècnics en EA de diferent nivell,consultores i petites empreses, etc. Es pot parlar de la con-solidació d�una professió, la d�educador ambiental, queemperò encara té molts d�aspectes per acabar de definir(perfil, formació, categoria, reconeixement social).

IMPLANTACIÓ A LES DIFERENTS ILLES

Encara que fins ara s�han exposat les conclusions de l�IDEAen relació al conjunt de les Balears, el desenvolupament del�EA té les seves peculiaritats a cada una de les Illes:

Mallorca: aquí trobam, per raons òbvies, una major quan-titat de programes i recursos d�EA, emperò també hi hamés diversitats d�actors: és l�illa amb major actuació de lesadministracions públiques (l�actuació de les diverses con-selleries del Govern hi és més present, hi ha més ajunta-ments que fan programes d�EA i el Consell també en desen-volupa), on hi ha més diversitat d�associacions que actuen(hi destaca amb molta diferència el GOB-Mallorca, emperòtambé n�hi ha altres com l�ABAP, Amics de la Terra, Deixa-lles, Fons Ferreret, associacions de veïns i d�esplai, plata-formes diverses...) i més activitats del sector socioeconòmic(des de petites empreses d�EA, que gairebé no existeixen ales altres illes, actuacions de caixes d�estalvi, del sectorturístic, fins a col·legis professionals i sindicats). També aMallorca hi ha la UIB i un major nombre de mitjans de co-municació locals. Altres trets característics són una quanti-tat més elevada d�equipaments i espais naturals protegits.Es pot dir també, encara que amb poca diferència ambMenorca, que l�EA apareix primer a l�illa gran.


7 - núm. 9 - 2002 7 - núm. 9 - 2002

Menorca: a Menorca la implantació del�EA és molt elevada, encara que el nom-bre d�actors és proporcionalment infe-rior, fins i tot es pot afirmar que una partimportant dels programes i recursos sóniniciativa d�una única entitat, el GOB-Menorca, emperò en bona part en col·la-boració amb una gran diversitat d�insti-tucions: els centres educatius (arribagairebé al cent per cent dels escolars del�illa), els ajuntaments, el Consell, em-preses i una gran diversitat d�entitats(associacions de veïns, culturals, funda-cions, esportives, pescadors, etc.). Enel sistema educatiu, la sensibilització delprofessorat és elevada; en els ajunta-ments, en general, les actuacions sónrecents i sovint es fan en col·laboracióamb altres entitats. Entorn del ConsellInsular giren una sèrie d�iniciatives moltinteressants: la Reserva de la Biosfera,l�Institut Menorquí d�Estudis i, especial-ment, l�Observatori Socioambiental, en-titat única a les Balears, que compta ambel millor servei de recopilació i difusiód�informació ambiental. Per altra banda,el nombre d�equipaments és reduït (específicament d�EAnomés hi ha un camp d�aprenentatge, el Museu de la Natu-ra i el Parc Natural d�es Grau, encara que es fan activitats aaltres espais i instal·lacions de gestió ambiental). L�actua-ció del sector privat és aquí proporcionalment inferior.

Eivissa i Formentera: en aquestes illes l�EA apareix méstard i es pot afirmar que fins fa aproximadament dos anyspatien un cert retard en la seva implantació. El nombre deprogrames, promotors, equipaments (un camp d�aprenen-tatge i la Reserva de Ses Salines) i recursos és encara infe-rior, així com la implantació en el sistema educatiu. Peròen els dos darrers anys, l�EA ha avançat a una velocitatsuperior als anys anteriors: les administracions públiques(bàsicament el Consell i l�Ajuntament d�Eivissa) han co-mençat a realitzar interessants programes i a col·laboraramb altres entitats; s�ha consolidat l�oferta educativa de laReserva Natural de Ses Salines d�Eivissa i Formentera; hiarriben des de fa uns anys els recursos de �SA NOSTRA� iha experimentat un important creixement la tasca d�EA deles entitats ciutadanes, especialment el GEN � GOB Eivissa,que ha constituït recentment el seu Servei d�EA, i tambéAmics de la Terra. Són precisament les entitats les pione-res en EA a les Pitiüses i les impulsores de la participació imobilització ciutadanes que sí té tradició a aquestes illes.Pel que fa al sector socioeconòmic, encara pateix un certretard.

COORDINACIÓ

Una de les principals mancances detectades a l�IDEA ésla falta de coordinació entre les entitats, institucions, em-preses vinculades amb l�EA. Existeixen fins i tot casos decontradiccions de missatges, desaprofitament de recursosi desconeixement mutu realment preocupants. No existeixcoordinació ni tan sols en la difusió dels programes d�EA.No existeix un centre de documentació en matèria de mediambient ni de recursos d�EA ni una centralització en la re-collida ni en la difusió de la informació ambiental. És d�es-perar que la recent creació del Fòrum d�Educació Ambien-tal de les Illes Balears pugui contribuir a millorar aquesta

situació, encara que s�hauria de complementar amb la crea-ció d�un centre d�informació i documentació.

Així i tot, són molt freqüents les col·laboracions i les ac-tuacions conjuntes entre diverses entitats (campanyes,publicacions i iniciatives diverses que són fruit de l�acordentre una associació i un organisme de l�Administració, unajuntament i un consell, una empresa amb l�Administració,un mitjà de comunicació i una entitat, etc.).

ALTRES CONCLUSIONS DECARÀCTER GENERAL

- Sovint es realitzen actuacions d�EA (una publicació, unmaterial didàctic, una activitat puntual) que no responena programes complets, planificats, estructurats, vincu-lats a intervencions de gestió, de conservació del medi ode resolució de conflictes socioambientals específics. Himanca sovint una visió a llarg termini, així com d�unaanàlisi i una avaluació de les intervencions realitzades;l�avaluació encara és una matèria pendent.

- Proliferen moltes d�iniciatives que s�anomenen d�educa-ció ambiental i que no compleixen els requisits mínims.Existeix una mancança d�homologació i de garanties dequalitat dels programes o equipaments.

- L�educació ambiental està poc integrada en la políticaambiental i en la gestió ambiental, no considerada nor-malment com a instrument social de gestió ambiental,poques vegades apareix així considerada als plans, lleis,etc., especialment per part de l�Administració i les em-preses. És més freqüent que els programes d�educacióambiental es desenvolupen a posteriori d�una intervenciópolítica o d�una decisió de gestió (plans residus, aprova-ció parcs...), que no que s�integri l�educació ambiental enel procés complet de planificació.

- L�EA s�entén més com a procés de divulgació de coneixe-ment i de promoció de comportaments concrets que nocom a estratègia per aconseguir la participació i la impli-cació social en la gestió adequada del medi.

- Es dóna poc suport, a la investigació en matèria d�educa-ció ambiental.


8 - núm. 9 - 2001

La informació d�aquest mapa haestat extreta de l�Informe-diagnòstic

de l�educació ambiental a les IllesBalears, elaborat per Aina Llauger i

dirigit per Jaume Sureda, que des dela UIB ens ha facilitat les dades. Per

a la recollida d�informació deMenorca i Eivissa han col·laborat

Natàlia Moll, Àgueda Escaño, GuillemOrfila, Begoña Orquiñena

i Núria Valverde.Les dades recollides corresponen

majoritàriament als anys 2000 i2001 i algunes d�elles poden haver-se modificat en el moment d�aquesta

publicació. (la Granja Escola SonRoig, per exemple, ha estat tancada

aquest mes de setembre)Aquest llistat es completa amb una

relació de les Instal·lacions de Gestiódel Medi i del Recursos, en el qual

s�inclouen entre d�altres el JardíBotànic de Sóller i el Camp Agrícola

Experimental de Sa Canova gestionatsper �SA NOSTRA�.


9 - núm. 9 - 2001

Parc Nacional

Reserva Nat.

Parc Natural

Parc Natural

Parc NaturalParc Natural

Parc Natural

Reserva priv.Altres espaisAltres espaisAltres espais

Altres espaisAltres espais

Tipus Nom Propietari Gestor EA Localització Destinatari

PN de CabreraRN de Ses Salines

d’Eivissa i Formentera

PN de S’Albufera deMallorca

PN de Sa Dragonera

PN de MondragóPN de s’Albufera des

GrauSerra de Llevant

La TrapaEs Carnatge

BellverLa Comunade BunyolaRafalet Vell

Son Bou

Ministeri de Defensa

Privat - públic

Consell Insular de Mallorca

Públic - privatPúblic - privat

Privat. Finca públicad’Aubarca i Es Verger

GOBPúblicPúblicPúblic

PrivatDomini públic

Ministeri de Medi Ambient

Ministeri de Medi Ambient

Conselleria de Medi Ambient

Consell Insular de Mallorca. Amicsdels Parcs

Conselleria de Medi AmbientConselleria de Medi Ambient

GOB-MallorcaConselleria MA-ABAP

GOB-MallorcaAjuntament de PalmaAjuntament de PalmaAjuntament de Palma

GOB-MenorcaGOB-Menorca

Arxipèlag de Cabrera

Eivissa i Formentera

Muro, Mallorca

Andratx, Mallorca

Santanyí, MallorcaMaó, Menorca

Artà, Mallorca

Andratx, MallorcaPalma, MallorcaPalma, Mallorca

Bunyola, Mallorca

St. Lluís, MenorcaAlaior, Menorca

Escolars. Tot públic

Escolar. Tot públic



Escolar. Tot públicEscolar. Tot públic

Escolar. VoluntarisTot públic

Escolar. Tot públicEscolarEscolarEscolar

EscolarEscolar

ESPAIS NATURALS

Campsd'AprenentatgeCampsd'AprenentatgeCampsd'AprenentatgeCampsd'AprenentatgeCampsd'AprenentatgeGranja Escola

Granja Escola

Granja EscolaAula de NaturaAula de Natura

Aula de NaturaAula de NaturaAula de Natura

Aula de Natura

Aula de NaturaAula de NaturaAula mòbil

Museu

MuseuEcomuseu

EQUIPAMENTS ESPECÍFICS D�EA

CP Son Ferriol

CP Es Palmer

CP Orient

CP Es Pinaret

CP Sa Cala

Granja Escola Son Roig(tancada 9-01)

Granja Escola Jovent

Granja Escola Ses SitgesAula de La MarAula de La Mar

Aula Interactiva de l’AireAula d’Estudia UrbansCentre d'Interpretació

de Ca s'AmitgerEscola del Medide Can Tàpera

S'OlivaretBinicanella

Aula Mòbil deFormació Ambiental

Museu Balearde Ciències NaturalsMuseu de la Natura

Ecomuseu de Cavalleria

Conselleria d’Educació i Cultura





Estudi 6

Soc. Coop. Ltda. Jovent

CN S’ArenalConselleria de Medi Ambient

AENAAjuntament de Palma


Sa Nostra

Ajuntament d’AlaróBisbat de Mallorca


Associació MBCN

Ajuntament de FerreriesPrivat






Estudi 6 (Ajuntament de Palma)

Soc. Coop. Ltda. Jovent(Ajuntament de Palma, XIB)

Conselleria de Medi AmbientConselleria de Medi Ambient

UIBAjuntament de Palma


Sa Nostra - Entorn

Fundació EsplaiFundació Esplai


Associació MBCN

GOB-MenorcaPrivat

Palma, Mallorca

Campos, Mallorca

Bunyola, Mallorca

Ciutadella, Menorca

Sant Joan, Eivissa

Calvià, Mallorca

Palma, Mallorca

St. Llorenç, MallorcaLlucmajor, Mallorca

Fornells, (Es Mercadal)Menorca

Palma, MallorcaPalma, Mallorca

Escorca, Mallorca

Palma, Mallorca

Alaró, MallorcaBunyola, Mallora

Itinerant

Sóller, Mallorca

Ferreries, MenorcaEs Mercadal, Menorca

Escolar

Escolar

Escolar

Escolar

Escolar

Escolar. Temps lliure

Escolar. Temps lliure

Escolar. Temps lliureEscolarEscolar

EscolarEscolar


Escolar. Formació

Escolar. Temps lliureEscolar. Temps lliure

Escolar. Tot públic (fires)

Escolar. Tots públics

Escolar. Tots públicsTot públic. Turiste

Tipus Nom Propietari Gestor EA Localització Destinatari


10 - núm. 9- 2002

Una estratègiaper conscienciar

Magdalena Cortès

�El camí cap a la sostenibilitat és un procés que ningú no coneix. És unprocés obert, un horitzó al qual no es pot arribar mai però cap on espot avançar contínuament. Cada país i cada col·lectivitat ha de trobarel seu camí, i com que no existeix cap expert que ens digui per on hemd�anar, el descobriment d�això és un descobriment de tota la ciutada-nia. La participació en processos de debat públic és el que realmentpot generar idees, solucions, marcar vies per avançar cap a la societatsostenible�.El 15 de desembre de l�any 2000 tengué lloc la presentació del Fòrumd�Educació Ambiental de les Illes Balears. S�encetava així el procés departicipació pública per a l�elaboració de l�Estratègia Balear d�EducacióAmbiental, l�eina que permetrà conèixer les necessitats en la formació

ambiental dels ciutadans de les Balears iproposar com desenvolupar l�educacióambiental necessària, és a dir,l�educació per a una societat sostenible.Impulsat per la Direcció General deMobilitat i Educació Ambiental de laConselleria de Medi Ambient i la UIB,amb la col·laboració de la Conselleria

d�Educació, �SA NOSTRA� i d�altres entitats, el procés d�elaboració del�Estratègia es caracteritza per la participació de tots els sectors de lasocietat balear a través del Fòrum. És previst que el maig del 2002 espresenti i s�aprovi la versió definitiva de l�Estratègia Balear d�EducacióAmbiental. També es pot participar al Fòrum virtual a la web http://mediamweb.uib.es/ciberforum/intex.htm

Albert Catalan de l'Estratègia Balear de l'Educació Ambiental

11 - núm. 9- 2002 11 - núm. 9 - 2002

EDUCACIÓ AMBIENTAL Albert Catalan

-Vostè és un dels membres de l�equip redactor de l�Estra-tègia Balear d�Educació Ambiental (EBEA). Què suposaràaquesta estratègia?

-L�Estratègia Balear d�Educació Ambiental vol representarun instrument per desenvolupar iniciatives que facin quel�educació ambiental a les Balears sigui una acció més in-tensa i més eficaç i, per tant, que sigui més coordinada,millor dotada de recursos, que seleccioni millor els objec-tius prioritaris i els col·lectius que requereixen més aten-ció.Nosaltres entenem l�Estratègia com un instrument de par-ticipació pública, com una possibilitat perquè les personesdonin a conèixer quines són les seves necessitats i iniciati-ves a aquest camp. L�EBEA és també un document obertque es revisarà constantment a mesura que els problemesi les necessitats es modifiquin. A nosaltres ens agrada dirque no és l�estratègia d�un Govern sinó una estratègia degovern, és a dir, una estratègia dels ciutadans i al serveidels ciutadans; que sigui quin sigui el poder polític que hihagi, aquest instrument sigui vàlid.

-Quin ha estat el procés d�elaboració d�aquesta estratègia?

-L�Estratègia comença a posar-se en marxa l�any 2000, fruitd�una iniciativa de Salvador Miralles, el director general deMobilitat i Educació Ambiental de la Conselleria de MediAmbient. Se�ns proposa aquesta iniciativa i es constitueixun grup de coordinació del qual en formam part MiquelCatany, Miquel Rayó, Aina Llauger i jo mateix. A partir d�aquíorganitzam aquest procés d�elaboració on hi ha tres com-ponents fonamentals: informatiu, participatiu i tècnic.L�EBEA intenta proposar accions que han d�estar fonamen-tades en el coneixement de la realitat, per això l�elementinformatiu fonamental el constitueix el diagnòstic de la si-tuació ambiental a les Balears. Hi ha un equip que ha rea-litzat un estudi de la realitat de l�educació ambiental en elsdistints àmbits de les Balears i ha intentat establir quinselements afavoreixen l�educació ambiental a cada sector iquins l�obstaculitzen.El segon element és el de la participació. Nosaltres hemcregut que l�estratègia havia de fer-se a través d�un procésde discussió pública i per això es va convocar el Fòrumd�Educació Ambiental de les Illes Balears. Aquest fòrumestà constituït per representants d�institucions, entitats,

empreses i, fins i tot, persones individuals. El nombre departicipants és d�entre 150 i 200 persones. A part d�aques-tes reunions del Fòrum, s�ha fet una vintena de reunionssectorials, al marc de l�educació, l�hostaleria, el periodis-me, etc.Tota aquesta informació generada per l�element informatiui per la via de la participació és analitzada i treballada perun equip tècnic. Constitueixen l�element tècnic deu redac-tors, incloent-hi els quatre coordinadors, que són els querecullen tota la informació i l�elaboren. A més hi ha catorzelectors, que són persones expertes de les Balears i de forade les Illes. Quan ja tenim un primer esborrany de l�Estra-tègia, justament aquí és on som ara, aquests lectors fanuna revisió crítica per detectar-hi mancances, errades, con-tradiccions.Tot aquest treball és complex perquè els processos de par-ticipació són lents i aquí a les Balears són particularmentdifícils. No som una societat molt participativa i malgrattot, hem tengut la sorpresa que en algunes d�aquestes reu-nions la participació ha estat important. Hem descobert quehi ha més gent de la que sospitam que té preocupacionsmediambientals i les tradueix en accions formatives.

-Quin sectors han participatmés en el procés d�elabora-ció? Hi ha hagut sorpreses?

-Aquí, a les Balears, els pro-cessos de participació ciuta-dana funcionen difícilment,tot i així crec que els temesambientals són els que hanaconseguit mobilitzar més lagent. El procés de participa-ció a l�Estratègia és irregular.La participació a la primera reunió del Fòrum va ser moltimportant, a la segona no tant... Per exemple, el sectoreducatiu ha participat prou bé, és el que té més tradició enaquest camp, i la Conselleria d�Educació ha donat un gransuport. Em va sorprendre la participació del sector del�hostaleria, va ser una reunió important on hi havia pro-fessionals de molts de perfils. També hem descobert queen el món empresarial en general es fan moltes coses; en-cara que la motivació pot ser molt variada (per imatge, perestalviar costos, per consciència...) hi ha moltes empresespreocupades pel tema mediambiental. Els periodistes sónun sector al qual és difícil arribar, per l�índole de la sevafeina, però amb el Sindicat de Periodistes vàrem tenir unareunió molt valuosa. Amb els educadors ambientals la reu-nió va ser molt nombrosa; en canvi, la de ciutadania engeneral va tenir una assistència bastant escassa.

-Què destacaria del contingut d�aquest primer esborrany?

