Upload
urtzi
View
56
Download
11
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Unitat Didàctica 2n ESO Urtzi i Sònia
Citation preview
INS MIL I FONTANALS
Unitat didctica 2n dESO
Curs 2014/2015
Autors: Urtzi Muoz i Snia Suer
Tutor: Marcel Costa
Mentora: Maria Selles
05/03/2015
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
1
ndex
1. Presentaci ............................................................................................................................... 2
2. Continguts ................................................................................................................................ 4
3. Objectius daprenentatge......................................................................................................... 5
3.1. Objectiu final ...................................................................................................................... 5
3.2. Objectius especfics ............................................................................................................ 5
4. Desenvolupament de competncies ........................................................................................ 6
4.1. Competncies bsiques ..................................................................................................... 6
4.2. Competncies especfiques de la matria ........................................................................ 7
5. Context .................................................................................................................................... 8
5.1. Context daprenentatge .................................................................................................... 8
5.2. Contextos daplicaci......................................................................................................... 8
6. Seqncia dactivitats ............................................................................................................. 9
6.1. Sessi 1: Forces com a interacci ..................................................................................... 9
6.2. Sessi 2: Fora de fregament ......................................................................................... 21
6.3. Sessi 3: Forces a distncia. Fora de gravetat .............................................................. 26
6.4. Sessi 4: Clcul de forces ............................................................................................... 30
6.5. Sessi 5: Primera llei de Newton: Inrcia ....................................................................... 33
6.6. Sessi 6: Segona llei de Newton: Fora. Acceleraci ..................................................... 37
6.7 Sessi 7: Tercera llei de Newton: Acci-Reacci ............................................................ 40
6.8 Sessi 8: Fora normal. Llei de Hooke ............................................................................ 46
7. Criteris generals datenci a la diversitat ............................................................................. 50
8. Criteris davaluaci ................................................................................................................ 51
9. Connexi amb altres matries .............................................................................................. 53
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
2
1. Presentaci
La unitat didctica que hem dissenyat est destinada a lassignatura de Cincies Naturals de 2n dESO,
els continguts conceptuals treballats sn les forces.
El context principal daquesta unitat didctica s una carta del sindicat de professors de secundria,
demanant ajuda als alumnes per resoldre els dubtes de fsica que els hi han sorgit mentre planificaven
un projecte dolimpades de fsica. Aix dona peu a haver destudiar qu sn les forces i relacionar-ho
amb els esports.
s per aix que els contextos secundaris que apareixen al llarg tamb estan relacionats amb els esports,
com per exemple lestirada de corda, la F1, el futbol o anar amb bicicleta. Tot i aix apareixen contextos
que no estan relacionats amb els esports. Hem volgut diversificar els contextos dels exercicis per tal que
els alumnes reconeguin les forces en un rang ampli de situacions. Amb aix tamb perseguim satisfer la
possible varietat dinteressos dins de laula.
Lobjectiu principal de la unitat s que els alumnes aconsegueixin aplicar els coneixements sobre les
forces per a donar explicaci a situacions de la vida quotidiana i resoldre problemes que es puguin
trobar en el dia a dia a traves dels contextos que es treballen.
Ara b, tamb es busca que els alumnes valorin la interacci amb els companys i el treball en equip per a
millorar laprenentatge i la resoluci de les activitats.
Amb aquesta seqncia dactivitats tamb volem desenvolupar les competncies matemtiques,
daprendre a aprendre, cientfica i lingstica. Tot aix saconseguir amb una varietat de tasques que
inclouen el clcul, la comunicaci escrita i oral, tasques de metacognici, i lelaboraci de prediccions,
recollida de dades, procediments experimentals, relacionar conceptes i elaborar conclusions.
Els objectius daprenentatge ms conceptuals, sn el concepte de fora, els tipus de forces, lleis de
Newton i llei de Hooke.
Les dificultats que hem predit abans de posar en prctica la unitat didctica sn que els alumnes no
completin les tasques reflexives ms llargues, s per aix que les hem acompanyat de moltes preguntes
i bastides, que esperem que permeti una resoluci ms gil de les tasques. Daltra banda tamb ens
preocupava lactitud i la participaci de lalumnat, aix com que completin els deures. Per aix hem
incls lactitud com a criteri avaluable.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
3
Per tal datendre la diversitat dels estils daprenentatge de lalumnat hem incorporat els textos
acompanyats dimatges. Daltra banda per facilitar la participaci i el control de laula hem planificat
molta interacci entre alumne-alumne i entre alumne-professor. Metodologia: Moltes imatges, molta
interacci entre alumne-alumne i entre alumne professor. Amb la distribuci de les sessions hem
intentat seguir un ordre lgic daprenentatge que permeti a lalumne entendre el que sexplica en cada
sessi i a ms poder relacionar els conceptes introduts al llarg de les sessions.
Lavaluaci de la unitat didctica s sumativa i molt continuada, permetr regular laprenentatge i els
alumnes podran aprendre i analitzar les seves mancances. Lavaluaci consta de 3 tasques, la fitxa qu
hem aprs?, una fitxa de clcul i finalment hauran dentregar el producte final, els dubtes dels
organitzadors de les olimpades resolts. A ms savaluar la participaci i actitud al llarg de les classes i
els experiments mitjanant una rbrica.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
4
2. Continguts
Caracteritzaci de les forces com a interacci entre cossos.
Diferenciaci entre els principals tipus de forces. Fora de gravetat. Fora de fregament. Fora
normal.
Clcul i representaci grfica de les forces.
Clcul de lacceleraci.
Formulaci i aplicaci de les Lleis de Newton.
Caracteritzaci i aplicaci de la Llei de Hooke.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
5
3. Objectius daprenentatge
3.1. Objectiu final
Aplicar coneixements sobre les forces per a donar explicaci a situacions de la vida quotidiana i resoldre
problemes que es puguin trobar en el dia a dia.
3.2. Objectius especfics
Objectius actitudinals
- Valorar el paper que tenen la cincia i en concret la comprensi i aplicaci del coneixement de
les forces al dia a dia.
- Reconixer la importncia de la interacci entre els companys per treballar i aclarir conceptes
relacionats amb les forces i lleis de Newton.
Objectius conceptuals
- Definir el concepte de fora com a interacci que pot modificar lestat del moviment o provocar
deformacions en els cossos.
- Identificar diferent tipus de fora i reconixer la seva rellevncia.
- Reconixer la fora de la gravetat i les seves conseqncies a lUnivers.
- Caracteritzar lacceleraci dels cossos.
- Caracteritzar les lleis de Newton i aplicar-les en casos de la vida quotidiana.
- Caracteritzar la llei de Hooke i aplicar-la en casos de la vida quotidiana.
