Un tomb per - XTEC · 2018-06-27 · Un tomb per l’Edat Mitjana Institut Can Vilumara Treball de Síntesi de 2n d’ESO 4 1. CIÈNCIES SOCIALS L’Europa Feudal A l'Edat Mitjana

n

Treball de Síntesi

222nnn ddd’’’EEESSSOOO

Un tomb per

l’Edat Mitjana Alumnes que formen el grup: ___________________________________________________

____________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________

Grup:_________________________ Data:_____________________________

Un tomb per l’Edat Mitjana

Institut Can Vilumara Treball de Síntesi de 2n d’ESO 2

INDEX

INDEX ...................................................................................................................................... 2

INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 3

1. CIÈNCIES SOCIALS ............................................................................................................ 4

2. LLENGUA CATALANA I LITERATURA ................................................................................ 7

3. LENGUA Y LITERATURA CASTELLANAS .......................................................................... 13

4. LLENGUA ANGLESA ....................................................................................................... 20

5. TECNOLOGIA ................................................................................................................. 25

6. EDUCACIÓ FÍSICA .......................................................................................................... 29

7. MATEMÀTIQUES ........................................................................................................... 31

8. CIÈNCIES DE LA NATURALESA ......................................................................................... 34

9. MÚSICA .......................................................................................................................... 40



INTRODUCCIÓ

- Objectiu del treball i la seva avaluació dins el currículum de l’ESO

El Treball de Síntesi és un conjunt d'activitats d'ensenyament i

aprenentatge fetes en equip, per desenvolupar competències

complexes i comprovar si s'ha aconseguit, i fins a quin punt, que

l'alumnat sigui capaç d'aplicar les competències bàsiques treba-

llades en les diferents matèries per a la resolució de qüestions i

problemes relacionats amb la vida pràctica. Integra continguts de

diverses matèries.

Al llarg del treball, l’alumnat ha de mostrar capacitat d’autonomia en l’organització del

seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip.

S’ha de fer un Treball de Síntesi en cadascun dels tres primers cursos de l’etapa.

Aquest, a efectes de qualificació, tindrà la consideració d’una matèria optativa.

El treball es farà en grups de quatre alumnes.

- Avaluació: Cada persona del grup tindrà una nota individual que s’obtindrà

valorant:

Actitud: Es valorarà l' interès per la feina, puntualitat, participació en el treball....

Dossier del treball: Es valorarà la correcció de les respostes, l’adequada presen-

tació, la correcció ortogràfica,...

Exposició oral: Es valoraran tant els coneixements del contingut d'aquest dos-

sier com la capacitat d’exposar-los correctament davant del tribunal. Per fer

l’exposició oral:

- Els membres del grup acordaran la part del treball que haurà d’exposar cadascú

davant del tribunal.

- La durada total de l’exposició ha de ser de 15 minuts.

- L’alumne/a no pot llegir durant l’exposició i es valorarà l'ús de noves tecnologies

(Word, Power Point, Prezi,...) o d'altres suports gràfics i/o auditius.

- Un cop finalitzada l’exposició el tribunal us farà alguna pregunta sobre les dife-

rents activitats del treball.



1. CIÈNCIES SOCIALS

L’Europa Feudal

A l'Edat Mitjana es va formar, a l’Europa occidental, un nou sistema polític, econòmic i social: el feu-

dalisme.

El monarca lliurava les terres (feus) a nobles i eclesiàstics perquè les governessin en nom seu. A canvi,

aquests esdevenien vassalls del rei, li juraven fidelitat i l'ajudaven en les seves empreses militars.

La majoria de la població estava formada per pagesos. Molts d'aquests pagesos es van convertir en serfs

dels nobles a canvi de protecció.

1. Què és el feudalisme? Explica en què consisteix:

2. A què es dedicava la majoria de la població? Què els va passar, a molts?

3. Aquestes imatges et mostren els tres estaments o grups socials en què es divi-dia la societat feudal: nobles, eclesiàstics i pagesos. Escriu a sota de cadascu-na el grup social al qual correspon:

_______________________ __________________________ __________________________



Piràmide social feudal

Fixa’t en la piràmide social feudal i dibuixa els personatges a la casella cor-

responent els personatges que són fora del lloc i escriu-ne els noms. Compte:

pot ser que estiguin desordenats!

4. Qui eren els privilegiats? 5. Qui eren els NO privilegiats?



El Romànic

Fixa't en el dibuix d'una església romànica i en les fotos que té al voltant.

Uneix amb una línia les fotos amb el seu nom i amb el lloc de l'església on es

troben.