-Resultaria llarg d�explicar. L�estructura de l�Estratègia in-clou, a part del diagnòstic, uns principis bàsics i uns objec-tius generals, però el nucli de l�Estratègia són les propostesd�acció. Nosaltres hem dividit la societat en sis marcs d�ac-ció: les administracions, l�àmbit socioeconòmic, la ciutada-nia, el sistema educatiu, la universitat i els mitjans de co-municació. Per a cada marc d�acció, i a través d�aquest pro-cés de discussió, s�han recollit uns objectius, i per a cadaun dels objectius es proposen les accions necessàries. Enaquests moments hi ha establerts prop de 80 objectius, iper desenvolupar-los es proposen devers 450 accions. Lesestratègies que es proposen tenen a veure amb l�educació

Albert Catalan Fernández va néixer a Queralbs,Girona, l�any 1949. És llicenciat en ciències biològiquesper la Universitat de Barcelona. Des del 1976 viu aEsporles. Ha exercit la docència a distints nivells edu-catius i a diversos centres de Catalunya i Mallorca desdel 1972. Va ser soci fundador i primer president de laSocietat Balear d�Educació Ambiental (SBEA) de l�any1985 al 1987. Del 1986 al 1990 va ser director electedel Centre de Professors de Palma. És autor o coautorde llibres com Didàctica de la Natura a les Balears iEcologia del bosc, entre d�altres, així com d�articles imaterials didàctics relacionats amb l�educació ambien-tal. Sobre aquest tema també ha fet ponències a con-gressos, ha impartit cursos i coordinat grups de treball.Actualment és catedràtic de biologia i geologia d�edu-cació secundària a l�IES Guillem Sagrera de Palma, iprofessor associat de la UIB. Des de l�any 2000 formapart de l�equip coordinador i de l�equip de redacció del�Estratègia Balear d�Educació Ambiental.

�A les Balears, elsprocessos de participació

ciutadana funcionendifícilment, tot i així crecque els temes ambientals

són els que han aconseguitmobilitzar més la gent�.

12 - núm. 9- 2002


ambiental bàsica, la que hauria d�arribar a tota la població;després hi ha propostes relacionades amb la formació deprofessionals; propostes que tenen a veure amb la infor-mació i la comunicació; d�altres relacionades amb l�orga-nització i la gestió d�organismes i institucions com, perexemple, la universitat. També hi ha propostes relaciona-des amb l�avaluació, la investigació de les percepcions deles persones o de determinats col·lectius sobre la realitat.

-Quin és el vostre objectiu més immediat?

-L�objectiu a curt termini seria rematar aquesta fase pertenir ja un element de referència, aconseguir que el Fòrumfos un fòrum viu i establir una dinàmica que permetés que,una vegada que tenguem el document de referència, lespropostes es duguin a la pràctica. Podria semblar que noes fa educació ambiental fins que no hi hagi una estratègiai no és així. No, aquí a les Balears fa molts d�anys que es fa

educació ambiental.L�educació ambientalés un procés en mar-xa, i l�Estratègia el queproposa és potenciar-lai coordinar-la, perquèl�acció sigui més gene-ralitzada i més útil.

-Quins elements sónnecessaris perquè l�Es-tratègia es pugui posaren marxa?

-Un, que el Fòrum, unavegada constituït for-malment, es dediqui aimpulsar-la a través dediferents accions comla convocatòria degent, la promoció deldebat, activitats de di-fusió...

També, des de les institucions hi hauria d�haver un acordgeneral en relació a l�Estratègia. Seria molt necessària lacoordinació dels distints nivells de l�Administració per do-nar suport a l�educació ambiental. Això es pot fer tambédes de la universitat i des de l�empresa.Un altre aspecte important seria establir una mena de cen-tre de recursos per a la sostenibilitat que tengués el suportde les institucions i que des d�allà es facilitàs informació atot aquell ciutadà que la demanàs; un centre subministra-dor d�informació que també promogués activitats d�educa-ció ambiental seria una via d�execució de les propostes quehi ha a l�Estratègia. Aquesta iniciativa no és nova, aBarcelona, per exemple, existeix un centre de recursosd�aquest tipus.

EDUCAR L�INDIVIDU I LA COL·LECTIVITAT

-Quins canvis ha patit el concepte d�educació ambiental?Quan sorgí aquesta preocupació?

-L�educació ambiental va començar a finals dels anys sei-xanta principis dels setanta, aquí amb unes peculiaritatsespecials perquè encara érem a les darreries de la dictadu-ra, però ja hi havia una preocupació mediambiental encaraque minoritària. L�educació ambiental inicialment s�adreça

al medi escolar i està relacionada sobretot amb el món dela natura. A mesura que ha passat el temps l�educació am-biental ha canviat en molts d�aspectes, i jo en destacariacom a mínim dos: un, que hem passat de la preocupacióper la naturalesa a la preocupació pel medi ambient, i quandic medi ambient parl d�un conjunt en el qual la humanitatestà integrada; per exemple, no té sentit parlar de la con-servació de la naturalesa si no ens preocupam al mateixtemps de la solució de la pobresa. Per tant, els problemesno són problemes ambientals sinó que són problemessocioambientals. Ha canviat també en el sentit que ja nos�adreça únicament al medi escolar. La idea, que ara veimuna mica ingènua, era que si educàvem els escolars, elsciutadans del futur estarien educats, això no és veritat. Enprimer lloc, segurament no podem esperar tant de temps,en segon lloc, l�educació ambiental a l�escola és insuficienti encara minoritària. Però malgrat que a l�escola es puguintransmetre determinats continguts, quan les persones dei-xen el món escolar i s�integren al món de les relacionssociolaborals i econòmiques es veuen més condicionadespels seus interessos que per unes idees que la realitat elsimpedeix exercitar. A més a més, les idees dominants quees transmeten a través dels mitjans de comunicació i de lapublicitat ofereixen contramodels: el triomf identificat ambla possessió de la major riquesa possible, l�individualisme,etc.Si ajuntam la idea que medi ambient és tot i que la soluciódels problemes no pot venir de l�educació ambiental bàsicaa l�escola, sorgeix la idea de la complicitat: si volem cami-nar cap a la sostenibilitat, és necessari que tothom incor-pori aquesta preocupació mediambiental. I aquest, jo diriaque és el punt d�inflexió, i això es produeix sobretot a par-tir de la Conferència de Río, el 1992. Si el que volem és ferarribar aquesta preocupació a tots els sectors de la pobla-ció, hem de posar-nos d�acord. L�elaboració d�estratègiesés una de les formes que es proposà a Río dins l�Agenda21.Podríem dir que la comunitat de Balears, en aquest mo-ment, forma part del grup capdavanter en aquests temes,encara que no és la primera: a l�Estat espanyol hi ha d�al-tres comunitats que ja han elaborat l�estratègia, comNavarra, Castella-Lleó o Galícia, o que ho fan ara, comCatalunya o Andalusia. Nosaltres hem estat en contacteamb ells i ens hem intercanviat informació.

-Es pot educar els ciutadans adults?

-Els adults no només es poden educar sinó que és necessa-ri educar-los. De fet totes les persones ens autoeducam alllarg de la nostra vida perquè ens hem d�adaptar a novesnecessitats i realitats. Fins i tot les primeres definicionsque es varen donar d�educació ambiental parlen sempred�un procés permanent adreçat a l�individu i a la col·lec-tivitat. Cal demanar-se per què en educació ambiental lagent no s�autoeduca com ho fa en altres coses? En granmesura, per l�índole de la problemàtica ambiental, que re-sulta opaca i difícil de percebre per la gent. La vida de lamajoria de la gent es desenvolupa a les ciutats i la majoriade la gent no veu la globalitat del procés d�utilització derecursos, de producció de residus i els impactes que provo-ca el seu mode de vida. A causa d�aquest distanciamententre d�altres raons, és necessari iniciar processos d�edu-cació que sensibilitzin les persones sobre aquesta realitat ique proporcionin els coneixements, les capacitats i la vo-luntat d�actuar per posar límits a aquests problemes.

�Tenim capacitat tecnològica ieconòmica per fer moltíssimes

coses, però ens hem deplantejar si això és positiu per

al medi ambient, si és justsocialment, si utilitza d�unaforma irreversible un bé queno podrem recuperar, si la

necessitat d�enriquir-se d�unapersona ha de passar per

damunt de l�interès col·lectiu.Una societat educada

ambientalment també és unasocietat que coneix l�origen ila destinació de les coses�.

13 - núm. 9- 2002 13 - núm. 9 - 2002


-Com seria una societat mediambientalment educada?

-Jo diria que és una societat que coneix els límits, que sapque no tot el que es pot fer s�ha de fer. Nosaltres ara tenimcapacitat tecnològica i econòmica per fer moltíssimes decoses, però ens hem de plantejar si això és positiu per almedi ambient, si és just socialment, si s�utilitza d�una for-ma irreversible un bé que no podrem recuperar, si la ne-cessitat d�enriquir-se d�una persona ha de passar per da-munt de l�interès col·lectiu... Una societat educadaambientalment també és una societat que coneix l�origen ila destinació de les coses, que sap d�on ve allò que utilitzai on va a parar allò que ha deixat d�utilitzar, és una societatpreocupada pels altres, que té la consciència que els re-cursos han d�estar repartits d�una forma proporcionada ales necessitats de les persones; pertant, una persona educadaambientalment és també una perso-na solidària. Així mateix seria unasocietat participativa, els problemesambientals no es poden solucionarsi no hi ha democràcia, però perquèla democràcia funcioni s�ha de par-ticipar.

�A LES BALEARS ENSMANCA COMPROMÍS I

PARTICIPACIÓCIUTADANA �

-Pensau que, ara mateix, a la nos-tra comunitat hi ha un grau de cons-ciència suficient en relació als temesmediambientals?

-La ciutadania ha augmentat consi-derablement el seu grau de preocu-pació i de sensibilitat per aquests te-mes. Una de les dificultats que pre-senten els problemes ambientals ésque són processos opacs i molt lentson es fa difícil copsar tot el conjunt del problema des delseu origen fins als seus efectes actuals i futurs. La gents�adona que la qualitat de vida s�ha deteriorat considera-blement i la sensibilitat es desenvolupa. En aquesta presade consciència, a més, és just recordar la feina que ha fetmolta de gent des de fa molts anys, com és el cas del GOB.Aquest grau de consciència és suficient? Jo diria que no hoés encara i, a més, és una consciència massa difosa, no esmanifesta amb la suficient força perquè pesi a bastament al�hora de prendre decisions. En aquest sentit, jo tenc lasensació que el poder polític es mou en un terreny unamica inestable.Al Govern actual jo crec que existeix una considerable sen-sibilitat ambiental, però segurament són excessivamentsensibles a la pressió que s�exerceix des de determinatssectors que tenen una gran força per fer públiques les se-ves opinions, encara que són minoritaris en relació al con-junt de la població.

-Quin pensau que és el principal obstacle per aconseguir ales Balears una societat mediambientalment educada?

-Hi ha més d�un obstacle, jo he parlat d�aquesta manca deteixit social, falta més societat civil, més organització, mésparticipació ciutadana. Ens caldria també disposar d�una

informació més consistent sobre els problemesmediambientals, i aquí hauríem de parlar del paper quejuguen els mitjans de comunicació, perquè la major partde l�educació ambiental que rep la majoria de la gent és através dels mitjans de comunicació. Dissortadament la in-formació que es rep a través dels mitjans de comunicacióés una informació massa pressionada pel sensacionalisme il�oportunitat, i això fa que de vegades la informació am-biental no sigui el que ha de ser. Seria important reflexio-nar sobre el paper dels mitjans de comunicació en el sentitde veure com es podria millorar la qualitat i quantitat d�in-formació ambiental.Els obstacles són, sobretot, aquests. De tota manera, noexisteix prou participació social però tampoc no interessagaire que existeixi aquesta opinió pública conscienciada,

participativa i activa; segurament a alguns polítics els re-sulta còmode que la cosa sigui així. Jo diria que hi ha unobstacle també de cara a les institucions, que és una micala �política de capelletes�, és a dir, la dificultat grossa quehi ha per sacrificar el lluïment en intentar sumar esforços i,en comptes de fer petites coses, s�hauria d�intentar fer-neuna de ben feta i ben pensada i renunciar a una part delque tu podries aprofitar des del punt de vista que sigui.

-Avui en dia com a via de participació col·lectiva tenim elGOB i poc més.

-El GOB i alguna altra associació d�aquest caire. Però tam-bé hi ha d�altres associacions i entitats que encara que notenguin aquest objectiu fonamental poden incorporar aques-ta preocupació. Parlam d�associacions de veïnats, de paresi mares, de consumidors i usuaris, col·legis professionals...tot el teixit d�associacions de diferents àmbits; en qualse-vol d�aquests àmbits és possible fer educació ambiental.

-Quin paper hi tenen les empreses privades?

-Si parlam de l�empresa en general, aquesta pot adoptarsistemes de gestió ambiental adequats i pot formarambientalment els seus treballadors, aquests són els dos

14 - núm. 9- 2002


aspectes més importants. El tercer aspecte seria que di-fonguessin aquesta activitat, explicar a altres empreses laseva preocupació i què fan per traduir-la en fets; això pottenir un efecte multiplicador interessant, i també és edu-cació ambiental. Per ventura hi ha un altre aspecte, que ésmés opcional, que seria aportar recursos per col·laboraren altres projectes d�educació ambiental.

-Es pot parlar d�empreses amb un plus de responsabilitatmediambiental, com per exemple les empreses turístiques?

-S�ha de dir que les empreses turístiquessón empreses de serveis i, per tant, nosón de les més impactants, aquí no tenimactivitat minera ni siderúrgica. Dit això,el volum turístic aquí ocupa una dimensióextraordinària. En la mesura que l�activi-tat turística està tan directament lligada ala conservació dels espais naturals i a lautilització de determinats recursos, jo crecque tenen aquesta responsabilitat no tansols per una raó altruista sinó també desdel punt de vista de l�interès empresarial,

de cada vegada és més clar que la inversió en medi ambi-ent és rendible i afegeix un plus de competitivitat a l�em-presa.

-Els mitjans de comunicació assoleixen una funció educa-dora no sempre satisfactòria.

-Aquí a les Balears varen ser dels primers que es feren

ressò dels problemes mediambientals ja a principis dels se-tanta. Malgrat que el paper dels mitjans de comunicaciósigui insuficient i millorable qualitativament, és just reco-nèixer que fa molts d�anys que li dediquen atenció. Tambéestaria bé que els periodistes poguessin rebre una formacióen temes mediambientals, i seria important que hi haguésuna base de dades ràpida i d�accés fàcil quan s�ha de docu-mentar una notícia, seria interessant que als diaris existísalgun tipus de secció fixa sobre aquests temes i també queper a les notícies relacionades amb el medi ambient, quesón una gran part de les que surten diàriament, hi haguésalgun tipus d�assessorament expert. Sovint es transmet laidea de catastrofisme, que no es pot fer res contra aques-tes catàstrofes; i no és veritat, hi ha moltes bones pràcti-ques ambientals i estaria bé que es donassin bones notíciesambientals, que també n�hi ha. És un poder poc aprofitat.

CERCAR EL PROPI CAMÍ

-Heu pres societats de referència a l�hora d�elaborar l�EBEA?Existeixen aquestes societats de referència?

-Jo no diria que hi ha societats de referència sinó que hi hacol·lectius, pobles, comunitats, iniciatives concretes. Avuien dia sempre es mou tot dins del terreny d�una contradic-ció, la societat sostenible és la societat dels caçadors re-col·lectors, però jo no vull aquesta societat, jo vull una so-cietat on hi hagi uns bons serveis, una bona educació, unabona sanitat, uns bons mitjans de comunicació... crec queno s�ha de renunciar a tot el que realment millora l�existèn-cia humana.Idees en podem treure de tothom, en aquest sentit elmestissatge cultural és molt interessant, molts de païsosconsiderats econòmicament pobres segurament tenen moltbones idees, però hem de ser capaços de perdre aquestasupèrbia occidental de pensar que la nostra cultura és su-perior a altres cultures. Per tant jo crec que no hi ha unasocietat de referència; de vegades tenim la idea que deter-minats països d�Europa són molt rics i molt cultes i que, pertant, també seran molt responsables i educatsambientalment. Però, per exemple, Holanda resulta que téuna petjada ecològica d�un factor d�x 15; és a dir, la super-fície ecològicament productiva que explota Holanda per viurecom viu és quinze vegades superior al seu territori físic.Segurament els holandesos tenen un nivell alt de preocu-pació mediambiental però, malgrat tot, el seu nivell de con-sum és esgarrifós i clarament insostenible. Per tant, a qual-sevol model que volguéssim agafar li trobaríem problemes.La sostenibilitat és un camí en el qual hem d�intentar pla-giar tot el que ens sembli bé, però nosaltres hem de fer elnostre propi camí. L�educació ambiental no és suficient, lasostenibilitat s�aguanta sobre tres potes: la política ambien-tal, la gestió ambiental i l�educació ambiental, i les tres escomplementen. L�Estratègia és un element més, així comho és crear un centre de recursos, associacions de volun-taris ambientals, promoure agendes locals 21... Quina ésla meta? Una societat que tengui un nivell alt de preocu-pació ambiental, i que la tradueixi en accions.

-Quina és la vostra esperança?

-Jo la resumiria només en una frase: que les persones arri-bem a descobrir l�enorme poder que tenim per canviar lescoses; que quan actuam de forma lliure però de forma coor-dinada podem realment canviar les coses molt més del queens fan creure. La meva esperança és una mica utòpica.

�De cada vegadaés més clar que lainversió en medi

ambient ésrendible i afegeix

un plus decompetitivitat a

l�empresa�.

15 - núm. 9- 2002 15 - núm. 9 - 2002

Per això, parlar ara i ací de les pos-sibilitats que ofereix Internet peral desenvolupament de programesi activitats d�educació ambientalsignifica necessàriament referir-sea un valuós instrument elaborat ala nostra comunitat, en una inicia-tiva capdavantera en aquest camp.Es tracta del llibre �La xarxaInternet i l�educació ambien-tal�1 , del qual en són autors els re-coneguts especialistes Jaume Su-reda i Ana Ma. Calvo.

Aquesta obra ofereix de formaestructurada un ventall de possibi-litats tant per a l�educació formalcom per a la no formal. També s�haconsiderat el fet fonamental que lespersones que treballen en educa-ció ambiental requereixen informa-ció tant des del camp de les ciènci-es ambientals (p.e. dades actualit-zades i fiables sobre la problemàti-ca ambiental a distintes escales)com de les ciències de l�educació(programes, activitats, recursos,experiències, etc.). Es presenten tot seguit algunes adreces d�in-terès, procedents majoritàriament d�aquesta obra.

