TRIBUNAmaresmemesames

Número 234Desembre 2009

ENTREVISTA

Xavier Sala i MartínParlem amb l’economista de política, economia i el Barça

Plantant cara a la

crisi des del comerç local

UN PASSEIG AMB L’ALCALDEPassegem per Arenys de Munt, el poble

del referèndum per la independència de Catalunya, amb el seu alcalde, Carles Móra

REPORTATGEÀngel Colom, Èric Bertran i els ‘nous catalans’

de Mataró, ens expliquen com integrar-se al país a través de l’activitat política

RUTES PEL PATRIMONI Una ruta pel Modernisme de la comarca i

l’itinerari que recorda el pedagog Ferrer i Guàrdia

I MOLT MÉS... Entrevistes, articles d’opinió i una completa

agenda amb els actes de Nadal a Mataró i al Maresme, entre d’altres propostes d’interès

02 | TRIBUNAmaresme

El periòdic del Maresme des de l’any 2002

Distribució gratuïta a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt.

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 1a. 08302 Mataró. Tel. 93 799 18 40. Fax 93 799 86 35. publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.com Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

EDITORIAL

El comerç local davant els nous reptes de futur

El ric teixit de comerç local que tradicionalment té Mataró i el Maresme està vivint en els darrers temps la necessitat de transformacions i de forma molt directa l’impacte de la crisi. Si bé és cert que el comerç local ha de competir amb l’oferta de les grans superfícies i el gran mercat que és Barcelona (cada cop més a prop gràcies a les vies de comunicació), tampoc no ha ajudat el descens de vendes motivades per la retallada en les economies domèstiques per imposició d’una crisi que castiga el consumidor i els botiguers. Dins d’aquest escenari, el comerç local de Mataró d’aquí a poc temps haurà de conviure amb una nova realitat com és l’aparició d’El Corte Inglés al centre de la ciutat, que també té la seva interpretació en clau comarcal, com a pol d’atracció. Així, enmig d’un context difícil i en l’època més comercial de l’any, el comerç local continua defensant un model que aposta per la professionalització, l’especialització i la proximitat, genera un ric teixit, crea ocupació, activa l’economia i dóna vida i forma a pobles i ciutats. Per tot això es mereix tot el suport possible, tant institucional com individual, perquè el seu futur va lligat al de les persones que vivim a la comarca. Aquest mes, TRIBUNA Maresme parla amb les asssociacions de comerciants i radiografia l’estat del sector, els seus punts febles i oportunitats i quines mesures es podrien prendre per afavorir-lo.

SUMARI

12El futurdel comerç local a través de diversos representants de les entitats de comerciants

08Un passeigamb l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra

20La tecnologia aplicada a les empreses, amb el director general del Centre Tecnològic CETEMMSA, Albert Vidal i Solà

24Nou webde Tribunamaresme.com. Reobrim el nostre espai a la xarxa amb una hemeroteca de més de 5.000 articles

25Agendaamb la més àmplia selecció de les activitats del cicle de Nadal de Mataró i el Maresme

31Rutes:Un itinerari modernista per la comarca i la ruta teatralitzada que recorda Ferrer i Guàrdia. / Nova Secció d’Art i Cultures

38Opinióamb articles que reflexio-nen sobre la corrupció al país i els referèndums per la independència de Catalunya

50Agendaamb una selecció completa dels actes del Maresme: conferències,cursos, tallers i diversos

16Parlem d’integració a través de la política amb Àngel Colom, Èric Bertran i diversos ‘nous catalans’

44Entrevista al president del Gremi d’Hostaleria i Turis-me, Antoni Graupera

04Entrevistaa l’economista més mediàtic, el maresmenc Xavier Sala i Martín

04 | TRIBUNAmaresme

Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 1963) és un professor i economista català d’ideologia liberal, conegut també pels seus articles i aparicions en els mitjans de comunicació. A cavall entre els EUA i Catalunya ha desenvolupat una sòlida i prestigiosa carrera professional que el situa entre els economistes més reco-neguts del món i per la qual ha estat distingit amb importants guardons com el Premio Rey Juan Carlos de Economía. Nomenat recentment tresorer del FC Barcelona, és un dels puntals en la gestió del club, en clau de present i futur. Sala i Martín també és autor de llibres que són referents, generador d’opinió en l’escena política i econòmica catalana i el fundador i promotor de la Funda-ció Umbele, que contribueix al desenvolupament de l’Àfrica. Taxatiu, didàctic, polèmic, sorprenent i agosarat serien alguns dels adjectius per definir aquest economista que tothom coneix. Parlem amb ell d’economia, política, esports i solidaritat. Hi hauria molt més per preguntar-li, però l’espai periodístic sempre imposa els seus límits.

GENT DEL MARESME

Entrevista a Xavier Sala i Martín, economista

“L’economia de mercat dels darrers 25 anys ha eradicat la pobresa a un ritme que no s’havia vist mai a la història”

ECONOMIAQui són els culpables de la greu crisi econòmica que s’està patint al món?

No crec que s’hagin de buscar culpa-bles. Les crisis econòmiques han existit sempre i seguiran existint sempre. Són inherents a l’economia. Quan no estan causades per pujades del preu del petro-li, són causades per caigudes de la borsa, per explosions de bombolles immobili-àries o per fallides del sistema financer. La crisi actual ha estat una combinació de les dues darreres circumstàncies: ex-plosió de bombolla immobiliària i fallida del sistema financer.

La sortida de la recessió ja està més a prop? En el cas d’Espanya es diu que tardarem més temps. Què s’hauria de fer i no s’ha fet?

Sí. Sembla que la crisi ja toca la fi. La pregunta és: quant durarà la bonança? I aquí és on em sembla que Espanya no ha fet els deures. No s’ha treballat en la competitivitat, en la productivitat. L’economia espanyola no és massa com-petitiva i calen unes reformes que no s’han portat a terme.

La crisi ha deixat al descobert errors o males pràctiques en el sistema econò-mic internacional. Creu que se’n sor-tirà enfortit, que motivarà un canvi de paradigma per millorar?

No hi haurà cap canvi de paradigma.

Insisteixo, de crisis n’hi ha hagut sem-pre i n’hi haurà sempre. Aquells polítics que volen refundar el capitalisme obli-den que el capitalisme no el funden ni el refunden els polítics sinó els milions de ciutadans i empreses que, amb les nos-tres decisions diàries, diem què s’ha de produir i com s’ha de produir. Els polítics poden posar les regles del sistema. I el que han d’intentar ara és no esguerrar el que funciona: l’economia de mercat dels darrers 25 anys ha eradicat pobresa a un ritme que no s’havia vist mai a la història de la humanitat. Que no ho oblidin.

Recordo en una entrevista que vaig fer-li fa uns anys per a TRIBUNA Maresme que vostè ja alertava que Europa no havia fet els deures i que vindrien temps dolents. S’estan pre-nent, en general, les mesures que calen per sortir-se’n d’aquest sotrac econòmic?

Alguns països sí i alguns no. En parti-cular, els països del sud d’Europa (amb Espanya al capdavant), no. Insisteixo que la productivitat és baixa i per a solu-cionar això calen reformes estructurals i profundes del sistema educatiu, del mercat laboral, del sistema financer, de la regulació excessiva, del marc fiscal, de la justícia i de la mentalitat funcionarial i acomodada d’una gran part de la nostra joventut. Ja portem dos anys de crisi i no s’ha avançat ni un mil·límetre en cap d’aquestes direccions.

Foto

: Ced

ida

TRIBUNAmaresme | 05 Gent del Maresme. Xavier Sala i Martín

Com han de ser els treballadors i empresaris catalans d’aquests nous temps en els quals cada dia veiem que tanquen empreses i augmenta l’atur de forma preocupant?

Creatius.

POLÍTICA

La imatge de corrupció ha deterio-rat la classe política a Espanya i es-pecialment, en els darrers temps, a Catalunya? Té marxa enrere aquest descrèdit dels polítics?

És clar que sí. Però els polítics han de deixar d’utilitzar cada nou cas de corrup-ció com a arma llancívola contra els altres quan es destapa un nou cas de corrupció.

Catalunya necessita un canvi? Hi ha una opció sòlida a la Generalitat més enllà del tripartit?

No ho sé. En el pla econòmic Catalunya, com Espanya, no ha fet els deures en els temes de competitivitat que li menciona-va abans. Si hi ha una opció sòlida o no, és una cosa que decidiran els ciutadans amb els seus vots.

Es noten les diferències entre dreta i esquerra, vivim encara dels tòpics? Es detecta una manca de lideratge i direcció generalitzada en la qual les ideologies estan descafeïnades?

Dreta i esquerra són conceptes obsolets. Però les ideologies no són descafeïnades. Simplement no són les que hi havia quan els conceptes de dreta i esquerra feien sentit. Per exemple, fa cinquanta anys aquells que es deien d’esquerres milita-ven en la lluita obrera en la defensa dels interessos dels treballadors. Avui, els mateixos partits són mediambientalistes i es preocupen pels passeigs marítims dels pobles d’estiueig, una preocupació que fa cinquanta anys hauria estat qua-lificada de frivolitat burgesa pels obrers que avui voten aquests partits.

Hi haurà algun dia un bon encaix en-tre Catalunya i Espanya o això és im-possible?

Per a què hi hagi encaix les dues parts

ho han de voler. I fa la impressió que ni uns volen encaixar ni els altres volen ser encaixats.

F.C. BARCELONA

Les eleccions al FC Barcelona i el fet que s’acabi la presidència de Joan Laporta donen espai a nous escenaris en la gestió del club. Vostè serà dins la candidatura continuista? I en quina situació?

La feina que s’ha fet en els darrers sis anys ha donat lloc al millor Barça de la història: el millor Barça des del punt de vista esportiu (mai no s’havien acon-seguit tants èxits esportius en tan poc de temps –pensi que quan Núñez feia sis anys de president, els mateixos que Laporta ara, encara no havia guanyat ni una sola lliga de futbol!), econòmicament (els ingressos han passat de 123 milions a 400 milions), globalment (la fundació és admirada arreu del món, l’acord amb UNICEF ens dóna una imatge de res-pecte arreu del món, s’han creat una dot-zena de centres solidaris d’educació ar-reu del món, etc.), socialment ( ja estem a punt d’arribar a 190.000 socis i cada més s’afageixen un miler de socis i una dotze-na de penyes). El moment és tan brillant

Foto: Romuald G

allofré / Capgròs

L’economista més mediàticXavier Sala i Martín és des de 1996 professor d’economia de la Universitat de Co-lumbia i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra. També és Fellow del National Bureau of Economic Research i del Centre for Economic Policy Research, ha estat consultor del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional i assessor del World Economic Forum de Davos i és el creador del Global Competitiveness Index utilitzat pel World Economic Forum des del 2004.

Juntament amb Robert Barro, és autor del llibre Economic Growth, i en solitari, d’Economia liberal per a no economistes i no liberals.

Sala i Martín és conegut per la seva dura crítica de les polítiques públiques a diver-sos mitjans de comunicació i per ser un gran defensor de les idees liberals, a través de les quals, segons assegura, els països subdesenvolupats sortirien de la pobresa.

Els seus treballs es basen principalment en l’estudi del creixement econòmic, l’eco-nomia del desenvolupament, l’economia monetària i la convergència econòmica.

Entre els premis que ha rebut, destaca el Premio Rey Juan Carlos de Economía que dóna cada dos anys el Banc d’Espanya a l’economista més destacat de tot l’Estat espanyol i Amèrica llatina. També, l’any 2002 va ser el vuitè en la classificació dels 1.000 economistes més citats del món.

Recentment ha estat nomenat el tresorer del FC Barcelona, després d’una trajectò-ria com a president de la comissió gestora que va dirigir el club fins que Joan Laporta va ser proclamat president per segona vegada consecutiva, o com a president de la comissió econòmica.

En l’àmbit periodístic, destaca la seva col·laboració com a columnista i articulista en diversos mitjans de comunicació del país i també la seva presència en tertúlies televisives i radiofòniques.

Una altra de les activitats destacades de l’economista és ser el patró fundador de la Fundació Umbele, amb seu a Cabrera de Mar i dedicada a l’ajuda al desenvolupa-ment de l’Àfrica, bàsicament a través de l’escolarització dels infants, promoció de la dona, ajuda a refugiats i foment dels petits negocis.

“Les crisis econòmiques han existit sempre i seguiran existint sempre. Són inherents a l’economia”

“L’economia espanyola no és massa competitiva i calen unes reformes que no s’han portat a terme”

“El moment del Barça és tan brillant que és important que el soci pugui votar a favor d’algú que segueixi la feina feta i vagi un pas més enllà”

06 | TRIBUNAmaresme

que és important que el soci pugui votar a favor d’algú que segueixi la feina feta i vagi un pas més enllà. Jo formaré part d’una candidatura que permetrà al soci votar a favor que la cosa continuï.

És indubtable que Laporta passa a la història del Barça amb uns grans re-sultats coneguts per tothom. Creu, però, que els moviments que ha fet en el terreny de la política quan encara és president, han estat fora de temps, que calia haver-se esperat una mica?

El president Laporta és prou grandet per saber si el que fa el perjudica o el beneficia en l’àrea política. El que els barcelonistes hem de mirar, però, són els resultats de la tasca que ell i la seva junta directiva han portat a terme. I els resul-tats, insisteixo, són espectaculars. Són tan espectaculars que fins i tot aquells que s’han passat anys criticant Laporta i despotricant contra Laporta, ara diuen que ells haurien fet exactament el ma-teix.

Parlem del Barça en el terreny espor-tiu. Després de la temporada passa-da considera que l’equip liderat per Guardiola podrà mantenir el nivell o és difícil perquè el llistó que va posar-se és molt alt?

El que es va aconseguir l’any passat no s’havia aconseguit mai a la història. Per tant, suposar que es tornarà a aconseguir

any rere any és de bojos. El que s’ha de fer és treballar de manera seriosa i rigo-rosa i els èxits que hagin de venir ja vin-dran. Sense posar el llistó ni massa alt ni massa baix.

FUNDACIÓ UMBELE

Des de la Fundació Umbele, de la qual n’és l’impulsor, es promou la solida-ritat amb les persones més pobres d’Àfrica. Amb quins projectes?

Doncs amb molts, però principalment de caràcter educatiu. A Umbele creiem que el millor que podem fer per Àfrica és contribuir que els seus nens tinguin ac-cés a una bona educació i és per això que la major part de projectes són educatius. Dit això, també ajudem a començar ne-gocis a persones que tinguin iniciativa i siguin emprenedors.

Gent del Maresme. Xavier Sala i Martín

Què diferencia Umbele d’altres pro-jectes de cooperació i solidaritat?

Tots intentem fer les coses el millor que podem. Nosaltres creiem que és millor no crear una nova xarxa de voluntaris inexperts i amb poc coneixement de la situació africana i, en canvi, utilitzar una xarxa de persones que ja viuen a l’Àfrica, que fan les coses bé i que gaudeixen de la nostra màxima confiança. Aquesta xarxa de persones es diuen missioners.

Com es pot donar suport a Umbele a títol individual? És fàcil fer arribar aquests ajuts?

Hi ha diverses maneres. Una és contri-buir econòmicament directament. Una altra és utilitzar la teva creativitat i tro-bar maneres de recaptar diners. Si ho fas, la teva idea serà posada a la nostra web per a què els nostres socis, amics i simpa-titzants la coneguin i la puguin imitar.

El que anomenem Primer Món és el culpable de la pobresa dels països menys desenvolupats?

No.

Albert Calls

“En el Barça el que s’ha de fer és treballar de manera seriosa i rigorosa i els èxits que hagin de venir ja vindran. Sense posar el llistó ni massa alt ni massa baix”

“La feina que s’ha fet en els darrers sis anys ha donat lloc al millor Barça de la història

Foto: Cedida

Xavier Sala i Martín en un dels seus viatges a l’Àfrica.

TRIBUNAmaresme | 07

08 | TRIBUNAmaresme

UN PASSEIG AMB L’ALCALDE

A la capital de l’independentismePassegem per Arenys de Munt amb el seu alcalde, Carles Móra (Arenys de Munt 2000)

Arenys de Munt no és el centre del món però ara sí que és el més internacional dels pobles catalans. Amb defensors i de-tractors, tothom sap el nom d’aquest pe-tit municipi de la comarca de poc més de 8.000 habitants. Aparco a l’entrada per pujar caminant per la Riera. Només arri-bar veig l’actor Pep Plaza amb ulleres de sol que entra al seu cotxe, i la vida normal a l’artèria del municipi no em recorda gens l’amuntegament, en aquest mateix espai, del passat 13 de setembre, dia del referèn-dum per la independència de Catalunya. Arenys de Munt té això, passejant també t’hi pots trobar l’historiador Jordi Bilbeny o el regidor de la CUP Joan Manuel Xime-nis, portaveu de la comissió per la consulta sobiranista, entre d’altres, en un excés de proximitat que només tenen les localitats petites.

L’alcalde actual, en Carles Móra, va ser el meu mestre. Ho declaro abans d’arren-car la passejada amb ell per Arenys de Munt perquè això comporta un coneixe-ment previ del personatge. D’ell –només el vaig tenir en un curs– vaig aprendre que els autors catalans com Salvat-Papasseït o Espriu tenen tantes coses a dir com els que escriuen en d’altres llengües i que la paraula, impressa en paper o bé parlada, pot ser també un important compromís amb un mateix i la col·lectivitat.

Com a batlle del seu municipi, Móra s’ha trobat al mig de l’huracà mediàtic i polític que ha causat una consulta sobira-nista que només reclamava el dret a deci-dir. Des d’aleshores, el nom d’aquest petit poble del Maresme està imprès amb lle-tres grosses al mapa i alhora ha projectat el coneixement de la causa independen-tista catalana arreu del món. I això, tant per als que els agradi com per als que no, són fets objectius i constatables.

Caminem per la Riera cap a l’Eixample i li plantejo a Móra parlar de l’independen-tisme al principi i aparcar-lo, per després dedicar-nos a tractar més a fons el poble. Més enllà del 13-S s’ha de dir que també hi ha vida a Arenys de Munt, problemes per resoldre, necessitats dels ciutadans, com sempre ha assegurat l’alcalde.

Per la Riera en mig de les obres transita la gent. Veiem uns cartells: “Estem treba-llant per vostè.”

INDEPENDENTS I INDEPENDENTISTES

Móra ens explica que ahir va ser al País Basc, en l’acte de presentació d’un llibre de Toni Strubell. “A les entitats del món basc els interessa moltíssim el procés obert a Arenys de Munt, ens coneix molta gent i pensen que la consulta ha estat una molt bona manera de fer un altre tipus de política”, ens explica l’alcalde, que a la seva tasca de batlle ha d’afegir ara una vida itinerant pels Països Catalans, predicant la major glòria del dret a decidir .

Li pregunto, però, com ho porta tot ple-gat la gent del municipi. “S’han adonat que té una potencialitat impressionant, que hi ha un abans i un després del 13-S”, assegura Móra i tot seguit m’explica que “la vida segueix igual, la gestió de l’Ajuntament s’ha de continuar fent; però la restauració ha notat millores perquè ve més gent i també hi ha més persones, dins el món associatiu, que volen fer més coses amb les entitats del poble”.

Ens trobem un veí i hi parlem. Està vin-culat a la comissió que va impulsar la con-sulta sobiranista. Es veu que a Arenys de Munt no podrem defugir “el tema”.

Tot seguit tracto amb el batlle de políti-

Arenys de Munt ja ha passat a la història de Catalunya per ser un municipi pioner amb una proposta agosarada i polèmica: la consulta sobiranista del passat 13 de setembre. Ara, el 13 de desembre, 161 localitats catalanes fa-ran un nou referèndum –aquest cop multitu-dinari– que previsiblement tindrà continuïtat en dues consultes populars més. Per tant, hi ha un abans i un després del que va passar: “l’efecte”, “l’esperit” o “la taca d’oli”, com se l’ha anomenat, defensat per uns i criticat per d’altres. I encara està per veure tot el que pot generar de si. S’ha comparat Arenys de Munt amb el poble gal d’Astèrix i és ben cert que aquest municipi ha hagut d’aguan-tar una abassegadora maquinària mediàtica que l’ha posicionat per sempre més en el mapa. Més enllà del mite, però, Arenys de Munt és una tranquil·la població del Mares-me. Hi passegem amb el seu alcalde.

RECORREGUT:Itinerari proposat per l’alcalded’Arenys de Munt, Carles Móra.

Punt de sortida: Ajuntament d’Arenys de Munt.

Riera i Eixample.

Riera fins a la plaça de l’Església.

Plaça de la Puntaire.

Can Borrell.

CAP.

Camp de futbol.

Escola bressol municipal.

Poliesportiu municipal.

Jardins de Can Jalpí.

Rial de Bellsolell.

Punt d’arribada: Ajuntament d’Arenys de Munt.

1

TRIBUNAmaresme | 09

ca local. Móra pertany a Arenys de Munt 2000, formació independent que és una Entesa pel Progrés Municipal (EPM). Go-verna amb CiU i PSC i té a l’oposició ERC i CUP. Li pregunto a l’alcalde com porta la relació amb socis de govern –amb els so-cialistes va tenir enganxades pel tema del referèndum– i amb l’oposició. “Política-ment seguim igual, el PSC està en una tesitura raonable i les nostres relacions amb la CUP s’han enfortit encara més perquè tenim els mateixos objectius nacionals”, assegura Móra.

“Però, com a EPM depenen d’algú? I què representen?”, li demano a l’alcalde. “Tenim absoluta llibertat i som moltes coses: independentistes, ecologistes, assemblearis...”, m’explica ell.

Continuem la passejada amb la Riera com a referent. Ja sé que aquest batlle és molt positiu i optimista, però no em puc estar de preguntar-li què en pensa, la gent del municipi, sobre la Riera en obres, en la qual destaquen uns rètols penjats als arbres que et recorden els comerços de l’altra banda perquè és difícil accedir-hi pels treballs dels operaris. Tot un camp de batalla. “Ho entenen, perquè un cop estigui conclòs potenciarà el teixit co-mercial de la Riera, tot i que ara estan patint les obres”, m’assegura Móra i em descriu les tasques de la fase per arreglar la part central de la Riera amb un fons FEIL, que han de concloure el desembre. L’objectiu final són voreres més amples per fer la via més peatonal, asfaltat, llo-ses, adoquinats i rampes que la faran més accessible, però que també trauran espai d’estacionament. L’alcalde em parla tam-bé de la segona fase per canalitzar el Rial Bellsolell i de la dificultat econòmica que ja hi ha ara per trobar subvencions i poder acabar així tot el projecte de remodelació d’aquest important vial per a la localitat. De la Riera, a més –em comenta Móra– queden 200 metres per soterrar “pen-dents d’una signatura de Madrid des de fa molt de temps”.

Baixem a peu per l’artèria del poble sota la mirada atenta d’alguns veïns, massa acostumats ara a les càmeres i als perio-distes, més operaris que treballen i perso-nes que saluden l’alcalde. Ens dirigim cap a la plaça de l’Església, un altre punt molt important de la vida arenyenca. Té al cos-

tat, en una plaça més petita, el monument de la Puntaire, on els falangistes van mani-festar-se el passat 13 de desembre.

LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA I LA DE LA PUNTAIRE

“En aquesta plaça es fan molts actes”, ens explica l’alcalde davant de l’església i ho rebla dient que “és impressionant el món associatiu que tenim al municipi. El Club Ciclista Arenys de Munt, per exemple, està agafant molta embram-zida”.

Passem per davant del bar de la Plaça, que va ser un dels amenaçats telefònica-ment durant els dies previs del 13-S i arri-bem davant el monument de la Puntaire, a la plaça de la Puntaire o de Catalunya, on uns pocs falangistes, escortats pels Mos-sos d’Esquadra, van manifestar-se envol-tats de centenars i centenars de catalanis-tes. En aquest indret, també s’hi fa un petit mercat setmanal. Davant nostre, l’actual CEIP Sant Martí, obra de l’arquitecte mo-dernista Enric Catà, col·laborador de Llu-ís Domènec i Montaner, tot i que quan el va fer –això ho trobo a Internet– va ser un edifici per a Escoles Graduades, amb tres seccions per a nois, tres per a noies i un parvulari, al terreny situat a la part pos-terior de l’església, propietat de Can Bor-rell, que era dedicat a camp de conreu. Les obres van adjudicar-se el 1933.

Mirant cap a l’altra banda de la plaça veiem la residència Sant Martí –per cert, aquest sant és el patró del poble–. “Al mu-nicipi tenim dos geriàtrics, aquest que és concertat i un de públic, però tindrí-em necessitat d’un tercer”, ens comenta Móra.

Girem a l’esquerra i pugem un petit des-nivell per anar a veure la masia de Can Borrell, un equipament del segle XVI on es fan plens municipals, casaments i les puntaires locals hi tenen la seva seu, en-tre d’altres actes culturals. És, també, una bona mostra del patrimoni que pot trobar-se en aquesta localitat.

I amb una vista esplèndida del paisatge que exposa clarament la qualitat de vida d’Arenys de Munt, entro en d’altres temes: “Alcalde, l’urbanisme ha estat una pedra a la sabata per a vostè, en aquest mandat, amb Can Globus o Ca l’Espàrrec...”.

1. Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt. 2. Móra, parlant amb uns veïns enmig de les obres de la Riera. 3. L’alcalde mostrant-nos com la Riera serà més accessible. 4. Durant el passeig, l’alcalde es va trobar amb diversos ciutadans del seu municipi, amb qui va poder parlar. 5. Móra a l’emblemàtica plaça de la Puntaire, on els falangistes van manifestar-se el passat 13 de setembre, jornada del referèndum per la indepèndencia. 6. A la plaça de l’Església un dels punts neuràlgics del municipi.

Un passeig amb l’alcalde

2

3

4

5

6

10 | TRIBUNAmaresme

7. Davant de l’escola bressol municipal “La petjada”, nom que van decidir els pares i mares en un procés participatiu. 8. Els jardins de Can Jalpí, la joia del poble. 9. L’alcalde ens va mostrar el poliesportiu municipal, destacant l’alta participació de ciutadans en les activitats de caire esportiu. 10. Una imatge del camp de futbol municipal d’Arenys de Munt, que també vam visitar durant el passeig.Fotos: Olga Boix

Un passeig amb l’alcalde

“El nostre desig és fer un replanteja-ment urbanístic per salvar-ho i ahir vam tenir una reunió amb els propietaris que va anar molt bé. Ara està pendent una valoració del patrimoni i mentre no es faci els hem demanat que ens deixin l’espai per al poble, per fer-hi activitats o com a aparcament. Estem pendents de la resposta”, m’explica Móra.

Insisteixo en el seu paper a Can Globus i el batlle m’assegura que “en aquest tema hem actuat amb naturalitat, defensant els interessos del municipi, però hi ha hagut un aprofitament electoral”.

GENT GRAN I NOUVINGUTS

De Can Borrell enfilem cap al CAP que, segons l’alcalde, “necessitaríem eixam-plar un parell d’estances”.

Amb la vista a la muntanya penso que aquest és un municipi amb urbanitzacions i l’hi pregunto a Móra. “En tenim vuit amb els seus problemes i necessitats de serveis. Però ens hi venim reunint des de fa 10 anys”, em comenta ell.

De camí cap a la Riera, per un dels car-rers d’aquesta localitat que per al viatger ocasional destil·la pura qualitat de vida,

ens trobem amb un senyor i una senyora grans amb qui l’alcalde parla una estona.

“Ara ens trobem que la gent gran viu preocupació perquè els seus fills han de tornar a casa per la crisi, i hem or-ganitzat ball al diumenge a la tarda per-què volem que es diverteixin i superin aquests moments difícil per a molts”, assegura el batlle.

Tot seguit comentem que fa 13 anys Móra va venir a Arenys de Munt proce-dent d’Arenys de Mar, d’on és originari i que aquesta dualitat arenyenca li ha facili-tat buscar sinergies amb el poble veí. “Te-nir un alcalde que ha passat gran part de la seva vida a Arenys de Mar ha faci-litat projectes conjunts: esportius, cul-turals o el de l’entroncament entre les dues localitats. S’han fermat vincles i la relació amb l’alcalde d’Arenys de Mar, Ramon Vinyes, és bona”, afirma Móra.

Un altre aspecte important és que en els últims anys, Arenys de Munt ha vist com molta gent de fora s’hi establia. “Les persones s’integren en la vida del poble a través de les associacions i entitats. Són una eina d’integració molt eficient i sobretot les d’esports. És sorprenent com la gent participa molt en les activi-

tats i com veus pares que hi van amb els seus fills”, explica l’alcalde.

PANORÀMICA FINAL AMB COTXE

Passem pel carrer de les Flors –em sobta el nom– per tornar a la Riera, agafar el cotxe i encarar el tram final.

En Carles Móra ens explica que els divendres a la tarda els dedica a passejar persones malaltes, amb manca de mobili-tat o a visitar l’Hospital de Mataró.

Amb cotxe podem veure el camp de fut-bol, l’escola bressol municipal “La petja-da” (nom que van decidir el pares i mares en un procés participatiu) i el poliesportiu municipal de l’entrada del poble (Arenys de Munt té un teixit esportiu importantís-sim, un de cada cinc habitants és jugador d’algun esport), on depenent del desenvo-lupament urbanístic s’hi podrà construir una futura escola. També passem per da-vant dels jardins de Can Jalpí, la joia del poble, i veiem, de retorn cap a l’Ajunta-ment, la zona del Rial de Bellsolell, on ha d’anar un centre comercial amb el mercat municipal, un supermercat que comple-menti el producte fresc i un aparcament subterrani. Amb l’alcalde, però, encara te-

nim temps de parlar de l’ampliació que s’ha fet de 14 aules del CEIP Sobirans i de pro-jectes com convertir l’antiga fàbrica tèxtil de Ferran Soler, al barri de Sant Carles d’Arenys de Munt, en un hotel d’entitats, o que Can Globus, en un futur, pugui acollir la biblioteca municipal. El fantasma de la crisi, però, plana sobre alguns d’aquest projectes i sobre tota la vida municipal. “Els ingressos s’han reduït, les subven-cions són més difícils. La gent demana serveis i malgrat la crisi, continuarem donant-los”, assegura l’alcalde.

I recorregut el municipi, queda la pre-gunta final al batlle. “I ara què farà?”, li demano. “Per continuar com a alcalde depenc d’una assemblea. Jo tinc ga-nes de servir, de treballar per al poble, però calen vots. La meva actitud és ben senzilla: acceptar tots els reptes, tenir proximitat amb la gent i intentar ser original i creatiu”, assegura.

“I més enllà del poble. Per a molts, vostè ara és un referent?”, continuo.

“Ens hem trobat a la cresta d’un tsu-nami i si em convidessin a servir el meu país des d’altres àmbits, ara, més que mai, hi aniria”, m’assegura mentre ens acomiadem. A. Calls

97

8

10

TRIBUNAmaresme | 11

12 | TRIBUNAmaresme

C/ Sant Josep de Calassanç, 37 · ALELLATels. 93 540 50 56 · 626 12 62 77

Fax 93 540 51 70 · alella@obresireformes.com

BON NADAL

OBRES I REFORMES ALELLARehabilitació integral de l’habitatgeProjectes i instal·lacions

EL TEMA DEL MES

Analitzem amb les entitats de botiguers de Mataró i el Maresme el present i futur del comerç

Quan el comerç local planta cara

El comerç local genera molta riquesa, especialment feina i vida diària a po-bles i ciutats. De fet, costa molt imagi-nar-se un municipi sense botigues per-què seria un desert. L’actual situació econòmica, que ha afectat la butxaca dels compradors, també ha incidit en el sector, però des de les associacions i entitats es planta cara a una situació adversa amb propostes, assessorant i interlocutant amb les institucions. L’adaptació del sector del comerç a la directiva de serveis europea quan manca menys d’un mes per a l’entra-da en vigor d’aquesta, els punts forts i els febles, els problemes del dia a dia o les possibles solucions, són alguns dels temes que tractem amb diversos representants dels comerciants del Maresme.

Mataró i el Maresme tenen un teixit comercial que dóna vida i genera rique-sa. La crisi i la progressiva implantació de les grans superfícies comercials han afectat el comerç local que encara uns temps canviants amb propostes i idees davant l’adversitat, a la resistència però amb voluntat i determinació, perquè és la línia de defensa d’una de les colum-nes vertebrals de la societat.

El secretari general de la Unió de Bo-tiguers de Mataró (UBM), Josep Filbà, explica com els comerços mitjans i pe-tits estan patint “una situació com mai s’havien trobat, tot i fent-ho bé. Els carrers plens de gent sense ganes de comprar, subleva”. En aquest context, des de la UBM es manté contacte direc-te amb els seus associats i, entre d’al-tres propostes de dinamització, també s’organitzen cicles de conferències que “permetin obrir la ment i intercanvi-

ar experiències en un moment que és important prendre decisions”, asse-gura Filbà.

El secretari general de la UBM tam-poc s’atreveix a donar solucions. “Cal asserenar-se, un ampli i exacte conei-xement de cadascun, cercar alterna-tives i prendre decisions”, afirma Fil-bà, per al qual una d’aquestes també pot ser haver de plegar, però mai quedar-se quiet a esperar que passi la tempesta.

Pel que fa al consumidor, destaca un canvi de comportament en els antics i llargs hàbits i afegeix que, en l’àmbit econòmic, “és important que es pugui visualitzar aviat una major obertura de crèdit per no trobar-se amb una paret per manca financera”.

Sobre l’arribada d’El Corte Inglés a la capital del Maresme, Filbà comenta que “aquest tipus de projectes afalaguen la ciutat i obren expectatives, excep-

te al sector a qui fa competència que s’ho sol mirar amb altres ulls”, tot i que destaca que la competència dins el món del comerç és bona. ”Nosaltres, ni som els autors ni podem impedir-ho, els polítics no estan en contra i la ciutadania ho veu molt bé. En aquest context calia arrencar els compromi-sos que la implantació, quan es ma-terialitzi, sigui el que es pretén, una locomotora comercial al bell mig de la ciutat”, afegeix.

Tot i així, aquesta locomotora co-mercial, explica Filbà, representarà un impacte que es notarà, i determinaran la seva implantació els seus preus i si el mercat està àvid de consum o no.

Finalment, un altre aspecte en el qual incideix especialment el secretari gene-ral de la UBM, entre els més importants i clau per al comerç a Catalunya, és la regulació que s’acabi fent. Així, el pro-per 28 de desembre, després de quatre anys, s’haurà d’harmonitzar l’aprovació de la directiva europea. Es dóna el cas, però, que el consens existent en aquesta matèria està en perill perquè els lobbi-es del món de la gran distribució volen aprofitar la situació per expandir-se, enganyant i intoxicant l’opinió a favor de la total liberalització comercial, fent que el preuat model comercial català estigui en joc i pugui perdre’s, segons també comenta Filbà, que destaca que a Mataró, el comerç al detall suposa un 20% d’ocupació.

