TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA, Prevenció a l’IES Corbera durant el curs 2004/05

Nom: Irina Bersabé Sánchez Curs: 2n de Batxillerat Data: 02.02.05 Tutor/a: Xus Igual

1. Introducció

Aquest treball tracta sobre els trastorns de la conducta alimentària, també

coneguts com anorèxia i bulímia, encara que també es parlarà, però amb menys

profunditat de l’alimentació compulsiva, ja que, també és una manifestació dels

trastorns de la conducta alimentària, encara que es produeix amb menys freqüència.

Al llarg del treball parlarem; dels trastorns de la conducta alimentària entesos com a

malalties pròpies. Una gran part estarà dedicada a la prevenció i a la recepció dels

alumnes davant d’aquesta, ja que, trobem que és molt important una bona prevenció

per poder prevenir futurs trastorns alimentaris. Més endavant, explicarem amb més

profunditat el contingut de cada apartat.

El motiu pel qual he escollit aquest tema per a fer el treball de recerca ha sigut

per saber que són realment aquests trastorns, ja que, sempre m’ha interessat

aquest tema, perquè a casa meva sempre se n’ha parlat, però no sabia bé del tot el

que eren. Sempre havia sentit parlar dels trastorns de la conducta alimentària, i més

en concret de l’anorèxia i la bulímia, tant a la televisió, com a l'institut a casa.. però

mai ningú m’havia explicat el que realment eren.

El treball està estructurat en diverses parts:

Primerament, trobem una part més teòrica que apareix dividida en dues parts;

a la primera part, trobem diferents apartats on apareixen les característiques per

separat de l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i l’alimentació compulsiva. Dins

d’aquest apartat podem trobar diferents subapartats on apareixen les seves

3

corresponents explicacions i definicions, les persones que ho pateixen, les causes

que ho provoquen i la freqüència en què apareix. I a la segona part, trobem una

sèrie d’apartats que engloben l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i l’alimentació

compulsiva en trastorns de la conducta alimentària. Dins d’aquest apartat, parlem de

les primeres manifestacions observables, tant de la seva detecció, com de la

prevenció i el tractament, i les conseqüències. Per finalitzar la part teòrica, hem

afegit un resum de tot l’apartat perquè quedin aclarides les idees principals, i així,

s’entenguin millor.

Per la realització d’aquest apartat hem hagut de buscar la informació que

necessitàvem a diferents llibres, per tal d’aconseguir la informació necessària i

alhora completa.

A continuació, trobem un apartat ben diferent a l'anterior, ja que, no és tant

teòric. Aquest apartat consisteix a analitzar les diferents propostes de prevenció, ja

que, tal i com hem dit anteriorment, hem trobat molt important que es porti a terme

una bona prevenció desde diferents àmbits. Hem esmentat la proposta d’intervenció

que s’havia pensat per portar a terme a l'IES i hem analitzat la que s’ha portat a

terme durant el curs 04/05. També hem analitzat la proposta d’intervenció feta per

l'Emma Anducas, que és una noia que va realitzar un treball de recerca sobre la

prevenció a l'institut. I per finalitzar aquest apartat, hem explicat la nostra proposta.

El següent apartat, és la part més pràctica del nostre treball, ja que, hem estat

present a les intervencions de prevenció fetes al nostre institut, i també hem

analitzat l'utilitat, l'interès.. que han tingut els alumnes respecte aquestes activitats.

4

Per avaluar les activitats, hem passat qüestionaris als alumnes i els hem analitzat,

d'on hem tret diferents conclusions. Fora de l'institut, per comprovar el coneixement

que té la gent sobre els trastorns alimentaris, hem passat un altre qüestionari als

adults més propers segons el nostre context, que en aquest cas ha sigut la població

adulta de Corbera de Llobregat. Després d’haver passat els qüestionaris, els hem

analitzat i també hem tret conclusions.

Seguidament, trobem un apartat també de caire més pràctic, ja que, consisteix

en les visites a diferents centres, per tal de saber el seu funcionament i el seu model

terapèutic. Els centres que ens van poder atendre van ser; el Centre Alba, i l’hospital

Universitari de Bellvitge.

Per finalitzar el treball, hem dedicat un apartat a les conclusions generals de la

realització del treball i tot el que comporta.

Als annexes hem afegit algunes preguntes dels qüestionaris i informació que

hem cregut necessària afegir.

En realitzar aquest treball, no hem tingut moltes dificultats, encara que tampoc

ha sigut feina fàcil. La primera dificultat que hem trobat, ha sigut quina informació

ficar al treball, ja que, hi ha molta informació sobre aquest tema, però o és molt

extensa o no n’hi ha prou. Per això, el nostre treball és una barreja de diferents

llibres i autors, on hem extret el que hem trobat més interessant o important.

Una dificultat ben diferent ha sigut haver d’anar enunciant classe per classe

5

als alumnes de 3r i 4t d'ESO, ja que, vam haver de parlar davant de tota la classe

explicant les xerrades programades.

També una altre dificultat, ha sigut tot el que han comportat els qüestionaris,

tant els destinats als alumnes com els destinats a la població adulta. La dificultat

dels qüestionaris destinats als alumnes ha estat, per una banda la seva el·laboració,

ja que, vam haver de pensar molt la informació que ens interessava obtenir i com

havíem de fer les preguntes de manera entenedora. I per l’altre, el repartiment i

retornament dels qüestionaris de 3r i 4t d'ESO també va comportar una dificultat, ja

que, només eren els alumnes assistents a la xerrada, i per tant, els havíem de

recollir i donar individualment a cada persona. La dificultat dels qüestionaris

destinats als adults ha estat haver de donar persona per persona el qüestionari i que

la gent els contestés ràpidament al moment.

Una altre dificultat que ens hem trobat durant l’alliberació del treball, ha estat a

nivell d’informàtica, on hem trobat vàries dificultats. En primer lloc, hem trobat

dificultats a l’hora d’utilitzar l'Excel, ja que, ha sigut la primera vegada que hem

hagut d’analitzar dades, i per tant, ha sigut el primer cop que l’hem utilitzat. Així

doncs, per saber com utilitzar-lo correctament, hem hagut de demanar a diverses

persones que ens ensenyin com funciona. Una altre dificultat a nivell informàtic, ha

sigut a causa del meu ordinador, ja que, és un Macintosh i no un PC, i aleshores,

alguns programes no els he pogut obrir i he hagut d’anar a casa d'algú a obrir-los.

Per finalitzar aquest primer apartat, esmentaré a les persones que m’han

ajudat a el·laborar aquest treball: En primer lloc, m’agradaria agrair tota l’ajuda i

6

orientació que m’ha donat la meva tutora del treball, la Xus Igual, ja que, gràcies a la

seva aportació, aquest treball és el que a acabat sent. També agraeixo l’ajuda de la

Rosa Minguet, ja que, anteriorment era la meva tutora i també em va ajudar molt a

fer el treball. En tercer lloc, m’agradaria donar les gràcies al Centre Alba i a

l’hospital Universitari de Bellvitge, per haver-me donat l’oportunitat de visitar els

centres, i per haver-me facilitat informació.

Per una banda també m’agradaria donar les gràcies a la meva germana Tally,

per haver-me deixat utilitzar el seu PC i per haver imprès les còpies del treball. I per

l’altre, també agraeixo a la meva mare haver-me ajudat a repartir els qüestionaris a

la gent adulta.

Finalment, agraeixo la col·laboració dels professors que han passat els

qüestionaris als alumnes, a tots els alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO, i a la població

adulta que han contestat els qüestionaris, i especialment a la Goretti Espanya i al

Max Bonàs per haver-se interessat en ajudar-me.

Desprès d’aquesta introducció a tot el que és el nostre treball, passarem ja, al

contingut del propi treball.

7

2. Trastorns de la conducta alimentària

En aquest punt explicarem de manera teòrica, els trastorns de la conducta

alimentària. Aquesta explicació inicial dels trastorns de la conducta alimentària és

molt necessària per comprendre després tota la part més pràctica d’aquest treball, ja

que hem de conèixer de què estem parlant abans d’aprofundir en el tema i poder fer

una recerca pràctica.

Els trastorns de la conducta alimentària, són totes les malalties alimentàries en

general, on pertanyen l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i l’alimentació

compulsiva. Es caracteritzen per un seguit de símptomes que provenen d’un gran

descontentament personal, amb l’existència d’idees distorsionades pel que fa al

menjar, el pes i la figura.

8

Fotografia extreta de la pàgina "http:/noleer.blogspot.com 2004_02_29_noleer_archive.html" d’Internet.

Començarem per analitzar, d’una manera individualitzada, cada malaltia, ja

que, cadascuna té característiques diferents. Començarem per analitzar l’anorèxia

nerviosa, que és la més coneguda, continuarem amb la bulímia nerviosa que durant

els últims anys han augmentat molt els casos diagnosticats, i acabarem analitzant

l’alimentació compulsiva, que és la menys freqüent i coneguda.

9

2.1 L’anorèxia nerviosa

2.1.1 Què és l’anorèxia nerviosa?

L’anorèxia nerviosa és una malaltia mental greu que afecta principalment a les

dones de les societats desenvolupades, encara que el nombre de casos en homes a

anat augmentant durant els últims anys. Aquest trastorn alimentari es caracteritza

per un gran desig de pesar menys, per una por intensa d’estar grassos o grasses i

una mala percepció de la pròpia imatge corporal que els fa veure’s més grassos o

grasses del que estan en realitat. El malalt té un pes inferior al que es considera

saludable, podent arribar a la desnutrició, ja que, té com objectiu aprimar per tal

d’aconseguir una figura "perfecte". El malalt insatisfet amb la seva pròpia imatge

corporal, per tal de perdre el màxim de pes en el mínim de temps possible, inicia

una intensa reducció alimentària, acompanyada d’exercici físic excessiu i, sovint, de

conductes de purga. A mesura que el pes disminueix, el malalt es segueix veient

gras/sa i el grau d’insatisfacció amb ell mateix va augmentant. El propòsit de passar

gana té com a objectiu la pèrdua de pes, però alhora passar gana pot proporcionar

al malalt un mitjà per no haver d’afrontar pors, conflictes o problemes que poden

semblar molt grans i complicats.

Aquests canvis alimentaris vénen acompanyats d’altres alteracions

psicològiques com la tristor, l’ansietat, la irritabilitat i l’alteració de la pròpia imatge

corporal.

10

Si no es tracta, pot ser molt perillosa ja que provoca trastorns interns,

deshidratació, irregularitats cardíaques, amenorrea (desaparició de la menstruació),

aparició de pèl a la cara o al cos, caiguda del cabell, desmais, convulsions i, fins i

tot, la mort.

(Il·lustració realitzada per una pacient anorèxica)

Fotografia extreta de la pàgina 5 del llibre "Anorexia y bulimia, un problema actual".

2.1.2 Subtipus

Bàsicament, existeixen dos subtipus diferents d’aquesta malaltia. La diferència

entre aquests subtipus es basa en l’ús, o no, de laxants, diürètics i altre fàrmacs.

D’aquesta manera, en un subtipus es presenten afartaments i purgues durant la

malaltia i en l’altre no. Es freqüent que el malalt alterni etapes on apareguin diferents

11

tipus de purgues i afartaments, amb etapes on no apareguin, ja que, el malalt no

segueix estrictament totes les pautes de la malaltia. De la mateixa manera, un malalt

d’anorèxia nerviosa pot adoptar conductes "típiques" de la bulímia nerviosa durant

un període de temps i "bisbessa".

a) Tipus restrictiu:

La pèrdua de pes s’aconsegueix fent règim, dejunant o realitzant exercici físic

extrem. Aquests pacients no es purguen, ni fan servir diürètics, ènemes ni el vòmit.

Aquests pacients no fan servir cap tipus de purgament perquè no els hi troben sentit,

ja que, per ells l'única manera d’aprimar és no menjar, i els que es purguen ho fan

perquè es senten culpables d’haver menjat. És a dir, els malalts amb una anorèxia

de tipus restrictiu, no es purguen perquè no ho troben necessari, ja que, mengen el

mínim per subsistir.

b) Tipus compulsiu/purgatiu:

Durant l’anorèxia nerviosa, l'individu recurreix a episodis d’ingesta voraç o

purgues. La majoria de malalts que passen pels episodis d’afartaments també

recurreixen a purgues, provocant-se el vòmit o utilitzant diürètics, laxants o ènemes

sense cap justificació ni indicació mèdica. Aquestes conductes sovint es porten a

terme, perquè el malalt és sent culpable per haver menjat i té por a engreixar.

Pot ser que un malalt presenti només un dels "tipus", però molt sovint les

persones amb anorèxia combinen el dejuni amb afartaments i purgues, ja que, com

12

hem esmentat anteriorment, els malalts d’anorèxia nerviosa o bulímia nerviosa, van

canviant d’etapes i no segueixen les pautes d’una malaltia.

2.1.3 Qui ho pateix?

Majoritàriament pateixen aquesta malaltia noies d'entre 14 i 18 anys. Aquest

col·lectiu agrupa el 90% dels casos. L’altre 10% el composen nois adolescents,

nens, nenes i dones madures.

Des de fa uns anys està augmentant el nombre de casos diagnosticats i també

sembla que la tendència és a que hi hagi, d’una banda més nois que pateixin

aquesta malaltia, i d’altra banda, l’edat en que apareix el trastorn s’amplia, trobant

més casos de persones de menys de 14 anys i de més de 18.

Aquest tipus de trastorn afecta a totes les classes socials, encara que hi ha un

nombre major d’afectats de classe mitjana i alta, i es desenvolupen bàsicament a la

societat occidental.

També hi ha certes persones que, per el tipus d’activitat o professió que

practiquen, tenen un major risc de contraure aquestes malalties. Entre aquestes

persones apareixen; ballarines (ballet clàssic, ballet aquàtic..), gimnastes

(gimnàstica artística, gimnàstica esportiva..), models (de passarel·la, de publicitat..),

safates, persones que es mouen al món de la moda, boxejadors, etc.

2.1.4 Quin tipus de malaltia és?

13

L’anorèxia nerviosa no és una mania ni un mal comportament: és una malaltia

psiquiàtrica. Tant és així, que actualment se la inclou dins les malalties mentals més

greus, el grup de les psicosis, a que la persona no admet la malaltia i té una a visió

de la realitat totalment distorsionada. És per això que una persona que pateixi

anorèxia pot ser ingressada sense el seu consentiment si està posant en perill la

seva vida.

"Anorèxia" és un terme mèdic que literalment vol dir "pèrdua de la gana", i

"nerviosa", fa referència als nervis. De fet, la persona que la pateix té gana. El que

passa és que rebutja el menjar i no admetrà tenir gana ni als altres ni a ell mateix.

Tot això és causat per una por irracional a engreixar.

La primera descripció mèdica de l’anorèxia nerviosa data de l’any 1689, i la va

fer Richard Morton. Al 1873, l'anglès William Gull i el francès Ernest Lasègue, van

publicar articles semblants on es recollien les seves observacions sobre un trastorn

de la conducta alimentària, al que van denominar respectivament "Anorèxia

Nerviosa" i "Anorèxia Histèrica". Sense existir cap relació entre ells, els dos autors

van coincidir en assenyalar que es tracta d’un trastorn d’origen psicològic i van

descriure el quadre clínic de la malaltia amb molta precisió.

2.1.5 Quines són les seves causes?

No existeix un únic motiu que sigui el causant de l'inici d’un trastorn alimentari,

és a dir, la malaltia té diverses causes. Gairebé tot els investigadors estan d’acord

14

en que existeixen elements biològics, psicològics i socials que la provoquen. Hi ha

diferents classificacions d’aquesta malaltia multicausal. Seguint una d’elles, extreta

de la pàgina "hhttp:// webs.ono.com/usr 021/anorexia/anoreixa.html" d’Internet, els

factors que configurarien un grup de risc serien un o diversos dels següents:

• Ser dona

• Tenir antecedents familiars d’anorèxia, bulímia, trastorns depressius,

obsessius o l’alcoholisme.

• Patir prèviament un problema d’obesitat (o simplement de sobrepès)

• Posseir determinades característiques envers el caràcter: ser perfeccionista,

excessivament responsable segons l’edat o situació, patir d’inseguretat,

vergonya o introversió, o tenir baixa l’autoestima.

Els factors desencadenants de la malaltia acostumen a ser un o diversos dels

següents:

• Haver guanyat pes recentment i estar a règim.

• Patir alguna malaltia que dificulti o impedeixi menjar durant uns dies

(amigdalitis, gastroenteritis, etc.).

• Haver incrementat l’exercici físic.

• Rebre crítiques envers el cos o el pes, a qualsevol ambient.

• Haver de lluitar envers situacions noves o difícils, perdre a éssers estimats,

trobar-se amb situacions d’aïllament o soledat.