Entre les possibilitats que ofereix Internet per a l�EA, hom potindicar, en primer lloc, les que es refereixen a la utilització de laxarxa com a font d�informació. Així, per exemple, es pot realit-zar una recerca bibliogràfica a Educational Resources Center(ERIC): http://ericir.syr.edu o al Center for EnvironmentalInterpretation, http://www.doc.mmu.ac.ak/EXT/cei; o trobar ac-tivitats a l�Agencia Europea de Medi Ambient: http://www.eea.dk/frevents.htm. Es pot obtenir informació sobre problemes o temesambientals en general a la pàgina del Programa de Nacions Uni-des sobre el Medi Ambient, http://www.unep.org/unep/state.htm,a Envirolink Network, http://www.envirolink.org o a la revista elec-trònica en català Tots: http://www.tots.net. Sobre problemes con-crets, com ara les deixalles, es pot fer una recerca a PreservingResources through Integrated Sustainable Management of Waste:http://www.wrfound.org.uk; o sobre espècies en perill, a la pàgi-na del Programa de les Nacions per al Medi Ambient, UNEP WorldConservation Monitoring Centre, http://hisurf.com/~enchanted/otherwebsites.html, etc. També es poden consultar qüestions le-gislatives a Environmental Treaties and resource IndicatorsService: http://www.ciesin.org. Especial esment mereix la pàgi-na del National Consortium for Environmental Education andTraining (NCEET), http://www.nceet.snre.umich.edu, que ofereix

una gran quantitat de recursos pera la formació de professionals i pera la utilització a l�aula, així comuna molt àmplia informació sobrepublicacions, institucions, projec-tes, etc., relacionats amb l�educa-ció ambiental.

Hi ha pàgines web que oferei-xen programacions i recursos

didàctics, com les de World Resources Institute: http://www.wri.org:80 ; les del Earth Education Site, http://gcrio.ciesin.org/educ/EarthEducation.html, o la ja esmentada dela NCEET. L�Agència de Protecció Ambiental d�Estats Units (EPA)ofereix una aclaparadora quantitat de possibilitats, entre les qualshi figuren també els recursos didàctics per a professors i alum-nes: http://www.epa.gov/epahome/students.htm

Com és sabut, la xarxa és actualment el mitjà de comunica-ció més potent entre professionals de qualsevol àmbit i, evident-ment, també dels de l�EA. Així, existeixen grups de treball aInternet, com ara el d� European Research and Training Center of

Environmental Education: http://www.brad.ac.uk/acad/envisci/ertcee.htm;també existeixen butlletins i revistes acces-sibles a través d�Internet, com Encre Verte:http://www.educ-envir.com:80/ecole_etnature/Ressources/Encre_Verte/; o recursosper a la formació, com els disponibles aEnvironmental education Toolbox: http://eelink.umich.edu/toolbox.html. Col·lectiusespecífics, com ara els periodistes, podeninformar-se sobre les activitats de la Societyof Environmental Journalists, i sobre temà-tica ambiental en general, a http://www.sej.org. Els responsables municipals in-teressats en la millora ambiental dels muni-cipis podrien apropar-se al InternationalCouncil for Local Enrironment Initiatives(ICLEI), que es troba a http://www.iclei.html.

Finalment, Internet possibilita també lacomunicació directa entre grups de pro-fessors i alumnes d�arreu del món, qued�aquesta forma poden intercanviar experi-ències o compartir projectes comuns. Un pa-rell d�exemples: Globe, es tracta d�un pro-jecte on els participants mesuren i intercan-

vien dades ambientals: http://globe.fsl.noaa.gov; la xarxad�Escuelas Solares de Greenpeace, http://www.greenpeace.es/Red%20Solar/t-redsolar.htm, integra centres educatius interes-sats a incorporar l�energia solar, com a part de processosd�ambientalització de centres.

Per acabar, una menció especial a dues adreces importants alnostre país, amb connexió amb moltes altres. La primera,Mediamweb, http://mediamweb.uib.es, es tracta d�una iniciativadel Grup d�Educació Ambiental i Interpretació del Patrimoni de laUIB, dirigit per Jaume Sureda, on es pot accedir a un gran nombrede recursos, documentació; enllaços amb associacions i instituci-ons; bases de dades; etc. A través d�aquesta web es pot accedirtambé al Fòrum d�Educació ambiental de les Illes Balears, http://mediamweb.uib.es/ciberforum/index.htm .

La segona és la pàgina del Centro Nacional de Educación Ambi-ental (CENEAM), dependent del Ministeri de Medi Ambient, http://www.mma.es/educ/ceneam/index.htm, que ofereix informació so-bre activitats, formació, bibliografia, materials didàctics,audiovisuals, etc.

1 SUREDA, J. i CALVO, A. M. (1997): �La xarxa Internet i l�educacióambiental. Primer catàleg de recursos per a l�educació ambiental�.

SBEA-SCEA, Di7 Edició. Binissalem, Illes Balears.

Internet i Educació ambiental:de tot i molt

Albert Catalan

El treball en el camp de l�educació ambientalrequereix la utilització d�una gran quantitatd�informació a causa del seu caràcterinterdisciplinar i la seva orientació cap acol·lectius molt diversos. Aquesta necessitatha generat un volum impressionantd�informació a Internet, davant el qualresulta difícil orientar adequadament larecerca.


16 - núm. 9 - 2002

INFO

RME

Informadors o educadors? Sovint elsperiodistes han hagut d�assumir un paperper al qual no estan estrictamentpreparats. Són transmissors d�informacióo formadors d�opinió, però el seu missatgeés, de fet, l�única font de coneixementsobre medi ambient que té la majoriad�adults. I, al mateix temps, la premsa, laradio, la televisió o Internet són una einaextraordinàriament útil per a l�escola.L�Estratègia Balear d�Educació Ambientaldedica un apartat a aquest tema.

Enguany es compleix el desè aniversari de la Cimerade Río, un encontre que havia de significar un revul-siu per a totes les consciències del planeta i que, noobstant això, gairebé tot d�una, passats els primersdies -poc després que els caps d�estat abandonassinla ciutat brasilera- o tal volta les primeres setmanes,deixà les pàgines d�informació general i les portadesdels noticiaris per passar als fulls de societat on s�ex-pliquen les curiositats de la ciència o, en tot cas, elsdescobriments més recents. I és que, en general, lesrevistes especialitzades, els suplements culturals o deciència i, fins i tot els documentals televisius, consti-tueixen el darrer refugi de l�ecologisme militant perfer arribar a la humanitat el missatge mediambiental.La societat, en especial la societat occidental, que és

la més responsable des del punt de vista de pre-servació de la Terra, no és conscient de tot allòque és en joc quan tracta les problemes relacio-nats amb l�entorn. Encara no hi ha una consci-ència universal sobre la necessitat de canviarels hàbits de comportament respecte de l�en-torn natural. És, sens dubte, un problema vin-culat a l�àrea del coneixement, a la manca d�unaeducació que sense embuts pugui ser qualifica-da de mediambientalment correcta. L�Estratè-gia Balear d�Educació Ambiental tracta, entremolts d�altres temes, aquesta qüestió.

I és que educació i informació van íntimamentlligades tot i que el seu exercici diari les puguiseparar. Serà, però, una separació conjuntural,

menada per les circumstàncies dels plans d�estudi, per les

Els mitjans de comunicaciói el medi ambient:informació i desinformacióa parts iguals

Sebastià Verd

17 - núm. 9 - 2002

INFORME Mitjans de comunicació i medi ambient

reticències dels educadors a sortir del programa oper determinades campanyes informatives que llunyde cercar l�objectivitat intenten fermar l�opinió públi-ca. En qualsevol cas, els mitjans de comunicació -que són una excel·lent eina a les escoles- transcen-deixen l�àmbit de la docència reglada i, quan actuenlliurement, són un instrument d�educació que abastatota la població, fins i tot o sobretot, l�adulta, per auna part de la qual la premsa, la ràdio, la televisió ide cada vegada més Internet, són l�única font d�in-formació, és a dir, l�única possibilitat de formar-seuna opinió sobre temes tan fonamentals com el mediambient. El tractament que els mitjans de comunica-ció donen a aquestes qüestions és vital per a la for-mació d�una opinió pública capaç de fer front als rep-tes socials i ecològics o, per contra, deriva cap a unasocietat condescendent, acrítica, que se suma a lamassificació com a fórmula per continuar acumulantriquesa sense remordiments.

DESENVOLUPISME ICONSERVACIONISME

A les Illes Balears tenim exemples d�ambdues parts.El desenvolupisme i les polítiques conservacionistesconviuen i s�enfronten a les mateixes pàgines, segu-rament amb la mateixa barreja que la societat acullel debat sobre la sostenibilitat del seu model econò-mic, és a dir, contradictòriament. Per això és bo apren-dre a destriar unes pàgines de les altres i, fer-ho, ala llum d�una necessària educació o formació. Educa-ció a través de la qual l�home esdevé independentdavant el pensament que els mitjans de comunicaciómediatitzen en un o altre sentit. Per això, la premsa,el periodisme, tenen una gran responsabilitat com aagents d�integració social, al servei de la societat i, perdescomptat, per a la democràcia. Informació sense lliber-tat de premsa és, simplement, propaganda, encara quedes d�aquesta llibertat no tots els valors que es transmetintenguin la mateixa legitimitat quan tracten sobre la relaciósocial de l�home amb el seu entorn. Allò que succeeix ésque, dissortadament, la nostra societat, que ja ha estateducada en democràcia, no té una opinió unànime sobrel�obligatorietat de determinats comportaments que, en al-terar l�ecosistema posen en perill la mateixa subsistència.

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTALA LES BALEARS

Una cosa és certa: els mitjans de comunicació de lesIlles Balears són els que inclouen més informaciómediambiental de tot l�Estat espanyol. Les paraules ecolo-gia, ecologistes, verds, entorn, medi ambient, natura, or-denació del territori s�empren a diari. No hi ha estudis con-crets, però n�hi ha prou amb una ràpida visualització de leshemeroteques i, endemés, aquesta és una evidència queve d�enfora, des d�una dècada en la qual la paraula ecolo-gia encara no s�havia popularitzat. Pràcticament des de fi-nals dels anys seixanta quan paral·lelament a l�inici del boomturístic es produí una relativa liberalització de la llei de prem-sa franquista. D�aquella època són les primeres grans po-lèmiques sobre zones turístiques saturades, l�anomenatturisme d�espardenya. Eren informacions fonamentades enqüestions urbanístiques o en mancances infraestructuralsque, no obstant això, tengueren un gran impacte social. Elmateix GOB que emparà els seus orígens en el manteni-

ment d�una pàgina de divulgació ecològica a Diario deMallorca fou de llavors ençà cada pic més combatiu políti-cament, fins al punt que la seva crítica social restaria ambel pas del temps pràcticament com la seva única imatge, ieclipsà les altres activitats científiques que continuà i con-tinua mantenint.

És aquesta una tònica que després seguiren la pràcticatotalitat de grups ecologistes estatals fins al punt que avuil�ecologisme és per a la nostra societat un sinònim d�activi-tat política i no un terme de la ciència. Els mitjans de co-municació en tenen el mèrit o la culpa. En tot cas, però, noes pot dir que aquesta sigui la tònica general dels mitjansde comunicació fora de les Illes, que continuen publicantpàgines o emetent documentals on destaquen els aspectesnaturistes i els estrictament mediambientals des d�una pers-pectiva allunyada de la política o, en qualsevol cas, ambuna visió que és per sobre de l�activitat concreta d�un oaltre govern. La multiplicitat de canals dedicats a l�estudide la fauna o la flora responen, per exemple, més a undiscurs estètic o d�entreteniment que no a l�anàlisi dels eco-sistemes i de la seva supervivència.

PÀGINES POLÍTIQUES ENFRONTDE SOCIETAT

En aquest sentit, a la major part de diaris generalistesels temes mediambientals tenen cabuda, preferentment, ales pàgines anomenades de societat o de miscel·lània, ones recullen les successives cimeres sobre clima, demogra-fia, recursos marins, fam, etcètera o els informes sobrel�estat de la Terra emesos per prestigiosos instituts o orga-

18 - núm. 9 - 2002


nismes internacionals. O en els pitjors dels casos donen elsalt a les seccions de successos, cas de les grans catàstro-fes naturals (terratrèmols, inundacions, ciclons� com aefectes, presumiblement, provocats per la influència de l�ho-me sobre la natura) o les provocades directament per l�ho-me (marees negres, contaminació causada per imprudèn-cia i avarícia, accidents). En qualsevol cas, la informacióecològica es considera especialitzada, pròpia de periodis-tes científics i no té un caràcter general, si n�exceptuamels temes locals o quan els enfrontaments socials o casosde manifesta corrupció transcendeixen l�àmbit d�aquestaespecialització.

En qualsevol cas, la premsa de les Balears és diferent.Des dels anys setanta constitueix una excepció en el pano-rama estatal i ho continua sent actualment. La informacióeconòmica és mirada en termes de sostenibilitat, fins i totquan aquesta terminologia encara no era emprada univer-salment, de manera que avui un percentatge superior al50% de les pàgines publicades o dels minuts emesos enels butlletins informatius de les Illes té qualque cosa a veureamb l�ecologia o el medi ambient. A favor o en contra, lapreservació del paisatge -la gran batalla inicial dels anysseixanta- es convertirà al cap d�alguns anys en la recercad�equilibris. Hom diria que la societat balear ha arribat aun grau de consciència o d�educació ambiental crítica, so-

bretot quan es tracta d�establir límits territorials que hande garantir el futur de la societat. Si més no les enques-tes d�opinió situen la conservació de la naturalesa comuna de les prioritats de la societat balear, tot i que lescontradiccions són -cas de les carreteres- també abun-dants.

Els mitjans de comunicació de les Illes han estat sen-sibles davant els temes territorials. La seva història ésllarga, si bé al llarg del camí hom és conscient quemajoritàriament el periodista ha anat deixant la �mili-tància� estricta dels darrers anys del franquisme i pri-mers de la transició i ha desembocat en una aparentneutralitat que en molts de casos fa el joc a un modeleconòmic la sostenibilitat del qual quedà en entredit jafa més d�una dècada. Forma part de les contradiccionsapuntades anteriorment.

ENFRONTAMENT A TRAVÉS DELS MITJANS

En conseqüència, el lobby ecologista, molt influent alsmitjans de comunicació d�aquesta comunitat autònomatendrà al davant, a partir dels anys vuitanta, altres lobbiesformats per grups empresarials i polítics interessats enel manteniment del model de desenvolupisme econòmicque ha vigit en els darrers quaranta anys, grups de pres-sió que conformen una manera diferent de relacionar-seamb l�entorn però que, en el fons, no fan sinó disfressarles argumentacions a través de la tècnica propagandís-tica. A cada campanya ecologista hi haurà, molt proba-blement, una anticampanya, de la mateixa manera queels valors ecologistes comencen a ser emprats com unvalor més del mercat. Així, hi haurà urbanitzacions ver-des, calefaccions ecològiques, transports privats efi-cients... Anys de missatges educatius que, malgrat tot,han configurat una nova aparença de realitat. Avui nin-gú no discuteix la importància del medi ambient, però síla manera de relacionar-s�hi, és a dir, de l�educació. Desde l�escola els programes formatius ajuden a la presa deconsciència, però al capdavall l�ensenyament no és sinóel reflex de la societat i, en aquest sentit, un cop mésapareixen els mitjans de comunicació com els grans

transformadors.

CANVIS A LA NOOSFERA

En el decurs de la primera sessió del Fòrum de laSostenibilitat, celebrat al Centre de Cultura de �SA NOS-TRA�, el professor Carles Manera va fer conèixer el top ten-en realitat tretze índexs- dels indicadors mediambientals.Afirmà que era imprescindible canviar l�hàbit que hi ha a lesBalears i a la resta de la societat occidental de valorar eldesenvolupament només pel producte interior brut i queper això era menester baratar el xip que regula la noosferaeconòmica. Aquesta és la qüestió, traslladar a l�esfera delpensament una visió diferent de la realitat i, sobretot, ajus-tar-la més a les necessitats de gestió de l�entorn. La provala tenim en el discurs sobre l�alentiment econòmic que sec-tors empresarials han fet aquests darrers mesos. Els ín-dexs del darrer any són considerats negatius perquè mos-tren un menor creixement, de manera que es trasllada al�opinió pública un missatge de crisi quan, de fet, les dadessón d�increment -increment que afecta l�ocupació territorialo increment demogràfic- o de disminucions relatives (turis-tes, beneficis) fins a límits que només fa dos anys erenconsiderats, amb eufòria, extraordinaris i, en qualsevol cas,rècords.

19 - núm. 9 - 2002


El discurs de la sostenibilitat té moltes possibles lectu-res. D�aquí la importància dels mitjans de comunicació al�hora d�exposar les dades. Hi ha un discurs general en elqual tothom està d�acord, però es discrepa obertament quanes parla de conjuntures i no d�estratègies a llarg termini. Alllarg dels anys, des dels inicis del boom turístic fins ara, eltractament donat per la premsa balear a les qüestionsmediambientals ha seguit sempre unes mateixes pautes, iha fregat sovint l�esquizofrènia d�un pensament dividit en-tre la utopia desitjada i la urgència d�apuntalar un modelque s�ha fet creure que és l�únic possible. Canviar la noos-fera seria, segons els autors dels índexs de sostenibilitat(Manera, Riera i Blázquez) la manera de canviar els hàbitsde comportament econòmic. Però aquest intent es desdi-buixa constantment davant la pràctica de mètodes infor-matius que tendeixen a objectivar la situació darrera da-des i índexs que només mostren una part de la veritat, ésa dir, que amaguen la realitat.

ESTRATÈGIA D�EDUCACIÓ AMBIENTAL

És per això que hom considera imprescindible propor-cionar noves fonts d�informació, noves escales de valors, ial mateix temps intentar influir sobre els mitjans de comu-nicació i els seus professionals perquè treballin en unesaltres coordenades informatives. Així, el document d�Es-tratègia Balear d�Educació Ambiental es fa ressò de la im-portància dels mitjans no només com a transmissors d�in-formació ambiental, sinó com a formadors d�opinió. De fet-com hem dit abans- per a bona part de lapoblació, especialment l�adulta, és l�única ogairebé l�única font d�informació sobre elmedi ambient (...) aquest fet, lligat al poderi capacitat d�influència que tenen, fa que elsmitjans tenguin una funció fonamental en elcanvi de comportament de les persones enrelació a l�entorn.

Els redactors de l�Estratègia no obliden queels periodistes, encara que no actuïn ni esconsiderin educadors ambientals, no deixende ser una força de xoc, capaços de practi-car des de la teràpia de grup social fins a ladenúncia dels abusos que es cometen. Peraixò, tot i que els mitjans de comunicació nosón �recursos educatius convencionals, síque són un instrument fonamental i moltpotent per a l�educació ambiental dels ciuta-dans i ciutadanes així com per a l�Adminis-tració, les empreses i altres col·lectius�. Unafunció, la pràctica de la qual resulta sovintdeficient a causa de les mancances dels mit-jans i de la falta de formació o especialitza-ció dels informadors. Per això a l�Estratègias�insisteix en la necessitat de corregir aques-tes deficiències, perquè els mitjans siguin deveritat un �instrument a favor de la cons-trucció d�una societat més sostenible�.

