UNA PELEGRINACIÓ PER LA VIDA

AGNÈS

“Les transgressions acceptades: sortir de casa, entrar al claustre; la vida

monacal”

Ave Maria Puríssima, el meu nom és Agnès ça Rovira i visc dins dels murs del monestir de Santa Maria de Pedralbes. Soc una de les primeres monges que varem fundar aquest preciós cenobi barceloní, i la meva presència aquí es per presentar-

vos els nostres racons, la nostra vida quotidiana. I ho faig des del coneixement que em dóna haver estat una de les seves primeres abadesses, entre 1375 i 1396.

►Penseu que la vida religiosa era una alternativa molt habitual per a una noia a l'època en la que va viure l'Agnès, l'Edat Medieval. Per a moltes era el destí més digne que podien esperar.Coneixent una mica el sistema de pensament d'aquella època podrem comprendre la importància del personatge femení de la monja medieval. Serà aquest una període àlgid en l'aparició de congregacions religioses femenines, monestirs primer i convents després, en ambdós períodes de la llarga etapa medieval. L'un respon a les estructures rurals i feudals, mentre que l'altre és el producte propi d'un desenvolupament de la vida urbana i les necessitats de cobertura social que genera.

1. Feu una petita recerca a través del pensament medieval. Des del domini de les estructures ideològiques per l'església, noms com Sant Pau, Sant Tomàs d'Aquí, ... poden donar-vos una pauta del que volem dir en aquesta presentació

►La vida religiosa va significar per a moltes noies una obligació familiar, per a moltes d'altres la recerca d'una vida espiritual, però per quasi totes fou una alliberació de tiranies i un escenari de desenvolupament personal de les seves capacitats, on gaudir de respecte i d'una seguretat material.

La dona medieval, en termes generals, havia conservat alguns dels avenços que havia assolit la dona romana del Baix Imperi i dels inicis del Cristianisme, viu una relativa 'igualtat' amb l'home, és més tolerada la seva presència en molts sectors socials, però un terreny li fou desafortunat: el matrimoni. Aquest rarament contemplava els sentiments de les noies, els pares resolien i elles obeïen. Promeses, sovint des de molt petites, es casaven joves sobretot en el cas de famílies nobles. Aquests matrimonis en edat temprana limitaven profundament el desenvolupament personal d'aquelles noies. L'espòs era el senyor de la llar, i això a totes les classes socials. Lluny queden aquells postulats alliberadors del primer cristianisme, l'amor i el matrimoni no van junts.Quan una noia no volia casar-se amb qui el pare manava, noies solteres el pare de les quals no trobaven espòs apropiat per a elles o no tenia dot suficient, o potser la noia que havia comés alguna falta a la moral, es refugiava en el claustre; així doncs les comunitats religioses medievals acollien les dones solteres i també vídues.A cap altra època de la història s'ha trobat un nombre tan alt de dones entregades a la vida claustral. La vocació religiosa no era requisit imprescindible. Els convents femenins serviran d'escola per a les dames, a la vegada que quan assolien la responsabilitat de dirigir-lo, administrar aquesta institució significava per a una dona satisfer les seves lícites ànsies de respectabilitat i superació. La història es plena de noms femenins, de religioses medievals, que il·lustren notables pàgines de fites, publicacions, obres socials i dedicacions amb una destacable imatge per la posteritat.

(extracte del Text Divulgatiu)

2. Expliqueu com enteneu el contingut d'aquest text. L'apunt inicial ja us dóna una pauta.

Ser abadessa, quina responsabilitat! I més quan el monestir té la importància del meu. No us puc negar que aquesta és una de les fites més preuades per a una dona de la meva època. Malgrat les

clarisses varem fer vot de pobresa, aquesta congregació que dirigeixo és especialment rica de patrimoni i de gran influència

per a la vida política i social de l'entorn; això em dóna molta feina, i he de prendre contínuament decisions.

