Tutora: Teresa Contreras Vega 22 de desembre de 2015centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp... · Amb tot, la meva intenció és demostrar la gran problemàtica en la qual s'estan

Àrea de Ciències

22 de desembre de 2015

Xavier Godoy Nieto Col·legi Immaculada Concepció

Tutora: Teresa Contreras Vega

Agraïments

A Xavier Santauefèmia i Ferran López, Técnics de la biodiversitat del Delta del

Llobregat per la seva implicació i ajuda en aquest treball, a tots els grans fotògrafs que

han participat amb les seves captures, i a la meva tutora del treball

No basta con hacer cosas buenas. Hay que hacerlas bien

San Agustín de Hipona

Venimos hace muchísimos años intentando llamar la atención a la humanidad, de que

no es posible la humanidad si no tenemos una nueva relación con la Madre Naturaleza

Rigoberta Menchú

Índex Introducció ................................................................................................................................... 6

1. Què és un Delta ........................................................................................................................ 7

1.1 Els cursos del riu ........................................................................................................... 7

1.2 Formació d'un delta ....................................................................................................... 7

2. El Delta del Llobregat ............................................................................................................. 8

2.1. ¿Què es el Delta del Llobregat? .......................................................................................... 8

2.1.1. Els estanys i les maresmes .................................................................................... 8

2.1.2. Les pinedes litorals ................................................................................................ 8

2.1.3. La platja ................................................................................................................. 9

2.1.4. El riu Llobregat ..................................................................................................... 9

2.1.5. Els camps de conreu .............................................................................................. 9

2.1.6. El mar .................................................................................................................... 9

2.2. Característiques hidrogràfiques i geogràfiques. .................................................................. 9

2.3. Espais protegits que trobem .............................................................................................. 11

2.3.1. Els “Espais Naturals del Riu”: Cal Tet y Ca l’Arana" .............................................. 11

2.3.2. El Remolar- Filipines: ............................................................................................... 12

2.3.3. Els reguerons ............................................................................................................. 13

2.4. Importància avifaunística.................................................................................................. 13

3. Espècies vulnerables o en perill ............................................................................................ 15

3.1. Charadriiformes (Limícoles) ............................................................................................ 15

3.2. Falconiformes (Aus rapinyaires) ...................................................................................... 17

3.3. Paseriformes ..................................................................................................................... 19

3.4. Anseriformes (Marines) .................................................................................................... 20

3.5. Podicipediformes .............................................................................................................. 21

3.6. Charadriiformes ............................................................................................................... 21

4. Infraestructures al Delta ....................................................................................................... 22

4.1. Port de Barcelona ........................................................................................................... 22

4.1.1. Desviament de la desembocadura del riu .................................................................. 23

4.1.2. Construcció dels nous molls i dics i ampliació de la ZAL ........................................ 24

4.2. Aeroport de Barcelona .................................................................................................... 25

4.2.1. Construcció de la tercera pista................................................................................... 26

4.2.2. Construcció Terminal Sud ......................................................................................... 26

5. Recopilació de dades de les espècies d'aus .......................................................................... 28

6. Correlacions entre les construccions dutes a terme i les poblacions d'aus ...................... 28

6.1. Desviament de la desembocadura del riu ......................................................................... 28

6.2. Ampliació de la Zona d'Activitats Logístiques ................................................................ 28

6.3. Construcció de nous dics o ampliació i construcció del moll Prat. .................................. 29

6.4. Construcció de la tercera pista ......................................................................................... 32

6.5. Construcció de la T-1 ....................................................................................................... 33

Conclusió .................................................................................................................................... 35

Bibliografia y Webgrafia .......................................................................................................... 38

Glossari....................................................................................................................................... 40

Annexos ...................................................................................................................................... 42

Annex 1.................................................................................................................................... 42

Annex 2.................................................................................................................................... 44

Annex 3.................................................................................................................................... 52

Annex 4.................................................................................................................................... 53

El valor de volar... i navegar

6

Introducció

Gràcies a la ciència l'ésser humà ha pogut arribar a descobrir racons de l'univers inimaginables.

Milions i milions destinats al coneixement de l'origen del cosmos, preguntes que ja, els filòsofs

presocràtics cercaven. Però, aquesta ambició de coneixement, ens ha obstaculitzat, ens ha

impedit, evolucionar en la cerca sobre la cura del planeta en el que vivim?

Si bé és cert que som capaços d'enviar a un planeta totalment desfavorable per a la vida un grup

de persones per a que hi visquin, no podem implantar estrictament mesures de reducció de

contaminació per poder viure al mateix planeta en un futur; volem conèixer fins a l'última

partícula que existeixi, quan encara, segurament, si fem una enquesta a l'escola, més del 80% de

les persones desconeixen de que es compon un ecosistema tan pròxim com pot ser la platja; i a

nivell social em quedo amb aquesta frase: "tú lo sabes y yo lo sé, que ponen los pies en la luna,

pero quedará una enfermedad a falta de vacuna" ; en el que sí que coincideixen el coneixement

del nostre planeta y de l'espai exterior, curiosament, és la gestió de la brossa, igual de

desastrosa. Però, a nivell local, també podem trobar una mala gestió ambiental. Una zona en la

que progrés econòmic i natura han xocat. Es podria haver gestionat millor? Tant impacte ha

tingut aquest fet?

Així, després d'aquesta reflexió, l'única manera amb la que puc ajudar actualment és donant a

conèixer tant els problemes, com l'entorn que ens envolta. La meva intenció és demostrar com

projectes tan ambiciosos com el port de Barcelona i l'ampliació de l'aeroport, han causat un greu

impacte, en aquest cas, en l'avifauna del Delta del Llobregat. Tot i ser una zona tan important a

nivell ambiental, en els últims deu anys, aquest delta, s'ha vist greument afectat per aquestes

infraestructures de gran envergadura.

Per fer-ho, els presentaré aquest treball sobre un del hàbitats naturals més rellevants de la

península en lo referent a la seva avifauna, l'anomenat anteriorment, el Delta del Llobregat. Els

hi mostraré com és aquest espai, explicant les característiques generals i de les zones aquàtiques

més importants.

En segon terme faré una breu descripció de les espècies que jo he considerat més vulnerables

(per el seguiment de les observacions personals i converses amb aficionats i ornitòlegs, des de

fa 5 anys) als canvis que ha patit el Delta del Llobregat, acompanyant les descripcions amb

imatges, per al coneixement general de cada una, relacionant posteriorment els hàbits

d'aquestes, amb el impacte causat per la pressió humana.

Un cop haguem remenat dades, faré una relació entre la reducció en el nombre de població de

les espècies que ja coneixerem i les diferents variables que trobarem, per demostrar, si,

finalment, el port i l'aeroport han estat tan maliciosos com sembla.

Amb tot, la meva intenció és demostrar la gran problemàtica en la qual s'estan veient immersos

aquests espais d'indubtable valor naturalístic, així com la fragilitat i el prescindibles que poden

arribar a ser. Espero que arran de tota la meva investigació pugui ser capaç de validar la meva

hipòtesi original alhora de fer una crítica a la manca de sensibilitat ambiental que de vegades

envolta les decisions polítiques que, mogudes per interessos concrets, s'obliden de l'enorme

riquesa i valor natural d'aquest paratge tan excepcional que és el Delta del Llobregat i, a més, fer

notar que el que succeeix al Delta del Llobregat és perfectament ampliable a tota la península.


7

1. Què és un Delta

Un delta és una formació geològica que originen alguns rius en arribar a la seva desembocadura.

El delta està format pels sediments que el riu va arrossegant al llarg del seu curs i que diposita

abans de fusionar-se amb el mar a causa de la pèrdua de força d'arrossegament dels sediments,

al arribar a una zona amb poc pendent on aquests deixen de s'acumulen al terra. A més, el mar

ha de ser tranquil com el Mediterrani, sense corrents forts que arrosseguin els sediments acabats

de dipositar i facin destruir la pròpia formació. L'origen i l'estructura dels deltes es deuen a la

interacció entre les aportacions de sediments per part del riu i les variacions del nivell del mar.

Així doncs, un delta té normalment forma triangular i està compost per diferents braços fluvials

que separen les illes en les que s’han anat dipositant els sediments acumulats al riu.

1.1 Els cursos del riu

El riu passa per tres fases:

1. Erosió: Donat al curs alt del riu, aquest

neix a les muntanyes, en aquestes zones

elevades, l’aigua flueix i baixa amb força

per les roques i provoca la seva erosió. Els

materials erosionats ja són transportats.

2. Transport: Donat al curs mitjà, el riu

avança lentament i transporta els sediments.

Generalment en les zones de planures

prèvies als deltes apareixen meandres1.

3. Sedimentació: Els sediments es dipositen formant un monticle a les desembocadures

dels rius. Seguidament els rius flueixen sobre aquests donant lloc a petits rius que flueixen

formant petites illes de sediments entre si. En aquest últim tram és on es forma el delta.

1.2 Formació d'un delta

El mecanisme de formació d'un delta marí com el del Llobregat és força complex. Els

factors que intervenen en la formació d'un delta són:

- La sedimentació dels materials erosionats i arrossegats pel riu.

- Els moviments del mar (més o menys tranquil) que varien la distribució d'aquests

sediments.

- Les diferents densitat de l'aigua dolça del riu i l'aigua salada del mar fa que la primera,

que arrossega els materials sòlids en suspensió, suri un temps sobre la segona abans de

barrejar-se.

Així quan l'aportació de materials del riu és elevada, a causa del cabal del riu i la seva

força erosiva, i l'acció erosiva del mar no és gaire significativa, el dipòsit de sediments va

creixent i forma, progressivament, un delta. És el cas de la formació del Delta del

Llobregat.

Però un delta no és un terreny consolidat, es modifica en funció de la força erosiva del

mar i del riu. L'evolució del delta dependrà de l'equilibri entre ambdós agents. Per exemple,

1 Veure Glossari

Exemple de Delta. Font: Google Imatges.


8

si l'aportació de sediments que fa el riu va disminuint, el delta acabarà reduint la seva

superfície i farà una regressió.

2. El Delta del Llobregat

2.1. ¿Què es el Delta del Llobregat?

El Delta del Llobregat és un enclavament natural format per una extensa plana que ocupa

98 km2. Se situa entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca

al nord.

