TRIBUNAmaresmemesames

Número 260. Febrer 2012

FOTO: ENRIC PUCHE

Caldes d’Estrac inaugura un aparcament

fotovoltaic que permet obtenir energia

sostenible i econòmica

MIQUEL BUCH. Entrevistem l’alcalde de Premià de Mar i nou president de

l’Associació Catalana de Municipis (ACM).

EL ‘TUB VERD’. Una solució respectuosa amb el medi ambient que permet els mataronins

accedir a energia sostenible i a bon preu.

RESTAURACIÓ DEL RETAULE. La Fundació Caixa Laietana patrocina que es restauri el

retaule de l’església parroquial de Llavaneres.

POLíTICA. Carta oberta als socialistes del Maresme de Xavier Amor, que opta a ser el

primer secretari del PSC comarcal.

OPINIÓ. Articles de Jordi Surinyach, Rafael Vallbona, Joan Salicrú, Ramon Reixach,

Jordi Cuyàs i Saül Gordillo, entre d’altres.

FIRES. Torna la Fira de l’Arbre al Parc Central de Mataró en la seva 34a edició. / El Saló

Boda es trasllada al TecnoCampus.

Energiesrenovables

02

SUMARI

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

30.123 exemplarsDifusió controlada per l’Ofi cina de Justifi cació de la Difusió

Edita: Grama-Press, S.L. Camí Ral 495, 6e 2a. 08302 MATARÓ. Tel. 93 799 18 40. publicitat@tribunamaresme.com.

info@tribunamaresme.com. Dip. Legal: B-26375-2005. Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport de

TRIBUNAmaresmemesames

L’Ajuntament de Caldes d’Estrac va inaugurar ofi cialment el passat mes de febrer l’aparcament fotovoltaic, una aposta del municipi per les energies renovables i sostenibles amb clau de futur, que a més de ser respectuosa amb el medi ambient generarà ingressos per al consistori. A aquesta proposta cal sumar-hi diverses iniciatives més que hi ha a la comarca, com el Centre Integral de Valorització de Residus del Mares-me, o el Tub Verd i el Port de Mataró, equipaments que han estat reconeguts per la seva tasca en la cura del medi ambient, entre d’altres propostes i empreses del sector públic i privat que treballen en l’àmbit energètic de les renovables. Tots ells avancen en la direcció d’un nou paradigma energètic que la societat assumeix cada cop més.

TEMA DEL MES

Energies alternatives que no embruten

El conseller de Territori i Sosteni-bilitat, Lluís Recoder, va inaugurar ofi cialment l’aparcament fotovoltaic de Caldes d’Estrac el passat dissabte 14 de gener. A l’acte es va comptar amb la presència de representants d’institucions nacionals i comarcals i una presència destacada d’alcaldes del Maresme.

L’aparcament, que funciona a ple rendiment des de mitjan mes de se-tembre, està previst que generi uns

441.000 kWh anuals, que represen-ten uns 90.000 € d’ingressos cada any. És el més gran de la comarca d’aquestes característiques i ocupa una superfície de 2.407 m2, a peu de carretera N-II (a l’entrada al muni-cipi). Precisament, en aquest espai s’han instal·lat 1.440 mòduls foto-voltaics de 230wp cadascun, repar-tits sobre les pèrgoles que ocupen la superfície de l’aparcament.

En el recorregut per les instal-

lacions del renovat espai, conseller i convidats a l’acte van poder com-provar de primera mà l’efi ciència energètica de tota la instal·lació, que compta a més amb punts de recàrre-ga per a vehicles elèctrics.

Per la seva banda, l’alcalde de Caldes d’Estrac, Joaquim Arnó, va mostrar la seva satisfacció per “ha-ver apostat per un projecte rendi-ble en un moment complicat, que acabarà reduint costos i generant

Caldes d’Estrac inaugura un aparcament fotovoltaic que aposta per preservar el medi ambient

02 Noves energiesL’aparcament fotovoltaic de Caldes, pioner en l’aposta per les energies renovables.

05 El Tub VerdLa xarxa local de distribució de calor i fred ofereix energia sostenible als mataronins.

06 Miquel BuchParlem amb el nou president de l’Associació Catalana de Municipis i alcalde premianenc.

08 PSC MaresmeL’alcalde de Pineda, Xavier Amor, es presenta per liderar el PSC comarcal.

10 Alerta pel fredEls ajuntaments del Maresme es preparen per afrontar l’onada de fred que arriba a Catalunya.

11 CulturaFundació Caixa Laietana patrocina la restauració del retaule de Llavaneres.

20 MotorSeat comença a exportar 3.500 vehicles a la Xina que preveu comercialitzar aquest 2012.

22 Fira de l’ArbreLa XXXIV fi ra de l’Arbre i la Natura torna a omplir el Parc Central un any més.

23 Saló BodaTecnoCampus serà el nou espai que acollirà el Saló Boda, renovat en aquesta edició.

03

una energia d’uns 441.000 kWh per any, aproximadament”. Arnó també va emmarcar la construcció del parc fotovoltaic dins el programa d’accions per a la millora mediambiental del seu govern, complint el compromís adqui-rit en el Pacte d’Alcaldes per la Sosteni-bilitat. Precisament, entre aquestes ac-cions, segons va assegurar, va destacar la renovació i millora realitzada a tota la xarxa d’enllumenat públic del poble, que ha permès la reducció de més del 21% de consum, la instal·lació l’any pas-sat de plaques tèrmiques a les escoles municipals, així com al pavelló polies-portiu municipal, pendent d’executar.

El conseller de Territori i Sostenibili-tat, Lluís Recoder, va posar Caldes com exemple de poble sostenible i va felici-tar la ciutadania en general i el govern en particular, “per la visió de futur desenvolupada amb aquest projecte d’aparcament fotovoltaic des d’un punt de vista mediambiental”.

UN APARCAMENT PIONER

“L’equipament de Caldes d’Estrac és un dels escassos aparcaments foto-voltaics de Catalunya que combina la prestació del servei d’aparcament a cobert de les inclemències del temps amb la producció massiva d’energia elèctrica mitjançant les plaques fo-tovoltaiques instal·lades sobre les pèrgoles, que proporcionen l’ombra i als vehicles aparcats”, expliquen des del consistori d’aquest municipi de l’Alt Maresme.

Conistori i empresa instal·ladora han calculat que “aquesta veritable cen-tral elèctrica produirà un 441.000 kWh durant el seu primer any de funcionament, xifra equivalent al consum habitual de 1.070 famílies tipus”. Entrant al detall en les xifres tècniques, a la zona d’aparcament que hi ha a l’entrada de Caldes d’Estrac des de la N-II, s’hi han instal·lat 1.440 mòduls fotovoltaics, repartits en 96 pèrgoles, cada una de les quals sosté 15

d’aquests mòduls.“La posada en marxa d’aquesta

central ens ha convertit en agent productor d’energia elèctrica i per

tant amb tot el dret –reconegut per Llei i subvencionat per l’Estat– a abocar a la xarxa de subministra-ment la seva producció i a cobrar-

ne el preu estipulat (regulada per el Real Decret 1578/2008 del 26 de se-tembre), que durant l’any 2011 és de 0,203726 €/kWh”, asseguren els pro-motors d’aquesta iniciativa que aposta pel medi ambient i alhora per generar beneficis que acabin revertint en l’es-talvi d’aquest municipi de l’Alt Mares-me. L’Ajuntament com a productor i Endesa SA com a distribuïdor titular de la xarxa elèctirca han signat un con-tracte per als propers 25 anys.

GUANYS AMBIENTALS I ECONÒMICSPerò la pregunta clau continua sent quins són els guanys, a banda dels bene-ficis obvis d’aquests tipus d’energies re-novables i no invasives amb l’entorn. En total i basant-se en una estimació més aviat prudent, des de l’empresa respon-sable de la instal·lació i l’Ajuntament de Caldes s’ha calculat que els ingressos que obtindrà el consistori per la ven-da d’energia superaran els 3.500.000 €. “Si es té en compte que el que ha costat la instal·lació no supera els 2.000.000 €, queda palès que el ne-

Una representació d’alcaldes i regidors del Maresme van visitar el passat dissabte 23 de gener les instal·lacions del nou Centre Inte-gral de Valorització de Residus del Maresme acompanyats per l’alcalde de Mataró, Joan Mora, president del Consorci per al Trac-tament de Residus Sòlids Urbans del Ma-resme. Entre ells hi havia l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco; l’alcaldessa de Sant Pol, Montserrat Rodríguez; i l’alcalde de Dosrius, Josep Jo, vicepresident del Consorci.

A les instal·lacions del centre destaca la nova Planta de Tractament de la fracció resta. L’objectiu de l’equipament és el tractament de la fracció resta per a recuperar tots els materials aprofitables, inclosa la matèria orgànica, i derivar el rebuig combustible d’aquest tractament cap a la planta in-cineradora, que també ha estat objecte de diferents millores

per tal d’adequar-la al nou rebuig combusti-ble a tractar.

Precisament, aquestes noves instal·lacions permeten obtenir noves fonts d’energies re-novables, que complementen l’energia ob-tinguda en la incineració i la metanització (obtenció de biogàs a partir de la matèria orgànica) amb la coberta solar fotovoltaica més gran del Maresme i l’aportació de calor a la xarxa municipal de District Heating and Cooling coneguda com a Tub Verd.

D’altra banda, “el nou Centre Integral de Valorització de Residus del Maresme té la virtut de reunir en una mateixa instal·lació un amplíssim ventall de processos, donant com-pliment als principis de proximitat i suficiència, i constituint alhora una instal·lació de referència a nivell internacional”, informen des de l’Ajuntament mataroní.

RECICLATGE I NOVES FONTS D’ENERGIA A LA COMARCA

El conseller Recoder i l’alcalde Arnó, durant l’acte d’inauguració de la planta fotovoltaica.

04

goci per l’Ajuntament serà rodó: més d’1,5 milions d’euros”, asse-guren.

La clau econòmica és, sens dubte, una de les clares apostes d’aquest equipament. Un tema, aquest, que el conseller Lluís Recoder va des-tacar en la inauguració: “Caldes marca el camí a seguir. El que s’ha fet aquí és el millor exemple del que ha de ser la gestió eficaç i sostenible d’una administració pública. En temps de crisi com l’actual, l’Ajuntament de Caldes ha sabut trobar diners on no n’hi havia, produint energia neta i equilibrant el seu balanç energè-tic entre el que consumeix i el que aporta”, va afirmar.

Des de l’Ajuntament de Caldes es justifica la seva actuació com una inversió que li permetrà fer un bon negoci en benefici dels seus ciutadans. “Prèviament es va sa-ber buscar un bon finançament, prescindint de les entitats ban-càries i acudint a la convocatòria dels ajuts per a municipis, que en forma de crèdits tous i amb facilitats de retorn, facilitava el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, coneguts com a crèdits FOMIT (Fons Financers de l’Es-tat per a la Modernització de les Infraestructures Turístiques)”, expliquen des del consistori. D’al-tra banda, com a valors afegits, la venda de l’energia permetrà la devolució d’aquest crèdit amb un màxim de 10 anys, amb el conse-qüent benefici extraordinari per l’Ajuntament. A més, en clau de fo-mentar les energies renovables, les instal·lacions també compten amb la col·locació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics, un sector en aquests moments en ple desenvo-lupament i que en els propers anys previsiblement es veurà créixer ex-ponencialment.

Una de les preocupacions de l’Ajuntament en la instal·lació d’aquest equipament, però, ha es-tat el fet que les pèrgoles siguin agradables a la vista, funcionals i segures. “La primera de les qües-tions, òbviament és opinable, però superen amb èxit qualse-vol comparació amb d’altres que s’han col·locat en llocs similars. Les pèrgoles de Caldes són d’acer inoxidable –obligat per raó de la proximitat del mar–, encaixen perfectament les plaques que sostenen i condueixen pel seu interior el cablejat que transmet l’energia que produeixen. Per tant, són de màxima seguretat, sòlides i resistents”, asseguren so-bre aquest aspecte.

Text: Albert CallsFotos: Enric Puche /cedides

L’ESPAI DE VALORS

LA RESILIÈNCIA

Aquest mes de febrer a Valors parlem de la resiliència, un concepte provinent del camp científic que es tendeix a usar cada vegada més en el camp de la psicologia perquè –per això es creen neologismes, no?– designa una realitat fins ara no identificada. Ens referim no només a ser capaços d’aguantar les situacions traumàtiques, molt dures, sinó de sortir-ne transformat, canviat. Aquesta no és exac-tament la definició habitual del terme, però els experts que entre-vistem en aquest número com Anna Forés –coautora del volum La resiliència, crecer des de la adversidad– defensen aquest sentit més profund del terme.

És també un número curiós, per a Valors, perquè surt a partir d’un dels capítols del programa de televisió Valors.tv que el 2011 es

va emetre a la xarxa de televisions Comunicàlia, que vam dedicar a aquest tema. El va protagonitzar l’escriptor i verbívor Màrius Se-rra, una persona d’una gran sensibilitat amb la cultura però també d’una gran humanitat, com va demostrar amb el procés de supera-ció de la mort del seu fill Llullu, aqueixat d’una greu malaltia des del seu naixement. En aquella gravació vam visitar, en companyia seva, la Fundació Nexe de Barcelona i l’Institut Gutman, dos espais que es refereixen clarament a les possibilitats d’aquest nou valor.

Ara, els continguts treballats en clau televisiva passen a l’àmbit del paper, degudament reformulats i amb peces inèdites. Una mos-tra, per tant, de les possibilitats del sistema de treball multiplatafor-ma. Si voleu comprar la revista, podeu fer-ho als punts de venda ha-bitual del Maresme: la llibreria Robafaves, El Públic i La Peixateria a Mataró o a la llibreria Claret de Barcelona. I si voleu recuperar el vídeo del programa amb Màrius Serra podeu fer-ho a http://youtu.be/CT_CSbpMyAs.

www.valors.org

05

El Tub Verd és una xarxa local de distri-bució de calor i fred que aprofita l’ener-gia sobrant d’infraestructures ambien-tals de Mataró i l’energia d’un sistema de cogeneració.

Aquesta energia es fa servir per a l’es-calfament d’aigua d’ús domèstic, dutxes, piscines, i la climatització d’edificis. Un sistema que ja s’ha implantat amb èxit a d’altres llocs del món des de fa temps.

El sistema del Tub Verd és una solu-ció energètica respectuosa amb el medi ambient, que minimitza les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

L’energia del Tub Verd és més econò-mica, tant en el seu procés d’instal·lació com en el seu cost.

El Tub Verd parteix del concepte de substituir el consum d’energia dels cli-ents, públics i privats, aprofitant energies de la depuradora i la incineradora que fins ara es llençaven . És a dir, treure re-manent d’una energia d’origen renovable que es perdria. En aquest sistema l’aigua és purament transportadora d’energia.

Aprofitant aquest excedent d’energia es fa electricitat i s’escalfa l’aigua trans-portadora. També, a partir de calor, es

El Tub Verd, l’energia innovadora, sostenible i econòmica, a l’abast de la ciutat de Mataró

podrà fer fred. Precisament, com a no-vetat que es fa a Mataró, hi ha la possibi-litat de distribuir aigua freda per a l’aire condicionat d’habitatges.

COMPROMÍS AMB EL MEDI AMBIENT El Tub Verd, que va començar-se a cons-truir el 2003, és un sistema de circuits tancats per on circula aigua i que recor-re bona part del subsòl de la ciutat.

Els circuits, de moment, estan for-mats per 18,5 km de canonades d’acer. Alguns dels equipaments destacats

que ja reben aquesta energia són l’Hos-pital de Mataró, El Sorrall o el Tecno-Campus, a més de 9 escoles, 3 centres esportius i 30.000 m2 d’oficines i habi-tatges. L’objectiu anual del Tub Verd és subministrar 43.910.000 kWh d’ener-gia tèrmica en total, l’equivalent al con-sum anual de 7.000 famílies. Alhora, es planteja reduir les emissions de CO2 en 16.800 tones/any.

Comparativament, aquesta actuació té un efecte equivalent a la funció de captador de diòxid de carboni que fan 2.500 hectàrees de bosc mediterra-ni. Una superfície com quatre vegades Mataró.

AVANTATGES ENERGÈTICS El funcionament del Tub Verd és simi-lar a l’esquema d’una calefacció domès-tica clàssica: el punt on s’escalfa o refre-da l’aigua equival a la caldera d’una casa; els equipaments o edificis que l’utilitzen es corresponen als radiadors habituals, i les canonades representen el doble cir-cuit, d’anada per a l’aigua que transpor-ta energia i de tornada per a l’aigua que ja l’ha descarregat.

El Tub Verd passa pel subsòl de la ciu-tat i en són usuaris potencials edificis, oficines, equipaments, etc. que estiguin en el seu traçat, que es poden acollir a l’opció d’aquest sistema d’energia reno-vable i a millor preu.

TUB VERDMataró Energia sosteniblec/ Pitàgores, 1-7 · 08304 MataróTel. 93 741 61 00 · www.messa.cat

06

Miquel Buch (CiU) és l’alcalde de Premià de Mar després d’una llarga trajectòria política que va iniciar de ben jove. En les darreres eleccions municipals va revalidar el seu mandat a un regidor de la majoria absoluta. En paral·lel, recentment, va ser escollit president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), entitat que agrupa 19 de cada 20 de les localitats catalanes i que esdevé una força de pes en la interlocució del món municipal amb les administracions superiors, un espai de debat i anàlisi i una plataforma per donar resposta a problemàtiques i projeccions de pobles i ciutats de Catalunya. En aquesta entrevista de TRIBUNA Maresme, parlem amb Buch d’alguns dels aspectes destacats d’aquesta nova etapa política seva i de la perspectiva que li dóna la visualització del món municipal des de l’ACM, així com d’alguns temes importants de la comarca i de Premià de Mar.

GENT DEL MARESME“El món local ha de reclamar amb més força una situació d’igualtat i drets”

Entrevista a MIQUEL BUCH, alcalde de Premià de Mar i president de l’Associació Catalana de Municipis

La presidència de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) és un nou repte per a vostè. Com l’afronta?

És un gran repte i una gran responsa-bilitat, tenint en compte que 19 de cada 20 localitats pertanyen a l’ACM. Però sense oblidar que el meu primer com-promís és amb Premià de Mar.

Resoldre l’economia diària és, en aquests moments, un dels greus problemes dels ajuntaments. En els darrers anys s’ha estirat més el braç que la màniga per ar-ribar a aquesta situació?

No puc dir que en alguns casos no hagi estat així, però majoritàriament en els ajuntaments s’ha treballat i arriscat per fomentar la convivència entre els veïns, millorar la qualitat de vida i ofe-rir més serveis. En general, s’ha buscat aconseguir millores per als ciutadans i el balanç, en aquest sentit, és molt po-sitiu.

Quins són els eixos de treball per què els municipis deixin de tenir ‘números ver-mells’?

Ara és inevitable que s’ha de replan-tejar la situació, però no n’hi ha prou

amb l’austeritat si no va acompanyada de productivitat. Cal vetllar per ser més productius. S’ha creat una comissió mixta amb la Conselleria d’Empresa i Ocupació, de la Generalitat, per treba-llar la reducció de l’atur i l’augment de productivitat. Segurament cal fer canvis en els plans d’ocupació i replantejar les relacions entre les empreses i les insti-tucions, però sempre posant èmfasi a ser més productius. I això tenint en compte que Catalunya no té les claus que obren totes les portes en aquest aspecte. L’ad-ministració haurà de canviar, però re-plantejant-se que cal més productivitat.

