1n1°. 61_ - .21kix3r T TI iviorri-T~ - -U1611mi

11 11 $

SEGONA PÁGINA2 lEICZOPJAP.A.11.7

Gener, 2004

Els 29 norantinsEls 29 montuikers que a l'inici de

2004 ja passen els 90 anys d'edat,per ordre de naixement són aquests:

97 anysAndreu Alcover Ribas "Son Collell"

96 anysJoana Aina Garau Marimon "Prats"Bartomeu Verd Fiol "Baqueto"

95 anysFrancisca Ciar Sastre "Mestret"Jeránia Pocoví Cerda "Pipo"

94 anysColoma Nicolau Verger "Perons"Josep Serra Bauzá "Vedell"

93 anysMargalida Miralles Amengual "Perulla"Gabriel Roscar Jaume "Titina"Antònia Horrach Garcias "Comuna"Joan Sastre Miralles "Xinet"

92 anysAntònia Miralles Ribas "Costa"Magdalena Cerdà Miralles "Ferrerica"Francisca Juan Bauzá "Caragola"Francisca Meliá Sastre "Cas Sabater nou"

91 anysFrancisca Garau Pocoví "Roca"Francisca Martorell Miralles "Costeta"Maria Andreu Marimon "Mostatxeta"Joan Bisquerra Rosselló "Trepallí"Gabriel Llaneras Moll "Llaneres"

90 anysAina Garcias Sastre "Mosson"Bárbara Jaume Amengual "Son Costa"Antònia Pizá Nicolau "Pisana"Antoni Martorell Miralles "P. Martorell"Paula Pocoví Andreu "Cai"Catalina Miralles Ribas "Costa"Maria Arbona Muntaner "Muixa"Joan Nicolau Garau "Roca"Isabel Miralles Arbona "Marrona"

Difusió de les obres delP. Martorell

L'estrena de les obres del P.Martorell a Roma va poder ser vistai escoltada a Espanya (i a Montuïri,naturalment) gràcies a la retransmis-sió en directe i després en diferit, dia13 de desembre, que va oferir lasegona cadena de RTVE. D'aquestamanera els que no hi poguerenesser presents se n'adonaren de lamagnitud i meravellositat d'aquestadarrera producció del nostre il.lustrepaisà.

Un moment de la classe dels alumnes de 3r curs de primària que assisteixen alCol.legi públic `Joan Mas i Verd"

Inaugurada la seu de NousSistemes

Amb motiu de Sa Fira es va inau-gurar en la casa núm. 57 del Carrerd'Es Pujol la seu de l'AssociacióNous Sistemes (Nousis), el primercentre de Balears dedicat a la tecno-logia per a discapacitats físics, mit-jançant un servei professional espe-cialitzat en sistemes alternatius d'ac-cés a l'ordinador.

Es demana la reducció de ladistància entre vedats

Aprofitant la passada fira els diri-gents de la Societat de Caçadors dePerdiu amb Reclam, començaren aimpulsar una campanya propugnatla reducció de la distància mínimade 250 metres, actualment vigent,entre vedats per a la caça amb

BEI 47.:» INTAPAILJ

Morir t

Director Onofre Arbona MirallesRedactors i collaboradors:

Joan Miralles i Monserrat, Catalina SastrePericás, Guillem Mas Miralles, MiguelMartorell Arbona, Antoni Mateu Socias,Melcior Nicolau Jaume, Catalina BarcelóMayol, Josep Oliver Verd, Rafel PonsMairata, Felip Munar i Munar, GabrielCamps Ferrer, Miguel Mascará Crespí,Joan Barceló Cerda, Lluís Servera Sitiar iJaume Palou Garau.

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - uf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepósit legal: PM 133- 1958Nota: Les opinions aparescudes en els articles

firmats, sols són atribuibles als seus autors.Correu electrònic: oabonapau@terra.es

reclam. Diuen que a Mallorca no tésentit, ja que la majoria de finquessón petites, motiu pel qual conside-ren injusta aquesta mesura.

S'incrementa el fons decooperació municipal

L'aportació del Govern de les IllesBalears al Fons de CooperacióMunicipal s'incrementará considera-blement l'any 2004. Respecte a l'anypassat la mitjana d'augment és del10%, si bé a Montuïri será del 12%.Per aquest concepte al nostre pobles'hauran rebut 46.455 € l'any 2002;46.683€ l'any 2003 i 52.183 € l'any2004

Dia Escolar de la noviolència i la pau

El proper dia 30 de gener es com-memorará el 64è aniversari de lamort de Mahatma Gandhi. Una dia-da dirigida particularment als esco-lars amb l'objectiu d'expressar lapreocupació per la pau i també perla justícia i veritat. El lema d'en-guany és "Sí a la pau, no a la violen-cia, tu decideixes".

Aquesta revista ha rebut el suport del

GOVERN DE LES ILLES BALEARSConselleria d'Educació i Cultura

Direcció General de Política Lingüística

OPINIÓ 3*11)1,7.."...rJGener, 2004

Una ullada al 2003

Després de tantes celebracionsfestoses dels darrers dies del passatdesembre, en especial les de Nadal,Cap d'Any i ara els Reis, no sembladesentonat que donem una ullada aalguns dels esdeveniments viscutsal llarg de l'any que acaba de finir;fets que de qualque manera hauransuposat un estaló que va incidir enla majoria dels montuVrers o, alman-co, s'hauran de considerar fets de-terminants per a la majoria de lagent del nostre poble.

Al nostre parer la circumstànciaque de qualque manera marcará lavida de cada dia per espai dels pró-xims quatre anys és la de l'elecció oreelecció del nou batle el passatmes de maig. No és ara ni aquí elmoment de ponderar les aptituds i fi-gura del qui fou elegit, però de tot-hom és sabut que el 50% dels quiemeteren el vot es vprobabiear perGabriel Matas. Ara bé, ni les sevesdecisions són ni seran generalmentcompartides pels qui no l'elegiren nifins i tot per tots el qui l'escolliren.Això sí, de no satisfer les seves de-cisions a aquesta majoria que liatorgà la seva confiança és moltprovable que una altra vegada la se-va opció sia diferent. En el poble,tant dins el casc urbà com a fora vi-la, hi ha cedes deficiències i man-cances exposades per determinatsveïns i divulgades sobretot pels par-tits de l'oposició, que com més aviatmillor s'hauran de solucionar o em-prendre abans que sia massa tard.

Les importants millores en el plaesportiu duites aterme aquest anypassat hauran ca-racteritzat aquestcaire i assenyalatuna empremtatranscendental querepercutirá enaquesta i futuresgeneracions. Ensreferim, natural-ment, a l'edificacióde l'anomenat"Pavelló cobert", al'ampliació del te-rreny de joc del

camp municipal d'Es Revolt i a laimplantació de gespa artificial. Unatriple millora que haurà ennoblit l'es-port montuVrer en diferents aspec-tes, d'alguns dels quals també sen'aprofita gent que no practica l'es-port, com és la de la tercera edatque hi du a terme gimnástica demanteniment.

Són possiblement aquests dos elsaspectes més rellevants del passat2003. Ara be, no hem d'oblidar l'or-ganització de nombroses activitats,sobretot de caire cultural, els res-ponsables de les quals desinteres-sadament s'esforcen per millorar elscamps que tenen assignats. No ensreferim als centres escolars d'en-senyament obligatori, sinó a les ins-titucions i associacions, la finalitatde les quals és la de millorar els cai-res intellectual, físic o d'oci dels as-sociats i d'altres persones interessa-des a fi de conduir-los i orientar-losperquè puguin viure i conviure mi-llor.

Altres esdeveniments ja s'entre-veuen per a l'any 2004 acabat decomençar. A Montuïri resten per mi-llorar un bon grapat d'aspectes: uns,materials; altres, de convivència; itots perquè un dia ens puguem sen-tir millor dins els nostre poble. Noconcretam perquè cadascú tendráles seves pròpies opcions i conside-rará que tal o qual decisió seria lamereixedora de prevaler per damuntde les altres.

Montuïri, com la resta de poblesde semblant categoria, es caracterit-

za per la seva quie-tud i tranquil-litat,sols, a vegades,sacsat per algunesdeveniment ex-traordinari. Ara bé,si tots ens esforçás-sim per arribar a sersemblants a una fa-mília ben avinguda,viuríem millor, ambmés bonança i pauels dies del 2004 iels que vendrandesprés.

O. ARBONA

No criticarEncara que sien pocs els matri-

monis que arriben a les noces d'or,a Montuïri tots en coneixem.Actualment, de no morir-se'n cap,enguany n'hi arribaran nou. Sóngeneralment persones admirablesque han viscut plegades més decinquanta anys, és a dir, han pas-sat més de mig segle, una partidaexalçant-se un a l'altre i la resta, al-manco, acceptant-se. Els qui elstracten, generalment diuen d'ellsque un i altre han estat i encarasón encantadors, dels quals finstot es podrien enlairar més aques-tes qualitats quan sospesam avuien dia la poca autoestima que te-nen tants de cònjuges, que un bongrapat d'ells als pocs anys de ma-trimoni ja s'han separat. És moltpossible que si s'haguessin es-forçat per fer feliç l'altre, tot consi-derant que posseïen moltes cosesen comú, no haurien arribat al casextrem de la separació. Així i tottrobam casos en qué és millor ha-ver adoptat aquesta determinació;si bé, en general, haver-la hagut deprendre després d'anys de conei-xença dels defectes i qualitats, i deconviure-hi —amb aquestes man-cances i condicions— moltes perso-nes normals les haurien superat.

Es coneixen persones que a caseva jamai critiquen, omplen desatisfacció tant l'esposa com elsfills o filles, ja siguin aquests, pe-tits o grans; i és más, es tenentota casta de consideracions unamb l'altre i s'abstenen rigorosa-ment de fer crítiques domesti-ques. Se saben dominar i amb laqual cosa la vida dins la llar ésde cada vegada més agradosa.Avui s'arriba a dir que més delcinquanta per cent dels casa-ments acaben en fracàs i una deles raons per les quals tants desomnis romàntics finalitzen en-fonsant-se, és degut a les inútilscensures mútues, ja que, en con-cret, les crítiques són les que a lallaga trenquen el cor.

SALOMÓ

Super MontBip Extens assortitados Gran varietat de productes d'alimentació

Peix congelat • Carnisseria • XarcuteriaPanadería • Fruita i verdura • Begudes • Neteja

I TOTA LA NOVA GAMMA DE "LEADER PRICE"

Av/ Es Dau, s/n

Tlf. 971 64 67 60

Montuïri

BIsuper merc

4 OPINIÓGener, 2004

Simpática CecíliaVal més caure en gracia que esser graciós

L'anècdota és senzilla, familiar iamb un to d'humor. Pel qui la pro-vocà i pel qui fou el seu destinatarival la pena de conservar-ne lamemòria.

El consignatari va esser una auto-ritat pública qui, per exigència de laseva missió particular, ha de ser, iés, un home íntegre, obert a tothom,portador d'esperança i consol, confi-dent, animós i un bon grapat d'altresqualitats a benefici de tot el poble.

La cosa va d'un rifa. Encara recor-dam que el diumenge 23 de novem-bre passat va esser el dia del tercerconcert commemoratiu de les festesen honor de Santa Cecília, Patronade la música, i del dinar a CasCarboner. També el dia de la rifa.Aquesta, abundosa en regals, grà-cies a la generositat de cases comer-cials i particulars montuVrers, deixàuna tal filera d'agraciats que cridàl'atenció qui en sortí sense premi.

El poble s'ho mereixia perquè unavegada més donà oroya de civilitat,saber esser i estar, ser capaç dedeixar admirat qualsevol observadoratent de l'espectacle social que pre-sentava el menjador del ben cone-gut restaurant. Montuïri es presenta-va unit, "tants de caps, tants de ba-

rrets", pero tots menjà-vem el mateix pa i la ma-teixa sal; tanta barreja degeneracions com vul-gueu, però tots brindantamb el mateix vi; diversi-tat social, però tots parti-cipants de la mateixa tau-la. Sí, senyor, el magníficespectacle del Montuïricohesionat. Uns hand'atemperar l'orgull, altres nuar lacoa de la ràbia, el de més enllà en-dolcir la cara de l'enuig... I tots prac-ticar l'obertura d'esperit, la conviccióen la convivència democrática, elsaber captar i viure la realitat del se-gle XXI. Si la vivència del dinarl'allargássim 364 dies més, quin èxitper a tots nosaltres!

Però ataquem de veritat i en ex-clusiva la rifa. Quan ja hi havia mol-ta de gent contenta amb el seu pre-mi, les organitzadores oferiren unajoia consistent amb una camisad'estiu bicolor, blanc i vermell, distri-buïts geomètricament i, tret el mésmodern de tots, amb una inscripció"virguera". Aquesta cauria damunt elpit del possible guanyador i conteniaaquestes paraules: Condoms, puroingenio.

— Condoms (escrit així) i qué

deuen esser?

— Serás beneit, i en quin món viustu? Tots els nins/es, al.lots/es deMontuïri saben qué són, i tu encaraamb aquestes?

— Perdona, però jo somde la vella escola i en elmeu temps no estudià-vem anglès.

Com quan era nin, vaigveure que la paraula tenia"morbo" i corrensos al dic-cionari. El meu afany esveié decebut. Només hitrob: "preservatiu (ACC.3)". Corrensos altra vega-da a la lletra P, accepció

i aquesta vegada sí, el misteri aldescobert : "m. funda de materialelàstic amb qué..." Bono, no importacopiar res més... Però si això és alió!De cop em vingué aquella vivènciainfantil del benvolgut escola Sion co-brint els ciris encesos amb una ca-putxeta de Ilauna cónica.