Tenim una estreta relació institucional amb les autoritats de la veïna Barcelona. No en va, la nostra benefactora i fundadora fou

una reina!3. Realment sor Agnès té molta raó quan destaca la singularitat de la seva situació, dins del marc general de l'època Medieval. No era habitual que una dóna gaudis de responsabilitats i criteri de comandament, la vida religiosa fou, clarament, una excepcionalitat que permetia tenir a les dones una altra vida al marge de la convencional familiar, molt estreta de possibilitats per a totes elles.Seguidament trobaràs un text, en llengua castellana, que t'especifica aspectes de la figura d'una abadessa. Cal llegir-lo, interpretar-lo -veureu com, malgrat tot, hi ha excepcions limitadores pel fet de ser dona-, fer treball de diccionari, traduir un concepte llatí i, a la fi, extreure'n totes les possibilitats que pugueu.

En tiempos medievales las Abadesas de las casas más grandes e importantes eran, no excepcionalmente, mujeres de gran poder y distinción cuya autoridad e influencia rivalizaban, en momentos, con las de los obispos y abades más venerados.(...)Una Abadesa puede ejercer suprema autoridad interior (potestas dominativa) en su monasterio y en todas sus dependencias, pero como mujer, ella está privada de ejercer cualquier poder de jurisdicción espiritual, como corresponde a un abad. Ella está autorizada, en consecuencia, para administrar las posesiones temporales del convento; para emitir órdenes a sus monjas "en virtud de la santa obediencia", sujetándolas así en conciencia, proveyendo obediencia, demandando estar de acuerdo con la regla y estatutos de la orden; prescribir y disponer lo que sea necesario para el mantenimiento de la disciplina en la casa, o conducente para la correcta observancia de la regla, la preservación de paz y orden en la comunidad.Pero ella no puede bendecir a sus monjas públicamente, como lo hace un sacerdote o un prelado, aunque puede bendecirlas del modo que una madre bendice a sus niños. No se le permite predicar, sólo puede en reunión, exhortar a sus monjas mediante entrevistas. Una Abadesa tiene, además, un cierto poder de coerción que la autoriza a imponer castigos de una naturaleza más leve, en armonía con las prevenciones de la regla, pero en ningún caso tiene derecho para infligir las penalidades eclesiásticas más graves, tal como las censuras. Tampoco puede excusar sus asuntos de cualquier observancia regular y eclesiástica, sin la licencia de su prelado, aunque pueda, en particular instancia, peticionar que un cierto precepto deje de obligar.

(font: Enciclopedia Católica)

►El monestir de Pedralbes fou fundat el 1326 per desig de la reina Elisenda de Montcada, esposa del rei Jaume II, tot seguint raons de caire religiós i polític, però també personals: assegurar-se una vida digna en el món un cop hagués enviudat, situació que es va produir el mateix any que s'inaugurà el monestir. Així doncs, es va veure afavorit, des dels seus inicis, per aquella protecció dels poderosos, els quals pagaren la construcció, regalaren rendes i bens a les monges, incloent-hi les terres al seu voltant i diverses jurisdiccions. Des de la seva fundació el monestir va disposar dels béns necessaris per garantir la seva subsistència, eren propietats que van anar augmentant amb els anys gràcies als privilegis concedits per la casa reial i el papat.Així doncs es pot comprendre el comentari de sor Agnès, i la contradicció amb el singular 'privilegi de pobresa' de la seva ordre religiosa.

Ara observe imatges (Jaume II, tomba de la reina, imatges de la santa...), llegeix, investiga i respon:4. Informeu-vos sobre la figura de Santa Cara, fundadora de l'ordre de les germanes clarisses.5. Quina era la relació amb la congregació masculina dels frares franciscans?6. La reina Elisenda va fer construir un palau adjacent al recinte de les monges. D'aquest indret no en queda mostra ja que deixà en escrit testamentari que el palau fos destruït en morir ella. Però ens queda la memòria històrica per tal de contextualitzar el marc històric del monestir.