Objectius procedimentals
- Representar la fora de manera grfica amb els seus components.
- Calcular forces i acceleraci dels cossos.
- Seguir protocols cientfics per fer experiments.
- Resumir casos on apareixen les forces
- Relacionar conceptes per a donar explicaci a diverses situacions.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
6
4. Desenvolupament de competncies
4.1. Competncies bsiques
Competncia comunicativa: Es contribueix a aquesta competncia aportant un llenguatge i vocabulari
cientfic. Els alumnes han de fer servir un llenguatge concret a lhora de descriure i explicar els fets i
fenmens (quan dibuixen sobre les imatges, hagin de descriure el que veuen etc.). Aix mateix, han de
ser capaos de transmetre les seves idees de manera cohesionada i coherent (passades en com, quan
el secretari hagi dapuntar les idees es imprescindible que siguin transmeses daquesta manera etc.).
Competncia digital i del tractament de la informaci: Els alumnes han de ser capaos de recollir,
tractar, interpretar i comunicar dades. Es desenvolupa aquesta competncia quan es recullin dades als
experiments i sinterpreten de manera coherent, per a aix desprs comunicar-los de manera efica
(experiment de la F1, la fletxa i el sab).
Competncia matemtica: Es tracta duna competncia molt lligada a les cincies naturals. Aquesta
competncia es treballa a les sessions mitjanant la representaci i interpretaci grfica de les forces, el
clcul matemtic de les mateixes i al tractar dades numriques als experiments (sessions 4 i 5,
experiment de la F1).
Competncia daprendre a aprendre: Es treballa ladquisici de la conscincia de les prpies capacitats i
del procs daprenentatge mitjanant el dileg socrtic, es a dir, parlant amb els alumnes i guiant-los per
tal dextreure les seves idees prvies i a partir dall que arribin al concepte. Aix, seran conscients del
que pensaven abans i al que han arribat. A ms de desenvolupar les actituds, la motivaci, la confiana
en un mateix i el gust daprendre (comparaci de respostes dunes mateixes preguntes en dos punts
diferents de la unitat didctica).
Competncia dautonomia i iniciativa personal: Treballar cooperativament per aprendre i adonar-se de
les seves capacitats i destreses i les dels altres per permetre lautoconeixement i el coneixement dels
altres (treball individual omplint fitxes, treball en parelles per arribar a conclusions, treball en grups per
resoldre casos i experimentar).
Competncia social i ciutadana: Els alumnes han de ser capaos de mostrar respecte davant altres
opinions i cultures i relacionar-se amb assertivitat. Es treballa aquesta competncia de manera que es
fomenta la participaci activa i solidria i la construcci de coneixement entre tots. Es veu com afecten
les forces en diferents situacions de la vida quotidiana com esports, accidents de trnsit etc. i lefecte de
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
7
les variables que poden intervenir (massa, acceleraci) per tal de que el dia de dem, siguin ciutadans
responsables a la societat (quan condueixin, treballin etc.).
Interacci amb el mon fsic: Els alumnes han de ser capaos daplicar el mtode cientfic per observar i
experimentar aspectes naturals i humans, realitzar experiments, formular hiptesis i analitzar i
interpretar la informaci obtinguda. A ms, han daplicar els coneixements cientfics i comprendrels per
utilitzar-los als experiments i predir esdeveniments (experiments de la F1, fletxa i sab, per qu no
xoquen els planetes etc.).
4.2. Competncies especfiques de la matria
Els alumnes desenvolupen un pensament cientfic a partir de construir i utilitzar versions elementals dels
models cientfics (lleis de Newton, llei de Hooke) mitjanant experiments que duran a terme com la
grua de la F1, la fletxa i el sab i models que veuen en vdeo com el del patinet etc. Aquests
coneixements han de proporcionar estratgies tils per descriure els fenmens relacionats amb
problemes o situacions rellevants, per explicar-los i per fer prediccions (accidents de trnsit, per qu
cauen els cossos a terra o per qu quan salten tornen a terra).
Els alumnes han de ser capaos danalitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de
plantejar-les preguntes investigables cientficament com quan sels demana que calculen forces de
manera matemtica desprs dexperimentar-los ells mateixos, de posar en prctica el procs de recerca
daquestes evidncies, de deduir conclusions i danalitzar-les crticament (per exemple sexperimenta
amb la gravetat mitjanant ls de cordes com si fossin forces per que deduen per qu no xoquen els
planetes). A ms, hauran de comunicar en llenguatge cientfic les dades, les idees i les conclusions i
argumentar-les tenint en compte punts de vista diferents del propi, ja que al llarg dalgunes activitats
(sessi 3 i 5 per exemple) sels demanar que donin la seva opini de per qu passa el que veuen i
hauran de ser capaos de comunicar tant les dades com lexplicaci de manera clara i amb un llenguatge
cientfic perqu hi haur un secretari que apuntar les conclusions a la pissarra.
Finalment, han dutilitzar el coneixement cientfic per argumentar de manera fonamentada les
actuacions com a ciutadans i ciutadanes responsables, especialment les relacionades amb ls daparells
i materials en la vida quotidiana com als accidents de trfic, diferents esports, futbol, estirada de corda,
patinets, les grues amb contrapesos etc.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
8
5. Context
5.1. Context daprenentatge
Es parteix dun missatge que es suposa han rebut els professors del centre en el que sels demana ajuda
per tal dorganitzar unes olimpades. A partir daix, sintrodueixen els conceptes mitjanant situacions
quotidianes i sobre tot diferents esports que els poden agradar, com el futbol, lestirada de corda, la
frmula 1 Com que es tracta dun context molt proper a ells, dona moltes oportunitats per fer treball
experimental i manipulatiu de manera fcil i amb poc material.
5.2. Contextos daplicaci
Sessi 2: Per tal de veure el paper de la fora de fregament en diversos mbits, i perseguir els diferents
interessos de lalumnat, sutilitzen tres casos ben diferenciats. Un parla sobre el mecanisme que permet
encendre les cerilles, laltre sobre els grills i un tercer sobre com actua la fora de fregament amb les
bicicletes.
Sessi 4: Sutilitza la imatge dun grup fent estirada de corda i dient als alumnes que son un grup del seu
institut entrenant per a les olimpades escolars. Per tal de treballar el clcul de forces sels posa
diferents situacions daquest esport en el que sels implicar.
Sessi 5 i 6: Per tal de treballar lacceleraci i les dues primeres lleis de Newton (inrcia i fora) sels
posa lesport de frmula 1 o cotxes de carreres. Aix, a la quarta sessi sels posar el cas dun cotxe que
xoca amb una barrera i tractar de veure qu s el que passa amb el cotxe i amb el pilot. Desprs es far
servir el vdeo dacceleraci real dun cotxe de F1 per tal daprendre qu s lacceleraci i com es calcula.
