TDR: Conexio del CEM a guifi.net

Projecte de connexió de l'escola Montseny a la xarxa lliure guifi.net � Marc Mauri Alloza

TDR: Projecte de connexió de l'escola Montseny a la xarxa lliure Guifi.net

-

Marc Mauri Alloza

Pàgina 1


M'agradaria agrair a tots els membres de la comunitat guifi.net l'ajuda, i la paciència per a

respondre totes les meves preguntes i per documentar pràcticament tot el que fan per la xarxa,

i al meu tutor per a ajudar-me a estructurar totes les meves idees, a tots ells els dedico el meu

Treball de Recerca.

Pàgina 2


Índex

Plantejament p. 4

Part Teòrica p. 6

Definició de conceptes p. 6

El WSFII p. 9

Dia 10 de Juliol p. 9






Part Pràctica p. 13

El Projecte p. 13

Descripció del problema p. 13

Solució p. 13

Les Xarxes p. 14

Models de xarxa p. 14

Algunes xarxes obertes d'Europa p. 15

Per què he triat guifi.net p. 15

Com es fa el desplegament a Barcelona p. 16

Com es farà el desplegament al Poble Nou p. 17

Com es farà el desplegament a l'escola Montseny p. 17

Qualitat del servei p. 24

La seguretat de la xarxa privada de l'escola p. 24

Serveis que hauria d'oferir l'escola p. 24

Conclusions p. 26

Bibliografia p. 28

Apèndix 1 p. 29

Llicència p. 33

Pàgina 3


Plantejament

Justificació del tema escollit (motius, interessos, recursos de que disposem).

He escollit aquest tema per que les xarxes d'ordinadors i els ordinadors , i més si són lliures m'interessen, a més trobo que amb aquest projecte es posa a l'abast de molts alumnes de l'escola un servei molt útil, una connexió d'Internet per a ells que no estigui lligada a horaris, com passa amb l' Aula Oberta, un sistema de comunicació amb la resta del barri a través del qual es podrien organitzar activitats conjuntes barri - escola, a més per l'escola seria un altre símbol de la modernitat que es vol aconseguir amb la construcció de la nova escola, a més hi ha usuaris de guifi.net a la ciutat de Barcelona que queden molt lluny dels nodes de badalonawireless.net i que gracies a l'enllaç sense fils que podria proporcionar l'escola es podria unir a la xarxa, els recursos els hauria d'aportar l'escola i la cooperativa Montseny ja que de la connexió se'n podrien beneficiar ambdues parts. A més tinc l'afany d'aprendre més coses sobre administració de xarxes i sistemes informàtics. Tot i així les pràctiques d'instal·lació d'antenes les puc fer anant a Guifi labs i trobades de Guifi per fer instal·lacions, i el programari de servidor el puc instal·lar i fer exemples al servidor que posarem a un mes vista a St. Miquel de Balenyà.

Hipòtesi i objectius plantejats.

Els meus objectius son fer un projecte desglossat per parts i prioritats d'un supernode per connectar l'escola a Guifi.net, per permetre als nodes de Barcelona enllaçar amb senyal de qualitat amb els nodes de badalonawireless.net, perquè els veïns tinguin a la seva disposició una xarxa plena de contingut lliure sense gastar-se més de 100¬ i sense pagar quotes al mes, a més tota aquesta infraestructura li permetria a l'escola, compartir la seva connexió a Internet (amb alumnes, mestres i associats de la cooperativa), penjar la seva pàgina web a Guifi.net i compartir amb el barri serveis locals impulsats pels alumnes com servei d'streaming d'àudio o de vídeo que permetrien a l'escola emetre programes de ràdio dels alumnes o fins i tot muntatges de vídeo (com les festes de Nadal , St Jordi...) i als alumnes trobar un mitja d'expressió de les seves idees i opinions, els objectius definits són:

● Projectar un supernode al CEMontseny

● Permetre la connexió dels nodes sense enllaç a l'escola.

● Oferir connexió a Guifi.net a tothom que vulgui.

● Oferir connexió a Internet a tots el membres de la cooperativa Montseny.

● Crear les infraestructures per oferir serveis de qualitat a través de Guifi.net i també accessibles des d'Internet (pàgina web, correu electrònic, intranet, streaming d'àudio i video, adreces actives o RSS).

● Contribuir a crear una escola moderna adaptada als nous temps, sense caure en les xarxes d'Internet en mans de les empreses privades, que vetllen únicament pel bé, de la seva

Pàgina 4


butxaca.

● Contribuir a fer més gran la xarxa de Guifi.net

● Tot això sense fer vulnerable als atacs informàtics, més comuns, la xarxa interna i privada de l'escola Montseny.

● En acabar el projecte es deixarà en mans dels òrgans rectors de l'escola que decidiran que volen i que no volen del projecte amb els pressupostos sobre la taula. I si és aprovat demanar el material i començar les � obres� .

Descripció de la metodologia emprada.

En aquests temes el més habitual és buscar a Internet, que és un dels mitjans que utilitzaré però, a la xarxa de Guifi.net, i a altres com la d'Atenes o Seattle, també hi ha molta informació, que per sort és accessible des d'Internet i que també tinc la intenció de consultar. A més a Guifi.net hi ha fòrums on membres de Guifi.net (estudiants de telecomunicacions i informàtica o enginyers) em respondran a les preguntes que els hi faci, tinc la intenció a més d'obrir un projecte a la pàgina web de http://www.lafarga.cat on durant les vacances o si estic malalt el meu tutor podrà anar fent seguiment del treball i fer hi comentaris. A més hi ha hagut la casualitat que una companya de l'escola coneix a l'alcalde d'un dels pobles on la xarxa de Guifi.net ha arrelat amb més força així que, amb una mica de sort, tindrem una entrevista amb En Miquel Colomer, l'alcalde de la vila de St. Bartomeu del Grau.

Pàgina 5

http://www.lafarga.cat/

http://www.lafarga.cat/


Part Teòrica.

La part teòrica del meu treball consisteix en un recull de conceptes necessaris per a entendre el treball i en un resum de les activitats que es van fer a la trobada internacional de xarxes obertes.

Definició de conceptes.

Els conceptes són els citats i descrits a continuació, estan ordenats alfabèticament:

● Adreça física o MAC: codi hexadecimal que identifica un dispositiu, cada aparell tot i ser

del mateix model i la mateixa marca són diferents

● Adreça IP: adreça única que identifica una màquina connectada a una xarxa feta seguint l'

Internet Protocol d'aquí ve el nom d'IP.

● Ample de banda: velocitat màxima de transmissió de dades que ofereix un segment de

xarxa.

● Auto prestació: concepte legal que permet que les ADSLs es puguin compartir.

● B.A.T.M.A.N.: sigles de Best Aproach to Mesh Ad-hoc Networks, traduït millor manera de

fer xarxes mallades espontànies, protocol d'encaminament encara en fase beta (en proves) que serà utilitzat per a fer xarxa de punts d'accés connectats i amb possibilitat de canvi de punt d'accés automàtic (roaming) utilitzant protocol IP versió 6 (IPv6).

● Càmera IP: càmera de vídeo que envia el que grava a través d'una xarxa feta amb protocol

IP.

● Comissió del Mercat de les Telecomunicacions o CMT: màxim òrgan regulador espanyol

en l'àmbit de les telecomunicacions, la seva funció es regular l'ús dels diferents espectres d'emissió i de garantir la competència entre les diferents empreses.

● Comuns Sense Fils1: és una normativa que garanteix que una xarxa és lliure i oberta,

podríem dir que és l'aplicació en el camp de les telecomunicacions dels conceptes d'igualtat, llibertat i fraternitat.

● Fractura digital: percentatge de territori sense accés a les tecnologies de la informació i la

comunicació.

● Firmware o sistema encastat: sistema operatiu que governa un dispositiu electrònic que

esta en una memòria flash, el procés que permet de sobreescriure aquesta memòria flash amb un altre firmware s'anomena flashejar.

● Inclusió digital: percentatge de la població amb accés a les tecnologies de la informació i la

comunicació.

● Node: punt geogràfic des del qual es connecta un client

● Operadors tradicionals: Empreses que gestionen i exploten econòmicament una xarxa que

és seva i que concedeixen als clients una qualitat i condicions de servei segons els diners que paguen, com per exemple Telefònica, ONO o Jazztel.