Però no, no pot ser el del diccionari,perquè després vénen les paraules"puro ingenio" (enginy en català).Aquesta paraula connota aptesa, apti-tud, manya, traca, tranc; també giny,arma, indústria. Totes aquestes parau-les suposen virilitat, joventut, empenta,personalitat atlética. Més bé acarencap a aquell eslògan olímpic "menssana in corpore sano"...

Al cel, Cecília esbosa un somriured'entremaliada malícia. Está pen-sant quin dels assistents farà que si-gui blanc de la sort. Será el primerdirector de la Banda? Será el segondirector? Per ventura el director dela Coral Mont-Lliri? O un membredel Patronat, o un professor del'Escola de Música, o un alumne?

Cecília pega un esclafit de riure iés que ja ha elegit el sortós. Disfrutaanticipadament del tolerable com-promís i el suau rubor que li faràpassar. Qui ha estat l'escollit? Nimés ni manco que la persona mésbenvolguda i representativa del seupropi partit, el PC (PC: PartitCelestial, no sigueu malpensats!)

Revelada la teva broma escaient,com ens has caigut en gràcia, gra-ciosa Cecília! Gràcies per la rialla.

JOSEP OLIVER I VERD

Servei de transport propi per a totaMagatzem i oficina

Ctra. Palma-Manacor, km. 28,5 • 07230 Montuïri (Mallorca)Tlfs. magatzem: 971 64 67 44 • 971 64 60 95

Tlf. particular: 971 64 61 73

PREFABRICATS FABRICACIó DEBALUSTRADA I

, BIGUES DE TAN)IMITACIÓ FUSTAMATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

azsrsr..".7F.A.1LT Gener, 2004

OPINIÓ 5

Un nou poema de Martha Elena Valiente

La poetessa, Martha Valiente,arrelada a Montuïri i que tanta esti-mació sent per la nostra vila com hodemostra el seu llibre " Com el oli-vo (canción para Ani)"ens ha fet arri-bar un nou conjunt de poemes ambel bell encàrrec de traduir-ne algun ala nostra llengua. Hem assumit elrepte amb illusió però intuint les di-ficultats que la tasca traductora ge-nera. El pas d'una llengua a una al-tra no és fácil. El vocabulari que usaMartha Valiente és molt ric. Els sig-nificats de les paraules contenenuns matisos segons la zona de parlad'un idioma. Per això un instrumentcom el diccionari Alcover-Moll, en elmarc de la nostra llengua, és tan im-portant ja que desplega unes varie-tats dialectals que enriqueixen elseu conjunt en un grau extraordinari.

Hi ha sentiments que solamentsón expressables per mitjà de laIlengua materna. La poesia necessi-ta la llengua materna però també és,com s'ha dit, la pròpia llengua ma-terna del gènere humá...s'assemblaa un garrigó abans de convertir-seen camp llaurat, s'assembla al pri-mer arrecer que troba un home quanvol protegir-se d'un temporal. En lapoesia l'ésser humà troba resguar-dats els redols espigats del conei-

Carta at director

xement i de la felicitat humana.Hem cercat en el poema elegit

una fidelitat a l'original, un intent defiltrar l'esperit poètic que belluga enel seu interior.

¿Qué se podrá hacerQué es podrá fer

con tantas desazons?amb tants de neguits?

Qué corazón abriréQuin cor obriré

con esta llave tuertaamb aquesta clau torta

que llueve i llueveque plou plou

desde antes de ayerdes de despús-ahir

desde hace tanto?des de fa tant?

En el poema estés dins el recintede dues preguntes la poetessa pre-senta en el primer tram una càrregad'inquietuds, topa amb impaciènciesi lluita per guanyar força davant unsdesassossecs o neguits que volenprolongar la seva ombra imminent.Sap que no només és ella la queestá exposada a la pèrdua de la se-renitat. Així la pregunta no s'ofereixdes del seu jo solitari sinó que abas-ta a tots els lectors-oients i els impli-ca en el seu interrogant poètic iexistencial. També mostra la situa-ció oberta de les possibles respos-

tes i comunica sense anomenar-lala preocupació per l'Argentina quesempre participa del seu sondeig ide la seva esperança.

A continuació, després de l'espaiblanc, qualitat essencial per enten-dre la poesia de Martha Valiente, esprodueix un canvi. L'autora emprènla via de la primera persona i es de-mana Quin cor obriré... Un cor quevol obrir des del seu propi esforç,des de la seva voluntat expansiva,però disposa d'eines humils: unaclau torta, que tal vegada simbolitzales nostres carències i imperfec-cions. Aquí la meravella del poema,l'autora conscient del desassossecinicial que sobrepassa les seves for-ces sap que només hi pot lluitar desde la modèstia, des de la senzillesad'un gest. Però és necessari insistir,com la pluja ho demostra amb lesseves gotes repetides, i deixar queles pròpies vivències s'amarin en unespai de temps proper( despús-ahir)i il.limitat alhora( des de fa tant).Les troballes aconseguides des del'esforç personal poden projectar-se d'alguna manera. És el que ensofereix Martha Valiente des del sug-geriment d'aquest poema: la vida enla seva complexitat d'experièncieson el temps és un garbell inevitable.

El poema queda badat. Un tel dellibertat el cobreix, una esperançavol acostar-s'hi perquè en el fons,com Antonio Machado, la poetessacreu que " Hoy es siempre todavía".

LLUÍS SERVERA SITJAR

Sr. Director:Vull informar-lo de determinats

fets que varen ocórrer en el localcultural de la banda de música deMontuïri el dia 10-10-03 devers les2130 hores que és quan començal'assaig general.

Jo vaig esser víctima d'uns insults iamenaces per part del president dedita banda. Una vegada denunciatsel fets i després d'haver-se celebratel judici el dia 10-12-03, i en no tro-bar cap deis membres presents de labanda per dir la veritat; jo, a partir dedia 12-12-03, deix irreversiblementde tocar amb dita banda, ja que elsmúsics presents no volgueren testifi-car dels fets ocorreguts.

Pep Roca Mas

Encara que un sectordel poble considerás enGabriel Gomila Fiol "Nofre" comuna persona extravagant, el de-senvolupament de la qual es dife-renciava un poc de la de la restadels seus coetanis, realment noera així, sobretot si un s'atura aconsiderar el per qué d'aquestaactitud que el caracteritzava. Unasèrie de particularitats que d'ell iper conèixer-lo millor se'n podenesmentar, faran que ara, quatreanys després de la seva mort, se'lpugui jutjar així com pertoca.

En primer lloc cal situar-lo dinsl'època en qué va viure. Va néixerel 22 d'octubre de 1912, un tempsd'estretor, de feina i de privacióde comoditats. Aixà féu que denin, als 9 o 10 anys els seus pa-res ja l'enviassin a fer de porque-ret a Na Pelada, primer hi anavaa peu i al poc temps amb algunade les bísties que tenien a ca se-va; de les quals no se'n separàfins a la seva mort. Ara bé, desd'aproximadament la meitat de laseva existència, va haver de sofrirterribles dolors a l'esquena, tanforts que a vegades Ii impedienfer segons quines feines. Per altra part, una nodridaguarda d'indiots que gairebé arribaven als 400, feia queestás entretingut bona part del dia, els quals Ii propor-cionaven un considerable guany.

Ja de més edat el trobam pasturant una altra guar-da, aquesta vegada de bòvids, per camins, torrents icarreteres, tan grossa que arribaren a ser 25 animalsde banya, entre vaques i bous. I tant s'allargà aquestatasca que fou la darrera persona de Montuïri que enpasturava. És per això que pel poble qualcú, en poste-rioritat, afirmava que "des que en Nofre no guarda va-ques pels torrents, aquests estan ben bruts".

Als 30 anys, el 20 de febrer de 1943, un matí, prest, escasava amb na Maria Amengual Pocoví "Catxeta". Primertingueren en Pep, però malauradament va morir als 2anys. Després tingueren un altre nin i el batiaren amb elmeix nom del difunt. I ja més endavant naixia una nina,malgrat la mare d'en Biel "Nofre" nomia Francinaina, no liagradava aquest nom, motiu pel qual, a instàncies de lamateixa padrina, li posaren per nom Francisca.

Entre els trets més característics podríem esmentar-ne uns quants. Per exemple: de nin no va anar mai aescola, sols de jovençà algunes setmanes els vespes;tan poques que ell mateix deia que no sabia Iletra.

Tenia molta força: amb una rná es carregava un sacde 100 quilos. 1 la seva dona no quedava enrere. Una

vegada escampant "abo-no" amb un sac de 100

quilos li digué: "Maria, ara et tocaa tu: agafa'n un". I na Maria sensepensar-s'ho gaire, l'agafà i el du-gué allá on Ii digué. Això era enEs Puig Moltó, a un tros que te-nien Ilogat a mitges. Per cert, queel segon fill —qui fa poc s'ha can-viat el nom pel de Pere Antoni—gairebé va néixer al "Clot del'Infern", tant de temps hi estava elmatrimoni. Però no; vingué al móna ca seva, emperò ben prest, solsde setmanes, ja el portaven i ro-mania, mentre els seus pares tre-ballaven, dins una caseta que alláhi havia.

En el Puig Moltó en ceda oca-sió Ii robaven els melons. I que faell? Una nit hi anà a vetlar i va tro-bar dos lladres, que per cert erende poble estern, que li robavenels melons. A les bones els diguéque els deixassin; però aquestsl'envestiren amb un ganivet il'amenaçaren de mort. En Biel"Nofre", per-e), anà més enllà; estreu una pistola i els demanà quese n'anassin. No el cregueren idigueren que era una arma de

bromes. "Quaranta punyetes —digué ell—; ara ho veu-reu!". Posa rná a la pistola, la carrega... però els Iladresen sentir el renou "ho donaren a ses carnes". De Ilavorsençà i per espai de molt de temps, ni aquells ni cap altres'atreví d'anar a robar melons per aquells indrets.

Se'l va veure molt de temps amb bístia i carro, finsprop de la seva mort, si bé darrerament es féu amb unmotoret amb el qual s'enfadava moltes de les vegadesque no es volia posar en marxa.

Ja molt madur volgué seguir la tradició del seu pare,de glosador. Recordava que a ca seva encara n'higuardava una 'libreta plena. Fou per això que durantmolt d'anys en Biel "Nof re" es presentava a les beneï-des de Sant Antoni on no mancava la seva glosa, unavegades amb més encert que altres. Però no arribàmai, ni de molt, al seu pare, tot i que pretenia fer unaedició de les seves. "Pagant lo que sia", deia al quisubscriu. Així i tot no el convencérem, però tampoc norecopilàrem ni editàrem el seu mediocre glosat.

Fins a la seva mort, esdevinguda el 6 de juny de1999, tothom esperava, a les beneïdes, les gloses d'enBiel "Nofre". I amb aquest tarannà esdevingué un homepopular, bondadós, sense malícia, que no es va arribara situar dins el temps modern de finals del segle passat.Així i tot fou fidel a les seves conviccions.

O. ARBONA

LA 1111111111E COMENTADA

Era a les beneïdes de Sant Antoni de 1987

A les beneïdes, tothomesperava, les gloses

d'en Biel "Nofre"

6 DE VENA 1310 TVLA.7PAALT

Gener, 2004

7A L'AGUAITOr•I.A.PAN-7

Gener, 2004

TANTA 5012T QUE WHE FETL'ANALÍTICA PASSAT FESTES

ADROGUERIA I ELECTRODOM ÈSTICS

LACAMONTUÏRI

DETelf. 971 64 62 50

orPprant a la \tila feri poble

S'han automatitzat les campanesde l'església. Des de començamentsde desembre l'escolà ja no ha de pu-jar al campanar ja que totes és po-den controlar i fer tocar des de la sa-gristia.

***L'homenatge que es va retre al dia

de sa fira als qui han estat presi-dents de la Societat de Caçadorsfou merescut, del qual no tan sols sen'alegraren els mateixos interessats,sinó també la majoria dels aficionatsa la cinegética.

***L'oposició critica els qui governen i

aquests fan la mateixa cosa ambaquells. Ara bé, la majoria de veïnsja s'han acostumat a aquestes bre-gues i sols les donen una importàn-cia relativa

***Els responsables de l'escoleta de

0-3 anys voldrien que els qui gover-nen i també tot el poble donassin aaquesta entitat el degut recolza-ment.

***A molts d'indrets del poble i del

terme manca vigilància. No passasetmana que no es divulgui un o al-tre robatori. Mentre uns !ladres s'a-profiten de descuits; altres, engan-yen; i la resta empra la violència.Essent així tothom s'haurá d'espavi-lar i de rebot no deixar les portesobertes. I si no que ho diguin els quija n'han estat afectats. Pensem queels municipals no poden estar per toti a la mateixa hora.

Qualcú encara demana quins sónaquests dos montu'irers que abansde les passades eleccions assegu-rayen que si guanyava el PP "elsoferirien sengles direccions gene-rals". Solució: O no seis n'ha oferit oles han refusades.

***Convendria deixar clar que en-

guany era la "Fira de sa Perdiu" nú-mero 25 (la primera se celebré el 8de desembre de 1979), però no, quees compleixi un quart de segle des

de la primera, si-nó sols 24anys... I 23 desdel renaixementde "Sa Fira deMontuïri.

Massa succes-sos han ocorre-gut el mes pas-sat. Robaren alsupermercat ise'n duguerenbotelles, caves, ialtres. Un matí amolts de cotxes es trobaren els vi-dres romputs. Entraren a dues ca-ses i robaren or i altres objectes idoblers i també ho giraren tot.Cercaren els Iladres i no els troba-ren. La gent demana més vigilància.

***Per si no fossin suficients aquests

fets, vet ací el darrer: Pel carrer deSant Bartomeu se sentiren forts Ila-ments d'una dona. Llavors se va sa-ber que s'havia trobat amb donesdesconegudes que dins ca seva es-codrinyaven callaixos cercant objec-tes de valor per robar-los-hi.