El Delta del Llobregat va començar a formar-se fa, aproximadament, 18.000 anys. Uns

2.300 anys enrere el nivell del mar es va estabilitzar i va iniciar la formació del delta actual. El

delta sofreix contínues transformacions, determinades pel difícil equilibri entre el mar i la terra,

i la naturalesa i l'ésser humà.

Actualment el delta és un espai transformat per l'acció humana. Les diferents etapes han

deixat empremta sobre el territori, que s'ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals,

conreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i infraestructures com

el Port de Barcelona o l'Aeroport del Prat. Dins d'aquest mosaic de paisatges trobem zones de

gran interès natural. Hi predominen les zones humides, amb els estanys i les maresmes; però

també les pinedes litorals, els conreus, la platja, el riu i el mar. Així, si dividim el delta segons

els paisatges naturals que trobem podem gaudir de:

2.1.1. Els estanys i les maresmes

El Delta és una de les tres zones humides més importants de Catalunya. Els

estanys són l’element característic del paisatge deltaic i tenen un interès científic molt

elevat, atesa la seva riquesa ornitològica. Són també importants com a lloc de

reproducció de peixos litorals i altres de més rars, com el fartet. Els estanys més grans,

com la Ricarda i el Remolar, situats a la línia litoral, presenten un estat semblant al

natural; els altres més petits tenen orígens diversos. Tots són d’aigües dolces salobres,

amb un gradient en funció de la distància a la costa.

Els terrenys plans, sense relleu, deprimits i que pateixen inundacions temporals

al llarg de l’any s’anomenen maresmes. La profunditat de les zones inundades rares

vegades ultrapassa el metro i mig. La vegetació està formada per plantes herbàcies,

jonqueres i saladars, en funció de la salinitat. Les maresmes estan associades

indissolublement amb els estanys. Són, de fet, l’ambient més ric en fauna del Delta, lloc

de cria, repòs i alimentació de molts ocells migratoris, entre els quals destaquen els

ànecs i els limícoles. La seva riquesa queda palesa als topònims, amb noms com la

maresma de les “Filipines”, també anomenada "Coto Àfrica", evocadors de llocs

paradisíacs plens d’ocells.

2.1.2. Les pinedes litorals

A Delta hi Trobem d'algunes de les Pinedes de pi pinyer sobre dunes més ben

conservades de tot el litoral català. Constitueixen un hàbitat escàs que ha Estat Declarat

de conservació Prioritària per la Unió Europea.


9

2.1.3. La platja

Les platges del Prat i de Viladecans tenen importants valors naturals, ja que

conserven les comunitats vegetals i animals pròpies dels sorrals costaners i fan

compatible l’ús públic amb la conservació dels seus hàbitats.

2.1.4. El riu Llobregat

El riu és l’element vertebrador del territori, formador del Delta. Té un paper

molt important com a connector biològic entre el litoral i l’interior, i també és un eix de

comunicació natural entre els municipis de la comarca, amb un potencial lúdic molt

important.

2.1.5. Els camps de conreu

Al Delta es desenvolupa una agricultura intensiva molt rica, associada a l’aigua

del canal de la Dreta del Llobregat i a l’aigua de l’aqüífer profund. Els camps de conreu

estan protegits, la major part com a parc Agrari, i actuen com a àrea esmorteïdora entre

les àrees urbanitzades i els espais naturals.

2.1.6. El mar

Les àrees protegides del delta del Llobregat tenen gairebé sis quilòmetres de

zona litoral. La plataforma deltaica és molt rica en invertebrats de zones sorrenques i en

peixos, sustenta una avifauna marina molt important, amb grans concentracions de

baldrigues balears alguns anys, i fins i tot hi ha cetacis, com els dofins mulars i els

dofins llistats. Les restes orgàniques que arriben a la costa serveixen d’aliment a una

comunitat d’invertebrats que després són consumits pels limícoles migratoris.

2.2. Característiques hidrogràfiques i geogràfiques.

El delta del Llobregat es desenvolupa al peu de la vessant mediterrània de la serralada

Litoral Catalana, que forma part del conjunt d’orientació NE-SW. Aquest conjunt és format per

tres grans unitats morfoestructurals2: la serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral i la serralada

Litoral. La serralada Litoral es troba travessada pel riu Llobregat a favor de la falla de

desplaçament horitzontal que coincideix amb la vall del riu Llobregat. La unitat més

septentrional correspon a la serra de Collserola, que en la seva part més meridional compren els

materials paleozoics3 de Santa Creu d’Olorde. Al Sud-oest de la vall del Llobregat es troba el

Massís del Garraf, on el Paleozoic4 desapareix suaument sota els materials mesozoics

5. La vall

del Riu Llobregat, que travessa les serralades Prelitoral i Litoral, forma un llarg i estret passadís

d’origen tectònic reblert per sediments pliocens i quaternaris. El límit del Delta al Nord-est és

Montjuïc, format per sediments miocènics6, el qual separa el delta del Llobregat del delta del

Besòs.

El delta del Llobregat en la seva part superficial està format per materials quaternaris7

d’origen fluvial i litoral, que presenta una cobertura de llims i rebliments de canals amb sorres i

graves de plana deltaica amb una potència de 6 m de permeabilitat baixa. Per sota i cap a la

2 Veure Glossari 3 Veure Glossari 4 Veure Glossari 5 Veure Glossari 6 Veure Glossari 7 Veure Glossari


10

costa apareixen sorres eòliques8 amb argiles i sorres fines de platja ben classificades d’uns 9 a

15 m de potència. A la base ja apareix el tascó9 de llims que diferencia l’aqüífer superficial del

profund. Per tot això es pot considerar tot el conjunt amb una potència entre 20 i 25 m que

forma l’aqüífer superficial lliure. Hidràulicament es pot distingir entre aqüífer superior format

per arenes mitjanes i fines i una part inferior de llims i sorres fines. A partir d’una profunditat de

25 m es troben llims i argiles de molt baixa permeabilitat10

.

L’aqüífer profund captiu està format bàsicament per graves i sorres, tot i que la

granulometria11

disminueix cap al mar coincidint amb un augment de la proporció de sorres.

Aquest aqüífer té una potència de fins a 10 m. Les graves descansen sobre argiles i/o gresos,

conglomerats i sorres. A l’igual que en el cas del tram central, sobre el marge esquerre es

localitza una formació permeable constituïda per graves i sorres, que és la continuació dels

dipòsits al·luvials enterrats (terrassa fluvial) per sota de l’actual planícia d’inundació del riu.

Amb gruixos d’entre 6 i 10 m, es troben a una profunditat mitjana de 40 a 50 m i són dipòsits

detrítics gruixuts, molt permeables, però que presenten intercalacions en forma de falca de

formacions detrítiques més fines (sorres, gravetes i llims). Aquestes intercalacions provenen de

les aportacions laterals, de peu de mont, que constitueixen d’alguna manera la base de la

complexa estructura deltaica, com són les graves i sorres gruixudes del Miocè12

(o Pliocè en

alguns casos) que formen Montjuïc. Per sota d’aquests nivells s’ubica una capa d’argiles blaves

o grogues amb conglomerats que en ocasions constitueixen petites unitats permeables, menys

explotades i conegudes. Els materials deltaics són d’edat pleistocena a holocena13

i estan

encaixats en materials que varien des del Paleozoic al Pliocè. S’ha detectat quatre deltes o

paleodeltes d’edat pleistocena a holocena en base a sísmica de reflexió realitzada en la

plataforma marina davant del delta del Llobregat. Els tres paleodeltes més antics es troben sota

del mar com les antigues línies de costa, a uns 30 km mar endins de la línia de costa actual. El

delta més modern és l’actual i és el més conegut. El delta actual és el resultat de l’última

transgressió holocena. A la base de l’aqüífer profund (clàssic) apareix el Complex Detrític

Inferior, que tenint en compte la seva litologia heterogènia pot jugar un paper important en el

funcionament de l’aqüífer profund.

Al nord, la massa d’aigua està en contacte directe amb la massa d’aigua 38 de la Cubeta de

Sant Andreu i Vall baixa del Llobregat a l’alçada de Cornellà. Al nord-est limita amb la massa

36 del Baix Besòs i el Pla de Barcelona, a més de la muntanya de Montjuïc. Al sud limita amb

el mar Mediterrani, existint connexió hidràulica amb el mateix. A l'oest limita amb els materials

de baixa permeabilitat del massís del Garraf.

El principal curs d’aigua superficial correspon al riu Llobregat. Les relacions que

s’estableixen entre el riu i els aqüífers és, en molts casos, un terme difícil de quantificar. En el

balanç global s’estima que el riu Llobregat aporta aigua als aqüífers. S’observa que a partir de

Cornellà tant l’aqüífer únic com l’aqüífer superficial a la seva part alta reben aigua del riu (riu

influent14

). Existeix una diferència considerable entre la cota del riu i el nivell piezomètric15

. A

mesura que s’apropa al mar les cotes es van igualant i a partir del traçat de l’Autovia de

8 Veure Glossari 9 Veure Glossari 10 Veure Glossari 11 Veure Glossari 12 Veure Glossari 13 Veure Glossari 14 Veure Glossari 15 Veure Glossari


11

Castelldefels fins el mar, el riu passa a tenir un caràcter efluent16

. Òbviament, aquest terme és

sensible a l’explotació de l’aqüífer. La resta de les aigües superficials en el delta del Llobregat

corresponen a drenatges que recullen i canalitzen principalment les aigües pluvials, com la riera

de les Canyes i canals de reg agrícola com el “canal de la Dreta del Llobregat”. Al delta del

Llobregat, les llacunes litorals mantenen un actiu intercanvi d'aigües amb l'aqüífer

superficial.

Amb la massa d’aigua dels aqüífers superficials es troben relacionades tres ecosistemes

dependents, de forma parcial, dels seus recursos hídrics:

• Delta del Llobregat (espai PEIN y Xarxa Natura 2000).

• Reserva Natural parcial y Espai Natural de Protecció Especial (ENPE) de la Ricarda-Ca

l’Arana.

• Reserva Natural parcial y ENPE Remolar-Filipines

Al delta del Llobregat, les llacunes litorals mantenen un actiu intercanvi d'aigües amb

l'aqüífer superficial. Les zones humides mantenen també una interconnexió amb el riu a través

de la xarxa de canals de reg i de desguàs agrícola. Als aiguamolls, l'evaporació pot resultar

especialment important durant els mesos d'estiu.