● Operadors WISP: Empreses que gestionen una xarxa sensefils que no és seva o que està

1Hi ha una copia íntegra del comuns sensefils a l'apèndix 1.

Pàgina 6


cedida via concessió. Per exemple Iberbanda o Televall.

● Operadors neutrals respecte ISP: Empreses que gestionen una xarxa i que asseguren la

lliure competència entre els diferents ISP (vegeu proveïdor de serveis d'Internet).Per exemple l'Anella Científica.

● Programari lliure: és aquell programari que es distribueix sota Llicència Pública General

(GPL) que permet la lliure distribució, còpia i modificació del programari sota aquesta llicència però sense cap garantia, aquesta llicència va ser creada per la Free Software Fundation, fundació que té com a objectiu donar suport i veu als usuaris i desenvolupadors de programari lliure.

● Protocol d'encaminament: programari que utilitzen els encaminadors per tal de saber a

través de quina de les possibles vies de comunicació que tenen han d'enviar les dades que han rebut també per una d'elles.

● Protocol d'Internet o IP: protocol amb el qual funciona Internet te dues versions la més

utilitzada és la versió 4 (Ipv4) amb capacitats més reduïdes encara que hi ha la versió 6 (Ipv6) que és més avançat i que té opcions interessants com el canvi de punt d'accés amb el mateix SSID (roaming).

● Proveïdor de Serveis d'Internet o ISP: Empresa que ofereix com a servei de pagament

accés a Internet.

● Rajola: antena amb forma de rajola que permet fer enllaços sense fils de qualitat però que

no cobreixen tanta distància com les parabòliques o les grid.

● Sectorial: una antena sectorial és la que dona cobertura a un sector circular d'un angle

determinat.

● Servidor de Gràfiques: un servidor de gràfiques es un servidor que te un programa (snmp)

que segons les dades de rendiment que recull, crea unes gràfiques que representen aquest rendiment. Aquestes gràfiques apareixen a la pàgina web de guifi.net i serveixen per a fer diagnòstics de com arreglar o millorar les capacitats de la xarxa.

● Servidor de missatgeria instantània: servidor amb un programari (jabber) que permet la

comunicació en temps real a través de missatges de text tenint instal·lat al teu ordinador un client compatible (gaim)

● Servidor de Noms de Domini o DNS: Ordinador d'accés públic a través d'Internet que

contés una base de dades que relaciona el nom amb el qual coneixem un recurs de la xarxa amb l'adreça IP (vegeu adreça IP) que li correspon.

● Servidor de testeig d'ample de banda: servidor que va amb un programa que fa proves de

velocitat en els diferents trams de xarxa i passa als resultats al servidor de gràfiques perquè en dibuixi les gràfiques.

● Servidor Direct Connect: servidor que amb un programa (opendchub) fa de hub entre

diferents servidors FTP i que permet la cerca en ell dels continguts de tots els FTPs que estan connectats a ell tenint instal·lat al teu ordinador un client compatible (DC++).

● Servidor d'hora: servidor que va amb un programa que envia la hora als altres ordinadors

Pàgina 7


de la xarxa, és útil per a tenir tots els aparells de la xarxa sincronitzats.

● Servidor Proxy: servidor que va amb un programa (squid) que gestiona l'accés a una

connexió a Internet compartida..

● Supernode: punt geogràfic on es situa un dels punts que formen la xarxa troncal.

● Telèfon IP: Telèfon que connectat a una centraleta en una xarxa feta amb protocol IP permet

de parlar amb altres telèfons connectats també a la centraleta.

● OLSR: protocol d'encaminament que decideix la via de comunicació segons l'estat dels

enllaços amb els altres aparells amb els que està connectat.

● Troncal: tram de xarxa que connecta tots els supernodes entre ells, els enllaços troncals no

admeten clients i per tant funcionen a ple rendiment.

● Wi-Fi: Wireless Fidelity, traduït, tecnologia sense fils, tecnologia que utilitza les freqüències

declarades d'ús públic per la CMT per a comunicar diferents dispositius. Hi ha tres tipus: � a� que utilitza la freqüència dels 5 Ghz i ofereix velocitats màximes de 54Mbps i les � b� i � g� que utilitzen les dels 2,4 Ghz i que ofereixen velocitats màximes, en el cas de les � b� 11 Mbps i les � g� 54 Mbps, està en projecte el Wi-Fi � n� que permet que una sola ràdio gestioni diverses antenes amb diversos modes de connexió.

● Xarxa Mesh o Xarxa Mallada: xarxa que té connexions redundants i per tant permet que

en cas de caiguda d'algun dels nodes de la xarxa es pugui passar per un altre camí, evita talls a diferencia de les xarxes en estrella, anell i/o bus.

● Xarxes de Hotspots: mal anomenades xarxes que consisteixen un router d'accés obert o

restringit a uns usuaris que compleixen unes demandes concretes connectat a una ADSL a través de la qual es permet la sortida directa a Internet als usuaris que acompleixen les demandes. Normalment aquestes condicions son la possessió d'una altre ADSL i compartir-la en les mateixes condicions o de pagar una quantitat mensual. Un exemple d'aquest tipus de xarxa és la de FON.

● Xarxes obertes i lliures: xarxes que acompleixen el contingut del comuns sensefils o el

picopeering agreement.

● Xarxes Privades: xarxes que restringeixen a un col·lectiu el seu accés.

Pàgina 8


El WSFII

El WSFII World Summit for Free Information Infraestructures, és una trobada que uneix totes les comunitats del món que tenen com a objectiu aconseguir unes infraestructures lliures per a la circulació d'informació. Al calendari del WSFII es va dedicar cada dia a un public diferent tot i que tothom era lliure d'anar a les conferencies que es volgués.

Dia 10 de JuliolEl dia 10 de Juliol al matí es va celebrar a la sala d'actes Coll-Bardolet a l'edifici del Consell Comarcal d' Osona, allà es va assistir a una presentació de diversos negocis creats al voltant de la

xarxa, com per exemple els casos de SAV Vilaró i Fundició Dúctil Benito dues empreses que utilitzen la xarxa a les seves fabriques per a vigilància a través de càmeres IP, per a fer còpies de seguretat, i fins i tot telecontrol de la maquinaria de la fàbrica (a SAV Vilaró el torn de nit funciona sense persones), seguidament el senyor Richard Mc Kinnon de la xarxa municipal de hotspots de la ciutat d'Austin a

l'estat de Texas als EEUU que ens va explicar com, per finançar la xarxa han muntat un seguit de pàgines web on els comerços que tenen el hotspot redirigeixen els seus usuaris per que vegin publicitat dels seus establiments, seguidament a tots els assistents de la conferencia se'ls va fer una petita presentació sobre el funcionament general de la xarxa.A la tarda es va fer un taller sobre maquinari de xarxa obert, el maquinari obert és un maquinari que

Pàgina 9


ve amb els plànols de manera que es pot fer qualsevol modificació, les diverses comunitats que fan xarxa oberta s'estan unint per tal de poder anar a un fabricant de maquinari i poder li demanar un maquinari especial que s'ajusti a les seves necessitats, després de molta deliberació i discussió es va arribar a les següents conclusions: La xarxa necessita dos tipus de dispositius, els que van als supernodes i els que van als nodes les característiques acordades van ser les següents:Els dispositius han de ser compatibles amb el firmware DD-WRT.Els dispositius han de ser el més barats possibles i convé que vagin en paquets petits per a ser transportats en massa fàcilment.

1. El maquinari del node simple1. Una única tarja sense fils a/b/g amb suport per a AP's Virtuals.2. Un únic port ethernet amb PoE d'alta tolerància (4-30V)3. Amb suport per a polaritat inversa4. 4 Mo de memòria flash5. 16 Mo de memòria RAM6. 200 Mhz de freqüència de CPU7. Un port de serie8. Interfície JTAG9. Un connector d'antena SMC invers sense necessitat de diversity10. Per a l'us en exteriors, que és la majoria de casos no cal que vingui amb antenes ni caixa

ni font d'alimentació11. El consum hauria de ser el mínim possible ja que en zones sense electricitat o per a

gastar menys podrien haver de ser alimentats amb plaques fotovoltaiques. 2. El Supernode

1. Hauria de tenir dues ràdios a/b/g amb suport per a AP's virtuals incrustades a la placa mare.

2. Dos ports ethernet amb estàndard 802.3af amb PoE3. La font d'alimentació ha de suportar polaritat inversa4. 8 Mo de memòria Flash5. 32 Mo de memòria RAM6. 500 Mhz de freqüència de CPU7. dos ports USB 2.08. dues ranures per a miniPCI ampliables fins a 8 ranures9. un port serie10. Interfaç JTAG11. dos connectors per antena d'SMC Invers sense necessitat de diversity12. per l' ús en exteriors que és el mes freqüent no fa falta caixa ni font d'alimentació13. el consum ha de ser el més petit possible ja que en zones sense electricitat s'alimenten a

través de plaques fotovoltaiques.

