1

Tema 8: LaTaula Periòdica

2

Durant el segle XIX, els químics van començar a classificar als elements coneguts d’acord amb les seves similituds en les propietats físiques i químiques.

El resultat final d’aquells estudis és la Taula Periòdica Moderna.

8.1 Evolució històrica de la Taula Periòdica

3

1780 - 1849

Model de les triades Johann Dobereiner

Al 1829, va classificar alguns elements en grups de tres, que va denominar triadas. Els elements de cada triada tenien propietats químiques similars i propietats fisiques creixents.

Exemples. Cl, Br, I

Ca, Sr, Ba)

4

Llei de les Octaves :John Newlands

En 1863 va proposar que els elements s’ordenaven en “octaves”, donat que va observar desprès d’ordenar els elements segons la massa atòmica creixent que certes propietats es repetien cada vuit elements.

La proposta de Newland va ser ridiculitzada en el seu moment per la comunitat científica. Quan va intentar publicar el seu treball a la Chemical Society, se`l va refusar aduint que era un proposta arbitrària com ordenar els elements per ordre alfabètic.

5

Taula periòdica de Newlands

6

Taula periòdica: Dimitri Mendeleiev

1834 - 1907

En 1869 va publicar una Taula dels elements

organitzada segons la seva massa atòmica, aquesta

ordenació la va basar en l’estudi de les propietats

químiques dels elements.

Va distribuir 66 elements coneguts en:

-a)12 files o períodes en ordre creixen de massa

atòmica

-b)8 columnes o grups amb elements amb les

propietats similars.

7

La Taula de Mendeleiev.

8

Taula periòdica: Lothar Meyer

1830 - 1895

Al mateix temps que Mendeleiev, Meyer va publicar la seva pròpia Taula Periòdica amb els elements ordenats de menor a major massa atòmica. Meyer es va basar en l’estudi de les propietats físiques dels elements.

9

✔ Tant Mendeleev com Meyer van ordenar els elements segons les seves masses atòmiques

✔ Tots dos van deixar espais buits on haurien d’anar elements que encara estaven per descobrir.

✔ Llavors. Per què es considera a Mendeleiev el pare de la Taula Periòdica, i no a Meyer o a tots dos?

10

-Va proposar que si un element per l’ordenació de la seva massa atòmica estava en un grup amb propietats no coincidents amb les seves es que la massa estava malament mesurada. Va corregir les masses del Be, In i U.-Estava tan segur de la validesa de la seva Taula que va predir a partir d’ella les propietats de 3 elements que llavors eren desconeguts: ekabor Sc (escandi), ekaalumini Ga (gal.li), ekasilici Ge (germani)Els 3 van se descoberts amb posterioritat (entre 1874-1885) i les seves propietats coincidien amb les proposades per Mendeleiev. La Taula Periòdica va ser acceptada per la comunitat científica.

Mendeleiev.

11

Henry Moseley

1887 - 1915

Al 1913, mitjançant estudis de raigs X, va determinar la càrrega nuclear (Z) dels elements.Va reorderar els elements a la Taula Periòdica en ordre creixent de protons (Z) no de massa atòmica.

“Existeix a àtom una quantita fonamental que s’incremente de forma regular d’un element a un altre. Aquesta quantitat només pot ser la càrrega positiva del nucli”

12

Glenn T. SeaborgDesprès de participar en el descobriment de 10 nous elements. Al 1944 va extreure 14 elements de l’estructura principal de la Taula Periòdica proposant la seva actual ubicació sota la sèrie dels Lántanids i coneixent-se com els Actínids.

Les dues sèries conformen les Terres Rares

1912 - 1999

13

Es la única persona que ha tingut l’honor de que un element porti el seu nom estant viu.

1912 - 1999

“Aquest és el més gran honor que mai he tingut, potser millor, per mi que haver guanyat el Premi Nobel”

14

GRUPS

- Les columnes verticals de la Taula Periòdica es denominen GRUPS (o

FAMILIES).

Grup 1. Alcalins

Grup 2. Alcalino-terris

Grup 16: Calcogens

Grup 17.Halogens

Grup 18: Gasos Nobles

- Els elements d’un mateix grup presenten propietats físiques i

químiques similars.

- Els elements del mateix grup, tenen la mateixa configuració

electrònica en l’ultim nivell energètic.

PERÍODES

-Les files horitzontals s’anomenen PERÍODES.

15

La Taula Periòdica

.

Blocs s i d: nº e última capa= nº grup

Bloc p: nº e última capa = nº grup - 10