POLÍTICA

La relació Catalunya-Espanya, en aquest context, continua sent tensa. El presi-dent Artur Mas alertava recentment del ‘divorci’ que hi haurà si no s’obté el pac-te fiscal. Això vol dir que anem camí cap a la independència?

El món local i el municipalisme han de posar en valor tota la feina que han fet i reclamar amb molta més força una situació d’igualtat i drets. L’Estat ens ha defraudat fins ara. I amb la Genera-

litat hi ha el compromís de la Llei del Finançament Local. Si en 30 anys no ha passat res… Pensi que els ajuntaments només reben un 13% dels impostos de l’Estat Espanyol.

Però precisament vostè pertany a una formació política que tracta l’indepen-dentisme des de l’ambigüitat. Per una banda alerten de la fractura amb Es-panya i per l’altra donen suport al PP a Madrid. És el que toca ara, tactisme polític per aconseguir el màxim per a Catalunya?

Abans es podia tenir un sentiment independentisa que algú podia dir que tenia un pèl romàntic. Però ara, la situ-ació dels impostos i la solidaritat amb d’altres territoris de l’Estat fan que l’es-forç econòmic i fiscal porti a la relació de Catalunya amb l’Estat al límit, que no doni més de si. Si s’opta per continu-ar exprement-nos, és molt probable que cada cop hi hagi més gent que se senti més còmoda amb una reformulació de l’Estat. Precisament, aquesta relació econòmica amb Espanya fa que cada cop l’independentisme prengui més forma.

Miquel Buch al teatre de l’Amistat, inaugurat el passat mes de gener després de la seva remodelació.

07

Tornant al tactisme de CiU en relació al Govern d’Espanya que li apuntava…

Més que tactisme, el que ha fet el pre-sident Mas és una declaració d’intenci-ons. Ha dit: “Anem per aquí”. CiU té clar que el peix al cove s’ha acabat. O es fa un salt exponencial o ens sentirem molt incòmodes dins l’Estat.

Mancomunar serveis ara és de factura obligatòria. Això fa perillar l’existència d’alguns municipis, els més petits?

No. La primera opció és mancomunar serveis i prou. Solament si algun muni-cipi decideix lliurement, com a opció voluntària, agregar-se a un altre. Sobre la taula no tenim aquest tema, però sí el de l’austeritat i el de reformular el món local, partint que entre ajuntaments i Generalitat hi ha d’haver algun interlo-cutor, però començant pels pilars. Com se soluciona? Evitant duplicitats alhora que s’avança cap a l’aprimament.

Plana la sensació que el nou govern de l’Estat pugui retallar les autonomies, amb la ‘contrapartida’ que això pugui portar als municipis…

Que retallin les autonomies que vul-guin, però no Catalunya, que retallin les altres. S’ha demostrat que el ‘café para todos’ no té sentit, que cal revisar-lo.

Socialment hi ha un gran descrèdit de la classe política. S’ha de replantejar l’ad-ministració per evitar unes males pràcti-ques que en els darrers temps s´han fet molt visibles?

Quan algú no fa el que ha de fer, ha de pagar les conseqüències. Però no oblidem que hi ha molta gent als ajunta-ments que hi dedica moltes hores sense rebre res o molt poc a canvi. La propor-ció dels que actuen correctament és molt més àmplia que la dels que no ho fan. Per això reivindico aquesta contri-bució municipal que estem fent. A mol-ta gent que es dedica la política, segur que se li tanquen moltes portes profes-sionals l’endemà d’abandonar-la. S’han de replantejar coses, però sense oblidar

que els polítics que hi ha també són un reflex de la societat i “qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra”.

Europa és encara el camí, malgrat tot?Amb o sense Espanya, Europa és el

camí.

SERVEIS SOCIALS/OCUPACIÓ

Tornem als ajuntaments. Les regidores de Serveis Socials ‘cremen’ de feina. Com a prioritat, l’atenció a les persones. Parlem d’una situació controlada o el problema comença a tenir dimensions preocupants?

Molts Serveis Socials estan desbor-dats, és cert. Hi ha uns canvis intensos que fan que pateixin diverses capes so-cials. Des dels ajuntaments s’intenta donar els màxims suports, però se’ns fa difícil arribar a tothom amb els recursos dels quals disposem.

Crear ocupació està en el punt de mira de tots plegats. També els ho demanen als ajuntaments. Hi ha, però, capacitat per generar-ne, amb resultats, des dels municipis?

Tenim vies obertes com la comissió mixta amb la Generalitat que comen-tava abans. L’aportació municipal que podem fer, però, és més la d’informar i difondre el coneixement per accedir al treball. I principalment podem contri-buir des de l’entorn local mediant amb les empreses.

Fa la impressió que avancem cap a una societat on els rics són més rics i els po-bres més pobres. L’ascensor social s’ha encallat?

La classe mitjana s’ha anat aprimant. Sortir de la crisi no en sortirem, però sí que caminem per canviar el nostre sis-tema, la nostra manera de viure i de fer les coses per sortir d’aquesta situació, de tocar fons. Hem de vetllar perquè la classe social mitjana torni a ser el gruix del nostre país.

EL MARESME

Encara tenim N-II i autopista de paga-ment. La solució reivindicada per la so-cietat civil, amb el suport dels consistoris del Baix Maresme, es visibilitza en la llunyania…?

Cal tenir en compte que, a diferència de l’anterior Govern, des de la Genera-litat s’ha manifestat que es parlarà amb els agents del territori, tot i que estem

en el marc d’un context econòmic abso-lutament desfavorable.

Tot i així no sembla que s’hagi avançat molt…

Sí, no hem avançat. Ens hem distanci-at dins el Maresme. La situació actual ha de tornar a unir-nos per eliminar aques-ta carretera insegura i treballar per una via gratuïta per als maresmencs.

La situación econòmica i conjuntural ha fet trontollar alguns projectes d’iden-titat comarcal. Un d’ells és la televisió pública. Quin és el seu posicionament en aquest tema?

No estem dins el Consorci per motius econòmics. La voluntat, però, és tenir un mitjà públic comú. Hi crec. Ara, hi hem renunciat per la situació econòmi-ca de Premià de Mar i podria ser que en un futur ho replantegéssim.

PREMIÀ DE MAR

La continuïtat del seu mandat com a al-calde li ha permès veure alguns dels seus projectes acabats. Quins en destacaria?

Les quatre grans infraestructures: la Piscina Municipal, el Pavelló, la Biblio-teca Martí Rosselló i Lloveras i el tea-tre l’Amistat. També equipaments com la plaça dels Països Catalans, millorar l’accessibilitat del municipi o dignificar alguns carrers.

I malgrat la dificultat del moment, quins són els reptes de futur que es planteja, des del seu govern, per al futur de Pre-mià de Mar?

No seran quatre anys de grans inversi-ons per la situació que vivim, però sí en els quals ens centrarem molt en el dia a dia dels veïns i veïnes, que treballarem en projectes més petits i avançarem cap a l’excel·lència. Això sense oblidar-nos de grans temes com el baixador i la so-lució a la platja.

Text: Albert Calls. Fotos: Olga Boix

L’AMISTAT RENOVADA, EN MARXA

Premià de Mar va inaugurar el passat mes de gener el teatre de L’Amistat, un equipament emblemàtic del municipi posat al dia i reconvertit en un gran centre cultural. El nou espai està dotat d’una sala polivalent amb un aforament per a un màxim de 350 persones, amb una grada retràctil i parquet resistent, pensada per poder acollir teatre, cinema, música, ball, o actes i espectacles; una sala petita amb un aforament per a un màxim de 100 persones, destinada a conferències, lectures dramatitzades o espectacles de petit format; un bar-restaurant; un espai per a ús de l’entitat de l’Amistat; i un hotel d’entitats.

08

CRÒNIQUESL’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, es postula com a primer secretari del PSC al Maresme

L’actual alcalde de Pineda de Mar i diputat a la Diputació de Barcelona, Xavier Amor, ha anunciat la seva inten-ció de ser el nou Primer Secretari del PSC del Maresme. Amor ho va confir-mar després que l’actual responsable del partit en aquesta comarca i regidor de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, Santi Fontbona, expliqués que no tornarà a optar a aquest càrrec “per donar pas a una renovació” de la formació també al Maresme. Amor haurà de ser escollit en el VI Congrés del partit en aquest territori que se celebrarà els propers 10 i 11 de febrer a l’Institut Miquel Biada de Mataró. Fontbona i Amor van comu-nicar aquestes notícies en una trobada amb dirigents locals.

Santi Fontbona no es tornarà a pre-sentar per ser Primer Secretari del PSC Maresme “per donar pas a la renova-ció” del mateix, amb la incorporació de noves cares amb experiència tant al partit com en càrrecs institucionals i

“donar la empenta que actualment necessita el partit, també a la comar-ca”.

Per la seva banda Xavier Amor ha manifestat que després del Congrés Na-cional del desembre el PSC ha iniciat un profund procés de renovació, a tots els nivells que, en el cas del Maresme, “no ha de ser traumàtic, sinó que s’ha d’intentar sumar l’experiència i el bagatge polítics de l’actual direcció del partit, juntament amb les noves incorporacions”.

“Les nostres bases tenen una ex-pectativa de renovació a la qual s’ha de respondre; i tinc la convicció que a la comarca podem comptar amb un equip de socialistes sobradament ca-pacitats i decidits per afrontar aquest nou repte. Si volem ser responsables i coherents amb la nostra gent, hem de saber respondre a les seves expec-tatives”, assegura Amor.

Text: ACN

Dos treballadors denuncien els seus acomiadaments per part de l’Ajuntament de Mataró com a ‘discriminatoris’

Dos treballadors vinculats a l’Ajunta-ment de Mataró, el director de l’escola de música municipal i el coordinador del centre de Formació Permanent ‘Tres Roques’ han denunciat davant la justícia els seus acomiadaments perquè consideren que el govern mu-nicipal “ha obrat de forma discri-minatòria”. Els afectats relacionen els seus acomiadaments per la seva afinitat amb ICV, partit que havia format part del govern municipal fins a les darreres eleccions municipals, i consideren que el consistori “vulne-ra greument la normativa laboral a l’hora d’extingir els contractes”. Per la seva banda, l’Ajuntament ha puntualitzat que simplement no s’han renovat els contractes d’obra i servei dels dos treballadors que s’ex-tingien el desembre passat.

El director de l’escola de música municipal i el coordinador del centre de Formació Permanent ‘Tres Ro-ques’ asseguren que els seus acomia-daments no es poden atribuir en cap cas a la necessitat de retallar despeses ja que, segons apunten, han estat subs-tituïts per altres persones que desen-voluparan tasques idèntiques. Així mateix, consideren que els seus con-

tractes d’obra i servei vulneren la llei perquè, segons diuen, no és acceptable considerar temporals o vinculades a la realització d’una tasca singular i aco-tada en el temps les feines de director de l’Escola Municipal de Música o la de coordinador del centre de Forma-ció Permanent ‘Tres Roques’ que fins ara desenvolupaven. I asseguren tam-bé que els seus acomiadaments només poden ser considerats improcedents.

En aquest sentit, els dos treballa-dors, que han presentat una dema-nada davant la justícia, denuncien “el caràcter discriminatori, arbitrari i abusiu de l’actuació municipal” i exigeixen una rectificació “immedi-ata” per part de l’Ajuntament i la seva reincorporació als llocs de treball.

Per la seva banda, fonts de l’Ajun-tament han puntualitzat que simple-ment no s’han renovat els contractes d’obra i servei dels dos treballadors, que s’havien extingit el dia 31 del mes de desembre passat. El consistori ha assenyalat que les dues persones ja han presentat la demanda a l’Audièn-cia i que ara el jutge haurà de decidir si s’ha fet bé o no el procés de con-tractació dels dos treballadors.

Text: ACN

09

10

No tinc clar que l’arribada del Cor-te Inglés sigui una oportunitat per al comerç veient el que ha succeït des de la signatura del POEC el 2004, quan es van acordar amb els botiguers mesures per reforçar i fer més competitiu el comerç abans de l’arribada de la suposada locomo-tora.

Avui, tenim el mercat de la pla-ça de Cuba renovat; però la millora no ha suposat cap gir en la dinàmi-ca comercial: les minses 35 places de pàrquing o l’opacitat de l’edifici són un reflex que la finalitat no era atraure clients i consumidors sinó passar pàgina i tallar la cinta. La plaça Gran segueix pendent de re-forma, hi ha un projecte interessant lligat a la gastronomia que espero que tiri endavant, és una oportuni-tat que ens cal aprofitar en un dels espais més bells de la ciutat. Els entorns i la reorganització dels carrers també estan pendents, i el pàrquing de Biada s’ha deixat en benefici del Corte Inglés.

S’ha cedit en tot davant l’arriba-da d’aquest gran operador, la re-percussió del qual en el comerç de la ciutat està per veure. Molta gent és positiva, d’altres no ho veiem clar, sobretot pel volum de trànsit que pot provocar, però també per la manca de criteri del govern –fins avui– per fer apostes valentes i lla-mineres a Mataró Centre.

Hem de saber quin model co-mercial volem i què s’ha de pri-oritzar. La imatge del mercat de marxants de dijous a la plaça de Cuba és llastimosa, com ho és tam-bé l’aspecte de la plaça els dissabtes a la tarda, o d’alguns trams del camí

Ral. Hem de dirigir l’espai públic cap a activitats que portin valor afegit. Per què donar prioritat a una parada de marxant abans que a una terrassa de bar a la plaça de Cuba? Es dinamitza el comerç amb els fi-raires de la plaça de Santa Anna? Amb quin model hem d’atraure aquesta allau de visitants? Amb la realitat que tenim avui, dubto que el flux sigui positiu i que el client que aparqui al Corte Inglés trobi algun motiu per fer un tomb per la ciutat.

Cal arranjar els entorns i fer-los agradables, comunicar bé l’espai des de la ronda Alfons XII cap al centre i des del mar i l’estació fins al parc, potenciar l’eix Cuba-Churru-ca, arranjar llambordes, reordenar mercats marxants, limitar l’accés de furgonetes comercials, treure contenidors, reinventar-se la plaça de les Tereses, crear un pàrquing Lepanto-Churruca, reformar la plaça Gran, arranjar el carrer de Sant Benet i el camí Ral, i crear elements singulars al centre, com per exemple, el canvi d’ubicació del museu Bassat a l’edifici antic de correus i els jardins de la Casa de la Palmera.

Tot plegat, un munt de feina que dubto que estigui feta abans de la tardor del 2014. Els fets des del 2004 són evidents, som ja en temps de descompte i la confiança està molt minvada.

De moment, tot està per fer i, potser, tot és possible.

TONI CASTELLVÍPresident de l’Associació Plaça de Cuba i Rodalies

COMERÇ DE MATARÓ: TOT ESTÀ PER FER

OPINIÓ Alerta per fer front a l’onada de fredCatalunya rep aquesta setmana una onada de fred que porta un ambient gèlid i es preveu que es registrin tem-peratures molt baixes, les més baixes dels últims anys. Les previsions indi-quen glaçades generalitzades i nevades a cotes baixes. Davant d’aquestes pre-visions, les institucions s’han preparat per rebre el fred intens i la neu. Molts ajuntaments tenen a punt reserves de sal i tractors llevaneu i ja han decidit el tancament de fonts públiques per evi-tar que es glacin, tal com han explicat a l’ACN alguns consistoris. Al llarg de la setmana també s’han intensificat diversos plans ‘iglú’ destinats sobretot als sense sostre.

Les previsions indiquen que a par-tir de divendres les temperatures po-den baixar força en algunes zones del

Maresme. Davant d’aquesta situació, el Consell Comarcal del Maresme (CCM) ha avisat la pagesia que en mu-nicipis de la costa es pot produir amb facilitat l’anomenada ‘glaçada negra’. Es tracta de la gelada que es produeix a causa d’una humitat ambiental molt baixa i que fa que les plantes es tornin de color negre i acabin morint. Per aquest motiu, ha demanat que tinguin la previsió de protegir els seus conreus amb els sistemes que hi ha.

D’altra banda, al tancament d’aques-ta edició de TRIBUNA Maresme, des del CCM ja s’alertava de la previsió de neu en algunes zones de la comarca i es recomanaven fortes mesures de pre-caució als consistoris.

Text: ACN/Redacció TM

Acomiadada mitja plantilla d’m1tv

Vuit dels disset treballadors de la tele-visió pública del Maresme “m1tv” han estat acomiadats. Es tracta dels treba-lladors subcontractats per la produc-tora Lavinia, que fins ara s’encarregava d’explotar els serveis informatius de l’emissora. La concessió d’aquest ser-vei va acabar el passat 31 de gener i, per tant, els treballadors també van con-cloure el seu contracte de treball.

D’aquesta manera, el Consorci Di-gital Mataró-Maresme no va arribar a cap acord amb Lavinia per prorrogar uns mesos el contracte, com s’havia especulat. Els vuit afectats tenien des de feia quinze dies la carta d’acomi-adament sobre la taula. Tot i així, el Consorci Digital Mataró-Maresme no havia convocat cap concurs per tornar a externalitzar els serveis informatius a partir del febrer i, per tant, es preveia la possibilitat d’acordar alguna fórmula

mixta amb la productora per mantenir les emissions dels serveis informatius. Lavinia, però, va comunicar finalment als treballadors que la concessió s’aca-bava definitivament. Entre els 8 con-tractats per la productora, hi havia 4 periodistes, un productor, un grafista, un realitzador i un tècnic. La televisió m1tv es queda ara amb nou treballa-dors. Són el coordinador general, el cap de continguts, el cap d’informatius, el cap d’esports, dos tècnics, dues ad-ministratives i una comercial.

La notícia arriba uns dies després que el director-gerent d’aquesta televi-sió, Joan Catà, presentés la seva dimis-sió al president del Consorci Digital Mataró-Maresme i alcalde de Mataró, Joan Mora. La renúncia de Catà coin-cidia amb la retallada pressupostària anunciada pel 2012.

Text:ACN

11

CULTURA

L’acord de col·laboració que va signar-se el passat 24 de gener per-metrà la restauració d’aquesta im-portant peça patrimonial, el retaule més important de Catalunya de la segona meitat del segle XVI i princi-pis del XVII.

L’aportació de l’entitat mataronina Caixa Laietana a través de la seva Fundació és de 69.000 euros, en concepte del patroci-ni del programa de restauració del retau-le. Caixa Laietana, tal i com ja va fer fa un mes amb la parròquia de Santa Maria de Mataró, i sensibilitzada en la conservació del patrimoni del Maresme, col·labora econòmicament en la restauració de les parts malmeses del retaule sufragant el total del cost de la restauració.

El conveni van signar-lo el president de Caixa Laietana, Josep Ibern i el

El president de Caixa Laietana, Josep Ibern, va fer entrega dels 11.280 euros recaptats a Càritas i a la Fundació Sant Joaquim, dues entitats solidàries de la capital del Maresme compromeses amb les persones més necessitades.

En l’acte d’entrega, el passat 13 de gener, per part de les dues entitats van ser-hi presents el director de Càritas

Lliurament a entitats solidàries de la recaptació íntegra del concert de Nadal de l’Obra Social de Caixa Laietana

Mataró, Antoni Vilà, i el president de la junta executiva de la fundació Sant Joaquim, Josep Benet.