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Carme/Mis%20documentos/Laboral/ARQUITECTURA%20DOMÈSTICA/EDAT%20MEDIEVAL/ACTIVITATS-3/noves%20imatges/03fco_clara.jpg

7. Seria interessant fer un anàlisi dels elements que acompanyen les imatges de Santa Clara, així com també dels altres personatges. Intentem endevinar qui són i què signifiquen els atributs que els complementen: flors, llibre, hàbit, colors, atributs de poder, de santedat... tot té la seva interpretació iconogràfica, així com també la imatge arquitectònica, intente-m'ho.

Aquest càrrec que ocupo va acompanyat d'un seguit d'atributs propis d'una autoritat feudal. La cerimònia que va acompanyar la meva arribada a la direcció del monestir fou testimoni de la meva jurisdicció sobre la vila de Sarrià, de la qual en soc senyora i el poble de la vila els meus vassalls, així doncs em varen fer acte de

reconeixement.8. Un document del diumenge 3 de febrer de 1376 exemplifica la cerimònia de l'acte: prestació d'homenatge“... Dones i homes retien l'homenatge posant les seves mans entre les de l'abadessa o el procurador, segons el cas, i besant-les...”

(Quaderns d'Estudi, Ajuntament Barcelona)Explica aquesta cerimònia feudal. Quin era el seu significat? Com simbolitza tota una època?

9. “Iuramentus fidelitatis et homagium ore et manibus”Què vol dir el contingut d'aquesta fórmula?

10. L'antiga vila de Sarrià quin context ocupa avui en l'àrea barcelonina?

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Carme/Mis%20documentos/Laboral/ARQUITECTURA%20DOMÈSTICA/EDAT%20MEDIEVAL/ACTIVITATS-3/noves%20imatges/DSC06821.JPG

11. Interpreta aquests elements gràfics sobre la societat feudal.

12. On situaríeu la nostra abadessa Agnès ça Rovira?

►La situació quotidiana de les dones era condicionada pel lloc que ocupaven en la piràmide social sempre, està clar, per sota de la valoració social masculina. I en el cas de l'estament no privilegiat, sovint la situació era dura.

Fa poc he rebut a la meva neboda, Agnesona, dins d'aquesta gran casa. Estic molt contenta, doncs a més de tenir algú de la meva família amb mi, també sé que

aquesta és una gran oportunitat per la seva educació.

13. Si ha quedat clar el paper dels monestirs i convents en l'àmbit educatiu, entendreu l'afirmació de sor Agnès.

14. Busque informació sobre dones il·lustrades d'aquells períodes medievals. Podeu començar per Hildegarda de Bingen o Isabel de Villena, i seguir.

►L'habitual era veure que la dona, de diversa classe social, no sabia ni llegir ni escriure, per tant poc interessada en qualsevol aspecte cultural; hi va haver, però, casos de dones cultes i preparades, que sabien llatí, grec i amb coneixements literaris importants. Serà ja a partir del segle VI que s'exigirà que les dones dedicades a la vida religiosa, les monges, sabessin llegir i escriure. Són les privilegiades en una època difícil per accedir al coneixement. A partir del s.XIII les universitats es converteixen en grisols de la cultura europea i, tenint en compte que la majoria eren fundacions eclesiàstiques, entendrem que restaren prohibides a les dones.

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Carme/Mis%20documentos/Laboral/ARQUITECTURA%20DOMÈSTICA/EDAT%20MEDIEVAL/ACTIVITATS-3/noves%20imatges/Fabricación_Códice.jpg

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Carme/Mis%20documentos/Laboral/ARQUITECTURA%20DOMÈSTICA/EDAT%20MEDIEVAL/ACTIVITATS-3/noves%20imatges/gse_multipart9354.jpg

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Carme/Mis%20documentos/Laboral/ARQUITECTURA%20DOMÈSTICA/EDAT%20MEDIEVAL/ACTIVITATS-3/noves%20imatges/libroiluminado.gif

n

15. Observa les il·lustracions que acompanyen l'apartat anterior i analitzeu-les en clau d'història de l'art, és a dir, feu una anàlisi formal i una interpretació iconogràfica del que representa i com.