En aquesta línia, la Taula de Comerç de Catalunya, un fòrum per a compar-tir propostes en matèria de comerç a Catalunya integrat per nombroses entitats, emetia un comunicat fa pocs dies on assegurava que “no s’hauria

TRIBUNAmaresme | 13

d’utilitzar la Directiva per canviar el model de comerç de Catalunya, fet que posaria en perill el nostre model de comerç i ciutat. La proposta de la Taula del Comerç compleix amb la Di-rectiva, garanteix la diversitat de for-mats, l’atenció al consumidor i la seva capacitat d’elecció, a més de marcar una evolució i adaptació de les nostres empreses al servei del consumidor”. D’altra banda, s’emplaçava al govern de la Generalitat a assumir les seves responsa-bilitats i se li recordava la necessitat d’una solució abans del 28 de desembre.

Per la seva banda, el president de l’as-sociació Bulevards de Mataró, Jordi Llargués, creu que el comerç es troba ac-tualment en el punt “d’intentar resistir. Fins abans de vacances alguns sectors no estaven en la mateixa situació, el ci-cle no és igual per a tots”. Davant d’això, Llargués planteja que “crisi vol dir can-vis, és a dir, que cal posar imaginació i les idees innovadores que cadascun proposi”, i apunta que la baixada de con-sum és visible, “tot i que es retallen cada vegada més els marges comercials i es fan promocions”.

Dins les mesures per obtenir millores que proposa el president de Bulevards de Mataró, a nivell intern destaca “accions de conjunt, buscar un vincle, un tipus de xarxa, arribar a fer taules per tro-bar solucions, fent-nos autocrítica”. També, a nivell extern critica que les en-

titats bancàries hagin tancat el finança-ment. “Els ajuts no arriben com espe-ràvem. La injecció de capital que s’ha donat als bancs ha estat per salvar-los a ells, no per arribar al comerç”, afirma Llargués. Afegeix que en el camp legisla-tiu caldria “més suport i cobertures als autònoms”.

D’altra banda, davant l’arribada de la locomotora comercial a la capital del Maresme, el president de Bulevards de-mana “no enquistar-se en l’aposta i que no sigui un únic nucli d’atracció, sinó que es vegi que hi ha més oferta”. Per això proposa que aquesta es divulgui al consumidor a través d’una oficina turís-tica i comercial. “Tot això planteja una nova centralitat i es tracta que l’àmbit d’influència que en surti beneficiat no sigui solament de 100 o 200 metres, de ser capaços de generar un circuit de compra, que s’incentivi, ja que per arribar a la gran superfície es passa pels carrers de Bulevards”, defensa Llargués.

El president de Bulevards Mataró tam-bé opina que és possible trobar sinergies i cooperació amb les grans superfícies. “Les nostres botigues estan prepa-rades i caldrà estar al nivell que toca davant d’aquest canvi. Entre els punts forts tenim un tracte excel·lent al cli-ent, els comerços al dia o com a entitat, Bulevards ofereix als seus associats un servei de missatgeria, entre d’altres

propostes”, comenta Llargués.Sobre El Corte Inglés, el president de

Bulevards fa una reflexió: “Quan hi ha-via consens en l’arribada de la locomo-tora comercial ningú s’esperava que la situació seria tan greu econòmica-ment, potser ara no hi hauria tant de consens.”

D’altra banda, pel que fa al futur, Llar-gués creu que “l’economia són cicles i

ara cal resistir en els punts baixos”. També, proposa com a idea per treballar en un futur, tenir en compte la interrela-ció comercial entre els municipis. “Cal-drà buscar una relació i compensaci-ons entre els pobles per equilibrar, fer una taula pensant en l’equilibri adient i per trobar vies d’acord en d’altres àmbits”, afirma Llargués sobre un tema que caldrà afrontar.

El comerç local de Mataró i el Maresme ofereix un ampli ventall de productes a l’abast del consumidor.

El tema del mes

14 | TRIBUNAmaresme

Més enllà de Mataró, però, hi ha vida, amb una important oferta comercial que també genera molta riquesa i sense la qual es fa també difícil imaginar-se pobles i municipis. La capital del Ma-resme imposa la seva realitat comercial, però els botiguers de Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Vilassar de Dalt o Cabrera de Mar, entre d’altres municipis, tenen la seva, plantant cara al dia a dia des de la seva posició, amb les seves fortaleses i debilitats, que te-nen molts punts en comú i alhora mol-tes necessitats similars.

La presidenta de Vilassar Comerç, de Vilassar de Mar, Pepi Bruguera, assegu-ra que “estem en uns temps en què tot i que les coses no ens siguin favora-bles, mirem que funcionin. Tot està canviant i des de l’associacionisme del comerç mirem de fer el possible per tirar endavant”.

Segons també destaca Bruguera, un aspecte negatiu del comerç en general, en els darrers temps, és que han tancat moltes botigues i l’activitat es veu atura-da, tot i que aquest factor també depèn dels sectors: “alguns molt tocats”, tal com assegura. A això, afegeix la presi-denta de Vilassar Comerç, “els com-prador es miren més el que compren perquè hi ha menys diners, s’ho pen-sen i esperen més a l’últim moment”.

Per Bruguera, però, cal tirar cap en-davant i resistir l’embat dels temps que corren. “Tenim importants aspectes a favor que diferencien el comerç lo-cal del de les grans superfícies, com la proximitat i el tracte personalit-zat amb el client”, afirma . I pel que fa a l’administració, Bruguera explica que a nivell local “l’Ajuntament ens ajuda força”, però l’administració en un àm-bit més gran “només ajuda els grans, al petit comerç i als autònoms ens enfonsen més”. En aquest sentit, la presidenta de Vilassar Comerç reclama que “ens mirin una mica, ja que ho fan molt de cara enfora i poc cap endins”.

Al municipi de Cabrera de Mar no hi ha cap associació de comerciants, però

parlem amb l’alcalde, Joan Vilà, de Gent per Cabrera, que des de fa 35 anys està al capdavant d’una de les botigues més conegudes del poble, L’hostal, on es po-den comprar queviures i és l’estanc del municipi, un establiment creat el 1923 pel seu avi.

Per Vilà, el comerç local ha d’apostar per “renovar-se i modernitzar-se. En el meu cas, el meu fill ho està fent se-guint el relleu generacional i aquest és un dels elements importants que determina el futur”.

El comerciant cabrerenc creu que les claus en positiu del comerç són apostar per la qualitat en els productes, un tracte

amable al client i saber-se adaptar a les seves demandes, així com als hàbits d’un sistema de vida diferent. “Una manera de lluitar contra les grans àrees és l’aposta per la qualitat, la gent s’ho pensa més a l’hora de comprar els primers ali-ments, compra més sovint i més a prop, no va a llençar els diners i vol qualitat”, asseguraVilà, que també insisteix que és força tangible el fet que ha baixat el con-sum per part dels compradors.

D’altra banda, per al botiguer, “canvi-en els hàbits, tot ha canviat i cal que el comerç s’adapti a una nova reali-tat. Hi ha casos d’alguna gran ciutat del món que aquest tipus de comerç de proximitat va anar a la baixa i ara es torna a portar perquè és qualitat de vida”, assegura Vilà, apuntant que el futur passa per aquí.

Per la seva banda, el president de la Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou, Carles Cruz, destaca que “la problemàtica dels bo-tiguers està en el consum perquè la gent compra més al dia a dia i això fa que estiguin desanimats, que pensin en aguantar i anar passant”.

Entre les solucions, Cruz aposta per-

El tema del mes

VENDRE MÉS ENLLÀ DE LA CAPITAL

Entre els avantatges que ofereix el comerç local hi ha la proximitat i el tracte personalitzat al client. Un altre dels aspectes que destaquen els botiguers és la necessitat d’adaptar-se als temps actuals i al ritmes dels consumidors, així com de posar al dia els negocis.

TRIBUNAmaresme | 15

què entitats i organitzacions continuïn fent campanyes, promocions i reclams en el seu entorn “per motivar el con-sum”. Un altre aspecte important que apunta és que “cal que els bancs obrin el finançament per fomentar també així el consum”. D’altra banda, pel que fa a l’entorn laboral, el presi-dent de la Federació del Comerç del Masnou considera que “a l’autònom se’l té en menys consideració, tot i que les condicions han millorat. Qui és autònom, té una botiga i plega, es queda amb molts problemes i sense protecció. Per això, cal reforçar els autònoms, protegir-los més”.

Des de la Federació del Comerç, la Indústria i el Turisme del Masnou, però, es vénen organitzant periòdica-ment activitats i propostes com fires i campanyes per als establiments co-mercials locals. “Busquem i fem acti-

vitats per intentar promoure el con-sum”, explica el president de l’entitat, incidint de forma especial en aquest aspecte de dinamització.

El president de l’Associació de Co-merciants i Empresaris de Vilassar de Dalt, Xavier Mulet, explica que, a ni-vell local, “aquests dies sembla que s’han reactivat una mica les vendes, però a nivell general és cert que la gent compra una mica menys i s’ho mira molt o van amb un pressupost més limitat”.

Per Mulet, els aspectes diferencia-dors del comerç local continuen sent “qualitat i tracte. Per això lluitem, amb els nostres associats, per ser amables amb els clients i oferir-los nivell en els productes. I aquestes coses funcionen”·

D’altra banda, el president de l’en-titat que agrupa els comerciants i em-presaris vilassarencs reclama ajut: “L’associació s’ho ha de fer tot sola. L’ajuntament ens ajuda amb suport econòmic, però necessitaríem ajuda estratègica, parlar-ne. Per això li de-manem treball conjunt”, assegura.

Pel que fa al comerç, Mulet comenta que “hem d’estar a l’aguait, innovant, oferint qualitat i no deixant de do-nar serveis”. També afegeix que “el comerciant està desanimat i se l’ha de motivar des de les entitats, però també des de les institucions”.

Premià de Mar és una de les grans ciutats del Maresme i l’oferta comer-

cial que té també està organitzada as-sociativament. Parlem amb Sebastià Guerra, vocal de Comerços Associats de Premià de Mar (CAP), una entitat que al llarg de l’any promou nombroses propostes de dinamització per fomen-tar la compra a la localitat, fidelitzar els clients i fer difusió de la rica oferta en comerços que té el municipi. CAP és una associació comercial que agrupa en aquest moment més de 90 empre-ses dedicades totes elles al comerç mi-norista i al sector serveis a Premià de Mar. Creada l’any 2000, els seus objec-tius són la defensa i representació dels interesos de les PIME del municipi.

“El comerç local té la mateixa pro-blemàtica a tot arreu, l’afectació de la crisi econòmica que és inevitable, el trobar-nos en un període de re-estructuració o la lluita contra les grans superfícies, que ha estat un

cop de destral al petit comerç”, co-menta Guerra. D’altra banda, el comer-ciant premianenc també afegeix que “els mitjans de comunicació, de tant de parlar de la crisi, han posat fre a la despesa. I si no, només cal mirar els índex d’ocupació de les estacions d’esquí. Diners n’hi ha i es gasten en el que es vol”.

Per al vocal del CAP, l’actual situació acabarà regulant el mercat. “Què es pot fer, no es pot fer res, tot seguirà el seu procés gradual. Hem de deixar que passi el temps. No podem anar contracorrent i el que seria bo és que no es donessin missatges negatius. La vida evoluciona, és dinàmica, les coses canvien”, afirma, i destaca, com a prova del que diu, que també creu que els descomptes i ofertes importants que es fan no canvien la situació.

D’altra banda, el comerciant premi-anenc també apunta -a títol personal- que considera que potser hi ha hagut una sobredimensió del petit comerç. Aquest excés, afirma, “s’ha d’autore-gular i més en uns moments en què la gent aposta per anar a les grans su-perfícies. Per això hi ha tants baixos comercials en venda”. Precisament, en aquest aspecte, Guerra comenta que les obertures de grans superfícies afecten molt especialment el comerç local. “Ens han mort els dissabtes”, destaca com a un dels aspectes nega-tius, el vocal del CAP.

A. Calls

El tema del mes

16 | TRIBUNAmaresme

PERSPECTIVES POLÍTIQUES

Àngel Colom és un nom propi en la lluita pels drets nacionals de Catalunya i té una llarga trajectòria en diverses formacions polítiques. Actualment és el president de la Sectorial d’Immigració de Convergèn-cia Democràctica de Catalunya (CDC). Èric Bertran també és prou conegut per-què va ser acusat de terrorista per l’Au-diència Nacional espanyola per haver demanat a uns supermercats que etique-tessin els productes en català, amb la qual cosa es va convertint en el protagonista d’una curiosa i surrealista història ben contemporània, recollida en el seu llibre Èric i l’Exèrcit del Fènix. Bertran està al capadavant dels “nous catalans” joves.

Dins l’estratègia de treball per integrar a l’entorn polític nacionalista ciutadans que han vingut o tenen els seus orígens en altres cultures i països, CDC ha jugat molt fort a la comarca, no solament a Mataró sinó a d’altres localitats com Pre-mià de Mar, Pineda de Mar o Alella. De fet, la Sectorial d’Immigració, ja ha visi-tat tres quartes parts de les localitats del Maresme i l’ha convertit en una punta de llança de les seves actuacions, on s’hi han fet recentment unes jornades de política

La integració és una de les grans assignatures pendents que té la nostra societat. I fer-la a través de la política és una bona manera, amb opcions de present i futur. Des de la Sectorial d’Immigració de CDC es ve desenvolupant una intensa tasca per incorporar els “nous catalans” en la vida política del país, per donar-los veu, per-què expressin les seves inquietuds i també perquè puguin participar en les respon-sabilitats, drets i deures que comporta formar part de l’estructura política. Aquesta feina, tot i que algú pot titllar-la d’un pèl oportunista, també és cert que omple un important buit: incorporar els nouvinguts, els nous ciutadans catalans, en tots els teixits socials, molt més enllà d’aspectes folklòrics o culturals. Àngel Colom i Èric Bertran són els caps visibles d’aquesta estratègia de CDC. Parlem amb ells i diver-sos militants mataronins, “nous catalans”, que formen part d’aquest projecte.

Foto

: Olg

a Bo

ix

Conversa amb Àngel Colom, Èric Bertran i els ‘nous catalans’ de CDC

La política de la integració

d’acollida de les quals va sortir un docu-ment determinant per a les eleccions del 2011, i precisament va ser a Mataró on es va començar a dissenyar tota la seva es-tratègia en aquest àmbit.

Quedem a la capital del Maresme, doncs, amb Colom i Bertran i ens acom-panyen el regidor de CiU de l’Ajuntament de Mataró, Joaquim Fernàndez i diversos “nous catalans”, que s’han incorporat en el projecte i que ens explicaran les seves in-quietuds polítiques. Són algunes de les ca-res noves del “nacionalisme” que demos-tren que hi ha coses que estan canviant.

“Des del Secretariat d’Immigració de CDC treballem perquè els nous ca-talans s’incorporin amb drets i deures a les institucions del país”, explica Co-lom, que també afegeix, en clau política, que s’aposta perquè “CiU lideri el pro-cés i des dels ajuntaments es faci un paper important”.

Dins el Secretariat hi ha NousCatalans.Joves i directoris d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, a través dels quals es pot parlar i treballar amb ciutadans catalans que pro-venen d’altres cultures. “Col·laborem per aconseguir la integració a Catalunya

TRIBUNAmaresme | 17

“Des del Secretariat d’Immi-gració de CDC treballem perquè els nous catalans s’incorporin amb drets i deures a les institu-cions del país” Àngel Colom

“NousCatalans.Joves neix com a consell assessor, tenint en compte que la gran majoria d’immigrants a Catalunya són joves” Èric Bertran

Perspectives polítiques

de tothom i per garantir la igualtat d’oportunitats. El primer repte de CDC, de CiU, en aquests moments, és sortir de la crisi i el segon, integrar la nova població”, assegura Colom i expli-ca que la important entrada d’immigració a Catalunya en els darrers 10 anys –1,5 milions de persones– comporta una nova realitat demogràfica que s’ha de tenir en compte també en la política.

Pel dirigent nacionalista, la valoració del primer any del Secretariat –el tret de sortida públic el va donar amb un acte multitudinari Artur Mas a Barcelona el 3 de desembre de 2008– és “molt posi-tiva”. El Secretariat compta ja amb un equip d’uns 25 voluntaris que treballen amb els diversos directoris. “No sempre és fàcil la interlocució amb cultures tan diferents i en algunes ciutats ens hem trobat que hi ha dos equips del mateix directori territorial, però ens ajuda que molta gent s’hi ha implicat amb el mateix objectiu, que és un procés d’in-tegració”, comenta Colom. D’altra banda, afegeix que “el projecte, emmarcat dins la Casa Gran del Catalanisme, compor-ta entrar en contacte amb persones que treballen en d’altres organitzacions catalanistes, però que comparteixen aquesta idea de la integració”.

Segons el president del Secretariat de CDC també és molt important poder comptar “amb el primer diari especia-litzat en integració: nouscatalans.cat”, i reivindica que, entre els nous catalans, hi ha d’haver periodistes que escriguin i participin als mitjans del país.

JOVES, IMMIGRANTS I CATALANISTES

“NousCatalans.Joves neix com a con-sell assessor i treballem en projectes concrets, tenint en compte que la gran majoria d’immigrants a Catalunya són joves. Anem preparant la nova genera-ció”, explica Èric Bertran. Les propostes que fan es mouen en àmbits com l’esport, la formació i la cooperació. Afegeix que organitzen escoles de formació en clau de transversalitat, trobades i viatges co-operants. En concret, apunta que darre-rament n’han fet un al Marroc, país del qual destaca que hi ha molta cultura as-sociativa.

“I entrant en la situació política, què en pensa?”, li pregunto.

“Catalunya ha de prendre una deci-sió, la situació política actual no funci-ona”, afegeix taxatiu Bertran.

Per la seva banda, segons destaca Àn-gel Colom: “En els darrers anys som els primers d’Europa i els segons del món en acollida d’immigració, just després d’EUA. Es tracta d’un 17% de la Catalunya actual, que augmentarà amb els matrimonis i el reagrupament familiar, un fenomen migratori que no ha acabat. El creixement del catalanis-me ha de comptar amb la incorporació dels nous catalans.”

El dirigent de CDC també assegura que després de l’efecte del Referèndum d’Arenys de Munt “l’independentisme ha obert un procés de ruptura amb Espanya, la corda es pot trencar i in-teressa implicar-ne el país”. Per Co-lom, un dels valors de la immigració és que “rejoveneix Catalunya i cal apro-fitar-ne els potencials. Per exemple,

la comunitat xinesa ha creat més de 10.000 empreses”. En clau més políti-ca, Colom critica el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) perquè assegura que “veuen la immigració de forma clien-telar i electoralista”.

Intervinc en la conversa per comentar-

li a Colom: “Miri, quan parlen d’inde-pendentisme em puc creure que vostès ho són, però se’m fa més difícil pensar que CDC o CiU ho siguin.”

“Al 15è congrés està escrit de seguir el concepte de nou estat d’Europa. CDC treballa per la sobirania i jo m’hi trobo en un marc de llibertat total. Hi ha un component independentista bà-sic en el projecte de CiU, amb possibi-litats de creixement real ”, assegura el president de la Sectorial d’Immigració.

“Canviem de tema. Dins l’escenari polític, com volen materialitzar el pa-per d’aquests nous catalans que s’in-tegren amb vostès en l’escenari de la política?”, li pregunto ara a Colom.

“Al final del proper cicle espero que hi hagi molts regidors i regidores nous catalans. També que hi hagi diputats i diputades de la nova Catalunya, obrir les portes de bat a bat”, afirma el diri-gent nacionalista.

“Més que càrrecs per quotes, el que es tracta és que a la política hi hagi

Àngel Colom i Èric Bertran, acompanyats per un grup de ‘nous catalans’ de Mataró i del regidor de CiU Joaquim Fernández.

18 | TRIBUNAmaresme Perspectives polítiques

representació de les persones d’altres procedències que han vingut al país en els darrers anys”, assegura per la seva banda Èric Bertran.

NOSALTRES, ELS ‘NOUS CATALANS’

El grup de cinc “nous catalans” i militants de CiU que ens acompanya ha estat es-coltant tota l’estona i un d’ells, El Mostafa El Kaderi, pren la paraula amb ganes de dir moltes coses.

Rebuig i desconeixement, dificultat d’integració, el fet que es prenguin deci-sions polítiques sense tenir en compte la realitat social catalana, polítiques d’en-frontament o la necessitat de tocar els problemes diaris, són alguns dels temes que “clar i català”, El Kaderi enumera so-bre la taula amb fusta de líder.

“Caldrien polítiques d’acollida reals i intel·ligents i accions per anar incor-porant els nous catalans a les associa-cions, entitats i institucions del país. Cal preguntar-se si els partits polítics fan país o fan partit”, assegura el jove, i també reclama que “s’ha d’intentar que la gent s’integri però des de les dues bandes, si una part no vol o no deixa, no s’acabarà d’aconseguir mai”.

El regidor de CiU i portaveu d’aques-ta formació política a l’Ajuntament de Mataró, Joaquim Fernàndez, intervé en la conversa. “Mai no s’ha de veure la im-migració com un problema sinó com una realitat del dia a dia que cal conèi-

xer i anar més enllà”, afirma Fernàndez. NousCatalans.Joves ja compta amb re-

presentants a la capital del Maresme. La jove Latifa El Kaderi Yemlahi hi està al capdavant. Pren la paraula. “Un dels te-mes importants entre els joves immi-grants que s’ha de tractar és el fracàs escolar, el baix percentatge d’assistèn-cia a classe i el fet que saben que molts d’ells difícilment trobaran feina”, co-menta la jove, posant sobre la taula la constatació que l’anomenat “ascensor social” té danys a la seva estructura i cal-drà revisar-lo.

Per la seva banda, El Mostafa explica que “hi ha molt de desconeixement.

De la immigració primer arriba la gent més pobre i amb menys estudis i la societat té una imatge d’immigrant pobre. També, el tema de les mesqui-tes, al parlar-ne molt, fomenta un cert integrisme i no hi ha un únic debat re-ligiós, la realitat és més complexa”.

Àngel Colom pren en ferm el tema religiós i assegura que cal afrontar-lo des d’una “interlocució estrictament democràtica”. Entre d’altres aspectes, planteja que hi hauria d’haver una con-selleria o organisme públic que es digués “d’immigració i identitat nacional”. Per la seva complexitat, acordem tractar més àmpliament la religió un altre dia i

decidim concloure per avui.Abans de marxar, però, i fora de regis-

tre, li pregunto a Colom sobre la corrup-ció i el cas Millet, tema que aquests dies ha estat titular amb el seu nom pel mig.

“Si hi ha una poma podrida, la Jus-tícia l’ha de treure, però no pot fer-se una instrumentalització política. Cal reclamar als partits polítics que dei-xin de fer-ho i de posar en dubte tots els mecenes del país. Els socialistes han aprofitat el ‘cas Millet’ per fiblar un dels pilars del país i anar contra el nacionalisme i el catalanisme”, assegu-ra. I queda dit.

Albert Calls

“Calen polítiques d’acollida reals i intel·ligents i accions per anar incorporant els nous catalans a les associacions i institucions. I preguntar-se si els partits fan país o fan partit” El Mostafa El Kaderi

“Mai no s’ha de veure la immigració com un problema sinó com una realitat del dia a dia que cal conèixer i anar més enllà” Joaquim Fernàndez

El Mostafa El Kaderi, primer per l’esquerra de cara, i Latifa El Kaderi Yemlahi, d’esquena, a la reunió.

Els botiguers del Mercat deSant Joan de Premià de Marus desitgen un Bon Nadal

TRIBUNAmaresme | 19

FIRES I COMERÇCada dia entre el 27 de novembre i el 5 de gener, a la plaça de la SardanaFIRETA D’ATRACCIONS. Jumping (salts amb ar-nès elàstic), Pista americana (gàbia de pilotes), Scalèxtric (circuit clàssic). Organitza: Regidoria de Promoció Econòmica.

Del 4 al 24 de desembre FIRA DE NADAL. A la Gran Via de Lluís Companys, entre els carrers de la Plaça i Dr. Fleming. Orga-nitza: Regidoria de Promoció Econòmica.

Cada dia entre el 28 de desembre i el 5 de ge-ner, excepte el dia de Cap d’Any.TRENET DEL COMERÇ. Sortida i final de trajecte des de la plaça de la Sardana. De 10 h a 13.30 h i de 17 h a 20.30 h, llevat del dia 31 de desembre (només fins les 19 h) i del dia 5 (només al matí).Organitza: Comerços Associats de Premià (CAP)

CONCERTS DE NADAL9 de desembreCONCERT DE NADAL, a càrrec de la Coral Amics del Cant, i CONCERT DE GUITARRA, a càrrec dels Amics de la Guitarra. 19 h, al Centre Cívic. Organitza: Amics del Cant i Amics de la Guitarra (AVECA)

12 de desembreCANTADA DE NADALES. 20.30 h, a l’església de Sant Cristòfol. Organitza: Parròquia de Sant Cristòfol. Col·labora: Agrupació Coral l’Amistat (Cors de Clavé).

Del 16 a 22 de desembre AUDICIONS DE NADAL A CÀRREC DELS ALUMNES DE L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICADimecres 16: des de les 18 h, al Centre Cívic; a les 20.30h, a l’Auditori de l’escola. Dijous 17: des de les 18 h, al Centre Cívic; a les 20.30h, a l’Au-ditori de l’escola. Divendres 18: des de les 17.30 h, a l’Auditori de l’escola. Dissabte 19: des de les 18.30 h, a l’Auditori de l’escola. Dilluns 21: des de les 17.45 h, a l’Auditori de l’escola. Dimarts 22: des de les 17.45 h, a l’Auditori de l’escola. Organitza: Escola Municipal de Música

19 de desembreCANTADA DE NADALES. 19.30 h, a la l’església de Santa Maria. Organitza: Parròquia de Santa Maria. Col·labora: Agrupació Coral l’Amistat (Cors de Clavé).

19 de desembreCONCERT DE NADAL. A càrrec de la Coral l’Amis-tat, la Capella de Música Burés, el pianista Gusta-vo Legido i l’orquestra de cambra “I Dilettanti”. Direcció de Daniel Antolí. 21.30 h, a l’església de Sant Cristòfol. A la sortida hi haurà coca i vi dolç, com ja és tradicional. Preu: 8 €. Organitza: Coral l’Amistat.

19 i 20 de desembre CELEBRACIÓ DEL NADAL AMB LES FAMÍLIES. 19 de desembre: cantada de nadales amb l’Agru-pació Coral l’Amistat (Cors de Clavé). 20 de de-sembre: cantada de nadales d’Andalusia amb el Grup Rociero Romero Marismeño. Hora i lloc: 16.30 h, al Casal Benèfic Premianenc, tots dos dies. Organitza: Casal Benèfic Premianenc. Col-labora: Agrupació Coral l’Amistat (Cors de Clavé) i Grup Rociero Romero Marismeño.

20 de desembreCONCERT DE NADAL. 19 h, al Centre Cívic. Banda de Música de Premià de Mar. Organitza: Associa-ció Banda de Música de Premià de Mar.

21 de desembreCONCERT DE NADAL, a càrrec de les corals de l’Escola Municipal de Música. 21 h, a l’església de Sant Cristòfol. Organitza: Escola Municipal de Música.

22 de desembreCONCERT DE NADAL, a càrrec dels grups instru-mentals de l’Escola Municipal de Música. 20 h, a l’església de Santa Maria. Organitza: Escola Municipal de Música.

25 de desembreCONCERT DE NADAL. A càrrec de la Jove Orques-tra de Premià de Mar i dels alumnes de l’Escola de Música i Dansa Estudi Teresa Maria. 21.30 h, a l’església de Sant Cristòfol. Organitza: Associació Cultural l’Aurora.

26 de desembreCONCERT DE NADAL. A càrrec de l’Agrupació Co-ral l’Amistat (Cors de Clavé) i de la Cobla Premià12.30 h, davant del Centre l’Amistat. En cas de mal temps, el concert se celebrarà al Centre Cívic. Organitza: Centre l’Amistat. Col·labora: Agrupació Coral l’Amistat (Cors de Clavé) i Cobla Premià.

PESSEBRES19 de desembreENCESA DE LA IL·LUMINACIÓ I INAUGURACIÓ DEL PESSEBRE ALS JARDINS DE CAN ROURA. 19 h, a Can Roura. Organitza: Amics de l’Art Pes-sebrístic. Col·labora: Agrupació Coral l’Amistat (Cors de Clavé).

20 de desembreSORTIDA A PEU I PLANTADA DEL PESSEBRE A SANT MATEU. 8 h, a la plaça Nova. A les 11 h del matí plantarem el pessebre i oirem missa a l’ermita de Sant Mateu. Organitza: Amics de l’Art Pessebrístic, Caminants de Matinada, Esplai Parroquial.

25 de desembreINAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DE DIORAMES, construïts pels Amics de l’Art Pessebrístic. 11 h al local del carrer de l’Aurora 20. Organitza: Amics de l’Art Pessebrístic.

ACTIVITATS ESPORTIVES20 de desembreCONCURS DE NADAL DE PESCA AL LLANÇAT. 9 h, a la platja de l’Ona. Organitza: Societat de Pes-cadors de Premià de Mar.

20 de desembreTORNEIG DE NADAL D’HOQUEI EN LÍNIA. De 10 h a 13 h al Pavelló Municipal d’Esports. Organitza: Club Hoquei en Línia Premià.

20 de desembreFESTIVAL DE PATINATGE. De 18 h a 21 h al Pa-velló Municipal d’Esports. Organitza: Club Patí Premià.

Del 23 de desembre al 5 de generCAMPUS DE NADAL D’HOQUEI EN LÍNIA. Al Pa-velló Municipal d’Esports. Dies 23 i 29 de desem-

bre i 4 de gener, de 9 h a 13 h i de 16 h a 18 h. Dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener, de 9 h a 13 h. Organitza: Club Hoquei en Línia Premià.

28 de desembre8È TORNEIG DE NADAL DE FUTBOL SALA. De 9 h a 13 h i de 15 h a 23 h al Pavelló Municipal d’Es-ports. Organitza: CFS Premià.

28 i 30 de desembreTORNEIG DE NADAL DE TENNIS TAULA. Als locals de l’Associació de Tennis Taula (c/Torras i Bages 1, de Premià de Mar). 28 de desembre campio-nat Benjamí-Aleví de 18 h a 21 h. 30 de desembre campionat Infantil-Juvenil de 18 h a 21 h. Orga-nitza: Associació de Tennis Taula Premià de Mar.

29 i 30 de desembre i 4 de generBÀSQUET AL PAVELLÓ D’ESPORTS. De 9 h a 13 h i de 17 h a 23 h. Els matins es faran clínics a càrrec de reconeguts entrenadors i seran oberts a tothom. Les tardes es dedicaran a jornades de tecnificació per als equips de l’Agrupació. Orga-nitza: Agrupació Bàsquet Premià.

Del 29 al 31 de desembreMINI TENNIS. Al Pavelló Municipal d’Esports. De 10 h a 13 h. Organitza: Club Tennis Premià.

1 de gener PUJADA AL MATAGALLS. Després de prendre’ns el raïm, Pujada al Matagalls, per veure sortir la primera llum de l’Any Nou. Més informació a: www.cepremia.net. Tel. 680 169 708 / 619 133 353. Organitza: Centre Excursionista de Premià de Mar.

2 de generHOQUEI EN LÍNIA, per a nens d’entre 4 i 12 anysD’11.30 h a 13.30 h a la plaça de la Sardana. Or-ganitza: Club Hoquei en Línia Premià i Comerços Associats de Premià (CAP).

JOCS DE NADALDel 23 de desembre al 5 de generComprar serà més divertit aquest any si els més petits de la casa es poden quedar a jugar a l’es-pai de jocs de l’escola de la Gran Via que ens pro-posa En Gres Cat!!! Hi trobareu una selecció de jocs i tallers adreçats a nens i nenes de 3 a 7 anys, sempre dinamitzats per un grup d’especialistes del món del joc. L’espai Jocs de Nadal funcionarà els dies 23, 24, 28, 29, 30 i 31 de desembre, i els dies 2, 3, 4 i 5 de gener. L’horari serà cada dia de 10.30 h a 13.30 h i de 17 h a 20 h (excepte els dies 24, 31 i 5 de gener, en què només obrirem al matí). Les entrades es podran comprar al mateix dia al recinte escolar. Preu: 1 hora o fracció: 3 €. Places limitades. Per cada entrada que compris et regalarem un tiquet per a la Fireta d’Atracci-ons. Organitza: Regidoria de Joventut.

CINEMA INFANTILPerquè passeu un Nadal més divertit, els nens i nenes que tingueu entre 7 i 12 anys podreu gaudir d’una programació de cinema al Centre Cívic, amb crispetes incloses. L’entrada serà d’1€ i, sempre que la família ho vulgui, l’infant es po-drà quedar al Centre Cívic sota el monitoratge de l’Agrupament Escolta Amon-Ra i el Centre d’Es-plai Parroquial. Organitza: Regidoria de Cultura.

Dimecres 23 de desembre, a les 18 h: UP Dijous 24 de desembre, a les 12 h:MONSTERS CONTRA ALIENSDilluns 28 de desembre, a les 18 h: INDIANA JONES I EL REGNE DE LA CALAVERA DE CRISTALLDimarts 29 de desembre, a les 18 h: L’EDAT DEL GEL 3 (ICE AGE 3)Dimecres 30 de desembre, a les 18 h: HARRY POTTER I EL MISTERI DEL PRÍNCEPDijous 31 de desembre, a les 12 h: BOLTDilluns 4 de gener, a les 18 h: SHREK TERCER

CONTES DE NADALAquest Nadal els nens i nenes podran gaudir d’unes sessions de contes a la Biblioteca Munici-pal de Can Manent. L’horari serà a les 12.00 h

Dimecres 23 de desembreCONTES NADALENCS. Contes divertits per com-partir i conèixer més detalls i històries de l’època de Nadal: Climent el ninot de neu, la història d’una aranya que es va convertir en estel, la venedora de llumins, el petit avet i molts més. Organitza: Regidoria de Cultura.

Dimecres 30 de desembreCONTES SOTA EL TIÓ. Tres històries que ens en-dinsaran en l’intrèpid món dels personatges na-dalencs: des del tió fins al trineu del Pare Noel, passant pel geni Fumera. Una sessió de narra-cions pensada per compartir les festes d’una manera lúdica i educativa. Organitza: Regidoria de Cultura.

Dimarts 5 de gener CONTES DE NADAL. Sovint, quan pensem en Nadal, ens imaginem un únic Nadal. El que tota la vida hem viscut, aquell que consta de tió, els torrons i el fred. Ara bé, arreu del món hi ha altres maneres de celebrar el Nadal i a través d’aquests contes les coneixerem. Organitza: Re-gidoria de Cultura.

TALLERS DE NADALDimarts 29 de desembreTALLER D’ESTAMPACIÓ D’ESTOVALLES DE NA-DAL, per a adults. De 10.30 h a 12.30 h. TALLER DE CREACIÓ DE COMPLEMENTS DE TAULA DE NADAL, per a públic infantil i familiar. De 16.30 h a 18.30 h. Al Museu de l’Estampació. Preu: 4 € per participant. Organitza: Museu de l’Estam-pació.

CAVALCADA DE REIS2 de generPATGE REIAL. De 18 h a 21 h. A la plaça de la Sar-dana. Organitza: Regidoria de Festes.

5 de generJOGUINES DELS REIS MAGS PER ALS INFANTS DE PREMIÀ DE MAR. De 16 h a 20:30 h, a l’escola de la Gran Via. Cal dur el val de color. Tindran obsequi tots els infants de 2 a 7 anys empadro-nats a Premià de Mar. Organitza: Regidoria de Promoció Econòmica.