6. Quantes naus té l'església del dibuix? Quina forma té la planta d'aquesta es-glésia?



2. LLENGUA CATALANA I LITERATURA

CAVALLERS MEDIEVALS

Segur que has sentit a parlar dels antics cavallers de l’edat mitjana. Potser també has llegit algun llibre que parli d’armadures i escuders, de castells, de duels i jocs cavallerescos, de donzelles abandonades, de trobadors viatgers i de les croades a Terra Santa. I el més bonic és que tot això va existir de debò. Però, quan van existir i com eren els cavallers? La paraula cavaller ve de cavall i volia dir genet. Així va començar la cavalleria. Aquell que es podia permetre un cavall per anar a la guerra era un cavaller. El que no se’n podia permetre cap havia d’anar a peu i no era ningú. Els nobles a qui el rei havia cedit terres eren cavallers. També els empleats dels nobles, els seus administradors, a qui el rei havia cedit una part de la terra, eren prou rics per mantenir un cavall; a part d’això, no tenien cap poder. Quan el rei cridava a la guerra, els senyors l’havien d’acompanyar. Els únics que no pertanyien a aquesta classe eren els pagesos i els criats pobres, els serfs i els vassalls que a la guerra lluitaven a peu. Tot això va començar cap a l’any 1000, i va continuar durant els segles següents. Fortaleses inexpugnables A poc a poc els reis i els nobles van anar construint els castells que coneixem avui dia. Aquests castells sovint s’alçaven en penya-segats rocosos on només es podia arribar a través d’un caminet. Abans d’arribar a la porta del castell, hi havia un fossat ample, de vegades ple d’aigua. Un pont llevadís creuava el fossat. En qualsevol moment el pont es podia aixecar, el castell quedava tancat i ningú no hi podia entrar, perquè a l’altra banda del fossat hi havia muralles gruixudes amb espitlleres per on es disparaven fletxes, i amb forats per on s’abocava brea ardent a l’atacant. Al darrere d’aquesta muralla sovint n’hi havia una segona i encara una tercera abans d’arribar al castell, on hi havia les habitacions del cavaller. La sala on cremava el foc de la xemeneia era per a les dones, que no duien una vida tan dura com els homes. Viure en un d’aquests castells no era precisament còmode. La cuina era una habitació ensut-jada on es rostia la carn sobre un foc de llenya. A més de les habitacions per als criats i el cavaller, hi havia la capella, on el capellà deia missa, i una torre ben alta, normalment enmig del castell, on s’emmagatzemaven les provisions i es recloïen els cavallers quan l’enemic aconseguia salvar el fossat, el pont llevadís, la brea ardent i les tres muralles. Llavors l’enemic es trobava davant d’aquesta torre inexpugnable, on els cavallers encara podien defensar-se fins que arribava ajuda. No hem d’oblidar una altra cosa! La masmorra: era un celler fondo, estret, fosc i gelat on el cavaller abandonava l’enemic fet presoner i on aquest moria de gana si no l’alliberaven per mitjà d’un rescat elevat. Potser ja has vist algun d’aquests castells. Quan en tornis a veure un, no pensis només en els cavallers que hi vivien. Dóna un cop d’ull a les muralles i les torres i pensa en les persones que les van construir. Les torres sobre els espadats, les muralles entre precipicis les construï-en els pagesos vassalls, els serfs, com també els anomenaven. Havien de picar i arrossegar les pedres, aixecar-les a pes de braços i amuntegar-les, i quan no tenien prou forces, les do-nes i els fills els havien d’ajudar, perquè el cavaller els ho podia manar tot. Evidentment, era millor ser cavaller que vassall! Els fills dels serfs continuaven sent serfs, i els fills dels cava-llers, cavallers.



L’aprenentatge del cavaller A l’edat de set anys, el fill del cavaller era enviat a un altre castell per conèixer la vida. L’anomenaven patge i havia de servir les dones: portar-los la cua del vestit i, quan sabien lle-gir, llegir en veu alta davant seu perquè sovint les dones no en sabien. Als catorze anys, els patges eren nomenats escuders, i havien d’acompanyar el cavaller a la cacera i a la guerra. Si havia estat un escuder valent i lleial, als vint-i-un anys era armat cavaller en una cerimònia molt solemne: havia d’agenollar-se entre dos testimonis, vestit amb l’armadura, però sense casc, espasa o escut. El senyor, que l’armava cavaller, li donava un copet amb l’espasa plana sobre cada espatlla i un altre al clatell. I deia:

Per a glòria de Déu i Maria et dono aquests tres cops. Sigues valent, lleial i just, millor cavaller que vassall.