Per a la cinquena sessi, es posar el cas de que des de Montmel ens demanen ajuda per dissenyar una
grua per treure els cotxes espatllats i quines sn les variables que influeixen.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
9
6. Seqncia dactivitats
6.1. SESSI 1: Qu sn les forces? Fora magnitud vectorial I interacci; Dibuixar;
Forces de contacte
Descripci i desenvolupament
Aquesta sessi busca que els alumnes reconeguin les forces com una interacci entre dos cossos tot
provocant un canvi en lestat del moviment dun dels cossos, o b causar-hi una deformaci.
Per a fer-ho sels hi introdueix un context on un sindicats de professors els demanen ajuda en la
organitzaci dunes olimpades de fsica on volen fer relacionar als alumnes la fsica amb lesport. I el
professor els hi demana si saben qu s una fora, perqu per poder ajudar a organitzar, nhem
daprendre.
Aqu apareixeran les definicions prpies dels alumnes. Llavors els professors els hi proposarem que
analitzin unes imatges on hi actuen forces. En parelles amb lajuda dunes mini fitxes on es demana
quins cossos interaccionen i qu passa, les conseqncies de la interacci. Cada alumne tindr una mini
fitxa, no seran les mateixes per a tothom, per tal de veure una gran diversitat dexemples. A continuaci
es posa en com la resoluci de les fitxes, tot projectant 2 diapositives, una on sobserven els exemples
de deformacions causades per les forces, i una altra on es mostren els exemples de canvi en el
moviment dels cossos.
Tot seguit sels hi oferir la fitxa 1 on hauran de completar la definici de fora a travs del que han
aprs amb les mini fitxes , seguidament sels fan dibuixar les forces quan un jugador xuta una pilota en
dues situacions diferents i finalment hauran de completar un pargraf amb el concepte teric de fora
com a magnitud vectorial.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
10
Gesti daula
Presentaci del que estudiarem. Introducci context. Resoldre situacions en parelles.
Posada en com de les situacions en power point. Exemples daccions de les forces:
deformacions i canvis en lestat del moviment.
Resoluci Fitxa 1.1 (definici fora com a interacci i com a magnitud vectorial).
Correcci de la fitxa mostrant la resoluci en power point i comenar a fer els deures (dibuixar
forces i introducci a una situaci on apareix la fora de fregament).
Material alumnes
Context
Taula qu saber i saber fer
Mini fitxes
Fitxa 1.1: definim les forces
Fitxa 1.2: dibuixar forces, connexi sessi segent (deures)
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
11
Context
Benvolguts alumnes de 2n dESO de lIES Mil i Fontanals,
Des del sindicat de professors de secundria volem organitzar un projecte dolimpades de fsica. El
proper 25 dabril hem dentregar totes les activitats al departament densenyament perqu ens avalun
el projecte.
La nostra intenci s preparar activitats que relacionin la fsica amb els esports. Lequip que ens
encarreguem del tema de forces ens hem trobat amb dificultats per entendre i reconixer com actuen
les forces en determinades situacions esportives.
Des de direcci ens han informat que aquest trimestre vosaltres estudiareu el tema de les forces, i us
volem demanar ajuda. La vostra ajuda seria molt apreciada, ja que com a joves teniu molt coneixement
sobre el mn de lesport. Us adjuntem la nostra llista de dubtes per si us engresqueu.
Tot i aix ens fem crrec que aquesta tasca suposa hores de feina i que esteu molt ocupats. Entendrem
que no ho vulgueu fer.
Atentament,
Membres USTEC
Dubtes que ens hem trobat a lhora dorganitzar les olimpades :
1. A lestirada de corda els jugadors estan molta estona que es mouen molt poc, tot i aix sembla
que pateixen molt.... Si no hi ha moviment no hi ha fora?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
12
2. Una de les proves que volem fer als alumnes de les olimpades s:
Escolliu entre 3 cotxes descalxtric que tenen la mateixa potncia per amb massa diferent. Justifiqueu
la vostra decisi.
Tot i que un dels companys del sindicat que s professor de cincies ens ho ha explicat, no ho hem ents
i no ho sabem justificar.
Vosaltres ho sabeu justificar?
3. Si dos jugadors de bsquet es barallen i un empeny a laltre, tots dos jugadors estan fent fora?
Com ho saps?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
13
Fitxes per resoldre en parelles, 1 fitxa per alumne.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
14
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
15
Presentaci correcci casos
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
16
Fitxa 1.1
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
17
Presentaci correcci FITXA 1 DAVANT
FITXA 1.2 (Comenar a classe + deures):
Exercici 1:
Desprs de xutar la pilota cap al mig del camp, es parar?
Lestat de moviment canviar si es para la pilota?
Qu vol dir aix?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
18
Exercici 2:
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
19
Taula qu saber i saber fer:
QU SABER I SABER FER?
1
Identificar les
forces i saber
explicar perqu ho
sn
2
Dibuixar les forces
3
Distingir i identificar
els tipus de forces
4
Calcular la fora
resultant
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
20
5 Reconixer i
utilitzar les lleis de
Newton en diferents
situacions
plantejades
6 Donar explicaci a
un fenomen a
travs de la Llei de
Hooke
.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
21
6.2. SESSI 2: Fora de fregament
Descripci i desenvolupament
Es comena la sessi preguntant de nou les primeres qestions de la part de darrera de la Fitxa 1. Aqu
es pretn que els alumnes arribin a la conclusi que existeix una fora que fa frenar la pilota, ja que
esdev un canvi en lestat de moviment i existeix una interacci entre la pilota i el terra. Quan els
alumnes arriben a aquesta conclusi, sels pregunta si creuen que la fora de fregament anir en el
mateix sentit del moviment de la pilota.
Llavors sels hi indica la definici de la fora de fregament. I sels hi ofereix a escollir 3 textos dexemples
diferents de la fora de fregament en acci. Aquests textos els hauran de llegir individualment, fer-ne un
resum, posar-se en grup per comentar-ho i al final de la sessi 1 membre a latzar de cada grup haur
dexplicar-ho a la resta de companys de la classe. Per guiar la presentaci i el treball dels casos, es dona
als alumnes una taula sobre el que sespera que comuniquin als seus companys; aix ens assegurem que
treballen la teoria a travs dels casos.
Gesti de laula
Correcci de deures a la pissarra. Per qu es para la pilota? Definici fora de fregament.
Resoluci de casos individualment.
Comentari resoluci de casos en 1 grup per cada cas.
Posada en com dels 3 casos.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
22
Material alumnes:
Fitxa 2.1: teoria fregament
Fitxa 2.2: cas i taula guia
Qestionari valoraci de la sessi
Fitxa 2.1: Teoria fregament
A la imatge segent sindica el sentit del moviment duna pilota de futbol.