16. Intenteu fer una representació d'una d'aquestes situacions utilitzant els paràmetres de l'art medieval, tenint en compte els aspectes més significatius: tipus de perspectiva, tipologia de fons, jerarquització dels personatges, etc.

Quan vaig entrar, que encara era una nena, es varen quedar a l'altra banda de la porta no només la meva família sinó també les amigues de la infància, l'Amina i la Sara.

L'abadessa d'aleshores, sor Francesca, neboda de la reina Elisenda, em va rebre i va ser molt amable amb mi. Jo estava una mica espantada... Em va explicar les normes de

convivència de la comunitat, que tot just començava el meu any d'aprenentatge i... vaig entendre que iniciava tota una altra vida.

17. L'Amina, era l'amiga musulmana de l'Agnès quan eren petites. Jugaven sovint als camps del voltant de la ciutat, quan acompanyava al pare a negociar al mas per omplir el rebost i a la mare a buscar herbes remeieres. La família d'Amina treballaven a jornal en un mas veí.

18. La Sara, era l'amiga hebrea de l'Agnès. Sovint es trobaven pels carrers al voltant del call quan anaven a la font. Els hi agradava tan jugar amb l'aigua!

Ara il·lustreu-vos amb la història d'aquestes dues comunitats a casa nostra, i en aquell període. Fixeu-vos també en les imatges. Tot seguit escriviu una petita narració de com deurien ser les seves vides: com vivien, de que podien treballar, com es relacionaven les comunitats, costums, peculiaritats, quan foren expulsats del país, les conversions religioses, etc

“Jueus i sarraïns són minories marginades a les ciutats medievals. En ciutats i viles com Barcelona, Girona, Puigcerdà, Tortosa i Lleida la comunitat hebrea viu agrupada en jueries que disposen de serveis propis: sinagoga, carnisseria, casa de beneficència, notària i cementiri. La majoria són artesans, però també destaquen en oficis especialitzats. La població urbana sarraïna, en canvi, desapareix aviat de les ciutats de la Catalunya Nova i es trasllada a les zones rurals o a ciutats de València i Aragó, on la població d'origen andalusí s'agrupa en barris segregats o moreria”.

(font MHC)

Aquí trobareu barrejades imatges que fan referència a la presència hebrea i d'altres morisca. Seguiu amb la recerca, endevineu, busqueu informació sobre el jaciment del carrer Marlet a Barcelona, sobre el terme sefardita, sobre la presència morisca a la Catalunya medieval...

La regla de la nostra comunitat sempre va contemplar la clausura com a règim de vida monacal. No era general en aquell moment, però així ho va establir la nostra fundadora,

Santa Clara. Això no vol dir que no tinguéssim una feina concreta a fer per ajudar als nostres conciutadans que vivien a l'altra banda d'aquests murs: la nostra tasca quotidiana

era la de resar per a tothom, família i gent benefactora sobretot. Una gran funció social que ens era molt apreciada llavors. Vivíem temps insegurs i difícils, tota ajuda, i més la

divina! era ben rebuda. Però qui procurava per nosaltres, les monges? Per atendre'ns en les nostres necessitats espirituals estaven el germans franciscans del conventet i els

preveres.19. Quina diferència hi ha entre frare i prevere?

20. Per què les monges no podien atendre's elles soles a nivell espiritual?

21. Què significa el terme clausura? Quan fou aplicada de forma més estricta i general? Actualment segueix tenint el mateix rigor? Coneixeu alguna dona que hagi accedit a la vida religiosa? Si és així podeu parlar amb ella i descobrir motivacions, inquietuds i funcions; després compareu amb sor Agnès i les seves companyes medievals. Com emmarqueu aquesta vocació en la societat actual?