Pàgina 10


14. Estaria be utilitzar Usb per a totes les connexions enlloc de les miniPCI però encara no hi ha controladors lliures que suportin tots els modes de connexió USB.

Dia 11 de JuliolEl dia 11 es va celebrar el dia del troncal on es va explicar la utilització de l'aplicació web de guifi.net per tal de configurar tots els dispositius de xarxa, i el funcionament tècnic de la xarxa.Després del dinar la gent provinent de la xarxa Freifunk de Berlín ens va exposar el seu nou protocol d'encaminament per a xarxes ad-hoc el BATMAN sigles de Best Aproach To Mesh Ad-hoc Networks o Millor manera de veure les xarxes mallades ad-hoc un protocol d'encaminament revolucionari que un cop sentida l'exposició l'equip de gent que estem començant a fer xarxa a Barcelona hem decidit d' aplicar per fer xarxa de hotspots a nivell de terra.

Dia 12 de JuliolEl dia 12 va ser el dia del desenvolupador, en Ramon Roca va explicar quins procediments s' han de seguir per tal de modificar i millorar l'aplicació web de guifi.net aquesta aplicació és molt important i és necessari que hi hagi desenvolupadors que la mantinguin i que la millorin ja que l'aplicació és la que a partir dels formularis configura els aparells i s'ha d'anar adaptant als nous aparells i tecnologies que surten al mercat. A la tarda es van aplicar les coses apreses al matí, la gent va instal·lar l'aplicació de guifi.net als seus ordinadors mitjançant un servidor LAMP o Linux Apache Php MySQL i van millorar l'aplicació de guifi.net.Una estona després un dels integrants de la comunitat guifi.net del Bages ens va mostrar la Sirona, el seu projecte de fi de carrera que és una nova aplicació i pàgina de gestió de Guifibages i que podrà ser aplicada a Guifi.net, la nova aplicació és més amigable a l'usuari inexpert i separa la ubicació física (únicament per a orientar a l'usuari) de la zona de xarxa (les zones que es creen al voltant de la xarxa) de manera que l'aprovisionament d'Ip's és mes racional que l'actual. Només hem de trobar la manera de migrar les dades d'una base de dades a l'altre ja que les estructures d'aquestes són diferents, ja que aquí és on radica la millora substancial de l'aplicació.

Dia 13 de JuliolEl dia 13 va ser el dia de les administracions locals, es va inaugurar una torre de telecomunicacions a St. Bartomeu on per virtut de l'alcalde Miquel Colomer hi haurà un replà per a poder-hi instal·lar antenes de Guifi.net. Després d'això tothom va entrar a la sala d'actes de St. Bartomeu del Grau on van exposar sobre les xarxes lliures i locals:

● Malcom J. Matson antic fundador de Colt Telecom i cap de OPLAN.org (Open Public Local Acces Network)

Pàgina 11


● Lluís Dalmau, el model de xarxa ciutadana i neutral de Guifi.net● Richard McKinnon, de l'Austin Wireless City Project.● Carles Soriano de l'Ajuntament de St. Feliu de Llobregat● Josep Paré, de l'ajuntament de Centelles● Josep Maria Freixenet, del consorci del Lluçanès

Després d'una pausa per esmorzar es va fer una taula rodona sobre temes de legalitat on hi van participar:

Carles Lloveres, de l'àrea jurídica de Localret Miquel Colomer, alcalde de St. Bartomeu del Grau Carles Salvadó, Cap de servei de Telecomunicacions de la Secretaria de Telecomunicacions i

Societat de la informació.La postura de Localret va ser de dir que en aquests moments hi ha un buit legal i que ens animava a nosaltres a seguir fent xarxa i que com més gent tinguem del nostre costat en el moment en que es reguli la situació més possibilitats tindrem de que es faci un forat a la llei per a les xarxes obertes i lliures.En Miquel Colomer va defensar a capa i espasa el model de xarxa de guifi.net per que ha acabat donant un servei de més qualitat que la Banda Ampla Rural desplegada amb Wi-Max per la Generalitat i que ha costat una quantitat de diners que si es donessin a Guifi aquesta xarxa cobriria Catalunya sencera.A en Carles Salvadó suposo que no li van agradar les critiques a la Banda d'Ampla Rural i a partir d'aquell moment va adoptar la postura de que som uns aficionats (molts són enginyers i altres enginyers en projecte), que li prendrem la feina els tècnics de telecomunicacions (cosa que els fets demostren el contrari ja que creem demanda de tècnics per tal de fer instal·lacions), que el món no podia funcionar amb programari lliure (Internet funciona en part gràcies al programari lliure) i tot d'altres frases que només son culpa de la por, el dubte i el desconeixement que tenen les administracions i que a les companyies de telecomunicacions ja els convé que tinguin, al torn de precs i preguntes va ser mogut ja que el públic va córrer a defensar aquesta xarxa que han fet amb les seves pròpies mans i que és ben be seva

2.

Dia 14 de JuliolEl dia 14 va ser un dia dedicat als usuaris novells que volen connectar-se per primer cop a la xarxa, al matí es va fer una explicació teòrica i a la tarda es va preparar un supernode llest per al muntatge final.

Dia 15 de JuliolEl dia 15 va ser dedicat a les comunitats, vam decidir que primer faríem una presentació de cada comunitat, es va presentar freifunk, guifi.net i redlibre vam parlar sobre la fundació que es vol crear per a tenir una forma jurídica que ens representi.

2Cal aclarir que al cap de quatre mesos guifi.net va rebre el premi nacional de telecomunicacions per part de la Generalitat de Catalunya

Pàgina 12


Part Pràctica

La meva part pràctica consisteix en el projecte de connexió de l'escola Montseny a la xarxa lliure guifi.net.

El projecte.

La resta de la part pràctica consisteix en posar de relleu quins beneficis aporta a l'escola el conectar-se a una xarxa lliure, perquè s'ha de connectar a guifi.net, en quin procés es troba el desplegament de guifi.net a Barcelona i a l'àmbit d'influència més immediat que té l'escola que és el Poblenou, seguit de com s'hauria de fer el desplegament a l'escola i voltants, quin cost tindria, com s'hauria de fer, quins serveis hauria d'oferir l'escola i com s'hauria de defensar l'escola de possibles atacs de pirates informàtics.

Descripció del problema.L'escola Montseny ha sigut i és una escola cooperativa, una escola cooperativa, segons tinc entès, és una escola en la qual tots els seus integrants poden participar de les decisions que es prenen, des de fa uns anys, o almenys des del meu punt de vista, la informació entre els diferents col·lectius que conformen l'escola és molt poc fluida, una manera de fer-ho seria potenciant l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que tothom pogués dir la seva de les coses que es fan al centre, per això caldria crear fòrums de debat, promocionar-los, i garantir-ne l'accés a tothom.L'escola ha estat fent algunes d'aquestes coses durant aquests anys però al meu parer en el que més ha fallat és en els dos últims punts, la promoció no ha estat gaire bona, és a dir, la pàgina web de l'escola s'ha transformat en un punt d'informació quan el que podria ser és una manera de fer que pares i mares poguessin conciliar millor vida laboral i familiar amb la vida escolar i, per tant, participar en les preses de decisions importants per al futur de l'escola. En quant al fet de garantir-ne l'accés a tothom, en el moment en que es va fundar la pàgina web no s'hi podia fer gaire cosa ja que les connexions de banda ampla eren cosa de rics i no hi havia tecnologies de consum suficients per a crear una xarxa pròpia connectant escola, veïnat, alumnes i resta del món.

