UD 0-3 L'Estona Del Dinar

Unitat de programaci La vida quotidiana: lestona del dinar

Educaci infantil. Cicle 0-3

Llar dinfants la Baldufa (Vilanova del Valls)

Vernica Guerrero i Cristina Benito

Unitat didctica. Lestona del dinar 2/18

ndex Sobre la unitat didctica.......................... ......................................................................3 Components de la programaci ....................... .............................................................4

Capacitats .................................................................................................................4 Objectius de cicle ......................................................................................................4 Continguts .................................................................................................................4

Descoberta dun mateix i dels altres ......................................................................4 Descoberta de lentorn...........................................................................................5 Comunicaci i llenguatges .......................... ...........................................................5

Metodologia ..................................................................................................................6 Les activitats .............................................................................................................6

Donar el biber a la falda ......................... ..............................................................6 El dinar a la falda ...................................................................................................7 El dinar a la taula individual ...................................................................................9 El dinar a la taula en parella ................................................................................10 El dinar a la taula en petit grup ............................................................................11

Avaluaci .......................................... ..........................................................................13 Avaluaci del progrs dels infants ................. ..........................................................13

Donar el biber a la falda ......................... ............................................................13 El dinar a la falda .................................................................................................13 El dinar a la taula individual .................................................................................14 El dinar a la taula en parella ................................................................................14 El dinar a la taula en petit grup ............................................................................15

Avaluaci de lactivitat ........................... ..................................................................16 Avaluaci de la tasca educativa .................... ..........................................................17

Bibliografia..................................................................................................................18


Sobre la unitat didctica El moment del dinar ha de ser un moment de plaer per linfant i de relaci entre aquest i ladult de referncia: linfant salimenta per crixer, per viure. s un moment que aporta mltiples aprenentatges a linfant: Neixen pautes socials: s un moment de comunicaci entre adult infant i entre

infants. Entren en joc molts aprenentatges dautonomia com per exemple, dominar la

cullera, poder seure a taula per un mateix i aprendre a no embrutar-se. Saprenen pautes culturals: utilitzar els estris adequats i adaptar-se a les maneres

de fer prpies de la nostra cultura. s un moment en qu les emocions juguen un paper mo lt important. Cadasc t una vivncia diferent, segons la seva experincia personal i per tant, una actuaci diferent en una mateixa situaci. El menjar s un tema que preocupa especialment les famlies, un infant que menja es considera un infant sa. Les famlies tenen sovint un instint de protecci: per viure requerim menjar. Linfant com a sser hum t la capacitat de saber quan no vol menjar ms i a totes les persones hi ha certs aliments que ens creen males sensacions, s una qesti que sha de tenir en compte i respectar al llarg daquest moment, aix com levoluci prpia de cada infant. s per aquest motiu que cal el mxim dorganitzaci i no fer s de la improvisaci. Com ms aspectes o ms situacions tenim contemplades i organitzades, ms cmodes ens sentim i ms podem gaudir del moment de l menjar amb linfant. Alhora, aquesta organitzaci i el seguiment dun or dre ajuden linfant a anticipar-se a lacci, a integrar i comprendre el que succeeix, i afavoreixen la seva participaci.


Components de la programaci

Capacitats Aquesta unitat didctica contribueix a que els infa nts progressin en lassoliment de les capacitats segents: Progressar en el coneixement i el domini del cos, en el moviment i la coordinaci,

tot adonant-se de les seves possibilitats. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una

imatge positiva de si mateixos i de les altres persones. Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes, per

actuar amb seguretat i eficcia. Progressar en la comunicaci i expressi ajustada als diferents contextos i

situacions de comunicaci habituals per mitj de di versos llenguatges. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant-ne els

perills i aprendre a actuar-hi en conseqncia. Comportar-se dacord amb unes pautes de convivncia que els portin cap a una

autonomia personal, cap a la collaboraci amb el g rup i cap a la integraci social.