• -*-41Es neteja la part escultural del por-

tal dels homes de l'església. Segurque en estar acabada, la neteja, ofe-rirà un aspecte més agradós.

***La mort d'Antoni Mayol Verger "de

ses Donades" fou molt sentida pertant popular com era arreu deMallorca ja que amb el seu germà

es dedicava a instal.lar motors d'ai-gua al pous i era un dels pocs ques'afanyava pels de gran cabdal.

***Fou una notícia que en ceda ma-

nera es comentà per la vila l'incendia una caseta dins el terme deMontuïri a conseqüència del qualmoriren dos joves externs.

Fou notable "l'escampadissa de vi-dres en el punt ved després d'havertrabucat el contenidor", digué un queper allá va passar. I afegia queaquests fets s'haurien d'evitar.

***Va satisfer el fet que alguns co-

merços de la vila dels que tradicio-nalment oferien calendaris per Nadalals seus clients, enguany ho substi-tuïssin per altres detalls.

• **I de la innocentada dels "quintos"

de torn, qué me'n direu?EN XERRIM

DE L4 CASA DE LA VILA8 1211101"A.7F•AlLT

Ganar, 2004

INITAILIM E 11n11111" U INI F O> 111111101^Resum de l'acta de la sessió plenària ordinària del 2 de desembre de 2003

Comunicacions de batlia1- Dia 13 de novembre es va sig-

nar el contracte administratiu d'as-sisténcia técnica per al mantenimenti realització de Radio Murta.

2- Dia 19 de novembre es va sig-nar el conveni amb Banca March pera l'exposició de les obres de RieraFerrari a l'Ajuntament.

3- S'han remas a la Conselleria deTreball i Formació del Govern Balearles dates de dies festius locals per al'any 2004.

4- S'han acordat les següents de-legacions de representació del'Ajuntament als regidors que s'es-menten: Fundació Son Fornés:Maria Verger; Consorci d'InformàticaLocal: Rafel Fullana; Consorcid'Aigües de Mallorca: Jaume Bauçá.

5- Convocatòria del Consorcid'Informática Local.

6- Actes, citacions i informes de laMancomunitat del Pla de Mallorca.

7- Informe de la Conselleriad'Interior sobre repartiment del Fonsde Cooperació Municipal.

8- Informe judicial sobre incompa-tibilitats del regidor que és membrede societat contractista.

Protecció civil de MontuïriPer unanimitat s'acordá crear l'a-

grupació de Voluntaris de ProteccióCivil de Montuïri i aprovar inicialmentel seu reglament regulador.

Policia turísticaPer unanimitat s'acordá aprovar

l'esborrany de Conveni de col.labo-ració entre la Conselleria d'Interiordel Govern Balear i l'Ajuntament deMontuïri per a la posada en funcio-nament de la policia turística aaquest terme municipal.

Preus de l'Escola de Músicade Montuïri

Per unanimitat s'acordá la modifi-cació per error material dels preusd'instrument i increment als estudismusicals de 3r i 4t curs de músicaamb les assignatures de cant coral iclasse musical col.lectiva

El bale iregidorsvisitarenexposi-cions i

mostresde tota

castaamb

motiu dela

passada

fira

Conveni de col-laboracióamb l'Escoleta

Per 6 vots a favor i 5 abstencionss'acordá firmar un conveni de col.la-boració amb l'entitat "Molinet deVent CB" per facilitar la prestació delservei d'escoleta a Montuïri, corres-ponents a activitats educatives de Oa 3 anys.

Ordenança medi ambientalreguladora de la neteja

viàriaPer unanimitat s'acordá aprovar

inicialment l'ordenança medi am-biental reguladora de la neteja viàriai de zones públiques i privades, debon funcionament de la recollida deresidus i d'utilització del servei deparc verd de Montuïri.

Moció del PSM sobre lacreació de comissió per al'elecció del Batle del PuigA fi d'evitar discòrdies i enfronta-

ments en l'elecció del Batle del Puig,per unanimitat s'acordá la creaciód'una comissió formada per un regi-dor de cada una de les formacionspolítiques amb representació munici-pal amb la funció de consensuar unaproposta entre els montukers i mon-tukeres que hagin pogut destacardins qualsevol àmbit de la vida políti-ca, social, esportiva, cultural... i tam-bé persones que hagin desenvolu-

pat accions de caire humà i solidariamb la resta de conciutadans. Si noes consensua la proposta es dura aple.

Moció del PSM sobre elsingressos procedents de

permisos d'obresDesprés de llegida la moció, expo-

sades les deficiències en aquestamatèria i el propòsit d'actuacionsconcretes, s'acordá retirar la mocióper part del grup proposant.

Moció del PSM sobreal-legacions a l'aprovació

inicial de la modificació n 2 2del Pla Director Sectorial de

Carreteres de les IllesBalears (Mallorca)

Després que el batle digués que elPla ja está aprovat i Ginard con-testas que "és un tema suficient-ment important per l'Ajuntament, vis-tes les actuacions fetes per aprovarel Pla ..." i es fessin per un i altre al-tres observacions, i posada a vota-ció aquesta moció, fou rebutjada per5 vots a favor (PSM i PSOE) i 6 encontra (PP).

Precs i preguntes(Degut a la manca d'espai i a la

seva extensió, s'inclouran en el prò-xim número).

REINA ESCLARAMUNDA

DELEGACIONDE HACIENDA

INSALUD

•P.CENTRE ORTOPÈDIC PALMA

• Ajudes tècniquesCadires de rodes, llits sanitaris,

grues, camikaclors...

• Plantilles a rnida

• Órtesi i pròtesi

• Ortopédia esportiva

• Departament de mastectomia

C/Reina Esclaramunda, 4 - 07003 Palma

Tel.: 971 717 933

1 121 0 INT.A.1,...e.A.XJGene'', 2004

NOTICIARI LOCAL 9

"Sa Fira"Els actes programats per a la fira

del 2003 tengueren un digne colofóel diumenge dia 7. Com en edicionsanteriors es pot dir que no mancàres i que tot va discórrer amb tantanormalitat com era de desitjar.

Conferència sobre boletsOrganitzat pel Patronat Cultural de

Música, dia 12 es va oferir una con-ferència recolzada amb diapositivesaclaridores i especificadores de lesdiferents castes de bolets, amb es-pecial incidència als qui es trobenarreu de Mallorca.

Auto atitzaci• de lescampanes

A principis de desembre les cam-panes del campanar de l'església fo-ren motiu d'una sensible millora pertal de poder-les tocar sense neces-sitat de pujar al campanar. Des deIlavors ericé es poder tocar sols pol-sant un botó des de la sagristia.

SuccessosIncendi mortal

Un jove de 23 anys de s'Arenal iuna jove de 25, de Llucmajor, mori-ren a conseqüència de l'incendi quees va provocar a una caseta deverses Puig Moltó la nit del 2 al 3 de de-sembre passat, on ells hi romanienaquell dia. La trobaren a ella modacarbonitzada i ell va deixar d'existir3 dies després. Se sospità que tira-ren benzina a la xemeneia per ferfoc, però es va estendre amb tantarapidesa que no el pogueren sufo-car.

RobatorisEls primers dies de desembre, tres

robatoris sacsaren l'ambient del po-ble. Un fou al "Super Aldi" on els Ila-dres hi entraren per la part de dalt,de les teulades, i se'n dugueren gè-nere de valor. Un altre fou a una ca-sa particular, d'on varen sostreure900 euros. 1 el tercer, també a unacasa del poble, d'on extragueren pe-ces d'or i joies familiars preciosesantigues de molt de valor material isentimental. No s'han trobat els Ila-dres encara que es tenen sospites.Convé, per altra part, deixar sempreles cases ben tancades.

Nit de MatinesL'església es va tornar omplir el

vespre de dia 24 per participar de lacelebració de matines. Com ja escostum, el cant de la sibilla, el del'ángel i el sermó de la calenda ambl'extraordinária participació de laCoral Mont-Lliri donaren excellentesplendor a la commemoració delNaixement del Messies.

Un reumatóleg a MontuïriEl metge reumatóleg Miguel

Llabrés Jaume a partir d'aquest ge-ner s'establirá a Montuïri i visitará ca-da dia al carrer Major núm. 5,onatendrá el públic en general, de la se-va especialitat, amb carácter privat.

Mn. Sebastià Miralles, jubilatA finals de desembre passat es va

jubilar Mn. Sebastià Miralles Trobat,capellà montuVrer que darreramentexercia com a rector de la parròquiad'El Terreno. A partir d'ara ha fixat laseva residència a Montuïri.

Nit de cap d'anyUn bon grapat de persones sobre-

tot joves i de mitjana edat, es con-centraren a Placa per celebrar con-juntament la nit vella, on no manca-ren les tradicionals platillades. Moltgent, però sobretot la joventut, a co-mençat el 2004, continué una nit debauxa fins a la matinada.

I que aquesta alegria i benestar nos'acabi mai. Molts d'anys!

ORTOPEDIA

10

ENTREVISTA

131..431.rt"Gener, 2004

Martí Ferrer Ribas "de Son Coll"

President de la PRAIB explica la missió d'aquest organisme

Quantitat d'anècdotes i conjuntures han transcorregut al llarg de la seva vida

Seriós i al mateix tempsamb molt bon humor, enMartí Ferrer Ribas contes-ta als nostres interrogantsi exposa els seus punts devista sobre els emes quetractam. Unes vegadesconcís i altres, explicant-se detalladament. Entu-siasmat amb la seva pro-fessió i apassionat pelsanimals, deixem que elsvaig explicant.

Nasqué a Montuïri el 21de gener de 1958.Després de les primeresIlet res a Ca ses Mongespassà a la Sala Marianaon impartia classes elmestre Sebastià Portell.Estudià el Batxillerat alCol.legi Sant Josep Obrerde Palma, aconseguint eltítol d'Auxiliar Administra-tiu al mateix centre educa-tiu. El març de 1980 es casà ambMagdalena Miralles, essent el primermatrimoni civil que se celebrà al po-ble. Tenen una filia de 16 anys.

Quan Ii preguntam per la seva pro-fessió ens diu que és ferroviari del'empresa del tren de Sóller, si béabans va estar dedicar a representa-

pació dins l'empresa ia qué et dediques ac-tualment?

—La meya primera fei-na fou a la taquilla des-patxant tiquets als viat-gers. Actualment des defa anys, exercesc de re-visor.

— És acceptable elnombre de viatgersque transportau?

—Sí. No puc donar xi-fres, però transportammolts de viatgers; i enl'estiu augmenta consi-derablement la quantitatde persones que viatgena la nostra línia.

— Pots fer-nos breu-ment algun comentario dir-nos certes carac-terístiques de tipushumà o tècnicd'aquesta línia?

—Som els menys indicat pel cas;però et diré que el tren de Sóller,com s'anomena popularment, és unelement vital de cara al turisme; ofe-reix un gran servei i dóna molt bonaimatge de Mallorca. Pots fer constartambé que és l'única empresa ferro-viària privada d'Espanya que es de-dica al transport de viatgers. Es vainaugurar l'any 1912 i el tramvia deSóller al Port, el 1913. Els dos sónde la mateixa empresa.

—Quin temps empra per anar dePalma a Sóller o viceversa?

—Cinquanta-vuit minuts aturant-sea totes les estacions.

—Quin preu té el viatge?

— 2,47 euros. Hi ha també el bitlletturístic que és més car: costa 6Euros, degut que el tren s'atura allocs determinats perquè els viatgersadmirin el paisatge. Anar a Sólleramb el tren és descobrir altra voltauna Mallorca esplendorosa que en-cara s'assembla a aquella illa Ilumi-

cions durant dos anys.

—Quants d'anys fa que treballesa la línia del ferrocarril de Sóller?

— Mira... Vaig ingressar a laCompanyia l'any 1981; per tant favint-i-tres anys que hi treball.

—Quina fou la teva primera ocu-

Hotel Qural E figueral Nou

tš do Montuïri1etaurant

Difigent serveiAmb totes Ces comoditatsAcurada atenció at dientServei de noces i banquets

Ctra. Montuïri - Sant Joan, Km. 07 • Tel.: 64 67 64 • Montuïri

13 0 N.A

ENTREVISTA

11Gener, 2004

nosa de principi de segle XX. És unviatge meravellós.

—En tots els anys que has tre-ballat amb aquest sistema detransport, segur que tens algunaanécdota per contar.

—Només n'anomenaré una, nomolt agradable. En certa ocasió elconductor i jo evitarem que el trenatropellas un home que es volia suï-cidar. El vàrem treure de devora lesrodes a dures penes entre el primer iel segon vagó. Tinguérem temps desalvar-li la vida. Fou impressionant.

— Davallem del tren i passem aun altre tema. Feres el servei mili-tar?

—Sí. Per cert el vaig complir a laCreu Roja, a Montuïri, quan el cen-tre d'assistència d'ambulàncies esta-va devora el Revolt. Vaig servir perespai de 18 mesos.

—Recordes algun cas excepcio-nal durant el teu servei a la CreuRoja?

—Bastants, però em limitaré breu-ment a uns quants: En ceda ocasiódes d'Artà recollirem una dona queestava a punt de donar a Ilum.Partírem amb ella dins l'ambulànciacap a Palma sense perdre temps iràpidament. Ens vàrem haver d'atu-rar al centre d'Es Revolt de Montuïrii allá, amb l'ajuda del seu home i lanostra pobra experiencia, nasqué elseu fill. En altres casos semblantssucceí que els nadons nasquerendins l'ambulància per camí cap a laclínica. Com he dit, nosaltres ajudà-vem així com sabíem i podíem.Record un cas tràgic. Recollírem unhome víctima d'un in-

En Martí té per contar.