Solució.Ara som al any 2007, som a la nova escola i per això crec que també cal donar una revolució a la manera de relacionar l'escola amb el barri, amb els pares, mares, amb els alumnes, etc.La meva proposta és crear una xarxa informàtica a traves de la qual es pugui fer arribar l'Internet de l'escola i altres serveis d'interès a casa de qualsevol persona connectada a aquesta xarxa acollint-se al règim d'auto prestació que contempla la llei de telecomunicacions.

Pàgina 13


Les Xarxes.

Models de xarxa.La opció més vàlida és la de les xarxes obertes pels següents motius:

● Disminueixen la fractura digital.● Augmenten la inclusió digital.● Són econòmicament sostenibles ja que la construeixen els propis usuaris, la titularitat és dels

usuaris de manera que si algú vol comerciar amb la xarxa li ha de comprar a tots els usuaris.● Són unes xarxes que creixen ràpidament ja que l'únic que necessita un per a connectar s' hi

és estar a l'abast d'algun punt d'accés i contactar amb algun instal·lador que t'instal·li el material, sovint podem trobar directoris d'instal·ladors a les pàgines web de les xarxes obertes, o fins i tot llegint la documentació corresponent es pot fer la instal·lació un mateix.

● Augmenten la participació ciutadana ja que, com que la gent s'ha d'organitzar per crear i mantenir un supernode per que els doni servei, fa que la gent estigui més unida.

● Aportar hi continguts també es pot fer amb tota llibertat tothom qui vulgui participar de la xarxa només li cal agafar un ordinador, muntar-hi un servidor,i connectar-lo a la xarxa, i com que en aquests tipus de xarxa sovint els recursos són compartits potser no li caldrà comprar un servidor sinó que algú li deixarà una part del seu.

● Al ser una xarxa que és propietat dels usuaris i no d'una o varies operadores això fa que les operadores puguin competir en igualtat de condicions oferint diferents tipus de serveis de pagament.

● Com que tots els usuaris són iguals a la xarxa, es pot utilitzar sempre el màxim ample de banda disponible obtenint d'aquesta manera una mitjana de 12 Megues d'ample de banda de

Pàgina 14

Xarxes obertes

Exemples

No Fins a on arribin No No De vegades Si

No No No No N/A Si (fins al 100%)

Sostenibilitat econòmica Només els grans Subsidiats Subsidiats No Si Si

Es manté la titularitat de la xarxa? No, intrínsec No / Es cedeix Si Si

Fort creixement Moderat Fracassos sonats No Si Si SiParticipació ciutadana No No No No N/A Si

Es qüestiona Només entre els ISP N/A Si

Si Si Si No Si Si

Neutralitat de la infraestructura No No No No No Si

Operadors Globals Tradicionals

Operadors WISP subsidiats o “de concurs públic”

Operadors “neutrals” únics (neutrals respecte ISP)

Xarxes de hotspots, WISP

tradicionals

Xarxes privades, tancades o de

particulars

Telefònica, ONO, Vodafone, Orange

Iberbanda, Eurona...

22@, Anella Científica

Swisscomm, FONLleida.org...

Autoprestació privada, xarxes municipals

tancades

Xarxes municipals o ciutadanes obertes,

guifi.netDisminueixen la fractura digital?

(sobre el territori)Fomenten la inclusió digital? (sobre la

població)

No / Es cedeix via concessió

No / Es cedeix via concessió

Participen empreses en igualtat d'oportunitats, competència REAL

Fomenta l'oportunisme

Algunes són clarament invasives

Autoprestacions avançades (VeuIP, Càmeres)


pujada i de baixada.● La filosofia de les xarxes obertes, contingut bàsicament en les llicències gratuïtes comuns

sensefils o picopeering i el fet de compartir els serveis i que la xarxa sigui de tots és molt positiu per a fomentar valors cívics als alumnes.

Algunes xarxes obertes d'Europa:Freifunk:La xarxa de freifunk és una xarxa mesh que creix a Berlín amb la raó de fer arribar Internet a la part de Berlín que havia estat comunista després de la caiguda del mur de Berlín, tot i que l'aspiració final és substituir les xarxes privades de comunicació amb la seva xarxa oberta. Tenen una comunitat de desenvolupament de programari lliure molt important que serveix a moltes altres xarxes lliures del món, una de les seves últimes invencions és el B.A.T.M.A.N un nou protocol d'encaminament que serà molt útil per a fer desplegament de punts d'accés a Barcelona.

Guifi.netLa xarxa de Guifi.net va néixer primer amb l'objectiu de portar Internet de Banda Ampla als pobles de la comarca d'Osona ja que les operadores comercials de telecomunicacions no els sortia rentable porta la línia ADSL fins a aquells pobles, tot i així com que estava feta amb la filosofia de xarxa oberta això va permetre que moltes empreses (SAV Vilaró, Fundició Dúctil Benito, Ausatel Sistemes...) la poguessin aprofitar com a línia de copia de seguretat barata, de sistema de vigilància amb càmeres d'IP, per fer telecontrol de les fàbriques, per oferir als seus treballadors la opció del teletreball, comunicació a través de telèfons IP entre sucursals i un cop acabada la jornada laboral els treballadors en poden aprofitar la ADSL. Recentment Guifi.net ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Telecomunicacions per part de la Generalitat de Catalunya. Recentment la xarxa ha arribat a tenir 3000 nodes.

Per què he triat guifi.net.He triat guifi.net perquè és una agrupació que es dedica a fer xarxa oberta sense ànim de lucre, de manera que està clar que tot i que si que hi ha interessos econòmics per part de les empreses que la utilitzen i que per tant desitgen que la xarxa funcioni i creixi no hi ha ningú que tregui diners del que és l'us de la infraestructura, és a dir, ÉS UNA XARXA SENSE ÀNIM DE LUCRE PERÒ QUE CREA NEGOCI AL SEU VOLTANT I AQUESTS NEGOCIS SOVINT APADRINEN LA CONSTRUCCIÓ DE LA XARXA.

Pàgina 15


Perquè la normativa de Guifi.net està recollida en la llicencia gratuïta Comuns Sense Fils (Apèndix 1) i és una normativa que assegura la neutralitat de la xarxa, la llicència ve a dir que la xarxa és de tots els seus usuaris i que són el propis usuaris els que construeixen els diferents trams de xarxa i que són els usuaris els que han de vetllar per el bon funcionament de la xarxa de manera que els que han d'assumir els costos de les reparacions són ells, les reparacions poden ser contractades a qualsevol que en sàpiga o en vulgui aprendre ja que a la pàgina web http://guifi.net hi ha tota la informació necessària per a fer-ho. LA XARXA ÉS DE TOTS ELS USUARIS I ÉS EL SEU DEURE VETLLAR I COSTEJAR EL SEU MANTENIMENT, ELS MANTENIDORS PODEN SER TÈCNICS QUALSEVOL, JA QUE A LA WEB TENEN TOTA LA INFORMACIÓ NECESSARIA PER A FER EL MANTENIMENT, FINS I TOT EL PODEN FER EL PROPIS USUARIS.Per la proximitat del punt on la xarxa està més estesa que és la comarca d'Osona on alguns centres docents ja han decidit connectar-s'hi i jo mateix en soc un usuari des del meu poble Balenyà. La instal·lació de casa meva la vàrem fer el meu pare i jo conjuntament per tant tinc un coneixement previ de la plataforma, a més la xarxa ja ha arribat a Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra ja s'hi ha connectat, la coordinadora d'entitats del Poblenou també està a punt de connectar-s'hi UN MOTIU IMPORTANT ÉS QUE LA XARXA HA ESTAT CREADA A CATALUNYA I CREC QUE DES DE LES ESCOLES S'HAN D'IMPULSAR LES INICIATIVES EMPRENEDORES DEL NOSTRE PAÍS, LA XARXA HA ARRIBAT A BARCELONA, I SEMBLA QUE EL NOSTRE BARRI, EL POBLENOU SERÀ UN DELS PRIMERS DE BARCELONA EN VOLGUER FER UN DESPLEGAMENT POTENT.

Com es fa el desplegament a Barcelona.A la trobada internacional per les infraestructures lliures de la informació o WSFII, es va parlar amb la gent que està fent el desplegament a Barcelona i es va arribar a les conclusions següents:

El desplegament a nivell de teulades de cases i terrats d'edificis s'ha de fer utilitzant la tecnologia sense fils Wi-Fi � a� , que es correspon a la freqüència dels 5 Ghz, els aparells utilitzats seran Routerboards de la marca Mikrotik, amb RouterOS v2.9.