Les corrents marines que influencien el Delta del Llobregat són les corrents del

Mediterrani amb sentit Sud.

2.3. Espais protegits que trobem

Un cop vistos els diferents ambients que formen el Delta del Llobregat, hem de tenir en

compte que aquests, no ocupen la totalitat de la superfície deltaica. Aquests espais, aquests

ecosistemes, conviuen amb la contínua transformació duta a terme per l'ésser humà. Per això,

entre les diferents infraestructures (pobles, vies de comunicació, camins destinats a l'oci,

conreus...) que trobem, hi ha espais protegits que són els que confeccionen els diferents

ecosistemes anomenats anteriorment. En veurem els que alberguen un valor ecològic més gran,

però, fins i tot, dins dels pobles de l'àrea metropolitana, podem trobar basses, que s'han generat

artificialment, similars als entorns més "salvatges".

2.3.1. Els “Espais Naturals del Riu”: Cal Tet y Ca l’Arana"

Situat al Prat de Llobregat.

anomenat així per ser la part de la reserva

natural amb total proximitat al riu. Una de

les zones més afectades per la creació de

la nova desembocadura d'aquest, són

utilitzats com a depuradora d'aigües tenint

dins la reserva dels anomenats "calaixos

de depuració".

La llacuna de Cal Tet, d'origen natural

però recrescuda artificialment, és una de les zones del delta amb més importància per a

l'avifauna.

16 Veure Glossari

Estany de Cal Tet. Font: Google Imatges


12

La llacuna de Ca l'Arana és un estany d'origen mixt, natural i entròpic, que

forma part de la platja amb el mateix nom que la llacuna. Mapes de l'any 1890 ja

assenyalaven la seva localització exactament en el mateix lloc que l'actual.

2.3.2. El Remolar- Filipines:

Situat a Viladecans, antic càmping Toro Bravo. L'estany del Remolar i les

maresmes de les Filipines constitueixen una de les principals zones humides del Delta

del Llobregat. L'estany està format per aquestes maresmes i la platja de Viladecans.

Anteriorment formava part d'aquesta zona humida el sector conegut com Pas de les

Vaques, destruït com a conseqüència de les obres d'ampliació de l'Aeroport del Prat.

L'estany del Remolar data

del segle XI i era una antiga

desembocadura o gola del riu

Llobregat. El Braç de la Vidala,

també situat dins d'aquest espai, és

un braç del estany del Remolar, que

ja apareix en alguns mapes del

segle XIX. Aquest va ser ampliat,

entre els anys 50 i 60, mitjançant el

buidatge del terreny. Avui dia

aquest nou braç es troba del tot

naturalitzat, però el seu estat de

conservació es ressent de l'entrada

d'aigua eutrofitzada, provinent dels regadius.

La contaminació de l'aigua del braç, i anteriorment la del cor de l'estany, encara

que aquest estigui ara totalment depurat, és deguda als antics abocaments domèstics i

industrials, i l'actual rebuda de les aigües del sistema Bonyidor-Fonollar-Riera Roja. A

continuació la "Bassa de les Pollancres" (esquerra) i la "Maresma de les Filipines"

(dretaa), llacunes que formen el Remolar.

Llacuna de Ca l'Arana. Font: Google Imatges

Braç de la Vidala. Font: Google Imatges


13

2.3.3. Els reguerons

Els Reguerons són una zona de prats humits i jonqueres que formen part de la

zona ZEPA17

del delta.

Situats a Viladecans, el seu àmbit és gairebé de 29ha. La zona humida abasta

una superfície lleugerament menor, ja que s'han exclòs sectors de la zona ZEPA,

destinats a l'agricultura.

Es localitzen enmig d'una zona

de conreu. Hi ha tres captacions

d'aigua dins de l'espai, i altres en un

radi inferior a 100 m. L'espai rep aigua

de diversos canals de reg, per la qual

cosa està eutrofitzat. La presència de

ramats d'ovelles, ajuden a mantenir

oberta la vegetació, tot i que també

contribueix a l'augment de

contaminació del medi.

En ocasions s'efectuen abocaments incontrolats en l'espai. La proximitat de

l'aeroport genera un impacte sonor important.

Aquest espai pertany a l'anomenat "Eix Verd Remolar-Filipines-Reguerons".

Aquest Eix Verd ha estat en part destruït com a conseqüència de les obres d'ampliació

de l'Aeroport.

2.4. Importància avifaunística

El Delta del Llobregat és molt important per a la avifauna, ja que és un punt estratègic dins

de la ruta migratòria de la Mediterrània occidental que uneix Europa i Àfrica. Al Delta s'han

citat més de 360 espècies d'aus, aquesta xifra és una de les més altes vistes a la Península

Ibèrica.

17 Veure Glossari

Maresma de les Filipines. Font: Google Imatges

Els Reguerons. Font: Google Imatges

Bassa de les Pollancres. Font: Google Imatges


14

El Delta és, per a les aus, zona de descans, de muda, d'alimentació, de nidificació o de

hivernada. Es considera una àrea d'importància global en els inventaris científics, ja que acull

espècies de conservació prioritària en el nostre continent. Per això va ser declarada zona

d'especial protecció per a les aus (ZEPA), perquè acull importants poblacions d'aus d'interès

comunitari prioritari.

Destaquen importants poblacions nidificants de Cames

llargues (Himantopus himantopus), Corriols

camanegres (Charadrius alexandrinus), Corriols grans

(Charadrius dubius) i Cabussons comuns (Tachybaptus

Podiceps ruficollis). També nidifiquen altres espècies de

distribució molt restringida a Catalunya, amb una o dues

úniques zones de cria en el territori, com ara la Gavina

Corsa (Larus audouinii),

el Bec d'alena

(Recurvirostra avosetta),

la Perdiu de Mar (Glareola pratincola), el Xatrac menut

(Sterna albifrons) i l'Ànec blanc (Tadorna tadorna). Les

poblacions d'aus hivernants també són de gran interès,

sobresurten els anàtids18

de diferents espècies.

El delta del Llobregat acull regularment 3 de les 15

espècies en perill crític d'extinció a Espanya: el Bitó comú

(Botaurus stellaris), la Baldriga balear (Puffinus

mauretanicus) i l'Àguila pescadora (Pandion haliaetus).

D'aquestes 15 espècies, 7 més han estat citades o són presents

en migració. A més a més de les espècies en perill crític,

es poden trobar taxons19

en perill, vulnerables i gairebé amenaçats.

18 Veure Glossari 19 Veure Glossari

Grup de diferents espècies de limícols en època de

migració al Remolar. Autor: Xavi Godoy Nieto

Corriols grans (Charadrius dubius). Foto:

Xavi Godoy Nieto

Femella i joves d'Ànec collverd (Anas

platyrhynchos). Foto: Xavi Godoy Nieto


15

3. Espècies vulnerables o en perill20

De totes les espècies d'aus que acull aquest paratge centrarem la nostra atenció en deu.

Aquestes deu, entre tantes altres, s'han vist afectades i han estat més vulnerables als canvis que

ha sofert el Delta del Llobregat. L'elecció s'ha realitzat a partir de l'experiència pròpia, és a dir,

amb el treball de camp que un realitza quan freqüenta un espai. En el moment en el que tu

mateix notes el declivi en una espècie et sobta, si a més, parlant amb gent que porta anys

observant les aus a la zona et parla de grans poblacions anys enrere és quan t'endinses.

En aquest apartat tractarem, només, com són aquestes espècies, una breu descripció de

cadascuna d'elles.

3.1. Charadriiformes (Limícoles)

Els limícoles són un gran grup d'aus de potes llargues, que solen viure a prop de l'aigua, al

costat de ribes, pantans i aiguamolls.; unes poques espècies s'han adaptat a hàbitats més secs.

S'alimenten bàsicament d'insectes, cucs, muscles i crustacis. A vegades també mengen matèria

vegetal, petits peixos...

Entre les famílies que componen aquest grup trobem dos de més extenses: La família

Charadriidae, on trobem 14 espècies a Europa i la regió mediterrània, i la família Scolopacidae

que comprèn 51 espècies a aquests territoris.

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Au limícola de la família Charadriidae de 15-17 cm de longitud.

Presenta dimorfisme sexual21

en el plomatge:

o Mascles amb plomatge nupcial: Dors

marró, cucurulla i clatell de color rovell o

vermellós, taques negres visibles al cap i

banda del pit i parts inferiors blanques.

o Femelles amb plomatge nupcial: Dors

marró, parts inferiors blanques, marques

marró-gris al cap i pit, i res, o molt poc, de

rovell a la coroneta.

o Jove: com la femella adulta, però més

20 Per a una millor comprensió veure Annex 1 21 Veure Glossari

Grup de Perdius de mar (Glareola pratincola). Autor:

Xavi Godoy Nieto

Au jove. Autor: Eio Ramon


16

pàl·lid al cap i banda del pit.

Hàbitat: Viu en aigües costaneres (llacunes, maresmes, platges) amb terrenys sorrencs

o amb còdols i en llacs salobres. En època de cria prefereix terrenys calbs, com

platges.

Alimentació: petits invertebrats del sòl.

Estatus22

: a Catalunya Preocupació menor; Europa, en declivi.

Fredeluga (Vanellus vanellus)

Au limícola de la família Charadriidae de 28-31 cm de longitud i 67-72 d'envergadura.

Presenta dimorfisme sexual:

Au robusta, blanca i negra i de la mida d'un colom. Una

cresta única, llarga, fina i tènue, i de prop una iridescència

verda i porpra en plomes superiors fosques. En vol extrems

alars molt arrodonits i aleteig pausats, mostrant

alternativament el blanc de sota i el fosc de sobre, creant un

efecte parpellejant. L'única diferència entre mascle i

femella és que el mascle té la cresta més llarga i color negre

intens a la part anterior del coll i cara; en vol, aquest, té la

"mà" més ampla i rodona.

Hàbitat: àmplia zona de terrenys oberts costaners i de

l'interior, generalment en camps de conreu, pastures o prats

costaners o lacustres. A l'hivern forma, sovint, grans

bàndols en zones agrícoles i marjals.

Alimentació: cucs i insectes.

Estatus: Europa, Vulnerable;

Catalunya, no avaluada.