— Sabem que ets un protector —perdonar-li un nom— dels animalsdomèstics autòctons de les nostresilles i que ostentes el càrrec dePresident de la PRAIB. Qué volendir aquests sigles i quina missió téaquesta entitat? Podries estendre'tsobre el tema?

Li satisfà la pregunta.

—Precisament m'hauré d'extendreun poc per deixar-ho clar —ens diurient—. Mira: des de fa més de 25anys existien a Balears diverses as-sociacions que es dedicaven a con-servar i defensar les races autòcto-nes domestiques de les illes.Podrien esser cans,bous, vaques,méns, gallines, coloms, indiots...,qualsevol animal domèstic propi delnostre arxipèlag i evitar la seva de-saparició. L'any 1982 es crea elPatronat de Races Autòctones deMallorca que agrupava totes les as-sociacions de la nostra illa. Al 1996es crea i reestructura un nouPatronat que és la Federació de to-tes les associacions de les nostresilles„on m'elegiren com a secretari.Es logra així reunir totes les associa-cions de Balears, com he dit, i d'aquínasqué el PRAIB, que vol dirPatronat de les Races Autòctonesde les Illes Balears. El 2003 en vaigsortir elegit president per unanimitat.

—Aquest càrrec, a més de res-ponsabilitat, duu també molta fei-na. Ens equivocam?

—En efecte. He hagut de moure'mper visitar altes personalitats gover-natives: els tècnics de la Conselleria

En Martí obtingué unprimer premi en un

concurs celebrat a laciutat alemanya de

Nuremberg, amb unaparella de coloms de

raça grossa

d'Agricultura, informant-los de lanostra labor i solicitar la seva aju-da. El temps del Conseller MateuMorro, juntament amb MateuGinard, foren molt bons per a nosal-tres; els millors fins ara. Esperamque els responsables polítics actualsresponguin igual. De moment he vi-sitat l'actual Consellera d'Agricultu-ra, Margalida Moner, i ha respostmolt bé.

— Rebéreu ajudes?

—Del Consell Insular rebérem eldarrer any un milió de pessetes i del'ex-conseller Morro, a través delfons de l'ecotasa, vàrem rebre quin-ze milions de pessetes que repartí-rem entre les setze associacionsque formen la Federació Balear.

—Això significa que us heu demoure i demostrar que treballau.

—Així és. Tots som conscients delfet i de la importancia de la nostralabor. Ja tenim un local moblat aSineu que de moment atendrá totsels integrants de la PRAIB. Voldriafer constar que tots els associats tre-ballam d'un mode altruista per res-pecte i amor als animals i a les plan-tes. He de dir, mentrestant, que ens

(Continua a la página següent)

fart. Volarem amb ellcap a Ciutat. Ja dins laclínica s'incorpora perell mateix damunt lacamilla i de cop caiguépostrat deixant d'exis-tir. Quants de casospodria contar; uns, fe-liços; altres, tràgics;però el grup de l'am-bulancia estàvem sa-tisfets de realitzar unsactes tan humanitaris,ajudant a unes perso-nes que ho necessita-ven.

12 ENTREVISTAGene,. 2004

(Ve de la página anterior)

movem en el sentit que aquestes ra-ces autòctones que intentam recu-perar, també es puguin criar en vis-tes a l'explotació comercial, creantun producte de més qualitat.

Es retura un moment i continua totseguit.

—Per dur a terme tot aquest pro-jecte necessitam, com he ressenyatabans, l'ajuda de l'AdministracióAutonómica. l mentrestant vull dirtambé que el President de la PRAIBhauria d'ésser un associat que ten-gués contacte de molt aprop ambels animals domèstics, un home delcamp, per exemple.

— El que has exposat és un plade treball d'envergadura.

—Ho és. Per?) tots els associatscol«laboram criant i millorant les ra-ces. Mira: a l'albufera de Sa Pobla,on hi havia fa anys quatre vaques aIloure, avui ja se'n compten una qua-rantena, sense comptar els animalsque criam cada un de nosaltres. Jomateix estic criant coloms, gallines iindiots de raça autóctona. A aques-tes races les voldríem introduir tam-

bé dins les finques públiques.

Hem d'assenyalar, mentrestant,que en Martí obtingué un primer pre-mi en un concurs celebrat a la ciutatalemanya de Nuremberg, amb unaparella de coloms de rapa grossa.

— Tot quant has exposat és moltinteressant. Anem ara a uns te-mes més personals. Les tevesafeccions?

—M'agrada el cinema, la música,viatjar, criar animalets, compartir al-guna tertúlia...

— Algun país o monument inte-ressant que t'hagi cridat l'aten-ció?

— He visitat ciutats importants icontemplat obres d'art meravelloses;però el que més m'ha cridat l'aten-ció, el que més he admirat ha estatla Mesquita de Còrdova.

—Un tema musical del teu gust?

— "L'estaca", de Lluís Llach.

—Un film interessant?

— "La pelota vasca", de JulioMénem.

— El que més admires de lespersones?

—L'honestedat.

— Una opinió sobre la societatactual?

Roman un moment en silenci.

—Consider que cada dia som mésinsolidaris i més egoistes, desgracia-dament.

Digne d'alabar la causa que duu aterme en Martí Ferrer i el seu equip.Constantment els mitjans informa-tius donen notícia de centenarsd'espècies d'animals i vegetals queestan desapareixent o estan a puntd'extingir-se. El PRAIB del nostre ar-xipèlag lluita per conservar-les.Noble tasca.

Cada un de nosaltres hauríem decol.laborar protegint les especies envies d'extinció, sien salvatges odomestiques, malgrat que només siaper poder contemplar el vol baix, rà-pid i fugaç de la cega entre els pins,o admirar entre les estepes satura-des de pedes de rosada, l'orquídiasilvestre que, prima i decidida, viuoblidada i desapercebuda dins elbosc.

MIQUEL MARTORELL ARBONA

veterinarismontuiri

Camí de Ca'n Tamos, s/n07230 - MontuïriTel./Fax: 971 64 66 49clivetmontuiri@airtel.net

Clínica Veterinària

1=1 medecina general• vacunacions• cirurgia

raig XLi ecografia• animals exòtics• perruqueriaLi

CONCERTAU HORA

1 1301\T.A..

Gener, 2004DE LA VILA 13

Neix el IVIAC Juvenil GCOS2Qué U durem?

Som un grup de joves montUirersque vam decidir donar sortida a lesinquietuds del jovent del nosJoanpoble. Per aquest motiu vam decidircrear el MAC juvenil (MontuïriAssociació Cultural) que, entre d'al-tres coses, intentará realitzar activi-tats diferents a l'oferta actual, ja queconsideram que aquesta és pobre.Per això, organitzarem conferencies,xerrades, taules rodones, concerts,etc.

La veu d'aquesta associació serála revista MAC de Torrent, de sorti-da trimestral, feta per joves i dirigidaals joves, tenint un interés generalper a la resta de la població. Es trac-ta d'enriquir la vida cultural del nos-tre poble i volem començar amb unarevista de nou format, amb ideesfresques i noves, nous temes, nouselements... La revista está oberta atothom que hi vulgui participar, sem-pre que se segueixi la filosofia plas-mada en el Capítol 1r, Article 2on del'estatut:

1- Dinamitzar cultural i socialmentla joventut de Montuïri.

2- Fomentar la cohesió i activaciódel jovent.

3- Evitar el sectarisme polític enles relacions del jovent, per tal de fo-mentar el respecte i la tolerància.

4- Fomentar les festes tradicio-nals i col laborar-hi.

5- Fomentar el respecte cap alpatrimoni i el medi ambient.

6- Fomentar la integració socio-

cultural i lingüística de la joventut im-migrant de Montuïri.

7- Fomentar el pensament obert icrític en contra del pensament únic.

8- Realitzar activitats amb i perals joves de Montuïri.

9- Informar i orientar els joves so-bre temes d'actualitat i d'interès ju-venil.

10- Concienciar els joves de la re-alitat lingüística per tal de fomentarl'ús del català.

11- Promouré especialment lesactivitats culturals que fomentin elsvalors de llibertat, igualtat, solidari-tat, defensa de la natura i coopera-ció en front dels valors consumistes,sexistes i discriminatoris que degra-den la nostra societat.

Tots els escrits de qualsevol àmbitseran ben rebuts al correu electrònicmacjuvenil@hotmail.com; així comles crítiques o sugerencies que ensvolgueu fer arribar. També seranben rebudes totes aquelles perso-nes que vulguin fer feina desinteres-sadament a l'associació.

La junta directiva provisionald'aquesta associació cultural estáformada per Toni Casanovas (presi-dent), Joan Sacies (vice-president),Jan David Verger (secretari), LlorençMunar (tresorer) i Biel Sampol,Andeu Vidal, Catalina Mas, ToniMesquida, Joan Sampol i Paula M.Amengual com a vocals.

Grup re-presen-tatiu dela novaassocia-ció dejoves,diesabansdeSa Fira,damuntelsgraons

Passat sa fira i Nadalcomençarà es generdos mil quatre i si va béels Reis duran un regalals qui s'hauran portat bé.

Verge de la Bona Pau,jo just vos demanaréque els Reis duguin, si convé,en el món salut i paui ajuda al qui l'ha mester.

Duran mirra, encens i ori a Betlem s'aturaran,a Jesús li donaranels tres Reis el seu tresor,de genolls l'adoraran.

Tots noltros, qué Ii duremen el portal de la coya?Segur que té poca robai per menjar res li sobra.Per ca nostra cercaremiii durem qualque cosa.

ANTONIA ADROVER

Particular cercasolar rústic

urb percoistruir mierda

a EVontufri

Tlf. 619 87 85 38

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

14 ENTREVISTA

12115kib

Gen«, 2004

ELS NOUS REGIDORS, UN A UN

Antònia Arbona Rossinyol"Cree que seria molt bo que d'aquí endavant es pogués seguir fent feina amb els

regidors de l'equip de govern"

Era el passat mes d'agost de 2003quan presentàrem n'Antónia ArbonaRossinyol poc temps després d'ha-ver-la elegida com a presidenta delPatronat Cultural de Música deMontuïri. Per aquesta raó els nos-tres habituals lectors ja tendran mo-tiu suficient per coseixer-la, raó perla qual ara deixam de repetir les se-ves dades personals. I per altra part,des del començament d'aquesta le-gislatura, com és sabut, ocupa el ca-l-1-w de regidora pel PSM en el nos-tre Ajuntament. I aquest sí, és l'as-sumpte que volem esbrinar ambella: la vessant política que tambéomple una part del seu temps lliure,comesa que ella pretén desenvolu-par amb el màxim interés i esmena.

—Antònia: al llarg d'aquest migany com a regidora, com valoresla tasca del Consistori en gene-ral?

—En general, podria dir que bé, almarge d'alguns temes puntuals queels hauria desenvolupat d'una altramanera o hauria fet unes altres ac-tuacions, sempre dins la línia políticadel grup municipal del qual formpart.

—I la dels regidors de l'oposició

entre els quals t'hi comptes?

— Els regidors amb els que tencmés relació, són en Rafel Miralles ien Jaume Ramonell, perquè junta-ment amb ells i la meya companya,na Margalida Mayol he format partde la comissió de festes de SantBartomeu, i la seva tasca la puc va-

lorar positivament, sobretot pel mo-tiu de saber escoltar algunes de lespropostes que varem fer com a grupmunicipal de l'oposició i acceptar-les, malgrat el programa ja estiguésbastant elaborat.

— Com consideres aquesta pre-sa de contacte?

—Crec que seria molt bo que d'a-quí endavant es pogués seguir fentfeina amb ells, amb aquest carácterparticipatiu que em varen demostrar,però també a la vegada els demana-ria poder participar més activamentamb totes les propostes prèviament.També a l'IMEM, compt amb ellsdos i el Batle, la seva tasca aquí ésacceptable, per?) sempre podria dirque millorable segons el meu puntde vista i des de l'oposició.

— Com avalues personalment lateva comesa, en particular?

—La meya tasca, en particular, enaquest moment bàsicament és lad'anar aprenent dels que tenen mésexperiència, tant d'uns com d'uns al-tres. Saber valorar les coses que es-tan ben fetes i saber fer una oposi-ció digna i respectada.

—Com s'aconseguirà?

— Això s'aconseguirà anat alsPlens de l'Ajuntament o a les reu-nions de l'IMEM amb les idees cia-res i organitzades prèviament pelgrup de regidors dels qual form part.L'avaluació seria positiva, però crecque això ho hauria de dir la resta deregidors i regidores i sobre la gentdel poble, perquè una bona partd'ells va decidir que els representás.

—Consideres que l'equip de go-vern aprecia a Montuïri la feina del'oposició? Per qué?

—La feina de l'oposició és una fei-na que s'aprecia poc, que es valorapoc i sobretot que es té molt poc encompte. Això no hauria d'esser així,per qué hem de tenir present quenosaltres representam una bonapart de montuVrers i montuTreres els

efteitt 7 dios, a Pa dettnana, de 9,00 a 19,00 h.

Ctra. Palma - Manacor, Km 28 • 07230 Montuïri, Illes BalearsTlf. 971 16 16 00 • Fax 971 64 64 27 • www.lapis.com.tr • palma@lapis.com.tr

ENTREVISTA 15Gener, 2004

quals s'haurien de tenir en més con-sideració.

— Formes part de la Junta del'IMEM. Com duis a terme les vos-tres propostes. I com les decidiuen general?

—Consideram les possibles pro-postes entre tots els regidors delgrup municipal del PSM, però lesque les duim a terme sóm naMargalida Mayol i jo, qué sóm les re-presentants a la Junta de l'IMEM.