Intenteu dibuixar a la imatge de dalt la fora de fregament que provocar que la pilota saturi.
Fitxa 2.2: Cas i taula guia
CAS 1: Qu tenen en com la manera de fer foc dels humans
prehistrics i les cerilles?
Els nostres avantpassats del neoltic utilitzaven un mtode
per encendre foc anomenat arquet. Es tracta de lligar un arc
semblant al que sutilitza per a tocar el viol, al voltant dun
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
23
pal de fusta. A continuaci es mou molt larc i saconsegueix per a fer girar molt rpid el pal collocat
sobre una fusta envoltada de teixit vegetal sec. Al cap de poca estona de fer moure larc ja ens adonem
que surt fum com a conseqncia de la calor despresa per la fora de fregament que es provoca fent
girar el pal sobre la fusta acompanyada de teixit vegetal sec.
En 1826, John Walker, un qumic suec va descobrir per accident com un pal recobert amb productes
qumics sencenia en fregar contra una superfcie a casa seva. Daqu van sorgir els llumins.
Un altre suec, Gustaf Eric Pach el 1844 va dissenyar un tipus de mistos ms segurs, separant els
components qumics inflamables entre el cap de la cerilla i el llom de la capsa.
Al cap de les cerilles hi ha clorat de potassi mentre que al llom de la caixa hi ha el fsfor vermell i pols de
vidre per tal daugmentar la rugositat (tamb la fora de fregament).
Perqu la reacci es dugui a terme el potassi vermell sha de transformar
en potassi blanc i aix saconsegueix grcies a la fora de fregament que
soposa al moviment de la cerilla i genera calor.
Quan expliquis el cas als teus companys, mostrals-hi el sentit del
moviment de la cerilla i la fora de fregament que exerceix el llom de la
capsa.
CAS 2: Anem amb bici. El fregament que causa moviment!
Quan anem amb bicicleta la roda de darrere gira en sentit horari tot realitzant una fora cap al terra en
sentit esquerra (endarrere). La superfcie del terra exerceix una fora de reacci, la fora de fregament
cap endavant. Aix s el que permet a la roda de darrere de la bici avanar cap endavant. En aquest cas
la fora de fregament ens permet el avanar cap endavant!
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
24
Per no sempre ens ajuda la fora de fregament. Si anem per Barcelona en bici i caiem pel carril bici, ens
arrossegarem durant uns segons fins que ens aturem. Quan estiguem en moviment, el contacte amb
lasfalt ens frenar. Aquest asfalt s rugs i permet ladherncia dels pneumtics del cotxe i de les bicis
al terra. Per quan caiem a terra fa que la fora de fregament sigui major, i causa que ens quedin
rascades i ferides a la pell.
CAS 3: Com els grills fan sorollo per la fricci + com els llimacs i
cargols redueixen la fricci.
Els grills (Grillus bimaculatus) sn animals duna famlia dinsectes de la
superfamlia Grylloidea, dins el subordre Ensifera. Els mascles
daquests insectes produeixen un soroll per atreure la femella i per
establir els seus territoris en contra de mascles competidors. Per
produir el soroll tan peculiar daquests insectes, aixequen
lleugerament les ales i les freguen una contra laltra.
A continuaci es mostra un dibuix on sindica el moviment de les
ales dels grills. Tenint en compte el coneixement sobre la fora de
fregament, dibuixeu la fora de fregament que actua quan lala
esquerra es mou sobre lala dreta del grill.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
25
Els llimacs en canvi, no els hi va gaire b la
fricci amb el terra per desplaar-se, s per
aix que produeixen un moc, per a reduir la
fora de fregament amb la superfcie per on
es mouen.
Guia presentaci del meu cas als companys
1. Resumir la situaci
2. Esmentar quins s la superfcie de contacte i el cos que es mou sobre seu en aquest cas
concret.
3. Identificar el sentit del moviment del cos
4. Senyalar el sentit de la fora de fregament
5. Identificar la direcci i el sentit de la fora de fregament
Qestionari de valoraci de la sessi des de la visi dels alumnes:
PENSO QUE AQUESTA CLASSE HA ESTAT 1 2 3 4 5 Molt Mig Molt avorrida mig interessant Perqu.....
Qu he aprs?
Per qu serveix el que he aprs?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
26
6.3. SESSI 3: Forces a distancia; gravetat
Descripci i desenvolupament
Com que a la sessi anterior sha aprs a representar les forces de forma grfica mitjanant ls
dexemples de forces de contacte, aquesta sessi es comenar amb un mica de treball ms
experimental. Es portaran uns imants i globus per a que els alumnes vegin i manipulin forces de
distncia (electromagntiques). Els materials estaran repartits a les taules que sempre queden lliures al
darrera de laula i els alumnes aniran passant per les taules. Sels demanar quina s la diferncia que
veuen respecte a les forces treballades la sessi anterior (el contacte). Sels dir la resposta en cas que
no aconsegueixin contestar-la. Desprs duns minuts amb aix, es demanar que es posin en el seu lloc
habitual.
A continuaci es demanar a un alumne que saixequi i salti per veure si podria representar linstitut a la
prova de salt daltura dunes possibles futures olimpades de fsica. Aix, farem que tracti de saltar ms
alt i demanarem per qu no pot saltar ms alt. Volem que arribin a que hi ha una fora que li fa caure o
li atrau al terra, la gravetat. Un cop shagi arribat a aix, sels repartir una fitxa per a treballar aquesta
fora (Fitxa 3). Es projectar la imatge de la fitxa i hauran danar responent en veu alta mentre que el
docent mant un dileg socrtic amb ells. Aix, es vol fomentar que els alumnes vagin construint el seu
coneixement a la vegada que es van traient les idees prvies que tenen; ja que sels guia a partir de les
seves respostes. El docent intentar promoure la participaci de tots els alumnes.
Per tal de respondre lltima pregunta Per qu no xoquen els elements de lUnivers? es faran servir
cordes per a representar les forces i els alumnes seran diferents elements de lunivers, Terra, Sol, Lluna i
altres planetes. Primer, shaur de fer lloc al mig de la classe i el professor donar un rol a cada alumne
(a alguns) segons la fora que poden fer i la participaci que hagin tingut, perqu aix tothom faci alguna
cosa (en cas de que durant la sessi algun no hagi fet res). Sels demanar que facin fora segons la
massa que tingui el cos que representen i la distancia a la que es troben del objecte sobre el que han de
fer fora. Daquesta manera, es comenar amb pocs elements (alumnes) i se naniran afegint ms per a
complicar una mica lexperiment. Amb aix es pretn que arribin a la conclusi que les forces exercides
per tots els cossos de lUnivers permet que no xoquin entre ells. Hauran descriure les conclusions en
format de resposta a la fitxa i guardar-la el seu dossier amb un clip, ja que si no la perdran.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
27
Gesti de laula:
Treball experimental a les taules del darrera.