El concert de Nadal que va organitzar l’Obra Social de Caixa Laietana el pas-sat 21 de desembre a la Basílica de San-ta Maria va reunir unes 600 persones. Va comptar amb la batuta de Josep Vila i Casañas, un dels directors més recone-

guts de Catalunya i l’Estat espanyol i es va oferir un repertori de diversos temes nadalencs a càrrec de L’Orfeó Català i La Cobla Sant Jordi. Segons van valorar els organitzadors de l’acte, “va ser un acte molt emotiu, d’alt nivell i que va fer aixecar dels seus bancs al públic assistent”.

La xifra recaptada, 11.280 euros, es va lliurar íntegrament a parts iguals a Càrites i a la Fundació Sant Joaquim. El president de Caixa Laietana, Josep Ibern, va explicar que enguany s’havia

augmentat un 38% la recaptació. Tam-bé va afegir que “S’ha demostrat que a Mataró la solidaritat existeix”.

Text: Redacció

Fundació Caixa Laietana patrocina la restauraciódel retaule de l’església parroquial de Llavaneres

mossèn de l’església de Sant Andreu de Llavaneres, Mn. Joan Manuel Prieto. L’acte va comptar amb la intervenció del director del departament d’Història i història de l’Art de la Universitat de Girona, Joan Bosch, que va explicar les característiques de la peça i la importàn-cia a nivell artístic del retaule i del direc-tor del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, Lluís Albertí, que va parlar de la procedència del retaule.

El retaule major de l’església de Sant Andreu de Llavaneres és l’original de l’antic temple cinccentista, conegut ac-tualment com l’església antiga, i és un dels pocs conjunts de la tipologia de retaules “vignolescos” (segons el tractat arquitectònic de Vignola) que ens ha arribat després de les destruccions dels temples de l’any 1936.

Es tracta, a més, d’un retaule amb in-terès més enllà del local, ja que acumu-

la el treball de dos artistes catalans de l’època: Gaspar Huguet i Joan Aragall i és, també, un dels retaules més ben do-cumentats, amb detalls del procés tècnic que facilita molt la feina de restauració. El retaule, que originàriament estava a l’antiga parròquia de Llavaneres, pre-senta unes deficiències estructurals i un escàs estat de conservació que fa palès la imminent intervenció de restauradors.

La seva restauració, actualment ja en marxa, durarà aproximadament entre quatre i sis mesos i anirà a càrrec del Centre de Restauració de Béns Immo-bles de Catalunya.

El president de Caixa Laietana, Josep Ibern, va destacar que “és un honor per a la Fundació Caixa Laietana poder fer una aportació d’aquesta quanti-tat per la conservació d’un retaule de tanta excepcionalitat”.

Text: Redacció

12

Només cal passejar pel centre de Barcelona per observar que els hàbits dels consumidors culturals estan can-viant. Obren botigues que venen vinils i cassettes quan en teoria la indústria mu-sical està en crisi, i hi ha més concerts i festivals que mai. Sorgeixen petites editorials que sobreviuen dedicant-se a fer edicions cuidades i de tirada limi-tada d’artistes locals. Què està canviant doncs? Des de Verkami creiem que els amants de la cultura, en tenir un accés molt fàcil a través de les noves tecnolo-gies a tots tipus de cultura enllaunada, busca en el consum viure l’experiència creativa i el valor afegit. I aquest és un dels punts que fa que el crowdfunding sigui una eina tant adequada als temps que corren.

El micromecenatge permet als crea-dors finançar les seves idees i projectes amb les aportacions directes del seu públic, que a canvi reben recompenses

exclusives relacionades amb el mateix. Així doncs, a més de ser una alternativa real als mètodes de finançament tradi-cionals, com les subvencions i crèdits, estableix una relació directa entre pú-blic i creador, eliminant la distància que existia fins ara deguda a la multitud d’intermediaris entre el producte cultu-ral i el consumidor.

Quan fas una aportació a un projec-te de crowdfunding per donar suport al nou disc d’aquell cantant que t’encan-ta, a canvi del seu vinil dedicat i poder assistir a la gravació, tens la seguretat que aquells diners estan arribant direc-tament al creador. Així doncs, Verkami és una alternativa per al finançament de projectes culturals, però és molt més: proximitat, reforçar comunitats al vol-tant de manifestacions creatives; en de-finitiva, una nova manera de consumir, entendre i viure la cultura.

Durant el nostre primer any de vida,

la nostra proposta s’ha consolidat amb força al nostre país. Hem ajudat a finan-çar més de 180 projectes creatius amb les aportacions de més de 20.000 per-sones, entre els quals podem comptar diversos creadors de la nostra comarca com ara els grups Relk, Best Whishes i Dealan, que han finançat els seus nous treballs, o els llibres 100 Vinagretes d’autor, d’en Pere Cardona i en Rubén Bravo, i Els valors culturals i espirituals dels arbres mediterranis, de Josep Gor-di. El crowdfunding també és una bona manera de donar suport als creadors lo-cals que a vegades poden tenir difícil ac-cés als grans circuits culturals, però que tenen propostes de molta qualitat. Amb l’ajuda de la seva comunitat de seguidors, han pogut fer realitat els seus projectes. Visca la revolució dels minimecenes!

Text: Jonàs SalaVerkami.com

Un any de micromecenatge amb Verkami.com

ART AL MARESME

MARTA TEIXIDÓwww.cuadrosenunaexposicion.com

C. LORTON: EN EVOLUCIÓ CONSTANT

Fins al passat 25 de gener, la mataronina Catherine Lorton va exposar les seves darreres creacions, a la Sala del Col·legi d’Aparelladors de Mataró, sota el títol Nous llenguatges.

El desenvolupament artístic de Lorton té els seus inicis el març del 2005, quan per primera vegada va exhibir al Qu4tre de l’Ateneu Caixa Laietana, la seva obra Sense límits, on partia d’una tendència figurativa molt clàssica. En un salt en el temps, l’artista va mostrar a la Sant Lluc-2008 Minos, un treball amb tècnica mixta, agosarat, impactant i fascinant. Una obra molt més densa i rica de contingut, que si bé va recordar a Barceló – les referències i influències sempre donen joc a diversitat temàtica i de plantejament– Lorton va definir-se amb estil personal, i d’excel·lent domini cromàtic i de materials.

Un any més tard, va tornar a sorprendre dins la petita

col·lectiva Passió pel Dibuix, organitzada per l’ASLL, a sala del Col·legi d’Aparelladors. En aquella ocasió, va ser la sofisticació de la mostra. Elegant, exquisida, minuciosa i precisa. Atreia la seva obra tant per la dificultat tècnica com per l’excel·lent desenvolupament que hi va saber-hi donar. L’obra es podria qualificar de rococó, per la complexitat emprada, però en absolut era recarregada. Al novembre del 2010, va presentar la seva primera individual, Nous Camins, a la galeria Gal-Art de Mataró, on el cos humà, les seves formes i la seva flexibilitat, va donar joc a un ventall de possibilitats, limitat en quant a temàtica, però sí variat en domini del dibuix, dinamisme i paleta de colors simple. Una exposició, igualment molt influenciada pel Barceló il·lustratiu de la Divina Comedia de Dante Alghieri –Edició Circulo de lectores– dins els mar-ges de l’austeritat, però tot i un laconisme argumental, la mostra exhibia unes dots de creativitat que no deixava de sorprendre.

I en aquesta nova exposició, Nous llenguatges, proposa un registre basat en les decoracions al fresc dels murs d’esglésies de l’Edat Mitjana –cal recordar que són sem-pre bidimensionals, formant de vegades dos o tres pisos o greques, i amb bandes de colors horitzontals–, però Lorton els dóna un toc molt expressionista, evidentment sense Maiestats Domini, Pantocrators, Tetramorfors, o verges nècies i prudents, però a semblança de la pintura de 800 anys enrere, sí que hi ha elements “apocalíptics”, mercès a una figuració dura i punyent, sense contemplacions, crí-tica i amb l’ús d’un joc cromàtic penetrant i incontenible. Lorton expressa a través d’aquesta mostra els temps que vivim, la impassibilitat forçada de la societat d’aquest país envers els òrgans de govern o de direcció, la crisi aclapara-dora i la incertesa del futur.

Pòster realitzat per Error! Design en motiu del primer aniversari de Verkami.

13

Sobre la cultura i el cartell de Les Santes

Sense fer soroll, sense manifestaci-ons ni aldarulls, en aquest temps de crisi una de les activitats més afec-tades per aquesta situació ha estat la cultura. Evidentment, tots els po-lítics volen el millor per la ciutada-nia. La diferència més notòria entre partits l’hem trobat sempre en les propostes culturals i d’educació. Ara d’això ja no se’n parla.

Catalunya ha viscut dels seus artis-tes. Ho deia fa uns dies l’Antoni Llena a propòsit de les crítiques a la seva escultura sobre els castellers instal-lada en un espai urbà. “Barcelona és admirada per en Gaudí, el de la casa Milà que, en el seu moment, va ser tan menyspreada i ridiculitzada pels propis conciutadans”. El conflicte sorgeix quan els polítics i la gent que gestiona la cultura pensen que donar suport a la cultura és no generar po-lèmica i no arriscar.

Recentment ha aparegut la notí-cia als mitjans d’informació que els responsables de cultura han decidit que a partir d’ara el cartell de Les Santes es triarà per concurs, no per criteri, per tal d’evitar la “polèmica”; també perquè és un compromís elec-toral. Els cartells que s’han editat per anunciar la Festa Major de Mataró són un patrimoni i cada autor ens han deixat unes fantàstiques imatges del moment, amb la seva particular i irrepetible visió. Cartells emblemà-tics d’artistes que són referents per la ciutat. Molts d’ells han estat polè-mics, segur, però amb la perspectiva del temps ens il·lustren la història de la festa amb ull d’artista.

Tots aquests artistes no es presen-tarien mai a un concurs. Algú pot pensar que artistes i dissenyadors com Alcoy, Rovira-Brull, Cusachs, Perecoll, Parés de Mataró, Frade-ra... ho farien? D’altra banda, també ens podem qüestionar perquè es fa un concurs en el cartell i no a altres matèries de les mateixes festes: els músics dels concerts, els músics de la Missa, les actuacions de teatre, etc.

I amb tot això, quin jurat pot pro-nunciar un veredicte prou popular com per esquivar la “polèmica” que vol evitar el regidor? D’aquesta ma-nera agradarà a tothom? No és mi-llor tenir un cartell d’un artista dels que dèiem que són referent i que traginen el nom de la ciutat per tot el món?

La crisi passa per la cultura, sense soroll. “Mals temps per a la lírica” pronosticava Bertolt Brecht des del cor de la Selva Negra, des del cor d’Europa.

Text: Jordi CuyàsArtista i dissenyador

TRIBUNA DE LA HISTÒRIA

RITUALS DE NO FA TANT

Cada cop que el senyor marquès de Castelldosrius finava, el seu successor havia de prendre possessió dels títols i béns heretats. Aquesta presa de possessió era un veritable ritual de reminiscències medievals que devia ser força vergonyant i farcit de menyspreu i humiliació per als dosriuencs. El dia triat, una comitiva encapçalada per un representant del marquès i un notari es presentava a Dosrius i reunia els habitants a la plaça del poble per a prendre possessió del terme de l’antic castell, fa no fa el de l’actual Dosrius i Canyamars.

A la plaça del poble i després de rebre un grapat de gra i unes monedes com a símbol del delme, dels censos i dels drets, l’apode-rat i procurador del marquès es treia i posava els guants amb par-simònia tot declarant la presa de possessió. Per a fer-se efectiva, la cerimònia devia continuar anant de casa en casa on un cop desallot-

jades l’apoderat entrava i tot passejant-s’hi anava obrint i tancant, repetidament, totes les portes i finestres en senyal de domini i pos-sessió. Quan del que s’havia de prendre possessió era una peça de terra, una vinya o un camp, el procurador prenia un grapat de terra i d’herba i ho llançava a l’aire en ostentació de poder i voluntat sobre aquella propietat. Un cop enllestida en el poble, la processó continuava fins a la següent finca o masia on es repetia la cerimònia recorrent així tots els racons del terme. Quina cara els devia quedar als menyspreats pagesos? De la darrera vegada que en tenim cons-tància que es va realitzar aquest ritual ja fa temps, el 1796, o potser no tant, ja que el 1842 encara es va fer una cerimònia, sembla que més discreta però. I vés a saber si avui encara no hi ha certa reminiscència en el ritual del desnonament de vivendes hipotecades.

JAUME VELLVEHÍlaraconera.blogspot.com

14

OPINIÓ

Les energies renovablesmarquen el camí del futurL’aparcament fotovoltaic de Caldes d’Estrac, que s’inaugu-rava ofi cialment el passat mes de gener, és una aposta pionera des del municipalisme per les energies renovables i sostenibles. D’altres exemples comarcals són el Tub verd i el Port de Mataró, reconeguts per la seva gestió del medi ambient o l’increment d’empreses del sector privat que treballen en la direcció d’oferir serveis en els quals el respecte al medi ambient en determina les directrius. La didàctica i la consci-enciació ciutadana envers l’entorn mediambiental són actualment pilars de la societat globalitzada. En aquesta mateixa clau, també, s’ha d’entendre, quan el Consell Comarcal del Maresme impulsa campanyes de sensibilització de reciclatge adreçades als escolars, o quan s’anuncia que des d’aquest ens s’oferirà als municipis un servei integral de recollida de residus, entre d’altres actuacions que promouen. Des de la indivi-dualitat fi ns a les organitzacions i institucions de més ampli abast, l’aposta pel medi ambient que ve fent-se des de fa uns anys —tot i que a diverses velocitats, és cert—, és una direcció estratègica inqüestionable. I no ja única-ment entenent les necessitats de preservació del nostre entorn, sinó també en un context de nou paradigma cap al qual avancem i en què serà necessari que cada ciutadà sigui plenament conscient d’un nou model de vida. Les ener-gies renovables són una d’aques-tes grans actuacions estratègiques i s’han d’entendre com importants moviments estructurals amb retorn social.

EDITORIAL

OPINIÓCarta oberta als socialistes de la comarca

Un nou PSC per al Maresme

PSC de Mataró: a la recerca del vot perdut

La nova situació oberta a la capital del Maresme després del canvi de color polític al govern de la ciutat està resultant molt difícil tant pels qui governen per primera vegada com pels que han passat als bancs de l’oposició després de tres dècades llargues d’exercitar el poder. L’ex-cepció a aquesta premissa serien els ecosocialistes d’ICV-EUiA, que gairebé es belluguen millor a l’opo-sició que al govern. Em refereixo més aviat al PSC, el qual encara viu descol·locat per la pèrdua del poder, sí, però sobretot per l’abandó d’una part del seu votant més tradicional a mans de Plataforma per Catalunya. Recuperar-lo és la tasca fonamental

pels propers temps, però precisa-ment no sembla que els socialistes hagin esbrinat encara perquè alguns dels seus antics partidaris els han girat l’esquena. El que sembla obvi és que els tres mil vots que, pel que sembla, van passar de la marca PSC a coquetejar amb la Plataforma per Catalunya, no es van convertir en xenòfobs de la nit al dia; són més un vot de descontentament, antisiste-ma, que va percebre manca de fer-mesa en les polítiques d’immigració del tripartit local. D’això no en parla ningú, tampoc el nou govern de CiU. Un fenomen que no ha passat arreu de Catalunya: a Lleida, amb majoria absoluta del socialista Àngel Ros, la Plataforma “només” va treure 1.120 vots a les darreres municipals.

A can PSC de Mataró, l’escena-ri de cara als propers mesos es va consensuant entre bambalines. S’imposa un escenari de consens al voltant d’Esteve Terradas que tor-na a Mataró avalat per Nicaragua

amb la missió de posar ordre en un partit on el sector Blackberry apreta fort per prendre possessió defi nitiva del que entén que ja li pertoca. Per la seva banda, l’exalcalde Baron co-mença a situar-se en la nova situació en què compatibilitza la tasca de cap de l’oposició amb el retorn a la seva professió, la de mestre, però tampoc sembla que estigui per plantar ba-talla amb membres del seu darrer govern. Equilibri de forces: Baron no controlarà el partit, però el sec-tor Blackberry tampoc controlarà el grup municipal, on segueix sent fort.

Des dels seus nous destins pro-fessionals a Lleida, l’afi llada política número 1 d’Esteve Terradas, Alícia Romero, faria bé de començar a pensar si voldrà desfullar la marga-rida de cara al 2015. I sobretot si es veu capaç de subvertir la tendència a la baixa dels socialistes i recupe-rar els vots perduts el maig passat, a banda d’articular un discurs econò-mic potent.

Som progressistes, som gent d’esquer-res, som gent treballadora, pensem que la societat es construeix des de la llibertat i igualtat de totes les perso-nes, som socialistes... però durant els últims anys, no hem trobat al PSC el missatge polític que esperàvem, amb una resposta real a les necessitats i demandes reals de la ciutadania.

Des de fa gairebé un any, un grup de socialistes del Maresme estem treballant en equip amb l’objectiu d’impulsar un NOU PSC, amb no-ves persones, amb noves maneres d’organitzar-se i, sobretot, amb no-

ves maneres de fer política i d’inte-grar-se amb les idees i sentiments de la societat.

Som una nova generació, que ha après dels seus pares el valor del treball i l’esforç, i que vol fer PO-LÍTICA REAL, que respongui des de la proximitat i la transparència a les necessitats, les demandes i les expectatives de la gent treballadora, amb propostes clares i concretes, i amb una militància i comunicació més activa i efi caç.

Avui, els nous socialistes estem en disposició de donar el pas endavant i liderar aquest projecte de renova-ció del PSC, que ens ha de portar a recuperar la confi ança dels molts socialistes que, ens hagin votat o no, continuen havent al Maresme.

Volem un NOU PSC, amb una organització més efi caç, més acti-va, més propera a les agrupacions i a la ciutadania, més oberta, demo-cràtica i transparent, amb l’objectiu d’establir un contacte i comunicació continus amb la societat. Estem con-vençuts que la política no és un fi en si mateixa sinó una eina de treball al

servei de la democràcia i dels ciuta-dans. Els nostres objectius són els de les persones que viuen al Maresme.

Volem treballar decididament en la reactivació econòmica i la cohesió social i territorial de la nostra co-marca: posicionant el Maresme en una estratègia de creixement inte-grada en la Regió Metropolitana de Barcelona, potenciant els eixos de comunicació comarcals i els trans-ports públics, protegint i promovent el medi com a espai natural i de di-namització econòmica, integrant de manera efi cient de serveis públics, i, en defi nitiva, desenvolupant estratè-gies polítiques coordinades a tots els municipis de la comarca.

Creiem que aquest nou projecte és possible. Creiem que aquest nou pro-jecte és necessari. I creiem que en la militància de base i en la gent treba-lladora hi ha la il·lusió, l’energia i l’es-forç que fan falta per dur-ho a terme.

Per això, els nous socialistes do-nem el pas endavant per fer un NOU PSC al Maresme.

Per això, com a nou socialista, vull liderar aquest equip renovador.

TRIBUNA Maresme no es fa responsable de les opinions que expressen els seus col·laboradors. L’opinió de la publicació es refl ecteix, tan sols, en l’editorial.