5 de generREBUDA POPULAR A SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT. 17 h, a la plaça Mercè Rodoreda. Or-ganitza: Regidoria de Festes.

5 de generRECEPCIÓ OFICIAL A SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT. 17.30 h, a l’Ajuntament de Premià de Mar. Organitza: Regidoria de Festes.

5 de generGRAN CAVALCADA DE REIS. Sortida a les 18.30 h de la plaça Joan Coromines. Organitza: Regi-doria de Festes.

5 de generPESSEBRE VIVENT. A partir de les 18.30 h, a la plaça dels Països Catalans. Organitza: Escola de Teatre Kampikipugui.

ALTRES13 de desembreTROBADA DE NADAL PER UN 2010 MILLOR I EN PAU. 12 h, al Centre Cívic. Organitza: Tercer Mil-leni, associació pel creixement personal.

20 de desembreSOLIDARITAT AMB LA CREU ROJA, RECOLLIDA DE JOGUINES. Amb cantada de Nadales en direc-te i balls populars. D’11 h a 14 h, a la plaça de la Sardana. Organitza: Danzas Populares Arco Iris i Coro Rociero La Marisma.

El Nadal arribaa Premià de Mar

20 | TRIBUNAmaresme

Albert Vidal i Solà és mataroní, nascut el 1963, enginyer tècnic en informàtica per l’Escola Universitària de Mataró adscrita a la UPC. Professionalment ha estat director d’un centre d’estudis d’informàtica i professor de batxillerat en matèries tecnològiques a l’Es-cola Pia. El 1992 comença la seva carrera professional al Centre Tecnològic CETEMMSA, inicialment com a responsable de formació i en una segona etapa com a responsable de l’àrea de tecnologies de la informació i les comunicacions. Actualment, des de l’any 2000, n’és el director general. Compagina la seva principal ocupació amb la tasca de secretari general de la FAGEM (Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme), és vicepresident de l’Associació Empresarial d’Empreses TIC del Maresme GEN-TIC i president de l’ACT, Associació de Centres Tecnològics. Parlem amb el director general de Cetemmsa, Albert Vidal i Solà, sobre els projectes del centre, així com de la globalització i el seu efecte en el mercat, la crisi, la Recerca+Desenvolupament (R+D) o les perspectives de futur dels treballadors i les empreses del Maresme en relació amb uns nous temps que estan generant nous reptes.

GENT DEL MARESME

Albert Vidal i Solà, director general del Centre Tecnològic CETEMMSA

Foto

s: C

edid

es

“En les adaptacions locals i regionals de tendències globals hi ha el negoci

de moltes petites empreses”Des de Cetemmsa aposten pel futur. Parli’ns dels seus projectes.

Des de fa més de quatre anys que Ce-temmsa ha apostat per la investigació aplicada en nous materials com a punta de llança del seu creixement corporatiu. En aquest sentit, estem treballant per apor-tar noves funcionalitats a materials tra-dicionals perquè esdevinguin un veritable avantatge competitiu per a les empreses en els seus mercats de referència. Això ho estem fent a través de tres línies generals: a través de la recerca pròpia en projectes nascuts en el centre; a través de projectes de recerca amb altres entitats nacionals i internacionals relacionades amb la inves-tigació i, finalment, a través de projectes d’innovació conjunts amb empreses amb unes expectatives de mercat més a curt termini. Aquesta seqüència marca la nos-tra activitat actual i és la brúixola que ens portarà d’aquí a pocs anys a ser un centre de recerca en materials intel·ligents de re-ferència internacional.

La globalització ha afectat el tèxtil del Maresme. La innovació i la tecnologia és la via que els queda als empresaris?

Anirà en funció de si els resultats els vo-lem que donin el fruit a curt, mig o llarg termini. La innovació i la tecnologia no són la taula de salvació per a cap empre-sa. La innovació és un camí a recórrer que, com tota planificació empresarial, necessita una administració de recursos humans, econòmics i emocionals, lògica i permanent. Cetemmsa podrà fer poca cosa per les empreses que a hores d’ara

TRIBUNAmaresme | 21 Gent del Maresme. Albert Vidal

no han sabut pujar al tren de les noves tecnologies.

Podem lluitar contra la crisi amb ide-es, creant nous productes i venent-los al mercat global?

Les idees són el resultat d’un procés de creació que les empreses han d’abor-dar d’una manera sistemàtica. Aquestes idees, perquè es converteixin en inno-vació amb majúscules, s’han de traduir en benefici per als seus productes o els seus processos de fabricació i comercia-lització. I això afectarà directament en el mercat de cadascuna de les empreses. No és un procés fàcil de fer.

De fet, però, quin és el mercat que cal plantejar-se avui en dia? El món?

Sí, és clar. Cada dia influïm i estem in-fluïts per les coses que passen a la resta del món. Això condiciona la manera de fer negocis de les empreses. Però ens equivocaríem si oblidéssim les idiosin-cràsies de cada regió. En les adaptacions locals i regionals de tendències globals hi ha el negoci de moltes petites empreses.

Recerca + Desenvolupament (R+D) són conceptes dels quals es parla però que encara estan menystinguts al nos-tre país? S’hauria de potenciar més l’R+D? Com?

Ens agafa en un mal moment, vostè. Es preveu una seriosa retallada en els pres-supostos generals de l’estat per al proper 2010 per a actuacions d’R+D. Això pot ser nefast per a la nostra economia en els propers anys ja que, més enllà de les xifres finals, representarà un fre al des-envolupament d’un nou model econòmic per a l’estat espanyol. Espanya no s’ha caracteritzat mai per ser una potència en investigació i desenvolupament, però en els darrers anys s’ha fet una esforç gran per guanyar posicions en aquest terreny. Em temo que si es confirmen les previsi-ons pressupostàries podem quedar molt més malmesos del que realment estàvem. Som conscients que estem travessant un període de crisi econòmica important i que, des de l’administració, cal raciona-litzar els recursos amb eficàcia i ponde-ració, però és una verdadera llàstima que es prioritzin actuacions amb un retorn

social més a curt termini obviant la re-cerca, el desenvolupament i la innovació com a veritables fonaments d’un model industrial sostenible per a un país que aspira tenir un paper dins dels països importants, econòmicament parlant. La indústria necessita polítiques estables respecte aquesta qüestió.

Tothom parla de formació. És ara més bàsica que mai? Anem endarrere en relació amb la resta del món?

Si parlem de formació de reciclatge professional, diria que no. Des de la pers-pectiva que ens donen els professionals que passen pel centre per a reciclar-se m’atreviria a dir que no tenim res a enve-jar a països dels nostre entorn. La nostra actitud vers la formació és absolutament proactiva. Les empreses hauríem de sa-ber aprofitar més les ganes dels profes-sionals per formar-se, com un element motivador essencial per l’assoliment dels seus objectius.

Una cosa diferent és la formació de base, des de les primeres etapes escolars dels nostres infants fins a la universitat. Tra-dicionalment hi ha hagut un “racisme” del coneixement que ens ha fet triar entre itineraris acadèmics relacionats amb les humanitats i les lletres o bé més vincu-lats a la tecnologia i al món dels números. Això ha discriminat i ha fet molt de mal al món de la ciència. M’atreviria a dir que avui patim d’una societat amb greus man-cances científiques i això és degut, entre

d’altres coses, a haver crescut gran part d’ella d’esquena al coneixement tecnolò-gic. Això ha creat desinterès i desafecció per la ciència en general.

Mataró i el Maresme es resituaran en el mapa tecnològic amb la posada en marxa de TecnoCampus? Creu que és un projecte amb molt de futur?

Aquest és el pla. Si no ens ho creiéssim des de Cetemmsa, no ens plantejaríem el nostre futur dins d’aquest parc tecno-lògic, sobretot per l’esforç econòmic que representa per a nosaltres aquesta apos-ta. Ineludiblement per a la ciutat també és una aposta de futur molt important que caldrà portar-la a terme amb la màxima diligència. La conjuntura econòmica en la qual estem immersos fa més complicat el camí, però que ningú oblidi que com tot gran projecte, els resultats han de ser avaluats a llarg termini i aniran en funció del desenvolupament directe i indirecte generat amb els anys. No serà immediat.

Com ajuden les empreses des de Ce-temmsa?

A diferent nivell en funció de la quota de participació que desitgi l’empresa. Podem actuar com element purament difusor dels conceptes fonamentals o bé ser un veritable motor treballant cos a cos amb l’empresa. La veritat és que estem acostu-mats a tirar del carro quan estem impli-cats en un projecte determinat. No és una situació ideal. Per assegurar un bon resul-

tat cal que l’empresa agafi el timó i lideri el tarannà del projecte. Nosaltres hi hem de ser al costat per donar-hi suport i pro-veir-la de coneixements i serveis de valor. La cartera d’aquest serveis van des de la investigació aplicada en nous materials, la creació de prototipus de productes in-novadors, l’assessorament en sistemes de gestió empresarial, les tecnologies de la informació i la formació de reciclatge.

Amb quin personal compta Cetemm-sa? Totes les tasques es fan des de Mataró?

Avui som 75 professionals a temps com-plet que treballem a les instal·lacions del carrer Balmes. A més, hem de comptar amb un equip de 14 professionals més tre-ballant des de l’antiga Escola de Teixits de Punt de Canet. En aquest sentit Cetemm-sa ha canviat molt, avui formen part del nostre equip investigadors de diferents països que desenvolupen una tasca de recerca d’alta especialització i que confi-gura un grup de gent heterogeni i poten-cialment molt creatiu. Un dels reptes més importants del centre és canalitzar i treu-re el màxim de profit d’aquest talent.

Les noves tecnologies de la comunica-ció han modificat la nostra existència. La seva aplicació a la nostra vida quo-tidiana (a la roba, etc.) serà cada vega-da més visible?

Sens dubte, serà cada vegada més pre-sent i donarà noves funcions i enriquirà

Cetemmsa és un centre tecnològic amb una trajectòria de més de 18 anys que realitza recerca aplicada de materials i dispositius intel·ligents -Smart Materials & Smart Devices. Una de les seves principals funcions és establir col·laboracions amb empreses, altres centres de recerca i universitats pel desenvolupament de projectes conjunts en diferents àrees tecnològiques. També ajuden les empreses a millorar la seva competitivitat per la via de la innovació de producte -Smart Objects- i la transferència del coneixement.

22 | TRIBUNAmaresme Gent del Maresme. Albert Vidal

les experiències dels usuaris en relació a productes tradicionals. Una cosa dife-rent és que nosaltres les veiem o no, les puguem percebre… En aquest sentit, les noves tecnologies han de ser el menys in-trusives possibles perquè puguin complir la seva funció d’adaptació al medi i a l’in-dividu. Un exemple clar del que estic di-ent és el paper que tenen les noves tecno-logies en persones vinculades en el món de les dependències. Des de fa un parell d’anys, a Cetemmsa tenim el privilegi de poder treballar amb la Fundació Hospi-tal a favor d’aquest tipus de col·lectiu per millorar la qualitat de vida dels malalts i de les seves famílies a través de la tecno-logia. Cregui’m que és molt reconfortant poder complir la nostra missió fundaci-onal d’ajudar les empreses a través de la millora en la vida de les persones.

Empresa i tecnologia són elements in-separables. En aquest sentit, podem dir que Catalunya està ben situada en el mapa tecnològic internacional?

Catalunya té una xarxa d’universitats públiques i privades molt nombrosa i fèrtil des del punt de vista de la recerca bàsica. En aquest sentit, crec que gaudim d’unes infraestructures que són adequa-des per a desenvolupar aquest tipus de paper. Una cosa diferent és des del punt de vista de les estructures existents en referència a la recerca aplicada i a la in-novació empresarial. A Catalunya , entre

d’altres, tenim un problema de dimensió important: som un país petit, amb cen-tres de recerca petits i empreses petites, i això condiciona la nostra actuació i els nostres resultats. Són diverses les políti-ques d’actuació que hem d’engegar amb fermesa per posicionar-nos millor, però una d’elles és, ineludiblement ha de ser, fomentar les aliances estables amb altres centres de recerca nacionals i internacio-nals per multiplicar el nostre impacte.

A més, no hem d’obviar que Catalunya és una zona geogràficament privilegiada en molts aspectes. En aquest sentit, ho hem de saber aprofitar. Internacionalit-zar-nos també ha de voler dir atraure ta-

lent d’altres països: persones i empreses, i alinear-les en projectes conjunts.

I a Mataró i el Maresme, hi ha empre-ses competitives i agosarades o ens hem quedat molt enrere?

El Maresme i Mataró en particular és una zona geogràfica que està patint les conseqüències de la crisi global, la finan-cera, la immobiliària, amb molta virulèn-cia, i si no en teníem prou, la crisi estruc-tural del sector tèxtil com a conseqüència d’estar tradicionalment immersos en un clúster que havia estat molt potent i de referència a nivell estatal i europeu. Per tant, fa temps que ens està tocant el re-

bre per diversos cantons, i les empreses i els professionals que hi treballen direc-ta o indirectament han estat els majors damnificats. Davant d’aquest paisatge, els agents que d’alguna manera estem implicats en el desenvolupant d’aquest territori, hem de fer jugar les cartes a fa-vor nostre i del nostre teixit industrial i comercial. A aquest teixit li tocarà també reinventar-se, tornar a apostar i arriscar-se. El camí és llarg i dur però de ben segur que les vicissituds viscudes ens han mo-delat un caràcter adequat per afrontar aquest repte.

A.C.

Les noves tecnologies cada vegada seran més presents a la nostra vida i enriquiran les experències dels usuaris en re-lació a productes tradicionals

La innovació és un camí a recórrer que necessita una administració de recursos humans, econòmics i emocio-nals, lògica i permanent

TRIBUNAmaresme | 23

24 | TRIBUNAmaresme

TRIBUNA Maresme estrena web amb més de 5.000 notícies de Mataró i la comarca

El lloc web www.tribunamaresme.com torna a estar plenament opera-tiu després d’un procés de reforma, en paral·lel amb la transformació del setmanari en l’actual revista de caràcter mensual. Així, a partir d’aquest 10 de desembre, els lectors de TRIBUNA Maresme “Mes a Mes” ja poden accedir als nous ser-veis de l’espai digital.

Amb aquest pas, el lloc web www.tribunamaresme.com es posa en lí-nia amb la nova direcció editorial de TRIBUNA Maresme, ja que després que el setmanari es convertís en una publicació mensual amb informació de fons i anàlisi sobre la comarca, quedava adaptar l’espai web a la nova realitat de la revista. Així, els lec-tors de TRIBUNA Maresme “Mes a Mes” ja poden trobar plenament operativa la direcció www.tribuna-maresme.com per informar-se i tam-bé per establir contacte directe amb la publicació.

UN AMPLI CONTINGUT INFORMATIU

En l’apartat de caràcter informatiu, a www.tribunamaresme.com s’hi po-den trobar totes les notícies, entre-vistes i reportatges de la publicació en curs i una hemeroteca digital amb més de 5.000 notícies de Mataró i el Maresme des de l’any 2002, publi-

cades durant l’etapa de TRIBUNA Maresme com a setmanari, que permeten una visualització comple-ta del que ha estat la realitat infor-mativa de la comarca en els últims anys. També, a l’espai web, hi ha el TRIBUNA “Mes a Mes” actual i els números anteriors en format PDF.

D’altra banda, el web també comp-ta amb un complet espai comercial en el qual podrà trobar-se una àm-plia oferta d’anuncis classificats i s’hi podran posar petits anuncis que es publicaran a TRIBUNA Maresme “Mes a Mes”, de forma gratuïta, com a servei als lectors de la publicació.

Un tercer bloc informatiu consis-teix en l’agenda d’actes de la comarca i també, de cara a l’any que ve, s’in-clourà en l’espai web informació de tots els ajuntaments del Maresme.

Finalment, www.tribunamaresme.com està plantejat com un servei de comunicació amb els lectors, amics i anunciants, motiu pel qual disposa de tots els mecanismes per facilitar el contacte amb la nostra redacció i per fer arribar suggeriments, propos-tes i actes per ser inclosos a l’agenda.

A més, de cara a l’any que ve i de manera gradual, s’aniran incorpo-rant propostes per dinamitzar la co-municació i participació dels lectors amb el mensual, per ampliar infor-macions i notícies o per donar avan-çaments informatius. Red.

ALELLAConcert de Nadal de les Orquestes d’Alella. Dissabte 12 a les 10.30 h a Can Lleonart.

Fira de Nadal. Dissabte 12 de 10 h a 20h a la rambla d’Àngel Guimerà, plaça d’Antoni Pujadas i c/ Àfrica.

Trenet. Dissabte 12 d’11 h a 14 h i de 16.30 h a 19 h, i diumenge 13 de 10 h a 14 h, sor-tida de la parada d’Antoni Pujadas.

Activitats infantils. Dissabte 12 d’11 h a 13 h i de 17 h a 19 h, i diumenge 13 d’11 h a 13 h a la plaça de l’Ajuntament, plaça d’Antoni Pujadas i c/ Àfrica.

Inauguració del pessebre del Casal de Can Rafart. Dissabte 19 a les 17.30 h al Casal Gent Gran de Can Rafart. Amb brou per tothom i la col·laboració de l’Aula de Dansa de Vilassar de Dalt amb una coreo-grafia nadalenca.

Bingo de Nadal. Diumenge 20, 18 h, Casal d’Alella. La recaptació d’un cartró es desti-narà a la Marató de TV3.

Patge Reial. Dissabte 2 i diumenge 3 de gener d’11 h a 14 h a la plaça de l’Ajun-tament. Recollida de cartes per als Reis d’Orient.

Taller de fanalets. Dilluns 4 de gener de 17 h a 20 h i dimarts 5 d’11 h a 14 h a Can Gaza. Gratuït. Més informació a l’Àgora (93 540 72 45).

Cavalcada de Reis. Dimarts 5 a les 18.30 h a la riera Coma Fosca (alçada c/ Germans Aymar i Puig). Recorregut: la comitiva sortirà del c/ Germans Aymar i Puig, can-tonada Can Lleonart, i passarà per la riera Principal, la rambla d’Àngel Guimerà fins al c/ de les Heures, baixaran pel Torrent Vallbona, Empedrat del Marxant, i salu-daran des de l’Ajuntament. Seguidament, aniran al Casal on els infants podran lliu-rar les seves cartes als Mags d’Orient.

ARENYS DE MARHora del conte especial de Nadal. Dijous 17 a les 18 h a la Biblioteca. Conte a càrrec de Cristina Sànchez i taller de manualitats a càrrec de Sussi Piñero.

Cuina al Mercat Municipal: Neules i Tor-rons. Divendres 18 desembre a les 11 h a la plaça del Mercat Municipal. A càrrec de

la Pastisseria Marfil. Un cop acabada la demostració, s’oferirà un tastet del plat a totes les persones que presentin un tiquet de compra de la plaça del mercat superior als 15 € gastats a partir del dilluns de la mateixa setmana.

Demostració de cuina de Nadal. Diven-dres 18 a les 18 h a la Biblioteca. A càrrec de Rosario Montoza. Preu 4€. Inscripcions a la Biblioteca.

Pessebre Municipal. Divendres 18 a les 20 h a la Sala d’Exposicions del C.C. Cali-say. Fins al 6 de gener. Horari: de dilluns a divendres de 18 h a 21 h, dissabtes i diu-menges de 12 a 14 h i de 18 a 21 h. Dies 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de gener només tardes de 18 h a 21 h.

La festa del Tió. Dissabte 19 a les 11 h a la plaça de l’Església, inici d’una cercavila amb el grup Gumbo Jazz que ens acom-panyarà fins al pati del C.C. Calisay amb ritmes nadalencs. A les 12 del migdia al pati del C.C. Calisay, amb l’Ull Distret i en Fèlix, despertarem el Tió d’Arenys de Mar. Seguidament més música amb Gumbo Jazz. A les 17.30 h al Pati del C.C. Calisay donem menjar al Tió.

Cantada de Nadales. Dissabte 19 a les 16 h a la Riera.

Fem cagar el Tió. Diumenge 20 a les 11 hores al Pati del C.C. Calisay.

Festa de Pre Nadal. Diumenge 20 a les 17 h a l’Esplai C.C. Calisay. Com cada any celebrem el Pre Nadal amb un berenar i ball amenitzat per Rafa i Afri i Sorteig de lots Nadalencs. Preu 8 €.

Concert de Nadal de l’Escola de Música d’Arenys de Mar. Diumenge 20 a les 13 h a l’església de Santa Maria. Celebració del 25è aniversari. Alumnes i instrumentistes de l’escola tocaran fragments de diverses cantates que s’han interpretat al llarg dels 25 anys d’història de l’escola.

Concert de Nadal. Diumenge 20 a les 19 h al Teatre Principal. A càrrec de Raquel Xiberta & Nadal Sextet. Preu 2 €.

Vermell, verd i daurat. Dimarts 22 a les 18 h a la Biblioteca. Taller de Nadal a càr-rec de M. Teresa Bisbal. Preu 4 €.

Poema de Nadal de J. M. de Sagarra a càrrec de Joan Pera. Dimecres 23 a les 19 h a l’Auditori del C.C. Calisay. Amb l’acom-panyament musical de Jesús Rodríguez Picó, compositor i professor de clarinet.

Presentació a càrrec de Miquel Rubirola.

Els pastorets d’Arenys. L’Estel de Natza-ret. Diumenge 27 i dissabte 2 i diumenge 3 de gener a les 18 h al Teatre dels Seràfics. Organitzat per Grup Artístic Carles Xena.

Concert de Nadal. Diumenge 27 a les 21 h al Convent del frares Caputxins. A càrrec del Cor infantil de l’EMA, el Cor d’Adàma-ris i el Cor l’Aixa.

Arribada del Patge Reial. Diumenge 27 a les 12.30 h al Pati del C.C. Calisay. Si ja tens feta la carta porta-la al missatger dels Reis.

Arribada dels Reis de l’Orient. Dimarts 5 de gener a les 18 h pel damunt de la Riera. Després del seu recorregut per la vila i un cop saludades les autoritats, els reis reco-lliran les vostres cartes a la plaça de l’Ajun-tament. (En cas de pluja les recolliran a la sala Polivalent del C.C.Calisay.)

ARENYS DE MUNTMercat de productes típics de Nadal. Diumenge 13 de 10 a 14 a la plaça de l’Es-glésia. Activitat per recaptar diners per a la Marató de TV3.

Donem menjar al Tió. Dissabte 19 de 10 h a 14 h a la Sala Municipal. De les 16 h a les 20 h Fem cagar el Tió i xocolatada per als nens.

Festa de Prenadal de l’Esplai Verge del Remei (berenar-ball). Diumenge 20 a les 18 hores a la Sala Municipal.

Fira Artesana. Els diumenges 20 de de-sembre i 3 de gener de 10 h a 14 h a la plaça de l’Església.

Inauguració del Pessebre Monumental. Dijous 24 a les 20.30 hores entre la Recto-ria i l’Església. Fins el 10 de gener.

Representació teatral Els Pastorets Musicals. Divendres 25 a les 19 hores, dissabte 26 a les 22 hores i diumenge 27 a les 18 hores, al Centre Moral. A càrrec d’El Cocou.

Concert de Nadal de la Coral del Remei. Dissabte 26 a les 19 h a l’Església Parro-quial.

Històries del Fum Fum Fum: monòlegs nadalencs en clau d’humor. Diumenge 27 a les 20.30 hores a la Sala Municipal.

Festa de Cap d’Any. Dijous 31 a les 21.30 h, Sala Municipal. A les 23.30 h a la plaça

de l’Església, Brindis de les campanades de Cap d’Any.

Parc de Nadal La Neula. Dissabte 2 de gener de 10.30 h a 13 h i de 16 h a 19 h, al CEIP Sant Martí.

Arribada del patge reial de Ses Majes-tats els Reis Mags de l’Orient. Diumenge 3 a les 12 h a la plaça de l’Església. De les 17 h a les 21 h a la Sala Municipal, Quina de Nadal (joc popular nadalenc).

Cavalcada de Reis. Dimarts 5 a les 18.30 hores des de l’Eixample fins a la plaça de l’Església. Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient faran un pregó per a tots els nens i nenes des del balcó de l’ajuntament d’Arenys de Munt.

CABRERA DE MARBall de Sant Esteve. Dissabte 26 a les 19 h a l’Envelat Municipal.

Visita del Patge Reial. Diumenge 27 a l’envelat municipal. Abans, el grup infan-til i juvenil de teatre i arts escèniques de Cabrera de Mar Grillats, ens oferiran dos contes de Nadal: La nena dels llumins i L’àngel de Déu.

Cavalcada dels Reis Mags d’Orient. Di-marts 5 de gener.

CABRILSTaller infantil de Nadal. Dimarts 15 a les 17.30 h a la Biblioteca. Per a nens i nenes fins a 6 anys.

Concert de Nadal de l’Escola Municipal de Música de Cabrils. Dimecres 16 a les 19 h a l’Escola l’Olivera.

Taller infantil de Nadal. Dimecres 16 a les 17.30 h a la Biblioteca. Per a nens i nenes a partir de 7 anys.

Taller d’ornamentació de Nadal. Diven-dres 18 a les 10 h a la Biblioteca. A càrrec de M. Àngels Serdà. (Cal fer inscripció).

Fira de Nadal i la Solidaritat. Dissabte 19 a partir de les 9 h al casc urbà.

Inauguració de la mostra de pessebres. Di-marts 22 a les 20 h al Pati del Casal dels Avis. Amb actuació de les dues corals del poble.

XIV Cagatió popular. Dimecres 23 a les 18 h a la plaça de l’Església. Cagatió amb el grup Xip- Xap.

Una selecció dels actes nadalencs que es celebren a la comarcaEl Nadal al Maresme

Ambulants. Dijous 24 a les 11 h a La Fàbri-ca. Espectacle de teatre amb la companyia Clownx Teatre.

Cuinem el Nadal. Dilluns 28 a les 11 h a La Fàbrica. Taller de cuina de Nadal Inter-cultural a càrrec de la Fundació Ciutadana Multicultural.

Danses i cançons. Dimarts 29 a les 11 h a La Fàbrica. A càrrec de Jaume Barri.

El gall Frederic i la gallina Caterina. Di-mecres 30 a les 11 h a La Fàbrica. Espec-tacle de titelles a càrrec de la companyia Pengim-Penjam.

Matí de cinema: UP! Dijous 31, 11 h a La Fàbrica.

Festa de Cap d’Any. Dijous 31 a les 11.30 h a la plaça de l’Església. Porteu el raïm de casa, l’Ajuntament posa el cava.

Ball de Cap d’Any. Dijous 31 a partir de les 24 h a La Fàbrica. Gran ball amb l’orques-tra La Gramola.

Concert d’Any Nou. divendres 1 a les 19 h al Centre Cívic. Amb el sextet de cambra Harmonia.

Taller de fanalets. Dilluns 4 a les 11 h a La Fàbrica.

Campament reial. Dimarts 5 a les 11 h a la plaça de l’Església. Amb tallers i jocs.

Cavalcada de Reis 2010. Dimarts 5, 18 h, pels carrers i places de Cabrils. Arribada de S. M. els Reis Mags de l’Orient. Tot seguit a La Fàbrica, Entrega de cartes.

CALDES D’ESTRACPrograma Santa Llúcia 2009: Dissabte 12 a les 12 h al Parc Joan Maragall, Audició i ballada de sardanes amb la Cobla Iluro. A les 24 h a la Sala Cultural Concert QRAL (Nit Jove d’hivern). Durant la mitja part del concert 2n Concurs de Cant Popular. Participació oberta a tots els assistents. Inscripcions prèvies al bar dels Diables. Diumenge 13 després de missa a la par-ròquia de Santa Maria, Concert Vermut De lo clàssic a lo popular. Amb el baríton Manuel Garrido, la soprano Mireia Dolç i el pianista Xavier Dolç.

Programa Santa Llúcia 2009: Cercavila de percussió. Dissabte 12 a partir de les 17 h al Camí Ral. Els nens i nenes que han par-ticipat en el taller de percussió faran una

26 | TRIBUNAmaresme

petita cercavila pels carrers. Hi haurà berenar i després l’actuació dels Diables d’Estrac en el Petit Correfoc d’Hivern. A les 19 h a la plaça Sant Antoni. Recor-regut: plaça Sant Antoni, c/ Major, c/ Església, Riera i plaça de la Vila.

Programa Santa Llúcia 2009: Diu-menge 13 a partir de les 10 h a l’es-planada de Can Muntanyà, Plantada de Gegants. Amb la participació de les colles de Pineda de Mar, Sant Feliu de Llobregat, Teià, Tordera, Arenys de Munt, Argentona, Sant Pere de Vilamajor i Caldes d’Estrac. A les 11 h a la Parròquia de Santa Maria. Missa So-lemne en honor a Santa Llúcia. A par-tir de les 11.30 h a l’esplanada de Can Muntanyà, Cercavila de gegants. Re-corregut: Riera, Carreró, Camí Ral, St. Josep, St. Pere, Riera i Plaça de la Vila. A partir de les 17 h a la Plaça de l’Ajun-tament Encesa de llums de l’arbre de Nadal. Tots els nens i nenes que portin un guarniment per a l’arbre fet per ells, rebran un obsequi. Després de l’ence-sa, al 4t pis de l’Ajuntament Exposició de l’Associació Donastrak. L’associació mostra els treballs realitzats durant l’any. Exposició oberta a tothom.

Programa Santa Llúcia 2009: Dilluns 14 a les 17 h a la Sala Cultural Espec-tacle infantil La màquina dels temps a càrrec de la Cia. Encara Farem Sa-lat. Per fi s’ha inventat La Màquina del Temps. Amb els nostres inventors podreu degustar les diferents èpoques on aquest invent us pot portar. Com ballaven a Egipte? Com es divertien els pirates? Una hora de no parar de ballar, cantar, saltar i passar-vos-ho bé amb cinc divertits personatges que combinen a la perfecció la bona músi-ca i el bon humor.

Excursió de Prenadal de l’Agrupació de Pensionistes. Diumenge 20.

Concert de Nadal amb la Coral Regi-na. Diumenge 20 a les 20 h a la Par-ròquia de Santa Maria. En finalitzar el concert Brindis Nadalenc.

Missa del Gall. Dijous 24 a les 24 h a la Parròquia de Santa Maria.

Cagatió! Divendres 25 de 11.30 h a les 13 h a la Plaça de la Vila. Tots els nens i nens podran fer cagar el Tió.

Arribada de Ses Majestats el Reis de l’Orient a la nostra vila. Dimarts 5 de gener a partir de les 18 h. Cal que tots els nens i nenes aneu a rebre’ls amb el vostre fanalet. En acabar la cavalca-da de Ses Majestats el Reis de l’Orient us rebran a la Plaça de la Vila on els podreu lliurar personalment la vostra carta.

EL MASNOUTaller de scrapbook de Nadal. Dissab-te 12 a les 10 h a l’Edifici Centre.

Pessebre al carrer de Sant Rafael. Dilluns 14 a les 9 h al c/ Sant Rafael. Fins al 6 de gener.

Sortida de Prenadal al Baix Camp. Dimecres 16 a les 8 h al Casal de Gent Gran Can Malet (passatge de Marià Rossell, 2, tel. 93 555 47 26).

Contes en llengües d’origen: Julso-ga, un conte de Nadal. Divendres 18 a les 18 h a la Biblioteca Pública Joan Coromines. En aquesta sessió s’expli-carà un conte en suec (amb suport vi-sual i/o traducció), a càrrec de l’Astrid Lindström. En acabar el conte, els in-fants podran dibuixar aquella part de la narració que més els hagi agradat.

Concert de Nadal. Divendres 18 a les 18 h a l’IES Mediterrània. L’Escola Mu-nicipal de Música del Masnou s’estrena cara al públic aquest Nadal. Els grups de l’EMUMM que ja han iniciat les seves activitats (Petits Músics I, II i III, i Forma-ció Bàsica I) faran un breu concert.

Concert de Nadal. Dissabte 19 a les 20 h a la Parròquia de Sant Pere. Tradicio-nal concert de Nadal a càrrec de la Co-ral Xabec de Gent del Masnou. Reper-tori variat de nadales populars catala-nes. Selecció de peces de Händel, amb acompanyament d’orquestra. Concert a benefici de la Marató de TV3.

Sopa de pedres. Dissabte 19 a les 19.30 hores a la Fira d’Artesania de Nadal. Es tracta d’una història que ens fa veure la importància de compartir. A les 12 h es posarà l’olla al foc i hi podeu anar por-tant tot el que vulgueu per fer un caldo: pastanaga, sal, patates, cigrons...

Tabals pels Nadals! Dissabte 19 a les 19.30 hores a la plaça de Marcel·lina de Monteys. Hi haurà un concert de tabals i nadales amb una degustació de “sopa de pedres”.

Fira d’Artesania de Nadal. Dissabte 19 a les 10 h a la plaça de Marcel·lina de Monteys. Fins al diumenge 20 a les 21 h. A més a més, taller de fanalets i xo-colatada.També es recolliran aliments per a Càritas Parroquial del Masnou.

Pessebre vivent. Dissabte 19 a les 18.30 h als Jardins de Can Malet. Dies 19, 20 26 i 27 de desembre, de 18.30 h a 21h. Dia 24 de 00.30 a 2 h.

Concert de Joves Intèrprets. Diumen-ge 20 a les 12 h i a les 17.30 h a Ca n’Hu-met (sala polivalent). Direcció a càrrec de Carme Amo i Anna Remartínez.

La Coral Xabec visita el pessebre del carrer de Sant Rafael. Diumenge 20, 13 h, carrer Sant Rafael. La Coral Xabec cantarà davant del pessebre i dels Reis.

Taller de fanalets per Reis. Diumenge 20 a les 12 h a la plaça de Marcel·lina de Monteys. De 12 h a 14 h i de 17 h a 20 h. Es faran fanalets per anar a rebre Ses Majestats els Reis d’Orient. En aca-bar el taller, hi haurà una xocolatada.

Casal de Nadal. Dimecres 23 a les 8.30 h al Casino del Masnou. Fins al 7 de gener. Adreçat a nens i nenes de 3 a 12 anys. Activitats esportives, tallers, festa d’inflables, cinema, dia del mo-tor, etc. Preu 16 € socis i 20 € no socis. Per a més informació: www.bbactiviti-es.com, albert@bbactivities.com.

XXX Cursa de Sant Silvestre. Diumen-ge 27 a les 11 h al Port Esportiu. Cursa de 8 km amb sortida i arribada al port esportiu i recorrent el passeig Marítim.

A les Barrakades 2010. Festa de Cap d’Any. Divendres 1 de gener a la 1 h a Ca n’Humet. Preu anticipada 10 €, a la porta 15 € (2 combinats o 4 cerveses).

Envelat del carters reials. Els carters re-ials arriben al Masnou per rebre les car-tes dels infants de la vila. Hi haurà narra-ció de contes a càrrec del GAT, dissabte 2 de gener a les 18 h als Jardins dels Països Catalans. Dies 2, 3 i 4 de gener.

Cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient. Dimarts 5 a les 18 h a la pla-ça d’Europa (Port Esportiu). Els Reis ar-ribaran al Masnou amb vaixell i seran rebuts per les autoritats de la vila i els infants guanyadors del Concurs Escolar de Felicitacions de Nadal. Tot seguit, començarà la cavalcada, amb les car-rosses participants. Enguany, la caval-cada finalitzarà als Jardins dels Països Catalans, on els Reis rebran les cartes de la mainada del Masnou. Recorre-gut: plaça d’Europa (port esportiu), Ctra d’Alella, C/ Figueres, carrer de Pau Estapé i Maristany, C/ de Navarra, C/ Primer de Maig, C/ de Lluís Millet, Av. Joan XXIII, plaça Ramón i Cajal, C/ de Pau Casals, C/ de Roman Fabra, C/ de Navarra, C/ de Tomàs Vives, C/ de Sant Felip, C/ Capità Mirambell, C/ de Manila, Jardins dels Països Catalans.

MATARÓPessebres i figures. Del 8 de desem-bre al 17 de gener de 2010 a l’Edifici de la Presó (La Riera, 117). Exposició de diorames i pessebre monumental, que mostra més de 50 diorames i pes-sebres populars amb efectes de llum, so i moviment.

El Poema de Nadal. Diumenge 13 a les 13 h a Les Esmandies Casal de Barri (Rda. de Leopoldo O’Donnell, 94). La clàssica obra de Josep Maria de Sagar-ra serà recitada per Joan Pera i Serra, i comptarà amb la col·laboració de can-tants del Cor l’Aixa d’Arenys de Mar.

Fira Mercat de Pessebres i Orna-ments de Nadal. Fins al 23 de desem-bre a la plaça Santa Anna. De dilluns a dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 21 h. Divendres, dissabtes i festius: de 10 h a 14 h i de 16 h a 22 h.

Concert de Nadal. Dissabte 12 a les 20.30 h al Foment Mataroní. Concert amb el grup instrumental, solistes i cor Ciutat de Tarragona, dirigit pel compo-sitor Néstor Andrenacci. Preu 13€.

Ballada de Nadal. Diumenge 13 a les 12 h a la plaça de Santa Anna. Ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona. Dins dels actes de Mataró, Ciu-tat Pubilla de la Sardana.

Concert de Nadal. Dijous 17, divendres 18 i dll 21 a les 19 h a l’Auditori de l’Aula de Música Masafrets. Concerts d’ins-trument dels alumnes de nivell bàsic i avançat de l’Aula de Música Masafrets.

Concert de Nadal. Dissabte 19, 21.30 h a la Basílica de Santa Maria de Mataró. Tradicional concert de Nadal de l’enti-tat Caixa Laietana, amb La Locomotora Negra i la Polifònica de Puig-reig.

Concert de Nadales. Divendres 18 i dissabte 19 a les 18.30 hores al Casal Nova Aliança (carrer de Bonaire, 25). El grup musical Macedònia animarà especialment els petits i joves de la casa amb un repertori basat en motius nadalencs. Preu 25 euros.

Ens preparem per celebrar el Nadal. Dimarts 22 i dimecres 23 a la Bibliote-ca de Caixa Laietana.

Audició de Nadal. Dimarts 22 a les 19 hores al Casal Nova Alianza (carrer Bonaire, 25). Concert a càrrec dels alumnes de l’Escola de Música del Liceu de Mataró, amb la participació de diferents agrupacions.

Poemes i cançons. Divendres 25 a les 21 hores a la Basílica de Santa Maria. La Capella dels Dolors serà l’escenari del concert especial del dia de Nadal, amb el Cor Madrigalista de Mataró, dirigit per Jordi Guri Saurí i amb Cecília Valls com a solista. Entrada lliure.

Els Pastorets de Mataró. Dissabte 26 de desembre, dimecres 6 i dissabtes 9 i 23 de gener a les 19 h; diumenge 27 de desembre, diumenges 3, 10, 17 i 24 de gener a les 17 h a la Sala Cabañes. Es-pectacle teatral i musical produït per la

TRIBUNAmaresme | 27

Sala Cabañes, en escena des de 1916, declarat Patrimoni Cultural de la Ciu-tat per l’Ajuntament. Conserva les ca-racterístiques originals de l’espectacle escrit a inicis del segle XX, però amb la força i ritme que el fa vigent en l’actu-alitat. Direcció general: Antoni Blanch. Direcció musical: Gemma Sancho. Co-reografia: Dúnia Roig. Preu 12 € platea i llotja, 9 € amfiteatre.

La Nit de Reis d’en Pau. Dimarts 29 a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Fins i tot els Reis d’Orient poden tenir accidents, i tots correm el perill de quedar-nos sense regals. Un vell pesca-dor farà possible que els regals arribin a temps. Conte de la Col·lecció Ginjoler, narrat en llengua de signes i llengua oral. A càrrec de Cesca Mestres Orriols.

Vine a buscar l’Home dels Nassos! Di-marts 29 i dimecres 30 a la Biblioteca de Caixa Laietana.

Arribada dels tres missatgers reials. Diumenge 3 i dilluns 4 de gener de 12 h a 14 h al Parc Central. Arribada de la comitiva dels tres missategrs reials enviats pels Reis d’Orient a les 12 h de diumenge 3 de gener, acompanyats dels seus patges i carters. Els missat-gers arribaran amb cavall (no amb helicòpter). Seran rebuts per l’alcalde de Mataró i el president de l’IMAC. Hi haurà animació infantil mentre duri l’entrega de cartes.

Cavalcada de Reis. Dimarts 5 de gener a partir de les 17.30 hores sortida des de la plaça de Puerto Rico. Recorregut: ronda d’Alfons X el Savi, plaça d’Es-panya, camí de la Geganta, plaça de Granollers, ronda d’O’Donnell, plaça de Manuel Serra i Xifra, camí del Mig, carrer de Miquel Biada, ronda d’Alfons XII, plaça d’Alexander Fleming, camí Ral, la Rambla, plaça de Santa Anna i la Riera fins a la plaça de l’Ajuntament, on els Reis baixen de les seves carrosses i són rebuts a la porta de l’Ajuntament (per la Riera) pel President de l’Insti-tut Municipal d’Acció Cultural. Un cop a dalt de l’Ajuntament són rebuts per l’alcalde i el consistori, i després sorti-ran al balcó de la plaça de l’Ajuntament on l’alcalde els donarà la benvinguda i els tres Reis faran els seus discursos. Tot seguit els Reis sortiran a la plaça de l’Ajuntament i s’acomiadaran.

PREMIÀ DE DALTFira de Nadal. Del 5 al 8 de desembre al parc Felicià Xarrié. Dissabte 5 a les 17 h inauguració de la Fira i Tast de Cava. Cagatió. Dissabte 5 a les 18 h. Diumenge 6 a les 11.30 h Taller infan-

til: Fanalets de Nadal. A les 18 h Taller infantil: Instruments reciclats. A les 19 h Sorteig. Dilluns 7 a les11.30h i a les 17 h Taller infantil: Pintura sobre seda. A les 18:30h Arribada del Pare Noel. Dimarts 8 a les 11.30h i a les 17.30 h Taller infantil: Circuit 4 x 4. A les 19:00h Sorteig.

Concert Coral Primiliana. Diumenge 6 a les 13 h al parc Felicià Xarrié.

Torronada, inici de les Festes Nada-lenques. Divendres 18 a les 18 h a La Benèfica.

Sopar Solidari de Nadal. Divendres 18 a les 20 h a la casa del Terçó.

Sopar de Nadal, Sopar de dones. Divendres 18 a les 21 h a la SC Sant Jaume.

Dinar de Prenadal. Dissabte 19 a La Benèfica.

Cinema de Nadal per a joves: Crepús-culo. Dissabte 19 a les 19 h al teatre de Sant Jaume.

Cantada de Nadales. Dissabte 19 a les 19.30 h a la Parròquia de Santa Maria.

Música d’escena. Dissabte 19 a les 22 h a la Parròquia de Sant Cristòfol. A càrrec de la Coral l’Amistat, la Capella de Música Burés, el pianista Gustavo Legido i l’orquestra de cambra “I Dilet-tanti”. Preu: 8 €. Venda d’entrades 1 hora abans del començament del con-cert a la porta de l’església.

Celebració del Nadal amb les famílies. Cantada de Nadales. Dissabte 19 i diu-menge 20 a les 16.30 h al Casal Benèfic Premianenc. Dissabte 19: cantada de nadales amb l’Agrupació Coral l’Amistat (Cors de Clavé). Diumenge 20: cantada de nadales d’Andalusia, amb el Grup Rociero Romero Marismeño.

Concert de Nadal. Diumenge 20 a les 19 h al Centre Cívic. Banda de Música de Premià de Mar.

Exposició caseta de Nadal. Diumenge 20 a les 18 h a l’espai d’Arts i Lletres. Fins al 7 de gener.

Concert de Nadal de l’Escola Munici-pal de Música. Diumenge 20 a les 17 h al teatre de Sant Jaume.

Pessebre vivent de Premià de Dalt. Dies 20, 26, 27 de desembre i 1, 2 i 3 de gener a la Masia de Can Cisa. A les 18 h primera representació, a les 19 h segona representació.

Concert de Nadal. Dilluns 21, 21 h a l’església de St Cristòfol. A càrrec de les corals de l’Escola Municipal de Música.

Concert de Nadal. Dimarts 22 a les 20h a l’església de Santa Maria. A càr-rec dels grups instrumentals de l’Esco-

la Municipal de Música.

Taller de centres de Nadal. Dimarts 22, 18 h a l’espai d’Arts i Lletres. A càr-rec de la florista Gemma Roig.

Concert de Nadal de la Coral Primilia-na. Divendres 25 a les 20 h a la parrò-quia de Sant Pere.

Concert de Nadal. Divendres 25 a les 21.30 h a l’església de Sant Cristòfol. A càrrec de la Jove Orquestra de Premià de Mar i dels alumnes de l’Escola de Música i Dansa Estudi Teresa Maria.

Concert de Nadal. Dissabte 26 a les 12.30 h davant de l’antic Centre l’Amistat. A càrrec de l’Agrupació Co-ral l’Amistat i de la Cobla Premià. En cas de mal temps, el concert es farà al Centre Cívic.

Inauguració del Pessebre. Dissabte 26 a les 12 h a la Sala de l’Orfeó de la SC Sant Jaume. Fins al 7 de gener.

Recollida de tiquets del dia de Reis 2010. Dissabte 26 de desembre i 2 de gener de 12 h a 14 h als baixos de l’Ajuntament.

Sopar Revetlla de Cap d’Any. Dijous 31 a les 21 h a La Benèfica.

PREMIÀ DE MARFireta d’atraccions. Fins al 5 de ge-ner a la plaça de la Sardana. Jumping (salts amb arnès elàstic), pista ame-ricana (gàbia de pilotes) i Scalèxtric (circuit clàssic).

Exposició col·lectiva de socis de Nadal. De l’11 de desembre fins al 6 de gener a la Sala Premiart. Es posa-ran a la venda els calendaris de 2010 per celebrar els 10 anys de l’Associació d’Artistes, una oportunitat per tenir un record original d’un artista diferent. Sala Premiart.

Cantada de Nadales. Dissabte 12 a les 20.30 h a la Parròquia de St Cristòfol.

Trobada de Nadal per un 2010 millor i en pau. Diumenge 13 a les 12 h al Centre Cívic.

Audicions de Nadal a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal de Música. Dels 16 al 22 de desembre. Dimecres 16: des de les 18 h al Centre Cívic; a les 20.30h, a l’Auditori de l’es-cola. Dijous 17: des de les 18 h al Cen-tre Cívic; a les 20.30h, a l’Auditori de l’escola. Divendres 18: des de les 17.30 h a l’Auditori de l’escola. Dissabte 19: des de les 18.30 h a l’Auditori de l’es-cola. Dilluns 21: des de les 17.45 h, a l’Auditori de l’escola. Dimarts 22: des de les 17.45 h a l’Auditori de l’escola.

Encesa de la il·luminació i inaugura-ció del pessebre dels jardins de Can Roura. Dissabte 19 a les 19 hores a Can Roura.

Cantada de Nadales. 19 de desembre, 19.30 h, a la l’església de Sta. Maria.

Concert de Nadal. A càrrec de la Coral l’Amistat, la Capella de Música Burés, el pianista Gustavo Legido i l’orques-tra de cambra “I Dilettanti”. Direcció de Daniel Antolí. 19 de desembre, 21.30 h, a l’església de Sant Cristòfol. A la sortida hi haurà coca i vi dolç, com ja és tradicional. Preu: 8 €. Organitza: Coral l’Amistat.

Celebració del Nadal amb les fa-mílies. 19 de desembre: cantada de nadales amb l’Agrupació Coral l’Amis-tat (Cors de Clavé). 20 de desembre: cantada de nadales d’Andalusia amb el Grup Rociero Romero Marismeño. Hora i lloc: 16.30 h, al Casal Benèfic Premianenc, tots dos dies.

Sortida a peu i plantada del pessebre a Sant Mateu. Diumenge 20 a les 8 h a la plaça Nova. Es portarà el pessebre a Sant Mateu. A les 11 h plantarem el pessebre i oirem missa a l’ermita de Sant Mateu.

Solidaritat amb la Creu Roja, recolli-da de joguines. Diumenge 20 d’11 ho-res a 14 hores a la plaça de la Sardana. Amb cantada de Nadales en directe i balls populars.

Concurs de Nadal de pesca al llançat. Diumenge 20 a les 9 hores a la platja de l’Ona.

Torneig de Nadal d’Hoquei en Línia. Diumenge 20 de 10 h a 13 h al Pavelló Municipal d’Esports.

Festival de patinatge. Diumenge 20 de 18 h a 21 h al Pavelló Municipal d’Esport.

Malgrat tot...arriba Nadal. Diumenge 20 a les 18.30 h al Patronat Teatre. Lectures dramatitzades de la compa-nyia Dimecresalesnou.

Concert de Nadal. 20 de desembre, 19 h, al Centre Cívic. Banda de Música de Premià de Mar.

Concert de Nadal, a càrrec de les co-rals de l’Escola Municipal de Música. 21 de desembre, 21 h, a l’església de Sant Cristòfol.

Concert de Nadal, a càrrec dels grups instrumentals de l’Escola Municipal de Música. 22 de desembre, 20 h, a l’es-glésia de Santa Maria.

Cinema. Al Centre Cívic. Programació: Dimecres 23 a les 18 h: UP. Dijous 24 a

28 | TRIBUNAmaresme

Sta. Eugènia, 49 · Vilassar de Marmur_vil@telefonica.net

Tels. 93 759 56 59 - 659 59 74 26

CONSTRUCCIONS

MUR-VIL s.l.Rehabilitació d’habitatges i obres novesReparació de façanes

les 12 h: Monsters contra aliens. Dilluns 28 a les 18 h: Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. Dimarts 29 a les 18 h: L’edat del gel 3 (Ice Age 3). Dimecres 30 a les 18 h: Harry Potter i el misteri del príncep. Dijous 31 a les 12 h: Bolt. Dilluns 4 de gener, a les 18 h: Shrek Tercer.

Campus de Nadal d’Hoquei en Línia. Del 23 de desembre al 5 de gener al Pavelló Municipal d’Esports. Dies 23 i 29 de desembre i 4 de gener, de 9 h a 13 h i de 16 h a 18 h. Dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener, de 9 h a 13h.

Contes nadalencs. Dimecres 23 a les 12 h a la Biblioteca Municipal de Can Manent. Contes divertits per compar-tir i conèixer més detalls i històries de l’època de Nadal: Climent el ninot de neu, La història d’una aranya que es va convertir en estel, La venedora de llu-mins, El petit avet i molts més.

Jocs de Nadal. Del 23 de desembre al 5 de gener a la Gran Via. Hi trobareu una selecció de jocs i tallers adreçats a nens i nenes de 2 a 7 anys, sempre dinamitzats per un grup d’especialistes en el món del joc. L’Espai de Jocs funcionarà els dies 23, 24, 28, 29, 30 i 31 de desem-bre, i els dies 2, 3, 4 i 5 de gener. L’horari serà cada dia de 10.30 h a 13.30 h i de 17 h a 20 h (excepte els dies 24, 31 i 5 de gener, dies en què només obrirem al matí). 1 hora o fracció: 3 €. Places limi-tades. Per cada entrada et regalarem un tiquet per a la Fira d’Atraccions.

Fira de Nadal. Fins al 24 de desembre a la Gran via, entre els carrers de la Pla-ça i Dr. Fleming.

Inauguració de l’exposició de diora-mes. Divendres 25 a les 11 h al local del c/ Aurora, 20. Construïts pels membres dels Amics de l’Art Pessebrístic.

Concert de Nadal. A càrrec de la Jove Orquestra de Premià de Mar i dels alumnes de l’Escola de Música i Dansa Estudi Teresa Maria. 25 de desembre, 21.30 h, a l’església de Sant Cristòfol.

Concert de Nadal. A càrrec de l’Agru-pació Coral l’Amistat (Cors de Clavé) i de la Cobla Premià. 26 de desembre, 12.30 h, davant del Centre l’Amistat.

8è Torneig de Nadal de futbol sala. Dilluns 28 de 9 h a 13 h i de 15 h a 23 h al Pavelló Municipal d’Esports.

Torneig de Nadal de tennis taula. Di-lluns 28 i dimecres 30 als locals de l’As-sociació de Tennis Taula (Torres i Bages, 1). Dilluns 28 campionat Benjamí-Aleví de 18 h a 21 h. Dimecres 30 campionat Infantil-Juvenil de 18 h a 21 h.

Taller de Nadal. Dimarts 29 al Museu

de l’Estampació. De 16.30 h a 18.30 h taller de creació de complements de taula de Nadal. Preu: 4 €.

Bàsquet. Dimarts 29 i Dimecres 30 de desembre i dilluns 4 de gener al Pavelló d’Esports. Als matins es faran clínics a càrrec de reconeguts entrenadors i se-ran oberts a tothom. Les tardes es dedi-caran a jornades de tecnificació per als equips de l’Agrupació Bàsquet Premià.

Trenet del comerç. Del 28 de desem-bre al 5 de gener cada dia. Sortida i final de trajecte des de la plaça de la Sardana. De 10 h a 13.30 h i de 17 h a 20.30 h, llevat dels dies 31 de desem-bre (fins les 19 h) i 5 de gener (només al matí).

Mini tennis. Del 29 al 31 de desembre de 10 h a 13 h al Pavelló.

Taller de Nadal. Dimarts 29 al Museu de l’Estampació. De 10.30 h a 12.30 h taller d’estampació d’estovalles de Nadal. Preu 4 € per participant.

Contes sota el tió. Dimecres 30 a les 12 h a la Bibioteca Municipal de Can Manent. Tres històries que ens endin-saran en l’intrèpid món dels perso-natges nadalencs, des del tió fins al trineu del Pare Noel, passant pel geni Fumera.

Pujada al Matagalls. Divendres 1 de gener, després de menjar-nos el raïm, per veure sortir la primera llum de sol de l’Any Nou. Més informació a: www.cepremia.net.

Hoquei en línia per a nens d’entre 4 i 12 anys. Dissabte 2 de gener d’11 h a 13.30 h a la plaça de la Sardana.

Patge Reial. Dissabte 2 de gener de 18 h a 21 h a la plaça de la Sardana.

Contes de Nadal. Dimarts 5 de gener a les 12 h a la Biblioteca Municipal de Can Manent. Arreu del món hi ha diverses maneres de celebrar el Nadal i a través d’aquests contes les coneixerem.

Rebuda popular de Ses Majestats els Reis d’Orient. Dimarts 5 de gener a les 17 h a la plaça Mercè Rodoreda. A les 17.30 h a l’Ajuntament Recepció oficial a Ses Majestats els Reis d’Orient. A les 18.30 h sortida de la plaça Joan Coromi-nes de la Gran Cavalcada de Reis.

Pessebre vivent. Dimarts 5 de gener a partir de les 18.30 h a la plaça dels Països Catalans.

Joguines dels Reis Mags als infants de Premià de Mar. Dimarts 5 de 16 h a 20.30 h a l’escola de la Gran Via. Cal dur el val de color. Tindran obsequi tots els infants de 2 a 7 anys empadro-nats a Premià de Mar.

SANT ANDEUDE LLAVANERES

Espectacle infantil de la xarxa: Conte de Nadal. Diumenge 13 a les 18 h a la Sala Gran del Casal. A càrrec de Sim Salabim. Preu 4 €.

Cantada de Nadales. Dimarts 15 a les 10 h a la Residència Geriàtrica l’Estada. A càrrec d’alumnes de 6è de primària del CEIP Serena Vall.

Cantada de Nadales. Dimecres 16 a les 10 h al Casal de la Gent Gran. A càrrec d’alumnes de P4 i P5 del CEIP Sant Andreu.

Concert de Nadal. Dimecres 16 a les 11 h a la plaça de la Vila. A càrrec d’alum-nes de 1r de primària de les tres escoles de la vila.

Cantada de Nadales. Dijous 17 a les 10 h a l’Escola Bressol Municipal Minerva. A càrrec d’alumnes de P3 del CEIP Sant Andreu.

Cantada de Nadales. Dijous 17 a les 10 a la Llar d’Infants Municipal Sant Nicolau. A càrrec d’alumnes de 2n de primària del CEIP Serena Vall.

Cantada de Nadales. Divendres 18 al matí al Casal de la Gent Gran. A càrrec d’alumnes d’Educació Infantil CEIP La-bandària.

Cantada de Nadales. Divendres 18 al matí a TV Mataró. A càrrec d’alumnes de 3r de primària del CEIP Serena Vall.

Cagatió. Dissabte 19 i diumenge 20 a les 11 hores al centre de la vila. Adreçat als nens i nenes de la vila. Fins a les 13 hores.

Farem cagar el Tió. Diumenge 20 a les 12.30 h a la Sala Gran del Casal.

Inauguració del pessebre. Diumenge 20 a les 12 hores a la Sala de Socis del Casal. Exposició del tradicional pesse-bre de Nadal.

Portada del Pessebre Social al cim del Montalt. Canvi de senyera i llibreta de registre. Diumenge 20 a les 8 h sortida del pati del Casal. Cal portar esmorzar.

Els pastorets. Diumenge 20, a les 18 hores a la Sala Gran del Casal. A càrrec de l’Esguarde i la Inestable del Casal.

Cantada de Nadales. Dilluns 21 al matí al Casal de la gent gran. A càrrec d’alumnes del Cicle Inicial del CEIP La-bandària.

Concert de Nadal. Dilluns 21 a les 18 h al Casal de la Gent Gran. A càrrec d’alumnes de l’Escola de Música de Llavaneres.

Concert de Nadal. Dimarts 22 a les 11.30 h al Pavelló Municipal. A càr-rec de tots el alumnes del CEIP Sant Andreu.

Concert de Nadal. Dimecres 23 a les 19 h a la sala de plens de l’Ajuntament. A càrrec d’alumnes de l’Escola de Mú-sica.

Figures de pessebre, escultures en petit format. Fins el 17 de gener a la Sala d’exposicions del Museu-Arxiu de Llavaneres (Carretera de Sant Vicenç, 14, Can Caralt). Hi participen quinze escultors-figuraires actuals. La mostra permetrà contemplar l’obra personal de cada artista i l’aportació que fan al món del pessebrisme. Dilluns a diven-dres de 17 a 20 hores. Dissabtes d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores. Diumenges i festius d’11 h a 14 hores. Els dies de Nadal, Sant Esteve, Any Nou i Reis es-tarà tancat.

Casal d’art nadalenc. Dies 23, 24, 28, 29 i 31 de desembre i 4 i 5 de gener al Casal de Llavaneres. Modelat i de-coració en fang de diferents peces de Nadal. Guarniments i targetes nada-lenques. Fanalets per a la nit de Reis. Dibuix i pintura. Podeu venir tots el dies o un dia o més. Edats: de 3 a 14 anys.

Anem a veure el pessebre al cim del Matagalls. Diumenge 27 a les 7 hores sortida del pati del Casal. Cal portar es-morzar. Durada 3 h.

Parc de Nadal. Diumenge 27 de de-sembre a les 10.30 hores al Pavelló Municipal. Adreçat a nens i nens de 0 a 13 anys. Tota mena d’activitats i jocs per gaudir de les vacances de Nadal. Horari: de 10.30 a 14 hores i de 16.30 a 20 hores, excepte el 31 de desembre i el 5 de gener, que obrirà en horari de matí. Entrada gratuïta per a menors de 3 anys. Per a la resta 2 euros per mig dia, i per tot un dia 3,50 euros. Abonaments per a 4 dies a 9€, i per a tots els dies del festival 15€. Durada: 27, 28, 29, 30, 31 de desembre i 2, 3, 4, 5 de gener.

Arribada dels Patges Reials. Diumen-ge 27 a les 18 h al parc de Ca l’Alfaro. Vine a lliurar la carta per a Ses Majes-tats d’Orient.

Presentació calendari 2010 Galeria d’art. Dilluns 28 a les 21.30 h a la Sala de lectura del Casal.

Sopar Revetlla de Cap d’any. Dijous 31 a les 21.30 a la Sala Gran del Casal. Sopar de Cap d’Any amb raïm de la sort, cava, cotilló i ball. Places limita-des. Informació a Secretaria del Casal,

T

TRIBUNAmaresme | 29

feiners de 17.30 h a 20.30 h.

Cavalcada de Ses Majestats d’Orient. Dimarts 5, a les 19 h pels carrers de Llavaneres i plaça de la Vila.

SANT VICENÇ DE MONTALT

Exposició La figura entranyable del ca-ganer. Del 6 de desembre al 7 de febrer al Casal de Cultura (plaça del Poble, 6). Col·lecció de 350 caganers cedida per Robert Torns i Terrades. Vigílies de fes-ta i festius: matins, de 12 h a 14, tardes de 16h a 20 h. Més informació: museu.arxiu@santandreudellavaneres.cat.

Exposició Antològica Carratalà. Del 6 de desembre al 7 de febrer al Museu del Pessebre (c/ Sant Antoni, 9). Dels escultors-figuraires Lluís Carratalà i Vila i Montserrat Carratalà i Molleví, amb la col·laboració d’Antoni Pruna i Dangla, deixeble dels escultors.Vigílies de festa i festius de 12 h a 14 h i de 18 h a 20 h.

Concert de Nadal amb els alumnes pe-tits de L’Oriola. Dissabte 19 a les 17.15 h a l’Auditori de l’antiga Escola de Música (Pl. del Poble, 6). A les 18.30 h a l’Església de Sant Vicenç, Concert de Nadal amb els alumnes mitjans i grans de L’Oriola.

Espectacle infantil Un Nadal a Lapònia. Dissabte 19 a les 18 hores al Centre Cívic El Gorg.

Pessebre de Sant Vicenç 2009 Feinejant pel petit Jesús. Del 20 de desembre al 7 de febrer a la Sala 1 de l’antic Casal d’Avis (Av. Verge de Montserrat, 1). Vigílies de festa i festius de 12 h a 14 h i de 18 h a 20 hores.

Exposició Què faré quan sigui gran? Del 20 de desembre al 7 de febrer a la Sala 2 de l’antic Casal d’Avis (Avinguda Verge de Montserrat, 1). Els atifells de l’ofici, Cin-to Rosell i Bentanachs. Figures, Andreu Muns i Fernández. Vigílies de festa i fes-tius de 12 a 14 hores i de 18 a 20 hores.

Cantada de Nadales. Dimarts 22 al matí al Centre Cívic El Gorg. A càrrec dels alum-nes de l’escola.

Espectacle infantil Contes i cançons de Nadal. Dimecres 23 a les 17.30 hores al Centre Cívic El Gorg. A càrrec del gup Bu-fanúvols.

Missa del Gall. Dijous 24 a les 24 hores a l’Església de Sant Vicenç. Amb la par-ticipació de l’Orfeó Parroquial El Delme. Un cop acabada la Missa del Gall Passi del Pessebre de Sant Vicenç 2009, Tast de coca i vi de Nadal, a l’Av. Verge de Montserrat, 1, Sala.

El Tió de Nadal. Divendres 25 a les 12 h a la plaça del Poble.

Revetlla de Cap d’Any. Dijous 31 a les 23 h a l’Envelat. Raïm, cava, cotilló, pastes i molta música amb el conjunt D’Altra Banda. Venda anticipada d’entrades: 17 i 18 de desembre, de 9 h a 13 h a l’Ajunta-ment. Preu entrada 10 €.

VILASSAR DE DALT

Fira de Santa Llúcia. Dissabte 12 i diu-menge 13 a Riera Salvet. Obertura: dis-sabte a les 17h. Inauguració: diumenge a les 10.30 h.

Cagatió. Diumenge 13 d’11 h a 13 h a Ri-era Salvet.

Patge Reial. Diumenge 13, 17 h a 18.30 h.

Acte conjunt de Nadal de l’Aula Munici-pal de Música i el Centre de Dia de Can Rafart. Divendres 18 a les 17 hores a Casa de Can Rafart.

Sopar jove de Nadal. Divendres 18 a les 20 hores a l’Espai Jove. Vine a celebrar el Nadal amb tots nosaltres. Porta un plat, tres amics, ganes de gresca i molts riures.

Casal de Nadal. Dies 23, 24, 28, 29, 30 i 31 de desembre i 4 i 5 de gener al CEIP Sant Jordi. Inscripcions fins al 18 de de-sembre al Cau Jove.

Estades Esportives de Nadal. Dies 23, 24, 28, 29, 30 i 31 al Pavelló Municipal Toni Sors. Inscripcions fins al 18 de de-sembre al Pavelló Municipal Toni Sors.

Pessebre vivent del Club d’Esplai. Di-jous 24 a les 18.30 hores.

Inauguració del XXXVè Pessebre Mo-numental de Can Banús. Nit de Nadal (després de la Missa del Gall). Del 25 de desembre al 17 de gener al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (c/ Marquès de Barberà, 9). Horaris: dissabtes, diu-menges i festius de 12 h a 14 h i de 18 h a 20.30 h (31 de desembre i 5 de gener tancat a la tarda).

Exposició de pessebres del món de la col·lecció Glòria Roig. Del 25 de desem-bre al 17 de gener al Museu Arxiu Mu-nicipal de Vilassar de Dalt (c/ Marquès de Barberà, 9). Horaris: dissabtes, diu-menges i festius de 12 h a 14 h i de 18 h a 20.30 h (31 de desembre i 5 de gener tancat per la tarda).

Els Pastorets de Vilassar, el Ternal Tea-tre. Dissabte 26 i diumenge 27 a les 19 h al Teatre La Massa. Preu 10€.

Sopar i Festa de Cap d’Any. Dijous 31 al Casal Gent Gran de Can Rafart.

Tradicional Concert d’Any Nou. Diven-dres 1 de gener a les 19 h al Teatre La Massa. Amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Preu 20 €.

Visita dels Patges Reials del Reis D’Ori-ent. Dissabte 2 de gener de 18 h a 20 h al local social del carrer Mediterrani.

Cavalcada de Reis i concurs de fanalets. Dimarts 5 de gener a les 17.30 h sortida des de l’Hospital de Sant Pere. Arribada a Plaça a les 19 h. Els Reis Mags d’Orient arribaran a Vilassar de Dalt el dia 5 de gener. Feu el vostre fanalet per acompa-nyar-los pels carrers de la vila i participeu en el concurs.

Cavalcada de Reis. Dimarts 5, a les 18 h des del Camí del Padró.

VILASSAR DE MARFira de Nadal. Dissabte 12 i diumenge 13 al Nucli antic. Dissabte de 10 h a 14 h i de 17 h a 20.30 h i diumenge de 10 h a 14 h.

Pintada de nadales per a infants. Dis-sabte 19 a les 11 h a Vilassart (Narcís Monturiol, 23).

Cantada de nadales. Dissabte 19 a les 19 h a Vilassart (Narcís Monturiol, 23). A Càr-rec del Grup Musical Juvenil de la Conxita Romaguera, amb alumnes de Vilassart.

Trenet de Nadal. Del 19 al 24 de desem-bre, del 28 al 30 de desembre i del 2 al 5 de gener. L’associació de comerciants de Vilassar de Mar us convida a passejar pels carrers de Vilassar amb el trenet de Nadal. Els tiquets per pujar gratuïtament els tin-

dreu comprant a les botigues associades.

Concurs d’aparadors. Els aparadors de les botigues associades a Vilassar Comerç s’engalanen encara més aquest Nadal. Els dos millors aparadors seran premiats per l’Associació de Comerciants. 20 de desembre: valoració del jurat del con-curs.

Programa especial Parlant de tot de Vilassar Ràdio des del carrer amb motiu de Nadal. Dimarts 22 de 10 a 13 hores.

Fes la teva postal de Nadal, mentre esperes per fer cagar el tió. Dijous 24 de desembre a les 17.30 h a la plaça de l’Ajuntament. A càrrec de la companyia Tanquam Espectacles.

Cagatió. Dijous 24 a les 18 h a la Plaça de l’Ajuntament. A càrrec de la companyia Tamquam Espectacles.

Nit de Cap d’Any a Vilassar de Mar. Di-jous 31 a partir de la mitjanit al Pavelló Municipal d’Esports. Amb l’Orquestra Cimarrón.

Fes el teu fanalet. Diumenge 27 a les 11 h a la plaça de l’Ajuntament. Fes el teu fanalet per guiar a S. M. els Reis d’Orient i aconseguir que portin els seus regals mentre esperes el Carter Reial. A Càrrec de l’Obrador Produccions.

Vine a rebre el Carter Reial de S. M. els Reis d’Orient. Diumenge 27 a les 12 h a la plaça de l’Ajuntament.

Arribada de SS MM els Reis d’Orient. Dimarts 5 a les 17.30 hores sortida del Polígon Industrial Els Garrofers. Recorre-gut: 18.15 hores Casal de Curació, 19 h Casa Pairal, 19.45 hores Església i 20.15 plaça de l’Ajuntament.

30 | TRIBUNAmaresme

Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat esperança · Pau felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperançaPau · felicitat · esperança · Pau · felicitat · esperança · Pau · felicitat

TRIBUNA maresmemesames

BON NADAL

TRIBUNAmaresme | 31

RUTES DEL PATRIMONI

Un itinerari modernista pel MaresmeLa fotògrafa Marga Cruz i el periodista Pep Andreu són els autors del llibre Modernisme al Maresme, l’arquitectura entre dos segles. El llibre mostra un itinerari fotogràfic per l’arquitectura modernista de la comarca i en desco-breix espais inèdits. La seva publiació ha comptat amb el suport de Caixa Laietana i nombroses institucions de la comarca. Amb motiu de la publica-ció del llibre, Cruz i Andreu han elaborat per a aquesta edició de TRIBUNA Maresme un itinerari que ens acosta al Modernisme més autòcton, un tast del llibre per als nostres lectors.

Quan es vam posar a fer aquest llibre, la primera sorpresa va ser la manca de do-cumentació sobre el patrimoni moder-nista de la nostra comarca. L’inventari oficial de la Generalitat de Catalunya manté edificis catalogats com a moder-nistes que ja no existeixen, i en moltes fitxes hi ha rectificacions i esmenes fetes amb llapis que contradiuen anteriors catalogacions de diferents especialistes. Els ajuntaments tampoc no disposen de massa documentació i en molts casos hem tingut la sort d’estar assessorats

per historiadors i arxivers locals i veïns apassionats de la conservació del patri-moni.