Amb tota aquesta cerimònia pots veure que un cavaller era alguna cosa més que un guerrer valent a cavall. El cavaller havia de servir Déu amb la seva força. Havia de protegir els febles i els desemparats: les dones, els pobres, les vídues i els orfes. Devia obediència absoluta al senyor, i per ell s’havia de veure amb cor de fer-ho tot. No havia de ser groller, ni tampoc co-vard. En el camp de batalla mai no havia d’atacar un enemic aïllat, sinó que l’havia de reptar a un combat. Si guanyava, no havia d’humiliar el contrincant. Per agradar a les dones, el cavaller no havia de resplendir només en fets d’armes. S’havia de comportar amb mesura i noblesa, no rondinar ni maleir com solien fer els guerrers, i havia de dominar les arts de la pau, com els escacs i la poesia. Els cavallers sovint eren grans poetes que elogiaven les seves estimades, la seva bellesa i el seu honor. També cantaven les proe-ses d’altres cavallers d’altres cavallers antics i a tothom li agradava escoltar-los. Avui aquest comportament encara s’anomena “cavalleresc”, perquè suposa actuar segons els ideals dels cavallers.

Ernst H. Gombrich, Breu història del món (Text adaptat)

Exercicis Lèxic

1. Digues el significat de les paraules següents (subratllades al text):

Escuders: Duels: Donzelles: Croades: Genet: Inexpugnables:



Fossat: Espitlleres: Brea: Ensutjada: Celler: Espadats: Groller:

2. Amb l'ajut d'un diccionari de sinònims, substitueix les paraules destacades en cursiva (i ombrejades en el text) per unes altres d'equivalents:

a) Duels cavallerescos:

b) Donzelles abandonades:

c) penya-segats rocosos:

d) Torre inexpugnable

e) Sigues valent, lleial i just:

f) Una cerimònia molt solemne:

g) No havia de ser groller:

Ortografia

Fixa’t ara amb aquest altre text extret de “L’ocell de foc”, d’Emili Teixidor: “Ha passat pel claustre com una fúria i ho ha aterrat tot! S’ha endut l’Arnau i a tu t’ha tirat per terra. Aquells sorolls, aquella fressa, eren el Cavaller Deshabitat. Ara estigues quiet, dorm, perquè està a punt de tornar. És un cavaller invisible, com l’àngel amb una espasa de foc que va foragitar Adam i Eva del Paradís terrenal. Si et crida, tu no responguis, no diguis res, quiet, que no et trobi. Jo vaig a demanar auxili. Em penso que el Cavaller Deshabitat s’ha endut mig monestir i n’ha baldat l’altra meitat.”

1. Busca, dins del text que acabes de llegir dues paraules agudes, dues de planes

(en cada cas, una amb accent i l’altra, sense) i una d’esdrúixola. Justifica, en ca-da cas per què porten o no accent.



AGUDES :

-

-

PLANES:

-

-

ESDRÚIXOLA:

-

2. Canvia la paraula subratllada per la que escrivim al costat entre parèntesis. Fes els canvis que calgui fer, com en l’exemple:

- Pel claustre (galeria): Per la galeria

- Pel claustre (atri):

- Com l’àngel (imatge):

- Del Paradís (Edèn):

- Que el Cavaller Deshabitat (Home):

- I n’ha baldat l’altra meitat (va baldar):

- Em penso que el Cavaller Deshabitat... (imagino):

Gramàtica

1. Omple la taula que tens a continuació, tot classificant les paraules del mateix text segons la seva categoria gramatical.

Determinants Adjectius Preposicions Conjuncions Adverbis Pronoms



Verbs

1. Digues en quin temps, persona i nombre estan conjugades les formes verbals que hem subratllat en el text anterior:

- Ha passat:

- Eren:

- És:

- Va foragitar:

- Penso:

2. Conjuga els temps que et donem entre parèntesis en la forma correcta: - Ahir ................................. (passar) pel claustre.

- Demà ................................. (endur-se’).

- Abans ................................. (ser) un cavaller invisible.

- Si ells et ................................. (cridar), tu no responguis.

- Vosaltres no ................................. (dir) res, que no us trobi.

- Avui al matí jo ................................. (demanar) auxili.

- Ja fa temps em ................................. que el Cavaller Deshabitat s’havia endut mig

monestir.

Expressió escrita

1. Argumenta amb les teves paraules aquesta afirmació de la lectura: “Evident-ment, era millor ser cavaller que vassall!”

2. Imagina't que et dius Arnau i tens set anys, ets fill d'un cavaller, explica com se-rà la teva formació a partir d'aquest moment i quines són les responsabilitats que tindràs. Escriu el text en primera persona. El text ha de tenir una extensió de 10 línies.





3. LENGUA Y LITERATURA CASTELLANAS

“El castillo era la residencia habitual del señor feudal. Estaba situado en el centro de un feudo o

señorío y sus murallas eren fuertes para que, en caso de peligro pudieran servir de refugio a los campe-

sinos. En un principio, los castillos eran de madera; pero desde el siglo X se construyeron de piedra, al

tiempo que se perfeccionaban los sistemas de defensa.

El castillo estaba formado por un conjunto de patios con diversas edificaciones como establos, herrería,

horno, capilla, pozo, en cuyo centro se levantaba la torre de homenaje, donde vivía el señor con su

familia.