LARIERA48

JOAN SALICRÚ

joansalicru.blogspot.comTwitter: @joansalicru

LARIERA48

Xavier Amor, actual Alcalde de Pineda i dipu-tat a la Diputació de Barcelona, ha presentat la seva intenció de ser el nou Primer Secretari del PSC del Maresme al VI Congrés que es ce-lebrarà els propers 10 i 11 de febrer a l’ Institut Miquel Biada de Mataró.

XAVIER AMOR I MARTÍN

Alcalde de Pineda de Mar (PSC)

15

Més val un mal acord que un bon plet

Aquest consell, sovint utilitzat per ex-plicar que allò que es pot aconseguir en la negociació és més benefi ciós que els rèdits obtinguts amb el confl icte, hauria de sovintejar més en els afers públics en moments tan difícils com els actuals. La crisi que vivim és de tanta magnitud, que per sortir-se’n caldrà molt de consens i diàleg. És en les administracions locals on pot ser més fàcil fer pinya i no deixar-se arrossegar per laments demagògics o queixes superfi cials. Si tothom està

d’acord que quan minven els ingressos cal limitar les despeses, optimitzant els recursos existents per salvar les presta-cions socials que asseguren un mínim de benestar a la majoria, no hi ha més remei que concretar per on s’ ha de començar. Sobre això, ara per ara, hi ha més silencis que propostes amb voluntat de consens.

Les mesures adoptades pel govern central limitant l’endeutament dels mu-nicipis i l’incompliment dels compromi-sos adquirits pels anteriors governs de Catalunya, hauria d’empènyer els nos-tres electes locals a fi lar molt prim en l’execució dels propers pressupostos.

Si ho concretem a Mataró, seria desit-jable que govern i oposició abandones-sin fi nalment el regat curt i pactessin mesures concretes sobre com impulsar les apostes estratègiques de la ciutat; com desenvolupar en una situació de greu crisis econòmica l’execució del pla-nejament Urbanístic i com revisar el pla

General, si és que cal, defi nint el nou pa-per i la mida de les empreses municipals que es mouen en aquest àmbit per fer front a un important deute que els abo-ca al concurs; com redreçar les fi nances municipals i com obtenir nous ingres-sos extraordinaris, encara que suposin vendre’s alguns actius. N’hi ha altres de concretes i singulars que aniran sortint, com les pèrdues del Mataró Bus o si el paper dels mitjans de comunicació pú-blics amb participació municipal s’adiu amb l’important despesa que generen. Què cal fer amb els nous equipament municipals previstos i amb alguns del que estan en funcionament per fer pos-sible la seva entrada en funcionament o simplement el seu manteniment?

Si els polítics locals s’enroquen en les seves posicions i fan com l’estruç ama-gant el cap sota l’ala, seran igualment res-ponsables amb els que fan de la tisorada sense criteri l’única solució possible.

La música de la demagògia

Corre pels ajuntaments una mena de personal polític i d’alts funcionaris (no tots per sort), que dóna la sensació que mai han acabat d’entendre que l’art de quadrar les despeses amb els ingressos no forma part de la màgia o món de la fantasia. Són molts amatents que l’Ajun-tament ho faci tot (i que el seu departa-ment s’ampliï i ampliï), però s’obliden que això ho ha de pagar algú. I aquest algú és el món no públic, és a dir els pri-vats, uns éssers que viuen i interactuen en aquell espai exterior que queda entre l’Administració Pública i l’estratosfera.

Darrerament hi ha hagut molt enre-

nou sobre l’Escola Municipal de Mú-sica de Mataró. Molt de soroll i moltes manifestacions sobre la gestió que me-reixen tot el respecte, però ningú, llevat del propi regidor que ha hagut de car-regar el “mort”, ha acabat per centrar el tema en la qüestió clau: i això qui i com s’ha de pagar? Comença a ser una mica cansat que aquells que tenen grans plans es desentenguin del debat de com s’han de fi nançar. És una posició molt còmode presentar-se com els grans ser-vidors de la comunitat (i ampliar la car-ta de serveis), però deixar per als altres la feina de trobar el fi nançament. No és d’estranyar, doncs, que Aristòtil, de veu-re comportaments semblants, alertés que la corrupció de la democràcia és la demagògia. Cap partit se n’escapa, ben cert, però no tots arriben a fer-ne la gran fl assada que tapa la falta d’un mínim ri-gor i realisme en les propostes.

És molt interessant explorar el signifi -cat del mot demagògia. Abusant de la Vi-quipèdia trobem: la demagògia (en grec

δημαγωγία), segons el concepte d’Aristò-til, és una forma impura de govern demo-cràtic que consisteix en exercir el poder a profi t de les masses indisciplinades –avui en diríem fàcilment seduïbles– per mitjà d’apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d’acon-seguir el suport popular, freqüentment mitjançant l’ús pervers de l’oratòria (fal-làcies, l’apel·lació a una autoritat irrelle-vant, la manipulació del signifi cat de les paraules, les omissions, l’estadística fora de context; la dimonització de l’adversa-ri, el fals dilema o falsa dicotomia...).

Quan sovint es diu que falta cultura democràtica caldria afegir que això no es pot aconseguir sense una sòlida for-mació per detectar les tècniques dels demagogs. Però per vacunar-se contra aquests espècimens cal tenir criteri, i aquest desgraciadament només prové de l’estudi, la refl exió, la contempla-ció, l’atenció, la contrastació, i d’altres comportaments que demanen molt de temps i poca mandra intel·lectual.

Aquesta democràcia

Suposo que un periodista no hauria de dir que li fa mandra escriure de se-gons què o de segons qui. Però la veri-tat és que sí, que cansa, haver de po-sar el teu gra de sorra per assenyalar evidències i per sumar als d’un bàndol davant tanta farsa, tanta mitja veritat i tanta veneració (quinta)columnista cap a segons quins sinistres personat-ges, quan hi ha tants altres temes dels quals parlar, amb els quals omplir les línies, quan hi ha més ganes de mirar endavant que no pas enrere. No obs-tant, i de tot el que han dit per exalçar Don Manolo, hi ha una cosa amb la qual estic completament d’acord. Sí, Don Manolo va fer molt perquè po-guéssim tenir democràcia a l’Estat, aquesta democràcia. La democràcia que parla de tancs i d’exèrcits en cas que a algú se li acudeixi “separar” una part de la “unitat”, la democràcia en què un tribunal escollit entre dos par-tits té l’última paraula, per sobre del que hagi votat tot un poble, la demo-cràcia en què el dret a l’autodetermi-nació no es pot exercir, la democràcia que va permetre establir reialmes allà on els nostres avis hi havien deixat re-públiques. Sí, Don Manolo va ser clau per a tot això i per més, una vida molt ben aprofi tada, sí senyor, un gran home d’Estat que ha viscut de l’Es-tat tota la vida i sense haver de pas-sar comptes amb ningú. La mort ens iguala a tots, però malauradament no la manera de morir, i això ho sabia bé Don Manolo, ell que va donar el vist-i-plau a visites freqüents de la dama de negre. Democràcia? Sí, la que ell va voler que tinguéssim, i per això ara tants s’han afanyat a agrair-li.

JORDI SURINYACH i ROMANSAdvocat

LLEVANTADES

RAMON REIXACHHistoriador i economista

VIA FORA!XAVIER AMATPeriodistawww.xavieramat.com

DES DEL SEIENT DEL COSTAT

16

Bagó i el lideratge ben entèsEl mes passat parlàvem del “Mata-ró sense lideratge” de l’alcalde Joan Mora. Tres dècades després del res-tabliment democràtic, Mataró pateix una deriva per la feblesa del govern de CiU i la poca traça del nou batlle. El lideratge, en canvi, és una de les quali-tats que ha demostrat al llarg de la seva llarga trajectòria l’empresari Ramon Bagó, primer alcalde de la democrà-cia a Calella. Polític local i empresari, ha bastit el principal grup turístic del país i l’empresa més important de la comarca. El Maresme ha perdut enti-tats financeres, i un munt d’empreses amb la crisi. Però tenim el Grup Ser-hs, que és una cooperativa de petits empresaris de l’Alt Maresme esdevin-guda grup que genera 2.700 llocs de treball. Parlem de 64 empreses, amb 1.600 accionistes, un 45% dels quals són propis treballadors.

Bagó és una personalitat d’una energia i fermesa incomparables. Ha aixecat Serhs, ha fet d’alcalde quan Calella era capital de l’Alt Maresme i ha jugat un paper clau en el turis-me català. L’onze de febrer rebrà la Medalla d’Or i serà nomenat fill predilecte de Calella. L’acte es farà a l’antic Ajuntament, on fa 22 anys vaig conèixer Bagó quan era alcalde de puny de ferro, i jo un incipient perio-dista. La nostra va ser una relació de por, per part meva. Amb els anys ha evolucionat cap a l’admiració. Quan penso en Bagó em vénen al cap pa-raules com lideratge, força, ambició i progrés. Sí, sí, el progrés entès com la capacitat que tenen les empre-ses de generar riquesa i repartir-la capil·larment en el territori.

Ja voldrien els alcaldes d’ara tenir una part de la valentia i generositat de Bagó. Generositat i intel·ligència, perquè va ser capaç, essent un cà-rrec destacat de CDC, d’incorporar al seu equip municipal i empresarial destacats militants de l’esquerra in-dependentista, com Josep Puig. Des del PSUC fins al PSAN, el ventall de talent que Bagó va saber captar és una demostració d’aquell no-sec-tarisme que res té a veure amb els polítics actuals. Bagó afronta ara una investigació darrere de la qual jo hi veig l’ombra del PP. El temps dirà si hi ha irregularitats en la duplicitat de càrrecs. De moment, el temps ens diu que la multiplicitat d’èxits és me-reixedora d’un just reconeixement a la seva ciutat natal.

I els partisans van prendre la N-2Escriptor, polític, filòsof i un dels fun-dadors del Partit Comunista Italià. Va viure a cavall entre finals del segle XIX i gairebé mitjans del XX. Us estic parlant d’Antonio Gramsci i no preci-sament perquè tingui res a veure amb la nostra tan soferta N-2, sinó pel que fa als partisans.

Pocs dies abans de l’èxit rotund de la caravana per l’Estat propi que va recórrer de punta a punta la nostra co-marca, fent de Canet de Mar el punt de trobada dels vehicles que sortiren des de Tordera, com a extrem nord, i des de Montgat, al sud, vaig llegir un extracte de La Ciudad Futura, revista cultural

publicada per Antonio Gramsci (11 de febrer de 1917) i que es transcrivia en català i en versió original, en un post del bloc de Vilaweb.

L’article comença amb un “Odio gli indifferenti. Credo che vivere voglia dire essere partigiani. Chi vive vera-mente non puô non essere cittadino e partigiano” (Odio als indiferents. Crec que viure vol dir prendre partit. Qui veritablement viu, no pot deixar de ser ciutadà i partisà). He transcrit l’origi-nal i la traducció, per incidir especial-ment en com “partigiano”, partisà, vol dir “essere partigiani”, prendre partit.

El Diccionari de la Llengua Catala-na de l’IEC, dóna com a primera ac-cepció de partisà/partisana: “Militant d’un grup civil organitzat per a la lluita armada clandestina contra un exèrcit d’ocupació o l’autoritat constituïda, que utilitzen la tècnica de la guerrilla.”

No tinc aquí espai suficient per posar tot el que en aquell article va escriure Antonio Gramsci, però, sí que afegiré un paràgraf central “La massa ignora per despreocupació; i llavors sembla

cosa de la fatalitat que tot i a tots atro-pella: al que consent, el mateix que al que dissenteix, al que sabia, el mateix que al que no sabia, a l’actiu, el mateix que a l’indiferent. Alguns ploriquegen piadosament, uns altres blasfemen obs-cenament, però ningú o molt pocs es pre-gunten: si hagués tractat de fer valer la meva voluntat, hauria passat el que ha passat?” El text acaba amb un parell de frases “Visc, sóc partisà. Per això odio a qui no pren partit, odio als indiferents.”

Personalment no odio a ningú, o al-menys així ho intento i per tant aquells qui són indiferents, no són especial-ment odiats per mi, per molt que els preferiria implicats. I per això, sense odiar a ningú, vull des d’aquí felicitar a aquells que amb un miler de vehicles i a tots els altres qui des dels balcons i des de peu de carretera els encoratja-ven en la seva marxa, van fer seva la N-2 per demanar un Estat propi. Perquè tots ells van prendre partit, fent d’una caravana una tàctica de guerrilla, i enarborant l’estelada com a insígnia, de la democràcia la millor arma.

La vida a fora

Tornem a ser un país d’emigrants. I en tenim ben bé per vuit o deu anys. Avui serà un dia d’aquells que la gent amb poca imaginació recordarà el clàssic

‘Vente a Alemania, Pepe’ per mofar-se de la trista realitat que, francament, no fa cap gràcia. Els emigrants d’avui tenen poc a veure amb l’entranyable personat-ge d’Alfredo Landa. A més de pisos, els anys de creixement econòmic han ser-vit també per formar acadèmicament i intel·lectual les millors generacions de la història d’aquest país. No tot ha estat dolent. És en aquest oasi en el nostre habitual nivell baix de formació on rau la desgràcia. Són molts d’aquests doc-tors, investigadors i enginyers els que ara marxen, farts de viure en un país

que els va posar la mel als llavis amb una bona universitat i amb idiomes (alguns a còpia d’endeutar les famíli-es), per condemnar-los després a sous de misèria, contractes draconians o a l’atur, i a una versió actualitzada del ‘que inventen ellos’ amb l’excusa de la crisi. El resultat és que més de 20.000 fills de les millors generacions marxen a l’estranger. Allà se’ls reconeixerà el ta-lent, viuran dignament i contribuiran al creixement d’aquests països gràcies a l’excel·lència que hem pagat i suat nosaltres.

Sobre l’escola bressol de Premià de MarEls pares i mares que portem els nos-tres fills i filles a l’escola bressol mu-nicipal de Premià de Mar ho hem fet i ho fem amb l’absoluta certesa i la con-fiança de deixar el que és més impor-tant per a nosaltres en les millors mans possibles. Això ningú no ho pot posar en dubte i volem que així consti en pri-mer lloc per evitar malentesos.

Aclarit aquest punt, volem mostrar-nos totalment en desacord amb la pu-jada de preus de l’escola imposada des de l’Ajuntament i la possibilitat que aquests continuïn augmentant, ja que es preveuen més retallades en els di-ners destinats a les escoles bressol tal

com ha anunciat la consellera Irene Rigau. No podem acceptar una pujada de preus d’aquestes característiques a mig curs. Les famílies decideixen a quina escola bressol aniran els seus fills en funció de diverses qüestions, i una d’elles, molt important, és el preu. També hem de tenir en compte que algunes de les famílies tenen dos i tres fills a l’escola.

Representants de l’associació de ma-res i pares de l’escola bressol vam as-sistir el passat 21 de desembre al ple de l’Ajuntament per protestar per una pu-jada de preus decidida unilateralment per la junta de govern de CiU que ele-vava la quota d’escolarització de 135,05 a 150 euros i de 123,76 a 150 la del men-jador. Vam demanar als altres grups po-lítics que també s’hi oposessin. Final-ment, tots els partits, incloent-hi CiU, van aprovar una moció segons la qual a partir d’ara s’establirà una comissió amb representants de totes les forces per decidir les quotes dels serveis pú-blics. Es va aconseguir que la pujada de preus fos menor que l’anunciada, ja que

la quota d’escolarització ha passat de 135,05 a 140 euros al mes, però la puja-da del menjador ha estat la prevista, de més de 26 euros. Aquest augment, da-vant la greu crisi econòmica que afecta un nombre molt important de famílies de Catalunya, no ha anat acompanyat fins al moment d’un sistema de beques o ajuts per a les famílies que no hi pu-guin fer front. De la mateixa manera, continuem sense tenir ni rastre de les beques de menjador.

Se’ns ha imposat una pujada de les quotes decidida de manera unilateral per la junta de govern, malgrat el que pugui reflectir la teranyina burocràtica municipal. Esperem que l’esforç econò-mic que ja hem començat a fer serveixi perquè les retallades no afectin el dret dels infants a rebre una educació de qualitat, que per llei ha d’estar garanti-da pel Govern, que s’atenguin les neces-sitats de les famílies i les noves realitats socials, i que el dia a dia de la comunitat educativa de l’Escola Bressol sigui en-cara millor. Nosaltres seguim confiant i donant suport a la seva tasca.

SAÜL GORDILLOPeriodista

www.saul.cat / Twitter: @saulgordillo

BLOC SENSE FULLS

RAFAEL VALLBONAPeriodista i escriptor

casavbn.blogspot.com

CASA DE VBN

AMPA DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL DE PREMIÀ DE MAR

FERRAN PLANELLEscriptor

JUGANT A ESCRIURE

ESPAI OBERT

17

Orgull de poble

El poeta i activista cultural argentoní Josep Lladó i Pascual va presentar en aquestes festes de Nadal i amb el su-port del Centre d’estudis argentonins, el seu Recull Enciclopèdic d’Argentona, un impressionant volum de quasi 500 planes en el que mostra en format en-ciclopèdic la que podríem dir “història interior” de la vila. Ho fa mitjançant el corresponent apunt amb el pro-tagonisme de masies, entitats, fonts, folklore, premsa, i com no, amb la per-sonalització d’aquells personatges que l’autor ha considerat rellevants, més en una mirada de projecció exterior que potser no pas en una mirada més propera i localista.

El treball de Josep Lladó, del que pot estar-ne ben orgullós, quasi tant com ho estem aquells que ha tingut a bé con-siderar-nos en el mateix, és exemple a seguir. Fugint del provincianisme lo-calista de considerar-se la millor terra del món, ha sabut ser fi del a la realitat,

remarcant allò que calia, que és molt, i deixant-ho a la consideració del lector.

Però aquest fet, realitzat amb l’apa-rent contradicció d’una apassionada asèpsia, va més enllà, ja que amb ell in-cita a l’orgull de poble. Demostra amb paraules i presències el munt de pai-satges, fets i personatges valuosos que estan en l’entorn més proper i que pot-ser justament per aquesta proximitat, per la quotidianitat de la coneixença, no sabem valorar tal com es mereixen.

Un orgull de poble cada vegada més necessari, i potser més encara en po-blacions com les d’aquest Maresme que aplega aquesta Tribuna. Uns po-bles que han sofert una transformació profunda amb l’allau de nous vilatans que massa vegades han desnaturalitzat l’esperit propi, vulgaritzant-los i uni-formant-los en aquesta difícil barreja de poble, ciutat dormitori o residenci-al. Un concepte híbrid, molt difícil de lligar i que moltes vegades ha esdevin-gut si no mortal, ensopidor.

Josep Lladó explota l’amor pel seu espai natural i el vol fer avinent a tots. En uns moments en els que la globali-tat ens envaeix, en què la uniformitat ha esdevingut una mena de falsa co-moditat, cal recuperar l’orgull de poble per seguir sentint-nos vius i diferents. El seu recull ens mostra un camí que seria bo d’imitar.

275 anys de l’Escola Pia de Santa Anna

L’Escola Pia de Santa Anna compleix aquest 2012 el seu 275è aniversari. La seva presència a Mataró, com en el seu moment –ara fa 150 anys– la del Col-legi del Cor de Maria, va ser en respos-ta a les necessitats de l’Ajuntament per poder formar els seus ciutadans.