INFORMACIÓ DEFICIENT

Segons l�esmentat document, les princi-pals deficiències són �la manca de formació id�especialització dels periodistes en qüestionsambientals, així com el tractament que esdóna a la informació ambiental, sovint deforma massa anecdòtica i puntual, i que a

vegades cau en el catastrofisme, l�enfrontament i les visi-ons negatives. Hi falten informacions de fets positius, inici-atives d�institucions i empreses a favor del medi�. Per aixòl�Estratègia aposta per fer còmplices els mitjans i els peri-odistes de l�estat del medi ambient, si més no en el mateixnivell que els educadors a l�escola, tot i que aquesta seràsempre una iniciativa coixa perquè, si bé poder influir enels mitjans locals entra dins del que és possible que nosucceeixi el mateix amb els mitjans forans que tenen unapresència cada vegada més massiva a la nostra societat,una presència cada vegada més gran a causa de la globa-lització dels mercats i de les tecnologies: Internet és avuiuna porta oberta al món a través de la qual el vent bufa entotes direccions.

Per això mateix, l�Estratègia defineix tot un seguit d�ac-cions que s�haurien de dur a terme per millorar la qualitatde la informació sobre medi ambient. Així, s�insisteix en lanecessitat d�introduir la formació mediambiental, des deles facultats de ciències de la informació a cursos o jorna-des per a periodistes en actiu que facin que els professio-nals no perdin de vista el seu paper d�educadors ni la sevaresponsabilitat de mantenir les informacions al marge delscondicionaments polítics o econòmics. També es demanala creació de suplements de caire científic on completar lainformació mediambiental d�un públic cada vegada mésampli. En aquest sentit es creu que, entre d�altres coses,fóra molt convenient crear un servei d�informació i docu-mentació a través d�Internet que servís sobretot als matei-xos professionals dels mitjans.

20 - núm. 9- 2002

INFORME Miquel Rayó

No cal, però, anar tan enfora: en la literatura catalana mésrecent hi ha alguns autors i autores que ens parlen de comla naturalesa és quelcom inseparable de la nostra pròpia,humana vida. És un plaer recomanar aquestes lectures,que poden servir indubtablement per acostar des de l�exer-cici lector l�infant o el jove a la coneixença literària de lanaturalesa. Josep Francesc Delgado ha escrit singulars re-lats d�aventures a les muntanyes de l�Himàlaia, Si puges alSagarmatha (Columna), per exemple, a les costes deMenorca d�on ens parla de la desaparició del vellmarí,L�empaitagrills o la noia de la lluna (La Galera), o dels óssospirenencs la pervivència dels quals depèn de la pervivènciade formes de vida tradicionals, equilibrades, sostenibles:Ulldevellut, amb col·laboració amb Hermínia Mas (La Gale-ra). I a les Illes Balears, Eusèbia Rayó ens descriu un pro-cés d�identificació gairebé iniciàtic o místic amb la natura-

Lectures per a infants ijoves i naturalesa:algunes recomanacions

Miquel Rayó

Deia Astrid Lindgren, recentment traspassada, que no hi havia per a ellaneu més real que la llegida en la seva infantesa en alguna obra literàriaja oblidada. Astrid Lindgren ha escrit durant tota la seva llarga vidaprecioses obres de literatura per a infants. Tothom recorda sobretot lasèrie de l�anàrquica Pippa Langstrom, però a nosaltres ens ha agradatsempre més alguna obra seva posterior, molt més implicada en ladescripció del paisatge rural i la gent del seu país d�origen, Suècia (és elcas de les aventures de Miquel de Lonneberga) o dels grans, densosboscos poblats de bèsties senzilles, de bosqueters ardits o de monstresfolklòrics: els germans cor de lleó o també Ronja, la filla del bandoler.L�obra de Lindgren, absolutament recomanable, ha estat publicada encatalà per l�editorial Joventut. També del Nord d�Europa és Tove Jansson,creadora del món dels Mumins, a la vegada forestal i bucòlic, amb trolls inans i altres figures de la mitologia nòrdica, amb llibres plens a vessarde tendresa i d�intensa estimació per la naturalesa salvatge: l�hiverndels trolls (La Galera).

lesa en un relat titulat Totes les terres, la meva terra (LaGalera).

La literatura per a infants i joves ha produït i produeix,doncs, nombroses obres en les quals el lector s�endinsa enel món natural, bé perquè els protagonistes hi viuen sen-gles aventures, bé perquè els protagonistes són, ells ma-teixos, personatges de la naturalesa, sobretot, animals,siguin reals o fantàstics. Algun d�aquests animals ha romàscom quelcom entranyable en l�ànima i la memòria del lec-tor, i el seu rastre -de plomes, d�escates o de pèl- és i seràen ell durant tota la vida adulta. És el cas dels animalonsde Beatrix Potter, descrits i dibuixats tendrament per aquestaautora en nombrosíssims i populars contes (Joventut), oels no menys entranyables gripau, toixó i ratot d�aigua d�unaobra mestra de la literatura anglesa: El vent en els salzes,de Kenneth Grahame (Joventut). Llegir aquest llibre signi-fica estimar per sempre el riu, l�aigua embassada en lespreses, els animals aquàtics, el bosc... El jardí secret, deFrancesc Hodgson Burnett (en castellà a Siruela) és tambéuna obra mestra, inoblidable: plantes, i un petit ropit sim-bolitzen l�afabilitat del món natural per a uns infants quecerquen afectes i agombol.

També el riu protagonitza les inoblidables, essencialsaventures de Huckleberry Finn, de Mark Twain, l�obra lite-rària clau de la literatura per a infants americana (Cruïlla).Una obra que influí decididament en Salinger, en Faulkner,en tants d�altres autors americans. Indispensable per aatraure l�adolescent a la naturalesa des de la lectura és Eldespertar, de Marjorie Kinnan Rawlings, no traduïda encaraal català (Miñón), d�una força apassionada vers la natura-lesa dels pantans de la Florida. Tothom coneix, a més, lesnovel·les de Jack London, La crida d�allò salvatge (Brome-ra) i les de Jules Verne, L�illa misteriosa i Vint mil llegüesde viatge sota el mar (La Magrana): el seu tremp i dinamis-me no han perdut vigència.

Per als més menuts, que encara no llegeixen, recomanamla contemplació de les imatges dels àlbums El rei dels ocells,de Helen Ward, una il·lustradora excepcional, d�un detallis-me molt destacat, o el més modest conte L�amic fredolic,de Xavier Blanch, amb il·lustracions de Francesc Rovira (LaGalera).

I tornarem a Suècia, per acabar. Selma Lagerlöff, premiNobel de literatura, va escriure per encàrrec una obra degeografia del país per als infants i en resultà un relat com-movedor, d�una aproximació directa a la naturalesa, unaobra la lectura de la qual és en realitat un imperatiu: Elviatge meravellós d�en Nils Holgersson per Suècia (La Ma-grana).

20 - núm. 9 - 2002

21 - núm. 9- 2002 21 - núm. 9 - 2002

A la Fundació Deixalles arribaren, l�any de la darrera es-tadística elaborada, el 2000, més de vuit tones de vidre,onze de paper, 78.000 quilograms de llaunes, 15.000 pe-ces de mobiliari i, entre d�altres materials que provenende la recollida selectiva en els pobles, quasi 500 quilo-grams de roba usada. La Fundació compta amb cinc dele-gacions -a Felanitx, Artà, Calvià, Palma i Sóller, gestiona

Xesca Martí, educadora ambiental de la Fundació Deixalles

Xesca Martí Llodrà (Vilafranca, 1969) és una educadora ambiental amb unatrajectòria eminentment pràctica. Es podria dir que és una professional una micaprivilegiada dins un àmbit on les sortides laborals encara són escasses i on mésaviat abunden els recorreguts teòrics o acadèmics. Després d�estudiar ciències

biològiques i una màster d�educació ambiental a la UIB, l�experiència l�ha obtingudaamb el seu treball al GOB, en els projectes d�entorn de Calvià, a la campanya

�Mallorca, recicla� del Consell de Mallorca i, ja en un context centper cent dins la seva especialitat, a la Fundació Deixalles. I si entre

els col·legues abunda un cert pessimisme professional, ella mésaviat s�identifica com una �ambientalista optimista� que valora

com un regal el fet de fer feina a l�àmbit dels residus. �M�encantatreballar amb els residus, aquí sempre obres camins�, indica. A Deixalles, després

del creixement descomunal experimentat per aquesta entitat sense ànim de lucre alllarg dels darrers cinc anys, aquest camí, el repte, és ara el de professionalitzar almàxim un engranatge dedicat al reciclatge de residus en el qual treballen prop de

170 persones. Aconseguir que tothom s�oblidi de la paraula caritat i que sesubstitueix per la de solidaritat i, a la vegada, intentar que la Fundació, quan els

residus són ja un negoci sense pal·liatius, sigui un model d�empresa diferent, peròamb una oferta qualitativa.

Obrint camíConstanza Forteza

-contractats per TIRME- la planta de selecció d�envasoslleugers d�Alcúdia, manté una xarxa de botigues de vendade productes reciclats i acaba d�assolir la gestió d�una em-presa de neteja. Són dades i xifres que mostren el canvide dimensió experimentat per l�entitat al llarg dels seusquinze anys de vida, el gran bot efectuat des d�uns inicistestimonials. Deixalles, com a fundació patrocinada per

EDUC

ACIÓ

AM

BIEN

TAL

Xesca Martí esconsidera una

privilegiada.�M�encanta

treballar ambresidus�,

indica.

22 - núm. 9- 2002

EDUCACIÓ AMBIENTAL Xesca Martí

l�Acció Diocesana de Cáritas del bisbat i la PIMEM, mantéels elements d�identificació de sempre, és a dir, dur a ter-me una tasca ambiental gràcies al treball de personesinserides en processos d�integració social. Però, a la ve-

gada, travessa un punt d�inflexió, es troba en un puntdolç i a la vegada perillós, en el pas d�una estructuramarcada pel voluntarisme al d�una organització empresa-rial que vol ser tant competitiva com social.

FORMACIÓ

Xesca Martí diu que �això va començar com una tascacaritativa�. Ara �es tracta de rompre aquest concepte,una cosa és la caritat i l�altra la solidaritat. Al meu en-

tendre, solidaritat implica obrirnoves possibilitats econòmi-ques, fer que la gent que dei-xa de formar part de la margi-nació s�integri i que aquesta in-tegració es faci a través de ma-neres diferents de fer econo-mia�. Martí responia a les pre-guntes de l�entrevista dos diesdesprés d�arribar de Porto Ale-gre, del Fòrum Social Mundial.Per tant, tenia molt fresques alcap les idees i les metodolo-

gies que, una mica imperceptiblement, s�estenen pelmón, a les xarxes de comerç just, a l�engranatge denoves empreses solidàries, a les alternatives producti-ves que pretenen ser respectuoses amb les persones iamb el medi ambient.

Per a Martí, la pregunta clau és: �com es pot fer eco-nomia solidària sense educació?� Perquè, �si es promou

una empresa solidària, es necessita certa cooperació dela societat, a la fi es necessita que la gent conegui perquè paga un poc més per algunes coses�. En aquestmoment, la Fundació Deixalles, �pel fet mateix de funcio-

nar, ja fa una tasca educativa. La meva presencia aquí,en un lloc específic d�educadora ambiental, ja dóna ideaque els temes de difusió, de sensibilització, són fona-mentals. La gent ens telefona constantment per infor-mar-se i assessorar-se, volen saber què han de fer ambels residus, quines solucions hi ha. I nosaltres els do-nam resposta, feim recollida domiciliària de volumino-sos i, en el pitjor dels casos, donam informació sobrecom està la situació legal, la gestió, en cada apartat.Tothom identifica Deixalles amb reciclatge, això ja s�haaconseguit�.

AUDITORIES SOCIALS

A la vegada, des de la Fundació s�organitzen una sèried�iniciatives directament orientades a la formació. En pri-mer lloc, visites organitzades al centre de Palma, perpart de les escoles, gent gran o dels grups de voluntarisque col·laboren amb l�entitat en els pobles de l�illa. Tam-bé, cursos per a la gent del carrer de tècnic de graumitjà en tractament de residus i de medi ambient i ciclesde conferències programades. Dins aquesta planificacióeducativa destaquen els cursos efectuats sobre audito-ria social, una oferta destinada als treballadors de Dei-xalles amb l�objectiu d�avaluar el funcionament intern id�incorporar els principis d�economia solidària recone-guts internacionalment. Es varen examinar, per exem-ple, qüestions com el nivell d�igualtat laboral, el nivellde satisfacció dels usuaris o el grau de cooperació i decomunicació entre les diverses divisions de la Fundació.

�Feim un treball social iun treball productiu, en

aquests quinze anysDeixalles ha demostrat

que és possible fer feinasocial i de qualitat, queno hi ha contradiccions

entre els dos conceptes�.

23 - núm. 9- 2002 23 - núm. 9 - 2002

EDUCACIÓ AMBIENTAL Xesca Martí

En aquests moments, a les Balears es recicla només un6% dels residus generats. A pesar que reciclatge ireutilització són paraules reconegudes per tots, la rea-litat és que encara hem de salvar un abisme per arribara les xifres que presenten els països nòrdics, amb per-centatges de reciclatge del 50% i el 60%. Xesca Martídiu que �el tema comença a calar, però encara quedaper fer molta feina�. Hi ha símptomes positius del canvidefinitiu de mentalitat: �per exem-ple, quan s�instal·laren els conte-nidors grocs per a la recollidad�envasos, abans que es difonguésla campanya informativa, els con-tenidors ja eren plens. Això vol dirque la gent els esperava, que mol-tes persones ja feien aquesta se-lecció a ca seva, abans de tenir ellloc on dipositar-los�.

Però en matèria de residus en-cara ens falta la prova final, la mésdifícil de superar. �On no hi ha sensibilització - indicaMartí- és en el tema de la reducció de residus. Hi hacampanyes incipients de l�Administració, però encarano hem arribat al bessó del problema�. Xesca Martí afe-geix que �vivim a una societat de consum i és possibleque molta de gent, que secunda el reciclatge, es quedi

La fase següent ja és més difícilamb la consciència tranquil·la, ja ha complit. I encaraque nosaltres, a Deixalles, visquem dels residus,intentam, dia a dia, reforçar el concepte de laminorització. A més a més, des del meu punt de vistaaquest tema no es resoldrà amb campanyes, torna aser un tema d�anar pels carrers, de parlar amb la gent,de repetir la feina que s�ha fet amb el reciclatge�. Unade les conclusions extretes de Porto Alegre �és que hem

de reforçar la nostra mentalitat as-sociativa, escoltar els diversosgrups que hi fan feina, muntarequips, treballar en grup. És difí-cil, perquè aquí la mentalitat ésmolt individualista�. Al marge que,en matèria de disminució de resi-dus, el fons és més delicat, �es trac-ta de qüestionar el model de vidaque mantenim, qüestionar el con-sum superflu, canviar els costums.Tots els plans de residus, els euro-

peus, els estatals i els d�aquí, estableixen una jerarquiaque comença per la reducció en la generació dels resi-dus. Però sempre és el darrer element a impulsar quanarriba l�hora de fer feina. Perquè significa criticar comvivim, i no és tan fàcil canviar el món, a la gent li fapor. Però és l�única manera�.

�Com es pot fereconomia solidariasense educació?�.

Deixalles pertany a la xarxa d�economia alternativa isolidària, REAS, i consegüentment, fa seus els quatrepunts bàsics de la Carta Internacional i la combinaciódels esforços paral·lels per obtenir ocupació, igualtat,respecte al medi ambient i cooperació amb els menysafavorits en qualsevol àrea d�activitat.

FEINA SOCIAL I COMPETITIVA

�Deixalles -indica Martí- no pretén guanyar doblers,no té ànim de lucre. Però aconsegueix, perquè entramdins línies de col·laboració de l�Administració o perquèdesenvolupam línies rendibles, autofinançament, auto-nomia. De no ser així, ja no seríem aquí�. Per tant, �en-cara que sabem que la competència augmentarà, queen matèria de residus hi haurà molt de moviment i mol-ta d�activitat, no dubtam de la nostra continuïtat. Tenimun reconeixement, tant de la gent com de l�Administra-ció. Hem ajudat molt aimpulsar la recollidaselectiva, hem fet cam-panyes constantment.Si en aquests momentsgestionam la planta deselecció d�envasos lleugers d�Alcúdia és perquè TIRMEha confiat en nosaltres, en la nostra competència. I ambtreballadors que són persones procedents de diversesproblemàtiques socials. Feim un treball social i un tre-ball productiu, crec que en aquests quinze anys Deixa-lles ha demostrat que és possible fer feina social i dequalitat, que no hi ha contradiccions entre els dos con-ceptes�.

Generar menys residus.Aquest és ara l�objectiu.

Encara que �és complicat,perquè significa

qüestionar el model devida que mantenim,criticar com vivim�.

24 - núm. 9 - 2002

Miquel Àngel Ballester, responsable del Servei d'Educació Ambiental de GOB

Les idees que fins fa poc es feien servir al camp de l�educació ambientalcanvien al ritme que ho fa la societat. Els col·lectius ecologistes notenen ara com a principal objectiu educatiu els nins i les nines, sinótambé, i principalment, aquelles persones o administracions queostenten una important capacitat d�influència social i, per tant,capacitat de canvi. Els nous conceptes indiquen que la cultura del medi

ambient és, a més, uncompromís per a molts depaïsos, tant del Nord comdel Sud, que veuen com elsdesequilibris socialsaugmenten de la mateixaforma que ho fan elsproblemes ambientals. És

hora, per tant, de donar un nou rumb a les estratègies d�educacióambiental, com explica Miquel Àngel Ballester, per tal d�ajuntar elsesforços de les diferents iniciatives que es duen a terme arreu del món.

-Quin paper juga l�educació ambiental a l�activitat quedesenvolupa el GOB?

-L�educació ambiental és per a nosaltres interdisciplinar.Si parlam de l�àmbit escolar ha de ser a totes les discipli-nes que formen part del currículum, i si parlam del GOBés el mateix: en les campanyes, a les activitats de divul-

gació, les educatives... Per tant, des d�aquest punt de vis-ta, l�educació ambiental és present a tota l�activitat delGOB. A vegades són estratègies, a vegades directamentactivitats, però són tot un conjunt d�iniciatives per divul-gar i per fer arribar els missatges a favor del medi am-bient als destinataris de l�activitat.

Cultura mediambientali compromís social

Juanjo Sánchez

25 - núm. 9 - 2002 25 - núm. 9 - 2002

EDUCACIÓ AMBIENTAL Miquel Àngel Ballester

Miquel Àngel Ballester va arribar al Grup Balear d�Or-nitologia i Defensa de la Naturalesa de molt jove, i dellavors ençà ha dut a terme tasques relacionades ambl�educació ambiental. Diplomat en Filosofia per la UIB,Ballester és amb trenta-cinc anys el responsable del Ser-vei d�Educació Ambiental del GOB. A més d�educador iprofessor de cursos sobre medi ambient i educació am-biental, ha estat autor de nombroses publicacions, comEl Pla Jove i altres estratègies d�acció ambiental, la guiadidàctica �Viure a la Serra de Llevant� o �L�educació am-biental a la UIB: una assignatura pendent�.

mació, amb un ressò multiplicador. És a dir, no és el ma-teix formar un monitor, que el responsable d�un agrupa-ment escolta o de tota una entitat que treballa en el tempslliure. A l�hora d�apuntar a aquesta població �diana� hohem de fer no només a la gent que té una intervenciódirecta, sinó també a la que té responsabilitats de deci-sió, els gestors, els que coordinen els programes. És adir, hem de fer una formació qualitativa, perquè a majorcapacitat de decisió, major influència social i per tantmajors possibilitats de canvi.

