Índex

Pàgines

Índex………………………………………………………………………………........1

1. Sobre la varietat dels registres al Tirant lo Blanc……………………….2 - 4 1.1 Registre: la clau per a la novel·la…………………………………………………………….......2 1.2 Tirant lo Blanc: una novel·la total.......................................................................................2-3 1.3 Sobre els registres presents a la lectura............................................................................3-4 1.4 Variació de registres: la clau per a una lectura interessant...................................................4

2. La importància de la varietat dels registres en una novel·la………….5 - 6 2.1 Afavoriment de la lectura……………………………………………………...............................5 2.2 Identificació de l’estil general d’una novel·la......................................................................5-6 2.3 Efectes negatius sobre la lectura..........................................................................................6

3. Com identificar un registre: el joc amb aquests del Tirant..................7 - 9 3.1 Característiques de cada un dels registres........................................................................7-8 3.2 L’enllaç dels diferents registres.............................................................................................8 3.3 Presentacions freqüents dels registres.................................................................................9

4. Conclusions: repàs general dels registres al Tirant................................10 4.1 Comentari de text general de l’obra de Joanot Martorell.....................................................10 4.2 Opinió del grup sobre la lectura...........................................................................................10

5. Glossari.................................................................................................11 - 12 5.1 Recull d’arcaismes del Tirant.........................................................................................11-12

6. Fonts: tot sobre el Tirant.............................................................................13 6.1 Bibliografia..........................................................................................................................13 6.2 Webgrafia............................................................................................................................13

Els Registres i el Tirant1

1. Sobre la varietat de registres al Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, és, sens dubte, el clàssic de la literatura catalana per excel·lència, a causa de l’autenticitat i versemblança sorprenent en la seva època. Però, abans de tot, el seu èxit es deu, indubtablement, a l’art magistral del seu escriptor per a jugar amb els registres dins el relat.

1.1 Registre: la clau per a la novel·la

Però, ben bé, què és això del registre? En fer-nos la pregunta, la conclusió no és fàcil, i sovint queda vaga, poc precisa. Doncs bé, el registre és, segons l’Enciclopèdia Catalana, la varietat funcional d’una llengua o text, que depèn i variarà el seu abast segons els trets lingüístics i la situació d’ús.

És a dir, Joanot Martorell ha estat capaç de jugar de tal forma amb les paraules i el seu significat de forma que el text resultant resulti un referent per a la seva època i temps posteriors.

El canvi d’aquests registres influeix indubtablement sobre la novel·la. Més encara, hi influeix per dues bandes: una interna, referent a la trama i el transcurs d’aquesta, i una d’externa, que afecta directament el lector.Quant a l’últim, hi ha res més bell que poder manipular algú a través de les teves paraules? I aquesta és, segurament, la finalitat última del llenguatge, l’última base a assolir en el teu viatge cap al cim.

Per altra banda, distingirem també entre diversos tipus de registre, que utilitzaran, al seu torn, un lèxic i morfosintaxi diferent de les altres.

1.2 Tirant lo Blanc : una novel·la total

Com abans s’ha dit, el Tirant és amb seguretat una de les novel·les que més han marcat la història de la literatura catalana.

Tot això es deu, bàsicament, al fet que sigui una novel·la total: Martorell no només ha combinat magistralment els registres, sinó que ha dotat el llibre d’una trama definida, múltiples personatges, una versemblança sorprenent i diversitat de narradors i punts de vista.

Dins d’aquest concepte de novel·la total, nosaltres només analitzarem la varietat de registres.

Els Registres i el Tirant2

La gran quantitat d’aquests presents al llibre proposa una lectura atractiva, amb continuïtat important i dinamisme que potencien l’interès del lector externament per una banda, i el progrés adequat de la trama, acompanyada de les subtrames, per altra banda, internament.

Tanmateix, una presència excessiva de registres en una novel·la provoca directament una lectura saturada i lenta, poc atractiva i aliena al lector afectat.Afortunadament, aquest últim efecte és subjectiu i depèn de la persona que se suposa que està llegint la novel·la, no perdem la calma...

Aplicant les normatives anteriors al Tirant, descobrim una lectura atractiva en primer lloc, interessant per al desenvolupament del coneixement de la literatura catalana i el lèxic poc freqüent.Nogensmenys, tots aquests atractius se’ns poden girar en contra: una presència excessiva i abundant d’arcaismes, un argot cavalleresc important i un salt continu de registres que pot arribar a marejar a certes persones.

Podem dir, doncs, que el Tirant requereix una lectura estudiada, lenta i premeditada? Parlem-ne...

1.3 Sobre els registres presents a la lectura

Tant parlar de registres... podem passar a aplicar, doncs, la teoria trobada i meditada a la novel·la en qüestió?