La torre de homenaje acostumbraba a tener varios pisos. En la gran sala se desarrollaba la vida del casti-

llo; sus paredes se adornaban con tapices que protegían del frío de los muros. El noble, acompañado de

caballeros y de clérigos, impartía justicia una vez al año, y en septiembre, recibía allí los presentes que

los campesinos subían a ofrecerle (jamones, gallinas, vino, cereales…).

Tres diversiones eran las favoritas del señor feudal: los ricos manjares, para celebrar casamientos o la

vuelta de campañas, y que se celebraban en la torre de homenaje. Allí actuaban juglares para entretener

y animar la fiesta, los torneos que enfrentaban a caballeros armados con el fin de conseguir el triunfo,

y la caza, en los bosques de su reserva, y que proporcionaban distracción y una parte de la dieta”.

CONTESTA

1. Explica el significado de: Feudo:

Torneo:

Juglar:

Muralla:

Refugio:



2. Forma palabras derivadas de: Torre:

Homenaje:

Triunfo:

Dieta:

Caza:

3. Indica las categorías gramaticales de: Favoritos:

Manjares:

Pero:

Como:

Con:



4. Conjuga el presente de subjuntivo del verbo “celebrar”. 5. Escribe un sinónimo y un antónimo de las siguientes palabras.

Centro:

Vida:

Recibía:

Defensa:

Peligro:



6. Redacción:

Imagina que eres el señor feudal del castillo. Relata cómo crees que

sería un día en aquella época y lugar.



Todas las gentes dormían en las que Dios había parte; mas no duerme Melisenda, la hija del emperante, que amores del conde Ayuelos no la dejan reposar. Salto diera de la cama como la parió su madre, vistiérase una alcandora no hallando su brial, vase por los palacios donde sus damas están. Dando palmadas en ellas, las empezó a llamar: (…) Allí hablara una vieja, vieja es de antigüedad: –Mientras sois moza, mi hija, placer vos querades dar; que si esperáis la vejez no vos querrá un rapaz. Desque esto oyó Melisenda no quiso más esperar, (…) Y vase para el palacio a do el conde Ayuelos está. Las puertas halló cerradas no encontró por dónde entrar; con arte de encantamiento ábrelas de par en par; siete antorchas que allí arden todas las fuera a apagar. Despertado se había el conde con un temor atan grande: –¡Ay, válasme, Dios del cielo y Santa María su madre!

¿Si eran mis enemigos que me vienen a matar, o eran los mis pecados que me vienen a tentar? La Melisenda, discreta, le empezara de hablar: –No te congojes, señor, no quieras pavor tomar, que yo soy una morica venida de allende el mar. Mi cuerpo tengo tan blanco como un fino cristal; mis dientes tan menudicos, menudos como la sal; mi boca tan colorada como un fino coral. Así hablara el buen conde tal respuesta le fue a dar: –Juramento tengo hecho, y en un libro misal, que mujer que a mí demande nunca mi cuerpo negarle, si no era a la Melisenda, la hija del emperante. Entonces la Melisenda comenzóle a besar (…) Cuando vino la mañana que quería alborear, hizo abrir las sus ventanas, por la morica mirar; vido que era Melisenda, y empezóle de hablar: –¡Señora, cuán bueno fuera a esta noche me matar,

antes de haber cometido aqueste tan grande mal! Fuérase al emperador por habérselo contar; las rodillas por el suelo le comienza de hablar: –Una nueva vos traía dolorosa de contar; mas catad aquí la espada que en mí lo podréis vengar; que esta noche Melisenda en mis palacios fue a entrar; díjome que era morica, morica de allén la mar, y que venía conmigo a dormir y a folgar. ¡Y entonces yo desdichado cabe mí la dejé echar! Allí habló el emperador, tal respuesta le fue a dar: –Tira, tira allá tu espada, que no te quiero fer mal; mas si tú la quieres, conde, por mujer se te dará. –Pláceme –dijera el conde–, pláceme de voluntad, lo que vuestra alteza mande veisme aquí a vuestro mandar. Hacen venir un obispo para allí los desposar; ricas fiestas se hicieron con mucha solemnidad.

Emperante: emperador.

Allende: más allá

Menudicos: pequeñitos

Cabe mí: a mi lado

ROMANCE DE LA LINDA MELISENDA



ACTIVIDADES

1. Lee con atención el texto y asegúrate de que lo has comprendido bien. Resume la his-toria en un máximo de cinco líneas.

2. Busca en el diccionario las palabras:

Alcandora:

Brial:

3. Mide los versos de este poema, busca la rima y justifica por qué es un romance. 4. Señala las partes dialogadas en el romance y di quiénes son los personajes que dialo-

gan. 5. Señala cuáles son los personajes del poema y busca adjetivos para definir su carácter.



6. Señala las palabras y las estructuras que sean diferentes a las del castellano actual. 7. Pon atención en estos versos:

“–Mientras sois moza, mi hija,

placer vos querades dar;

que si esperáis la vejez

no vos querrá un rapaz.”