Els factors socials que desencadenen la malaltia són molts. La pressió social

15

que existeix envers a la línia i a aprimar-se tenen un paper important en l’aparició i el

desenvolupament de la malaltia; la moda i la publicitat inciten més freqüentment a

aprimar-se que a mantindre una bona salut.

Pel que fa a la moda estem assistint últimament a una forta polèmica pel que

fa a les talles i diversos col·lectius han alertat i denunciat que les marques de roba

estan canviant la nomenclatura, fent que, per exemple, la talla 40 de fa uns anys es

converteixi ara en la talla 42 o 44, provocant així que les persones, sobretot les

joves, pensin que el seu pes ha augmentat i, fins i tot, no trobin la seva talla en

botigues de moda, on les talles habituals poden arribar a ser les 34 o 36, que no

corresponen a la majoria dels cossos dels adolescents. En molts d’aquests casos,

les noies prefereixen aprimar-se en comptes de canviar de botiga de roba i així

s’exposen a un trastorn alimentari. Així doncs, el canvi de talles pot ser un fet

desencadenant d’un trastorn alimentari.

Fotografia extreta de la pàgina "http://www.adolescentesxlavida.com.ar/index2.htm" d’Internet.

16

Els factors socials provoquen una sèrie de canvis en la personalitat i la

conducta que, a la pubertat, condueixen al desig d’aprimar-se mitjançant la

realització de règims i/o exercici físic exagerat, el que dóna resultat a una

desnutrició que provoca trastorns mentals que reforcen el desig de seguir aprimant-

se . S’instaura d’aquesta manera un terrible cercle viciós psíquic del que és molt

difícil escapar.

2.1.6 És molt freqüent la malaltia?

Tal com hem comentat quan parlàvem de quins col·lectius patien, en major

mesura, aquesta malaltia, el nombre de casos diagnosticats està augmentant.

Hem de dir que, sobretot a l’adolescència, trobem casos de "pseudoanorèxia",

és a dir, conductes pròpies d’aquesta malaltia que es donen durant un període curt

de temps i no arriben a establir-se com a tal malaltia. Aquests "pseudotrastorns" els

trobem en qualsevol dels trastorns alimentaris, no només en l’anorèxia nerviosa, i

cal detectar-los i tractar-los perquè no acaben derivant en una veritable malaltia.

Les dades consultades ens diuen que en els països desenvolupats, l’anorèxia

nerviosa afecta aproximadament a 1 de cada 200 ó 300 noies d'entre 12 i 24 anys.

A Catalunya hi ha entre 15.000 i 20.000 joves afectats per anorèxia i bulímia

nervioses. I el nombre d’afectats, enlloc de disminuir, augmenta any rere any de

manera alarmant. La Marialdi Castillo, de l’Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia

17

(ACAB) explica que entre els especialistes ja es diu que "té caràcter d’epidèmia

entre les noies joves. A tot Espanya hi ha més de 250.000 persones afectades per

alguna d’aquestes dues malalties".

No són només les noies, les que senten aquesta pressió mediàtica instaurada

a la nostra societat pel culte al cos, i també pateixen aquests trastorns alimentaris.

Per cada 10 noies hi ha 1,8 nois afectats per anorèxia o bulímia nervioses. El

nombre de nois que pateixen aquests trastorns, ha augmentat molt en els darrers

dos o tres anys. També els nois i noies que ho pateixen cada cop són més joves.

2.2 La bulímia

2.2.1 Què és la bulímia nerviosa?

La bulímia nerviosa és un trastorn alimentari, igual que l’anorèxia i que sovint

es dóna associada a aquesta, encara que se’n parla menys. Aquest trastorn

alimentari consisteix en una sèrie d’episodis d’ingesta voraç (que pot arribar a ser de

20.000 K.Cal) en molt poc temps. Per tal d’eliminar les calories ingerides perquè

s’experimenta una gran sensació de culpabilitat i de vergonya es segueixen unes

conductes de purgues, vòmits, abús dels laxants i/o diürètics, dejunis i activitat

física excessiva.

La majoria de persones que la pateixen tenen un pes que es considera normal,

però pot variar més de 10 quilos a causa dels afartaments recurrents i les purgues.

A causa de l’aparença normal de pes, aquesta malaltia costa molt més de detectar i

18

sovint té conseqüències més nefastes que l’anorèxia.

Habitualment, la persona bulímica amaga el seu comportament perquè pensa

que és l'única que es comporta d’aquesta manera. Se sent atrapada, però al contrari

que l'anorèxica, busca ajuda. Els efectes físics de la bulímia no són menys greus

que els de l’anorèxia, ja que, es produeix una pèrdua de potassi, desmais, arítmies,

taquicàrdies, restrenyiment crònic (causat per l’abús de laxants), úlcera, estries i

cel·lulitis (causades per les repetides fluctuacions de pes), i també la mort.

(Il·lustració realitzada per una pacient bulímica)

Fotografia extreta de la pàgina 10 del llibre "Anorexia y bulimia, un problema actual".

2.2.2 Subtipus

Es distingeixen dos tipus de bulímia nerviosa:

19

a) Tipus purgatiu:

En aquest subtipus els malalts recorren regularment a les conductes

purgatives després dels afartaments, com autoprovocar-se el vòmit, utilitzar laxants i

diürètics.

b) Tipus no purgatiu:

En aquest cas allò característic és realitzar conductes compensatòries

diferents a les purgues, els episodis d’ingesta voraç van seguits de conductes com

fer exercici excessiu, dejuni o dietes compensatòries.

2.2.3 Qui ho pateix?

Com en el cas de l’anorèxia nerviosa, es més freqüent en la dona que en

l’home, en una proporció de 10 a 1. Es presenta al voltant dels 20 anys i molt

especialment després d’haver patit una anorèxia nerviosa o d’haver fet règims.

Tal i com hem esmentat anteriorment amb l’anorèxia nerviosa, aquest tipus

de trastorn acostuma a succeir entre persones de classe mitjana i alta de la societat

occidental. També hi ha certes persones que són més properes a patir un trastorn

alimentari per la seva situació, com les ballarines, les models, les gimnastes, etc.

Freqüentment aquestes persones són més properes a patir un trastorn alimentari

perquè es senten pressionades a tindre un determinat cos, per tal de complir amb

20

els seus objectius.

2.2.4 Quin tipus de malaltia és?

Tal com dèiem al parlar de l’anorèxia nerviosa, la bulímia no és una mania ni

un mal comportament: és una malaltia psiquiàtrica important.

La bulímia nerviosa, entesa com a "síndrome", va ser definida al 1979, per el

psiquiatra britànic Gerald Russell. Encara que el terme "bulímia", sorgeix a l’antiga

Grècia. Etimològicament procedeix de "bous" (buei) i "limos" (gana), i es va fer servir

amb el significat de "gana de buei" o "gana extrema". A l’edat mitjana i moderna, el

terme bulímia es va identificar com "voracitat insaciable" o "gana canina".

Desde començaments de segle, i sobretot a partir de la Segona Guerra

Mundial, es va començar a donar importància a estar prim. El paper de la dona a la

societat es va anar fent cada cop més actiu i van anar apareixent casos de bulímia

nerviosa tal i com els coneixem avui en dia. A partir dels anys 80 i fins els nostres

dies, ha hagut un constant creixement d’aquest problema, arribant-se a convertir en

un dels trastorns més freqüents entre els joves i els adolescents.

2.2.5 Quines són les seves causes?

Comparteix amb l’anorèxia el ser una malaltia d’origen multicausal, ja que no

existeix un únic motiu que sigui el causant de l'inici del trastorn, sinó que existeixen

variables biològiques, psicològiques i socials que la provoquen. Seguint el llistat de

21

causes extret de la pàgina " hhttp://webs.ono.com/usr021/anorexia/bulimia.html"

d’Internet, observem que a la majoria de casos, la bulímia comença:

• Després d’haver realitzat règims excessius o sense un control mèdic.

• Durant el transcurs d’una anorèxia nerviosa. Un 50% aproximadament dels

casos d’anorèxia evolucionen fins patir una bulímia.

En els dos casos, d’excessiva reducció alimentícia condueix al desig d’ingerir

grans quantitats de menjar.

Freqüentment, existeix l’antecedent d’obesitat i l’hàbit de menjar en excés,

així com patir trastorns de personalitat, d’ansietat i tenir conductes

impulsives/compulsives o depressions.

2.2.6 És molt freqüent la malaltia?

La bulímia és més freqüent que l’anorèxia nerviosa. Els estudis sobre la seva

freqüència a la població juvenil femenina varien i ens indiquen que entre 3 i 10 noies

de cada 100 la pateixen (un 3-10%).

Com hem esmentat anteriorment, a Catalunya hi ha entre 15.000 i 20.000

joves afectats per anorèxia i bulímia nervioses. I el nombre d’afectats cada cop més

joves i amb més nois afectats, augmenta de manera alarmant cada any.

22

Abans, el 65% de casos eren d’anorèxia i el 35% de bulímia. Ara el 75%

pateixen bulímia, i desde l’associació Contra l’anorèxia i la Bulímia (ACAB) indiquen

que el 50% de persones que pateixen anorèxia desenvolupen bulímia.

2.3 L’alimentació compulsiva

2.3.1. Què és l’alimentació compulsiva?

Aquest tipus de trastorn alimentari és molt menys conegut que els dos

anteriors, malgrat hi està molt relacionat, però no aprofundirem molt i només

esmentarem les seves característiques principals.

L’alimentació compulsiva recorda a la bulímia, perquè els malalts mengen en

excés. Però, a diferència dels malalts de bulímia, els menjadors compulsius no es

"purguen" de l’excés de menjar. No fan, en aquest aspecte, cap de les conductes

que observàvem de manera habitual en l’anorèxia i en la bulímia del tipus purgatiu.

Seguint, també en aquest cas, i sabent que hi ha moltes altres classificacions,

en el llistat extret de "hhttp://webs.ono.com/usr021/anorexia/alicom.html" d’Internet,

podem dir que es caracteritza per;

• Episodis repetitius d’alimentació excessiva d’afartaments.

• Una sensació de perdre el control mentre es menja, o menjar fins a patir

molèsties.

23

2.4 Primeres manifestacions observables dels TCA : Trastorns de la conducta

alimentària.

Tenir en compte aquestes primeres manifestacions dels TCA és molt important

tant per fer un treball preventiu que ajudi a que la malaltia no es desenvolupi com

per detectar-la el més aviat possible si ja s’ha instaurat.

Seguint la relació extreta de la "Guia per a educadors i educadores en la

prevenció dels trastorns del comportament alimentari" trobem:

- Amb relació a l’alimentació:

Fotografia extreta de la pàgina 11 de la "Guia per educadors i educadores per la prevenció dels TCA"

• Utilització injustificada de dietes restrictives.

• Estat de preocupació constant, que pot arribar a l’obsessió per tot el que

estigui relacionat amb l’alimentació.

• Interès exagerat per receptes de cuina, dietes, taules de calories, etc.

• Preferència per no menjar amb companyia.

• Interès per cuinar per als altres i hàbit de trobar excuses per no menjar.

• Sentiment de culpabilitat per haver menjat.

• Comportament alimentari estrany (menjar dempeus, esmicolar el menjar en

24

trossos molt petits, jugar-hi, amagar-lo, etc.).

• Marxar de taula i tancar-se al bany després de cada àpat. A vegades

apareixen durícies als artells de les mans, causades pel fet de provocar-se vòmits

reiteradament.

- Amb relació al pes:

Fotografia extreta de la pàgina 28 de la "Guia per educadors i educadores per la prevenció dels TCA"

• Pèrdua de pes injustificada o detenció de l’augment.

• Por i rebuig exagerats respecte al sobrepès.

• Pràctica del vòmit autoinduït o del dejuni i utilització de laxants o diürètics

amb l’objectiu de controlar el pes o de perdre’n.

25

- Amb relació al cicle menstrual:

Fotografia extreta de la pàgina 28 de la "Guia per educadors i educadores per la prevenció dels TCA"

• Retard en l’aparició de la primera regla.

• Falta de la menstruació.

26

- Amb relació a la imatge corporal:

Fotografia extreta de la pàgina 28 de la "Guia per educadors i educadores per la prevenció dels TCA".

• Percepció errònia de tenir un cos gras.

• Intents d’amagar el cos amb la utilització de roba ampla, evitant el banyador,

etc.

27

- Amb relació a l’exercici físic:

Fotografia extreta de la pàgina 29 de la "Guia per educadors i educadores per la prevenció dels TCA".

• Fer exercici en excés i mostrar nerviosisme si no se’n fa.

• Utilització de l’exercici per aprimar-se.

28

- Amb relació al comportament:

Fotografia extreta de la pàgina 29 de la "Guia per educadors i educadores per la prevenció dels TCA".

• Insatisfacció personal constant.

• Estat depressiu i irritable, amb canvis d’humor freqüents.

• Disminució de les relacions socials amb tendència a l’aïllament.

• Augment aparent de les hores d’estudi.

• Dificultat de concentració.

29

2.5 La detecció dels TCA

La família és l’entorn on apareixen i es poden detectar els primers

símptomes. És molt important mantenir una bona comunicació entre els diferents

membres de la família que ajudi a detectar els petits conflictes que hi puguin sorgir.

Molt sovint, la por de pensar que els fills poden tenir una malaltia mental condueix

els adults a negar l’evidència.

Els professionals de l’escola, el lleure i l’esport tenen una posició privilegiada

davant els adolescents per poder observar les conductes, les actituds i les emocions

i, alhora, per poder contrastar aquestes observacions amb les de la resta de

companys. Aquesta comparació permetrà veure quines conductes corresponen a

diferències individuals considerades normals i quines no, i farà possible la detecció

dels joves que viuen un moment crític.

A continuació adjuntarem un seguit de pautes extretes de la ja esmentada

"Guia per a educadors i educadores en la prevenció dels trastorns del

comportament alimentari", per tal d’afavorir la detecció per part dels educadors i les

famílies.

Actituds que afavoreixen la detecció per part dels educadors;

• Mostrar interès pels adolescents com a persones i facilitar-los el diàleg per tal

que puguin expressar les seves angoixes o dificultats amb garantia de

confidencialitat.

30

• Observar si els adolescents són conscients del seu malestar. Demanar-los si

han fet qualsevol cosa per resoldre els seus problemes a fi d’esbrinar si es tracta

d’una crisi transitòria que afronten d’una manera apropiada o si les seves respostes

reflecteixen les característiques de la malaltia.

• Comprendre i acceptar que als adolescents sovint els costa molt admetre que

tenen problemes, i que fins i tot arriben a negar-los –a causa de les distorsions que

observen respecte a ells mateixos–. Moltes vegades, el seu objectiu és convèncer

els altres de la "seva" realitat.

• Animar-los a demanar assistència. Si els signes de malaltia són importants i

no ho fan, convé dir-los que cal informar els pares de la

situació per trobar una solució conjunta.

• Pel que fa a les famílies, orientar-les perquè proporcionin als joves una

assistència eficaç.

• Els monitors i els responsables dels menjadors escolars poden observar

alguns comportaments inapropiats a l’hora dels àpats –com ara el rebuig dels

aliments, les visites als lavabos o l’absentisme i comunicar-los a l’escola.

• Des del món del lleure i l’esport, les conductes de risc i les situacions de crisi

personal es poden observar fàcilment, tant per la relació que s’estableix entre els

monitors i els companys com per les característiques de les activitats (segons que

31

es facin els caps de setmana o si es tracta d’activitats de llarga durada amb

convivència diària).

- Què cal evitar:

• Ocupar el lloc que correspon als pares.

• Generar alarmisme a partir d’observacions o de comentaris

puntuals no contrastats.

- Actituds que afavoreixen la detecció per part de les famílies:

• Vigilar la tendència a considerar com a conductes

"normals" les que no ho són.

• Fer veure als fills i les filles que els passa alguna cosa aprofitant els moments

en què aquests expressin el seu malestar.

• Fer-los sentir el suport dels adults, procurant ser

honestos, directes i comprensius.

• Aconseguir que els fills i les filles es posin en contacte amb professionals de

la salut per confirmar o desestimar la malaltia.

- Què cal evitar:

32

• Minimitzar la situació quan hi ha elements que indi-

quen malaltia.

• Centrar la relació en tot allò que faci referència a l'ali-

mentació.

• Utilitzar càstigs, amenaces o conductes manipula-

dores.

• Caure en el joc de les provocacions.

• Responsabilitzar els fills i les filles del malestar dels pares i les mares.

• Les crítiques sobre el cos o el pes.

• Ser molt prudents a l’hora de seguir dietes restrictives dins l’àmbit familiar.

2.6 La prevenció dels TCA

Prevenir és anticipar-se, intervenir per evitar que tingui lloc un esdeveniment

no desitjat. En canvi, si el fet ja ha succeït, prevenir vol dir actuar per evitar que la

situació no desitjada progressi. Actuar perquè un fet no es repeteixi també és

prevenció.