En primer lloc, cal destacar els tipus de registres que podem trobar. Són, segons la importància presencial a l’obra:

Un registre seriós, característic de les novel·les cavalleresques.

Els fragments eròtics, que aporten a la novel·la aquella petita part d’humanitat de la qual mancaven les novel·les de cavalleries.

Els passatges humorístics, amagats subtilment entre el joc de la cortesia pròpia de la noblesa feudal.

Finalment, el caràcter psicològic i de reflexió que adopten certs talls de la trama.

No cal dir, en absolut, que escriure per a compaginar aquestes quatre facetes lingüístiques és un treball enorme intel·lectualment i pràcticament, i encara més

Els Registres i el Tirant3

al segle XV. Considerem, per tant, Martorell com un dels pares de la narrativa catalana moderna.

1.4 Variació de registres: la clau per a una lectura interessant

Però, es pot efectuar un salt de registre sense unes normes específiques? Efectivament, no. No existeix cap art que no requereixi d’uns coneixements i regles d’aplicació, i la narrativa no es pot estar de menys.

Al cap i a la fi, la intenció del canvi de registre és millorar el nivell de la lectura en general. Per tant, prima per sobre de tot una lògica i coherència pròpia per a enllaçar passatges. En segon lloc, es recomana un coneixement suficient del codi escrit d’un llenguatge per a garantir la qualitat de la cohesió textual i la correcció pròpia. Finalment, adequar el text a les nostres necessitats o finalitats que volem assolir amb el nostre escrit.

Més endavant analitzarem el salt de registres dut a terme per Joanot Martorell a la seva novel·la i la seva efectivitat. Al cap i a la fi, d’això és del que es tracta.

Els Registres i el Tirant4

2. La importància de la varietat de registres en una novel·la

És lògic que no ens agradi un producte per la impressió que ens genera una etiqueta? Doncs això és que li passa exactament a una novel·la: la crítica social l’acompanya i li fa ombra constantment. Llegir el Tirant en català antic no és precisament una alegria de cada dia...

Però, a banda d’això, hauríem d’anar aprenent a valorar per nosaltres mateixos un text. Aquest és el perquè d’aquest punt: aprendre a reflexionar i a arribar a conclusions sense necessitat de cap font externa que ens pugui influenciar. Això és la crítica pura.

2.1 Afavoriment de la lectura

Si és tan beneficiós per la lectura, quins efectes té sobre aquesta l’ús variat i moderat de registres?

En primer lloc, hi ha multitud de punts de vista, que aporten, internament, variació gramatical en els verbs i multitud de substantius, canvi d’aires.Externament, provoquen una experimentació diferencial de la lectura per part del lector, que li permet d’identificar-se amb almenys un dels personatges, i opinar sobre el caràcter i actuacions beneficioses o destructives dels personatges. Això comporta, immediatament, una aferrament a la lectura i el seu món, o el que és el mateix, una “experiència d’usuari” més que positiva.

En segon lloc, observem un augment de la intriga en permetre obrir, a partir dels registres o al salt d’un a altre, subtemes o subtrames, que es desenvolupen i conclouen de forma ordenada, paral·lelament a la trama principal. Un altre dels motius pel qual ens atrau la lectura de l’obra de Martorell.

Finalment, es pot dir que els registres variats aporten varietat i trencament amb la situació de les situacions monòtones. Per exemple: una escena de palau es pot convertir en eterna al Tirant. Però l’autor sempre està preparat, en el moment crític, per a intervenir amb l’acció de la batalla contra l’avorriment.

2.2 Identificació de l’estil general d’una novel·la

Es pot dir, doncs, que la combinació d’estils fa, com qui diu, la novel·la. I no queda gaire lluny pensar que si el registre fa la novel·la, en determina el seu estil.

Els Registres i el Tirant5

Veiem a continuació una sèrie d’exemples:

Al Tirant, l’abundància de fragments seriosos i eròtics dins d’un marc medieval l’identifiquen com una novel·la cavalleresca.

Cien Años de Soledad és una novel·la realista màgica a causa de la presència dels registres seriosos i psicològics acompanyats de fets surrealistes.

Els passatges psicològics i d’acció en un context històric realista enquadren La Teranyina dins del gènere de la novel·la històrica.

2.3 Efectes negatius sobre la lectura

Tot i els efectes positius que podrien tenir els registres sobre la lectura, per la mateixa regla de tres aquests podrien resultar nefastos per a una correcta interpretació del text.

Això vol dir que una abundància excessiva de registres comporta directament una espessor exagerada del text, que activa sense marxa enrere el desinterès del lector.I això, senyors i senyores, pot tenir dues sortides, i cap de bona: o bé el lector abandona la lectura, o bé la mal interpreta a causa del seu coneixement insuficient de la llengua o la falta de concentració focalitzada.