Dileg socrtic amb la intervenci de tothom.
Representaci dels cossos del univers al mig de la classe amb un grup dalumnes.
Treball individual per escriure conclusions.
Materials i recursos alumnat
Imants
Globus
Cordes
Fitxa 3
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
28
Fitxa 3
1. Ja sabem que els objectes cauen al terra, per a Austrlia tamb cauen a terra?
2. Doncs, realment cap a on van?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
29
3. Quina es la direcci daquesta fora? Dibuixeu-la a la imatge donada.
4. Sabem que la lluna gira al voltant de la Terra i que tots dos giren al voltant del Sol. Per qu?
5. Doncs
6. Per, per qu no xoquen els elements del univers (planetes, sol, satllits etc.)?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
30
6.4. SESSI 4: Clcul de forces
Descripci i desenvolupament
En aquesta sessi es treballar el clcul de la fora resultant. Per aix, es tornar a fer s de les cordes
com a la sessi anterior. Es contextualitzar en proves de fora a les olimpades escolars. Sels dir que
hem dentrenar per qu ja hem vist altres equips fent-ho. A ser possible sanir al pati mitja sessi o al
menjador que hi haur molt ms lloc. Com que ja hem fet una cosa similar a la sessi anterior, no hauria
de representar cap problema. Es pot aprofitar aquesta sessi per a acabar la Fitxa anterior en cas de que
no hi hagus hagut prou temps durant la sessi anterior.
En primer lloc, es lligar una corda a la pota duna taula i es demanar a un alumne que lestiri per a
moure la taula. Com que ser fcil, es dir a un petit grup dalumnes (al voltant de tres) que es posin a
sobre la taula i un altre cop el primer alumne haur de dintentar moure la taula. Un cop li costi una
mica, uns companys lhauran dajudar en la seva feina, formant un equip. Amb aix, es vol que arribin a
la conclusi de que les forces es sumen si sn en la mateixa direcci, sentit i punt daplicaci.
Per a treballar el contrari (que les forces es resten si son en la mateixa direcci i punt daplicaci per
sentit oposat), es lligar una altra corda a la mateixa pota de la taula i es demanar a un altre grup
dalumnes que estirin en sentit oposat.
Finalment, es lligaran dos cordes ms a la mateixa pota de la taula i es faran dos equips ms per a que
estirin en direcci perpendicular amb sentits oposats. Es manipularan els equips de manera que dos dels
grups perpendiculars tinguin ms fora i aix la taula es mogui de manera cap a un punt intermedi. Per
tal dexplicar aquest ltim cas, sanir a classe i sexplicar que es resol amb el teorema de Pitgores.
Un cop treballada la teoria de manera prctica, sels donar una fitxa amb tres casos dexemple (un per
cada situaci anterior) i hauran de fer els clculs corresponents per tal de resoldre el problema i dibuixar
les forces per repassar el que es va treballar a la sessi 1. Finalment, hauran de guardar la fitxa al seu
dossier a la pgina a la que es pot trobar la teoria.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
31
Gesti de laula
Treball de grup sencer.
Explicaci terica.
Treball per parelles per omplir la fitxa.
Materials i recursos alumnat
Cordes
Taula
Fitxa 4
Fitxa 4
1. Ahir a la tarda ens vam trobar als alumnes de 3 A del nostre institut a la platja, preparant-se per
a la competici destirada de corda, i les vam fer aquesta imatge. Sabem que el equip de la dreta
fa 195N de fora i en canvi el de la esquerra 150N. Qui guanyar? Per qu? Dibuixeu els
elements que coneixeu de les forces que fa cada equip i la fora resultant que es troben a la
imatge (direcci i sentit, punt daplicaci, intensitat...)
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
32
2. El tutor i entrenador de aquest grup ens ha dit que aix noms era un entrenament i que el seu
millor grup de 5 persones pot arribar a fer 195N de fora. Aquestes son les forces que feu els 10
millors de vosaltres:
a. 35N b. 45N c. 38N d. 41N e. 37N f. 43N
g. 33N h. 40N i. 46N j. 32N
Creieu que podeu guanyar? Amb quin equip?
I si no es permet que passeu de 200N, podreu guanyar? Amb quin equip?
3. Una de les proves ser moure un objecte pesat del mig del pati cap a vosaltres i competireu les 4
classes de 2n de ESO a la vegada. Quina ser la fora resultant?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
33
6.5. SESSI 5: Primera llei de Newton: Inrcia
Descripci i desenvolupament
Desprs destudiar qu sn, com representar grficament i calcular les forces, comenarem a estudiar
les lleis de Newton i conceptes relacionats amb ells. En aquesta sessi comenarem parlant de la
primera llei de Newton (la Inrcia) i lacceleraci. Per a aix, farem servir el context dun altre esport, les
carreres de cotxes.
En primer lloc, el docent posar a la pissarra 1a Llei de Newton: la inrcia, noms amb el ttol, tot i
que encara no spiguen el que s, ja que es triar un alumne que escrigui prou b catal perqu faci de
secretari i escrigui les conclusions a les que sarribin al llarg de la sessi. Tot i aix, es demanar si alg
sap el que s, i si s aix si podria explicar-ho. Abans dentrar en contextualitzaci i per a captar la seva
atenci, es far un petit experiment amb cartes i monedes. Es tracta de posar un carta sobre el dit i una
moneda a sobre de tot. Noms donant un cop a la carta han de fer que aquesta es vagi sense que es
caigui la moneda. Aix, es pot explicar mitjanant la conservaci de lestat perqu no saplica cap fora
sobre la moneda.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
34
Per tal dentrar en la contextualitzaci i per explicar la llei, es demanar a la sessi anterior que algun
alumne porti el seu patinet. El patinet ser el nostre cotxe de carreres i posarem un ninot que faci de
pilot. Un alumne empenyer el patinet i un altre es posar al mig del recorregut per a que pari el patinet
i el ninot surti disparat. Aix, es pot explicar que un cos mant el seu estat de moviment si no pateix cap
fora que li faci canviar, ja que el ninot mant el moviment que portava i en canvi el patinet sha aturat.
Un cop fet lexperiment i shagi arribat al que es vol que entenguin, es donar als alumnes un
recurs(fitxa) que utilitza la nostra mentora. Lhauran domplir abans de comenar amb la segona part, si
no tenen temps, ho hauran dacabar a casa. En aquestes fitxes hi ha quatre quadrants, a ms del lloc per
posar-li ttol, en els que han descriure Qu tinc? (material); Qu faig? (que han fet al llarg de
lexperiment); Qu ha passat? (per posar les conseqncies); i Per qu passa? (per escriure les
conclusions i raons de lanterior).