Ara ja us puc ensenyar la nostra casa, el monestir. Totes nosaltres ens considerem molt afortunades de gaudir d'un espai com aquest. Això que ara veureu, no és només la nostra casa, ho fou també d'una reina, i a la fi un racer espiritual per a tothom que ho necessités.

L'edifici és també, en gran part, element de prestigi per a qui ho feu construir, qui ho fundà i consagrà i per la ciutat i autoritats que ens protegeixen i procuren.

Per tot això, no us estranyarà gens que també busquéssim la manera de fer uns petits racons només nostres, privats, tan sols per encabir la nostra preuada soledat amb l'oració

íntima, els propis pensaments o la lectura.22. A partir d'aquesta pàgina i les següents, observa bé les imatges exteriors. En veureu tant del monestir com dels edificis que l'envolten. Els podeu identificar? Quina relació mantenien amb la comunitat?Continueu observant i buscant informació. Seguidament podreu respondre les qüestions.

a) Llegiu i comproveu quines són les parts d'un monestir

b) Materials constructius que observeu.

c) Estructura de l'alçat i elements del sistema constructiu destacables.

d) Tipologia de les cobertes.

e) Diferencia entre convent i monestir? Per què a Santa Maria de Pedralbes en diem monestir?

“Davant del temple hi havia una plaça a la part superior de la qual s'hi van construir cases destinades als capellans que oficiaven les cerimònies. Al cantó sud s'hi va edificar un segon monestir, més petit, per als frares franciscans (...) Al carrer que pujava des del camí ral, que passava fregant el monestir fins a la part alta, hi havia serveis com la fleca o la carnisseria, i les cases dels servents, dels pagesos, dels compradors, la majordomia, etc. Habitatges i monestir estaven protegits per una muralla (...)”

(font, Quaderns d'Estudi,5, Aj. Barcelona)

23. Observeu també la reproducció de l'alçat i identifiqueu aquells elements estructurals, formals, decoratius, espacials o funcionals que aporten informació sobre l'estil Gòtic.

(font, Ibid.)

Fins aquí varies imatges de l'exterior, l'entrada al recinte emmurallat, portes de l'església, convent dels frares, carrer, conjunt, etc

Entreu, entreu -ens convida sor Agnès-. Ens podeu imaginar, silenciosament movent-nos per aquestes estances, fent la nostra feina quotidiana, vivint la nostra

religiositat, i essent alhora dones del nostre temps.

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Carme/Mis%20documentos/Laboral/ARQUITECTURA%20DOMÈSTICA/EDAT%20MEDIEVAL/ACTIVITATS-3/noves%20imatges/pedralbes6qd8.jpg

24. Entrem a l'interior del monestir. Les restauracions actuals intenten aproximar-nos a l'edificació original. Teniu en compte que ara les monges no hi viuen a les mateixes estances.

a) Observa, a partir de la distribució, claustre i obertures, com devia ser la

relació amb el paisatge exterior, bàsicament dirigit a l'espai claustral. Per

què?

b) Veureu la distribució de l'espai. Fixeu-vos amb el dibuix general i l'adjunt. Comenteu les funcions i ubicacions.

c) Observareu que els espais on menjar i dormir (refetor i dormitori) eren comuns.

Busque la resposta en les seves normes, clarisses.

d) Ubiqueu els llocs de feina de les monges de cor (amb cultura i

responsabilitats, filles de bones famílies) o les llegues (filles del poble modest i

dedicades a treballs manuals)

e) Què són les procures, el refetor, les cel·les, i d'altres espais?

25. Compara imatges, actituds, mobiliari, activitats, períodes... quins canvis i quins aspectes comuns hi veus?

26. Espais d'aquesta quotidianitat: identifiqueu-los. Refetor, cuina, entrada a les procures, magatzem, estances comunitàries -ara museu-, passadissos, estances de l'abadessa, l'església, etc. Observeu el seu aspecte, elements destacables de la seva construcció, de la seva distribució...