Per evitar aquesta situació, s’hauria d’intentar escriure de forma lleugera, fer que el text s’escorri de línia a línia. Això s’aconsegueix mitjançant una sintaxi coherent al context, i un lèxic fàcilment intel·ligible.

Els Registres i el Tirant6

3. Com identificar un registre: el joc amb aquests del Tirant

Certament, el registre és un fet a la novel·la. Però, és fàcil detectar-lo, reconèixer-lo i analitzar-lo? Aquesta pregunta només pot ser resposta utilitzant els nostres coneixements i, basats en aquests, dur a terme una reflexió i anàlisi intensa de certs passatges de l’obra de Martorell.

Ens haurem de focalitzar, per tant, en una part concreta del llibre, no sortir d’aquesta i endinsar-nos-hi. Mans a l’obra!

3.1 Característiques de cada un dels registres

Direm, en primer lloc, que la identificació depèn de les característiques generals dels registres, que corren a càrrec de les facetes lingüístiques (fonètica, gramàtica i lèxic) i el context general del passatge.

D’acord amb això, comencem a classificar les característiques: poden ser internes, és a dir, referents a llenguatge; o externes, si depenen d’elements materials (tot i que aquests es trobin tan sols descrits en el text, és a dir, són abstractes).No obstant això, observarem una fluctuació d’elements depenent de si el text és oral, és a dir, es recita, o si és escrit, sobre paper.

El registre seriós o objectiu sol contenir un tracte entre iguals, sigui en el registre estàndard o culte. Per això empra oracions compostes extenses i descripcions detallades. Poden aparèixer formes de cortesia accidentalment.

Al registre humorístic hi trobem expressions “col·loquials” (o això intenten aparentar) combinades amb oracions simples. Tot això succeeix dins un ús del llenguatge estàndard.Cal destacar també que el fragment sol venir puntualitzat per l’observació d’un personatge afectat.

En les escenes eròtiques es denota clarament una sintaxi simple i ordenada. Les descripcions poden ser detallades o totalment indirectes, pendents d’una metàfora o metonímia. Vénen introduïdes per un llenguatge estàndard, en el qual podem trobar paraules o expressions de caire més col·loquial (per exemple, mamelles).

Els Registres i el Tirant7

Finalment, els passatges psicològics contenen nombrosos termes de cortesia, a més d’una sintaxi composta de condició, consecució i concessió. Per descomptat que la seva totalitat estan escrits en un llenguatge culte notori.

3.2 L’enllaç dels diferents registres

Per altra banda, cal destacar també els diferents tipus d’enllaç entre els registres presents en el fragment seleccionat. Això s’aconsegueix simplement mirant les formes que introdueixen un registre nou, i l’efecte que tenen sobre el text.

Entre els mètodes clàssics o generals hi trobaríem una fi de passatge brusca i desenfadada, que es sol produir al final d’un capítol. El diàleg és una eina també molt usada per Martorell, tot i que requereix un posterior aclariment detallat del que ha succeït i dintre de quin context.Per altra banda, existeix també una combinació de registres, menys freqüent i difícil d’usar.

Llavors, independentment d’aquests mètodes generals, observem una variació de registre a registre, cosa que ens porta a la conclusió que existeixen també uns mètodes específics, adaptats a la finalitat de cada un dels registres. Són:

Un diàleg o inici de capítol per al registre seriós, per la qual cosa direm que aquest és l’únic dels registres que no té mètode específic. Observem que, per l’ús del mètode general, es veu forçat a iniciar qualsevol capítol. En rares ocasions es trenca la norma.

Una puntualització per part d’un personatge o una descripció dels sentiments d’aquest abans d’un passatge remet directament al registre humorístic. Tot i així, és el registre menys freqüent de tots.

Per a les escenes eròtiques, un pont anterior, que deixa entreveure la finalitat i desembocament d’aquest, fet que ressalta encara més les escenes sexuals, com revestint-les d’un tabú morbós.

Als passatges psicològics és únic mètode el diàleg unidireccional, és a dir, amb un receptor pacient, que no intervé. Així s’aconsegueix fer reflexionar al lector amb les paraules que s’han dit.

Els Registres i el Tirant8

Per tant, arribem a la conclusió que l’ús dels registres ve marcat per unes estrictes normes. Però, veient que els registres determinen l’estil d’una novel·la, poden els estils determinar les formes d’ús dels registres al seu torn?

3.3 Presentacions freqüents dels registres

Finalment, seria bo trobar exemples d’aquests registres que ens permetin estereotipar l’estructura en què se’ns donen a conèixer els registres.

Per al registre seriós, són múltiples exemples i més que suficients les cartes de batalla i la missatgeria entre alts càrrecs, que podem llegir al llarg de la novel·la.

Quant als fragments humorístics, les escenes de palau són perfectes il·lustracions, on la jerarquia social sol jugar males passades a més d’un al llarg de l’obra.