Objectius de cicle En aquesta unitat es tenen en compte els objectius del primer cicle deducaci infantil segents que ha dassolir linfant: Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional

corresponent al moment maduratiu, i esforar-se per manifestar i expressar les prpies emocions i sentiments.

Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en ladquisici de comportaments socials que facilitin la integraci en el grup

Participar amb iniciativa i constncia en les acti vitats quotidianes dalimentaci, reps i higiene personal, iniciant-se en la prpia autonomia i orientant-se en les seqncies temporals quotidianes i en els espais qu e li sn habituals.

Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a travs dels moviments, el gest, el joc i la paraula, amb una millora progressiva del llenguatge oral.

Dominar progressivament el cos i ladquisici de n oves habilitats motrius, augmentant la seva autonomia en els desplaaments, en ls dels objectes i lorientaci en lespai quotidi.

Continguts

Descoberta dun mateix i dels altres

Identificaci com a persona, coneixement dalgunes caracterstiques personals prpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al moment maduratiu.


Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilitzaci dels recursos personals de qu ho m disposa en la vida quotidiana.

Descobriment i identificaci de les prpies necess itats fisiolgiques: gana i set, mostrant un control progressiu daquestes.

Manifestaci i expressi de les prpies emocions i sentiments que puguin interferir en el moment de dinar, utilitzant el llenguatge corporal i verbal com a mitj dexpressi i comunicaci.

Inici i progrs en ladquisici dhbits relaciona ts amb el moment del dinar: higiene, benestar corporal i organitzaci.

Inici i progrs en el domini del cos actiu, augmentant lautonomia en el domini dels moviments, en ls dels estris i en lorientaci temporal i espacial.

Inici i domini progressiu del control i de la coordinaci oculomanual i del moviment corporal en relaci als estris, al menjar...

Disposici per establir relacions afectives positi ves amb els adults i els companys amb qui comparteix el moment del dinar.

Descoberta de lentorn

Inici i adquisici de comportament socials que fac ilitin la integraci, com utilitzar els estris correctament, estar tranquils, no jugar amb el menjar.

Orientaci amb autonomia en els diferents moments de lhora del dinar i iniciaci en ls dels termes relatius a lespai: aqu/all, dins/fora, amunt/avall.

Inici i adquisici de les seqncies temporals en qu sorganitza el dinar i de ls de termes relatius a lorganitzaci del temps: ara/ desprs, avui/dem.

Observaci i actuaci de lentorn planificat per a l dinar, i establiment de relacions entre els estris i els aliments i observaci de les conseqncies que sen deriven.

Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondncies en funci de les caracterstiques i els atributs.

Inici progressiu del reconeixement de les diferents seqncies en qu sorganitza el moment del dinar: espacials, -el passads, la classe, la zona daigua...- i temporals, -menjar, guardar pitets, rentar les mans...- .

Comunicaci i llenguatges

Inici progressiu de la descoberta i de ls del llenguatge corporal i verbal. Comprensi de les intencions i dels missatges que adrecen adults i companys

identificant i utilitzant progressivament lentonaci i el gest com a mitj de relaci. Coneixement i utilitzaci de manera progressiva de les normes que regeixen els

intercanvis i converses: atenci, espera, to de veu , inters i iniciativa. Expressi corporal i oral de necessitats i sentime nts mostrant un progressiu

increment del vocabulari referent als pats: ms/menys, calent/fred Iniciaci en ls de diferents formes de comunicaci gestual i verbal, esforant-se

per fer-se entendre i escoltant els altres. Identificaci i expressi dexperincies passades relacionades amb els diferents

moments de lhora del dinar.


Metodologia

Les activitats Es descriuen 5 fases del menjar a la llar dinfants; sn consecutives i van esdevenint-se en el temps una darrera de laltra, per si un i nfant que ja menja a la taula vol tornar a menjar a la falda de ladult, se li permet i accepta ja que es considera que lautonomia ha de ser un fet natural i desitjat i no pas una obligaci o una imposici.