Després d'haver assistit a la presentació del nou protocol d'encaminament B.A.T.M.A.N, per part de la gent de la xarxa Freifunk de Berlín es va decidir implementar lo a nivell de punts d'accés públics per a agilitzar el procés de desplegament i fer arribar guifi.net allà on potser els edificis fan massa ombra, les antenes no hi poden arribar per qualsevol motiu, o dotar de connexió espontània a la xarxa lliure a espais públics o privats que vulguin utilitzar la xarxa com a reclam (parcs, centres comercials, etc), de moment l'únic firmware que suporta aquest tipus de protocol d'encaminament és el Freifunk Firmware, una versió modificada del dd-wrt un firmware que va ser creat com a una alternativa de codi obert als firmwares que els encaminadors portaven de sèrie i que limitaven molt el maquinari a unes funcions que podien ser molt més amplies.

Pàgina 16

http://guifi.net/


Com es vol fer el desplegament al PoblenouAl Poblenou primerament es voldrien connectar entre ells tots els locals de les entitats i col·locar algun supernode en algun punt elevat per tal de poder donar cobertura a bona part del Poblenou, el 22@ Networking també està interessat en utilitzar la xarxa, i la Universitat Pompeu Fabra ja està connectada, de fet les antenes de la UPF són de moment les úniques antenes que connecten Barcelona amb l'exterior (Caldes). Una altre idea interessant és la de donar cobertura per a connexions espontànies a la rambla de Poblenou amb routers amb el BATMAN als fars d'enllumenat públic.

Com es farà el desplegament a l'escola MontsenyDepenent de com estigui el desplegament a la ciutat de Barcelona ens podem trobar que hàgim de fer el desplegament de diferents maneres:Si hi ha visió directa per a enllaçar amb un altre node des de l'escola (poc probable) es posarien tres antenes sectorials de 120

o cadascuna per a donar cobertura als clients propers, tindria la pega que tot

i tenir l'enllaç la cobertura que podríem donar seria bastant reduïda ja que tenim molts edificis alts al voltant.

Pàgina 17


Esquema d'aquesta opció:

Pàgina 18

Node: ¿¿¿¿????IP: 172.x.x.x+1/30

Trasto: BCNCemontsenyRadio

p2p/wdsSSID: BCNCemontsenyEnllaçNo ClientsIP: 172.x.x.x/30

wlan/lanSSID: BCNCemontsenyAP1Clients: YesIP: 10.139.x.1/27

wlanSSID: BCNCemontsenyAP3Clients: YesIP: 10.139.x.33/27

wlanSSID: BCNCemontsenyAP2Clients: YesIP: 10.139.x.65/27

Node: BCNCemontseny

wlan/lanClients:YesIP: 10.139.x.97/27

ProxyIP:10.139.x.98

FirewallIP:10.139.x.99

Serveis de xarxaIP:10.139.x.100

lanIP: 192.x.x.x

Internet


Pressupost3

Com instal·lar-ho:1. Afegir els nodes a Guifi.net. es fa des de la pàgina http://maps.guifi.net, buscant als mapes el

lloc on es volen posar els nodes i clicant a � afegir un node on hi ha l'estrella� , i després omplint el formulari, per a omplir-lo es necessitaran les següents dades:1. Nom del node2. Acceptació del comuns sensefils.3. Nom curt del node4. Correu electrònic de contacte5. Barri6. Altitud del node respecte el terra en metres7. Els altres camps o ja estan plens, o no s'han de tocar per a res.

2. Afegir els trastos. Es fa des de la pàgina del node que s'ha creat, abans, es selecciona el tipus corresponent al trasto que es vol afegir i es clica afegeix. Dades que es necessitaran:1. Afegir el router (trasto sensefils) es necessitarà:

1. Nom Curt2. e-mail de contacte3. Marca i Model (RB532)4. Firmware (RouterOS 2.9)5. MAC 6. Afegir ràdios al trasto (quatre)

1. Mode (AP)2. Canal (Auto)3. SSID4. MAC sensefils5. Clients (les ràdios de les sectorials � Yes� , les de l'enllaç � No� )

3Els preus i els materials poden variar en el cas que passi molt de temps.

Pàgina 19

Descripció Preu per unitat Quantitat SubtotalRB532a placa base del router 180,00 € 1 180,00 €RB502 tarja d'expansió per a posar 4 miniPCI 20,00 € 1 20,00 €48POW Transformador i connector a l'electricitat 18,00 € 1 18,00 €RB/P45 estació base PoE 9,00 € 1 9,00 €RB52 radio 2.45 Ghz minPCI 49,00 € 4 196,00 €AC/UFL minipigtails 15,00 € 4 60,00 €Sectorial 120 graus 5Ghz 145,00 € 3 435,00 €Rajola 5GHz 14db de Guany 60,00 € 1 60,00 €Pigtail LMR400 N male<>N male 27,00 € 4 108,00 €CA/OTS Caixa per a exteriors amb forat per a antenes i cable de xarxa 45,00 € 1 45,00 €

Total 1.131,00 €

http://maps.guifi.net/


6. Protocol (802.11a)7. Guany de les antenes

2. Per al proxy, triar servidor.3. Per al tallafocs, triar tallafocs.4. Enllaçar els trastos per cable des del formulari per editar el trasto.

3. Muntar el màstil per a posar les antenes a la teulada de l'escala de vidre.4. Muntar les 3 antenes sectorials de 120 graus, de manera que cobreixin els 360 graus, al

màstil.5. Muntar l'antena directiva en direcció al supernode on enllacem.6. Muntar el trasto amb el routerboard la daugtherboard i les quatre atheros a/b/g, els

minipigtails i els pigtails.7. Connectar el routerboard a les antenes mitjançant els pigtails8. Connectar per cable de xarxa amb la resta de la xarxa de l'escola9. Instalar el winbox que es baixa d'aquí:

http://www.mikrotik.com/download/winbox.exe10. Passar-li l'unsolclick al routerboard

Si no hi ha visió directa i volem donar millor cobertura hauria de posar una antena a l'edifici que fa cruïlla entre Selva de Mar, Diagonal i Pallars on, segons tinc entès la cooperativa d'habitatges hi té un local i per tant no hi hauria d'haver cap problema, segons tinc entès, qualsevol veí te el dret de posar un antena Wi-Fi al seu terrat de la mateixa manera que hi poden haver antenes de Satèl·lit, TV, i Ràdio. En aquest edifici hi hauria quatre antenes tres sectorials de 120

o per a donar cobertura i

una plana per a fer l'enllaç amb un edifici que hi ha ha St .Martí des d'on hi ha visió directa. A l'escola s'hi hauria de posar una antena plana per a enllaçar amb l'edifici on hi ha les sectorials.

Vistes des dels blocs a l'illa de cases que conformen Agricultura, Guipúscoa Treball i Huelva.

Pàgina 20

http://www.mikrotik.com/download/winbox.exeInstalar


Pàgina 21

Node: Sant Martí (aquest node està projectat)IP: 172.x.x.x+1/30

p2p/wdsSSID:BCNDiagonalPallarsEnllaçClients: NoIP: 172.x.x.x/30

Node: BCNDiagonalPallars

wlan1SSID: BCNDiagonalPallarsAP1Clients: YesIP: 10.139.x.1/27

wlan2SSID: BCNDiagonalPallarsAP2Clients: YesIP: 10.139.x.33/27

Node: BCNCemontseny

Trasto: BCNDiagonalPallars

wlanSSID: BCNDiagonalPallarAPClients: YesIP: 10.139.x.65/27

Trasto: BCNCemontsenyRadio1

wanIP: 10.139.x.66/27

wlan/lanIP: 10.139.x.67/27

ProxyIP: 10.139.x.68

FirewallIP: 10.139.x.69

Serveis de XarxaIP: 10.139.x.70

lanIP: 192.x.x.xInternet


Pressupost4

Com instal·lar-ho:1. Afegir els nodes a Guifi.net. es fa des de la pàgina http://maps.guifi.net, buscant als mapes el

lloc on es volen posar els nodes i clicant a � afegir un node on hi ha l'estrella� , i després omplint el formulari, per a omplir-lo es necessitaran les següents dades com que s'han de crear dos nodes, el de l'edifici veí i el de l'escola el procés s'haurà de repetir dos cops:1. Nom del node2. Acceptació del comuns sensefils.3. Nom curt del node4. Correu electrònic de contacte5. Barri6. Altitud del node respecte el terra en metres7. Els altres camps o ja estan plens, o no s'han de tocar per a res.