Però si hi ha un espai que estimem profundament, és el nostre claustre i, sobretot, les petites cel·les que cada una de nosaltres tenim. Són com el petit tresor privat, el nostre racó de màxima intimitat i comunió amb el món més personal. Realment he de reconèixer que som unes dones molt afortunades per tenir un espai propi!

►Afegirem, a la visita del recinte, la contemplació d'un vast claustre de 40 m de costat, de tres pisos d'arcs apuntats (el tercer és del segle XV) sobre estilitzades columnes de pedra calcària, en nombre de 26, amb un pou renaixentista, i la petita capella de Sant Miquel amb les pintures de Ferrer Bassa i al costat del sepulcre de la reina Elisenda, en la part que dóna al claustre.

27. Observeu aquest claustre i gaudiu de la bellesa de les seves formes arquitectòniques i espacials. Feu un comentari formal i observeu que hi ha elements que són posteriors al període medieval.

Sssssshhh..! no molesteu..

p

Al voltant del claustre s'hi van afegir les anomenades cel·les de dia, petitesestances per al retir d'algunes religioses durant el dia. Eren de mida i decoració diferent, d'acord amb les possibilitats econòmiques de la monja que l'havia manat construir.Les monges es dedicaven a brodar robes d'ús litúrgic, pintar, llegir i cantar. Llegien textos de religió, filosofia i ciència, i coneixien els millors artistes del moment. Només mirant el tipus d'activitats que duien a terme ens adonem que moltes d'elles tenien un elevat nivell cultural.

28. Què hi veieu? Aprecieu mesures, aspecte, elements que es veuen, ubicació...i sensacions que us desperten

29. Un altre espai privat de les monges és el seu cor de l'església. En el règim de clausura devien restar separades, al llarg de l'ofici religiós, dels seus germans els frares franciscans. Aquest es situaven en el cor central de l'església. S'acompanya imatge d'un cor tipus d'aquestes característiques, similar al de les nostres religioses de la comunitat barcelonina. Comenteu el cas.

30. Els espais d'aquest recinte estan plens d'elements decoratius, escultòrics i pictòrics sobretot, alguns d'una gran qualitat. Observa, informa't i comenta. Fes també alguna petita investigació sobre l'heràldica.

31. Comenta tècniques diverses.

32. Comentari particular mereix l'obra de Ferrer Bassa, a la capella de Sant Miquel (antiga cel·la). Observa i comenta el programa iconogràfic. Busca informació sobre l'artista.

Aneu, sortiu fora de la casa i feu una passejada pels voltants, jo no us puc acompanyar, recordeu la nostra clausura. Tot i així, en comptades ocasions i per raons de seguretat les germanes i jo mateixa tenim l'ocasió de sortir per baixar a la ciutat, a Barcelona. Ara no és

el cas així que us explicaré, des d'aquí, què és allò que ens envolta.

►L'indret que ocupa actualment el monestir de Santa Maria de Pedralbes ja estava habitat en l'època romana. Des de la fundació de la colònia de Barcino, durant el regnat de l'emperador August a finals del segle I aC, al pla de Barcelona s'hi van construir tot un seguit de vil·les. Les vil·les romanes, considerades les predecessores del mas, eren uns establiments agrícoles destinats al conreu dels cereals, de la vinya i de l'olivera. A Pedralbes n'hi devia haver una d'aquestes vil·les, perquè unes excavacions arqueològiques n'han mostrat les restes sota l'antic dormitori del monestir.L'any 986 apareix documentat el topònim Petras Albas al peu de la muntanya de Sant Pere Màrtir, tot fent referència al color clar de la roca en aquella zona. En aquest indret hi havia el mas anomenat Pedralbes, vinculat al cognom de la família que l'havia ocupat. La vida d'aquest mas va canviar radicalment quan la reina Elisenda de Montcada el comprà el 1326 per fundar-hi un monestir femení de monges clarisses.Des de la seva fundació, el monestir ha estat part important de la història de les Corts, com també de Sarrià i de la ciutat de Barcelona, ja que, pràcticament des dels seus inicis, va restar sota la protecciódel Consell de Cent barceloní.

