Tema 41. Rois de Corella. Jaume Roig

  • View
    263

  • Download
    25

Embed Size (px)

Transcript

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella 0.- Introducci 1.- Context histric

vers dels segles XIV i XV.

2.- Aspectes generals de la narrativa en pros i en vers dels segles XIV i XV 2.1.- El Lai 2.2.- El fabliau 3.- El cercle literari de Bernat de Fenollar 3.1.- Bernat Fenollar 3.2. Obres ms destacades del cercle literari de Bernat Fenollar 3.3. La denominaci dEscola Satrica Valenciana 4.- Jaume Roig 4.1. Dades biogrfiques 4.2. Espill o Llibre de les dones 4.2.1. Estil i llenguatge 4.2.2. Contingut 4.2.3. Les dones descrites a lEspill 4.2.4. El propsit autorial de lEspill 4.3. Arrels i evoluci del discurs misogin 5.- La tertlia de Berenguer Mercader 6.- Joan Rois de Corella 6.1. Dades biogrfiques 6.2. Producci literria 6.2.1. Obres religioses 6.2.2. Obres amoroses 6.2.3. Obres mitolgiques 6.2.4. Peces de circumstncies 6.3. Crtica literria, fonts de lobra corelliana i trets especfics 7.- Conclusions Bibliografia

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella 0.- Introducci

vers dels segles XIV i XV.

En la literatura catalana dels segle XIV i XV hi conviuen, per una banda, la literatura moral i religiosa i, per una altra, el naixent Humanisme. Emergeix una literatura creada per una classe social punyent, la burgesia, que imposa una nova visi del mn i que al mateix temps divergeix dels tpics imperants fins aquell moment. 1.- Context histric Durant aquests segles Barcelona va perdre lhegemonia del comer davant Valncia, que esdevingu nucli econmic i cultural de la corona. A lmbit rural, la noblesa va enfortir les exigncies envers els camperols, cosa que ocasion les revoltes dels pagesos de remences, que gaudint del favor de la monarquia, van aconseguir la llibertat. Durant el segle XIV, sota la protecci de Pere el Cerimonis (1336-1387), es va crear la Cancelleria Reial, que contribu a fixar un model de llengua escrita que permetria la desoccitanitzaci lingstica de la poesia i el conreu duna prosa uniforme per part dels autors catalans. La mort sense descendncia de Mart lHum (1396-1410) i la tria al Comproms de Casp (1412) duna dinastia no catalanfona, obr una escletxa lingstica, ja que el catal havia de compartir la condici de llengua cortesana amb el castell: laristocrcia a llarg termini va acabar adoptant-lo com a llengua de cultura. Amb el rei Alfons el Magnnim (1416-1458), la corona dArag va assolir la seva mxima expansi mediterrnia, cosa que va permetre als autors posar-se en contacte amb el naixent Humanisme itali. Ferran el Catlic (1479-1516), casat amb Isabel de Castella, heret un regne esgotat econmicament i amb importants conflictes per resoldre. Despleg una poltica orientada a afavorir el redreament de Catalunya, tot i que tamb hi va haver aspectes negatius, com ara la introducci de la Inquisici castellana, lexpulsi dels jueus i una castellanitzaci general de la cort. 2.- Aspectes generals de la narrativa en pros i en vers dels segles XIV i XV Les mostres narratives ms antigues en llenges romniques van rebre el nom a casa nostra com a noves rimades, dorigen occit, eren versificades i sestructuraven en forma de versos isosillbics, generalment octosillbics, disposats en parelles de la mateixa rima. Ms tard, van nixer les codolades, composicions escrites en versos alternats de 4 i 8 sil. Ambdues gaudiren de popularitat durant els segle XIII i XIV. De fet, la codolada perviu en la trad. Oral mallorquina. A partit del XIV, a nivell temtic, la lite pren com a eix lesdevenir hum front lhegemonia del teocentrisme. Preludi de larribada del Renaixement.

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella

vers dels segles XIV i XV.