La segona gran sorpresa és la gran quantitat d’edificis i elements moder-nistes que té la nostra comarca. En el llibre n’hem referenciat gairebé 300, i segur que ara encara en trobaríem més. L’abundància de patrimoni modernista s’explica per tres motius. En primer lloc, per la construcció de la primera línia de ferrocarril de la Península, que va per-metre a les classes benestants barceloni-

nes d’aixecar cases d’estiueig prop de la capital. Fins llavors, les distàncies entre Barcelona i les poblacions d’estiueig es mesuraven amb el temps que es trigava fent el viatge amb carro. En segon lloc, pel retorn dels maresmencs que havien marxat a Amèrica amb la idea de fer-se rics. Els que ho aconseguien –els indians o americans– tornaven al poble i es feien fer una casa ben vistosa, per mostrar-se davant la resta de veïns d’acord amb el nou estatus econòmic que havien ad-quirit. I per últim, mercès a la burgesia

local, als nous empresaris que es feien rics amb al revolució industrial. Aquests, no només aixecaven cases modernistes, sinó que també encarregaven als arqui-tectes d’aquest moviment que projec-tessin les seves fàbriques. I una darrera constatació: no existeix un sol moder-nisme, un modernisme en estat pur. El modernisme és molt eclèctic i té moltes variants i influències.

Com que és impossible resumir les 295 referències del nostre llibre, n’hem fet una tria, una petita mostra. Hem combinat alguns exemples populars amb altres de més desconeguts. De fet, el llibre és una combinació de les dues ca-suístiques. Això sí, hem defugit els casos més coneguts i paradigmàtics. Canet de Mar, Mataró i Argentona són tres pobla-cions de renom modernista i tenen edi-ficis emblemàtics prou reconeguts. Hem cregut que, per aquest article, era millor destacar altres casos menys coneguts.

Text: Pep AndreuFotos: Marga Cruz

Les parades del Mercat del Masnou us desitgem unes

bones festes i un feliç any nou

32 | TRIBUNAmaresme Ruta modernista

El Maresme Nord té una gran di-versitat de referències estilístiques modernistes. Malgrat de Mar, per exemple, és tota una descoberta. Té algunes cases que són una delícia, molt coquetes. Són edificis modernistes amables, d’abundants i dolces línies corbes. A la fotogra-fia (1) apareix un detall de la casa Enriqueta, on es pot veure la seva elegància decorativa amb motius vegetals, les esmentades corbes i la vivesa de color, especialment del blau.

La figura del drac és tot un símbol de la Renaixença i del movi-ment modernista. Inspirats per na-tura, la llegenda de Sant Jordi i per l’obra L’Atlàntida, de Verdaguer, en què apareix un drac alat guardant l’hort de les taronges d’or, mort per Hèrcules, els arquitectes mo-dernistes van incorporar aquesta figura mitològica a la gran majoria de les seves obres. El Maresme no n’és cap excepció. Tenim dracs a pràcticament tots els municipis. N’hi ha a les teulades, a la forja de finestres i balcons, presidint columnes i servint de picaportes. Dracs i més dracs. I tots ells d’una gran bellesa estilística i decorativa. A la fotografia (2) en teniu un que s’està dalt d’una capelleta en un xamfrà del carrer Jovara de Calella.

Entrar en edificis modernistes

de titularitat pública és una tasca relativament fàcil. El repte és acon-seguir que s’obrin les portes d’una casa particular. Fent aquest llibre hem tingut el privilegi de poder en-trar en alguns espais monumentals i preciosos. Aquest és el cas de vil·la Cristina, a Arenys de Munt, tota una petita joia modernista del Ma-resme. La càmera de la Marga va captar moltes imatges esplèndides: els grans vitralls i sostres decorats, les làmpades de ceràmica (encara originals)... I a l’exterior, els detalls

de forja i ceràmica al voltant de la façana. Una casa petita, encercla-da, com un pastís. Una casa que és tota una joia. (foto 3)

Mantenir aquestes magnífiques cases modernistes exigeix un pres-supost extraordinari. Moltes de les fortunes que van fer aixecar aques-tes cases, s’han esmicolat amb els anys, repartides entre els nombro-sos hereus o perdudes en un dalta-baix econòmic. Avui, els casals mo-dernistes es conserven, bé perquè han passat a mans d’institucions bancàries –la casa Coll i Regàs, de Mataró, és la seu de l’Obra Social de Caixa Laietana–, bé perquè es dediquen al sector de l’hostaleria –com és el cas de la magnífica casa Roura, de Canet, reconvertida en un restaurant d’estimable cuina–, o bé perquè el sector públic se n’ha fet càrrec. Són molts els exemples d’antigues mansions de famílies benestants que avui pertanyen a ajuntaments, diputacions o la mateixa Generalitat. Aquelles cases de senyors, ara són biblioteques, casals, sales d’exposicions, ajunta-ments... El que era només de pocs privilegiats, ara és d’ús públic, a l’abast de tothom. A la fotografia (4) destaquem una casa de Sant Andreu de Llavaneres. Era l’antiga casa d’estiueig del pintor canari Nicolás Alfaro Brieva. Va passar llargues temporades a Barcelona i es va enamorar del paisatge i la tranquil·litat de Llavaneres. Aquí hi passà molts estius i hi tenia també

el seu estudi de pintor. Ca l’Alfaro acull actualment dependències mu-nicipals, una sala d’exposicions, i els seus magnífics jardins han es-devingut un parc públic.

Can Nadal, a Caldes d’Estrac, és l’exemple de l’edifici de pro-pietat particular que viu sota els efectes del canvi econòmic sofert al llarg del segle vint. Va ser una de les primeres cases modernistes que es van construir a Caldetes. La va fer aixecar el periodista Joaquim Maria de Nadal, que va ser cronista oficial de Barcelona i secretari de Francesc

Cambó. Nadal passava els estius a la plàcida Caldetes. En un dels seus llibres, Un tros de Barcelona, descriu la concorreguda vida social que va viure aquesta vila maresmenca a finals del segle XIX i començaments del XX, quan l’Hotel Colon era un casino que atreia la societat benes-tant i intel·lectual del país i part de l’estranger. La casa, ara necessitada d’algunes reformes, continua en mans de la família Nadal. Durant la segona meitat del segle XX es va construir un pont de l’N-II, just al davant de les finestres de la casa, que tapava la magnífica vista del mar i contaminava acústicament la casa. A partir d’aquell moment, Can Nadal va perdre bona part del seu idíl·lic encant. Tot i així, encara conserva l’encant de casal senyo-rial. D’estil neomudèjar, destaca

amb detalls de ceràmica i fusta en portes i finestres. (foto 5)

La majoria dels grans noms de l’arquitectura modernista han treballat a la comarca del Mares-me, fins i tot hi ha tingut estrets lligams. Josep Puig i Cadafalch era fill de Mataró i estiuejava a Argentona. Lluís Domènech i Montaner tenia casa i estudi a Canet de Mar, ja que la seva mare i la seva dona eren filles d’aquesta vila modernista. Antoni Gaudí es va enamorar d’una mestra mataro-nina, Pepeta Moreu i, tot i que va rebre carbasses, va projectar una nau i uns sanitaris per a la coopera-tiva tèxtil La Obrera Mataronense. La llista és llarga. Citarem només

1

2

3

4

L’ITINERARI

5

6

TRIBUNAmaresme | 33

un altre arquitecte, el vilassarenc Eduard Ferrés i Puig. Va treballar d’arquitecte municipal en diver-sos municipis de la comarca, va projectar hotels a l’estat espanyol, Portugal i altres països europeus. Al llarg de la seva carrera va evolu-cionar enormement des del punt de vista estilístic. En una primera etapa, Ferrés tenia moltes influ-ències dels seus mestres moder-nistes, molt inclinats pel medieva-lisme. D’aquesta època és la casa de la fotografia (6), Can Bassa, feta per encàrrec del comerciant Pere Sitges Bassa. Més endavant, Ferrés i Puig es va inclinar cap a les formes més dolces de la variant vienesa del modernisme, anome-nada secessionisme. A Vilassar de

Mar hi ha diverses mostres de l’art d’Eduard Ferrés i Puig.

A Vilassar de Dalt destaca el Te-atre de La Massa, una obra única a Catalunya. No és pròpiament modernista, però pertany a l’èpo-ca i és difícilment classificable. És una obra projectada per Rafael

Guastavino Moreno, arquitecte nascut a València, d’avi italià i format a Barcelona. Va fer la seva gran obra catalana a Vilassar de Dalt. Després d’aixecar el Teatre La Massa, va marxar als Estats Units, lloc on es guanyaria el nom d’arquitecte de Nova York –així ho manifestava el diari The New York Times el dia de la seva mort. Guas-tavino va revolucionar la tècnica constructiva de la volta catalana, millorant-la amb l’ús del ciment. El Teatre de La Massa té una cú-pula immensa, de 17,5 metres de diàmetre. És única a Catalunya. Ara, el nom de Guastavino i la seva obra vilassarenca està sent justa-ment reivindicada. (foto 7)

El Maresme ha estat històrica-ment terra de bons vins. Alella, amb la seva denominació d’ori-gen, manté el prestigi d’aquests caldos. En molts territoris vitiviní-

coles de Catalunya, arquitectes moder-nistes van projectar cellers que estan considerats autèn-tiques catedrals del vi. Alella no s’escapa d’aquesta carac-terística. L’antiga cooperativa Alella Vinícola, avui Alella Vinícola Can Jonc, es

va aixecar l’any 1907 a la cèntrica rambla d’Àngel Guimerà. L’interior és modernista i la façana principal, noucentista. L’autor, però, és el mateix: Jeroni Martorell Terrats. Entre un projecte i l’altre hi ha bastants anys de diferència, els su-ficients perquè l’arquitecte hagués fet un canvi professional estilístic. L’espai interior està format per diverses naus d’obra vista, amb un conjunt de grans arcades. El celler sorprèn per la seva grandària i els arcs, però també per l’entrada de llum natural. Si es visita en el moment oportú, es poden con-templar els magnífics rajos de sol il·luminant l’espai. (foto 8)

Bastants edificis modernistes

7

que havien estat cases senyorials han esdevingut residències geriàtri-ques. Un d’aquests casos el trobem al Masnou. Ca l’Aymà, avui resi-dència Bell Resguard, es va constu-ir l’any 1907 com a casa d’estiueig d’una família benestant. L’edifici està concebut com si fos un castell, d’aquí el nom popular amb què es coneix a la vila del Masnou, l’anomenen “El Castellet”. La casa està formada per diversos cossos coronats amb una vistosa cornisa i els merlets característics d’un castell. És molt original la tribuna del primer pis, adossada a l’escaire que formen els dos cossos de la façana principal, amb uns esplèn-dids vitralls. (foto 9)

8 9

Ruta modernista

34 | TRIBUNAmaresme

RUTES DEL PATRIMONI

Alella recorda el pedagog universal amb un itinerari pel municipi

Una ruta teatralitzada per recordar Ferrer i GuàrdiaEl pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l’Escola Moderna, és un ale-llenc universal. El passat 13 d’octubre van complir-se 100 anys del seu afusellament en un procediment injust que va tenir re-percussió internacional.

Alella va recordar-lo dedicant les VIII Jornades Ferrer i Guàrdia d’innovació pedagògica a debatre el seu pensament i donar a conèixer la seva aportació a la creació de l’Escola Moderna.

En paral·lel a les jornades, també va po-der-se veure una exposició a Can Manyé en la qual es va mostrat material docu-mental relacionat amb Ferrer i Guàrdia: les seves llibretes de notes, el testament, una fotografia existent del seu judici, pòs-ters, llibres i comentaris de destacades personalitats que van arribar a parlar-ne com ara Jack London, Anatole France, Piotr Kropotkin, Albert Camus, el poeta Joan Maragall, que va demanar el seu in-dult...

D’altra banda, per acostar la seva figura a tothom, l’Ajuntament d’Alella també va preparar un itinerari teatralitzat que va fer-se els dies 31 d’octubre i el 7 de no-vembre. Així, partint de la Biblioteca Fer-rer i Guàrdia, nombroses persones van poder seguir un recorregut per diversos indrets del municipi vinculats a la trajec-tòria vital del pedagog i en el qual actors del poble li van donar vida, com pot veu-re’s en les fotos que acompanyen aquest article. Un viatge vital que va des de les seves innovadores tasques escolars fins a una injusta persecució i empresonament per morir afusellat.

“No puc continuar, em prenen la vida”, són paraules del pedagog al darrer paràgraf del seu testament. Ferrer i Guàr-dia va morir víctima d’un procediment execrable i per les seves idees avançades que van xocar contra forts interessos del moment. La seva mort va aixecar un clam i el seu llegat encara perdura. A.C.

Diverses imatges de la ruta teatralitzada i l’exposició sobre Ferrer i Guàrdia que va iniciar-se a la biblioteca que porta el seu nom i concloure a l’ajuntament d’Alella.

TRIBUNAmaresme | 35

36 | TRIBUNAmaresme

ART I CULTURA

Viatjant pel segle XX a través de les postals

El Museu Arxiu de Santa Maria exposa fins al 19 de gener de 2010 prop de 1.000 postals. La mostra, Els fons del Museu Arxiu: Col·leccions de postals, es va inau-gurar el passat 19 de novembre i ha anat a càrrec d’Andrés del Castillo, autèntica alma mater de l’arxiu de prop de 40.000 postals que custodia l’entitat.

Lluís Adan, Joan Castellà i Josep Ro-vira s’han encarregat de la part tècnica, muntatge i realització de la mostra. I aquesta cronista accidental, que aviat farà 12 anys que és membre de l’equip d’investigació del Museu Arxiu, també ha tingut participació activa en aquesta exposició, organitzant-la, dissenyant-la, seleccionant-la i col·locant les postals.

L’abast de la temàtica de les col-leccions de postals és tan extensa que ha estat impossible trobar un eix central per determinar una sola mostra. Per això s’han seleccionat les postals seguint l’or-dre alfabètic i col·locant-les en més de 20 plafons expositors.

No ha d’estranyar, doncs, als visitants, que gats i gossos siguin al costat de pa-radors nacionals, que jugadors de futbol convisquin amb vestits regionals de la Bretanya francesa o que postals del Con-grés Eucarístic del 1948 formin part d’un plafó juntament amb entitats bancàries o quadres mèdics. Però també hi ha uni-formes militars, publicitat i propaganda, fires i exposicions, plats típics, i un llarg etcètera.

Tampoc s’ha trobat convenient datar les postals, ja que moltes no porten data. N’hi ha del 1905 fins l’actualitat.

Marta Teixidó

Caixa Laietana exposa els treballs de 99 artistes amb la mostra ‘09 09 09’

Foto

: Con

xi D

uro

Foto

: Mar

ta T

eixi

dó

La sala d’exposicions de Caixa Laieta-na, a Mataró, va acollir del 9 de novem-bre al 9 de desembre una de les mostres més originals que s’han fet a la capital del Maresme en els darrers temps. Es tracta de 09 09 09, produïda per Els

n9u n9us, coordinada per M. Dels Àn-gels Ballbé, J.M. Calleja, Neil Harbis-son, Albert Ibanyez i Moon Ribas i inte-grada per diverses propostes. Precisa-ment, una d’aquestes va ser l’exposició organitzada per Caixa Laietana, que va

comptar amb el suport de l’Institut Mu-nicipal d’Acció Cultural.

09 09 09 va reunir el treball de 99 creadors de la ciutat de tots els camps, que van fer un poema objecte al voltant d’una nou dins una capsa de plàstic. Tot plegat, un arriscat joc de suggestions al voltant del número 9.

Així, el punt d’arrencada de la mostra va ser el dia 9 d’octubre de 2009, amb una exposició col·lectiva al carrer Nou de Mataró i la intervenció del cantant Pau Riba.

Posteriorment, per inaugurar l’expo-sició dels treballs artístics a la Sala de Caixa Laietana, es va comptar amb la intervenció del músic Josep Puntí.

El 09 09 09 també ha deixat un lle-gat en format de paper imprès. Es trac-ta d’un catàleg del qual s’han fet 999 exemplars i que recull el testimoni fo-togràfic de l’activitat i alhora inclou tex-tos de Pilar Bonet i Josep Puntí.

Redacció

La Fundació Palau exposa una col·lecció inèdita de 120 dibuixos de l’‘Alquimista’

La Fundació Palau de Caldes d’Estrac exposa fins al pròxim 7 de març del 2010 una col·lecció inèdita de 120 di-buixos del poeta Josep Palau i Fabre, conegut com “l’Alquimista” de la pa-raula. Es tracta, segons el director de la Fundació, Josep Sampere, d’una ex-posició “eclèctica” que es remunta als dibuixos que va col·leccionar el pare del poeta, Josep Palau i Oller, fins al fons documental del mateix Palau i Fabre, oferint un ventall artístic interdiscipli-

nari de tot el segle XX. El comissari de l’exposició, Joan Abelló, destaca l’obra d’artistes com Josep Mompou, contemporani de Palau i Oller, o Joan Miró i Joan Rebull, per la relació que van tenir amb Palau i Fabre.

La Fundació Palau és un dels es-pais culturals més emblemàtics del Maresme. A més de la promoció del seu propi fons, divulga l’obra de Josep Palau i propostes culturals de nivell en el camp de les arts. ACN.

TRIBUNAmaresme | 37

MATARÓ

El Concert de Nadal reuneix la Polifònica de Puig-reig i La Locomotora Negra

La doble actuació es farà a Santa Maria i tindrà caràcter benèfic

El tradicional Concert de Nadal de Caixa Laietana enguany es farà el dis-sabte 19 de desembre, a 2/4 de 10 de la nit, a la Basílica de Santa Maria de Mataró. Les obres al Teatre Monu-mental han imposat el canvi d’esce-nari i de format d’un acte cultural que aposta perquè dues prestigioses for-macions de caire ben diferent, com la coral Polifònica de Puig-reig i La Lo-comotora Negra, acostin al públic el seu repertori de músiques i de ritmes nadalencs.

D’altra banda, el concert s’ha subti-tulat “Un cant per la pau i la solidari-tat” amb l’objectiu de destacar el seu caràcter benèfic, ja que els ingressos es destinaran a dues entitats assisten-cials de Mataró que atenen persones necessitades. Es tracta, en concret, de Caritas i la Fundació Sant Joaquim, la cuina i menjadors econòmics del Camí Ral, des de fa 100 anys a càrrec de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Des del passat 1 de desembre, ja es poden adquirir les entrades per al concert al preu de 5 euros, mitjançant el Servei Entrades de Caixa Laietana.

UN REPERTORI AMB TRADICIÓ I MODERNITATEl Concert de Nadal s’ha estructu-rat en dues parts diferenciades. Una, amb els cants nadalencs i les versions i adaptacions de temes clàssics i po-pulars a càrrec de la coral que dirigeix Ramon Noguera. També es comptarà, però, amb l’original i personalíssima contribució al Nadal, amb cançons de referència tradicional com El Noi de la Mare, Les dotze van tocant, Santa Nit, El desembre congelat, Campana sobre campana o Fum, fum, fum, entre d’al-tres, que interpretarà la Big Band per excel·lència. I tampoc no hi faltaran negres espirituals, gospel song i com-posicions que s’inspiren en la música sacra d’aquells inoblidables concerts de Duke Ellington a Santa Maria del Mar, a Barcelona. Redacció

DES DEL MERCAT DE LA PLAÇA DE CUBA US

DESITGEM UNES BONES FESTES

38 | TRIBUNAmaresme

OPINIÓ: LA CORRUPCIÓ A CATALUNYA

Corrupció pública i corrupció privada

Diu el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat que el 73,5% dels ciutadans opina que la corrupció és un fet genera-litzat en els partits polítics. Ho reflecteix així una enquesta publicada el passat mes de febrer i elaborada molt abans d’esclatar els dos casos de corrupció que han pertorbat la pau catalana. Pot ser un missatge premonitori que ens aconsella fer neteja política i esperona a començar de zero i girar el mitjó per recuperar la confiança perduda.

El cas Pretòria, malgrat els intents d’arraconar-lo com a gruix d’hemerote-ca, l’haurien d’entomar com una d’aque-lles ocasions que et brinda la vida per virar a nou rumb. La credibilitat dels po-

lítics està sota mínims i els calen mesu-res creïbles per retrobar-la. Ara per ara és inoperant incrustar-nos missatges so-bre la presumpció d’innocència, ferides a l’honor o de lacrimògens culpables de telenotícies. No ens fa cap falta una excu-sa per justificar la desafecció dels ciuta-dans amb els polítics. Hi és i prou.

Per girar el mitjó no calen bones in-tencions, calen mans netes. No és sufici-ent castigar els corruptes sense expan-dir la pena a tots aquells que emparen fets il·lícits sense denunciar-los. S’ha de perseguir rigorosament les autoritats, els funcionaris, els jutges, els fiscals, els periodistes, i tot càrrec que silenciï la mínima infracció en el seu entorn. No

Per començar a treure l’entrellat dels escàndols recents de corrupció que han afectat tant a institucions culturals -Or-feó Català- com a alguns càrrecs públics rellevants -Santa Coloma, Sant Andreu de Llavaneres-, primer de tot cal posar de manifest que en els últims anys hem estat immersos en unes polítiques eco-nòmiques i uns valors socials que abona-ven l’especulació, l’enriquiment fàcil, “el pelotazo”. La societat -i no sols les insti-tucions polítiques- es va abonar a l’eco-nomia especulativa, centrada en promo-cions urbanístiques i immobiliàries que, en alguns casos, no es justificaven per l’obtenció de finalitats socials, sinó per la mera expectativa de la multiplicació de preus.

Això ha estat possible perquè la legis-lació urbanística espanyola, a partir de la reforma impulsada pel govern d’Aznar a finals dels anys 90, va facilitar l’apropi-ació privada de la major part dels incre-ments de valor del sòl resultants d’opera-

cions de requalificació urbanística, amb modificacions de planejament i convenis urbanístics poc clars. El mateix podem dir de les grans inversions en obres públi-ques que atreien empreses importants en busca de beneficis superiors als que seri-en normals. Sense que serveixi d’excusa, el cert és que al darrere -o al davant- de tot polític corrupte hi un corruptor pri-vat que és qui fa el negoci valent-se de la manca d’escrúpols i la pretesa impunitat d’alguns -pocs, afortunadament- respon-sables polítics que han traït el seu com-promís amb els electors i la seva respon-sabilitat amb la seva ciutat.

Però dit això, també cal dir que si s’han pogut donar aquests casos, ni que siguin pocs -afortunadament- és perquè en els últims anys la vida política municipal, i també la de nivells superiors, ha patit una considerable degradació de la qua-litat democràtica. La participació dels ciutadans i ciutadanes en la vida políti-ca local, de forma organitzada, ja sigui a

través dels partits polítics, de les agrupa-cions o associacions veïnals, etc, s’ha afe-blit o s’ha limitat a reivindicacions molt particulars, molt limitades a interessos territorials o sectorials... S’ha anat pro-duint un preocupant fenomen de “pro-fessionalització” de la política i d’alguns partits, especialment els que tenen més poder i més representants, que deixen d’estar controlats per les bases militants i ciutadans per dependre més dels grups dirigents. Hem vist com moltes vegades, persones preparades i amb més vocació de servei públic fugen de presentar-se a les eleccions municipals per no ficar-se en “problemes” o per no patir desquali-ficacions i desprestigi pel simple fet de “fer de polítics”!!! Qui ho havia de dir?… Quan els ciutadans es desentenen de la política, quan els millors es queden a casa, hi ha més possibilitats que pocs “maneguin” els interessos generals en benefici de pocs.

Per això, a part que la justícia actuï,

que els responsables paguin les seves culpes, cal canviar les maneres de fer: cal anar a un urbanisme diferent, en què les plusvàlues generades per l’acció pública reverteixin en un percentatge superi-or en la comunitat; però, sobretot, cal ampliar els mecanismes de participació democràtica, d’informació i debat ciu-tadà, de transparència en els partits i en les institucions... Els problemes de la de-mocràcia sols s’arreglen amb més demo-cràcia. Si no ho fem així, si els ciutadans i ciutadanes no s’impliquen en la gestió i control dels interessos públics, acaben manant personatges populistes, dema-gogs que tot criticant “la corrupció dels polítics” es fan amos de la caixa i de la voluntat dels ciutadans.

Girar el mitjós’hi val el corporativisme. No s’hi val afanyar-se en la reconciliació amb els enemics per silenciar la crisi i crear lleis a corre-cuita.

La solució té un cost polític molt ele-vat, però la confiança no es recupera amb diners, projectes faraònics o juraments d’honorabilitat. Cal imposar ajunta-ments transparents, desvelar secrets i comissions obscures. Cal esbrinar el fi-nançament dels partits. Cal saber quin empresari col·labora econòmicament en la campanya electoral de l’alcalde i a canvi de què. Cal que el poble s’informi sobre què desenvolupa un promotor. Calen registres municipals transparents sense el topall de la burocràcia. Cal que

els electes ensenyin el sobre de la nòmi-na, amb dietes i, si escau, jurar la decla-ració de bens.

Ens cal, a la fi, assolir la puresa demo-cràtica, perquè a partir d’ara el polític no en tindrà prou amb semblar honrat, sinó que caldrà que ho demostri. Però no s’ho prenguin a nivell personal; és hora de pagar els efectes col·laterals de la cor-rupció.

Fede CedóCorresponsal del Maresme. El Periódico

Salvador Milà

Diputat del grup parlamentari ICV-EUiA

TRIBUNAmaresme | 39

40 | TRIBUNAmaresme

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

125 anysd’història

El Centre Catòlic, continuador del “Círcol Catòlic d’Obrers de Mataró” inaugurat el primer de novembre de 1884, commemora enguany el 125è aniversari. Sens dubte, una efemèride que entenem que val la pena recordar i que hem de saber valorar, ja que trobar enti-tats d’aquest calat no sol ser massa freqüent avui dia.

Cent vint-i-cinc anys després, aquella iniciativa que naixia amb l’esperit d’oferir un espai de lleure i cultura a la joventut de casa nostra, seguint el model d’altres centres so-cials de l’època, segueix vigent, per-què ha donat resposta adaptant-se a les circumstàncies i exigències de la nostra societat.

Al llarg de tots aquests anys, amb el parèntesi del període de la Guer-ra Civil, l’entitat ha mantingut viu el seu esperit fundacional.

Molts han estat els joves mata-ronins que han participat en al-guna de les activitats que porten a terme les diferents seccions del Centre. Alumnes que s’han format a l’Escola Balmes, esportistes que han militat en els diferents equips de bàsquet de la Unió Esportiva Mataró, directors, actrius, actors i tècnics que han fet possible que Sala Cabañes, la secció teatral del Centre, és convertís en un referent en el món escènic amateur.

Cent vint-i-cinc anys d’història que posen de manifest que a casa nostra és possible aconseguir una continuïtat quan el projecte és co-herent i ha comptat i compta amb persones que hi dediquen temps, imaginació i esforç.

Manuel Roca i CuadradaPeriodista

Una oportunitat per al paísEl passat 13 de setembre a Arenys de Munt es va produir un fet que podria arribar a ser transcendent per al futur del nostre país. Una voluntat local, no prevista pels actors polítics d’àmbit na-cional, va trencar totes les agendes i es-cenaris previsibles i introduí una variant que podria accelerar el procés d’eman-cipació nacional. La consulta popular sobre la independència de Catalunya, amb l’ajut de l’aparell de l’Estat, va ser un èxit de civisme i participació. Aquest fet és molt important perquè per primera vegada i sense cap restricció en el llen-guatge es preguntava obertament sobre la voluntat de tenir, o no, un estat propi per a Catalunya. El fet en si de plantejar la pregunta trenca molts esquemes men-tals i obre a moltes ments la possibilitat d’esdevenir un Estat amb normalitat, per

la via de les urnes, en un acte de demo-cràcia.

El següent pas semblava evident: estendre les consultes per tot el país i fer-ho de la mà de societat civil i electes locals de les formacions disposades a impulsar aquest procés –la Candidatura d’Unitat Popular, l’Entesa pel Progrés Municipal, Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. Aquí és on algunes persones de manera interessada van pretendre excloure els electes del procés. Malgrat aquest fet, hem de felicitar i encoratjar els centenars de persones que s’han or-ganitzat en els seus municipis i estan tre-ballant per poder donar la possibilitat als seus conciutadans de fer-se la pregunta i respondre-la.

El 13 de desembre més de cent mil

maresmencs i maresmenques tindran la possibilitat de dir-hi la seva; el 28 de fe-brer i el 25 d’abril ho podran fer encara molts més.

Cal, però, gestionar amb intel·ligència el moment, pensant que estem davant d’una oportunitat única que no podem malbaratar. Potser el Tribunal Cons-titucional acabarà de donar la darrera empenta a una ciutadania que té molts motius per dir prou a una Espanya que no la respecta. Exercim el nostre dret democràtic a decidir, el nostre futur de-pèn només de nosaltres.

Andreu FranciscoAlcalde d’Alella.President d’ERC al Maresme

Opinió

CARA I CREU: ELS REFERÈNDUMS SOBIRANISTES

Més ambició, però amb la majoriaDes del respecte a les persones, grups i partits que defensen la independència democràticament, des de la sorpresa de la deriva radical de CIU, des del rebuig als que intenten desestabilitzar governs municipals i crear més distorsió en temps complexos. No crec que la millor manera de treballar pel país en aquests moments sigui utilitzant unes consultes populars per la independència amb al-tres finalitats partidistes. La responsabi-litat dels polítics, i dels ajuntaments, és la màxima ambició de benestar, de co-hesió i d’autogovern, dibuixant camins possibles i de progrés, i no la proclama des de la melangia que pot crear encara més confusió, o la distorsió, que encara crea més desafecció. El que més neces-sita la gent i el país en aquests moments de crisi és crear confiances i no més des-concerts.

Des de la defensa total de l’expressió en democràcia, els catalans i les catala-nes ja ens vàrem expressar lliurement al juny del 2006 votant el nostre Esta-tut d’Autonomia. Si no respectem les regles del joc democràtic, el desgast és per a la convivència. Ara mateix, és un exercici de més responsabilitat i coratge defensar la nostra ambició d’autogovern desplegant l’Estatut, que donant suport municipal a les consultes populars en una falsa formalitat. Ara mateix, la mi-llor manera de defensar el nostre auto-govern és desplegant l’Estatut davant les actuals amenaces partidistes, o davant la sentència del Tribunal Constitucional. Responsabilitat i coratge, és el que ne-cessita ara l’exercici de la política, i no falses dreceres que creen més distorsió en l’àmbit polític i més confusió entre la ciutadania.

Recullo unes paraules de fa uns dies d’un article de Ferran Mascarell: “De poc ser-veix vindicar-se com a nació i preten-dre fer front als reptes del XXI amb un imaginari del XIX (...), un país millor es construeix aprofitant tots els seus ins-tants i sumant tots els seus atributs.” Els reptes actuals que té Catalunya s’han d’abordar incorporant tota la fortalesa, capacitat i unitat de les seves institucions i de la seva societat civil.

Ni creiem que la divisió sigui el camí més oportú ni volem cap pas enrere en el nostre autogovern. I volem més ambició, però amb la majoria.

Consol PradosMembre de l’Executiva Nacional del PSC.Diputada al Parlament de Catalunya.

TRIBUNAmaresme | 41

PROGRAMA A PROGRAMA

Entrevista a Josep Maria Spà, cap d’esports

En Josep Maria Spà va néixer a Mataró l’any 1980. És llicenciat en Mitjans Au-diovisuals per la Universitat de Wolver-hampton (Anglaterra). Amb 16 anys escrivia articles d’esports a Crònica de Mataró. Va passar per altres mitjans, com Diari de Mataró i Gol Vallès. L’any 1998 es vincula a Televisió de Mataró. El gener de 2001 esdevé el cap d’es-ports i assumeix la coordinació de les retransmissions esportives. Com a responsable de la secció d’esports, ha estat guardonat amb el premi Josep Gomà per la seva feina en pro de la difusió de l’esport mataroní.

Vostè no fa informació esportiva per casu-alitat...

Doncs, no. La veritat és que el món de l’es-port m’agrada molt. És una qüestió genèti-ca. L’esport forma part de la meva família ja que el meu pare sempre ha estat vinculat al món de l’hoquei.

I l’hoquei el va portar al periodisme…Sí. Vaig començar escrivint els resums dels

partits d’hoquei al desaparegut diari Crònica de Mataró. Tenia 16 anys. De la premsa escrita va passar a la televi-sió.

Sí. Vaig començar a Televisió de Mataró fent la narració dels partits de l’hoquei. Això passava l’any 98. I tres anys després em van proposar de fer-me càrrec de l’àrea d’esports.

Amb la seva incorporació, la secció d’es-ports va viure un nou impuls?

La veritat és que vaig tenir el suport de la casa i la sort de coincidir amb una sèrie de gent que tenia moltes ganes de fer coses en el periodisme esportiu. I així va néixer Carnet Esportiu.

Efectivament. Un programa que recupe-rava el nom que el mític periodista Josep Gomà i Carol havia encunyat per explicar l’esport local a través de la ràdio. La nostra versió era molt respectuosa amb l’original radiofònic, però adaptada al format televi-siu i als nous temps.

Quins són els avantatges i els inconveni-ents de fer periodisme esportiu en una ciu-tat com Mataró?

Home, l’avantatge és que coneixes molt de prop les persones i els clubs. I com que la ciutat no és massa gran, acabes freqüentant els mateixos llocs. Així, quan surts de festa, et trobes els esportistes i comparteixes la festa. Això és bo i també és dolent perquè llavors et costa posar distància a l’hora de fer la feina. I és molt fotut, perquè quan les coses no van massa bé per un club o un esportista, tu ho has d’explicar, per molta relació que tinguis amb les persones afec-tades.

Parli’ns d’un bon moment.No fa massa temps, l’abril del 2009, vaig

tenir el plaer de narrar el primer títol europeu d’un equip de la ciutat. I a més, era d’hoquei! La copa CERS per al Club Hoquei Mataró.

I un mal moment?Aquesta temporada, amb tot l’enrenou

de la crisi del CE Mataró. I també qualsevol descens d’un equip local, o els problemes que puguin afectar els esportistes que tinc el plaer de conèixer.

Com veu el moment actual de l’esport local?Tot i alguns problemes concrets, bàsica-

ment econòmics, penso que no està ma-lament. Tenim molts equips en categories importants. Des del punt de vista esportiu, s’ha millorat molt, sobretot perquè s’ha tre-ballat des de la base. Pep Andreu

42 | TRIBUNAmaresme

L’espai de Valors

La confiança: no hem de perdre l’oremus

“La societat responsable no pot estar massa temps abstreta en la seva sospita crítica que tots són iguals. No és veritat. Ni tots els empresaris són un sàtrapes, ni tots els financers són uns en-tabanadors, ni tots els polítics tenen conductes reprovables, ni tots els comunicadors fal-ten a la veritat, ni la societat és un desert de compromisos públics.” Són paraules de Jordi

López Camps, president de la Comissió Executiva Patronat de la Muntanya de Montserrat, que apareixen en el número de desembre de la revista Valors, dedicada a la confiança.