Donar el biber a la falda

Abans de planificar aquest moment s necessari parlar amb les famlies per conixer el tipus dalimentaci de cada infant, els horaris i el seu ritme en general. Segons la informaci que es t de tots els infants del grup la mestra distribueix el temps i sorganitza per atendre les necessitats de cadasc. s necessari que el personal de cuina estigui informat de lalimentaci dels infants del grup. A comenament de curs, en el grup de petits s probable que lalimentaci dalguns sigui bsicament de llet, i per tant al llarg de to t el dia la mestra anir oferint el biber, segons la rutina i els horaris que portin de casa. Lactivitat comena quan la mestra sapropa a linf ant i de forma acurada li anticipa la situaci amb les seves paraules. Lespai i lalime nt, sn preparats prviament i a mestra, agafant linfant a coll, es dirigeix cap a la butaca o balanc on tindr lloc lactivitat. La mestra busca una postura cmoda, sense tensions, per aix posa un coix sota el bra on linfant recolza el cap, per tenir-lo en di stensi i ms elevat. La mestra ha dobservar atenta la postura de linfant i preguntar-se si est cmode, i tamb ha dobservar els indicis que mostri el nad sobre sen sacions de plaer o desplaer, si t ms gana o b, i si ja est satisfet...per poder respondre a les seves demandes. En aquesta fase sintrodueix la cullera petita, amb la que donem el suc de taronja a linfant, perqu desprs, quan sintrodueixin les verdures i/o fruites, no hagin dexperimentar dos canvis a la vegada: la introducci dun nou aliment i comenar a menjar amb la cullera. Tamb introdum el got de vidre per oferir-li laigua.


Objectius didctics Expressar les prpies emocions i sentiments per po der comunicar-se amb

leducadora. Mostrar-se atent i tranquil mentre es pren el biber. Comunicar-se a travs de la mirada amb la seva educadora.

Material Balanc o butaca amb recolzament per al braos Biber. Millor si s de vidre Un coix (si cal per recolzar de manera ms cmoda el bra i evitar tensions) Pitet (si s necessari) Cullera petita (pels sucs) Got de vidre petit (per laigua)

Organitzaci Linfant i ladult referent

Temps Dins lorganitzaci de la vida quotidiana a lescol a intentem respectar el ritme de cada infant, per s que establim un temps per aquesta a ctivitat, de forma orientativa, perqu ens ajudi en la planificaci i execuci daq uest moment. Per donar el biber a la falda seguirem lhorari de cada infant i el seu ritme habitual.

El dinar a la falda

Quan les famlies ens indiquen que ja han comenat a introduir les primeres verdures i/o fruites en lalimentaci dels seus fills/es no saltres continuem aquest procs tamb a lescola. Cal una nova organitzaci: nous materials i una nov a distribuci horria. Es poden establir torns, segons els horaris de cada infant, perqu amb la repetici daquests, ells puguin anticipar quan ser el seu t orn i estar aix ms tranquils durant lespera. La mestra ha dorganitzar lespai de joc perqu els infants que no dinen puguin continuar interessats en diverses propostes mentre arriba el seu torn i aix establir una relaci ms estreta, sense interrupcions, entre linfant i ladult en la situaci del dinar. La mestra sapropa a linfant que dinar, li mostra el pitet, lhi posa i el convida a seure a la falda, a prop de la taula alta, per dinar. La taula camilla facilita que laliment estigui a una alada adequada per ladult i tamb per linfant, i alhora, pel fet que estan ms elevats, els permet una certa distncia amb la resta del grup. El fet de donar el dinar a la falda afavoreix el vincle emocional entre ladult i linfant. Ladult est atent al cos de linfant, que parla de les seves emocions. Linfant sap que pot repercutir en les accions de ladult i participar de forma activa en aquest moment. Sestableix un veritable dileg entre els dos, que afavoreix que el dinar es converteixi en un moment de plaer, de relaci i daprenentatge. s important que linfant comparteixi aquesta activ itat amb la mestra de referncia, ja que la mestra ha de conixer b com s aquest infant i aix el moment del dinar resultar ms positiu per a tots (ella coneix de a prop els seus interessos, els seus gustos...)