Segons l’estratègia de la intervenció, la prevenció es classifica en els tipus

33

següents:

Inespecífica: es basa en el desenvolupament d’habilitats i de recursos que

permetin el creixement integral dels infants i els adolescents. Aquestes estratègies i

habilitats (autoestima positiva, assertivitat, habilitats comunicatives, seguretat en un

mateix, etc.) es poden aplicar a moltes situacions de la vida dels joves.

Específica: té com a objectiu facilitar informació adequada als infants i els

adolescents sobre el risc que comporten algunes conductes determinades i la

manera d’evitar-les (riscos de la malnutrició, desmitificació dels aliments bons i

dolents, establiment de pautes per a una alimentació saludable, etc.).

Segons el moment del procés en què té lloc la intervenció, es pot parlar de

diferents tipus de prevenció:

• Prevenció primària: actua sobre la causa dels problemes facilitant els

aprenentatges dels comportaments que poden protegir la salut (factors de protecció)

i reduint els que la poden afectar negativament (factors de risc). Així, es pretén

reduir la incidència.

34

Fotografia extreta de la pàgina 18 de la "Guia per educadors i educadores per la prevenció dels TCA".

• Prevenció secundària: detecta de manera precoç els problemes de salut a fi

d’intervenir-hi el més aviat possible. Així, es pretén reduir el temps entre el

diagnòstic del trastorn i l'inici del tractament.

Fotografia extreta de la pàgina 18 de la "Guia per educadors i educadores per la prevenció dels TCA".

35

• Prevenció terciària: facilita l’aprenentatge de conductes que eviten les

recaigudes posteriorment al tractament. Així, s’intenta eliminar o reduir algun dels

símptomes o complicacions greus de la malaltia.

Fotografia extreta de la pàgina 18 de la "Guia per educadors i educadores per la prevenció dels TCA".

En tots els casos, pel que fa a la prevenció del TCA, es tracta de formar i

educar per prevenir unes conductes anomenades "de risc". Prevenir uns

comportaments que poden generar problemes de salut a les persones que les

presenten. Aquests comportaments, seguint la "Guia per educadors i educadores

per la prevenció dels TCA" poden ser, entre altres, els següents:

• Hàbits alimentaris desestructurats.

• Dietes restrictives practicades sense fonament (d’amagat o amb la complicitat

de la família), sovint acompanyades d’exercici físic intens.

A conseqüència d’aquests comportaments, poden aparèixer malnutricions i

altres alteracions greus. Aquests malalts han de créixer i madurar, tant físicament

com psicològicament.

36

2.6.1 Com s’ha de fer la prevenció dels TCA?

La prevenció no és una tasca destinada exclusivament als especialistes.

Convé que tota la comunitat hi participi, cadascú des del seu lloc i d’acord amb les

seves possibilitats.

La prevenció no especialitzada, que contribueix al creixement integral de la

persona, és la tasca fonamental dels adults que actuen com a model per als infants

i per als joves.

Hi ha diversos factors variables que afavoreixen el desenvolupament de la

malaltia: es tracta dels anomenats "factors de risc". També n’existeixen d’altres que

semblen actuar evitant o dificultant l’aparició dels trastorns, coneguts com a "factors

de protecció".

La prevenció dels TCA consistirà a reforçar aquests factors de protecció que,

seguint, altra vegada, la "Guia per a educadors i educadores en la prevenció dels

trastorns del comportament alimentari", són:

37

Personals:

Fotografia extreta de la pàgina 21 de la "Guia per educadors i educadores per la prevenció dels TCA".

• Bona autoestima.

El malalt ha de tenir una bona autoestima, no s’ha de sentir inferior a la resta

de gent, perquè cadascú té els seus defectes i les seves virtuts. Ningú és perfecte i

no s’ha d’intentar ser-ho.

• Autonomia personal adequada a l’edat.

Cal comportar-se d’una manera adequada corresponent a l’edat que és té.

• Habilitats socials.

38

Familiars:

Fotografia extreta de la pàgina 21 de la "Guia per educadors i educadores per la prevenció dels TCA".

• Suport familiar.

La família ha de recolzar al possible malalt en tot el que pugui i ha d’entendre

la seva situació. Així l’ajudaran a superar amb més rapidesa la malaltia.

• Comunicació emocional adequada.

La persona ha de saber comunicar el que sent.

• Baix nivell de discòrdia.

• Valoració i potenciació de les habilitats socials.

39

Socials:

Fotografia extreta de la pàgina 21 de la "Guia per educadors i educadores per la prevenció dels TCA".

• Reconeixement social.

El malalt ha de sentir el reconeixement de la gent que l’envolta, s’ha de sentir

valorat.

• Integració i acceptació en el grup d’edat.

Malalt s’ha de sentir integrat a la societat on viu i s’ha de relacionar amb el

grup d’edat que correspon amb la seva edat.

40

2.7 Pronòstic i tractament dels TCA

El pronòstic és diferent per cada malalt, perquè cada persona és diferent, i per

tant, se’ls diagnostica un tractament o un altre segons; el pes, l’estat d’ànim, la

família, la feina o els estudis i les relacions socials.

A l'inici de les investigacions, predominaven els tractaments exclusivament

farmacològics, per anar donant pas a psicoteràpies individuals de caire cognitiu o

conductual. Alhora, la perspectiva psicoanalítica portava a terme aquests trastorns

sense resultats. Posteriorment, es van combinar els tractaments farmacològics amb

les modalitats de teràpia cognitiu-conductual, però sense millorar els resultats.

Recentment, han començat a aparèixer tractaments familiars, grups de psicoteràpia

i grups d'autoajuda, i han esdevingut elements molt efectius del tractament.

Actualment també sabem que el tractament de l’anorèxia i la bulímia nervioses,

al ser malalties multicausals, inclou atencions sanitàries, psicològiques i familiars.

Les característiques principals del tractament, seguint la ja esmentada "Guia pels

educadors i educadores en la prevenció dels trastorns del comportament alimentari",

són les següents:

• Normalització de l’estat nutricional.

• Normalització de les relacions alterades, especialment dins la família.

• Correcció de les distorsions de la imatge corporal.

• Reducció de l’ansietat que generen el cos, el pes i els aliments.

• Regulació dels àpats i els hàbits alimentaris.

41

• Adequació de l’activitat física.

• Tractament dels trastorns associats.

• Intervenció psicoterapèutica adequada d’acord amb les característiques de

personalitat problemàtiques, les estratègies d’afrontament i l'intercanvi

relacional.

El tractament es pot dur a terme en un ambulatori o a través d’un ingrés

hospitalari total o parcial, segons el diagnòstic, la situació personal i familiar del

malalt i el moment de desenvolupament de la malaltia .

Els tractaments acostumen a ser complexos i llargs. Per tant, hi haurà molts

moments i moltes situacions en què les persones més properes hauran de

col·laborar amb els professionals. El nivell d’implicació variarà depenent del fet que

calgui hospitalitzar o no. Un cop començat el tractament, el paper que fan les

persones de l’entorn més proper és fonamental.

A continuació explicarem alguns dels diferents tractaments que es poden

realitzar, segons convingui:

a) Recuperació ponderal

A les pacients anorèxiques, se les va ajudant progressivament a menjar el que

abans restringien i a que de mica en mica acceptin els seus canvis corporals. A la

majoria dels casos, fer una dieta oral amb una educació dels hàbits nutricionals pot

ser suficient. Però, als casos extrems, s’estableix un pla d’alimentació sencer a

42

través d’una sonda nasogàstrica. Sempre serà el metge especialista qui marqui les

pautes i doni les indicacions adequades.

A les pacients bulímiques, cal fer-los entendre que portant una dieta

equilibrada facilitaran el control dels excessos i evitaran la presència de períodes

compensatoris de dejuni. Les pautes de conducta alimentària i l'intent de canviar

l’actitud del pacient amb relació al pes i a la imatge corporal, són d’una gran ajuda

per arribar al control dels episodis de voracitat.

b) Tractament psicoteràpic

El tractament psicològic s’orienta a aconseguir la modificació de les actituds

distorsionades cap al pes i el manteniment d’una conducta alimentària saludable.

Cal ajudar-los a descobrir les seves creences distorsionades respecte la seva

imatge, i a identificar l’actitud errònia, ajudant-los a fonamentar adequadament la

seva autoestima. També pot ser útil informar-los sobre els efectes de la desnutrició,

de les complicacions de la malaltia, i mostrar-los les pressions socioculturals.

c) Tractament farmacològic

En alguns casos serà necessari, i també quan existeixin alteracions

psicopatològiques associades com tristesa, ansietat, obesitat, alteracions de

d’impulsivitat, etc.

d) Teràpia familiar

43

És de gran importància que durant tot el tractament la família recolzi al malalt.

És necessària una actitud constant de paciència, comprensió, i esperança durant

tota la malaltia, ja que, ajuda a la curació del malalt.

En el cas de la bulímia nerviosa, el tractament psicològic de caire cognitiu-

conductual, és el que s’ha demostrat fins el moment, com el més efectiu. Es calcula

un percentatge mitjà de reducció dels afartaments i de les conductes purgatives

(vòmits, ús de laxants) d'aproximadament el 70 per cent. Es considera que més del

50 per cent dels pacients tractats no s’afartaran ni vomitaran al finalitzar el

tractament. Però hi haurà un 30 per cent de pacients, que recauran durant un

període de seguiment de dos anys. Aquest programa de tractament consta de tres

fases. Las dues primeres utilitzen principalment tècniques de conducta dirigides al

control dels afartaments i de les conductes purgatives. I la tercera fase es centra

principalment a la modificació dels aspectes cognitius que estan mantenint el

problema i que afavoriran les futures recaigudes.

2.8 Conseqüències dels TCA

Hi haurà diferents conseqüències per els diferents malalts, ja que, segons la

gravetat o si és tractada o no, les conseqüències seran més o menys greus. Si no

és tractada les conseqüències seran més greus.

Els TCA tenen moltes conseqüències a diferent nivell:

44

- Alteracions físiques:

• S’atura el creixement si la persona malalta està en edat de créixer.

• Menstruació escassa o irregular, o desapareix (amenorrea).

• Fredor de mans i peus.

• Sequedat a la pell (deshidratació).

• Estrenyiment.

• Pal·lidesa.

• Aparició de pèl a la cara o al cos.

• Caiguda del cabell.

• Desmais i marejos.

• Sensació de plenitud després de menjar.

- Alteracions psíquiques:

• Canvis ràpids de caràcter i d’humor.

• Irritabilitat.

• Ansietat.

• Tristesa.

• Tendència a l’aïllament de la família i amics.

• Desinterès per tot el que no sigui estudi o treball.

• Excessiva dedicació a l’estudi o treball.

- Alteracions digestives:

• Còlon irritable.

• Megacòlon.

• Reflux gastrointestinal.

45

• Hernia hadal.

• Perforació esofàgica.

• Dilatació i trencament gàstric.

• Pancreatitis.

- Alteracions metabòliques:

• Descens de la glucosa.

• Clor

• Calci i potassi a la sang - Alteracions cardíaques: • Prolapse de la vàlvula mitral i arítmia • Taquicàrdies També apareixen altres alteracions genitals, ósses i renals.

Les persones amb anorèxia nerviosa són propenses a tenir problemes amb

l’alcohol o les drogues i a patir tendències suïcides.

46

2.9 Resum

En tot aquest gran bloc, que constitueix la part més teòrica del nostre treball

hem pogut conèixer amb profunditat que són els trastorns de la conducta

alimentària, ja que, és molt important saber de què parlem per tal d’entendre bé el

treball.

Hem explicat els diferents trastorns de la conducta alimentària d'una manera

individualitzada, ja que cadascuna té unes característiques diferents encara que

siguin trastorns alimentaris. També hem explicat les primeres manifestacions

observables, la detecció, la prevenció, el tractament i les conseqüències dels

trastorns de la conducta alimentària en general.

Així, hem dit que els trastorns de la conducta alimentària són malalties

mentals que es caracteritzen per un seguit de símptomes que provenen d’un gran

descontentament personal, amb l’existència d’idees distorsionades pel que fa al

menjar, el pes i la figura.

També, hem dit que l’anorèxia nerviosa es caracteritza per un gran desig de

pesar menys, per una por intensa d’estar grassos o grasses i una mala percepció de

la pròpia imatge corporal que els fa veure’s més grassos o grasses del que estan en

realitat. Aleshores es produeix una intensa reducció alimentària, acompanyada

d’exercici físic excessiu i, sovint, de conductes de purga. I hem dit també que la

bulímia nerviosa és un trastorn alimentari, igual que l’anorèxia i que sovint es dóna

associada a aquesta, que consisteix en una sèrie d’episodis d’ingesta voraç,

47

seguides de purgues, vòmits, dejunis i activitat física excessiva, per tal d’eliminar les

calories ingerides.

Hem dit també, que els trastorns de la conducta alimentària afecten

principalment a les dones de les societats desenvolupades, encara que el nombre

de casos en homes ha anat augmentant durant els últims anys.

Anteriorment també s’ha dit que els trastorns de la conducta alimentària són

provocats per diverses causes, i no per una de sola, i existeixen elements biològics,

psicològics i socials que els provoquen.

També hem esmentat, que les primeres manifestacions observables dels

trastorns de la conducta alimentària tenen relació amb l’alimentació, amb el pes,

amb el cicle menstrual, amb la imatge corporal, amb el físic i amb el comportament.

Com també hem dit anteriorment, la família és l’entorn on es poden detectar

els trastorns de la conducta alimentària, però els educadors també poden arribar a

detectar algun cas.

També hem explicat que la prevenció és intervenir per evitar que tingui lloc un

esdeveniment no desitjat o és actuar per evitar que la situació no desitjada

progressi. Aquesta prevenció pot ser específica o inespecífica, i segons el moment

del procés en que té lloc la intervenció, la prevenció és de tipus primària, secundària

o terciària. En aquestes prevencions, cal que participi tota la comunitat.

48

En relació amb el tractament, actualment també sabem que el tractament de

l’anorèxia i la bulímia nervioses, al ser malalties multicausals, inclou atencions

sanitàries, psicològiques i familiars.

Les conseqüències dels trastorns de la conducta alimentària són moltes i

diverses, però la més greu, és que poden arribar a causar la mort

49

3. Proposta d’intervenció a l’IES pel curs 04/05

En aquest treball li hem volgut donar molta importància a la prevenció, i

sobretot a la dels adolescents, perquè creiem que és molt important per poder

prevenir possibles casos de trastorns alimentaris.

Dedicarem una part a analitzar la proposta preventiva pels TCA, feta per

l'Emma Anducas, en el seu treball de recerca. Nosaltres farem un petit anàlisi de la

seva proposta i portarem a terme una part. Contarem també amb el programa que té

previst fer el centre ALBA en el nostre centre. També explicarem la nostra pròpia

proposta per tal de prevenir futurs trastorns alimentaris.

Més endavant explicarem més profundament aquestes propostes.

3.1 Anàlisi de l’esbós de proposta per a una intervenció preventiva dels TCA a

l'IES Corbera, feta per Emma Anducas

La proposta d'Emma Anducas està basada en la informació recollida a través

d’uns qüestionaris passats als tres col·lectius -pares, professors i alumnes- de les

entrevistes fetes a diferents especialistes i del "Programa de prevenció de la

Conducta Alimentària" que du a terme l'ACAB.

La proposta preventiva d'Emma Anducas implica els tres col·lectius diferents.

Anàlisi de la proposta d’intervenció pel col·lectiu de pares:

50

S’organitzaran xerrades i conferències amb els pares dels alumnes. Als pares

se’ls farà arribar una carta on sel's informarà de quan són les xerrades i d'on es

faran. Les xerrades i conferències tractaran de com és pot prevenir i detectar un cas

de TCA.

En cas de sospita d’un possible TCA, s’avisarà als pares i se’ls facilitarà

adreces i informació.

Les actuacions preventives adreçades als pares són específiques.

Anàlisi de la proposta d’intervenció pel col·lectiu de professors:

Aquesta prevenció no es portarà a terme aquest curs al nostre institut, encara

que intentarem informar als professors d’aquest tema, ja que no tenen la informació

necessària per prevenir o detectar els casos de TCA.

La proposta de l'Emma consistia a que els professors assistissin a uns

cursets organitzats al mateix centre, que els informessin de la prevenció i detecció

dels TCA.

Un altre mètode per informar als professors seria fer explicacions en els

diferents claustres, sobre la prevenció dels TCA a l'IES.

Les actuacions preventives adreçades als professors són específiques.

51

Anàlisi de la proposta d’intervenció pel col·lectiu d’alumnes:

Aquesta proposta d’intervenció és la més completa, ja que són els alumnes

els que podrien patir o pateixen un cas de TCA.

En la prevenció dels alumnes és difícil saber si utilitzar una prevenció

específica o inespecífica.