Per a tractar la acceleraci es posar un vdeo de lacceleraci dun cotxe de carreres en el que es veu
quan triga en passar de 0 a 100, 200 i 300 km/h. Com que hi haur alumnes que sabran el que vol dir, el
docent demanar si algun sap el que vol dir el que veiem en la pantalla i que ho expliqui. Per tal que
sentengui millor, saprofitar que hi haur un patinet a laula, i sel faran canvis de velocitat per a que
sigui molt ms visual. Desprs de que ho hagin ents, com que al vdeo ja posa tant la velocitat com els
segons que han trigat en arribar a la velocitat determinada, ja tenen totes les variables per a calcular
lacceleraci. En funci del temps que hi hagi, sintentar que entre tots arribin a la frmula mitjanant
la guia del professor i fent que un alumne surti a la pissarra a apuntar el que diuen la resta com a
secretari.
Gesti de laula
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
35
Experimentaci individual amb cartes i monedes.
Experimentaci grupal amb el patinet i ninot.
Posada en com del que passa mentre un secretari escriu a la pissarra.
Treball individual per omplir la fitxa.
Dileg socrtic per arribar a lacceleraci.
Materials i recursos alumnat
Cartes
Monedes
Patinet
Ninot
Fitxa Qu hem aprs
Vdeo
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
36
Fitxa Qu hem aprs?
Ttol de lexperiment:
Qu tinc? Qu faig?
Qu passa? Per qu passa?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
37
Vdeo:
https://www.youtube.com/watch?v=ixTHdWLIzCY
6.6. SESSI 6: Segona llei de Newton: Fora; Acceleraci
Descripci i desenvolupament
Aprofitant que a la sessi anterior sha arribat al concepte dacceleraci, en aquesta es treballar la
segona llei de Newton: la fora s igual a massa per acceleraci. Per a arribar a entendre quines
variables afecten a la fora es far un experiment. Es seguir amb el mateix context dels cotxes de
carreres. Lexperiment es dur a terme en 5-6 grups de 4-6 persones, en funci del material que es
pugui reunir.
Es faran servir tres cotxes de joguina de diferent massa, tres contrapesos de diferent massa que
actuaran com fora, cordes per a lligar cotxes i contrapesos i cronmetre. Es tracta de mesurar quant de
temps triga un mateix cotxe en caure de la taula, sempre partint des de la mateixa posici i quiet
(velocitat 0), lligat a diferent contrapesos. Desprs, hauran de fer una cosa similar, per fent servir un
mateix contraps per a cotxes de diferent massa i veure quant triguen en caure de la taula. Hauran
dapuntar tots els resultats a les taules de la fitxa que sels donar. A la columna dacceleraci noms
hauran dordenar de major a menor, ja que tenint en compte les caracterstiques dels alumnes,
comenar a calcular la velocitat final i aix lacceleraci pot complicar el desenvolupament de la classe i
no arribar a complir els objectius plantejats. Tot i aix, per a que sadonin, es comentar que si ha trigat
menys temps es perqu la velocitat a sigut major, i per tant la acceleraci tamb, ja que al principi el cos
hi era quiet.
Un cop tots els grups hagin acabat, un secretari sortir a la pissarra i escriur totes les dades en una
taula conjunta. Amb aquesta posada en com, el docent anir guiant per a que arribin a les conclusions.
Finalment, sels deixar una estona per a que omplin la fitxa de manera individual i sels demanar que
omplin una fitxa Qu hem aprs? a casa per tal davaluar lassoliment dels conceptes.
https://www.youtube.com/watch?v=ixTHdWLIzCY
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
38
Gesti de laula
Treball grupal per desenvolupar lexperiment.
Posada en com de les dades i extreure conclusions.
Treball individual per omplir la fitxa.
Materials i recursos alumnat
Cotxes de diferent massa.
Contrapesos de diferent massa.
Cordes.
Cronmetre.
Fitxa 6.
Fitxa Qu hem aprs?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
39
Fitxa 6
El equip de manteniment de Montmel ens ha demanat com poden fer per treure rpidament un cotxe
que hagi tingut un accident a la pista mitjanant un mecanisme simple. Ells han pensat en una mena de
grua que per un costat es lligui al cotxe i per laltra a un contraps que faci fora per tirar del cotxe i
arrossegar-lo fora de pista. El problema s que no saben com pot afectar la massa del cotxe que savaria
en el temps que trigar en portar-lo fora. Podreu ajudar-los?
COTXE MASSA TEMPS ACCELERACI
Groc
Vermell
Blau
Contraps MASSA TEMPS ACCELERACI
1
2
3
En conclusi
Entre dos cossos amb mateixa acceleraci, el que tingui ms massa, exercir
...
Per aconseguir que un cos (o dos de mateix massa) facin ms fora, hem d'aconseguir
que tingui ..
Per aconseguir la mateixa acceleraci a un cos amb ms massa, hem de
Si fem forces diferents sobre un mateix cos (o dos cossos de mateixa massa),
lacceleraci ser major quan la fora sigui
Frmula de la segona llei de Newton:
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
40
6.7. SESSI 7: Tercera llei de Newton: acci reacci
Descripci i desenvolupament
En aquesta sessi es pretn introduir el principi dacci i reacci o 3a llei de Newton i aplicar aquesta llei
en diverses situacions. Per a fer-ho primer es passar un vdeo de 20 segons
(https://www.youtube.com/watch?v=cP0Bb3WXJ_k 2:04-2:22) on es veuen dues noies amb patins
empenyent-se i tirant-se una pilota. Aquest vdeo mostra que quan una noia llena la pilota, la pilota es
mou, per tamb es mou la noia. Lobservaci del vdeo va acompanyada dun qestionari on es
demana que expliquin el que observen i que dibuixin les forces que actuen quan la nena llena la pilota.
El fet de dir forces en plural, i que la nena es mogui cap enrere sn pistes perqu els alumnes se
nadonin que hi ha dues forces actuant simultniament. Desprs de deixar uns 5 minuts per a contestar
individualment les 3 preguntes de la fitxa 7.1, es comenten les respostes amb tota la classe.
A la fitxa acompanyant tamb sobserva una seqncia dimatges, on es veu un robot amb patins a punt
de xocar contra una caixa de fusta molt pesant. Llavors sels hi demana als alumnes qu li passar al
robot quan xoqui amb la caixa. I altra vegada sels demana que dibuixin les forces que actuaran en el
moment que el robot xoqui contra la caixa. Aqu es far llegir la pregunta a un alumne en veu alta i la
contestaran entre tots, havent darribar a un acord sobre qu li passar al robot i les forces que
actuaran.