-Quins serien aquests sectors fora de l�àmbit escolar onmés s�ha d�incidir?

-No ens hem de deixar ningú pel camí. Una de les qües-tions que es planteja avui en dia és reclamar de les admi-nistracions un paper protagonista a la societat envers lesdecisions. Es plantegen conceptes nous, com la democrà-cia participativa, perquè no basta simplement votar cadaquatre anys. Si així ho pensàssim no existiríem com aentitat ecologista. El plantejament és de ser presents perser copartícips de les decisions, traslladar el protagonismea la societat i que els polítics siguin més receptius a lesdemandes socials i que incor-porin aquestes propostes a laseva acció de govern.

NOUS CONCEPTES

-Deu ser diferent parlar d�edu-cació ambiental a països on elrespecte a l�entorn està mésassumit que allà on ho estàmenys o a països pobres o rics.

-Sí, sempre es diu que un delsindicadors del desenvolupa-ment humà, que contempla nonomés l�aspecte econòmic sinótambé l�educatiu, el cultural, ésel grau d�educació que té aquesta societat. Per exemple,el que és important no és haver heretat un patrimoni cul-tural, arquitectònic, valuosíssim, això no és un mèrit dela societat actual. El mèrit de la societat serà la capacitatque tengui per conservar i divulgar aquest patrimoni. Hemde valorar allò que tenim al medi ambient i una cosa por-tarà a l�altra, perquè si es valora, es conserva, s�estima,es respecta i es pot traslladar a les generacions futures.Per tant, l�educació ambiental i l�educació en majúsculessón imprescindibles per al desenvolupament humà, i apaïsos com els del Sud, si es vol sortir d�aquesta situacióde pobresa, un dels factors més importants serà invertirrecursos en educació.

-Es pot parlar d�una pedagogia de les bones maneres am-bientals?

-L�educació ambiental té uns fonaments teòrics importants,des dels anys setanta a nivell internacional hi ha hagutdocuments que han recollit uns principis, una metodolo-gia, unes orientacions per desenvolupar l�educació am-biental, que li han donat fonaments a nivell internacional,això per una part. Per l�altra, allò que és més important,existeix una raó de ser de l�educació ambiental. Mentre hihagi problemes ambientals, ha d�existir. No és una cosa apart del món, sinó una de les respostes possibles a una

-Aquestes campanyes van dirigides a un sector específicde la població?

-En educació ambiental és bo intentar afinar el destinata-ri, intentar segmentar la població, encara que això siguicomplicat. Així es fa arribar el missatge adequat al sectoradequat, perquè no és el mateix dirigir-se a un hotelerque a un petit comerciant. Crec que s�ha de segmentar, simés no, en funció dels interessos, s�ha d�anar al que s�ano-mena una població �diana� i s�han d�encertar el llenguat-ge, les estratègies, les activitats. És a dir, tots tenim moltclara quina és la teoria, quins són els principis que enshan de guiar, perquè hi ha hagut un debat teòric en elsdarrers temps sobre aquesta nova educació ambiental,però el problema és a la pràctica. Per saber com aquestaeducació ambiental que té com a eix la participació i quepretén capacitar les persones perquè puguin resoldre lesproblemàtiques mediambientals, arriba als seus destina-taris, com traduir-la a la pràctica. Es tracta de veure onens hem equivocat i, des de l�autocrítica, veure com po-dem fer les coses d�una altra manera per fer arribar elmissatge. No hem de creure�ns que tenim les respostesdels problemes ambientals, sinó algunes idees respected�això i que tots sols no aconseguirem resoldre�ls, hemd�implicar tots els sectors, i aquí és on parlam de desti-nataris, de tots els sectors socials, econòmics, polítics,organitzats i no organitzats, per tal de cercar aquestesrespostes. I fer-ho d�una manera participativa, que és unaparaula essencial a l�educació ambiental, a vegades a tra-vés de la reivindicació o, per dir-ho d�alguna manera, d�unaforma més amable, mitjançant el voluntariat.

REORIENTAR ELS ESFORÇOS

-Deia que al GOB l�educació ambiental és present a totesles àrees, però tenen un servei específic, amb quin ob-jectiu?

-És una àrea que cada vegada té un accés més directe alque anomenam l�àmbit social. Fins fa un temps, el serveiincidia molt a l�àmbit escolar. Posteriorment, des del puntde vista estratègic i teòric, s�ha pretès reequilibrar esfor-ços. La majoria de les iniciatives d�educació ambientalque tenim a les Illes i per extensió a tot l�Estat, van mas-sa dirigides al sector escolar, on es traslladen la majorpart d�activitats i d�esforços. I hem de pensar que no ésaquí on es resoldran les problemàtiques, no tenen la ca-pacitat de decisió. Per tant, s�ha de reorientar i posarl�accent de l�educació ambiental en dos vessants: un, enla paraula mateixa, �educació�, el compromís amb la pràc-tica per cercar solucions i incorporar-les dia a dia a lanostra pràctica com a ciutadans. Per una altra banda, s�hand�accentuar totes les accions dirigides als sectors dife-renciats de la societat, amb iniciatives de divulgació, for-

�L�educació ambiental il�educació en majúsculessón imprescindibles per

al desenvolupamenthumà, i a països com elsdel Sud, si es vol sortird�aquesta situació de

pobresa, un dels factorsmés importants seràinvertir recursos en

educació�.

26 - núm. 9 - 2002


problemàtica, i dic una de les possibles perquè no ho re-sol tot, com dèiem abans, l�escola. L�educació ambientaltendrà el seu pes si s�implanta a l�escola, però si tambéhi ha una bona gestió ambiental per part de les empresesi de l�Administració. Hi ha decisions que marquen el futurde la societat, per exemple ampliar o no l�aeroport, queafecten la nostra sostenibilitat; no veure això i treballarl�educació d�esquena al que passa és ser cecs. Tot had�anar relacionat, i l�educació ambiental ha d�anar de lamà d�una bona gestió i de decisions polítiques sosteni-bles.

-Quan sorgeix el concepte d�edu-cació ambiental?

-La realitat més propera a Espa-nya la trobam a Catalunya, a l�Es-cola Nova. Podríem parlar deRosa Sensat, d�aquelles iniciati-ves d�entrar en contacte amb lanatura, de veure-la com un es-pai saludable, com una respostaa aquella situació industrial depèrdua de qualitat de vida de laciutat. Se cercava la natura coma fugida, recerca d�una salut per-sonal, fins i tot es plantejava fercampaments a la natura per �hi-

gienisme�. Sorgia aquesta necessitat d�educar en la na-tura, dins la natura, millor dit, que no significava educara favor de la natura, perquè l�educació ambiental ha tenguttres fases. L�educació en el medi, que ha estat aquestretorn a la natura; l�educació sobre el medi, que són lesciències naturals, on es perd la funció transformadora del�educació; i una tercera fase que és l�educació a favordel medi, que apunta més enfora que les dues anteriors ique entén que el seu destinatari i la seva defensa no no-més era de la natura, sinó del medi ambient entès com afactor social, econòmic i naturalment naturalesa incorpo-rada com a focus de l�educació.

-En quin país podem dir que és més avançat aquest con-cepte?

-L�educació ambiental té iniciatives i pràctiques interes-sants a tot el món. El que és important és aprofitar lespossibilitats que tenim, Internet, per exemple, per apro-fundir en les experiències dels altres, per conèixer-les iveure què és aprofitable en la nostra feina. Les trobadesque se succeeixen i l�autoreflexió més localitzada ques�elabora a l�Estratègia Balear d�Educació Ambiental sóneines que ens han d�ajudar totes juntes a desenvoluparuna educació ambiental més eficaç. No podem badar per-què hem de ser conscients que els problemes ambientalsi de desigualtat mundial augmenten. Llavors, des d�aquestpunt de vista, hem de ser capaços d�implicar la societaten tot això, perquè vegi els problemes, interessar-los perresoldre�ls i per cercar la manera de trobar les estratègi-es més adequades per enfrontar-los. I això ha de venird�aquest intercanvi que s�ha de produir entre la gent quetreballa en aquest món. Jo crec que hi ha una mancançaque s�ha posat de manifest a molts d�encontres que hemmantengut la gent que ens dedicam a això, i és que exis-teixen moltes iniciatives semblants, es fa el mateix amoltes bandes, però es desconeix. I si aquestes petitesiniciatives anassin en la mateixa direcció seríem capaços

de ser més eficaços, d�amortitzar els esforços que feim id�arribar millor a més gent. I per tornar un poc a la pre-gunta, es fan iniciatives interessants a diferents parts delmón, als països del Nord i també als del Sud, en aquestcas amb el focus centrat a Brasil, a Porto Alegre, on hi hacol·lectius socialment molt diversos que representen lainquietud de fer coses en la mateixa direcció per fer unmón millor, això que sona tan infantil, això és el que en elfons hi ha darrere aquests moviments, la idea que això éspossible.

INDICADORS D�EDUCACIÓ

-Quins serien els indicadors que mostren que una societatestà ben educada mediambientalment?

-Són els valors que majoritàriament comparteix aquestasocietat: si som solidaris, si tenim uns comportaments quetenen a veure amb el medi ambient, si preocupa que elterritori sigui limitat i si tot això guia les actuacions. Perexemple, si anam de compres i tenim present les reper-cussions ambientals i socials del que compram, això és unindicador. Quanta gent es preocupa per reduir els residuso per boicotejar, com a iniciativa ciutadana, determinatsproductes pels components que tenen o perquè no tenenun preu just. Un indicador seria no només el percentatgede superfície protegida sinó quina gestió en feim. Quinacontribució es fa al canvi climàtic, com a concepte mésglobal. El fet que es redueixi el nombre de visitants, araque es parla de l�ecotaxa, i les decisions que es prenguinsobre aquests temes, ens indicaran si anam cap a un camíde sostenibilitat.

-Aquí, a Balears, com qualificaria la situació en què enstrobam a partir d�aquesta anàlisi?

-Crec que queda molt per fer. Cada any s�han fet estudissobre l�estat del medi ambient a Balears, promoguts per�SA NOSTRA� i altres entitats, que analitzen temes com lapoblació i el consum de recursos. Ens diuen que creix, iaixò vol dir que no som capaços d�equilibrar aquest con-sum, perquè creixem. Des d�aquest punt de vista, pobla-ció i consum de recursos, hi ha un problema que hem desaber veure i hem de prendre mesures perquè s�adapti lapoblació als recursos i no al revés, que és la tendència.Després, pel que fa a altres àmbits com els espais natu-rals, un altre indicador és l�estat del medi ambient local, ien aquest cas del medi natural. Hem fet progressos quanta protecció del territori, ara bé, queda tot per fer, perquè,els sabrem gestionar adequadament i la població en sabràfer un ús adequat? Aquí hi ha tot un repte social que esplanteja i en el qual tots hem de participar. Després hi haun altre aspecte: no seran sostenibles aquests espais siles Illes no ho són. S�ha acabat el concepte d�espai naturalcom a santuari. Això, per exemple, ha canviat a la serrade Llevant, on és un repte viure dins el Parc i conservarl�entorn. En resum, hi ha molt per fer, encara que s�han fetavanços. S�han d�orientar les iniciatives d�educació en funcióde la importància dels problemes, no podem deslligar l�edu-cació de la problemàtica mediambiental. I a vegades elque s�ha fet és treballar a través d�iniciatives d�educacióambiental a problemes petits, i jo crec que el que s�ha defer és donar resposta als principals problemes, com són elcreixement urbanístic i turístic o el consum de recursos.L�educació ambiental ha de treballar de forma didàctica,entenedora i amb les eines adequades per arribar als seus

�Hem de generar delno-res iniciatives i

accions per fer front alsproblemes, per trobarsolucions a partir delconsens i del diàleg,perquè el respecte a

l�entorn no pot ser maiimposició, i això ésfeina de l�educacióambiental també�.

27 - núm. 9 - 2002 27 - núm. 9 - 2002


destinataris i resoldre aquests pro-blemes.

ILLES BALEARS, BONLABORATORI

-Donades les característiques deBalears, és un bon laboratori perfer feina en aquests valors?

-Ho ha estat, ho és i ho serà. Hoha estat des del punt de vista del�evolució natural de les illes, quees dóna de forma més accentuadaque al continent. Les illes són unlaboratori d�evolució natural. D�al-tra banda, el que s�introdueix ésl�establiment d�uns límits que hisón i fins i tot són visibles, perquèun dels problemes que té l�educa-ció ambiental de vegades és queincideix en problemes invisibles,com pot ser el canvi climàtic. Encanvi, en el cas de Balears, ensdóna una mà el fet que és visibleque tenim uns límits, que no po-dem créixer per damunt d�ells. Lla-vors, a partir d�aquí som un labo-ratori i una terra d�actualitat, per-què hi ha altres comunitats que ensmiren per veure què som capaçosde fer. Per tant, tenim la respon-sabilitat afegida, per ser illes, deplantejar-nos certs reptes. Tambésom un laboratori perquè no hi hareceptes per resoldre tot això, sinóque hi ha assaig i error. Hem degenerar del no-res iniciatives i ac-cions per fer front als problemes,per trobar solucions a partir delconsens i del diàleg, perquè el res-pecte a l�entorn no pot ser mai im-posició, i això és feina de l�educa-ció ambiental també, ajudar que lapoblació assumeixi aspectes coml�existència dels parcs, els canvisque hem de realitzar a la nostramanera de viure, com reduir elsresidus o com hem de consumirmillor, reptes molt diversos.

-Com es podria millorar la tasca dels grups d�educacióambiental a l�actualitat?

-És important destacar que fereducació ambiental dia a dia noens ha d�impedir ser crítics ambles nostres accions, hem de va-lorar el que feim i valorar-hocol·lectivament, i això enllaçaamb la iniciativa del Fòrum Ba-lear d�Educació Ambiental, ones planteja l�estratègia com aprimer repte, i com a marc de

�Hem de valorar allò quetenim al medi ambient, i

una cosa portarà a l�altra,perquè si es valora, esconserva, s�estima, es

respecta i es pot traslladara les generacions futures�.

trobada de la gent que ens dedicam a l�EA. És bo aprofitaraquests espais de trobada i sobretot aprendre a actuar de

forma coordinada, fins i tot per millorarl�eficàcia, fa falta un banc de dades am-bientals únic. És a dir, hi ha iniciatives,com ara són per exemple informes quesón fonamentals per a la nostra acció, ique estan molt fragmentades i dificultenl�obtenció d�informació. Hem de millorartambé la participació a nivell intern, perexemple, amb els socis del GOB, i exteri-orment, amb les altres entitats.

28 - núm. 9 - 2002

-El seu treball posa de manifest el gran buit que fins fa pochi havia hagut en els programes escolars en temes d�edu-cació �cívica�?

-Ja no hi ha aquest buit, però sí que hi ha un dèficit d�aques-tes qüestions, no només al món escolar, sinó sobretot, en-tre el conjunt dels ciutadans. Els ciutadans haurien de tenirels recursos intel·lectuals suficients per poder canviar elseu xip i pensar que no és veritat que la protecció del mediambient sigui una responsabilitat exclusiva de les adminis-tracions públiques, sinó que és responsabilitat de tots. Elsciutadans tenen un poder molt gran per canviar les coses,molt més del que s�imaginen.

-Vostè ho creu?

-Sí, n�estic convençuda. Ho percep, no només en el meutreball com a educadora ambiental, sinó també, per exem-ple, en el moviment veïnal. Visc a Son Sardina, i veig eldesig de la gent d�apreciar la bona vida, en sentit positiu,en el de sentir i de transmetre la il·lusió, de saber connec-tar amb un projecte comú, de creure que les coses serancom nosaltres vulguem que siguin. És una sensibilitat quejo crec que els falta als polítics.

-Com es concreta, en el món del medi ambient?

-No hi ha una sola recepta. Els mediambientalistes anammolt a contracorrent, aquest és el problema. Ens han fetcreure, al conjunt dels ciutadans, que qualitat de vida voldir consumir molts de recursos. Però jo estic convençudaque es poden fer moltes coses sense haver de gastar tant.

Antònia Llabrés, presidenta de la Societat Balear d'Educació Ambiental:

La nostàlgia d�unequilibri auster

Gina Garcías Sansaloni

Un centenar de socis formen la SocietatBalear d�Educació Ambiental que labiòloga Antònia Llabrés presideix ambtenacitat. Una societat nascuda, com lacatalana, d�un grup acadèmic convençutque la consciència ecològica no haviad�adoptar només les formes de lareivindicació, sinó també les de lapedagogia. La Societat Baleard�Educació Ambiental pateix ara unafeliç crisi de creixement, senyal que haaconseguit arrelar, en un moment onsón necessàries les alternatives.Antònia Llabrés viu aquestconvenciment alternatiu fins als darrersdetalls de la quotidianitat. Enyora ipredica l�austeritat d�un temps passat,convençuda que així es pot trobarl�equilibri.

29 - núm. 9 - 2002

EDUCACIÓ AMBIENTAL Antònia Llabrés

Antònia Llabrés és biòloga per la Universitat Autò-noma de Barcelona, on el catedràtic Jaume Terradesla va introduir al món de l�educació ambiental. Va co-mençar a fer pràctiques amb ell a la Universitat Autò-noma de Barcelona, l�any 81. Havia fet un treball d�eco-logia, un itinerari a la Gran Bretanya. Col·laborà ambJaume Terrades a la primera campanya de conscien-ciació sobre residus, encarregada per la FederacióEspanyola de Municipis. L�any 1983 tornà a Palma, onva participar a la redacció del Pla d�interpretació del�Albufera d�Alcúdia. Ha fet feina al Departament deDinàmica Educativa de l�Ajuntament de Palma en l�eta-pa socialista, campanyes d�estalvi d�aigua per a l�Ajun-tament de Calvià, i treballs de divulgació sobre el medinatural. Col·labora amb la UIB en tasques de comuni-cació de campanyes sobre temes ambientals. Defineixel seu treball com el de posar la informació científica al�abast dels comunicadors. La majoria de les campa-nyes les ha dirigit al món escolar, tot i que també hacol·laborat en projectes per a adults, com �Farrutx:patrimoni viu�, dirigit a la població d�Artà.

LES CAUSES DE L�EROSIÓ

-Així, vostè creu que aquesta �petjada ecològica�, aquestdesgast suïcida del planeta, no té com a darrera causa elsistema productiu i el sistema de poder, sinó que més aviatresideix en els mals hàbits ciutadans?