—Consideres acceptable el fun-cionament de l'IMEM?

—Hem de tenir en compte queaquest Institut Municipal d'Esport s'-ha posat en funcionament fa relati-vament poc. Podem saber com hananat les activitats organitzades l'es-tiu passat, que en principi han anatbé; però fa falta conscienciar la gentperquè utilitzi les instal•lacions i par-ticipi de les activitats esportives, i aser possible trobar la millor formaentre tots, perquè aquestes resultinsuficientment assequibles per a lesfamílies del nostre poble, tenint ambcompte la qualitat de les instal•la-cions ¡les ofertes futures.

—Quins temps fa que d'una ma-nera més o manco activa et dedi-ques a la política?

—A les passades eleccions ja vaigforma part del llista conjunta PSM-PSOE, hi he continuant tot aquesttemps amb l'agrupació municipal delPSM.

—Del teu partit —el PSIVI—, quinsconsideres els aspectes més po-sitius a diferència de la resta?

—És clar que aquest partit és elque més bé reflecta la meya manerad'esser, pensar i viure. Valora i pro-tegeix de la nostra Ilengua, la cultu-ra, el medi ambient, en definitiva lanostra terra.

— Tens temps suficient per dedi-car-t'hi?

—Des que vaig començar aquestanova tasca com a regidora, la com-partesc juntament amb la presidèn-cia del Patronat Cultural de Músicade Montuïri. Tant una com l'altram'absorbeixen el temps suficient pera poder dedicar-m'hi amb tota laIllusió i força per dur-les endavanttant bé com m'és possible.

—Finalment: una opinió perso-nal de l'actual Consistori deMontuïri pel que tu has entrevistdesprés de mig any de formar-hipart.

—És clar que el grup de governavol dur endavant les propostes fetesal seu programa electoral, però tam-bé s'haurien de tenir en compte lesidees i valoracions de tota l'oposició,perquè aquesta és la representaciód'un gran nombre de ciutadans i ciu-tadanes. M'agradaria també que essabés mantenir el respecte cap a lesidees i els pensaments dels uns idels altres.

O. ARB ONA

G(osa desbarata

Un dia Horaci i Davidmenjaren ells dos tot solstrenta almuds de caragolsi un ase per hom rostit;i Ilavors feren un fritd'atzeroles i murtonsconfitura de ciurons,rayes passats per sa pellai dos senyals de vedellai de vi desset quartons.

(Contada per Tófol Massanet el dia quecelebrava les noces d'or (29 de desembre de2003). Digué que li va contar el padrí d'unamic seu de Llucmajor).

Para aquellos que tienen instinto.

Milestone No 68862-6702: Csaal y brazalete deacero inoxidable, cristal curvo de zafiro irrayable,corone a rosca. sumergible hasta 100 metros.incorpora cierre ocutto con pulsadores de aperturade MIS raigo/Wad disponible no modelos desonora y caballero.www.rnauncelecroix.com

111MAURICE LACROIX

Switze ría tul

Tornorrow's Classics

16

DE LES ESCOLESGener, 2004

L'Escolacelebra NadalPodem dir que ja és una tradició

de la nostra escola celebrar l'arri-bada de les festes de Nadal can-tant. Reunir-nos per cantar nada-les és una bona manera de fer cul-tura, d'encomanar alegria i de re-forçar la cohesió de la comunitat.

Enguany, seguint la dinámicad'aquests darrers anys, hem fetdos concerts. El primer va ser di-jous dia 18 de desembre, a les 4de l'horabaixa, al Centre de Dia deMontuïri. Es tracta d'un regal nada-lenc simbòlic que surt del recinteescolar i va adreçat a tothom.L'acollida que ens feren va sermolt gratificant.

El segon concert es va fer al patide l'escola, divendres dia 19 a les12 hores, com a cloenda del pri-mer trimestre del curs. Alumnes imestres, tothom va cantar. Els fa-miliars presents també tenguerenl'oportunitat de participar-hi.

Tot això és possible gràcies a lafeina de la mestra de música,Maria Antònia Vallespir Munar, laqual enguany té l'ajuda de la mes-tra tutora de 1r B, Catalina CapellàTrobat.

El Claustre de Professors

I les csr.,TA,k.

Gener, 2004

DE L'ANY PASSAT 17

Els deu fets més assenyalats de 2003

Reposició dels "Beis d'Orient"Dia 6 de gener amb l'església ple-

na de gom a gom i amb uns actorsmontuVrers que representaren demeravella els seus papers, desprésd'uns anys d'absència es tornava re-posar l'obra teatral de l'"Adoraciódels Reis d'Orient".

Presentació d'UMDia 10 de gener es presentava a

Montuïri UM, un nou partit políticque compta amb un comité localpresident per Pere Mayo! Mayo!. I el22 de febrer ja inaugurava la sevaseu en el carrer de les Escoles. Aambdós actes hi assistí la presiden-ta de Mallorca, MG Antònia Munar.

Constitució de l'IMEMEl 27 de febrer el ple de

l'Ajuntament acordava per unanimi-tat la constitució de l'IMEM (InstitutMunicipal d'Esports de Montuïri), "unorganisme autònom per a la promo-ció, organització, gestió... de l'esporti ocupació de l'oci i gestió, adminis-tració... de béns i instablacions.

Ami Procese de B.Amb un cicle de tres conferències

els dies 13, 20 i 27 de febrer, pre-sentades per Joan Miralles iMonserrat i pronunciades perCaterina Valriu, Josep A. Grimalt iNicolau Dols, començava l'anyFrancesc de B. Moll. Posteriormentdiferents articles a la nostra revistacontinuaren fent patent aquesta con-juntura.

Inauguració del pavellóDia 21 s'inaugurava el pavelló co-

bert en el recinte totalment ple d'es-pectadors. Tot seguit se celebra unpartit de bàsquet antre els veteransdel Reial Madrid i la Selecció Balearamb un resultat de 112-107 favora-ble als madrilenys.

Gabriel Matas reelegit baileA les eleccions municipals del 25

de maig el poble tornava votar el PP

per majoria absoluta amb la qual co-sa era reelegit batle per segona ve-gada consecutiva, Gabriel MatasAlcover. El PP obtingué 6 escons, elPSM, 4 i el PSOE, 1.

Ampliad(' del canip e futbolCoincidint amb l'inici del XXXI

Torneig de sa Llum, dia 9 d'agosts'inaugurava l'ampliació el camp defutbol, la implantació de gespa artifi-cial i algunes dependències. Unessensibles millores que des de feiatemps es demanaven.

Montuirera centenàriaDia 20 d'octubre complia 100 anys

de vida Francisca Gomila Garcias"Matarina", una dona nascuda aMontuïri el mateix dia de 1903. ACiutat, on resideix, se li reté un ho-menatge. Rebé obsequis del Consellde Mallorca, de l'Ajuntament dePalma i del de Montuïri.

Incendi a CuraEls dies 8, 9 i 10 d'agost, bona

part de la falda del puig de Cura a lapart de Montuïri i Llucmajor era as-solada per un gran incendi, qué sibé no arriba al terme de Montuïri,s'hi acostà ferm. Des de la vila esveien les flamarades i molt de fum.

Naves obres del P. MartorellA Roma, amb motiu de la beatifi-

cació d'un espanyol, dia 9 de no-vembre es presentaven dues novesobres del P. Martorell: "Girau a mivostra mirada" i "Canticum Paschalein Rondo". L'èxit fou sensacional.

Altres O fets rellevants• El 15 de febrer moria als 97 anys

Sebastiana Vich Verger "La padrinade Montuïri". De Ilavors ençà AndreuAlcover Ribas, ara de 97 anys, és elmontuker de més edat.

• Després de l'Assemblea delPatronat Cultural de Música celebra-da el 16 d'abril, era elegida presi-denta Antònia Arbona Rossinyol.

• La mort del Bisbe de Mallorca,Teodor Úbeda, dia 26 de maig, foumolt sentida a Montuïri. De Ilavors

ençà Andreu Genovard ésl'Administrador de la Diòcesi.

• Aquest estiu passat la Banda deMúsica oferia dos concerts a Austriai a Menorca.

• A les eleccions autonòmiques delpassat 25 de maig, Pere SampolMas (PSM) romania l'únic diputatautonòmic montUirer en aquesta le-gislatura.

• El 3 de juliol l'Ajuntament acorda-va resoldre el contracte d'assistèn-cia técnica amb l'empresa conces-sionària i ja tornava esser "RadioM u rta".

• Dia 15 d'agost, Gabriel Cañellas,ex-president de la Comunitat, pro-nunciava el pregó de les festes deSant Bartomeu.

• El mateix dia, es declarava guan-yador del XII Concurs de Conte Curt"Antoni Gomila" Sant Bartomeu2003, Enric Camps, de Burjassot(València).

S ES JARDINESGRA.MAtIACOR,Killq,3o7l3o-MONTUIRI

TElf.q71646146

18 DE LA VILA ITJ

Gener. 2004

Carta obertaDel grup municipal PSM a

Gabriel Matas, Batle deMontuki

Després de llegir la carta oberta delBatle a la Bona Pau del mes deDesembre en resposta al n9 4 de SaPlana hem de dir que ens alegràrem,perquè al manco, Gabriel, varem te-nir una resposta signada i no com lad'un número anterior de Sa Planaque es va respondre anònimamenti de forma insultant. Per això agraïmles opinions, idees i propostes que esfan d'una manera oberta i respectuo-sa. Optant per la via de l'exposicióoberta de les idees, la vida democrá-tica del poble en sortirà beneficiada icrec que, d'una manera o altra, con-tribuirem a avançar en la convivènciai la participació.

Una altra cosa és que coincidíemamb les teves opinions, però abansd'entrar directament a contestar elsretrets i les acusacions que ens fassobre el tema dels permisos d'obres,(de l'IME ja en parlarem extensamenten una altra ocasió ) ens has de per-metre que expliquem públicament lacronologia dels fets i opinions queens ocupen:

Al Plenari del 2 de setembre de2003 explicàrem la moció d'urgènciaper dispensar del pagament dels per-misos d'obra i, com que el grup muni-cipal del PP us comprometéreu a

aportar sol«lucions al fet que hi hagigent que actualment no les pagui, re-nunciàrem a presentar la moció.

Al n 9 d'octubre de Sa Plana expli-cam en primera página el contingutde la moció, el qual era bàsicamentel següent: "si hi ha gent que no pagai a vosaltres no us importa, no és ne-cessari que pagui ningú"; i anuncià-rem tornar a presentar-la.

El 25 de novembre registràremd'entrada a l'Ajuntament la moció.Suposam que per aquestes datespreparares la teva contestació.

Dia 2 de desembre es fa el Plenari.Per rebutjar la moció utilitzes el guióde la teva carta a Bona Pau i férembroma en veure el tó solemne amb elqual interpretàveu la nostra mocióque era més que una ironia per cons-tatar les vostres contradiccions. Així itot us comprometéreu davant elPlenari a complir amb la legalitat iens informàreu, per demostrar-nos lavostra voluntat de ser justs, que heuiniciat tres expedients d'infraccióUrbanística. Nosaltres tornàrem a re-tirar la Moció.

Dia 3 i successius, els montukersIlegeixen la teva carta a Bona Pauen la qual ens acuses d'emetre opi-nions contradictòries i absurdes.

Si exposam aquesta cronologia, ésperquè es pugui seguir l'estratègiaque representava la nostra moció.Cada vegada que us heu compromésque tothom compleixi la normativaper igual i abandonar la política delsfavors urbanístics, l'hem retirada.

Però no dubtis, Gabriel, que si sesegueixen fent diferències i es de-mostra que no us importa que hi hagigent que no pagui permisos d'obra ila majoria de persones ho faci, no-saltres seguirem presentant la matei-xa moció : "que cap promotor particu-lar d'obres dins el terme de Montuïripagui el permisos d'obra", així totsserem considerats iguals davant lesarques Municipals.

Per tot això no cal que ens donislliçons de coherència; la gran inco-herència és la que exerceixl'Ajuntament quan permet un tractediferent entre la majoria de perso-nes, que complint escrupulosamentamb les seves obligacions ciutada-nes, paga religiosament els seus per-misos d'obra, i d'altres, que amb lavostra connivéncia i consentiment, obé no el paguen o ni tant sols el sol li-citen.

Volem pensar que des del primermoment, Gabriel, ho havies entès bé.Ens resta el dubte de si hi hagué in-tenció de tergiversar i malinterpretarles nostres propostes. Estam con-vençuts que si haguessis esperatdesprés del plenari de desembre nohaguessis enviat la mateixa carta.

Et desitjam un febo Nadal i un BonAny 2004. Ben cordialament,

Grup Municipal del PSM

AgraïmentEl grup municipal PSM vol expres-

sar públicament la seva satisfacció iagraiMent per l'acord aprovat unàni-mement el passat plenari de dia 2 dedesembre de crear una comissió pertriar consensuadament el Batle delPuig. Si ho haguéssim fet abanss'hagués evitat el nostre vot negatiucontra el sistema utilitzat, el qual vapoder ser interpretat com un vot ne-gatiu a les persones proposades. Maiva ser la nostra intenció i així ho ex-pressàrem personalment a les perso-nes afectades, són evidents i reco-negudes les seves aportacions so-cials, que aquí volem constatar. Totmontuiker i montuirera pot ser merei-xedor d'aquesta consideració, i ex-pressam gratitud perquè aquest reco-neixement, que ha de ser concor-dant, sia decidit de forma consensua-da per tots els representants munici-pals.