2. Afegir els trastos. Es fa des de la pàgina del node que s'ha creat un trasto nou, es selecciona el tipus corresponent al trasto que es vol afegir i es clica afegeix. Dades que es necessitaran:1. S'afegeixen els router (trasto sensefils)2. Nom Curt.3. e-mail de contacte.4. Marca i Model.

1. RB532 al node de l'edifici alt veí.2. RB133 al node de l'escola.

5. Firmware (Router OS 2.9en ambdós routers)6. MAC


Pàgina 22

Descripció Preu per unitat Quantitat SubtotalRB532a placa base d'un router 180,00 € 1 180,00 €RB133c placa base d'un router 59,00 € 1 59,00 €RB502 tarja d'expansió per a posar 4 miniPCI 20,00 € 1 20,00 €48POW Transformador i connector a l'electricitat 18,00 € 2 36,00 €RB/P45 estació base PoE 9,00 € 1 9,00 €RB52 radio 2.45 Ghz minPCI 49,00 € 5 245,00 €AC/UFL minipigtails 15,00 € 5 75,00 €Sectorial 120 graus 5Ghz 145,00 € 3 435,00 €Rajola 5GHz 14db de Guany 60,00 € 1 60,00 €Rajola 5GHz db de Guany 45,00 € 1 45,00 €Pigtail LMR400 N male<>N male 27,00 € 5 135,00 €CA/OTS Caixa per a exteriors amb forat per a antenes i cable de xarxa 45,00 € 2 90,00 €

Total 1.389,00 €

http://maps.guifi.net/


7. Afegir ràdios al trasto (4 ràdios al node de l'edifici veí i una al de l'escola)1. Mode (AP les ràdios del node de l'edifici veí, Client la ràdio de l'escola))2. Canal (Auto)3. SSID4. MAC sense fils5. Clients (les ràdios de les sectorials � Yes� , les de l'enllaç escola - edifici veí � No� i les

de l'edifici veí � resta de la xarxa � No� )6. Protocol (802.11a)7. Guany de les antenes

3. Per al proxy, triar servidor.4. Per al tallafocs, triar tallafocs.5. Enllaçar el node de l'escola amb el de l'edifici veí amb un enllaç ap -client des del formulari.6. Enllaçar els trastos de l'escola per cable des del formulari.7. Muntar el màstil per a posar les antenes al punt més elevat possible del terrat de l'edifici veí.8. Muntar l'antena directiva en direcció al supernode on enllacem.9. Muntar les 3 antenes sectorials de 120 graus de manera que cobreixin els 360 graus al màstil

de l'edifici veí.10. Muntar el trasto amb el routerboard la daugtherboard i les quatre atheros a/b/g, els

minipigtails i els pigtails.11. Connectar el routerboard a les antenes mitjançant els pigtails12. Connectar el routerboard al proxy i el tallafocs per cable.13. Muntar el màstil per a posar antenes a la teulada de l'escala de vidre14. Muntar la rajola en direcció al supernode de l'edifici veí15. Muntar el trasto amb la única radio que té i el minipigtails i el pigtail16. Connectar la rajola al trasto mitjançant el pigtail17. Connectar per cable de xarxa amb el firewall i el servidor proxy.18. Instal·lar el winbox, el podeu baixar d'aquí.

http://www.mikrotik.com/download/winbox.exe19. Passar-li l'unsolclick als routerboard dels dos nodes

Pàgina 23

http://www.mikrotik.com/download/winbox.exe


En el cas de no ser possible cap de les altres dues opcions, simplement s'haurien de posar tres antenes sectorials al sostre per donar cobertura, i connectar amb la resta de la xarxa per mitjà d'un túnel a través d'Internet, això si caldria estar atent a la creació de nous nodes i supernodes a la zona per tal d'aconseguir un o dos (per si falla l'altre) enllaços amb la resta de la xarxa.Pressupost

5.

Qualitat del serveiUna possibilitat que tenen els routerboards i els linksys és la de prioritzar un tipus de paquets respecte altres, el que anomenem QoS o Quality of Services, el comuns sensefils diu que s'ha de prioritzar el tràfic interactiu (hipertext, missatgeria instantània, veu IP) respecte el trafic massiu (ftp, emule) dins d'aquests dos grans grups es permet fer distincions, per exemple, dins del tràfic interactiu seria bo donar prioritat a la veu IP ja que requereix unes velocitats importants per que no es talli la veu, seguidament podrien anar els serveis d'streaming de vídeo, d'àudio, la missatgeria instantània, l'hipertext, però aquestes diferenciacions dins dels dos grans grups, va al gust de l'administrador.

La seguretat de la xarxa privada de l'escolaPer tal d'assegurar que la informació privada de la xarxa de l'escola no pateix cap atac informàtic (molt poc habituals a guifi.net) s'haurien de canviar les polítiques de tallafocs tenint en compte la nova situació i també mirant que els alumnes puguin aprofitar al màxim el material educatiu que es pugui oferir des de l'escola.

Serveis que hauria d'oferir l'escola.L'escola hauria d'oferir un servidor multipropòsit de guifi.net, aquest tipus de servidor està fet sobre la distribució de GNU/Linux Debian Etch i conté:

● Un servidor proxy federat (squid). Bàsic● Un servidor de gràfiques descentralitzat (snmp-services). Bàsic.● Un servidor de testeig de l'ample de banda (iperf). Bàsic.


Pàgina 24

Descripció Preu per unitat Quantitat SubtotalRB532a placa base del router 180,00 € 1 180,00 €RB502 tarja d'expansió per a posar 4 miniPCI 20,00 € 1 20,00 €48POW Transformador i connector a l'electricitat 18,00 € 1 18,00 €RB/P45 estació base PoE 9,00 € 1 9,00 €RB52 radio 2.45 Ghz minPCI 49,00 € 3 147,00 €AC/UFL minipigtails 15,00 € 3 45,00 €Sectorial 120 graus 5Ghz 145,00 € 3 435,00 €Pigtail LMR400 N male<>N male 27,00 € 3 81,00 €CA/OTS Caixa per a exteriors amb forat per a antenes i cable de xarxa 45,00 € 1 45,00 €

Total 980,00 €


● Un servidor de noms de domini (DNS). Bàsic.● Un servidor de l'hora (NTP). Bàsic.● Un servidor de missatgeria instantània (jabber). Opcional● Un hub de compartició de fitxers (opendchub). Opcional.

La guia per muntar lo la trobareu seguint aquesta URL: http://guifi.net/ca/proxy-debian.Aquests són uns serveis bàsics i algun exemple de servei de tipus més avançat tot i així, es poden oferir, si hi ha demanda, altres serveis com:

● Centraleta de veu IP. Guia d'instal·lació a:http://asteriskathome.sourceforge.net/handbook/asteriskathome_handbook.pdf

● Servidor FTP. Guia d'instal·lació a:http://guifi.net/ca/node/6552

● Repositori de distribució de Debian/Ubuntu GNU/Linux. Guia d'instal·lació a:http://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1915

● Servidors de blocs multi-usuari amb el wordpressμ. Més informació a:http://mu.wordpress.org/

● Servidor d'escriptori web eyeOS en català. Més informació a:http://eyeos.cat/descarregues

Si es comparteix l'ADSL s'ha de compartir amb tota la gent que s'hi vulgui apuntar complint les condicions d'ús que són qüestions tècniques (no fer servir emule) o de legalitat (no distribuir material no apropiat), ja que s'hi es restringeix simplement als usuaris de la cooperativa, que estarien pagant l'ADSL en les seves quotes llavors l'escola estaria fent d'ISP i s'hauria de declarar com a tal davant la CMT, cosa que fan en alguns ajuntaments però que no recomano ja que, després, l'empresa amb qui tens l'ADSL te la puja de preu. Per tenir un major control sobre el proxy el que es pot fer és no federar-lo, això fa que, l'únic que pot donar credencials vàlides per al proxy de l'escola és l'administrador de la xarxa de l'escola directament al programari de servidor squid, des del meu punt de vista trobo que això no és bò ja que federar-lo fa que qualsevol administrador de guifi pugui obrir usuaris al proxy de l'escola, cosa que treu molta feina a l'administrador, que té altres funcions més importants i fa que les credencials del proxy de l'escola es repliquin als altres proxys de la xarxa Guifi.net (tarden 20 minuts) i que per tant siguin vàlides per sortir per tots els proxys federats de Guifi.net d'arreu de Catalunya cosa que beneficia als usuaris.