22 Veure Glossari

Femella. Font: Google Imatges

Plumatge nupcial. Foto: Xavi Godoy

Bàndol de Fredelugues. Foto: Xavi Godoy

Mascle. Font: Google Imatges


17

Daurada grossa (Pluvialis apricaria)

Au limícola de la família Charadriidae de 25-28 cm de longitud, i 53-59cm

d'envergadura.

Presenta dimorfisme sexual, igual que la fredeluga, molt lleu.

Ales estretes i punxegudes i aleteig més ràpids. A distància sembla bru per sobre, però

de prop plomes superiors grises amb profuses "osques" groc verdoses o ocràcies i

blanques als marges de les plomes. En vol mostra banda alar blanquinosa, difusa i

bastant estreta, carpó fosc i llampants axil·lars i plomes inferiors de l'ala interna

blanques.

Hàbitat: al hivern, en camps o pastures de terres baixes, sovint amb merites

europees i localment en grans bàndols; també al litoral.

Alimentació: cucs, baies i llavors.

Estatus: Europa, segura.

3.2. Falconiformes (Aus rapinyaires)

Les aus rapinyaires diürnes amb una extensa varietat d'espècies, hàbitats, costums...

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)

Au rapinyaire de la família Accipitridae amb una longitud d'entre 49-56cm i una

envergadura entre 112-135cm.

El més gran dels esparvers, més esvelt, amb ales més estretes i cua més llarga que un

aligot. Es remunta amb les ales en V poc profunda, i planeja amb el braç aixecat i la mà

horitzontal.

Presenta polimorfisme sexual en el plomatge:

És difícil de determinar el sexe ja que fa poc que es va descobrir que els mascles poden

prendre el mateix aspecte del plomatge que les femelles. Així i tot podem dir que:

o Els mascles adults solen presentar: dors fosc. Cap blanquinós, una mica ocre

amb algunes estries fosques. Per sota marró amb taques fosques al pit i

Imatge esquerra: Exemplar hivernant. Foto: Eio Ramon; Imatge dreta: Bàndol de Daurades grosses. Foto: Xavi Godoy


18

castanyer al ventre. Cua gris platejada. Rèmiges primàries negres i rèmiges

secundàries grises blavoses.

o Femelles adultes: cap, mentó i clatell clars, amb una ampla i marró fosca banda

ocular. Dors semblant al del mascle, més xocolata, però amb les espatlles

blanques. No té tons blavosos en zones com ales i cua. Pit i ventre bru vermell

uniforme. Ull marró groguenc. Cera i potes, grogues en ambdós sexes.

o Joves: semblants a les femelles, però amb el cap menys clara. Nuca, gola i vora

anterior de l'ala més fosques que en les femelles. Color dominant en el cos,

marró xocolata.

Hàbitat: Viu associat a les masses d'aigua. L'únic condicionant per presentar-se en

un determinat lloc és que els canyissos i resta de vegetació siguin molt espessos i

estrets; caça en planes obertes, preferiblement prop de llacs i rius.

Alimentació: Petits ocells, ànecs, conills i altres mamífers petits, i granotes; també

menja carronya.

Estatus: Europa, Segura; Catalunya, Vulnerable.

Esmerla (Falco columbarius)

Petit ocell rapinyaire de la família Falconidae amb una longitud entre 26-34cm i

envergadura entre 56-69cm.

El més petit dels falcons. Silueta de vol semblant al

Falcó pelegrí, força ample de pit, amb la mà

punxeguda, el braç ample i la cua de longitud

mitjana. Vol actiu, amb aleteig més ràpids. Caça en

vol baix, rebotant suaument, tendint a

entremesclar les sèries de aleteig amb breus planatges

amb les ales tancades.

Presenta dimorfisme sexual en el plomatge:

o Mascle adult: Dors gris blavós, igual que la

part superior del cap. Bigotera mal definida, gola

blanca i bisbetó clar. Cola com el dors, amb una

ampla banda negra subterminal i una fina banda

blanca terminal. Per sota, vermellós pàl·lid o

Femella d'Arpella vulgar. Foto: Xavi Godoy Mascle d'Arpella vulgar. Foto: Xavi Godoy

Mascle d'Esmerla. Font: Google Imatges


19

groc òxid amb moltes taques marrons i fosques longitudinals. Iris fosc. Potes, cera i

anell orbital grocs.

o Femella adulta: una mica més gran que el mascle. Part superior del cap marró

fosca, i al clatell tenen una banda blanquinosa. Dors marró fosc, amb algunes

taques mal definides. Cola també marró fosca. Per sota clares amb taques fosques,

més denses al pit i flancs, i menys al ventre.

o Jove: molt similar a la femella adulta. Cera i anell orbital blavós en comptes de

groguenc, potes més clares que els adults.

Hàbitat: Hiverna en prats i camps.

Alimentació: Petits ocells caçats al vol; també varietat d'insectes aeris.


3.3. Paseriformes

Aus a les que determinem ocells, caracteritzats sobretot pels seus cants melòdics. Ordre en

el que trobem un important nombre d'espècies.

Alosa vulgar (Alauda arvensis)

Au de la família Alaudidae de 16-18 cm de

longitud.

Marró grisenca estriada per sobre i en el pit; les

llistes del pit ocre acaben bastant abruptament

per sobre del ventre blanc i sense marques. El

mascle pot alçar una cresta roma en la coroneta.

Hàbitat: al hivern roman en terrenys erms.

Alimentació: llavors, brots, grans i insectes.

Estatus: Europa, reduïda; Catalunya, preocupació

menor.

Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)

Au de la família Alaudidae de 14-16 cm de

longitud.

Bastant petita i pàl·lida, marró grisenca i

blanquinosa. Plomes inferiors de l'adult

pràcticament sense marques, amb només una

taca fosca al costat del pit. Cobertores mitjanes

fosques amb amples puntes pàl·lides. Ampla

cella blanquinosa i galta marró grisenca, en gran

part sense llistes i vorejada de pàl·lid. Bec

punxegut i bastant pàl·lid.

Alosa vulgar. Font: Google Imatges

Terrerola vulgar. Font: Google imágenes


20

Hàbitat: cria en zones obertes i seques, en cultius o en planes més àrides, estepes

sorrenques, pedregosos o de fang sec, amb vegetació baixa, dispersa i poc pendent.

Alimentació: Similar a l'Alosa comuna.

Estatus: Europa, en Declivi; Catalunya, en Perill Crític d'Extinció.

3.4. Anseriformes (Marines)

Ordre dels ànecs. Espècies aquàtiques, en les que podem distingir entre marines, lacustres...

Amb una alimentació molt variada, des de peixos fins a algues.

Ànec negre (Melanitta nigra)

Au anseriforme de la família Anatidae d'entre 44-54 cm de longitud i d'entre 70-84cm

d'envergadura.

Mitjà, grassonet. Pic bastant petit. Cua llarga, sovint ben visible quan res. Plomatge

completament fosc, sense blanc alar. Sol capbussar amb un petit salt, amb les ales ben

atapeïdes contra el cos. En volar, aleteig puntuats amb un ràpid impuls cap sota del cap.

Presenta dimorfisme sexual:

o Mascle adult: Plomatge negre. En vol les primàries són contrastadament més

pàl·lides. Culmen groc, però amb un petit bony vista lateral.

o Femella adulta: Marró fuliginosa amb galtes més pàl·lides i front i coroneta

marrons foscos.

o Jove: com la femella adulta però amb el ventre més pàl·lid, marró blanquinós i

no gris bru mig; plomatge més bru, menys gris.

Hàbitat: Hiverna al mar, sovint allunyat de la costa.

Alimentació: Es capbussa per pescar mol·luscs, crustacis i cucs.


Femella d'Ànec negre. Font: Google

Imatges

Macho de Negrón común. Fuente: Google

imágenes


21

3.5. Podicipediformes

Pertanyent a tots els cabussons existents, a Europa trobem fins a set espècies. Grans

bussejadors, es capbussen per pescar el seu aliment.

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

Au podicipediforme de la família Podicipedidae d'entre 46-51 cm de longitud, i 59-

73cm d'envergadura.

El més gran dels cabussons en gran part d'Europa. Forma distintiva: cos llarg i baix, i

coll llarg i fi, el porta dret o bé sota, amb el cap descansant sobre la meitat del dors; bec

llarg, fi i més extensament pàl·lid que altres. En vol, perfil molt llarg i prim amb aleteig

parpellejant, una mica pesat de popa i amb els peus negrosos excel·lents i corbats cap

amunt.

Plomatge:

Adult: a l'estiu, inconfusible; plomes del cap

comprimides si està alerta, o aixecades, en ventall i

agitant vigorosament en les parades de festeig, en

què culminen en una dansa de pingüí. Pic rosa

vermellós.

Al hivern, cap, part anterior del coll i flancs

més extensament blancs que en altres espècies, amb

blanc sobre de l'ull i brida negra de l'ull al pic.

Jove: plomes del cap incompletes o absents, i

en les primeres etapes de vida mostra en els flancs

del cap ratlles fosques.

Hàbitat: al hivern al mar, llacs i embassaments.

Alimentació: Peixos, larves i amfibis

Estatus: Europa, segura; Catalunya, Propera a l'amenaça.

3.6. Charadriiformes

Emparentats amb els Charadriiformes tractats anteriorment, però essent un grup molt

nombrós i variat. El tractat en aquest cas s'assimila als pingüins tot i no estar emparentats.

Gavot (Alca torda)

Au Charadriiforme de la família Alcidae d'entre 38-43 cm de longitud, i 60-69cm

d'envergadura.

Pic alt, rom, aplanat lateralment i negre amb línies blanques; plomes superiors negroses;

coll gruixut; cua llarga i punxeguda. El bec, quan vola a certa distància és la

característica principal s plomes superiors més negres, dors més recte, part inferior de

l'ala i "aixella" més blanques, i costats blancs del bisbetó més netament definits. La

llarga cua cobreix els peus.

Adults en corteig. Foto: Xavi Godoy


22

Plomatge:

Adult: a l'estiu línia blanca a través del pic; brida blanca. Al

hivern sol conservar la línia blanca del pic, però no té brida.

Jove: manca de línia blanca del bec, i té el bec

considerablement més fi i punxegut. Com a mínim té una petita

taca blanca darrere de l'ull, en les auriculars.

Hàbitat: Hiverna al mar, normalment allunyat de la costa.

Alimentació: pesca peixos a profunditat.