4:7n INTA.IP.A.1L1 DIVULGACIÓ 19Gener, 2004

El motiu de la collaboració que ini-ciarem en aquesta revista Bona Pau,sorgeix d'una cridada que em féu elseu director, Onofre Arbona, enaquest sentit. Després de pensar-hobé vaig acceptar de bona gana.Mallorcária és el fruit d'un parelld'anys, de moltes hores d'investiga-ció, de recerca i també d'escoltar irecordar. No fa massa temps, elsmallorquins (i quan dic els mallor-quins em refereix als habitants de lesBalears) xerràvem, parlàvem i rallà-vem d'una altra forma. I no era mésque la forma usual, el nostre mallor-quí, aquesta llengua d'una antigormolt més enrera de la conquesta.Una Ilengua que s'havia anat enri-quint d'altres mots al llarg de la sevahistòria i que s'ha mantengut, gradesa Déu, sobretot a la part forana, es-pai manco contaminat lingüística-ment i més pur. Tenim, de), al nostreabast una gran quantitat de paraules,que segurament la major part d'ellesles haureu sentides, emperò queavui ja es van perdent. Són unes pa-raules genuïnament nostres i que decada vegada se senten manco.Potser, alguna d'elles ja pràcticamentés història. Qué ha passat aquí? Laresposta és molt senzilla. Per unapart, les institucions encarregades devetlar per protegir, fomentar i conèi-xer la llengua mallorquina han baixatel cap i s'han sotmès als dictats deiscappares de l'Institut d'EstudisCatalans. Començarem així amb elnostre Estatut d'Autonomia, on ambmolta timidesa es reconeixien lesnostres modalitats, però sempre dinsel marc general del català. Gran erra-da, aquesta, que ha propiciat, al llargd'aquests anys, un avalot de parau-les i expressions catalanes sobretoten els mitjans de comunicació: prem-sa, radio i televisió. Tampoc l'àmbitescolar s'ha quedat al marge de totaquest desgavell: lecturas, llibres ieditorials totalment catalanes, i aixòho dic amb coneixement de causa.Aquesta estandardització, aquesta

pretesa unió lingüística ha provocat,en els nins i en el jovent, un canvi al'hora de parlar. Les paraules que te-nim dins el nostre referent mallorquí(paraules totalment correctes i aixòno ho hem d'oblidar) han anat diluint-se i moltes han desaparegut del seuvocabulari.

Per altra banda, una gran majoriadeis escriptors illencs (alguns perpura desconeixença de les modali-tats mallorquines) s'han aplegat alcatalà estàndard, pensant que aixísón més cults i que el poble ésl'analfabet. Paró el poble, gran saviell, sofreix calladament paró refuantaquesta intromissió dins la seva cul-tura i costums.

La part que veurem, idó, es refe-rirá a un grup d'aquestes paraulesque tenim l'obligació de protegir, eldret d'usar i la satisfacció de quefent-ho així, xerram en bon mallor-quí. Idó anem a encetar, a la próxi-ma revista, una part concreta del se-rial més extens que vaig iniciar en el2001 al Perlas y Cuevas deManacor, tractant també temesd'història i cultura mallorquina.

I per acabar no vull deixar d'aprofi-tar l'ocasió per recordar les paraulesque en certa avinentesa, pronunciaen una conferencia Mn. Antoni MariaAlcover. Resumeixen la meya formade pensar i la visió que tencd'aquest tema.

"Les llengües les han formades elspobles, la gent sense Ile tres, parlanta Ilur manera, sense subjectar-se ales lleis dels gramàtics, sinó prescin-dint-ne completament i guiant-se no-más pel seu propi instint. Si les llen-gües fossin obra dels savis, dels li-terats, a ells com a font hauriad'acudir qualsevol que volgués estu-diar-les. Paró essent el cas que noles formaren ells sinó el poble, a ons'ha d'acudir és a aqueix poble, als

als inconscients, com fonton pouar, com a mina d'on treure lasubstancia elaborable".

TomÁs GARAU FERRER

Nota del PSMXERRADA SOBRE ELPLA DE CARRETERES

El passat divendres dia 7 de novem-bre, en el Saló d'Actes de l'Ajuntamentde Montuïri, en Gabriel Vicens respon-sable de mediambient i membre del'Executiva del PSM va dissertar sobreel Pla de Carreteras que té pensat dura terme el govern d'aquesta ComunitatAutónoma amb el suport d'UM.

Va estar totalment en contra de lesautovies projectades per l'Executiu:Inca-Sa Pobla, Inca-Manacor, SegonCinturó de Palma, Palma-Llucmajor...

- Parqué suposen una destrossade territori immens per a una illa tanpetita com la nostra, on les distan-cies són relativament curtes.

- Parqué els costos són molt ele-vats, molt més que si es fessin des-doblaments.

- Parqué paisatgísticament és undesastre.

- Parqué no es coneix cap estudiseriós on s'hagi avaluat realment elvolum de trànsit.

- I parqué el que és més impor-tant de tot: "Crear una via transver-sal (Inca-Manacor) quan a Mallorcales carreteres tenen una disposicióradial partint de Palma", actuant amanera de barrera i evitant tota pos-sibilitat d'actuar ambientalment , nopermet unir els diferents espais perevitar la seva degeneració.

Com a contrapartida i reconeixentque hi ha unes carreteres actual-ment saturades de trànsit i insoste-nibles, el que hauria de fer el governés desdoblar-les per totes les raonsabans apuntades.

Aquesta ha estat la primera activi-tat de tota una sèrie que té projecta-des l'Agrupació de Montuïri.

Aprofitam l'avinentesa saludar-vosi per conviar-vos a totes les restants.

AGRUPACIÓ LOCAL DEL PSM

MALLORCÁRIA - 1 -

INTRODUCCIÓA l'entorn del nostre mallorquí

El maneig de les ovelles va aixecar gran expectació

20 DE FORA VILA 3153n111 Gener, 2004

Fira, cans, cusses ovelles

El ca rater 1 el ca de bestiarA la fira de sa perdiu de Montuïri,

celebrada el passat dia 7 desembreva quedar palès com aquestes aussón un reclam que amb el seu currit-xar atreuen perdius i gent.

Aquest dia al voltant de les deu vafer una brusca i això feia pensar ques'aigualiria tot, fet que preocupà lesautoritats, organitzadors de mostresi concursos, expositors, firaires, es-pecialment els venedors, temorososque no vingués gent i es fes real ladita: carrer banyat, calaix eixut. Elstemors aviat fugiren i tot s'alegrà, lesnigulades es dissiparan i va acudiruna gentada.

Sabem que el reclam de la de

Montuïri, qué té fama arreu de lesilles i ressò fora, són les perdius onhi se celebra mostra i concurs dereclams. Com també exposició imostra de bestiar autòcton: porc ne-gre, ovelles, ca mé, ca eivissenc, carater i cans de bestiar.

Cans 1 cussesDe tots el concursos i mostra de

cans té un significat destacat el caRater pel motiu que el montuVrerJoan Miralles és de fa estona criadord'aquesta casta de cans i des quees va instaurar la Fira —fa vint i cincanys- any rera any hi ha exposatsels seus cans i cuses. De fa aproxi-madament una trentena d'anys, en

Joan, a tingutpassió per obte-nir el millors ipurs exemplarsfins a aconseguirel reconeixe-ment com a raçaautóctona ma-llorquina.

Així, idó, a lafira de Montuïri,organitzat pelClub Espanyolde Ca RaterMallorquí , presi-dent del qual

n'és el dit criador montuirer JoanMiralles, es va celebrar la 2 0 mo-nográfica on es qualifiquen els mi-llors prototipus, posat i obediènciad'aquesta raça de cans.

El ca rater és un animal molt viu,simpàtic, nerviós, feiner, molt ente-nent, gran caçador de rates i conills,ja que entra dins qualsevol enfonyalli corre amb molta rapidesa. Bonguardià de casa, avisa tot d'unaquan s'acosta algú i és igualment unanimal d'excellent companyia.

A la mostra hi participaren 72 ani-mals, comptant cans i cusses. A lamonográfica se n'hi varen inscriure26. Hi hagués hagut més participa-ció però per mor del plugim n'hi vahaver que arribaren passades les 9quan la inscripció ja estava tancada iel concurs començat.

Els resultats foren:Cussons: 1 °' Ros, criador Miguel

Duran, propietari Tomeu Carrió(Artà).

2- Pruna, propietari i criador JoanMiralles (Montuïri)

Joves: ler Bauxa, criador i propie-tari Pere J Galmés.

2- Pau, propietari i criador DuranSaenz.

Adults: 1 Trini Criador i propieta-ri Andreu Servera (Montuïri)

2" Faro de Tomeu Carrió (Artà)La millor parella i millor lot de cria

foren pel criador i propietari TomeuCarrió

Acabada la mostra-concurs es lliu-raren els trofeus als guanyadors iacte seguit, el Cub de Ca Rater vafer un acte d'agraïment al manescalBartomeu Anguera Sansó per la se-va tasca en pro d'aquesta raça.

El manelg de les mellesCom l'any passat, enguany també

va aixecar gran expectació, el segonconcurs d'habilitat del ca de bestiaren el maneig de les ovelles.

Hi participaren sis pastors, 7 cans i2 cuses i els següents cans i pas-tors: Baestrot de Toni Ballester deSon Mesquida; Estepa, Careto i Nitde Miguel Adrover de Son Negre;Jak de Llorenç Taberner de Felanitx;Fosca de Joan Toni Riera deManacor i Petit de Llorenç Soler, dePorreres.

SION NICOLAU

FerreríaRafel Miralles

Més de 20 anystreballant el ferro

Carr. Palma-Manacor s/n Telf. 971 64 62 88 •Montuïri

la 101..7.4.1..14....4%.1L7 TEMPS PASSAT 21Gener, 2004

Satisfacció

Fa 50 i més anys quecada punt venien a

Montuïri joves externsamb la intenció

d'arrambar-se a lesal.lotes montuireres i

aquestes moltes vegadesaccedien a les seves

pretensions. Fet que vaanar en augment quancomençaren a circular

motos amb les quals eramés fácil desplaçar-se,

com també anar depasseig amb elles. I

aquest que veim és uncas més. Era n'Antònia

Sampol, filla de l'amo enJoan Sampol quan ambun pretenent que havia

vengut de fora poblepartien amb aquesta

llampant moto "Lube".

tto reus188 mil euros, Subvenció

del Pla d'Obres i Serveis pera Montuïri

El Consell de Mallorca destinaráaquest 2004, 10,2 milions d'eurosper a subvencionar obres d'estruc-tura als ajuntaments de l'illa. AMontuïri Ii correspondran 188.017 €distribuïts d'aquesta manera:Gespa camp de futbol: 156.263€Electrificació cementen: 16.216CEvaquac. pluvials C/ Baix: 15.538C

Total 188.017€

El 2004, any Pere Capellà aAlgaida

L'Ajuntament d'Algaida el passatdesembre va acordar dedicar aquestany 2004 diferents activitats a la

memòria de Pere Capellà amb motiudel 50é aniversari de la seva mort. Esfaran combats de glosat, tallers deteatre i cicles de conferències sobrel'autor com també s'editarà una edicióde les seves obres completes.

Liquidació del patrimoni dela Cambra Agrària

A principis de desembre laConselleria d'Agricultura va prendre ladeterminació de dissoldre les cambresagràries i cedir-les als respectiusajuntaments, fet que va produirmalestar dins la Unió de Pagesos,sobretot entre els components del'antiga Cambra Agrària de Montuïri, jaque segons el president, Pere Miralles,"és patrimoni de l'antiga dissoltaHermandad de Labradores de Montuiri,ja que ningú no es pot apropiar dallóque no és seu". Per altra part, el localestá cedit a la Cooperativa.

Minores a la carreteraSegons ha anunciat, dins breu

temps el Consell de Mallorcaeliminará alguns "punts negres" dela carretera de Manacor entre elsquals figuren la rotonda delsCreuers i la col.locació d'una capad'asfalt antilleniscant (ja collocadaa final del passat desembre) al'acabament de les costes deXorrigo. Tot a fi de pal.liar tantsd'accidents abans del desdo-blament d'aquesta perillosacarretera

Començament de les obresEstá previst que comencin les

obres del desdoblament de lacarretera Palma-Manacor entre elspròxims mesos d'abril i maigd'enguany, segons manifestacionsd'Antoni Pasqual, Conseller d'ObresPúbliques del Consell de Mallorca.

Participants i directius a la inauguració del curs Plan Marcet a Montuïri

Espanya At.- Montuïri 2-1Montuïri-Camp Redó 4-4

ALE VIEsporles- Montuïri 2-3Montuïri- Xilvar 1-5Sant Jordi- Montuïri 3-3Montuïri Espanya 8-2

BENJAMÍMontuïri-Barracar 7-2Montuïri -Manacor 1-8Escolar- Montuïri 3-1

BÀSQUETPRIMERA AUTONÓMICA

22 ESPORTS 1310.1n1"..

Gener, 2004

El Montuïri s'enfonsa i canvia d'entrenador

Son Ferriol, 6 — Montuïri, 1Partit per oblidar dels homes de

Gaspar Sastre. El Montuïri es pre-sentava al camp del Ferrioler ambl'esperança de treure alguna cosapositiva. La primera part va esserbastant dolenta, el conjunt local esva anticipar en el primer minut, tot iaixò els Montuirers no deixaren delluitar fins que a poc del final de laprimera part aconseguiren l'empat(Martorell). La segona part va co-mençar amb l'expulsió de PacoPérez; això marcà el partit, elMontuïri perdé l'ordre i cada arriba-da del conjunt ferrioler era un gol encontra.

Montuïri, 2 — Cardassar, 1Partit avançat a dimecres 3 de de-

sembre. El Montuïri s'enfrontava alCardassar amb l'obligació de guan-yar, per així poder sortir una micadels llocs de descens. Va esser unpartit molt disputat on el Montuïri vafer valer el seu millor joc i en la pri-mera part s'avançà per mitjà deLlisto. La segona segui igual finsque en el minut 75 Mas feia el segongol per al Montuïri. A partir d'aquí elshomes de Sastre es tancaren darre-ra i el Cardassar aconseguir acurçardistancia. Encara es patí fins el finalperò s'aconseguiren els tres puntsque era el més important.

