Gemma Lienas

Estrella Polar

Aquest document ésun extracte de l’obra

www.gemmalienas.com

La Carlota i el misteridels gats hipnotitzats

La tribu de Camelot

7

CAPÍTOL 1 Misteri al parc

Era un dilluns d’hivern, d’aquells en què fa fred i no ve gens de gust, gens, llevar-se. A mi, i tant!, em fastiguegen. La bona notícia és que era

festa. És a dir, que m’ho podia prendre amb tota la calma

del món. Llàstima que a casa no tots pen-

sessin el mateix. Per primera vegada a la vida, va ser el meu germà, en Marc, qui

6-Gatos hipnotizados-2B.indd 76-Gatos hipnotizados-2B.indd 7 20/12/10 08:2520/12/10 08:25

8

LA TRIBU DE CAMELOT

em va despertar a mi: el molt cafre es va tirar de planxa damunt del meu llit.

—Desperta’t, Carlota! Ja ho saps: anar a dor-mir d’hora i llevar-se de matí tan bo és al desem-bre com a l’abril!

Encara dormitant, em vaig llevar i em vaig asseure al llit.

—Mira que ets ximple! Un dia que et lleves abans que jo i em surts amb aquestes!

—Aquesta tarda provarem els walkie-talkies de l’Eli, oi? —va dir el microbi, excitat.

6-Gatos hipnotizados-2B.indd 86-Gatos hipnotizados-2B.indd 8 20/12/10 08:2520/12/10 08:25

9

MISTERI AL PARC

Li anava a dir que no recordava que ningú l’hagués convidat a jugar amb el regal de Reis de l’Eli, però només em va sortir un badall. Millor: si li deia que no vingués em donaria la tabarra fi ns al juny.

Així que, a la tarda, tota la Tribu (més en Marc, què hi farem!) vam anar al parc a provar aquells curiosos aparells. Van de dos en dos, i són com a les pel·lícules de policies: prems un botó per parlar i el que t’escolta des de lluny et sent per l’altre aparell.

Ens els anàvem passant i intercanviant mis-satges. El pesat d’en Marc no parava d’insistir perquè l’hi deixéssim provar.

Quan va ser el torn d’en Miquel, va sortir disparat amb l’aparell. Al cap d’un moment, va donar se-nyals de vida:

—Comando u a comando dos. Em rebeu? Tallo —vam sentir.

—Doncs, vés amb compte, a veure si et fas

6-Gatos hipnotizados-2B.indd 96-Gatos hipnotizados-2B.indd 9 20/12/10 08:2520/12/10 08:25

10

LA TRIBU DE CAMELOT

mal —li va contestar la Mireia per l’altre walkie.Mentre la Berta i en Sa’îd reien la pensada,

em vaig fi xar en una cosa curiosa: una senyora gran, de trenta anys com a mínim, caminava amb cara de preocupació, mirant a totes bandes. De tant en tant cridava en veu alta: «Dante! Dan-te!». Quan em va passar pel costat, la vaig sentir xiuxiuejar: «On es deu haver fi cat aquest gat entremaliat?».

Vaig pensar que potser l’havíem d’ajudar, quan va tornar a sonar la veu d’en Miquel pel walkie-talkie:

—Comando u a comando dos. I ara, em re-beu? Tallo.

—Tu sí que rebràs si no tornes ara mateix —va replicar la Mireia de nou.

—Ni parlar-ne, comando dos. Cal comprovar l’abast dels walkie-talkies! Me’n vaig més lluny, a veure què passa.

—Deixem-lo i anem a comprar llaminadures —va suggerir l’Eli.

No li va costar gens convence’ns, és clar. Al capdavall, provaríem millor la qüestió de la dis-tància si nosaltres també ens allunyàvem.

6-Gatos hipnotizados-2B.indd 106-Gatos hipnotizados-2B.indd 10 20/12/10 08:2520/12/10 08:25

11

MISTERI AL PARC

—Quan em tocarà a mi? —va insistir el meu estimat germà.

—A tu et tocarà... —La Mireia va fer com si pensés.— A veure, quin any som?

—Aaaau —va rondinar en Marc, decebut.—Que no anava de debò, nano! Mira, et ce-

deixo el meu torn —va dir l’Eli, que sempre es posa del costat d’en Marc.

Mentre caminàvem, em va cridar l’atenció un senyor gran, atabalat, que preguntava a tothom si havi-en vist una gata marró amb ta-ques blanques. L’acabava de perdre.

Dues desapari-cions de gats el ma-teix dia, al mateix parc? Era molt estrany... Encara que jo, que tam-

6-Gatos hipnotizados-2B.indd 116-Gatos hipnotizados-2B.indd 11 20/12/10 08:2520/12/10 08:25

LA TRIBU DE CAMELOT

bé en tinc un, en Merlí, sé que els gats sempre fan el que els dóna la gana.