La postura de la mestra, tal i com quan donava el biber, ha de ser cmode perqu tots dos, infant i adult, es trobin relaxats i pugui haver-hi una comunicaci ms fluida.

Objectius didctics Introduir de manera natural i progressiva nous aliments, perqu a poc a poc linfant

shi vagi acostumant i accepti nous sabors i textures. Expressar les prpies emocions i sentiments per po der comunicar-se amb la

mestra. Comunicar-se a travs de la mirada i el cos amb leducadora. Respectar els torns de dinar sense molestar aquell infant que est dinant. Establir un vincle afectiu fort entre linfant i leducadora. Participar, progressivament, en el moment del dinar.

Material Cadira o butaca, amb recolzament per als braos. Un recolzament per al peu. Un coix. Una taula alta, tipus taula camilla. Bol o recipient (a ser possible transparent) amb el dinar i bol per a la fruita o iogurt. Un cistell amb pa. Cullera petita. Got de vidre petit. Pitet. Tovall. Carro o safata gran.


Temps Segons el ritme habitual de linfant, entre les 11,15 i les 13 hores


El dinar a la taula individual

Quan un infant mostra inters per participar de forma ms activa en el dinar, s capa de seure per si mateix a una cadira i sap agafar correctament el got, pot ser un bon moment per oferir-li el menjar a la taula. Aquest canvi es fa de forma progressiva i s en el berenar quan es comena a introduir, ja que el temps s ms breu, hi ha menys quantitat daliment... i tot aix facilita un domini progressiu de la situaci. Linfant seu a la cadira, a prop de la taula i la mestra seu al seu costat. Li ofereix el dinar i lacompanya en els seus primers intents de menjar sol. Linfant t a labast el bol amb el dinar i una cullera, i la mestra t una altra cullera per ajudar-lo si s necessari. El got daigua tamb s a labast de linfant, amb poca quantitat daigua perqu pugui triar quan vol beure. El fet que en els primers intents de linfant de menjar sol, aquesta situaci segueixi sent un moment ntim entre el nen/a i ladult, suposa que els aprenentatges socials i/o culturals, de les pautes de comportament siguin acollits i tractats amb individualitat i respecte i ms fcilment interioritzats per linfant que en una situaci de grup. Igual que en la situaci del dinar a la falda, les pai ha destar prviament organitzat i es segueixen respectant els torns. Coincideix amb aquest moment que alguns dels infants comencen a menjar sencer a casa, i a lescola, per tant, tamb es comena a introduir la nova dieta.

Objectius didctics Continuar introduir de manera natural i progressiva nous aliments, tastant nous

sabors i textures, sobretot amb la introducci prog ressiva del menjar sencer. Expressar les prpies emocions i sentiments per po der comunicar-se amb la

mestra. Comunicar-se a travs de la mirada i el cos, i comenar a verbalitzar quelcom. Respectar els torns de dinar sense molestar a aquell infant que est dinant. Establir un vincle afectiu fort entre linfant i leducadora. Participar ms activament en el moment del dinar, esdevenint cada vegada ms

autnom. Assolir nous reptes: beure aigua sol, punxar amb la forquilla,...


Material Una taula petita a mida per a linfant. Una cadira 3 postures. Cadira de la mestra. Bol o recipient (a ser possible transparent) amb el dinar i bol per a la fruita o iogurt. Un plat pla. Un cistell amb pa. 2 culleres petites. Got de vidre petit. Gerra petita amb aigua. Pitet. Tovall. Carro.


Temps Segons el ritme habitual de linfant, entre les 11,15 i les 13 hores.