Aquestes setmanes, arran del cas Millet i de l’”operació Pretòria”, el país ha viscut una gran crisi de confiança en si mateix. Per això hem pensat que seria bo poder reflexionar sobre aquesta qüestió en el marc de la nostra revista, i rei-vindicar que la lectura no ens ha de fer perdre l’escriptura i que la desconfiança no es pot instal·lar com un nou veí de casa nostra.

D’altra banda, dir-vos que durant aquest mes de desembre celebrarem el desè aniversari dels Deu Minuts de Silenci per Escoltar el Nadal, una iniciativa que té lloc cada 24 de desembre a la plaça Santa Anna de Mataró i que reivindica el silenci com a eina per discernir el sentit profund de les nostres vides, en unes dates nadalenques en què el soroll és continu i constant. Si hi esteu interessats, consulteu la nostra plana web (www.valors.org) per a més informació.

Associació cultural Valors // Més informació a www.valors.org

En l’article de l’edició anterior de TRIBUNA Ma-resme vam començar a tractar les importants novetats legislatives que introduïa la reforma del llibre II del Codi Civil de Catalunya en les actuals lleis sobre les persones i la família.

Com a important novetat d´aquest nou text cal parlar de la institucionalització dels plans de parentalitat. Amb aquest pla de parentalitat es pretén que davant d´una ruptura de parella s’afavoreixi la col·laboració entre els progenitors en els aspectes afectius, educatius i econòmics. En aquesta línea es facilita la col·laboració entre els advocats de cadascuna de les parts amb els professionals de la psicologia, educació i treball social, perquè facin una intervenció focalitzada en els aspectes relacionats amb la ruptura abans de la presentació de la demanda contenciosa davant de tribunals. Important doncs, serà la figura del mediador familiar tant abans de la presentació de la demanda com fins i tot dins del mateix procés judicial. A Catalunya s’està fent importants aven-ços dins la implantació de la Mediació familiar, amb l´impuls de noves lleis com la de Mediació a l’àmbit familiar i del dret privat; i la creació del Centre de Mediació familiar de Catalunya.

La nova llei, responent al pensament d’una gran part de la societat catalana, aposta molt fort per la responsabilitat parental compartida, o com tradicionalment es coneix Guarda i custodia compartida dels fills, sent l’excepcionalitat fixar la custòdia individual a favor d’un dels pares. S’exclou, evidentment, la custòdia compartida en aquells casos que es donin maltractaments i abusos que directament o indirectament hagin repercutit en els fills.

Aquesta aposta per la guarda i custòdia com-partida tindrà una important incidència en el tema de l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar, i tot i que parteix del fet d’atribuir-lo preferentment al cònjuge a qui correspongui la custòdia dels fills, l’objectiu es flexibilitzar i valorar cada situació en concret. En tot cas, la cessió de l’habitatge per raó de necessitat es preveu com a temporal.

Tanmateix, es produirà una actualització de normes sobre l’adopció: s’imposa als pares adop-tant l’obligació d’informar al fill adoptat sobre el seu origen, perquè pugui exercir el seu dret a conèixer els seus progenitors biològics, establint un procediment confidencial de mediació i obrint excepcionalment vies perquè en interès del fill

adoptat aquest pugui continuar mantenint vin-cles amb la família biològica.

En quant a temes de la filiació hi ha novetats importants: s’estableix la maternitat per aquelles dones que són companyes de la dona que con-sent sotmetre’s a les tècniques de reproducció humana assistida. D’altra banda, a partir d’ara per presentar una demanda de reclamació de pa-ternitat o maternitat, no serà necessari presentar com fins ara un principi de prova de l’existència d’una relació d’afectivitat mitjançant l’exhibició d’una carta, un certificat de convivència o con-tracte de lloguer.

D’altra banda, l’augment de l’esperança de vida a la nostra societat té com a conseqüència justament l’envelliment de la nostra població, fet que fa que hagin de tenir molt present a la nostra gent gran i les problemàtiques que els envolta. A la nova llei es parteix de la reflexió que per de-terminants casos la incapacitació judicial és un recurs massa dràstic, per això s’incorpora la figu-ra dels poders preventius i d’assistència, que va dirigida a la persona major d’edat que necessita que algú tingui cura de la seva persona o béns a causa quan es va produint una disminució (no in-capacitant) de les seves facultats tant físiques com psíquiques (estem parlant de persones grans, drogodependents i malalts mentals amb una pa-tologia lleu), poders que poden continuar vigents tot i que la persona sigui declarada judicialment incapaç. Tanmateix, el nou codi preveu la possi-bilitat de protegir els seu béns o part d’aquests (amb prohibicions de no vendre o llogar les seves propietats) per protegir-los de possibles enganys de tercers.

S’introdueix la figura de la guarda de fet, per-sona que té cura d’una persona en situació de desemparament o d’una persona gran que con-corri una causa d’incapacitació.

Com a professional del dret de família entenc que aquesta reforma de la llei catalana es feia del tot necessària per donar correcta i eficaç resposta a les problemàtiques plantejades per la nostra societat actual i esperem que sigui ben rebuda per tots els ciutadans com un pas endavant de la nostra legislació catalana, en un àmbit tan transcendent i dinàmic com és el de la família i les persones.

Núria Moreno RomeroAdvocada i Mediadora Familiar

Titular de Bufet Casas- De Dòria & Advocats

Adaptació de la llei catalana a la nova realitat social: importants novetats en

l’àmbit familiar i de les persones(2a part)

TRIBUNAmaresme | 43

SALUT I BELLESA

La campanya de vacunació de la grip A va començar el passat 16 de novembre. Segons les estimacions de la conselleria, prop d’1,5 milions de catalans són els que, tenint en compte les recomanacions esta-blertes, s’haurien de vacunar per formar part dels col·lectius de risc: personal sani-tari, d’emergències i de seguretat, pacients amb altres patologies i dones embarassa-des. Amb tot, moltes persones han asse-gurat que no es posaran la vacuna, ja que desconfien de la seva efectivitat o tenen por dels possibles efectes secundaris. Uns dies abans, la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, va fer una crida a la “responsa-bilitat” del personal sanitari, tradicional-ment reticent a vacunar-se, per evitar el seu contagi i sobretot el de les persones malaltes a les quals atenen i que poden pa-tir complicacions.

La Conselleria de Salut ha recomanat la vacunació a un 20% de la població, que es tradueix en una mica més d’1,5 milions de persones. Personal sanitari, treballadors dels serveis d’emergències i de seguretat formen part del col·lectiu de risc a qui s’ha recomanat la vacuna. També s’ha acon-

sellat a persones majors de sis mesos que pateixin determinades malalties que fan que tinguin un alt risc de complicacions derivades de la infecció i a dones embaras-sades. Les vacunes per la grip nova suposa-ran una inversió de 10,6 milions d’euros.

En conjunt Catalunya es gastarà aquest any prop de 20 milions d’euros en vacunes. D’aquests, uns 10,6 es destinen a la vacuna de la grip pandèmica, que suposen uns 7 euros per dosi.

A hores d’ara, l’activitat gripal a Catalunya pel nou virus es manté amb una intensitat molt alta i una evolució creixent. Segons les dades actualitzades durant la primera quinzena de novembre i recollides pel sistema PIDIRAC (Pla d’In-formació de les Infeccions Respiratòries Agudes a Catalunya), la taxa d’incidència és de 483,77 per cada 100.000 habitants. La taxa, però, és superior en el grup d’edat d’entre 5 i 14 anys, en què la grip està regis-trant una alta afectació.

Fins al moment, segons les últimes da-des oficials, en territori català hi ha hagut un total de 14 persones que han perdut la vida per la grip i s’han registrat un total de

130 casos greus. Tot i això, des de la conse-lleria s’adverteix que les dades obtingudes en la vigilància epidemiològica es desprèn que la majoria dels contagiats a la comu-nitat catalana han presentat un quadre gripal lleu, amb una recuperació que ha ar-ribat en pocs dies. Si bé el virus de la grip A

Comença la campanya de vacunació de la grip A

circula amb molta intensitat a Catalunya, s’observa també una àmplia circulació d’altres virus respiratoris. De fet, del total de mostres respiratòries que han resultat positives al laboratori, prop d’un 70% cor-respon al nou virus de la grip i un 30% a d’altres virus respiratoris. ACPG

Audiòfons amb comunicació wireless (sense fils)Recentment l’empresa danesa d’audiò-fons Widex ha presentat un nou audiò-fon amb una tecnologia completament innovadora i exclusiva de widex, similar al bluetooth, però amb més velocitat de transmissió de dades, menor consum i dimensions més petites, cosa que la fa ideal per aplicar-ho al món dels audiò-fons.

Amb aquest nou audiòfon entrem en un nou món de sensacions sonores i de claredat de so, ja que amb el nou sistema, en les adaptacions binaurals (en les dues orelles), els audiòfons estan permanent-ment intercomunicats i totes les decisi-ons que abans prenia independentment cada processador de cada audiòfon, ara les prenen conjuntament actuant com un sol sistema d’audició interaural.

A més a més, amb aquesta nova tec-nologia, a partir d’ara podrem escoltar

el nostre telèfon mòbil a través dels nos-tres audiòfons com si la veu del nostre interlocutor estigués entrant directa-ment pels micròfon dels audiòfons. Se soluciona d’aquesta manera un dels pro-blemes més recurrents de la gent amb sordesa.

De la mateixa manera, també ens permetrà escoltar el nostre televisor directament a través dels audiòfons, com si fossin uns auriculars per la TV, eliminant o atenuant els sorolls del nos-tre entorn per poder entendre amb més facilitat el que es diu per la tele.

De moment però haurem d’esperar uns mesos per gaudir d’aquesta tecnolo-gia, ja que a Espanya no ho tindrem dis-ponible fins a la primavera del 2010.

Xavier Oliver. Audioprotesista del COWidex Oliver Mataró

44 | TRIBUNAmaresme

GASTRONOMIES

Entrevista al president del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme, Antoni Graupera

“És possible que hi hagi una certa reconversió en el sector. Notem una alça en els traspassos de locals”

Antoni Graupera és empresari i propietari del restaurant Vila Minerva, de Sant Andreu de Llavaneres. Des de l’any 2005 és el pre-sident del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme. El passat 26 de no-vembre es van celebrar eleccions al Gremi per als propers tres anys i Graupera va ser reelegit, amb una important renovació dels membres de la junta directiva. En aques-ta entrevista parlem amb el president del Gremi sobre l’estat del sector al Maresme i sobre els seus reptes de futur.

Quina funció té el Gremi d’Hostaleria actualment i a qui agrupa?

Les funcions de la nostra entitat són la representació de les empreses del sector i la defensa dels interessos comercials, professionals i socials. Així mateix, el foment del prestigi de la professió, la col-laboració amb les entitats similars, els sindicats i les administracions públiques. De cara als nostres associats, l’assessora-ment integral, la formació i la promoció empresarial, així com la promoció gas-tronòmica del nostre àmbit territorial d’actuació. Agrupem empreses dels tres subsectors de l’hostaleria, com són la res-tauració, l’allotjament i l’oci nocturn.

La crisi ha tocat el sector de l’hostale-ria? Què s’ha de fer per sortir-se’n?

Efectivament, com d’altres sectors, es-

tem patint la crisi. El novembre del 2008 vàrem fer una enquesta als nostres associ-ats, i el 90% estaven notant una davallada en la facturació que estava entre el 20 i el 40%. Aquest any 2009 també s’ha baixat en general en la facturació. L’oci nocturn i l’allotjament també ho estan notant.

Cal no desanimar-se i continuar treba-llant, fent polítiques de preu, innovant els nostres productes i serveis i millorant el nostre posicionament com empresa. És possible que hi hagi una certa reconversió en el sector. De fet, nosaltres notem una alça en el nombre de traspassos de locals.S’hauria d’anar a una reforma del mercat laboral a través d’un pacte global amb el govern i amb els sindicats, i caldria re-formar els mòduls trimestrals de l’IRPF que afecten més els nostres agremiats en època de crisi. Finalment, els empresaris

de la petita i mitjana empresa no entenem què es vol dir quan es parla d’economia sostenible. Necessitem temes i propostes més concretes per millorar l’economia i les empreses.

Quin tipus d’ajuts institucionals es po-drien donar al sector per ajudar-lo en aquests moments difícils?

De fet, tot allò que ens ajudés a millorar les prestacions dels nostres establiments en tots els sentits, com per exemple sub-vencions per a implantació de sistemes in-formàtics, ajuts a la millora de la formació i, sobretot, les administracions haurien de ser conscients que no és moment d’apujar els impostos, les taxes i els preus públics.

L’administració hauria de donar ajuts a les empreses que augmentessin la plan-tilla de treballadors. Caldria reformar a

TRIBUNAmaresme | 45

Casa Graupera de Mataró presenta la seva nova imatge i les novetats preparades per a aquest NadalCasa Graupera és un nom propi a Mataró i una empresa de més de 114 anys dedicada a l’elaboració de neules i torrons. El passat 23 de novembre va presentar la seva nova imatge i el torró nou d’aquest Nadal, acompanyats de la presidenta de l’IMPEM, Alícia Romero, d’amics i mitjans de comunicació. Casa Graupera aposta per preservar l’elabo-ració artesana i els dolços delicatessen, saludables i sense additius, elabora una cinquan-tena de varietats de neules i 45 varietats de torrons. Com a novetat, enguany llença el “Passió d’avellanes”, un torró de trufa que farà les delícies dels enamorats de la xocolata i que està inspirat en un dels productes típics de la gastronomia catalana, les avellanes de Tarragona. Casa Graupera també ha apostat per canviar el logotip, l’etiquetage i la imatge dels seus productes amb un disseny més actual i atractiu. Així, el nou etiquetatge guanya en visibilitat i lectura de la marca i potencia els conceptes d’artesania i qualitat que la caracteritzen. D’altra banda, també activen una pàgina web versàtil, carregada de propostes i que vol fomentar la seva interacció amb clients i amics. Red.

Rosario Montoza presenta el seu nou llibrede cuina mediterrània de mercat, a Arenys de MarLa cuinera arenyenca Rosario Montoza va presentar el passat 29 de novembre a l’Audi-tori J.M. Arnau del C.C. Calisay, d’Arenys de Mar, el seu nou llibre Cuina mediterrània de mercat al meu estil. El llibre ha estat prologat pel cuiner Ferran Adrià. Montoza és autora d’un altre obra, Cuina de mercat al meu estil. El seu primer contacte amb l’hos-taleria i la restauració va ser a l’hotel Raymond i al restaurant Hispania. Posterior-ment, va regentar una casa de menjars cuinats per emportar en qualitat de propietària, a Arenys de Munt. Red.

FE D’ERRATES. En l’article publicat en el darrer TRIBUNA Maresme a la secció Gastronomies, referent a les Jornades Gastronòmiques del Raïm i Vi DO Alella, es transcrivia literalment un text publicat en el programa d’aquesta proposta gastronòmica que contenia una errada. Així, es posava erròniament “filet de brou amb reducció de Chardonnay negre d’Alella”, quan hauria hagut de dir “filet de bou amb reducció de Chardonnay d’Alella”. També, el Chardonnay negre no ha existit mai arreu del món, és el rei del raïms blancs a la zona de la Bourgogne i per la seva qualitat també se’n conrea a la DO Alella, com ens ha explicat el secretari i enòleg del CRDO, Jordi Pujolràs.

la baixa el cànon de la SGAE (Societat General d’Autors i Editors), ja que en si-tuacions de crisi grava encara de forma més injusta els negocis.

El turisme és la sortida socioeconò-mica del Maresme? Cal potenciar-lo més?

El turisme és una de les sortides possi-bles, però penso que hauran de ser dife-rents sectors que “tirin del carro”. Al Baix Maresme cal apostar per un turisme dife-rent i de qualitat. De fet, ja es comença a notar l’aposta de molts empresaris, però cal més suport institucional en general, amb honroses excepcions d’alguns ajunta-ments que ho tenen més clar que d’altres.

Cal potenciar un nou turisme de quali-tat, respectuós amb el medi ambient i que valori l’oferta cultural i paisatgística del nostre territori. Un turisme sostenible, en definitiva. Al Maresme, la gastronomia ha de jugar un paper encara més important.

La qualitat i l’excel·lència ha de ser el llistó de la gastronomia del Mares-me?

Ha de ser el punt de partida, perquè en general tenim un nivell força alt i hem de continuar per aquest camí. De fet, tots sabem que el que costa és mantenir-se, un cop has pujat a un bon nivell en el teu segment de negoci. A cada segment hi ha força competència i es tracta de donar la qualitat adequada en el teu nivell i un bon tracte al client, per tal de fidelitzar-lo.

Cal més formació i especialització del personal del sector hostaler?

Evidentment. La formació actualment ja és de per vida. Sempre vas aprenent coses i cal estar sempre al dia. Nosaltres tenim escola pròpia -l’Escola de Restauració i Cambreria de Mataró- i formem per la banda baixa en la formació d’ofici. Fem cursos subvencionats per a aturats i de reciclatge per a treballadors en actiu, a banda de formació comercial com la ma-nipulació d’aliments, dietètica i nutrició, controladors d’accés, etc. Els treballadors del sector s’han d’especialitzar com els d’altres sectors econòmics.

Les jornades gastronòmiques que es fan al Maresme ja s’han consolidat? En calen de noves?

Algunes sí i d’altres no tant. Possiblement caldria donar un caire més comarcal al fet gastronòmic del Maresme. El que passa és que sovint les poblacions es mouen més per interessos locals. Des del Gremi intentem consolidar aquesta visió més global i de rutes gastronòmiques d’àm-bit més supralocal o comarcal. Les jor-nades referents als pèsols i als bolets, el Calamarenys i la Mostra de Cabrils estan força consolidades des de fa anys. Ara també estem treballant els tomàquets per a l’estiu, i possiblement hi haurà alguna sorpresa de cara a l’any que ve.

Redacció

PIZZERIA · RESTAURANT · CAFETERIA

Plaça Romà Piera i Arcal, 1 · Tel. 93 751 49 11 · Premià de Mar

SALÓ PER A GRUPS,ANIVERSARIS,CELEBRACIONS...

CUINA ITALIANA

GRAN VARIETAT DE PIZZES

Els desitgem unes bones festes

MENÚ DIARIde dimarts a divendres(Tancat dilluns no festius)

46 | TRIBUNAmaresme

MOTOR

Berlina de luxe, està disponible en cinc nivells d’equipament. Recomanable tant per a la circulació en carretera com en ciutat ja que, tot i les seves dimensi-ons -més de cinc metres de longitud-, es tracta d’un vehicle molt maniobra-ble, amb un radi de gir força reduït.

A banda d’això, el Lexus LS destaca pel seu disseny exterior, amb un fron-tal del qual crida l’atenció la graella de gran superfície cromada i els fars tra-pezoïdals.

A l’interior, es gaudeix d’un habitacle confortable i ampli, tant en les places del davant com en les posteriors, tot i que al darrere s’aconsegueix l’òptima comoditat amb dos ocupants.

Des de la posició del conductor, aquest gaudeix d’un volant recobert de fusta i cuir, amb el detall que la part que és de teixit disposa de calefacció.

Alçavidres al davant i al darrere, mi-ralls retrovisors regulables elèctrica-ment, aire condicionat i climatitzador bizonal, sistema de memòria de posició

del volant, dels seients davanters i dels retrovisors, són alguns dels elements de l’equipament que inclou el model bàsic del Lexus LS.

MOTOREl Lexus LS està disponible amb un motor V8 a benzina de 381 cavalls de potència, i l’LS 600h, un propulsor hí-brid, que combina el motor a benzina i l’elèctric.

El motor de 381 cavalls acredita una velocitat punta de 250 km/h, amb una acceleració de 0 a 100 en 5,7 segons i un mitjana de consum d’onze litres als 100 quilòmetres.

Pel que fa al Lexus LS 600h, la velo-citat màxima és de 250 km/h, accelera de 0 a 100 en 6,3 segons i consumeix una mitjana de 9,3 litres als 100 quilò-metres.

SEGURETATUn vehicle de la categoria del Lexus LS disposa d’un equipament de seguretat

completíssim, que inclou diversos dis-positius, com la detecció d’obstacles en trajectòria amb frenada automàtica, la protecció prèvia a un impacte per dar-rere i el control d’atenció del conductor i d’alerta davant d’un canvi involuntari de carril.

La detecció d’obstacles es duu a ter-me gràcies a un radar que està ubicat darrere del paraxocs i de dues càmeres situades a l’interior de l’habitacle, una a cada costat del retrovisor.

Entre d’altres elements, la versió bà-sica del Lexus LS inclou un total d’onze coixins de seguretat, antibloquejament de frens ABS, recolzacaps davanters ajustables elèctricament, seients da-vanters amb reductor de traumatisme cervical, assistent a la frenada BAS, cinturons de seguretat, tots amb pre-tensors, control d’estabilitat de tracció i de seguretat i distribució electrònica de frenada. En matèria de visió, cal parlar dels fars bixenó i antiboira.

ACPG

LEXUS LS

C/ Núria, 2 · Premià de MarTels. 93 752 28 48 / 606 330 336

mestral@fordservicios.com

Taller de reparacióMultimarca

Mestral Auto, S.L.Servei oficial

Bon Nadal

TRIBUNAmaresme | 47

El nou carnet de conduir de moto ja ha entrat en vigor Els efectes de l’alcohol

Quan es pren alcohol el cervell és el primer òrgan que en rep la in-fluència; prenent-ne només 0,10 grams/litre de sang, augmenta l’autoconfiança i disminueixen al-gunes inhibicions. Aquestes sen-sacions s’accentuen a mesura que augmenta el consum d’alcohol.

Un conductor que hagi begut tin-drà minvada l’atenció, la concen-tració, la capacitat d’interpretació i de reacció i la visió perifèrica, és a dir, els factors essencials que requereix una conducció correc-ta. L’alcohol només desapareix de l’organisme mitjançant el pro-cés d’oxidació que experimenta aquesta substància, en funció de l’edat de la persona, l’estat de sa-lut, la tolerància, etc.

La presència d’alcohol a la sang en una persona sana de 70 quilos disminueix a raó de 0,10 grams/li-tre cada hora, un vegada ha deixat de beure.

Després de beure 250 cc de be-gudes alcohòliques de 30 graus o més, el cos triga unes 12 o 15 hores a alliberar-se de l’alcohol.

ACPG

El passat dimarts 8 de desembre, va entrar en vigor la nova normativa que regula l’ob-tenció del carnet de conduir de moto, amb l’establiment del nou carnet A2 i les noves edats amb les quals es permetrà conduir motocicletes de certes cilindrades. Els permisos i llicències que s’hagin obtingut abans del canvi de la normativa continua-ran sent vàlids.

La nova normativa per a l’obtenció del carnet de conduir de moto comportarà que arribin un nombre important de can-vis de cara a la normativa actual. Per una banda, les edats a les quals es poden con-duir determinades motos sobre la base de la cilindrada que tingui cadascuna d’elles. Per exemple, per al permís de conduir ti-pus A l’edat mínima queda establerta en 20 anys, quan abans eren 18. Pel que fa a les llicències de ciclomotors, també s’han realitzat canvis, encara que no entraran en vigor fins al setembre de 2010. Es passa a dir classe AM, i l’edat mínima per obte-nir-lo serà de 15 anys, en lloc de 14, com ha estat fins ara.

A més, el canvi de normativa preveu la inclusió del nou carnet A2, que permet conduir motos de fins a 47,5 CV de potèn-cia, i a diferència del que ha passat fins ara, qualsevol moto no es podrà limitar perquè

estigui dins dels marges. És a dir, que no-més es podran conduir motos limitades si el model original sortit de fàbrica no supe-ra el doble d’aquesta potència. La inclusió del nou carnet A2 estableix també que per accedir al carnet A cal tenir dos anys d’ex-periència amb el nou A2.

Font: www.repsol.com

Els permisos quedaran establerts així:A1. Motos de fins a 125 cc. Edat mínima: 16 anys.A2. Motos de fins a 47,5 CV. Edat mínima: 18 anys.A. Motos sense límit de potència. Edat mínima: 20 anys i estar en possessió de l’A2 al menys 2 anys i superar una prova de formació.

48 | TRIBUNAmaresme

Pl. Josep Tarradellas, 21-2708340 Vilassar de Mar

Tel. 93 750 23 72

Roser Turrau i Balaña Col. 1876Mª Lluïsa Tauler i Daunis Col. 1875

Medicina internaAnàlisis · Cirurgia

NutricióVISITES A DOMICILI

LES NOSTRES MASCOTES

La SPAM engega una campanya en mitjans de comunicació per promoure l’adopció El projecte es podrà fer perquè la protectora ha guanyat una subvenció econòmica de la Fundació Affinity

Una voluntària treu a passejar alguns animals del refugi Cal Pilé.

La SPAM ha aconseguit una subvenció econòmica per tirar endavant una cam-panya mediàtica per fomentar l’adop-ció dels animals abandonats dels seus centres. La campanya s’anomenarà ADOPTA’M i podria començar aquest desembre i tenir una durada d’un any.

Aquest projecte ha estat possible gràcies a la subvenció del programa d’ajuts de la Fundació Affinity amb un valor de 6.000 €. La Fundació l’ha se-leccionat junt amb 14 projectes més de protectores de tot Espanya. En total, els ajuts atorgats ascendeixen a un total de 79.503 € repartits entre els 15 projectes escollits d’un total de 60 sol·licituds que la Fundació Affinity va rebre. Els diners permetran millorar la qualitat de vida dels animals abandonats d’aquestes en-titats.

Coneixent la importància d’obrir l’adopció i promoure-la en la societat, la campanya ADOPTA’M de la SPAM serà present en els mitjans de comunicació

locals més llegits del Baix Llobregat, el Vallès Oriental i l’Occidental i el Maresme. La periodicitat serà mensual o quinzenal, segons la publicació, i arri-barà a uns160.000 lectors.

Malgrat la crisi i la frenada d’adop-cions que la protectora havia viscut durant els primers mesos de l’any, la SPAM ha aconseguit igualar el nombre d’adopcions al que s’havia fet durant el mateix període del 2008. Això ha estat possible gràcies a l’augment de les adop-cions que s’ha efectuat després de les vacances d’estiu.

Amb la campanya de comunicació ADOPTA’M que la protectora mantin-drà durant tot el 2010, l’entitat espera superar la xifra actual d’adopcions i, per tant, donar una segona oportunitat a centenars de gossos i gats que viuen en els refugis a l’espera de conèixer una fa-mília que se n’ocupi.

SPAM

26 animals del CAAD Maresme troben una llar gràcies al saló Animaladda

El Centre d’Atenció d’Animals Do-mèstics de Companyia del Mares-me (CAAD) va tornar a ser present aquest any al Saló per al Benestar i la Defensa de l’Animal Abandonat (Animaladda), que va celebrar-se a Barcelona els passats dies 23, 24 i 25 d’octubre. Gràcies a la promoció feta, 26 animals acollits al CAAD d’Argentona van ser adoptats.

El Centre d’Atenció d’Animals Do-mèstics de Companyia del Maresme fa tres anys i mig que acull gossos i gats abandonats pels seus propietaris en 17 municipis del Maresme i que promou la seva adopció per famílies responsables. En aquest període de temps, el CAAD ha aconseguit trobar una llar a un miler de gossos i gats, però les instal·lacions d’Argentona continuen estant al límit.

Per sensibilitzar la població i per promoure l’adopció com a millor op-ció per a les persones que volen una mascota, el CAAD Maresme va parti-cipar al Saló Animaladda que aquest any va rebre uns 10.000 visitants. Gràcies a això, 26 animals (15 gossos i 11 gats) van aconseguir una llar.

El Centre d’Animals Domèstics de Companyia del Maresme agraeix el suport rebut per part dels visitants i l’esforç dels voluntaris i voluntàri-es que estan treballant pel benestar dels animals que han patit un aban-donament.

Font: Consell Comarcal del Maresme

ADOPTA’LSVols fer un gest solidari i rebre un munt d’amor a canvi? Adopta un gos o un gat de la Protectora d’Animals de Mataró!

INFORMA-TE’N A902 908 043

info@protectoramataro.org

GROCEns el vam trobar al carrer, mort de por i ple de greix de cotxes. És un gat molt manso que es deixa manipular. Només mostra una mica de rebuig al fet que l’agafin en braços. Per

la resta, és un solet i no s’acaba d’adaptar a la vida del refugi. Ajuda’l a oblidar el seu passat.

MISHIMishi no té ungles i té dificultats per defensar-se dels gats del re-fugi. Per això, ha desenvolupat un caràcter molt esquerp, tot i que a la casa on vivia abans era afectuós i juganer. Si l’adoptes,

tornarà a ser el que era i s’adonarà que no cal en-fadar-se per sobreviure. La SPAM s’ocupa de les despeses en medicaments i la seva adopció és gra-tuïta, de la campanya “Els que ningú vol”.

BRINCAÉs una gosseta propera a l’estil de la raça cocker, molt cari-nyosa i familiar. La van dur al refugi perquè la seva família ha marxat del país. Es passa el dia plorant i necessita retrobar

la pau d’una llar. És de la campanya “Els que ningú vol” perquè té 8 anys: la SPAM s’encarrega de les despeses en medicaments que pugui ocasionar i la seva adopció és gratuïta.

POCÉs un adorable boxer de pura raça. Té leishmania, la malal-tia produïda per la picada del mosquit, i és molt urgent tro-bar-li una família que s’ocupi del seu estat de salut i que li

doni afecte. La SPAM s’encarrega de les despeses en medicaments que pugui ocasionar i la seva adopció és gratuïta, és de la campanya “Els que ningú vol”.

TRIBUNAmaresme | 49

CLÍNICAVETERINÀRIASANT JOAN

HOSPITALITZACIONSi URGÈNCIES

Tel. 629 33 96 97

c/ Lluís Jover, 76 Vilassar de MarTel. 93 750 22 90

VENDA DE COMPLEMENTS PER A ANIMALS DE COMPANYIA

SERVEI DE PERRUQUERIA CANINA I FELINA

Si no pots venir, truca’ns, nosaltres t’ho portarem:

93 759 86 36 (Servei gratuït)

Plaça Josep Tarradellas, 37-41, local 1Tel. 93 759 86 36 - VILASSAR DE MAR

VENDA DE PINSOS

Escollir animal de companyia: a cada llar, la seva mascotaL’estil de vida, els horaris i l’assumpció de noves responsabilitats són aspectes que cal tenir molt en compte quan s’adquireix un gos, un gat o un ocell

Sis de cada deu llars espanyoles gau-deixen d’un animal de companyia. A les cases i als pisos del nostre país viuen tretze milions de gossos, cinc milions i mig de gats i més de quatre milions d’ocells. Aquest auge de les mascotes no s’ha vist frenat pel seu cost. De fet, cada espanyol es gasta 499 euros l’any en el manteniment del seu fidel ‘amic’. La cara amarga d’aquesta beneficiosa afició la constitueix el percentatge d’abando-nament. Segons ASOFACA (Associació per al Foment de l’Adopció d’Animals de Companyia Abandonats), el 60% de les famílies que conviu amb una masco-ta l’abandona al cap de pocs mesos. En total, deixem al carrer 200.000 animals cada any. Aquestes dades ratifiquen el missatge que les associacions d’animals no es cansen de repetir una i altra ve-gada: és millor adoptar mascotes que

s’han quedat sense amo que no adqui-rir-ne una.

L’adquisició d’un animal de compa-nyia ha de ser raonada i consensuada entre tots els membres de la família, i no fruit del capritx d’un d’ells, generalment un infant. Hem de ser conscients que els animals són éssers vius, requereixen d’atenció i cures a llarg termini.

Les visites regulars al veterinari (i les despeses derivades), l’atenció diària, les cures i les preocupacions que ocasionen passen a formar part de la nostra vida. A més, no totes les mascotes s’ajusten als diferents estils de vida. Els hàbits de cada persona o de la família són un factor de-terminant per a inclinar-se per un tipus d’animal. L’atenció que exigeixen serà més gran o més petita depenent de la raça, l’espècie o fins i tot el sexe de l’animal.

Font: Revista.consumer.es

En estat natural el cadell juga moltíssim, primer amb els germans, després amb la mare i seguidament també amb els altres integrants de la cadellada. Tot el que ne-cessita per a viure ho aprèn amb el joc.

Durant l’ensenyament ens comporta-rem com si fóssim el pare o la mare del cadell: ens divertirem quan puguem i no ens preocuparem si de tant en tant es fa una mica de mal; el més important és sa-ber imposar l’autoritat en tot moment, sense oblidar que som mestres i no «com-panys de classe» del cadell. Nosaltres de-cidirem sempre quan es comença i quan s’acaba i interromprem el joc, si fa falta en el moment més àlgid, en el cas que el cadell no moderi els seus ardors. Sempre li farem entendre de manera clara i cohe-rent el que esperem d’ell.

Evitarem els errors següents:

- Respondre a les seves invitacions al joc (és a dir, obeir les seves ordres). Si el gos ens porta la pilota o ens demana que juguem amb ell amb la mirada i els mo-viments del cos, abans li donarem una ordre simple, i després (com premi a la seva obediència) el farem jugar.

- Excusar-nos i parlar-li amb veu de pe-nediment si durant el joc, per exemple, el trepitgem; aquesta conducta deteri-ora el caràcter de l’animal i l’indueix a l’autocommiseració cada vegada que nota un lleuger dolor.

L’ensinistrament elemental

El joc com a escola de vidaL’ENSINISTRAMENT ELEMENTAL. La cri-da és un exercici fonamental que el cadell ha d’aprendre com més aviat millor; per aquest motiu forma part de l’ensinistrament elemental.

No es pot passar a ensenyar-li al-tres exercicis fins que no respongui correctament a la crida.

LA CRIDA. Ja que és indispensable que el gos obeeixi sempre aquesta ordre, els primers exercicis es realitzaran amb la corretja llarga (o d’ensinis-trament). El cadell haurà de conèi-xer el seu propi nom, cosa que s’obté cridant-lo, a casa i fora de casa, quan estigui venint cap a nosaltres. Una ve-gada que el cadell coneix el seu nom, caldrà procedir de la següent manera:

- Buscar un lloc tranquil (el jardí re-sulta idoni).- Mantenir la corretja fluixa, sense exercir tracció.- Cridar al cadell amb l’ordre com-pleta: nom, vine! o nom, aquí!, en to alegre i afectuós, però decidit.Si el cadell acudeix a la crida, li

prodigarem elogis i carícies, li estira-rem la corretja i el farem jugar. Si el cadell no bé amb rapidesa, estirarem suaument la corretja cap a nosaltres; tan aviat com arribi el premiarem i el farem jugar.

Font: animascota.com

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

50TRIBUNAmaresme

CINEMAALELLACinema a Can Gaza. Dijous 17 a la tarda al Casal de Joves Can Gaza. Proposeu quina pel·lícula voleu i nosaltres ens en-carreguem de fer-ho realitat.

ARENYS DE MUNTCinema al Centre Moral cada dissabte a les 22 h i els diumenges a les 20 h. Diu-menges i festius de tot l’any a les 17.30 h sessió infantil gratuïta per als socis.

EL MASNOUCinema La Calàndria. Dr. Agell, 7. Con-sulteu programació. Tel. 93 555 43 01.

MATARÓCinema al Teatre Monumental. Cada dijous a les 21.30 h i el 2n i 4t diumenge de mes a les 19h. Informació a www.cul-tura.mataro.cat.