-No, no, no. Els problemes són més greus, però tambéestic convençuda que els ciutadans tenim més poder delque ens pensam. Crec fermament que els polítics actuenquan veuen que els ciutadans pressionen. Basta veurel�exemple del GOB. La tasca del GOB ha estat fantàstica enaquest país nostre, i s�ha fet de forma voluntària i il·lu-sionada, i ha aconseguit no només canviar els ciutadanssinó també canviar els polítics

EL CREIXEMENT URBANÍSTIC

-Quins són els temes d�educació ambiental sobre els qualsels ciutadans de Mallorca pateixen més dèficits?

-Jo crec que el tema del creixement és el més greu. Lagent se�n comença a adonar. El que no sabem és com atu-rar-ho. Fa uns dies els mitjans de comunicació anunciavenles previsions de creixement per als pròxims deu anys.Serem un milió dues-centes mil persones. La gent amb laqual he comentat aquestes dades està espantada. La sen-sació de saturació ja la tenim ara, que som vuit-cents milhabitants. Imagini�s amb un 50% més de població. A més,abans només ens sentíem ofegats a l�estiu, ara ja és quasidurant tot l�any.

-Què haurien de fer els ciutadans?

-Pressionar contra el creixement il·limitat. Una consciènciaambientalista més forta forçaria els poders públics, i perella mateixa contribuiria a canviar les coses. Si la gentempràs més el transport públic, Palma no patiria l�actualcaos circulatori. Els ciutadans no han de demanar més car-reteres ni comprar cada vegada més cotxes, sinó exigir

més serveis. Fins ara els mediterranis no hem tengut elsentit cívic d�assumir les normes col·lectives. I hauríemd�evolucionar cap a una ètica ambiental. El medi és de tots.El que facem a casa nostra afectarà el nostre entorn. Hohauríem de saber.

-Per ventura la submissió ancestral a les formes diversesde caciquisme ens ha fet així.

-Sí, pensam que aquí qui no es passa de viu és beneit.Aquesta mentalitat hauria de canviar. No es pot omplir lesBalears de zeladors d�obra, la gent hauria de complir lanormativa urbanística per convenciment cívic. Ens hauriade fer vergonya anar a un contenidor i abocar els femssense separar. Com podem tancar Son Reus i la incinerado-ra? No podrem racionalitzar res.

LA GÈNESI DEL'SBEA

-Va ser per aquests motiusque vàreu crear la SocietatBalear d�Educació Ambien-tal?

-Es va crear l�any 1985. Ungrup de professors d�institut, gent molt sensible a temesmediambientals, i un grup de persones del GOB, la varenconstituir. El primer itinerari mediambiental de Mallorca elva fer el GOB. Aquest grup vàrem pensar que l�educacióambiental havia d�arribar a tothom, separada de la radica-lització que en aquell moment acompanyava aquests te-mes. No és que pensàssim que no era necessària, crèiemfermament en la necessitat d�organitzacions com el GOB oGreenpeace, sinó que pensàvem que s�havia de penetrar ala població des d�un punt de vista professional. Introduirels professionals, sobretot de l�educació, en els coneixe-ments mediambientals perquè els poguessin divulgar en elseu àmbit de treball.

-Un grup de professionals es reuneixen per iniciar una tas-ca pedagògica paral·lela a la reivindicativa. Una vegadaconstituïda, què fa?

-Es fa un grup de reflexió, primer dins el món educatiu. Esvaren fer els primers itineraris, aquests titulats Didàcticade la Natura a les Balears. Són dos toms, editats l�any 1987que no han tengut la difusió que mereixien. Són unes obresboníssimes. Són itineraris de natura per als urbanites. S�hiplanteja quin tipus de valors té la naturalesa a les Balears:el territori, el clima, el bosc, la geografia... i expliquen lamanera de treballar aquests temes: els llocs per visitar, lesexperiències amb els alumnes, el treball de laboratori, lesactivitats complementàries... Va ser una eina bàsica enaquells anys. És una obra en la qual va col·laborar molta degent i que va costar molt de publicar.

COBRIR UN BUIT

-Aquest grup de professors, el primer que degué detectarva ser l�immens buit que hi havia en la didàctica d�aquellsanys.

-No hi havia cap activitat.

-Ara han passat quinze anys des que vàreu editar aquests

�El creixement urbanístic ésel problema més greu.

Serem un milió dues-centesmil persones. La gent està

espantada, però no sap comaturar-ho".

30 - núm. 9 - 2002


primers llibres. Com ha canviat tot en aquests anys?

-S�han fet noves publicacions. Quan nosaltres vàrem co-mençar, vàrem entrar en contacte amb gent de Catalunya,que també va formar la Societat Catalana d�Educació Am-biental. Hem anat sempre plegats i hem establert novescol·laboracions. Els problemes són semblants. Hem ajun-tat forces i esforços. Hem fet publicacions conjuntes, perexemple aquestes monografies d�educació ambiental, deles quals ja hem publicat sis o set números, editades pri-mer per Di7 i ara per una editorial catalana. Els temes sónd�educació ambiental i llibres per a infants i joves, la xarxad�Internet i l�Educació Ambiental, �Cinquanta persones queconspiren�.

-Què conspiren?, a favor del medi ambient?

-Sí, és clar. Vàrem fer unes monografies sobre els elementsbàsics de la natura: aigua, energia, aire i terra. Al principitot era una tasca de voluntariat. Ara les institucions hancomençat a involucrar-se en el tema, han creat serveisd�educació ambiental, els ajuntaments, les entitats bancà-ries, com �SA NOSTRA� o La Caixa, que ofereixen activi-tats de natura... el Govern de les Balears... de manera queara comença a haver-hi molts de professionals que treba-

llen en educació ambiental. Ésgent molt jove. Els educadorsambientals estan molt mal remu-nerats. Són uns professionals pocdefinits. Jo vaig anar a Hisenda, iem vaig haver d�inscriure com a�monitor de tiempo libre� o �en-señanza fuera de establecimien-to�. No encaixam enlloc. Un edu-cador ambiental tant és una per-

sona que es posa davant un grup, com la que escriu, fauna programació, fa material didàctic... Tot això Hisendano ho admet, et diu, o fas una cosa o una altra. Hisenda noés més que un reflex de la societat. La societat no sap benbé què som.

-És a dir, les institucions públiques, les entitats bancàries,han comprès la vostra feina, però encara no hi ha un reco-neixement social ni oficial.

-No, fins i tot els educadors no saben ben bé quin paperjuguen. Nosaltres no som un col·legi professional, som unfòrum de reflexió. Ara ja som més de cent socis, que estàmolt bé en una comunitat com la nostra, però travessamuna certa crisi de maduració. Teníem molta necessitat detrobar-nos per compartir els problemes que se�ns presen-taven, per compartir les estratègies, i ara la gent es veu enel món professional, ja no necessita el BEA com a lloc d�en-contre, i ara travessam un procés de redefinir quin és elpaper que ha de jugar aquesta societat per als seus socis.

-On es formen els educadors mediambientals?

-No hi ha un centre concret. Molts dels educadors són lli-cenciats en carreres relacionades amb l�educació mediam-biental: geografia, biologia, pedagogia, moltes treballado-res socials. Aquests professionals que tenen una carrerafan a vegades un postgrau d�educació ambiental. Un altresector prové de cursos fets amb ajudes europees, de laformació professional, que proporciona el títol de �educa-dor ambiental�, i finalment un altre sector prové de les es-

coles d�esplai, dels escoltes... són monitors de temps lliureque s�especialitzen en educació ambiental. T�hi trobes ambun ventall molt ampli. El tipus de feina depèn del bagatgeprofessional de cadascú, i aleshores el que compta més ésel currículum personal.

-Arribarà un moment pròxim en què aquesta tècnica estaràben regulada perquè s�haurà demostrat la seva necessitatsocial?

-Sí, de fet no hi ha Congrés d�Educació Ambiental on no esparli dels educadors. No ens hem arribat a posar d�acord,perquè és un tema que cou. Ara fa d�educador ambientalgent molt jove, que accepta treballs precaris, i deixa aquestatasca tot d�una que pot aconseguir-ne una altra millor. Aixòsí que és un problema. Comptam amb una sèrie de profes-sionals que, quan estan ben preparats, deixen aquesta pro-fessió per una altra més reconeguda i més valorada. Favint anys que em deien que l�educació ambiental està demoda. Però tot és més lent del que em pensava.

-L�educació ambiental per al món no escolar, quins canalsprecisa?

-Aquesta és la nostra assignatura pendent. Com que vàremcomençar al sector escolar, sembla que no hem gosat pe-netrar en uns altres sectors. Les administracions, les enti-tats bancàries, es dirigeixen preferentment al món escolar,sembla més rendible, però ja comença a haver-hi certasensibilitat cap al món adult.

-Dels hàbits quotidians dels ciutadans, quins són els as-pectes que més s�haurien de reeducar?

-Els pensadors ens diuen que no és que no s�hagin de ferles coses, sinó que s�han de fer d�una altra manera. La qües-tió és ajustar els hàbits a les necessitats, consumir menysaigua, utilitzar la bicicleta i el transport públic, reutilitzar elpaper, el vidre... Canviar la manera de fer les coses, tornara la consciència que els recursos són escassos. Hauríemd�aprendre molt dels nostres padrins, de la gent que haviscut una guerra, no perquè ells fossin ecologistes, sinóperquè tenien consciència de l�escassesa dels recursos. Peròtenim els defectes dels nous rics, les Balears som una socie-tat de nous rics.

LA TASCA CÍVICA

-Per què no són populars aquestes qüestions?

-És tasca de tots. Els mitjans de comunicació ens podríeuajudar molt, molt... Els poders públics no sé si ho faran,perquè l�educació ambiental és un poc subversiva. Té uncomponent crític que és incòmode per als polítics. No elsagrada.

-Vostè quan diu polítics, és que els considera a tots iguals,que fan el mateix paper?

-Sí, tot i que uns més que els altres. Però a tots els resultaincòmode que els ciutadans estiguin organitzats. L�altre diavàrem fer una festa al barri de Son Sardina. No ens vacostar res, perquè férem un intercanvi de grups musicalsamb els veïns del Rafal Vell. Sé cert que als polítics els vafer mal de panxa, no saber què fèiem nosaltres aquí, queens ho poguéssim muntar sense que ells ho controlassin.

�Una consciènciaambientalista més forta

forçaria els poderspúblics i per ella

mateixa contribuiria acanviar les coses�.

31 - núm. 9 - 2002


LA DISTRIBUCIÓ DE FUNCIONSECOLOGISTES

-Amb els moviments ecologistes, el Partit d�Els Verds, so-cietats com la vostra... la distribució de rols per a la defen-sa del medi ambient ja és completa?

-Tots compleixen el seu paper. Ens complementam. L�únicaforma de tirar endavant és mitjançant la col·laboració. Es-tam condemnats a entendre�ns. Molts som socis a la vega-da del GOB, de l�SBEA, de la Societat d�Història Natural...hauríem de fer una quota única... Estam en un moment enquè és necessari ajuntar esforços, perquè n�hi ha poc, devoluntarisme.

PORTO ALEGRE: L�ALEGRIA DELRETROBAMENT

-Porto Alegre ha estat una cita important per plantejar viesalternatives?

-Jo crec que sí. Perquè és un lloc d�encontre de multitud depersones que moltes vegades senten el desànim de lluitartots sols. És reconfortant trobar tanta gent que pensa igualque un mateix. És aquest coratge, el que fa canviar lescoses. Canviar les coses no costa doblers. A vegades m�es-pant quan veig un arbre al carrer que s�asseca. Com éspossible que els ciutadans que hi viuen al davant no elreguin? D�aquell arbre és tan responsable el batle com els

ciutadans que hi viuen davant. No podem adjudicar totesles feines a les administracions... Antigament totes les fei-nes eren així: antigament recollien els fems els veïns i elsreutilitzaven, es repartien l�aigua entre els veïnats, entretots netejaven els carrers... Ara volem descarregar en l�Ad-ministració totes les responsabilitats, perquè com que lapagam, l�exigim... Aixòens fa ser molt tuda-dors. Hauríem de recu-perar el protagonismede poble. El medi és detots i n�hem de tenircura entre tots. PortoAlegre ha demostratque la democràcia ésqualque cosa que hemde conquerir cada dia.Sembla que nosaltres ja no ho sabem, que vivim enga-nyats.

-Quin engany?

-És una pena no haver sabut digerir ni madurar els anyseufòrics de democràcia socialista, que varen ser un somnimeravellós. Se�ns varen donar tots els mitjans i els ciuta-dans ens vàrem pensar que eren il·limitats, no pensàremque els havíem de mantenir i reposar. Vàrem engegar la marxaentre tots i després no vàrem mantenir aquella càrregad�il·lusió, de complicitat, ens vàrem cansar... i aquí som.

�No encaixam en res. Uneducador ambiental tant és

una persona que es posadavant un grup, com la que

escriu, fa una programació, famaterial didàctic...�.

32 - núm. 9- 2002

EDUCACIÓ AMBIENTAL Francesca Henales

-Quins programes es duen a terme en matèria d�educacióambiental?

-En principi s�ha d�explicar el que es fa a les escoles i elconcepte d�educació ambiental. Si ens centram en el marcde la LOGSE, en el currículum educatiu, a les diferents eta-pes educatives es defineixen unes ensenyances que han de

Una concepció integralde l�educació ambiental

Antoni Oliver

Assessora per a l�educació ambiental de la Direcció Generald�Innovació de la Conselleria d�Educació i Cultura

ser presents a les diferents àrees com a assignatu-res. Per exemple, l�educació cívica, la moral, l�edu-cació per a la salut i l�educació ambiental. En princi-pi s�insisteix que tots aquests aspectes educatius nohan d�estar fragments o descontextualitzats, sinó ques�han d�implicar en les diferents àrees. El que espretén és que les àrees estiguin impregnades delconcepte d�educació ambiental, que no sigui unaassignatura més, perquè sinó ens trobam que escompartimenta. Entenem com a temes transversalstotes aquelles problemàtiques socials que a nivellde demanda externa es considera que s�han de trac-tar a les escoles, però no fora de la dinàmica educa-tiva, fora del context de les aules. Quan parlam detemes transversals d�educació ambiental ens refe-rim, sobretot, a actituds i valors.

-Quin és l�objectiu de l�educació ambiental?

-Aquests temes tenen un valor important per al desenvolu-pament integral de la persona i el que volem és aconseguirpersones crítiques, responsables, amb esperit de partici-pació, que formin part de la ciutadania com a personesresponsables, integrades al seu entorn. Han de poder pren-dre decisions i fer front als problemes... i problemes tambén�hi ha a l�entorn més pròxim. Per això deim que l�educacióambiental ha de ser implícita a la dinàmica del centre.

-Quins projectes de caraa les escoles promou laConselleria?

-Per una banda des de laConselleria es fa una la-bor de fomentar l�educa-ció ambiental. Arribencontínuament demandesd�institucions, organit-zacions, entitats, altresconselleries, organitzaci-ons no governamentals,amb l�esperit d�incloureels seus programes, pro-jectes o activitats alscentres escolars, en bonapart són projectes d�edu-cació ambiental. GOB.Greenpeace, granges es-cola, etc. L�any passat laConselleria va fer un con-veni amb el GOB per po-tenciar l�educació am-biental a través dels pro-grames que organitza elmateix GOB. El GOB des

de fa deu anys té una àrea d�educació ambiental que ofe-reix a les escoles els tallers d�educació ambiental i ara aixòés als centres com a oferta educativa. D�altra banda l�anypassat vàrem fer una convocatòria de programes propisadreçada als centres públics per a projectes d�innovació itambé hi havia projectes d�educació ambiental. Més de vui-tanta centres varen presentar projectes i molts estaven re-

Francesca Henales (Palma, 1964), assessora per al�educació ambiental de la Direcció General d�Innovacióde la Conselleria d�Educació i Cultura. Treballa a l�àreade promoció educativa del Servei d�Innovació. Creu queel concepte d�educació ambiental ha de ser integral,abraçar tots els aspectes educatius, pensa que no espot desvincular dels aspectes generals de l�educació nidel medi. En definitiva, del que es tracta és que elsal·lots surtin amb consciència crítica, cívica i moral, i entot això hi té molt a veure el respecte al medi ambient.No sap si l�escola forma ciutadans exemplars o no, peròel que creu és que si no es treballen aquests valors -lasolidaritat, el civisme, el respecte al medi- no hi hauràpossibilitat que els nins i nines els incorporin més tarda la seva vida i actitud quotidianes.

33 - núm. 9- 2002 33 - núm. 9 - 2002


lacionats amb l�educació ambiental. Hi va haver projectessobre alimentació, educació del consumidor, ambientalit-zació, educació intercultural, etc. No tots tenen el títold�educació ambiental, però no podem obviar que l�educa-ció ambiental està interrelacionada amb l�educació per a lasalut, l�educació per al consum..., perquè quan treballes elteu entorn treballes hàbits de consum, de sostenibilitat, derespecte per un mateix, d�higiene, de salut, etc. També hiva haver molts de projectes que tenien a veure directa-ment amb l�educació ambiental, com ara projectes d�hortescolar, projectes d�ambientalització.

ECOAUDITORIES

-Ecoauditories?

-Quan es parla d�ambientalització necessàriament s�ha defer primer un estudi, una ecoauditoria. Molts de centresduen a terme projectes que passen per una avaluació queés l�ecoauditoria. De totes maneres, no només hi ha pro-jectes que duen a terme els centres en solitari sinó quetambé hi participen altres institucions.

-Per exemple?

-El Consell Insular de Mallorca, a través de la FundacióDeixalles, Mallorca Recicla, assessora centres i de cadavegada és major la demanda que tenen per assessorar elscentres en aquestes ecoauditories. També hi ha els progra-mes del GOB i de �SA NOSTRA�. De fet la Conselleria deMedi Ambient, juntament amb la Direcció General de Re-cursos Hídrics, enguany ha tret unes auditories d�aigua.Per resumir, hi ha la convocatòria d�innovació, inclosa l�edu-cació ambiental, en què trenta projectes feien referència al�educació ambiental. Sabem que és un tema que és enmans i en boca de tots i hi ha una sensibilització, les pa-raules �eco� i �bio� sonen amb força. Després hi ha la valo-ració de projectes que arriben, s�avalua si es poden assu-mir com a recursos educatius als centres. I d�altra banda,hi ha, com a recurs educatiu, els camps d�aprenentatge.

-Quina tasca fan aquests camps d�aprenentatge?