El dinar a la taula en parella

Quan dos infants del grup es troben en un moment evolutiu similar i tenen suficient autonomia per menjar sols s quan poden comenar a menjar plegats en una taula. Simiten i la presncia de laltre s una nova motivaci per menjar. La mestra convida a seure a dos infants a la mateixa taula i ella els acompanya, asseguda al costat. Els infants ja mengen sols i la mestra ja no interv tan sovint com al comenament de laprenentatge. Es poden anar introduint nous elements, com per exemple la forquilla quan ja hi ha un bon domini de la cullera. Tots els canvis que sintrodueixen en el moment del dinar han de ser progressius i els elements nous han danar apareixent, en la mida del possible dun en un. Es continua respectant el ritme de cada infant, el fet de ser dos no implica que un hagi desperar a laltre sin que cadasc t el seu propi ritme i aquest s respectat per ladult. Durant aquesta etapa i lanterior, linfant es mostra cada vegada ms actiu i aix requereix que la mestra li doni ms temps per participar o no, i per collaborar en tot el procs.


Objectius didctics Expressar les prpies emocions i sentiments per po der comunicar-se amb la

mestra. Comunicar-se a travs de la mirada i el cos, i verbalitzar quelcom. Respectar els torns de dinar sense molestar aquell infant que est dinant. Establir un vincle afectiu fort entre linfant i leducadora. Participar ms activament en el moment del dinar, esdevenint cada vegada ms

autnom. Perfeccionar i guanyar confiana al llarg de tot e l dinar, embrutant-se cada cop

menys, agafant ms habilitat,... Assolir nous reptes: parar taula, agafar el pitet,... Gaudir del moment del dinar amb un altre company/a. Anar adquirint, progressivament, normes de comportament a taula.

Material Una taula petita a mida per als infants. Una cadira 3 postures per cada infant. Cadira de la mestra. Bol o recipient (a ser possible transparent) amb el dinar i bol per a la fruita o iogurt. Un plat pla per cada infant. Un cistell amb pa. Culleres petites i forquilla, depenent del procs dels infants. Got de vidre petit. Gerra petita amb aigua. Pitet, un per cada infant. Tovall, un per cada infant. Carro.

Organitzaci 2 infants i ladult referent


El dinar a la taula en petit grup

A mida que linfant creix, el moment del menjar comena a esdevenir un acte collectiu i social, on sinicien relacions amb els iguals i es comparteixen converses interessants. s el moment en qu linfant comena a compartir el s pats amb la resta dinfants del grup. Els infants del grup es distribueixen en petits grups, cadasc en una taula, amb la mestra de referncia que acompanya a cada grup. s important que tinguin prou espai i es sentin cmodes en aquesta nova situaci. Aquest s un moment en qu linfant, si hi est interessat, pot participar en tot el procs de forma activa: parant taula, recollint el seu plat, etc... s per aix que hem de comptar i preveure lorganitzaci necessria.


s important seguir respectant el ritme de cada inf ant i procurar escurar els temps despera.

Objectius didctics Expressar les prpies emocions i sentiments per po der comunicar-se amb la

mestra. Comunicar-se verbalment amb leducadora per transmetre-li les seves necessitats. Establir un vincle afectiu fort entre linfant i leducadora. Participar activament en el moment del dinar, esdevenint cada vegada ms

autnom. Perfeccionar i guanyar confiana al llarg de tot e l dinar, embrutant-se cada cop

menys, agafant ms habilitat,... Assolir nous reptes: repartir els estris del dinar, posar-se el menjar al plat,... Gaudir del moment del dinar. Aprendre normes de comportament a taula.

Material El dinar a la taula en petit grup: Una taula a mida per als infants. Una cadira per cada infant. Cadira de la mestra. Bol o recipient (a ser possible transparent) amb el dinar. Un plat pla. Culleres petites i forquilles. Got de vidre una mica ms gran. Gerra petita amb aigua. Pitet o tovall per cada infant. Tovalles. Un recipient duna alada adequada per servir el d inar. Recipients diferenciats per restes de menjar, estris i envasos. Carro.

Organitzaci Grup redut i ladult referent



Avaluaci Lavaluaci t un doble vessant: el coneixement del progrs dels infants i la reflexi sobre la tasca educativa.