Pàgina 25

http://eyeos.cat/descarregues

http://mu.wordpress.org/

http://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1915

http://guifi.net/ca/node/6552

http://asteriskathome.sourceforge.net/handbook/asteriskathome_handbook.pdf

http://guifi.net/ca/proxy-debian


Conclusions

Les conclusions del meu treball de recerca són que el projecte de connexió de l'escola Montseny a la xarxa lliure guifi.net hauria de ser presentat als òrgans de govern de l'escola per que decideixin si s'ha de tirar endavant o no, i que se'ls hauria de presentar tal i com ho faré en les exposicions de treballs de recerca del dia 17 de desembre, si es donés el cas que diguessin que si, s'hauria de seguir el següent full de ruta:

● Fer una reunió de presentació del projecte oberta a tothom i convidant a participar-hi, pares, alumnes, mestres, personal no docent que puguin estar interessats en el projecte.

● Crear en la mateixa reunió una llista d'interessats amb nom telèfon i correu electrònic● Crear una comissió per a dur a terme el projecte amb tota la gent interessada.● Buscar padrins, gent que pagui la instal·lació com podria ser l'escola i donacions voluntàries

de pares, alumnes, mestres i personal no docent.● Fer la instal·lació, estaria bé poder comptar amb l'ajuda de la gent de l'aula taller.● Repetir la roda ampliant-la als usuaris finals, als veïns i a altres entitats properes a l'escola.

Durant el treball he trobat diverses dificultats com la situació geogràfica de l'escola, envoltada d'edificis que ha fet que no hagi pogut trobar un enllaç, de fet hi ha un apartat on poso que he trobat un enllaç però la setmana anterior a l'entrega del treball de recerca vaig fer un parell de fotografies des de la finestra de l'aula de 2n de Batxillerat A i vaig veure que l'edifici que es veia des del terrat d'un edifici on en el futur hi haurà un supernode no es veia l'edifici del costat de l'escola si no un altre que queda més lluny, tot i així animo a la gent que, com jo pugui estar interessada en que això tiri endavant que estigui pendent de la creació de nous nodes a la pàgina: http://guifi.net/barcelona .

Per qüestió de temps i per donar un cert equilibri a les diferents parts del treball vaig desestimar fer jo mateix les polítiques de tallafocs per una qüestió de temps, del meu desconeixement sobre el funcionament de la xarxa interna de l'escola i perquè crec que és més convenient que les persones que s'encarreguen del manteniment i gestió d'aquesta xarxa privada la protegeixin com creguin

Pàgina 26

http://guifi.net/barcelona

http://guifi.net/barcelona


convenient, vaig desestimar començar xarxa mallada amb batman perquè ho vaig veure massa complicat i necessitava temps per fer altres parts del treball des de l'escola, crear el projecte a http://lafarga.cat ho vaig trobar innecessari i l'entrevista a en Miquel Colomer no la vaig fer perquè no vaig trobar el moment de tornar-m'hi a acostar després de trobar-nos al WSFII, dels serveis que tenia previst preparar, en vaig canviar l'orientació, els serveis citats a la introducció van més orientats a ser implementats a la pàgina web de l'escola, però com que la web no té servidor propi a l'escola no es pot oferir a Guifi.net com a servei web, per tant vaig decidir posar un servidor multiproposit, amb serveis bàsics per a la xarxa oberta de Barcelona, algun tipus de servei més avançat, i propostes de serveis avançats que podrien interessar als alumnes.

Pàgina 27

http://lafarga.cat/


Bibliografia

Llibres.

Documents en línia.

Pàgines web.

Fils de discussió en que he participat.

Pàgina 28

Autor Títol Lloc d'edició Any d'edició EditorialRAY, John Guía Essencial Linux Madrid 2002 PEARSON Prentice HallFLICKENGER, Rob WIRELESS Los mejores trucos Madrid 2004 ANAYA Multimedia / O'REILLYMAKO HILL, Benjamin Libro Oficial Ubuntu Madrid 2006 ANAYA Multimedia

Asterisk at Home Handbookaptcacher: haciendo cache de paquetes Debian para varios ordenadoresGuia del servidor Ubuntu"La Roda": El procés per desplegar xarxa amb guifi.netPresentació de guifi.net a Oristà i La Torre d'OristàProjecte de final de carrera d'en Marc Rabellservidor ftpservidor multipropòsit amb debian (proxy, gràfiques ...)Topologia de xarxa

http://asteriskathome.sourceforge.net/handbook/asteriskathome_handbook.pdfhttp://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=1915https://help.ubuntu.com/6.10/pdf/ubuntu/C/serverguide.pdf http://guifi.net/ca/node/7934 http://guifi.net/guifi.dir/PRESENTACIONS/guifiorista.odp http://www.gcr.tsc.upc.edu/memoria.pdfhttp://guifi.net/ca/node/6552http://guifi.net/ca/proxydebian http://ca.wikipedia.org/wiki/Topologia_de_xarxa

Botiga de material d'instal∙lacionsBotiga de material d'instal∙lacionsMarca de software per a la gestió de routersMarca de components per a routersPàgina de descàrrega de l'eyeOSPortal de guifi.netPortal de badalonawireless.netPortal del wodpress muPortal del World Summit for Free Information Infrastructures

http://www.hyperlinktech.com/http://www.comprawifi.com/http://www.mikrotik.com/http://www.routerboard.com/http://eyeos.cat/descarregueshttp://guifi.nethttp://badalonawireless.nethttp://mu.wordpress.org/ http://wsfii.org

Trobades Supernode BCNLLullRTurro IcariaTrobades Com flashejar un Buffalo WHSG54 amb Freifunk lluis.dalmauMaterial Antenes de 5 Ghz mmauriTrobades Creacio de la comissio guifi.net Poblenou, Barcelona jorfigorEnllaços I a Barcelona? BethProgramari Servidor Serveis bàsics de xarxa mmauriProtocols d'encaminament Com crear una area BATMAN mmauriAplicació de guifi.net Dubtes introduint formularis per un Routerboard mmauriRouterOS 2.9 Usuari i conrasenya del Routerboard mmauriProtocols d'encaminament BGP o OSPF? mmauriEnllaços BCNPutgetManacor rilatEnllaços Pregunta per en rillat mmauriTrobades Assamblea de la xsfcoop, amb el tema de guifibarcelonès a l'agenda xsfcoopEnllaços Possible enllaç amb BCN Putxet mmauriTrobades guifi.net a l'Internet Global Congress lluis.dalmauEnllaços BarcelonaFrikipis FuRTiTrobades Barcelona: Proposta de trobada: "Intent (n+1) de fer entrar la xarxa lliure a BCN" rilatMaterial Routerboard i fibra òptica mmauriMaterial Mini PCI's mmauriMaterial Mikrotic mmauriTreball de recerca TDR:Projecte de connexió i aportació de continguts al la xarxa lliure de Guifi.net per part de l'escola Montseny mmauriTreball de recerca Treball de Recerca EscolaGuifi mmauriTreball de recerca Ajuda per a convencer a escola per crear supernode a Barcelona mmauri

[email protected] http://guifi.net/ca/node/10817http://guifi.net/ca/node/11720http://guifi.net/ca/node/11717http://guifi.net/ca/node/11405http://guifi.net/ca/node/10824http://guifi.net/ca/node/10602http://guifi.net/ca/node/10600http://guifi.net/ca/node/10560 http://guifi.net/ca/node/10563 http://guifi.net/ca/node/10541 http://guifi.net/ca/node/7281 http://guifi.net/ca/node/8674 http://guifi.net/ca/node/8662 http://guifi.net/ca/node/8645 http://guifi.net/ca/node/8178 http://guifi.net/ca/node/6614http://guifi.net/ca/node/7531 http://guifi.net/ca/node/7590 http://guifi.net/ca/node/7346http://guifi.net/ca/node/7330 http://guifi.net/ca/node/6924http://guifi.net/ca/node/6925http://guifi.net/ca/node/5450


Apèndix 1.