Arenal, 3- MontuVri, OAquest fou un deis pitjors partits

que ha realitzat el Montuïri aquestatemporada, típic partit guanyat pelmenys dolent. En cap moment elsmontuVrers demostraren del que sóncapaços i l'Arenal, en dues contresel començament de la segona part,

va resoldre elpartit. Ja entemps de des-compte mar-caria el defini-tiu 3-0. Així elMontuïri conti-nuava elsllocs perillo-sos de la clas-sificació.Montuïri, 1- Platges, 1

El Montuïriva esser l'amo i senyor de gairebétot el partit, però sense saber trans-formar-ho amb ocasions i gols. Elconjunt local s'avançà en el marca-dor amb un ràpid contraatac deNebot, però en la segona part elPlatges va aconseguir la igualada.El Montuïri ho intentà tot, però elmarcador ja no es mouria. Aquestpartit fou el darrer de Gaspar Sastre,ja que presentà la seva dimissió. Ladirectiva ja té un nou tècnic: es trac-ta de l'experimentat Nico López.

ALTRES RESULTATS

FUTBOL

Lapis Montuïri- PollençaLapis — Sant JosepLapis — Manacor

68-3158-7276-54

22 REGIONAL Prom. Prats Garcia — Lapis 68-58

Montuïri- Arenal 3-3 CADET

Sant Jordi- Montuïri 0-1 Jov. Llucmajor — Montuïri 63-34

Montuïri- Murer 0-2 Montuïri — Porreres 43-33

Santa Eugènia-Montuïri 5-0 Santanyí — Montuïri 62-48

JUVENILS INFANTIL

Es Pla- Montuïri 4-1 Llucmajor — Montuïri 45-44

Montuïri- Alaró 5-0 Montuïri — Petra 42-45

Campanet- Montuïri 2-1 MINI

CADET Santanyí — Montuïri 35-18

Montuïri- S.Cladera 1-2 Montuïri — Sagrat Cor 34-30Montuïri — Esporles 66-12

bar

Ca na PoetaCarrer Major, 7 • Telf. 64 65 29 • Montuïri

music

oCP

Cr)

C:5")C:›

1 130 N.A.1...A.V.JGener, 2004

ESPORTS 23

Josep Mas TugoresEntrenador de l'equip d'alevins del CE Montuki, porter de l'equip de tercera nacional

del nostre poble, fou un dels fundadors i monitor del grup d'esplai "Es Turonet"

En Pep va néixer a Montuïri fa 22anys on ha passat tota la seva vida.Va estudiar l'EGB a l'escola públicaJoan Mas i Verd í ESO i el Batxillerata l'IES Llucmajor. Quant va co-mençar a jugar a futbol en JoanVerger el va col.locar de porter per-qué en faltava un i al seu entrenadorli va fer ganes. Han anat passant elsanys i encara i fuga, cosa que ellmai hauria somiat de petit. Com en-trenador va comen par ajudant aTomeu Miralles perquè ell no podíaassistir a tots els entrenaments perqüestions de feina i Ii va demanar sipodia ajudar-li. Això el va engrescarmolt i encara no s'ha aturat d'entre-nar. Ha estat dels fundadors i moni-tor del grup d'esplai "Es Turonet".Aquest maig passat es va presentardins la candidatura local del PSM,es soci del GOB i li agrada passar eltemps lliure escoltant música i estantamb els seus amics.

- Com veus i com responen elsjugadors?

- Jo enguany veig els jugadorsmolt animats degut que la situació ala classificació és molt bona. Noméshem perdut dos partits, cosa que faque tinguin més ganes de jugar cer-qué a tothom li agrada guanyar. Un

fet que crec que els ha motivat moltaquesta temporada és el tema delcamp de gespa artificial. A més, heintentat cercar motivacions de foracom multes, sopars, etc... En gene-ral es porten molt bé.

- Quins són els jugadors queformen la plantilla dels alevins?

- Són els següents: MiguelMiralles, Josep Canuto, ToniMiralles, Tomeu Verger, Joan Mayol,

Rafel Rigo, Marc Barceló, RafelGaspar, Toni Mayol, Tomeu Fullana,Toni Sánchez, Pere Servera i XaviMartret. Tots aquests nins són deMontuïri, cosa que facilita el bon fun-cionament de l'equip.

- Veus futur en alguns dels teusjugadors?

- Hi ha bastants de jugadors ambmolt bones maneres però és mot di-fícil a aquesta edat poder dir quiserá futbolista i qui no; ja que aixòdepèn massa de circumstancies ex-traesportives i de l'evolució dels ju-gadors. M'agradaria molt que elMontuïri com a club tingués cura idediqués el temps que es mereixenels jugadors, ja que són el futur d'unequip de categories superiors.

- Quin és l'ambient dins el vesti-dor? És bo o dolent?

- Com a tots els nins d'aquestaedat els hi agraden molt les bromes iriure però a vegades els he d'aturaruna mica ja que passen del joc a labrega. A part d'això m'agrada moltestar reunit amb ells cerqué aprencdel seu comportament i els hi intenttransmetre la bona sintonia i el res-pecte que han de tenir cap als seuscompanys d'equip.

- Quants entrenaments feis set-manalment?

- Feim dos entrenaments a la set-mana, que normalment són els di-lluns i els dimecres a les 18; a partdel partit que quan el jugam aMontuïri sol ser els divendres a les19 de l'horabaixa.

- Com qualificaries la tasca d'en-trenador en aquesta categoria?

- Més que entrenador se li pot direducador, ja que per davant de tot elque s'ha d'ensenyar és un bon com-portament, una bona actitud i seguirunes pautes d'equip encara quetambé és la millor edat per aprendretécnica i táctica ja que és molt fácilassimilar aquests dos conceptes per

(Continua a la página següent)

(DIMARTS TANCAT)

olorlREFRESCS DE NOCES, COMUNIONS, BAPTISMES...

Bufet diari de dilluns a dissabteMé, porcelletes, porcelles i altres plats per dur-se'n

Ctra. Manacor, km. 28 • Tlfs. 971 64 65 04 - 971 64 40 66

07230 MONTUÏRI

24 ESPORTS Filea Gener, 2004

(Ve de la página anterior)

qüestió d'edat.

- A principis de temporada,quins objectius us vàreu marcar?

- Principalment l'objectiu era queaprenguessin a gaudir del futbol, dejugar a futbol, a estar en grup i quesi les coses es fan bé poguéssimsortir a guanyar cada un dels partits,sempre tenint en compte que el prin-cipal és l'actitud i el bon comporta-ment, tant dins el terreny de joc coma fora d'ell. Ara que ja som a mitjatemporada estaria molt content defer campió, encara que si no hoaconseguim podré assegurar que haestat una temporada molt positiva,tant per jo com per tot l'equip.

- Quina és ara la teva impressiópel que fa a l'equip?

- Pens que és un conjunt molt bo,tant a nivell humà com a nivell es-portiu i que s'hauria de tenir molt encompte la seva formació perquècom ja he dit abans molt d'aquestsjugadors ofereixen grans possibili-tats. Enguany nosaltres estaremdins els quatre primers i será qüestióde petits detalls les causes del'equip que quedi campió.

- Xerrem de tu, podries explicarla teva trajectòria esportiva?

- Si, tota la vida he jugat a les ca-tegories inferior del CE Montuïri Ile-vat del darrer anys que el vaig pas-sar a La Salle. Quant vaig acabar dejuvenil vaig fitxar pel Vilafranca on hivaig estar una temporada, desprésvaig venir a Montuïri on aquesta ésla meya tercera temporada ambl'equip de tercera nacional.

- A nivell d'estudis, podries ex-plicar quins en tens?

- Vaig fer l'EGB a l'escola publicade Montuïri, Joan Mas i Verd. Quantvaig acabar octau vaig anar a l'IESLlucmajor, on vaig fer el BUP i elCOU. Em queden tres assignaturesper acabar la carrera de magisterien l'especialitat d'educació física.

- Quins equips has entrenat?

- Vaig començar fa set anys entre-nant els benjamins a Montuïri, des-prés vaig passar a entrenar ninsd'iniciació de l'AMPA, on hi vaig es-tar tres anys, el tercer vàrem quedarcampions de Mallorca. Un any més

vaig tornar a agafar els benjamins iposteriorment vaig passar a entrenarels cadets d'Es Pla. Aquest any heagafat els alevins on és el meu pri-mer any en aquesta categoria.

- Sabem que ets monitor del"Pla Marcet", podries explicar queés exactament?

- Si, és una escola de futbol on estreballa la técnica individual de cadajugador de la forma més individualit-zada possible. Es treballen els con-ceptes bàsics de técnica individualde forma especifica durant el tempsque sigui necessari. Ara mateix hi hauns vint-i-cinc nins apuntats.Qualsevol persona interessada no-més ha d'acudir un diumenge dema-tí entre les 10 i les 12 hores al campde futbol "Es Revolt".

- Ja per acabar, vols afegir algu-na cosa més?

- Si, m'agradaria agrair el suportque han tengut els pares tant cap a jocom cap als al.lots perquè realmentsón ells qui més poden fer perquè elsnins mostrin una bona predisposiciópor l'esport, no es cansin, i no l'aban-donin quant siguin grans. També vol-dria demanar a tots els responsablesdel futbol base que s'adonassincompte de la importància que té unabona dedicació cap a aquests infantsja que, com he dit abans, són el futurde Montuïri i a més també ho sóncom a tasca integradora de l'esportdins aquest poble.

JAUME PALOU

Canvi d'entrenadorUns dies abans de Nadal la direc-

tiva del Montuïri va decidir acceptarla dimissió de l'entrenador de l'equipde III divisió nacional, GasparSastre, i tot seguit acordaren la con-tractació de Nico López, un altre en-trenador de vàlua reconeguda i almateix temps també conegut permolts dels actuals jugadors, ja queha entrenat diferents equips d'a-questa categoria. S'espera queaquest preparador aconsegueixiadreçar l'actual trajectòria de l'equip.

Escola de futbolDia 7 de desembre es va inaugurar

a Montuïri el "Pla Marcet", el que ve aser l'escola de futbol. A l'acte inaugu-ral hi va assistir el director tècnic del"Pla Marcet", Guatavo Kops.Actualment 21 alumnes segueixenel curs a Montuïri, gairebé nins queentrenen, juguen i participen encompeticions amb els seus respec-tius equips. Els diumenges de 10 a12h en el camp d'Es Revolt s'entre-nen per millorar tots els elements detáctica i técnica individual, com sóncentrar, regateig, tir, joc de cap, pas-sada, visió de joc, intelligéncia fut-bolística, tècniques del porter... totdirigit per professors especialitzats.Aquest pla va començar el 1989 aCatalunya i aquests darrers anys s'-ha estés a Mallorca. Han implantatescoles a Cala Millor, Vilafranca,Sant Llorenç, Sant Fernando aCiutat i ara a Montuïri.

izz org.^.

Gener, 2004

ESPORTS 25

Vine cros Joan Barceló

201 atletes creuaTen la línia de meta

Joan Barceló Prohens triomfà en la categria M-60

MONTUI . RI A LA NEU

L'IMEM juntament amb L'INSTITUTde serveis socials i esportius deMallorca, organitza un viatge a la neu.

Aquest viatge está obert a tothom,però en especial als nins, nines ¡jo-ves del poble de Montuïri.

DATES: Del 29 de Febrer al 5 deMarç. ESTADA: Alberg L'Orri deSort o Alberg Les Estades. ACO-MODACIÓ: Múltiples. ESTACIÓ:Port Ainé. PRESTACIONS: 5 MP +4 Paquets complets d'esquí (remon-tes, 8 hores de curset, menjar pis-tes, material d'esqui ), assegurançad'esquí i viatge, Avió PM-Bna-PM,autocar a !Hure disposició 6 dies,guia de l'agencia.

MONITORS: A més del monitorde l'agencia, inclou Monitors deL'INSTITUT, i Monitors de Montuïri(IMEM)PREU:360€ tot inclós

menors de 16 anys.430 € Tot inclósmajors de 16 anys.

Sabem que en aquestes dates hiha escola però de L'IMEM ja es fa-ran les gestions amb les escoles oinstituts. Creim que es una oportuni-tat única.

INSCRIPCIONS: Es poden fer al'oficina de L'IMEM (al camp de fut-bol) en el següent horari:Matins de 9'00 a 1200Horabaixes de 1600 a 20'00

També es pot realitzar als tele-fons:971646755, 615 609 625.

El darrer diumenge de novembre,dia 30, s'inaugurà una nova tempora-da atlética de camp a través. Montuïriacollí, com ve essent habitual, la pri-mera competició del Gran Premi deMallorca de Cros. Comptant amb elpatrocini de l'ajuntament de la nostravila, la direcció técnica del clubAtletisme Montuïri 91,8 i la supervisióde la Federació Balear d'Atletismevàrem delectar-nos de la noble pug-na dels millors corredors illencs i, amés, fórem testimoni del récord parti-cipatiu de l'edició del Cros JoanBarceló: 201 atletes creuaren la líniade meta. Cal recordar que aquestaxifra engloba només els esportistesde les categories federades (des dejuvenils fins a veterans).