El 2 de gener de 1738, pràcticament un any després de l’acord entre l’Esco-la Pia i l’Ajuntament, els escolapis co-mencen a impartir classes a la nostra ciutat. Era l’inici d’un llarg recorregut que mai, malgrat les moltes vicissituds que els ha tocat viure, no ha deixat d’es-tar present en el dia a dia de la ciutat.

Una llarga trajectòria que des del pri-mer moment ha anat més enllà de la tas-ca educativa. La participació en esdeve-niments de caràcter ciutadà han carac-teritzat la seva presència a casa nostra i el seu compromís per fer realitat l’espe-rit d’arrelament en el teixit social i em-

prenedor dels mataronins des de la for-mació. L’esport, el bàsquet en concret, i la cultura amb majúscula, també han format part de l’activitat que ha man-tingut al marge de l’ensenyament. En aquesta línia, els dies 27 i 28 de juliol de 1865, el col·legi va ser el marc de l’Expo-sició Agrícola que organitza la Comissió Municipal del Patronat de Pobres i per citar un altre exemple, el 1881 l’escola posà en marxa l’Observatori Meteoro-lògic, pioner a casa nostra.

La formació a través d’un ensenya-ment més obert i avançat va passar a ser un element característic del model educatiu de l’Escola Pia, el centre do-cent més antic de la capital del Mares-me. Sempre amatent a les necessitats de la societat, avui continua posant-ho de manifest a través de la seva capaci-tat de donar resposta a les necessitats formatives de les noves generacions, amb la implantació de les tecnologies més avançades, per poder oferir ense-nyament de qualitat. En el transcurs de les darreres dècades noves infra-estructures han servit per reforçat aquests objectius. La inauguració l’any 2002 del nou centre educatiu de Santa Anna Mar n’és una nova demostració.

Un projecte pedagògic amb 275 anys de vida que com a mataronins hem de saber valorar, agrair i continuar do-nant-hi suport.

TRANSPORT PÚBLIC

PERE PASCUALwww.perepascualpic.blogspot.com

TRIBUNA DE LA MEMÒRIA

MANUEL ROCA I CUADRADAPeriodista

18

APUNTS

El passat desembre l’empresa danesa d’audiòfons WIDEX va fer el llançament del nou model SUPER 440. Amb aquest audiòfon, WIDEX culmina un any de grans novetats entre els seus productes. Ens trobem davant d’un dels audiòfons amb més potència que ha fabricat mai l’empresa, 143dB de sortida màxima. Tot això amb la mida més petita i la màxima tecnologia que sempre ha caracteritzat a WIDEX. Súper potent, súper petit.

La psicoanàlisiPsicoanàlisi no és psiquiatria. No concep els conflictes i els pati-ments com a “malalties” i no recor-re, per tant, a medicaments.

La depressió, l’angoixa, les inhi-bicions, les pors o els pensaments obsessius incontrolats o qualsevol malestar que es pugui tornar insu-portable, poden trobar en la psico-anàlisi un tractament possible. La psicoanàlisi promou un diàleg. La seva modalitat no està establerta prèviament. Resulta de la trobada de cada persona particular amb un psicoanalista i és d’aquest diàleg que pot sorgir la veritat que orienti a qui consulta.

Un patiment pot ser el resultat d’una decisió que no s’ha sabut o no s’ha volgut o no s’ha pogut pren-dre. D’un conflicte que s’ha inten-tat eludir o ignorar sense resoldre-ho. D’un dolor o un malestar que la persona, sorprenentment, no es decideix a abandonar. D’una pèr-dua que, no obstant això, no s’aca-ba de perdre. De vegades, d’un sa-ber o una veritat que no se sap com suportar.

Un conflicte pot oblidar-se, però el malestar persistir. O desaparèi-xer i tornar després sense que re-cordi-ne l’origen. Aleshores és més difícil desprendre-se’n. També una espècie de complaença fosca i difí-cil d’explicar amb el malestar, pot perllongar-ho indefinidament.

NÉSTOR BOLOMOPsicoanalista. Premià de Dalt

Tel 610 660 638

SalutMón legal

Cada cop són més els clients que ens consulten desesperats quina solució té el problema de la morositat, com pot ser que els nostres governants no hagin po-gut crear lleis que aturin de forma efec-tiva aquesta lacra econòmica i social. La solució al problema, malauradament a data present, no la té ningú.

Des de juliol de 2010 està en vigor la reforma de la Llei contra la morositat (Ley 15/2010), que preveia mesures per combatre el retard en el pagament de les empreses, tant públiques com privades, però que en la pràctica no ha aportat de moment cap solució a un problema que ataca despietadament la competitivitat i productivitat d’autònoms, empreses i comerços.

Un d’ells em preguntava si no hi ha-via manera legal d’embargar els béns de l’administració pública davant del seu impagament o pagament demorat en excés, i reflexionava que això propaga-va els impagaments entre les empreses privades, en un clar efecte dòmino. Tan-mateix, tenia clar que aquesta lacra uni-da a l’actual falta de crèdit li posava molt

difícil la seva subsistència professional i veia el futur amb força pessimisme.

A la vista de la magnitud del problema, l’actual legislació contra la morositat i la dificultat d’obtenir finançament extern, no queda altre remei que extremar les precaucions a l’hora de realitzar opera-cions comercials i tenir uns comptes el més sanejats possible, així com garantir el compliment dels pagaments als nos-tres proveïdors financers, per tal de no veure tallada la nostra línia de crèdit.

Processalment, hi ha mecanismes per portar els nostres deutors davant la justí-cia, obtenint una sentència que permeti atacar el seu patrimoni a fi de satisfer el nostre crèdit. Serà important no demo-rar la decisió, ja que podem veure com quedem a la cua de la llista de creditors que reclamem els seus crèdits.

Igualment, la morositat està colpejant seriosament les comunitats de propie-taris, ja que cada cop són més els veïns que prefereixen deixar de pagar la quo-ta comunitatària que la hipotecària, per no dir altres despeses més consumistes. Actualment, les reclamacions derivades

de les relacions dins les comunitats de propietaris suposen un 82 per cent del total, havent-se incrementat un 45 per cent respecte l’any anterior. Davant d’això, els propietaris insolidaris, cas a part els casos de provada insolvència o necessitat, veuran com la seva propietat és embargada a causa d’aquest dèbits i que, arribat el moment de transmetre la mateixa (venda, herència...) hauran d’abonar el deute duplicat a causa de les costes i els interessos, sense deixar de banda el sentiment de rebuig dels seus veïns per la seva conducta reprotxable.

Sense perdre de vista la gravetat del moment econòmic, és en moments com els actuals que s’han de fomentar més que mai en les relacions comercials, principis com l’empatia, l’austeritat i el respecte als acords entre les parts. Pot-ser ens aniria molt millor a tots plegats i contribuiríem decisivament a l’inici de la recuperació.

XAVIER CASAS MARTÍNEZAdvocat. xcasas@icamat.org

www.jcmadvocats.es

La morositat ‘in crescendo’

Salut La ciència interaural avançaFeia anys que no es presentava una

novetat tan esperada, ja que amb aquest audiòfon la gent amb pèrdues d’audició severes i profundes, podran gaudir dels avenços en tecnologia auditiva que han anat sorgint en els últims anys.

- Extensor d’audibilitat per transposi-ció freqüencial.

- So interaural tridimensional.- Cancel·lador de feedback actiu.- Emfatitzador de la parla.

- Tons Zen per tractar els acúfens.- Connectivitat sense fils amb dispo-

sitius mòbils i TV.En definitiva, totes les prestacions

que han donat el prestigi que té l’em-presa WIDEX, ara al servei dels usuaris amb més dificultats auditives.

XAVIER OLIVER I RÀFALESDirector Tècnic del Centre

Oficial Widex Oliver a Mataró

19

GASTRONOMIES

Els cellers de la DO Alella presenten els seus vins als restaurants del Maresme

El passat 23 de gener va tenir lloc a l’espai Can Manyé d’Alella, una jor-nada de trobada entre els vuit cellers de la DO Alella i gairebé una tren-tena de restaurants del Maresme i el Vallès Oriental, organitzada pel Consorci DO Alella. L’objectiu de la jornada era facilitar als restaurants que prendran part a la propera edició de les Jornades Gastronòmiques del Vi DO Alella, que tindran lloc durant el mes de març, l’elecció dels vins que maridaran amb els plats que propo-saran per a l’ocasió. Tant cellerers com restauradors van valorar molt positivament aquesta trobada, i que, a més, va permetre donar a conèixer el seu producte a uns, i estudiar la in-corporació de noves referències a les seves cartes de vins als altres.

Text: Consorci DO Alella.

Les mongetes del ganxet entren al llistat comunitari de productes amb DO Protegida

Alella Vinícola presenta tres vins en edició limitada en ampolla màgnum

Alella Vinícola va celebrar l’arribada del 2012 amb la presentació d’una edició limitada de format màgnum (1,5 litres) de cadascun dels seus tres vins negres, el Marfil Criança (Gar-natxa Negra, Syrah i Cabernet Sauvig-non), l’Ivori Negre (Garnatxa Negra i Syrah) i el Vallmora (100% Garnatxa Negra). Tots tres productes són de l’anyada 2008. Xavier Garcia, enòleg i propietari del celler, explica: “Tenim molts clients que aprecien especi-alment aquests vins. És per a ells que hem embotellat aquestes edici-ons especials. L’evolució d’aquests productes en ampolla gran és molt més lenta, cosa que fa aquests màg-nums especialment susceptibles de ser guardats per obrir-los i gaudir-ne d’aquí a uns quants anys”.

Text: Pansa Blanca.

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popular cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

PREPARACIÓ: Barregem els rovells d’ou amb el sucre. Hi afegim el formatge, els iogurts i la farina de blat de moro, tot passat per la bate-dora. A continuació, encenem el forn fort. Pre-parem un motlle rodó i hi posem tota la pasta preparada a dins. Cada 13 o 15 minuts abaixem el forn fins arribar als 45 minuts de cocció, aproximadament. Si hi volem afegir les panses, podem tirar-les-hi la segona vegada que abai-xem el foc. Aquestes postres és millor que ens les mengem fredes.

Els secrets de l’Àvia: És un pastís amb molt bon gust i amb l’avantatge que el podem conservar a la nevera durant molts dies.

PASTÍS DEFORMATGE

INGREDIENTS: 400 g de formatge cremós (tipus Philadelphia), 4 iogurts de llimona, 6 cullerades de sucre, 4 cullerades de farina de blat de moro (Maizena), 4 rovells d’ou, Panses remullades amb vi moscatell (opcional).

LA PROPOSTA DE L’ÀVIA REMEI

TITIANA Brut RoséCARATERÍTIQUES: És de color rosa amb espurnes rubí clar i tocs de granadina al fons, net i molt elegant. Al nas té records de gerd i destaquen les aromes o fruites madures del bosc com mores i nabius. En boca és corpulent, gustós i molt llarg.

ELABORACIÓ: Les característiques principals del procés d’elaboració del vi base són la verema manual, premsat de raïm sencer, fermentació a baixa tempe-ratura i possibilitat de fermentació malolàctica. El raïm collit es premsa direc-tament a fi d’obtenir una lleugera maceració més llarga. Criança a les nostres caves fins al moment òptim del seu consum.

La Comissió Europea va incloure el passat gener les mongetes del ganxet del Vallès i el Maresme en el seu llis-tat de productes amb Denominació d’Origen Protegida (DOP) que tenen protecció comunitària. Brussel·les va incorporar les mongetes del ganxet “al miler d’aliments de qualitat que ja estan protegits per la legislació euro-pea sobre protecció d’indicacions ge-ogràfiques, denominacions d’origen i especialitats tradicionals”, segons informava en un comunicat. L’executiu comunitari també va concedir la de-nominació d’origen protegida europea al formatge italià Salva Cremasco i la indicació geogràfica protegida al xarop de fruites alemany Rheinisches Apfel-kraut.

La Generalitat va aprovar el regla-ment de la DOP Mongeta del Ganxet del Vallès-Maresme el 16 de maig del 2008, que protegeix aquests llegums

secs o cuinats en conserva i si complei-xen una sèrie de requisits en la seva pro-ducció, elaboració, designació i comer-cialització. El reglament fixa també que les condicions de cultiu i de recol·lecció hauran de ser les tradicionals, ja que s’entén que així es tendeix a aconseguir una millor qualitat de les mongetes. Formen part de la DOP tots els mu-nicipis del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, així com nou pobles del Maresme i quatre de la Selva. A banda de tots el pobles del dos Vallès, els mu-nicipis del Maresme que formen part de la DOP són Argentona, Arenys de Munt, Dosrius, Malgrat de Mar, Òrrius, Palafolls, San Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera. D’altra ban-da, Blanes, Fogars de Tordera, Hostalric i Maçanet de la Selva són els municipis de la Selva que també integren la Deno-minació d’Origen.

Text: ACN

20

MOTORSeat inicia l’exportació de 3.500 vehicles a la XinaSeat va iniciar el passat dimarts 10 de gener l’exportació dels 3.500 vehicles que preveu comercialitzar aquest 2012 a la Xina, amb l’embarcament dels pri-mers 250 cotxes del model Leon, que sortiran des del Port de Barcelona en direcció a Tianjin. El vicepresident de Relacions Institucionals de Seat, Ra-món Paredes, ha qualificat de “dia his-tòric” l’obertura d’aquesta línia comer-cial amb la Xina i ha previst que reforci el creixement de la marca, que ha tancat l’any amb un creixement del 3,1%, “grà-cies a l’exportació”. Paredes ha esperat que les vendes a la Xina, un mercat en creixement, permetin mantenir aquest augment de l’activitat, ja que els mer-cats espanyol i europeu no han funcio-nat com s’esperava.

Amb aquest embarcament, el Port de Barcelona inaugura la primera lí-nia marítima regular de vehicles entre l’Estat i la Xina. Els primers 250 cotxes que Seat exporta a la Xina van sortir del Port de Barcelona a bord del vaixell ‘Morning Cornelia’, que ha amarrat per primer cop a la capital catalana. El portavehicles, de 199 metres d’eslora, té una capacitat per transportar 6.500 automòbils i viatjarà durant 25 dies i sense escales entre Barcelona i Tianjin, un port del nord del país.

Per arribar a les entre 3.500 i 4.000 unitats que Seat preveu exportar a la Xina, la companyia farà enviaments mensuals d’uns 400 cotxes al mes, que posteriorment també faran escala al port de Guangzhou (al sud del país). El ‘Morning Cornelia’ transportarà també vehicles d’altres marques que vulguin internacionalitzar-se i obrir mercat al gegant asiàtic.

Seat ha començat exportant unitats del Leon de gamma alta, com el Cupra, i espera iniciar les vendes de l’Ibiza a la Xina a partir del segon o tercer tri-mestre de 2012 i la resta de models de la marca “en un futur”, segons ha afir-mat Paredes. La companyia confia que “el disseny modern de Seat ajudarà a vendre” a mercats com la Xina, però també a Rússia, on l’empresa amb seu

a Martorell ja ha començat a exportar vehicles.

Paredes ha explicat que Seat i el Grup Volkswagen estan “molt motivats amb el projecte” d’iniciar exportacions a la Xina, ja que aquest és un pas important en l’estratègia d’internacionalització de la marca. El dirigent de Seat preveu que aquest nou mercat donarà “presència i rellevància” de la marca a l’Àsia i per-

metrà mantenir el seu creixement al ni-vell de 2011, ja que les perspectives de vendes a Europa no són massa bones.

El conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va afirmar que el Govern “es congratula d’aquest dia històric”, que “marca el full de ruta de l’esdevenir de l’economia catalana”, ja que Seat és una empresa “competitiva, amb un centre tecnològic innovador i projecció internacional”. Mena ha va-lorat que el nivell de formació de la plan-tilla de Seat va permetre assignar la pro-ducció del Q3 a la planta de Martorell i la contractació de 700 persones més. El titular d’Empresa i Ocupació ha cele-brat que els cotxes fabricats a Martorell surtin cap al mercat més important del món des del Port de Barcelona.

Per la seva banda, el conseller de Ter-ritori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va assenyalar que “és un dia important per Seat, però també pel Port”. Re-coder ha recordat que aquests models de Seat han estat transportats per via fèrria gràcies a la línia de FGC entre el Port i Martorell, “que permet un tràn-sit net, sostenible i que descongestio-na les nostres carreteres”.

Text: ACN.

Entrega de les claus al guanyador del Toyota Aygo sortejat per Comerç Mataró Centre i Marescar Motor

El passat 18 de gener va tenir lloc l’acte de lliurament de les claus del Toyota Aygo Live que va sortejar Comerç Mataró Centre, juntament amb Marescar Motor, entre tots els clients de CMC el mes de novembre.

Xavier Rabassa Julià, l’afortunat, va recollir les claus del seu nou auto-mòbil en un acte on també hi va ser Francesc Boixet, de Calçats BOIXET, l’establiment on Rabassa va dipositar la butlleta guanyadora.

21

Aquestes quatre persones seran les encarregades de mostrar la veritable Barcelona. A través dels seus punts de vista, podrem conèixer els racons mésocults i els secrets més ben guardats de la ciutat comtal. Són quatre personat-ges molt diferents però tenen una cosa en comú, la passió pel nou Classe B de Mercedes. A la Jennifer, l’Andrea, en Carlos i en Miquel els encanta conduir el seu Classe B, i serà d’aquesta mane-ra com ens aniran mostrant Barcelona, a través dels seus ulls.

Aquesta acció 2.0 duta a terme per Bitlonia.com per encàrrec dels con-cessionaris de Mercedes, vol apropar a tots els seguidors de la campanya a la Barcelona més autèntica a través de quatre personatges que donaran molt de joc. Però si tu també vols descobrir què està passant a Barcelona a bord del nou Classe B, Mercedes et convi-da a provar-lo en un dels seus conces-sionaris. Només has d’entrar a www.algopasaenbarcelona.com i participar

al sorteig.Aquest tipus de campanya neix al

Laboratori 2.0 de Bitlonia.com i és molt innovadora. Aquestes accions permeten que les xarxes socials, que moltes vegades són utilitzades per a les empreses com a eines de comunicació, en aquests casos puguin generar ven-des. La nova campanya del nou Classe B, és un exemple del que s’anomena campanya del 2.0 al 20%, és a dir, fer un pas del 2.0 relacional al 20% tran-saccional. Moltes empreses ja estan aconseguint que les xarxes socials els serveixin realment com a una eina més de negoci.

A més, si no et vols perdre les aven-tures dels quatre protagonistes, fes-te’n fan al Facebook facebook.com/algopasaenBarcelona, on podràs as-sabentar-te de tot el que fan i diuen, i segueix-los a Twitter twitter.com/al-gopasaenBCN.

Text: Redacció

Alguna cosa està passant a BarcelonaAlmenys això és el que ens demostraran la Jennifer, l’Andrea, en Carlos i en Miquel.

22

DISSABTE 11 DE FEBRER

9h. al recinte del Parc Vell de Mataró:Inauguració de la XXXIV Edició de la Fira de l’Arbre i la Natura.

- Exposició i venda d’arbres, plantes, flors.

- Exposició d’animals de corral.- Exposició de Bonsais, al parc cen-

tral nou.- Exposició d’Ikebanes, a la planta

baixa del Negrito.- Exposició d’eines de la pagesia.- Exposició i venda de productes

agrícoles de proximitat.- Biblioteca infantil a l’aire lliure.- Presència de la Protectora d’ani-

mals SPAM.- Tallers i exhibicions d’oficis.