Cinema al Foment Mataroní. Cada di-lluns (dia de l’espectador excepte festius i vigília de festius), divendres i dissabtes. Consulteu programació a www.mataro-foment.org. Cinema en versió original: Tetro. Dimarts 22 a les 21 h. De Francis Ford Coppola. Bennie és un jove decidit, que viatja fins a Buenos Aires buscant el seu germà Tetro, desaparegut fa deu anys jurant que mai no tornaria a po-sar-se en contacte amb la família. Des d’aleshores Bennie enyora la seva pre-sència i no s’ha pogut acostumar a viure a Nova York amb el seu pare, el director d’orquestra Carlo. (EUA, 2009), 127 mi-nuts. Je veux voir. Dimarts 29 a les 21 h. De Khalil Joreige i Joana Hadjithomas. El juliol de 2006, Israel va atacar el sud del Líban en resposta als atacs amb coets i a la captura de dos soldats israelians per part de Hezbollah. Uns mesos més tard l’actriu Catherine Deneuve, junta-ment amb l’actor libanès Rabih Mroué, emprèn un viatge per les zones devas-tades. (Líban, 2008), 75 minuts.Cicle de cinema infantil en català: Els animals folls i eixerits. Diumenge 27 a les 12 h. De Nils Skapans i Dace Riduze. Dibuixos animats musicats, sense diàlegs: El matí dels animals, L’ocellet, Forats a la casa, Bon dia, els salvatges, El lladre, De cap per avall, El mag. Set curtmetratges protagonitzats per un tigre, un ocellet i molts altres animals que conviuen en dificultosa harmonia. Edat recomanada a partir de 3 anys.(Letònia, 1996-2000), 50 minuts. Preu: 5€, estudiants, carnet blau i carnet de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona: 4,5€. Més informació a www.filmat.net.

Shura. Dijous 10 a les 19 h a Tres Ro-ques Centre de Formació Permanent. Documental de Mapasonor, amb la col-laboració de l’Associació per als Drets de l’Afganistan, filmat entre 2007 i 2008. Recull els testimonis de les dones víctimes de la guerra a l’Afganistan. A continuació, debat amb Marta Michelena, membre de l’associació ASDHA. Entrada lliure.

PREMIÀ DE MARCinema al Patronat Teatre. Ds. i dg. Consulteu www.elpatronat.org.

CONFERÈNCIES I TERTÚLIES

ALELLA

Club de lectura: Anatomía de un ins-tante, de Javier Cercas. Dijous 17 a les 21 h a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia.

ARENYS DE MARLa violència a la Prehistòria a càrrec de la Dra. Maria Àngels Petit. Dissabte 12 a les 19 h a l’IES Els Tres Turons. Se-guidament observació de les Plèiades i la Nebulosa d’Orió.

Tertúlia de novel·la El conte de Nadal de l’Auggie Wren de Paul Auster. Di-lluns 14 a les 19 h a la Biblioteca. A càrrec de Cristina Valls.

Conferència A Etiòpia hi ha cuques de llum. Dimarts 15 a les 18h a l’Auditori J.M. Arnau del C.C. Calisay. A càrrec de Gerard Roma, viatger.

La independència, i després què? Dis-sabte 19 a les 19 h a la Biblioteca. A càr-rec de Vicent Partal, periodista i director de VilaWeb.

ARENYS DE MUNTPresentació del llibre El libro práctico del Yoga. Dissabte 12 a les 18 h a Can Borrell. A càrrec del seu autor, Ricard Rotllan, monjo budista, col·laborador del programa L’ofici de viure de Catalunya Ràdio.

CABRERA DE MARTertúlia literària: “Tres relats de Sant Petersburg”, de Nicolai Gogol. Dijous 17 a les 20 h a la Biblioteca Ilturo. A càrrec de Toni Sala.

CABRILSTertúlia: Com era abans Cabrils. Diven-dres 11 a les 16.45 h a la Biblioteca.

Xerrada: El dret a decidir. Divendres 11 a les 20 h a la Biblioteca. A càrrec de Damià del Clot, advocat.

Tertúlia literària: Total Kheops, de J.C. Izzo. Divendres 18 a les 18 h a la Bibliote-ca. A càrrec de Joan Ramon Herrador.

Presentació del llibre Com era abans Cabrils. Divendres 18 a les 20 h a la Bi-blioteca.

CALDES D’ESTRACXerrada: Ingredients per a unes relaci-ons saludables. Dimecres 16 a les 17.30 h a l’Equipament de Promoció Econòmica i Cultural. A càrrec de Francesc Fossas.

EL MASNOUMiquel Puigdellívol, artesà de la te-nora. Dijous dia 10 de desembre a les 19h, l’Associació Amics de Ca l’Arenas convida a Miquel Puigdellívol, construc-tor artesà de tenores, que parlarà de la història i l’evolució d’aquest instrument de vent.

Nit literària: Homenatge a Joan Ama-des. Divendres 11 a les 19 h a Ca n’Hu-met (sala polivalent). Vetllada literària que organitza la Biblioteca Pública Joan Coromines del Masnou. En aquesta tro-bada s’homenatjarà la figura del folklo-rista Joan Amades, pel cinquantenari de la seva mort. Hi haurà una conferència i un recital de cançons populars i tra-dicionals recollides per ell. La vetllada serà complementada per una exposició amb uns murals de refranys i frases fetes elaborats per les escoles que hi vulguin participar. També es presentarà la publi-cació amb els treballs dels guardonats a la XXXI edició dels Premis Literaris Gole-ta i Bergantí del Masnou.

Presentació del llibre Pirata i negrer, de Joan Muray. Dissabte 12 a les 19 h a Gent del Masnou. Biografia del capità masnoví Joan Maristany i Galceran.

Conferència: Les dones i els homes al segle XXI. I festa musical a càrrec del grup Sabina Wiz. Dissabte 12 a les 20 h a Ca n’Humet.Gratuït. Fins a mitjanit.

Conferència : Créixer amb tu. Dilluns 14 a les 18.30 h a l’Escola Bressol sol Solet (c/ del Dr. Pere Genové, 9-11). La relació que s’estableix entre els diferents con-

textos de la vida de l’infant. Gratuït.

MATARÓConferència debat sobre l’estat dels serveis socials davant la crisi. Diven-dres 11 a les 12 h a la sala d’actes de Caixa Laietana.

Llegeix amb nosaltres: Setze contes, de Maria Mercè Roca. Dimecres 16 a les 19 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Tertúlies literàries orientades a persones amb ganes de llegir i expres-sar-se en català de manera relaxada i divertida. Dins de 2n Cicle de tertúlies de lectura fàcil.

Mataró fa recerca sobre el canvi climà-tic. Dijous 17 a les 20 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Xerrada que pretén generar coneixement científic sobre el canvi climàtic. Activitat comple-mentària a l’exposició Mataró fa recerca sobre el canvi climàtic que es pot visitar al Museu de Mataró.

Grans polítics. Reflexió sobre alguns grans polítics del segle XX. A càrrec de David Caravaca, historiador i antropò-leg. Dins del IV Cicle de conferències d’història contemporània. Dilluns 14 i 21 a les 20 h a l’Acadèmia Triangle. Dilluns 14 Grans polítics americans: Wilson, Roosevelt i Clinton. Dilluns 21 Grans polítics europeus: Azaña, Willy Brandt i Václav Havel.

La llengua és una font de plaer. Dijous 17 a les 20 h a la Fundació Caixa Laie-tana (c/ d’Argentona, 55). Conferència a càrrec de Màrius Serra, novel·lista i ludolingüista.

La pau i el desarmament. Dissabte 19 a les 18 h a la sala d’actes de l’IES Miquel Biada. Última conferència del cicle de xerrades sobre la pau i el desarmament, amb la intervenció d’Antoni Segura i la Coral Primavera per la Pau.

Josep Puig i Cadafalch, mataroní uni-versal. Dimecres 23 a les 19.30 h a la Sala d’exposicions del Museu Arxiu de Santa Maria. Conferència sobre l’arqui-tecte en els seus vessants com a arque-òleg, crític d’art i polític, tot reivindicant també la conservació de la seva casa natal per destinar-la a centre de difu-sió de la seva persona i la seva obra. A càrrec dels historiadors Ramon Reixach, Manuel Cusachs, Clara Masriera i Joan Santacana.

PINEDA DE MARPresentació del llibre Manuel Serra i Moret (Vic, 1884-Perpinyà, 1963), de Miguel Ángel Velasco Martín. Diven-dres 11 a les 19.30 h a l’Auditori de Can Comas. Participants: L’autor, Miguel Án-gel Velasco Martín; el professor, Andreu Mayayo; i l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor i Martín.

Xerrada sobre la fibromiàlgia a càrrec de l’Associació Arca de Pineda de Mar. Dimecres 16 a les 16 h a l’Auditori de Can Comas.

PREMIÀ DE DALTXerrada: La nova Catalunya. Dilluns 28 a les 20 h al Teatre de la Societat Cultu-ral Sant Jaume. A càrrec del periodista Iu Forn.

PREMIÀ DE MARLectures en veu alta sobre el llibre La vida buena, de Javier Sádaba. Dimarts 15 a les 18.30 h. a Can Manent.

Club de lectura: Fa mil anys que sóc aquí, de Mariolina Venezia. Dijous 7 de gener a les 19 h a Can Manent. A càrrec de Raquel Piccolo.

SANT ANDREU DE LLAVANERESSalvem l’ermita. Divendres 11 a les 21.30 h a la Sala de lectura del Casal. Trobada oberta a tothom.

Menjar bé quan ets gran. Dilluns 14 a les 17 h al Casal de la Gent Gran. Amb Josep Salvans Codina, del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Round Tables en anglès. Dijous 17 de 20.30 h a 22 h a la sala de lectura del Casal. Distesa tertúlia en anglès amb l’assessorament de professorat nadiu. Tots els nivells. Obert a tothom.

SANT VICENÇ DE MONTALTXerrada-col·loqui La cuina de Sant Vicenç, amb l’àvia Remei. Dimecres 16 a les 18 h al Casal de la Gent Gran (Centre Cívic El Gorg).

VILASSAR DE MARXerrada gratuïta: “Costums i tradici-ons catalanes”. Dilluns 21 a les 17.30 h al Centre social Mossèn J. M. Galbany (c/ Sant Roc, 2-4). A càrrec de Muntsa Lamua, professora de la UB.

CURSOSI TALLERS

ARENYS DE MARTaller de folrar capses per regals. Di-vendres 11 a les 18 h a l’Aula d’entitats del C.C. Calisay. Organitzat per Associ-ació de Dones per la Igualtat d’Arenys de Mar.

Curs de monitors i monitores de lleure. Dissabte 19 a les 9.30 a l’Espai Jove del C.C. Calisay. Condicions d’accés: Tenir 18 anys a l’inici del curs. Dates i horari: 19, 20*, 23, 28, 29 i 30 de desembre, 2, 3*, 4, 5*, 9, 10*, 16 i 17* de gener de 9.30 h a 14 h i de 16 a 20 h (*de 9 h a 14 h). Preu 180 €.

Curs de tast de vins. Divendres 8 de ge-ner a les 19.45 h a l’Espai Jove del C.C. Calisay. Fins el 5 de febrer. Preu 65€. Organitzat per Regidoria d’Infància i Jo-ventut-Espai Jove.

Curs de Cangurs. Dissabte 9 de gener a les 9.30h a l’Espai Jove del C.C. Calisay. Preu 25 €.

CABRERA DE MARIoga. Fins al juny dimarts i divendres de 9.30 h a 11 h al Casal dels avis. Gratuït.

Puntes de coixí. Fins al juny dilluns i dijous de 16 h a 19 h al Casal dels avis. Adults 45€ trimestrals i jubilats 35 € trimestrals.

CABRILSDemostració de Cuina de Nadal, a càr-rec de Mercè Mora. 11 de desembre a les 10, a la Biblioteca. (cal fer inscripció).

CALDES D’ESTRACXVIII Taller de Bonsais. Fins al 16 de juny dimecres de 20 h a 22 h a la caseta de Can Muntanyà. Més informació: 93 791 36 96 (Aurèlia) i 616 239 018 (Joan Puig).

EL MASNOUTaller per emprendre (III). Màrque-ting: punt de partida. Dimarts 15 a les 17 h a l’Edifici Centre (aula 7). Aquest ta-ller de sis hores vol ser una eina útil per a petites empreses i persones empre-nedores que volen donar-se a conèixer sense fer una gran despesa. Gratuït.

MATARÓTaller de correu electrònic. Dilluns 14 de 10 h a 12 h al Centre de Cultura Caixa Laietana. Més informació i inscripcions al 937908474 o al Centre de cultura de Caixa Laietana.

Meditacions Guiades. Divendres 18 de 19 h a 20.30 h a Lepant Centre. A càrrec de Ricard Rotllán, monjo budista (col-laborador del programa diari L’ofici de

viure de Catalunya Ràdio) Preu: 12 €. Més informació www.lepantcentre.net.

PREMIÀ DE DALTCurs de Cuina fet per dones del poble. Dimecres 16 a les 18 h a la Sala de l’Or-feó de la SC Sant Jaume.

Com pintar mocadors de seda. Dilluns 21 a les 18 h a l’espai d’Arts i Lletres. A càrrec de Camila Monasterio.

Cursos Dibuix i Pintura, Reflexologia Podal, Tai Txi, Salsa Cubana, Flors de Bach, Percussió Africana, Balls i Rit-mes Llatins. Informació a la Casa de Cultura de Can Figueres. Country, La-bors, Manualitats. Associació de Veïns del Barri del Remei. Aeròbic, Balls de saló, Fitness, Jazz, Jazz funky i hip hop, Manteniment, Tonificació... Gimnàs del Poliesportiu. Escola de Bike Trial i Mountain Bike. info@lapomabikepark.com. www.lapomabikepark.com.

PREMIÀ DE MARBalls tradicionals. Diumenge 13 a partir de les 18 h a la plaça de l’Ajuntament. Taller de danses i ball obert a tothom.

SANT ANDREU DE LLAVANERESSessions de Ioga. Dijous de 19.30 h a 20.30 h. Taller d’art. Dijous i divendres de 17.30 h a 19 h i de 19 h a 20.30 h. Curs de teatre juvenil. Per a nois i noies. Dimarts i dijous de 17.30 h a 19 h i de 19 h a 20.30 h. Balls de saló. Dissabtes de 18 h a 19.30 h i de 19.30 h a 21 h, dijous de les 21 h a les 23.30 h, i dissabtes d’ 11 h a 13 h. Curs de Tai-Txi. Dimart de 20.15 h a 21.15 h. Curs Country nivell zero. Divendres de 21 h a 22.30 h. Sessions d’escacs. Dissabtes a les 16 h. Totes les edats. Ceràmica per a nens. Dimecres de 17.30 h a 19 h. Pintura i Classes de gralla i tabals: Consulteu horari a secre-taria. El Casal de Llavaneres casaldellavaneres@hotmail.com.

SANT VICENÇ DE MONTALTCurs d’alfabetització digital. Dimecres 2, 9, 16 i 23 de 16 h a 18 h al Telecentre (Centre Cívic El Gorg). Curs de català de nivell B. Dimecres 2, 9, 16, 23 i 30, de 19 h a 21h i dilluns 7, 14, 21, i 28, de 19 a 21h al Centre Cívic El Gorg. Curs d’anglès per a viatjar. Dilluns 7, 14, 21, i 28 d’11 h a 12.30 h i de 15.15 h a 16.45 h al Cen-tre Cívic El Gorg. Seminari gratuït L’ús d’internet. Divendres 11 de 16 h a 22h Al Telecentre (Centre Cívic El Gorg).Taller: Round tables en francès, amb Corinne de Bailliencourt. Divendres 11 a les 19 h a la Biblioteca Municipal La Muntala. Seminari gratuït: Correu electrònic. Di-vendres 18 de 16 h a 22 h al Telecentre (Centre Cívic El Gorg).Taller: Round ta-bles en català. Divendres 18 a les 19 h a la Biblioteca Municipal La Muntala.

VILASSAR DE MARPla Desenvolupament comunitari. Als locals municipal de plaça Carles Trias, 40, Baixos. Dilluns i dimecres de 17 h a 19 h Informàtica per adults, dimarts de 10.30 h 12 h Taller de la memòria per a gent gran, dimarts i dijous de 17 h a 19.30 h Jocs de taula per a fent gran, dilluns i dijous de 20 h a 22 h Sevilla-nes, dimecres de 18 h a 20 h Taller de reciclatge, dimecres de 20 h a 22 h Tea-tre adults, divendres de 17.30 h a 18.15 h Guitarra per a infants, divendres de 18.15 h a 21 h Guitarra per a adults, dis-sabtes de 18 h a 21 h Biodinàmica (gim-nàstica) de forma quinzenal. Diumenges de 19 h a 22 h Ball lliure.

Arts i manualitats. De dilluns a diven-dres Pintura decorativa, els dijous Com-plements decoratius per a la llar de patchwork a l’Estudi (Ass. per a les Arts Decoratives del Maresme, Sant Josep, 26). De dilluns a dijous Tallers per a infants i classes per a adults: tècniques

Aquesta agenda és una selecció d’actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes de desembre. D’altra banda, qui vulgui pot fer arribar infor-mació de les seves activitats i propostes del mes següent a info@tribunamaresme.com abans del dia 30 de cada mes en curs i seran publicades.

51TRIBUNAmaresme

Marató de TV3. Dissabte 12 tarda-nit al Centre Cívic El Gorg Sessió doble de cinema. A la pista annexa al Pavelló Mu-nicipal Toni Sors Esport familiar: partits pares-fills.

Les Ampes de Sant Vicenç amb la Marató de TV3. Diumenge 13 matí al Pavelló Municipal Toni Sors gimcana, narració de contes, tallers, espai de jocs i xocolatada. A la pista annexa al Centre Cívic El Gorg, circuit de bicicletes i boti-farrada. A la Riera del Gorg, a partir de les 13.30 h formació de cadena humana i enlairament de globus.

VILASSAR DE DALTFesta de cloenda de campanya per la Consulta per la Independència. Diven-dres 11 a les 20 h a Can Rafart. Homenat-ge a Lluís Companys i concerts de grups locals. Consulta Popular per la Inde-pendència. Diumenge 13 a Escola Nova Immaculada. A les 12 h als Jardinets Sar-danes amb la Cobla Premià. A la Plaça de la Vila Butifarrada i Concerts.

Tarda lírica. Dimecres 30 a les 16 h a la Cuina del Museu de Can Banús. Berenar i trobada amb lectura de textos i poemes.

VILASSAR DE MARCampanya de recollida d’aliments per a Càritas. Del 13 al 20 a l’Església Parro-quial (Parròquia de Sant Joan).

Dissabtes excursions i diumenges a les 18 h ball i berenar gent gran del Centre Cívic del Passeig (Ass. Cívica i So-cial Gent Gran)

Diumenges excursions i a les 18 h ball i berenar gent gran del Centre Cívic Lluís Jover (Ass. Cívica i Social Lluís Jover)

ESPORTS

ALELLAExhibició de taekwondo. Dissabte 19 de 10 h a 13 h al Poliesportiu Municipal. Amb la participació de diverses escoles i entitats del Maresme.

2n Circuit de Cross del Maresme a Alella. Diumenge 20 de 9.30 h a 13 h a la Riera Principal. Més informació www.cemaresme.cat.

ARENYS DE MARCampionat de Ping Pong (Semifinals). Divendres 11 a les 17 h a l’Espai Jove del C.C. Calisay.

Campionat de Ping Pong (Final). Dis-sabte 19 a les 17 h. a l’Espai Jove del C.C. Calisay.

ARENYS DE MUNT5a Nit de l’Esport. Divendres 11 a les 20.30 h a la Sala Municipal.

CABRILS5a Duatló de Muntanya de Cabrils. Diumenge 27 de desembre sortida a les 10 des de Can Barba. Més informació a http://duatlodecabril.blogspot.com.

CALDES D’ESTRACPartit de bàsquet (aleví) Dissabte 12 a les 10.30 h al Pavelló Municipal. C.B. Caldetes vs. CEIP Montserrat.

Partit de futbol sala sènior (Preferent Catalana) Dissabte 12 a les 10.30 h al Pavelló Municipal. Caldes d’Estrac Fut-bol Sala vs Lluís Millet-Pripan.

Partit de futbol sala (Pre-benjamí) Dis-sabte 19 a les 13 h al Pavelló Municipal. FS Caldes FC vs. CE Sant Cebrià.

Torneig Internacional d’Aikido. Dis-sabte 28 i diumenge 29 a les 10.30 h al Pavelló Municipal. Organitza: Federació Catalana de Judo.

Petanca. Melés els dissabtes a les 16.30 h a les pistes de la platja del Bassiot. Pre-mi als 2 primers de cada grup.

a les botigues Mª. Rosa, Can Badosa, Fruiteria Carme Parera, El Set-Ciències i Can Marfil.

Manualitats per la Marató. Dissabte 12 a les 9.30 h a la Residència Geriàtrica Municipal. Objectes pintats pels avis de la residència. Durada 12 i 13 de desem-bre de 9.30 h a 13 h.

Jocs de taula. Dissabte 12 a les 17 h a Espai Jove del C.C. Calisay.

Actes per la Marató de TV3. Diumenge 13 a les 10 h al C.C. Calisay Venda d’es-morzars i posada de boles de Nadal. A les 11.30 h al C.C. Calisay Demostració de ball Country.

Tarda de Pro Evolution Soccer. Divendres 18, 17 h a l’Espai Jove del C.C. Calisay.

ARENYS DE MUNTPren un cafè a 1€ per a la Marató de TV3. Diumenge 13 de 10 a 13 h a la plaça de l’Església.

Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Diumenge 13 de 10 h a 14 h, dilluns 14 de 16 h a 21.30 h, a la Sala Municipal.

Ball de l’Esplai Verge del Remei. Diu-menge 13 a les 18 h a la Sala Municipal.

CABRERA DE MARMarató TV3. Diumenge 13.

CABRILSJornades de suport a la Marató de TV3. Dissabte 12 i diumenge 13. Les en-titats de Cabrils duran a terme tot el dia diferents actes per a recaptar fons per a la Marató.

CALDES D’ESTRAC2a Sessió de Reiki. Divendres 18 a les 20 h a la Sala Cultura. A càrrec de Pilar de Vilar, psicòloga dels Serveis Socials, amb la participació de terapeutes voluntaris membres de l’Associació de Terapeutes Reiki de Catalunya. Places limitades. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials.

Ball Popular. Dissabte 19 a les 19 h a la Sala Cultural.

Colla de geganters i grallers de Caldes d’Estrac. Podeu consultar les sortides i altra informació referent a la colla, al web http://webs.gegants.cat/caldes-destrac.

Associació El somriure dels nens. Cada primer diumenge de mes, d’11 h a 14.30 h, l’associació té una parada de venda de roba de l’Índia a l’esplanada de Can Muntanya. La recaptació va destinada a la construcció d’una escola i orfenat a l’Índia.

EL MASNOUDissabtes d’acció. Dissabtes de PlayS-tation. Dissabte 12 i 19 a les 17 h a Ca n’Humet (Espai de Trobada). Hi troba-reu el Pro Evolution 9, el Guitar Hero i molts més jocs. Gratuït.

Circulació del trenet. Diumenge 13 i diumenge 27 d’11 h a 13.30 h al Parc temàtic Caramar.

Els colors de la nostra cuina. Dilluns 14 a les 21.15 h al Restaurant Orfila (Roger de Flor, 43). Amb motiu de la cloenda de l´exposició de Carles de la Torre Miniatu-res del Masnou, el restaurant Orfila ofe-rirà un menú de sopar de plats típics de la nostra vila. En aquest àpat, l´artista Carles de la Torre pintarà in situ un qua-dre inspirat en els colors dels plats del menú. Al final de la jornada, el quadre se sortejarà. Reserves: 93 555 01 88.

Dijous d’acció. Jocs de taula a Ca n’Hu-met. Dijous 17 a les 17 h a Ca n’Humet. Escacs, Monopoly, Conecta 4, Party & Co., etc. Gratuït.

Recollida d’aliments. Dissabte 19 a les 10 h a la plaça Marcel·lina de Monteys. Fins el dia 20 recollida d’aliment per Càrites, parroquial del Masnou. Durant tota la fira hi haurà una parada on es pot deixar tota classe d’aliments per a les persones necessitades del Masnou.

DESTAQUEM

Nit literària: Homenatge a Joan AmadesEL MASNOU. Divendres 11 a les 19 h a Ca n’Humet (sala polivalent)

Vetllada literària que organitza la Biblioteca Pública Joan Coromines del Masnou. En aquesta trobada s’homenat-jarà la figura del folklorista Joan Amades, pel cinquante-nari de la seva mort. Hi haurà una conferència i un reci-tal de cançons populars i tradicionals recollides per ell. També es presentarà la publicació amb els treballs dels guardonats a la XXXI edició dels Premis Literaris Goleta i Bergantí del Masnou.

mixtes, oli, aquarel·la, dibuix, pastel, ceràmica, escultura i pintura artística, a Vilassart (Narcís Monturiol, 23). De dilluns a dijous Manualitats, ioga, pin-tura, salut, escacs, informàtica, inter-net... a l’Ass. Cívica i Social Gent Gran (Sant Pau, 22). Dimarts i dijous puntes de coixí tradicionals i contemporànies, frivolité i malla a l’Ass. Puntaires Centre Cívic Passeig (Sant Pau, 22, 1er pis). Di-lluns, dimarts i dimecres Patchwork, els divendres a les 16 h Manualitats: pin-tat de roba, pintat de vidre i altres, els divendres a les 17 h Puntes de coixí, a l’Ateneu Vilassanès. De dilluns a dissab-te Puntes de coixí a l’ Ass. Cívica i Social Lluís Jover (Lluís Jover, 22).

Música i cant. Els dilluns a les 21 h Clas-ses de percussió per a adults amb els Ssstrèpits. Els divendres a les 19h Clas-ses de percussió amb els Ssstrèpits (19h a 20h iniciació; 20 h a 21 h millora; i 21 h a 22h perfeccionament). Soterrani del Vaixell Burriac (AVAL). Més informació: ssstrepits@aval.cat. Els dilluns a les 22 h Cor Vila Azari, música coral. De dilluns a divendres Arpa, guitarra, piano, violí, bateria, saxo, trompeta… Els divendres a les 19 h La Banda, grup instrumental de vent obert a tothom. Narcís Monturi-ol, 23 (Aula de Música). Els dimarts a les 21.30 h Assaig Cor Parroquial Sant Joan. Centre Parroquial, Sant Josep, 13 (Església Parroquial). Els dijous a les 21 h Assaig Coral Englantina. Cooperativa L’Obrera (Coral Englantina).

Altres. Dilluns i dijous a les 19.30 h Grup de conversa d’alemany. Gratuït. Adreçat a persones no natives. Biblioteca Muni-cipal Ernest Lluch i Martín. Els dimecres a les 22 h Voleu portar un capgròs o una figura de gegant o geganta? Soterrani del Vaixell Burriac (AVAL).

DIVERSOS

ALELLASkate Park. Dissabte 12 d’11 h a 13 h. Vine a aprendre i millorar les teves tèc-niques amb l’skate.

Recollida de joguines noves per a Creu Roja i d’aliments per a Càritas. Diumenge 13 de 9 h a 14 h a la plaça d’Antoni Pujadas.

Actes per a col·laborar amb la Marató de TV3. Diumenge 13 a les 11 al c/ Àfrica, Xocolatada a càrrec de la Comissió de Festes. De 10 h a 14 h a la plaça de l’Ajuntament, Venda de brou, croque-tes i pinxos a bon preu. A les 11.30 h Cercavila amb la colla de Gegants, Cap-grossos, Grallers i Timbalers d’Alella. Sortida a la plaça de l’Ajuntament i ar-ribada a la plaça d’Antoni Pujadas. A les 13 h Vermut a la plaça d’Antoni Pujadas, a càrrec de la Comissió de Festes. A les 18 h Trobada de Corals. Concert a càrrec de la Polifònica Joia d’Alella i l’Orfeó Vi-lanoví de Vilanova i la Geltrú a l’església de Sant Feliu d’Alella.

Recollida de joguines noves per Creu Roja i d’Aliments per a Càritas. Diumenge 13 de 9 h a 14 h a la plaça d’Antoni Pujades.

Plantada d’arbres. Diumenge 20 a les 11 h a la Pedrera.

Cloenda d’activitats del 1r Timestre. Dimarts 22 a les 18 h al local de l’Associ-ació de Dones Montserrat Roig d’Alella. Hi haurà coca i cava per a tothom.

ARENYS DE MARActes per la Marató de TV3. Dissabte 12 a les 10 h al C.C. Calisay Venda d’esmor-zars i posada de boles de Nadal. A les 17 h al C.C. Calisay Jocs per la mainada, xocolatada, venda de coques i posada de boles a l’arbres de Nadal. A les 19.45 h a l’Església de Santa Maria Concert de la Coral l’Esperança. A les 22 h a la Sala Polivalent del C.C. Calisay Sopar per la Marató. Preu 12€. Venda de tiquets

MATARÓMarató de donació de sang de Mataró 2009. Dimarts 15 de 10 h a 22 h al Fo-ment Mataroní. A les 10h acte d’inau-guració (amb la presència d’autoritats de la zona) de 12 h a 14 h jocs infantils (Creu Roja Mataró). A partir de les 17 h jocs infantils (Creu Roja Mataró). Durant tot el dia: Obsequi de vals 2x1 en Spa (Berga Resort). Regals de Caixa Laieta-na. Servei de guarderia gratuïta (Creu Roja Mataró).

Welcome to Mataró + Ombres d’Ahir + Idensitat 2009. Dijous 17 a les 19 h a Can Palauet. Presentació dels projectes de la Beca Ciutat de Mataró: Welcome to Mataró de Raül Roncero, i Ombres d’Ahir de J.M. Calleja i Francesc Paez. També es presentaran els projectes d’Idensitat-Mataró 2009.

PINEDA DE MARPineda amb la Marató de TV3. Diu-menge 13 a partir de les 10 h i fins les 15 h a la plaça de les Mèlies. Festival per la Marató de TV3. A partir de les 12.30 h i fins les 13.15 h al pati de Can Comas. Poblenou amb la Marató de TV3. A partir de les 10 i fins les 13 h a la plaça de la Biblioteca. Xocolatada i esmorzar solidari acompanyat de balls.

Sopar-Ball. Tots els dissabtes de les 21 h a l’1 h, al casal El Mirador de Can Carre-res. Preu: 10€. Reserves: 93 766 43 13.

Tardes del Casal. Cada diumenge de 17:30 h a 20.30 h al casal El Mirador de Can Carreres. Karaoke, actuacions musicals, monòlegs, teatre... Organitza Associació de Veïns El Mirador de Can Carreres.

PREMIÀ DE DALTSubhasta d’Art de l’Associació d’Artis-tes per La Marató de TV3. Dissabte 12 a les 18 h. Les obres seran exposades una setmana abans al bar El Sindicat.

Nit de la poesia religiosa i espiritual. Dissabte 12 a les 20 h al Santuari de la Mare de Déu de la Cisa. Venda de ti-quets 1 hora abans.

Actes per la Marató. Diumenge 13 du-rant tot el dia.

Consulta popular sobre la indepen-dència de Catalunya. Diumenge 13 durant tot el dia.

Tast de vins. Dilluns 28 a les 18 h a l’es-pai d’Arts i Lletres de SC Sant Jaume.

PREMIÀ DE MARTu i Jo som 25. Ràdio Premià de Mar. L’emissora municipal de Premià de Mar compleix 25 anys d’existència. Al 95.2 i a www.radiopremiademar.org. Aquestes són algunes de les propostes: Escoles, amb Enric Ventura.Totes les vessants de l’ingent microcosmos de les escoles passen per la ràdio al llarg del curs amb la participació de tots els implicats: pa-res, mestres i alumnes. Dimecres de 12 h a 13 h. El temps és boig, amb Enric Gumbau Molins i Marc Llach. Repàs de la setmana, previsions, divulgació i pe-ticions dels oients. Divendres de 20 h a 20.30 h, 2 i cançons, amb Jordi Pascual i companyia. Una invitació a parlar dels nostres dies de la mà de les cançons. Un homenatge a la cançó com a gènere ar-tístic que acompanya les nostres vides. Paraula cantada, poesia musicada, mú-sica i paraula juntes per transportar-nos més enllà de l’ara i aquí. Dimecres de 18 a 19 hores.

SANT ANDREU DE LLAVANERESLlavaneres amb la Marató de TV3. Diu-menge 13 a les 10 h al Parc de Ca l’Alfa-ro. Activitats solidàries per recaptar fons per a la Marató.

SANT VICENÇ DE MONTALTClub de Feina. Dimecres 2, 9, 16, 23 i 30 de 10 h a 13 h al Telecentre (Centre Cívic).

Les Ampes de Sant Vicenç amb la

InventariVILASSAR DE DALT. Diumenge 20 a les 12 h al Teatre La Massa. Preu 6 €

De Marcel Gros. Vingut de no se sap on... arriba el pa-llassonauta! Aquest mamífer imprevisible que viatja en l’espai i en el temps damunt del seu espectacle, aquest somiatruites que se les rumia totes, a veure quina en pot fer per fer riure.

Els fons del Museu Arxiu: Col·leccions de postalsMATARÓ. Fins al 19 de gener al Museu Arxiu de Santa Maria. Divendres i dissabtes de 18 a 21 hores

Un total aproximat de 1.000 postals exposades del fons de prop de 40.000 que disposa l’entitat, i que mostren l’evolució en imatges tant d’elements estètics, temàtics i de disseny, com presenten una crònica social i cultural del segle XX. A càrrec d’Andrés del Castillo. Destaca la selecció de la col·lecció particular de Lluís Adán com Paper de fumar Roca, Forjadores del Imperio (militars del bàndol nacional durant la Guerra Civil Espanyola), Personatges i Personali-tats (de la vida catalana de principis de segle XX) o músics, especialment Wagner, i escenes de les seves òperes.

La Marató de TV3MARESME. Dissabte 12 i diumenge 13

Molts pobles maresmencs organitzen actes amb motiu de la Marató de TV3, una de les propostes solidàries de l’any amb més participació al conjunt del país.

agen

da. e

l mar

esm

e m

es a

mes

52TRIBUNAmaresme

EL MASNOUDivendres d’acció. Minilliga d’acció. Divendres 11 i 18 a les 17 h a Ca n’Hu-met. Minilliga de tennis de taula. Preu: general 2€, socis de Ca n’Humet 1€. El premi per qui guanyi és un val de 20€ per gastar al Decathlon.

PINEDA DE MARJornada de portes obertes. Diumenge 13 a partir de les 9 h al Complex Esportiu de Can Xaubet.

SANT VICENÇ DE MONTALTPartit de Futbol Superveterans. Dis-sabte 26 a les 11 h al Camp Municipal de Futbol.

VILASSAR DE DALTNit de l’Esport. Diumenge 13 a les 20 h al Teatre La Massa.

EXPOSICIONSARENYS DE MARPatchwork, una mirada al món de les puntaires. Fins al 21 de Febrer al Museu Marès de la Punta.

ARENYS DE MUNTExposició d’Amics per l’Art del Mares-me. Fins dia 13 a la Sala d’Exposicions.