El vencedor absolut, inscrit en lacategoria sénior masculí, fou l'an-dritxol Toni Lupiáñez (el qual la pas-sada campanya protagonitzà tresvictòries mundials, en el Campionatdel món per a Veterans a PuertoRico) invertint un crono de 2808" enels 9.000 metres de qué constava laprova. El seguí Miguel Capó i, coma tercer classificat entrà el palmesáManuel Picó, adscrit al Club Atl.Montuïri 91.8. En aquesta mateixacursa, el nostre atleta i president del'entitat, Esteve Barceló, ocupà el

13é lloc de la general, computant unregistre de 30 minuts i 42 segons.

Pel que fa la categoria absolutafemenina Fina Hisado, representantdel nostre club local, precedint enl'arribada na Maria Ramis i na MariaRosa Morro, 2 1 i 3 1 classificades.

Tractant la categoria de veterans,hem de referir que el corredor ma-nacorí, Bartomeu Pont, casat i resi-dent a Montuïri, ocupà la 15enaplaga dels de 40 a 44 anys.

Com a colofó exitós d'aquesta res-senya, recordarem que el qui porta elnom d'aquest cros, en Joan BarcelóProhens, adscrit al club Opel deFelanitx, triomfà en la categoria deM-60 (de 60 a 64 anys), establint unamarca de 25 minuts i 21 segons enuna distància de 6.000 metres. Elflanquejaren en el podi en SebastiàAdrover i en Basilio Martínez.

J. BARCELÓ

Avirex"

L'Almoina, 30, «11._9711_6 84 56 _Y

Nou Bisbe de Mallorca

El passat 27 de desembre laSanta Seu va fer públic el nome-nament del Bisbe auxiliar deValència, Mons. Jesús MurguiSoriano, com a nou bisbe deMallorca. L'horabaixa d'aquest diales campanes de l'església repica-ren en senyal de goig. El nou bis-be, que va néixer el 17 d'abril de1946, fou consagrat Bisbe el 1996i s'espera que a mitjan mes de fe-brer prendrà possessió d'aquestadiòcesi.

26 ESGLÉSIA EN CAMÍ I kGen« 2004

Col-lecta de NadalCáritas diocesana amb el lema:

Rics? ens convida a ser solidarisamb els més petits de la nostra so-cietat. Vos convida a fer la vostraofrena de menjar que no es tuda. Elpodeu dur a l'església, a les boti-gues de: Cana Serra i a cana Bella.La campanya acabará el dia 11 degener. A més a més d'aquest gestsolidari vos convidam a guardar lesbotelles de cava buides i dur-les alsllocs de costum.

La col«lecta que férem el dia de lesMatines ha estat de: 234 euros.Gràcies per la vostra col«laboració

Representació de l'adoraciódel Reis

El dia 5, vigília dels Reis no se ce-lebrará l'Eucaristia per motius de lacavalcada dels Reis. Está previstque tot just que els Reis arribin a laplaça de l'ajuntament aniran a l'es-glésia a fer l'adoració. Convidam atots a participar d'aquesta senzilla ibreu celebració. Aquesta modestacelebració pot ser el millor momentper agrair a Déu tots els regals (nomaterials) que ens ha fet durantl'any.

Festa de Sant Antoni AbatCom és costum a molts de pobles,

també en el nostre, celebrarem lespopulars i tradicionals beneïdes deSant Antoni el diumenge dia 18 a les1230 a n'Es Dau. Esperam que,també aquest any, puguem gaudird'unes beneïdes que es caracteritzinper la serietat, la participació i lapopularitat.

Curset PrematrimonialConvidam les parelles de noviis

que pensin casar-se durant aquestany a participar del cursetPrematrimonial que es farà a la rec-toria de Montuïri els dies del 19 al 23de gener a les 21'00.

Missa amb els ninsEl diumenge dia 1 de Febrer en

l'Eucaristia de les 1200 celebaremla missa amb nins, en la qual faremmemòria del dia mundial de la Pauque es celebrará el dia 30 de gener.

Festa de la Mare de Déu dela Bona Pau

Aquest any la celebrarem el diu-menge dia 25 en l'Eucaristia de les20h. La presidirá don SebastiàMiralles que degut a la seva jubilacióha vingut a viure a Montuïri. Agraïmla seva disponibilitat d'ajudar-nos enles tasques litúrgiques i pastoralsquan aquestes ho requereixin.Aprofitam l'avinentesa per donar-li labenvinguda tot esperant que es trobiben acollit en el poble.

AgraïmentsAgraïm l'esforç dels catequistes per

la feina tan ben feta amb motiu deles Matines. Gràcies a l'esforç demolts varen ser molt lluïdes. Tambéagraïm a l'Ajuntament que s'hagi fetcàrrec de les despeses de l'electrifi-cació del rellotge de l'església.Finalment un agraïment a totes lespersones i famílies que d'una maneraanónima heu fet la vostra aportacióper a la restauració de la teulada.

Setmana de pregària per launitat dels cristians

Dels dies 15 al 22 de gener se ce-lebrará la Setmana de la Unitat delsCristians. Fou el Concili Vaticà II elque motivà a dur a terme aquest no-ble desafiament. No dubtam que en-tre els creients en el Crist, hi ha méscoses que ens uneixen que les queens separen. És per aquest motiuque no hem d'escatimar esforçosper arribar a aconseguir aquest de-sitjat anhel.

Durant aquesta setmana es durana terme diverses celebracions reli-gioses ecumèniques entre les esglé-sies cristianes existents a Mallorca:Luterana, Anglicana, Católica,l'Església Sueca. Seria un bon gestecumènic que hi acudíssim a algunad'aquestes celebracions. No oblidemque obrir-nos a altres realitats reli-gioses no sols ens agermana sinóque també ens convida a viure lafraternitat.

Oració ecuménicaEn aquesta terra tots hem de sembrar l'esperança, la justícia i la

pau. Tots hem de regar el nostre planeta d' amor, de tendresa,de tolerància i de perdó.

Tots hem de fer possible que llueixi al cel, l'arc de Sant Martí,perquè són els seus diversos colors els que el fan hermós i entran-yable. Tots hem de ser anunciadors de bones notícies pel nostremón.

Tots, els d'aquí i els d'allà amb diverses veus i amb diversos Ilen-guatge hem de cantar plegats: "Glòria a Déu a d'alt del cel i paua tots els homes i dones de bona voluntat".

MISCELLÁNIA 27Gener, 2004

91xes leor 13CuvlometriaDemojraf 2 gener 1954

Cristòfol Barceló Ribas "Maleneu"amb Joana Aina Rigo Bover "Muixa".

21 gener 1954Joan Fornés Fiol "Mora" amb Aina

Gomila Roscar "Titina".

Temps passat10 anys enrereGener de 2004

Nou saigEl jove de 21 anys, Gabriel Ramonell

Miralles, a partir de dia 1 de gener de1994, després d'haver guanyat el con-curs-oposició, passà a ocupar la plaçade saig de l'Ajuntament, acord que elConsistori havia pres per unanimitat.

25 anys enreraGener de 1979

Accident mortalProp d'Algaida, quan es dirigien a tre-

bailar a Ciutat, el matí de dia 12 de ge-ner de 1979, els esposos Andeu Vidal iMaria Fuster "Peluquers", moriren a con-seqüència d'un accident de tràfic.

50 anys enreraGener de 1954

Espectacular missióDesprés de l'acomiadament de la imat-

ge de la Mare de Déu de Fátima, dia 6 degener de 1954, va començar la missiópredicada per tres frares Paüls. Va supo-sar un gran impacte per tot el poble, tangros que comporté que unes 2.000 perso-nes assistissin a l'acte multitudinari finalcelebrat a la placa de toros d'Es Dau.

100 anys enrereGener de 1904

Canvis a l'AjuntamentA les 6 del matí de dia 1 de gener de

1904 començava el primer ple del'Ajuntament per esbrinar quins regidorsfinalitzaven i quins s'incorporaven. I a les8 ja començava el segon ple en el trans-curs del qual cessava de batle Joan AloiMiralles i entregava la vara a JoanGarau Bunyola. I a més s'integravencom a regidors Joan Mateu Mas,Bartomeu Nicolau Martorell, Joan JordàMiralles, Melcion Nicolau Marimon, JoanManera Mateu i Rafel Socias Miralles.

Fases de Ca CtunaGener 2004

7 Lluna plena 21 Lluna nova15 Quart minvant 29 Quart creixent

Desembre 2003Defuncions

Dia 13.- Antoni Mayol Verger "deses Donades", casat de 59 anys.

Dia 17.- Joan Costa Alomar"Sineuer", casat de 71 anys.

Dia 21.- Joan Pradas Alemany,viudo de 87 anys.

Dia 29.- Bartomeu Mas Pocoví"Noto", fadrí de 75 anys.

Resum de 2003Naixements: 23 (10 nins i 13 nines)Defuncions: 33 (19 homes i 14 dones)Déficit: 10 (9 homes Ii dona)

Nota.- Dels 23 naixements, 10 sónfills de pares immigandts.

2511

Tumbet al fornIngredients

2 bistecs de piteres de pollastreper hom. • 1 quilo de pebres ver-mells • 1 quilo d'albergínies • 1/2 qui-lo de patates • 1 cabeça d'alls .1/2quilo de tomátigues, oli i sal.

ElaboracióDins una rustidora es posa l'oli i

les patates tallades rodones damuntles albergínies; després el pebres atrossos, els alls pelats, els bistecs idamunt, la salsa de tomátiga.Finalment es cou al forn, fluix.

Margalida Ribas Portell "Portell"

Desembre de 2003Dia 1... 40'- 1/m 2 " 18... 13

I I 2...151 " " 22... 13I I 3... 22 " " 24...134I I 4... 02 " " 28... 8'2

5.... 2'3 " " 31... 28" 10... 04 " Total 872

Resum de 2003Juliol 110Agost 143Setembre 78'8Octubre 1112Novbre 44'2Desbre 87'2

Total pluja 2003 6293 litres m 2

Apoteean'es25 Gen. Vilafranca

1 Febr. Ariany

canços awrosCarnes rotges de goretsón bones per medecina;fadrí que es casa amb pubilael sendemá se'n penet.

Si és gallarda, qui la guarda?Si és rica, qui la sofreix?Si és pobra, qui la vesteix?Si és lletja, qui s'hi arramba?

Gener 48'5I/m 2

Febrer 1351Marc

124Abril

608Maig

225Juny

3'3

11 Gen. Porreres18 " St. Joan

An

VERGERMATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Ctra. Montuïri a Porreres, Km.1 • Tel. 971 646 695 • Fax 971 161 503

MONTUÏRI

28 FIRAGene,. 2004

L.a consolidació de SaHi participaren unes 8.000 persones

La fira del passat desembre de 2003s'ha de considerar com la fira de laconsolidació, tota vagada que dinsMallorca s'ha guanyat un merescutprestigi, ja que és la que fa 25 de "SaPerdiu" i 24 de la recuperació. Una firaque enguany s'estenia des delMolinar, passant per la plaça de SesTres Creus i seguint pel carrer delCalvari i pel del Pujol cap a Plaça icontinuant pel carrer Major i tot el Dau.

Aquest primer diumenge de desem-bre, enguany dia 7, es va caracteritzàpel bon temps. Féu un dia esplèndiden el transcurs del qual s'arribaren acomptabilitzar fins a dotze exposicions(d'olis, pintura, escultura, cotxes, eco-logia, cerámica, treballs manuals...) Alconcurs de la perdiu hi participaren 78exemplars. El ca rater va celebrar laXIV trobada a Montuïri i la 2 monográ-fica. No va mancar el concurs d'habili-tat de ca de bestiar amb la participacióde pastors externs. Entre les autoritatsvisitansts cal esmentar la presenciadel Conseller de Medi Ambient, JaumeFont, la del d'Educació i Cultura,Francesc Fiol, el d'Interior, J. MIRodríguez i alguns Directors Generals.

A les fotos de dalt veim: 1) Els qui hanestat presidents de la Societat deCaçadors en haver rebut la placa;

2) Joan Miralles firma dedicacions del/libre després de la presentació. A les

dues de baix, 3) Exposició de brodats, i4) En el carrer del Calvari fins i tot hi

havia exposicions.

HOMENATGEALS PRESI-

DENTS DE LASOCIETAT DECAÇADORS

Es va retre ho-menatge aixòsempre es d'ala-bar— als qui hanestat presidents dela Societat deCaçadors deMontuiri, els qualsdes de la seva fun-dació i per aquestordre són: 1- RafelTrobat (t); 2-Jaume Alcover (t);3- Joan Miralles; 4-Jaume Martorell;5- Pere Cerdà (t);6- Joan Beltran; 7 -

Francesc Bauçá;8- Tomeu Bennas-sar. L'actual és enGabriel Bauçà"Capita".

En el concurs de la perdiu els cincprimers classificats foren: 1- EsteveBarceló (Montuïri), 2- MiguelLlaneres (Montuïri), 3- GabrielGalmés (St. Joan), 4- MiguelBennassar (Montuïri), 5- JoanAmengual (Alaró). El guanyador par-ticipará en el campionat d'Espanya.

INAUGURACIÓ DE NOUSISEl mateix dia a un edifici del carrer

d'Es Pujol núm. 57 fou inauguradala seu de Nous Sistemes (Nousis),primer centre de tecnologia deMallorca per a discapacitats físics,que ofereix un servei professionalespecialitzat en sistemes alternatius

d'accés a l'ordinador i en sistemesaugmentatius i alternatius de comu-nicació.

PRESENTACIÓ DE LLIBRESEl dia anterior, dia 6, foren presen-

tats tres volums: L'exemplar número6 de Quaderns montuVrers:"Biografia del P. Miguel Rubí Pocoví,Missioner", per Bartomeu Moll. Idosllibres de Joan Miralles i Monserrat:"Estudis d'onomàstica" i "Francescde Borja Moll, l'home dels Mots".Féu la presentació d'aquests dos,Miguel Meliá, Director General dePolítica Lingüística i el mateix autorexposà el corresponent comentari.