¿Qué famoso tópico latino se establece en estos versos? ¿Cuál es la reacción de Meli-senda cuando oye este consejo?

8. El romance está ambientado en un castillo medieval. ¿Cómo te imaginas este espa-cio? A partir de los datos del romance y lo que estás estudiando en este trabajo, escri-be una breve descripción de un castillo en esta época.



4. LLENGUA ANGLESA

MATERIAL NECESSARI: llapis colors, diccionaris

FONTS D’INFORMACIÓ :

- SWITCH 2, pages 46-49 (for grammar revision).

-www.castles.org

-www.wikipedia (for general information)

-www.medieval_castles.net (rooms and food in castles)

-www.bbc.co.uk (for middle ages info)

-www.teachyourselves.co.uk (for specific vocabulary)

1. READING

THE VIKINGS

The Vikings came from three countries of Scandinavia: Denmark, Norway and Sweden. The name 'Viking' comes from a language called 'Old Norse' and means 'a pirate raid'. People who went off raiding in ships were said to be 'going Viking'.

The Viking age in European history was about AD 700 to 1100. During this period many Vi-kings left Scandinavia and travelled to other countries, such as Britain and Ireland. Some went to fight and steal treasure. Others settled in new lands as farmers, craftsmen or traders.

Southern Britain (England) had been settled by the Anglo-Saxons. In AD 787 three Viking long ships landed in southern England. The Vikings fought the local people, then sailed away. This first raid is recorded in the Anglo-Saxon Chronicle. It was the start of a fierce struggle between English and Vikings. The English called the Viking invaders 'Danes' but they came from Nor-way as well as Denmark.

Some Viking ships brought families to Britain looking for land to farm. Good farmland was scarce in the Vikings' own countries. The parts of Britain where most Vikings settled were nor-thern Scotland and eastern England. For 500 years, from about AD 900, Vikings ruled the north of Scotland, the Orkney and Shetland isles and the Hebrides islands off the west coast. In Ireland, Vikings founded the city of Dublin.

Viking areas in east and northern England became known as the Danelaw. Viking settlements brought new words into the English language, and new ideas about government too. For a short time England had Danish kings (King Cnut and his sons, from 1016 to 1042).

Vocabulary

raid : atac, incursió scarce : escasa

settled : es van establir ruled : van governar



Answer these questions about the text you have just read.

a. From which three European countries did the Vikings come from?

b. What does the word ‘Víking’ mean?

c. Who were already in Britain before the Vikings came?

d. When did the first raid in England take place?

e. Where did most of the Víkings settle in Britain?

HISTORY QUIZZ



2. DID YOU KNOW? Use the past tense of these verbs to complete the sentences.

paint invent (2) appear die begin write invade

1 The Romans …………………………………. Britain about 2,060 years ago. 2. The Chinese ……………………….. ……… fireworks 2,000 years ago. 3. Bart Simpson and his family first ………………………. on TV 20 years ago. 4. Tolkien ……………………………………….. The Lord of the Rings 60 years ago. 5. Alexander Bell ……………………….. the telephone 130 years ago. 6. Prehistoric man …………………………. On cave walls 25,000 years ago. 7. All the dinosaurs …………………………. 65 million years ago. 8. The universe ………………………… with the Big Bang billions of years ago.

3. Look for TWO famous castles in the UK (Great Britain, Wales, Scotland and Ire-land). You can visit pages on the Internet, make a brief summary of their stories by yourself and illustrate your work.



FOOD AND DRINK

Food for the rich and poor varied enormously - as would be expected.

Meal Lord Peasant

Breakfast

This was eaten between 6 and 7 in the morning. A lord might have white bread; three meat dishes; three fish dishes (more fish on a saint's day) and wine or ale to drink.

This was eaten at sunrise. It would consist on dark bread (probably made of rye) with ale to drink.

Dinner

This was eaten between 11 in the morning and 2 in the after-noon. A lord would usually have three courses but each course might have between four to six courses in it! There would be meat and fish on offer with wine and ale.!

This was what we would call a "ploughman's lunch" as it was eaten in the fields where the peasant was working. He would have dark bread and cheese. If he was lucky, he might have some meat. He would carry a flask of ale to drink. He would have this meal at about 11 to 12 o'clock.

Supper

This was eaten between 6 and 7 in the evening. It would be very similar to the dinner but with slightly more unusual dishes such as pigeon pie, woodcock and sturgeon. Wine and ale would also be availa-ble.

This would be eaten towards sunset, so this would vary with the seasons. The main meal was vegetable pottage. Again, if the family was lucky there might be some meat or fish to go round. Bread would be avai-lable and ale.

4. You have invited some friends to your castle for lunch. Can you think of a menu you could give them? You can have a look at the text above to help you. Make a poster with the menu, with drawings or pictures of your own. Be creative and original!