(font, Quaderns d'Estudi,5, Aj. Barcelona)

33. Identificar, en el text, l'evolució històrica de l'indret. Feu un eix cronològic per il·lustrar-ho.

34. Identifica també els conreus propis d'aquest àmbit amb l'ecosistema de l'àrea mediterrània. Observa el paisatge i les imatges següents.

35. Parla de les característiques de les plantes mediterrànies. Pose'n exemples i busca algun referent en les imatges, tant pel conreu de l'hort conventual com pel de les plantes remeieres.

36. El text també parla de la relació amb la ciutat de Barcelona. Informeu-vos sobre aquesta estreta relació al llarg del temps entre monestir i consistori.

A hores d'ara ja saps on és casa nostra? Ens pregunta sor Agnès...

37. On viu la congregació? Situa-ho en un mapa.

38. Què en coneixes d'aquesta comarca actualment? Quin és el sector de producció més important?

39. Il·lustra el mapa amb aquells elements geogràfics i paisatgístics més significatius d'aquestes contrades. Prèviament hauràs de fer una petita recerca geogràfica.

40. Al mapa de Catalunya podem situar els indrets patrimonials de la comunitat clarissa de Pedralbes. Estaven repartides entre: Tarragona, València, Tortosa, Lleida, Vic, l'Urgell, Berga, Piera, i Barcelona.

Aquest són objectes, mobiliari i utensilis habituals per a nosaltres, ens diu sor Agnès, els utilitzem en les nostres tasques quotidianes, t'agraden? Saps què son?

41. Anem a identificar-los. Els estris ens parlen de formes de vida, de domesticitat, i d'oració

42. Parlem-ne dels usos. La majoria estan a l'interior de les cel·les.

43. Relacionem-ho amb el procés d'avenç tecnològic respecte d'etapes anteriors i veiem quina aspecte de millora significaven per a les qui els utilitzés. n

44.http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=1&url=http%3A%2F%2Fbooks.google.es%2Fbooks%3Fid%3D5etbSYr1QBIC%26pg%3DPA80%26lpg%3DPA80%26dq%3Drendes%2Bdel%2Bmonestir%2Bde%2Bpedralbes%26source%3Dbl%26ots%3DfV01GGzGFe%26sig%3DkLax2yXhQ1Iy7YuqxNBx40k5Qzk%26hl%3Dca%26ei%3DK7zfSfa7N8rRjAeW1eHUDQ%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D1&ei=K7zfSfa7N8rRjAeW1eHUDQ&usg=AFQjCNGNs_4qIc4L50tCWsXQdZn0wMo6jQ&sig2=cgRyo57GY-d5XR717i846A

Seguidament podeu fer una pacient tasca de recollida de dades i elaboració d'un inventari patrimonial, calculant el valor aproximat de les rendes del monestir, tot fent una atenta lectura del capítol del llibre que aquí es proposa, amb aquesta entrada en web.

a) CASTELLANO i TRESSERRA, Anna, Pedralbes a l'Edat Mitjana. Història d'un monestir femení, Bib. Abat Oliba, Pub. Abadia de Montserrat, Barcelona-1998, capítol III “Organització Econòmica i Estructura Administrativa”, pàg. 79

b) A més, aprofitant l'extensa informació sobre aquest recinte, utilitzarem la informació web presentada per ajudar en la recerca. Estaria bé ampliar els nostres coneixements sobre la societat medieval en general, i sobre la vida monacal en concret.