Les escenes eròtiques es divideixen en dos tipus, merament segons l’espai físic en què transcorren: escenes de llit i escenes fetitxistes. Exemple de l’última és l’engany de la Viuda Reposada sobre l’hortolà.

Per acabar, són exemples per a talls psicològics i crítics la història del filòsof de Calàbria i el consell d’Abdal·là a Tirant. Són, o bé narracions directes del narrador, o discursos pronunciats pel personatge emissor.

Els Registres i el Tirant9

4. Conclusions sobre el Tirant d’acord amb el treball

4.1 Comentari de text general de l’obra de Joanot Martorell

Ens trobem, en primer lloc, davant una obra mestra, un clàssic de la literatura catalana. Joanot Martorell, autor parcial de la novel·la, inicia amb el Tirant un nou gènere, el cavalleresc, dirigit aquest cop a un públic general interessat en uns fets que aparenten veracitat total. Proves d’això en són el desenllaç poc freqüent i la personalitat estranyament humana de cada un dels personatges.

La sintaxi és, sobretot, clara i entenedora, tot i que podem trobar construccions morfosintàctiques que ens resulten estranyes. Per altra banda, el lèxic és bàsic, però amb una aparició freqüent d’arcaismes i termes propis de l’argot cavalleresc. A això se li suma una variació agradable de registres, que ofereix un punt positiu en les escenes d’acció i eròtiques. I tot repartit en cinc parts que divideixen la lectura i aporten continuïtat a la lectura.

4.2 Opinió del grup sobre la lectura

Tot i que no ens apassionen els llibres cavallerescos, fet que es pot deure a la desconeixença del gènere, la lectura del Tirant se’ns ha fet agradable i majestuosa, i, sobretot, portable.Llegir un clàssic pot resultar un repte en alguns casos, sobretot pel lastre preconcebut que comporta, però aquest no és el cas al Tirant. La recomanació, creiem però, no és fundada per al grup classe, bàsicament perquè se suposa que tothom hauria d’haver acomplert la lectura de l’obra.

Els Registres i el Tirant10

5. Glossari de Tirant lo Blanc

Ens ha semblat important, a causa de la seva presència omniscient a la novel·la, incloure un glossari de termes arcaics i cavallerescs poc comuns en la llengua oral quotidiana.

Cal destacar també, que no ens hem dedicat a repassar tots i cada un dels temes de la novel·la. Ens hem centrat en una extensió de 30 pàgines, corresponents a la tercera part de l’obra.

5.1 Recull d’arcaismes del Tirant

A despit: irritació que causa el desdeny que algú mostra,la preferència que mostra a un altre.

Desconhortar: privar de conhort, desconsolar.

Egregi: insigne, il·lustre, dit especialment de persones de la noblesa.

Emparamentats: guarnit, adornat, amb paraments.

Estotjar: contenir, guardar, un receptacle (alguna cosa) en el seu interior.

Gaveta: cubeta de fusta o de goma proveïda de nanses, quadrada, de poca profunditat i de parets inclinades cap enfora on hom pasta el ciment, el morter, etc.

Gramalla: a la baixa edat mitjana, sobrevesta militar duta damunt la gonella.

Hacanea: raça d'haca anglesa, que presta els mateixos serveis que el cavall ordinari.

Jueria: barri on habitaven els jueus en les ciutats cristianes. A les terres catalanes era anomenat call.

Llagotejar: tractar de seduir amb llagots, adular.

Llagoter: que llagoteja, adulador.

Llibre d'hores: era un llibre de devoció particular que conté els salms, textos i pregàries perquè una persona pugui seguir la litúrgia de les hores ell mateix, de manera individual.

Els Registres i el Tirant11

Nefandíssim: que ocasiona o pot ocasionar una desgràcia grossa, un perjudici greu.

Prendre sou: prendre partida d'algú.

Pudícia: honestedat.

Salconduit: document lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza el portador a circular per un territori o travessar una frontera.

Ser d'una donzella: dedicar l'honor de la batalla a la donzella en qüestió.

Tàlem: en llenguatge literari, llit nupcial.

Verga: sarga.

Els Registres i el Tirant12

6. Fonts: tot sobre el Tirant

6.1 Bibliografia

Tirant lo Blanc; Joanot Martorell (ed. de Jordi Tiñena); Ed. Laertes; Col. Lectures Itinerants; 36a edició; Barcelona, juny de 2010.

Tirant lo Blanc. New Approaches (www.netlibrary.com/Reader)

6.2 Webgrafia

Enciclopèdia Catalana (www.enciclopedia-catalana.cat)

Diccionari en Català (www.diccionari.cat)

Cercador Google (www.google.com)

Enciclopèdia Viquipèdia (ca.wikipedia.org)

Els Registres i el Tirant13