La prevenció específica pot impactar i aconseguir que no es caigui en un cas

de TCA. Però explicar tan directament un cas de TCA podria provocar la seva

aparició, ja que, als alumnes se’ls proporcionaria idees.

La prevenció inespecífica consistiria a intentar que els alumnes no li donessin tanta

importància al físic.

La proposta de l'Emma finalment va consistir en combinar la prevenció

específica i la inespecífica.

Es faria una xerrada amb una persona que hagi estat o estigui afectada, però

que segueixi un tractament. Les xerrades es farien a l’hora de tutoria.

D’una altre banda, s’organitzarien cursets pel alumnes amb tendència a donar

molta importància al físic. Se’ls informaria de la veritat dels espots publicitaris i dels

models estètics d’altres cultures.

Per més informació d’aquestes propostes, es pot trobar el treball a la

52

biblioteca de l'institut, o consultar l’annex número vuit per tal de veure la proposta de

l'Emma Anducas.

No realitzarem tota la proposta d’intervenció d'Emma Anducas, però si que és

farà una part, juntament amb d’altres mètodes.

3.2 Anàlisi de la proposta feta pel departament d’orientació de l'IES

El nostre IES contarà amb el centre ALBA per la prevenció específica. El

centre ALBA, és un centre especialitzat en l’autoregula i lluita contra l’anorèxia i la

bulímia.

La prevenció consistirà en unes xerrades per pares i alumnes que donaran

assessorament sobre hàbits alimentaris correctes i informaran sobre els factors de

risc que poden provocar un cas de TCA.

A continuació, explicarem amb més profunditat la intervenció portada a l'IES

durant el curs 04/05, per tal de prevenir els trastorns de la conducta alimentària.

3.3. Proposta final d’intervenció

Majoritàriament contrauen aquestes malalties els adolescents, ja que, les

estadístiques, com ja hem vist, ens indiquen que l’edat de major risc és dels catorze

als divuit anys, i per aquest motiu s’ha realitzat la prevenció en el nostre institut.

53

Finalment, la proposta d’intervenció realitzada a l'IES durant el curs 04/05, ha

consistit en una sèrie de xerrades fetes per la directora del centre ALBA, als

alumnes i als pares.

Hem cregut que per evitar les malalties de trastorns alimentaris cal fer una

bona prevenció.

La prevenció consta de tres blocs diferents: els pares, els professors i els

alumnes.

Nosaltres li hem donat una major importància a la prevenció en els alumnes,

ja que són ells directament qui poden patir un trastorn alimentari. No obstant, no

oblidarem als pares i els professors ja que passen moltes hores amb els alumnes i

la poden prevenir o detectar.

Proposta d’intervenció pensada pels alumnes:

És difícil saber quan utilitzar un mètode específic o inespecífic per a la

prevenció. Nosaltres hem optat per un mètode més específic, ja que, a les xerrades

se’ls ha explicat les malalties directament, encara que no se’ls ha explicat molt a

fons perquè no prenguin idees, però tot i així podem considerar aquestes

intervencions de caràcter específic.

El nostre mètode ha consisteix a fer diferents xerrades als alumnes de l'ESO i

batxillerat. Les xerrades no s'han fet amb els alumnes de primer d'ESO.

54

Pels alumnes de segon cicle de l'ESO i batxillerat, les xerrades han sigut

voluntàries. Les xerrades han sigut en hores no lectives perquè hem volgut valorar

realment l'interès real que els alumnes tenen sobre aquest tema i perquè no

perdessin hores de classe.

Pels alumnes de segon d'ESO s’ha fet una prevenció més concreta, ja que és

a aquesta edat on es comença a donar una major importància al físic, i per tant, es

pot caure en un cas de trastorn alimentari.

S’han organitzat uns tallers realitzats pel centre ALBA, portats a terme durant

les hores de tutoria on se’ls ha informat de la gravetat dels trastorns de la conducta

alimentària, de no donar-li tanta importància al físic, etc.

Proposta d’intervenció pensada pels pares:

S’han organitzat xerrades a l'institut i a l’escola Jaume Balmes, pels pares

dels alumnes d'ESO, de batxillerat i de cicle superior de primària.

Una xerrada s’ha fet amb pares d’alumnes d'entre 11 i 14 anys, i l’altre pels

pares dels alumnes d'entre 15 i 18 anys.

Creiem que és molt important començar a informar als pares l'abans possible

que es pugui, ja que les estadístiques ens informen que cada vegada pateixen

casos de trastorns alimentaris nois i noies més joves. Per això s’ha decidit informar

55

als pares dels nens de primària.

Proposta d’intervenció pensada pels professors:

Per als professors no s’ha programat una intervenció concreta, ja que, encara

que passen moltes hores amb els alumnes, no s’ha cregut convenient fer res molt

específic a aquest sector. Únicament, es va fer una xerrada voluntària a la que van

assistir set o vuit professors.

3.4 La meva proposta

Després d’haver analitzat la proposta feta per Emma Anducas i la prevenció

realitzada a l'institut, a continuació explicarem la nostra pròpia proposta.

La nostra proposta consisteix a fer una activitat de prevenció completament

diferent a les explicades anteriorment. La gran diferència es troba en que la

prevenció es portarà a terme desde l’escola d’educació primària i no desde l'institut.

S’organitzaran uns cursets per els pares i els professors on se’ls ensenyarà

un sèrie de mètodes perquè ensenyin als nens els valors importants de la vida. Allò

que aprenguin els professors ho portaran a terme indirectament a les classes, fent-

los fer als alumnes els exercicis que han après. Els pares, desde casa ensenyaran

als seus fills els valors que hagin après en els cursets, com per exemple; no donar

tanta importància al físic, saber que és real en els anuncis, saber relacionar-se amb

la gent, etc.

56

Aquesta prevenció es farà més en general, és a dir, no es centrarà únicament

en els trastorns alimentaris, també servirà per altres problemes com les drogues,

l’alcohol, problemes de relacions amb la gent.. etc.

Als alumnes no se’ls farà una prevenció directa, és a dir, no se’ls explicarà

cap trastorn, ja que, a l'explicar un trastorn es poden donar idees que poden

desencadenar a patir-ho. En diferents estudis, s’ha comprovat que quan es

comença a parlar més d’una cosa o a donar-li més importància, augmenten aquells

casos. Per exemple, als alumnes predisposats a patir un trastorn alimentari, si sel's

dóna idees de com aprimar, encara que s’expliqui la gravetat, es quedaran amb la

idea de com aprimar i no am el perill que pot comportar.

Amb aquesta proposta, pretenem que desde ben petits, els nens coneguin els

valors importants de la vida, perquè així quan siguin adolescents, sàpiguen escollir

el que és millor per la seva salut i sàpiguen trobar alternatives als seus problemes.

Malgrat que també sabem que és difícil, s’ha comprovat que saber o tenir la

informació no és garantia per la realització de l’opció de valor correcta.

57

4. Intervencions a l'IES

Com ja hem explicat anteriorment, aquest any al nostre institut, s’han portat a

terme una sèrie d’activitats de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària

dirigida als pares i als alumnes. Per fer possible les xerrades, s’ha necessitat la

col·laboració de l’ajuntament de Corbera de Llobregat, l'APA Can Baiona i el

departament d’orientació i tutoria de l'IES. Cadascú a ficat de la seva part perquè

aquestes activitats s’hagin dut a terme.

4.1 Justificació del model d’intervenció

A finals de curs, es va parlar amb l'AMPA sobre la necessitat i la inquietud

que tenien els pares i mares respecte els trastorns de la conducta alimentària, i

aleshores es va decidir organitzar una sèrie d’intervencions de prevenció, per tal,

d’evitar possibles casos de trastorns alimentaris.

4.2 Xerrades sobre els TCA dirigides els pares

Com ja hem esmentat anteriorment, els pares de cicle superior de primària,

d'ESO i batxillerat, aquest curs 04/05 han tingut l’oportunitat d’assistir a unes

xerrades sobre els trastorns de la conducta alimentària realitzades per la directora

del centre ALBA.

4.2.1 Organització de les xerrades

58

Tal i com hem dit anteriorment, les xerrades han estat organitzades per

l’ajuntament de Corbera de Llobregat, l'APA Can Baiona i el departament

d’orientació i tutoria de l'IES. Cadascú a ficat de la seva part perquè aquesta

xerrada s’hagi dut a terme.

Per informar als pares de la xerrada, es va repartir als alumnes un butlletí

informatiu on se’ls informava perquè es realitzava la xerrada, s’informava del dia, de

l’hora i del lloc on havien d’anar. Un cop els pares havien decidit assistir o no a la

xerrada corresponent amb el grup d’edat del seu fill, havien de retornar el full a la

bústia de consergeria amb el seu nom, el de l’alumne i a quina de les dues xerrades

anava assistir. Es va decidir que els pares havien de retornar el full informatiu, per

comprovar el seu interès i per calcular l’espai que es necessitaria.

4.2.2 Assistència de la xerrada

En general, va haver poca assistència a les dues xerrades, ja que, molts pares

no van poder assistir per diferents motius o per falta d’interès. A continuació

explicarem l’assistència obtinguda a cadascuna de les xerrades.

A la xerrada adreçada als pares i mares de cicle superior de primària i de 1r i

2n d'ESO l’assistència va ser superior a l'obtinguda amb els pares de 3r, 4t d'ESO i

batxillerat, però tot i així l’assistència podria haver sigut major. I a la xerrada

adreçada als pares i mares de 3r, 4t d'ESO i batxillerat l’assistència va ser

excessivament baixa, ja que, d’uns 350 alumnes entre 3r, 4t i batxillerat només van

59

assistir a la xerrada uns deu pares i mares aproximadament.

4.2.3 Seguiment de la xerrada

Als pares assistents a la xerrada, tant als pares del alumnes de cicle superior

de primària i de 1r i 2n d'ESO com als pares de 3r, 4t d'ESO i batxillerat, se’ls va

repartir una mena de dossier on hi havia explicat el procés d’autonomia i

individualització dels fills. A la xerrada es van explicar els trastorns de la conducta

alimentària, les senyals d’alerta, la prevenció, com ha d’actuar la família, etc.

També, es va deixar un temps on els pares van tenir l’oportunitat de plantejar els

seus dubtes.

4.2.4 Valoració de la xerrada

La xerrada va ser força interessant i va servir d’utilitat per aquells pares i mares

que realment estaven interessats en el tema o ho necessitaven. Malgrat la poca

assistència dels pares i mares, els que van assistir van quedar satisfets amb la

xerrada, ja que, van escoltar amb atenció, alhora que feien forces preguntes sobre

els dubtes que tenien.

4.2.5 Conclusions de la xerrada

La xerrada ha sigut molt útil per els pares i mares que realment tenien interès

pel tema, i per tant, ha servit per ajudar a les famílies que ho podien necessitar.

60

4.3 Xerrades sobre els TCA dirigida els alumnes de 3r, 4t i batxillerat

Com ja hem esmentat anteriorment, per els alumnes de 3r, 4t d'ESO i

batxillerat es van organitzar dues xerrades voluntàries; una per 3r i 4t d'ESO i l’altre

per batxillerat.

4.3.1 Organització de les xerrades

Als alumnes de 3r i 4t d'ESO i batxillerat, se’ls va informar de les xerrades de

diferent manera:

Per informar als alumnes de 3r i 4t d'ESO de les xerrades, vam anar classe per

classe i els vam anar dient perquè es realitzava la xerrada, i els vam informar del

dia, de l’hora i del lloc on havien d’anar. Després, se’ls va repartir un full on s’havien

d’apuntar els que estaven interessats a assistir i quan l’haguessin completat ens

l’havien de retornar per saber quantes persones estaven disposades a assistir.

En canvi, amb els alumnes de batxillerat no es va anar informant classe per

classe com a 3r i a 4t d'ESO. Únicament, se’ls va repartir un full informatiu on se’ls

informava de perquè es realitzava la xerrada, del dia, de l’hora i del lloc on havien

d’anar. Igual que els alumnes de 3r i 4t d'ESO, s’havien d’apuntar els que estaven

interessats a assistir i quan l’haguessin completat ens l’havien de retornar per saber

quantes persones estaven disposades a assistir. També es van penjar fulls

informatius al suro de cada classe, per si algú no sabia adonat que hi havia

organitzada una xerrada.

61

4.3.2 Assistència de la xerrada

L’assistència a la xerrada de 3r i 4t d'ESO i a la de batxillerat va ser molt

diferent, ja que, a la de 3r i 4t d'ESO van assistir trenta persones i a la de batxillerat

tres. Aquesta diferència espectacular, pot ser deguda a diferents motius com per

exemple; a 3r i a 4t d'ESO se’ls va motivar molt més que a batxillerat, ja que, a 3r i

4t es va anar informant a tothom classe per classe, i en canvi, a batxillerat només es

va repartir el full informatiu i no sabem si li va arribar a tothom. Una altre causa de la

poca assistència de batxillerat, pot ser l’horari, ja que, els alumnes s’havien

d’esperar mitja hora després de les classes, abans de que comencés la xerrada, ja

que, la xerrada estava prevista per un quart de quatre i ells surten a tres quarts de

tres. Per tant, s’havien d’esperar sense dinar o dinar qualsevol cosa ràpidament. En

canvi els alumnes de 3r i 4t, no s’havien d’esperar, ja que, la xerrada era una hora

més tard a la seva última classe.

Aquests motius poden ser la causa de la poca assistència a la xerrada de

batxillerat, tot i això no ho sabem del cert.

4.3.3 Seguiment de la xerrada

Als alumnes assistents a la xerrada, se’ls va repartir una mena de dossier on

estaven explicades les actituds saludables per tenir cura d’un mateix. A la xerrada

es van explicar els trastorns de la conducta alimentària, els diferents ideals de

bellesa al llarg de la història, les conseqüències de les dietes, la pressió social, etc.

62

4.4 Xerrades sobre els TCA dirigides els alumnes de 2n d'ESO

Com ja hem esmentat anteriorment, per els alumnes de 2n d'ESO es va

organitzar un taller per prevenir els trastorns de la conducta alimentària, de dues

hores de durada. Aquest taller es va fer durant dues classes de tutoria, per tant, era

obligatori.

4.4.1 Assistència de les xerrades

L’assistència a aquestes xerrades va ser gairebé total, ja que, es va portar a

terme dins l’horari lectiu, per tant, els alumnes, encara que no obligats, hi van

assistir.

4.4.2 Seguiment de les xerrades

La xerrada es va dividir en dues sessions d’una hora cadascuna. A la primera

sessió, als alumnes assistents, se’ls va repartir una mena de dossier on estaven

explicades les actituds saludables per tenir cura d’un mateix i una sèrie de

preguntes relacionades amb l’adolescència que havien de contestar per la següent

sessió. Després de repartir el dossier, se’ls va explicar la gravetat dels trastorns, els

ideals de la societat, els canvis hormonals, la importància del físic, com poden

arribar a afectar els insults, etc. En aquestes xerrades, no es va explicar un trastorn

alimentari directament, ja que, no es van voler donar idees que poguessin

desencadenar a patir-ho. A la segona sessió, no es va explicar res, sinó que es van

posar en comú les idees respecte el físic, a quins valors donen més importància,

63

etc.

A les dues sessions que vam assistir, vam estar amb la mateixa classe, la de

2n D d'ESO. En aquesta classe, hi havia un interès diferent per part dels diferents

alumnes, ja que, per una banda hi havien alumnes molt interessats en el tema, però

de l’altre hi havien alumnes que no paraven de parlar i no prenien atenció. Va ser

força difícil, seguir l’explicació, ja que, els alumnes que no els interessava no

paraven de parlar i tampoc volien marxar degut a que farien classe. Tot i així, els

alumnes interessats van col·laborar fent preguntes.

4.5 Avaluació de la intervenció en l’alumnat de 2n, 3r, 4t d'ESO i batxillerat

Als alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO assistents a les activitats de prevenció, se’ls

va repartir uns qüestionaris per tal de valorar les activitats.

4.5.1 Qüestionari de la xerrada de 3r i 4t d'ESO

Als alumnes de 3r i 4t d'ESO que van assistir a la xerrada, se’ls va repartir un

qüestionari amb preguntes concretes, per tal de poder valorar l’activitat. Als alumnes

de batxillerat assistents, es va decidir no repartir qüestionaris perquè no hi havien

prous alumnes com per valorar bé els resultats. Per tant, únicament es van repartir

els qüestionaris als alumnes de 3r i 4t d'ESO.

Dins del qüestionari vam incloure preguntes diverses, per tal de saber el nivell

d’utilitat, l'interès de la xerrada, per saber si hi tornarien a assistir, els coneixements

64

que han adquirit, si s’han adonat de la gravetat, si ha canviat la manera de valorar-

se, si sabrien detectar un cas de trastorn alimentari o si sabrien ajudar a un amic

que patís un trastorn alimentari... totes aquestes preguntes s’han fet, per tal, de

valorar la xerrada en diferents aspectes.