A continuaci sels indica que es colloquin en grups de 4, sels hi proporciona el material i el
procediment (molt curt) duna prctica i es demana que la facin. La prctica permet visualitzar altra
vegada en acci la tercera llei de Newton .
Es tracta de collocar una fletxa de cartolina recoberta amb cera sobre una safata plena daigua. La cera
fa disminuir el fregament. A continuaci es colloca una gota de sab dins la fletxa, quan el sab tendeix
a difondres pel canal cap a fora, exerceix una fora. Com que per cada fora dacci hi ha una reacci,
tamb hi ha una fora cap endavant que permet fer avanar a la fletxa.
A continuaci han de contestar les preguntes de la fitxa 7.2. Les preguntes daquest qestionari tenen
una dificultat major que les anteriors, ja que sha daplicar el que sha vist als exercicis anteriors a
lexemple del coet; i shan de amb conceptes de les sessions anteriors : el significat de fora com a
magnitud vectorial, i la segons llei de Newton, F=ma introduda a la sessi 6.
La sessi sacaba posant en com les preguntes de la fitxa 7.2.
https://www.youtube.com/watch?v=cP0Bb3WXJ_k
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
41
Aquesta sessi permet introduir la fora normal com un exercici de deures (fitxa 7.3) en un ordre lgic
daprenentatge.
Gesti de laula
Mirar el vdeo de les noies empenyent-se i de les noies tirant-se una pilota. Respondre les
preguntes acompanyants del vdeo. Posar-les en com.
Prctica en grups de 4 i respondre les preguntes de la prctica.
Posada en com de la prctica i les preguntes acompanyants.
Materials i recursos alumnat
Fitxa 7.1: acompanyament vdeo
Fitxa 7.2: acompanyament prctica
Fitxa 7.1:
Qu els hi passa a les dues noies quan xoquen?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
42
Qui creieu que fa fora quan xoquen?
Quan la nena llena-la pilota. Quines forces actuen? Dibuixeu-les sobre la imatge segent:
A continuaci veiem com en Xexo , un robot molt simptic, patina a gran velocitat en direcci a una caixa de fusta gegant, que pesa molt.
Qu li passar a en Xexo quan xoqui amb la caixa de fusta?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
43
Indica amb vectors les forces que actuaran quan en Xexo xoqui contra la caixa de fusta.
Fitxa 7.2:
Observeu qu succeeix a la prctica segent.
El procediment que farem servir sindica a continuaci:
1-Qu passa quan afegim una gota de sab al mig de la fletxa?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
44
2-Senyala les fora que falta a la imatge segent:
https://www.youtube.com/watch?v=OxS2dUq_k1c
3-Indica les 2 forces que interaccionen en el llanament del coet que apareix a la imatge segent.
Per tant si un cos exerceix una fora sobre un altre cos, aquest exerceix al seu torn una fora sobre el
primer amb el mateix mdul i la mateixa direcci per sentit contrari. Aix s el que diu la 3ra Llei de
Newton.
https://www.youtube.com/watch?v=OxS2dUq_k1chttps://www.youtube.com/watch?v=OxS2dUq_k1c
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
45
4-Com s que la capsa de fusta no es mou doncs quan
rep una fora den Xexo quan xoca?
Aix si la caixa t una massa molt gran, i el Xexo fa la
mateixa fora sobre la caixa que la caixa sobre en
Xexo. Lacceleraci s molt _____________ i per aix no veiem el moviment. A ms a ms, la caixa no t
rodes i no rellisca tant com en Xexo que porta patins.
Fitxa 7.3 (deures):
Amb el que hem aprs aquests dies...
1-Dibuixa la fora que exerceix la Shakira sobre lescenari.
2-Tal com diu la 3a llei de Newton si el pes s una fora dacci cap a
lescenari, lescenari hauria dexercir una fora de reacci cap a la
Shakira. Dibuixar-ho.
La fora de reacci que exerceix la superfcie de suport (lescenari)
sobre un cos (la Shakira) com a conseqncia de la fora dacci del
pes del cos, sanomena fora normal. La fora normal sempre s
perpendicular a la superfcie que lexerceix.
3-Dibuixeu la fora normal (blau) i la fora que exerceix el cos (vermell)
en cadascuna de les imatges segents.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
46
6.8. SESSI 8: Llei de Hooke
Descripci i desenvolupament
La darrera sessi de la UD comena corregint els exercicis sobre la fora normal que shauran posat de
deures a la sessi anterior.
A continuaci sintrodueixen les deformacions dels cossos a travs de lexemple del puenting (Fitxa 8).
Es planteja una pregunta perqu prediguin si la corda sallargar ms o no quan es tirin fent puenting
dues persones , una de 30kg i una de 100kg.
Desprs la fitxa 8 explica la teoria de Hooke sobre lallargament proporcional duna molla depenent de
la fora que se li aplica.
Es proposa calcular la constant de proporcionalitat de tres molles utilitzant una simulaci i tot
completant una taula. La simulaci permet penjar 3 pesos diferents a 3 molles diferents i mesurar-ne
lallargament amb un regle.
Per facilitar la resoluci, a la taula hi ha columnes on es demana que omplin les dades de lallargament
inicial, lallargament final, la fora. A ms hi ha una vinyeta on sindica com calcular la variaci de
lallargament, que el pes s una fora i com calcular el pes.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
47
La part ms difcil de lexercici pels alumnes probablement ser allar la constant de proporcionalitat. s
per aix que safegeix una ltima qesti que indica que utilitzin lexpressi matemtica en qu va
arribar Hooke per a expressar la relaci entre una fora i lallargament dun cos elstic.
Gesti de laula
Correcci deures fitxa 7.3 (dibuixar la fora normal )
Llegir i respondre les preguntes introductries de la llei de Hooke sobre el puenting.
Llegir el que va establir en Rober Hooke i completar la taula a travs de la simulaci. Amb lajuda
de les preguntes guia que apareixen sota la taula.
Comparar i posar en com els resultats amb qu hem omplert la taula.
Materials i recursos alumnat
Fitxa de llei de Hooke
Fitxa 8: Llei de Hooke
1- Com s que els que realitzen la temerria activitat del puenting no xoquen a terra?
2- Si es llena alg amb una massa de 30kg la corda arribar all mateix que si es llena alg duna massa de 100kg? Per qu?
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
48
Al voltant del 1660 Robert Hooke va constatar que existeix una relaci proporcional entre lestirament
dun cos elstic i la fora aplicada.
Un cosa elstic s aquell que recupera la seva forma original desprs de patir una deformaci.