-Són instal·lacions, fora de l�escola, on els centres públics,privats i concertats, demanen estades per realitzar itinera-ris d�entre un i cinc dies. S�hi estudien objectius del mateixcurrículum educatiu d�infantil, primària o secundària, peròdirectament en contacte amb l�entorn, cosa que al centrequasi mai no tenen la possibilitat de fer. Si es vol estudiarel bosc o la biodiversitat, es pot fer a la naturalesa, es potfer al camp d�aprenentatge. Si es tracta d�estudiar les plan-tes del voltant, també es pot fer amb els itineraris quetenen els camps d�aprenentatge. Actualment hi ha cinccamps d�aprenentatge, un és a Son Ferriol i s�adreça almón agrícola, especialment, estudia tot el que fa referèn-cia a plantes, horticultura, animals de granja o domèstics,i aquest té més demanda en educació infantil i primària,supòs que per la seva situació més propera a Palma i pelstemes. Malgrat tot hi ha moltes possibilitats per treballartemes de secundària, per exemple el compostatge, l�aci-desa, la temperatura, etc., el Ph. Després hi ha el d�esPalmer, situat a Campos, on s�estudia el salobrar i el siste-ma dunar, generalment la demanda se situa entre segon itercer cicle de primària i segon i tercer cicle d�ESO. Tambéestudien la fauna i flora de l�entorn. El tercer és a la bandad�Orient i fan itineraris per conèixer les sitges, l�alzinar. Els

seus itineraris van des del castell d�Alaró a Orient. És a dir,que es toquen tres aspectes ambientals molts diferents,com són el medi rural, el medi de costa i Tramuntana.També hi ha un camp a Eivissa, amb un programa moltconsolidat, a Sant Vicent, on fan itineraris de natura i en-guany han incorporat el rusc, perquè hi ha hagut uns pro-blemes amb la pol·linització. Estudien el tema de les abe-lles amb el rusc. A Ciutadella hi ha es Pinaret, on abans deltemporal hi havia més pins, on fan itineraris de natura perestudiar el món agrícola. Als camps d�aprenentatge hi hados docents que recullen totes aquestes possibilitats depropostes educatives que, relacionades amb el seu entornmés immediat, es poden oferir a l�alumnat. Llavors fan lespropostes actualitzades i les ofereixen als centres. Aques-tes activitats tenen molta demanda per part dels centres.

-Aquesta educació només és un complement a l�educacióde ciències naturals?

-No únicament... És clar que qui estudia un medi s�atracamés a les ciències naturals o de coneixement del medi,però al mateix temps dóna a conèixer costums, utilitza unllenguatge propi, toca moltes àrees i no es tracta de matè-ries exclusives de les cièn-cies naturals. Quan es par-la de sitges, s�ha d�explicarquins oficis es varen deri-var de la cultura de la mun-tanya, quines varen ser lesparaules que sorgiren, etc.

-La societat del risc, s�explica els riscs mediambientals?

-Quan parles del teu entorn no es pot obviar quina influèn-cia hi té l�home amb la seva tecnologia i forma de produir.L�educació ambiental no es pot deslligar mai de l�educacióper al consum o per a la salut, perquè és evident que l�ho-me es relaciona amb persones i interactua amb l�entorn iaixò provoca uns impactes. Aquests impactes quan ets a lateva àrea, ja són al temari, perquè hi ha el coneixement del�entorn, s�hi explica què ha provocat l�home, què fa l�homeamb el seu creixement i què podem fer nosaltres, quinsproblemes hi ha, i si això es fa amb un esperit de treuredels alumnes el vessant crític es planteja el que es pot ferper solucionar aquests problemes que sorgeixen a la vidaquotidiana.

ELS OBJECTIUS DE L�EDUCACIÓ

-Com es tracta l�educació ambiental als centres?

-Si parlam del que preveu la LOGSE, tenim que un delsobjectius fonamentals de l�educació és proporcionar unaformació plena, és a dir, que possibiliti als alumnes crear laseva pròpia identitat i aconseguir una concepció de la rea-litat que integri a la vegada l�entorn, la relació que podentenir amb ell i la valoració ètica i moral que en poden fer.S�hi especifica també que hi ha d�haver una formació derespecte i de defensa del medi ambient. Si tenim en comp-te aquests objectius, dins el currículum que té la ComunitatAutònoma de Balears, a l�article segon, també s�estableixcom a prioritat la conscienciació de pertànyer a les IllesBalears amb tot el que implica de respectar i estimar elpatrimoni, el territori històric, cultural i lingüístic i les tradi-cions, moltes d�elles relacionades amb el medi natural i elmón rural. D�altra banda, l�adquisició de valors sobre la

�Quan parlam de temestransversals d�educacióambiental ens referim,

sobretot, a actituds i valors�.

34 - núm. 9- 2002


salut individual, col·lectiva i ambiental. Tot això derivat delconeixement del propi cos, dels costums alimentaris i decomportament de risc, exercici físic, de la higiene i delsusos de recursos naturals, protecció del medi ambient idesenvolupament sostenible. Aquests són els objectius quehi ha al currículum i que, per tant, haurien de ser desenvo-lupats o ser implícits a totes les àrees. A la dinàmica delscentres es realitza el projecte educatiu del centre, el pro-jecte curricular i llavors les programacions d�etapes. Dinsel projecte educatiu de centre, aquests objectius han d�es-tar especificats.

-Com s�han de concretar aquests aspectes a cada escola?

-El que s�ha d�especificar és com cada centre, que té unentorn i una realitat social i cultural i econòmica, pot acon-seguir treballar aquests objectius que estan relacionats ambl�educació ambiental. Com es tractarà el tema del consumreal del dia a dia, com es tractarà el tema de salut, coms�entén el consum sostenible, els bons hàbits, etc. Tambées parla d�aliments, de naturalesa, etc. El que insistim desd�aquí és que quan parlam d�educació ambiental no la po-dem deslligar de les altres educacions ni dels valors engeneral que hauria de tenir un al·lot per arribar a ser unapersona integral.

ELS PRINCIPIS DE L�EDUCACIÓ AMBIENTAL

-Quan va començar aquest interès per l�educacióambiental?

-L�any 1972 a les primeres reu-nions de caire ambiental que vacelebrar la UNESCO ja s�hi vaassenyalar que hi hauria d�ha-ver un reconeixement de la de-gradació que es provoca al mediambient a causa de la interac-ció de l�home. A partir de lla-vors a les diferents conferènciesinternacionals s�ha considerat lagran importància que hauria de

tenir el medi en tot el que fa referència a l�educació. Alsal·lots se�ls havia de potenciar unes actituds i uns valorsque provocassin unes pautes de comportament correctesrespecte del medi ambient i que permetessin el ple desen-volupament de l�al·lot a la societat i a l�entorn on viu. Dar-rerament hi ha hagut el Llibre Blanc de l�Educació Ambien-tal que diu que s�ha d�aconseguir una millora d�educacióambiental. A l�àmbit educatiu les finalitats són les matei-xes que es plantejaven a aquests congressos internacio-nals. En definitiva es tracta d�aconseguir la formació inte-gral de les persones i fer-les aptes per viure a una societatplural capaç de comprendre el que succeeix al seu voltant.El sistema educatiu ha de treballar per aconseguir la for-mació de persones crítiques amb el seu entorn, solidàriesamb els problemes socials, i entre els problemes socials,també hi ha els problemes de l�entorn. Els al·lots han depoder tenir un paper crític i de participació dins la societat.

-S�anima a un canvi de valors, quina finalitat tendrienaquests canvis en el sistema educatiu?

-S�ha d�ajudar a tenir una consciència sobre el medi am-bient i ajudar a sensibilitzar els alumnes sobre totes aque-lles qüestions que es troben al seu voltant. Ajudar a com-

prendre la importància que té la interdependència social,política, econòmica, tant a les zones rurals com urbanes.D�altra banda, hi hauria la part del coneixement. Ajudar aadquirir coneixements que els facin tenir tota una sèrie d�ex-periències i una major comprensió del medi i de la sevaproblemàtica. Després el tema dels comportaments, aju-dar a adquirir una diversitat d�experiències, com més ex-periències tenguin els alumnes amb problemàtiques de l�en-torn, més capacitat tendran de comprensió del medi i delsseus problemes. També s�han d�inculcar noves pautes decomportament que impliquin respecte pel medi i que moti-vin la seva participació, perquè un dels objectius és que elsal·lots es converteixin en ciutadans participatius. Han d�ad-quirir actituds per tractar de resoldre problemes ambien-tals com a alumnes, o com a ciutadans una vegada hanacabat l�educació. El que ha de quedar clar és que no estracta de modificar continguts del currículum sinó d�un nouenfocament de la dinàmica de treball.

-Com es faria això a les etapes educatives?

-Si tenim en compte les tres etapes, podem dir que de zeroa tres anys l�al·lot té una relació molt estreta amb l�entornimmediat i amb les persones que l�envolten. El medi li ser-veix per desenvolupar les seves potencialitats, la seva au-tonomia i personalitat. Amb la seva relació amb l�entornanirà consolidant les bases per adquirir coneixements, ac-titud, valors i normes que constitueixen els valors de l�edu-cació ambiental. A primària, quan el nivell d�autonomia jaes troba més desenvolupat, ja se sap moure per si mateixi no depèn tant de la interacció amb l�adult, és capaç dedesenvolupar-se a un medi més ampli, s�intenta que lesexperiències siguin més sistemàtiques, d�interacció amb elmedi, hi pot haver activitats d�observació molt més direc-tes i completes que a l�etapa infantil i pot tenir un coneixe-ment més crític de l�entorn, però de l�entorn més proper.En primer lloc de l�aula, de l�escola, de ca seva, de la barria-da, per anar implicant-se i formant-se una opinió. A l�etapade secundària, quan l�al·lot ja té una capacitat d�abstracciómés concreta, serà necessari donar-li a conèixer realitatsmés llunyanes, situacions més complexes. Això permetabordar problemes ambientals més amplis.

-Totes aquestes qüestions duen a un ensenyament inte-gral, però es poden avaluar els resultats d�això?, els al·lotssurten amb consciència cívica mediambiental, crítics, bo-nes persones i ciutadans exemplars?

-És una pregunta difícil de contestar, perquè quan parlamd�educació ens referim a educar i els fruits no es veuenimmediatament. No sabem si seran ciutadans formats ín-tegrament, participatius, crítics, amb consciència cívica,bones persones i ciutadans exemplars. El que és evident ésque si no treballam això, no hi haurà cap possibilitat d�acon-seguir-ho. És veritat que hi ha una demanda social que volque l�escola resolgui tots els problemes i això és del totutòpic. L�escola no pot anar deslligada de l�entorn, de lasocietat i dels pares. L�escola cada vegada és més cons-cient que ha de resoldre els seus propis problemes: comemprar els recursos del seu entorn, com potenciar que elsalumnes facin un ús moderat dels recursos que hi ha. Al�escola s�utilitza molt de material fungible, hi ha d�haveruna bona utilització del paper, per exemple. També s�ha dedonar un valor a l�estalvi d�aigua, al consum, reflexionarsobre com es pot fer perquè el consum sigui moderat. Cadavegada hi ha d�haver una major implicació de l�escola en

�Els al·lots a Mallorca nohan arribat encara a

l�extrem de pensar queels arbres produeixen

llaunes i hamburgueses,com alguns al·lots

americans, perquè tenenmés proper el medi�.

35 - núm. 9- 2002 35 - núm. 9 - 2002


aquestes qüestions: què hem de fer amb el paper queusam?, on el posarem?, com reciclarem?, quina serà lagestió dels residus que genera l�escola? Aquests temes s�hande resoldre des de l�escola. S�han de treballar aquests as-pectes quotidians. Després, seguiran amb aquests hàbits?La resposta és que almenys mentre siguin a l�escola aques-tes coses s�han de potenciar des que comença l�educaciófins que acaba. És clar que si a l�escola participen en aques-tes coses, arribarà un moment en què també ho faran a caseva.

PROTAGONISTES: ELS INFANTS

-Participen els nins en les auditories ecològiques dels cen-tres?

-No només hi participen sinó que són els protagonistes deles auditories. No es pot fer una ambientalització a un cen-tre sense tenir-los en compte, perquè són el gruix d�unaescola. Quan es realitzen les ecoauditories, tothom hi par-ticipa segons les seves possibilitats, des dels més petitsfins als més grans, segons la implicació de l�escola i el pro-jecte d�ambientació. Per exemple, uns es poden dedicar aestudiar quin tipus d�embolcall s�utilitza per al berenar, quèes fa amb el paper, quin tipus de pintura usen, això ho fanels més petits, i els més grans poden controlar l�ús de l�ai-gua als banys i al pati, l�ambientalització d�espais a l�esco-la. Són ells els protagonistes d�aquestes auditories. Si hofan sempre els adults, al marge dels al·lots, ni és educatiuni tendrà èxit.

-Hi ha al·lots que tenen entorns molt agressius, que deuentenir clar tot d�una què és un medi ambient dolent, la sevapercepció de les coses pot ser molt diferent en relació alsque tenen un entorn idíl·lic.

-És evident, però si un al·lot sempre ha vist això, no hoveurà tan impactant perquè és el seu entorn quotidià. Elque sí que passarà és que existirà aquesta presa de cons-ciència. Programes especials a centres ubicats a entornsmés durs? Se�n fan, però no molt diferents dels que es fana centres de millor entorn, no sé si idíl·lic, però millor per-què es troben a llocs on no hi ha tant d�impacte ambientali urbanístic i la relació amb l�entorn és millor. És una situa-ció semblant a viure a un bloc d�edifici on no hi ha cap zonaverda o viure a un poble, segurament tendran una cons-cienciació diferent. Per això deia que la programació i elprojecte ambiental depenen de cada centre i de la sevasituació. Si l�entorn és agressiu amb el medi ambient hau-ran de treballar uns hàbits i unes actituds que valorin compodria ser i quines propostes i solucions de millora reals,no utòpiques, hi pot haver. Per exemple, hi ha centres queno tenen cap espai verd, perquè el disseny és ja molt an-tic, doncs s�han de crear aquests espais per potenciar laimportància del medi, perquè no tot sigui ciment.

CENTRES MÉS ECOLÒGICS

-Hi ha plans de reforma de centres per millorar aquest en-torn?

-No puc contestar la pregunta respecte dels aspectes ar-quitectònics. Em consta que des d�altres direccions gene-rals que s�encarreguen dels centres i de les obres sí quetenen unes directrius perquè a l�hora de fer reformes i obreses tenguin en compte els aspectes mediambientals, quant

a gestió energètica, de residus i d�espais. Intentar posarmaterials no contaminants, orientació per aprofitar horesde sol, estalvi energètic, de fet hi ha instituts que tenenplaques fotovoltaiques.

-Es pot anar al centre ecològic?

-Hi ha projectes que duen a una relació més coherent ambl�entorn. És evident que a un al·lot petit no li expliques elcicle de l�aigua, però ha de saber que ell empra aigua, quèés l�aigua, què suposa l�aigua a una illa amb uns recursoslimitats, etc. Si no es cre-en uns hàbits d�estalvi d�ai-gua, etc., l�al·lot no ho ten-drà en compte desprès.

-Hi ha l�anècdota delsal·lots nord-americans quedibuixen els arbres amb les llaunes de menjar fet o les ham-burgueses penjades?

-Aquí encara no arribam a aquests extrems, perquè teniml�entorn molt proper i perquè, a més, en els camps d�apre-nentatge es veuen les coses. No parlam de grans localitatson l�entorn està molt deslligat dels nins. Aquí es fan activi-tats que ensenyen tot això, d�on surten els aliments, etc.Ara, el camp d�aprenentatge no és l�únic lloc on es pot fereducació ambiental, també s�ha de fer al centre. No tenim,afortunadament, aquest extrem. També és veritat que avuien dia hi ha una sensibilització en temes ecològics i ambien-tals. Els alumnes veuen els canvis que sofreixen els vol-tants i això fa més fàcil una consciència ambiental.

�Els alumnes veuen elscanvis que sofreixen els

voltants i això fa més fàciluna consciència ambiental�.

36 - núm. 9 - 2001

L�acte inicial de l�Any Internacional del�Ecoturisme tengué lloc a les NacionsUnides, a Nova York, en una sessiódurant la qual la sotsecretària del�ONU, Louise Fréchette, va reconèi-xer la importància mundial del turis-me així com els seus avantatges i elsseus perills. Patrocinat per l�Organit-zació Mundial del Turisme i el Progra-ma de les Nacions Unides per al mediambient (PNUMA), aquesta declaraciópretén servir de pont entre dues qües-tions que es poden servir mútuamentperò també arribar a destruir-se si elsgoverns responsables del desenvolu-pament no actuen amb mesura.

Fa quatre anys que l�Assemblea Ge-neral de les Nacions Unides va decidirdesignar el 2002 com Any Internacio-nal de l�Ecoturisme, tot oferint unaoportunitat als interlocutors locals inacionals interessats a analitzar elsavantatges socials i ambientals que elturisme pot tenir per als països si esdesenvolupa degudament.

El món celebra l�AnyInternacional de l�Ecoturisme

GEA

El 2002 va ser declarat per les Nacions Unides l�Any del�Ecoturisme, una activitat que representa tants perillscom oportunitats per al desenvolupament de novesdestinacions turístiques i, fins i tot, com a exemple pera la reestructuració de les velles.

Amb una sèrie d�esdeveniments,publicacions i fòrums de discussió tantd�àmbit mundial com local s�estudia-ran els efectes de l�ecoturisme en labiodiversitat, la seva potencial contri-bució a un desenvolupament sosteni-ble, els seus efectes socials, econò-mics i ambientals i el grau d�eficàciadels mecanismes de regulació i delsprogrames voluntaris en el seguimenti el control d�aquests efectes.

INDÚSTRIA DE FUTUR

Segons va manifestar FrancescoFrangialli, secretari general de l�OMT,

�l�ecoturisme dista molt de ser margi-nal. No és cap moda passatgera ni unamodalitat accessòria ni un �nínxol� se-cundari del mercat, sinó una de les viesesperançadores d�aquesta �indústriadel futur� que és el turisme. I per unmotiu molt simple: es troba en el nu-cli de la problemàtica d�edificar un tu-risme equilibrat, sostenible i respon-

sable�, va afegir. Una lliçó que serveixtant per a les futures destinacions tu-rístiques emparades en l�atractiu turís-tic com per a les destinacions ja adul-tes que han d�adaptar el seu vell mo-del a les noves demandes dels consu-midors.

�Hi ha moltes definicions d�ecotu-risme -es digué a Nova York- però l�ob-jectiu general és brindar l�oportunitatde desenvolupar un turisme que mini-mitzi els efectes negatius del sector ique promogui activament la conserva-ció de la singular diversitat biològicade la Terra�, va explicar Klaus Toepfer,director executiu del PNUMA. �Sis�aborda adequadament, el turisme potser una eina valuosa per finançar laprotecció de zones sensibles des delpunt de vista ecològic i del desenvolu-pament socioeconòmic de la poblacióque hi viu o que es troba als seus vol-tants�.

CONSCIÈNCIAMEDIAMBIENTAL

Entre els seus principals objectiusl�Any Internacional de l�Ecoturisme pre-tén generar una major consciència en-tre les autoritats públiques, el sectorprivat, la societat civil i els consumi-dors sobre la necessitat de contribuira la conservació del patrimoni naturali cultural en paratges naturals i zonesrurals, així com a millorar el nivell devida en aquests llocs. També, per di-fondre mètodes i tècniques per a laplanificació, la gestió, la regulació i elseguiment del turisme amb la intencióde garantir la seva sostenibilitat a llargtermini.