A la pista central del parc:Tema monogràfic: “La gestió de l’ai-gua com a be escàs i font de vida”.

11h: Inici del concurs de dibuix infantil. Cal recollir el material a l’estand oficial.

12.30h: Sembrada de plantes, en un terraplè del parc, adreçat als infants.

13h: Veredicte del concurs de dibuix infantil.

18h: Taula rodona “Diferències entre agricultura integrada i ecològica”, a

càrrec de Santi Noè i Francisco Cerviño. Moderador: Pep Riera.

19h. a l’estand oficial de la Fira:Repartiment de premis del concurs de dibuix infantil.

21h: Tancament de la Fira

DIUMENGE 12 DE FEBRER

9h: Obertura recinte firal, Fira de l’Ar-bre i la Natura.

11 h: Contes per a la mainada, a càrrec de la Llibreria Robafaves.

11 h. al Casal de la gent gran del ParcConferència “La gestió de l’aigua”, a càrrec de la Cia. d’Aigües de Mataró,

12 h: Visita de les autoritats.

12.30 h: al Parc Central NouEspectacle de doma de cavalls, a càr-rec de l’hípica Fontanet de Granollers.

13 h: Demostració de treballs verticals al bosc: “Tècnica de la trepa”.

13 h: a l’auditoriDesfilada de gossos per a l’adopció, a càrrec de la Protectora d’Animals,

21 h: Cloenda de la 34a edició de la Fira de l’Arbre i la Natura.

Arriba la XXXIV fira de l’arbre i la naturaEls dies 11 i 12 de febrer, el Parc Central de Mataró serà el marc d’una nova edi-ció, la que fa 34, d’aquest popular punt de trobada multitudinari promogut anu-alment per l’Associació d’Amics de les Plantes, Animals i Jardins del Maresme. Enguany, el tema monogràfic de la fira en aquesta convocatoria és la gestió de

l’aigua com a bé escàs i font de vida.Amb la Fira de l’Arbre i la Natura el

Parc Central de Mataró s’omple anual-ment de parades i punts de flors, arbres i també d’animals. A més, aquest espai de trobada multitudinari agrupa milers de persones que passegen cada any per l’enclavament cèntric de la capital del

Maresme i que demostren, alhora, l’in-terès que suscita aquesta proposta. El pas del temps i la consolidació d’aques-ta fira han fet que anés canviant i s’anés adaptant a les inquietuds del moment en els temes que li són propis.

Els visitants aprofiten aquesta singu-lar mostra per passejar, mirar, informar-

se i fer algunes compres. D’altra banda, de cara a la ciutat, la fira ha augmentat en els darrers temps la seva vessant so-cial, com demostren les activitats i pro-postes que organitzen i que mostren la vigència de l’entorn natural en les nos-tres vides.

Text: Redacció

FIRES A MATARÓFRAN

CESC NAVARRO

.

PROGRAMA D’ACTES

T

23

Arriba la 19a edició de Saló Boda amb canvis per projectar la seva ofertaNou emplaçament, una imatge re-novada de la fira, més serveis, nova direcció de pasarel·la i un nou patro-cinador, són les importants novetats del Saló Boda 2012, que es celebrarà enguany els dies 17, 18 i 19 de febrer al Centre de Congressos TecnoCampus de Mataró-Maresme (TCM).

Saló Boda Mataró i Maresme ja és avui en dia tot un nom propi en la seva especialitat i una de les fires monogrà-fiques més importants de Catalunya.

En la seva nova edició, però, que es celebrarà aquest mes de febrer, vol fer nous moviments cap endavant, per pro-jectar-se, i per això “fa un gir per ubi-car-se en un espai més diàfan, més lluminós i més còmode i amb més i millors serveis tant per l’expositor com pel visitant”, com asseguren els promotors d’aquesta iniciativa, la Unió de Botiguers de Mataró (UBM).

Precisament, també apunten des de la UBM, “el canvi d’ubicació a Tec-noCampus fa preveure un enriqui-ment dels expositors, sobretot per la comoditat que suposa aquest nou emplaçament”.

D’altres aspectes com una nova di-recció de pasarel·la o la imatge reno-vada de la fira, contribuiran en la nova edició de Saló Boda a donar empenta i un nou impuls a aquesta proposta que aplega cada any nombrosos expositors

i visitants i que ha acabat convertint-se en una cita ineludible per al sector del món dels casaments, celebracions i banquets.

Saló Boda comptarà a més, en la seva edició 2012, amb un nou patro-cinador: el nou Hotel Atenea Port de Mataró, en la fase final de la seva cons-trucció.

El passat divendres 27 de gener, Saló Boda va presentar la seva pro-posta 2012 als mitjans de comunica-ció en una roda de premsa al TCM. Hi va intervenir el president de la UBM, Jordi Vallcorba, acompanyat de mem-bres de la comissió de fires i de Miquel Homs, en representació de l’empresa patrocinadora de l’esdeveniment firal de referència.

D’altra banda, les persones interes-sades podran descarregar-se una en-trada pel Saló Boda entrant a la web www.saloboda.cat o a través del face-book www.facebook.com/SaloBoda.

A banda de les característiques i seguides desfilades, el Saló Boda mostrarà al públic l’oferta habitual de serveis que permeten les màximes opcions i possibilitats per organitzar tant casaments com altres tipus de ce-lebracions familiars, de sectors molt diversificats i amb especial presència de la restauració.

Text: Redacció

24

GENT GRAN

La primera amiga al Facebook d’He-lena Marcos, de 64 anys, va ser la seva néta Irene Reus, de 14. La més jove ha introduït la seva àvia a les tecnologies de la informació des del novembre. Ho ha fet en les sessions d’’Awi.net’, un projecte que impulsa la ciutat de Viladecans per lluitar contra la frac-tura digital que afecta especialment els ciutadans més grans tot fomentant, de passada, la cooperació intergenera-cional. En l’entrega dels diplomes als participants de la primera edició del projecte, que ha tingut 11 parelles, l’al-calde Carles Ruiz (PSC) va aprofitar per recordar que el municipi impulsa un projecte molt més gran per dotar-se de tecnologies de la informació i difon-dre’n l’ús entre la ciutadania.

Helena Marcos podrà informar-se de les activitats que facin a l’auditori Atrium de la seva ciutat, Viladecans, a través del Twitter a partir d’ara. En la darrera sessió del projecte ‘Awi.net’, va fer-se seguidora del compte que aquest equipament té en aquesta xarxa social. Al costat, ensenyant-li com fer-ho, hi seia la seva néta Irene.

Les dues estaven ben satisfetes d’ha-ver compartit cada setmana des del novembre passat unes hores davant d’un ordinador. Per a la més gran, s’ha obert un món nou i pràctic. “He après per exemple a demanar hora per arreglar el cotxe, he connectat amb amics, n’he fet, he carregat fotos...”, explica Marcos.

Internet, sap ara la dona, “té mol-tes utilitats, és un món molt ampli

La primera piulada d’Helena Marcos, una àvia de 64 anys

que no té un final; pots fer de tot: compres, buscar metges... tot el que necessitis, gairebé”. Per tant, el seu contacte amb la xarxa no acaba amb la seva participació a ‘Awi.net’, diu Mar-cos, que reconeix: “Encara estic una mica verda”. Qui no ho està gens, de verda, és la seva néta: amb 14 anys és un exemple d’allò que es qualifica com a “natiu digital”. “He ajudat la meva àvia a conèixer l’ordinador, que gai-rebé no l’havia tocat i ara sembla que li agrada”, diu una Irene satisfeta de la tasca feta a pesar que admet, que “al principi” li costava, a la seva àvia.

L’Helena i la Irene són una de les 11 parelles que van completar la primera edició del projecte ‘Awi.net’, organitzat per l’Ajuntament de Viladecans i per la fundació que aquest municipi va cons-tituir ja el 1997 per impulsar l’ús de les noves tecnologies. El més gran dels 22 participants és un home de 84 anys, i la més jove una noia de 13.

Tots ells han rebut un diploma, sa-marretes i entrades per a l’espectacle

Forever Young, que es presentarà a l’auditori Atrium, després de parti-cipar a les sessions que s’han fet a l’equipament de Can Xic, dedicat a la joventut i molt concentrat en les noves tecnologies de la informació.

De fet, tota la ciutat ho està, va recor-dar l’alcalde Ruiz en l’acte de clausura de la primera edició del projecte, que ja té sol·licitants que volen participar en la segona edició. “Una de les es-tratègies principals que té l’Ajunta-ment de Viladecans és dotar la ciu-tat de tecnologia de la informació del coneixement i difondre entre la població els usos que té Internet”, va explicar Ruiz en referència al pro-jecte global W!LADECANS.

“Un dels sectors que més feblesa té”, va recordar Ruiz, és el de la gent gran. Ajudar-los és l’objectiu d’un pro-jecte “que també és molt agraït per-què suposa una participació entre gent jove i gent gran”, va afegir Ruiz.

Text i foto: Bertran Cazorla - ACN

La residència El jardí del mar, a Sant Vicenç de Montalt, obre les seves portes La nova residència El jardí del mar, a Sant Vicenç de Montalt, té una immillorable situació en una casa senyorial al mateix passeig marítim davant la platja, en aquest poble emplaçat al bell mig del Maresme amb un entorn màgic. Una altra de les claus d’aquest nou centre, com expli-quen des de la seva direcció, és el tracte familiar, ja que la capa-citat que té limitada a 20 usuaris ho permet especialment. D’altra banda, a aquests avantatges cal afegir una cuina casolana i un equipament en el qual hi ha jardí i piscina, a un preu raonable.

Av. Marquès de Casa Riera, 15SANT VICENÇ DE MONTALTTel. 93 791 14 35

25

La crisi colpeja a la tercera edat

La crisi econòmica actual és una reali-tat que ha colpejat tots els nivells de la nostra societat i que implica un alt grau de sacrifici per una important part de la població. En aquest sentit, un dels aspectes més incerts d’aquesta situació, són les persones en una situació de fra-gilitat que pateixen principalment els efectes de la crisi. La manca de recursos de l’administració pública influeix a tota prestació en la seva globalitat i el seu efecte és especialment notable en les po-blacions més sensibles, com el col·lectiu de gent gran i persones dependents.

La incidència de la crisi en aquestes persones té implicacions en els àmbits més diversos. Com exemple, podem esmentar una pèrdua del poder adqui-sitiu de les persones que reben pensi-ons, especialment les vídues; també la pèrdua de prestacions públiques, quan actualment un 34% de les persones dependents a Catalunya no reben la seva prestació o també menys cobertu-ra sanitària a la població que en té més

necessitat. Per altra banda, hi ha un important canvi dels rols i relacions en les persones grans en convertir-se en el recolzament econòmic de familiars en situació d’atur o en la cura dels néts, sent l’ajuda al cuidador informal l’únic ingrés familiar, o perdent tota possibi-litat d’ajut per part de fills, fet que pot implicar no poder accedir a les presta-cions assistencials adequades.

Per això, en aquesta situació actual, amb el risc que una crisi més llarga pugui generar un esgotament de les xarxes de suport a les persones, el gran repte que tenim com a societat madura, des de les administracions públiques, sector privat i entitats socials del Tercer Sector, és garantir l’atenció a persones grans i dependents, i l’accés als recursos necessaris per donar la resposta més adequada i complerta per aconseguir, no només la resolució d’una situació problemàtica o de dependència, sinó una millora de la qualitat de vida de la persona dins el compromís d’una soci-etat justa.

EVA CREUS CATALÁNCoordinadora Social i Assistencial

Fundació Germans Aymar i Puig

OPINIÓ

El passat mes de desembre, el De-partament de Benestar Social i Fa-mília va publicar per primera vegada al web, les dades de la dependència a Catalunya, amb la voluntat de fer arribar la informació a la ciutadania amb total transparència i rigor.

Ara, s’ha produït la primera actu-alització d’aquestes dades des de la seva publicació inicial, una actualit-zació que permet fer balanç de l’apli-cació d’aquesta llei en el primer any del nou govern de la Generalitat.

I en aquest sentit, “la valoració és molt positiva”, tal com va desta-car el conseller Cleries, ja que “els beneficiaris actius de la llei de la dependència han augmentat en un 40% en un any”. Si l’any 2010 es tancava amb uns 100.000 benefi-ciaris actius, en acabar l’any 2011 es comptabilitzen a Catalunya 140.491 persones beneficiàries d’aquesta llei.

El conseller de Benestar Social i Família ha destacat l’esforç realit-zat aquest any des de l’Institut Ca-talà d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), per posar al dia les valo-racions i els Programes Individuals

d’Atenció (PIA) que quedaven pen-dents del període anterior a l’any 2011, així com per agilitzar els casos que han entrat nous aquest any.

L’any 2011 s’han fet 110.249 valo-racions de les quals 73.127 han estat primeres valoracions de grau i nivell. També s’han realitzat 70.431 PIA dels quals 40.722 inicials. Per tant, també s’ha fet una important feina a nivell de revisions de grau i nivell.

Tot just començat el nou any és moment de fixar-se nous reptes. I en aquest sentit el conseller de Benes-tar Social i Família ha afirmat que “aquest any hem de consolidar el sistema per a poder portar a ter-me un canvi de paradigma de cara a la segona part de la legislatura, prioritzant la promoció de l’auto-nomia personal”. I d’altra banda, “establir les negociacions i com-plicitats necessàries amb el nou equip ministerial de l’Estat, per buscar solucions al finançament de la llei a nivell general i en el cas concret de les dependències mo-derades de grau 1 nivell 2”.

Text: www.lagentgran.cat

Un 40% més de beneficiaris de la llei de la dependència

fundació privadacasa pairal

C/ Rosari, 59 · Vilassar de MarTel. 93 750 01 18 · Fax 93 759 43 13

Àmplia zona enjardinada Servei de psicologia

Fisio - Animació

TRÀMITS LLEI DELA DEPENDÈNCIA

26

PLA RENOVA’TAjuts per renovar finestres per d’altres més eficients tèrmicamentAquests ajuts són per a la renovació i substitució d’obertures i proteccions solars tèrmicament eficients en habi-tatges particulars, a edificis plurifa-miliars i a edificis del sector terciari. L’objectiu és millorar l’eficiència ener-gètica i reduir el consum d’energia a les llars i al sector terciari català, així com potenciar l’ús racional de l’ener-gia entre els ciutadans de Catalunya mitjançant la renovació de les obertu-res (finestres, portes, vidrieres, clara-boies) i la millora de la protecció solar de les mateixes mitjançant persianes, gelosies, lamel·les o tendals.

A partir de l’1 de gener de 2012 ja es poden iniciar les actuacions de reno-vació de tancaments i protectors so-lars, fins al 28 de setembre de 2012. El termini per presentar les sol·licituds va del 15 de febrer a 30 d’abril de 2012.

Es pot presentar la documentació justificativa fins a 28 de setembre de 2012. La quantia total dels ajuts per aquest any és de 7.000.000 d’euros.

QUÈ SE SUBVENCIONA?- Renovació de tancaments com fines-

tres, portes-vidrieres i claraboies per d’altres més eficients tèrmicament que millorin, com a mínim, en un 20% l’eficiència tèrmica.

- Només si el tancament es renova, també es subvencionarà la substi-tució o incorporació de sistemes de protecció solar com persianes, lamel·les, gelosies o tendals.

- Els ajuts són només per a tancaments en contacte amb l’exterior.

- En el cas de les famílies, només es subvencionarà la renovació de les finestres, tancaments i protecció so-

lar de primeres residències on el sol-licitant hi haurà d’estar empadronat.

ACTUACIONS SUBVENCIONABLES- Substitució de tancaments (fines-

tres, portes-vidrieres, claraboies) poc eficients tèrmicament per altres d’eficients, en edificis dins del terri-tori català, i que proporcionin una millora, com a mínim, del 20% en la seva eficiència tèrmica.

- Els tancaments han d’estar en un re-cinte habitable en contacte amb l’ex-terior o amb contacte amb un espai no habitable.

- La superfície de l’obertura consi-derada és el buit d’obra (tancament mesurat des de l’exterior).

- En el cas de renovació del tancament en habitatges, cal que aquest sigui la primera residència del sol·licitant.

27

OFICINES I TALLER:C/. dels Remences, 56(Pol. Ind. Vallveric)08304 Mataró Tel. 93 755 60 25 · Fax 93 755 02 68 EXPOSICIONS:Vía Europa, 189 · 08303 MataróTel. 93 757 76 03 · Fax 93 757 83 57 C/ Bruguera, 222 · 08370 Calella de MarTel. 93 769 09 69 · Fax 93 766 03 78

Aluminis Iluro és una fusteria d’alumini que compta amb 22 anys de trajectòria professional a Mataró i la capacitat de do-nar la millor resposta tècnica a les princi-pals necessitats de tancaments metàl·lics existents actualment al mercat.

Sens dubte, la qualitat dels seus pro-ductes i serveis és un dels pilars princi-pals d’aquesta empresa, com en donen testimoni les valoracions que en fan els seus clients.

Precisament, des d’Aluminis Iluro s’ofereix una àmplia gamma de solucions en tots els àmbits de fusteria d’alumini i el vidre: finestres de tot tipus, alumini de trencament de pont tèrmic, finestres mixtes de fusta i alumini, murs cortina, sostres mòbils, mampares de bany o divi-sions d’oficina, entre moltes d’altres. ASSESSORAMENT I TRACTE PERSONA-LITZAT. El departament tècnic d’Aluminis Iluro compta amb professionals altament qualificats que ofereixen als seus clients un assessorament adequat, personalitzat i de nivell en tot el procés de treball, tant per als clients que tenen una necessitat

puntual com les persones que desenvo-lupen projectes d’obra més amplis.

LA GARANTIA DEL SEGELL DE QUALITAT. Amb l’entrada en vigor de la nova llei en la qual totes les finestres i portes peato-nals han de dur el segell de Marcat CE de la Comunitat Europea, d’obligat compli-ment des de l’1 de febrer de 2010, Alumi-nis Iluro ha implantat un control de pro-ducció en fàbrica avançat certificat per Applus, amb el qual es pot oferir una mi-llor qualitat als seus productes sota una estricta supervisió i garantia de qualitat. EXPOSICIÓNS OBERTES AL PÚBLIC. Es pot visitar l’exposició d’Aluminis Iluro si-

tuada a Via Europa, 189, de Mataró, da-vant del Decathlon i al C/ Bruguera, 222 de Calella de Mar. En aquest espai s’hi pot veure un ampli ventall de productes, alhora que el client pot sol·licitar la infor-mació i assessorament que requereixi. Precisament, en aquesta mostra s’hi pot veure una exposició de l’oferta tècnica d’Aluminis Iluro, empresa en la qual es poden trobar solucions tècniques per a divisions d’oficina, tancaments visual glass, cobertes de piscina, mampares de bany, persianes orientables. Reixes de seguretat, sistemes de protecció solar i sostres mòbils, entre d’altres. PLA RENOVA’T DE FINESTRES. Sol·liciti informació i assessorament dels ajuts del Pla Renova’t de finestres, obertu-res i proteccions solars. Promoguts per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), tenen l’objectiu d’impulsar la substitució dels tancaments exteriors per tal de millorar l’eficàcia energètica de les llars catala-nes i reduir el consum d’energia, alhora que s’inverteix en millores estructurals dels edificis. Els ajuts permeten que fer aquesta renovació sigui molt econòmic. A Aluminis Iluro l’assessoraran de quines són les possibilitats que té en aquest as-pecte, alhora que els permetrà seguir el procés tècnic de renovació amb totes les garanties i facilitats.