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/1348.htm

http://personales.ya.com/cidomcat/CIDOMCAT/index.htm

http://www.tinet.org/~antonic/wiki/art_i_dones/treball.htm

http://www.ocso.org/HTM/rsria-sp.htm

http://www.ulpgc.es/hege/almacen/download/16/16615/religiosa.htm

http://www.franciscanos.org/stacla/garciagarcia.htm

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Carme/Mis%20documentos/FEINA/ARQUITECTURA%20DOM%C3%88STICA/EDAT%20MEDIEVAL/webs/results.htm

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Carme/Mis%20documentos/FEINA/ARQUITECTURA%20DOM%C3%88STICA/EDAT%20MEDIEVAL/webs/mon-historia%20pedralbes.html

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Carme/Mis%20documentos/FEINA/ARQUITECTURA%20DOM%C3%88STICA/EDAT%20MEDIEVAL/webs/secundario4.html

http://www.xtec.cat/~jcabalei/unitats.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Pedralbes

http://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02pedr.htm

http://www.geocities.com/medit1976c3/pedralbes.htm

“De fet són tres les fonts que emmarquen la subordinació femenina medieval, i posterior, en primer lloc el passatges bíblics de l'Antic Testament, llibre que es convertí en sagrat tant per cristians com per jueus. En segon lloc, les tradicions heretades i que estaven presents en totes aquelles cultures on es va difondre el cristianisme: grega, romana, hebrea, celta i germànica. I per acabar, els escrits de Sant Pau, apòstols, evangelistes i primers pares de l'església descriuen a la dona com inferior 'per naturalesa'. Aquest serà el llegat que passarà a la posteritat dins el marc de la cultura occidental.L'evolució ideològica respecte al món femení té dos moments destacables, l'un al voltant dels segles XI i XII i el segon a partir del segle XIII. En el primer cas, i a conseqüència del moviment purificador iniciat per Gregori VII, la dona es veu afectada per la imposició del celibat eclesiàstic i que per a justificar-lo es va haver de considerar a la dona la causa de tots els mals, i també la definició del matrimoni com sagrament indissoluble, es a dir, vitalici i monogàmic. En el segon cas, les facultats de teologia i les noves ordres mendicants elaboren l'ideal de dona de finals de l'Edat Medieval, mostrant l'excel·lència del model de la Verge Maria imatge també de vida, en contraposició amb la pecadora Eva, imatge també de mort. A mig camí, la presència de la pecadora que es redimeix, Maria Magdalena.Amb Tomàs d'Aquí (1225-1274), doctor de l'Església, aquesta “filla d'Eva” es vista com una anomalia de la naturalesa que és de propi, de menor valor i dignitat que la de l'home. Podem entendre doncs el rerefons tan misogin que trobem, sovint, en el dret canònic, mirall cultural d'aquell període. Els teòlegs del segle XIII varen utilitzar a Aristòtil per a reforçar el vell menyspreu agustinià -i mantingut per molts clergues- vers la figura de la dona, ser imperfecte. Vella idea aquesta, ja des dels grecs, però que es reforça amb la nova filosofia cristiana, la tradició bíblica de la impuresa (Levític) i que dóna peu a lectures i interpretacions molt més perilloses per degradants per la dona.”

(extracte del Text Divulgador)

45. Per acabar, llegim i seguidament podeu donar resposta al qüestionari. Totes les imatges del reportatge vistes fins ara també ens il·lustraran.

a) Com interpretes la vida de les dones a l'etapa medieval de la nostra història?

b) Quines diferències aprecies entre la vida quotidiana dins o fora del cenobi? Les imatges següents us poden ajudar en la recerca.

c) Com interpretes el paper dels pares de l'Església en la creació de les estructures de gènere?

d) Aprecies canvis significatius des de l'etapa anterior en l'evolució dels rols socials?

e) Com expliques el paper excepcional de les monges en la vida social de l'època medieval?

Només em resta dir-vos que estic molt contenta de saber que segles després la nostra estimada casa es encara dempeus i motiu d'orgull per a tota una ciutat...

que així sigui per molts segles més.

Tomba de la mare abadessa sor Agnès ça Rovira, al monestir.

Amen...