1. BIOGRAFIA

2. ESTIL LITERÀRI I OBRES

3. COMENTARI D’ALGUNES OBRES MITOLÒGIQUES

4.CONCLUSIÓ (i CONSEQÜÈNCIES)

• Joan Rois de Corella naix i mor a València( 1435 - 1497), al si d’una família de la d’una família de la nova classe ciutadana valenciana. És el segon fill varó de Ausiàs Rois de Corella, cap d’esta familia, fet que adreçava al nounat a la vida religiosa

• Es coneix que va tenir contacte amb Ausiàs March.

• Fou cavaller i mestre en teologia però no va ser ordenat sacerdot, fet que va facilitar-li tenir dóna i dos fills sense casar-se. Algunes fonts asseguren que era un gran orador.

• Va assolir una gran fama en vida.

• Va conèixer els clàssics pagans passats per l’òptica cristiana

• Conreà poesia i prosa de temàtica amorosa, mitològica, religiosa i hagiogràfica

• És un autor postmarquià que no conreà la literatura bilingüe

• A hores d’ara és considerat un dels escriptors catalans més importants del s.xv

Roís de Corella, màxim representant de l’humanisme renaixentista i l’últim escriptor important fins a la Renaixença..

Desenvolupament d'unes noves formes d'expressió completament innovadores en la nostra literatura i, fins i tot, a nivell europeu.

Màxim exponent de la valenciana prosa.

Prosa d'art o prosa artitzada

El tradicional decasíl·lab amb lleus variacions

• L'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista

• Va escriure poesia religiosa

• Gran coneixedor de la literatura clàssica i enllaçà amb Bernat Metge

• Prengué la temàtica argumental i el dramatisme sentimental de les narracions de Ovidi

• Imitarà les tècniques de la narrativa sentimental de Boccaccio

• No va aconseguir la fama i el prestigi d'altres autors valencians del segle XV

TIPUS D’OBRES:

OBRES PROFANES

OBRES RELIGIOSES

OBRES MITOLÒGIQUES

OBRES PROFANES:

Escrites tant en prosa com en vers

Una temàtica amorosa

Tragèdia de Caldesa

Parlament en casa de Berenguer Mercader

OBRES RELIGIOSES:

Escrites durant la seva maduresa

Hi alterna la poesia amb la prosa

Falta de vocació religiosa de l'autor

La vida gloriosa de santa Anna

Història de la gloriosa santa Magdalena

OBRES MITOLÒGIQUES:

Termes de l'antiguitat clàssica

Ovidi exercí una gran influència sobre Corella

Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe

Història de Biblis

Història de Jason e Medea

Història de Leànder i Hero

3.1 Leànder i Hero

3.2 Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe

1. Mitologia2. La versió de Corella3. Pervivència del tòpic de la mort per amor4. Valoració personal

Leànder: Jove de la ciutat d’Abidos amant d’una sacerdotessa d’afrodita( Hero) que vivia a la ciutat veïna( Sesto) separada per un estret de mar de l’Helespont. Ell creuava nadant l’estret de mar, cada dia, guiat pel llum d’una torre( on hi era Hero). Una nit de tempesta s’apagà el llum i Leànder no va poder arribar-hi. A l’endemà la mar va arrossegar el seu cos al peu de la torre. En veure’l, Hero es va llançar al buit

Esta història es fonamenta en un relat anterior: la història de Píram i Tisbe: herois d’una aventura amorosa amb dues versions independents:

• S’estimaven mútuament i s’havien unit abans del matrimoni. Així, Tisbe esdevingué encinta i, desesperada, es va suïcidar. Quan Píram s’assabentà es va llevar la vida. Els deus s’apiadaren d’ells i els convertiren en corrents d’aigua- es considera la versió més antiga.(foto del riu Piram i de la font tisbe)

Molt més dramàtica i d’elaboració literària més complexa, recopilada a les metamorfosis ovidianes.

A Babilònia hi eren dos joves que s’estimaven, separats per imposició familiar. Tanmateix, quedaven en secret, fora de la ciutat, baix una morera, prop d’una font. Tisbe arribà primer i l’atacà una lleona, fugint va perdre el vel, la lleona va esquinçar-lo i tacar-lo de sang del seu últim àpat abans d’anar-se’n. Més tard, Píram arribà i, en veure el vel, va creure que la seua estimada havia estat el berenar d’una fera. immediatament, es va travessar el cos amb s’espasa. Quan, al cap d’una estona, va tornar-hi ella, se’l trobà mort i, sense parpellejar ni duptar- ho, va arrancar-li-la per a, acte seguit, compartir el destí de la seua parella.

A l’antiga grècia, a dos ciutats veïnes separades per un braç de mar hi havien dos joves- el Leànder( d’Abidos) i l’Hero( de Cestos)- d’altes virtuts morals i físiques que es pretenien recíprocament i s’intercomunicava mitjançant una dida, la qual recomanà a Leànder que tractès unes possibles núpcies amb la família d’ella. Després d’un any insistint, Leànder fugí de la ciutat mentre que el cobdiciós pare d’Hero intentava ajuntar-la amb el més ric(curiosament el més vil) que trobà sense sort, ja que ella era extremadament virtuosa i, endemés, romania força pertorbada d’amor hereós. La dida va veure-la tan nafrada que l’ajudà per a veure el Leànder sense decapitar ambdues reputacions.

L’heroi nadaria la llegua de mar que els separa. Esta màquina fou reproduïda sistemàticament en nombroses ocasions al llarg de l’estiu. Esdevingué que un dia hi hagué tempesta però l’amor( hereós) dominà l’ànim i la pensa del jove, que provà de fer el camí dues o tres vegades al crit de “arribe o mor”. Quan paregué que la tempesta dóna una treva, l’heroi emprengué el viatge i s’encontrà la tempesta a la meitat del camí...

Les corrents arrossegaren el cos al peu de la torre on l’esperava ella i, simultàniament, l’esperit del mort aparegué i conta la història. L’Hero observà el cos, davalla, s’empenedí fortament i se suïcidà amb una petita arma que portava Leànder, esperant ser enterrada amb ell.

Corella recull el tòpic dels escriptors clàssics. Més enllà de l’escriptor valencià, autors de nivell com Fernando de Rojas amb La celestina o, posteriorment, William Shakespeare amb Romeu i julieta l’han explotat. Que el tòpic aparega al llarg de tota la història de la literatura en diverses cultures fa pensar en el poder encisador, antropològicament parlant, del cicle reproductiu per a la producció literària.

Malgrat l’abusiva complicació sintàctica, és evident que Corella aconsegueix fer prosa llatinitzada de gran factura estètica, digna, si més no, de la versió del magister Ovidi. L’habilitat literària queda palesa en la força retòrica per a plasmar de mode èpic i melodramàtic la mort de l’heroi i l’extrem patiment dels personatges.

1. Origen mitològic (segons el diccionari Grimal)

2. La versió de Corella

3. Valoració personal

3.2 Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe

Mirra (o Esmirna): “sobre la llegenda de Mirra, filla del rei de Xipre Cíniras, els seus amors culpables i la seva transformació en l’arbre de la mirra.” Tenia un pare, el rei de Síria Tias, amb qui va tindre un incest per la còlera d’Afrodita. Però se’n va adonar el seu pare i la perseguí i per a protegir-se Mirra es va transformar en l’arbre de la mirra. Deu mesos després, l’escorça de l’arbre s’aixecà, es trencà i va sortir un nen, Adonis. Finalment, el va recollir Afrodita.