Canvia les teves finestres i tancaments amb l’experiència d’Aluminis Iluro i el Pla Renova’t

28

CARNESTOLTES

ALELLA. CAN LLEONARTLos limoneros, d’Eran Riklis (Israel-França, 2007). Dijous 23 a les 19.30h. Salma, una vídua palestina, ha d’afrontar l’arribada d’un nou veí ben peculiar. El ministre de Defensa israelí s’instal·la just al davant de casa seva, a la línia fronterera entre Israel i Cisjordània, en mig d’un camp de llimoners. La disputa legal sorgida arran dels llimoners serveix de marc d’aquesta història que ens mostra la lluita existent al Pròxim Orient.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALMercado de Futuros, de Mercedes Álvarez (Espanya, 2010). Documental que analitza l’actual crisi a partir de l’esclat de la bom-bolla immobiliària. De fons, queda una mi-rada sobre la virtualització de l’espai urbà, el desallotjament de la memòria personal i col·lectiva, i la banalització de somnis i desitjos, convertits finalment en pura mer-caderia. En acabar la projecció, col·loqui amb la directora Mercedes Álvarez.

MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURALMelancolia, de Lars Von Trier (Dinamarca, 2011). Divendres 10 de febrer a les 22.30h. Al nord d’Europa, dues germanes celebren el casament d’una d’elles mentre un planeta anomenat Melancholia s’acosta perillosament a la Terra. Davant la possibi-litat d’un xoc imminent, els seus caràcters antagònics s’esberlen i deixen al descobert les contradiccions que amaguen dins.

MALGRAT DE MAR. CENTRE CULTURALStella, de Sylvie Verheyde (França, 2008). Divendres 24 de febrer a les 22.30 h. París, 1977. Stella té 11 anys i acaba d’iniciar un nou curs al Liceu de París. La seva vida passa en el bar que els seus pares porten. El nou col·legi serà complicat per Stella, el seu fort no són els estudis, i les constants humiliacions que pateix per part de pro-fessors i companys comencen a despertar els seus instints més violents i reacciona contra aquest món hostil.

PREMIÀ DE DALT. SALA POLIVALENT DE SANT JAUMEEl Discurso del Rey de Tom Hooper (Regne Unit, 2010). Divendres 17 a les 22h. Després de la mort del seu pare, el rei Jordi V, i l’escandalosa abdicació del príncep Eduard VII, Bertie, afectat des de sempre d’un angoixant tartamudeig, puja de sobte al tron com Jordi VI d’Anglaterra. El seu país es troba a la vora de la guerra i necessita desesperadament un líder.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSLa conspiración de Robert Redford (EUA, 2011). Diumenge 5 a les 18 h. L’any 1865, vuit sospitosos de l’assassinat del president Abraham Lincoln, que s’ocultaven a casa d’una dona, van ser detinguts. Tot i així hi ha algú que creu en la seva innocència i in-tentarà desemmascarar l’autèntic culpable.

ALLELLA. CAN LLEONARTPopulina. Manel Camp (piano) i Llibert Fortuny (saxo). Divendres 17 a les 22h. La unió de Manel Camp i Llibert Fortuny és una de les comandites més aconsegui-des del jazz català de la darrera dècada: l’encontre entre un gentleman de les 88 tecles, Manel Camp, i un extravertit del saxo, Llibert Fortuny. Junts han passejat durant anys i per tots els racons possibles, el seu espectacle “Mozart en jazz”. Preu: 4€ (gratuït per als menors de 18 anys). Més informació: www.canlleonart.com

CABRILS. SALA DE LA CONCÒRDIATardes de ball, amb Pere Vila. Diumenge 26 a les 18h a la Sala de La Concòrdia. Organitza: Associació de jubilats, jubilades i pensionistes de Cabrils.

MATARÓ. EL PÚBLICJAM SESSION. Dijous 2 a les 21h. Amb l’As-sociació Jazz Maresme amb el trompetitsta Ivó Oller dirigint-la.

MATARÓ. EL PÚBLIC7è Cicle Músiques Tranquil·les: Dídac Rocher. Diumenge 12 a les 20.30h. El cantautor d’Arenys de Mar aterra a El Públic presentant el seu nou disc Porpra. Considerat una de les primeres espases de la cançó del Maresme, Dídac Rocher és un cantautor que mira de cantar aquella part de les coses que només es revela en estat contemplatiu; la poesia, els paisatges, els silencis. Rocher actuarà acompanyat d’Aitor Buñuel com a multiinstrumentista. També interpretaran junts cançons del seu penúltim disc El Nus.

MATARÓ. EL PÚBLIC7è Cicle Músiques Tranquil·les: Francesc Guilera en companyia. Dijous 23 a les 20.30h. La cançó llatina i brasilera es fa el seu lloc en el Cicle amb l’arenyenc Francesc Guilera en Companyia. Francesc Guilera, veu, guitarra, vindrà acompanyat de Manu Corbalán, guitarra, Pol Maresma, contra-baix i Fede Marsà, bateria, percussió.

MATARÓ. CLAPGrup del mes de les Cases de la Música: Radical Animal Beat. Dissabte 11 a les 01.30h. Els gironins construeixen els inten-sos directes a base de beats electrònics.

MATARÓ. CLAPEuskal Rock a Catalunya: Moby Dick, The Riff Truckers i Planeta Leta. Dijous 23 a les 22h. El concert d’aquesta nit és una bona oportunitat per copsar què es cou musicalment al País Basc.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTAL7è Cicle Músiques Tranquil·les: Gospel Sons. Divendres 17 a les 22h. Concert on les veus del cor compartiran protagonisme amb la percussió i també amb músics no habituals en la formació.

CABRERA DE MAR. POLÍGONTres Tombs. Diumenge 5 a les 11.45h. Arribada al poble a les 12h.

CABRILS. APARCAMENT DE CAN BOTELLA3 Tombs. Diumenge, 12 a partir de les 11h.

ALELLA. PEATGE C-32Mobilització ciutadana. Diumenge 26 de febrer. L’Ajuntament d’Alella convoca la ciutadania a participar en un primer acte reivindicatiu i en tots aquells que s’ani-ran convocant de manera periòdica per reclamar l’eliminació del peatge.

CABRILS. Cabrilenca. 7a Caminada popular de Cabrils. Diumenge 26 a partir de les 7,30 h. El Club Ciclista Cabrils us convida a pas-sar un matí de diumenge recorrent corriols i gaudint de panoràmiques del Parc de la Serralada Litoral.

EL MASNOU. DIVERSOS INDRETSJornades Gastronòmiques del Vi de la DO Alella. Dijous 1 de març. Fins al 31 de març. Durant el mes de març tindran lloc les VII Jornades Gastronòmiques del Vi DO Alella amb moltes novetats. Els restaurants participants ofereixen un menú especial amb una copa de vi DO Alella.

EL MASNOU. BIBLIOTECAPresentació del llibre: On el dia dorm amb els ulls oberts: un viatge científic a l’Àrtic, de Toni Pou. Dimecres 15 a les 19h. L’autor masnoví Toni Pou presentarà el seu llibre guardonat amb el Premi Godó de Periodisme d’Investigació i Reporte-risme. L’estiu del 2008, Toni Pou va ser seleccionat per la Federació Mundial de Periodistes Científics, juntament amb ca-torze periodistes científics més de la resta del món. Es tractava de formar part d’una expedició científica a l’Àrtic canadenc a bord de l’Amundsen, un trencaglaç dedicat íntegrament a la recerca científica.

PREMIÀ DE DALT. SALA DE L’ORFEÓ DE SANT JAUME.Presentació del llibre de poemes Estació de Trànsit, de la poetessa Núria López. Dimecres 29 a les 20h. Presentació a càrrec de l’escriptora Montse Assens.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA Lectures en veu alta. Dimarts 7, 14, 21 i 28 a les 18.30 h es llegirà Bona Crisi, de Jordi Pigem, dirigit per Mar de Dones.

SANT ANDREU DE LLAVANERES. BIBLIOTECA Presentació del llibre: Descubriendo el corazón de la tierra. Divendres 17 a les 19h. De la vicepresidenta de l’associació Misión y desarrollo para Goundi, Isabel Rodríguez Vila.

SANT ANDREU DE LLAVANERES. BIBLIOTECA Presentació del llibre i invitació al IX Concert per al Txad a benefici de l’Hospi-tal de Goundi. Presentació de l’acte a càr-rec de l’alcalde de Llavaneres i de Marcos González, consultor en internet.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL Presentació del llibre de relats dels Setze petges, Edició especial. Dimecres 8 a les 19.30 h. A càrrec de Sílvia Romero i un dels autors del llibre. Es comptarà amb la col·laboració de l’actor David Segú.

CINEMA DIVERSOSCONCERTS

ALELLA. PLAÇA DE L’AJUNTAMENTFesta de Carnestoltes. Diumenge 19 a les 11h a la Plaça de l’Ajuntament. Xocolatada popular, cercavila de la Colla de Gegants, Capgrossos, Grallers i Timbalers d’Alella, espectacle infantil Amanida de mainada. Al finalitzar cremarem el carnestoltes.

CABRERA. ENVELAT MUNICIPALBall de Carnaval. Dissabte 18 a les 21h.

CABRILS. BIBLIOTECATallem la pota a la Vella Quaresma. Dijous 23 a les 17.30h

PREMIÀ DE DALT. DIVERSOS INDRETSFesta de dijous gras. Dijous 16 a les 18h a La Benèfica. Rua de Carnaval. Diumenge 19 a les 12h. Comparses, música i animació. Recorregut: Plaça de la Vila i Riera de Premià de Dalt. Festa de Carnaval. Diumenge 19 a les 18h a La Benèfica. Sardinada Popular i Crema del Rei Carnestoltes. Dimecres 22 a les 19h a la Plaça de la Vila.

PREMIÀ DE MAR. DIVERSOS INDRETSCarnaval-Festa Major d’hivern 2012. Dijous 16 a les 17.30h a la plaça dels Països Catalans: Rebuda a SM el rei Carnestoltes. A continuació: Pregó d’en Carnestoltes, berenar amb botifarra d’ou i espectacle d’animació infantil. Dissabte 18 a les 19h a l’Espai l’Amistat: Despertar dels Penjaculpes i “Posem a Caldo” (els Versots 2012). Dissabte 18 a les 23h a la plaça dels Països Catalans: Tabalada cap al ball! Dissab-te 18 a les 23.30h a l’Espai l’Amistat: Ball de Carnaval. Preu de l’entrada: amb disfressa3€; sense disfressa 5€. Diumenge 19 a les 12h davant de l’Espai l’Amistat (en cas de pluja, a l’Espai l’Amistat): Carnaval infantil. Diumen-ge 19 a les 13h a la plaça dels Països Catalans (en cas de pluja, al centre

l’Amistat): Ball de la Disfressada (5 anys!). Diumenge 19 a les 17h des de la plaça Joan Corominas: XXVI Rua de Carnaval. Podeu consultar les bases del Concurs de Comparses al Centre Cívic (c./Esperança, 19), al web municipal (www.premiademar.cat), o al web de la festa (www.festamajordhivern.cat).Dimecres 22 a les 17.30h a la plaça dels Països Catalans: Testament del Rei Car-nestoltes i enterrament de la sardina. Dimecres 22 a les 18h a la plaça dels Països Catalans: Crema de la foguera. Cada divendres, a la plaça de l’Ajunta-ment, durant les 7 setmanes que dura la Quaresma: Arrencada de la cama de la Vella Quaresma. Més informació: www.festamajordhivern.cat.

VILASSAR DE DALT. CARRERS DEL MUNICIPIRua de Carnestoltes. Dissabte 18 a les 18h. Sortida i concentració de disfres-ses: plaça de la vila a les 18h. Arribada a la plaça de la vila i lliurament de premis.

VILASSAR DE MARDIVERSOS INDRETSArribada del Rei Carnestoltes i inici del Carnaval 2012. Dijous 16 a les 18h a la plaça de l’Ajuntament. Berenar amb botifarra d’ou per a tots els infants. Carnaval infantil. Dissabte 18 a les 12h a la Plaça Picasso. Amb l’espectacle “Vermut” de la Cia. DeParranda (nou espectacle per aquest 2012). Concen-tració de les comparses. Dissabte 18 a les 19 h al Carrer Sant Artur. Pregó del Rei Carnestoltes i Gran Rua 2012. Dissabte 18 a les 19.30h. Recorregut: Sant Artur, Santa Maria, Via Octaviana, Maria Vidal, Sant Genís, Montserrat, Sant Joan, Montevideo, Eduard Ferrés, Migjorn, Narcís Monturiol, Santiago Rusiñol i Pavelló d’Esports Municipal. Ball de disfresses, coronació de la Reina del Carnaval 2012 i lliurament de premis. Dissabte 18 a les 21.30h al Pavelló d’Esports Municipal. Arribada del XXXV Carnestoltes Firobi, Som de l’Oest. Diumenge 19 a les 12h a la Plaça del Círcol. Amb la Cia. Encara Farem Salt. Ball dels mamarratxos. Dimarts 21 a les 21h a la Sala Petita de l’Ateneu Vilassanès. Enterrament de la sardina. Dimecres 22 a les 19.30h. El recorregut per diferents carrers començarà a can Bisa i finalitzarà a la plaça de l’Ajunta-ment. (AVAL, Firobi i La Tropa Teatre).

PROPOSTES

Aquesta secció és una selecció dels actes que es fan als municipis de la comarca durant el mes que surt publicat TRIBUNA Maresme. La recepció de les propostes per a l’agenda és fins al dia 20 del mes en curs, al correu info@tribunamaresme.com.

PROPOSTESE L M A R E S M E M E S A M E S

ESTH

ER P

RAD

ES

29

ALLELLA. CAN MANYÉL’hora del conte: Contes clàssics dibui-xats. Dimarts 14 a les 17.30h. Els tres porquets, La caputxeta vermella i més...A càrrec de Subi&Anna.

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROL’hora del conte: Granotes, gripaus i altres trifulgues. Dimecres 22 a les 18h. A càrrec de Cesc Serrat.

CABRILS. BIBLIOTECATertúlia literària infantil del gomet vermell. Dimecres 15 a les 17h. Charlie i la fàbrica de xocolata, de Roald Dahl, a càrrec d’Elena Muntané.

EL MASNOU. BIBLIOTECA Contes de petit format: La sirena dels contes. Divendres 10 a les 18h. A càrrec de Susanna Tortosa. A partir de 4 anys.

MATARÓ. BIBLIOTECA CAIXA LAIETANA Els dijous a la biblio. Nens a partir de 2 anys. Tots els dijous a les 17.30h. Dijous 2: El meravellós viatge al Planeta Dolç, de Fernando Figowy. Al món hi ha moltes xo-colatines; n’hi ha de totes les mides, colors i sabors, però només n’hi ha una de mà-gica. Cada vegada que algú la mossega, fa realitat un desig.Dijous 9: Es necessiten petons, de Gemma Lienas. // Dijous16: La Florentina no pot dormir, d’Alexander Steffensmeier. // Dijous 23: La llegenda del mariner de Sant Pau. // El conte de la rotllana. Divendres 3, 10, 17 i 24 de febrer a partir de 2/4 de 6 de la tarda.

PREMIÀ DE DALT. SALA POL. SANT JAUMETeatre Infantil MENUDA. Diumenge 19 a les 18h. Espectacle de titelles, a partir de 3 a 9 anys. De la Cia l’Estenedor Teatre

PREMIÀ DE MAR. PATRONAT TEATRELa Xarxa presenta: La princesa i el pèsol. Diumenge 26 a les 18h. Espectacle de la companyia Festuc Teatre.

PREMIÀ DE MAR. BIBLIOTECA L’hora del conte: Contes del Limpopo. Dimecres 22, 18 h. A càrrec de Rosa Pou.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADORTeià explica contes. Dimarts 7 a les 18 h. La Sara Pérez ve a explicar el conte Un sac ple d’estrelles, de la Jordina Biosca Soler.

TEIÀ. BIBLIOTECA CAN LLAURADORL’hora del conte: La caputxeta vermella, de J.I W Grimm. Dimarts 21 a les 18h. A continuació: Taller de carnaval a càrrec d’Ivana Ares. Cal inscripció.

VILASSAR DE DALT. BILIOTECAFlash de contes: En Pam de Nas. Diven-dres 10 a les 18.30h. A càrrec de Dolors Llimona. A partir de 4 a 6 anys.

VILASSAR DE MAR. BIBLIOTECA MUNICIPAL La petita hora del conte: Mà i manetes. Dijous 16 a les 18 h a la Biblioteca Muni-cipal E. Lluch. A càrrec de Sandra Rossi, actriu i narradora. Cal inscripció prèvia.

VILASSAR DE MAR. ATENEU VILASSANÈSTeatre per a infants: Els tres porquets (titelles). Diumenge 19 a les 17.30h. Amb la companyia Teatre Imaginari.

ALELLA. CAN MANYÉContes i llegendes, de l’artista alellenc Joan Laborda. Del 3 al 19 de febrer. Com-prèn una quinzena de pintures de gran for-mat, amb estils que oscil·len entre l’expres-sionisme abstracte i la figuració narrativa, basades en una selecció de contes populars realitzades sota el prisma d’una mirada crítica i contemporània. Inauguració divendres 3 a les 20h. Dissabtes 11 i 19 a les 12h, Visites comentades per l’artista.

CALDES D’ESTRAC. FUNDACIÓ PALAUJoan Ponç. Capses secretes 1975-1980. Fins a l’11 de març. De dimarts a diumenge de 10.30h a 14h i de 16h a 18h.

CALDES D’ESTRAC. FUNDACIÓ PALAUEls diumenges de la Fundació. Visita dinamitzada i taller experimental: Jo i les capsetes secretes. Màscares i un estrany joc de cartes. Diumenge 5 a les 12h. A càrrec de Saladestar. Destinataris: adult/s amb nens i nenes a partir de 6 anys.

EL MASNOU. BIBLIOTECA Rosa Leveroni, dona de lletres. Del 17 de febrer fins al 16 de març. Aquesta exposi-ció recorda la figura i la transcendència de Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985).

EL MASNOU. EL BLAUA-nihilines. Divendres 17 a les 20.30h. Exposició d’aquarel·les de Dolors Salillas.

EL MASNOU. ELS VIENESOSEl Masnou Alt a través del temps. Dis-sabte 25 a les18 h. Exposició composta per fotografies cedides per gent del poble i imatges de l’Arxiu Fotogràfic Municipal sobre el Masnou Alt. Fins al 23 d’abril.

MATARÓ. FOMENT MATARONÍExposició de rajoles. Fins el 29 de febrer. Acrílics sobre fusta de 20x20 cm. Horari de 18 a 21 hores.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANAParlem de batalles. Fins al 25 de març. Ex-posició de pintures de l’artista De Antonio.

MATARÓ. ATENEU CAIXA LAIETANA150è aniversari Escola Cor de Maria. Del 10 de febrer al 25 de març.

MATARÓ. CAN PALAUETEl museu com a pretext. Fins al 25 de març. Amb obres de Hans-Peter Feldmann, Edi Hirose, Candida Höfer, Jordi Mitjà, Perejaume, Jaume Pitarch, Araya Rasd-jarmrearnsook i Eulàlia Valldosera. Servei educatiu. Visites comentades per a grups.