Exposició de puntes en homenatge a la mestra artesana Maria Rosa Bigor-ra i Valls. Del 25 de desembe al 10 de gener, a la Sala d’Exposicions. Inaugura-ció divendres 25 a les 12 h.

ARGENTONAExpo-Mercat d’Art. Fins el 5 de gener de 2010 al Museu del Càntir. Exposi-ció col·lectiva d’autors vinculats amb Argentona que presentaran les seves obres de pintura, ceràmica, fotografia, joieria, escultura, esmalts, gravat, di-buix... Es tracta d’un Supermercat d’Art on poder adquirir obres originals de pe-tit format signades pels artistes i a bon preu. Horari: dimarts a divendres de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h, dissabtes d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h i diumenges i festius d’11 a 14 h.

Exposició monogràfica. Càntirs besti-als. Fins al 31 de desembre al Museu del Càntir. Comprèn prop de 300 exemplars que conformen un important conjunt patrimonial de formes animals al vol-tant del càntir.

CALDES D’ESTRACFundació Palau. Exposició La col·lecció d’un poeta. Els dibuixos de la Fundació Palau. Col·lecció inèdita de 120 dibuixos del poeta Josep Palau i Fabre, conegut com l’Alquimista de la paraula. L’expo-sició comença resseguint la col·lecció del pare, Palau i Oller, que il·lustra els principis del segle XX, sobretot a través de l’obra d’artistes contemporanis com Josep Mompou, Xavier Nogués o Isidre Nonell. A través de la col·lecció de dibui-xos de Palau i Fabre, s’aprecia la influ-ència del pare del poeta i dels seus con-temporanis en l’evolució del seu gust artístic. De dimarts a dissabte de 10.30 h a 14 h i de 16 h a 19 h, diumenges i festius de 10.30 h a 14 h.

EL MASNOUEl Masnou en miniatures. Fins al 12. Exposició de Carles de la Torre.

MATARÓL’odissea de Volar. Del 18 de desembre al 14 de febrer a l’Ateneu Caixa Laietana. Organitza: Caixa Laietana.

Alfred Opisso. Pintures i dibuixos. Del 22 de desembre al 31 de gener a la Sala d’Exposicions Caixa Laietana. Organitza: Caixa Laietana.

Els fons del Museu Arxiu: Col·leccions de postals. Fins al 19 de gener al Museu Arxiu de Santa Maria. Un total apro-ximat de 1.000 postals exposades del fons de prop de 40.000 que disposa l’entitat, i que mostren l’evolució en imatges tant d’elements estètics, te-màtics i de disseny, com presenten una crònica social i cultural del segle XX. A càrrec d’Andrés del Castillo. Destaca la selecció de la col·lecció particular de Lluís Adán com Paper de fumar Roca, Forjadores del Imperio (militars del bàn-dol nacional durant la Guerra Civil Espa-nyola), Personatges i Personalitats (de la vida catalana de principis de segle XX) o músics, especialment Wagner, i escenes de les seves òperes. També són remar-cables les pertanyents a les col·leccions del Museu Arxiu corresponents a una sè-rie amb mantons o vestits brodats a mà, d’entre 1910 i 1920. Horari: Divendres i dissabtes de 18 a 21 hores.

Xarxes. Els primers intercanvis fa 6000 anys. Fins al 17 de gener de 2010 a Can Serra (C. El carreró, 17-19). Exposició que ens mostra que la globalització i les co-municacions no són un fenomen de la nostra època.

Mataró fa recerca sobre el canvi climà-tic. Al Museu de Mataró. Exposició sobre el canvi climàtic i el seguiment de les dades que generen l’estació metereolò-gica i el mesurador del CO

2 atmosfèric,

instal·lats recentment al terrat del Mu-seu de Mataró.

Obra Gràfica – Edicions Murtra. Fins al 14 de desembre al Col·legi d’Aparella-dors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Recull d’obra gràfica de Sandra Lehnis, Perejaume, Riera i Aragó, Melinda Schawel i Francine Simonin, realitzada al Taller de Gravat d’Edicions Murtra.

Golha (flors). Aproximació a l’Afga-nistan. Fins al 26 de desembre a la Sala d’actes Tres Roques. Un recorregut pel passat i el futur de l’Afganistan a través de la mirada de 26 dones afganeses, a partir d’una proposta de l’Associació drets humans a l’Afganistan.

El geni de les coses. ODA. Fins al 31 de gener a Can Palauet. Projecte de Rosa Pera que aplega treballs de 10 creadors contemporanis procedents de diversos indrets.

Dones grans, grans dones. Fins al 18 de desembre al Centre d’Informació i Recursos per a les Dones CIRD (carrer de Blai Parera, 6) A càrrec de l’Institut Cata-là de les dones (ICD). Entrada lliure.

Art i guerra. Títol de l’eix temàtic de les exposicions de la nova temporada de Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. Destrucció, espoli i salvaguar-da del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Fins al 12 de setem-bre de 2010. Mostra la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil en els àmbits nacional, català i, sobretot, el local. Impressions de guerra. Fins al 13 de desembre. Dibuixos, aquarel·les i olis de Jordi Arenas que mostren la visió d’un noi de 15 anys davant uns fets, la Guer-ra Civil, que li van marcar per sempre la vida i, de retruc, la seva professió. Pere-coll. Markale, Sarajevo. 5 febrer 1994. Fins al 13 de desembre. L’artista mostra la seva particular visió sobre la guerra, en una interpretació de la massacre del mercat de Markale de Sarajevo del 5 de febrer de 1994. Para Bellum 12mm. És un cicle d’exposicions que mostren el treball de dotze artistes que, prescindint de l’imatge explícita de l’horror, mostren l’experiència bèl·lica des dels flancs a ve-gades invisibles de la vigília i la seqüela. 1a Intervenció. Fins al 13 de desembre. Amb vídeos de Yael Bartana, Mapasono-ro/Domènec, i Lamia Joreige.

2a Intervenció. Del 18 de desembre al 31 de gener de 2010. Inauguració el di-vendres 18, a 2/4 de 8 del vespre. Expo-sició col·lectiva formada pel vídeo Aquí viven genocidas, del Grupo Arte Calleje-ro, i la videoinstal·lació Fosa común, de Tom Lavin i Günter Schwaiger.

Germans Arenas: l’aprenentatge (1936-1939). Del 18 de desembre al 21 de març de 2010 al Menjador de Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. In-auguració el divendres 18 a les 19.30 h. Mostra dels treballs realitzats pels germans Arenas sota el mestratge de Rafael Estrany, a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró durant la Guerra Civil.

Històries anònimes. Vivències de sal-vaguarda del patrimoni artístic a Olot. 1936. Del 18 de desembre al 21 de març de 2010 a la Sala 1 de Ca l’Arenes Centre d’Art del Museu de Mataró. Inauguració el divendres 18 a les 19.30 h. L’exposició mostra un dels períodes més traumàtics d’Olot, mostrant les vivències dels que s’arriscaren i patiren per salvar el pa-trimoni durant la Guerra Civil. Amb la col·laboració del Museu Comarcal de la Garrotxa.

Charlie, nas de llautó. De l’1 al 31 de de-sembre a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Exposició de les il·lustacions ori-ginals del conte guanyador del Premi Apel·les Mestres 2008. Conte d’Anna Obiols, amb les il·lustracions de Subi.

Sàhara: els cors del desert. De l’1 de desembre al 3 de gener de 2010 a Cafè Cultural el Dau. Mostra fotogràfica que vol donar a conèixer el Sàhara, un poble que viu al cor del desert esperant el dia de la seva llibertat.

Ilaria Mauro. De l’11 de desembre al 31 de gener de 2010 a Espai f. Inaugu-ració divendres 11 a les 20 h. Exposició individual de l’artista guanyadora de la 8a Mostra d’Art Jove, organitzada per l’IMAC.

Ivanjot. Del 2 de desembre al 5 de ge-ner de 2010 a Comuna de l’Art. Mostra dels darrers treballs del pintor i escultor mataroní Ivan Jordà.

Mini-Art. Del 5 de desembre al 24 de gener de 2010 a la Sala d’exposicions de l’Associació Sant Lluc, al Casal Nova Aliança. Exposició col·lectiva d’olis i aquarel·les de petit format.

Exposició de pintures. Fins al 15 de de-sembre al Centre Cívic de Cerdanyola.Ex-posició col·lectiva de pintures d’Antonio García, Antonio Gutiérrez, Montse Abril, Pepi Roig i Gregorio Monreal, entre d’altres.

Expedicions històriques. Fins al 27 de gener de 2010 a l’UEC. Exposició de fo-tografies sobre expedicions històriques, a càrrec de Josep Manuel Anglada.

PINEDA DE MARInauguració de l’exposició col·lectiva i multisdisciplinària. Divendres 11 a l’Au-la Joan Brossa de Can Comas. Fins a l’11 de gener. Entrada gratuïta.

PREMIÀ DE MARSentiments globals (figures). Del 10 al 17 de desembre al Centre Cívic. Exposi-ció de pintura d’olis i acrílics de l’artista plàstica Alejandra Larrea, professora del taller de dibuix i pintura de l’AFPA Creixent.

Urban foto. Del 21 de desembre fins a l’11 de gener al Centre Cívic. Exposició de fotografia a càrrec de Ruben Fogués.

Art Urbà. El món del grafit. Fins al 23 de desembre a Can Manent.

Exposició temporal: Habita et labora. Colònies industrials a Catalunya. Fins al 17 de gener al Museu de l’Estampació. Exposició que ens endinsa en les colòni-es industrials.

SANT VICENÇ DE MONTALTExposició Col·lecció de brodats. Fins al 31 de desembre al Casal de la Gent Gran (Centre Cívic El Gorg) Cedida per la Sra. Salvadora Rosique Massa.

VILASSAR DE MARInauguració B/B. Una lectura juxtapo-sada, dues ciutats. Diumenge 13 a les 12 h al Museu Monjo-Museu Municipal

(planta baixa). A càrrec d’alumnes de la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona.

XXXVIII Exposició col·lectiva de Vilas-sart. Inauguració dissabte 12 a les 20 h al Museu Monjo-Museu Municipal.

Exposició col·lectiva de fotografies. De l’11 al 21 de desembre a la Biblioteca Municipal Ernest Lluch. Exposició de les fotografies seleccionades per l’organit-zació que han participat en els concursos d’aquesta edició.

Marines. Exposició fotogràfica. Una passejada amb aromes de mar. Fins al 13 de desembre al Museu de la Marina. Exposició fotogràfica del grup de Vilado-na “Una mirada particular”.

La vegetació dunar: una aproximació fotogràfica a la seva flora i fauna. Ex-posició fotogràfica. Del 20 de desembre al 28 de febrer al Museu de la Marina-Museu Municipal.

Història de l’aigua a Vilassar de Mar. Exposició permanent. Museu Mina Vella.

FIRESALELLAMercat de 2a mà i Mercat d’Intercan-vi. Dissabte 12 de 10 h a 14 h i de 17 h a 19 h i diumenge 13 de 10 h a 14 h a la Plaça de l’Ajuntament.

ARENYS DE MARFira del col·leccionista. Diumenge 13 a les 10 h a la Riera, davant del Calisay.

PINEDA DE MARFira d’Artesania. Dissabte 12 tot el dia a plaça de les Mèlies.

INFANTILALELLAActivitats a càrrec de l’Esplai Guaita’l. Dissabte 12 de 17 h a 19 h a la Plaça d’Antoni Pujadas.

ARENYS DE MUNTTallers infantils, llits elàstics i infla-bles. Dissabte 12 de 10 h a 14 h a la plaça de l’Església. Activitat per recaptar diners per a la Marató de TV3.

Ball de l’Esplai Verge del Remei. Diu-menge 13 a les 18 h a la Sala Municipal.

CABRERA DE MARHora del conte. Fins al juny. Tots els di-jous a les 18 h a la Biblioteca Ilturo.

CABRILSHora del conte: Contes del fred. Diven-dres 11 a les 18 h a la Biblioteca. A càrrec de Carles Alcoy.

CALDES D’ESTRACHora del conte: Contes del fred. Diven-dres 18 a les 18.30 h a la Biblioteca Can Milans. A càrrec de Carles Alcoy.

MATARÓPugeu a la Furgo. Diumenge 13 a les 18 h a l’Ateneu Caixa Laietana. Concert familiar amb música d’arreu, humor i balls, i que espera la participació de grans i petits. A càrrec de la companyia Vatua l’Olla. Preu 5€.

Els dijous a la Biblio. Tots els dijous a les 17.30 h a la Biblioteca de Caixa Laie-tana contes per a nens i nenes a partir de 2 anys. Dijous 10 La zebra Camil·la, de Marisa Núñez. Dijous 17 El árbol de las cosquillas, de Chae Strathie. Totes les activitats són gratuïtes. Els menors de 6 anys hauran d’estar campanyats per un adult. Aforament limitat.

L’hora del conte. Els dimarts a les 18 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Di-marts 15 Charlie, nas de llautó, un con-te en homenatge al gran Charlie Rivel a càrrec de Josep Roca. Dimarts 22 La clau del cabàs. A càrrec de Galiot Teatre.

PINEDA DE MARLectures compartides. Activitat per a nens i nenes que llegiran plegats un conte. Tots els dilluns (de 5 a 7 anys) i tots els dimecres (de 8 a 10 anys) a la Biblioteca Serra i Moret de 17.30 h a 18 h. Cal inscripció prèvia.

No et deixem sol. Diumenge 13 de 10 h a 14 h a la plaça de Can Bel. Activitats adreçades a infants i a tota la família. Esmorzar popular.

PREMIÀ DE MAREspectacle d’animació infantil. Dis-sabte 12 a les 17 h a la plaça Nova. Amb motiu del 20è aniversari de la convenció dels drets dels infants es realitzarà una actuació d’animació infantil, amb jocs, danses i cançons on el públic es conver-teix en el principal protagonista.

El conte de la lletera. Diumenge 31 a les 18 h al Patronat Teatre. A càrrec de la Companyia Xip Xap.

SANT ANDREU DE LLAVANERESL’hora del conte: Llavaneres, un poble de contes. Dissabte 12 a les 12 h a la Sala infantil de la Biblioteca Municipal. Amb el grup l’Espina de la Sardina.

SANT VICENÇ DE MONTALTL’hora del conte. Dimecres 2, 9 i 16 a les 17.30 h a la Biblioteca Municipal La Muntala.

MÚSICAALELLAConcert de cant i piano. Dijous 17 a les 21 h a Can Lleonart. Amb Joana Esteba-nell (veu) i Marta Pujol (piano). Preu 3€, menors de 18 anys gratuït. En la música clàssica, el belcanto (en italià, “cant bo-nic”) defineix un estil de cant fundat en la bellesa del timbre de la línia vocal. Us proposem acompanyar-nos i gaudir de la intensitat i vivacitat d’àries i cançons de Vincenzo Bellini i Gaetano Donizetti, entre d’altres.

ARENYS DE MARConcert per la Marató. Divendres 11 a les 22 hores al Teatre Principal. Cançons d’autor a càrrec de Partidaris. Meritxell Soler: percussió, Joan Barranca: gui-tarra, Xavier Dangla: guitarra, Xavier Patau: baix, Ramon Puigvert: veu. Preu: 5 euros.

CALDES D’ESTRACSardanes. Cada diumenge d’11.30 h a 13.30 h a l’esplanada Can Muntanya.

MATARÓBanc de proves: 3 Minutos. Dijous 10 de desembre a les 22 h a la Sala petita del Clap. Aquest grup format a Dosrius fa dos anys presenta un repertori amb temes propis de rock i heavy, sense re-nunciar a versionar clàssics d’aquests estils. Entrada lliure.

Discconcert: 27 Heaven. Diumenge 13 a les 17.30 h a la Sala gran del Clap. Grup de versions de rock dels anys setanta, vuitanta i noranta, amb influències com ara els Led Zeppelin, els Rolling Stones o The Doors. Preu 2€.

Kase.O & The Jazz Magnetism. Diven-dres 11 a les 22 h a la Sala gran del Clap. Kase.O, l’essència de Violadores del Verso, es fa acompanyar per The Jazz Magnetism, quartet de jazz, per oferir un directe difernet als que la parròquia del hip-hop està acostumada. Preu 18€

53TRIBUNAmaresme

CONCURSOSTRIBUNA MARESME

et convida aPARADISE

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Envia la paraula PARADISE i les teves dades (nom complet i DNI) al correu:promocio@tribunamaresme.com i d’entre els correus rebuts es sortejaran 10 passis per posar-te en forma, relaxar-te i disfrutar a Paradise.

Els passis podran ser individuals o dobles. Amb els individuals s’hi podrà anar cada dia durant un mes. D’altra banda, amb els dobles s’hi podrà anar cada dia durant 15 dies. En el teu e-mail posa si vols un passi individual o doble indicant el nom complet dels beneficiaris. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han sigut beneficiats amb el premi.

Els Guanyadors de l’edició de novembre van ser: Irene Vives Armengol, Esmeralda Moreno Van der Velden, Jordi Zarzuela Sanchez, Dolors Comas Godàs, Magnolia Gonzalez Gomez, Marta Ortega Galiana, Victor Fernandez Villena, Teresa Argés Codina, David Llamas Cejudo, Manuel Rodriguez Nuño

Carretera de Barcelona, 24MATARÓ · Tel. 93 741 49 87www.paradiseesport.com

TROBA LA TTroba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entra-des de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu electrònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’unas etmana després de la publicació, indicant el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de novembre van ser: Joaquim Vives Cardos, Noemí Caupera Vidal, Gaspar Nierga Verges, Enrica Armengol Carbó

Guanya un servei complet de

SPA MANICURAI PEDICURA

Riera Pare Fita, 72, 1erARENYS DE MARTel. 93 795 84 98

Envia la paraula MAYUSEKINO i les teves dades (nom complet i DNI) al correu:promocio@tribunamaresme.com

i d’entre els correus rebuts es sortejarà un servei complet de spa manicura i pedicura a Mayusekino Nail Artist d’Arenys de Mar.

El guanyador rebrà un correu electrònic de TRIBUNA Maresme indicant que ha estat beneficiat amb el premi.

La guanyadora de l’edició de novembre van ser: Mònica Lara Cisquer

taquilla, 15€ anticipada.

El gos binari + Dani Parker.Dissabte 12 a les 19 h a Comuna de l’Art. Concert de música folk amb un grup que comença a despuntar, El gos binari, i el particular indie i rock acústic de Dani Parker. Dins del cicle Solo ante el peligro.

Kitsch + Yaró. Dissabte 12 a les 22 h a la Sala gran del Clap. La gira dels Kitsch arriba al Clap per a presentar el seu nou projecte, Vigília. Els acompanyaran els mataronins Yaró que mostraran el seu primer treball, Sad Rock. Preu 12 € taqui-lla, 10 € anticipada.

Neil Geoffrey - Juan Carlos Narkezian. Diumenge 13 a les 20.30 al Café Cultural El Dau. Gran nit de blues amb la guitarra i veu de Neil Geoffrey i el saxo de Juan Carlos Narkezian.

Mârmara. Dijous 17, 21.30 h al Cafè Cul-tural El Dau. Format el 2007, el grup va néixer amb la idea d’explorar les possibli-litats del pop i les seves múltiples variants. Aportació mínima 2 € per a l’artista.

Amparo Sanchez. Dijous 17 a les 22 h a la Sala gran del Clap. Després de cloure una de les etapes de la vida musical amb Amparanoia, ara n’enceta una altra on ens proposa un viatge íntim de la mà del jazz, el bolero, el blues i el son. La seva poderosa veu i una instrumentació mini-malista donen forma a unes lletres escri-tes des de les seves vivències i l’afany de superar-se. 14€ taquilla, 12€ anticipada.

Gran concert monogràfic de Lied. Di-vendres 18 a les 21.30h al Foment Ma-taroní. Concert monogràfic d’obres de Moisès Bertran, amb ell mateix al piano, les veus de les soprano Rosa Mateu i Mò-nica Lueza, i les veus d’Emma Vilarasau i Joan Berlanga, els quals recitaran els poemes. Preu: 18 euros.

Zyriab. Dissabte 19 a les 19.30 h a Co-muna de l’Art. Concert de cambra amb sis joves guitarristes de Mataró. Dins del cicle Music! Music!

Audició de l’Escola de Música 3ET. Dis-sabte 19 a les 17.30 h a la Sala gran del Clap. Alumnes i professors dels combos de l’Escola de Música Moderna 3et, ofe-riran un concert amb un repertori de diferents estils. Entrada lliure.

Cicle col·lectiu de músics del Maresme: Panoràmica + Bonapettite. Divendres 18 a les 22 h a la Sala gran del Clap. Com cada mes, dos grups maresmencs om-pliran de música la sala gran del Clap. Preu 5€.

Grup del mes: El Nota + Say How. Dis-sabte 19 a les 22 h a la Sala petita del Clap. El Grup del Mes sorgeix de les Ca-ses de la Música amb l’objectiu de donar oportunitats als nous talents i canalitzar propostes. El Nota estan cridats a ser un

referent a la creixent escena del hip-hop en català. Preu 5€.

Big Band Jazz Maresme. Diumenge 20 a les 21 h al Casal Nova Aliança. Nascu-da per les inquietuds de molts músics maresmencs i amb el suport de la Casa de la Música de Mataró, ja compta amb quatre anys d’experiència dalt dels esce-naris. Preu 15€ taquilla, 12€ anticipada.

Concert de flauta i piano. Diumenge 20 a les 13.30 h a Les Esmandies Casal de Barri. Concert a càrrec de la pianista Cris-tina Alís i la flautista Anna Puigdemasa.

Concert de cant i piano. Diumenge 20 a les 20 h a Les Esmandies Casal de Barri. Concert a càrrec de la soprano Jonaina Salvador i el pianista Francisco Javier.

PREMIÀ DE MARBallada de sardanes. Diumenge 13 a les 12 h a la plaça de l’Ajuntament. Amb la cobla Ciutat de Terrassa.

SANT ANDREU DE LLAVANERESAudició d’alumnes. Dimarts 22 a les 19.30 h a Escola de Música, Can Caralt. A càrrec d’alumnes de l’Escola de Música.

SANT VICENÇ DE MONTALTAudicions musicals amb els alumnes de L’Oriola. Del 14 al 18 a les 17.30 h a l’Auditori de l’antiga Escola de Música (plaça del Poble, 6).

PREMISPREMIÀ DE DALTXXXIII Edició Premi Literari Marià Ma-nent. Dissabte 19 a les 20 hores a la Sala de l’Orfeó.

III Concurs de curtmetratges de Premià de Dalt. Cada autor pot presentar una pel·lícula en format DVD. Tema lliure. Queden exclosos del concurs els docu-mentals. Durada: màxim 20 minuts. Els realitzadors interessats a participar hau-ran d’emplenar la butlleta d’inscripció i portar-la juntament amb l’obra a: Sec-ció d’Arts i Lletres, de la SC Sant Jaume. Riera de Sant Pere, 147. Tel. 937516910. Horari de secretaria: dimarts i dimecres, de 19.30 a 21.30 h. Més informació a www.scsantjaume.com. La data límit per a la inscripció i recepció de les obres serà fins al dia 9 d’abril del 2010. 1r pre-mi: 300€, 2n premi: 200€, 3r premi: 150€.

Concurs literari i d’interpretació de hip-hop. En llengua catalana, castellana o anglesa. Es pot participar individual-ment o en grup. Adreçat a joves d’entre

12 i 18 anys que visquin i/o estudiïn a Mataró i al Maresme. La data límit per l’entrega del material serà el 26 de març. El/la guanyador/a de cada cate-goria rebrà un val de 125€ per bescanvi-ar per material a la llibreria Robafaves.

SORTIDESCALDES D’ESTRACSortim a passejar. Dimecres 16. Pas-sejades en grup pel municipi dirigides a la gent gran de Caldes. Cal inscripció prèvia a Serveis Socials de l’Ajuntament. Tel. 93 791 00 05.

DOSRIUSSortida de Nadal. Dimecres 16. Visita al Museu d’Art del Bolet que es troba a la població de Montmajor.

PREMIÀ DE DALTSortida històrica al castell de Sant Mi-quel. Diumenge 27. Activitat gratuïta. Places limitades. Informació i reserves 656 903 642.

TEATRE I DANSAARENYS DE MAREfecte Doppler a càrrec de la Cia. Cirko-nita. Diumenge 13 a les 18 h al Teatre Principal. Preu 5€.

Retransmissió via satèl·lit del Gran Te-atre del Liceu de Barcelona de l’òpera Il Trovatore de Giuseppe Verdi. Dimarts 22 a les 20 h al Teatre Principal. Preu: Anticipada 12€ Taquilla 15€.

MATARÓNit de dansa oriental. Divendres 11 a les 21.30 h a Les Esmandies Casal de Barri. Espectacle basat en els moviments i la dansa orientals. Entrada lliure.

Vides privades. Diumenge 13 a les 18.30 h al Foment Mataroní. Muntatge amb una gran càrrega còmica obra del dramaturg Noel Coward. Una parella que es va separar es retroba casualment en un hotel, celebrant respectivament els seus recents matrimonis. A càrrec del Grup Tona’78 Talia. Preu 6€.

Jo conec en Carles Riba. Dijous 17 a les 18.30 h a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra. Dramatització acompanyada amb instrumentació musical. El públic coneixerà els trets més destacats de la vida i obra de Carles Riba a través de

peces poètiques i literàries. Amb l’actor Carles Pérez i la músic Anna Burgada.

PREMIÀ DE MAR7 homes i punt. Dissabte 12 a les 22 h i diumenge 13 a les 19 h, al Centre Cívic. Veniu a passar una estona boja amb monòlegs i números musicals que us faran riure, per una bona causa. Preu entrada; 5 € (entrada íntegra per a la Marató de TV3).

VILASSAR DE DALTInventari, de Marcel Gros. Diumenge 20 a les 12 h al Teatre La Massa. Preu 6 €.

VILASSAR DE MARDansa: La rateta presumida. Diumenge 13 a les 17.30 h a l’Ateneu Vilassanès. A càrrec de la companyia Cotton.

VISITESMATARÓ Ruta per la història de Mataró. Diu-menge 13 a les 11 h a l’Ajuntament de Mataró. El recorregut permetrà conèixer una part del seu patrimoni arqueològic i històric, des de l’Iluro romana fins a l’època del Modernisme. No cal inscrip-ció prèvia. Gratuït.

Una volta pel món del gènere de punt. Cada dijous feiner, de 15 h a 19 h.Visita per conèixer els processos de fabricació del gènere de punt: les fibres, les màqui-nes i la confecció. Organitza: Fundació Jaume Vilaseca (Passatge de Baldomer Vila, 9, tel. 93 799 33 97). Cal fer reserva previament. Gratuït.

El Modernisme a Mataró. Diumenge 27 a les 11 h a l’Ajuntament de Mataró. Recorregut pels edificis més significatius del modernisme mataroní. No cal ins-cripció prèvia. Més informació: Oficina de Turisme de Mataró. La Riera, 48. Tel: 93 758 26 98 turisme@ajmataro.cat.

Rutes audioguiades. Cada dia de la setmana des de l’Oficina de Turisme. Per Mataró: Per descobrir al vostre aire l’empremta dels romans, les places bar-roques, els edificis neoclàssics i l’arqui-tectura modernista. Ruta comercial: Per descobrir la història comercial de la ciu-tat, l’origen dels mercats, la importància del comerç marítim i els establiments més emblemàtics o centenaris. Oficina de Turisme de Mataró. La Riera, 48. Tel: 93 758 26 98 turisme@ajmataro.cat. Horari: de dilluns a dissabte de 10 h a 13 h i de 17 h a 19 h. Diumenges i festius de 10 h a 14 h. Cal fer reserva prèviament. Gratuït.

25TRIBUNAmaresme

DESTAQUEM

Exposició: La col·lecció d’un poeta. Els dibuixos de la Fundació PalauCALDES D’ESTRAC. Fundació Palau. De dimarts a dis-sabte de 10.30 h a 14 h i de 16 h a 19 h, diumenges i festius de 10.30 h a 14 h.

Col·lecció inèdita de 120 dibuixos del poeta Josep Palau i Fabre, conegut com l’Alquimista de la paraula. L’ex-posició comença resseguint la col·lecció del pare, Palau i Oller, que il·lustra els principis del segle XX, sobretot a través de l’obra d’artistes contemporanis com Josep Mompou, Xavier Nogués o Isidre Nonell. A través de la col·lecció de dibuixos de Palau i Fabre, s’aprecia la influència del pare del poeta i dels seus contemporanis en l’evolució del seu gust artístic.

Art i guerraMATARÓ. Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró

Títol de l’eix temàtic de les exposicions de la nova tempo-rada de Ca l’Arenas. Destrucció, espoli i salvaguarda del patrimoni durant la Guerra Civil; l’exemple de Mataró. Fins al 12 de setembre de 2010. Mostra la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil. Impressions de guerra. Fins al 13 de desembre. Dibuixos, aquarel·les i olis de Jordi Arenas que mostren la visió d’un noi de 15 anys davant uns fets, la Guerra Civil. Perecoll. Markale, Sarajevo. 5 febrer 1994. Fins al 13 de desembre. L’artis-ta mostra la seva particular visió sobre la guerra, en una interpretació de la massacre del mercat de Markale de Sarajevo del 5 de febrer de 1994. Para Bellum 12mm. És un cicle d’exposicions que mostren el treball de dotze ar-tistes que, prescindint de la imatge explícita de l’horror, mostren l’experiència bèl·lica des dels flancs a vegades invisibles de la vigília i la seqüela. 1a Intervenció. Fins al 13 de desembre. Amb vídeos de Yael Bartana, Mapasono-ro/Domènec, i Lamia Joreige.

clas

sific

ats

54TRIBUNAmaresme COMPRA

VENDA

ENSENYAMENT

PROFESORA NATIVA da clases de francés. Teléfono 93.792.01.39

CLASSES PARTICULARS. Francès, Català. Tots els nive-lls.Tel.93.790.79.14

QUIROMASAJISTA Y RE-FLEXOLOGA PODAL EN EL MASNOU. Quiromasajista di-plomada ofrece sesiones de una hora de quiromasaje y reflexolgia podal SÓLO PARA MUJERES por 20 euros. Montse 647 85 29 29

SALUT IBELLESA

VENDEMOS PINTURA

PARQUETS, DECORACIÓ I RESTAURACIÓPl. Josep Tarradellas, 29-35 - Vilassar de Mar

Tel./Fax 93 759 14 58 - Móvil 630 07 30 30

DECORACIÓ

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

No tens temps de fer les petites reparacions o el bricolatge de casa teva?

Col·laboro amb gent de la meva confiança i amb preus competitius

TRUCA’M al Tel. 663 891 339ET DONARÉ UN

COP DE MÀ

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’habitació del nen, la fi-nestra que no tanca, solucio-nar una fuita d’aigua, etc.

FEM TREBALLS DE PALETA I MÉS

PaleteriaInstal·lacions

Fusteria metàl·licaFusta

Projectes de reformes

Tels. 93 791 53 58626 01 62 85

SE OFRECE CHICO con furgoneta, para hacer todo tipo de transportes y pe-queñas mudanzas. Tel. 669.13.54.91

CHICA RESPONSABLE busca tarbajo por la noche o fin de semana para cuidar abuelos o niños. Karolina 608 48 5718.

SE OFRECE CHICO español 35 años para enseñar pisos en inmobiliaria como vendedor, chofer particular o otros, dis-ponibilidad para viajar, carnet de conducir. Muy buena pre-sencia, educado y con don de gentes. Tel.693.70.17.76

PERRUQUERIA de Vilassar de Mar necessita ajudant pels caps de setmana. Tel. 93.750.29.94

EMPRENDEDORES. PARA INGRESOS EXTRA Y OPOR-TUNIDAD. ALTAS GANAN-CIAS. Tel.93.100.04.06

TRABAJOS CASEROS: con-feccione desde casa meche-ros, llaveros, collares, barcos, conejitos, rompecabezas, puzzles y ranitas. INGRESOS: 1.500 euros. Tel.902.99.99.01

DJ BAR MUSICAL Zona Vi-lassar. Especialista en música años 80-90 y éxitos actua-les. Viernes y Sábados de 23h00 a 2h00. Enviar CV a: sergio@hort.cat

NECESITAMOS PERSONAS para la venta por catalogo arti-culos joyeria, oro, plata bisute-ria, acero y relojes. Importan-tes ganancias. No necesaria experiencia. Compatible con otras ocupaciones. Enviamos catalogo a toda España. Tel. 607.82.48.92, 91.573.93.87

TREBALLOFERTA

TREBALLDEMANDA

IMMOBLESLLOGUER

EMPURIABRAVA. Alquilo es-tudio cerca de la playa, por temporadas o todo el año. Tel.93.792.77.12

SANT VINCENÇ DE MON-TALT (Montalpark). Alquilo casa adosada, amueblada, 140 m2, 4H, 2B, 1A. Cocina equipada, comedor, salón con chimenea, terraza solarium 28m2 , jardín con barbacoa 66m2, zona comunitaria con piscinas, tenis y polideporti-vo. A 10 minutos caminando a playa y RENFE. 1000 euros. + gastos. Teléfono: 649.964.527

PISO EN ALQUILER DE 55M2, todo el suelo de már-mol, conductos por todo el piso de aire acond y calef, salon-comedor amplio y con mucha luminosidad, cocina americana, 1 dorm matri-monio y 1 baño completo de mármol con bañera. Muy bien situado, zona tranquila y finca con antiguedad de 5 años. Disponibilidad: inme-diata. Tel: 627 93 42 03 o 677 62 31 71 (Jonathan o Sara).

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Maquillatge · ManicuraPentinats cerimònies

MES DELCOLOR

dimarts i dimecres

50%descompte

SERVEIS PROFESSIONALS

HERBALIFE, distribuidor in-dependiente, llame para pro-ducto u oportunidad de nego-cio. Teléfono 629.32.42.52

SERVEI TÈCNIC A DOMICI-LI. Reparació, xarxes, man-teniment informàtic. Serveis a empreses i particulars. Teléfono 646.17.90.24 www.maresmenet.com

DIVERSOS

GRUP MIXT D’AMISTAT Or-ganitzem activitats ludiques molt divertides. Si busques amistat ó amor,aquest es el teu lloc. No t’ho perdis!. Te-lèfon: 636.403.435.

Regalamos Caniche enano jovencito por no poder aten-der, a familia cariñosa y aman-te de perros. T.93.795.96.16

¿QUIEN QUIERE Y PUEDE ADOPTAR A POLI? Es un pe-rrito pequeño de color negro. Le encantan los paseos y los mimos, pero hasta ahora no ha tenido demasiada suerte ya que fue abandonado y vive en una fría jaula. Si quieres adop-tarlo, llama al 639.37.45.97 (N.Z. B-2600557).

OCI

COMPRO COCHES, 4X4,

MONOVOLÚMENESFURGONETAS

Pago inmediato y en efectivo

Tel. 619 020 839

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

ILURO-OROCOMPRO ORO

PAGO MÁS

Avda. Jaume Recoder, 69(A 100m RENFE) · MATARÓ

Tel. 93 798 32 85

MÁXIMA DISCRECIÓNPAGO AL CONTADO

PRESTO DINERO EN AL ACTO

Garantía:Coche, embarcación,

moto o inmuebles

MÁXIMA SERIEDAD

Tel. 689 186 323

TRIBUNAmaresme | 55