4.5.1.2 El·laboració del qüestionari

L'el·laboració d'un qüestionari no és una feina fàcil, ja que, s’ha de tenir molt

clar la informació que es vol obtindre i s’han de redactar les preguntes de manera

clara i entenedora per a tothom. Per tant, per la bona el·laboració del qüestionari,

primer vam haver de pensar que és el que volíem saber i un cop sabíem la

informació que volíem obtindre dels alumnes, vam començar a el·laborar el

qüestionari.

4.5.1.3 Organització del repartiment i el recull

Per repartir els qüestionaris a tots els alumnes concrets que van assistir a la

xerrada de 3r i 4t d'ESO, vam donar els noms dels alumnes als seus tutors perquè

els hi repartissin els qüestionaris. Un cop repartits els qüestionaris, els alumnes els

havien de retornar.

4.5.1.4 Participació

Va haver-hi força participació dels alumnes, encara que no total, ja que, de

trenta alumnes només hem obtingut resposta de vint qüestionaris.

65

4.5.2 Qüestionari de la xerrada de 2n d'ESO

A tots els alumnes de 2n d'ESO, se’ls va repartir un qüestionari amb preguntes

concretes, per tal de poder valorar l’activitat.

4.5.2.1 El·laboració del qüestionari

L'el·laboració d’aquest qüestionari és la mateixa feta servir pels alumnes

assistents a la xerrada de 3r i 4t d'ESO, ja que, ambdues xerrades van transmetre

conceptes similars.

Tal i com hem dit abans, dins del qüestionari vam incloure preguntes diverses,

per tal de saber el nivell d’utilitat, l'interès de la xerrada, per saber si hi tornarien a

assistir, els coneixements que han adquirit, si s’han adonat de la gravetat, si ha

canviat la manera de valorar-se, si sabrien detectar un cas de trastorn alimentari o si

sabrien ajudar a un amic que patís un trastorn alimentari... totes aquestes preguntes

s’han fet, per tal, de valorar la xerrada en diferents aspectes.

4.5.2.2 Organització del repartiment i el recull

Els qüestionaris dirigits als alumnes de 2n d'ESO, van ser donats als tutors de

cada grup perquè els repartissin durant la classe de tutoria. Un cop repartits, els

alumnes el van completar i el van retornar al seu tutor.

66

4.5.2.3 Participació

La participació va ser molta, ja que, la majoria havia assistit a les xerrades.

Encara que va haver diferent interès entre els alumnes, a l’hora de contestar les

preguntes.

4.6 Anàlisi dels qüestionaris

Per a analitzar correctament les dades, les hem dividit en dos blocs, segons el

tipus de pregunta. Així, per una banda, tenim el bloc on hem analitzat les preguntes

obertes i per l’altre tenim les preguntes tancades.

Les preguntes tancades són aquelles on la persona enquestada respondrà

amb un número o una creu entre les diverses opcions que se li ofereixen. Aquestes,

requereixen temps per a la seva construcció, ja que, s’ha de pensar la pregunta i les

seves possibles respostes, però el seu anàlisi serà força ràpid.

Les preguntes obertes són aquelles on la persona enquestada respondrà de

manera àmplia, i podrà redactar la seva opinió amb les seves pròpies paraules.

Aquestes, tendeixen a ser més fàcils de construir però el seu anàlisi necessita molt

temps.

A continuació passarem a fer el propi anàlisi de les dades obtingudes, on

mostrarem, compararem i comentarem els diferents resultats obtinguts.

67

Anàlisi de les respostes de les preguntes tancades:

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

identificar si hi han sigut útils o no, les activitats de prevenció, tant al taller de segon

d'ESO, com a la xerrada de 3r i 4t d'ESO ha estat:

Les respostes a aquesta pregunta, apareixen diferenciades respecte el sexe, ja

que, hem volgut veure la diferència respecte l'utilitat entre els diferents sexes.

A primera vista, podem comentar que la resposta més triada pels dos sexes ha sigut

que els ha semblat força útil, ja que, el 55,7% de nois i el 67,9% de noies l'han triat.

En canvi, la resposta menys triada, varia segons el sexe, ja que, un nombre menor

de dones han cregut que la xerrada no ha sigut gens útil, i el menor nombre de nois

ha cregut que els ha servit de molta utilitat. Per tant, això ens indica, que a la

minoria dels nois els ha semblat molt útil, i a la minoria de noies no els ha servit per

res. Per tant, podem dir, que ha servit de més utilitat a les noies que els nois.

Grau d'utilitat per sexe Contar de sexe sexe utilitat noi noia Total general 1.- Gens 11,11% 1,69% 5,77%2.- Poca 26,67% 11,86% 18,27%3.- Força 55,56% 67,80% 62,50%4.- Molta 6,67% 18,64% 13,46%Total general 100,00% 100,00% 100,00%

68

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

1.- Gens

2.- Poca

3.- Força

4.- Molta

noi

noia

Al quadre següent podem observar el grau d’utilitat de la xerrada diferenciat

per curs i per sexe. Podem observar que als diferents sexes i als diferents cursos, la

resposta més triada ha sigut que els ha servit de força utilitat. Respecte els nois

podem observar, que a tots els nois de 3r i 4t d'ESO els ha servit de força utilitat la

xerrada. En canvi, les respostes dels nois de 2n d'ESO han sigut més variades, ja

que, un 23% ha triat que els ha servit de poca utilitat, un 9,6% ha triat que els ha

servit de gens utilitat i el 6% ha triat que els ha servit de molta utilitat. Respecte les

noies, podem observar que hi ha diferències respecte els cursos, ja que, un 15,49%

de les noies de 2n d'ESO i un 4,23% de les noies de 3r i 4t d'ESO ha cregut que els

ha servit de molta utilitat. Per tant, han hagut més noies de 2n d'ESO que de 3r i 4t

d'ESO, que els ha servit de molta utilitat. Una altre diferència que es pot observar

entre les noies és en l’opció de poca utilitat, ja que, un 9,86% de les noies de 2n

d'ESO i un 2,82% de les noies de 3r i 4t d'ESO, l’ha triat. Per tant, han hagut més

noies de 2n d'ESO que de 3r i 4t d'ESO, que els ha servit de poca utilitat.

69

Grau d'utilitat per curs i sexe

Contar de Curs

sexe

Curs utilitat noi noia Total general

2n 1.- Gens

9,62% 1,41% 4,88%

2.- Poca

23,08% 9,86% 15,45%

3.- Força

48,08% 56,34% 52,85%

4.- Molta

5,77% 15,49% 11,38%

Total 2n 86,54% 83,10% 84,55% 3r i 4t 2.-

Poca 0,00% 2,82% 1,63%

3.- Força

13,46% 9,86% 11,38%

4.- Molta

0,00% 4,23% 2,44%

Total 3r i 4t 13,46% 16,90% 15,45% Total general 100,00

%100,00% 100,00%

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

identificar si els han semblat interessants o no, les activitats de prevenció, tant al

taller de segon d'ESO, com a la xerrada de 3r i 4t d'ESO ha estat:

Aquesta pregunta, la podem relacionar amb el grau d’utilitat, ja que, podem

observar que les respostes són similars. Això es degut, a que majoritàriament, la

gent que escolta és perquè està interessat, per tant, li servirà de més utilitat.

Les respostes a aquesta pregunta, apareixen diferenciades respecte el sexe i

respecte el curs, ja que, ens ha semblat interessant veure les diferències respecte

70

l'interès entre els diferents sexes i entre les diferents edats..

Primerament, podem veure que la resposta més triada pels dos sexes ha sigut

que els ha semblat força interessant, ja que, el 48,89% de nois i el 72,88% de noies

l’han triat. Això ens indica, que a la majoria dels dos sexes els ha semblat

interessant. En canvi, la resposta menys triada, varia segons el sexe, ja que, un

nombre menor de noies han cregut que la xerrada no ha sigut gens interessant, i el

menor nombre de nois ha cregut que ha sigut molt interessant. Per tant, això ens

indica, que a la minoria dels nois els ha semblat molt interessant, i a la minoria de

noies no els ha semblat molt interessant. Per tant, podem dir, que ha hagut un major

interès per part de les noies que per part dels nois.

Grau d'interès per sexe Contar de sexe sexe interès noi noia Total general 1.- Gens 8,89% 1,69% 4,81%3.- Força 48,89% 72,88% 62,50%4.- Molta 4,44% 20,34% 13,46%2.- Poc 37,78% 5,08% 19,23%Total general 100,00% 100,00% 100,00%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

1.- Gens

3.- Força

4.- Molta

2.- Poc

noi

noia

71

En aquest gràfic, podem observar l'interès diferenciat per cursos, que es

composen, pels alumnes de 2n d'ESO i de 3r i 4t d'ESO. Primerament, podem

observar que la resposta més triada per els diferents cursos ha sigut la mateixa, que

la xerrada ha sigut força interessant, ja que, el 60,36% dels alumnes de 2n d'ESO, i

el 50% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO han triat aquesta opció. També, podem

observar que a un nombre molt més elevat d’alumnes de 3r i 4t d'ESO els ha

semblat molt interessant, comparant les dades amb els alumnes de 2n d'ESO, ja

que, el 40% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO han cregut que la xerrada ha tingut molt

interès, i només el 14,41% dels alumnes de 2n d'ESO ho ha cregut. Una altre dada

a observar és que a cap alumne de 3r i 4t d'ESO no els ha semblat gens

interessant, en canvi, al 4,5% dels alumnes de 2n d'ESO els ho ha semblat.

Grau d'interès per cursContar de Curs Curs interès 2n 3r i 4t Total general 1.- Gens 4,50% 0,00% 3,82%3.- Força 60,36% 50,00% 58,78%4.- Molta 14,41% 40,00% 18,32%2.- Poc 20,72% 10,00% 19,08%Total general 100,00% 100,00% 100,00%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

1.- Gens

3.- Força

4.- Molta

2.- Poc

noi

noia

Així, podem veure que l'interès més gran ha sigut per part dels alumnes de 3r i

72

4t d'ESO, això es pot haver donat perquè els alumnes de 3r i 4t d'ESO van assistir a

la xerrada voluntàriament fora d’horari lectiu, i per tant, suposadament només hi van

assistir els interessats. En canvi, els alumnes de 2n d'ESO van assistir a les

xerrades en horari lectiu, i per tant, hi havia gent interessada i gent que no ho

estava.

Els alumnes de 2n d'ESO i 3r i 4t d'ESO havien de ficar en ordre, segons al

que donaven més importància, una sèrie de factors. El resultat de la resposta ha

estat:

73

En primer lloc el factor que els alumnes han valorat més, amb un 30,97%, ha

estat el reconeixement de la família. En segon lloc, el valor més escollit pels

alumnes ha estat, amb un 43,86%, ha estat sentir-se bé amb un mateix. En tercer

lloc, el valor més escollit pels alumnes ha estat, amb un 32,74%, el reconeixement

dels amics. En quart lloc, el valor més escollit pels alumnes ha estat, amb un

21,24%, el caràcter d’una persona. En cinquè lloc, el valor més escollit pels alumnes

ha estat, amb un 34,51%, la intel·ligència d’una persona. I en sisè lloc, el valor més

escollit pels alumnes ha estat, amb un 48,25%, el físic. Així doncs, globalment, els

valors escollits pels alumnes, segons l’ordre més escollit ha estat: El reconeixement

de la família, sentir-se bé amb un mateix, el reconeixement dels amics, el caràcter,

la intel·ligència i el físic.

Amb aquesta pregunta hem pogut valorar, que els alumnes de 2n, 3r i 4t

d'ESO, el que menys valoren és el físic, ja que, un 48,25% dels alumnes, l’ha

escollit en últim lloc. També hem pogut valorar, que el que més valoren els alumnes

de 2n, 3r i 4t d'ESO, són les relacions amb la família, ja que, un 30,97% dels

alumnes, l’ha triat en primer terme.

74

Anàlisi de les respostes de les preguntes obertes:

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

identificar si hi ha hagut un aprenentatge, de coneixements, respecte els continguts

de que era objecte el taller de segon d'ESO, i la xerrada de 3r i 4t d'ESO ha estat:

Un 80% dels alumnes de 2n d'ESO, han afirmat saber que són els trastorns de

la conducta alimentària i un 76,5% ho han explicat. És a dir, un 3,6% dels que han

afirmat saber-ho, no ho han sabut explicar. Contràriament un 20% dels alumnes han

afirmat no saber-ho. Això ens indica, que hi ha un percentatge elevat de gent que

afirma saber-ho. Tot i així, afirmar saber-ho no vol dir saber-ho realment.

75

Del 75% dels alumnes de 2n d'ESO que han donat diferents explicacions de

que són els TCA: Amb el percentatge més alt, un 35,3% dels alumnes afirmen que

els trastorns de la conducta alimentària són l’anorèxia i la bulímia. Seguidament, hi

ha un 30,6% que afirma que és tenir problemes amb l’alimentació, tant menjar

malament com deixar de menjar. A continuació, amb percentatges més baixos, hi ha

un 14% que afirma que són una distorsió de la imatge, i un 10,5% afirma que és

estar obsessionat amb el físic. El 9,4% restant són altres respostes.

D’aquesta manera, la majoria d’alumnes saben que són els trastorns de la

conducta alimentària i ho raonen, i la majoria creu que són l’anorèxia o la bulímia

nervioses o tenir problemes amb l’alimentació.

76

El 95% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO, han afirmat saber que són els trastorns

de la conducta alimentària i el 85% han donat una explicació del que són. És a dir,

un 10% dels alumnes que han afirmat saber que són els TCA no ho ha sabut

explicar. I un 5% dels alumnes ha afirmat no saber-ho. Això ens indica, que hi ha un

percentatge elevat de gent que sap explicar el que són i una minoria no ho sap

explicar. Tot i així, afirmar saber-ho no vol dir saber-ho realment.

77

Del 85% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO que dóna una explicació a què són els

TCA, hi ha dues explicacions diferents: Per una banda, un 76,5% dels alumnes

creuen que els trastorns de la conducta alimentària són problemes amb el menjar, i

per l’altre, el 23,5% restant creu que és un trastorn mental. Així la majoría dels

alumnes de 3r i 4t d'ESO creu que els trastorns de la conducta alimentària són

problemes alimentaris.

78

Hi ha més gent de 3r i 4t d'ESO que de 2n d'ESO que afirma saber que són els

trastorns alimentaris, i alhora dóna una explicació. Al mateix temps, la majoria dels

alumnes de 2n d'ESO creuen que els TCA són l'anorèxia i la bulímia i la majoria dels

alumnes de 3r i 4t d'ESO creuen que són problemes alimentaris.

79

Així, podem veure que amb xerrades similars hi ha diferents resultats segons

els grups d’edats. Un altre factor que pot ser diferenciador entre ambdós cursos és

que els alumnes de 2n d'ESO van assistir a les xerrades en horari lectiu, i això

comporta que es barregi la gent que té interès amb la que no en té. En canvi, els

alumnes de 3r i 4t d'ESO, van assistir de manera voluntària, i per tant, o van estar

més atents o ja sabien d’abans el que eren. També cal dir, que els alumnes de 3r i

4t són més grans, i per tant, estan més conscienciats amb el tema, ja que, potser els

és més proper que als alumnes de 2n d'ESO. Tot i així, no hi ha una diferència tant

gran entre els alumnes que afirmen saber-ho de 2n d'ESO i els de 3r i 4t d'ESO.

80

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

identificar si s’han adonat de la gravetat dels trastorns de la conducta alimentària ha

estat:

Un 80% dels alumnes de 2n d'ESO, han afirmat haver-se adonat de la gravetat

dels trastorns de la conducta alimentària. En canvi, un 15% dels alumnes han

afirmat no saber-ho, i el 5% restant no ha contestat.

81

Aquestes dades ens indiquen que la major part dels alumnes s’ha adonat de la

gravetat i d’aquest 80%, hi ha un 25% que afirmen que poden arribar a causar la

mort. Això ens indica, que realment només un 21% del total creu que pot arribar a

causar la mort. Així, les dades ens indiquen que malgrat els alumnes hagin contestat

haver-se adonat de la gravetat, només hi ha una petita part que s’ha adonat, ja que,

un 21% dels alumnes del total ha confirmat que poden arribar a causar la mort.

D’aquesta manera, la gran majoria dels alumnes afirmen haver-se adonat de la

gravetat, encara que només una minoria creu que poden arribar a la mort.