Avaluaci del progrs dels infants Per avaluar el progrs dels infants durant les estones dels pats observarem de forma sistemtica algun elements.

Donar el biber a la falda

El dinar a la falda

Elements dobservaci.

Linfant: s no observacions

Es comunica amb leducadora

Es mostra tranquil Hi ha un vincle entre linfant i leducadora

Gaudeix del moment Mostra inters Hi ha contacte visual entre linfant i leducadora

T una bona postura corporal

Assumeix el temps despera

Participa

Elements dobservaci. Linfant:

s no observacions






El dinar a la taula individual


Linfant: s no observacions






Participa ms activament Verbalitza les seves necessitats

Agafa el got ell sol Comena a menjar ell sol Es mostra concentrat

El dinar a la taula en parella


Linfant: si no observacions







Agafa el got ell sol Comena a menjar ell sol Es mostra concentrat Gaudeix dinant amb un altre company/a


Es mostra ms autnom i segur

Imita el seu company/a Va adquirint normes de comportament

Mostra ms habilitat

El dinar a la taula en petit grup


Linfant: S no observacions







Agafa el got ell sol Comena a menjar ell sol Es mostra concentrat Gaudeix dinant amb un altre company/a

Es mostra ms autnom i segur

Imita al seu company/a Va adquirint normes de comportament

Mostra ms habilitat Sembruta menys Mostra iniciativa Ajuda els companys/es Menja sol Collabora en el preparatius del dinar

Avaluaci de lactivitat El moment del dinar Data: Hora: Infants que participen

Temps que dura lactivitat

Materials i estris proposats

Paper de ladult

Actitud dels infants, com es mostren?

Ordre a lhora de donar el dinar a cada infant i posibles canvis

Avaluaci de la tasca educativa

Per avaluar la nostra tasca educativa en el moment del dinar, les educadores, a les reunions dequip, exposem la nostra visi sobre el tema, algun problema que trobem en el cam, possibles millores,... per tal de poder arribar a acords comuns i/o trobar possibles solucions, i sobretot per, progressivament, millorar la nostra tasca diria i seguir una mateixa lnia, per aix oferir als infants estabilitat i seguretat. Una altra forma davaluaci que emprem sovint s enregistrar en vdeo els diferents moments del dinar i desprs visionar-ho totes les educadores, per poder comentar i explicar el perqu fem les coses daquesta manera, fixar-nos en els detalls que diriament ens poden passar per alt, compartir els nostres neguits i preocupacions per poder trobar solucions individuals, veure els progressos que anem fent... I per ltim, fem formaci continuada sobre aquest tema, per tal de continuar formant-nos, aprenent i millorant. Noms daquesta manera poder oferir als infants un servei de qualitat i en el qual creiem.


Bibliografia

Llibres: DAVID, M., APPELL G. (2010): Lczy, una inslita atencin personal . Barcelona, Octaedro. Col. Temas de Infancia, 25. MAJOROS, M., TARDOS, A., FALK, J. (2002): Menjar. Barcelona, Octaedro: Rosa Sensat, Col. Padres; 3. GONZ`LEZ, C. (2010): Mi nio no me come. Madrid, Temas de hoy. JOV, R. (2011): La crianza feliz. Madrid, La esfera de los libros. Articles: Falk, J., Majoros M., Tardos A. (2001). Consells sobre el menjar. Barcelona. Revista infncia. Cartr, C. (2010). Els pats. Barcelona. Revista Guix Infantil. Tardos, A., Dehelan, E., Szeredi,L. (1986). Formaci dels hbits dels infants per mitj de lactitud dels educadors. Barcelona. Revista Infncia. Paella, N., Gutierrez, Ch. Lalimentaci en el primer any de vida. Barcelona. Revista Infncia. Canals, R., Pich, J. (1998). El desenvolupament del gust, dels 0 als 6 anys. Barcelona. Revista Infncia. Ritscher, P. (2010). Menjar al detall. Barcelona. Revista Infncia.

Documents

UD 0-3 L'Estona Del Dinar