L�esdeveniment fonamental de l�Anyserà la Cimera Mundial de l�Ecoturis-me que se celebrarà a Quebec a finalsde maig, a la qual han realitzat ja laseva preinscripció més de 500 delegatsi experts d�alt nivell.

L�ecoturisme s�ha definit com unaforma de turisme de naturalesa dinsdel mercat, però les ONG, els expertsen desenvolupament i el món acadè-mic l�han formulat i estudiat també, desdel 1990, com una eina de desenvolu-pament sostenible. D�acord amb l�es-tudi realitzat per l�OMT el 2001, potrepresentar el 4% del turisme mundial,tot i que la seva rellevància no ve do-nada tant pel volum de negoci, comper l�esforç que hauria de significar perprotegir ecosistemes en ràpid procésde desaparició que alberguen la majorpart de la biodiversitat que encara que-da a la Terra o per garantir que les co-munitats locals tenguin veu en eldesenvolupament sostenible.

EL M

ÓNL'estat del món

37 - núm. 9 - 2001

Un grup d�experts de la Universitat deles Illes Balears, Carles Manera, AntoniRiera i Macià Blázquez tenien l�encàr-rec d�elaborar un top ten, un llistat delsdeu principals indicadors desostenibilitat que, finalment, foren tret-ze. Els presentaren en el decurs de laprimera jornada del Fòrum per a laSostenibilitat de les Illes Balears, ce-lebrada al Centre de Cultura de �SANOSTRA� de Palma. L�objectiu era po-der disposar d�un índex similar al PIB,que sigui capaç d�assenyalar el creixe-ment econòmic real, però amb un cor-rector respecte de l�impacte que el mo-del econòmic té sobre el medi ambi-ent. D�aquesta manera, l�anàlisi del PIBpassaria a considerar l�estat del mediambient i no només la repercussiómonetària sobre l�economia.

Carles Manera, que és catedràticd�història i institucions econòmiques,va apostar en la seva exposició per uncanvi en el pensament econòmic quemodifiqui el sistema que actualments�empra per mesurar l�economia, unsistema que va qualificar d�enganyós.Com a exemple, va subratllar que elsforts creixements del PIB de Balearsen els darrers anys coincideixen ambla pèrdua de capitals naturals que nosón substituïbles. Igualment destacàque hi ha una enorme ineficiència ener-gètica i com a prova afirmà que sónnecessàries dues tones de petroli percada milió de pessetes aportat al PIBquan no fa molts d�anys n�hi havia abastament amb 1,3 tones.

ILLES INSOLIDÀRIES

El propòsit d�aquest nou índex, oconjunt d�indicadors, és que sigui as-sumit per l�Administració per determi-nar el creixement real, la qual cosa noes pot establir si únicament es mirenels comptes de resultats de les empre-ses. Entre el indicadors seleccionats hiha el consum de ciment, la facturació

d�aigua, els residus sòlids, la contami-nació atmosfèrica, el consum d�ener-gia, la intensitat energètica de l�eco-nomia, l�índex de desenvolupamenthumà, l�índex físic de qualitat de vida,la petjadaecològica, lacongestió tu-rística, els es-pais naturalsprotegits, lasuperfície ur-banitzada i ladisponibilitatd�arena a lesplatges. Talvolta la dadamés sorpre-nent va serl � a f i rmac ióque seria ne-cessària unbosc equiva-lent a cincvegades lasuperfície de tot l�arxipèlag per poderabsorbir tot el CO2 que les Illes eme-ten a l�atmosfera.

UN MODEL INSOSTENIBLE

El Fòrum, l�objectiu del qual és eldebat cívic sobre la sostenibilitat i laparticipació ciutadana en la presa dedecisions, va ser inaugurat pel presi-dent Antich, la consellera de MediAmbient, Margalida Rosselló, i el di-rector general de �SA NOSTRA�, PereBatle. Al llarg de la primera jornada secelebraren diverses conferències sotael títol genèric de �la sostenibilitat, quèés i com la mesuram�, un títol queacompanyat d�un nou interrogant: éssostenible el model econòmic de lesBalears?, serví de punt de partida pera la taula rodona que clausurà les ses-sions. El gerent de la Federació Hote-lera de Mallorca, Antoni Munar va qua-lifica de �bogeria� el creixement de la

El Fòrum de laSostenibilitat aposta perun PIB ecològic

GEA

En el decurs de la primera sessió del Fòrum celebrada alCentre de Cultura de �SA NOSTRA�, a Palma, es presen-taren tretze indicadors ecològics que constitueixen, enopinió dels experts, un complement al càlcul que habi-tualment es fa del producte interior brut.

capacitat d�allotjament de les Illes, sibé va puntualitzar que no és a causade les places estrictament turístiques,sinó de l�enorme increment de les pla-ces residencials.

El director general d�Economia,Antoni Montserrat, el president de laCambra de Comerç de Mallorca, Eivissai Formentera, Miquel Lladó i el mem-bre del Consell Assessor del Fòrum idirector de l�Observatori de Menorca,Sergi Marí, compartiren la mesa ambel representant dels hotelers. Com erad�esperar sorgí el tema de l�ecotaxa,després que el Tribunal Constitucionalaixecàs la suspensió de la seva aplica-ció. Els hotelers s�hi oposen -es va dir-si bé Munar puntualitzà que era per-què consideren injust que noméss�apliqui sobre un tipus de turisme, elque va als hotels. Tots, però, conside-raren imprescindible actuar sobre el

creixement, perquè aquest sigui uncreixement qualitatiu i no quantitatiu.

CINC JORNADES MÉS

El Fòrum per a la Sostenibilitat, queté de coordinador el geògraf IvanMurray, ha previst la celebració d�al-tres cinc jornades al llarg del 2002.Seran sobre el model energètic i elcanvi climàtic, el territori, la segure-tat alimentària i ecològica, la produc-ció i el treball i, finalment, la planifi-cació i gestió cap a la sostenibilitat am-biental. L�objectiu final és elaborar unpla d�acció on es recolliran totes lespropostes i iniciatives sorgides durantels debats. Un pla que ha d�establir elscriteris, objectius i prioritats per tal que�les iniciatives públiques i privades quees desenvolupin a les Balears es diri-geixin cap a un model ecològicament,socialment i econòmicament més sos-tenible�.

LES I

LLES

37 - núm. 8 - 2001

38 - núm. 9 - 2002

LES ILLES

La declaració del Parc del Llevant deMallorca i la de Cala d�Hort d�Eivissa hansignificat una decidida empenta de caraa una de les prioritats del Pacte de Pro-grés: la preservació de l�entorn i un can-vi radical en el model de desenvolupa-ment. De fet, l�existència de dos nousparcs incrementa la superfície terrestre

protegida a les Illes des del 1,7% delterritori a prop d�un 6,5%. Només el pri-mer, el parc de Llevant, incorpora milhectàrees més a les que s�havien previstinicialment en resposta a les al·legacionspresentades pels ajuntaments afectats.Així, s�inclouen la punta de n�Amer, elpuig d�en Mir, l�ANEI de Calicant fins a lacarretera de Sant Llorenç-Son Servera iels terrenys confrontats a la costa delsPins. En total 21.772 hectàrees de lesquals 16.497 són terrestres i la resta ma-rines, la qual cosa el converteix en l�es-pai natural protegit més extens de lesBalears.

Per la seva banda, el Parc Natural deCala d�Hort inclou també els espais decap Llentrisca i sa Talaia, i les reservesnaturals des Vedrà i es Vedranell i delsillots de Ponent, situats al terme munici-pal de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)amb una extensió total de 2.773,31 ha(2.208,81 ha terrestres i 564,50 ha ma-rines), a més de les esmentades reser-ves des Vedrà i es Vedranell amb unasuperfície aproximada de 79.39 ha i154,94 ha la dels illots de Ponent.

El Govern crea dos nousparcs naturals, a Mallorcai a Eivissa

GEA

La declaració del Parc Natural deLlevant, que ja és el més gran deMallorca, i la de Cala d�Hort a Eivissahan incorporat prop de vint milhectàrees terrestres i devers cinc milmarines al llistat d�espais protegitsde les Balears.

EL PARC NATURAL DELLLEVANT

En ambdós casos, la consellera deMedi Ambient, Margalida Rosselló, hamanifest públicament la seva satisfaccióper l�increment de l�espai protegit, unaprotecció per arribar a la qual s�han ha-gut de superar molts de moments crí-tics a causa de la forta oposició d�algunspropietaris. En qualsevol cas, el parc jaha començat a rodar i es fan passes decara al que és, sens dubte, el gran reptede Medi Ambient: la declaració del parcde Tramuntana. Rosselló ha subratllatque la declaració del parc natural i lesreserves naturals tenen com a principalobjectiu la conservació íntegra i la mi-llora del patrimoni natural, paisatgístic ietnològic, la valoració del patrimoni na-tural existent tant en sòl públic com ensòl privat i la promoció socioeconòmicaen termes de sostenibilitat. Així com ladifusió pública i educativa dels valorsd�aquest patrimoni i l�harmonització delsusos tradicionals, científics i culturalsamb els objectius anteriors.

El Parc Natural de Llevant serà dirigitper un òrgan denominat Autoritat de

Gestió, presidit per la consellera de MediAmbient i que compta amb representa-cions del Govern, del Consell i dels ajun-taments d�Artà, Capdepera i Son Serve-ra. A la Junta Rectora del Parc, hi hauràrepresentants dels propietaris, dels ca-çadors, dels pescadors, dels veïns, delspagesos, de la Universitat, organitzaci-ons ecologistes, empresaris i sindicats.

PARC NATURAL DE CALAD�HORT

Pel que fa a Cala d�Hort, la Junta Rec-tora del Parc Natural estarà integrada pelsrepresentants del Govern (conselleries deMedi Ambient, Treball i Formació, Edu-cació i Cultura, Turisme, Hisenda iPressuposts), del Consell Insulard�Eivissa i Formentera, de l�Ajuntamentde Sant Josep, dels propietaris, d�asso-ciacions de veïns, cooperatives agràries,caçadors, pescadors, associacions depesca recreativa, activitats subaquàti-ques, UIB, associacions de conservacióde la naturalesa, agents turístics, sindi-cats i experts en conservació de la natu-ralesa i patrimoni cultural. També es con-vidarà a participar-hi un representant del�Administració central.

Aquesta àrea natural és una de les mésimportants d�Eivissa, la qual cosa va jus-tificar que, gairebé la totalitat, fos de-clarada Àrea Natural d�Especial Interès(ANEI) En aquest sentit, la Llei d�espaisnaturals ja disposa que el Govern haviade promoure la declaració d�espai natu-ral protegit d�acord amb el que preveu lallei estatal.

Costa de Llevantincorporada alParc Natural.

La Fundació �SA NOSTRA� obre laconvocatòria d�ajuts per a projectes

culturals i solidaris, de conservació dela biodiversitat i solidaris

De l�1 de març al 8 d�abril de 2002

La Caixa de Balears, a través de la Fundació �SA NOSTRA�, ha publicat laconvocatòria d�ajuts per a projectes solidaris, culturals i de conservació de labiodiversitat. El termini serà obert fins dia 8 d�abril. A les bases de la convoca-tòria s�hi especifiquen les circumstàncies en què hauran de concórrer per po-der optar als premis. En el cas dels projectes solidaris es tracta de donarsuport a iniciatives destinades a millorar la qualitat de vida de les personesnecessitades de la nostra comunitat en els sectors de la infància i família,joventut, persones grans o amb discapacitats, malalties cròniques,drogodependències i marginació o exclusió social, i hi podran optar les enti-tats socials de dret privat sense ànim de lucre. En el cas dels ajuts per aprojectes culturals, pretenen canalitzar els projectes de desenvolupament cul-tural i social del nostre entorn en les àrees de les arts escèniques, plàstiquesi de creació audiovisual, així com la música, la llengua i la literatura i el patri-moni històric i artístic. Així mateix és obert el termini d�inscripció per alsprojectes que tenen a veure amb les ajudes per a la conservació de labiodiversitat. Els projectes guanyadors de les tres modalitats seran subvenci-onats per la Fundació �SA NOSTRA� fins a un màxim del 75% del seu cost reali han de ser projectes d�una durada màxima d�un any.

39 - núm. 9 - 2002

AGEN

DA

Parlar d�educació ambiental a les IIlesBalears és parlar necessàriament, també,de �SA NOSTRA� que, al llarg de vuitanys, hi ha tengut un compromís que haarrelat fondo. No podia ser d�altra mane-ra si tenim en compte que la Caixa deBalears sempre ha estat on havia de ser:ben a prop de les inquietuds de la nostrasocietat. I és evident que, a cavall de dossegles, el medi ambient és una de les granspreocupacions de la població, arreu de lesnostres illes. No era qüestió, doncs, degirar l�esquena a una demanda social cla-ra: la de contribuir, amb els mitjans al�abast, a la formació de ciutadans quevalorin el nostre patrimoni natural i cul-tural.

És encoratjador pensar que molts al·-lots i al·lotes que aquell llunyà 1994 par-ticiparen en les primeres activitats d�edu-cació ambiental ofertes des de la nostraentitat avui ja són adults. Aquelles vivèn-cies probablement hagin contribuït a fer-los ciutadans un poc més conscients i res-pectuosos envers el medi ambient en lesseves decisions de cada dia.

Al llarg del camí hi ha hagut èxits, peròtambé dificultats. No hi han mancat lareflexió, l�autocrítica i el replantejamentd�algunes qüestions. En un primer mo-ment, des d�un �Projecte Natura� acabatd�estrenar, es proposava el gaudi i el res-pecte envers el medi ambient. Aleshores,els missatges eren senzills, i també elsrecursos didàctics i comunicatius ques�empraven. Avui, en canvi, la percepciód�una realitat de cada dia més complexa,ha contribuït a la multiplicació de les ini-ciatives i a l�ampliació dels segments dedestinataris. Actualment, els objectiusqueden fixats en l�horitzó de la sosteni-bilitat, un concepte nou, integrador i di-nàmic, que guia també moltes altres ini-ciatives promogudes des de la Caixa deBalears.

�SA NOSTRA� ofereix actualment vi-sites didàctiques que es duen a terme enun teixit d�equipaments educatius, pro-pis i col·laboradors, que cobreix tot el ter-ritori balear. Es tracta de l�Escola del Medide Can Tàpera, a Palma; la finca agrícolaexperimental de sa Canova, a sa Pobla;el Museu Balear de Ciències Naturals iJardí Botànic de Sóller; la finca forestal

�SA NOSTRA� i l�educació ambiental:una trajectòria sòlida

de la Trapa, a Andratx; l�Observatori As-tronòmic de Mallorca, a Costitx; el Mu-seu de la Natura de Menorca, a Ferrreri-es; i altres centres, a les Pitiüses i arreude les nostres illes.

A més de visites als equipaments edu-catius esmentats, també s�ofereixen ex-posicions itinerants, activitats per treba-llar des de l�escola, seminaris per a edu-cadors i l�accés a una extensa gamma depublicacions de contingut ambiental. Sóndiverses les propostes que es realitzenamb la col·laboració d�administracions,ONG i altres entitats, amb la finalitat de

respondre millor a les preocupacions dela societat civil.

Alguns dels noms de les iniciatives,relacionades per ordre aproximat d�apa-rició, ens poden donar una idea de la sevadiversitat i del seu atractiu: �Compta ambel bosc, compte amb el foc�, �Quin tempsfa?, �Jornada agrícola�, �Els secrets delbosc�, �Un dia a la Trapa�, �Astrosplai�,�Què li feim, a la Terra?�, �Un viatge pelcicle de l�aigua�, �Viu el bosc�, �Enten-guem el paisatge mediterrani�, �Biodiver-sitat. Les mil i una formes de la vida�,�Ni animal ni vegetal: el bolet�, �Etno-botànica a les Balears�, �Les formigues�,�Els boscos marins de Posidó�, �Lingua-pax�, �Conèixer l�estat del món�, �Mo-bilitat sostenible, l�altra manera de mou-re�s�, �Els anys elèctrics. 100 anys d�elec-

tricitat a Mallorca�, �Llengües, universosen perill�, �El cavaller i la princesa. ElSant Jordi de Pere Niçard�. D�entre elsseminaris de formació per a educadorsque, sota segell de �VINCLES�, s�hanofert des de can Tàpera, destaquen el trac-tament dels temes següents, relacionatstots ells amb els temes transversals mésimportants: equipaments d�educació am-biental, consum, alimentació, cultura dela pau, mobilitat sostenible, paisatge, in-tegració i igualtat d�oportunitats.

A través de totes aquestes activitats haestat possible superar la xifra dels 100.000usuaris inscrits entre el 1994 i el 2001.

Tot aquest conjunt d�ofertes educativess�agrupa sota el paraigua d�un Programaque els primers anys duia per títol Pro-grama �SA NOSTRA� amb la natura.Avui, els seus continguts són més com-

plets i ha passat a dir-se Programa d�ac-tivitats educatives �SA NOSTRA�. Elmedi ambient segueix essent el referentcentral, però el lema actual �Per una cul-tura dels valors� marca unes fites encaramés ambicioses: la cultura, la història, laidentitat, la solidaritat, la diversitat,� LaFundació �SA NOSTRA�, recentmentconstituïda, ofereix a la comunitat edu-cativa un paquet de recursos didàctics dequalitat que permet compartir amb alum-nes i professors la reflexió i el debat so-bre valors ètics fonamentals, amb l�ob-jectiu de contribuir a la formació de ciu-tadans que aprenguin a valorar adequa-dament el patrimoni natural, cultural ihumà de la societat on viuen i a actuar enconseqüència.

39 - núm. 9 - 2002

Programa d'activitats educativesCurs 2001/2002

Per una cultura dels valors

Activitats / Exposicions

* Les praderies de posidònia,patrimoni de tots.Eivissa /Formentera, tel 971 39 06 74

* Mobilitat sostenible. L'altra manerade moure'sMenorca, tel 971 35 07 62Mallorca, tel 971 40 10 01

* Llengües, universos en perillCiutadella, tel 971 48 06 86Maó, tel 971 36 68 54Pitiüses, tel 971 40 10 01Mallorca, tel 971 40 10 01

* Retaule de sant Jordi de Pere Nisard* Els anys elèctrics. 100 anys

d'electricitat a Mallorca* Etnobotànica a les Balears

Mallorca, tel 971 40 10 01

Informació i inscripcions

Equipaments

* Escola del Medi can Tàperai sa Canovatel 971 40 10 01

* Museu Balear de CiènciesNaturals i Jardí Botànicde Sóllertel 971 63 40 64

* La Trapatel 971 72 80 37

* Observatori Astronòmic deMallorcatel 689 68 65 57 - 649 99 77 52

Activitats per treballar a l'escolaIlles Balears, tel 971 40 10 01