82

Tots els alumnes de 3r i 4t d'ESO, és a dir, el 100% dels alumnes han afirmat

haver-se adonat de la gravetat dels trastorns de la conducta alimentària. D’aquest

100%, un 35% ha afirmat que poden arribar a causar la mort. Això ens indica, que

mes de la meitat dels alumnes que afirmen haver-se adonat de la gravetat, no saben

que els trastorns alimentaris poden causar la mort. Aleshores, això vol dir que

només una part dels alumnes, el 35%, s’ha adonat realment de la gravetat, encara

que indiquin que sí, ja que, la conseqüència més greu que poden causar és la mort i

no ens ho diuen.

83

Les dades obtingudes ens indiquen que hi ha més alumnes de 3r i 4t d'ESO

que de 2n d'ESO, que confirmen haver-se adonat de la gravetat dels trastorns de la

conducta alimentària, ja que, el 100% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO ho afirmen i en

canvi a 2n d'ESO ho afirma el 80%, i hi ha un 15% que ha contestat no haver-se

adonat de la gravetat. Això ens indica que els alumnes de 3r i 4t d'ESO estan més

conscienciats que els alumnes de 2n d'ESO, ja que, un 35% dels alumnes de 3r i 4t

d'ESO han afegit que poden causar la mort, i dels alumnes de 2n d'ESO ho han

afegit un 25%.

Aquest resultat, es pot haver donat perquè els alumnes de 3r i 4t són més

grans i majoritàriament van escoltar amb més atenció a la xerrada, ja que,

únicament van assistir els alumnes que tenien interès pel tema. També cal dir que

entre els alumnes de 2n d'ESO hi ha una barreja entre els que s’interessen pel tema

i els que no, per això en molts casos el percentatge és més baix.

84

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

identificar si sabrien ajudar a un amic que patís un trastorn alimentari ha estat:

Un 75% dels alumnes de 2n d'ESO, han afirmat saber com ajudar a un amic

que patís un trastorn de la conducta alimentària i en canvi un 25% afirma que no en

sabria. Això, ens indica que la majoria dels alumnes diuen saber com ajudar a un

amic si aquest patís un trastorn alimentari.

85

Del 75% dels alumnes de 2n d'ESO que afirmen saber com ajudar a un amic

que patís un trastorn alimentari: Amb el percentatge més alt, gairebé un 64% dels

alumnes afirma que parlaria amb ell o l’intentaria ajudar ell mateix. Un 28% afirma

que li diria a un adult o visitaria un centre especialitzat, i el 8% restant utilitzaria

d’altres mètodes. Aquestes dades ens indiquen, que només un 28% actuaria tal i

com es va aconsellar a la xerrada, i la majoria d’alumnes actuarien segons el seu

criteri, és a dir, el 72%. Això, ens indica que per molt que sel's intenti dir com actuar,

els alumnes majoritàriament actuen seguint el seu criteri.

86

El 65% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO han afirmat saber com ajudar a un amic

que patís un trastorn de la conducta alimentària i en canvi un 35% afirma que no en

sabria. Això, ens indica que dins d’aquests grups d’edats, no tenen tant clar si

sabrien ajudar a un amic o no.

87

Del 65% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO que afirmen saber com ajudar a un

amic que patís un trastorn alimentari: un 46% dels alumnes afirma que parlaria amb

ell o l’intentaria ajudar ell mateix i també un 46% dels alumnes afirma que li diria a

un adult o visitaria un centre especialitzat, i el 8% restant utilitzaria d’altres mètodes.

Aquestes dades ens indiquen, que hi ha un nombre igualitari entre els alumnes que

intentarien ajudar a un amic parlant amb ell o ajudant-lo i entre els que parlarien

amb un adult o amb un centre especialitzat.

88

En aquest cas, hi ha més gent de 2n d'ESO que de 3r i 4t d'ESO, que afirma

que sabria com ajudar a un amic que patís un trastorn alimentari. Aquest resultat, es

pot haver donat perquè els alumnes de 3r i 4t d'ESO tenen més present la gravetat

dels trastorns alimentaris que els alumnes de 2n d'ESO. I per això hi ha menys gent

que sabria com ajudar a un amic.

89

Al mateix temps, hi ha un percentatge més elevat d’alumnes de 3r i 4t d'ESO,

que li dirien a un adult o visitarien un centre especialitzat. Això, ens indica que

malgrat hi hagi més alumnes de 2n d'ESO que afirmin que sabrien com ajudar a un

amic, hi ha un percentatge més baix que l’ajudaria realment bé. És a dir, hi ha

menys alumnes de 3r i 4t d'ESO que sabrien com ajudar a un amic, però alhora els

que sabrien com fer-ho, la meitat ho faria seguint les indicacions que es van dir a la

xerrada. En canvi, la majoria dels alumnes de 2n d'ESO l’ajudarien a la seva manera

i no com se’ls va dir.

90

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

identificar si han après o no alguna cosa nova ha estat:

Un 53% dels alumnes de 2n d'ESO, han afirmat que han après alguna cosa

nova, el 40% han afirmat que no han après res de nou, i el 7% restant no han

contestat la pregunta. Això ens indica, que més o menys, una meitat dels alumnes

ha après alguna cosa nova, i l’altre meitat no a après res de nou.

No podem saber si la meitat de gent que no ha après cap cosa nova ha sigut

perquè ja ho sabia o perquè no va estar atenta. Però, podem suposar que la meitat

d’alumnes que afirmen no haver après cap cosa nova, una gran part serà

probablement la que no va escoltar, ja que, com hem esmentat anteriorment, la

xerrada va ser obligatòria i en els resultats dels qüestionaris, hi ha barrejades les

dades dels alumnes interessats i dels que no ho estan. Per tant, el percentatge

d’alumnes que no han après res de nou augmenta, ja que, els alumnes que no

estaven interessats no van estar atents, i per tant, no van poder aprendre res de

91

nou.

Del 53% dels alumnes de 2n d'ESO que afirmen que han après alguna cosa

nova: Amb el percentatge més alt, un 37,3% dels alumnes diuen que han après a

valorar-se més o a valorar menys el físic. Un 32,2% dels alumnes diuen que han

après a fer una dieta equilibrada, un 18,6% diu que ha après que és l’anorèxia i la

bulímia, i l'11,9% restant són altres respostes.

¨

D'aquesta manera, aquestes dades ens indiquen, que la majoria d’alumnes de

2n d'ESO, a après tant a valorar-se més a ell mateix, com a valorar menys el físic i a

fer una dieta equilibrada. Així, la majoria dels alumnes s’han quedat amb les idees

esperades, ja que, un dels objectius de la xerrada era que els alumnes

aprenguessin a valorar-se a ells mateixos, a valorar menys el físic, i a menjar

adequadament.

92

Un 70% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO, afirmen haver après alguna cosa nova,

el 15% afirmen que no han après res de nou, i el 15% restant no han contestat la

pregunta. Això ens indica, que la majoria dels alumnes ha après alguna cosa nova,

ja que, un 70% dels alumnes afirma haver après alguna cosa nova i només el 15%

dels alumnes ha afirmat no haver après res de nou, ja que, el 15% restant no diu

haver après o no res de nou. D’aquesta manera, podem afirmar que un dels

objectius de la xerrada que era que els alumnes aprenguessin alguna cosa nova,

s’ha complert.

93

Del 70% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO que afirmen que han après alguna cosa

nova: Amb el percentatge més alt, un 64,3% dels alumnes diuen que han après que

són els trastorns de la conducta alimentària. Un 7,1% dels alumnes diuen que han

après a valorar-se més o a valorar menys el físic. I el 28,6% restant han sigut altres

respostes diverses que no s’han pogut agrupar. D’aquesta manera, aquestes dades

ens indiquen, que la majoria d’alumnes de 3r i 4t d'ESO, a après com a cosa nova

que són els trastorns de la conducta alimentària, i només una minoria a après de

nou a valorar-se més a ell mateix i a valorar menys el física.

94

Les dades obtingudes ens indiquen que hi ha més alumnes de 3r i 4t d'ESO

que de 2n d'ESO, que confirmen haver après alguna cosa nova, ja que, hi ha un

70% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO que afirmen haver après alguna cosa nova i un

53% en el cas dels alumnes de 2n d'ESO. Això es pot haver donat, perquè tal i com

ja hem esmentat anteriorment, els alumnes de 2n d'ESO van assistir a la xerrada en

horari lectiu i per tant les dades a analitzar són d’alumnes interessats i d’alumnes

sense interès en aquest tema. Per tant, el percentatge de gent que a après alguna

cosa nova pot haver disminuït per aquesta causa.

95

La majoria dels alumnes de 3r i 4t d'ESO afirma haver après que són els

trastorns de la conducta alimentària, i en canvi, la majoria dels alumnes de 2n

d'ESO afirma haver après tant a valorar-se més a ell mateix, com a valorar menys el

físic i a fer una dieta equilibrada. Aquesta diferència es pot haver donat perquè els

alumnes de 2n d'ESO, al ser més petits no es saben valorar a ells mateixos i també

valoren molt el físic. En canvi, els alumnes de 3r i 4t d'ESO, molts ja es saben

valorar per ells mateixos i no li donen tanta importància al físic. És possible que per

això, més alumnes de 3r i 4t d'ESO hagin après de nou els trastorns de la conducta

alimentària i no a valorar-se o a donar-li menys importància al físic.

96

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

identificar si els alumnes creuen que la xerrada s’hauria de fer a d’altres cursos ha

estat:

Un 84,7% dels alumnes de 2n d'ESO, creuen que la xerrada s’hauria de fer a

d’altres cursos i un 8,1% creu que no. També hi ha un 2,7% dels alumnes que no ho

saben i un 4,5% que no han contestat. Aquestes dades, afirmen que una gran

majoria dels alumnes de 2n d'ESO creu que la xerrada s’hauria de fer a d’altres

cursos.

Del 84,7% dels alumnes de 2n d'ESO que creuen que la xerrada s’hauria de

fer a d’altres cursos: Amb el percentatge més alt, un 56,3% dels alumnes creu que

97

la xerrada s’hauria de fer a tots els cursos, un 14,9% creu que s’hauria de fer a

cursos més grans i un 14,9% creu que s’hauria de fer a cursos més petits. El 13,8%

restant, són altres respostes diferents, que no s’han pogut agrupar. Així doncs, la

majoria d’alumnes de 2n d'ESO creu que la xerrada s’hauria de portar a terme a tots

els cursos.

Un 95% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO, creuen que la xerrada s’hauria de fer a

d’altres cursos, i el 5% restant no ho saben. Amb aquestes dades, podem afirmar

98

que la majoria d’alumnes creu que la xerrada s’hauria de fer a d’altres cursos, ja

que, cap alumne diu que no.

99

Del 95% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO que creuen que la xerrada s’hauria de

fer a d’altres cursos: Amb el percentatge més alt, un 52,6% dels alumnes creu que

la xerrada s’hauria de fer a tots els cursos, un 31,6% creu que s’hauria de fer a partir

de cursos més petits. El 15,8% restant, són altres respostes diferents, que no s’han

pogut agrupar. Així doncs, la meitat dels alumnes de 3r i 4t d'ESO creu que la

xerrada s’hauria de fer a tots els cursos, i el 31,1% creu que s’hauria de fer a partir

de cursos més petits. Tot i ser respostes diferents, les dues respostes vénen a ser el

mateix, ja que, si les xerrades es comencen a fer desde cursos més petits, voldrà dir

que s’acabarà fent a tots els cursos. Per tant, el 84,2% dels alumnes de 3r i 4t

d'ESO creu que la xerrada s’hauria de fer desde cursos més petits fins a arribar als

més grans.

La gran majoria dels alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO creu que les xerrades

s’haurien de fer a d’altres cursos. Tot i així, hi ha un percentatge més alt a 3r i 4t

100

d'ESO que a 2n d'ESO, ja que, a 3r i 4t d'ESO hi ha un 95% d’alumnes que creuen

que la xerrada s’hauria de fer a d’altres cursos i a 2n d'ESO hi ha un 84,7%. Per

tant, encara que la majoria d’alumnes creguin necessària fer la xerrada a d’altres

cursos, hi ha més alumnes de 3r i 4t d'ESO que ho creuen comparats amb els de 2n

d'ESO.

Tal i com hem dit, la majoria d’alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO coincideixen dient

que la xerrada s’hauria de fer a d’altres cursos. També coincideixen dient a quins

101

cursos s’haurien de fer, ja que, aproximadament la meitat dels alumnes creu que la

xerrada s’hauria de fer a tots els cursos, i un 30% creu que s’hauria de fer o a

cursos més grans o a partir de més petits. Per tant, en aquesta pregunta no es pot

observar molta diferència entre els alumnes de 2n d'ESO i els de 3r i 4t d'ESO.

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

identificar si els alumnes creuen que s’haurien d’organitzar altres activitats de

102

prevenció dels trastorns alimentaris ha estat:

Un 54% dels alumnes de 2n d'ESO, creu que s’haurien d’organitzar altres

activitats de prevenció dels trastorns alimentaris. En canvi, un 22,5% creu que no

cal, un 5,5% no ho sap, un 13,5% no contesta i el 4,5% restant són altres respostes.

Així, al voltant de la meitat dels alumnes creu que s’haurien d’organitzar altres

activitats de prevenció, i a l’altre meitat; la meitat creu que no és necessari, i a l’altre

meitat majoritàriament els alumnes no han contestat la pregunta i una petita part no

ho sap o ha ficat altres respostes.

És a dir, la meitat dels alumnes de 2n d'ESO creu que s’haurien d’organitzar

altres activitats de prevenció, un terç creu que no, i la resta o no ha contestat o no

103

ho sap.

Un 80% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO, creu que s’haurien d’organitzar altres

activitats de prevenció dels trastorns alimentaris, un 10% creu que no es necessari,

un 5% no ho sap i el 5% restant no ho sap. D’aquesta manera, la gran majoria dels

alumnes de 3r i 4t d'ESO opina que cal organitzar d’altres activitats de prevenció.

Contràriament, només un 10% opina que no seria necessari, ja que, l’altre 10% o no

ho sap o no ha contestat.

Les dades obtingudes ens indiquen que hi ha més alumnes de 3r i 4t d'ESO

que de 2n d'ESO, que creuen necessàries altres activitats de prevenció, ja que, hi

104

ha un 54% dels alumnes de 2n d'ESO i un 80% dels alumnes de 3r i 4t d'ESO

que opinen que són necessàries. Aquesta gran diferència pot venir donada perquè

els alumnes de 3r i 4t d'ESO al ser més grans estan més conscienciats de tot el que

comporta un trastorn alimentari, i per aquest motiu, hi ha més alumnes que creuen

necessari més activitats de prevenció.

- Creus que hagués sigut millor fer la xerrada en horari lectiu? Perquè?

105

Aquesta pregunta va dirigida únicament als alumnes de 3r i 4t d'ESO, ja que, la

xerrada programada per 3r i 4t es va fer fora d’horari lectiu. Amb aquesta pregunta

pretenem saber les opinions dels alumnes sobre que hagués sigut millor, si fer-la o

no en horari lectiu. A continuació comentarem els resultats:

Les respostes han estat molt igualades, ja que, un 40% dels alumnes ha dit

que hagués sigut millor fer-la en horari lectiu, i un 30% ha opinat que no. Cal dir

també, que un 10% dels alumnes no ha contestat, i un 20% creu que és depèn. Tot i

així, hi ha més alumnes que creuen que hagués sigut millor fer la xerrada en horari

lectiu.

106

4.7 Conclusions de les activitats de prevenció

Després d’haver analitzat tots els qüestionaris del alumnes que van participar a

les activitats de prevenció, podem arribar a algunes conclusions:

En primer lloc, podem dir que les activitats de prevenció han sigut força útils

per tots els alumnes, ja que, la majoria d’alumnes han contestat les qüestions de

manera positiva.

L’activitat ha sigut força útil sobretot pels alumnes interessats, ja que, els que

han tingut un major interès en aquestes activitats, tenen un major coneixement dels

trastorns de la conducta alimentària. Encara que no sabem del cert si els alumnes

tenen un coneixement dels trastorns de la conducta alimentària perquè ja ho sabien

o perquè ho han après del que se’ls va dir a les activitats. Malgrat això, el que sí que

podem dir, és que sabessin o no alguna cosa sobre el tema, els resultats ens

indiquen que una gran majoria d’alumnes té una idea del que són els trastorns de la

conducta alimentària. Per tant, podem dir que les activitats de prevenció han tingut

utilitat en el nostre institut, o per tal de reforçar els coneixements que ja tenien o per

tal d’ensenyar alguna cosa nova. També hem de dir, que el 60% dels alumnes

afirma haver après alguna cosa nova, i d’aquest 60% el 40% afirma haver après

alguna cosa nova sobre els trastorns de la conducta alimentària. Per tant, queda

confirmat que les activitats de prevenció han servit d’utilitat perquè més de la meitat

dels alumnes ha après alguna cosa nova.

107

5. Qüestionari sobre els TCA a la població adulta

Per tal de saber el coneixement que té la gent sobre els trastorns de la

conducta alimentària, vam decidir passar uns qüestionaris a la gent "del carrer", per

tal de saber d’una manera general el que saben.