MEDIEVAL PEASANT CLOTHING

5. The Medieval Peasant clothing was basic and practical. The Medieval Peasants clothes consisted of:

A blouse of cloth or skin fastened by a leather belt round the waist An overcoat or mantle of thick woollen material, which fell from his shoulders to half-

way down his legs Shoes or large boots Short woollen trousers From his belt there hung a sheath for his knife Medieval Peasants generally went bareheaded, but in cold weather or in rain he wore a

woollen hat Gloves were only worn by Medieval Peasants for their practical clothing value and we-

re padded for use in tasks such as hedging

Taking into account this piece of information, could you draw a picture of a British peasant

in the Middle Ages and label the items of clothing he wears? You can also use a picture or

photo you may find on the Internet.



5. TECNOLOGIA

JOC ELÈCTRIC DE RELACIONAR

OBJECTIU:

Construir un joc on es relacionin unes imatges sobre la tecnologia utilitzada a L’Edat Mitjana amb el seu nom

corresponent. Si l’elecció és la correcta, s’ha d’encendre una bombeta.

MATERIAL:

Tisores. Barrina. Cinta aïllant.. Xinxetes. Pegament. Enquadernadors. 2 Llapis. Cartró ploma. Cable elèctric. Portabombeta. Bombeta. Portapiles. Piles. Fotocòpia amb imatges relacionades amb el joc.

INSTRUCCIONS:

1. Retallar la fotocòpia que hi ha al finalitzar aquesta explicació. .

2. Enganxar al cartró ploma, les imatges a l’esquerra i els noms a la dreta, de manera que no coincideixin a

la mateixa línia la imatge amb el seu nom, tal i com podeu observar a l’exemple de la figura:

Al nostre cas, no seran clips,

sinó llapis.



3. Al costat de cada imatge i de cada nom s’ha de fer un forat on es col·locaran els enquadernadors.

4. Per la part del darrera, s’ha d’unir cada imatge amb el nom corresponent mitjançant cable elèctric. Així,

quan es toqui amb el llapis es tancarà el circuit i s’il·luminarà la bombeta (correcte).

a. Tallar trossos de cable amb la longitud necessària.

b. Per la part de darrera, unir amb el cable els enquadernadors de les parelles imatge-nom.

- Per fer això, treu el recobriment de plàstic del cable, 1cm aproximadament, i així quedarà

al descobert el fil de coure.

- Passa el fil de coure pels enquadernadors, enrotllant amb voltes per tal que quedi ben

subjecte.

- Fixa aquesta unió amb cinta aïllant.

5. Uneix un dels extrems del llapis amb el cable mitjançant una xinxeta, tal com es mostra a la imatge se-

güent:

6. Ara clava l’altra xinxeta, aquesta vegada sense cable, a l’altre extrem del llapis

7. Fixa el portabombetes a la part superior del cartró ploma mitjançant xinxetes.

8. Fixa el portapiles a la part posterior (superior i centrat) del cartró ploma mitjançant xinxetes.

Al nostre cas, no seran clips,

sinó llapis.



9. Uneix una connexió del portabombetes amb el cable d’un dels llapis.

10. Uneix l’altre connexió del portabombetes amb una de les connexions del portapiles.

11. Uneix l’altre connexió del portapiles amb el cable de l’altre llapis.

12. Col·loca la bombeta i les piles.

13. S’han de fer les connexions dels llapis amb el portapiles i el portabombetes.

.

14. Ja pots començar a jugar.

LLAPIS

LLAPIS

Unió del cable amb el llapis amb una xinxeta

Pinxar una xinxeta en aquest extrem



ARADA

CATAPULTA

FERRADURA

MOLÍ DE VENT

MOLÍ D’AIGUA



6. EDUCACIÓ FÍSICA Llegeix el següent text i respon les qüestions.

Els tornejos de l'Edat Mitjana

L’honor, sobre tot. Qui no ha sentit parlar mai d’aquests tipus de tornejos entre cavallers, tants cops representats per

l’indústria cinematogràfica nord-americana? Encara que els cavallers i les justes representades al cinema

poc tenen a veure amb la realitat de fa un grapat de segles.

Els tornejos medievals comencen a la Normandia

francesa al segle XII. Al principi no eren un especta-

cle de masses, sinó una mena d’entrenament. Recor-

dem que per aquesta època hi havia les creuades i

així, la necessitat de provar noves tècniques com la

utilització de l’estrep o la fixació de la llança a des-

sota l’aixella, que permetien al genet o “cavaller”més

fixació en la seva muntura i mes seguretat en la bata-

lla a l’hora d’agafar l’arma i emprendre el contrin-

cant.