El Comuns Sensefils

El comuns sensefils descriu els termes i condicions per fer xarxa oberta per tal de que aquells

individuals, col·lectius, empreses o administracions que ho desitgin i fan xarxa s'hi puguin acollir,

o bé hi puguin manifestar el seu suport.

Quan la comunicació és sensefils, es refereix la utilització en exteriors de l'espai radioelèctric que

no requereix de cap llicència.

Els principis generals de la declaració de llicència de comuns sensefils s'inspiren en fer xarxa lliure

i oberta i es poden resumir en:

Ets lliure d'utilitzar la xarxa per qualsevol propòsit en tant que no perjudiquis al funcionament de

la pròpia xarxa o a la llibertat dels altres usuaris.

Ets lliure de saber com és la xarxa, els seus components i com funciona.

Ets lliure de fer ús de xarxa per a qualsevol tipus de comunicació i difondre'n el seu funcionament.

Incorporant-te a la xarxa, ajudes a estendre aquestes llibertats en les mateixes condicions.

Sobre la xarxa oberta

La xarxa oberta és una expressió de valors fonamentals com la llibertat, la igualtat d'oportunitats i

la solidaritat i fraternitat a través del dret a comunicar-se lliurement i a extreure'n el màxim de

prestacions possibles. En cas de qualsevol dubte sobre algun aspecte concret, sempre ens referirem

a aquests principis fonamentals.

La xarxa permet l'accés a tothom qui ho vulgui, i és el resultat de intercomunicar tots els seus

membres amb la única condició de respectar el comuns sensefils. Si hi ha mecanismes de control en

el seu accés es faran servir per a la correcta gestió de la xarxa des d'un punt de vista tecnològic i

mai per a excloure l'accessibilitat.

Si bé els equips i infraestructures poden respondre a múltiples models de propietat o titularitat, la

xarxa com a tal mai no pot tenir mai cap amo o propietari, amb independència de quina sigui

l'aportació de cada part a la xarxa.

Els participants de la xarxa oberta que s'acullen al comuns sensefils, extenen la cobertura de la

xarxa en les mateixes condicions del comuns sensefils, acceptant el lliure trànsit de comunicacions

d'altres membres, sense manipular-lo més enllà del necessari per a la gestió de la xarxa.

Pàgina 29


Els membres de la xarxa oberta es comprometen únicament als termes i condicions del comuns

sensefils. Qualsevol altre compromís l'han d'expressar explícitament.

Els membres de la xarxa, per tal de facilitar-ne el creixement i connectivitat, es comprometen a

posar en consideració l'atorgament de permís per a deixar instal·lar equips propietat d'altres

membres en les seves instal·lacions, tot i que sempre es reserven la darrera paraula en aquest sentit

i encara que ho autoritzin, aquesta autorització no genera cap servitud i és revocable.

L'adhesió a la xarxa es pot expressar a títol individual o col·lectiu, i comporta l'acceptació dels

termes del comuns sensefils. En qualsevol moment un membre adherit a la xarxa pot anul·lar la

seva adhesió, recuperant la disposició dels equips dels que sigui propietari (apadrinat) de forma

exclusiva, la titularitat o propietat no es perd mai independentment de on estiguin instal·lats.

Sobre la gestió de la xarxa i prioritats en el tràfic (qualitat de servei)

La gestió de la xarxa ha de ser pública i tothom qui ho desitgi ha de poder participar-hi.

Quan sigui possible, les prioritats del tràfic generals s'implementen en aquest ordre:

Trànsit de tipus interactiu (missatgeria instantània, conferències de veu, navegar, etc.)

Trànsit de tipus massiu o diferit (transferències, correu electrònic, còpies, etc.)

Els membres de la xarxa faran públiques les prioritats implementades en els seus trams de xarxa

que puguin afectar als altres usuaris en cas de modificar les expressades en el punt anterior i que

vagin més enllà de simplement donar-se prioritat en el seu tram de xarxa.

No es pot garantir la disponibilitat de la xarxa com a tal de forma global. Tanmateix la millor

garantia és la transparència: En funció de les possibilitats, es procurarà publicar informació sobre

la disponibilitat i estat de la xarxa. En trams concrets, qui vulgui pot oferir garanties de nivell de

serveis si s'en fa càrrec, explica com ho fa i en quines condicions.

Sobre l'espai radioelèctric

Es considera l'ús en exteriors de l'espai radioelèctric que no requereix llicència com un bé d'ús

universal, talment com l'aire o l'aigua, on l'ús obert com el descrit en el comuns sensefils o similars

prevaleix davant de l'ús privatiu o explotació comercial. Es demana als governs, legisladors i

organismes reguladors que creïn els espais necessaris i facin les regulacions perquè això sigui

Pàgina 30


possible.

Qui s'acull als comuns sensefils es compromet a fer-ne un ús responsable i a no excedir-se

innecessàriament en les potències d'emissió.

Sobre la Seguretat

Cada membre de la xarxa és responsable de la seva seguretat, evitar intrusió en els seus propis

sistemes d'informació i de xifrar les seves comunicacions si així ho desitja. La xarxa oberta

simplement proporciona el mitjà de transport per fer-ho possible.

Es poden connectar xarxes privades a la xarxa oberta, i posar-hi tallafocs per controlar-ne l'accès.

Aquests trams de xarxes queden exclosos del comuns sensefils i de la seva seguretat s'en fa càrrec

qui la munta.

La xarxa oberta no es fa responsable de cap dany causat als seus membres durant l'ús de la xarxa.

Sobre la responsabilitat

La xarxa oberta mai és responsable de l'ús que en fan els seus membres.

Sobre els continguts.

El Comuns Sensefils descriu els termes i condicions per a fer xarxa oberta, però no inclou de cap

manera ni els serveis que s'hi ofereixen, inclòs internet, ni els continguts. Per a les condicions dels

seus continguts o els serveis que s'hi puguin oferir a través de la xarxa ja hi han múltiples

formulacions de llicències. Tanmateix es recullen uns principis generals que són els següents:

Hi ha llibertat de crear continguts i serveis de qualsevol tipus per a tothom qui vulgui.

La xarxa oberta és el suport sobre el qual es fa la transmissió lliure dels continguts, però no hi té

res a veure ni n'és responsable.

Els creadors o titulars dels continguts escullen el termes i condicions per al seu ús. Si no

n'expressen, s'entén que son de lliure distribució en les mateixes condicions, tal i com es descriuen

en el Creative Commons (by-sa). Quan es tracta de servidors que ofereixen alguna funcionalitat als

usuaris, si no s'especifica el contrari o es diu que és "tal qual és" s'entén que es tracta d'una

autoprestació col·lectiva sobre la que no s'ofereix cap tipus de garantia.

Els seus membres es comprometen a no fer trànsit per la xarxa de continguts inapropiats, que

Pàgina 31


puguin perjudicar a la resta de membres de la xarxa, ofensius, missatges no sol·licitats i similars

continguts indesitjables.

Sobre l'accés a internet hi ha dos models:

Basat en la explotació dels excedents d'accessos de membres de la xarxa. En aquest context, quan

es fa sense contraprestació econòmica, l'accés a internet és un privilegi que et dona qui comparteix

aquest excedent, no pas un dret ni tampoc un servei. La xarxa actua com al vehicle que permet una

consolidació agregada d'autoprestacions, i com a tal, no hi apliquen les disposicions reguladores

dels mercats de telecomunicacions ni cap restricció contractual o regulació sobre la redistribució

de l'ample de banda.

Accés a internet com a servei.

En aquest model els usuaris d'aquest accés poden adoptar les fòrmules de financiació i gestió que

acordin oportunes.

La xarxa com a tal no pot donar garanties de disponibilitat de l'accés a internet o cap altre servei.

Si algú en vol oferir o en vol gaudir ho pot fer de la manera que es descriu en l'apartat 3.4: Els

adherits a la xarxa tenen llibertat per oferir-ne o contractar-ne dins de l'àmbit sobre qualsevol

component de la xarxa.

El text d'aquesta declaració de Comuns Sensefils és sota aquesta llicència Creative Commons.

No se'n pot fer un ús comercial

La distribució i còpia és lliure referenciant que prové d'aquest Comuns Sensefils

Es poden modificar els continguts i fer-ne treballs derivats si el resultat es distribueix de nou sota

les mateixes condicions.

Pàgina 32


Llicència

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Unported de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/ o envieu una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.

Pàgina 33