5.1 El·laboració del qüestionari

Tal i com hem dit anteriorment, el·laborar un qüestionari no és una feina fàcil,

ja que, s’ha de tenir molt clara la informació que es vol obtindre. Així doncs, hem

el·laborat unes preguntes breus i molt generals, perquè siguin ràpides de contestar i

relativament fàcils. Les preguntes havien de ser curtes i fàcils d’entendre i de

contestar perquè els qüestionaris havien de ser repartits pel carrer i per tant, la gent

els havia de contestar al moment. També hem fet unes preguntes molt generals, per

tal, de saber globalment si la població sap de que va aquest tema.

5.2 Participació

La gent ha tingut força interès en contestar les preguntes, ja que, a tothom a

qui li hem demanat que contestés el qüestionari ha col·laborat.

5.3 Anàlisi dels qüestionaris

Aquest estudi està fet amb la població adulta de Corbera de Llobregat.

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

108

identificar si la gent sap que són els TCA ha estat:

El 95% dels adults ha contestat, que saben que són els trastorns de la

conducta alimentària, i el 5% dels adults ha contestat que no ho sap. Per tant, una

gran majoria dels adults creuen saber que són.

Saben que són els TCA enquestes

Si 40No 2TOTAL 42

95%

5%

Si

No

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

109

identificar si la gent sap donar resposta a que són els TCA ha estat:

El 56,4% dels adults, creu que els trastorns de la conducta alimentària, són

una malaltia mental. El 33,3% creu que és tindre obsessió pel físic, el 5,12% han

contestat varies respostes, el 2,56 creu que és una por a estar grossos i el 2,56%

restant creu que són totes les respostes anteriors. Així, podem dir, que la majoria

dels adults saben que són els TCA, ja que, creuen que és una malaltia mental.

Que són les TCA enquestes

Malaltia mental

22

Por a estar grassos

1

Obsessió pel físic

13

Tots 1Varies respostes

2

TOTAL 39

Malaltia mental

Por a estar grassos

Obsessió pel físic

Tots

Varies respostes

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

110

identificar si hi la gent sap quin és el factor mes influent en un cas de TCA ha estat:

El 47,6% dels adults, creu que no hi ha un factor més predisposant en un cas

de trastorn de la conducta alimentària, sinó que hi ha diversos factors influents, com

la societat, els problemes familiars, el sobre pes o l’autoestima. El 30,95% dels

adults creu que el factor més influent és la societat, el 16,6% dels adults creu que és

l’autoestima, i el 4,76% creu són els problemes familiars. Així, podem observar, que

una meitat dels adults creu que varis factors influeixen en un cas de trastorn de la

conducta alimentària, i l’altre meitat creu que és un factor únic.

Factor més influent enquestes

Societat 13Problemes familiars

2

Sobre pes 0Autoestima 7Tots 20TOTAL 22

Societat

Problemesfamiliars

Sobre pes

Autoestima

Tots

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

111

identificar si la gent sap a qui afecten els TCA ha estat:

Més de la meitat dels adults enquestats, sobre un 75%, afirmen que els

trastorns de la conducta alimentària afecten a totes les edats, i la resta, sobre un

25%, afirmen que els trastorns de la conducta alimentària afecten únicament als

adolescents. Per tant, la majoria de la població adulta, té present que els trastorns

alimentaris poden afectar a qualsevol grup d’edat i no únicament als adolescents.

Encara que la majoria d’adults creuen que els TCA afecten a totes les edats,

encara hi ha força gent que creu que afecten únicament als adolescents.

A qui afecten? enquestes

Nens i nenes

0

Adolescents

10

Adults 0Totes les edats

32

TOTAL 10

Nens i nenes

Adolescents

Adults

Totes les edats

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

112

identificar si la gent sap a qui afecten més els TCA ha estat:

Més de la meitat dels adults enquestats, sobre un 80%, afirmen que els

trastorns de la conducta alimentària afecten més a les noies adolescents, i la resta,

sobre un 20%, afirmen que els trastorns de la conducta alimentària afecten a totes

les edats per igual. Per tant, la majoria de la població adulta, té present que els

trastorns alimentaris afecten més als adolescents que a la resta de població.

A qui afecten més? sexe enquestes Nens i nenes

0

Noies adolescents

34

Nois adolescents

0

Adults 0A totes les edats

8

TOTAL 34

Nens i nenes

NoiesadolescentsNoisadolescentsAdults

A totes lesedats

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

113

identificar si la gent sabria detectar un trastorn alimentari ha estat:

La meitat dels adults enquestats, afirmen que sabrien detectar un trastorn

alimentari si coneguessin molt a la persona. Un 20% dels adults afirmen que sabrien

com detectar un cas de TCA, el 20% afirma que no sap si el detectaria i el 10%

restant afirma que no en sabria. Per tant, la majoria de la població adulta afirma

saber detectar un cas de trastorn de la conducta alimentària, i només una petita part

afirma que no en sabria.

Sabries detectar un transtorn? Sí, amb facilitat

12

Sí, coneixent la persona

20

No ho se 8No 2TOTAL 42

Sí, amb facilitat

Sí, coneixent lapersona

No ho se

No

El resultat de la resposta a la pregunta que hem fet en el qüestionari per

114

identificar si la gent sabria com ajudar a algú que patís un trastorn alimentari ha

estat:

Gairebé la meitat dels adults enquestats, afirmen que no saben si sabrien

ajudar a algú que patís un trastorn alimentari. Un 35% afirma que sí que en sabrien,

i un 29% afirma que no en sabria. Així doncs, la meitat de la població sabria ajudar a

algú que patís un trastorn, i l’altre meitat o no en sabria o no sap si en sabria.

Sabríes com ajudar a algú que ho patís? sexe enquestes Sí 15No 8No ho se 19TOTAL 42

36%

19%

45%

Sí

No

No ho se

115

5.4 Comparació de la població jove amb la població adulta

Després d’haver analitzat els qüestionaris de la població adulta i la població

jove, que són els alumnes del nostre institut, podem arribar a diferents conclusions.

En primer lloc, hem pogut veure que ambdós grups d’edat, majoritàriament

saben que són els trastorns de la conducta alimentària, i si no ho saben del tot,

saben de que va el tema. Així doncs, podem dir que dins de la nostra societat, o

almenys al nostre poble, hi ha un gran enteniment de l’existència dels trastorns de la

conducta alimentària. Per tant, podem dir que generalment la població està força

conscienciada de tot el que són els trastorns alimentaris. Tot i així, Encara hi ha gent

que no sap ben bé el que són. Així doncs no podem dir que el 100% de la població

té una idea del que són els trastorns de la conducta alimentària, però el que podem

dir és que una gran majoria almenys n’han sentit a parlar algun cop i tenen una idea

del que són.

També podem dir, que el percentatge més alt d’adults creu que els trastorns de

la conducta alimentària són una malaltia mental, i el percentatge més alt d’alumnes

creu que els trastorns de la conducta alimentària són l'anorèxia i la bulímia. Per tant,

això ens permet dir que els adults tenen un major enteniment del que són els TCA,

ja que, tenen més clar que són trastorns mentals i que no són únicament les

malalties anomenades anorèxia i bulímia.

Així doncs, podem dir que la població adulta en general, sap millor que són els

TCA, que els alumnes de l'IES. Tot i així, els alumnes del nostre institut tenen una

gran consciència respecte els TCA i el que comporten.

116

6. Visita a diferents centres

Hem visitat dos centres especialitzats en trastorns de la conducta alimentària,

per tal de saber el seu funcionament. Per una banda, hem visitat un centre privat i

per l’altre un centre privat.

A continuació explicarem les diferents visites i els models terapèutics que

utilitzen.

6.1 Visita al centre ALBA

6.1.1 Un dia al centre

El dia 29 de novembre, vam passar tot un dia a l’hospital de dia del centre

ALBA. Vam arribar a les deu del matí i vam marxar a les cinc de la tarda. Durant la

visita, vam poder comprovar que el centre tracta amb malalts que no viuen un estat

crític, és a dir, fan una vida normal però passen unes hores al centre. Això es degut

a que aquest centre és un centre de dia i les pacients tenen una aparença més o

menys "normal", i quan estan molt malaltes aleshores se les ingressa en un altre

centre on són hospitalitzades. Les pacients d’aquest centre són majors i menors

d’edat.

Pel matí vam poder observar com hi havien pocs pacients, els pacients eren

pocs i pel matí només eren noies. Els pacients esmorzen a les nou del matí i

després d’esmorzar van a fer activitats. El dia que nosaltres vam anar (un dilluns),

117

després d’esmorzar les noies van anar a una sala força gran plena de dibuixos i

coses que havien fet les pacients. Allà, les noies tenien un taler molt gran on

estaven teixint una catifa amb un dibuix d’un vaixell al mar amb rajos del sol. A les

noies se les fa cosir perquè deixin de buscar la perfecció, i sinó els hi surt bé, que no

ho deixin córrer, ja que han de seguir amb el treball fins que l’acaben. Les pacients

estaven supervisades per una coordinadora.

Les coordinadores són psicòlogues joves que s’encarreguen de vigilar als

pacients i cada dia anoten el que han observat. Les coordinadores les vigilen alhora

d’anar al lavabo, ja que, els pacients no poden tirar de la cadena i són les

coordinadores les que ho fan alhora que apunten el que han fet. Això de no deixar-

los tirar de la cadena ho fan perquè les noies no vomitin i es prenguin laxants, etc.

Les coordinadores també les pesen cada dia i anoten el pes i assisteixen a les

teràpies on només observen.

Després de teixir, al voltant de dos quarts de dotze les noies fan un petit

esmorzar (esbarjo) on mengen poca cosa per només treure la gana. A l'acabar

d’esmorzar a dos quarts d’una, les noies tenen teràpia de grup on s’agrupen en

petits grups i una psicòloga parla amb elles.

Al acabar la teràpia de grup, de dos quarts de tres a quatre, és l’hora de dinar.

Moltes noies no es queden a dinar, o només van a dinar. Les noies van a diferents

hores o diferents dies, ja que, poden reduir l’horari de visites al centre, i La reducció

d’aquest horari es fa de forma progressiva i en funció de l’evolució clínica.

118

El Centre té un menjador terapèutic on psicòlegs especialitzats ajuden al

pacient a normalitzar els seus hàbits alimentaris i a enfrontar les seves dificultats

amb el menjar. El dinar consisteix en un menú equilibrat de tres plats; primer plat,

segon plat i postra. La cuinera del centre, té anotat el menú de cada dia, les noies

que faran els àpats aquell dia al centre, i els canvis que poden haver o les

alteracions dels pacients; com per exemple, alguna al·lèrgia, etc.

Les noies mengen a hores diferents que els professionals que treballen al

centre, i estan obligades a acabar-se tot el menjar del plat, ja que normalment, els

pacients d’aquest centre acostumen a menjar, ja que, ja s’estan "curant" o no estan

tant malalts.

A les quatre en punt, comença la teràpia fins dos quarts de set. Per la tarda

assisteixen molts més pacients al centre que no pas al matí. Un cop han arribat tots

els pacients, se’ls divideix en petits grups i cada grup fa un taller diferent. Els grups

van rotant pels diferents tallers durant tota la setmana i així tots fan totes les

activitats.

Més endavant explicarem amb més profunditat cada taller terapèutic.

6.1.2 Model terapèutic del centre

L’hospital de dia del Centre ALBA treballa des d’un abordatge bio-psico-social,

per aquest motiu integra un equip composat per psiquiatres, metges i psicòlegs.

A continuació explicarem la modalitat de tractament que s’aplica al Centre

119

ALBA, que consta dels següents recursos terapèutics:

Quan arriba un pacient per primera vegada al centre, se li fa una primera

entrevista que inclou una avaluació psicològica, mèdica i psiquiàtrica, per tal de

diagnosticar a la fase que es troba. A continuació, s'el·labora el programa de

tractament que haurà de seguir. El pacient pot seguir el tractament desde; el circuit

extern, l'internament agut i l’hospital de dia.

El circuit extern, permet compaginar una vida professional activa o d’estudis

amb un tractament adequat al centre, en un horari més ampli que pot abarcar des

del matí fins al vespre. S’aplica en aquells casos en què no és necessari donar un

tractament tan intens com l’hospital de dia, com és el cas de trastorns incipients, o

en situacions cròniques o que estiguin en procés de recuperació.

L'internament agut, no s’acostuma a produir, ja que, la major part dels casos

d’anorèxia i bulímia no requereixen un internament complert per a la seva resolució.

Avui en dia s’intenta evitar aquesta mena d’internaments per tal d’evitar l’aïllament

del pacient, donat que aquesta separació temporal del seu entorn familiar i social,

dificulta una bona reinserció social. Només en aquells casos en què la vida del

pacient estigui en situació d’alt risc és necessari un internament hospitalari fins que

aquesta situació de risc s’hagi compensat, moment en què es podrà iniciar el

tractament d’hospital de Dia.

L' Hospital de dia ofereix més possibilitats d’èxit en el tractament pels motius

següents;

120

Amb aquest programa s’aconsegueix una àmplia assistència amb una

contenció molt efectiva del malalt, però sense aïllar-lo socialment, ja que és molt

important que els canvis que es van produint amb el tractament es consolidin en el

seu entorn habitual. Així, es promou que el pacient segueixi integrat en el seu entorn

familiar i social mentre rep tractament. La reducció progressiva de l’assistència del

pacient al tractament en funció de la seva evolució clínica disminueix el risc de

recaigudes i afavoreix la reinserció social.

El percentatge d’èxit en els centres de dia és superior al que presenten altres

models de tractament, ja que oscil·la sobre el 70% en pacients que acaben el

tractament. També permet realitzar simultàniament un procés d’orientació i

recolzament als familiars del pacient, ja que la col·laboració de la família és

fonamental pel bon funcionament del tractament.

L’hospital de dia té els següents recursos terapèutics que ofereix el tractament:

• Reeducació d’hàbits alimentaris: El pacient pren la major part dels àpats del

dia al centre, menys el sopar que es fa a casa amb la família.

• Revisions mèdiques: El paper del metge és fonamental en el tractament, ja

que és qui dirigeix el pla alimentari personalitzat per cada pacient i el seguiment dels

problemes físics associats que es puguin presentar.

• Control del pes i del pla alimentari: La coordinació del psicòleg i del metge

121

són imprescindibles a l’hora de pautar i equilibrar el pla alimentari en funció de les

necessitats metabòliques de cada pacient, i de les dificultats alimentàries

específiques. L’objectiu és que el pacient arribi a tenir un pes normal i que assoleixi

uns hàbits alimentaris equilibrats i saludables.

• Controls psiquiàtrics: Els psiquiatres del centre, participen en el procés del

diagnòstic i porten un control evolutiu del pacient i de les pautes de tractament

farmacològic, en aquells casos en que sigui necessari aplicar-les.

• Teràpies individuals: En aquest espai el pacient aprofundeix en les àrees

d’especial dificultat personal que no es comparteixen en els espais grupals.

• Teràpies de grup: L’entorn grupal del tractament ofereix un clima de

contenció i enforteix les intervencions terapèutiques a través de la confrontació i la

pressió del grup. L’aïllament, disminueix en el procés de compartir mútuament el

propi patiment.

• Assessorament i suport familiar: Les famílies són un factor bàsic en la

recuperació. Es realitzen trobades periòdiques de grups de pares o parelles, que

ajuden a donar un enfoc global i compartit entre la família i l’equip terapèutic, de

forma que les millores assolides dins del Centre tinguin continuïtat i es consolidin en

l’entorn familiar.

• Teràpia familiar: El Centre col·labora en els casos en que es requereix un

treball terapèutic des de la vessant familiar.

122

• Musicoteràpia: En aquesta àrea s’utilitza la música com a eina per treballar

aspectes emocionals, dificultosos d’afrontar des d’un principi a través de la teràpia

verbal tradicional, donat que facilita l’alliberament de certes barreres expressives.

• Grups de pares i parelles: Aquests grups tenen la finalitat de promoure el

suport mutu entre familiars, a partir de compartir les seves dificultats i buscar

conjuntament alternatives i solucions als problemes.

• Tallers de tècniques expressives: Aquests tallers tenen com objectiu la millora

de l’autoestima i les habilitats socials per augmentar la qualitat de les relacions amb

els altres.

• Tallers de reinserció social: Son tallers variats que ensenyen, des d’una

vessant molt pràctica i vivencial els recursos i estratègies que ajudaran a aquests

pacients a aprofitar i gaudir de la seva vida familiar, laboral i social, fomentant

actituds i comportaments que l’integrin en el seu entorn. Alguns dels espais on es

promouen aquests aspectes de salut són: aprofitament de l’oci, cine fòrum, taller de

lectura i debat dels diaris i tallers específics que es desenvolupen fora del centre o al

carrer.