Amb el pas del temps, aquestes activitats varen aga-

far més protagonisme entre la multitud, així que es començaren a practicar-se com el que avui en dia

entendríem com a “esport de masses”. Val a dir que al principi no se seguia cap tipus de normes, però

més tard i malgrat la negativa de l’Església, s’imposaren unes normes “oficials”per als tornejos.

Quin era el cobdiciat premi que obtenia el “braç fort”, el vencedor de la justa? No era, sens dubte la

princesa que estem acostumats a veure per televisió, sinó alguna cosa que res té a veure amb això. El

premi eren les caríssimes muntures del contrincant vençut. És bo recordar que, des de l’antiguitat, un

cavall era un luxe, al qual només podien accedir les classes més adinerades.

A la Península, els tornejos arribaren més tardanament (segle XIII), ja que es tenia prou feina amb la

Reconquesta. Però, tot i així, la primera justa fou entre els reis Jaume I d’Aragó i Alfons X de Castella

(també conegut com “El Savi). L’espectacular esdeveniment tingué lloc a la ciutat de València el 1272 i

no fou més que un acte clarament “esportiu”.

Però la sort per als tornejos no fou eterna. Ens trobem que a les darreries del segle XVI, aquests tipus de

celebracions cauen en desús.

Com a anècdota: L’últim torneig oficial que es va fer a la Península va ser ja ben entrat el segle XIX.

L’any 1883 se’n va fer un a Barcelona per commemorar la pujada al tro de la reina Isabel II.



Qüestions

1. Quan van començar els tornejos medievals i quin era el seu objectiu?

2. Sempre han estat reglats aquests tornejos?

3. Quin premi obtenia el guanyador?

4. Quan va tenir lloc la primera justa a la Península i entre quins reis va ser?

5. Quin va ser l’últim torneig oficial que es va fer a la Península?



7. MATEMÀTIQUES

Fixa’t en aquesta fotografia.

Correspon a una torre de l’homenatge d’un castell medieval. Té la

forma d’un prisma de base octogonal.

1. Dibuixa un prisma octogonal i el seu desenvolupament pla (utilitza el regle)



2. Calcula la superfície visible (lateral i superior) de la torre del castell suposant que té una alçària de 30 metres i que la seva base té aproximadament aquestes dimensions:

Operacions

Resultat: ...................................................

Pots trobar informació, fórmules i exemples al tema 7 del teu llibre de text

3. El mateix castell té un pou cilíndric amb una fondària de 1’7 metres i un radi de la ba-se de 1 metre. a.- Dibuixa un cilindre (utilitza el regle)

b.- Calcula el volum d’aigua (en m3) que hi podia arribar a caber

Operacions

Resultat: ...................................................

10 m

12 m



4. Pots presentar el resultat en litres, sabent que en 1 dm3 hi cap 1 litre d’aigua?

Resultat: ...................................................

Pots trobar informació, fórmules i exemples al tema 8 del teu llibre de text



8. CIÈNCIES DE LA NATURALESA

8.1. En les festes de la ciutat del futur hi ha competicions esportives. Una és saber

qui corre més ràpid i una altra és saber quin grup té més força.

8.1.1. La cursa.

El noi guanyador ha obtingut els següents resultats indicats a la taula:

Temps (s) Posició (m)

0 0

2 10

4 20

6 30

8 40

Representa la gràfica posició- temps, i determina la velocitat en m/s i en km/h.

Velocitat:

Canvi d’unitats:

x(m)

t(s)



8.1.2. La prova de força.

Dos grups de gent jove estiren d’una corda en sentits contraris. El grup A, fa una força F1= 1800 N i el grup B de F2 = 2400 N. Dibuixa les dues forces amb una escala de 300 N/cm, dibuixa la força resultant i determina el seu mòdul de forma matemàtica.



8.2. Els metalls coneguts a l’antiguitat

8.2.1. La Prehistòria.

A la prehistòria es coneixien set metalls: l’or, la plata, el coure, el ferro, l’estany, el plom i el mercuri. Es creu que l’ésser humà primitiu s’hi va interessar, ja que eren resistents i se’ls podia donar forma amb més o menys facilitat. Segons la divisió tradicional de la prehistòria es poden distingir: l’edat de l’or i de la plata, la de bronze i la del ferro.

L’edat d l’or i de la plata. Els objectes metàl·lics més antics coneguts són d’or.

S’han trobat utensilis d’aquest metall fabricats cap al 5000 aC. Això és degut al fet que l’or es troba a la natura en estat natiu, es a dir, sense combinar-se amb altres elements. Pel seu color i pel fet que no s’oxida en presència d’oxigen a l’aire, ha estat el metall preciós més famós.

L’or és relativament tou i és el més dúctil i mal·leable de tots els metall. La plata fou utilitzada en l’antiguitat juntament amb l’or. També es troba en estat natiu entre materials rocosos juntament amb quantitats variables d’or i de coure. La plata és el metall que condueix millor la calor i l’electricitat.

