El relat El savi i la massificació Caminava el jove seguidor una
mica trist. Se sentia rebutjat, incomprès. Es negava a seguir el
corrent, a fer com tothom, a acceptar les coses, simplement, perquè
era el que feia tothom. El savi li va dir: - Fill meu. Una cosa és
la comunitat i una altra la massa. Malauradament, en els nostres
dies, tendim més a la massa que a la comunitat. La comunitat uneix
a les persones. Malgrat els seus components no són idèntics,
cadascun aporta la seva riquesa. En canvi la massa no té cervell.
Ens fa a tots clons del pensament general. Ens embruteix. Va
sospirar profundament i va prosseguir: - Vaig llegir una vegada una
frase molt dura de Thomas Merton que em va quedar gravada: "La
col·lectivitat, no només necessita absorbir a tot el que pugui,
sinó també, implícitament, odiar i destruir tot aquell que no pugui
ser absorbit." Va mirar als ulls del jove seguidor i, després d'una
pausa, va dir: - Curiosament, la massa, no intenta absorbir al
solitari. Simplement l’odia. I l'única medicina contra l'odi és
l'amor. Per això Thomas Merton afegeix: "Així, el solitari no pot
sobreviure mentre no sigui capaç d'estimar a tots sense importar-li
el fet que probablement tots el considerin un traïdor. Va posar la
mà sobre l'espatlla del jove i va concloure: - No et preocupis per
aquest rebuig. Estima, perquè només així els faràs el favor de
recordar-los, que fora de la massa hi ha la maduresa, la llibertat
i la pau. I se’n van anar a resar ...
Dilluns 22 de febrer
MONTFORT 300
Sant Lluís i la seva missió: un home rebutjat Al llarg dels seus
15 anys d'activitat pastoral, Grignion de Montfort va predicar o
voler predicar en 12 diòcesi. D'aquestes, 7 diòcesi li van prohibir
el ministeri de manera més o menys completa, més o menys duradora;
va ser acomiadat de l'e-quip missioner d'una vuitena i allunyat de
l'hospital general d’una novena.
Lluís Maria va patir el rebuig de part del seu món durant tota
la seva vida. Lluís, amb el seu caràcter, els seus gustos molt
personals i les seves actituds externes, no encarna el tipus d'home
ni de sacerdot acceptat en la societat del seu temps. S'ha
col·locat decididament en una posició d'avançada i constata que
darrere d'ell es van tallant els ponts. Ha tractat d'encarnar en un
estil «senzill», sense pompa, una familiaritat extrema amb la
pobresa i amb els humils, per descobrir de nou tot el gust de la
«novetat» inherent a l'Evangeli de Jesucrist.
Dimarts 23 de febrer
Una mirada al món 'Hijarbie', la nina musulmana de Barbie que
arrasa a les xarxes. Després que fa uns dies la marca va treure a
la llum els seus nous exemplars amb Bar-bies altes, amb corbes,
baixetes ... ara la companyia acaba de llançar Barbies inspirades
en la dona musulmana. Aquesta nova Barbie has rebut el nom de
'hijarbi', una combi-nació entre 'hijab' (vel) i 'Barbie' i ha
estat presentada a través d'Instagram. Haneefah Adam, una estudiant
nigeriana de 24 anys, és qui ha popularitzat i dissenyat aquesta
nova nina, amb la finalitat que les dones musulmanes es puguin
sentir identificades i veure reflectides la seva cultura i religió.
El compte d'Instagram de 'hijarbie' ja compta amb més de 20.000
seguidors i en ella es poden trobar nines vestides igual que les
mo-dels.
Dimecres 24 de febrer
No et rendeixis que la vida és això, continuar el viatge,
perseguir els teus somnis, destravar el temps, córrer la runa, i
destapar el cel. M. Benedetti.
Si tots tinguéssim la força de lluitar contra el mal, de buscar
la justícia en la nostra societat, al marge de la nostra ètnia, la
nostra ideologia política i de la nostra religió, desapareixeria el
mal d'aquest món. Avui, més que mai, hem de tenir clar que vivim en
un món plural. L'important és fer el bé. El terrible és fer el mal,
"escandalitzar el petit". I el petit no és només el nen, sinó tot
aquell que se sent rebutjat, que la societat oprimeix, que no té
res ... El dia que comprenguem que tots som realment germans, el
món serà el Regne de Déu.
Pregarock Brave. Sara Bareilles (fragment) Everybody's been
there Everybody's been stared down by the enemy Fallen for the fear
and done some disappearing Bow down to the mighty Don't run, stop
holding your tongue Maybe there's a way out of the cage where you
live Maybe one of these days you can let the light in Show me how
big your bravery is Say what you want to say And let the words fall
out Honestly, I want to see you be brave With what you want to say
And let the words fall out Honestly, I want to see you be brave
Todo el mundo ha pasado por eso a todo el mundo su enemigo le ha
hecho bajar la mirada, caída por el miedo, y hecho un poco de
"desaparecer", inclinados ante el poderoso. No corras, deja de
sujetarte la lengua, quizás haya una salida de la jaula en la que
vives, quizás uno de estos días, puedas dejar entrar la luz,
muéstrame cómo de grande es tu valentía. Di lo que quieras decir, y
deja que caigan las palabras, honestamente, quiero verte ser
valiente. Con lo que quieres decir, y dejar las palabras caer,
honestamente, quiero verte ser valiente.
Un minut per pensar Quaresma: 40 dies de... tolerància Amb el
temps vaig percebre que el que m'enfada, irrita, o entristeix d'un
altre, sol tenir a veure -no sempre- amb alguna cosa que dins meu
no admeto, no m'agrada, vull rebutjar i ignoro. La persona amb la
qual m'enfronto m'ho posa davant, ho fa visible i gràcies a això,
si em poso a dis-posició de voler veure, si tinc valor, ho puc
acceptar i ela-borar. Aquesta és la funció de la tolerància. En la
mesura que he estat capaç de tolerar en mi el que no m'agrada
d'altres, he crescut; el meu espai de consciència i com-prensió de
la realitat s'ha ampliat. En acceptar l’altre m’he acceptat a mi
mateix. "
Julián Rios Martín. Arando entre las piedras. (p. 58). El
contrari de rebutjar és tolerar. Fem possible, durant aquesta
quaresma , eliminar de les nostres accions el re-buig i obrir les
portes a la tolerància.
Divendres 26 de febrer
Dijous 25 de febrer
Avui la nostra reflexió, en aquests temps que són de crisi per a
tants, vol ser una invitació a la resis-tència, a la perseverança i
a l'esperança. Des de la fe i des d'aquesta humanitat nostra, tan
capaç d'ai-xecar-se i seguir caminant, tot i els cops i les
caigu-des. És un desig i vol ser un missatge d'alè per a tants. Per
a tu, que estàs lluitant per tirar enda-vant; per a tu, que t'has
quedat al carrer; per a tu, que no trobes sentit, o un braç amic, o
l'amor que anheles; per a tu, que per més que et fas uns pro-pòsits
et descobreixes enganxat en les dinàmiques de sempre; per a tu, que
de vegades ni tan sols trobes una espatlla on plorar; per a tu, que
baralles amb la malaltia, amb el dubte, amb l'absència; per a tu,
si et mossega la solitud; per a tu, víctima de la violència, de la
pobresa, de l'exclusió o el rebuig; per a tu, víctima d'etiquetes
que marquen, asse-nyalen i fereixen. No et rendeixis. Hi ha qui
està de la teva part. I no estàs sol, encara que de vegades t’ho
sembli.
https://www.youtube.com/watch?v=QUQsqBqxoR4