4. Infraestructures al Delta

Com ja hem esmentat abans, el Delta del Llobregat esta sotmès a una pressió per part de

l'ésser humà contínua. Però dins d'aquest paratge podem destacar dues construccions que poden

haver marcat un abans i un després en la història del territori. En primer lloc trobem l'ampliació

del port de Barcelona, i la posterior ampliació de les pistes de l'aeroport i la construcció de la

nova terminal del mateix.

4.1. Port de Barcelona

Actualment, el Port de Barcelona, té una superfície terrestre de 829 hectàrees i 20

quilòmetres de molls i atracadors i està dividit entre el port comercial, el port logístic (la Zona

d’Activitats Logístiques) i el port urbà.

Va néixer amb el desenvolupament de la ciutat i ha tingut tres grans ampliacions al llarg

de la història: el 1860 (en direcció a la Barceloneta), el 1900 (vers Montjuïc) i el 1965 (fins

arribar a la desembocadura del Llobregat). El creixement del comerç marítim internacional va

fer que el 1989 el Pla director del port de Barcelona es plantegés realitzar la quarta gran

ampliació d’aquesta infraestructura per tal de crear nous espais portuaris i millorar les

connexions viàries i ferroviàries. El 1994 es va aprovar el Pla d’infraestructures i medi ambient

del delta del riu Llobregat, que, entre altres actuacions, contemplava el desviament de la

desembocadura d’aquest riu dos quilòmetres al sud per permetre el creixement del port. El 2001

es van iniciar les obres de desviament que es van acabar el 2004 i a partir de llavors va

començar l’ampliació de la infraestructura portuària.

El projecte suposava doblar la superfície terrestre del port, des de les 558 hectàrees (a

finals dels 90) fins a les 1.300 hectàrees i la superfície marítima des de les 374 fins a les 786.

Per fer-ho possible es creava el nou dic Sud, de 4,8 quilòmetres, i s’allargava el dic Est en 2,2

quilòmetres. Això havia de permetre ampliar amb 416 hectàrees la superfície de molls, el primer

dels quals seria el moll Prat, de 93 hectàrees, que s’havia d’inaugurar el 2012. També

s’expandia, en direcció sud, la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), que passava de les 66

hectàrees fins a les 209 amb la creació del nou sector ZAL Prat.

Així, el conjunt del Pla Director contemplà les següents actuacions:

Au adulta. Font: Google Imatges


23

• Obra 1: Desviament del riu Llobregat

• Obra 2: Ampliació zona d'inflamables

• Obra 3: Moll a nou contradic

• Obra 4: Pont entre moll de ponent i moll

adossat

• Obra 5: Ampliació del moll adossat (1a

fase)

• Obra 6: Nova bocana

• Obra 7: Dic d'abric sud-est

• Obra 8: Dic d'abric est (prolongació de

l'actual)

• Obra 9: Dragatge

• Obra 10: Ampliació del moll sud

• Obra 11: Ampliació del moll adossat (2a

fase)

• Obra 12: dàrsena pesquera

• Obra 13: Terminal de contenidors en àrea

d'expansió

• Obra 14: Terminal polivalent en àrea de

expansió

• Obra 15: Connexions intermodals

• Obra 16: Adquisició de terrenys (resta

2a

fase ZAL)

• Obra 17: Inversió en ZAL

• Obra 18: previsió noves obres

4.1.1. Desviament de la desembocadura del riu

Les obres del desviament del Llobregat es van iniciar el juliol de 2001.

Aquest projecte va implicar l'obertura d'una nova llera de 3,5 km de longitud,

des del pont de Mercabarna (a prop del nucli del Prat de Llobregat) fins al mar,

de manera que la desembocadura es desplaçava 2,5 km cap al sud. A més,

l'amplada del riu s'incrementava de 70 metres a 250 metres. El desviament tenia

com a principal objectiu proporcionar espai per a l'ampliació del port de

Barcelona i de la seva zona d'activitats logístiques (ZAL).

L'obra portava associades diverses actuacions de millora ambiental per

a compensar els impactes ambientals i les pèrdues d'espais naturals al futur parc

Projecte d'ampliació del Port. Font: http://www.elbaixllobregat.net/analisi/butlleti/img/fotos/GFoto_Port_Barcelona.jpg

http://territori.scot.cat/cat/notices/port_de_barcelona_2004_674.php


24

natural del Delta del Llobregat derivats del desviament. Al marge dret de la

nova llera del riu, es va projectar la llacuna de Cal Tet. Les millores ambientals

es completaven amb una nova platja al costat de la nova desembocadura.

4.1.2. Construcció dels nous molls i dics i ampliació de la ZAL

Dic d'abric sud-est: El dic arrenca del marge esquerre de la nova

desembocadura del riu Llobregat i avança perpendicularment a la costa uns

1.500 m. ia continuació gira en direcció nord-est amb una longitud aproximada

de 4.800 m.

Dic d'abric est: L'actuació consisteix a perllongar el dic d'abric aquest

en 2.150 m., Creant una bocana, al sud de la qual disposava el port, amb una

amplada de 400 m. i un calat mínim de 20 m.

Zona d'Activitats Logístiques: Es tracta de proporcionar una

superfície per a la zona d'activitats logístiques de 200 Has (a més de les 69 de la

primera fase) i realitzar les obres d'urbanització del conjunt, la construcció de

naus i la urbanització interior de les diferents parcel·les. A més trobem la

construcció del moll prat, situat a l'est d'aquesta.

La formació de dics comporta una sèrie d'accions resultants de les

actuacions de dragatges de sanejament per al seu assentament i del fet de

l'abocament de materials per a la formació del nucli i la posteriors fases de

protecció del dic.

Desviament del riu. Font: http://territori.scot.cat/cat/img2/2010/02/181_desv.jpg


25

4.2. Aeroport de Barcelona

L’ octubre del 1999 el Ministeri de Foment va aprovar el Pla director de l’aeroport de

Barcelona (també conegut com Plan Barcelona) que preveia l’ordenació de les activitats en el

recinte aeroportuari i la concreció de les noves terminals de passatgers, de càrrega i de

conjunt. Les obres d’ampliació permetrien atendre la demanda de trànsit a l’aeroport fins al

2020 i consolidar-lo com a hub internacional amb una capacitat de més de noranta operacions

en hora punta i de quatre-centes mil operacions l'any.

L’ ampliació de l’aeroport també estava previst que afectés la xarxa viària. L’ actuació

implicava la modificació de les vies d’accés a la terminal actual, el desviament de la C-32 i la

construcció de noves vies que interconnectarien les terminals actuals amb la futura terminal sud.

Ampliació Port de Barcelona. Font: http://territori.scot.cat/cat/img2/2012/10/esquema_port_de_barcelona.jpg

Abans i després del Delta del Llobregat. Font: https://sosdeltallobregat.files.wordpress.com/2013/09/infografia_temps.png?w=750


26

El Pla Barcelona preveia entre les grans obres construir la tercera pista de l'aeroport, la

nova torre de control i la terminal Sud, o terminal entre pistes.

4.2.1. Construcció de la tercera pista

Després de vint mesos d'obres, inclosos dos de retard, el 28 de setembre de

2004 es va inaugurar la tercera pista de l'aeroport del Prat. La ubicació d'aquesta fou

objecte d'anys de discussions. Un cop descartades diverses opcions, es va optar per

situar-la entre dues llacunes naturals, la de la Ricarda i la del Remolar, a uns 1.350 m

de la pista principal, a la qual és paral·lela. La tercera pista té 2.660 metres de llarg i

és sensiblement més curta que la pista principal per no afectar aquestes dues zones

humides.

A més del tram asfaltat, als dos extrems de la rampa i al costat més pròxim al

mar comença una zona de seguretat on no hi pot haver cap element que pugui

dificultar ni la visibilitat ni l'operativitat dels vols. Per aquest motiu, els arbres de la

pineda litoral més pròxims van ser retallats o talats i van ser substituïts per espècies

arbustives de menor altura. Aquesta actuació va afectar una superfície de més de 22

hectàrees de pineda, en especial del paratge de la Ricarda.

4.2.2. Construcció Terminal Sud

Amb aquest nou edifici, l’Aeroport de Barcelona podria atendre uns vuit mil

cinc-cents passatgers per hora, més de 25 milions l'any.

L'any 2004 van començar els treballs d'aplanament del terreny per a la

construcció de la terminal Sud. La nova terminal, que es preveia que s'inaugurés a la

darreria de 2007, s'ubicaria entre les dues pistes paral·leles i els aiguamolls de

Filipines, pròxims a la llacuna del Remolar.

Les obres d’ampliació de l’aeroport, amb la construcció de la tercera pista i la

terminal sud, estaven afectant àrees d’interès natural. Per aquest motiu, l’agrupació

ecologista DEPANA va presentar el 2 de desembre de 2003, davant la Fiscalia de

Medi Ambient, una denúncia contra AENA. Segons l’agrupació ecologista, s’havien

fet moviments de terra en dos paratges protegits pel catàleg de zones humides de la

Generalitat: La volateria i El pas de les vaques.

Una altra de les actuacions que va comportar el Pla Barcelona va ser el

desviament de l’autovia de Castelldefels (C-31), per poder construir la terminal Sud de

l'aeroport. El tram desviat seria el comprès entre la connexió amb la pota sud de la

Ronda de Dalt i el camí de les Filipines, a Viladecans, i tindria 5,3 quilòmetres de

longitud. La nova calçada disposaria de tres enllaços, un que permetria la connexió del

nucli urbà de Viladecans amb la platja, un altre per on s’accediria directament a la

zona de càrrega de l’aeroport i una tercera sortida que seria la porta de la futura

terminal.


27

Projecte d'ampliació de l'Aeroport de Barcelona. Font: http://territori.scot.cat/cat/img2/2010/02/05gf_005_aeroportbcn.jpg


28

5. Recopilació de dades de les espècies d'aus

(Veure Annex 2 per comprovar taules d'espècies afectades)

6. Correlacions entre les construccions dutes a terme i les poblacions d'aus

6.1. Desviament de la desembocadura del riu

Zona afectada: La Podrida (actualment no existeix)

Anys d'inici i finalització: 2001-2004

Possibles espècies destacable: Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Si analitzem les variables que tenim cronològicament, el primer punt on hem de fixar-nos és el

desviament de la desembocadura del riu Llobregat. Les obres d'aquest projecte es van iniciar al

juliol del 2001 i van finalitzar al 2004. L'obra va consistir en obrir un nou canal pel qual pogués

passar l'aigua del riu i tancar l'inicial. La zona on es va dur a terme era una zona de maresmes i

platges molt preuades i destacades sobretot per la presència en època de cria del Corriol

camanegre (Charadrius alexandrinus), l'anomenat estany de La Podrida, aparegut de forma

natural el segle XIX, però sense modificar-la directament. Si ens fixem en les dades de l'espècie

més destacada de la zona obtenim el següent:

En si, aquesta obra no va causar un impacte directe tan gran per a les aus, com a mínim els

primers anys. Tot i que la població pateix una caiguda important a l'any 2003, les obres que

ocuparien l'estany de la Podrida no s'inicien fins a finals del 2004, amb la qual cosa la podríem

relacionar amb la pressió humana a causa de les obres que es realitzaven.