Grcies a aix es pot calcular com es deformar un corda depenent de la fora que se li apliqui (pes
persona que es tira dun pont). Quan saps com es deformar la corda, es deixa anar el tros de corda
necessari per evitar que la persona toqui a terra.
3-A continuaci determinarem la constant de proporcionalitat de 3 cossos elstics (tres molles). Ho
farem tot analitzant com sallarguen les molles quan els hi apliquem forces diferents (pes 1, pes2 i pes
3).
Ves a ladrea : http://phet.colorado.edu/sims/mass-spring-lab/mass-spring-lab_es.html i completeu la
taula segent:
http://phet.colorado.edu/sims/mass-spring-lab/mass-spring-lab_es.html
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
49
Per a omplir la taula correctament hem de tenir en compte :
4-Una vegada has determinat lallargament de la molla respecte el principi, i el pes (fora). Com
calcularies la constant de proporcionalitat de la molla?
Tingues en compte lexpressi matemtica que va arribar Hooke per a expressar lallargament dels
cossos elstics degut a una fora.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
50
7. Criteris generals datenci a la diversitat
Per una banda, molts alumnes tenen problemes lingstics ja que sn daltres pasos de parla no
catalana (ni castellana ni romnica) i no porten prou temps com per a seguir la classe, fins i tot hi ha
algun alumne que no entn gaire b res del que sel diu o veu escrit. Per evitar aquest problema, al llarg
de totes les activitats i fitxes el suport visual s present. En cas de que tot i aix al alumne li costi, sel
far una explicaci o ajuda individual a castell (ja que les classes simparteixen a catal). A ms daix,
es demanar les tasques ms comunicatives a aquells que no tinguin tantes dificultats amb la llengua i
les ms prctiques a aquells que degut a la falta de domini no participen.
Per un altre costat, esta el problema de la participaci activa per part duna part de lalumnat, ja que
dins dels diversos perfils, trobem que hi ha alguns que participen molt i uns altres que romanen en
silenci tota la classe. Per tal devitar aix, els docents fomentaran la participaci daquells que no solen
participar regulant el torn de paraula i demanant directament la seva participaci, sense preguntar si hi
ha voluntaris. A ms, als treballs prctics en els que participi tota la classe, es far que no noms surtin
els menys vergonyosos, sin que a aquells que habitun a quedar-se al darrera, sels demanar que
participin (surtin a la pissarra, estirant de les cordes etc.).
Apart daix i de manera ms general, com que la diversitat de procedncia cultural i capacitats (no
relacionats entre s) s que s gran, es tindran en compte aquestes caracterstiques i es tractar de fer
grups heterogenis, en els que es trobaran alumnes amb ms capacitats i alumnes als que les costi ms i
de diferent sexe i origen poblacional, ja que aquests dos solen ser les criteris per els que sagrupen si ells
mateixos ho fan.
Finalment, com que no tots tenen les mateixes capacitats cognitives, a lhora davaluar es tindr en
compte el progrs que hagin fet i no noms les respostes de manera categrica.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
51
8. Criteris davaluaci
8.1. Criteris generals
Per una banda, es valorar lassoliment dels conceptes que shan treballat al llarg de la unitat didctica
com els diferents tipus de fora, les lleis de Newton i la llei de Hooke. No noms el seu significat, sin
que hauran de ser capaos didentificar i interpretar algunes forces que vegin en el seu dia a dia. Per a
veure si els han adquirit, es tindr en compte la capacitat que tinguin els alumnes per a explicar-los tant
de manera escrita com oral, i com apliquen tot aix a la resoluci de casos i problemes de la seva vida
quotidiana a les activitats.
Finalment, savaluar lactitud i participaci que hagin tingut els alumnes al llarg de les sessions, tant
teriques com prctiques ja que reflecteixen lassoliment de les objectius actitudinals i competncies
que es vol que desenvolupin.
8.2. Criteris especfics
Tasca per parelles (20%): Resoluci dels clculs de la Fitxa 4 de la quarta sessi. Es valorar amb el
mateix pes:
Correcci de la resposta.
Utilitzaci dunitats correctes.
Procs del clcul.
Tasca individual (20%): Omplir fitxes Qu hem aprs de les sessions 5 i 6 per tal de veure el grau
dassoliment de conceptes i procediments dels experiments. Es valorar:
Vocabulari cientfic (material i procediments). (0,2 punts)
Correcci de les respostes. (0,2 punts)
Claredat a les explicacions dels fenmens. (0,25 punts)
Adequaci de largumentaci. (0,25 punts)
Progrs duna fitxa a laltra. (0,1 punts)
Tasca individual (35%): Respondre dubtes dels professors organitzadors de les olimpades. Es valorar
amb el mateix pes:
Correcci de les respostes.
Capacitat de relacionar conceptes.
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
52
Tasca individual (25%): Actitud i participaci general al llarg de les classes i experiments mitjanant la
segent rbrica.
Nom de lalumne: .............................................................
Aspectes a avaluar Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1 Punts
Participaci Ha participat
activament
Noms ha
participat de tant
en tant
No ha participat
Respecte mostrat Ha escoltat a la
resta, ha respectat
altres opinions i el
torn de paraula
Ha mostrat fora
respecte tot i que
no sempre ha
mantingut les
formes
No ha tingut cap
mostra de
respecte
Vocabulari i
domini del tema
Es capa
dutilitzar un
vocabulari divers,
adequat i amb
conceptes claus
Utilitza vocabulari
i conceptes claus
per limitat
Utilitza un
vocabulari molt
limitat i repeteix
las mateixes
paraules
Us responsable del
material als
experiments
Ha fet servir el
material tal i com
s'ha explicat i ha
tingut cura dell
No sempre ha fet
servir el material
de manera
adequada ni ha
tingut cura dell
No ha fet servir el
material per
desenvolupar
lexperiment, sin
que per a jugar i
no ha tingut cura
dell
Total:
UD 2n dESO: FORCES INS Mil i Fontanals Curs 2014/2015
53
9. Connexi amb altres matries
Matemtiques: Al llarg de la unitat es fan servir terminis i clculs matemtics a lhora de
resoldre problemes. A ms, es representen i interpreten dades de manera grfica.
Llengua: Es treballa la comunicaci tant oral quan sels demana que expliquin alguna cosa o
simplement participin, com escrita a les fitxes que han de entregar (o les que es queden ells).
Educaci visual i plstica: Hauran de dibuixar de manera esquemtica i modelitzar les forces
sobre imatges que sels donar.
Educaci fsica: Els alumnes identificaran les diferents forces en ells mateixos mitjanant
diversos esports.
Tecnologia: Els alumnes han de construir petites maquetes per representar alguns casos (com
lexperiment de la sessi 5) i reconixer el seu funcionament segons les variables.