PREMIÀ DE DALT. MUSEU MUNICIPALEls Ocells del Parc. Del 10 de febrer fins al 8 abril. Inauguració divendres 10, 19.30h.

PREMIÀ DE MAR. CENTRE CÍVICEspurnes de colors. Fotografies d’Esther de Prades. Fins al 6 de febrer.

PREMIÀ DE MAR. MUSEU ESTAMPACIÓL’arqueologia de premià. Inauguració 22 de gener a les 21h. El museu ofereix una exposició que mostra mil anys de la histò-ria mes antiga de Premià, des de l’època ibèrica fins a l’antiguitat tardana.

PREMIÀ DE MAR. SALA PREMIARTDibuixos de Joan Soria. Del 17 al 26 febrer.

VILASSAR DE MAR. MUSEU MONJOHeus aquí fang, heus aquí bronze. Exposició d’escultura de Marta Polo. Fins 26 febrer.

VILASSAR DE MAR. CAN BISAExposició Robert de la Riba (1912-1999). Del 4 febrer a l’11 març. Compositor, organista i fotògraf. Selecció de l’obra fo-togràfica amb motiu del centenari del seu naixement. Inauguració 4 de febrer 19 h.

INFANTILEXPOSICIONS

ALELLA. CAN LLEONARTItinerari. Conèixer el patrimoni romà de Badalona. Dissabte 11 a les 9.30h.A càrrec del Museu de Badalona. Baetulo, ciutat romana: visita al nou espai Termes-Decumanus i a la Casa dels Dofins. Permet descobrir in situ les termes, de final del segle I aC. El recorregut segueix sota l’actual plaça de Font, zona que es trobava a l’entorn del fòrum i on també es podrà veure l’exposició permanent del Museu. Després es visitarà la casa dels Dofins, de finals del segle I aC. Preu: 10€. www.canlleonart.com

ALELLA. PLAÇA D’ANTONI PUJADASSortida al Santuari de Montserrat de Montferri (Tarragona) i calçotada a Valls. Dissabte 25 a les10h. Organitza: Associació de Dones Montserrat Roig d’Alella. Preus: sòcia 30€ - No sòcies 36€.

ALELLA. CAN LLEONARTItinerari. Les masies, l’aigua i el paisat-ge del Maresme. Dissabte 3 de març a les 10h Can Lleonart. A càrrec de l’arquitecte Salvador Ribas. A la comarca del Maresme l’aigua resulta determinant en la configu-ració del territori. Descobrirem perquè les masies, les vinyes i el nucli urbà s’han anat configurant tenint molt en compte l’aigua fins arribar a definir el paisatge d’Alella.Preu: 4€. www.canlleonart.com.

CABRERA DE MAR. PLAÇA DE LA FÀBRICAExposició a La Pedrera: Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova. Dissabte 11 a les 16h. Punt de trobada:Pl. de la Fàbrica. Anada en tren. Organitza: D’ones de Cabrera de Mar.

EL MASNOU. CASAL CAN MALETSortida de dos dies a la Costa Brava per Carnaval. Divendres 24 a les 9h. Costa Brava: Cadaqués, Empuriabrava i Roses. Informació i reserves: Casal de Gent Gran Can Malet (ptge. de Marià Rossell, 2. Tel. 93 555 47 26).

SANT VICENÇ DE MONTALT. MONTALTREKMatinal familiar a: Pou de Glaç de la Fageda (Parc Natural del Montseny). Diumenge 12 a les 8h del Parking C/Gines-ta. Passarem entre les frondoses fagedes i veurem com s’ho feien per emmagatze-mar el gel els nostres avantpassats, i de pas visitarem unes coves que seran una aventura pels més petits. Dificultat: Baixa, per a tota la família. Desplaçament amb cotxe. Cal portar lot. Coordinador: Pep Fané 654 323 421.

SANT VICENÇ DE MONTALT. MONTALTREKLes Bulloses amb raquetes de neu. 18 i 19 de febrer. Farem estada al Refugi de Les Bulloses, i caminarem amb les raquetes vorejant la immensitat del llac cobert de glaç. Sortida: Dissabte 18 a les 15.30h del Parking C/Ginesta. Dificultat: Mitja. Règim de ½ pensió al refugi. Cal avisar 10 dies abans per tal de fer la reserva al refugi. Recomanat a partir de 12 anys. Coordina-dor: Carlos López 637 414 411.

VILASSAR DE MAR. VILADONASortida de Viladona a la Fundació Miró per veure l’exposició L’escala de l’eva-sió. Dissabte 25 a les 10h. Punt de troba-da, estació de RENFE. Preu: 10 €.

EL MASNOU. GENT DEL MASNOUDiumenge amb Lletres. Diumenge 26 de 19h a 20 h. Monòlegs còmics, música, cant, fragments teatrals, dansa, contes, poesia, literatura, etc. Un entreteniment que us farà passar una tarda divertida i agradable l’últim diumenge de cada mes.

MATARÓ. SALA CASALTeatre de petit format. Quan s’apaguin les espelmes de Xavier Serrat. Divendres 3 de febrer a les 21h. Preu: 10 € (Socis Aliança Mataró: 8€). C/ Bonaire, 25.

MATARÓ. SALA CASALTeatre de petit format. Anguilas d’Andrés Cavallin. Divendres 10 de febrer a les 21h. Preu: 10 € (Socis Aliança Mataró: 8€). C/ Bonaire, 25.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALTorn de nit, de CaboSanRoque. Divendres 10 a les 21h. Música, màquines i txa-txa-txa. CaboSanRoque ha reaprofitat gran part del material de les màquines d’una fàbrica de galetes per construir una orquestra mecànica completa (amb seccions de vents, cordes i percussió). A les 19h al vestíbul del Teatre: Un cafè amb els membres de la companyia.

MATARÓ.TEATRE MONUMENTALOFF VS ON, de Sònia Gómez. Dissabte 25 a les 21h. Espectacle participatiu per descobrir el teatre tot jugant amb les pors. L’actriu Sònia Gómez interpreta el conte Allà on viuen els monstres, de Maurice Sendak. Una vegada acabat l’espectacle es crearà un espai de joc interactiu on les famílies treballaran la imaginació i la creativitat. Les famílies han de portar una llanterna per a cadascun dels components i un suport audiovisual que podria ser una càmera de vídeo o fotogràfica i telèfon mòbil.

SANT VICENÇ DE MONTALT. CENTRE CÍVIC EL GORGVesprada teatral: No et vesteixis per sopar, de Marc Camoletti. Diumenge 5 a les 18h. A càrrec de l’Agrupació Teatral Emled, sota la direcció d’Evarist March. Venda d’entrades (5€): una hora abans de començar la representació. Organitza: Agrupació Teatral Emled.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSALa vida es sueño de la Companyia O-Culto. Dissabte 11 a les 22h. La Companyia O-Culte ha creat l’obra-concert “L4 V1D4 35 5U3Ñ0”, un muntatge que inclou actors-rapers, MCs, ballarins, músics, Djs, entre altres artistes urbans. Sense modifi-car els textos clàssics de Calderón, aquest projecte adapta la seva literatura i el seu missatge als codis de cultura urbana amb els quals se senten més identificats els joves. El muntatge facilita l’acostament als grans valors humans i promou la lectura dels clàssics a través de les arts urbanes.Preu: 12€ (anticipada 10€). www.teatre-lamassa.cat. Entrades a: www.telentrada.com o www.atrapalo.com.

VILASSAR DE DALT. TEATRE LA MASSAEl Jardí de les Malícies a càrrec de la Companyia Teatre al Detall. Dissabte 3 de març a les 22h. Un recital de poesia poc convencional: un recital de poesia eròtica. I per ser més precisos: un recull de la poesia eròtica des de l’Edat Mitjana al Segle XIX.Volem donar a conèixer aquestes veritables joies literàries, essent fidels al seu caràcter divertit, desinhibit, fresc i juganer. Una manera de mirar pel forat del pany i descobrir aquells versos guardats en els calaixos més amagats i en els racons més íntims del desig. Preu: 12€ (anticipada 10€). www.teatrelamassa.cat. Entrades a: www.telentrada.com o www.atrapalo.com.

TEATRESORTIDES

CABRERA DE MAR. BIBLIOTECA ILTUROTaller Com explicar contes. Dijous 9 i 16 a les 18h. Molts contes per explicar, a càrrec d’Isabel Crehuet. Adreçat als adults que vulguin entrar al món de la comunicació oral amb infants. El disseny del taller consisteix en dues sessions d’una hora i mitja cadascuna.

MATARÓ. CENTRE DE CULTURA CAIXA LAIETANA Àmbit digital - cursos. Iniciació a la informàtica. Iniciació a Internet. Iniciació als processadors de texts. Més informació i inscripcions al Centre de Cultura Caixa Laietana 937 901 289. Places limitades. Els cursos i horaris poden variar en funció de la demanda.

MATARÓ. MARESME ONCOLÒGICTaller de reflexoteràpia per a ús per-sonal. A partir del 29 de febrer. Impartit per Carmen Guillén i Nelson Antoine. C/ Sant Pelegrí, 3 1er. Tels. 652 94 70 59 o 93 796 22 78

MATARÓ. CLAPBucs d’assaig: Classes de dolçaina. A partir del 7 de febrer. A càrrec de Miquel Gironès, dolçainer del grup Obrint Pas. Informació: www.casadelamusica.cat, clap@clap.cat.

TEIÀ. CASA DE CULTURA LA UNIÓ. Cuina japonesa. Dijous 16 i 23 de 10h a 12h. Divendres 17 i 24 de 19.30h a 21.30h. Preu: 31€ (29€ empadronats a Teià). Material inclòs. Inscripcions abans del 10 de febrer. Informació: Casa Municipal de Cultura La Unió (c/Berenguer Raudors 1-3). Horari: de dimarts a divendres de 18h a 20.30h i dijous de 10h a 13h. a/e: unio@teia.cat. www.teia.cat.

VILASSAR DE DALT. CAN RAFARTCurs de maquillatge. Dijous 2 i 9 de 17.30h a 19.30h. Informació i inscripcions: tel. 937507135 o a can Rafart tardes.Curs gratuït. (15€ de material).

TALLERS

ALELLA. BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIALa ciutat romana de Baetulo a la Badalona el segle XXI. Dimecres 8 a les 20h. A càrrec de Pepita Padrós, Cap del Departament d’Arqueologia del Museu de Badalona. Organitza: Ajuntament d’Alella

ALELLA. CAN MANYÉConferència: Viene a cuento. Dijous 9 a les 20h. A càrrec de Norberto Ferrer, psicoanalista i metge psiquiatra. Cofunda-dor a Barcelona de l’escola de psicoanàlisi. Els nens expressen en els seus contes els tresors de la seva imaginació, els seus sentiments, els seus somnis i, fins i tot, els seus conflictes i temors. Per què ens demanen cada nit que els expliquin relats infantils que els adults escriuen i que els fan vibrar i identificar-se amb els seus personatges?

ALLELLA. CAN LLEONARTTertúlia: Cap a on anem? Dijous 16 a les 20h. A càrrec de Miquel Antoni Franco, periodista, ens donarà la seva visió de l’ac-tualitat en el nostre país i farà una anàlisi política i social dels diversos problemes amb què ens trobem actualment.

EL MASNOU. BIBLIOTECAConferència: Globalització més justa. Dimarts 7 a les 19h. A càrrec d’Arcadi Oliveres (UAB). organitza: Aula d’Extensió Universitària del Masnou.

XERRADES

PROPOSTES

30

CONCURS TROBA LA ‘T’

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves dades formen part

d’un fitxer automatitzat titularitat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL

495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

Troba la T de TRIBUNA amagada en un dels anuncis del nostre periòdic, indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte. Cada mes sortegem entrades de cinema dobles pels 8 Cinemes Arenys (una per a tu i una altra per a un acompanyant).

POTS CONTACTAR AMB NOSALTRES: Per correu elec-trònic: promocio@tribunamaresme.com en un termini màxim d’una setmana després de la publicació, indicant

el nom de l’anunciant on es troba la T i les teves dades personals, nom complet i DNI. El vuitè dia després de la data de publicació es farà el sorteig. Els guanyadors rebran un correu electrònic de TRIBUNA Maresme in-dicant que han estat beneficiats amb el premi. Un cop confirmada l’acceptació del premi, contestant al correu electrònic amb un termini màxim de tres dies després d’haver rebut la notificació, podran identificar-se amb el seu DNI a les taquilles dels Cinemes Arenys i rebran

les entrades. Les entrades són vàlides de dilluns a diven-dres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen.

Els guanyadors de l’edició de gener van ser: MIQUEL REINA JIMÉNEZ, JOSÉ MARÍA LÓPEZ SÁNCHEZ, MARC ANDRÉS CASANOVAS, JOSEP MARIA MONAY PONT

ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classificats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.CLASSIFICATS

COMPRAVENDA

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

DIVERSOSTREBALLOFERTA

TREBALLDEMANDA

SERVEIS PROFESSIONALS

EL MANITASPER ALS AVIS I

ELS NOUS SOLTERS

T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de

l’habitació del nen, la finestra que no tanca, solucionar una fuita

d’aigua, etc.

Col·laboro amb gent de la meva

confiança i amb preus competitius

Tel. 663 891 339

INFORMÀTICA

IMMOBILIARIA

VENC PLAÇA APARCAMENT (cot-xe i moto). C/ Velázquez, 70 mataró. 15.000 €. carlesmarrot@gmail.com

VILALBA Llogo pis gran i nou tot motoritzat i amb servei domotic vis-tes espectaculars, pk i despeses incloses. 3H 2Banys i Terrassa enor-me. 650€. ngelabert1@gmail.com

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

Esmaltat d’unglessemi-permanent

TractamentsKeratina

ENCOLOR50%

descompte

SALUT IBELLESA

AMARRE 10X4 EN LLOGUER C.N. EL BALÍS. Es lloga amarre n.79 de 10m x 4m. Zona port vell del C.N. El Balís. 240 euros/mes. Tel.687265499 (tardes).

SORTIDES DISCAPACITATS. Busco persones amb discapacitat física i/o familiars per fer trobades un diumenge al mes. Judit: 686 127 084 (migdies).

BIOMAGNETISMO. Aire de Luz Mataró. ¿Sabías que tienes una opción diferente a la cultura de la pastilla? ¿Sabías que tu cuerpo es un torbellino electromagnéti-co y puede ser refrecuentado?.contacto@airedeluz.com

ENSENYAMENT

CLASSES DE XINÈS. Classes de xinès a Mataró per nens, adults, empresaris. Grups reduits hora-ris diversos Métode comunicatiu. estudiachino@hotmail.com.

CLASSES DE MÚSICA: guitarra, baix, etc. Per aprendre a tocar ins-truments de música, disfrutant i per a totes les edats. Escola cèntrica de Mataró, www.escolasincronia.cat. albertiliusbaix@gmail.com

SENYORA BUSCA FEINA. Senyo-ra amb molta experiència busca fei-na de neteja o cuidar nens i/o gent gran. Bones referències. Contactar amb Hajar. Tel.670.999.458.

SERVICIO DOMÉSTICO. Limpieza de oficinas, empresas, casas parti-culares. También cuidado ancianos . mariahig_1@hotmail.com

AUXILIAR D’INFERMERIA EN GE-RIATRIA. Noia catalana amb expe-riència demostrable s’ofereix com a Auxiliar d’Infermeria en Geriatria, per a treballar en Centres de dia, re-sidències... neny234@hotmail.com

TRABAJO DESDE CASA. Treballa des de casa teva. lafuentecica@gmail.com.

COMPRO TEBEOS, CÓMICS, MANGA, MONEDAS ,ETC. Te-beos antics, comics de Super-herois, Manga, postals, Llibres, àlbums de cromos, calendaris de butxaca, monedes, Playmobil, Airgam Boys i joguines en general. rogelioblanco@terra.es

ACCIONS CENTRE NATACIÓ MATARÓ. Venc 2 accions del Cen-tre Natació Mataró. Preu de cada una: 150 euros. IMPORTANT: durant el mes de Gener. el CNM ofereix Matrícula GRATUÏTA. 677.59.89.37.

PLAÇA APARCAMENT MATARÓ. OPORTUNITAT. Venc plaça d’apar-cament (per cotxe i moto). Carrer Velázquez, 70 de Mataró. 15.000 €. carlesmarrot@gmail.com.

VENDO VESTIDO DE NOVIA. Ven-do vestido de novia, en Mataró, col. Raimón Bundó, talla 40 color blanco roto, escote palabra de honor. Lim-pio de tintoreria. Regalo cancan. isabel_blanchart@hotmail.com.

VENC LLIT ARTICULAT. Llit articu-lat elèctric, de 90 cm. + matalàs de làtex + funda gruixuda anti-àcards. 500€. Albert. Tel.657.268.459.

COMPRO NINES NANCY ANTI-GUES. Col·leccionista compra nines Nancy antigues de la marca Famosa dels anys 70 i 80, així com roba i accessoris. No importa l’es-tat. Tel.670.79.84.60.

COMPRO VIDEOJOCS ANTICS. Coleccionista. Compro videojocs antics (msx, nintendo, sega, etc) fins a 3€ unitat. NO ELS LLEN-ÇIS! Maresme. Paso a recollir. 695176907 Francisco.

PSICOLOGIA INTEGRAL. Resolu-ció de conflictes i crisis, personals o de parella. Teràpies de creixement conscient. Preu assequible. Infor-ma’t al 937570071.

PINTOR DEL MARESME. Pin-tamos pisos de 3-4 hab 2manos pint,material incl 400 a 500 eur..limpio rapido y puntual experiencia 10años.sr garcia tel.673.51.50.79.

PINTOR. Precios realmente economicos,limpio rapido y de toda confianza,experiencia y puntualida,pisos,torres,comunidades,etc. Sr. Molins Tel.697.85.08.88.

TECNICO INFORMATICO A DO-MICILIO (Titulado): reparacion de PCs y portátiles o cualquier otro problema, hardware o sof-tware, eliminacion de virus, cam. djvictor75@hotmail.com

PALETA Y LAMPISTERIA, REPA-RO E INSTALO. Si desea cambiar un grifo, fregadera, inodoro o qui-ere cambiar su bañera por plato de ducha, se lo haremos en el minimo tiempo y precio. Con garantias. mpfiyo@gmail.com

FOC-NET. Vols neteixar la xemene-ia i no saps a qui avisar? Foc -Net t’ofereix un servei de neteja ràpid i net de la teva llar de foc. Amb el foc no hi juguis. vila48@hotmail.com

SF-GRUP ASESORES FINANCI-EROS. Empresa con amplia ex-periencia en el sector, que se de-dica a la tramitación de hipotecas de compraventa, autopromoción, refinanciaciones, subrogaciones. david@sfgruphipotecas.com

TRANSPORTISTA GRÚA. Es fan transports amb camió grua. ramon_v40@hotmail.es

FOTOS AÉREAS. Se realizan fotos aéreas económicas a partir de 60 euros en www.fotos-aereas.com. crisdemasuet@hotmail.com

MASAJES CON PIES. Soy es-pecialisada en masajes desblo-queos con los pies. De Lunes a Sábado, horario flexible. Particular. Tel.662.25.71.20.

JARDINERIA LES 4 ESTACIONS. Disseny, construcció y manteniment de jardins, piscines y reg automàtic. chuse_7@hotmail.com

31