En Sa’îd devia estar tan intrigat com jo, per-què va dir:

—Potser és una història d’amor felina! S’han conegut i han decidit anar-se’n a viure junts per a tota la vida.

—Per a totes les set vides. Que romàntic! —va afegir la Berta.

Vam riure. Aleshores va tornar a irrompre la veu d’en Miquel pel walkie:

6-Gatos hipnotizados-2B.indd 126-Gatos hipnotizados-2B.indd 12 20/12/10 08:2520/12/10 08:25

1313

MISTERI AL PARC

—Comando u a comando doooooostres! —Era evident que alguna cosa l’havia sorprès, perquè tot seguit va udolar:— És increïble! Val més que vingueu aquí ara mateix!

La Mireia va agafar el receptor i va fer una veu divertida:

—Aquest és el contestador automàtic de la Tribu de Camelot. Ho sentim, però en aquests moments...

—Que no és broma! —la va interrompre en Miquel—. Ho heu de veure! Veniu!

—I on és «aquí»? —li va preguntar la Mireia.—Al costat de la pista de patinatge! Afanyeu-

vos, que parlo seriosament, caram!Ens vam mirar els uns als altres. Vaig notar

que pensàvem el mateix: tanta insistència signi-fi cava que anava de debò.

Hi vam córrer. En arribar, en Miquel estava aturat mirant bocabadat alguna cosa. Vam diri-gir els ulls cap a la mateixa direcció. I també ens vam quedar embadalits.

Sis gats avançaven en línia recta cap a aquella sortida del parc. Anaven en fi la índia, a pas lleuger i decidits, amb gran dignitat, les cues aixecades,

6-Gatos hipnotizados-2B.indd 136-Gatos hipnotizados-2B.indd 13 20/12/10 08:2520/12/10 08:25

14

LA TRIBU DE CAMELOT

tots mirant endavant, amb els ulls molt oberts. Semblava que haguessin sortit d’una pel·lícula de dibuixos. Sens dubte, a la vida real no havia vist mai res així.

Un dels gats (més exactament, una gata) era marró amb taques blanques, com la que havia descrit el senyor gran.

—Això és el més estrany que he vist des que... —va comentar en Sa’îd, i va fer una pausa—. Bé, des de l’última vegada que vaig veure una cosa molt estranya.

—Deuen ser gats fugitius? S’han proposat fu-gir tots junts? I per què? —es va preguntar la Berta en veu alta.

L’Eli tenia una altra pregunta més urgent:—No hauríem d’avisar els amos? Com a mí-

nim, els que hem vist que buscaven els seus gats.

—Amb el pas que porten, quan nosaltres hi

6-Gatos hipnotizados-2B.indd 146-Gatos hipnotizados-2B.indd 14 20/12/10 08:2520/12/10 08:25

15

MISTERI AL PARC

haguem arribat i tornat, ja seran a Sebastopol —va afi rmar en Sa’îd.

—O a la república de Felínia —va dir en Mi-quel.

—Capital, Mixinia —va afegir la Berta. Tot i que la situació era ben estranya, el sentit

de l’humor de la Tribu continuava com sempre. Llàstima que no estiguessin tots a la mateixa altura; en Marc em va xiuxiuejar a cau d’orella:

—De debò hi ha un país que es diu Felínia? Buf! Però abans de poder dir-li res, la Mireia va

fer amb veu seriosa:—Caldria seguir-los, a veure on van. Sempre

som a temps d’avisar qui calgui.Vaig veure que tots teníem les antenes alça-

des davant d’aquella proposta.

6-Gatos hipnotizados-2B.indd 156-Gatos hipnotizados-2B.indd 15 20/12/10 08:2520/12/10 08:25

16

LA TRIBU DE CAMELOT

Tots, és clar, menys un. En Marc va dir, fent el petarrell:

—Oh, ara ja no podré provar els walkie-tal-kies.

Ningú no li va fer cas. Vam decidir que la idea de la Mireia era molt encertada i que el mi-llor era seguir els mixos.

Ens hi vam posar immediatament. Si no ha-guéssim estat en un lloc tan apartat del parc, si algú ens hagués vist des de lluny, hauria al-lucinat: sis gats avançant en fi la, i set nens dar-rere seguint-los també en fi la.

I si fi ns aleshores tot havia estat molt es-trany, l’assumpte aviat es va elevar a la categoria d’estranyíssim. En fi , que feia olor de misteri de gats fugitius. I de quina manera!

6-Gatos hipnotizados-2B.indd 166-Gatos hipnotizados-2B.indd 16 20/12/10 08:2520/12/10 08:25