6.2. Ampliació de la Zona d'Activitats Logístiques

Zona afectada: La Podrida (actualment no existeix)

Anys d'inici i finalització: 2001-2004

Possibles espècies destacable: Corriol camanegre (Charadrius

alexandrinus)

Si observem el gràfic anterior, tot i que les obres s'iniciaren al 2004, i van fer desaparèixer el

principal nucli reproductor de l'espècie, durant uns anys la població es manté, ja sigui degut a

l'adaptabilitat en altres hàbitats, per exemple.

0

20

40

60

80


Parelles Nidificants


29

6.3. Construcció de nous dics o ampliació i construcció del moll Prat.

Zona afectada per l'obra: costa del Baix Llobregat

Any inici i finalització: la construcció de dics s'inicià amb el desviament del riu i va

permetre la realització del projecte del moll Prat.

Possibles espècies afectades destacables: Ànec negre (Melanitta nigra), Gavot (Alca

torda) i Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), les poblacions hivernants, i Corriol

camanegre (Charadrius alexandrinus), la població nidificant.

La construcció del nou moll i el desviament del riu obligaven la construcció de dics de

contenció. El impacte directe més significant que causaren aquest fets fou els resultants a partir

del dragatge necessari per a la obra dels dics ja que com bé es reconeix al Pla Director del Port

de Barcelona de l'any 1999, "el dragatge no és una acció innòcua sobre el medi ja que,

independentment de la profunditat a la que es realitzi, sempre suposarà la extracció d'una part

del substrat de les comunitats biològiques que ocupen el fons marí". Tot i això el gran problema

no va ser aquest dragatge realitzat al inici de les obres, que, segurament, molestarien a la fauna,

i aquestes buscarien altres refugis més tranquils, però on es podrien adaptar. Si tenim en compte

la direcció de les corrents marines a la zona, recordem que gran part dels sediments de les

platges són dipositats per aquestes, i la disposició dels dics podem observar i representar com

aquests actuen com a dics de contenció del procés natural anomenat sedimentació23

. En absència

de sedimentació a les platges, aquestes pateixen una regressió constant (fet que ja es va

contemplar en la DIA realitzada pel Ministeri de Medi ambient). Davant aquesta situació, una

de les mesures per compensar aquest fet, ha sigut retornar sorra a les platges, una transferència

anual d’uns 150.000 metres cúbics, sorra provinent del fons marí. Això planteja dos greus

problemes per a la biodiversitat:

1er. Si cada any s'aboca sorra nova sobre l'antiga, els microorganismes i organismes que viuen

en l'antiga moren, i així cada any sense donar temps a la regeneració de les seves poblacions.

Tenint en compte que aquests animals són la base de xarxes tròfiques24

de l'ecosistema, els

organismes que són consumidors primaris o secundaris25

pateixen per trobar aliment. Recordant

les espècies tractades amb anterioritat, qui compleix les característiques de romandre en terrenys

calbs com platges (sobretot en època de cria) i alimentar-se dels microorganismes que hi habiten

en aquests, és el Corriol camanegre.

23 Veure Glossari 24 Veure Glossari 25 Veure Glossari

0

20

40

60

80


Parelles Nidificants


30

Podem observar com la regressió de l'espècie no és brusca i en cosa de poc temps, és constant

fins arribar a un punt insostenible. Si bé és cert que amb la desaparició de la Podrida l'espècie va

patir un descens important, aconsegueix adaptar-se en les zones aptes de la resta del Delta del

Llobregat. Però la regeneració de platges ha acabat amb el seu hàbitat i, pràcticament, amb la

població nidificant de l'espècie. Així, aquest impacte és indirecte, i causat per un mal estudi

d'AIA.

2on. Com bé hem dit, del fons marí s'extreuen cada any 150.000 metres cúbics de sorra. Si

recordem el que ens deia el Pla Director del Port de Barcelona de 1999 sobre el dragatge,

aquesta acció es podria considerar com un dragatge abusiu. Així, cada any, l'ecosistema marí

veu reduïda la seva biodiversitat, les poblacions d'organismes que, com passa a les platges, es

troben a la base de les xarxes tròfiques. El resultat és la desaparició d'espècies que s'alimentin de

peixos, crustacis, algues... i a la costa, com el cas del Gavot, l'Ànec negre, espècies que han vist

reduïdes les seves poblacions hivernants fins a l'extinció havent-hi, únicament citacions

esporàdiques, i el Cabussó emplomallat que, qui sap si per adaptació a les llacunes i el tram

final del riu o la falta de competència26

de les espècies anomenades anteriorment, no s'ha vist

tant afectat com les altres dues.

26

Veure Glossari

0 5

10 15 20 25 30 35


Exemplars hivernants


31

Així, podríem il·lustrar aquestes problemàtiques amb el següent sistema causal27

:

27 Veure Glossari

0

50

100

150

200

250

Gavot (Alca torda)


0 5

10 15 20 25 30 35

Cabussó emplomallat (Podiceps auritus)

Número Total d'exemplars


Construcció

de dics

Sedimentació Abocaments

de sorra

Regeneració

biodiversitat

platges

Alimentació

organismes

superiors

Descens

població aus

tractades

Destrucció

fons marí

Alimentació

organismes

superiors

Descens

població aus

tractades

- -

-

- -

-

+

+


32

6.4. Construcció de la tercera pista

Zona afectada: Prats interiors de l'aeroport (prats naturals amb gran valor ecològic)

Any inici i finalització de l'obra: 2003-2004

Espècies afectades destacables: Poblacions hivernants d'Esmerla (Falco columbarius),

Daurada grossa (Pluvialis apricaria), Fredeluga (Vanellus vanellus) i Alosa vulgar

(Alauda arvensis), i població estival de Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)

L'ampliació de l'aeroport s'inicià amb l'ampliació de la pista principal i la construcció d'una

tercera pista, paral·lela a l'anterior, als prats que estaven situats al costat de l'aeroport. La

desaparició d'aquests terrenys erms, plens de cucs i insectes (base d'alimentació de moltes aus

aquàtiques) va comportar una reducció molt marcada d'espècies que tenen per hàbitats

predilectes aquests tipus de prats i zones on al hivern el menjar no escasseja. Si relacionem les

característiques de diferents espècies d'aus de les més afectades podem identificar les següents:

0 100 200 300 400 500 600 700


Número Total d'Exemplars

0 0,5

1 1,5

2 2,5

3 3,5

4 4,5





33

En els diferents gràfics podem identificar dos tipus de descensos: el primer, que afecta a Alosa

vulgar i Esmerla, en quant desapareix el seu hàbitat, pràcticament desapareix l'espècie, sent el

cas de l'Esmerla de passar d'hivernant regular a espècie esporàdica. El segon, on trobem la

Fredeluga i la Daurada grossa, les poblacions van patint certs pics negatius, però l'adaptació a

camps de conreu i maresmes afavoreix l'estabilitat, tot i que la tendència no deixa de ser

negativa.

Per les mateixes situacions esmentades anteriorment aquest problema es pot extrapolar a

espècies estivals com és el cas de la Terrerola vulgar.

6.5. Construcció de la T-1

Zona afectada: Pas de les Vaques (antic canyissar del Delta del Llobregat, el més gran

de tots)

Any inici i finalització de les obres: 2004-2005

0

500

1000

1500

2000

2500

3000



0 100 200 300 400 500 600 700 800 900




34

Espècies afectades: Arpella vulgar (Circus aeroginosus)

La Terminal sud de l'aeroport es construí sobre el canyissar més gran de tot el Delta, l'anomenat

Pas de les Vaques. Aquest canyissar era un hàbitat apte per a l'Arpella vulgar ja que les

dimensions li oferien una protecció que no trobava en cap altre lloc del Delta. La construcció de

la nova terminal comportava la destrucció d'aquesta zona. Així, quan aquesta espècie es va

veure sense el seu lloc de cria habitual, va intentar adaptar-se en altres zones en les quals la

nidificació fracassar i perdent com a espècie nidificant aquesta rapinyaire. Tot hi haver-hi

exemplars hivernants, per la reproducció busquen zones on trobin les condicions favorables com

pot ser al Delta de l'Ebre.


35

Conclusió

El treball exposat anteriorment és una mostra d'una realitat ignorada i poc coneguda per part de

la població. Encara que cada cop més gent coneix el Delta del Llobregat i gaudeix de passejades

per les zones habilitades, aquesta problemàtica no es coneix. La gent que s'incorpora a aficions

com l'ornitologia va descobrint la situació viscuda al Delta i el pessimisme els envaeix veient, ja

des dels observatoris, la cada cop més gran escassetat de biodiversitat.

La primera intenció en aquest treball, concretament a la part pràctica, era obtenir, com a mínim,

tres variables més: estudi del clima, poblacions internacionals de les aus tractades i evolució de

la població de porc senglar al Delta. Les dos primeres era per contrastar si el canvi climàtic

(demostrat en l'afectació a les aus amb la primera nidificació d'Abellerol (Merops apiaster) a

Anglaterra a la primavera de 2015, per exemple) estava implicat en el descens d'individus d'aus

ja que els darrers anys és notable l'absència de grans nombres de segons quines espècies. La

tercera variable era per veure quina afectació tenien els porcs senglars en l'avifauna del Delta

del Llobregat ja que la seva població està aconseguint nombres molt elevats28

. Davant la

impossibilitat de l'obtenció d'aquestes dades, les variables que em quedaven eren les mostrades.