• Acompanyants terapèutics: En casos en que hi hagin dificultats durant l’horari

en que el pacient no està al centre, s’ofereix professionals especialment preparats

pel centre perquè els acompanyin i els ajudin a afrontar i superar les dificultats en

que es vagin trobant.

123

6.2 Visita a l’hospital universitari de Bellvitge

Per tal de saber el funcionament d’un altre centre, vam fer una visita a

l’hospital universitari de Bellvitge. Vam estar durant dues hores amb una psicòloga

del centre que ens va ensenyar les instal·lacions i ens va explicar el funcionament

del centre. A continuació explicarem el model terapèutic del centre.

6.2.1 Model terapèutic del centre

El model terapèutic del centre és el següent:

A la primera visita es fa una avaluació psicològica on és pronostica anorèxia

nerviosa, bulímia nerviosa, alimentació compulsiva o trastorn de la conducta

alimentària no especificada.

En cas d’anorèxia nerviosa, hi ha diversos tipus de tractament segons la

gravetat; Si la gravetat no és molta es diagnostica un tractament que es porta a

terme desde les consultes externes (l’ambulatori). Aquest tractament consisteix a fer

teràpia individual i teràpia de grup durant sis mesos. Si el pacient té un índex de

massa corporal inferior a divuit, es portarà a terme un altre tipus de tractament; Si

l’índex de massa corporal és inferior a divuit però no està en perill la vida del

pacient, el tractament es farà desde l’hospital de dia, de nou del matí a tres de la

tarda durant tres mesos. En canvi, si està en perill la vida del pacient o té un índex

de massa corporal de catorze o quinze, es farà un ingrés a planta on rebrà

tractament durant dos mesos. Les persones amb índex de massa corporal inferior a

divuit, es freqüent que vagin canviant de l’hospital de dia a l'ingrés a planta.

124

En cas de bulímia nerviosa, hi ha diversos tractaments segons la gravetat; Si la

gravetat no és molta es diagnostica un tractament que es porta a terme desde les

consultes externes (l’ambulatori). Aquest tractament consisteix a fer teràpia

individual i teràpia de grup. La teràpia de grup es divideix en dues parts; per una

banda es realitza un tractament psicoeducatiu, i per l’altre un tractament grupal

terapèutic, ambdós durant sis mesos. Si el pacient està en un estat molt avançat de

la malaltia, s’ingressa al pacient a planta durant una setmana, i durant quinze

setmanes es fa una teràpia anomenada grup obert.

En cas d’alimentació compulsiva o trastorn de la conducta alimentària no

especificat, el pacient participa en una teràpia de grup durant sis mesos.

6.3 Visita a l’hospital universitari "Germans Trios i Pujol" (Can Ruti)

En aquest centre no ens van facilitar informació i ens van dir que només

donaven informació als estudiants d’un grau superior, perquè donava molta feina

haver d’explicar el mateix a molts estudiants que anaven a preguntar de l'ESO i

batxillerat. Per tant, no sabem el model terapèutic que s’imparteix en aquest centre.

125

7. Conclusions generals

Després de la realització d’aquest treball, podem extreure diferents

conclusions.

Primerament, la realització d’aquest treball ha sigut una feina complexa que

alhora ha sigut útil, ja que, durant la seva realització hem après diferents coses que

abans no sabíem, des de les dificultats que implica l’organització de qualsevol

activitat a l'IES, a demanar informació...

En primer lloc, hem après en profunditat que són els trastorns de la conducta

alimentària i tot el que comporten, ja que, la recerca de la informació, l’assistència a

diverses activitats de prevenció i l’assistència a diferents centres especialitzats, ens

ha permès obtindre diferents coneixements d’aspectes que abans no coneixíem.

Hem après aspectes com; la dificultat que té sortir d’un trastorn alimentari i la facilitat

que hi ha d’entrar-hi, també ens hem adonat de la pressió dels diferents col·lectius,

tant de la societat en general com dels mitjans de comunicació...

També hem après la complexitat que té organitzar qualsevol activitat, que en

aquest cas han sigut les activitats de prevenció dels trastorns alimentaris a l'IES.

Així doncs, m’he adonat que portar a terme i organitzar qualsevol activitat no depèn

només d’una persona i s’han d’organitzar pensant en tots els aspectes i en tots els

col·lectius, per tal, de que es facin el millor possible.

Un altre aspecte que hem après, ha sigut a valorar les activitats de prevenció

126

que s’han fet a l'IES durant aquest curs, ja que, hem après que mitjançant un

qüestionari es poden obtenir resultats que poden servir a l’hora de pensar en futures

activitats. Així doncs, per analitzar els resultats de la informació recollida, he hagut

d’aprendre a utilitzar l'Excel, per tal de poder comentar i comparar els diferents

resultats.

Després d’explicar alguns dels aprenentatges que hem adquirit mitjançant la

realització d’aquest treball, a continuació explicarem la realització del treball a nivell

general.

A nivell general, aquest treball no ha sigut molt difícil, però si que ha portat

molta dedicació i temps, ja que, tant la part teòrica com la part pràctica s’han hagut

de treballar força per tal de que quedessin bé. Primerament, la part teòrica, s’ha

tingut que cercar a diferents llibres, a Internet.. i desprès de trobar la informació que

hem cregut convenient, l’hem hagut d’explicar a la nostra manera per tal de no

copiar, però alhora explicar-la de manera correcta. En segon lloc, a la part pràctica,

hem hagut d’assistir a diverses activitats de prevenció: els dos tallers dirigits a 2n

d'ESO, la xerrada dirigida a primer de batxillerat i les dues xerrades destinades als

pares. A la xerrada de 3r i 4t d'ESO, no vam poder assistir perquè durant aquella

hora tenia classe. També vam passar un dia al centre ALBA i vam visitar l’hospital

Universitari de Bellvitge. Un altre activitat pràctica ha estat tot el que es refereix als

qüestionaris, tant els dirigits als alumnes com els dirigits al professorat, i la seva

el·laboració i anàlisi.

Així doncs, per tal d’explicar bé tot el que hem fet, tant de caire teòric com de

127

caire pràctic, hem necessitat una gran dedicació per tal de fer el treball.

Fer una prevenció tant específica com inespecífica, des de l’àrea de ciències

naturals o de tutoria, pot ser útil per ajudar a prevenir, i en cas de no poder prevenir,

per tenir algunes eines per demanar ajut de forma adequada.

A nivell general al fer aquest treball, m’he adonat de la importància que tenen

els trastorns de la conducta alimentària dins la nostre societat, i com aquests

trastorns estan presents dins les nostres vides tant directament com indirectament.

Malgrat, la preocupació que hi ha respecte aquest problema pels diferents

col·lectius, no es fa gran cosa, per tal d’evitar aquests trastorns. Bé es veritat, que

s’organitzen activitats de prevenció, o que de tant en tant es publiquen als diàries

articles que adverteixen sobre aquests trastorns... Però realment, tota una societat

no pot canviar d’un dia per l’altre, i ja desde ben petits ens ensenyen uns valors que

potser no són els correctes, també veiem dia rere dia la televisió on surten les

anomenades "triomfadores" que són primes i perfectes, i fins i tot veiem imatges

repetint-se constantment on apareixen noies perfectes als anuncis... Aleshores,

desde ben petits tots estem marcats per unes regles que tothom segueix sense

adonar-se, valorant així moltes vegades, més el físic que l'interior d’una persona. I

encara que, tots diguem que no valorem el físic, la gran majoria de la població el

que primer valora en una persona és el físic. Així doncs, vivim dins d’una societat

difícil de canviar, on moltes vegades es dóna més valor a algunes coses

secundàries de la vida, en comptes de valorar les més importants. I això provoca

que puguin aparèixer trastorns alimentaris, ja que, hi ha persones que els importa

128

molt el que pensin d’elles, i creuen que els valoraran més si són perfectes

físicament. De fet, és lògic que es pugui pensar això, ja que, dins la nostra societat

ens sentim pressionats a ser d’una determinada manera, i hi ha cops, que el desig

de ser d’aquesta manera és tan gran que acaba desbordant a la persona fins que

perd la raó per arribar a ser "perfecte". D’aquesta manera, es pot iniciar doncs un

trastorn de la conducta alimentària. Aleshores, jo em pregunto, i perquè no desde

ben petits ens han ensenyat a valorar-nos tal i com som i no tal i com volen que

siguem? D’aquesta manera, deixo la pregunta sense contestar, perquè cadascú

contesti el que cregui, i així, es pensi respecte com es podrien canviar les coses.

Tot i saber en que consisteixen els trastorns de la conducta alimentària i tot el

que comporten, ara després d’haver realitzat aquest treball, no sé si puc afirmar que

sè que són els trastorns de la conducta alimentària, ja que, probablement les

úniques persones que realment ho saben, són les que ho han patit o ho estan patint.

129

8. Bibliografia

COLL, Mireia i QUINN Mariana. Anorexia i bulímia, un problema actual. Barcelona:

Colimbo ediciones, 1995. Colección Respuestas médicas, 5.

GUAL, Pilar. ¿Anoréxia.. Yo? ¿Anoréxica.. Mi hija?, Saber para prevenir. Bilbao: Ed.

Descleé De Brouwer, 2000. Colección preguntas.

Guia per a educadors i educadores en la prevenció dels trastorns del comportament

alimentari: Anorèxia i bulímia nervioses. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2001.

GÓMEZ, María Ángeles; CASTRO, Úrsula [et al]. ¿Qué es la bulimia? un problema

con solución. Madrid: Ediciones Pirámide, 2003.

MAROUSHKA, Monro. Hablemos sobre la anorexia. Barcelona: Ed. Hispano

europea, 2002.

MARTÍNEZ OLMO, Francesc. El Cuestionario, un instrumento para la investigación

de las ciencias sociales. Barcelona: Ed. Laertes, psicopedagogía, 2002.

Revista de la barcelona jove, número 2, agost 1998.

TURÓN GIL, Vicente José. Trastornos de la alimentación, Anorexia nerviosa, bulima

y obesidad. Barcelona: Ed. Masson, 1997.

130

Llocs web consultats:

conf_alim_nutri.doc

http://www.centrealba.es/catala/welcome.htm

http://www.doschivos.com/neuen/anorexia.htm

hhttp://webs.ono.com/usr021/anorexia/alicom.html

hhttp://webs.ono.com/usr021/anorexia/anorexia.html

hhttp://webs.ono.com/usr021/anorexia/bulimia.html

131

9. Annexos

132

133

ÍNDEX 1. Introducció ………………………………………………………. pàg. 1 2. Trastorns de la conducta alimentària ……………………..... pàg. 6 2.1 L'anorèxia nerviosa ……………………………………..... pàg. 8 2.1.1 Què és l'anorèxia nerviosa? …………………..... pàg. 8 2.1.2 Subtipus …………………………………………... pàg. 9 2.1.3 Qui ho pateix? ……………………………………. pàg. 11 2.1.4 Quin tipus de malaltia és? ………………………. pàg. 11 2.1.5 Quines són les seves causes? ………………..... pàg. 12 2.1.6 És molt freqüent la malaltia? ………………….... pàg. 15 2.2 La bulímia ………………………………………………….. pàg. 16 2.2.1 Què és la bulímia nerviosa? ……………………. pàg. 16 2.2.2 Subtipus ………………………………………....... pàg. 17 2.2.3 Qui ho pateix? …………………………………….. pàg. 18 2.2.4 Quin tipus de malaltia és? ………………………. pàg. 19 2.2.5 Quines són les seves causes? …………………. pàg. 19 2.2.6 És molt freqüent la malaltia? ……………………. pàg. 20 2.3 L'alimentació compulsiva ………………………………… pàg. 21 2.3.1 Què és l'alimentació compulsiva? ……………... pàg. 21 2.4 Primeres manifestacions observables dels TCA: trastorns de la conducta alimentària ………………………………. pàg. 22 2.5 La detecció dels TCA …………………………………….. pàg. 28 2.6 La prevenció dels TCA .................................................. pàg. 31 2.6.1 Com s'ha de fer la prevenció dels TCA? ............ pàg. 32 2.7 Pronòstic i tractament dels TCA .................................... pàg. 39

134

2.8 Conseqüències dels TCA ............................................. pàg. 42 2.9 Resum .......................................................................... pàg. 45 3. Proposta d'intervenció a l'IES pel curs 04/05 ..................... pàg. 48 3.1 Anàlisi de l'esbós de proposta per a una intervenció dels TCA a l'IES Corbera, feta per Emma Anducas .................... pàg. 48 3.2 Anàlisi de la proposta feta pel departament d'orientació de l'IES ..................................................................... pàg. 51 3.3 Proposta final d'intervenció ........................................... pàg. 51 3.4 La meva proposta ......................................................... pàg. 54 4. Intervencions a l'IES .............................................................. pàg. 56 4.1 Justificació del model d'intervenció ............................... pàg. 56 4.2 Xerrades sobre els TCA dirigides els pares .................. pàg. 56 4.2.1 Organització de les xerrades ............................. pàg. 56 4.2.2 Assistència de la xerrada ................................... pàg. 57 4.2.3 Seguiment de la xerrada .................................... pàg. 58 4.2.4 Valoració de la xerrada ...................................... pàg. 58 4.2.5 Conclusions de la xerrada .................................. pàg. 58 4.3 Xerrades sobre els TCA dirigida els alumnes de 3r, 4t i batxillerat ...................................................................... pàg. 58 4.3.1 Organització de les xerrades ............................. pàg. 59 4.3.2 Assistència de la xerrada ................................... pàg. 59 4.3.3 Seguiment de la xerrada .................................... pàg. 60 4.4 Xerrades sobre els TCA dirigides els alumnes de 2n d'ESO ................................................................................. pàg. 60 4.4.1 Assistència de les xerrades ................................ pàg. 61 4.4.2 Seguiment de les xerrades ................................. pàg. 61 4.5 Avaluació de la intervenció en l'alumnat

135

de 2n, 3r, 4t d'ESO i batxillerat ..................................................... pàg. 62 4.5.1 Qüestionari de la xerrada de 3r i 4t d'ESO ......... pàg. 62 4.5.1.2 El·laboració del qüestionari ..................... pàg. 63 4.5.1.3 Organització del repartiment i el recull .... pàg. 63 4.5.1.4 Participació .............................................. pàg. 63 4.5.2 Qüestionari de la xerrada de 2n d'ESO .............. pàg. 64 4.5.2.1 El·laboració del qüestionari ..................... pàg. 64 4.5.2.2 Organització del repartiment i el recull .... pàg. 64 4.5.2.3 Participació .............................................. pàg. 64 4.6 Anàlisi dels qüestionaris ................................................. pàg. 65 4.7 Conclusions de les activitats de prevenció ..................... pàg. 105 5. Qüestionari sobre els TCA a la població adulta ................... pàg. 106 5.1 El·laboració del qüestionari ............................................. pàg. 106 5.2 Participació ..................................................................... pàg. 106 5.3 Anàlisi dels qüestionaris ................................................. pàg. 106 - 5.4 Comparació de la població jove amb la població adulta .................................................................. pàg. 114 6. Visita a diferents centres ....................................................... pàg. 115 6.1 Visita al centre ALBA ..................................................... pàg. 115 6.1.1 Un día al centre .................................................. pàg. 115 6.1.2 Model terapèutic del centre ................................ pàg. 117 6.2 Visita a l'hospital universtari de Bellvitge ....................... pàg. 122 6.2.1 Model terapèutic del centre ................................ pàg. 122 6.3 Visita a l'hospital universitari "Germans Trios i Pujol" (Can Ruti) ............................................... pàg. 123 7. Conclusions generals ............................................................ pàg. 124

136

8. Bibliografia .............................................................................. pàg. 128 9. Annexos ................................................................................... pàg. 130 Annex 1 Qüestionari sobre les activitats de prevenció dels trastorns de la conducta alimentària dirigida als alumnes de 2n d’ESO. Annex 2 Qüestionari sobre la xerrada dels trastorns de la conducta alimentària dirigida als alumnes de 3r i 4t d’ESO. Annex 3 Qüestionari sobre els trastorns de la conducta alimentària dirigit als adults. Annex 4 Butlletí per confirmar l’assistència a la xerrada dirigida als alumnes de 3r i 4t d’ESO, Annex 5 Butlletí informatiu sobre la xerrada dels trastorns de la conducta alimentària dirigit als alumnes de 3r i 4t d’ESO. Annex 5 Butlletí per confirmar l’assistència a la xerrada dirigida als alumnes de1r i 2n de Batxillerat. Annex 6 Butlletí informatiu sobre la xerrada dels trastorns de la conducta alimentària dirigit als alumnes de1r i 2n de Batxillerat. Annex 7 Butlletí informatiu i per confirmar l’assistència a la xerrada dirigida als pares. Annex 8 Esbós de proposta per a una intervenció preventiva dels TCA a l’IES.

137

.