Com a referent, troba el Decamer de Boccaccio, tradut al catal annimament lany 1429. A ms, el mateix any, la traducci de la Divina Comdia, de Dant, va tenir un gran influx en els recursos narratolgics de les obres creades a casa nostra. Durant aquest perode, la noblesa i el clergat van perdre definitivament el control de la literatura. En la lite de lpoca, els narradors abandonen els ideals del mn cortes i cavalleresc. El tractament de lamor evoluciona i es passa de les rgides convencions de lamor corts a un tractament desinhibit de les relacions afectives, entronitzant la visi burgesa del mn. Tamb es desenvolupa una stira social del gust de la burgesia. Duna banda, la dona, idealitzada en la lite dels trobadors, esdev motiu de crtica per mitj de la misognia. Daltra, lanticlericalisme tamb cobra una importncia cabdal. El mn fantstic i meravells ara shumanitza. Els autors incorporen referncies de coordenades despai i temps: ara, la geografia i lonomstica sn conegudes pels lectors. A Frana, durant el XIII i XIV prenen forma dues manifestacions novellesques que tindran reflex en la lite catalana: el lai, de carcter cortes i allegric i dambient meravells, i el fabliau, dassumpte plaent, humorstic o groller. 2.1.- El Lai Designa composicions amb carcter meravells o amors. Solen ser narracions escrites en octosil. Apariats entre el centenar i els dos milers de versos. Relaten fets meravellosos i cortesos esdevinguts en un jard o verger encantat. El protagonista, procedent del mn quotidi, s traslladat a un ambient fabuls i allegric. Els primers que trobem en terres catalanes daten del s.XIV. En sn exemples: La Faula de Guillem de Torroella, un dels ms coneguts i Fraire de Joi e Sor de Plaser, annima. - La Faula: s una narraci de 1268 octosllabs apariats, escrits en primera persona i protagonitzada pel mateix Guillem, que explica com un dia, passejant per les costes de Sller, va pujar accidentalment a una balena que el va conduir a una terra llunyana, plena danimals amb capacitat de parlar. En la narraci apareixen personatges de la matria de Bretanya (Arts, Morgana). Els animals i Morgana i Arts fan els seus parlaments en francs. La resta de la composici s en catal. - Fraire de Joi e Sor de Plaser: narraci annima de 850 octosllabs apariats. s la recreaci de La bella dorment, enriquit amb altres motius folklrics. La protagonista, Sor de Plaser, filla de lemperador, mor sobtadament mentre menja. Els seus pares la reclouen en una torre situada en un bell verger on ning, llevat dels pares, t accs. 2.2.- El fabliau Els fabliaux es presenten versificats en octosllabs apariats i tracten assumptes divertits, lliures i obsens. Protagonitzats per personatges

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella

vers dels segles XIV i XV.

burgesos, pagesos, juristes i clergues. Mostren conflictes amorosos on els marits sn burlats, les dones sn adlteres i els amants recompensats. Va tenir un xit notable entre lartistocrcia. A Catalunya, va arribar de la m de Guerau de cabrera. La majoria van ser redactades entre la segona meitat del segle XIV i comenaments del XV. En sn exemples: els Planys del cavaller Matar i Llibre de fra Bernat . - Planys del cavaller Matar: dautor annim, tracta amb intenci pardica temes de la lite cortesa com el debat entre clergues i cavallers per saber quin dells posseeix ms i millors qualitats com a possible amants duna dama. Clara actitud anticlerical i to irreverent. - Llibre de fra Bernat: de Francesc de la Via, t un alt to anticlerical. Presenta la lleugeresa moral duna monja. Descriu escenes escabroses, amb metfores sexuals preses del mn de les armes i la cavalleria. 3.- El cercle literari de Bernat de Fenollar A la Valncia del XV es construren diferents cercles de creaci literria, on shi celebraven tertlies. A casa de Bernat Fenollar, es reun un cenacle de gent burgesa, les produccions literries de les quals sacostaven a la stira i al llenguatge colloquial. 3.1.- Bernat Fenollar Nascut pels volts de 1438 (segons Mart de Riquer). Per a ell, la poesia noms tenia sentit si es plantejava en forma de dileg entre amics. Quan era jove, va mantenir dileg potic amb Ausis March i amb Joan Ros de Corella. La tertlia literria de Bernat Fenollar va comenar a funcionar al voltant de lany 1474. Va tenir una gran convocatria. Va escriure poemes de carcter satiricoamors amb Joan Moreno, Jaume Gassull, Pere Vilaspinosa i Narcs Vinyoles, entre altres. Enllest obres de carcter religis amb Joan Escriv i amb Pere Martines. Els literats del seu entorn es van apartar de la producci ausiasmarquiana, ja que enfocaven lamor des dun vessant pardic i satric. Les seves produccions no tenen afany moralitzador, sin que estan orientades a lentreteniment. Les obres daquest cercle van tenir un gran xit popular. 3.2. Obres ms destacades del cercle literari de Bernat Fenollar - Lo procs de les olives: narraci en octaves en forma de discussi entre Bernat fenollar i Joan Moreno sobre les aptituds dels vells i dels joves per a les relacions amoroses. Tingu repliques posteriors. - Lo somni de Joan Joan: obra en codolades escrita per Jaume Gassull. s una mena de continuaci de lanterior. Unes dones, assabentades de les discussions de lobra Lo procs de les olives, discuteixen tamb sobre si sn millors amants els joves o els vells i es busquen un defensor, Misser Arts.

Tema 41. La narrativa en prosa i en Jaume Roig. Joan Rois de Corella

vers dels segles XIV i XV.

3.3. La denominaci dEscola Satrica Valenciana Segons Salvador Jfer (1988), hi ha hagut nombrosos intents dagrupar sota un nom com els autors citats. Laparent coherncia literria entre els membres va fer que Mil i Fontanals, lany 1865, proposs la denominaci dEscola Valenciana, que seria Satrica. Per no tothom opina aix. Antoni Ferrando, apuntava que la denominaci era desorientadora. 4.- Jaume Roig 4.1. Dades biogrfiques Va nixer a Valncia durant els primers anys del segle XV i estudi medicina i arts a Lleida i a la Sorbona (Pars). El 1434 apareix documentat amb el ttol de mestre i en funcions dexaminador de metges de Valncia. Va ser metge de la reina Maria de Castella, dona dAlfons el Magnnim. Es mogu sempre en els cercles de la burgesia. Lany 1460 inici la redacci de lEsp