A partir d'aquestes podem determinar les següent correlacions entre infraestructures-hàbitats-

espècies29

:

Primerament, el desviament del riu, tot i que el meu pensament era que la construcció havia

sigut el pitjor fet al Delta en la seva història, a partir de les dades que hem obtingut, ens ho

descarta. Les poblacions de Corriol camanegre van caient i la problemàtica més greu la tenim a

partir de 2007 aproximadament, fet que no coincideix amb l'obra de la desembocadura. La

posterior construcció de la ZAL va tenir un impacte més gran: eliminació del principal nucli

reproductor del Corriol camanegre, que es tradueix en un refugi menys per a l'espècie, i la

supressió d'una de les zones del Delta que contenia més biodiversitat, tot i això les diferents

espècies encara troben diferents llocs on adaptar-se. El principal problema del port ve amb la

construcció dels dics, tal com hem explicat al seu respectiu apartat, amb l'exemplificació del

sistema causal. El seu impacte és progressiu, a causa del deteriorament de les platges que

ocasiona, i la solució que es cerca, contemplada com una de les mesures compensatòries

exposades al Pla Delta, causa l'empitjorament de la situació fins a l'extinció, pràcticament, de les

espècies exposades, a la zona. En aquest cas, l'impacte en l'avifauna es confirma.

En segon terme, trobem l'ampliació que comprèn l'aeroport del Prat amb la tercera pista, la

construcció de la qual destruí els camps i prats més importants del Delta i afectà de forma

directa des del començament de les obres, com es pot veure clarament a les dades recopilades de

les poblacions d'Alosa vulgar, Fredeluga, Daurada grossa, Esmerla i Terrerola vulgar, amb el

descens d'aquestes i de manera molt significativa. Després, amb la construcció de la nova

terminal es va aconseguir l'extermini de l'Arpella vulgar com a espècie nidificant, eliminant

l'únic territori de la zona on es donaven les condicions aptes èr la seva reproducció. Per tant,

l'impacte en aquest cas també es confirma.

A partir de les conclusions empíriques exposo les següents preocupacions personals referents al

tema tractat:

Durant anys el Delta del Llobregat ha estat sotmès per la necessitat d'expansió, diners, i

desenvolupament de la societat. A aquest factor se li ha de sumar la passivitat que mostren les

28 Veure Annex 3 29 Veure Annex 4


36

autoritats respectives en aquest tema davant la greu situació, i la poca voluntat que mostren en

trobar l'equilibri entre conservacionisme i desenvolupament. Els exemples mostrats en el treball

són una mínima part de tot el que està afectat. Com observem, i com observa qualsevol persona

que visita aquests espais de valor incalculable, sorprèn la capacitat d'adaptabilitat dels

organismes a la zona, sobretot, per la contínua molèstia del soroll dels avions, sense que afecti a

la seva capacitat de distinció entre l'aproximació d'un depredador o la simple passada d'un avió

que es repeteix cada minut i mig. Però tot té un límit. Són éssers viu que necessiten unes

condicions per poder efectuar les seves funcions vitals, i quan se'ls hi treu l'aliment, això ja no

es possible; quan se'ls hi treu la protecció, ja no és possible; quan se'ls hi treu la seva residència,

ja no és possible. I la sensació que tenim les persones que freqüentem aquests paratges és de no

deixar descans als animals i a les plantes. La imminent construcció d'una estació de tren en la

desembocadura antiga del riu, on encara està el principal dormidor de corb marí gros hivernant

del Delta, suposarà segurament la quasi desaparició d'aquesta espècie com a hivernant, aquest

n'és un exemple. El tècnic de biodiversitat del Delta del Llobregat Xavier Santaeufèmia ens diu

el següent: "Les rapinyaires nocturnes han estat altres de les gran perjudicades. L'ampliació

del Port i de l'Aeroport ha suposat la desaparició de moltes hectàrees de terreny de camps de

conreu i de prats, i de moltes masies. Moltes parelles de mussols i d'òlibes han desaparegut.

S'estima que actualment al terme municipal del Prat queda només una tercera part de les

poblacions que hi havia a l'any 2000. L'ampliació de l'Aeroport i la construcció de la tercera

pista va suposar l'eliminació de gairebé 30 hectàrees de pineda litoral. En aquesta pineda hi

havia una important població de rapinyaires nocturnes, com el Xot, i unes quantes parelles de

Xixella. La pineda ha quedat reduïda a la meitat de la seva superfície, i amb això la població de

Xots també ha baixat considerablement. En el cas de la Xixella, l'afectació ha estat doble, ja

que s'ha quedat sense zona de nidificació i sense zona d'alimentació (els prats de l'aeroport),

amb lo que la seva població nidificant quasi ha desaparegut. Dintre de la pineda litoral hi

havia també una gran població d'orquídies, amb molts peus de gran nombre d'espècies. Amb la

desaparició de les 30 h de pineda amb desaparegut centenars o milers de peus d'orquídies.

L'ampliació de l'aeroport també va significar la construcció de nombrosos pàrkings a sobre de

zones naturals, en la seva major part salicornars a can Sabadell. Amb la desaparició de més de

la meitat d'aquests salicornars es van perdre zones d'alimentació d'aus aquàtiques, com d'ànecs

collverds, de becadells, de daurades i fredelugues. Això ha incidit també en la disminució de les

poblacions hivernants d'aquestes aus."

Els perills són constants pel poc valor que es dóna a la zona, i la preocupació augmenta amb

l'elevada població de porc senglar30

i el canvi climàtic. A tot això hem de sumar la cada cop més

encaixonada situació d'espais naturals, és a dir, els hàbitats naturals estan envoltats d'edificis,

carreteres, pàrquings... que aïllen completament les comunitats, com a mínim, animals. Factor

que influeix en el deteriorament del medi físic i biòtic.

I el Delta del Llobregat és únicament un exemple dintre del territori espanyol. La situació del

llop a Astúries, la utilització de verins per caçar, el "fracking" a Doñana, el possible

transvasament del riu Ebre... són situacions que demostren la poca cultura mediambiental que es

té a Espanya. Un país ple de recursos naturals, els quals es podrien explotar mitjançant el

turisme, i, precisament, aquest recursos són els que destruïm per obtenir diners i aconseguir el

nostre benestar. I el problema resideix, tal com hem dit, en la cultura mediambiental. Ja pots

preguntar a un nen de deu anys o un home de quaranta-cinc anys què és un tòtil, i no ho sabran

respondre; ja pots preguntar-los-hi alguna característica del bosc mediterrani, i no ho sabran

30 Veure Annex 3


37

respondre. L'evolució de la societat està comportant aquest desconeixement, arribant en algunes

persones a sentir-se incòmodes a la muntanya, i la conseqüent poca importància que es dóna a la

pèrdua d'un hàbitat natural per construir un centre comercial.

¿Batalles perdudes?, segurament, i la guerra?, no depèn de mi.

Fins que la població no es conscienciï i els governs no facin res per conservar, no només les

espècies sinó també zones amb certa importància biològica, sabem quina és la línia de tendència

dels gràfics anteriors a nivell global, sabem el futur que espera a la major part del territori rural.

Busquem la forma d'explotar el turisme amb els diferents recursos que ens ofereix la natura.

Perquè es pot perdre el Delta del Llobregat i per a la gent no passarà res; es podrà perdre el

Delta de l'Ebre i per a la gent no passarà res; es podrà extingir el Llop ibèric (Canis lupus) i per

a la gent, no passarà res, però haurem perdut una part del territori, una "marca humana" amb

greus conseqüències.

No obstant això hem de nomenar associacions conservacionistes que lluiten pel canvi que ara

demano, com per exemple, SOS Delta Llobregat o Seo BirdLife.

I l'últim incís. Davant possibles amenaces, si tant important és l'alimentació de les llacunes i

maresmes a partir dels aqüífers i els modelem i explotem segons les nostres necessitats,

acabarem provocant l'assecament del Delta al no permetre la sortida d'aigua? Serà un futur

desert?


38

Bibliografia y Webgrafia

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/MN_Medi_natural/MN14_Inventari_zones_humides/

Documents

http://www.deltallobregat.cat/actualitat.php?tipus=4

http://www.deltallobregat.cat/

https://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/6280/12/11.pdf

http://www.gavamar.com/ES/index1.php?ruta=http://www.gavamar.com/ES/

http://www.portdebarcelona.cat/

http://www.324.cat/noticia/336710/catalunya/La-nova-terminal-de-laeroport-del-Prat-es-

dira-T-1-en-lloc-de-T-Sud

http://www.324.cat/noticia/287575/economia/Un-grup-dempresaris-planteja-ampliar-

laeroport-del-Prat-guanyant-terreny-al-mar

http://www.324.cat/noticia/275909/barcelonaciutat/El-port-de-Barcelona-guanyara-terreny-

al-mar-per-ampliar-el-moll-de-contenidors

http://www.324.cat/noticia/260468/economia/El-port-de-Barcelona-vol-continuar-liderant-

el-Mediterrani-amb-la-seva-transformacio

http://www.324.cat/noticia/74809/baixllobregat/El-Llobregat-estrena-desembocadura-un-

cop-completat-el-desviament-del-tram-final-del-riu

http://www.seo.org/ave/

http://www.vertebradosibericos.org/aves/chaale.html

http://ornitho.cat/

http://www.sioc.cat

http://territori.scot.cat/cat/notices/aeroport_de_barcelona_el_prat_2003_388.php

http://territori.scot.cat/cat/notices/2009/12/aeroport_de_barcelona_el_prat_de_llobregat_15

37.php

http://territori.scot.cat/cat/notices/aeroport_de_barcelona_el_prat_513.php

http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/10/port_de_barcelona_3151.php

http://territori.scot.cat/cat/notices/port_de_barcelona_674.php



http://territori.scot.cat/cat/notices/2011/11/port_de_barcelona_2011_3022.php

http://www.elpratllibertari.cat/?p=976

https://aca-

web.gencat.cat/aca/documents/ca/fitxes_masses_aigua_subterrania/mas_39_def.pdf

www.elbaixllobregat.net

http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/Acord-dactuacions-en-infraestructures-

estrategiques

http://www.mcrit.com/euram/documents/docsEnginyersIndustrialsCat/MONOGRAFIA%2

0AMPLIACIO%20DEL%20PORT.pdf

Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, i

Francesc Xavier Santaeufèmia. Tècnic de Preservació de la Biodiversitat.

Elphick, Jonathan. Guías de Bolsillo. Aves. Editorial Omega, 2009.

Dierschke, Volker. Aves de Europa. Nueva Generación de Guías de Campo. Editorial

Omega, 2008.