En l’edat de l’or també es coneixia el coure, que van obtenir a partir dels seus minerals.

L’edat del bronze. Se situa cap al 4000 aC. El bronze és un aliatge de coure i estany. La seva preparació era fàcil. No s’oxida, te una gran sonoritat i bon poliment. Fou utilitzat per substituir la pedra, l’os i la fusta en els estris que, com les armes, havien de ser resistents. Les millors armes van ser fabricades pels fenicis.

El descobriment de l’estany en tombes egípcies demostra que

aquest metall també era conegut en èpoques molt remotes de

la història.

El mateix es pot dir del plom i del mercuri.

L’edat del ferro. Subsegueix a la del bronze. S’inicia pels volts

del 1200 aC. Tot i que el ferro no es troba estat lliure a la natura, la facilitat d’obtenir-lo a partir dels seus compostos en va fer possible el descobriment i l’aplicació en la fabricació d’armes i d’una gran varietat d’eines. Van aprendre a fabricar acer i a protegir el ferro de l’oxidació. A la prehistòria, juntament amb els set metalls, també es coneixien el sofre i el carboni.

Màscara funerària d'or de Tutankamon

1354-1340 aC.

Llances de bronze

Estris agrícoles de ferro



8.2.2. L’edat mitjana.

A l’edat mitjana són identificats 4 metalls: zinc, arsènic, antimoni i bismut.

Completa la taula:

Element

Símbol

Es metall o no metall?

Es troba natiu a la natura? si/no

Estat físic

a 25°C

Color

Or

Plata

Coure

Estany

Plom

Mercuri

Ferro

Sofre

Carboni

Zinc

Arsènic

Antimoni

Bismut



8.3. Arquímedes, investigador de la densitat.

Arquímedes va néixer a Siracusa el 287 aC. Va estudiar a

Alexandria, una important ciutat egípcia del Mediterrani

oriental, matemàtiques i física. Després va tornar a Siracu-

sa on ensenyava i escrivia sobre àlgebra, geometria i físi-

ca. És un dels grans savis de l’antiguitat.

Arquímedes

La tradició diu que Hieró, rei de Siracusa, va prometre als déus una corona d’or per haver

guanyat una important batalla. Per construir-la va donar al seu joier una determinada massa

d’or. Un cop acabada, Hieró sospitava que el joier s’ havia quedat amb una part de l’or i que

en el seu lloc havia posat plata, més econòmica.

Per sortir de dubtes va encarregar a Arquímedes que esbrinés si la corona era d’or

pur, però sense fer-la malbé. La massa de la corona es corresponia, efectivament,

amb l’or lliurat al joier, però Arquímedes sabia que la plata era menys densa que l’or, és

a dir, que per a una mateixa massa ocupa més volum la plata que l’or.

Un dia, quan entrava al bany, va

fixar-se que pujava el nivell de l’aigua i es

vessava fora de la banyera, llavors diu:

¡Eureka, aquí tinc la resposta al meu

problema!.

Va submergir la corona en agua i va

mesurar-ne el volum de l’augment del

nivell d’aigua. Després va submergir

una massa d’or igual a la de la corona;

si els dos volums eren iguals, la corona

era d’or pur, però si tenia plata tindria

un volum més gran.

Gràcies a Arquímedes, el rei Hieró es va adonar que la corona no era d’or pur i va

condemnar al joier por intentar enganyar la Cort.

Arquímedes en el bany



Exercicis:

1. Quina cosa va descobrir Arquímedes quan s’està ficant al bany?

2. Defineix la densitat. Indica amb quina lletra es representa i escriu la seva fórmula

i la seva unitat fonamental al S.I.

3. És la densitat una propietat característica d’un metall?. Raona la resposta.

4. Indica amb que instrument es pot mesurar la massa d’un cos i com podem calcular

el volum d’un cos irregular, insoluble en agua.

5. Determina quina d’aquestes corones és d’or, quina és de plata i quina conté els dos

metalls.

La corona del

rei Hieró Corona 1

Corona 2

Corona 3

massa (g)

4200

4200

4200

Volum (cm3)

404

305

218

Densitat (g/cm3)

Material



9. MÚSICA

L’origen de la sardana, el ball més característic de

Catalunya, es remunta a l’Edat Mitjana i està relacionat

amb el ball en rotllana.

1. Busca informació sobre els seus orígens. On es ballava? Qui la ballava?

......................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................

2. Balleu la sardana de la cançó “Fem camí” i descarregueu-vos la seva música al mòbil

perquè podria ser que el tribunal us demani que en balleu un fragment.

Escultura “L’Hospitalet ciutat pubilla 1966”

Documents

Un tomb per - XTEC · 2018-06-27 · Un tomb per l’Edat Mitjana Institut Can Vilumara Treball de Síntesi de 2n d’ESO 4 1. CIÈNCIES SOCIALS L’Europa Feudal A l'Edat Mitjana