Svensson, Lars; Mullarney, Killian; Zetterström. Guía de Aves, España, Europa y región

mediterránea. Editorial Omega, 2010

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/MN_Medi_natural/MN14_Inventari_zones_humides/Documents

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/MN_Medi_natural/MN14_Inventari_zones_humides/Documents

http://www.deltallobregat.cat/actualitat.php?tipus=4

http://www.deltallobregat.cat/

https://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/6280/12/11.pdf

http://www.gavamar.com/ES/index1.php?ruta=http://www.gavamar.com/ES/

http://www.portdebarcelona.cat/

http://www.324.cat/noticia/336710/catalunya/La-nova-terminal-de-laeroport-del-Prat-es-dira-T-1-en-lloc-de-T-Sud

http://www.324.cat/noticia/336710/catalunya/La-nova-terminal-de-laeroport-del-Prat-es-dira-T-1-en-lloc-de-T-Sud

http://www.324.cat/noticia/287575/economia/Un-grup-dempresaris-planteja-ampliar-laeroport-del-Prat-guanyant-terreny-al-mar

http://www.324.cat/noticia/287575/economia/Un-grup-dempresaris-planteja-ampliar-laeroport-del-Prat-guanyant-terreny-al-mar

http://www.324.cat/noticia/275909/barcelonaciutat/El-port-de-Barcelona-guanyara-terreny-al-mar-per-ampliar-el-moll-de-contenidors

http://www.324.cat/noticia/275909/barcelonaciutat/El-port-de-Barcelona-guanyara-terreny-al-mar-per-ampliar-el-moll-de-contenidors

http://www.324.cat/noticia/260468/economia/El-port-de-Barcelona-vol-continuar-liderant-el-Mediterrani-amb-la-seva-transformacio

http://www.324.cat/noticia/260468/economia/El-port-de-Barcelona-vol-continuar-liderant-el-Mediterrani-amb-la-seva-transformacio

http://www.324.cat/noticia/74809/baixllobregat/El-Llobregat-estrena-desembocadura-un-cop-completat-el-desviament-del-tram-final-del-riu

http://www.324.cat/noticia/74809/baixllobregat/El-Llobregat-estrena-desembocadura-un-cop-completat-el-desviament-del-tram-final-del-riu

http://www.seo.org/ave/

http://www.vertebradosibericos.org/aves/chaale.html


39

Manzanares, Antonio. Guía de Campo de las Aves Rapaces de España. Editorial Omega,

1991.


40

Glossari

Meandre: m 1 GEOMORF Corba o sinuositat molt pronunciada d'un corrent fluvial.

Unitat morfoestructural: Fa referència a la forma i estructura interna del relleu.

Materials Paleozoics: Materials pertanyents al Paleozoic.

Materials Mesozoics: Materials pertanyents al Mesozoic.

Paleozoic: Primera era del fanerozoic, situada entre el precambrià i el mesozoic. El Paleozoic

va des del temps de la primera aparició en abundància de fòssils de closca dura fins al temps en

què els continents començaven a ser dominats per rèptils grans i relativament sofisticats, així

com per vegetals relativament moderns.

Mesozoic: El Mesozoic inclou tres períodes geològics: del més antic al més recent, són

el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci. El Mesozoic inclou el període durant el qual

els ecosistemes terrestres eren dominats per grans rèptils, cosa que ha donat peu al nom popular

d'«edat dels dinosaures». L'era també veié l'evolució dels primers ocells i mamífers, així com de

les primeres plantes amb flors, les angiospermes. Al final del Mesozoic ja havien aparegut tots

els plans corporals importants de la vida moderna, tot i que en alguns casos (particularment els

mamífers) les formes existents al final del Cretaci eren relativament primitives.

Sorres eòliques: Sorres modificades per l'acció del vent.

Tascó: Peça de fusta, de ferro, etc., dues cares de la qual formen un angle díedre molt agut, que

serveix per a esberlar pedra, fusta, etc., per a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en un

interstici, etc.

Permeabilitat: propietat per la qual es deixa passar un gas o un líquid a través dels seus porus.

Granulometria: Tècnica per a la mesura de les dimensions i la determinació de la forma dels

grans o partícules que constitueixen una substància granulosa.

Riu influent: El riu que alimenta l'aqüífer

Nivell piezomètric: Alçada de la superfície lliure d'aigua sobre el nivell del mar als aqüífers.

Riu efluent: Rius on els aqüífers de la conca hi descarreguen les seves aigües

ZEPA: Zona d'Especial Protecció per a les Aus

Anàtids:

Taxons: Cada una de les subdivisions de la classificació biològica.

Dimorfisme sexual: Diferències fenotípiques entre els sexes d'una espècie.

Estatus: Estat d'una espècie en quant a quantitat es refereix.

Sedimentació: procés de dipositar els fragments de roca o material de qualsevol mida.

https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%B2ssils

https://ca.wikipedia.org/wiki/Continent

https://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%A8ptils

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vegetals

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tri%C3%A0sic

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jur%C3%A0ssic

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cretaci

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecosistemes

https://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%A8ptils

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dinosaures

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ocells

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mam%C3%ADfers

https://ca.wikipedia.org/wiki/Plantes

https://ca.wikipedia.org/wiki/Angiospermes


41

Xarxes tròfiques: és la representació de totes les relacions alimentàries entre les diverses

espècies d'un ecosistema.

Consumidors primaris: S'alimenten d'organismes productors, hi pertanyen tots els herbívors.

Consumidors secundaris: S'alimenten de consumidors primaris.

Competència: Lluita de diferents espècies pels mateixos recursos.

Sistema Causal: Relacions causa-efecte entre els elements variables d'un sistema.

http://www.eduwiki.cat/index.php?title=Ecosistema&action=edit&redlink=1


42

Annexos

Annex 1

Morfologia d'un au. Font: Svensson, Lars; Mullarney, Killian; Zetterström. Guía de Aves,

España, Europa y región mediterránea. Editorial Omega, 2010

Morfologia d'un au. Font: Svensson, Lars; Mullarney, Killian; Zetterström. Guía de Aves,

España, Europa y región mediterránea. Editorial Omega, 2010


43

Morfologia d'un au rapinyaire. Fuente: Manzanares, Antonio. Guía de Campo de las Aves

Rapaces de España. Editorial Omega, 1991.

Morfologia d'un au rapinyaire. Fuente: Manzanares, Antonio. Guía de Campo de las Aves

Rapaces de España. Editorial Omega, 1991.


44

Annex 2

Recopilació de dades

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus):

Mes Parejas Nidificantes

Mayo-Junio 2001 76

Mayo-Junio 2002 73

Mayo-Junio 2003 45

Mayo-Junio 2004 47

Mayo-Junio 2005 43

Mayo-Junio 2006 42

Mayo-Junio 2007 49

Mayo-Junio 2008 40

Mayo-Junio 2009 18

Mayo-Junio 2010 7

Mayo-Junio 2011 5

Mayo-Junio 2012 6

Mayo-Junio 2013 7


Mes Número Total de Ejemplares

Enero-Febrero 2001 1119

Noviembre-Diciembre 2001 1000





















45


































Arpella vulgar (Circus aeruginosus)

Mes Parejas Nidificantes Número Total de

Ejemplares

Parejas Fracaso

Nidificación

Enero-Febrero 2001 - 10

Marzo-Abril 2001 - 8


46

Mayo-Junio 2001 1 5 0

Julio-Agosto 2001 0 4 0

Septiembre-Octubre 2001 - 10

Noviembre-Diciembre 2001 - 9


Marzo-Abril 2002 1 8









































47





















Marzo-Abril 2012 - -



Septiembre-Octubre 2012



Marzo-Abril 2013



Septiembre-Octubre 2013



Mes Número Total de Ejemplares Ejemplares invernantes

Enero-Febrero 2001 4 4

Noviembre-Diciembre 2001 1 1









48











































49





Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)

Mes Parejas Nidificantes Número Total de Ejemplares


Mayo-Junio 2001 0 10


Mayo-Junio 2002 0 8


Mayo-Junio 2003 1 2


Mayo-Junio 2004 2 6


Mayo-Junio 2005 0 0


Mayo-Junio 2006 0 6


Mayo-Junio 2007 0 3


Mayo-Junio 2008 0 3


Mayo-Junio 2009 3 15


Mayo-Junio 2010 0 0


Mayo-Junio 2011 0 1


Mayo-Junio 2012 - 1


Mayo-Junio 2013 1 2








50

























Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)



















51











Gavot (Alca torda)





























52

Annex 3

Imatge cada cop més freqüent al Delta:

Ferran Lòpez Sanz, ornitòleg i ajudant del Tècnic de Biodiversitat del Delta del Llobregat ens

comenta el següent:

"Les seves arribades són relativament recents. No recordo amb exactitud però potser farà uns

10 anys que ens arriben, sobre tot per la super població resident a Collserola. La part més

occidental d'aquesta serra toca el riu Llobregat, i com aquests animals nedan perfectament, es

troben amb una"autopista" cap al delta del Llobregat. Des de que el senglar va suposar un

problema al delta, com passa amb les depredacions a nius on ens hem trobat, anualment, nius

de bernat pescaire "volcats" per culpa del senglar, fins el puc de fer fracassar alguna de les

colònies com la de la maresma del Remolar. Ara, part d'aquesta colònia, s'ha traslladat a la

riera de St. Climent, fent niu als oms alts, allà on no poden arribar els senglars. També ens

matxaquen milers de peus d'orquidees, menjant-se únicament l'arrel de la planta. Per tant, és

un veritable problema per a nosaltres."

Senglars a la Maresma de les Filipines. Foto: Xavi Godoy


53

Annex 4

Hàbitats de les principals espècies i edificacions:

Direcció de

les corrents

marines

Prats d'hivernada de

Fredeluga, Daurada grossa,

Alosa vulgar, Esmerla i

zona de reproducció de

Terrerola vulgar.

Blau: zona d'hivernada de

Gavot, Ànec negre i

Cabussó collnegre, d'on

s'extreu sorra per la

regeneració de platges.

Taronja: Platges on s'aboca

la sorra i possible hàbitat de

Corriol camanegre.

Pas de les Vaques: zona de

nidificació de l'Arpella

vulgar, on es construeix la

nova terminal de l'aeroport.

La Podrida: nucli reproductor

del Corriol camanegre